18421 Cmp.Pdf
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
® GRAN TEATRE DEL LICEU Temporada 1998-99 CONSORCI DEL CHAN TEATHE DEL LICEU GENERALITAT DE CATALUNYA AJUNTAMENT DE BAHCELONA MINISTERIO DE CULTURA DIPUTACIÓ DE BARCELONA Programa ® I Orquestra Simfònica i Cor Cristoph W. Gluck Obertu l'a de Paride eel Elella del Gran Teatre del Liceu (1714-1787) «Divinités du Styx» (ària d 'Alces/e) (Dolora Zajick) Gaetano DonizeW «E Sara in qucst i orribili IIIOIllC'lIli poti- lasr ia rm i? (1797-18-+8) Vivi ingrato. a lei daccauro ... Qucl sangue vcrsut o. (recilaliu., ària de El isabct r a i escena final cie Haber/o Deverell.?:), amb cie l t x aro Mcnt x a k a (Sara). Esteve Madri d (Cccii) I Llu is Sint cs (Noli inghalll) (Ana María Sánchez) Solistes Camille Saint-Saëns «Mon coeur s'ouvre a ta voix» Ana María Sánchez, soprano (1835-1921) (ària cie Dalila ele I'acle II cic Sail/soli e/ Dalila) (Dolora Zajick) Dolora Zajick, mezzosoprano Rossini l Iosti un cli!» Gioacchino «Troja , qual (1792-1868) (oberlura cI'Ermione) «Scrbami ognor si Iido. (duo cie Semiramicle i Arsace ciel acte I cic Semircunide'¡ Director d'orquestra (Ana Maria Sánchez/Dolora Zajick) Antonello Allemandi II Richard Wagner «Dich t cure lIalle- (1813-1883) (ària dElisabeth cie la ctc II de Tallll/¡àllser) (Ana María Sánchez) vielikïe» Modest Mussorgski «Si l y potaïnyia. sily Direcció del cor Peter Burian (1839-1881) (ària de Marfa cie Kooantxina¡ (Dolora Zajick) Assistent a la direcció clei cor Josep Ferr-é «Padni ruàisia rualatsi. IU cie Concertino Massimo Spadano (cor cie lacte Kovan/,úlla) Giuseppe Verd i «Pace, pace mio Dio» (1813-1901) (ària cie Leonora cie l'acte IV cie La [orza del des/illa) (Ana Ma ria Sánchez) ' Piotr I. Tchaikovski «Da, chas nostad ... Prost ire vs (184:0-1893) (ària de Joana de l'acte I cie La dotizella d'Orléoueí (Dolora Zajick) Gaetano DonizeW «Che i n terrn i nab ilc andirivieni» (COI' cie servents ele l'acte II cie Don Pasquale) Palau de la Música Catalana Gaetano DonizeW Obertura cI'Anna Balena «Dio, che mi vedi in core ... sul suo capo aggravi un DiD» i. cluo dAnna Bolena i Ciovanna Seymour Dimecres, 14 de abril, 21 h, funció núm. 28, torn D (escena cI"Anna Balena) Divendres, 16 de abril, 21 h, funció núm. 29, torn B (Ana María Sánchez/Dolora Zajick) estat molt poc representada, però Els alguns fragments han sobreviscut, com quatre grans l'obertura i la meravellosa ària «O d el mio d olee ardor». Alceste ha tingut més sort i ha estat representada de tant en tant. És obra En una ONU els d'una i imaginària operística quatre gran força ben significativa dins la reforma gluckiana. D'aques serien, sense mena de grans cap dubte, Itàlia, ta obra existeixen dues versions: la Alemanya, Rússia i França. Tots quatre repre primera en italià (1767) i la segona en francès (1776). La molt expressi sentats en el concert amb autors d'avui, que, va ària «Divinités du Styx» s'inter entre molts d'altres, han contribuït de forma preta generalment en francès i la pro tagonista desafia les divinitats de la notable a consideració. fer possible aquesta mort quan està disposada a morir en ellloc del seu espòs Admetus. Gluck, la reforma Donizetti, el bel canto Christophe Willibald Gluck, en la seva Gaetano Donizetti és ml dels exemples millor òpera, Orfeo ed Euridice més clars de l'anomenda escola bel (1762), començà amb elllibretista contista i un compositor que estima Raniero de Calzabigi la reforma del va i coneixia molt bé la veu humana i gènere, tot donant-li un nou impuls les seves possibilitats. Durant bastants dramàtic. Vint-i-cinc anys després, anys, però, només romanien en reper respectivarnent, foren estrenades les tori La Favorita i Lucia di Lammer dues obres de les quals avui podem moor, però, amb el preludi de Anna escoltar uns fragments. Paride ed Balena ciel Liceu de l'any 1947, els Elena és una de les òperes que Gluck anys cinquanta començà allò que hom va compondre amb text de Calzabi- coneix com a Donizetti Renaissance, gi, que va simplificar bastant la Ile- amb el redescobriment d'obres corn la genda dels clos personatges protago- mateixa Anna Balena i poc després nistes. L'obra va tenir poc èxit i ha Roberto Devereux. Les dues pertanyen " L S L· " T Il E e H I \ S 7 6 EL� OI'ATHE eH/I'\S O del XVI. La música van transcórrer entre ambdues a la coneguda Trilogia Tudor i Rober Rossini, el ball vivant Nuremberg segle obres). cie il-lustrar de forma mes La del de fou to Devereux (èxit enorme en la seva Wagner sap forza destino, l'any 1862, reposició al Cran Teatre ciel Liceu l'any El Rossini (Cioacchino Antonio) bon trívola situacions i personatges i així en estrenada a Sant Petersburg, la q ual de l'erotisme cosa concessions 1968) inclou una gran escena final per oioarü, gourmet i a vegades una mica Tannháuser, després pot explicar algunes i abans del el en les escenes corals i els a la protagonista, en tres parts i que mandrós, ha aconseguit gairebé tanta misticisme, penediment personatges i el trobar tota la vita El no deixa de inclou les millors caractéristiques ciel fama com el Rossini compositor. I desenllaç, podem episòdics. cant, però, i d'Elisabeth en el ser molt verdià i el de bel cal/lo: lirisme, expressió i virtue aquesta vesant desembarassada de la litat, pmesa aJegria grarl personatge seu «Dich teme del de Leonora té dues àries de relleu: sisme. seva personalitat traspua més, lògica Halle», principi gran l'acte amb Ulla música i un cant d'antuvi i des Quant a AnI/a Bofena, hom ha cie ment, en l'alegria i vitalitat de les òpe segon, «Madre, pietosa vergine- tenen tot al darrer recordar q u e és una obra especial res bufes. No tant en les òperes dites que això, quan pot, finalment, prés, quadre aquest «Pace, tornar a la sala on havia viscut moments mio en ment significativa a la història ciel serioses, tot i que entre aquestes hi ha pace Dio», gue pocs segons de felicitat. del de a del Liceu, perquè va ser la primera òpe obres força importants, com la Semi gran passa desig pau l'explosió ra en i maledizioue final. represeruada aquest teatre, I'any ramide ; de l'any 1823 que fou I'últi 1847. La seva obertura és típicament ma obra que Rossini va compondre per donizetria na i no sem pre és interpre als teatres italians, L'obra té una sòli Mussorgski, l'originalitat ellirisme tada en les represcntacionsa de l'obra. da estructura, una gran envergadura i Txaikovski, Rer rat cir Modest és un cas a en Helral de Pel que fa a lescena i gran duo entre una particular devoció pels ornaments, Mussorgski part Hichard Cacruuo Dnuizr-u i \Vagncr el de la Tot i a Occident Txaikovski era Anna Bolena i la seva rival Ciovan com en elllarg i brillant duo de l'acte panorama l'òpera russa, per que seva i una d'una considerat fins no fa massa més com a na Seymour, és un dels millors frag primer entre Semiramide i Arsace, «Ser originalitat personalitat seva ments No cal recordar- la de ballets, cada de l'òpera, molt brillant i d'una bami ognor si fido», el qual, ben inter gran força. que compositor magnífics desenca obra mestra és Boris on el són més les seves gran intensitat dramàtica i virtuo pretat, és vehicle segur per Godunov, vegada representades rus esdevé autèntic i Pikooaia sística. denar una pluja d'aplaudiments. poble protagonis òperes leogueni Ünieguln ta. Però la de Dama. No tant, sense La don Més oblidada durant molts anys ha Kovantxina, l'any 1886, dubte, és una altra amb zella d'Orleans en la estat Ermione, de l'arly 1819, l'ober grarl obra, esplèndi (de l'any 1881), des escenes corals i el tema de l'enfron abandonà els temes russos Saint-Saens, el supervivent tura de la qual té la particularitat qual per molt d'incloure, comla del Poliuto de Doni tament entre la Rússia feudal i la Rús servir-se d'una història preada sia moderna en els la de Joa Quan va morir, Camille Saint-Saens zetti, una intervenció del cor. L'obra, anys que precedei pels compositors occidentals, xen al de Pere el Gran. na l'obra de Schiller. com un l'arribada d'Arc, fou considerat dels més il-lus que té una vocalitat ben espectacular, poder segons Trobem del encís L'ària dels del final de l'acte tres supervivcnts de la tradició vuit ha aconseguit èxits importants en les part gran d'aquesta Adéus, en cor en un a com obra el de l'acte tercer i les és extraordinari, centista. Malgrat tot, va influir de for reposicions recents llocs Pesa primer, fTagment invocacions del místic i en el Joana s'acomiada de la seva ma notable en l'evolució del gust musi ro, Madrid, Roma o Glyndebourne, gran perso qual és en l'acte llar- abans de la divina mis cal francès. S'ha dit moltes vegades entre d' altres. natge que Maria, segon. començar sió que li ha estat encomanada: alli gue la seva obra més famosa, l'òpera berar- Samson et Dalila, és com un oratori i França. Verdi, la això és un error, perquè al costat Wagner, el geni força PAU 'AHAL d'escenes estàtiques i d'un singular La de Verdi és no sols misticisme, n'hi ha també d'altres d'un De genis, n'hi ha algun altre en el con- força Giuseppe la del sinó la de tota la seva curiós exotisme amb trets orientals i cert d'avui.