® GRAN TEATRE DEL LICEU

Temporada 1998-99

CONSORCI DEL CHAN TEATHE DEL LICEU

GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BAHCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Programa ® I Orquestra Simfònica i Cor Cristoph W. Gluck Obertu l'a de Paride eel Elella del Gran Teatre del Liceu (1714-1787) «Divinités du Styx» (ària d 'Alces/e) (Dolora Zajick)

Gaetano DonizeW «E Sara in qucst i orribili IIIOIllC'lIli poti- lasr ia rm i? (1797-18-+8) Vivi ingrato. a lei daccauro ... Qucl sangue vcrsut o. (recilaliu., ària de El isabct r a i escena final cie Haber/o Deverell.?:), amb cie l t x aro Mcnt x a k a (Sara). Esteve Madri d (Cccii) I Llu is Sint cs (Noli inghalll) (Ana María Sánchez) Solistes Camille Saint-Saëns «Mon coeur s'ouvre a ta voix» Ana María Sánchez, soprano (1835-1921) (ària cie Dalila ele I'acle II cic Sail/soli e/ Dalila) (Dolora Zajick) Dolora Zajick, mezzosoprano Rossini l Iosti un cli!» Gioacchino «Troja , qual (1792-1868) (oberlura cI'Ermione) «Scrbami ognor si Iido. (duo cie Semiramicle i Arsace ciel acte I cic Semircunide'¡ Director d'orquestra (Ana Maria Sánchez/Dolora Zajick) Antonello Allemandi II

Richard Wagner «Dich t cure lIalle- (1813-1883) (ària dElisabeth cie la ctc II de Tallll/¡àllser) (Ana María Sánchez)

vielikïe» Modest Mussorgski «Si l y potaïnyia. sily Direcció del cor Peter Burian (1839-1881) (ària de Marfa cie Kooantxina¡ (Dolora Zajick) Assistent a la direcció clei cor Josep Ferr-é «Padni ruàisia rualatsi. IU cie Concertino Massimo Spadano (cor cie lacte Kovan/,úlla)

Giuseppe Verd i «Pace, pace mio Dio» (1813-1901) (ària cie Leonora cie l'acte IV cie La [orza del des/illa) (Ana Ma ria Sánchez)

' Piotr I. Tchaikovski «Da, chas nostad ... Prost ire vs (184:0-1893) (ària de Joana de l'acte I cie La dotizella d'Orléoueí (Dolora Zajick)

Gaetano DonizeW «Che i n terrn i nab ilc andirivieni» (COI' cie servents ele l'acte II cie Don Pasquale)

Palau de la Música Catalana Gaetano DonizeW Obertura cI'Anna Balena

«Dio, che mi vedi in core ... sul suo capo aggravi un DiD» i. cluo dAnna Bolena i Ciovanna Seymour Dimecres, 14 de abril, 21 h, funció núm. 28, torn D (escena cI"Anna Balena) Divendres, 16 de abril, 21 h, funció núm. 29, torn B (Ana María Sánchez/Dolora Zajick) estat molt poc representada, però Els alguns fragments han sobreviscut, com quatre grans l'obertura i la meravellosa ària «O d el mio d olee ardor». Alceste ha tingut més sort i ha estat representada de tant en tant. És obra En una ONU els d'una i imaginària operística quatre gran força ben significativa dins la reforma gluckiana. D'aques­ serien, sense mena de grans cap dubte, Itàlia, ta obra existeixen dues versions: la Alemanya, Rússia i França. Tots quatre repre­ primera en italià (1767) i la segona en francès (1776). La molt expressi­ sentats en el concert amb autors d'avui, que, va ària «Divinités du Styx» s'inter­ entre molts d'altres, han contribuït de forma preta generalment en francès i la pro­ tagonista desafia les divinitats de la notable a consideració. fer possible aquesta mort quan està disposada a morir en ellloc del seu espòs Admetus.

Gluck, la reforma Donizetti, el bel canto

Christophe Willibald Gluck, en la seva Gaetano Donizetti és ml dels exemples millor òpera, Orfeo ed Euridice més clars de l'anomenda escola bel­ (1762), començà amb elllibretista contista i un compositor que estima­ Raniero de Calzabigi la reforma del va i coneixia molt bé la veu humana i gènere, tot donant-li un nou impuls les seves possibilitats. Durant bastants dramàtic. Vint-i-cinc anys després, anys, però, només romanien en reper­ respectivarnent, foren estrenades les tori La Favorita i Lucia di Lammer­ dues obres de les quals avui podem moor, però, amb el preludi de Anna escoltar uns fragments. Paride ed Balena ciel Liceu de l'any 1947, els Elena és una de les òperes que Gluck anys cinquanta començà allò que hom va compondre amb text de Calzabi- coneix com a Donizetti Renaissance, gi, que va simplificar bastant la Ile- amb el redescobriment d'obres corn la genda dels clos personatges protago- mateixa Anna Balena i poc després nistes. L'obra va tenir poc èxit i ha Roberto Devereux. Les dues pertanyen " L S L· " T Il E e H I \ S 7 6 EL� OI'ATHE eH/I'\S O

del XVI. La música van transcórrer entre ambdues a la coneguda Trilogia Tudor i Rober­ Rossini, el ball vivant Nuremberg segle obres). cie il-lustrar de forma mes­ La del de fou to Devereux (èxit enorme en la seva Wagner sap forza destino, l'any 1862, reposició al Cran Teatre ciel Liceu l'any El Rossini (Cioacchino Antonio) bon trívola situacions i personatges i així en estrenada a Sant Petersburg, la q ual de l'erotisme cosa concessions 1968) inclou una gran escena final per oioarü, gourmet i a vegades una mica Tannháuser, després pot explicar algunes i abans del el en les escenes corals i els a la protagonista, en tres parts i que mandrós, ha aconseguit gairebé tanta misticisme, penediment personatges i el trobar tota la vita­ El no deixa de inclou les millors caractéristiques ciel fama com el Rossini compositor. I desenllaç, podem episòdics. cant, però, i d'Elisabeth en el ser molt verdià i el de bel cal/lo: lirisme, expressió i virtue­ aquesta vesant desembarassada de la litat, pmesa aJegria grarl personatge seu «Dich teme del de Leonora té dues àries de relleu: sisme. seva personalitat traspua més, lògica­ Halle», principi gran l'acte amb Ulla música i un cant d'antuvi i des­ Quant a AnI/a Bofena, hom ha cie ment, en l'alegria i vitalitat de les òpe­ segon, «Madre, pietosa vergine- tenen tot al darrer recordar q u e és una obra especial­ res bufes. No tant en les òperes dites que això, quan pot, finalment, prés, quadre aquest «Pace, tornar a la sala on havia viscut moments mio en ment significativa a la història ciel serioses, tot i que entre aquestes hi ha pace Dio», gue pocs segons de felicitat. del de a del Liceu, perquè va ser la primera òpe­ obres força importants, com la Semi­ gran passa desig pau l'explosió

ra en i maledizioue final. represeruada aquest teatre, I'any ramide ; de l'any 1823 que fou I'últi­ 1847. La seva obertura és típicament ma obra que Rossini va compondre per donizetria na i no sem pre és interpre­ als teatres italians, L'obra té una sòli­ Mussorgski, l'originalitat ellirisme tada en les represcntacionsa de l'obra. da estructura, una gran envergadura i Txaikovski, Rer rat cir Modest és un cas a en Helral de Pel que fa a lescena i gran duo entre una particular devoció pels ornaments, Mussorgski part Hichard Cacruuo Dnuizr-u i \Vagncr el de la Tot i a Occident Txaikovski era Anna Bolena i la seva rival Ciovan­ com en elllarg i brillant duo de l'acte panorama l'òpera russa, per que seva i una d'una considerat fins no fa massa més com a na Seymour, és un dels millors frag­ primer entre Semiramide i Arsace, «Ser­ originalitat personalitat seva ments No cal recordar- la de ballets, cada de l'òpera, molt brillant i d'una bami ognor si fido», el qual, ben inter­ gran força. que compositor magnífics desenca­ obra mestra és Boris on el són més les seves gran intensitat dramàtica i virtuo­ pretat, és vehicle segur per Godunov, vegada representades rus esdevé autèntic i Pikooaia sística. denar una pluja d'aplaudiments. poble protagonis­ òperes leogueni Ünieguln ta. Però la de Dama. No tant, sense La don­ Més oblidada durant molts anys ha Kovantxina, l'any 1886, dubte, és una altra amb zella d'Orleans en la estat Ermione, de l'arly 1819, l'ober­ grarl obra, esplèndi­ (de l'any 1881), des escenes corals i el tema de l'enfron­ abandonà els temes russos Saint-Saens, el supervivent tura de la qual té la particularitat qual per molt d'incloure, comla del Poliuto de Doni­ tament entre la Rússia feudal i la Rús­ servir-se d'una història preada sia moderna en els la de Joa­ Quan va morir, Camille Saint-Saens zetti, una intervenció del cor. L'obra, anys que precedei­ pels compositors occidentals, xen al de Pere el Gran. na l'obra de Schiller. com un l'arribada d'Arc, fou considerat dels més il-lus­ que té una vocalitat ben espectacular, poder segons Trobem del encís L'ària dels del final de l'acte tres supervivcnts de la tradició vuit­ ha aconseguit èxits importants en les part gran d'aquesta Adéus, en cor en un a com obra el de l'acte tercer i les és extraordinari, centista. Malgrat tot, va influir de for­ reposicions recents llocs Pesa­ primer, fTagment invocacions del místic i en el Joana s'acomiada de la seva ma notable en l'evolució del gust musi­ ro, Madrid, Roma o Glyndebourne, gran perso­ qual és en l'acte llar- abans de la divina mis­ cal francès. S'ha dit moltes vegades entre d' altres. natge que Maria, segon. començar sió que li ha estat encomanada: alli­ gue la seva obra més famosa, l'òpera berar- Samson et Dalila, és com un oratori i França. Verdi, la això és un error, perquè al costat Wagner, el geni força PAU 'AHAL d'escenes estàtiques i d'un singular La de Verdi és no sols misticisme, n'hi ha també d'altres d'un De genis, n'hi ha algun altre en el con- força Giuseppe la del sinó la de tota la seva curiós exotisme amb trets orientals i cert d'avui. Però Richard Wagner, ja «destino», Considerat com Ull símbol fins i tot algunes d'una gran sen- se sap, a més de ser-ho ... la llegenda, producció. en vida i de la com coeur sí d'itàlia, mort, sualitat, l'ària «Mon s'ou­ el mite. Amb Wagner, l'òpera que ,. després de la seva obra va mantenir-se vre à ta voix», d'un bellmelodisme, és l'obra d'art total i al costat dels mites, força des de l'ardor vol del Nabucco al Dalila està a d'entabanar· els herois i les també hi toca jovení Hrlral de quan punt llegendes, saltiró final del anys Cioachino Rossuu Samson, de peus a terra amb els ciutadans del Falstaff"( cinquanta 8 IIlIOCIlAFI"S BIOCRAFIES I 9

Antonello Allemandi Ana María Sánchez

a Entre els teatres Milà el1957, debutà principals d'òpera a Elda (Alacant), cursà Verdi, Palma de Mallorca (Abigaille amb 21 anys al Maggio Musi­ on ha actuat figura la Staatsoper de Filosofia i Lletres a la Uni­ de Nabucco i Donna Anna de Don Nascutcale Fiorentino. Des de llavors Viena (L'eLisir d'amare, IL barbiere di Nascudaversitat d'Alacant. Va parti­ Giovanni), València (Don Giovanni ha dirigit les principals orquestres ita­ Siviglia, La Traviata, Il Trovatore, I cipar en l'Orfeón Polifónico d'Elda i i Chrysothemis d'Elektra), Teatre San lianes (Accademia di Santa Cecilia, Rai Puritanii, Royal Opera House Covent estudià al Conservatori Òscar Esplà de Carlos de Lisboa (Mathilde de Gui­ de Simfònica Sici­ Garden de Londres barbiere di Sioi­ seva Milà, Torí, Roma; (Il la ciutat amb la soprano Lily llaume TeLL), Bilbao (IL Trovatore, en la liana, entre d'altres) els teatres de glia), Òpera de Bastilla de París (Un Berchmann. Es perfeccionà a Valèn­ Tannháuser, Les Huguenots, Lucre­ Parma, Palerm, Catània, al Rossini Ope­ ballo in maschera), Opéra Comique de cia amb José María Pérez Busquier i zia Borgia), Hamburg (Don Giovan­ ra Festival de Pesaro, al Festival de París (L'elisir d'amare i La Bohème), a l'Escuela Superior de Canto de ni, Laforza deL destino), Zuric (Il Tro­ Ravena i al Sferisteri de Macerata. a més de dirigir regularment a l'Òpera Madrid amb Ana María OIaria, Jaume vatore), Estrasburg (Don CarLo), Munie Del 1992 al 1997 fou director musi­ ele Dallas i de Seattle. També ha diri­ Aragall, Ileana Cotrubas i Isabel Pena­ (IL Trovatore) i Peralada (Requiem de cal Colonne ele Ha teatres de de l'Orchestre París. git als Munie, Hamburg, gos. Ha estat guru'donada en concur­ Verdi), entre d'altres escenaris. entre l'Orchestre Natio­ sos a dirigit, d'altres, Berlín, Niça, Montpeller, Nancy, Oslo, internacionals Bilbao i Sicília. Ha Al Gran Teatre del Liceu va debutar nale ele France, Philarmonique de Radio Hèlsinki, Portland i a la Tokio Japan actuat a la Musikhalle d'Hamburg, la temporada 1995-96 amb La forza France, Ensemble Orchestrale de París, Opera Foundation. Des de 19�9 ha diri­ Nevers (França) amb el Requiem de del destino. Orchestre du Capitol de Toulouse, i git a Bilbao una vintena de produc­ les orquestres de Lille, Monte-Carlo, cions en les temporades d'òpera de Filharmònica de Tòquio, Simfònica ele l'Asociación Bilbaína de Amigos de la Shinsei, Simfònica de Kyoto i Israel Ópera (ABAO). Sinfonietta.

1 I v 10 Il IOC Il A F I lè S IlIOCHAFIES 11

Orquestra Simfònica del Gran Teatre Dolora Zajick del Liceu

Fran­ a Oregon, va establir Londres, Bilbao, Madrid, San a cie Musicale Fiorentino i la seva resiclència l'estat cisco, Maggio Sabater, Max von Schillings, Georges de entre d'altres. NascudaNevacla, on estudià amb Teci Festival Peralada, Sebastian, Richard Strauss, Igor Sua­ a la 1989-90 ciel Puffer, i ho féu després Nova York, Inaugurà temporada vinsky, Hans Swarowsky, Arturo Tos­ de Nova York amb a la Manhattan School of Music. El Metropolitan canini, Antonino Votto i Bruno Walter; Amneris. Altres rols del seu 1982 va gumlyaT la Medalla de Bronze repertori i darrerament Gerd Albrecht, Alexan­ Marfa al Concurs Internacional cie Moscou, són Jeanne d'Arc, (Kovant.xi­ der Anissimov, Richard Bonynge, Pao­ cie Buillon i el 1986 clebutà amb Azucena (Il na), Princesa (Adriana lo Carignani, Franz-Paul Decker, Roma­ re Mater He­ Tro va to ). Seguiren el Stabat Lecouvreur), Jezibaba (Rusalska), no Candolfi, Lamberto Cardelli, Arman­ Dalila et i de Rossini a Cincinnati, la Vuitena Sim­ rodiacle, (Samson Dalila) do Catte, Cristóbal Halffter, Janos KLÙ­ fonia cie Mahler a Washington amb Fides (Le prophète). ka, Peter Maag, Hiccardo Muti, Wol­ a del Liceu ha inter­ Rosti.. opóvitx i el Requiem de Verdi Al Gran Teatre dema!" Nelsson, Vaclav Neumann, Josep en cie Verdi París amb Riccardo Muti i a Londres vingut el Requiem (tem­ Pons, David Robertson, Antoni Ros en un concert amb amb John Pritchard. Debutà a Roma porada 1988-89), Marbà, Julius Ruclel, Pinchas Steinberg, a de Alessandra Marc 1990- amb Amneris (Aida) les Termes (temporada Peter Schneider i Silvio Varviso. El s Caracalla i l'octubre de 1988 ho féu 91); en el rol d'Azucena delL Trooatore directors titulars de la formació han amb l'Adal­ al Metropolitan cie Nova York amb (temporada 1992-93), primer director titular de l'Or­ estat Eugenio M. Marco i més encla­ a cie Norma Azucena. Ha cantat també la Chica­ gisa (temporada 1994-95) questra Simfònica del Gran vant Uwe Mund, Actualment el direc­ cie Are­ i com a Macbeth a la go Lyric Opera, Òpera Viena, Lady tempora­ ElTeatre ciel Liceu fou Marià tor titular és Bertrand cie Billy, el prin­ da 1996-97. na de Verona, Covent Garden cie Obiols. En la seva llarga història ha cipal director associat és Josep Pons. estat dirigida per batutes conviclacles L'Orquestra ha actuat al Teatro Real com ara Albert Coates, Antal Dorati, i al Palacio Real de Madrid, les Are­ Karl Elmendorff, Franco Faccio, Manuel nes de îmes, l'Òpera de Ludwigsha­ de Falla, Alexandre Glazunov, Josef fen, el Théâtre des Champs Elysées de Keilberth, Erich Kleiber, Otto Klem­ París, el Palau de la Música Catalana perer, Hans Knappertsbusch, Franz' i el Teatre Grec de Barcelona, el Fes­ Konwitschny, Clemens Krauss, Joan tival d'Orange, l'Odeon Herodion Atti­ Lamote cie Grignon, Joan Manen, Jau­ cus d'Atenes i el Festival de Peralada, me Pahissa, OUOI'inO Respighi, Josep entre d'altres indrets. 12 I Il IOC Il A F I I,: s I 13

Concertino ORQUESTRA Violes Clarinets Massimo SPADANO, Marie VANIER* MERCADAL* SIMFÒNICA DEL GRAN Josep Birgit Henate SCHMIDT* H. CUNNINGHAM* TEATRE DEL LICEU Philip Violins primers Florian MUNTEANU Miquel BAHONA * Maria Anca ANDREI* Bettina BRANDKAMP (CLarinet baix) Tobias GOSSMANN* Mihail FLORESCU Margaret BONHAM Nicolae GIUHGEA Fagots * Cor del Gran Teatre Miloslav CAPKA Victor PETRE Eugenia SEQUEIRA Andrea CERUTI Franck TOLLINI Just MOHOS* Birgit EULER Todor KONSTANTINOV Francesc BENÍTEZ* del Liceu Piotr JECZMYK Joan Ignasi FEHREH (Cantrafagot} Edith MARETZKI

Emilian TOADER Violoncels Trompes AGUILAR* Vessela TOMOV Peter THIEMANN* Vicenç Carles CHORDÀ Guerassim VORONKOV Adam GLUBINSKI l Cor del Grall eatre del Liceu El Cor del Gran Teatre del Liceu ha Francisco RODRÍGUEZ Marcel NOLL Alexandre BÁSCONES es consolidà als seixanta actuat a les ATenes de en oca­ anys Nîmes, ZAMORA Sara BOLAÑOS Carme COMECHE Ignacio sota T,de Bot­ sió de l'estrena a de de E la direcció Riccardo França l'òpera Hafael SALA tini. Posteriorment ha estat director Verdi IL Corsaro. També ha interpre­ Violins Juan Manuel STACEY Trompetes Andrés tat Lucia di Lammermoor a segons Ludwig­ * Máspero. Francesc COLOMINA Annick M. Eulàlia VALEHO D'entre les seves actuacions cal asse­ shafen i Lucrezia a París. Ha PUIG* Borgia VIDAL Matthias WEINMANN Àngel el de Verdi cantat sota la direcció dels mestres Anton ZUPANCIC* nyalar Requiem (Teatro Francisco VILLAESCUSA Antònia TERRÉS Real de Madrid) i la primera versió esce­ Albrecht, Decker, Gatto, Hollreiser, Rosa BIOTA Contrabaixos nificada a Espanya de l'òpera Moses Kulka, Mund, Nelson, Perick, Rennert, Trombons und Aran de Schonberg (Gran Teatre Rudel, Steinberg, Weikert, Varviso, Mercè BROTONS Tomàs ALMIRALL* Francesc Elena SÀNCHEZ* del Liceu), a més del Requiem de Maag i [eumann, entre d'altres. CEAUSESCU Josep QUER Detlef HILLBHICHT* Mozart, la Missa Solernnis de Beetho­ Rodica Monica HARDA Jaume ALBORS David MORALES ven i la Missa de La Coronació de Jordi PAPS Joan MAULEÓN Mozart. Sebastian POPESCU Lluís RUSIÑOL Tuba Frederic SBERT Rafael de la VEGA Julius VARAD! José Miguel BERNABEU*

Jordi VILARGUNTÉ Flautes Joan Josep RENART* Arpa LmaSERRACARABASSA* Agustí BRUGADA Manuel FLOHENCIANO Percussió Artur SALA * Oboès (Timbals) Emili PASCUAL* Jordi MESTRES * Enric PELLICEH Hichard VAUGHAN* (Corn anglès) (*) Solistes I 15

Pròximes funcions Concert Edita Cruberova, Carmen Oprisanu, Josep Bros i Carlos Álvarez

Obres de Rossini, Bizet, Massenet, Donizetti i VCI"di

Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu Director d'orquestra: Ondrej Lenard

Palau de la Música Catalana Divendres, 23 ele abril, 21 h, funció núm. 31, torn D Dissabte, 24 ele abril, 21h, funció núm. 32, torn A

Concert Isabel Kabatu, i Neil Shicoff

Obres de Glinka, Txaikovski, Gounod, Verdi, Puccini i Giordano

Orquestra Simfònica del Gr3l1 Teatre del Liceu Director d'orquestra: Paolo Carignani

L'Auditori ele Barcelona Dijous, 29 de abril, 21 h, funció núm. 33., fora d'abonament

Major de Sarrià, 57 PI. de Sarrià, 9 í 10 Tel. 2030714 Tel. 2030473 08017 Barcelona 08017 Barcelona COOIlDINACIÓ: .I UAN CAIlLOS OLIVAIlES.

DIIlECCIÓ D'AIlT I DISSENY GIlAFIC: .JOSEP BACA ASSOCIATS. PIlEIMPI1IèSSIÓ: QUINTANA, S.L. IMPI1IèSSIÓ: ICOL

EDICiÓ I PUBLICITAT: AIlT,CO/PIlENSASI TAM S. L. Són molt poques les ocasions en què l o, Natura conju-sa els seus FOTOGIlAFIA DE POIlTADA: I-Iuco MENDUIÑA. elements per cre cr al-suna cosa realment sublim. El delicat contacte TIlADliCCIÓ: LOUIlDES SICOIlIlA (L'AvENÇ, S.L.). del cristall finíssim d'una copa Rosenthal amb l'excepcional cava "millésimé" Brut Nature, premiat amb lo, Medalla d'ar'$ent a vin irolu i el "zarcillo" d'ar'$ent a valladolid, n'és potser una. un privilevi, fins i tot, per als paladars més exquisits. Mecenes de la Fundació Copa Rosenthal del segle XX. Col·lecció Glòria Ferrer. del Gran Teatre del Liceu