D'ENTRE LES RUNES

J. Solé Sagarra

I. D'entre les runes de la meva casa pairal, Cal Xipilla, i la del meu germà gran Ramon, casat amb la pubilla de Cal Barrull, a , on vaig néixer el 1913, van sortir, entre altres, els docu- ments antics que adjunto i comento en aquest treball.

Cal Barrull, on el meu germà tenia la farmàcia i en la qual els republicans posaren, a la rebotiga, material explosiu, quedà destruïda del tot per les bombes de la Legió Cóndor hitleriana al servei de Franco, a la Guerra Civil. Casa nostra quedà greument en una paret per un obús de l'ar- tilleria franquista, que no explotà del tot i encara conservo. Fou enrunada la gran sala on guardàvem la documentació de casa meva. Els papers antics de les dues cases van fer cap a les golfes de casa meva, i ara formen part, amb altres matèries, de l'arxiu particular que tinc a Barcelona, on resideixo des de fa anys, ara jubilat de la meva professió mèdica psiquiàtrica.

Els documents que aporto aquí són anteriors a la Guerra Civil de 1936-39, quan la meva vila, el desembre de 1938, va ser arrasada al 50% per les bombes, com a conseqüència del trencament per les tropes franquistes del cap de pont de Seròs i l'avenç per , i cap a i Montblanc, on es trobaren amb les forces nacionals que havien avançat més al nord de les (, , Borges Blanques, etc.) en direcció final a Barcelona i la fron- tera francesa.

La Granadella, cruïlla important de comunicacions, fou la població de les Garrigues més castiga- da pels bombardeigs, la tercera de la província de declarada a la postguerra com a regió de- vastada, després de Lleida i . Els bombardeigs forts foren els dies 23 i 28 de desembre de 1938. A part, les aferrissades lluites, amb molts atacs i contraatacs, al nostre extens terme municipal, cos a cos més d'un cop, que causaren moltes víctimes per ambdues parts. Les bombes al poble mataren poca gent, perquè la gran majoria dels veïns s'havien amagat a les nom- broses coves que hi ha a diferents partides del terme. Els franquistes entraren a la Granadella el 29 de desembre de 1938, a la tarda. Al matí havien trobat una forta resistència d'un capità i un soldat republicans provistos d'una metralladora, dalt de l'alterós campanar de la "catedral de les Garrigues", la nostra església parroquial, cap d'arxiprestat. Al soldat el van matar els franquistes des de la plaça que presideix l'església, però el capità s'escapolí pel cable del parallamps i salvà la vida. Fou una aventura de pel·lícula, comentada encara ara. Moltes més notícies d'aquest caire podria aportar aquí, però he de parar per raons òbvies. Als dos volums que he publicat fins ara sobre la història de la Granadella -el 1983 amb J. Lladonosa Pujol i el 1999 com a únic autor- els interessats poden trobar-hi més informació. La meva principal activitat ha estat la psiquiatria, de la qual he pu- blicat molt. La història local la cultivo sobretot des que estic jubilat (1983); al llibre de la III Trobada dels Estudiosos de les Garrigues -Cervià 2003- hi ha un petit currículum meu al treball que hi he publicat, al qual remeteixo a qui vulgui saber més en aquest sentit.

Ara que tant es remenen les fosses comunes on anaren a parar les víctimes del franquisme, encara no he llegit cap referència sobre els milers de soldats republicans enterrats al lloc on caigueren morts a les Garrigues. Havent passat la guerra com a soldat metge a l'hospital psiquiàtric militar de València, un cop acabada vaig arribar a la Granadella els primers dies d'abril de 1939. Vaig veure les grans destrosses dels edificis, així com molts ossos humans sense enterrar a una trinxera republicana vora d'una finca nostra, Mas del Xipilla, i dos soldats mig enterrats a un bancal de la vall, sota el gran edifici del nostre corral de bestiar. Als caiguts nacionals els portaren al cementiri local, els iden- tificaren i els traslladaren al seu lloc d'origen. Els soldats republicans geuen abandonats, oblidats i sense identificar on van caure morts, als nostres topants.

II. Fem ara uns ràpids comentaris dels documents que segueixen a continuació, triats a l'atzar dels molts que posseeixo. A la figura 1 veiem la capçalera d'un diari lleidatà catòlic integrista de finals del segle XIX, quan l'aferrissada lluita entre clericals i anticlericals estava al roig viu. D'aquest caire, a l'església de la Granadella hi hagué, el 1891, el sonat escàndol d'un predicador, un frare de Vic intransigent, que als seus sermons quaresmals des de la trona atacà obertament els liberals republicans i indirectament el cap liberal local, R. Pujol Subirats, pare de l'eminent músic Emili Pujol Vilarrubí. L'atacat, a baix entre els feligresos, replicà fort. Hi hagué judici a Lleida, primer amb condemna a presó de R. Pujol, i finalment amb absolució. Li féu costat el meu pare, el qual poc després es casà amb la germana de la seva esposa; a més de cunyats foren companys de negocis. La premsa lleidatana, barcelonina i madrilenya se'n féu ampli ressò, d'aquell daltabaix, un episodi més de l'antagonisme intens de lla- vors entre clericalisme i anticlericalisme. A propòsit d'aquest matrimoni del meu pare, el primer de tres, no durà ni un any, perquè la muller, mare del meu germà Ramon Solé i Vilarrubí, morí d'he- morràgia postpart, cosa no infreqüent antany. Posteriorment, el meu pare, J.B. Solé Torres, el 1902 es casà amb A. Sagarra Cònsol, mestra natural de Benavent de Lleida, de la Axo V. LÉRIDA, 16 DE SETIEMBRE DB 1887- NÚM. 12." qual van néixer tretze fills i només qua- tre vam sobreviure. Viudo altre cop, el 1932, als 74 anys es tornà a casar amb la que havia estat majordoma d'un germà seu, capellà. El meu pare (1865- EL OBRERO CATÓLICO, 1963) va tenir catorze fills i va morir SEMANARIO als 98 anys. Fou l'últim de Cal Xipilla — .ESCRITO POR Y PARA LA CLASE OBRERA. — vertader. Jo ja sóc aigualit, i els meus CON LICENCIA fills, néts i besnéts encara ho són Precio do snscricion (que ha do sor por nn año, c m p ezand oeal.'dej alio) 2 Oreale s. Redacción y administración: Imprenta Católica, San Antonio, 3. menys, de "xipillos", perquè cap d'ells Para todo lo relativo á este periódico é imprenta, dirigirse á don Jaime Cardona. és nat a la Granadella. La casa és ara Amaràs i Dios 30bre todas las cosas, y ej á; Por motilo del scdor de tu rostro segona residència, amb cuidadors que prójimo como S. tí mismo. ^ comerás el pan. hi viuen. Fig. 1

A la figura 2 i 3 s'hi veuen "censáis" o "beneficis" antics. Abundaven a la Granadella, quan passava dels 2000 habi- l/fbaí*. tj J-cu ¿¿cvn Cw/oU. tants, al segle XIX, i era la capital històrica de les Garrigues. Cap d'arxiprestat històric, entre vicari general i beneficiats ¿C j de diferents cases pairals arribà a tenir setze capellans. A cal TJtzJe/Zju bX OL-Za-órmUrt- Xipilla i a casa del meu germà, Cal Barrull, al curs dels segles hi hagué força cabalers capellans. Es quedaven com a beneficiats a casa mateix o exercien fora vila, cas del meu oncle R. Solé Torres, rector de Lleida al morir, després de ser-ho a i . tí/L

Les figures 4 i 5 foren expedides a Granyena de les Garrigues, al segle XIX. Una es refereix al Poi< parte de "delme" que el meu avantpassat Ramon Solé ofe me ha prefentado & havia de pagar al senyor (feudal, encara per Gx&etsvem- — Cenfal que fe impujteron lot poc temps) de Granyena i baró de la Jurados de ^ SctX^JCrr» . Granadella, Pobla (Bellaguarda) i , la baronia antiga de la Granadella, començada pels Moliner, al segle XIII, i acabada pels Gomar el 1835, amb la desamortització de T habiendofe examinada, y reconocido por la Contaduría Principal Mendizábal. El delme era per la llana obtingu- de ejle Exercito, conforme à lo difpuejto por el Confejo ; refulta que da de la xollada dels bestiar oví que llavors efe Ayuntamiento y Junta, deben fatisfaccr las penjtones corrientes del enunciado Cenfal, y proceder à la extinccion de fu principali- teníem al terme de Sarroca, les herbes del qual dad, y pago de atrafos que fe puedan deber, con arreglo à lo pfi* els Xipilla tinguérem arrendades vàries venido por Real Orden de n. de Junio de 1767., y otras pojlerio-

dècades del segle XIX. Els meus avantpassats res: A cuyo efeClo he advertido al interefado acuda à V-ry CQ"

granadellencs, el pare inclòs, foren grans los mifmos documentos, para que reconociéndolos, y no hallando repa-

ramaders i fabricants d'oli. El Molí (d'oli) de ro fundado ( que en tal cafo deberán V.ñSexponérmele ) procedan Xipilla fou famós. Durà des de mitjans del ¿ fu execucion, dándome avifo de quedar en ejla inteligencia.

segle XVIII fins 1920, quan el pare el tancà Dios guarde à muchos años. Barcelona // de <—C2t definitivament i promocionà tot seguit el Sindicat Agrícola de Sant Antoni Abat, ara Don Juan Phelipe de Caftuñes. cooperativa. En fou impulsor tecnològic i ger- O ent els primers anys. Cal afegir que el comerç de l'oli costà la vida al meu besavi patern, Ramon Solé Llauradó. El van robar i assassi- ¿sfZtiyimtmmento y Junta de (0M-Tl^^S^z, Corregimiento de • nar uns bandits als volts del desaparegut hostal de la Serra la Llena, als anys 1840, quan venia Fig.3 de Reus, de vendre oli. Les mules i rucs que portava de buit arribaren sols, moixos i sense

amo, a casa meva, situada precisament al camí MsiáfÁrL aÁ i/^ ¿Çvecwf de Reus, ara carrer de la Pobla, en record de la áfM7n-¿)M ¿ida1 Pobla de la Granadella, l'actual Bellaguarda. La porta estava oberta i els animals entraren a casa. / ¿t^a- ¿HrS.se ^ «/-^y La figura 6 es refereix a les racions de pa i ordi sobretot que s'havia de pagar a les tropes en la primera de les tres guerres carlines del segle XIX. feí ^ ¿aMy xo/a w//Myó

La figura 7 fa referència als que anaven a a finals del segle XVIII a comprar sal per ús de persones i bestiar, casa meva, per exem- ple. Per passar el riu Ebre tenien pas de barca A stJtH**. yvtxsS^ jLjkv gratuït, que ara és a un altre indret. La barca TZ/**.&»»• J///W4 ¿ ¿US era llavors on ara hi ha el gran pont per on passa la carretera de a Flix, via * A* f ¿pe ¿ y, 7 Borges, Castelldans, Albagés, Soleràs, la Granadella i Bovera, l'eix vertebral de les Garrigues, de nord a sud. ^«v „ yy ayy, / ^ k ¿¿ra^À^- - _ - - M zf^w^ '^—Xa* - - ¿Z-A 'ïàah-y^·^.s- - - - lO* $£>00. 6. &

Í3¿» • -A y /• J . - - - - - • • 997^ • - - - _ Z— 9».

1\

Josz cÀ-uayyi ij'òvyh • c n .. i/garfio 1 ' Á • - - - ' C.

v ? '-e y- L ¿í . .. e. ** ytd&» i ¿7rS' - - - F /

Fig.5

Finalment, la figura 8 és l'escriptura, molt Fig. 6 detallada, prolixa quasi, de la compra del pati on a últims del segle XVIII (1798) el meu rebesavi Josep Llauradó Guiu -els Solé vin- ei"." drien a través de les seves dues filles, a principi del segle XIX- va construir la meva casa pairal actual, reformada el 1826 pel seu gendre Josep Solé Sort, el 1920 pels meus pares i el 1968 per VOL·¿GnAX. ¿K- /Q-zotye. CSC.- /S'omXïOL.^'rcon, ¿ócjezi la meva esposa i jo; ara és casalici amb tres £o ít •sí^&CC. zíc ot^hò ocvn_c¿HÚ pisos modernitzats. Observi's que després del a. nom del comprador, l'escriptura diu "dit vul- Jocote ¿-OCtI tíOC^Tea c^j^tíï garment Xipilla, pagès". Res de comarca de les ygjr CsTí. CKst&rxe^errL. Ot^cX- d Garrigues al començament, sinó "Granadella, corregiment de Lleyda y Principat de f"CK. ^¿l'íOTl. Catalunya". Oficialment, el nom de les Garrigues és modern. Això no vol dir que en alguna publicació de principis de segle XX Kocciyperr-uda. croc, Ço'^e. yj^tj^c-n^o (Album Meravella) hi hagués ja mapes de les -uer^&^xso ¿veJ^oruzc^do extïe, ¿^ cuixa r^t Garrigues, centrades en la Granadella, quan C¿0 OL. lïísL. C^-LCOOC·U· OjCOÏ. tenia notari, metge, farmacèutic, manescal i Cou ¿TktevU. grans botigues. Hi acudia gent dels pobles del voltant, garriguencs i no garriguencs, com C^A^O CT-..TèW 6T Cít Oíoste Oc/Ff-J Palma d'Ebre, del Montsant i la ^^ Bisbal de Falset, que inclús tenien recaders 1 fixos per comprar medicines, queviures, roba i (c> ; " el que feia falta. Particularment aleshores la y ¿te.Clcx^yot&iá^o^ • actccta y —- cS % S-S-E 3LI, O .• SEÍÍVNT50 , B'ÍSCFRN .a. i+aañac. Ccrú «¡TOS. SESENTA' Y DOS MAiíA- •J\K&mS„, AÑO BE*iVIil. S£TS-

lys&toitctjiasr A*- (Shra/lwyyci' Vw^ ^ íD-íor ^ fa yñ A ' J~tz ce/ittv ys*iiün.\£J— tez y í^y ^ ^ í¿/yi -yioytv Pe. a#pte*t A. ¿¿zy.f™"- • O c>

A^á j tyiswuw. ^Ccvr ty Ce^creu •fi&vtcAfií. ptfio- yyn. ^Hw ' \tctwz twwvCrcerjofj iJwic-Á "Vf'fv™^ -evcvf Pe- -Ue-n; t/ct, ntiu

pe. ' cJta/x* y CKMV* VH/C. »*' iií^ y A- i-"» cw«i»

wwéús e ww sly¿ U. JL fy J>» i*.-tpt ^««/eM/íV Aí^ „ A' ««¿te wi, f' , «J. f"¡

yfc iwttípx. f<"° Y fSv- S^-VCJ ¿> / ! i,y V^r-J^ fvm*«f /««"et"' tí'fxuSlí. y ** onmMtH^J

• i» . njtitPee*- K. /X^ír 1 t/t-S' - Pe, CcrvuTitilr a¿tZ(TXrtTcir os 'r>ie.tv ayyin wi^íát y • xejPi* On-i tprxcc.; J^.j/iíf V»^."»»,^ »« fúU.yOTCCKf pe* e& Coyvt •ecr* tyJfOr» os f'^. / VPJ tí 0f/u ú fc'-rr a A t AKnJv» On™, «vi cara. ^-xc^U^ 'gMítiyiu, f'-'Y^'¡punca*1 &/* ^f^iy . . / / ' _ ¿en/ Cení**'*?' u/e&evl·S,

Granadella era la capital del les Garrigues, que pel nord acabaven a Castelldans. Borges Blanques, , etc., es consideraven del Baix Urgell. Es deia i s'exhibia més Borges SjZaun — v ' 7 d'Urgell que Borges Blanques, per diferenciar- - / 1 O / la de Borges del Camp (Reus). Una de les moltes curiositats d'aquesta interessant escrip- tura és que en delimitar el pati o solar en qüestió porta els noms dels veïns, però quan parla de l'alçada diu l'expressió "fins al cel". Ja no es pot demanar més!.

farta** /anow eneS/rfa- a^^V w^--/-

¿í X . V - 4 • e. r.rSj--