Human Prion-Like Proteins and Their Relevance in Disease
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/ WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set by the following Creative Commons license: https://creativecommons.org/licenses/?lang=en Universitat Autònoma de Barcelona Departament de Bioquímica i Biologia Molecular Institut de Biotecnologia i Biomedicina HUMAN PRION-LIKE PROTEINS AND THEIR RELEVANCE IN DISEASE Doctoral thesis presented by Cristina Batlle Carreras for the degree of PhD in Biochemistry, Molecular Biology and Biomedicine from the Universitat Autònoma de Barcelona. The work described herein has been performed in the Department of Biochemistry and Molecular Biology and in the Institute of Biotechnology and Biomedicine, supervised by Prof. Salvador Ventura i Zamora. Cristina Batlle Carreras Prof. Salvador Ventura i Zamora Bellaterra, 2020 Protein Folding and Conformational Diseases Lab. This work was financed with the fellowship “Formación de Profesorado Universitario” by “Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades”. This work is licensed under a Creative Commons Attributions-NonCommercial-ShareAlike 4.0 (CC BY-NC- SA 4.0) International License. The extent of this license does not apply to the copyrighted publications and images reproduced with permission. (CC BY-NC-SA 4.0) Batlle, Cristina: Human prion-like proteins and their relevance in disease. Doctoral Thesis, Universitat Autònoma de Barcelona (2020) English summary ENGLISH SUMMARY Prion-like proteins have attracted significant attention in the last years. The interest in these polypeptides owes to: i) their implication in degenerative diseases; ii) the presence of disease- causing mutations that increase the risk to develop the disease; iii) their ability to establish protein-protein interactions; and iv) their participation in membraneless organelles formation. Yeast prions are proteins with the ability to switch between a soluble an amyloid state as an adaptive mechanism to confront environmental changes. Most of the yeast prions have a disordered prion forming domain (PFD) of low complexity, enriched in Gln and Asn, and depleted of hydrophobic and charged residues. In order to discover novel yeast prions, computational tools were developed and further used to uncover proteins with domains similar to yeast PFDs in other proteomes, including human. These proteins were named prion-like, and their identified regions prion-like domains (PrLDs). PrLDs are similar in composition to yeast PFDs, and they share the ability to aggregate, replicate, and propagate. Cytoplasmic deposits of prion-like proteins have been observed in many degenerative diseases, and genetic mutations in their PrLD have been described. Most of the prion-like proteins are nuclear, but they translocate to the cytoplasm in disease conditions. This phenomenon has been associated with prion-like proteins aggregation into amyloid fibrils. Therefore, in this thesis we identified potential new prion-like proteins’ candidates and experimentally validated the region responsible for aggregation of seven of them. We also improve predictions for disease-causing mutations impact in prion-like proteins aggregation process. It was observed that prion-like proteins have the ability to form dynamic and reversible membraneless organelles, depending on the cellular conditions, for example, under stress. When these changes are too persistent, membraneless formation is not reversible anymore and they result in the appearance of the solid deposits recurrently observed in patients. We are still far from deciphering the exact mechanism of membraneless organelles formation. For this reason, in this thesis, we have studied the human prion-like protein hnRNPDL to try to expand the knowledge of this phenomenon and its connection to disease. We characterized hnRNPDL isoforms self-assembly properties demonstrating the importance of alternative splicing in controlling protein phase separation events, and show that D378N/H disease mutations accelerates hnRNPDL aggregation dramatically reducing its solubility in the muscle of Drosophila. Prion-like proteins are hubs of large protein-protein interaction networks through their PrLDs. Interestingly, a significant number of yeast PFDs have coiled-coil regions (CC) that participate in their aggregation process. We demonstrate here that this is also the case for human PrLDs and characterize the MED15 protein as an example, showing that its PrLD forms amyloid fibrils in a process mediated by its CC, which can account for its role in disease. In general, this thesis is an extensive study of prion-like proteins and their properties. 1 2 Resum en català RESUM EN CATALÀ Les “prion-like proteins” han anat adquirint una atenció cada cop major en els últims anys. El seu interès recau en: i) la seva implicació en malalties degeneratives; ii) la quantitat d’elles que presenten mutacions genètiques que augmenten el risc a patir la malaltia; iii) la seva habilitat d’establir interaccions proteiques; i iv) la seva participació en la formació dels orgànuls sense membrana. Els prions de llevat són proteïnes amb la capacitat de canviar d’un estat soluble a un amiloide com a sistema adaptatiu per fer front a canvis ambientals. La majoria dels prions de llevat tenen un “prion forming domain” (PFD) desordenat i de baixa complexitat, enriquit en Gln i Asn, i empobrit en residus hidrofòbics o amb càrrega. Per tal de descobrir nous prions de llevat, es van desenvolupar eines computacionals que després es van usar per buscar proteïnes amb dominis similars als PFDs de llevat en altres proteomes, incloent l’humà. Aquestes proteïnes es van anomenar “prion-like”, i les seves regions identificades “prion-like domains” (PrLDs). Els PrLDs tenen una composició similar als PFDs de llevat, i comparteixen la capacitat d’agregar, replicar-se i propagar-se. En moltes malalties degeneratives s’han trobat dipòsits citoplasmàtics compostos de “prion-like proteins”, de les quals s’han descrit mutacions genètiques en el seu PrLD. La gran majoria de “prion-like proteins” són nuclears, però es transloquen al citoplasma quan provoquen la malaltia. Aquest fenomen s’ha associat a la seva agregació en forma amiloide. En aquesta tesis hem identificat nous candidats “prion-like” potencials, i hem validat experimentalment per set d’ells la regió responsable de la seva agregació. També hem millorat les prediccions de l’impacte de les mutacions genètiques en el procés d’agregació de les “prion-like proteins”. S’ha vist que les “prion-like proteins” tenen la capacitat de formar orgànuls sense membrana dinàmics i reversibles en funció de les condicions cel·lulars, com per exemple en situacions d’estrès. Quan aquests canvis cel·lulars són massa persistents, aleshores els orgànuls sense membrana deixen de ser reversibles donant lloc als dipòsits sòlids trobats en pacients. Encara estem lluny de conèixer el mecanisme exacte de la formació dels orgànuls sense membrana. Per aquesta raó, en aquesta tesis hem estudiat la “prion-like protein” hnRNPDL humana a fons per intentar expandir el coneixement sobre aquests fenòmens i la seva connexió amb la malaltia. Hem caracteritzat les propietats d’autoassemblatge de les isoformes de hnRNPDL demostrant la importància del splicing alternatiu en controlar els esdeveniments de separació de fase, i ensenyem que les mutacions D378N/H involucrades en malaltia acceleren dramàticament l’agregació de hnRNPDL, reduint la seva solubilitat en el múscul de Drosophila. Les “prion-like proteins” són nuclis de grans xarxes d’interaccions proteiques a través del seu PrLD. S’ha vist que un nombre significatiu de PFDs de llevat tenen regions “coiled-coil” que participen en el seu procés d’agregació. En aquesta tesis demostrem que això també passa pels PrLDs humans i hem caracteritzat la proteïna MED15 com a exemple, mostrant que 3 Resum en català el seu PrLD forma fibres amiloides en un procés mediat pel seu “coiled-coil”, fet que pot explicar el seu rol en malaltia. En general, aquesta tesis és un estudi exhaustiu de les “prion-like proteins” i les seves propietats. 4 Contents CONTENTS 1. LIST OF PUBLICATIONS: ........................................................................................................ 6 2. ABBREVIATIONS ..................................................................................................................... 7 3. INTRODUCTION ....................................................................................................................... 8 4. OBJECTIVES .......................................................................................................................... 13 5. PUBLICATIONS 5.1. PUBLICATION I ............................................................................................................... 15 5.2. PUBLICATION II .............................................................................................................. 33 5.3. PUBLICATION III ............................................................................................................. 41 5.4. PUBLICATION IV ............................................................................................................