NOTA DE PREMSA PROGRAMACIÓ

Dijous 10 de juny Dissabte 13 juny Teatre Metropol Parc Francolí

19.00 h: 20.30 - 5.30 h: Taula rodona amb músics, promotors, Le Cirke , Roger Mas, The Wave Pictures i Dawn Landes, discogràfiques i periodistes Pop, Tarragona Charades 21.30 - 1.00 h: caps de cartell del Festival Gea 2010 Pop psicodèlic, Madrid Tujiko Noriko Electrònica experimental, Japó Bigott Country-rock, Saragossa Anímic Folk, Barcelona The Wave Pictures · La segona edició de Gea portarà a la ciutat setze artistes de Catalunya, Espanya, Estats Pop, Regne Unit Units, Regne Unit, Japó, Austràlia i Grècia entre el 10 i el 13 de maig Lydia Lunch Performance multimèdia, Estats Units Lüger Krautrock, Madrid · La nit gratuïta a l’aire lliure, dissabte, passa del Parc Francolí al Camp de Mart i el festival Fantastikoi Hkxoi Electrònica, Grècia guanya un dia d’actuacions, diumenge, fins a arribar a quatre Divendres 11 juny Teatre Metropol DJ La Mejor · Les dones continuen tenint un lloc important a Gea, liderant o formant part d’onze de les Soul, sixties i psicodèlia, Saragossa propostes 19.00 h: PauDeBanyoles Taula rodona amb músics, promotors, Soul, funk i latin, Tarragona discogràfiques i periodistes

21.30 - 1.00 h: Diumenge 13 juny Teeth & Tongue Teatre Metropol Rock, Austràlia 21.30 h: Maria Coma Folk, Barcelona Roger Mas Folk, Solsona La segona edició de Gea, el Festival de Música Rodríguez-López. La carrera de Lunch va més enllà de Dawn Landes Independent de Tarragona, se celebrarà del 10 al 13 de la música, abastant disciplines com la performance o la Folk-pop, EUA maig. Hi prendran part setze artistes procedents dels poesia. Presentarà Sick with desire, una performance Estats Units, el Regne Unit, Japó, Austràlia i Grècia, així multimèdia en què els paisatges sonors i el vídeo com de Catalunya i de la resta de l’Estat. Les principals enfatitzen la seva lírica, que parla de la pèrdua, la novetats d’enguany seran un dia més de concerts venjança, la ira i la supervivència. Completaran la nit la (diumenge); el canvi d’espai a l’aire lliure, del Parc japonesa Tujiko Noriko i els catalans Anímic. Francolí al Camp de Mart; i que cada nit tindrà un clar Divendres, també al Teatre Metropol, la cap de cartell cap de cartell. serà Dawn Landes, cantautora resident a Nova York que construeix ponts entre el pop i les músiques tradicionals Gea continua, doncs, apostant pel mateix model nord-americanes. També passaran per l’escenari del de festival. Un festival en què es posa en valor la teatre tarragoní Maria Coma, 50% del grup u_mä, comoditat del públic, amb poques actuacions cada nit que comptarà amb el suport de Pau Vallvé (Estanislau i ubicant tres de les nits al Teatre Metropol, un teatre Verdet); i l’australiana Teeth & Tongue. modernista ideal per prestar atenció a la música. Això no treu, però, la celebració d’una nit més festiva, Dissabte l’acció passarà al Camp de Mart. Les dissabte, a l’aire lliure i amb entrada gratuïta, amb nou actuacions començaran a dos quarts de nou del vespre hores de música protagonitzades per sis grups i dos i s’allargaran fins dos quarts de sis de la matinada. El discjòqueis llistat d’artistes estarà encapçalat pels anglesos The Wave Pictures (que han estat banda d’acompanyament El cartell està format per una acurada selecció de i d’Stanley Brinks), però compta d’artistes que transiten per estils com el folk, el amb altres noms rellevants com Bigott, Charades, rock, el pop, l’electrònica o la música experimental i Lüger, Fantastikoi Hxoi i Le Cirke, guanyadors del VENDA D’ENTRADES d’avantguarda, sempre amb un component de risc, de concurs DO Tarragona 2009. Tancaran la nit dos contemporaneïtat i de no subjecció a la comercialitat discjòqueis, la saragossana La Mejor i el tarragoní en les seves carreres. A més, com l’any passat, Gea PauDeBanyoles. posa un especial èmfasi en les dones creadores, que en Preus Punts de venda aquesta ocasió lideren o formen part d’onze de les setze El Gea 2010 finalitzarà diumenge, de nou al Metropol, propostes participants en el festival. amb el cantautor Solsonès Roger Mas, que presentarà · Preu dijous: 12 euros · Taquilles del Teatre Metropol el setè àlbum de la seva carrera, Roger Mas a la casa · Preu divendres: 12 euros · Les 24 hores als terminals de ServiCaixa, al telèfon Dijous actuarà al Teatre Metropol Lydia Lunch, d’enlloc. · Preu dissabte: gratuït 902 332 211 i al web www.servicaixa.com representant de la no wave sorgida a Nova York entre finals dels 70 i principis dels 80 i una de les artistes · Preu diumenge: 10 / 12 euros més influents de les últimes tres dècades, que ha * Els mitjans trobareu fotografies a alta resolució · Abonament dijous + divendres: 20 euros col·laborat amb músics com Foetus, Swans, Nick i mp3 dels artistes participants al web www. · Descompte pels socis del club TR3SC Cave, Einstürzende Neubauten, Sonic Youth o Omar tren-k.com/premsa i amb el Carnet Jove ARTISTES Lydia Lunch (performance multimèdia, Estats Units) http://www.myspace.com/lydialunch

La vida de Lydia Lunch ha estat un continu fugir de les definicions i les categories a través de discos, concerts, llibres, spoken word, vídeo, fotografia i poesia. Tot va començar el 1976, quan Lydia tenia 16 anys i va entrar a formar part del grup Teenage Jesus and the Jerks, un dels representants del moviment no-wave de Nova York juntament amb The Contortions, DNA, Glenn Branca o Mars. El 1980 va debutar en solitari amb Queen of Siam i la resta ja és història: les col·laboracions amb Foetus, Swans, Nick Cave, Einstürzende Neubauten, Sonic Youth o Omar Rodríguez-López només són el resultat de l’estatus assolit, el d’una de les artistes més influents dels últims 30 anys (citem New York Times i Time Out New York). Lydia Lunch arriba a Tarragona per presentar l’espectacle Sick with desire, una performance multimèdia en què els paisatges sonors i el vídeo emfatitzen la seva lírica, que parla de la pèrdua, la venjança, la ira i la supervivència.

Discografia Queen of Siam (Triple X, 1980) Live (Roir, 1981) Tujiko Noriko (electrònica experimental, Japó) 13 13 (1982) http://www.myspace.com/tujikonoriko Hard rock (Ecstatic Peace!, 1984) Tujiko Noriko és una cantant, compositora i directora de cinema nascuda a The uncensored Lydia Lunch (Widowspeak, 1985) Osaka, Japó, i resident a París. Va començar a cantar a finals dels anys 80, Honeymoon in red (Atavistic, 1987) però no va gravar per primer cop fins deu anys després. Entre l’electro-pop, Stinkfist(Widowspeak, 1987) el trip-hop i les composicions experimentals, la seva música està formada Drowning in Limbo (Widowspeak, 1989) per uns ritmes repetitius al voltant dels quals s’organitzen samples i melodies Oral fixation(Widowspeak, 1989) que creen una música aparentment austera però al mateix temps complexa, Shotgun wedding (Triple X, 1991) amb variacions graduals, moments d’intensitat i, també, silencis. Com perles Our fathers who (Widowspeak, 1993) electròniques en un núvol de so. Al llarg d’aquests anys, Tujiko Noriko ha Crimes against nature (Atavistic, 1994) col·laborat amb artistes de la talla de Peter “Pita” Rehberg –company de Conspiracy of women (C.O.W.) (Widowspeak, 1995) fatigues de Fennesz i Jim O’Rourke- i gravat pel prestigiós segell Mego. Lydia Lunch (Line, 1995) Rude hieroglyphics (Rykodisc, 1995) Discografia Stinkfist & the crumb(Atavistic, 1996) Keshou to heitai (2000) Universal infiltrators(Atavistic, 1996) Shojo Toshi (Mego, 2001) 8 eyed spy (Atavistic, 1997) Hard ni sasete (Mego, 2002) The devil’s racetrack (Absolute, 2000) From Tokyo to Naiagara (Tomlab, 2003) Hangover Hotel (Widowspeak, 2001) Blurred in my mirror (Room40, 2005) Memory and madness (Sartorial, 2003) 28 (Fat Cat, 2005) Paradoxia (Cosmosodomistic, 2004) Solo (eMego, 2007) Smoke in the shadows (Atavistic, 2004) Trust (Kurage, 2008) Touch my evil (Widowspeak, 2006) Ghosts of Spain (Widowspeak, 2008) Shut up and bleed (Atavistic, 2008)

Anímic (folk, Barcelona) http://www.myspace.com/animicblog

Anímic viuen junts a peu de la muntanya de Montserrat, en un petit poble anomenat Colbató. Des del 2003 han menyspreat la idea de formar part de Teeth & Tongue (rock, Austràlia) companyies discogràfiques i han intentat seguir fidels a una filosofia DIY http://www.myspace.com/teethandtongue (de do it yourself, fes-t’ho tu mateix), desfent-se del concepte “maqueta” i convertint tot el seu treball en discs autoproduïts. Tenen al voltant de deu Jess Cornelius és una cantautora nascuda a Nova Zelanda i resident a àlbums gravats a casa, dels quals quatre han estat autoeditats. El seu últim Melbourne, Austràlia. És en aquest segon país oceànic on va començar la treball, Himalaya, coproduït juntament amb l’omnipresent Ricky Falkner, ha seva carrera musical, participant en multitud de projectes abans de formar rebut excel·lents crítiques de la premsa nacional. Són coneguts arreu com Teeth & Tongue, amb qui es va estrenar discogràficament el 2008 amb un “una família d’amics que fan místiques cançons de bressol seguint les seves àlbum produït per Casey Rice (The Dirty Three), Monobasic. Les cançons de pròpies lleis”. Cornelius són balades crues i fosques, sorgides directament del cor i gravades amb encant lo-fi. La premsa l’ha definit com una combinació de PJ Harvey, Discografia Patti Smith i Kate Bush, però tampoc costa rastrejar les melodies vocals de Teràpia musical (2004) Cat Power o l’electricitat de Kim Deal (Pixies, Breeders). El seu segon àlbum Niu-Núvol (PAE, 2005) s’editarà aquest mes de juny. Hau o Hïu (Autoeditados, 2007) Himalaya (Les Petites Coses / Error! Lo-Fi , 2009) Discografia Monobasic (Crystal Chain, 2008) Charades (pop psicodèlic, Madrid) Maria Coma (folk, Barcelona) http://www.myspace.com/lascharades http://www.myspace.com/mariacoma Temps de canvis per Charades. Després d’un inici fulgurant (el recopilatori La compositora, pianista i cantant barcelonina de 23 anys Maria Coma as Tracks and fields, editat pel segell nord-americà Kill Rock Stars i compartit dedica a fer bandes sonores per a curtmetratges i espots de publicitat. A més amb Sonic Youth, Billy Childish, Decemberists i Gossip), la banda va anar del projecte en solitari que ha encetat amb aquest primer àlbum, Linòleum, creixent fins arribar aEn ningún lugar, disc que va generar una gran activitat, també forma part d’u_mä, grup compartit amb la seva parella, Pau Vallvé, amb concerts a festivals com Faraday, Sant Feliu Fest, Let’s Festival, Cream més conegut com Estanislau Verdet. Després d’un any girant amb u_mä, Maria Pop, Indyspensable o Cultura Pop, i que es va cobrar la baixa d’una de les Coma ha apostat per un disc personal i introspectiu, amb una sonoritat que components, Maria. La seva sortida ha estat compensada amb l’entrada recorda Björk, Joanna Newsom o Hanne Hukkerlberg, entre altres. En concert d’Antía (veus, percussions, xilòfon) i Toño (baix), que formen part del presenta les cançons del disc al piano i veu, acompanyada per Pau Vallvé a la nou quintet. Els cinc es van posar a les ordres de Sant García per gravar bateria i Jordi Lanuza (Inspira) al baix. La reversió de les cançons per a trio Revolución solar, un àlbum que manté l’essència dels madrilenys, el pop els dóna un aire molt més cru i directe, passant per estils tan diversos com el lluminós i assolellat, però que també significa un valent pas endavant que pop, la música clàssica, el jazz, la cançó d’autor o el rock. s’endinsa en terrenys més experimentals, seguint el camí de la psicodèlia dels 60 i deixant-se influenciar per les brillants carreres de Brian Wilson i Love. Discografia Linòleum (Amniòtic, 2009) Discografia Tracks and fields(Kill Rock Stars, 2004) When shining blue (Corea Discos, 2006) We hate the underground (Holy Cobra Society, 2006) En ningún lugar (BCore, 2008) Revolución solar (BCore, 2010)

Dawn Landes (folk-pop, EUA) Bigott (country-rock, Saragossa) http://www.myspace.com/dawnlandes http://www.myspace.com/myspacebigott

Titular el teu tercer disc Sweet heart rodeo pot semblar calculat, però Dawn Darrere un gran bigoti i l’estrany nom de Bigott s’amaga Borja Laudo, músic Landes assegura que no tenia el clàssic country-rock dels Byrds (Sweet heart de Saragossa que segueix l’estela dels grans noms del country, el rock i el folk of the Rodeo, de 1968) al cap. I llavors en què pensava? Doncs en el nuvi anglosaxons, com Johnny Cash, Will Oldham o Bill Callahan. La comparació de la seva àvia, que va escapar en època de la Gran Depressió per unir-se més acurada, però, seria potser amb els discos de duets que Lee Hazlewood al rodeo i que ha inspirat la cançó de mateix títol de Dawn Landes. Nascuda va editar amb Nancy Sinatra, paper femení que en els discos de Bigott i criada a Kentucky, les seves visions de la música country i folk, però, han interpreta Clara Carniver, la companya i musa de Borja Laudo. Rodejat del estat gravades a Brooklyn, Nova York, on resideix. És des d’allà des d’on productor Paco Loco, Muni Camón (Maddening Flames) i Esteban Perles (Josh construeix ponts entre el pop i les músiques tradicionals nord-americanes; Rouse), Bigott ha gravat el cinquè capítol d’una carrera incorruptible que sap des d’on agafa la maleta per girar amb artistes com The Tindersticks, Drive conjugar sinceritat i ironia, teatralitat i solemnitat. by Truckers, José Gonzalez o Le Tigre; i on està construint el seu propi estudi, perquè a més de cantant és enginyera de so i ja ha gravat gent com Philip Discografia Glass o Ryan Adams. A Estats Units les seves cançons ja comencen a sonar a That sentimental sandwich (King of Patio, 2005) anuncis, sèries de televisió i bandes sonores, així que probablement aquesta What a lovely day today (2007) serà una de les últimes ocasions per veure-la tocar a prop del públic. What a lovely day today (2008) Fin (Grabaciones en el Mar, 2009) Discografia This is the begining of a beautiful friendship (Grabaciones en el Mar, 2010) Dawn’s music (Cooking Vinyl, 2005) Re:Live (Dawn Landes, 2005) Fireproof (Cooking Vinyl, 2008) The Wave Pictures (pop, Regne Unit) Sweet heart rodeo (Essential Media Group, 2009) http://www.myspace.com/thewavepictures

Fins fa poc, The Wave Pictures eren aquells tres jovenetes anglesos que acompanyaven en directe i a l’estudi Darren Hayman (líder de Hefner) i Satnley Brinks (o André Herman Düne). La seva incontinència a l’hora de gravar discos (els d’aquí sota són una petita mostra de l’exèrcit de títols autoeditats, col·laboracions i discos de versions amb què compten) potser ha jugat en la seva contra, fent-los difícils de seguir i ubicar. Però tot va canviar amb Instant coffee baby i If you leave it alone, amb un so més net en contraposició al lo-fi inicial. Es tracta de dues obres Le Cirke (pop, Tarragona) mestres de pop atemporal a mig camí entre la tradició irònica i costumista britànica http://www.myspace.com/lecirke -The Smiths/Morrissey i Hefner/Darren Hayman- i el rock nord-americà, simple, fresc i directe, de Jonathan Richman i Violent Femmes. David Tattersall (veu i El primer concert de Le Cirke els va servir per guanyar el concurs de grups guitarra), Franic Rozycki (baix) i Jonny Helm (bateria) arriben a Tarragona amb nou novells DO Tarragona. Tota una fita que potser només l’entenen els que hi van disc sota el braç, Susan rode the cyclone, que s’edita a finals del mes de maig. ser presents. La banda que va pujar a l’escenari semblava tenir el rodatge suficient per apuntar a fites més elevades. La maqueta de folk minimalista que Discografia van presentar al concurs va quedar esmicolada per un concert que no entrava Streets of Philadelphia (2003) dins les previsions. La bateria va donar contundència a un conjunt ja de per The airplanes at Brescia (2004) si insultantment refrescant i desvergonyit. Si t’agraden The Flaming Lips o The Hawaiian open mic night (2005) Arcade Fire, t’agradarà el directe de Le Cirke, que ja anuncien disc per ben Sophie (2005) aviat. Catching light. The songs of André Herman Düne (2006) Instant coffee baby (Moshi Moshi, 2008) If you leave it alone (Moshi Moshi, 2009) Susan rode the cyclone (Moshi Moshi, 2010) Lüger (krautrock, Madrid) Roger Mas (folk, Solsona) http://www.myspace.com/dieluger http://www.myspace.com/rogermas

El rock espacial de Hawkwind, el krautrock de Neu! i Faust, el punk minimal Roger Mas tomba novament cantonada per agafar un altre carrer. Un gir de Trans Am i la fúria electrònica de Primal Scream es donen la mà en el disc que busca la frescor de les seves primeres obres, amb lletres més senzilles de debut de Lüger, gravat a Cadis sota la direcció de Paco Loco. La música i properes, petites històries amarades de poesia. Si amb Mística domèstica, d’aquests madrilenys és psicodèlica, una litúrgia lisèrgica, la mística tòxica de el seu cinquè disc, oferia cançons pròpies i producció aliena i després, a Les cinc ments en expansió. Però el discurs d’aquest viatge espacial no és asèptic cançons tel·lúriques, poemes musicats de Verdaguer i músiques tradicionals ni robòtic, sinó que destil·la sang i fetge i crida a la desobediència civil tant però amb producció totalment pròpia, ara, des de La casa d’enlloc, regala com el combat-rock. Penseu en Manta Ray o Schwarz, augmenteu les dosis de cançons pròpies amb producció pròpia. L’inici del disc conté també un petit distorsió i de ritmes obsessius i estareu a prop de Lüger. homenatge als referents dels seus primers treballs (Sisa, Riba, Laguarda, Ia & Batista...) i pica l’ullet als cantautors de la Nova Cançó. Un treball per depurar Discografia el seu estil i fer-lo més definit. Roger Mas (veu i guitarra) estarà acompanyat LP (Giradiscos, 2010) per Xavier Guitó (piano, teclat i veus), Ivan C. Dach (guitarra elèctrica), Dani Ruiz Jones (baix) i Josep ‘Pinyu’ Martí (bateria i percussions).

Discografia Les flors del somni(Picap, 1997) Fantastikoi Hxoi (electrònica, Grècia) Casafont (Picap, 1999) http://www.myspace.com/fantastikoihxoi Roger Mas & Les Flors en el camí de les serps i els llangardaixos blaus fluorescents cap a la casa de vidre de la Senyora dels Guants Vermells (Picap, 2001) Fantastikoi Hxoi és un peculiar projecte audiovisual que treballa sobre dp (K Indústria Cultural, 2003) materials del passat per assolir una identitat pròpia i contemporània. Mística domèstica (K Indústria Cultural, 2005) Angelos FH treballa recontextualitzant els sons del folklore grec per portar- Les cançons tel·lúriques (K Indústria Cultural, 2008) los d’excursió psicodèlica a través del krautrock alemany dels 70. Les seves Roger Mas a la casa d’enlloc (Satélite K, 2010) gravacions es poden descarregar gratuïtament des del web fantastikoihxoi. blogspot.com. Les visuals que porta en directe són obra de Mickey Dreamkey.

DJ La Mejor (soul, sixties i psicodèlia, Saragossa)

Maria Ángeles és una artista visual i discjòquei habitual de la nit saragossana. Ha tingut l’amabilitat d’enviar-nos la seva recepta per escalfar l’escenari del Gea: 100 grams de boogaloo, una cullerada de yeyé, 1 base de funky, 2 bossetes de soul i 23 gots de psicodèlia. Barrejar tot en un recipient prèviament recobert amb cançons divertides i prendre fred i sense parar de ballar.

PauDeBanyoles (soul, funk i latin; Tarragona)

Banyolí de naixement i tarragoní d’adopció, PauDeBanyoles neix i creix com a DJ al Groove Bar, on descobreix i assaboreix els plaers de la música negra des de fa uns sis anys. En solitari explora el funk, el soul i els ritmes calents afins a la pista de ball amb respecte i admiració per la música envellida i curiositat per les remescles contemporànies d’aquests gèneres. Juntament amb Blai Mesa forma el col·lectiu de creació audiovisual Elastics Ultd. (www.elastics.biz), amb un llibre publicat per Arola Editors. Ha actuat a diverses sales i festivals (Groove Bar, Loop Bar, El Cau, Sala Sonic de Girona, festival Art-e...) i sempre està disposat a fer rodar els discos. ORGANITZA

COL·LABORA