JAKUB JÓZEF Orliński SOPHIA Munoz 29/7 Claustre De Sant Pere De Galligants Festival Contratenor JAKUB JÓZEF Orliński Nitsdeclassica Piano
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
festival NiTSDEClassica JAKUB JÓZEF ORLIńSKI SOPHIA MUNOZ 29/7 Claustre de Sant Pere de Galligants festival COntratenOR JAKUB JÓZEF ORLIńSKI NiTSDEClassica PIANO GIRONA 2018 · 30 juny / 29 de juliol SOPHIA MUNOZ PROGRAMA 19.30 h Ens preparem FraNCESCO CAVALLI (1602-1676) PAUSA per al concert Lucidissima face, de La Calisto a càrrec Text de Giovanni Faustini (1615-1651) d’Òscar REYNALDO HAHN (1874-1947) Bonany HENRY PURCELL (1659-1695) À Chloris Music for a while Text de Théophile de Viau (1590-1626) Text de John Dryden (1631-1700) Mai i Nathaniel Lee (1653-1692) Text de François Coppée (1842-1908) If music be the food of love Paysage Text de Colonel Henry Heveningham (1651–1700) Text d’André Theuriet (1833-1907) What power art thou who from below Fêtes Galantes Text de John Dryden (1631-1700) Text de Paul Verlaine (1844-1896) Strike the Viol, Touch the Lute L’Heure exquise Text de Nahum Tate (1652-1715) Text de Paul Verlaine GEorgE FRIDERIC HÄNDEL (1685-1759) GEorgE FRIDERIC HÄNDEL Siam prossimi al porto, de Rinaldo Agitato da fiere tempeste,de Riccardo primo, Text de Giacomo Rossi a partir d’un esborrany re d’Inghilterra d’Aaron Hill (1685-1750) Text de Paolo Antonio Rolli (1687-1765) basat en el Furibondo spira il vento, de Partenope text d’Isacio Tiranno, de Francesco Briani (b Venice; fl Llibret de Silvio Stampiglia 1709–10) musicat per Antonio Lotti (1667-1740) l’any 1710. Stille amare, de Tolomeo Re d’Egitto Text de Nicola Francesco Haym (1678-1729) adaptat per Carlo Sigismondo Capece (1652-1728) ©2018 Karine Laval, “Heterotopia 65” CONCERT ENREGISTRAT PER: Dip. Legal: Gi 1058-2018 festival NiTSDEClassica La naturalitat en la veu Marc Busquets Figuerola, director artístic del Lied Festival Victoria de los Ángeles (LIFE Victoria) La tessitura del contratenor, tan de moda en l’actualitat, ha causat impressió des que ha sorgit recentment, seguint la millor tradició de contratenors com Andreas dels inicis de l’òpera, ja que la veu aguda femenina en la capacitat pulmonar d’un Scholl o Philippe Jaroussky. Nascut a Varsòvia el 1990, aquest contratenor de home crea un so realment únic. De fet, ja a l’Imperi Romà d’Orient es creà un cor només 27 anys està ocupant amb força un dels llocs destacats en el panorama amb aquesta tessitura que perdurà fins a la caiguda de Constantinoble el 1453. internacional. Format a la Julliard School de Nova York, en els últims mesos Amb el sorgiment de l’òpera al segle XVII aquesta veu visqué una època d’or però ha debutat al Festival d’Aix-en-Provence, al Wigmore Hall i ha estat dirigit per al segle XIX, en ple auge de l’òpera romàntica, la veu dels castrati quedà totalment William Christie. La propera temporada debutarà al Gran Teatre del Liceu i a passada de moda en pro de la del tenor, la veu masculina aguda però de col·locació l’Opéra Royal de Versalles, veritable referent de la música barroca internacional, natural de pit, és a dir, sense utilitzar el falset, que fa servir les ressonàncies del en un concert en solitari. Amb un color de veu de bellesa indiscutible, Orliński cap. Tot i això, cal dir que les parts de tenor es cantaven a l’època de l’estrena aborda de la mateixa manera els recitals de lied i cançó que els oratoris o l’òpera. de la majoria d’òperes romàntiques amb els aguts en falset i no de pit, com es El recital que ofereix dins el Festival Nits de Clàssica d’aquesta nit és un bon fa actualment. El 1861, amb Itàlia reunificada, es prohibí oficialment la brutal recorregut per les àries de contratenor. De la bellesa barroca i vital de les peces tècnica de la castració amb finalitats musicals, raó per la qual van desaparèixer els de Georg Friedrich Händel (1685-1759) a una altra bellesa, més contemplativa, castrati. Però amb la progressiva recuperació de la música antiga i barroca —que de Henry Purcell (1659-1695), passant per la meditativa ària «Lucidissime face» viu actualment una veritable eclosió—, aquests cantants han anat agafant més i de La Calisto de Francesco Cavalli (1602-1676) per acabar amb les cançons més pes, i viuen al segle XXI una segona època d’or. del veneçolà Reinaldo Hahn (1874-1947) de clar homenatge a l’època antiga i barroca, resultant-ne À Chloris el cas més clar i esdevenint una veritable joia del Amb tot, unes de les qualitats més valorades en els contratenors són l’emissió repertori que brilla especialment en la veu de contratenor. Com en el cas dels i col·locació natural de la veu. El de Jakub Józef Orliński és un d’aquests casos contratenors avui en dia, també per a Hahn el més antic resulta el més modern. F. CAVALLI (1602-1676) Hast made me rise, m’ha fet llevar, Unwillingly and slow, de mala gana i poc a poc, Erme, e solinghe cime, Erms i solitaris cims, From beds of everlasting snow! dels meus llits de neu perpètua! ch’al cerchio m’accostate que a l’astre m’acosteu See’st thou not how stiff, Que no veus que encarcarat, delle luci adorate, d’aquells ulls que adoro, And wondrous old, i sorprenentment vell, in voi di novo imprime, Endimió, admirador secret, Far unfit to bear the bitter cold. no em veig amb cor de suportar el fred mordent. contemplator secreto, imprimeix de nou sobre vostre, Endimione l’orme. tot cobrint-les de besades, I can scarcely move, Or draw my breath, Amb prou feina si em puc bellugar, Le variate forme les traces de variades formes I can scarcely move, Or draw my breath. o prendre alè. della stella d’argento de l’estel argentat Let me, let me, Deixa’m, deixa’m, lusingando,e baciando, que, en aquests llocs solitaris, Let me, let me, Deixa’m, deixa’m, di chiare notti tra i solinghi orrori, escampa lluïssors de nit clara Freeze again... glaçar de nou… sulla terra, e sui sassi i suoi splendori. sobre el rocam i la terra. Let me, let me, Deixa’m, deixa’m, Freeze again to death! glaçar de nou fins a morir! Resplendent esguard, que les remors de Lucidissima face, di Tessaglia le note, Tessàlia Strike the viol, touch the lute; Toqueu la viola, pinceu el llaüt; non sturbino i tuoi giri, e la tua pace. no t’estorbin el viatge ni el sojorn. wake the harp, inspire the flute: feu sonar l’arpa, inspireu la flauta: Da gl’Atlantici monti, tra boccando le rote, Febus, amb llur carro ardent, des dels serrats sing your patroness’s praise, canteu la lloança de vostra patrona, Febo, dal caro ardente, omai, omai tramonti. atlàntics, aturi finalment son pas. in cheerful and harmonious lays. en joiosos i harmònics cants. Il mio lume nascente, illuminando il cielo, Que el meu astre naixent, il•luminant el cel, più bello a me si mostri, e risplendente. se’m mostri resplendent, en tota sa bellesa. G. F. HÄNDEL (1685-1759) Astro mio vago, e caro, a’ tuoi raggi di gelo, Bell astre adorat, m’has ensenyat, que els teus nel petto amante a nutrir fiamme imparo, rajos glaçats poden inflamar el cor d’un amant. Siam prossimi al porto, Som prop del port imparo. Per prender conforto per prendre conhort Al nostro penar. al nostre penar. H. PUrcELL (1659-1695) Ch’il cor si consoli, Que el cor es consoli, Il duolo s’involi i el dol s’esvaeixi Music for a while La música, per un instant, Da chi sa sperar. del qui sap esperar. Shall all your cares beguile. us distraurà de tota preocupació. Siam prossimi ecc. Som prop del port etc. Wond’ring how your pains were eas’d Us preguntareu com els teus mals s’han alleujat And disdaining to be pleas’d però menyspreareu el consol Furibondo spira il vento El vent bufa furiós Till Alecto free the dead fins que Alecto alliberi els morts e sconvolge il cielo e il suol i pertorba cel i terra. From their eternal bands, de les seves eternes cadenes, Tal adesso l’alma io sento Igualment jo sento l’ànima Till the snakes drop from her head, fins que les serps li caiguin del cap agitata dal mio duol. agitada pel meu dolor. And the whip from out her hands. i el fuet de les mans. Furibondo ecc. El vent bufa furiós etc. If music be the food of love, Si la música és l’aliment de l’amor Stille amare, già vi sento Amargues llàgrimes, ja us sento Sing on till I am fill’d with joy; Canteu fins que sigui curull d’alegria; Tutte in seno, la morte chiamar; totes al pit, cridant la mort; For then my list’ning soul you move Llavors la meva ànima amatent transportareu già vi sento smorzare il tormento ja us sento moderar el turment To pleasures that can never cloy. envers plaers sens fi. già vi sento tornarmi a bear, ja us sento donar-me reconfort. Your eyes, your mien, your tongue declare Els vostres ulls, l’esguard, la llengua, clamen Stille amare, ecc. Amargues llàgrimes, ja us sento etc. That you are music ev’rywhere. que vos sou música arreu. Pleasures invade both eye and ear, Els plaers envaeixen tant l’ull com l’oïda, So fierce the transports are, they wound, fereixen, de tant intensos com són els influxos, R. HAHN (1874-1947) And all my senses feasted are, i tots els meus sentits festegen, Tho’ yet the treat is only sound, malgrat que qui mana és el so.