3 PRESENTACIÓ Presentació

Per al Consorci de les Gavarres, el 2003 Així doncs, balanç positiu, malgrat que no ha estat un any important. Important s’han assolit alguns objectius importants. perquè, malgrat que els òrgans de govern Queda pendent la compra de la finca de hem estat en funcions, s’ha pogut tirar can Puig, amb 174 ha de prats i boscos endavant el pla d’actuació previst i, fins i que envolten la rectoria i l’església de Fi- tot, anar més enllà. L’aprovació d’una tor. També, la rehabilitació de l’edifici de subvenció del Departament de Treball ha can Vilallonga de Cassà de la Selva per permès la incorporació d’un nou tècnic, part de l’INCASOL, seguint el pla d’usos responsable de l’àrea forestal de l’oficina proposat des del Consorci. Aquests temes, tècnica. També, amb l’ajut de la Diputa- i d’altres temes importants, els haurà de ció de . Es podrà tirar endavant la plantejar el nou consorci, i haurà de de- redacció de projectes fonamentals per a fensar compromisos i definint-ne de nous, la gestió forestal del massís i per a la que incideixin de manera evident en la in- prevenció de grans incendis, com l’estudi tensificació de la gestió i de la protecció de la viabilitat de la gestió agrosilvipas- de les Gavarres. toral de les Gavarres. Finalment, hem de destacar l’edició, prevista per a la propera tardor, d’un nou mapa de les Gavarres, Carles Bonet realitzat per l’editorial Piolet. President del Consorci de les Gavarres Bassa de can Puig (Fitor).

4 Estructura del Consorci de les Gavarres

CONSELL PLENARI CONSELL DE COOPERACIÓ President Sr. Carles Bonet Fort ADF Celrà - Juià - Sant Martí Vell Vicepresidència Primera Sra. Montserrat Turró Cabrafiga ADF Gavarres Nord Vicepresidència Segona Sr. Ramon Vidal Mercader ADF Puig d’Arques Vocals: ADF Quart Ajuntament de Sr. Francesc Fàbrega Pujolàs Agrupació Esportiva de Cacera “Senglaners de la Bisbal” Ajuntament de Cassà de la Selva Sr. Josep Bou Ribas Agrupació Excursionista Ajuntament de Castell - Platja d’Aro Sr. Narcís Marisch Ferrer Associació Amics de Fitor Ajuntament de Celrà Sr. Francesc Camps Saguer Associació de Naturalistes de Girona Ajuntament de Cruïlles - Monells - Centre Excursionista Baix Empordà Sant Sadurní de l’Heura Sr. Antoni Mallorquí Ruiz Centre de la Propietat Forestal de Catalunya Ajuntament de Forallac Sr. Enric Mateu Pou Associació d'Amics de les Gavarres Ajuntament de Girona Sr. Ponç Feliu Latorre Colla Excursionista Cassanenca Ajuntament de Juià Sr. Josep Vidal Miàs Colla Excursionista de Quart Ajuntament de La Bisbal d’Empordà Sr. Antoni Gustems Torrent Grup Excursionista Corçà Ajuntament de Sr. Jordi Noguera Sabarí Societat de Caçadors de les Gavarres Ajuntament de Sr. Josep Serra Siurana Ajuntament de Sr. Miquel Marquès Vilà PERSONAL Ajuntament de Mont-ras Sr. Manuel Carmona Aroca Ajuntament de Palafrugell Sr. Josep M. Reguant Gili Plantilla: Ajuntament de Palamós Sr. Lluís Vidal Plana Assumpta Fabré Dachs Gerent Ajuntament de Quart Sr. Josep Torrent Solà Remei Llovet Balmaña Auxiliar administrativa Ajuntament de Sant Martí Vell Sr. Jordi García Pujol Narcís Vicens i Perpinyà Tècnic Ajuntament de Santa Cristina d’Aro Sr. Xavier Sala Congost Oriol Granyer i Manyà Tècnic Ajuntament de Torrent Sr. Josep Blanch Gargallo Albert Botey Alier Tècnic Ajuntament de Vall-llobrega Sr. Joan Surroca Vila Albert Segués Sais Guarda Rectoria de Fitor Consell Comarcal del Gironès Sr. Josep Torrent Solà Jaume Abel Planagumà Guarda can Vilallonga Consell Comarcal del Baix Empordà Sr. Pere Frigola Casadellà Diputació de Girona Sr. Jordi Pallí Esteva Personal del Consell Comarcal del Baix Empordà, adscrit al Consorci Secundino Fernández Suárez Secretari COMISSIÓ EXECUTIVA Josep M. Jordi Borrell Interventor President Sr. Carles Bonet Fort Immaculada Tarrats Blanch Tresorera Vicepresidència Primera Sra. Montserrat Turró Cabrafiga Rita Llach Vilalta Administrativa Vicepresidència Segona Sr. Ramon Vidal Mercader Vocals: Sr. Francesc Camps Saguer Sr. Pere Frigola Casadellà Sr. Antoni Mallorquí Ruiz Sr. Enric Mateu Pou Sr. Josep Serra Siurana Sr. Josep Torrent Solà

5 Memòria econòmica de l’exercici 2003

El pressupost de l’any 2003, aprovat pel Consell Plenari del Consorci en data 24 de març, va ser de 500.000 . La liquidació del pressupost d’ingressos s’ha tancat amb una desviació negativa de 81.471,17 . Aquest resultat es deu fonamentalment al re- tard en l’execució dels projectes previstos dins del programa Interreg III A.

LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST D'INGRESSOS:

INGRESSOS PRESSUPOSTAT MODIFICAT TOTAL

TRANSFERÈNCIES CORRENTS 170.134,89 4.425,48 174.560,37 Aportació ajuntaments 7.365,80 16,96 7.382,76 Aportació consells comarcals 3.466,61 0,00 3.466,08 Aportació Diputació de Girona 60.101,00 -101,00 60.000,00 INCASOL (conveni can Vilallonga) 18.030,00 -817,34 21.988,12 DG Boscos i Biodiversitat 50.080,01 0,00 50.080,01 Departament de Treball 21.808,01 2.238,99 24.047,00 Premis Gavarres 4.508,00 -1.502,66 3.005,34 Altres aportacions 4.591,06 4.591,06 DESPESES INGRESSOS PATRIMONIALS 21.706,07 -6933,79 14.772,38 Interessos actius 706,07 -686,02 20,05 Aprofitament forestal can Vilallonga 15.000,00 -6.066,98 8.933,12 37% Serveis de la Rectoria de Fitor 6.000,00 -180,79 5.819,21 53% TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 308.159,04 -78.961,96 229.197,08 DG Boscos i Biodiversitat/conveni 120.204,00 -851,10 119.352,90 DG Boscos i Biodiversitat/Interreg 86.477,52 -86.477,52 0,00 Aportació socis Interreg 15.000,00 -4.851,88 10.148,12 Unió Europea/Interreg 86.477,52 -46.781,46 39.696,06 Governació/can Geronès 60.000,00 60.000,00 TOTAL EXERCICI 500.000,00 -81.470,27 418.529,73

LIQUIDACIÓ DEL PRESSUPOST DE DESPESES: 9% 2% % DEL 0,2% CAPÍTOL PRESSUPOSTAT MODIFICAT EXECUTAT CAPÍTOL

Personal 184.846,95 -28.891,26 155.955,69 37,3 Inversions reals Béns corrents/serveis 81.845,77 -44.489,41 37.356,36 8,9 Despeses de personal Transferències corrents 4.508,00 -1.012,79 3.495,21 0,8 Despeses béns corrents i serveis Despeses financeres 2.786,08 -2.042,88 743,20 0,2 Despeses financeres Inversions reals 226.013,20 -5.574,63 220.438,57 52,8 TOTAL EXERCICI 500.000,00 -82.010,97 417.989,03 100,0 Transferències corrents

6 Sessions ordinàries dels òrgans de govern i de consulta

La sessió ordinària anual del Consell Ple- La segona sessió es va dur a terme el 24 Plaja, presentació que va tenir lloc el 18 nari del Consorci va tenir lloc el 24 de de març de 2003, abans de la celebració d’abril a can Torroella de Fitor. març de 2003, amb l’assistència d’onze del plenari, i en aquesta sessió la Comissió representants. Dels punts tractats, cal des- Executiva va acordar per unanimitat: 1) En la tercera i última sessió de la Comissió tacar-ne la liquidació del pressupost de Donar-se per assabentada del Decret pel Executiva, el 30 de juny de 2003, es va l’any 2002, l’aprovació del pressupost de qual es disposava l’aprovació de la liquida- acordar per unanimitat el següent: 1) Sot- l’any 2003, i l’exposició de les actuacions ció del pressupost de l’any 2002. 2) In- metre a informació pública els comptes previstes per aquest mateix any. formar favorablement del projecte de del quadrienni 1999-2002, i posterior- pressupost per a l’any 2003. 3) Ratificar ment remetre un exemplar de l’expedient La Comissió Executiva es va reunir en tres el Decret de Presidència respecte a a la Sindicatura de Comptes. 2) Aprovar el ocasions. En la primera sessió de la Comis- l’adhesió del Consorci de les Gavarres a projecte d’execució de la segona fase de sió, el 13 de gener de 2003, es va acordar l’Associació Xarxa de Custòdia del Terri- la rehabilitació de can Geronès, redactat per unanimitat el següent: 1) Aprovar la tori i aprovar una aportació d’una quota pel Sr. Antoni Aguilar Piera, amb un pres- modificació del conveni entre l’Institut Ca- anual de 300 ; també acorda aprovar supost de 461.064,88 i facultar la ge- talà del Sòl i el Consorci de les Gavarres que la representació del Consorci en rent del Consorci per a la contractació de sobre la finca de can Vilallonga, a què fa aquesta Associació anés a càrrec de la les obres del mòdul 1. 3) Aprovar referència la clàusula cinquena, respecte al persona que ocupa la vicepresidència pri- l’Addenda pel 2003 del Conveni amb el sou del treballador forestal d’aquesta fin- mera, que correspon a la a la representa- Departament de Medi Ambient, amb una ca. 2) Ratificar la formalització del conveni ció de la Diputació de Girona, i en aquest aportació econòmica total per part del entre el Centre de Promoció de la Cultura cas és la Sra. Montserrat Turró Cabrafiga. Departament de 170.284 . 4) Sol·licitar Popular i Tradicional Catalana i el Consorci al Departament de Treball, Comerç i Turis- de les Gavarres, respecte a la cessió de les Seguidament es va informar del desenvo- me una subvenció de 22.859,89 per a dades del programa de recerca etnològica lupament del projecte La Gestión Forestal la contractació d’un enginyer forestal per “Gavarres: memòria i futur”. 3) Aprovar la Transfronteriza inclòs al programa Interreg dur a terme la gestió forestal sostenible al proposta de la Xarxa de Senders de les Ga- III A; del seminari de presentació de la massís de les Gavarres. 5) Sol·licitar una varres a la comarca del Gironès, elaborada guia Opcions per a la custòdia del territo- subvenció a la Direcció General de Planifi- pel Sr. Enric Bisbe Company. 4) Aprovar el ri en finques privades de la Xarxa de la cació Ambiental, del Departament de Me- Pla d’Usos de can Vilallonga elaborat pels Custòdia del Territori, titulat “Com posem di Ambient de la Generalitat, de 4.507,59 senyors Josep Vicenç i Gabriel Estragués. en pràctica els acords de custòdia del terri- per les actuacions de gestió i difusió de 5) Aprovar el projecte anomenat “Manual tori?”; de la petició de l’Ajuntament de l’espai i d’educació ambiental a les Gava- de mobiliari per les àrees de lleure del Sant Feliu de Guíxols de donar el nom de rres. massís de les Gavarres”, redactat pel Sr. Lluís Esteva a un premi de recerca organit- Martí Franch. zat per aquest Ajuntament; de la sol·lici- Finalment, el president va informar de la tud de subvenció al Departament de Cul- concessió d’una subvenció de 60.000 A més, en aquesta sessió es va informar de tura de la Generalitat per a la restauració per part de la Direcció General d'Adminis- la proposta d’actuacions per a l’any 2003, de la coberta de Sant Cebrià dels Alls, per tració Local, per al finançament dels aca- de l’augment de sol·licituds de rompudes, import del 50% del cost de les obres; de la bats de can Geronès i de la tramesa de di- de l’aprovació del PEIN, de la federació proposta de conveni amb el Consell Co- verses cartes que fan referència a assump- d’ADF de les Gavarres, del desplegament marcal del Baix Empordà per a la gestió tes pendents de resoldre’s. d’Interreg, del Radar Puig d’Arques, del ma- del molí d’en Frigola; de la participació del nifest de la declaració de Montesquiu i de Consorci en la I Jornada d’Etnologia de la la reunió amb la Sra. Aragó, autora de Costa Brava celebrada el 16 de maig a Pa- l’avantprojecte de rehabilitació de can Vi- lamós, i de la presentació del llibre titulat lallonga. Realitats de la Vida de Miquel Torroella i

7 Actuacions del conveni amb el Departament de Medi Ambient Les actuacions realitzades l’any 2003 en el marc del conveni entre la Direcció General de Boscos i Biodiversitat del Departament de Medi Ambient i el Consorci han suposat una inversió per a l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres de 120.204 .

Bona part d’aquestes actuacions s’han adreçat a la regulació d’usos i ordenació de l’espai: és el cas de les obres de rehabilitació de Can Geronès com a seu del Consorci, l’adequació del punt d’acollida i informació de la Rectoria de Fitor, i l’adequació de les àrees de lleure de Fitor, Sant Cristòfol del Bosc i del molí d’en Frigola.

En aquest bloc també cal incloure la redacció del projecte d’ordenació de l’ús públic a l’entorn del santuari dels Àngels.

La resta d’actuacions s’han orientat cap a la protecció, restauració i millora del patrimoni natural i cultural: una ha estat la redac- ció d’un projecte d’adequació dels elements d’interès patrimonial a l’entorn de la xarxa de senders del Gironès. L’altra, la ins- tal·lació d’una tanca per protegir quiròpters a les mines del Nen Jesús.

L’addenda del conveni per a l’any 2003 també estableix una dotació econòmica de 50.080 per a l’oficina tècnica del Consorci.

Desplegament del projecte INTERREG III A

El projecte de gestió forestal transfronterera els consorcis de l’Alta Garrotxa i de les incorporació de mesures d’avaluació de les INTERREG III A entre el Consorci de l’Alta Gavarres; la visita a una explotació silvi- accions a realitzar i establiment de meca- Garrotxa, l’Associació Pays Pyrénées Médi- pastoral, relacionada amb la prevenció nismes de control, direcció i coordinació terranées i el Consorci de les Gavarres, té d’incendis als boscos privats del municipi del projecte. Aquesta primera certificació com a objectiu principal desenvolupar un de Vives, i l’assistència a una sessió tècni- del Consorci de les Gavarres ha tingut un model d’ordenació comú del seus territoris, ca al Chateau Cap de Fuste, on l’enginyer import de 79.392,12 , que representa el que integri la gestió del patrimoni natural i Serge Peyre exposà els criteris tècnics per 14,1% del total que tenim assignat per que permeti garantir la seva conservació a redactar plans de prevenció d’incendis fo- INTERREG. través d’estratègies de revalorització, restals i es visitaren exemples d’aplicació d’aprofitament sostenible i de cooperació. sobre el terreny d’aquests plans, concreta- ment la creació d’una carena adevesada al Iniciats els treballs de desplegament del municipi de Montesquieu. projecte, les reunions realitzades amb els socis, freqüents i intenses, han permès ar- En data 20 d’octubre s’ha presentat la ticular el contingut tècnic del projecte i primera certificació de les despeses realit- estructurar administrativament totes les zades fins a 30 de setembre de 2003 en feines de seguiment, control i justificació conceptes varis d’estudis de diagnòstic del de les tasques iniciades. territori, redacció de plans d’usos i obres de rehabilitació d’equipaments públics, di- D’entre els intercanvis realitzats desta- namització del sector forestal, actuacions quem els següents: la visita i participació de coordinació i divulgació en l’àmbit de a la Bisbal de representants dels socis la prevenció i extinció d’incendis forestals, francesos al seminari de custòdia coorganit- digitalització i compra de cartografia digi- zat per la Xarxa de Custòdia del Territori i tal, ampliació del centre de documentació,

8 Taules de pícnic instal·lades a l'hort del rector (Fitor).

Punt d'acollida i d'informació de la Rectoria de Fitor

Les obres de rehabilitació desenvolupades del rector, i s'ha esbrossat el sotabosc fiosi, per un grup de lledoners i el tanca- a la Rectoria al llarg del 2002 i la creació del perímetre forestal més immediat a ment i reordenació de camins i corriols a de la figura de guarda resident han la finca com a mesura de protecció en- l’entorn de la Rectoria. permès obrir aquest equipament a l’ús vers possibles incendis. públic, de dimarts a diumenge, al llarg de tot l’any. Prop de 4.000 visitants han L'hort del rector, un espai molt utilitzat aprofitat aquest servei, sobretot els caps pels visitants per anar-hi a dinar, s’ha de setmana de la primavera i la tardor. adequat com a àrea de lleure amb foc controlat. S’ha estrenat el mobiliari Per millorar l’espai interior, enguany s’ha corporatiu del Consorci i s'hi han ins- executat la segona fase d’obres a la plan- tal·lat papereres, bancs, taules i barba- ta baixa de la Rectoria consistents en coes amb mataguspires amb la finalitat l’adequació de la sala oest: paviment d’ordenar-ne l’ús públic. D’aquesta ma- nou, sanejament de parets i electrificació. nera es vol regular la proliferació indis- Aquesta sala ha de fer en el futur les criminada de focs a terra, i fer minvar funcions de magatzem, despatx i exposi- el risc d’incendi i millorar la imatge de tor d’articles de les Gavarres. A la planta l’indret. La inversió total realitzada en primera també s’han executat treballs de aquests treballs ha estat de 31.000 . millora de l'habitatge del guarda. Altres actuacions de millora dutes a ter- Pel que fa als espais exteriors de la Rec- me han estat la substitució dels oms si- toria s’han continuat les tasques de mante- tuats davant l’església, afectats per la gra- niment i neteja de les feixes, camp i hort

9

Recuperació de vies de comunicació existents i obertura de noves vies per tal de facilitar l'explotació i l'accés a les finques. Regulació del sistema hidràulic del molí d'en Frigola

El molí d'en Frigola, situat al terme de tals per regular l’abastament d’aigua per a Sant Sadurní de l’Heura, conserva un nota- la bassa del molí, recuperada en els da- ble sistema hidràulic basat en l’aprofitament rrers anys. També seran utilitzades per ga- de part del cabal del riu Daró. rantir el cabal ecològic al riu Daró i afavo- rir punts d’aigua permanent necessaris per Després dels treballs de restauració de a la supervivència i reproducció d’espècies l’edifici i del sistema hidràulic del molí de fauna de gran interès. realitzats per l’Escola Taller les Gavarres, el Consorci ha executat aquest estiu Una altra actuació engegada en aquesta obres d’instal·lació de cinc comportes finca, adreçada a l’ordenació de l’ús regulables en derivadors i sobreeixidors públic, ha estat la instal·lació d’una situats a la resclosa i en diferents trams tanca a l’entrada del molí, que evita del rec, amb una despesa de 9.084 . l’accés de vehicles als prats humits de Comporta a la resclosa del molí d'en Frigola les feixes del molí. (Sant Sadurní de l'Heura). Les comportes instal·lades seran fonamen-

Gestió de la finca de can Vilallonga

La finca de can Vilallonga de Cassà de la S'ha continuat amb la gestió silvipastoral Selva és propietat de l'Institut Català del i s'han arrendat els camps a un pastor de Sòl i, des del 2002, la seva gestió és com- cabres. El ramat pastura les parcel·les des- petència del Consorci de les Gavarres. brossades i contribueix al manteniment del sotabosc. Consta d’una superfície de 224 ha, prin- cipalment de sureda i conreus amb un Respecte a la gestió forestal, s’han execu- pla d’ordenació forestal en execució des tat els treballs previstos en el Pla de l’any 1996, i d’un mas de 1.000 m2 d’Ordenació Forestal mitjançant la rege- edificats amb un pla d’usos que preveu neració d’aproximadament 15 ha de sure- una oferta de serveis i activitats com a da de la unitat de gestió corresponent, i estació científica, explotació forestal la pela i despelagrinatge de 8 ha de la sostenible, educació ambiental i allotja- mateixa unitat. El responsable de la seva ment. execució ha estat Jaume Abel, guarda i treballador forestal de la finca. El mas va ser rehabilitat estructuralment per l’INCASOL i durant el 2003 s’ha realit- zat l’avantprojecte arquitectònic de reha- Ramat de cabres pasturant bilitació per a l’habilitació dels interiors, a can Vilallonga (Cassà de la Selva). finançat pel mateix organisme.

10 Primera fase d’adequació de l’entorn de Sant Cristòfol del Bosc

L’àrea de lleure de Sant Cristòfol del Bosc és un espai d’ús públic ja consolidat a l’entorn d’aquesta bonica ermita del terme de Llambilles. L’ermita va ser restaurada el 1981 amb l’impuls del Bisbat, l’Ajuntament i l’ajuda voluntària de molts veïns del poble i s’hi celebra anualment, entre altres actes públics, un popular aplec.

L’espai, molt net i vetllat per l’Ajuntament, té actualment algunes taules de pedra, barbacoes i papereres.

L’actuació s’ha centrat en la prevenció d’incendis, millorant la seguretat del punt de foc. Els treballs, duts a terme conjuntament amb l’Ajuntament, han suposat una in- versió de 6.129,30 i han consistit a restaurar les graelles d’obra, molt malmeses i descalçades, i a construir un mataguspires d’acer per prevenir els incendis forestals.

En la segona fase, prevista per a l’any vinent, es vol complementar l’àrea de lleure L'Ermita de Sant Cristòfol del Bosc, amb la instal·lació de bancs, taules de pícnic, papereres i aparcaments de bicicletes. a Llambilles.

Projecte d’adequació dels espais exteriors del santuari de la Mare de Déu dels Àngels

El santuari de la Mare de Déu dels Actualment aquests espais exteriors ne- Àngels, al terme de Sant Martí Vell, és un cessiten una intervenció per mitigar dels indrets més freqüentats de les Gava- l’aspecte deixat i desendreçat que oferei- rres. La seva posició central, amb bons xen, tot i la cura que en tenen els arren- accessos, i la seva posició elevada amb dataris de l’hostatgeria: deixalles disper- excel·lents vistes cap al Pirineu, la Cata- ses, focs a terra, elements de mobiliari lunya interior i la costa, el fan un dels exterior en estat precari, etc. llocs més populars del massís. Donada la importància del lloc, el Con- La finca, propietat del Bisbat de Girona, sorci ha encarregat la redacció del pro- ocupa la part culminal de la carena de la jecte d’ordenació d’usos dels espais exte- muntanya dels Àngels, té una superfície riors del santuari. El projecte ha estat d’11 ha, en la seva major part forestals, i redactat per MF Arquitectura del Paisatge un important conjunt patrimonial format i defineix els llocs d’aparcament, els ac- per l’església, l’hostatgeria restaurant i el cessos, els punts de foc controlat, les zo- mirador exterior. nes de pícnic, la restauració de fonts, els miradors, els punts d’informació i les ac- Tradicionalment s'han usat les feixes a tuacions de millora paisatgística que han l’entorn del santuari com a lloc d'esbarjo, de fer possible la dignificació d’aquest Font de la Mare de Déu dels Àngels per anar-hi a dinar, celebrar aplecs, etc. espai de lleure. (Sant Martí Vell).

11 Senyalització de senders i adequació d’elements d’interès patrimonial al Gironès

El Consell Comarcal del Gironès ha iniciat els treballs de senyalització de la xarxa de senders de les Gavarres a la comarca del Gironès, arran del projecte promogut l’any passat pel Consorci.

En els darrers mesos s’han instal·lat indicadors en els següents senders de pe- tit recorregut (PR): PR- Celrà -Els Àngels, PR Girona- Madremanya, PR Sant Martí Vell - Els Àngels i s’ha renovat i ampliat la senyalització en el sender PR ja exis- tent entre Quart i Cassà de la Selva. També s’ha iniciat la senyalització del sender local (SL) de les mines del Nen Jesús.

Els senders que s’estan arranjant al Giron- ès permetran visitar nombrosos elements arquitectònics i d’interès patrimonial, al- Plànol del projecte d'adequació de la font de l'Alau.

guns dels quals necessiten ser restaurats o habilitats. Això ha conduït al Consorci a promoure la redacció d’un projecte d’adequació d’elements d’interès entorn d’aquests senders.

El projecte ha estat elaborat per Lluís Pujol, que ha comptat amb la col·labora- ció d’Enric Bisbe. En aquest treball s’han identificat uns 400 elements d’interès al sector gironí del massís, dels quals s’han seleccionat els més propers al senders i que requereixen una intervenció prioritària. Per a cadascun dels elements seleccio- nats s’ha redactat un projecte executiu d’adequació detallat amb memòria, plà- nols, amidaments i pressupost.

Banderoles de senyalització de senders. Font de l'Alau (Celrà).

12 Adequació del mirador del puig d'Arques

La torre de guaita de fusta construïda l’any plaçament de vigilància fora del massís 1991 al puig d’Arques pel DARP ha estat (Rocacorba). Posteriorment va encarregar objecte de millores estructurals per a la seva la redacció del projecte tècnic d’adequació adequació com a mirador d’ús públic. de la plataforma com a mirador, on es preveien actuacions de millora estructurals Amb el desús de la torre com a punt de vi- i de l’accessibilitat i seguretat dels usuaris. gilància per a prevenció d’incendis, a causa del trasllat dels efectius al nou radar me- Finalment, el Servei Meteorològic de Cata- teorològic, el Consorci ha realitzat les ac- lunya, a petició del Consorci, ha executat el cions oportunes per evitar-ne el desmante- passat més de setembre, obres de millora llament i millorar aquest equipament. consistents en la renovació del ferm, les ba- ranes de la plataforma i l’escala d’accés. En primer lloc, va acordar amb la Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil –titular d’aquesta instal·lació– mantenir l’estructura de suport i col·laborar en el tras- Plataforma del mirador llat de la caseta de guaita a un altre em- del puig d'Arques (Cruïlles).

Protecció de quiròpters a les mines del Nen Jesús

Les mines de ferro del Nen Jesús, situa- espècies de fauna protegida per la legis- des al terme de Celrà, són un bon testi- lació catalana i el monitoratge de les moni d’antigues explotacions mineres al seves poblacions per part dels estudio- massís. L’entramat de galeries de les mi- sos. nes són també un valuós hàbitat per a diverses espècies de ratpenats (quiròp- ters) que les utilitzen com a refugi.

Amb la finalitat de fer compatible la se- guretat dels visitants d’aquesta àrea d’interès i la protecció dels quiròpters, el Consorci ha instal·lat a l’entrada d’una mina una reixa amb barrots d’acer adaptada al seu pas, actuació que ha comptat amb l’assessorament de l'asso- ciació Galanthus. Desitgem que aquesta Entrada d'una galeria intervenció afavoreixi el refugi d'aquestes de les mines, a Celrà.

13 Lliurament del XIII Premi Joan Xirgo.

VII PREMI CIRERA D'ARBOÇ Va ser atorgat a Joan Alsina Surós per la seva contribució a la neteja, manteniment i equilibri dels boscos de Banyeres, així com pel manteniment de la font de l’Alsina, un dels llocs històricament més freqüentats per la població de l’entorn. La candidatura va ser presentada per l'ADF Puig d’Arques. El premi lliurat va Organització dels Premis consistir en una fotografia del paratge les Gavarres 2003 de pla de Banyeres realitzada per l’artista bisbalenc Eduard Punset.

El 22 de novembre va tenir lloc al teatre Puig d'Arques de Cassà de la Selva, la celebració de l’edició 2003 dels Premis les Gavarres, que va aplegar unes cent cinquanta persones. En aquest acte es van donar a conèixer els guanyadors del XIII Premi Joan Xirgo i VII Premi Cirera d’Arboç, es va presentar el primer llibre de la col·lecció Biblioteca Lluís Esteva i es va homenatjar la figura de Joan Xir- go.

XIII PREMI JOAN XIRGO Els guanyadors del XIII Premi Joan Xir- Granota pintada, una de les espècies go van ser Daniel Boix Masafret, Jordi objecte d'estudi. Sala Genoher, Elisenda Montserrat Frei- xa, Stéphanie Gascón Garcia i Mònica Martinoy Masjoan, autors del projecte aquàtics de les masses d’aigua de l’Espai "Estudi de l’efecte de tres espècies inva- d'Interès Natural de les Gavarres”. sores (Procambarus clarkii, Gambusia El premi comporta una dotació econòmi- holbrooki i Discoglossus pictus) sobre les ca de 3.000 per a la realització del tre- Joan Alsina Surós, guanyador comunitats d’amfibis i macroinvertebrats ball i la publicació, si s'escau, del treball. del VII Premi Cirera d'Arboç.

14 més singulars, de les quals analitza dife- rents factors com són la seva distribu- ció, raresa, preferències ambientals... Com a resultat d’aquest treball se selec- cionen una vintena d'espècies vegetals considerades de gran interès, se’n des- criu la morfologia, biologia, distribució i es presenten propostes de gestió per a la conservació de les seves poblacions. Aquest llibre es pot consultar en format PDF a la web del Consorci.

Portada del primer número Intervenció de companys de la Biblioteca Lluís Esteva. de Joan Xirgo.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE FLORA SIN- GULAR DE LES GAVARRES Un altre acte destacat va ser la presen- tació del primer número de la col·lecció "Biblioteca Lluís Esteva". La col·lecció neix de la voluntat de publicar els tre- balls guanyadors del Premi Joan Xirgo i pren el nom de Lluís Esteva i Cruañas (Sant Feliu de Guíxols, 1906-1994), que va dedicar una gran part de la seva vida L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer), a la descoberta, l’estudi i la divulgació espècie protegida a les Gavarres. del patrimoni històric. La col·lecció és editada pel Consorci i ha comptat en aquest primer número amb la col·labo- ració econòmica de la Diputació de Gi- HOMENATGE A JOAN XIRGO rona. Des de l’any 1991 el premi al millor tre- ball de recerca relacionat amb les Gava- Aquest primer número correspon a la rres duu el nom de Joan Xirgo. Amb la publicació del treball Flora singular de voluntat de recordar i difondre la figura les Gavarres, realitzat per la botànica d’aquest defensor dels valors i de la Modesta Juanola i que havia estat pre- protecció de les Gavarres, es va organit- miat amb el XI Premi Joan Xirgo. zar aquest acte d'homenatge. Van inter- venir-hi familiars, amics i companys de En aquest llibre, l’autora ens introdueix treball, que amb gran emotivitat ens en el coneixement de la flora i vegetació van apropar al perfil humà d’aquest es- del massís i centra l’atenció en les espècies timat cassanenc.

15 Organització d'un seminari sobre custòdia del territori

El seminari “Com posem en pràctica els acords de custòdia del territori?” va tenir lloc el dijous 8 de maig, a la Bisbal i va aplegar uns cinquanta inscrits, majoritària- ment tècnics d’administracions. El seminari va ser coorganitzat pel Consorci de les Gavarres i la Xarxa de Custòdia del Territori, amb el suport del Consorci de l’Alta Ga- rrotxa, el Departament de Medi Ambient, la Fundació Territori i Paisatge i la Univer- sitat de Vic, i cofinançat amb fons Interreg.

El seminari va servir per presentar la guia Opcions per a la custòdia del territori en finques privades, editat per la Xarxa de Custòdia del Territori, per fer un taller pràc- tic sobre custòdia, basat en exemples de finques de les Gavarres i l’Alta Garrotxa, i per presentar el projecte dels guanyadors del premi Joan Xirgo 2002, sobre custòdia del territori a les Gavarres.

Presentació del seminari celebrat a la Bisbal.

Presentació del material didàctic Les Gavarres, molt per aprendre

El 7 d’octubre va tenir lloc, al Centre de Recursos Pedagògics del Gironès, la pre- sentació del dossier didàctic Les Gava- rres, molt per aprendre, centrat en el co- neixement del medi natural i adreçat especialment als centres de secundària. Hi van assistir una vintena de professors d’Instituts públics i privats i representants dels centres de recursos pedagògics del Gironès i del Baix Empordà. El Consorci, promotor de la seva elaboració, ha distri- buït el dossier als centres educatius dels vint municipis de l’àmbit del massís. Els continguts del dossier els podeu desca- rregar de la web del Consorci.

Presentació del material didàctic.

16 Col·laboracions

FESTA DE SANTA COLOMA DE FITOR PRIMERA FIRA EXPOSICIÓ DEL BOLET A SANT SADURNÍ DE L'HEURA El 26 d’octubre i amb motiu de la tradi- cional festa de Santa Coloma de Fitor el En el marc de la festa petita de Sant Sa- Consorci va organitzar una sortida per la durní de l'Heura, el 30 de novembre va riera de Fitor. La ruta va ser guiada per tenir lloc la primera fira exposició del bo- l’etnobotànic Albert Mallol, i va permetre let. Unes vuit-centes persones van veure a una vintena d’assistents conèixer les exposades 180 espècies de bolets, van vi- propietats i usos medicinals de plantes sitar la fira artesana dolça i del bolet i d’aquests indrets. A la tarda, al pavelló l'exposició "Coneguem les Gavarres". de Mont-ras, es van poder degustar tasts L’organització va anar a càrrec de la So- d'infusions i xarops de plantes aromàti- cietat Recreativa La Concòrdia, amb la ques de les Gavarres elaborats per la col·laboració de l'Associació Micològica família Mallol. Joaquim Codina, l'Ajuntament de Cruï- lles-Monells-Sant Sadurní de l'Heura, el Consorci de les Gavarres i el Consell Co- marcal del Baix Empordà.

REEDICIÓ DEL LLIBRE REALITATS DE LA VIDA

Encesa del forn de mas Plaja. El Consorci ha col·laborat econòmica- ment en la reedició del llibre de Miquel Torroella i Plaja Realitats de la vida, facsímil del publicat l’any 1906. Aquesta PRIMERA CUITA DE FORNS DE RAJOLER edició ha estat una iniciativa dels hereus DE LES GAVARRES de Miquel Torroella i del cap d'edició Lluís Molinas. Realitzada al forn del mas Plaja de Fitor entre el 17 i el 30 de novembre, amb la finalitat de recuperar aquest procés tradi- cional i donar-lo a conèixer. La cuita de rajols a les Gavarres ha estat una iniciati- va del ceramista de Fonteta Josep Matés i ha comptat amb la col·laboració de la família Botey, propietària del forn. El Sortida d'etnobotànica per la riera de Fitor. forn de mas Plaja, un dels més ben con- servats de les Gavarres, va funcionar en- tre els anys 1947 i 1955. La participació del Consorci ha consistit en l’aportació de feixines procedents de la finca de can Vilallonga de Cassà de la Selva.

17 Participació en jornades

Aquest any el Consorci ha participat acti- vament en diverses jornades i cicles de xerrades, de les quals us destaquem les següents:

El 16 de maig, a la I Jornada d’Etnologia de la Costa Brava celebrada a Palamós, es va presentar la comunicació "L’Espai d’Interès Natural les Gavarres, aplicacions de la recerca etnològica sobre aquest te- rritori".

El 10 d’octubre, al Centre Excursionista de i dintre el cicle "Excursionisme, caminant per la natura i la cultura" es va fer una xerrada titulada "Una història amb imatges: la defensa del patrimoni cultural de les Gavarres”.

Finalment, el 12 de desembre, a la jorna- da celebrada a sobre el futur de l’espai natural de l’Ardenya-Cadiretes es Suro de mas Alenyà (Cruïlles). va presentar la ponència "Recomanacions al nou consorci". Les tres intervencions van anar a càrrec d’Assumpta Fabré, ge- rent del Consorci.

18 Foto portada: acícules i pinya de pinastre El pinastre (Pinus pinaster) forma extenses pinedes a les Gavarres. Aquest fet es deu a les preferències d'aquest pi pel clima mediterrani marítim i els substrats d'esquists i sauló dominants al massís.

Foto contraportada: pinyes de pinastre rosegades Les pinyes de pinastre, les més grans de tots els nostres pins, són un recurs bàsic en la dieta de rosegadors forestals com l'esquirol o el ratolí de bosc. Consorci de les Gavarres Consorci per a la Protecció i la Gestió de l'Espai d'Interès Natural de les Gavarres