Visca la República!

Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, 1899–Barcelona, 1996) és un testimoni clau del se- Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor gle xx. Va participar en la Guerra del Marroc com a soldat de regiment, i després com a oficial. Periodista des de ben jove —redactor de La Publicitat, L’Esport Català, Imatges...—, va arribar a dirigir els diaris L’Opinió i La Rambla. Regidor de cultura de Barcelona en la primera legisla- r aducto pau Vinyes i Roig tura republicana (abril de 1931–gener de 1934), va reorganitzar i potenciar el Patronat Escolar de la ciutat. Impulsà l’avantprojecte de l’Aeroport Internacional de Barcelona. Tot i ser mem- bre fundador d’ERC, va haver de fugir cap a l’exili, el setembre de 1936, per por d’ésser assas- sinat per la FAI. A l’exili va exercir de canceller de l’ambaixada de la República espanyola, a París. Un cop va retornar de l’exili no va poder treballar de periodista fins la Llei de premsa del 1967. Fidel seguidor de còmics va traduir Les Aventures de Tintín i Milú al català. La seva llar- ga trajectòria en el camp del periodisme i la seva dilatada petjada en el món polític dels anys trenta el van el convertir, sens dubte, en un dels homes destacats del catalanisme republicà. Així doncs, el llibre que teniu a les mans omple un buit important de la historiografia catalana.

Pau Vinyes i Roig (Barcelona, 1964) És llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Professionalment, s’ha dedicat durant anys a fer d’educador social, i actualment cursa un màster d’Estudis Històrics a la mateixa universitat. Pel que fa al món de la Història, és vicepresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i ha col·laborat amb l’Institut Ramon Muntaner. És membre de la comissió organitzadora dels actes del centenari de la Setmana Tràgica. És coautor de 25 anys de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar (1996); Sant Andreu de Palomar, més que un poble (1998) i Una mica d’història. Com es passava abans el temps a Sant Andreu de Palomar (1999). El 2007 pu- blicà Pere Heredero, una vida versallesca. Entrevista a un andreuenc de soca-rel. El seu llibre més recent és Sant An-

dreu de Palomar i la Sagrera. Com era i com és (2009). t r i poeta polític, pe r iodista, Ventalló, Joaquim A Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor, Pau Vinyes aconsegueix unir en una bio­ grafia dues de les seves grans passions: l’època de la Segona República a Catalunya i en Tintín, el mític personatge de còmic creat per Hergé. República! la Visca

Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor

Pau Vinyes i Roig © PAU VINYES I ROIG

PRIMERA EDICIÓ: ABRIL DE 2010 edició corregida (electrònica): setembre de 2013

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA ANNA MOYA I SIGNES, DISSENY I COMUNICACIÓ, S. L.

FONTS D’IL·LUSTRACIÓ AHCB Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona AMPL Arxiu Municipal del Prat de Llobregat ARF Albert Roqué i Fíguls COAC Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona EJ Editorial Joventut, Barcelona FJI Fundació Josep Irla. Barcelona FV Família Ventalló PVR Pau Vinyes i Roig UPC/BESA Universitat Politècnica de Catalunya Biblioteca de l’Escola Superior d’Arquitectura, Barcelona

DISSENY ORIGINAL JORDI VINYETS

MAQUETA SIGNES, DISSENY I COMUNICACIÓ, S. L.

IMPRESSIÓ Romanyà-Valls

DIPÒSIT LEGAL B-17.122-2010

ISBN 978-84-937740-3-5

Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copy­ right, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment i suport, incloent-hi­ la reprografia i el tractament informàtic, la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec comercial, la inclusió total o parcial en bases de dades i la consulta a través de xarxa telemàtica o d’Internet. Les in- fraccions d’aquests drets estan sotme-ses a les sancions establertes per les lleis. A Fabián, allà on siguis. Gràcies

A Maria Isabel Roig i Fransitorra

«Tots estem de visita en aquest món. Hem vingut a observar, a aprendre, a créi- xer, a estimar i de retorn, a casa.» Dita aborigen australiana

«Abans hi havia més sinceritat, més educació, més sentiments, més espontaneï- tat. La gent xiulava pels carrers per expressar la seva alegria. Abans la gent es co- municava més. Parlava i llegia i ja teníem cinema i ràdio, i futbol i diaris. Però hi ha- via temps per a dedicar i per a pensar en els altres.»

Entrevista de Manuel Naranjo i Teixidó a Joaquim Ventalló i Vergés a la revista Sumari dels Antics Alumnes dels Jesuïtes de Casp. Barcelona, 1993

Sumari

Pròleg, de Joan Ridao...... 7

Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor, de Pau Vinyes i Roig...... 9

Introducció...... 9 1. Les primeres passes. Entre Terrassa i Barcelona...... 13 2. Inicis com a periodista...... 19 3. La guerra del Marroc...... 23 4. «Els feliços anys vint». L’agència Havas...... 29 5. La Publicitat, el diari d’Acció Catalana...... 33 6. L’Esport Català, un projecte de setmanari esportiu catalanista...... 37 7. L’Opinió, un referent de premsa republicana escrita en català...... 47 8. Goooooooooooool!!! Joaquim Ventalló, locutor esportiu de Ràdio Barcelona...... 53 9. Col·laborador en altres mitjans escrits...... 61 10. Ventalló, escriptor novell...... 67 11. La proclamació de la República. El Decret de radiodifusió...... 71 12. Regidor, tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona (abril de 1931-gener de 1934)...... 75 13. Comissió Municipal de l’Aeroport Internacional de Barcelona...... 93 14. La Rambla: esport i ciutadania...... 101 15. En perill de mort...... 111 16. Anys d’exili...... 115 17. El retorn a Catalunya, un llarg túnel...... 125 18. J. V. Foix, una amistat per a tota la vida...... 133 19. I de sobte arriben en Tintín, en Milú i el capità Haddock...... 137 20. l retorn al món del periodisme...... 147 21. Les escoles populars ahir i avui...... 151 22. Retorn provisional a la política...... 155 23. Els darrers anys de la seva vida...... 159 6 Visca la República! Agraïments...... Bibliografia i documentació consultada ...... Annex 5. Obra pròpia de Joaquim Ventalló...... Annex 4. Cronologia de Joaquim Ventalló...... Annex 3. Obra poètica de Joaquim Ventalló...... Annex 2. Articles sobre Joaquim Ventalló...... Annex 1. Entrevistes a Joaquim Ventalló...... 206 194 164 210 198 186 214 Pròleg

Joan Ridao President de la Fundació Josep Irla

Joaquim Ventalló, testimoni del segle xx

No és senzill mirar d’encabir la vida d’una persona en dues-centes pàgines, quan a més la sort et somriu i vius prop de cent anys, amb la intensitat i el co- ratge amb què ho féu Joaquim Ventalló. Pau Vinyes s’ho ha proposat amb l’obra que teniu a les mans i prou bé que se n’ha sortit. Llegint el llibre hi descobrim el Ventalló periodista de raça que, primer des de les pàgines d’El Dia de la seva Terrassa natal i més tard des dels diaris de Barcelona com La Publicitat, L’Opinió i La Rambla, escriu a favor de la llibertat i la democràcia; el Ventalló vinculat al món de l’esport, redactor de L’Esport Català, membre de la Federació Catalana de Futbol i de la directiva del Terras- sa FC i primer periodista que el 1928 va radiar un partit, concretament entre el Barça i la Real Unión de Irún; el Ventalló polític, fundador d’Esquerra Republi- cana de Catalunya, que abandonà per formar, amb el grup de L’Opinió, el Par- tit Nacionalista Republicà d’Esquerra el 1933, reincorporant-se a la disciplina d’Esquerra el 1936; regidor de l’Ajuntament de Barcelona i tinent d’alcalde de Sant Andreu; polemista brillant —i audaç— que en plena dictadura s’oposa a la decisió de l’alcalde franquista, Josep Maria de Porcioles, de cedir les escoles municipals a l’Estat; traductor al català dels vint-i-quatre àlbums d’en Tintín... Aquest devessall d’iniciatives ens parlen d’un Ventalló polifacètic, compro- mès amb la veritat i amb el seu país, compromisos que li van dur més d’un maldecap, ara perseguit per la FAI, ara pel franquisme... Ventalló plantà cara a les adversitats amb un esperit coratjós, fent gala d’una bonhomia proverbial i exemplificà una generació d’homes i de dones dotats d’unes capacitats i d’un sentit del deure cívic amb què poques vegades ha comptat aquest país. A Catalunya sempre li caldrà el tremp, l’empenta, la generositat i l’enginy de gent com Joaquim Ventalló. Només així podrem encarar el futur amb garan­ ties de reeixir.

Introducció

Pau Vinyes i Roig

El dia de Reis de l’any 1972 vaig rebre com a regal l’àlbum Les 7 boles de cris- tall. Tenia set anys, i aquell regal em va deixar bocabadat. No era gaire bon estudiant. Més aviat tenia fama de gandul i mandrós, que si fa no fa vol dir el mateix. Aquell regal em va obrir els ulls. Hi vaig descobrir alguna cosa fantàs- tica. Uns personatges, unes aventures, una trama... tot un seguit d’elements que em van encisar de forma meravellosa. D’ençà aquell regal cada cop que celebrava un aniversari o una onomàstica o bé era el dia de Reis demanava als meus pares que em regalessin un àlbum de les Aventures de Tintín i Milú. En alguna ocasió també havia engrescat el meu pare per tal que em portés a la Fira del Llibre Infantil i Juvenil que es duia a terme al Saló del Tinell o a les Drassanes i així comprar un parell d’àlbums més. Aquesta fascinació per l’obra de Georges Rémi, més conegut per Hergé, m’ha dut a ser un autèntic seguidor de Tintín, i actualment sóc soci de l’Associació Catalana de Tintinaires —Tintín- Cat— per a ser exactes sóc el soci número 8, dels primers! Les aventures de Tintín han estat per a mi el meu llibre de capçalera durant molts i molts anys; com un escolar, on el llibre de text eren els àlbums. I com a persona curiosa, em fixava en la segona pàgina on sortien els idiomes en què era traduït el famós heroi belga. També em fixava en els crèdits, sobretot en «traduït del francès per Joaquim Ventalló». Per a mi, curiós nom i desconegut personatge en aquell moment. Ja de gran, vaig seguir les aventures de Tintín des d’un al- tre àmbit: des de la dèria de col·leccionar i recollir tot allò que fes referència a l’obra d’Hergé —retalls de diaris, revistes, exposicions, llibres temàtics, objec- tes... Fins i tot els amics i les amigues em regalen pel meu aniversari regals re- lacionats amb Tintín i el seu món. Puc dir que tinc la casa plena del món tinti- naire. A Barcelona, puc albirar que dec ser dels pocs a tenir un llegat immens sobre l’obra d’Hergé, sobretot en format paper. Les ganes d’esbrinar em van dur a saber més coses de Joaquim Ventalló. En començar a gratar per aquí i per allà, em vaig adonar que acabava de descobrir tot un senyor. La meva sor- presa va ser descobrir que tenia davant meu una gran personalitat catalana 10 Visca la República! segle del personatge veritable Un tecles. moltes tocar va que del segle democràcia republicana. plena foscor dictatorial, altres en la lluentor d’una naixent en alguns anys, i anys durant realitzada feina la a ment reconeixe- un pare, seu al homenatge veritable un fos realitzar.de impossible bé m’agradariamolt, dec que Els Joan i Eulàlia Ventalló. Sense a ells aquest gràcies llibre seria és coix o llibre aquest part, En agraït. molt estic Els investigant.seguir poder a per donades facilitats les cor tot de agrair vull pàgines modestes d’aquestes cor.Des seu el obert m’han paraules: poques en seva..., casa de llant. M’han ofert material d’arxiu i m’han obert les portes cordial.trobattrebaHe seguir totespossibilitats- per les moment, larelació ambelsfillshaestat gratificant imolt d’aquell partir A català». personatge gran aquest cobrir amb en Joaquim Ventalló, i d’aquí el meu neguit per des- topar a sevaanar vaigobra,la de més saber-ne per salt, en salt de i, d’Hergé l’obra de admirador gran un «Sóc per aquesta pregunta, vaig respondre sense capficar-me: «Com has anat a parar-hi al nostre pare?» I jo, tot sorprès l’Eulàlia: primerapreguntade sobte,la rebut.De ben ser Joan, al carrer Manuel de Falla de Sarrià. En entrar-hi vaig de l’obra guardians els són fills; els són en l’Eulàlia i Joan En mília. havia de ser per força un home polifacètic. home que ha tocat tantes tecles i que ha viscut tants anys, cada volta que descobria un tema me’n sortia un altre. Un que la trajectòria vital de Joaquim Ventalló ja era moltíssim, immensa, i patir Vaig llibre. format en publicar-la i fia cia... Fins que va arribar la proposta de fer la seva biogra conferènarticle,unaaltre efecte;d’aquíun seu el ferva vaigproposarsobrearticleescriureVentalló, un cosa la i esbrinar l’ós moll de fins el cada racóseva la de vida. Em més.Encuriosit per la seva tasca com aintel·lectual, volia vaig decidir endinsar-me en el personatge. Ventalló, Volia Joaquim saber-ne de polític i cultural social, l’àmbit en sorprenent.molt Desconeixedor granla de pública tasca mancances. seves les i virtuts seves les amb Davant de tot això vaig voler-me entrevistar amb la fa- xx . Un home que havia viscut de ple tot un segle, un tot ple de viscut havia que home Un . ventallona. Els vaig anar a trobar a la joieria d’en xx . Un home polifacètic de cap a peus. Un home T ot plegat, ot - - sorgiria el Grup del mateix nom, i que anys després esde- d’Euskadi. des l’Estat tot per casa de fora transmetre per Ràdio Barcelona re - el primer a partit del Barça dugué el que radiofònica experiència interessant com El Fuet... passant per la col·laboració en mitjans esportius l’època de satírica premsa de secretaria la Havas,l’Agència amb col·laboracions les vindrien militar.Després tament vergonya colonial en Ventalló va patir tres anys de reclu- mateixos, ells la per conflicte de ocasionat un solucionar per militar ineptitud la de més a més a patents ben fer del Marroc, on les barbaritats colonials espanyoles es van guerra la Després egarencs. diaris principals dels dactor re- a com col·laborar a dur va el neguit Aquestescriure. som per l’herència rebuda. que el Som heretat. pòsit aquest sense sentit tindria no de les arts, de la cultura, de les ciències socials i humanes grescador. que ens ha alliçonat el present i ens produeix un futur en- mòria la que avui encara perdura i ens ha llegat un passat me- aquesta és I memòria. la no intel·ligència, la ofegar liar-se el 1939. Altres, van viure un silenci interior. Se’ls va dura va ofegar. Centenars d’intel·lectuals van haver d’exi- dicta- dissortd’un la que i més a anar pogut hagués que projecte d’un pedres les posar van Ells nació. a com no, més —si existiria no Catalunya fila, segona de sonatges més productiu per a donar nous fruits, sense aquests per- sar alguns exemples, han llaurat un terreny erm i l’han fet com en Macià, en Prat de lapolítica de la Riba o en Companys, per po- personatges grans ser sense fila, de segona posició d’una Des història. la de tràngols als viscut sobre- ha Catalunya altres, tants i Casanelles Joan mas, Ventalló,quim molt de temps. ment polític —encara existent avui dia— ens ha fet perdre l’ofega- i cultura nostra la per menyspreu el llengua, tra Estat ens ha perjudicat a voltes. La persecució de la nos- sense nació una ser de fet El coneguts. poc o anònims Joaquim Ventalló de ben menut va sentir el neguit per personatges de plena està Catalunya de història La L’Esporti Català T ot allò que avui fem en el camp de la política, T T omàs Roig i Llop, Antoni Xirau,CoPereAntoni- Llop, i Roig omàs ot i això, gràcies a personatges com Joa- . La curta peròcurta La Esports. dels Nau La Sr. Daixonses i Sra. Dallonses, Sra.Sr. i Daixonses l’efímera Publicitat, La L’Opinió,d’on servit. des aixòsi vol conèixer,a donar-lo dir sentiréem agraït ben i Si merescut. d’aquest llibre he pogut donar força reconeixementa la llum de Ventalló, d’un mereixedora estat hagi humanitat la a i Catalunya a servitud seva la volgut donar llum a un home com en Ventalló per tal que ha lletres aquestes amb humilment, servidor, Un oferir. pot se’ls que homenatge gran més el és testimoniar-los i Recordar-losmereixen. es com d’honorar-los ha d’avui Ventalló no entendríem la Catalunya d’avui. I la Catalunya protagonistagran darrerdel com homes segle.en Sense un estat ha Ventalló Joaquim preuat. bé un com vida la ra en la memòria de molts. Un neguit per viure i per sentir llarg de més de cent anys. Una vitalitat que encara perdu- timoni clar i viu de tot allò que va succeir a casa nostra al ganys que el reforcen com un senyor del segle ges... cessió la per Porcioles d’aquest a l’Estat de de les Escoles Municipals, els homenat- Maria Josep en amb mica de traduccionsles i periodisme el amb nou retrobamentde a París; el retorn a Catalunya i la consegüent depuració. El l’exili, Rambla La Catalunyala totseguit, a i, Nord primer recció de l’Aeroportpropostade di- Barcelona;la de Internacional la Municipals; Escoles les (1931-1934); republicana latura 1930;regidoriala d’alcaldia tinència primerai la en legis- de Catalunya; l’entrevista amb en Macià a Brussel·les l’any Republicana d’Esquerra fundadors pilars dels un vindria T intín, el llibre T t n eut e ree, ’ciias d desen- de i d’activitats proeses, de seguit un ot L’Opinió i, després dels fets del 6 d’octubre, de Les escoles populars ahir i avui, la polè - xx ; un tes- 11 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor Terrassa, 1899 Família Ventalló i Vergés. El més petit de tots, subjectat per la mare, és Joaquim Ventalló

FV 1 1997. A final segle Entre Terrassa i Barcelona Les primeres passes. publicat a seva mare, Elisa Vergés i Capdevila, filla de Sants. de nou germans. El pare, Domènec Ventalló i Homs, era notari de professió; la carnestoltes i la ciutat de gés a la ciutat de i en pagaria les conseqüències en els propers anys. El desastre colonial havia deixat l’Estat espanyol sumit en una desolació total, Espanya plorava la pèrdua de les colònies de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. mentrestant, i, Industrial Revolucióseva la amb creixia Catalunya habitants. 16.000 amb ciutat Una urbà. bullici del enmig florit havien tèxtil, sector del En l’entrevista realitzada per Josep Puy, per a la revista nir la seu de l’Hotel Ritz— es va estrenar, aquell mateix diumenge, la sarsuela titula- que en un teatre que es deia Gran Via,descobrir a vaig Barcelona jornada, —que aquella posteriorment succeïtva havia esdeve- què encuriosit, analitzant, tot i tes temps, que en deien FontVella, númeroal davant42, pastisseriad’una aquell en anomenada molta de firmado en París el Tratado de Paz entre España y los Estados Unidos tregado la plaza de Manila a los americanos y el 10 de diciembre siguiente se había ya mal, porque poco antes, el 13 de agosto de 1898, el general Jáudenes había en- pasó, podría ponérsele a la palabra una mayúscula bien vistente. Había España empezado que las por desgracias las todas Por históricamente. aunque minúscula Així descriu Joaquim Ventalló el dia del seu naixement en un reportatge un en naixement seu del dia el Ventalló Joaquim descriu Així Dins d’aquest context, naixia el 5 de febrer de 1899 Joaquim Ventalló i Ver- Vaig néixer a con movimiento, mucho de año un fue nacimos cual el en 1899 de año Aquel T errassa: Centre d’Estudis Històrics de La Vanguardia, xix

T errassa era una ciutat emergent. Diverses indústries, sobretot T T errassa el 5 de febrer de 1899. En una casa situada al carrer de la errassa (Vallès Occidental), a les quatre de la matinada. És Cal Pelat. El dia que jo vaig néixer era diumenge de Carnestol- T 31 de desembre de 1978: errassa es disfressa per gaudir de la festa. És el sisè T errassa, 1997, pp. 73-76: Terme, núm. 12, nov. [...] 13 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 14 Visca la República! 1900 a 1901. Va ser fundador i director de diverses revistes fou alcalde dues vegades de Vintró,Ventalló i Josep oncle, seu El Homs. Dolors amb segonesnúpciesencasar tornà a esquedarvidu en trói la en destacat personatge un fou VentallóL’avi (1805-1878), Llobateras i Domènec patern, T a anomenada força de família una eren Ventalló Els sa. a nascut havien Gonzaga Lluís en i Conxita i làlia Eu bessones les Dolors, Elisa, germans, de resta La tari. no de feia brillant, forma de dret carrerade d’obtenirla després pare, el on Rubí a nascut havien Ventalló, quim el el Règim amb al compromís Sala a fidelitat la De (1903-1980). gés Mariona Vigués i en Julià, el llibre biogràfic Segons 1871. el i 1846 el entre president el ne de d’Aigües Pública Mina la de dadors Revolucionària. Junta la de ment mo al fins 1868 l’any durant alcalde i regidor vegades fou diverses com professionals polítics; en aspectes tant errassa. Nissaga d’intel·lectuals, polítics i industrials. industrials. i polítics d’intel·lectuals, Nissaga errassa. màs Rovira i Brusi, del carrer Gavatxons. farmacèutic també del progressistes tertúlies les amb competència en clericals, i conservadors elements reunir en ciutadana vida la centreneuràlgicde un forçaen temps durant convertit s’havien Cremat, carrer del pairal casa la Domènec Ventalló i Llobateras es casà amb Eulàlia Vin Joa de grans germans els Narcís, i Mercè Domènec, del Poble, al carrer Cremat. sevaciutat.La la pairalcasa trobavaes araha hi on Casa la Ventalló i Llobateras, que havia estat farmacèutic i batlle de T de Catòlic Centre del president estat Havia res. morir molt jove (1905), a l’edat de 43 anys, amb nou criatu- gués la vida amb una certa ironia i comicitat. da en la ambé us voldria recordar la figura de l’avi, en Domènec l’avi, de figura la recordar voldria us ambé El nostre pare, Domènec Ventalló i Homs, era notari i va i notari era Homs, Ventallói Domènec pare,nostre El Domènec Ventalló i Homs havia estat un personatge clau . Potser això va influir perquè em pren- em perquè aixòinfluir vaPotser Joaquín. señor El T errassa del segle , descriu , l’avidescriu així: Domènec xix . Les tertúlies a la seva farmàcia, a T errassa, de 1895 a 1897 i de T ambé fou un dels fun dels fou un ambé Lluís G. Lluís Ventalló i Ver T errassa del segle segle del errassa T errassa, essent- errassa, T errassa. T erras xix T o------, tatde guamodernay Comarca del Vallès.del Comarca egarenquescom Vent, respirava,s’hi que manera(revistala fasegüent de ho l’ambient a sevai Ventalló,famíliala quim referir-se a en diversos càrrecs dins de la secció local de la Falange. Joa A Franco. Francisco general del tropes les per conquerida vaser ciutat la cop un Lleida, de civil governdel president 1938, el nomenat, ser va Lluís renc. ega- falangisme del dins carrerapolítica fervaRivera— i de Primo Miguel de dictadura la de època en Catalunya de Mancomunitat la de president i Nacional Monárquica Unión la de —dirigent Sala d’Alfons secretari fou Lluís i naturals ciències les de científic destacat un ser va nec destacarensevala per professional:dilatadavida Domè- Español re, entre altres, en els diaris fins al moll de l’os, germanòfili anticatalanista. Va escriu aperiodista i escriptor va ser molt breu. Cirici era carlista Kitchener de sàtira— i autor del contingutalt unl’època ambde política la descripcióde una fa —on ficció política de Novel·lista Joaquim. d’en parent del literàries facetes les descobrim hi biografia Madrid. a terrassenc periodista Un Ventalló. biografia la recerca,publicà de d’estudii historiadoraLa drid. Ma i Barcelona de carlins periodístics mitjans diversos en publicà qual el carlí,periodista destacat un fou 1917), prou, un altre havia Ventalló, n’hi en Domingo no Cirici i siVentalló (1878- I d’Ègara. Cantor del sobrenom el amb tensa vida literària i periodística. Pere Antoni era conegut VentallóVintró,in i unapare,farmacèutictingué el com rigorós: i xix cinc anys, era d’idees tradicionalistes i havia format part de De tots els germans de Ventallóde totsgermans De els dos esmentats, abans . El 1886 publicà un segon llibre d’història, més complet El meu pare,meu teniavaEl només es jo que quan notari, morir T T errassa, abril de 1982): errassades dels seus orígens romans fins al segle i El Debate Católico , la trajectòriala , DomingoVentallódeCiricii com Historia de Tarrasade Historia . Ésunrecorregut. perlahistòria delaciu LaRevista Tarrasense, ElTarrasense Lai El 1879 publicà el llibre el publicà1879 El À best-seller ngels Carles, després de nou anysnou dedesprés Carles, ngels Noticiero Universal, El Correo . Va morir a l’edat de 39 anys. . El seu germà, Pere Antoni Pere germà, seu El . de 1914 El secreto de lord T Domingo Cirici Domingo ras, ocupà errassa, Tarrasaanti n aquesta En Al - - ­ - - - diari El fills. seus els mantenir i sola tota nou de començar de tat de barcelonina de alabarriada Sants. És un fet tràgic que atraslladar-se trasbalsà la ciu- obligada veié es fills, 9 els amb viuda, La 2. tenia en petit, més el Lluís, en i anys 16 gran, Domènec, més tenia fill família.El la a per dur molt la Rambla barcelonina. celona que tenia en propietat el teatre Poliorama, situat a Mercè Alujes i Albertí, fillaamb d’una conegudacasà família dees Bar- Domènec Joaquim. ell, que petit més mà, en el camp científic, deixà una forta petjada en el seu ger- cretari. Home d’idees lliberals, republicà convençut i actiu se- fou d’on Natural, d’Història Catalana Institució la de de la fauna lapidopterològica de Terrassa. Va ser membre l’estudia Contribució llibre revistes el a i per científiques articles diversos escriure Va l’entomologia. a i botànica a la aficionat i farmacèutic era Domènec progressistes. NarcísVergés Roura,i era procedent Selvala Portde del d’Elisa, pare El família. la tenia on Barcelona, a cap fills T T al compromís amb el règim]. Lluís G. Ventalló i Vergés (1903-1970). De la fidelitat a Sala a Julià Viguési [Mariona professionaljectòria difunt” del feia un exhaustiu repàs de les virtuts personals i de la tra- Vintró,dedicavali llargalaudatòria“una i necrològica on cop, d’un més expressà mateix ell com Era, Domènec. gran, errassa, la mare, amb 44 anys i vídua, decidí endur-se a els finques unes d’herència deixat havia pare el que i ot La mort sobtada del pare a l’edat de 43 anys és un cop La situació econòmica familiar no era pas gaire bona. gaire pas era no familiar econòmica situació La Joaquim Ventalló tenia un gran respecte pel seu germà total. parlat mai de política. I havíem entre no uns i altres casa hi a havia un Però respecte Sala. d’Alfons secretari ser va i ta Narcís era maurista, i en Lluís, el més petit, era tradicionalis- versitat d’idees: El germà gran, Domènec, era dels meus; en germans, cinc noies i quatre nois, i entre els nois hi havia di- nàrquic, havia estat alcalde de la ciutat. Jo sóc el sisè de nou de CatòlicaJoventut la un dels meus. La Comarca, del qual era propietari Josep Ventalló i T errassa, ja que una dona viuda amb nou fills havia Això equivalia a ser un republicà d’idees T errassa. I el meu avi, que era mo- era que avi, meu el I errassa. 2n 1a. s’instal·là en un pis de lloguer al carrer Rosselló, núm. 168, ciutatconjuntament altresamb 1897.el pobles famíliaLa del Pla de Barcelona, el qual acabaria annexionant-se a la independent municipi aleshores Sants, de alcalde 1854 «la farmàcia del senyor Sisó». Narcís Vergés com havia estat el popularment conegut era L’establiment Sants. de barri al 1844, de des farmàcia, una tenia i Empordà) (Alt Mariona Vigués, en el llibre abans esmentat afirma: F. E. Puig / FV Joaquim Ventalló, als 5 anys Terrassa, 1904 15 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 16 Visca la República! FV Ventalló assegut el primer per la dreta Els Germans de la Doctrina Cristiana. Barcelona, circa 1915 vida associativa de la ciutat. la en ple de Joaquim ficar-se a Ventalló per significar va a Retornar 2. número Llemassí carrer al viure a protegida i amb el suport de la família Ventalló. Van anar dua decidí retornar a pitjorava i amb 22 anys, el 9 de juliol de 1917, moria. La ví- propiciVentalló.Elisa a per em - Joaquim de germana La abandonà més famíliaclima un amb Matadepera, a traslladar-se per Sants La residència. de canviar aconsellà capçalera de metge el i pleuresia contraure va manes, ger- novales una de caigué una desgràciafamiliar:Elisa, de Caixa la T a préstec un demanà i familiar, patrimoni Bande Dessinée la l’obradel’impulsortraductor celsfouded’Hergé, que francèsaventuresles de de l’original de traducció la destacar Cal francès. al català a feines en la traducció de textos del francès al català i del aquesta institució acadèmica, car anys després li serví per com en Joaquim. Per a Ventalló va ser cabdal estudiar en l’escolaoficial de —nomenne Germans Francesos—,dels errassa per a fer front a les despeses familiars. El 1916 El familiars. despeses les a front fer a per errassa Elisa Vergés es vengué una de les cases egarenques, cases les de una vengué es Vergés Elisa El més petit, en Lluís, també va estudiar a l’École Chréti senyaven a altres noies. les van fer quedar a casa. Feien costura, i amb la mare n’en- l’èpocade costum el l’economiai familiarque sembla més, estudiaren no primària, la acabada noies, Les batxillerat. el cursava hi i Casp de jesuïtes als el entrava Joaquim anys, 1908, tres de cap Al francès. en l’ensenyament feien i guts com Germans Francesos o de la Salle, només parlaven Allà va aprendre francès perquè els l’Eixample. de l’esquerra a havia hi que Cristiana Doctrina la de Hermanos als anavaanys, sis de Joaquim, d’advocat. estudis començar era intenció seva La batxillerat. el çava una beca com a alumne intern als jesuïtes de Sarrià i comen- de química i farmàcia. Narcís, el segon dels nois, aconseguia número 18 de Sants, alhora que iniciava estudis universitaris entrà a treballar a la farmàcia del seu avi a la plaça del Violí, els possibles perquè els nois estudiessin. Domènec, el gran, La precarietat econòmica familiar no impedí que Elisa fes —nom que rep el còmic en francès. T errassa, atès que allà se sentia més T intín al català.Vaalexintín un ser hermanos, també cone- T errassa - - ro 139. 1918 de nou al carrer de la Font Vella, aquest copel al traslladà núme- es família La dretanes. d’idees era Joaquim, a redactor abans de fer-se’n càrrec. Narcís, al contrari de llès. diari el heretàVintró, i Ventalló sep Jo- oncle seu el morir governsen Anysdesprés,liberals. els criticava què en Mundial Guerra Primera la de ques en Col·laborà advocat. reracopdretenllestidaun s’establíde i a València de Barcelona. El segon fill, Narcís, estudià la car- viure a anar avi, decidí seu i del casà carrer es al que fins farmàcia la a treballava car dia, cada Barcelona a rassa casa de la mare i dels seus germans. Anava i venia de El germà gran s’independitzà, però no deixà d’anar a d’anar deixà no però s’independitzà, gran germà El En aquest mitjà va col·laborar durant molts anys com El , on feia cròni- feia on Español, Correo La Comarca del Va - del Comarca La Ma Ventalló, al 15 anys Barcelona, 1914 T t arrodona / FV errassacoma T er- 17 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 18 Visca la República! aleshores, 18 anys Bibelot”. Ventalló tenia, la poesia “Els quinze anys de de Sant Andreu de Palomar, per Flor Natural en els Jocs Florals Joaquim Ventalló, va rebre la Barcelona, 1917 FV 2 de joventut. reix el seu naixement com a periodista: revistala A jurídic. món anarenperiodista agafantde ferprotagonisme de enfrontganes del les cosi pel córrer començaràa li periodístic cuc El periodista. del món del dinàmica la prop Ventallóde coneguéCatalán Correo d’El redacció la a sevesestades les En Catalán. Correo d’El director aleshores i Junyent, i Roca Miquel CDC Albert Bernis, al passeig de Gràcia. l’advocat de despatx el en secretari de feina la amb estudis els compaginà Durantl’etapaperiodisme. universitàriasevacontrari,el la vaser granpassió al ans interèsespecial; motivavaexercícap li no no d’advocat,professióque UniversitatBarcelonala de a carreraentràestudiar la Joaquim a dret. Mai de Inicis com a periodista de cap a peus. Al cap de poc temps, però, les seves idees catalanistes i pro- i catalanistesseves idees però,les temps, poc de cap Al peus. a cap de nyes electorals del moment. En el primer número hi llegim: quinzenaconvingui”.quan i Era intermitent, estavacar subjecte campa- les a Nacionalistes. Joventuts T La jove mà de Joaquim Ventalló hi deixà anar cròniques, articles i bafarades butlletí el en periodístiques passes primeresseves les ferVa nostres pensaments impresos sobre paper. l’ordreen infantívolapassatempsveureper per de ni pas dèria no els econòmic,i era el treball de periodista. redaccióla a llavorsque tenia«Correu» el carreral Banys m’adonavai Nous, com A l’edat de 16 anys conegué Miquel Junyent, avi de l’advocat i exdirigent de anmateix és al diari egarenc diari al és anmateix [De tot allò que pugui] interessara pugui] que allò tot [De A aquest home (referint-se a Miquel Junyent), jo anava a veure’l de tant en tant Al Vent(T Al Pàtria s n eidc ainlsa u sr “cada surt que nacionalista periòdic un és Crónica Social Crónica errassa, abril de 1982) Ventallósugge- 1982) ens de errassa,abril T errassa en l’ordrel’ordreerrassaen en polític, social, on havia de fer de periodista de fer de havia on de les de Pàtria 19 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 20 Visca la República! tòlic. Ca- Social Centre portaveudel i tradicional catòlicafera riodista: Josep Puy per a la revista amb entrevista una en descriu Ventalló Puigbò. Miquel de càrrec redactor.a anà l’esmentatmitjà direccióde La A diari. un fundat havia i dista rassenc ter- diari el fundà i d’opinió canviar fer van el gressistes El Dia en paraules de Ventalló: Social Crònica trictament local, tot i que arribava també a les ciutats veï- ciutats les a també arribava que i tot local, trictament manalment. nalistaque, electorals,èpoques en acostumava set- sortir a nacio- Valentí.diari i un EraMassóNarcís per estavadirigit diari, altre d’un oblidar puc em no poc Badiella. l’Emili ció Nacionalista, l’Associa de dirigents principals dels un per especial, en i, tenia granSalvat-Papasseit per estima la de ciutat París, finsi tot,des del sanatori. Pocagent sap que en Joan de des enviat havia ens que bé o Via, Gran la a Laietanes, Galeries les de Catalana, Nacional Llibreria seva la a ment, personal recollit, havia jo que Salvat-Papasseit de textos l’època. a reproduir treballs inèdits d’escriptors i poetes catalans de manal que sortia els dissabtes; eren unes pàgines dedicades redactor en cap i, a més a més, hi vaig crear una secció set- el seria en Jo Regionalista.Agrupaciól’antiga Nacionalista, l’Associació de gent la amb vinculat diari un Puigbò, quel —precedent de l’actual sortir va 1918 de d’abril 8 El polítiques. sobretot, i, que vaig sintonitzar per les meves inquietuds periodístiques diari altre un amb ser vamaneres, totes De Dalmau. Ferrer diari el amb ció Era un periòdic que tenia força incidència en l’àmbit es- l’àmbit en incidència força tenia que periòdic un Era Pel que fa a les col·laboracions periodístiques locals, tam- publicat havíem «Noucents» anomenada pàgina la A Efectivament (1916), torno a El Dia, El el 1918. el era un diari apolític peròl’esapolític a eravinculatdiari un - , que era dirigit per Eugeni per dirigit era que Social, Crònica T enia només 17 anys17 eranomés ja enia i perio- Diari de Terrassa—, dirigit per en Mi- Terme els seus inicis com a pe- T ocupà el càrrec de càrrec el ocupà Dia El errassa i començo una rela- , que Temps, Mal El T errassa l Dia El - - catalana (Editorial Bruguera, Barcelona, 1966): talà és del 22 de gener de 1939. ca- en escrit periòdic del númerodarrer El 1. número pel nou de començant tot numeració, la interrompre va en menge. El 1936 el periòdic caigué en mans del PSUC, que Republicana de Catalunya. Sortia cada dia excepte el diu- agafant un tarannà més republicà com a referent d’Acció anys dels pas el Amb Catalana. d’Acció nacionalista; va ser el diari de la Lliga a ideològica tendència amb polític culturali diari rassaun , de la ciutat. Entre 1892 i 1903 va ser arquitecte municipal. la Ciència i la de Museu del seu Jover—actual i AmatAymerich vapor l’Ajuntamentde de dernista mo- façana la de altres, autor,entre és Muncunill, 1925). del prestigiós arquitecte terrassenc Lluís Muncunill (1868- obra l’edifici conserva es avui encara i Renfe— la de ció mero 50 —carrer que va del centre de aa drgn d l Uin oáqia ainl É en És Nacional. Monárquica Unión la de dirigent Sala, aliena. Allà l’home fort de la política caciquista era Alfons cat únic contra el sindicat lliure. sindi- El d’aquests.col·laboradors d’empresarisi i Sucre, progressistes,entre Francescquals els Layret del Noi el i advocats i sindicals líders de Assassinats pistolerisme. CNT la i patronal la entre d’enfrontamentperíode ple en sevarecent.Som història la de traumàtics més moments dels un vivia Barcelona d’aquest. de electoral districte el talanitzar» a cal Ventanyol. nes... Per a Joan El Dia esdevingué, el 21 d’agost de 1927, el nú- Nord del carrer al situada era impremta Aquesta Per aquelles dates Catalunya i en concret la ciutat de ciutat la concret en i Catalunya dates aquelles Per número,primer proposavaseu es del des diari, El «ca- polític, cultural i literari, que hagi sortit a El Dia, la més important publicació, des del punt de vista T reballàvemtardala a mateixala a impremta, eraque T T orrent i Rafael ècnica de Catalunya— i de diversos edificis . És l’època coneguda com del com coneguda l’època És . T T asis, a errassa, la Masia Freixa, el Freixa, Masia la errassa, T errassa no en va ser pas Història de la premsa T T T ras pr mitjà per errassa errassa fins l’esta- T errassa, i després errassa. a anar va Dia El Diari de Ter- així: ja esmentada entrevista a la revista sevala de política mateixEl Ventalló,nadiua. ciutat la en vida la en ple de Ventallós’implicà Joaquim que passat, aquest moment, a final de la dècada de l’any 10 del segle pretat en el paper principal per la cupletista Pilar Alonso. voli l’agost de 1920 sota el títol de tes de l’època. El cuplet premiat fou estrenat al teatre Morera, li concedí el primer Enric premi, valorat i en 1.000 Pujols pesse- Francesc Plana, Alexandre Carner, Josep revifallad’aquestjurat,gènere.entrealtresformatper El la aprofitant tot presentar va Ventallós’hi Joaquim talà. republicà, va obrir un concurs per a premiar el cuplet ca- vagament tarannà de i fotogràfiques imatges força amb El ma monàrquic. lista i l’alternativa a una política caciquista i pròpia del siste- antisa- candidatura la Eradesprés. Barba, i Palet Domènec Casanovas,primer,i en Rigol i Josep en com homes a port publicanes i catalanistes de la ciutat. Nosaltres donàvem su- re- forces les unides presentaven convocatòries, diferents en que, candidatures les defensant tot Rubí... Matadepera, Vacarisses, Rellinars, Ullastrell, Viladecavalls, districte: del president, dins de l’Associació del mateix nom. creàrem la Joventut Nacionalista, de la qual jo seria el segon lista. Nosaltres volíem defensar el concepte de catalanisme i monàrquicapolítica centrala i sucursalistade grup un nal, - Nacio- Monárquica Unión la de creador i dinàstica política T errassa estava dominat per Alfons Sala, home arrelat a la a arrelat home Sala, Alfons per dominat estavaerrassa Vàrem participar en mítings electorals a diferents pobles de electoral districte el que anys quants uns feia ja [...] , periòdic en llengua castellana il·lustrat castellana llengua en periòdic Gráfico, Día Reina de la Terme, ens ho explica festa i inter- T í- 21 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 22 Visca la República! Comes. en una taverna marroquina. El primer per la dreta és Pere Joaquim Ventalló, segon per l’esquerra, amb companys d’armes Melilla, circa 1921 3 problema hi posà cortines de fum per esborrar la mala imatge de l’exèrcit es- la com Coneguda González. Picasso Juan general del càrrec a desfeta, la de causes les d’esbrinar tal per i Montaner a la presidència del Govern. En l’aspecte militar, s’obrí una comissió tres, encapçalats per Manuel Allendesalazar Muñoz, i el retorn d’Antoni Maura gran escala, comportà la caiguda del cap de govern de torn i dels seus minis- com el Desastre d’Annual. historiografiala de Dins Krim. espanyola batallaés la popularment coneguda el- d’Abd seguidors dels mans en caure de punt a estigué Melilla de ciutat obligatòria—, entre els quals el mateixlleva general Manuel de Fernández Silvestre.majoria La —la espanyols soldats mil vuit uns vida la perdre van hi lla dill Abd el-Krim, en el barranc que separa Igueriben i Annual. En aquesta bata- d’Annual,entre tropesles colonials espanyoles tropesles i irregulars cab- del van la embolicar troca i el 1921 es produí la guerra del Rif. l’altra, de governamental, suport el amb espanyoles empreses les de nòmics d’Abd seguidors dels pendentistes i banda, els interessos d’una eco el-Krim, inde ànsies Les zona. la de nadius dels causes per complicada, eramés cop sagnant Setmana Setmana sagnant la esdevingué que Barcelona a vaga general Rif, una produí del es aborígens revoltes les a front fer a anar per Maura de govern del part per reservistes protectorat espanyol. Sense anar gaire lluny, el juliol de 1909, amb la crida de disputes que conflictesocasionaren de gran per magnitud tal de preservar el de sèrie protectorat. s’esdevinguerenAquíuna de forma en Marroc del zona d’una gaudiria espanyol l’Estat que europees, potències les entre sionistes gener i el 7 d’abril, es decidí, després de llargues converses i trifulgues expan de 16 el entre andalusa ciutat aquesta d’Algesires, en Conferència celebrada havia de recuperar el amb seu colonial altres llegat territoris d’ultramar. En la espanyol l’Estat asiàtiques, i americanes colònies les de pèrdua la de D’ençà La guerra del Marroc A l’Estat espanyol, immers en una greu crisi política i amb el pistolerisme a contextel En guerrala produíRif,de 1921es del batalla de la juliol de 22 el T ràgica. La presència espanyola al nord del Marroc cada cada Marroc del nord al espanyola presència La ràgica. , més que cercar solucions al solucions cercar que més Picasso , Comissió - - - 23 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 24 Visca la República! , publicava l’article següent, on reflectia la seva la reflectia on següent, l’article publicava blicitat, flicte i denunciant la cruesa del govern espanyol. poe­ escriure per aprofità Ventalló Joaquim bèl·lic, context gairebévatresaquestanys.estar s’hi En mesos 5 de tes setes, li corresponien 5 mesos de servei militar, i en comp- pes- 2.000 vigent llei la segons haventpagat i quota de després del cop d’Estat de Primo de Rivera. En ser soldat tresmesos 1923, de Nadal de vigília Marrocla guerradel 50. núm. Vent, (Al d’Espanya” a per Melilla a cava tenia lloc el Desastre d’Annual i el 2 d’octubre desembar- any mateix del juliol El Barcelona. a militar servei el fer una bona factura. El mes de febrer de 1921 va començar a la seva vivència militar: revistal’entrevistala a deixar la seva feina com a periodista en el diari de hagué files a cridat ser militar.En servei el fer tocà li en aquest episodi de la història espanyola. bre de 1923, va ser la distracció perfecta per a passar full setem- de 13 Rivera,del de Primo Miguel general del tat panyol en el conflicte marroquí. Anys a venir el cop d’Es- El 20 de novembre de 1924, com a periodista de passà li antisalista i republicà tarannà de ser de fet El mesos i mig havien estat, sens dubte, massa temps. ver estat molt de temps fora de la meva terra... 1924 torno a començar de nou, amb l’estranya sensació d’ha aquellesterreshavia hidesastrehaguton el d’Annual. L’any vei militar i em passo tres anys fent de soldat, precisament en manats i massa «inútils» per al servei. Vaig acabar fent el ser recohaviamassaconvertirvanHi merosbaixosalts. es en terraperevitar incorporacióla files.a De cop i volta, els nú del polític caciquista Alfons Sala) i aquests van remoure cel i ponienalsfills i familiars dels salistes de la ciutat (seguidors coses van canviar força perquè molts números baixos corres la lliurar-mepermetiade emaixò sorteigi cava quedar-me a casa, ja que vaig treure un número alt en el És en aquest context bel·licista que a Joaquim Ventalló sia i prosa, tot recordant els soldats morts en el conprosa,el - totrecordanti en sia morts soldats els Aquesta història va començar l’any 1921. En principi em to eoqei e Mro pr compte per Marroc el “reconquerir el nostre homenot hi narra hi Termehomenot nostre el T errassa). Va tornar de la de tornarVa errassa). mili. T renta-quatre Desprésles El Dia. En La - Pu ------del Marroc: guerra la en soldat a com crònica, de to en experiència de menjar, encara, de plats de sopes! d’errats.vanpoc, en no cultes... nacions les amb alternar podran parlat, n’ha Gotha el perquè que esperen zarut, fent-se la il·lusió d’un Imperi o d’una República, que si Ja poden estar tranquils l’Abd-el-Krim, a Axdir, i l’altre a però ja es trobaran el seu. I el mateix diem dels seus cabdills. semblarà haver reculat a l’època delsli plesiosàurius.i canons, de retrunyir el i cornetes de soroll el s’oïa què tari i silenciós, sentirà l’estranya recança dels dies passats, en ha atacat l’exèrcit aquest darrer estiu ara, quan es trobi soli tot tornarà a restar quiet i trist, i el país que tan traïdorament soledat; la de desencant el tindràserpentsl’encantador de moro tocava una simbomba? un Ara, mentreels zocos te estaran el deserts i prenent espanyols soldats els amb mats, vida. volen dir estacions i menjar i beure i tantes altres coses de la trens que xiulin via hauràcanons per les carreteres, que volen dir civilització, ni T Beni a haurà n’hi no demà Hassan; Beni a Hozmar,ni Beni xat perdre cosa dei- testimonis’han per tempsque Peròquedi el dues. que a ells faran. Una vegada Espanya els ha convidat, no ho farà corriols de cabres de les muntanyes, lliures i pels analfabets, per trescar preferit han que Ells progrés. del camí al los com l’or, que a mans besades, hi hem abocat per tal de dur- groc el raça,i la de l’heroismevegada més cada acreditant vessat,ha hi generacionstantes que sang la —vermellcom espanyol pavelló del protecció la sota civilitzats més rien convencer-losesta ­ per que homes i diners planyut hagi hi res. Els rifrenys i els yebalins, no podran pas dir que Espanya civilitzado- dots seves les descabdellés hi Espanyaperquè fixar-se d’Algesiresva Conferència la en que terreny el és Aquest occidental. Marroc al lliurades darrerament guerra evacuadorl’avençsentit representenen de accions que les ussin, ni a Beni Said, ni a BeniUlitxec.ussin,BeniaSaid, nia ni què? I atn tms ’i a edt n netr civilitzar-los, intentar en perdut ha s’hi temps Bastant Ja no hi ha canons, ni fusells, ni soldats a Beni Arós, ni a Arós,ni Beni a soldatsni fusells, ni canons, ha hi no Ja més vegada una registrem sempre, com Optimistes Q uan tornaran a celebrar-se aquells «zocos» tan ani tan «zocos» aquellscelebrar-se a tornaran uan bona.

amunt amb pas lent però majestuós, que T ampoc no hiampoc no ue n’han Que T a- - - ser poblats de mala mort sense els avenços de la civilització anar fent-nos il·lusions. Axdir i podem mentrestant, Yebala, i Rif El d’Espanya. ductibles Larraixi i cázar d’equivocats. poc, Podrà venir van un encongiment en de línies, no l’exèrcit,però Al- de moral la caure fer de ha això ció més gran dels patriotes. panya del concurs d’un dels seus fills més preclars, l’execra - Es- priva que desconegut «paco» Al homenatge.ret li país moments en què cau amb glòria en el camp de batalla, tot el aquests en colpit; l’ha traidora bala Una d’actualitat. ésser aguantar les forces. Ara, dissortadament, el seu nom torna a saber va i l’aixecamentgeneral, quan assetjades, posicions altres Xentafai Solano, deslliurar de tal per riu el remuntar fúria amb intentant Lau Uad a trobar-se Va d’operacions. batalló disciplinat, rígid, que dóna bo de veure. totes les forces formen igual que al començ del retrocés, un mèrit. el éspólvora. Aquest emborratxatsde i rient cantant,moral, laconservant gent, recular,saberquè?...en està mèritiguada, perdre El no la i ai una blocau, un assetgenavancen, moros els mèrit; cap més difícil que hi ha en la matèria d’estratègia. Avançar no té felicitació. Sabut de sobres és que una acció retrògrada és la i simpatia nostra la ells tots a d’intel·ligència, per dots i fici ordres d’uns caps que mereixen tots els honors pel seu sacri sat de manifest la seva disciplina i el seu tremp aguerrit a les però de cap manera país,—això sí que no— d’altresuperada; que ha po d’algun part per igualada potser resistència, ments tan seriosos. Per l’exèrcit, que ha donat mostres d’una aurèola damunt d’un tan alt regne. seguida tornava a sortir perquè no faltés ni un moment una de i veure, feia ho només pondre’s de punt a estava quan i tant del poder que tenia, que fins el sol li retia homenatge, i veurien com el temps de Felip II se’n va arribar a parlar tant armes contra un país com Espanya, que si sabessin història, convençutd’aixecar-seen han els cultura sense moros uns a prèdiquesquatre veureamb comde sensibilitat, de mica Però tanquem aquest parèntesi trist. Si s’ha pensat que pensat s’ha Si trist. parèntesi aquest tanquem Però llei d’aquesta mèrit el bé prou sabia Serrano general El Ningú d’Espanya gosi fer campanya antipatriòtica en mo Els hauria de caure la cara de vergonya, si tinguessin una T etuán i Ceuta i Melilla, seranirrebaluards- Melilla, i Ceuta i etuán Q T uè és quan, en arribar a lloc, a arribar en quan, és uè azarut no passaran mai d’és- - - - - a seguir endavant tot i les penalitats de la guerra: d’ellesuna l’encoratjaEn tant. en tant de cartes escriuen tre aquests, dues senyores grans que li fan de padrines i li suspensió. n’ordenala i pèl, el prenent estan els que governador el Joaquim havia volgut fer passar de forma crítica— i avisa tats sobre la guerra del Marroc no són seriosos —tal com llón Expedicionario de Alcántara n. Ventalló, dins de l’exèrcit espanyol, formà part del «Bata- faran mans i mànigues, com ara passar llargues estones llargues passar ara com mànigues, i mans faran voltes, per no haver d’anar al front de batalla els reclutats se del seu propi. seu benestar, àdhuc deixant per a més endavant preocupar- davant d’una nació que tan desinteressadament vetllava pel que avui tindrien si haguessin volgut portar-se com els calia En Joaquim té el suport llunyà de familiars i amics. En- esmen- sobre a comentaris aquests que s’adona Algú Paraules de consol per a moments d’amargor. Joaquim Apreciable Joaquim: un besos esta que no te olvida. penas y los sinsabores que pasas por culpas ajenas. las posible, lo en endulzarte, para lado tu a estar quisiera de las que nunca basta. abrigo, de gorda, bien sea que paliza, darle podáis cuando y blanco; hagan te no que procura y bien, Defiéndete ran. hirie- te moritos estúpidos esos que grande, muy disgusto guardar la ropa, pues me haría muy poca gracia y tendría en los que estiman en algo la honra nacional. esa campaña ingrata, merecéis bien de la Patria, y de todos te quieren, en cuyo número me encuentro yo. que te conserva la vida para consuelo de todos los que bien Repetim: el temps per testimoni del que s’hi ha perdut. Recibí tu tarjeta, y con a la vista la a con y tarjeta, tu Recibí Sin más que abrazarte con el pensamiento te envía mil y envíamil te pensamiento el abrazartecon que más Sin que y Dios a encomiendo te yo que piensa tanto, Entre y nadar procures que decirte de he solo ti, a Respecto de tragedias las y peligros los sufrís que los a cuanto En o [sic] 58. 3.

doy gracias a Dios a gracias doy a Compañía». A Julia 25 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 26 Visca la República! de Dependents: tot remarcant la conferència de Francesc Macià al Centre En Quelus li Vergés.comentava la vida social i política de Barcelona, i Ventalló col·laborar van En hi L’Estevet... darrer, Daixonses, aquest Sr. El Torratxa, la de quella sobrenom pel conegut més tot jugant-se la pell: Marroc al eren mentre Ventalló amic seu el amb relació ment. se’n lloaven les virtuts tot manipulant-ne el desenvolupa- l’exèrciti Govern del des però guerra, desafortunada ta li responia: pel natalici de la seva filla —carta que li remeté Ventalló—, seves pròpies paraules, “es moria de fàstic”. XIII acollí més d’una vegada en Joaquim, i allà, segons les companys,cartesde L’Hospitalamics. familiarsi Alfonso arribavenli l’hospital vacoprebre a atencióhospitalària; d’un més i clar tingué ho també Joaquim En nadament. provocadesintencio- malalties de causa a hospitalitzats Un altre dels amics que li escrivia és Miquel Cardona, Miquel és escrivia li que amics dels altre Un la descriu aquest Llates Rossend de memòries les En L’opiniógeneral,en pública, era desfavorable aques- a veritats i una munió de coses ben dites, llàstima que sigui un tan pleníssim que no hi cabia ningú més. Ha dit un grapat de cia en el Centre de Dependents que ha sigut un èxit; estava d’unes possibles memòries, que seria suculentíssim) [...] ordinària,llàstimaési quediaunpubliquino aquest capítol ment d’Alcántara (el seu temps de servei fou una cosa extra víctima d’una infecció pulmonar; Joaquim Ventalló, del regi tornà,no Intendència.que l’únicAquestserveia foumilitar el feia que Casa, i FontAnton Josep tots, de primer meus: pagnolade». ’mc on rs dsrs ’garl ls felicitacions les d’agrair-li després Arús, Joan L’amic Durant aquest temps, anaren embarcant-se molts amics moltsembarcant-se anarentemps, aquest Durant «es - maleïda d’aquesta fortuna amb sortiu que Desitjo [...] he anat a sentir en Macià, que ha donat una conferèn- iuxn de dibuixant Quelus, L’Es- - - de la Generalitatla Catalunya.de de president el esdevenint i 1931 l’anyCatalunya de blicana presidinti fundant acabaria partit Esquerraun zar Repu - Virgili. Aquest grup polític havia de ser temps a venir el venir a temps ser de havia polític grup AquestVirgili. qual un dels màxims prohoms va ser l’historiador Rovira i del i AccióCatalana, nom per duia que 1922, el Catalana Nacional Conferència la de després Regionalista Lliga la de escindit polític, partit nou d’un creació la de cies capaç d’organitzar un partit de veritat i ben fet. home tan desacreditat i tan mancat de voluntat que no sigui Qui ho havia de dir, que aquell home incapaç d’organit- Eclair / FV a la guerra del Marroc Joaquim Ventalló, en els seus inicis Marroc, 1921 T ambé li feia arribar notí- feiaarribar li ambé dels vint: l’Ateneude vida la de descripció bona feiauna principi a esmorteïment ateneístic. El seu cosí, Joan Vidal i Salvó, li Ventallóde ressòamics feiend’aquestMarroc. Els es del guerra la finalitzar de temps d’un cap al fins recobrà es L’esplendor de l’Ateneu restà somort durant uns anys i no sempre. de feines les en embrancatsestaven grans més socis joves es trobaven fent el servei militar a l’ de majoria La glòria. ni pena sense transcorria soci, era catalanitzà els continguts i la capçalera. que esfaria càrrec delveterà periòdicLa ien Publicidad, a ia e ’tnu aclns dl ul n Joaquim en qual del l’Ateneu Barcelonès, de vida La FV època a la Guerra del Marroc Joaquim Ventalló, a les darreries de la seva Marroc, 1923 À frica i els del Marroc hi deixà petjada: Quelus, el seu estat visual no era pas agradable. La guerra rials i de la sortida de nous diaris i revistes. novetatseditoles ­ corrent de posavenal barcelonina.El Alcántara, n. Alcántara, l’exercíInfanteríade i sergentde «Batallóngraude el en retorn de Ventalló a Catalunya. Joaquim Ventalló assolí el els possibles com a regidor de Barcelona per demanar el tots fer vaFranco— general del ordre per afusellat i nya Catalu- de Democràtica d’Unió dirigent destacat trenta dels dècada la —en Formiguera i Carrasco Manuel amic seubon El Ventalló. de Joaquim física fisonomia la xic no visqué a nou a Barcelona i en retornar a Catalunya, el periodista ja T literàriavida la carta per descrivien li també amics Els Els gairebé tres anys de servei militar desfiguraren un desfiguraren militar servei de anystres gairebé Els da [referint-se a l’Ateneu Barcelonès]. veniment d’importància, seguint la seva vida corrent i plàci- tu, no et conec. na, si no m’arriben a dir els companys de puro a la boca, amb bigoti i barba i amb un capot a l’esque- un una postal que em vas enviar darrerament en la que hi havia veure’t vestit d’esclau i amb bigotis i barbes no et conec. En l o e dsru e cra ’mc iul Cardona, Miquel l’amic carta per descriu el com al En sembla, però, que no hi ha hagut cap trasbals ni esde- csuat vuet ett lerpa bn fia, al afaitat, ben i l’europea a vestit veure’t a Acostuma’t de soldats en soldats de grupo T o errassa. 58». Mentrestant la família es traslladà de traslladà es família la Mentrestant 58». dels quals hi eres tu amb un amb tu eres hi quals dels mitg L’Estevet que eres 27 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 28 Visca la República! gabriel Casas / FV la dreta és Joaquim Ventalló i el tercer, Josep Maria Planes Colla d’amics. Assegut Josep Maria de Sagarra. El segon per Circa 1930 4 rector Claudi Ametlla: francès,canviàli L’Agènciano nom. qual el el Havas, di- primer seu el segons però va ser trasplantada a Madrid, i en no poder-la sostenir, la vengué al grup Fabra va ser creada el 1865 per un periodista català nascut a Blanes, Nil Fabra, Fabra.L’Agènciade nom el actuavasota qual la Madrid, a sucursal una tenia L’Agència Havas lectors. seus als arribar fer-la per fotografia, la possibilitat, El com diaris, alguns i protagonisme agafà guerra la de imatge La escrita. comunicació la de món el transformant tot canviarencoses les PrimeraGuerra Mundial la Amb l’Estat. de la molt, a com i, local vida la molt reflectia s’hi pobra: molt erabarcelonins diaris els naven la capital catalana. Fins aleshores la informació d’àmbit internacional que do- qual contribuí a la preponderància d’aquest mitjà envers els altres publicats a s’imposava, només hi havia un cas excepcional a Barcelona: i, en molts casos, amb deformacions de la notícia original. El sedàs madrileny periodística de l’estranger i cap a l’estranger passava forçosament per Madrid l’Amèricavaprimeraa es la implantar que Barcelona,A Llatina. informació la HavasCharles-Louis1835; per el fundada notícies serveide un i comunicació cinc cèntims del seu retorn: A L’agència Havas «Els feliços anys vint». 12 periodistes12 anysdels Figueres,Maria Josep trentade , Ventalló faens els Havas va ser la primera agència estrangera a Barcelona. Fou una agència de portava. altres aspectes també havien d’implantar les vàries innovacions que l’època com- la República. director de la qual era Claudi Ametlla —futur governador civil de Barcelona durant el Barcelona, a Havas,francesa l’agència a entro següent l’any de mitjans A sos. Era una petita veritable revolució que contribuïa a modernitzar els diaris, que en T orno del Marroc el Nadal de 1923, després de servir tres anys menys dos me- anysmenysdos tres servir de després1923, de Nadal el Marroc del orno

uiizrn aquesta utilitzaren Gráfico, Día La Vanguardia, la 29 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 30 VISCA LA REPúBLICA! ius eiae d l Ger Cvl ax cm l triomf el com així Civil, Guerra la de derivades miques difiLes espanyol. l’Estat econò- tot cultats a menclatura unifi no- francesos la els caren i Fabra, de pel canvià el per Agence France Presse. L’Agència Havas de Barcelona resistèncianom canvienla el periodistesFrança,li de els fi a en nazi i, l’Agència l’ocupació Havas de nalitzar cesa comportaren grans guanys per a l’agència. fi nancer; jugà a la borsa i va fer inversions d’alt nivell, que món el en s’especialitzà i l’AmèricaNord de del i ropees els més pobres. Havas tenia relació amb peròdiverses ciutats eu- catalana, llengua en escrits els eren l’agència anecdòtic. Els diaris que més fet apreciaven la informació un de com arraconat quedava català el i protagonista el era irlandès cas el estrangera,peròpremsa la en quat ade- ressò un tindrien popular d’esclat manifestacions sal catalana. El món nacionalista català creia que amb les publicaven.Això periodistesels desil·lusionà sucur- la de de secció la en majoritàriament, i, teriors els mitjans d’informació internacionals, en les pàgines in- Barcelonaenviadesde importants des eren recollides en rències de Madrid. Però, dissortadament, les notícies més interfe- les sense Catalunya, a cuinaven es que notícies El 1940 el govern de Petain nacionalitzà la secció fran- L’Agència Havas tenia la missió de fer arribar al món les o no es no o Breus revista quim Ventalló a l’entrevista realitzada per Josep Puy, a la Joa- mateix el diu proves.Com de correcció de tasques curt un durant temps, Ventalló també,treballà en el periodisme. del professional a com opinió seva confl la donar a per utilitzarà que icte del polític, i militar tècnic, vista de punt del des riència, un exmilitar de la guerra del Marroc li confi gurà una expe- ser de fet El venudes. eren després que notícies recollia confeccionavai redactor; de feia periodista el l’agència, de periodista de la amb feina aquesta l’Agència Havas, on romangué dos anys, tot compaginant any sense feina. Finalment trobà feina com a periodista a part de l’Agència per EFE. l’agència de l’absorció motivaren franquistes, dels El seu bon nivell de francès hi degué ajudar molt. Ventalló, després del seu retorn del Rif, es va estar mig naven les notícies de la política internacional. do- l’agènciaem Havasi Parísconferènciatenia amb diària correctorde feia provesnit de la al Canaletes, damunt del Núria; a la tarda era a de l’AgènciaRambla a erala matí a al Havas,rents:situada e e, eata a ond lbrl nr te los dife- llocs tres entre laboral jornada la repartia fet, De Terme de terrassa: FV de Carnet personal de Ventalló Barcelona, 1 de juliol de 1927 La Publicitat (1928) Diario de , Barcelona on feia ... A ... Barcelona de Diario A Publicitat. La La Publicitat i a

32 Visca la República! FV El Reynals, Enric Jardí i Estanislau Duran Reynals Ventalló i Camps Margarit. Asseguts: Victòria Monteys de Duran Sagarra, D’esquerra a dreta, dempeus: Carme Sauqué, Josep Maria de Port de la T rabal, Solé de Sojo, Josep Maria Planes, Joaquim Selva, circa 1930 5 Història dels diaris en català. Barcelona 1879-1976: entre altres per l’historiador Antoni Rovira i Virgili. Segons Lluís Solà dirigit i Dachs, republicà a i catalanista partit Catalana, Acció per comprat estat havia zava del tot després de 44 anys de ser redactat en llengua castellana. El diari gent d’Esquerra Catalana, l’any 1910. L’1 d’octubre de 1922 el diari es catalanit- rouxista,vaqual la per força quedar tocat, empresad’una passàmans a amb l’etapaler- de Després republicans.radicals portaveu dels el ser anysvatres ria a Catalunya. 1792-1992: Virgili i Carles Capdevila. Segons Huertas Claveria, a en les seves files, així com directors de prestigi com ara Martí Esteve, Rovira i de De 1924 a 1930 és el període en què Joaquim Ventalló treballà com a redactor el diari d’Acció Catalana La Publicitat, aquest nom va esdevenir un dels grans diaris barcelonins. La Publicitat, el 1903 va caure sota la influència d’Alejandro Lerroux i durant vira i Virgili, Leandre Cervera i Carles Jordà. fill i Mates, al qual secundaven Lluís Nicolau d’Olwer, Ramon d’Abadal, Antoni Ro- rebre’n cap correspondència ni benefici. El nou partit seria presidit per Jaume Bo- per la col·laboració dels dirigents d’aquest partit amb els governs disgustats de Lliga, Madrid, sense La de dissidents i republicans catalanistes antics aplegava que ferència Nacional Catalana». D’ella va sorgir un nou partit polític «Acció Catalana», de pel nom el canviar va diari El autorizado». estaba no cual la para política, eminentemente carta «una publicar per Catalán creia que els diaris enverinaven l’ambient. Va suspendre el nou diari Aldecoade s’enfrontava vagavauna que a consumidorsgas de de durar i mesos . Aquest mitjà de comunicació tingué excel·lentsperiodistes tingué comunicació de mitjà Aquest Publicitat. La Els dies 4 i 5 de juny de 1922 es va celebrar, al local de l’Orfeó Gracienc, la «Con- Ibáñez Cástor civil governador El premsa. la a per any mal un era 1878 L’any La Publicidad Publicidad La 200 anys de premsa dià- v fr ot amb sort: fer va i El Anunciador 33 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 34 Visca la República! d’altres periodistes. Hi publicà articles referents al desen- director,i el Esteve, Martí de coneixença la de arran rat tas i Claveria: gons el malaguanyat periodista català Josep Maria Huer- ner de 1939, amb la desfeta i retirada de la República. Se- ge- el desaparegué republicà, signe de i català en diaris que recuperà el nom el gener de 1935. Com la majoria de de canviatpel nom el amb renéixernou de de hagué d’octubreclausuratfoui 6 diari del fetsel dels Després 3. número Catalunya de plaça la a 1929, de tir anys vint al passeig de Gràcia número 34 i després, a par- els en situada era redacció la darrera: la amb coincideix en català. Curiosament, la primera adreça de la impremta com castellà en tant invariable,sempre fou i mm 420 ´ garra i Joan Puig i Ferreter. El format del diari era de 570 guel de Unamuno, Avel·lí Artís Gener, Josep Maria de Sa- de renom—, Carles Soldevila, teatral —crític Gasch Sebastià bregues—, una i mil de ta Alomar,briel —periodis- Sentís Carles RafaelCampalans, dial des de París—, Just Cabot, Antoni Rovira i Virgili, - Ga Macià Francesc Pla, Mun- GuerraPrimera la sevessobrecròniques les —amb Josep com l’època, de catalana blicitat hi ha figures eminents de la cultura i de la política col·laboradorsde redactorsi els Entre part. a nut suplement tenia el mateix format que el diari però era ve - El seguidors. seus dels i practicava el que gent la entre portiva catalana i per la força creixent que anava agafant es- l’activitat per seriosament preocupà es tot Malgrat any.un L’experiènciad’esports.només plement durarva per tal de comprar l’antic diari necessàries aportacions les feren es partit, del membres des­ va no Catalana Acció idees. pròpies les propagar i sar cercar un mitjà d’expressió des del qual poguessin defen- Joaquim VentallóJoaquim Vergési redactor, de féu hi incorpo- editar,su- a un 1923,català el en diari primer Vael ser a consistia polítics partits els tots de feina primera La diaris catalans més ben fets de tots els temps. aprofitar l’ocasió que se li oferia i, entre un grup de grup un entre i, oferia li se que l’ocasió aprofitar La , Publi que era el seu nom popular, va esdevenir un dels T omàs Garcés, J. V. Foix, Mi- La . Publicidad , tot i totMirador , - Pu La cia Ventalló en parlà a volupament de la guerra del Marroc. D’aquesta experièn- cròniques internacionals. el mateix Ventalló, a Segons anys. sis estar vaVentalló s’hi escrita premsa de mitjà aquest En política. organització aquesta en tància mili- sevaretreureno vala li d’Acció se cia mai Catalana A ment del diari per un mes. tanca- el provocarfouva que conseqüència militar.La seu la de tauler al articles meus els penjar va I nosaltres?». de acció. Un militar se n’adonà i digué: «Què no veieu que es riu clar,és positivai, molt acció re erenvauna venirla giques - rics; o, millor dit, irònics. Explicava que les retirades estratè- satí- diguem-ne, articles, Eren enfotent-me’n. humorística, blicar d’aquesta guerra a pu- vaig que d’articles quinzena la en estratègiques».I des «retiradeien - en militars Els bé.força coneixia m’ho i estat havia hi que ja coneixement, cert un amb interpretava les espanyolesMarroc,del sectoral Xauen.de Les qualificava i mapes, que feia jo mateix, sobre l’estratègia de les retirades d’articles en portada, etc presència la l’opinió, de domini aquest aleshores hagués hi que D’aquí feia. el que gent la volia que Predominavael figures estaven molt juntes, no estava tan separat com avui. ambdues col·laboradors, i redactors feien que el mica una llàvem de franc. Aquest procés ha canviat molt. Un diari era treba- pràcticament poc, cobràvemmolt Nosaltres preses. aviatgransmés em- són diaris mentreavuiels alt, era molt polític el contingut política, influència La d’avui. riodisme hi vaig estar sis anys. La nostra feina era molt diferent al pe- mecanògrafade la amb casat cert director,per Boadella del oncle Boadella, anuncis, els A A la redacció ens enteníem molt bé. Hi havia el que feia que el havia Hi bé. molt enteníem ens redacció la A n oqi Vnal h fi, també, feia, hi Ventalló Joaquim en Publicitat, La escrivia unes cròniques il·lustrades amb il·lustrades cròniques unes escrivia Publicitat La 12 periodistes dels anys trenta: 12 periodistes dels anys trenta: . T La Publicitat, ho explicava en clau ot i ser un diari sota la influèn- . En aquest diari aquest En Publicitat. La

36 Visca la República! de Joaquim Ventalló August Berenguer, pseudònim Aquest llibre va ser escrit per Samitier: l’home i el jugador. Coberta del llibre Barcelona, 1927 PVR Josep 6 ria de la premsa esportiva a Catalunya. 1880-1992: dos primers esmentats foren ferms col·laboradors en la seva difusió. nia l’administració al passeig de Gràcia, 34 —també seu de litzava la mateixa impremta del diari d’altres mitjans de l’època, com obstacles censors de la dictadura. Molts dels redactors del setmanari provenien lisme informatiu on la llibertat informativa feia mans i mànigues per a salvar els dibuixant Antoni Roca. Una autèntica escola de periodisme en un oasi de plura Mateu Pou, Manuel Baster, J. Cabot, Just Regàs, d’August Xavier pseudònim Berenguer—, el amb treballs signavaels l’exemplequalVentalló Joaquim Bernades,Vicençbritànic—,—el raridesconegut acasa nostra: el comentari intel·lectual de la boxa, que seguia —director del setmanari que, amb el pseudònim de Crítias, creà un gènere lite donatpremsala esportiva català.en Entre redactorsels figuraven Antoni Vilà Vergés.molts,aPer La Rambla nòmics.Va serl’antecedent duesdecapçaleres cabdals: ta, ja que a principi d’octubre de 1927 es deixà de publicar per problemes eco amb el fet de l’esport com a foment del món esportiunari El 7 d’abril de 1925, en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera, neix el setma de setmanari esportiu catalanista L’Esport Català, un projecte Segons Carles Santacana i Xavier Pujadas, al llibre L’esport és notícia. Histò - T català. rigorósen més i esportiu periodisme sobretotun ativa3) impulsar i per catalana, esport catalanista i fonamentalment per tres factors: 1) les campanyes d’opinió i de reivindicació d’un ingué un tiratge, en l’època de màxima recepció, de 8.000 exemplars. Uti- Es publicava en paper rosat, tradició de la premsa esportiva llatina, i destacà i llatina, esportiva premsa la de tradició rosat, paper en publicava Es , aquesta darrera dirigida en la darrera etapa per Joaquim Ventalló i L’EsportCatalà amateur, 2) les informacions exhaustives sobre la xarxa associ- L’EsportCatalà . Setmanari de caire catalanista i molt identificatmoltcatalanistacaire i Setmanaride . T eixidor Roig, Pere Mialet, Josep Maria Planes, i el La Publicitat és una de les millorslespublicacionsde una és ha que La Publicitat, al carrer Barberà, 11-13, i te - , amateur La Veu de Catalunya , tingué una vida ben cur LaNaudels Esports La Publicitat. i La Raça. L’Es- Els i - - - - - 37 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 38 VISCA LA REPúBLICA! primer llocuna publicacióesportivaexclusivamentutilitza que elcatalà«redactada en pis ideològics. La transcrivim per la seva importància: tan gran que ha esdevingut un referent per a la premsa esportiva del nostre país. i Virgili, destacat intel·lectual i historiador catalanista i republicà. La seva empremta fou dels Esports, publicació lligada al periòdic sortí seu lloc 1927.En de l’octubre publicació la suspendre’n a obligaren cers fiproblemes greus Els pesseta. d’una era mensual nan- subscripció la i cèntims 15 lien (desembre de 1926), quatre, en format gran (545 port Català, nal concurs per a tot allò que tendeixi al seu enlairament. en la nostra formosa llengua catalana, oferint el nostre modest però entusiasta i incondicio- redactadapremsa la a principalment, dirigir-nos, en plaer veritable un tenimgeneral, en sa tres un veritable i positiu interès. talunya, procurant ensems estar atents a tot allò que a d’altres països pugui tenir per a nosal- columnes trobaran ressò adequat totes les manifestacions de l’esport que es practiqui a Ca- sevesperiodistesnovells,vellssevaperiodistesles i per la en professió. enamorats de que I En aquest editorial, hi trobemaquesteditorial,treshi En els sevaeixos la de bàsics fi losofi En a ideològica. nostra capçalera. la formen que mots els escollírem quan sintetitzat ja quedar programavanostre El grama. d’esports redactat en català pronosticaven tot seguit la seva fallida. lectors, desmentint d’aquesta manera aquells que en parlar-los de seus la publicació dels d’un entusiasta periòdic cooperació la a gràcies jove,revista tota de econòmiques vicissituds les de cobert a restar podrà Català» «L’Esportaviat ben que s’estroncarài no crida nostra d’allò que nosaltres mereixíem. A tots, ho repetim, gràcies! fet en aquest sentit, i cal consignar-ho, molt més del que podíem esperar i pot ser molt més exposar els nostres projectes. Els diaris de Barcelona a per sevespàgines les espontàniament cedit han ens que periòdics enversels també com la nostra crida han dipositat en nosaltres llur confi ança. prova més clara. n’ésla «L’EsportCatalà» de número primer d’aquestl’aparició i bastament a atesa estat ha nant-li el seu concurs per a la publicació d’un periòdic d’esports redactat en la nostra llengua, En la seva primera editorial, titulada En complir amb el tradicional costum de saludar des d’aquestes columnes a tota la prem- Altrament hem d’afegir que No creiem en llençar aquest primer número de la desvetllarva que simpaties i d’adhesions corrent el que creure a avui indueix totens esportius, aquests enversd’ésser,d’agraïment han doncs, paraules primeres nostres Les L’Esport Català neix, doncs, de la voluntat d’aquests esportius que responent coralment a La crida que encara no fa dos mesos adressare’m [sic] a l’opinió esportiva catalana dema- en la seva primera època arribà a tenir 16 pàgines i en la seva darrera etapa L’Esport Català estarà principalment redactat per periodistes, En començar, deixava molt clars els seus princi- La Nau L’Esport Català l’haver de formular un pro- ´ 360 mm). Els primers números va- —un dels directors fou Antoni Rovira La Publicitat i La Veu de Catalunya han La Nau La AHCB d’August Berenguer signats amb el pseudònim escriure molts articles, tots en català. Joaquim Ventalló hi va capçaleres de premsa esportiva molts, una de les millors sortir entre el 1925 i el 1927. Per a esportiu de curta durada. Va L’Esport Català, setmanari Barcelona, 11 d’abril de 1927 malgrat la censura, pogué reeixir en un mar ple d’obstacles.censures i reixes. Aquest és prohibicions,el cas d’una entre sobreviurecerta premsa, podrien que, catalana llengua havia algunes escletxes on la dinàmica de la cultura i de la rerefonscatalanistacomptats.dies teniaels prohibició i la persecució del català i de tot allò que tinguéscacions catalanistes i democràtiques eren paper mullat. La Riveraesdevenia carreróun sensesortida, reivindi leson ala llengua ila cultura catalana. La dictadura de Primo de traslladat a noves publicacions esportives. ge, com ja s’ha esmentat anteriorment, quedà viu i va ser versempre.per tancar de Nogensmenys, mestratseu el - darrers números una crida per a la supervivència, i els va ha- en fet haver i tot econòmic, llast el suportar pogué esportiu escrit només en català: periòdic d’un viabilitat la a clam un fer volia començar editorial primerenca La negativa. forma de afectada periodístic i intel·lectual. planter bon un serannovells»,periodistes que i riodistes l’esport. I, en tercer lloc, un periòdic format per «vells pe- va catalana, sobretot la dedicada a la pràctica i difusió de dora. Seguidament, per a donar suport a la vida associati - catalanista de la publicació de forma prou clara i entene- primordial l’enaltiment de l’esport eix català: a com té que i catalana» llengua formosa nostra la pronostiquen tot seguit la seva fallida. català en redactatd’esports periòdic d’un publicació la de tors, desmentint d’aquesta manera aquells que en parlar-los revista jove, gràcies a la cooperació entusiasta dels seus lec- tota de econòmiques vicissutuds de cobert a restar podrà L’Esport Català La fallida arribà dos anys i escaig després. La revista no T tarannà el demostrà ens objectiu darrer aquest Amb rem els mots que formen la nostra capçalera. naex a ea otnbltt cnmc e veié es econòmica sostenibilitat seva la anmateix .. n setocr i u bn aviat ben que i s’estroncarà no [...] escollí- quan sintetitzat ja nostreprogramaquedar vaEl va néixer en un context històric difícil per ’SOT CATALÀL’ESPORT T anmateixhi En - dels catalans de connectar amb la modernitat europea. modernitat la amb connectar de catalans dels capacitat la de cabdals referents dels un és qual, la de col·lectivitat la de i l’individu de personal creixement el destacà censura.laEntre escullsaquestesdeels varpublicacions Calia ser molt prudent i a voltes imaginatiu per a poder sal esportiu català de principi del segle l’esperit bé molt explicita Santacana, Carles Barcelona, de Universitat la de contemporània d’història professor dació Carulla que duu per títol “L’esport a Catalunya”, del tot un referent en la premsa esportiva dels anys vint. bé: força descriu ho ens Santacana Carles 2008, de Nadala mateixasevaintroduccióla la procliusdifusió. En de a feren es car país, del política i intel·lectual l’elit de dins significatiu molt ressò un tenir va modernitat Aquesta tat, que tenia molts vessants, com ara el pedagògic. moderni- l’identificaven de impulsors element seus un com els perquè és arrelar l’olimpisme va si I 1992. al fins realitat ferva es no que i 1910 del dècada la a detectar a comença relar amb tanta rapidesa, i sobretot el somni olímpic, que es conviure fer de tradició desig i cosmopolitisme. Per aquesta el raó l’olimpisme va ar- i l’interès manifestava talunya ximar-se a Europa. En vincular-se ràpidament a l’esport, Ca- I L’esport com a element pedagògic, on es té en compte En la introducció de la lar-ne les limitacions. ment d’inspiració, per cantar-ne les excel·lències o assenya - ele- a com l’esport moment algun en tingut han tots tors, gle se- del acaballes les l’esporta de modern, inicis els comen larment, en el seu món cultural. Per això hem volgut reflectir del fenomen esportiu en la societat catalana i, més particu- repercussió la presentant tot tradició,d’aquesta cuperació o u ga epnn d’aquestes exponent gran un fou Català L’Esport Escriptors, poetes, ninotaires, dibuixants, pintors, escul- pintors, dibuixants, ninotaires, poetes, Escriptors, re- la en precisament incidir vol any d’aquest Nadala La xix , l’esport era signe de modernitat i de voluntat d’apro- L’Esport Català . Com ja hem esmentat més amunt, Nadala de l’any 2008 de la Fun- xx : -

39 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 40 Visca la República! enl’aspecte ideològic preni embranzida l’inicia del segle formula catalanismees provinentsmodernsd’Europa.El la Mancomunitatla prouésclar. institucióLa dirigeixque la acaballesdelsegle les a catalanismepolític, del inicisl’ordre cronològic.Els obrera. referent,un nir copcada classela de seguit, més mitjana de ser una pràctica exclusiva de la burgesia per a esdeve- cen a omplir d’espectadors i de seguidors. L’esport deixa en què els camps de futbol, velòdroms, pistes es comen- l’etapa És masses. de element a com esportiva pràctica la desenvolupamentde del l’inici de l’època és vint anys ta i sagnant, escapçar aquesta vitalitat. Només la dictadura de Franco va poder, de forma peculiaritats.violen- de ple món un teixit han i dia en avui fins d’entitats esportives xarxa que, excel·lenten molts casos, han una sobreviscut trobem hi associatiu teixit aquest tives privades que han tingut un gran abast col·lectiu. En estat en molts moments cabdal per a tirar endavant inicia ha català associatiu teixit sevaassociativa.El forçala en trobat l’ha impuls aquest sobreviure.I a per creatiu puls forma discriminatòria, ha hagut de fer prevaler el seu im- de ofegada l’ha voltes a i escoltada l’ha feines prou en ha mancat en el li terreny estatal. que Aixoplugada en allò un estat tot que cultural i econòmica social, dinàmica la en cercat ha que propi estat sense nació Una panyol. noves iniciatives socials, culturals i esportives a l’Estat es- de porta estat ha història, seva la de llarg al demostrat afavorides,Catalunya,catalana.societat la en ha comho menys socials capes les en després i catalanes estants futbol, la natació... feren estralls, primer en les classes ben el tennis, boxa,el la ciclisme, el com europeu,l’àmbit de xim de públic possible. d’esdevenirtal per mentari mà- altaveual un arribés que tida fins a la crítica més mordaç, en saber fer un gran co- bastament en aquest sentit, ja des de la lloança més sen- excel·lències i limitacions. Les seves pàgines ressonaren a xx i participa en l’esfera política del Principat. L’exemple de La confluènciaLa entre catalanisme esport i trobem la en Els associatiu. context aquest en neix Català L’Esport provinents esportives pràctiques noves de L’arribada xix , conflueixen, l’arribadaen d’esports ­ ­ prou bé: relata ho Pujadas Xavier esmentada, abans Nadala la En Catalunya durant el període d’entreguerres, als anys vint. seves editorials i articulistes se’n feren ressò. postes en favor de la dinàmica esportiva a Catalunya. Les sant de nou l’esperit olímpic català i la formulació de pro- algun pòsit. esborrà del mapa aquest impuls. Rivera de Primo deDictadura la lauradamentl’esclatde membres de la Lliga, així com republicans participaren organisme federalistes. aquest EnMa esportiu. caràcter de administració pública —la Mancomunitat— d’un organisme l’Estatunaespanyol,totdotar enintentseriósde primer nèncias’arribarenformular propostes,a representava i el dagogia de la Mancomunitat de Catalunya. En aquesta po la Ponència d’Educació Física i Esports del Consell de Pe lloc, donant suport a l’olimpisme català i, seguidament, en primer l’esport. En de món al suport el present tenia es desdel camp del municipalisme. Des delaMancomunitat francesos s’havia intentat regularitzar la pràctica esportiva sió social que calia regular —només en alguns ajuntaments feines es tenia en compte l’esport com a referent de cohe tals en el camp de l’esport, en una època en què amb prou propostesgovernamenformular a Mancomunitatarribà propòsits de la formació política d’Enric Prat de la Riba. La devenir un nou centre econòmic, cultural i social és un dels port n’és un. Defugir l’Espanya caciquista i anacrònica i es Lliga Regionalista té clars propòsits modernitzadors, i l’es durant el període d’entreguerres, i amb símptomes clars de occidental, món del resta la a com Catalunya, a produí es de penetració ciutadana. El pas vers a un espectacle massiu capacitat insignificant una tenien i professionalitzats, poc doctrinaris, eren sobretot, però, reduïts, cercles en actius modern incipient. Els mitjans de premsa especialitzats eren lleure del indústria d’una expressió a com també però ca, ressòun amb sobretotescàs, públic l’àmbiten pràctila de - socials limitacions evidents amb evolucionant anat havia L’esclat del fenomen esportiu de masses el trobem a trobem el masses de esportiu fenomen del L’esclat T ot aquest treball de la Mancomunitat havia de deixar de haviaMancomunitat la de treball aquest ot Abans de la Primera Guerra Mundial, el fenomen esportiu L’Esport Català el va saber recollir tot impul------esportiusferenhiseva sentirla veucontra.en L’especta diaris de editorials i redactorsalgunspracticants, de cia vant l’augment de la massa de seguidors i la poca presèn algunsen casosanaven mésenllàd’aquest fenomen. Da on feien un seguit de reflexions al voltant de l’esport, que Ventallói VilàCabot,a de cas el és com d’intel·lectuals, que a voltes feien de periodistes esportius, va ser una. dre aquest nou espectacle de masses. difon- de missió la amb país del arreu capçaleres néixer Vanmenys. ser va no esportiva premsa la conèixer-los,i per ciutadans dels l’interès augmentés que fer va Això també gaudiren de suport públic, però en menor mesura. esportives, com el tennis, la boxa, el ciclisme o la natació, disciplines Altres masses. de esport un esdevingués que lunya, on el nombre de seguidors anà en augment, va fer a 1936. impressió. Per a Xavier Pujadas: fotoperiodístiques i la immediatesa en el revelatge i en la tècniques noves amb gràfica qualitat en millora portiva Irun-Barça,un premsal’abrilfutbol, 1928.La de de es- tit quim Ventalló el primer a retransmetre Joa- en directe un egarencpar- periodista el en tenir va Catalunya i a real, que temps en notícia la seguir permet —que difusió zada en el nou fenomen esportiu, el naixement de la radio Aquestes publicacions es nodrien d’un gruix important La proliferació de nous estadis de futbol arreu de Cata- 160 títols sorgiren a Catalunya entre el període de 1914 En aquest context hi ha l’aparició de premsa especialit ses, el creixement urbà i la millora de condicions laborals. nous mitjans de comunicació moderns de la cultura de mas- dels l’extensió a vinculat ciutadans, dels lleure del mental fona - element un com esportiu l’espectacle de l’eclosió en tatiutraduíes presènciauna en l’esportde pública i inèdita creixement ja des de la dècada del 1920. Aquest canvi quali- contemplació i seguiment ciutadà. ses populars es convertia progressivament en un objecte de Allò que erapràcticaque una Allò reduïda allunyada i clas- les de L’Esport Català en L’EsportCatalà, - - - ­ - forma clara a la Nadala del 2008: culturadescriude Santacanalafísica.Carles ho de ment cleanava guanyant terreny davant la pràctica, particular un clar exemple, sota el títol d’Esportius il·lustres: rent en aquest sentit. L’editorial del 15 d’abril de 1925 n’és humà. Calia cercar persones que esdevinguessin un refe- canvivalorsd’uns dotar-se de l’omplienque com éssera nera de ser de l’individu i expressava tota l’energia física a tenir un contingut Per a Per plació. contemla en pràcticaesportiva,no la tització - i insistinten redactorsera apuntavai social bàsicament democrauna a - seus dels i rotatius aquests tots de fonamental vindicació període, del final al ja i Esports, dels Nau com pes de ves públicament s’expressava per mitjà de publicacions esporti- correntprogressivad’opinióimportant que un creant s’anà tadans, creava un greuge comparatiu insalvable. De manera la cultura física continuava allunyada de la majoria dels ciu- sant espectacular d’algunes pràctiques i que, paral·lelament, al món dels esports havien comportat la potentació des del ves- percepció, La d’aquests matèria.transformacionssectors,les que respectesocials aquesta en públics poders dels l’absentisme i infrastructurals mancances les base, de l’esport de realitat precària la totalment encobria pectacle pràcticala esportiva, tot argumentant l’esde triomf el que - iniciaren la crítica a la preponderància de l’espectacle sobre física cultura la de defensors dels i intel·lectuals dels part bona Una esportiu. l’espectacle amb l’esport relacionava que el és actual, perspectiva d’una des vistl’atenció, crida que dels un sobrel’esport,quals possibles entreels debats els altres el practiquen. comveure de no i practicar-lo de vénenl’esport de tatges avan- els Peròd’acord. avantatjós, molt l’actor.L’esportés el veritable La dècada dels anys vint, doncs, va fer presents tots els tots presents fer va doncs, vint, anys dels dècada La Un dels principis fonamentals de la nostrala revistade fonamentals principis que dels és Un la pràctica de l’esport havia de havia l’esport de pràctica la Català L’Esport esportman no és l’espectador dels esports, sinó La Català , L’Esport Deportiva, Jornada La amateur. En l’esport es reflectia la- ma . La reiLa . LaRambla - - 41 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 42 Visca la República! l’esport és un senyal: intel·lectuals catalanes que fan pràctica esportiva: Català posava com a referent Anglaterra: possible. gent de màxim al estendre-ho calia i sa per a l’individu i per a la pàtria. [...] que s’ha estès una concepció de l’esport més beneficio- Per a la direcció del setmanari en qüestió la pràctica de T Per seguir amb: La pràctica de l’esport havia de ser quelcom saludable dials que tenim a Catalunya, juga també al tennis. prestigisnedador.mun- dels bon un un Casals, i Pautennis mandrosos) de persones alliberades d’aquests prejudicis. volen passar per serioses. Hi ha, però, casos (i casos bastant o són que persones les a escau no vesque irresponsablesi pectable. Hom té la idea absurda que l’esport és cosa de jo- esport més enllà dels trenta anys o quan té una posició res- o altra, i molts en tots els temps, practiquen diversos esports. allà té l’esport. Però, en canvi, tothom en una època de la vida gransasos: sobretot non’hi haenproporció l’extensióa que que és el poeta Rossend Llates. tant de temps com pot a l’aigua... passa Palafrugell, de Calella terra, seva la a va quan Però, esport. algun practica l’estranger a si Ignorem futbol. de El formidable periodista Josep Pla, ha estat un bon jugador ció i l’esgrima. nata - la practica polític, i d’Olwer,hel·lenista grannostre el T Dr. l’estómac de malalties en especialista conegut el juga arruella. El Dr. ot seguit posa com a exemple diverses personalitats exemplediverses a com posa seguit ot Pompeu Fabra, l’eminent gramàtic, és un bon jugador de Al nostre país no és tan corrent que un home practiqui un ha hi l’esport, no de clàssic país el és Anglaterra, que A l ub, u spge nms i ua n intel·lectual, un juga hi només sapiguem que rugbi, Al T ambé és un impertèrrit nedador el poeta Miquel Versà.Miquel poeta el nedador impertèrrit un és ambé T rueta és un excel·lent nedador. Lluís Nicolau T L’Esport ambé hi realitzat per Pascual Retrat de Joaquim Ventalló, Circa 1930 es descriu aquesta interrelació: editorial mateix el En l’aficionat. i club terrelacióel entre L’Esport Català, en l’editorial del 5 de maig de 1925: Segons equip. l’altre perjudicar pot Barcelona a ragossa dels dos equips, ja que considera que la proximitat de Sa- cap de seguidors sense tancada porta a farà es partit el Barça i l’Atlètic a Saragossa pel mes de maig de 1925, que comunicat on fa saber, arran del partit que han de jugar el un redacta efecte aquest A futbol. de partit d’un tadors intromissió en matèria de seguiment per part dels espec- Federacióla de gues Espanyola faque pel Futbol de la a no en seran els protagonistes directes. inactius.Observaran,criticaran...peròl’espectacle,i però triment de la pràctica. Un gruix considerable de seguidors, sos s’està utilitzant l’esport com un mer espectacle en de L’EsportCatalà de desMontjuïc.comportaAquest quefetde el o Sarrià Ésel torn dels camps de futbol, com el de les Corts, el de ciatsllurexhibiciói terrenysen destinats l’escenificació.a vinculadesal món de l’esport fa créixer el nombre d’asso atiu en l’aspecte esportiu. El naixement de moltes entitats fet que va lligat a l’enaltiment de les essències pàtries. Per al mitjà de comunicació, el soci contribueix a la in- triful- les de ressò fa es també esportiu setmanari El Catalunya en aquella època tenia un bon planter associ un és esportiva pràctica la que trobem hi doncs, Així de públic, etc. extralimitaciótotad’equips, tigar directius,jugadors, de de un organisme que reglamentàriament té facultats per a cas- incórrerpot qual el en gros disbaratmés el esportivament, rer a presenciar un partit en el qual el ció i entusiasme la tasca dels jugadors i la dels directius. La nims, sovint bescantats, no facilitessin amb la seva coopera- seria possible fer a favor dels esports si aquests grups anò- no res clubs, els serien no res que pensar cal car tractetre sosteniment d’un cercle esportiu i mereix, certament, un al- Privar un soci, «supporter» o entusiasta de poder concór- El soci contribueix amb la seva adhesió moral i material al se’nfaci una crítica, atès que en molts ca seu club pren part és, - - - - dia 25 d’agost de 1925, hi deia la seva: internacionals, nismes orgafederacionsmoltes- i en profund debat de tema un port que a partir dels anys vint anà agafant volada i seria diari d’informació general en llengua catalana llengua en generald’informació diari periòdic, nou un en continuïtat tingué redactors seus dels mestratge el tot, Malgrat econòmic. vista de punt del des impossible feia publicar va per a posar-hi text. va i en comptes de ser una imatge a tota plana s’aprofita- nes; de les 16 inicials passava a quatre. La portada canvia- pàgi- retallar de havia patia, que econòmica crisi greu la manifestació esportiva. tota de naturalesa veritable la desvirtuar corregir-les) de del tot il·legal prendre peu d’aquestes per a (amb el pretext col·lectivesexcessiuviacions entusiasme un que és origina, obligatorides- i les lícit imprescindibleblasmar és sària, si i funció del soci dins d’un cercle d’esports és, més que neces- El 13 de desembre de 1926, l’es- de professionalització la de tema el amb Seguint ma i el control de la seva consciència pura i diàfana. nor la tortuoses,sotaobrantsemprerutes desconeixia les obert a totes les virtuts i el cor ingenu de l’home primari que raça i l’eixamplament dels pulmons, que vol dir tenir l’esperit misèria humana. L’esport és la fortalesa del cos, el vigor de la l’amplària, la fi tédamunt de lliureper noaltuds, oni espai elevadesmésaltimenyspreada. volara L’esportper fet és els de baix. Aquesta politiqueta raquítica i trista mereix ésser de barriada, com el criteri de la lluita entre els clubs de dalt i men una vegada més de la gasetilla pregada i de l’anèctoda gènere.Blas aquestcultivar d’haverde ha esportivano sa politiqueta de casinet, tan tronada i tan antipàtica. La prem aquellalliurant-se sota,a a tenen que elscaciquismesobre uns senyors A o B presumeixin quan manen i exerceixen llur criteri és ben precís: l’esport no ha d’haver servit mai perquè Finalment, a final de setembre de 1927, es deixava de deixava 1927, es de setembre de final a Finalment, Sobre aquest afer [el de la professionalització],la deSobre[el aquestafer nostre el L’Esport Català. El sosteniment del setmanari es , suplement del suplement Esports, dels Nau La n ’dtra del l’editorial en Català L’Esport L’Esport Català, a causa de . El Nau. La - - - - 43 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 44 Visca la República! tes paraules de retrobament. aques- amb que econòmicament, fallida però periència, lló i Vergés. del periodista i més tard polític republicà Joaquim Venta- Berenguer,pseudònim August donava el comiat de RIP del 26 de setembre de 1927 eren prou explícites: No hi ha manera més dolça de concloure una bona ex telles, els fem un crit de salutació i diem: A reveure! TALÀ salta en l’aire per caure convertit en una desfeta d’es- què en dolorós moment aquest en xar-nos, dei- de pas vostèshan que comno I Nau. La a mariners de abellits i mudats tots tropa, molta de Esports] dels Nau La nent a l’hora de sempre, en el vaixell [es refereix al nou mitjà vi- dilluns veure a tornarem lluny.Ens tan anar cal No re». morim, però no els hi podem dir: «Al cel ens tornarem a veu- Les darreres paraules de paraules darreres Les . Ens [sic]. tinguin bé —Passi-ho repetim: senyors, ara, I en l’editorial en Català L’Esport L’ESPORT CA L’ESPORT - -

46 Visca la República! FJI a la seva capçalera. 1931 al 8 de maig de 1932, utilitzà el logotip del partit La Humanitat, el diari oficial d’ERC. Del 30 d’agost de L’Opinió fou durant una època, conjuntament amb 8 d’octubre de 1931 7 des del centre fins a l’extrema esquerra. tivitat periodística el 2 de maig de 1930. de 1929, el setmanari va ser suspès per ordre governativa. Reprengueren l’ac- Estat Català i els republicans de Companys, el març amb de 1931. El 13 conjuntament de setembre Catalunya, de Republicana d’Esquerra intel· fundador corrent lectual el L’Opinió, Grup el sortí Posteriorment socialitzador. i blicà El 18 de febrer de 1928 naixia el setmanari republicana escrita en català L’Opinió, un referent de premsa i el director efectiu, Pere Comes. Generalitat de Catalunya. El maig de 1930 el director oficial era Armandla Otero de Justícia de conseller i Barcelona l’Ajuntamentde a regidor teriorment primer director va ser Joan Lluhí i Vallescà —destacat dirigent republicà i pos - Entreanysels tiratge19291928el i de anavaarticulistes seus dels ideològic ventall el etapa, primera aquesta En it n arxmcó nr el i n aina ’sure qe emt, ms o més menys llarg a terme, l’enderrocament permeti, del règim. que d’esquerres aliança una i ells entre aproximació una rint afavoacabi - grup, mateix pel orientada i convenientmentpotenciada setmanari, aquestacoexistència amistosa diferentsdels democràticsgrups del pàgines les a de creadors Els vista. de punts tius respec- els discuteixin hi i exposin hi perquèpropis, premsa d’òrgans ralmentde lana —a tots els homes d’idees liberals i socialistes de casa nostra—, privats gene- seves pàgines com una tribuna lliure a tots els sectors i matisos de l’esquerra cata- cia cívica d’una àmplia massa ciutadana. En segon lloc, oferir sistemàticament les aquells que criticant amb llur silenci semblen legalitzar-la i intenten desvetllar la conscièn Dictadura,- la a d’oposició i repugnància de sentiment ampli d’un país l’existènciael de en pública fe donar i enrarit ambient aquest revulsiuen un com Segons Joan B. Culla, al llibre Després de la Conferència d’Esquerres del 19 de març de 1931, on es fundàConferència es Desprésla1931,on marçdede d’Esquerres de 19 del La finalitat que es proposa L’Opinió en aparèixer és triple: En primer lloc, actuar El catalanisme d’esquerra (1928-1936): ee, e útm leprna que l’esperança últim, per tenen, L’Opinió L’Opinió L’Opinió, de caire federalista, repu - era4.000de exemplars. El 47 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 48 Visca la República! definitivament. en què va ser tancat 1931 fins a l’octubre de 1934, any Joaquim Ventalló, des de juny de Aquest periòdic va ser dirgit per Publicitat del diari Octubre-novembre 1932 FV L’Opinió. n d ls é bilns lms e proim català dels anys periodisme trenta, és del un clar exponent plomes del brillants reportatge perio més les de una Polo, Irene quotidiana. vida en especialitzades seccions T d’esquerres.blicà repu- i catalanistacaire de eren articles seus vendes.Els en tercer el i catalana llengua en venut més diari el ser de 1934 en ser suspès arran dels fets del 6 d’octubre. d’octubre 10 el fins ocupà director,que càrrecel vingué figurava de col·laborador, fins que l’agost de 1931 n’esde- Ventallóhi Joaquim etapa, primera aquesta En Jordana. roraVíctorBertrana,CèsarA. Casanellas, i Joan Hurtado Barcelona—,Au- de republicà alcalde —primer Aiguader —president del Parlament—, Josep Puig i Ferreter, Jaume de Cultura de la Generalitat —conseller de Catalunya—, Joan Casanovas Gassol Ventura Comes, Pere talunya—, Ca ­ de Generalitat la de Justícia de —conseller Vallescà i Lluhí Joan com polítics i intel·lectuals (Joani Atxer) Baptista Sum i Opisso Benigani, Elias), (Lluís Anem com A Vilà. quim tart, Antoni Rué, Josep Maria de Sucre, Joan Ros, Joan Montfort, Josep Fàbrega, i gènia Domènech, A. Figa, Josep Fontbernat, Rafael Font Eu- Costa, Dalmau Catalunya—, de Cecs de Sindicat del —fundador BoronatRoc Alavedra,Artís, Joan A. Andreu escriptors i periodistes pels formada era redacció seva la l’Antonii Xirau,per dirigit estar va diari el etapa nova aquesta En Catalunya . de Republicana d’Esquerra Diari fer.de junyde1931 de4 vaEl reaparèixer subtítolelamb la seva continuïtat, així com sobre la manera com ho havia aliens. en pasvan comunicacióseren mitjansde elsnoaquest cas i d’informació llibertat la a portes les obria pública Catalunya.ReSegonaculturala Lai política,social vida la de panorama nou un significà d’ERC esclatant El triomf d’ERC. electoral portaveu de funcions fer va d’abril setmanari el que decidí política formació 12 nova la any, del mateix del municipals d’abril eleccions properes les a participar de intenció la Catalunya,amb de Esquerrai Republicana ambé oferia reportatges sobre esports i teatre, així com L’Opinió L’Opinió es redactava íntegrament en català. El 1933 va també hi col·laboraren dibuixants col·laboraren hi també L’Opinió es capficà en un període de reflexió sobre esdevingués diari. Del 6 al 13 al 6 Del diari. esdevingués L’Opinió T enia força informació local i nacional. i local informacióforça enia ngel Pons i Gui- i Pons Àngel T omàs i Joa- ­ - d’esquerres va fer que la Lliga Catalana forces fos les la deforça divisió decebedors. resultats força Lamés amb vo 1933 novembre de eleccions del generals les a Catalana convertí en diari de matí. La Humanitat —diari fundat per Lluís Companys—, que es és d’ERC oficial òrgan nou el Davantfet,d’aquest partit. una moció en s’aprovàla qual Catalunya, de Republicana d’Esquerra ri l’avi. de imatge la reclam a com tingué polítiques cions agrupa­ i forces de aglomerat d’aquest electoral cartell victòria del Front d’Esquerres el febrer de 1936, en què el ses fins i tot després de la seva mort, com ho demostra la ra de Macià era prou forta i aconseguí arrossegar les mas- dia ser sotmesa a un daltabaix en un tres i no res. La figu - po- no FrancescMacià de forçacarismàtica negativa. La sortí els jugada la i maniobres les bé prou calcularen no PNRE de Els electorals. conteses properes les en d’ERC hereus els ser de intenció la amb d’Esquerres Republicà de grup del membres de part per d’ERC dins escissió una produí de la Generalitat de Catalunya i d’Estat Català. El 1933 es lèmica és la dualitat de càrrecs de Macià, com a president de acusades practicar un eren Català d’Estat joventuts Les l’acte. a per l’espaipúblic de cessió la contrade votarenen lló, Montjuïc, alguns regidors, entre a els quals Joaquim Venta català— - Govern del Sanitat de conseller Puigdollers, d’EstatCatalà—dirigides l’andreuencper i JosepDencàs joventuts les de desfilada la de propòsit A patents. més entreelgrup de desavinences Les Barcelona. l’Ajuntament de a és clara bient. Un dels llocs on s’agreujà la polèmica de forma prou segon editorial gràfic. un esdevenirvaren i important, pes un tenien hi acudits Els i/o dibuixos. gràfics fotografies, amb il·lustrats eren vista de forma excel·lent. La majoria d’articles de punyents, directes i emotius. Conreà el gènere de l’entre- són articles seus Els republicà. diari el oferia que dístic ElPNRE es presentà en coalicióamb Acció Republicana L’1 i el 2 d’octubre, en el Congrés Nacional Extraordina- l’am­ en flotant anaven d’ERC si al discrepàncies Les , els quals crearen el Partit Nacionalista Partit el crearen quals els L’Opinió, filofeixisme. Un altre fet que comportava po- L’Opinió deixava de ser el diari oficial del L’Opinió i Estati Català esfeien cada cop L’Opinió - 49 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 50 Visca la República! 1934 arran dels fets del 6 d’octubre de L’Opinió. El diari va ser clausurat Portada del darrer número de Barcelona, 10 d’octubre de 1934 FV 16 pàgines a 5 columnes el 1933. tenia 1931 el 1933; 8 pàgines el a 7 columnes; 12 foli pàgines a 5 columnes el a 1932 i i 1931 el foli gran a era mat rística del diari era el color del paper, tirant a groc. El for - després passà a la ronda de Sant Antoni. La gran caracte- i Universitat plaça la a era anys primers els en redacció de grup al vinculat negocis de home nelles, mitjà periodístic. al aliens motius per causat fou tancament el que siderar manda judicial, que va ser desestimada pel jutge en con- portada es destaca: Generalitat en proclamar Lluís Companys l’Estat Català: tubre és prou il·lustratiu dels fets esdevinguts al Palau de la surat. L’editorial —segurament fet per Ventalló— del 9 arrand’oc dels fets del 6 d’octubre li passà factura i va ser clau Les seves crítiques iròniques sobre la nova situació política Josep trobavenes—entreells ERC s’integraren PNREa nou de primers mesos del 1936 la majoria de dirigents i mentamb ERCmilitants enlamateixa marca delelectoral. Alllarg dels 1934, el PNRE retornà als seus orígens i participà conjunta vanteleccionsd’aquestles municipalsafet, generde del va ser capdavantera en unes eleccions democràtiques. Da tada —és l’únic cop en tot el període republicà que la Lliga sortia al matí. El seu editor era en Joan Casa- editoreraJoan seu en L’OpinióEl matí. al sortia de- una posaren diari del treballadors alguns 1935 El mateixa la En curta. jornada una a per titular llarg Un xell «Uruguay». publicà d’Esquerra eren al seu lloc i avui són a bord del vai- d’una lluita cruenta en la qual s’ha vessat molta sang. després diumenge, del matí del set de quart un a capitulà Govern seu el i Generalitat la de Palau el atacaren federal federalespanyola,forcesl’exèrcit les de no República la de horesvespre,8 del les Repúblicaa la de l’Estatdins Català, l 0 ’cur d 1934 d’octubre de 10 El T Deu hores d’Estat Català. Després de proclamat dissabte, ots els homes representatiushomes els PartitNacionalistaReots del - T arradellas, Antoni Xirau i Joaquim Ventalló. L’Opinió ex d publicar-se. de deixà . La L’Opinió. - - - - 51 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 52 Visca la República! Reproducció Sebastià, al camp del Sardinero de Santander retransmetent el partit F. C. Barcelona-R. S. Sant Joaquim Ventalló —encerclat a la imatge— Santander, 29 de juny de 1928 de la revis t a R àdio-L ot / FV 8 ài euaia Sgn Amn Bler, a Balsebre, España: Armand Segons educativa. ràdio espec­ entreteniment, Oferia futbol. de partits de esportives missions els anys seixanta que nítidament s’hi van anar introduint programes en català. prés de la Guerra Civil va ser castellanitzada del tot, i no va ser fins benDes- Barcelona. entrats Radio Unión anomenar-se a passà i Madrid Radio Unión per men radiofònic i un intent de catalanitzar l’emissora. El 1926 va ser absorbida T Josep locutor pel creat infantil personatge Milú, Catalunya. a popular molt ràdio una en convertir va es Aviat espanyol. l’Estat de emissora primera la Colón de la plaça de Catalunya. EAJ-1 era el seu distintiu, que indicava que era l’Hotell’emissora era de seu La Llorens. Pau i Guardiola i Solà Eduard glada, An- i RifàEduardRoyston Noble,Gómez, Saint i Guillén-Garcia de Maria sep novembre de 1922, per membres de l’Associació Nacional de Radiodifusió: Jo- acompanyar alguns equips fora de Catalunya. secretariser Federacióla de aixòi Futbol, Catalanade vali permetre viatjari Ventallóa Joaquim arribà esportiu. organisme aquest en egarencaesportiva per raons horàries —la majoria industrials de del directius els assistir poder no en circumstancial, manera d’una futbol del món al duir són una bona mostra de la seva vitalitat com a redactor esportiu. Es va intro- guda i respectada. Les seves passes per representant del a com Futbol de FederacióCatalana la de membre i futbol, al concretament VentallóJoaquim que és sabut Ben Vergési l’esport, a eraaficionat home un de Ràdio Barcelona Joaquim Ventalló, locutor esportiu Gooooooooooooool!!! orres i Vilalta —conegut popularment per an­ A l’any 1927 sorgeix un nou espectacle dins del camp radiofònic: les retrans- La primera ràdio fundada a l’Estat espanyol va ser Ràdio Barcelona, el 14 de terior a los años 20, connotaba una cierta inquietud social (asociacionismo) y (asociacionismo) social inquietud cierta una connotaba 20, años los a terior a rcia e fto, oo ulue atvdd eotv, n l periodo el en deportiva, actividad cualquier como fútbol, del práctica La T errassa F. C. a les reunions de la Federació Catalana de Futbol de FederacióCatalana la de reunions les F.errassaa C. T errassa F. C. La seva experiència com a periodista era cone- L’Esport Català i La Nau dels Esports T oresky— va esdevenir tot un feno- T errassa—, representant l’entitat itra e a ai en radio la de Historia tacle i tacle 53 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 54 VISCA LA REPúBLICA! esport en un espectacle de masses. El futbol esdevenia futbol El masses. de espectacle un en esport d’ençà del 1927 són un gran impuls per a convertir aquest Les retransmissions radiofòniques de partits de futbol de partits retransmissionsLesradiofòniquesde esta de indicios transformación del fútbol primeros en un espectáculo popular son: Los campo. el en juego su de disfrutar para dinero pagan que espectadores y clubs, los fipara cuotas unas pagan que socios en práctica su nanciar con espectáculo, un en constituye se fútbol del práctica la tus económico. FinalizadalaiGuerra Mundial,sinembargo, cultural (higiene y salud), vinculada a personas de alto esta- • la inauguración de campos de fútbol con gran aforo de • el nacimiento de primeras «estrellas» del fútbol, como el club había ya alcanzado la cifra de 10.000 socios, cuando 20.000personas para capacidad con 1922, en Corts, Les en Barça del campo el como espectadores, aceptaran pagar un dinero por verlos «actuar». teconvocatoriade poder para personas de miles que Barça en 1919; unas estrellas del fútbol con el sufi el cien- en debutan que Zamora, Ricard y Samitier Josep a nom de Joaquim Ventalló Carnet de soci del terrassa C. F., abril de 1926 AHCB Ezcurra: Luis de l’opinió Segons ràdio. per retransmès futbol de partit primer del 1974-1939),esment I: (volumfa España ment. prepaga- de futbol de partits els amb dia en avui com combat de boxa va ser seguit des de bars i cafès, talment el motiu aquest per adinerades; mans en estaven havia hi que pocs els i pocs, ben havia n’hi ràdio de D’aparells Soler. i Miret Josep locutor del càrrec a narració Spalla, i Uscudun Paulino entre boxa de combat el transmetia re- es 1926 de maig de 5 El boxa. de combat un metre Barcelona va ser la primera emissora de l’Estat a retrans- contrari:al ans futbol, combatsboxa.de de ser Ràdio equips de l’àmbit territorial de Catalunya. amb cas català, el geogràfi proximitat seva en la ca; de equips de futbol jugaven en àmbits més reduïts en funció fiarribà no Futbol de cional 1929. el ns aleshores, Fins els torneig l’únic existentestatald’àmbit fi Copa, Na- Lliga La moment. aquell ns de Campionat el en jornada la en zellades es donava el resultat dels partits de futbol jugats cies futbolístiques eren en format crònica, on a grans pin- de març de 1927, per Ràdio Barcelona. Les primeres notí- futbol va ser la del jugador del Barça Josep Samitier, de el 19 jugador un a radiofòniques entrevistes primeres les futbol i els seus fans les podrien seguir en directe. Una de del estrelles les entrevistar a per servir de havien ràdio la de micròfons Els pel·lícula. una o òpera teatre,una de un nou espectacle tan seguit com ho podria ser una obra Armand Balsebre, en el seu llibre van no directe en connexionsesportivesprimeres Les ses, el Español y el Barça. Radio Barcelona subrayó que que subrayó Barcelona Radio Barça. el y Español el ses, barcelone- equipos dos los entre Español, Deportivo Club Real del campo el desde 1927, de noviembre de 13 mingo do- el fútbol de partido un de retransmisión primera la ría realiza- parte su por Barcelona, Radio Salamanca. y Sevilla Sebastián, San Bilbao, Barcelona, Madrid, cadena: la de ras Radio Madrid retransmitió des de Zaragoza, para las emiso- Unión 1927, que de mayo en Madrid, Real el y Zaragoza el de partido de fútbol la final del deCampeonato Copaentre La primera retransmisión documentada corresponde al al corresponde documentada retransmisión primera La Historia de la radio en La Vanguardia el 20 de març de 1988: de dominical suplement el en publicat article un en renc ega- periodista espanyol.talmateix tat el comenta com tor que va radiar un partit per ràdio en l’àmbit de tot l’Es- ràdioqüestió.en Ventalló Joaquim locu- primer vael ser la de difusió de local l’àmbitreservades erena futbol de del Barça a concedir l’autorització de retransmissió. balcó proper a causa de la negativa de la Junta Directiva no va ser retransmès des de dins del camp, sinó des d’un tanmateix, Guasch. partit Balsebre,el l’esmentatArmand segons Joaquim radiofònic periodista del càrrec a té el Barça i l’Espanyol. Ràdio Catalana també el retransme- Campionat de Catalunya des del camp de les Corts entre 1928 Ràdio Barcelona va fer la retransmissió del partit del de gener de 15 El periòdica. forma de repetint s’anaren Les primeres retransmissions radiofòniques de partits de radiofòniquesretransmissions primeres Les futbolístiques emissions les data d’aquesta partir A lo aconseje. a repetir la experiencia siempre que del la acto importancia invitará obtenido éxitopopular. El tan magnitud de miento aconteci- un radiar de Directiva] D.J.[Junta la de acuerdo el presidió que acierto el demuestran recibidas felicitación de de cartas La abundancia retransmisión. esta memorable para prestó nos que facilidades las por Español Deportivo Club Real al agradecimiento un Debemos España. toda y de miles por radioyentesmuchos escuchados en Barcelona fueron acto expectante del incidentes menores los hasta rio de la Federación Catalana de Fútbol, en mi calidad de calidad mi en Fútbol, de Catalana Federación la de rio fecha del 8 de abril de 1928 —Domingo de Pascua— secreta- Gal de aquella ciudad fronteriza. Club Barcelona, en el campo del primero, que era el Estadio Fútbol el y irún de Unión Real el eran enfrentaban se que equipos los y España, fi de de campeonato cuartos del nal de partido un de tratabaacontecimiento. Se aquel de torio fui el locutor del mismo, quizá no sea inoportuno el recorda- yo que Puesto español. ámbito el todo para fútbol de tido plen cincuenta años de la primera radiación dada de un par- La cosa se desarrolló como sigue: siendo yo en aquella en yo siendo sigue: como desarrolló se cosa La abril de 8 Este se cum- se 1988] de d’abril 8 al [referint-se creó en el país en 1922, potencia de 9,5 kilovatios, transmitía se que radio de estación primera la EAJ1, Barcelona, Radio bastante importante, acepté. cantidad una era fecha aquella en como duros, veinticinco pagarían que dijo me cuando pero yo, que mejor duda sin là. Me excusé, diciéndole a Tomàs Rosés que otros lo harían SunyolJosep L’Esportotrosemanario del y Garriga, Cata-i Ciutadania—, i —Esport Rambla La semanario poco volumen, Radio Catalana. de Yo era local entonces emisora redactor del pequeña una de des algo radiado había se sólo tan entonces Hasta radie». lo quien vos seáis que jugar.pensado a He va se que partido el Cataluña de fuera desde vez primera por radio por dar a va se «Hoy dijo: me Club, del presidente y él banquero TomàsRosés, don tián, me a la hora de la comida en el Hotel Biarritz de San Sebas- encontrándo- y Barcelona, del equipo al Euskadi de tierras delegado del Terrassa FC en la misma, había acompañado a Así fue que a las tres de la tarde del 8 de abril de 1928, de abril de 8 del tarde la de tres las a que fue Así FV Joaquim Ventalló de Futbol Associació, a nom de Carnet de la Federació Catalana octubre de 1927 FV fundado por fundado 55 JOAqUIM VENtALLÓ, PERIODIStA, POLítIC, POEtA I tRADUCtOR 56 Visca la República! el mateix suplement de suplement mateix el Per acabar-ho d’adobar l’historiador Rafael Abella, en Abella, Rafael l’historiador d’adobar acabar-ho Per con la Real Sociedad de San Sebastián. enfrentarse que tenía donde final la a pasaba así y tres, a de Les Corts contra elOviedo, alquevenció porsiete goles campo el en abril de 15 el jugando semifinal la a pasó y na, su tercer gol, el de la victoria. Tres a dos, a favor del - Barcelo colocó Barcelona terminarse, el de pocoantes y Barcelona, primer gol del tier, Alcántara, Partido Sagi-Barba. de gran emoción con un Sami- Arnau, Piera, Carulla, Castillo, Guzmán, Platko,Walter,Mas, a alineaba Barcelona el parte, su Por Garmendia. Echevestey Errazquin, Regueiro, Villaverde, Sagarzazu, na, ban formados por el de Unión Real partido el l’existència». amargar pugui que àrbitre cap de intervenció la ha hi no encara I minuts. 90 en com concentrada tan anar deu no l’emoció Dies Sis els Amb Barcelona. Ràdio per Barcelona Irun- partit del radiació la en passat diumenge de l’emoció sobrepassar pugui Dies Sis dels preferits seus dels lluita la davant francesos dels l’emoció que —añadía— però tem Días. Seis los de ciclista carrera sensacional la dar a empezó Dehouter deportivo locutor el noche la Por Gales. de Francia-País de fútbol partido el emocionante radio por dieron —decía— París Torre de la de y Eiffel PTT los de nes estacio Las France. Radio daba que deportivos reportajes de edición su En T.S.F. prensa. la de sabrosos comentarios a todo de el verdad, emocionante dio ámbito español, origen u, n qels rhsóio teps ails n había no radiales, tiempos prehistóricos aquellos en que, yamóvil unidad una con hacerlo que obvio,hubo es Como el entre Zaragoza, en disputado encuentro un de Madrid, para sólo ses antes se había hecho, por Unión Radio, la retransmisión, me- Once estudios. los de afelpado ámbito del fuera pasos primeros sus daba radio la relata, que futbolístico miento Aquel partido radiado por primera vez desde desde vez primera por radiado partido Aquel Por las fechas en que Joaquim Ventalló sitúa el aconteci- La Publicitat La ei d l cptl rgns y l el Madrid. Real el y aragonesa capital la de Iberia Irún, otro del Barcelona, otro del , el lunes de Pascua daba cuenta de los los de cuenta daba Pascua de lunes el , Irún por Emery, Bergés, Tell, - Gambore La Vanguardia La rún-Barcelona. Los equipos esta- equipos Los Irún-Barcelona. ens aclareix que: aclareix ens Irún, otro del I rún para para rún «Dub - - llarg de 1928: retransmissionsles de VentallóesportivesJoaquim de al en la història d’aquesta competició. I Ventalló havia estat F. C. Barcelona fou proclamat campió per vuitena vegada per 3 a 1, tots tres gols marcats durant la primera part. El esgotats després dels xic dos partits disputats. El va guanyar un el Barça estaven jugadors els que atès píades, Olim­ les de després disputar-lo demanà Es d’Espanya. campió elegit sortiria qui esbrinar a per necessariera tit vai Santander radiatser Ventalló.per Aquest tercer par - primer dels tres partits es jugà a l’Estadi del Sardinero de tercerEl desempat.un fer al decidí per es partit mig, pel Civil Guàrdia la amb incidents greus de després i patar Després de dos partits 1928.en què tots dos equips varen em- de juny de 29 el Sociedad, Real la i Barcelona C. per Joaquim Ventalló fou el partit de desempat entre el F. del partit Real Unión de Irún-F. C. Barcelona. senyor Montero, del col·legi d’àrbitres de la Regió Centre, pel efectuat l’arbitratge de informés que Ventalló quim Joa a encarregàAssociació Futbol de Catalanaderació brir el evento hasta su plaza de recepción. cu- para suficiente potencia una con Zaragoza en emisora A la revista El darrer partit que va ser radiat per Ràdio Barcelona Ràdio per radiat ser va que partit darrer El A instàncies de la Federació Espanyola de Futbol, la Fe horabona. granèxit«speaker»nostra radioesportiu.coma la Rebi en- un assolís Ventallósenyor el que féu jugades, les de ment intercalacióla lístici impressions les de mo- oportuna el en del partit. culminants moments dels radiooients des vivint l’emoció, els tota sentien que fidelitat tal una amb d’Espanya, nat teniaque d’ésserpartit el tander San- de des retransmetre sabé maig, passat del 20 dia ge el partit de futbol Barcelona-Irún, a l’Estadi Gal, i el diumen- en microfònic«speaker» a com èxit feliç amb debutà talló, La veuLa reposat,coneixementclara,parlar ple el futbo- El nostre benvolgut amic i col·laborador En Joaquim Ven- Ràdio-Lot, la secció del presentdel Final Campio - Radio Radio Noves es fa ressò ­ - nents. Amb to humorístic, fa un repàs de l’estada dels ju- correspo- rodolins els amb Roca Antoni per il·lustrades s’allotjaval’hotelon de Barça.el L’auca vinyetestenia36 Berenguer. Barcelona.C. d’AugustSignavapseudònim el l’aucaamb dels anys setanta, fou reproduïda a la revista quedar com una auca clandestina. Finalment, a la dècada era el general Milans del Bosch. Aquest la va prohibir i va i anaren a cercar el governador civil que en aquelles dates vet aquí que a la Junta del F. C. Barcelona no li va Però agradar cèntims. 10 de preu al l’im- venuda i L’Estampa per premta editada violón, el tocar para – Mundo Nuevo auca titulada col·laboració del dibuixant Antoni Roca, confeccionà una a Amèrica per fer-hi una gira. El periodista esportiu, amb tornar a Barcelona fou multitudinària: partit de desempat, Ventalló cobrà 75 pessetes. del ment desenvolupade - l’esdeveniment esportiu. Per la retransmissió de del micròfon apeu seguidor fidel un Feia referència a la manca de vàters en les habitacions Un dels rodolins de l’auca diu: El 4 de juliol de 1929 el F. C. Barcelona s’embarcava cap vida. la de circunstancias por calabozos sus de uno de más cer mente no remunerado— y más tarde tuve ocasión de cono despa mi entonces yo tenía edificio aquel En entusiasmo. de tes los a balcones a saludar los «fans» de la desbordan época, rior de Policía, donde los y campeones directivos salieron a Supe Jefatura la es hoy que edificio el en Layetana, Vía la en emplazada encontraba se entonces que Fútbol, de lana Cata Federación la de sede la hasta manifestación en sele lona a su en llegada tren acompañándo fue multitudinario, Barce al siguiente dia al tributó se que recibimiento el [...] water dentro del cuarto de baño. Segons Ventalló, la rebuda dels jugadors del Barça en Barça del jugadors Ventalló,dels rebudaSegons la Con igual no se vió antaño: Pues no se encuentran cho ­cho de de secretario la Federación —cargo evidente Auca del club Campeón – que se marchó al del Barça F. [sic] el - - - ­ - - - tltà e a e còius de cròniques les a per utilitzà pseudònim d’August Berenguer, el mateix pseudònim que ens descriu la ubicació de les cabines: llibre seu el en Balsebre, dins. a estant-hi bona visibilitat una tingués periodista el que tal per central part la a nestra fi- una amb i metres 6 gairebé de fusta, de eren cabines Aquestesabans. que millor relativano més comoditat,si una amb partit el seguir podia d’on des coberta, cabina plovia. si com temps bon feia si tant futbol de partit el seguint ne obtenir un exemplar o, si més no, fullejar-lo. desembrebre1976,i poder-deobertapercrida feiauna prés, en el li desaparegueren els exemplars d’aquest llibre i anys des vida, amb l’adveniment de la Guerra Civil i l’exili posterior de humorístiques notícies temps publicà el llibre aquell Durant Barcelona. Ràdio a per radiofònic locutor setmanariperiodistadelde feines les ta de l’Estat, tasca que desenvolupà compaginant-la amb catalans per territoris de parla catalana, així com de la res ta Directiva participà en molts desplaçaments dels equips com a delegat del Associació, Futbol de Catalana Federació la a secretari uge fsie d ls is de nits les de festives fulgues tri- barcelonistesles gadors terresde en argentines.Des periència americana: l’exde mofa fent vaixell,continua l’aucaamb Barcelona a cap retornar En guanyat. un, i empatar, va es un dre, per- van es tres uruguaianes, i argentines terres en tats dispu- partits cinc Dels locals. equips amb futbolístiques l tiua sgino euaet u mdl británico, modelo un seguramente siguiendo tribuna, la a […] intempèrie la a d’estar havia principi un en locutor El Durant els darrers anys vint Ventalló ocupà el càrrec de so de equipaje [pels 17 gols rebuts]. En regreso, el viaje les cuesta un pico de pesos por exce- , volum I (1874-1939),volumI España, en radio la de Historia la cabina se fijaba en algún lugar de las gradas, cercano T emps després,emps locutorel restà recera d’una dins Boletín Oficial T errassa F. C. Com a membre de la Jun Samitier, l’home i el jugador I nformativo a Rambla La ’sot Català L’Esport farra núm. 62 del novem fins a les derrotes a les fins La Rambla La Croias e la de Curiositats . algunes i i com a com i sota el - - - - - 57 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 58 Visca la República! de futbol. professionalitzaciódonar-li retransmissióla en partits de de tal per cabdals foren experiències Aquestes Futbol. de Catalana Federació la de jornal— de mena cap brar co- sense voluntària forma de col·laborà —on secretari de sou a periodista era moment aquell en i que havia estat redactor del diari esportiu atès habilitats aquestes tenia Ventalló Joaquim qüestió. ment, car havien de conèixer molt bé les regles del joc mo- en del esportiva premsa la dins historial llarg un amb persones fossin que Calia joc. aquest amb perimentat calia tenir un llenguatge esportiu força bo i estar molt ex com el futbol en català va conquerir la ràdio: Puyal esmenta en la conferència Per a poder retransmetre un partit de futbol per ràdioper futbol retransmetrede poder partit a un Per Maria Joaquim radiofònic periodista reconegut El ban asentadas sobre ruedas. po de juego, que deberían tener cierta movilidad pues esta - misión (una para cada emisora) en la banda lateral del cam- retrans- de cabinas algunas con británico fútbol de partido celona pues una viñeta cómica reproducida en la revista l’antena de Ràdio Associació de Catalunya. per catalana, llengua en futbol de partit d’un transmissió A En Joaquim Ventalló se’l considera autor de la primera del 14 de julio de 1928, nos muestra la escena de un de escena la muestra nos 1928, de julio de 14 del Del carrer a les ones: de L’Esport Català i Rambla La Radio Bar- -

60 Visca la República! ARF satíric de curta durada El Fuet. Setmanari humorístic- Barcelona, 5 de maig de 1927 AHCB Sagarra i Joaquim Ventalló Maria Planes, Josep Maria de Josep Palau, Ramon Pei, Josep Mirador. D’esquerra a dreta: de col·laboradors del diari Caricatures del dibuixant Bon, Circa 1934 9 incorporació d’Avel·lí Artís, 377de format un i cadascuna nes Burgos per Franco— el 26 d’agost de 1921. un dels màxims dirigents d’Unió Democràtica de Catalunya i afusellat el 1938 a tard —més Formiguera i Carrasco Manuel democratacristià pel Fundat nista. amb la política de la Lliga. És el setmanari fugaços van ser aquests setmanaris. bre— va de baixa la cobrir a per nomaquest figurarhaverl’octubre vaamb 1934dedesembre de de—que al Fuet, talló va col·laborar en els mitjans escrits següents: A més a més de col·laborar en els diaris i setmanaris esmentats, Joaquim Ven escrits Col·laborador en altres mitjans Català de esportiusuplement—aquestEsports dels Nau A l’inici de l’any 1921, trobem Ventalló col·laborant en un mitjà disconforme A El Fuet, L’Estevet i El Sr. Daixonses la seva col·laboració va ser fugaç, com aquests de caire satiricohumorístic, i als setmanaris . Per al malaguanyat periodista Josep Maria Huertas i Claveria, el e sdevenir un dels diaris catalans més ben fets de tots els temps La PublicitatLa L’Estevet es transformà en un setmanari satíric en 267 mm, i es venia a 10 cèntims. Amb la Amb cèntims. 10 veniaa es i 267mm, ´ , suspesa arran dels Fets del Sis d’Octu Sis del Fets delsarran suspesa , L’Estevet, de caire popular i catala- T enia quatre pàgines a tres colum- L’Estevet, El Sr. Daixonses, El La Nau La Mirador, i hereu dehereu i I matges L’Esport Mirador . i La - - 61 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 62 VISCA LA REPúBLICA! lletres i plomes catalanes: Cornet, Prudenci Bertrana, Lola Anglada, Joan Junceda, Car- Problemes econòmics, de censura i de distribució, foren les causes de ambla dataseva del 27 desaparició.de gener de 1927. Amb prou feines havia arribat a l’any i un mes de cròniquesvida. de d’AugustVentallóquimel ambfeia ho Berenguer. aquestmateixsignavaAmbnom les trana,JosepCarner, CarlesCapdevila àngelFerran, isignaven hi pseudònim; amb Joa- tures, tenia, segons Joan torrent i Rafael tasis: exemplar.cèntimsper 20 era de públic il·lustratAbundosament dibuixoscarica- amb i d’aproximadament280 títol el sota humorístic, i de tants altres de l’època, pel seu tarannà progressista i catalanista. cop d’Estat de Primo de Rivera se’n derivà la suspensió governativa d’aquest mitjà, com manari, el director va ser jutjat i condemnat a sis mesos de presó al penal de Burgos. Del essent Carrasco i Formiguera. Arran de la denúncia per una caricatura publicada al set- novala venAmb pseudònim. empresaAvel·líamb etapa per directorel Artís, continuà l’època,xantsde redactors dels majoria Junceda,comLa signa- Cornet,quelus, Apa... què es donava una gran importància a la part gràfi ca. Hi col·laboraren reconeguts dibui- morístic: hu- gustreprodueixo número.bon En primer seu l’encapçalamentel pel sortiria gener lar un full informatiu sobre els seus principis periodístics on s’anunciava que el dia 2 de nari bessó. sevala seguint dascun setma- setzecada les a numeraciómeitatde per la amb pàgines, de llonses en el mateix número. És a dir, un per als homes i l’altre per a les dones, junts, però ca- Entre aquestes A fi nal de l’any 1925 els promotors d’El Sr. Daixonses i La Sra. Dallonses Gairebétotselsredactors, entre elsqualsfi guraven mateixel Ventalló, Prudenci Ber- Hi col·laboraven els dibuixants Opisso, Cornet, Castanys, quelus, Apa, Miret i d’altres. persona de principis i que, de passada, fan d’escriptors i de dibuixants. tota a correspon com tal plagues, de colla una fl són nyaràun què coneguda, gent de oret fa res, posa oli al llum de la Dèria que, contra tots els vents, ens aguanta. ja és natural que, en aquest món de bens, n’hi hagi de víctimes—, però que també, com qui no que ni ofèn el pudor ni rebaixa l’idioma, gresca d’aquella que causa alguna víctima —perquè d’aquella llei, bona de gresca gresca, de estona una fer a dissabte cada Sortirem [sic]. nos El 2 de gener de 1926, un grup d’intel·lectuals va llançar al carrer un setmanari satíric Ja hem dit que volem fer gresca; això vol dir, també, que no hi anirem sols. Ens acompa-volemgresca;aixòEns fervolque dir,aniremsols. dit hi hem no Ja que també, Volem dirigir-nos, veus aquí, ja fa massa temps que estem desats i correm el perill d’anar- externa:enginyosacuriositat una i [...] L’EsportCatalà plagues hi ha Joaquim Ventalló acompanyat de noms il·lustres de les 210 mm, amb tres columnes per pàgina; el preu de vendaal preude el pàgina; per trescolumnes amb mm, 210 ´ tenia un format clàssic format teniaun Dallonses. Sra. La i DaixonsesSr. El . El darrernúmeroEld’ . El Sr.El Daixonsesanava acompanyat de El Sr.ElDallonsesSra. DaixonsesLa i van fer circu- La Sra. Da- Sra.La és AHCB durada setmanari humorístic de curta El Sr. Daixonses va ser un Barcelona, febrer de 1926 cià, exiliat a Brussel·les arran del judici pels fets de Prats de fets pels judici del arranBrussel·les exiliata cià, Ma- Francesc entrevistaamb famosa la 1930, de tembre tast del que pretenia ser: de prohoms de la cultura catalana. garra,Valentífilera bona Castanys,Una Llates...Rossend Sa- de Maria Carner,Josep Josep Opisso, Capdevila, les (Barcelona, 1936): d’Imatges, Joan talana de Bellmunt. Com expressà l’historiador de la premsa ca- Rossend Llates, el mateix Josep Maria Planes o Domènec Vayreda, Joaquim Font, Melcior com perio­ escriptors i altresdistes amb conjuntament col·laborà, hi que tes periodis- destacades les de una era Polo redacció.Irene la Ventalló,a entraraquestJoaquim vafer de qual nal el perso- amic Planes, Maria Josep periodista revistael era cultural,directorvida catalana.El la política i social la de a personatges de pas per terres catalanes i a prohoms de afersels Catalunya.en de incidència especial Entrevistes ges revistafrancesala era imitar referenta El tims. cèn- 40 de era públic al venda de preu El buit. gravatal 335 de revistaformat de l’11 de juny al 25 de novembre de 1930, va aparèixer en En aquesta revista, Joaquim Ventalló hi publicà, el se- el publicà, Ventallórevista,hi Joaquim aquesta En Imatges ran de barallar-se perquè cada u tindrà el seu setmanari. hau- no dona nostresla les i a l’home arribar que,cases, en dir vol Això un». en «dos seran dir-ho, de s’estila així què prendrà l’apariència de dos setmanaris o, si ho preferiu, per- de complir allò de tants caps tants barrets, la nostra sortida el seu esforç material. sa de no haver estat correspostes ni la seva tasca cultural ni pogués continuar la seva tasca profitosa, segurament a cau- pr cbr l polm ifraia n diaa un deixava ens informativa proclama la acabar, per I pretenia ser una revista de l’actualitat mundial amb mundial l’actualitat de revista una ser pretenia Com que no ens ve d’aquí i volem evitar raons i ja és hora Fou una verdadera dissort que l’esmentat setmanari no setmanari l’esmentat que dissort verdadera una Fou va ser una revista il·lustrada de poca vida. Des Croias e Catalunya de Curiositats a premsa, Nostra a T ret e rfrni a a ut vivència curta la a referència en orrent, 240 mm, impresa en format de format en impresa mm, 240 ´ Vu. Imat- o e iea o ai ett e rçs lgt, n al ans plegats, braços de estat havia no Rivera de mo de Catalunya. Un home que al llarg de la dictadura de Pri- ferm defensor de les llibertats democràtiques i nacionals incansable, lluitador de mena una en convertiaL’Avi es havia donat la seva vida per la terra que l’havia vist néixer. dia­ de portada fou l’expulsió L’endemà, anys. 71 amb l’exili de Catalunya.Vacamí de copaltre marxarnou haver de l’expulsà i de detingué el policia La fills. tres els i gendre que es presentà a casa de la seva filla —hi vivien la filla, el policia, arreu,entre la primer periodistes,després a i fins 1930. La notícia del retorn de l’Avi va escampar-se pertot setembrede de 30 Barcelonael a d’amagattornà Macià Efectivament, de 1930. setembre de final a Catalunya, a Generalitat la de president futur del tornada de secret viatge el preparar i sufragar a per eren Macià Francesc cesc Macià: Terme revista la a descriu Ventalló Joaquim 1926. de Molló de Les 750 pessetes que Ventalló duia per encàrrec per a Ventallósegueix I relatel amb sevala de Frana visita - ners». di els vull no jo rebut, el voleu no «Si taxatiu: fou Ell ple. de negava m’hi jo i sorprendre vaig Em rebut. un fer-me a vadisposar es diners, els lliurar-li de moment el En Albert. de el president futur la qual s’allotjava a Generalitat, l’Hotel el conèixer i saludar de l’ocasió Vaig tenir compromès. tat, Era Brussel·les. un sastre una i, mica especial per descomp [ Macià president al diners de quantitat una arribar fer de encarregar va em Casals, deia es que sastre, meu el vida la de coses aquelles Per Critias. dir feia es que boxa de crític conegut un amb Brussel·les sent, per la situació emotiva que em va provocar. car to- a disposà es que música de quintet un havia hi cafè, un pendre per Metropol,l’Hotel a Macià d’entraren ment amb ris i la censura no pogué desfer el mite d’un home que .. e stmr d 13 vi fr n ite Prs i París a viatge un fer vaig 1930 de setembre el [...] No oblidaré mai una anècdota força especial. En el mo- el En especial. força anècdota una mai oblidaré No . És un fet que tota la vida he tingut pre- tingut he vida la tota que fet un És Segadors. Els de T errassa la trobada amb Francesc Macià: sic ], que es trobava a l’exilia a trobava es que ], - - 63 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 64 Visca la República! tembre de 1930: revistala realitzadaa cià per ment del jou opressor. contrari, hauriacercat pertots elsmitjanselseuallibera- de la Pàtria; la seva veu, mai vacil·lant, és d’un to cru, tallant ció, quin home! L’escolteu. Els seus ulls s’il·luminen en parlar fermesa, quina certitud, quina convergència, quina abnega- clarí venien al seu entorn, per la victòria. de però toc lluny eren soldats Els sacrificis. els tots a prest cabdill el Macià en sentíem romàntica l’obaga Sota anys. T Cambra i de Soigues, hem vorejat Waterloo, hem traspassat tria i té prohibit de posar-hi els peus. terra,sevala en sol tragèdia estimaque d’home sevala Pà - a Brussel·les sol, és en la sola companyia d’algun home bon amic. aquest Anido— Martínez amb combinat tava crèduls,de home que es jugava la vida, de debò, —de aquest I empresa. nostra la de derivació la produir va ens l’efecteés aquest mort!— que S’ha —Sabeu? diguin: us que mà, la de l’abast a cobejat hem tant que allò tenim ja quan ens mataven. queestava elsenrengles delscatalans quel’estimaven més. sevalatotstesPàtriacatalans,de els aper ell,menys a per quan cau el Govern de la Dictadura veu obertes totes les por fet el 21 d’aquest mes— que ha de marxar de Catalunya i que to una emoció que no sé com explicar-la. trepitjar terra de Catalunya —ens diu Francesc Macià— sen- Reproduïm l’entrevista de Joaquim Ventalló a l’Avi Ma- ervueren. Macià caminava amb delit com un minyó de vint a sni pra d Mcà rse cm esvaït. com resteu Macià, de parlar sentiu Quan la de romàntics boscos els recórrer a ell amb anat Hem sevala —allunyatde Cuesta —Avui,la de Bordasencara, —Quan anàvem a Prats —diu— sabíem que guanyàvem o Imagineu aquest home eternament jove als 71 anys —els ha uan penso que s’apropa el moment en què tornaréa què en moment s’apropael que penso —Quan anysSet d’exili. comcostenAviatpassar.tant de I dit. és debò T 71 71 ANYS DE FRANCESC MACI À ots dos eren camins dignes. I sabeu el que és, renegats que heu pensat i heu dit que es- que dit heu i pensat heu que Imatges a Brussel·les, el se- Brussel·les,el a debò catalans in- Quina - li posaria de seguida al costat. com no tenint ningú, el primer dia que el poble l’escoltés se gú al seu costat. poble, simplement pel gest, per l’actitud. plau. No ens plau aquesta simpatia, qui sap, en part d’aquest dir el poble que és el que s’hi ha de donar per entès. No ens volemmillor i bo el diem Catalunya,quan de i millor i bo el teres. xent unes quantes presons i trobant closes una pila de fron- de passaport amb Amèrica vèncer-se’n. per morts diversos, fets congelació al mig seus del carrer, de sobte, de els transeünts? en sempre porten ris vern arriba a fer temperatures de 18 graus sota zero i els dia l’hi- a minuts, deu alternativamentcada sol fa i plou on ga, recordo que passo dels 70. d’anys. pila una tenir deu Si edat. seva la a viatjar fa el qui I fill— vava al pare. ren haver d’avançar llur retorn perquè el clima belga no pro- Brussel·les els pares d’un català que s’hi havia establert. Va- cions efusives. respecte que inspira l’abnegació. D’ací aquell i d’allà, vénen saluta- amb respecte, amb miren el coneixen el que gues fusta diferent de la fusta dels altres homes. talunya. quan parla dels que mercadegen amb els sentiments de Ca- Fóra trist i fóra injust, però ho voldríem, pel gust de veure Voldríemtorni,Macià quan araque aviat, nin- tingués no Estem certs que el dia que Macià torni tindrà al seu costat per viatge d’un i d’exili anys 7 de després L’optimisme con- per sentir-lo, dir.Cal podríem l’optimisme, o Macià Però70als és què sabeu anys viure aquestbel- en clima me’n no i 58 tévell perquèen dic li —jo rient: tot Macià I 58, féu el fill. el amb parlant Macià, en —feia Déu de home clar, —És Macià se sent cada vegada més jove. Aquests dies eren a bel- els com veiem Brussel·les per ell amb anem Quan T enim la convicció d’estar escoltant un home d’una arïa, conei- (agraïda), Pàtria sense ­ sembre de 1933. GeneralitatCatalunyade seva la a de- fins de 25 el mort, horesla unes de presidentRepúblicaper i catalanala de dal de la política catalana. El 14 d’abril de 1931 esdevingué entreveia que Macià seria en el seu retorn una figura cab- quan errat anava no I captivadora. és Macià de figura la L’admiració que Joaquim Ventalló i Vergés sentia per Vergéssentia i Ventalló Joaquim L’admiracióque FV és publicà. Resta inèdita fins avui Imatges, aquesta fotografia no va fer Ventalló per a la revista Brussel·les. De l’entrevista que li balcó de l’Hotel Metrol de Francesc Macià assegut en un Brussel·les, setembre de 1930 65 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 66 Visca la República! FV platja de Sagarra i Eduard Ragasol a la Joaquim Ventalló, Josep Maria El Port de la Selva, 1928 10 ció textual): mateix que feia servir per a per servir feia que mateix T novel·la.l’escriptura,la de l’assaigi el com camps altres en restàpunts li que cosa extraordinària, ser va periodista a com Ventalló Joaquim de faceta La Ventalló, escriptor novell cà unes paraules: queta que li varen penjar, August Berenguer —el nostre Joaquim Ventalló— li dediVentalló feia de redactor a després va ser inclosa dins l’esmentat llibre. En l’època que es publicà el llibre, Berenguer —el nostre Joaquim Ventalló— va fer una entrevista a Samitier, que Barcelona. del August jugador il·lustratfotografies mític llibrebreui amb del d’un tracta Es C. A. A. nom, seu del inicials les amb signà qual el Associació, cretari del Comitè Provincial de Barcelona de la Federació Catalana de Futbol gràfica de difícil trobar. Editat per Planas, S. en C. El pròleg és a càrrec del se- escriure el llibre enim constància que l’any 1927, sota el pseudònim d’August—el pseudònim Berenguer1927, l’anyel que sota constància enim Ventalló segueix adduint els motius per fer un bon perfil del futbolista (cita- la nostra decisió de presentar-lo al públic tal com és». del nostre equip campió, i probablement el capità dintre de poc, acaben d’abonar d’ésserd’Anversfet des el vicecapitàfossinproumotius, no aquests Si París. de i nyol en diversos partits internacionals, i ha defensat aquell pavelló en les Olimpía- del figuraremarcar-la.Primera cal no Samitier de personalitat La esportives.masses extraviarles a contribueixAixò termes. justos seus els en coses les Pensem tant. s’esgotava.No que forma, de baix estava que ençà temps quant d’un veia es ja havia exhaurit els ditirambes en l’elogi d’ell, cuita dir que Samitier ha fracassat, que vigília la que premsal’endemà, la i lesions; n’esperava,de hom causa que a ment Samitier era considerat un xic presumptuós per alguns. Per desfer aquesta eti «Samitier, de vegades, ha tingut una mala tarda; no ha pogut donar el rendi- el donar pogut ha no tarda; mala una tingut ha vegades, «Samitier,de d’ençà que va començar a jugar-hi, ha format part de l’equipde d’ençàformatpart Barcelona ha espa- vajugar-hi, que començara Josep Samitier. L’home i el jugador, excels llibre i raresa biblio­ L’Esport Català. i altres setmanaris catalans— va catalans— setmanaris altres i Català L’Esport - - 67 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 68 VISCA LA REPúBLICA! al món arbitral i de la passió dels espectadors. cords i passions que Samitier narra plàcidament. també fa unes prèdiques en referència bassada, es fa ressò de la idea de batejar la revista amb el nom d’El Be Negre: tancament. Jordi Finestres, al llibre col·laboradorsmotivàel seus en FAI dels la persecució de la part i per Planes de mort Maria Planes. La revista, amb els alts i baixos de la censura, sortí fi ns l’agost de 1936. La l’editor de la qual era l’escriptor i crític literari Màrius Gifreda i Morros, i la dirigia Josep satíriques de l’època. El 23 de juny de 1931 sortia al carrer la revista satírica a redactor a com coincidí Planes Maria sep dia mancar. Calia viure intensament aquest esclat de llibertat que la nit oferia. Amb Jo- turns, del Paral·lel, del Barri Xino. La ciutat ofereixnoc- festa i diversió i locals la joventut no hi po- dels l’espectacle, de llum la és Barcelona nocturnes. incursions seves les en Pla, Josep i Ragasol EduardSagarra, de Maria Josep altres,entre afegiren, s’hi dos aquests A d’esbarjo. com així conjuntes, professionals situacions Visqueren d’aquest. cat a la revista nista de tot el relat. (En els annexos reproduïm l’article de Josep Manel Soldevilla, publi- reix una esquela del difunt Pau Canyelles i Salisachs. El to d’humor negre és el protago- en paper fi l Guarro, numerats i signats per l’autor. A la primera pàgina de la novel·laDel llibre apa- se’n va fer un tiratge especial de 5 exemplars en paper Japó i de 25 exemplars terrassa,Editorialde Canyelles,PauFluid ex-difuntper pessetes. editada 3 , de preu al sa bibliogràfi ca difícil de trobar avui dia. August Berenguer es desfà en elogis vers Samitier.versdesfillibre elogis Pel en desfà es BerenguerAugust anècdotes, re- len L’amistat de Ventalló amb Josep Maria Planes va ser força intensa al llarg de la vida la L’amistatllargde forçavaal intensa ser Planes Ventalló Maria de Josep amb Ventalló,Joaquim de constància tenim què novel·lade l’única publicà es L’any1931 de néixer. Ventalló no hi va posar cap impediment. va agafar el nom seu amic Ventalló si tenia registrat el nom per la publicació que portava de cap. Així fou com pressió «i un be negre amb potes rosses!», que agradava molt a Planes, el qual va demanar al setmanari parisenc, idea que no va materialitzar mai. Per aquella època era molt famosa l’ex- del l’estil a publicació una crear pensat havia ocasió d’una més en que Enchainé—, Canard de habitual lector Ventalló—també Joaquim periodista del idea fou Negre Be d’El nom humorístic, futbol potser més important que avui té Catalunya. prousufi de jugador llibret al dedicat petit aquest publicar a del tot decidir-nos a per cients saven, després d’una exhibició de joc que semblava insuperable, són, en opinió nostra, raons Barcelona» al camp de «L’Europa»— obtenint en ambdues la victòria pels colors que defen- dues tardes més memorables d’enguany —el partit Al començament dels anys trenta, les lectures de dues publicacions franceses de caire de franceses publicacions dues de lectures les trenta, anys dels començament Al les superavademostradamateix,en es si que a gairebésemblant, classe,l’alta Endemés, Le Canard Enchainé i TintínCat, sobre la novel·la El Be Negre, per col·locar-lo a la capçalera del setmanari que estava a punt Le Crapouillat impulsaren a crear-ne una rèplica catalana. El Josep Maria Planes. Set trets al periodisme a la Ra- Pau Canyelles, ex-difunt.) , a Publicitat , La Samitier. L’home i el jugador Espanya-Austria a les Corts i «L’Espanyol- i a revistesa i CatalàL’Esport El Be Negre , és una rare- Le PVR veritable humor negre aquest relat Ventalló destil·la Pau Canyelles, ex-difunt. En Joaquim Ventalló porta per títol L’única novel·la que va escriure Barcelona, 1931 l’obra poètica de Ventalló. mat amicJ. V. Foix. Enelsannexos fem unpetitrecull de Palomar. Fins i tot arribà a dedicar una poesia al seu esti- de Andreu Sant de Florals Jocs els en Bibelot» del quinzeanys «Els poesia la per Natural Flor la concedir va li havia fet els 14 anys. El desembre de 1917, amb 18 anys, se tot1913. de maig conservade es 21 que el datada és just primera la poesia; escriure va jove ben de des Ja lada. la poesia esdevenia una escapatòria vers la llibertat anhe- franquisme,del foscorintel·lectual la anysde els En tica. mans i mànigues per a trobar un racó per a la prosa poè- sobretot en la primera etapa de la seva vida; hagué de fer ven d’emocions poètiques. Va ser un home molt enfeinat, Els versos li sorgien com brolls espontanis que l’esquitxa- excelsa.forma de poesia la conrearVa poeta. excel·lent l’obra d’Hergé, tintín. fareferènciaque novel·lala a francès es veu prou refl ectit en la seva obra, si més no pel Ventalló.de ironia la L’humoren presentestiguésempre l’ofegament signifide tanmateix,l’esperit intel·lectual. car-ne podia satírica revista d’una publicació la amb coses tres totes regidor.Compaginar i giravadiari directorli periodista,de se a comque nada fei- immensa la a deguda és segurament materialització no seva la i característiques d’aquestes revista una fer a . La suposada idea de Joaquim VentallóJoaquim de idea suposada La Negre. Be El de Segons la seva fi lla, Eulàlia Ventalló, hauria estat un estat hauria Ventalló, fi Eulàlia seva lla, la Segons tot i la proposta de nom, Ventalló no va col·laborar mai Pau Canyelles,Pau ex-difunt Le Canard Enchainé Canard Le i a i AHCB en va ser col·laborador habitual Hurtado i Miró. Joaquim Ventalló també Barcelona per l’advocat Amadeu literatura, art i política, fundada a Portada de Barcelona, 31 de gener de 1929 Mirador, setmanari de 69 JOAqUIM VENtALLÓ, PERIODIStA, POLítIC, POEtA I tRADUCtOR 70 Visca la República! Gaspar-S de la República Catalana. Ventalló al fons a la dreta Francesc Macià signant el decret de la proclamació Barcelona, 14 d’abril de 1931 agarra / FV 11 va un nou període polític conegut popularment com la El gener de 1930 el general Miguel Primo de Rivera dimitia del càrrec i comença El Decret de radiodifusió La proclamació de la República. —  —  El Partit declara inviolable: Declaració de principis 1931. de març de 21 i 20 19, del Catalanes d’Esquerres Conferència la Aprovadaa de Catalunya [extracte] Principis bàsics d’Esquerra Republicana homes de Francesc Macià d’Estat Català, els del grup de celebrada al barri barceloní de Sants. En aquesta conferència hi participaren els dellargues converses idebats, naixia en el marc de la Conferència d’Esquerres Entreaquests, Esquerra Republicana Catalunya,de març,quede19el després s’estructurareni s’anarendiatics posantal plataformespartits políticsnous. i FrancescMacià —que va retornar aCatalunya el febrer de 1931. Els partits polí de molts exiliats, entre els quals el futur president de laEs donàGeneralitat una amnistia de alsCatalunya, presos polítics i exiliats, cosa que va permetreinstitució el en aquestretorn estat feia aigües. El republicanisme anava agafant adeptes. mirallAznar. La monarquia era en hores baixes i el cansament general vers una primerpel general Dámaso Berenguer i després, havent dimitit aquest, per l’al ser escollit el primer president i Joan Lluís Pujol, el secretari general.també diverses agrupacions i associacions comarcals i locals. Francescfederalstesi grupdelpolíticMaciàLluís deCompanys, va PartitRepublicà Català, com subjecció a la censura prèvia. tura, pel cinema, per la radiodifusió o per qualsevol altre procediment sense El dret a la lliure emissió i difusió del pensament per la paraula, per l’escrip- El dret a la vida amb plena seguretat i dignitat. Dictablanda L’Opinió , els sindicalis , encapçalat - - - - 71 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 72 VISCA LA REPúBLICA! — La República com a forma de Govern; les lleis fonamen- executiu; i judicial legislatiu, en Poders, de — divisió La forma la en popular voluntat la — de reconeixement El cràcia: demo- la de sobirania la a per indispensable Considera — El dret de tots els homes i dones majors de vint anys a — La igualtat davant la llei. — manifesta- de reunió,associació, de petició, de dret El — escri- correspondència de domicili, de inviolabilitat La — La llibertat de locomoció i d’elecció de domicili. — La llibertat de treball i el dret als fruits del treball. — El dret a l’ensenyament primari gratuït i obligatori. exercicii consciència la — de expressiólliure la a dret El tals sotmeses al referèndum popular. atribucions i responsables sense excepció. tots ells sobirans, independents en l’esfera de les seves gen exclusiu i legítim de Poders. ori- i dret de font única a com lleis les determinin que tat d’ésser elegits. la participació en el Govern per sufragi directe i capaci- ció i de vaga. ta, telegràfi ca o de qualsevol altra classe. del culte. FV de Joaquim Ventalló Carnet de militant d’ERC a nom 1932 ment de Barcelona.de ment AssabentatFrancesc d’aquestMacià l’Ajunta- de balcó del des República la proclamà panys d’abril14 República,la després Vigo.i d’Eibar Com-Lluís ral Republicana i un d’independent, un cadascuna. de formacions polítiques menors —Federal, Derecha Libe- entornPartidodelRadical Republicano—, regidors3 10,i xistes de la Coalición Republicano-socialista —vertebrada ren 25 regidors. Els conservadors de la Lliga, 12; els lerrou- Barcelona. A la capital catalana, els d’Esquerra aconsegui- GironaLleida,i ciutatsde les Catalunyavotadaa amés i comicis electorals. Va ser una sorpresa total. ERC va ser la forçavotadalaaquellsmés ser en arribésvida, a de dies vint s’esperavaamb ERC,comformació política una que Ningú mica. en mica creixentde anar forati fer de pòsit d’abril de 1931. En aquestes, ERC s’hi presentà amb el pro- 12 convocàpell’Estat municipalseleccionsGovern de El Eleccions municipals de l’abril de 1931 — comarques,les de i Municipis dels autonomia plena La garantia i defensa de la llibertat i de l’ordre. la en i peculiars interessos llurs de l’administració en Barcelona fou la tercera ciutat de l’Estat a proclamar el contacte amb el poble els primers dies de la República». la de dies primers els poble contacteel amb establir «per carrer al gratuïtament, altaveus, els posà RAC ràdio. per llegiren es Macià de paraules Les RAC. dista i home d’ERC, formava part del Consell Redactor de mentat— la redactà Joaquim Ventalló, que,es decreta mésal —referint-sel’ordrede televisió , perioprimera la de periodista llibre el seu Francesc al Canosa Segons Catalana. República la de sident ment aquest és l’únic decret signat per Macià com a pre- cià signà el Decret de Radiodifusió de Catalunya. Segura- tardor del mateix any, com a president oficial. la de autonòmiques eleccions les de i 1932, el Núria, de l’Estatutl’aprovació de de després i funcions, Primer,en institució. restaurada d’aquesta president primer el gué esdevin- Macià Francesc 1714. el fins perdurathavia que medieval d’origen govern de institució una recuperant —tot Catalunya de Generalitat en transformà es talana apareguda després de dos dies de vida, la República Ca- Des­ proclama. seva la de to el rebaixés que tal per cià des del nou govern republicà de Madrid es pressionà Ma- Sant Jaume, Macià exclamà: de plaça la de l’edifici de des discurs seu el En present. era hi Ventalló Joaquim Catalana. República la putació, Di- la de Palau del balcó del des seguit totproclamàfet, El decret de Francesc Macià el transcrivim tot seguit: tot transcrivim el Macià Francesc de decret El Ma- Francesc Catalana, República la proclamar-se En que atès efímera, molt ser va Catalana República La Repúbliques Ibèriques. a atesa l’obra cultural que l’Associació Nacional de Radiodi- privilegis que en matèria de radiodifusió han regit fins ara, i poble, acabem d’implantar, seria injust que continuessin els del manament per que, llibertat de règim del dins siderant subjectant-se, però, a les ordres d’aquesta Presidència, con- ciació de Catalunya, EAJ 15, la llibertat d’emissió en matèria, radiooients catalans, i propietària de l’Emissora Ràdio Asso- dels representativa entitat a com Barcelona, de diodifusió Proclamo la República Catalana dins de la Federació de Federació la de dins Catalana República la Proclamo Sol·licitada pel presidentpel Sol·licitada l’Associacióde Ra- de Nacional República TV.República CatalunyaLa ­ - ques de la desapareguda Dictadura. entrebancs burocràtics en matèria d’emissions radiofòni- diodifusió fos un fet consumat a Catalunya i esborrant els 24les rahoresllibertatde permetentla dia, que del així - Comunicacions que sigui nomenada. de Delegació corresponent la de o Presidència d’aquesta control al subjecte lliurement emetre pugui perquè zem autorit- realitza, catalana eminentment entitat a com fusió Amb aquest decret, Macià autoritzava RAC a emetre a RAC autoritzava Macià decret, aquest Amb El president de la República Catalana Barcelona, Barcelona, 15 d’abril de 1931 Francesc Macià 73 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 74 Visca la República! Gabriel Casas / FV de Barcelona etapa de regidor de l’Ajuntament Joaquim Ventalló, en la seva Circa 1930 12 ra i revolució. L’Ajuntament de Barcelona «1931-1939»): llades estatutàries per part de les Corts espanyoles. ció de l’Estatut d’autonomia; això sí, perdent bugades en alta mar per les reta- vaixell de les relacions Estat-Generalitat a bon port en els mesos de la tramita- temps després ministre de Marina. Sense ser mariner, Companys va conduir el poc Barcelonai de governadorcivil nomenat ser va Finalment, d’ERC. social n’havia estat un dels fundadors. Companys tenia molt de prestigi entre la base sindicats iespecialment amblaCNTiUniódeRabassaires; d’aquest darrer el amb relacions bones tenia més, a Barcelona; de l’Ajuntament de regidor l’alcaldia era Lluís Companys, més bregat en política municipal, car havia estat de Catalunya. Per la majoria de militants d’ERC el candidat idoni per a ocupar Aiguader, de professió metge, era militant d’Estat Català i de la Unió Socialista Catalunya. de casal i cap país, del ciutat principal governés la que confiança de home un volia aquest que atès Macià Francesc de imposició una ser Va revista la l’entrevistaa en recordà ho Ventallóaixí mateix El Macià. Francesc de ció VentallóJoaquim Barcelona de peti- ciutat a la llistes per figurà les d’ERC en (abril de 1931-gener de 1934) a l’Ajuntament de Barcelona Regidor, tinent d’alcalde El nou alcalde republicà de Barcelona, segons Ferran Aisa (República, guer- Aiguader és elegit alcalde de Barcelona en contra de l’opció de Companys. tums anteriors. El seu despatx de l’alcaldia era obert als barcelonins que anaven a burocràtiques tasques les simplificar mals ler i netejacos- dels a fer va començar mitat entre l’Ajuntament i el ciutadà, que la dictadura havia trencat. moral. Des de la seva posició d’alcalde va saber refer els ponts de diàleg i de proxi- dista. I és així com vaig resultar elegit regidor de l’ajuntament barceloní. vaem Macià en voler llistala a posar perquè tenia interès figuréshi que perio- un El doctor Aiguader, l’alcalde de Barcelona, era una persona de gran autoritat gran de persona una era Barcelona, de l’alcaldeAiguader, doctor El A les eleccions municipals de Barcelona, que varen tenir lloc el 12 d’abril de 1931, Al Vent de T errassa (núm. 50, abril de 1982): T ambé va vo- 75 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 76 Visca la República! imatge, al costat de Joan Alavedra i Manuel Ainaud. l’Ajuntament de Barcelona, que apareix a l’esquerra de la de Joaquim Ventalló, aleshores regidor de Cultura de Escolar, acompanyat del director, de mestres de l’escola i Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, visitava el Grup El dissabte 5 de novembre de 1932, el president de la del carrer Casp es convertia en Grup Escolar Municipal. confiscava els béns. Poques setmanes després, l’edifici espanyola expulsava els jesuïtes de tot el país i en El 23 de gener de 1932, el govern de la República Barcelona, 5 de novembre de 1932 FV Cultura de l’Ajuntament. atès que era el regidor responsable de l’àrea d’Educació i activa, manera de part prendre va hi Ventalló Joaquim locar la primera pedra de la Casa Bloc. Metro del Marina l’estació d’Urgència, Municipal Psiquiàtrica Clínica la BaratesMontjuïc, Cases de consistoride el urbanístic,vaGrup inaugurarcamp el el En el Giner de los Ríos, el parvulari Forestier i el Grup de Casas. nous grups escolars com el Collaso i Gil del carrer Sant Pau, inaugurarva Aiguader doctor el Macià, de costat Al ciutat. perquè entre tots havien d’ajudar a la millora de la vida de la de l’home i de la dona del carrer, ciutadans de la República, com col·lectiva. La seva política d’alcalde era escoltar particular la veu manera de feien ho si tant Ciutat, la de Casa la n a aoi dause atain i inauguracions, i actuacions d’aquestes majoria la En T ransversal i va col· va i ransversal pel que fa al funcionament de la ciutat i al seu futur: i les accions que calia dur a terme per a evitar un col·lapse celona en els anys trenta: l’AjuntamentBar- de republicàde període el estudiat ha marcel Frontdel d’Esquerres Columna),. historiador que dir, oblidats per sempre. a és rates, les per engolits forenaltres i escadussera ma l’espera de temps millors. Alguns van veure la llum de for- a calaix un en guardats quedar varen somnis i projectes programa.Molts seu el terme a dur poder per mànigues granconsistorinou el que ferde i hagué mans municipal tan era deute pel L’ofegament municipis. de matèria en competències plenes de disposà no Catalunya 1932, de l’aprovació a per part de les Fins Corts republicanes de l’Estatut municipal. política de matèria en de les competències i suficients econòmics recursos de encara sava provisionalla Catalunyaque Generalitatfetdispo- de no Barcelona era una ciutat endeutada. A això cal afegir-hi el esvaït amb la celebració de l’Exposició Universal de 1929; s’havia pública despesa La minses. molt eren Dictadura ment, pel fet que les finances municipals de l’època de la s’ha dit, englobava cultura i educació. del primer ajuntament republicà. Aquesta regidoria, com Ciutat Vella de Barcelona—, i nomenat regidor de Cultura banístic abans esmentat [es refereix a millorar les xarxes vià ur- pla d’aquell disseny al per necessària urbana, propietat la sobre progressiva tributària política una desenvolupar i sòl del l’especulació a fre posar primer, el eixos: dos per [...] la solució dels mals de la ciutat inexorablement passava Ramon Alquézar segueix explicant les raons del dèficit a oferir uns determinats serveis socials. obligavatant, per graui, espacial mobilitat de l’Ajuntament alt un amb creixent població d’una habitatge productiu, marc de exigències les a ciutat la de l’estructura adeqüés que d’urbanisme racional pla un Barcelona a mancava [...] (L’AjuntamentAlquézar Ramon en a Barcelona Per de econòmica - coix naixia democràtic ajuntament nou El —l’actual V Districte pel regidor elegit ser Ventallóva ­ tothom i de màxima qualitat. màxima de i tothom de l’abast a educació una aconseguir per marxa en sar lanitat eren eixos que calia enfortir i en alguns casos, po- tebrador del país. La gratuïtat, la laïcitat, l’accés i la cata - de les quals religioses. Per a ERC, l’educació era l’eix ver- zats, n’hi havia uns 60.000 escolarit- en escoles privades, Dels escolaritzar.la majoria sense nenes i nens 50.000 i 40.000 entre havia hi 1931 de primeria la A dècades. feia de des Barcelona de ciutat la arrossegava que mes van deixar una de les millors herències. l’educaciól’Ajuntamenton és Generalitatla republicansi i cultura la de l’àreaescolar.matèria En en terme a duta algunes iniciatives a bon port. Un bon exemple és la feina ta. d’aquestporta reformisla camí obrir nou ni podia - es no encara s’engreixésmés. deute el que evitar per rodes les a la resolució del deute municipal. Si més no, va posar pals en decididament vacaminar també i República la de ció proclama- la a anteriors anys dels urbanística peculació lista de Catalunya Rafael Campalans: caven els valors republicans. Per al líder de la Unió Socia- compromesosdans totamb país, signifi- el que amb allò persones adultes amb valors cívics. La formació de ciuta- futur, atès que d’aquesta acció en depenia la formació de de eina l’ensenyamentuna obligatoride fer a forçosper de dictadura la Primo de Rivera que havia esborrat del mapa. Calia sumar es- i cuidat havia Catalunya de nitat Mancomu- professió.la la que Dignitatde dignitat la tat: socie- la davantde prestigisocial seu el mestrei del per El dèficit en places escolars era un dels greus proble- greus dels un era escolars places en dèficit El Calia refer denouBarcelona, però senseunboncalaix En bona mesura, el doctor Aiguader va posar fre a l’es- lectivitat. solució dels problemes abans esmentats. re- la començar a per imprescindibles econòmics recursos del quantia condició municipal, deute la reduir segon, el comunicacions]; de i ries T anmateix, el consistori no restà aturat i es dugueren es i aturatrestà no consistori el anmateix, a utr é e fnmn bsc es rt dua col· d’una drets dels bàsic fonament el és cultura La per a disposar dels disposar a per non qua sine T ambé calia reforçar el pa- reforçarel calia ambé 77 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 78 Visca la República! ahir i avui : llibre seu el en escolar matèria en l’obrarepublicana de balanç el resumida, prou forma de realitzar. a polítiques accions les en dir-ho, cal no i, dia a dia del cessin els valors republicans en les activitats quotidianes Joaquim Ventallói Vergésperfectament,Joaquim i descriu ens refor - que dones i homes futurs de país el bastir Calia ’met qe s oà latvtt utrl e pr de part per cultural l’activitat a donà es que l’empenta uan el 14 d’abril de 1931 fou proclamada la República, la proclamada fou 1931 de d’abril 14 el Quan FV barcelonins al santuari visita dels tres regidors regidor no identificat, en una Comas, i a la dreta d’ambdós, un la imatge; a la seva esquerra, Pere Joaquim Ventalló, en el centre de Santa S agarra Maria de Les escoles populars escoles Les i Torrent Queralt, 1932 s / FV Ventalló ho resumeix prou bé: possible. fer de l’havien que mestres dels col·laboració com a regidor de Cultura i Educació: d’Ataülf i del carrer d’Aribau, carrer que s’estaven del ampliant. pàrvuls, a per Montessori, Escoles dues les dit, d’assistir-hi impossible els diesfeiners. Hihavia, a més a més, com s’ha era els quals les a noies les a per dominical, i ri i de pre-aprenentatge; nocturna, complementària d’oficis, de la dona, amb classe normal diürna d’ensenyament prima- d’oficis complementària i d’aprenentatge Antoni, Sant de Ronda la a Cura, Lluïsa l’Escola més, a més A nenes. i nens T passeig al Andreu, Sant de Iglésias, Ignasi l’Escola i mari, Guinardó, 50 pàrvuls, nens i nenes, i 125 d’ensenyament pri- del Parc del aire, ple a l’Escola d’alumnes, nombre mateix aire,el l’Escolaple amb nenes; a Montjuïc, 125 de i nens 125 en funcionament, que aplegaven, pel que feia a l’Escola Mar, Municipals Escoles les s’esmentaven qual el en feta, l’obra de balanç un presentar podia es 1932) de febrer de primer (delMunicipal any, Gaseta un passathaviala cara no a que En- fecunda. sap, se l’Ajuntamentja comBarcelona fou, de T Continua fent balanç Joaquim Ventalló de la seva tasca mació espiritual dels futurs barcelonins». for la novaauna obert eraper ha quepedagogia, sinóla i els avantatges i condicions requerides per la higiene escolar tots amb edificis bells uns ciutat la a simplementdonat ha l’obrasars’estava que fent—,l’Ajuntament Barcelonade no Barcelona.«Així, doncs —deiaGaseta lamunicipal expoen tunes; en resum, a intervenir directament en l’ensenyament a reformesproposard’organitzacióles a creguésopor quei professors, a redactar el reglament que havia de regular-les, dret a intervenir —l’Ajuntament— en l’elecció i en el canvi de amb instal·lades,estiguessin escoles les on llocs dels ques característiles facultatsnostreaadaptar-la alperesperiti termeserdutaviadea col·laboracióambla l’Estat,de amb d’estructuracióde l’ensenyament aBarcelona, feina que ha ra i ae, cbd diagrr 40 soas entre escolars 400 d’inaugurar, acabada Bages, i orras ota aquesta tasca no es pogué dur a terme sense la sense terme a dur pogué es no tasca aquesta ota Amb aquests Grups escolars, la ciutat havia emprès l’obra - - - - - de Primer Ensenyament de Barcelona, els professors de professors els Barcelona, de Ensenyament Primer de cap en l’Ajuntament,l’Inspector de Cultura de Comissió calde de Barcelona, els vocals i els assessors tècnics de la barceloní.ri Eren membres Patronatnatsdel Escolar l’al - escoles públiques de la ciutat que depenien del consisto- les de funcionament el gestionava i reglamentava colar l’AjuntamentCulturade de Barcelona,Patronatde el Es- da, el 30 de setembre de 1930. Dependent de la Comissió el dissolgué el 1924 i es restablí a l’època de la DictaduraLa Ainaud. Manuel pedagog del batuta la sota tenciava amb la construcció de noves escoles. po- recolliala en l’herènciaRepública,i la de comunitati prestigibon l’èpocahaviaun en que obtingut Man- la de Escolar, Patronat El Provençals. de Martí Sant a Casas, l’escola exemple —per donació la fet havia qui de nom el portessin escoles noves les que comportaven casos, de majoria la en que Donacions particulars. de d’edificis i econòmiques donacions les a gràcies casos molts en versos centres escolars, inaugurats entre el 1916 i el 1931, i di- de inauguració la promogué Aquesta Catalunya. de Mancomunitatnaixementla ple de en 1916 el implantada fou Cultura de Comissió La VenturaGassol. per aquesta Generalitat,Culturala conselleriade presididade la amb connectada estava Comissió Aquesta Cultura. de gidor Cultura era a càrrec de Joaquim Ventalló, en tant que re- l’Ajuntament de Barcelona. La direcció de la Comissió de tronat Escolar, que depenia de la Comissió de Cultura de tota vocació educativa. es troben —quan no se sap parlar de res més— a l’antítesi de expressionsque,éssertottemesi primer candentspla, de i l arnt soa fu ra e 1 d fbe d 1922 de febrer de 19 el creat fou Escolar Patronat El T gratificacions, elstriennis, els les ascensos, els pressupost,l’escalafó, el d’alguns: normal conversa l’única ser sol que corrent tan vocabulari aquest desconegut era els quals l’ensenyament,als buròcratesde que sentien l’ tresses que estimaven la ciutat i els nens per damunt de tot, perquè havia pogut comptar amb un estol de mestres i mes ota aquesta feina es pogué dur a terme gràcies al Pa - Si havia pogut fer això [referint-se a la tasca educativa] és esperit de llur funció, que no s’havien sentit mai pluses

de antigüedadde Dictablan- , i altresi , - en el seu article 50 exposava: espanyola, Constitució La republicana. constitució nova la de 50 l’altra,l’article de l’escolapública; a per jesuïtes confiscacióla escolarslaïcitati dependències les de dels la en l’educació ulls bons amb veia no que Regionalista Lliga la per posades traves les banda, D’una educativa. política la possible fer a per dificultats grans dues troba plaça com a docents. mestreshaviensuperarobtenir de per concurs públic un laïcitat i la qualitat educativa de les escoles públiques. Els que des de l’Ajuntament es vetllés per la catalanització, la mestres i els professors de les escoles del Grup i això feia les Nomenava vot. sense però veu amb darrers aquests les Normals de Mestres i els directors dels grups escolars, responsables, el mateix Joaquim Ventalló: els Entre ciutat. la a escolars places de manca la de ma sables de la Comissió de Cultura per a resoldre el proble- respon- dels feina la analitza d’EsquerresFront del marc T 1932. el jesuïtes als comissats edificis dels escolars centres en conversió la foren quals les de importants més les mobles, d’im d’adaptacions política aquesta amb dèficit el pal·lià i Es arquitectònics locals. espais del dels esmentats lloguer tant per de mitjà centres escolars, la compra com per mitjà a com d’edificis l’adaptació en i imaginació energia onable inqüesti una demostrà republicà Ajuntament primer el vi, esperar podia que els però fossin blocs construïts), en can es no que peremptori tan era problema el banda (d’altra planta nova de penúria d’edificis construcció la impedí La econòmica Aiguader. doctor del l’administració de bles destaca més coses les de fou escolars referència habilitacions fa les a que pel Cultura de Precisament, Comissió la de escolars. tasca la places de manca —la problema aquest a resoldre convicció amb Ventalló, disposa es quim quan després, i Casanovas aquest passà a presidir la d’Hisenda el juny Joan de 1931, per Joa­ per presidida primer Barcelona, de l’Ajuntament de Cultura de Comissió la [...] ao Aqéa, a Alquézar, Ramon anmateix, l’Ajuntament de Barcelona presidit per ERC ’jnaet e acln e el en Barcelona de L’Ajuntament - - - - 79 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 80 Visca la República! educatives. A voltes amb la col·laboració polítiques dels lerrouxistes les endavant tirar pogué Barcelona de ment l’Ajunta- a d’ERC govern de l’acció tot, Malgrat l’Estat. de directrius les a supeditat i terme segon en quedava educativa, matèria en Núria, de d’autonomia L’Estatut República. la de govern al total fiscal i econòmica nació L’Estat controla i legisla en matèria educativa. Subordi- ciones contenidas en este articulo torio nacional para asegurar el cumplimiento de las disposi- pública. Re lade oficial instituciones idioma el en grados los todos de docentes ellas en crear o mantener podrá Estado El en de autónomas. regiones las de y secundaria centros primaria señanza los todos en enseñanza de instrumento como también usará se ésta y castellana, lengua la de dio estu el obligatorio Es Estatutos. sus en conceden se que facultades las con acuerdo de respectivas, lenguas sus en El Estado ejercerá la suprema inspección en todo el terri- la enseñanza organizar podrán autónomas regiones Las de Barcelona organitzades per l’Ajuntament Retorn de les colònies escolars Barcelona, [...] circa 1932 - - - talà. La Comissió de Cultura establí amb les colònies un colònies les amb establí Cultura de Comissió La talà. nya. En total 30 colònies repartides per tot el territori ca- munta- de 15 i d’interior 5 semimarítim, règim en mar,4 de colònies 6 en distribuïts noies, 1.568 i nois 1.715 lars, de Barcelona en matèria de colònies escolars: l’Ajuntamentde Cultura de Comissió la per feta feina la collita. bona molt donat ha que espurna una docent: no cació l’edude anyscamp elen dels llarg al desfilant anat s’ha que fil del cabdell el és precedent Aquest d’estiu. tats lesactivi el que avui no dia lona signifiquen entendríem Sense Barce de fora lleure. d’infants estades primerenques el aquestes en l’educació a sentit donen i escolar una realitat Són morta. ells els que renoven la pedagogia estat haurien escolars o mar de colònies les pedagògic, equip un tot de suport el tasca, immensa seva la Sense Martorell. Artur pedagog la gran pel destacar realitzada obra gran cal camp aquest En responsable. i quada ade forma de alimentant-se i bona recuperant-se tot d’una estada gaudir poguessin nenes les i nens els que permetien activitats aquestes econòmics, recursos de mancats bé o respiratòries malalties patien que infants a dedicades Colònies amplià. i reforçà republicà tament de són Catalunya les mar colònies que o l’Ajunescolars, en continguts pedagògics educatius. del PRR, oposats, aquests, a la Lliga en matèria religiosa i L’any 1931 gaudiren del règim de colònies 3.283 esco- 3.283 colònies de règim del gaudirenL’any 1931 A de Mancomunitat la de heretades tasques les de Una desaprofitats, ans utilitzats fins a treure’n el màxim rendiment. amb l’ambient familiar que ha de respirar reglamentacióunala ambient colònia,inou,un enordenada compatible no fossin formació espiritual dels menuts brinda la vida en plena natura, hemparlat, demanera queels grans avantatges queperla a guessin aquell fons educatiu i social ben assenyalat del qual ja caràcterseu d’institucions milloraalperfísica nens,dels tin nies de l’any 1931, a l’adveniment de la República, al costat del de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona volgué que les Colò Les escoles populars d’ahir i avui Ventalló ens descriu Seguint l’orientació donada els anys 1922 i 1923, la Comissió ------­ pulsors de la recuperació de l’edifici per a usos educatius. im- dels un ser vaVentalló democràtica, transició plena en després, Anys militar. caserna a destinat fou l’edifici República, la de desfeta la de Després Suècia. de velló Pa- del concretament 1929, l’any de Barcelona de versal de Berga fou aprofitat d’uns pavellons de l’Exposició Uni- colònia la s’allotjava avortar. on L’edifici van franquisme madament—, va ser un gran encert que la Guerra Civil i el aproxi- 300 —uns juny de darreria la a fins d’octubre pi on anaven els nens i les nenes de Barcelona des de princi- Berga, de permanent colònia la de creació La port. bon a dur calia que sabia Ventalló que herència Una lunya. siasme l’obra duta a terme per la Mancomunitat de Cata- entu­ amb nou de brollar fer de necessitats amb i dura la cultura i a l’educació, enfosquida pels anys de la dicta- qualitat i en quantitat en una ciutat mancada de suport a de feina gran una engegà d’on des Cultura, de Comissió la de president el ser vaVentalló 1932, el i 1931 el Entre positiu. balanç un amb any d’un cap gratificada al vaser vers l’infant. La feina de coordinació i direcció de Ventalló en- respecte de i llibertat de clima un en classes les tien s’impar­ 1910, el iniciada trajectòria la seguint on, grans ses, de bon material per als alumnes, de patis assolellats i espaio- d’aules biblioteques, de Ventallódisposaren per nyament a Barcelona. Els nous centres escolars impulsats l’ense- de d’estructuració obra important una començà emprenedors, i entusiastes pedagogs de equips uns per quim Ventalló sobresurt amb força i empenta. Assessorat recollir saberen que aquest bagatge de nou. religioses i privades sociacions per deixat buit as- i entitats el per omplert fou Barcelonal’Ajuntament de i lloc, seu al tornaren coses les cia, realitzar-les. Sortosament, amb l’arribada de la democrà- a per capacitat oficial l’òrgan esdevenia Juventudes de Frente El d’estiu. activitats ni colònies organitzar pogué no l’Estat de diputacions les de ni ajuntaments dels cap realització per part de l’Ajuntament. A partir de l’any 1940 la prohibí en i tasca majestuosa aquesta esborrà quisme fran- El l’època. de administracions i institucions altres per seguit fou que educativa formació de exemple bon És en aquestaen És Comissió Culturade Joa- de tasca la on polític, econòmic, cultural i social. culturali econòmic, polític, nivell a importància capital de era temps mateix al però Govern.l’equippaís, de de d’un Barcelona tió eracapital màxims entrebancs que la Lliga i el PRR posaven a la ges- pels com així d’ERC, regidors d’alguns trifulgues les per ri, dirigit pel republicà Jaume Aiguader, es veié tocat fort fer ombra a la majoria d’Esquerra; tanmateix, el consisto- Republicà podia no Federalista.L’oposiciósumada de un Radical i 10, amb Partit el 12, amb Regionalista Lliga la de seguit Barcelona, de ciutat la a regidors 25 seguir passà Barcelona d’eufòrica a dificultosa. El de 12 d’abril de 1931, ERC l’Ajuntament va acon- a d’ERC situació La La majoria convertida en minoria l’alta política. El mateix Aiguader era diputat a corts. de gent amb poca experiència contrastada en el camp de mans en municipi deixavael que espanyoles,cosa Corts vegada com a diputats al Parlament de Catalunya o a les del control municipal. Molts regidors d’ERC actuaven a la dinamitzador un com pas no que fre un com més actuà Lliga La rodes. les a pals posar-hi de voluntat amb lista per o Regiona- Lliga una amb ERC cas, darrer aquest l’oposició.En mateixa la per fos ja cabdal, era barceloní consistoridel diària gestió la controlde el motiu, aquest Per mínimes. eren l’Estatut, de marxa en posada la de i poder. Les funcions de la Generalitat abans de l’aprovació màxima institució on els republicans de Macià tenien més nomia la tardor de 1932, l’Ajuntament de Barcelona era la ciatives ciutadanes. Fins que no s’aprovà l’Estatut d’auto- ment endeutat, sense recursos per a fer front a grans ini- poguessin participar d’aquestes activitats extraescolars. activitats d’aquestes participar poguessin desvalguts més els que afavorint iniciatives nombroses impulsà esperit, seu el desenvolupava i l’alumne de ge l’aireafavorialliurea marc un l’aprenentatl’educacióen - mar.Convençut,Ventalló,de que i escolars colònies des esmenta- ja les amb s’estengué català territori del cons La idea que els infants barcelonins poguessin conèixer ra- de Barcelona en el marc del Front d’Esquerres, d’Esquerres, Front del marc el en Barcelona de Segons Ramon Alquézar en el seu llibre llibre seu el en Alquézar Ramon Segons T enia, però,ajunta- enia, un L’Ajuntament les cau les - 81 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 82 Visca la República! Comes, Josep Puig i Ferreter, Joan Casanellas i Manuel Ainaud tercer per la dreta amb el cap mig pelat. Catalunya, Joan Casanovas, amb un grup de regidors de l’Ajuntament de Barcelona. Ventalló el ministre de la República espanyola Marcel·lí Domingo i el president del Parlament de D’esquerra a dreta en primer pla: el conseller de la Generalitat de Catalunya Ventura Gassol; Barcelona, A gus tí Centelles / FV circa 1931 T ambé apareixen, entre d’altres, Pere Domingo, Pere u fu eaiia mrlet Ds dl frn traspas- foren edils Dos moralment. rehabilitat fou que d’Ollé, llevat 1932, de l’octubre celebrat d’ERC Congrés del expulsats foren regidors els tots Finalment, càrrec. al per inhabilitats i militància de suspesos foren Costa forma indefinida. Per acabar, els regidors Munné, Vinyals i de SilvaSánchez i Marlès regidors els i mesos dos de de fou suspès de l’exercici del càrrec municipal per un perío- Ollé regidor El democràtica. imatge bona una Madrid, a espanyoles es debatia l’Estatut de Catalunya i calia donar, d’Aiguadermes CortsCasanovas. l’altra,les de de A els i ho- els banda, D’una enfrontats. bàndols Dos municipal. l’àmbit en partit del control pel lluita una terme a duia es que ja prim massa filà es vegades moltes però ment, l’Ajuntade gestió bona - la de responsables ser Calia tra. con- en girà se’ls que fet un foud’Esquerra democràtica municipals. En aquest sentit, la fermesa i càrrecsla transparència vendre de Esquerra mateixa la de des acusats foren d’ERC regidors de grup Un barceloní. consistori governabilitattirarendavantla poder del de tal per PRR del gent la amb contranaturapactes fer de volteshavia difícil sortida. Governava un ajuntament sense majoria i a de carreró un a ERC portaren democràtics, càrrecs tres al- regidorsamb de part per responsabilitatmunicipal la de l’abandócom així PNRE, l’escissiódel expulsatsi sos, T gudes a: gudes de eren municipal dinàmica la en dificultats les de ses enia més regidors que tota l’oposició junta. Dos traspas - R hva oeçt a eiltr ab n majoria. una amb legislatura la començat havia ERC que fins i tot acabaven, a vegades, d’estira-i-arronses desfigurant-los. i discussions llargues de després però per la Lliga Regionalista i el l’obraPRR. Els dictàmens s’aprovaven, de l’alentiment municipal com a conseqüència de l’obstruccionisme a exercit conduí democràtica, parència trans - una garantia priori a que mecanisme, Aquest cipals. mia, per la qual cosa tot s’havia d’aprovar en els plens muni- autono- tenien no municipal— gestió la de àrees grans les de comissions—responsablesLes decisions. de presa la en l’agilitat dificultava ple, del al anterior executiu organisme El funcionament del govern municipal que, mancat d’un mancat que, governmunicipal del funcionament El - diputats Josep diputats moderació d’ERC. A la mateixa la època foren expulsats els i relleu el ser de voluntat la amb (PNRE) d’Esquerra Republicà Nacionalista Partit el crearen expulsats, ser congrésextraordinarisegon nacional d’octubre. 7 del En el en ratificada 1933, de setembre de 28 el directori del decisió per expulsatsvand’ERC ser l’anyi 1931partit del tats al Parlament de Catalunya— havien estat cofundadors dipu- alhora ells Ventallótots —excepteJoaquim gidors dent de la Generalitat i d’Estat Català. Aquests quatre re- T vaixell. del timó del important part una ser Català Estat Consideraven que ERC s’havia radicalitzat en permetre a de grup del homes terme ERC, així com amb els continus enfrontaments dels a duia que políticaestaven la disconformesque lló,amb sanelles, Pere Coromines, Antoni Vilalta i Joaquim Venta Ca afegir-hil’escissióquatreregidorsJoancal dels fets; lamentables mal­ aquests amb s’acabaren Els no Ventalló. d’ERC decaps Joaquim substituí el càrrec darrer estat designat director de la Junta de Museus. En aquest havia qui el anys, 39 de edat prematura la a moria, any de banyavaplatja la a publicà Ernest Ventós. Campalans morí ofegat mentre es re- el i Campalans Rafael socialista el defunció: per sats les dels jesuïtes del carrer Casp. escoconfiscació les la de és - polítics partits aquestsdos i PRR votaven junts. Un clar exemple d’aquesta unió entre terminades votacions —sobretot les de caire social— ERC entre els 12 de la Lliga i els 10 del PRR. coalitzada 22, sumavaL’oposició en Barcelona. de ment l’Ajuntade dins crisi regidorsaccentuàla encara12 més - PNRE; sis d’expulsats. el La pèrdua entre el 1931 i el 1933 de en d’escindits 4 traspassats, de —2 13 quedaven li’n es feia més insostenible. Dels 25 regidors elegits per ERC anticipades a Barcelona, atès que la seva gestió cada cop municipals eleccions convocar de partidaris ferms eren l’Ajuntament.de nabilitat PNRE del gent la més, a més A gover la - moments determinats en així dificultant d’ERC contra en dictamens alguns en votaren Ventalló, havia hi quals els entre regidors, Aquests PNRE. al gressaren ampoc acceptaven que Macià fos al mateix temps presi- T arradellas i Antoni Xirau, que també in- també que Xirau, Antoni i arradellas L’Opinió T orrendembarra el 1933. El mateix El orrendembarra1933. el amb la gent d’Estat Català. d’Estat gent la amb T anmateix, en de- - - 83 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 84 VISCA LA REPúBLICA! tament— i l’afer torner. un xic la Generalitat de Catalunya, a més a més de l’Ajun- esquitxà —aquest Bloch l’afer republicà: consistori mer l’Ajuntament de Barcelona en foren factors determinants. esquerresles a de republicanesescàndols divisió els La i forçala que dem d’aquesthegemònica fouperíode ERC. guanyavaCatalana Lliga republicàla que obli- no ERC: a nalista pel de component el canvià —es Catalana Lliga la lunya republicanes d’esquerra. forces A tot l’Estat les guanyaren les les dretes i a Cata- a per negatives foren vembre eleccions municipals. Els resultats de les eleccions de no- desitjades les de l’endarreriment comportà estatal cala 1933 hi haguessin convocades eleccions legislatives a es- novembrede el que fet El dimissionaris.companys seus els que càrrecigual el reposat d’abril,fouen 12 del cions elec- darreres les en votats més dels un ser En Andreu. ocupavaSant mes d’alcaldede aquell càrrectinent el de de la manera següent: d’Esquerres front del marc el en Barcelona de nibilitat numèrica de regidors de l’equip de govern diu: marc del Front d’Esquerres, en referència a la poca dispo- Pel que fa l’afer Bloch, Ramon Alquézar a Altres afers obscurs perjudicaren la credibilitat del pri- que Ventalló, Joaquim havia hi dimitents els Entre a Alquézar, Ramon dimitits. els reposà i automàticament càrrec el recuperà eleccions) passades les en vots de nombre superior obtingut hagués amb el reglament (havia municipal d’ocupar l’alcaldia qui hi nents d’alcalde d’ERC. Aiguader també dimití, però d’acord ti- de de juny cinc de després de el 1933, la primer dimissió cana de Catalunya es malversés del tot. La crisi es resolgué cions immediates abans que el prestigi d’Esquerra Republi- l’Ajuntament dissoldre convocar i novescalia 1933 elec- de nelles en una conferència recollida a a recollida conferència una en nelles de el o Casa- Joan deia com tal condicions, municipal aquelles En l’oposició. govern del projecte el era si sabia se

No No es podia realitzar cap projecte o, si es realitzava, ja no Catalana—, sent l’únic cop en tot el període ’jnaet e acln e el en Barcelona de L’Ajuntament L’Opinió L’Ajuntament de l’1 de juny de l’1 de el descriu el Regio- controlades per ERC, i també des de des també i ERC, controladesper de planes les de des ment dura- molt responia fi Lliga cà la de i PCR del atacs als i les ternacional contra la pesseta». En aquesta ocasió, ERC tan- fireceptors,la «maniobraseus de de no,els i més in- nança tat, i contra Companys, els principals implicats en l’afer o, si polítics (atacs certsclars contra Giralt, del de PRR, i conseller de la corrupcióGenerali- la contra croada la de venda catalans. qüestiómoralitaten la governcapacitatde la i polítics dels vaMadrid de aprofi l’oferta tar posar a per Bloch de tèrbola premsa La industrials. societats determinadesd’accions de compra la mitjançant pesseta la de devaluació possible la de tolosa de Llenguadoc. L’oferta consistia a especular amb l’Ajuntament de Barcelona, avalat per una carta de l’alcalde de i Generalitat la de autoritats les amb entrevistar-se per 1931 l’octubreBarcelonade a arribà que Bloch, Lazare cès, Es tractà de l’oferta que féu un estrafolari fiestrafolari un féu que l’oferta de tractà fran- nancer Es i Catalunya de Veu La FV com a regidor Catalunya de Joaquim Ventalló, Carnet d’accés al Parlament de 1933 AGUStí CENtELLES/FV a Humanitat La també per la per també Publicitat La , porta- Social, Justícia L’Opinió, de i talunya, segons Ramon Alquézar, es convertia en convertiaAlquézar, es Ramon segons talunya, les novembre a espanyolesanterior.del Corts Ca- a eleccions dretes les de triomf del després República la de govern de la Generalitat, i Catalunya esdevenia l’essència nyar-les atès que així es mantenia intacta l’autonomia i el Ramon Alquézar: Generalitat. la de govern el en tomb un fer pretenia manera d’aquesta i guanyar-les de pronòstic el vembre de 1933— i les guanyaren. La Lliga Catalana tenia no- desastrósdesacorddel volguerenel repetir—no ren forcesd’esquerrarepublicanesles eleccions,coalitza - es de director a com periodisme, al s’encarrilaven cap horitzons seus els i finit havia política tasca seva La part. prengué hi Ventallóno eleccions tes Catalunya.de municipal llei aques- la En en jurídica base la tenien que Catalunya—, de Parlament convocadespel úniques i primeres —les 1934 de gener de 14 al per pals Companys. Generalitatrestaurada, succeíel qual al càrrecel en Lluís la de president primer Macià, Francesc Canonges dels Casa la a moria 1933 de Nadal de dia El cita. la endarrerí legislatives les de convocatòria la anteriorment, dit s’ha realitzades. estat havien no encara on l’Estat de lloc l’únic era Catalunya i municipals eleccions segones les convocats’havien l’Estat tot A municipals. eleccions nya, donava plena facultat a la Generalitat per a convocar e a e eqers eulcns r ncsai gua- necessari era republicanes esquerres les a Per Catalu- a 1932 del des vigor en d’autonomiaL’Estatut pública. en la defensa de l’Estatut de Catalunya, a les Corts de la Re- grada» catalana que havia de funcionar sense discrepàncies seguit d’acusacions el i contraacusacions era nociu per a totla «unió sa- perquè banda, de deixaren el polític, d’èxit posat escàndol que per ell mateix oferia poques possibilitats dat. La mateixa Lliga i PCR, incapaços de capitalitzar un su- obli- quedà Aviatl’afer USC. la municipal, aliat seu del veu a les legislatives del 19 de novembre de 1933. En tot l’àmbit català foren considerades una segona volta T t eut s ovcrn lcin munici- eleccions convocaren es seguit ot n aquestes En L’Opinió. T al com diu com al T al com al El ba­ El Ventalló— i el consegüent naixement del PNRE. de Grup del regidors quatre dels l’expulsió amb coincideix desenvolupament seu El Barcelona. de l’Ajuntament de ment se n’aprofitaren per debilitar ERC i la seva feinanova dins - PRR el i Catalana Lliga la i 1933, de novembre de la primera legislatura, a tocar de les eleccions legislatives l’aferfou municipal més endavant. parlarem en ja d’això,Però Companys. Lluís de part per va ser el 6 d’octubre amb la proclamació de l’Estat Català revoltl’anyllargun de al amb 1934 perillosos que mortal d’ERC. mans les un premi; desunits un càstig. L’epicentre polític tornava a querra i així demostrava que la unió fa la força. Units, era poble El candidatures d’es les a - confiança votde un donathavia d’esquerres. republicans dels mans en lanes cata- institucionsl’electorat les de mantingut haviença i gonista i ERC i els seus socis havien recuperat la confian- oportunitat per capgirar la política catalana i ser el prota- una perdut havia Lliga La guanyadors. el resultaren en i luard de la República. ERC, USC i PNRE anaven coalitzats aquests termes: l’Aferde parla ens d’Esquerres, front del marc 9 de desembre de 1933, es tractava de: Ventalló, qui probablement és l’autor de l’editorial del dia ao Aqéa, a Alquézar, Ramon Un altre dels afers que afectaren ERC dins de la gestió e d ls lns de planes les de Des de les vuit línies d’autobusos. sembre del 1933, es produïa l’adjudicació definitiva a de- de 8 del sessió la en Finalment, Catalunya. de gislatiu le- comprometiapoder que el totesi de totes[sic] il·lògica a reserva de l’aprovació del Parlament de Catalunya, decisió sos quedessin definitivament adjudicades a Amadeu d’autobu- línies les s’acordàque 1933. novembre del de 24 consistorialsessiódel la en debat violent llargi un l’aferen reaparegué PNRE, l’existènciaconsumadadel ja i 1933, del ’R— nr es ul e nsr Joaquim nostre el quals els entre d’ERC— L’Opinió Celebrades les eleccions legislatives el 19 de novembre de 19 el legislatives eleccions les Celebrades T ot i això, aquest epicentre féu revolts féu epicentre aquest això, i ot T orner. Aquest afer esclatà a final de final orner.a esclatà Aquestafer ’jnaet e acln e el en Barcelona de L’Ajuntament drgd pr Joaquim per dirigida L’Opinió, T orner en orner T T orner, orner 85 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 86 Visca la República! ebe e 92 ulc l ntca e su nomenament: seu del notícia la publicà 1932 de sembre substitució d’Antoni Vilalta. JoanCasanovas, presidenti delaComissió deFoment en districtesSantdeAndreu NouBarris—i substitucióen de nomenatd’alcaldetinentserDistricteac —elsdel IX En l’àmbit municipal, el 5 de desembre de 1932 Ventalló va Tinent d’alcalde de Sant Andreu eleccions municipals els traí. les d’acceptarderrotaen i/oincapacitat tatla La país. el en contra, tot i sabent que allò era beneficiós per a la ciu- votavadictàmens alguns s’enténen No Lliga nes. la com iniciativesrepublicales - a rodes les a pals posà aquesta, comptes de cercar alguns ponts de connexió entre ERC i en Lliga, La Dictadura. la de l’Ajuntament de l’etapa de desídia la corregia que pressupostari, dèficit del ducció re- la fou Aiguader Jaume l’alcalde per dirigida nicipal polític, així com l’impulsor. Un dels èxits de la política mu- ideari amb capdavanter a com Ventalló Joaquim tenim nòmica, no barraren el pas a nous projectes. En alguns, hi més amunt, aquests afers, així com la poca viabilitat eco- moguda. molt pública, Re- la de primera la legislatura, una perfilaren esmenats aliats. seus els i ERC nyar gua- van les eleccions les desfasades..., polítiques velles de polític triomf al front fer per d’esquerres, publicanes en estava República mans delesdretes, per l’agermanament delesforces re- la perquè fos, com Fos 1934. de consistori en les properes eleccions municipals del gener el en majoria la mantingués ERC fets d’aquests davant que creia es no ningú fet, De força. perdent anés d’ERC regidors dels i l’alcalde de credibilitat la que comportà Macià. de Circulació— de Comissió la de —president Vàchier com Des de consistori.aquest en fet s’ha que escandalós l’afermés [...] Ayer mañana el teniente de alcalde del districto del alcalde de teniente el mañanaAyer L’Opinió es retreia el suport que rebien regidors T t qet eut e icmtnis afers i circumstàncies de seguit aquest ot T anmateix, com ja s’ha esmentat s’ha ja com anmateix, La Vanguardia T ots aquests elements abans elements aquests ots del dia 6 de de I X, don X, ­tuals - Generalitat. la de Sanitat de conseller Dencàs, Josep de i Barcelona, de Aiguader,alcalde Jaume de l’assistència amb més, a Catalunya.L’actecomptà,de Generalitat la de president Macià, Francesc de presència la amb 1933 de març de 13 el col·locada ser va Bloc Casa la de pedra primera La guir el procés dels inicis de la construcció de la Casa Bloc. a més de serveis bàsics per fer-la més habitable. El dúplex amb una arquitectura funcional i lligada a l’entorn, dotada fàbriques, les de prop a obrera gent a per edificis crear na Segona República el futur urbà de Barcelona. Es volien elaborat pel GA Corbusier. La realització de l’edifici va lligada al Pla Macià, GA el qui a arquitectònic, corrent d’aquest propulsors dels guint els corrents contemporanis europeus de l’època. Un ’rutcua otmoài (GAl’Arquitectura Contemporània d’ArquitectesGrup pel dissenyada ser Va país. nostre alcontemporània tat nalista,esdevingutCasaBlochala símboll’edificabilide Construïda dins la filosofia d’una nova arquitectura racio Casa Bloc de la Presidencia de Cultura. posesionarse a pasó Vilalta, señor Fomento, de presidente ex el y cordialidad de palabras cambiaron Se Presidente. don Joaquín Ventalló. a presidencia dicha de Fomento,posesión de dio Comisión correcte és Vilalta] que hasta ahora ha sido Presidente de la cognom el doncs [equivocació Vidal Antonio don alcalde presentaciónpersonaltenenciadella de señor delVentalló. teniente de alcalde saliente y el entrante, ocasión de hacer la motivo fueron cambiadas unas palabras de simpatía entre el este Con Ventalló. Joaquín don alcalde de teniente nuevo al Alcaldía de Tinencia la de posesión dio CasanovasJuan En l’etapaEn d’alcaldetinent de AndreuSant a tocàli se- T CPAC va seguir l’exemple, va ser l’arquitecte suís Lel’arquitecte l’exemple,suísser CPACseguir vava El personal afecto a la Comisión fue presentado al nuevo de teniente El media. y diez las juevesa los recibirá Este T CPAC, que pretenia desenvolupar en ple T cis aaas e a Pors de Progrés al per Catalans ècnics T PC 13) tt se tot 1930), CPAC, - - - - litzà sense cap tipus de relació amb el dissenyat pel GA amb l’edifici sense acabar, propietat de la Diputació de Barcelona, el nou règim el fina- amb la filla del metge i regidor andreuenc Josep Cararach. cials d’habitatge envers les famílies obreres. Generalitatla Catalunya.de de L’administració catalanavolia emprendre polítiquesso rec del Comissariat de la Casa Obrera i de l’Institut de l’Atur Forçós, entitats dependents T Josep Sert, Lluísarquitectes dissenyatJosepl’avantguardapels moment, del europea Casa Bloc esdevenia un nou projecte d’habitatges per a LaRivera. treballadorsde Primo amb de Dictadurauna líniala permés creadeshabitatgea en urbanístiquesobres les defugintobrers, als per d’avantatgessocialsseguit talunya,proporcionài higiènicsun nova política d’habitatges de la Generalitat republicana, d’Esquerra Republicana de Ca va ser l’opció triada, on les habitacions tenien una funció més humana i comunicativa. La orres Calvé i Joan B. Subirats, tots membres del GA L’esclat de la Guerra Civil va fer paralitzar les obres el 1937. En finalitzar la guerra, la finalitzar 1937.En el obres les paralitzar fer va Civil Guerra la de L’esclat El màxim valedor per a la seva construcció fou el líder republicà Josep Dencàs, casat T CPAC, els quals van rebre l’encàr T CPAC, la qual cosa distorsionà ­ - - d’alcalde de Sant Andreu i Joaquim Ventalló, tinent Aiguader, alcalde de Barcelona, Generalitat de Catalunya; Jaume Francesc Macià, president de la de Palomar. Entre els assistents de la Casa Bloc, a Sant Andreu Col·locació de la primera pedra Barcelona, 13 de març de 1933 COAC 87 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 88 Visca la República! nifica un edifici tal com els seus creadors el van dissenyar. dig- es greuge i l’edifici un desfà de es cament fantasma l’enderro- Amb culturals. i veïnals entitats a cedits estat baixoshan els i comunitat la de ús a per interiorsjardins recuperatrehabilitada,s’han estatels ha Bloc Casa la de eueaa o a ietr de la director i a municipal com consistori remunerada del membre a com luntària vo- feina la simultaniejant anavaVergés i Ventalló quim Joa- 1934), de 1931-gener de (abril Barcelona de tament En la seva etapa com a regidor i tinent d’alcalde de l’Ajun- de l’Ajuntament de Barcelona Activitats paral·leles i actuació com a regidor de la policia. A final del segle anys quaranta, un dels patis fou ocupat per una cavalleria Als nacional. policia la de cos del famílies allotjar-hi per —Codolà i Gualdo— i un nou bloc construït expressamentbaixos els en escola una construí s’hi règim, del vídues les i orfes les a cedit fou l’edifici de part Una conjunt. el l’emissora: dicà unes ratlles en agraïment a la seva tasca de suport a dels directius de l’esmentada emissora, Eduard Rifà, li de- l’advocatresper dirigida escriptori ciació de Catalunya. A la revista Asso­ Ràdio de Mèrit de Soci de títol el amb guardonat nya. En aquesta entitat radiofònica, el maig de Catalu - 1933 va de ser Associació Ràdio a participació la figura tes projec- aquestsprojectes Entrediversos. col·laboràamb hi també civil; societat la de part per homenatges guts lamentària de la dècada dels setanta—, obtingué recone- desprésdemocràciala vicepresidentde par- inicis els en anys —força Junta la de secretari ser a arribà on lonès, Barce l’Ateneu­ a sobretot associativa, vida en la actiu laboració amb entitats i altres mitjans periodístics. Home Ventalló el primer periodista que copsà l’esperit optimista l’esperit copsà que periodista primer el Ventalló l’Hotelde Colon.cúpula Llavorscelona la a Joaquim fouen Ràdio-Bar- catalana, emissoraprimera la de inauguració la El lector s’ha de situar a finals del 1924, quan preparàvem xx i inici del Catalunya , Ràdio - alesho L’Opinió T omàs Roig Llop, un Llop,Roig omàs xxi tot el conjunt m l col· la amb li havien tributat l’abril del 1933: Femení,ports feiaes ressò rebuigdel l’homenatgea que ta avui costaria veure persones de la seva dignitat. La revis- qual la raóper palesa, sevaeraneixements.ben La ètica motiu, a voltes no va aquest voler acceptar homenatges ni reco- Per Barcelona. de l’Ajuntament a ocupava que petual. per­ agraïment d’un demostració la rebin mèrit de socis a comque i enaltiment, contribuïtseu han al tant que homes els s’honori que és natural més Ràdio-Associació,el de ció ens hoimpedien,ienaquesta hora solemne ideconsolida- sitat de l’obra que acomplíem. qués constantment entre nosaltres, recollís al detall la inten- Associació ens quedàvem sorpresos de què, com si convis- per a publicar un article que fins i tot els directius de Ràdio- lleugera indicació sobre un tema determinat, li era suficient seguit tan de prop tota la seva actuació, que a vegades una n’ha i compenetrat tan sentit ha s’hi tothora a Associació, pels forasters, s’exposarà a perdre el càrrec que exercia. tats que se li creaven a la redacció del periòdic, influenciada dificul- les suportant i denúncies afrontant que, moments ció i fermesa que, just és recordar i mai no hem d’oblidat, els convic- una amb campanyaperiodística la compartia ritza, caracte- el l’equanimitatque amb senyorVentalló,i el seré savenaixòi tancament: perseguia de es eraperill que en el po- la Catalunya,que de ràdio-oients l’entitat dels a rietats contrade sèrie ­ una Barcelona,ocasionà fetaquestRàdio i Unión l’emissora de propietària S.A., Radio, Unió drilenya orientar els ràdio-oients de Catalunya. a contribuïren que d’articles sèrie una desgranant anar va de planes les de des i, moments d’aquells En alguns casos, va voler ser coherent amb el càrrec el amb coherent ser voler va casos, alguns En més nombroses eren les adhesions rebudes. quan d’esvair-se hagut ha Ventalló Joaquim senyor lustre mi d 13) prae dl lb d’Es- Club del portaveu 1933), de (maig Portantveu Ara ja l’hem aconseguida, hem vençut els obstacles que obstacles els vençut hem aconseguida, l’hem ja Ara Ràdio- a directament intervingut hagués mai que Sense Vinguéseparacióla Ràdio-Associacióde l’entitatde ma- ’nuise m qe rprvm ’oeag a l’il- a l’homenatge preparàvem que amb L’entusiasme a Publicitat, La que Ventalló i l’equip de govern tenien ben present. Calia neguit un era esportiva i cultural d’activitat referent un Barcelona de fer de idea La n’estavaciutat. com la cada fou la construcció d’un Palau d’Esports a Barcelona, man- esportiu equipament a fa que pel l’època de importants projectesmés dels Un sentit. aquest versosprojectesen di- de concreció la impossibilitaren esmentades amunt difiLes més política conjuntura de i econòmiques cultats persona indicada per engegar projectes en aquest sentit. la ser podia ràdio, i escrita premsa en esportiu redactor a com i Associació Futbol de Catalana Federació la de federatiua comexperiència seva àmplia la l’esport,amb de camp el En ciutat. la de esportius equipaments dels construcció la de l’encarregada era Foment de gidoria locals. també era l’encarregat de l’esport, atès que la Re- artistes a dedicades bé o cultura la de foment de cions exposi-d’organitzarcom així projectes, nous d’impulsar literaris que organitzava l’esmentada associació. Club d’Esports Femení com a membre del jurat en premis de director de la amb compaginarpaven haviade que forçai temps Barcelona a l’Ajuntament de Barcelona, càrrecs que l’ocu- les comissions de Cultura i de l’Aeroport Internacional de Ventallódates, de aquelles presidentera homenatge.En Com a president de la Comissió de Cultura s’encarregà El Club d’Esports Femení no pogué realitzar l’esmentat (una escultura amb una fi gura humana amb els braços oberts i nua). amb fi humana una gura amb escultura (una jecte d’art, la còpia de la qual podeu veure en l’adjunt gravat sinceres. quedi palesat —si més no— en aquestes ratlles humils, però tuació. signifique públic acte cap ceptar seva la ac- a lloança qués l’Ajuntamenta lloc un par vaCiutat la prometre’sde ac- no durant el cocktail que se li dedicava, perquè en entrar a ocu- Femení del noies les entre estona una conviure de gust el ens portava però responent a una ètica que ens plau, defuig Com a prova material, el Club li ha fet lliurament d’un ob- agraïment nostre el que i tothom sàpiga ho que Volem que desil·lusió la de càrrec fent-se amic, gran nostre El Vnal hva o·aoa ab el amb col·laborat havia Ventalló L’Opinió. va constantment la ciutat i les seves entitats. Com a pe- a Com sevesentitats. les i ciutat la constantmentva tertúlies i conferències. Era una personalitat que trepitja- jar de ser optimista. de Joaquim Ventalló amb reflPeris, l’entrevista,María Francisco paraules les ecteix considerada una ciutat de primera. ser de digna fessin la que d’equipaments ciutat la dotar Joaquim Ventalló era un home mogut. Participava en Participava mogut. home un eraVentalló Joaquim Finalment, el periodista d’El Mundo Deportivo que li fa tamiento no le ha de costar un céntimo que se cubra. trata de una necesidad que siente Barcelona y que al Ayun- o a nnú mtv pr n msrre piit. Se optimista. mostrarse no para motivo ningún hay No ¿Cree usted que va «efectuarse»? l’Ajuntament de Barcelona just s’estrenava com a regidor de Cultura a dia de la proclamació de la República. Ventalló, tot Ventalló, per als autobusos Roca. Lliurat el mateix Passi de lliure circulació a nom de Joaquim 14 d’abril de 1931 No hay ningún motivo para de- 89 JOAqUIM VENtALLÓ, PERIODIStA, POLítIC, POEtA I tRADUCtOR 90 Visca la República! tribuna amb barret Marxa. Ventalló, assegut a la IV Campionat de Catalunya de saludat per Francesc Macià, en el El campió Guerau Garàs és Barcelona, 15 de gener de 1933 FV vil fou col·lectivitzat per la CNT GuerraDurantCi- la moment. republicana del societat la acollí àpats i trobades amb la flor i nata de la política i de l’establimentRepública, la anysde els Morera.famíliaEn a buixant Roca, estret col·laborador de Ventalló a del mític local barceloní. Auca molt ben il·lustrada pel di- història la de auca una seixanta, anys dels final cionar,a confec­ a arribà que punt al fins duradora ser va Portes que no tenia vàlua. La vinculació de Ventalló amb Les Set sentir-lo en primera persona esdevindria un preuat tresor i agradable molt ser devia segur ben de vetllada La veu. els seusversos ambaquellamàgiaque desprenia laseva la just a tocar de la cuina, el poeta granadí anava recitant la gran actriu catalana de Margarida Xirgu. presència Asseguts a una la tau- amb comptà àpat Aquest York . eva on Lorca els va llegir el seu llibre de poemes Xifré, de Porxos als situat ciutat la de restauranthistòric Portes, Set Les a sopar a dur varen El Barcelona. de tat trions de amfi­ Federico García Lorca els en la seva ser estada a varenla ciu- Sagarra, de Maria Josep l’escriptor Joaquim particular que 1935, havia estat de Macià i ara de Companys— i l’any —secretari Alavedra de Joan amb final conjuntament Ventalló, A nostra. casa a ment l’ensenyade voltantconferències - al en oradorcom lant Sagarra.de Maria Josep Planes, Maria sep Continuà enfi- d’amics de sempre, entre els quals hi havia Josep Pla, Jo- l’Ateneuamb vinculació Barcelonès sevesles i tertúlies collala amb tenir de deixà no això, obstant No riodístic. pe­ redactor i col·laborador a com pogué com trampejà diari, del tancament del D’ençà més. mai sortir a tornar diari del clausura la ser va en conseqüència La Barcelona. de vaixellsport els amarratspresóal empresonatsen i guts mes de la Generalitat i de l’Ajuntament que van ser detin- ho- dels favor a posicionant-se tot embuts sense narrà 1934vaels viure com directora de d’Octubrede Catalunya.Sis a Fetsdel cendènciaper Els trans- gran de històrics moments Visqué país. del social ciutat; seguia fil per randa l’activitat política, econòmica i la de esdeveniments els mà primera de visqué riodista La . Rambla Les Set Portes era un restaurant regit per la el 10 d’octubre. Clausura definitiva, per no per definitiva, d’octubre.Clausura 10 el L’Opinió -FAI. Esdevingué un men- L’Opiniód’ondes , els Poeta en Nu- L’Opinió i referència a escala mundial. de gastronòmic local un és avui Encara distant. i querp propietari, segons testimonis de l’època, es tornà més es- gues de les noves autoritats governatives. El caràcter del triful- una i mil de salvar-se per mànigues i mans fer de haver van Morera els republicà, període el durant cació antics propietaris recuperaren el local. Per la seva signifi- conflicte els el bèl·lic acabar En peus. els havienposat hi jador popular on trobaren taula parada persones que mai 91 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 92 Visca la República! l’Ajuntament de Barcelona, als baixos de la plaça de Catalunya l’aeroport internacional de Barcelona, organitzada per Acte d’inauguració de l’exposició de l’avantprojecte de Barcelona, 11 de febrer de 1933 UPC / BESA 13 veurem més endavant, diversos entrebancs van paralitzar el projecte de de projecte el paralitzar van entrebancs diversos endavant, més veurem les ales de la modernitat i es capficavade ple en el seu futur més proper. Com cia de interessat públic en aquesta nova proposta. Barcelona agafava de nou presèn concorreguda una hagué hi l’acte A municipal. comissió la de sident de calde Aiguader,la Jaume ciutat, i pel Ventallómateix Joaquim com a pre pública per tal de mostrar l’avantprojecte. L’exposició fou inaugurada per l’al S’organitzà el febrer de 1933 en els locals de la plaça Catalunya una exposició es a posà de valent treballar amb l’avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona. Ventalló, l’Aeroportde quim Municipal creà es Comissió la que Barcelona, de un digne servei als seus futurs Per usuaris. aquest motiu, i a proposta de Joa Calia dotar la Ciutat Comtal d’un aeroport internacional de qualitat que oferís cès»— i l’Aeròdrom de la Volteria; perinsuficients a una ciutat com Barcelona. ció catalana—, l’Aeròdrom d’Air France —conegut com popularment «el Fran Llobregat: l’Aeròdrom Canudas —propietat de Josep Canudas, pare de l’avia Barcelona disposava barcelonina. de tres Pratdel aeròdroms a de la localitat política classe la entre important més cop cada interès un tingués que feia i d’Amèrica benestants occidental de l’Europa estats dels raons Nord, de les del una que classes les dins despuntar a començava però dia, en avui com masses de mitjà eraun No freqüent. més cop eracada llargs civils trasllats a Les grans ciutats del món occidental tenien grans aeroports i l’ús de l’avió per era i demostració la constant. l’aviació estavaàlgid època, moment seu el en aquella En món. el tot de cinema de sales les a furor fer va que Jordan, thy Estats Units l’any per WalaceClark 1931, Gable, protagonitzada Beery i Doro de aeronàutiques Catalunya. entitats les totes i Barcelona de d’Aviació l’Escola lana, l’Aero-club per Cata va Aeronàutica patrocinada Federació la Catalunya, de jecció era en de benefici la Unió de Pilots deCivils CatalunyaAviadors i esta cielo del Goldwyn-Mayer Metro la de pel·lícula la de l’estrena a assistí celona Com a president de la Comissió de Municipal l’Aeroport de Internacional Bar Internacional de Barcelona Comissió Municipal de l’Aeroport , que , s’estrenavaque de febrer l’1 La prode 1933. Urquinaona, al cinema Titanes del cielo del Titanes és una pel·lícula nord-americana estrenada als als estrenada nord-americana pel·lícula una és Titanes ------­ - - - - 93 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 94 Visca la República! acln i ’jnaet e Pa d Lorgt foren Llobregat d’una gran de magnitud i no hi van Prat faltar raonaments d’amb- del l’Ajuntament i Barcelona tat de Catalunya. Generali la de Aeronàutics Serveis dels cap ser a Arribà Canudas». del Camp «el com conegut fou aeròdrom seu ció. aviasobre llibres i escrits diversos publicà que catalana l’aeronàutica de referent català, titulat aviador primer el a l’avantprojecte. fes Llobregat al·legacions fou Canudas de Prat del l’Ajuntament que tal per Pressionà dament. rotun oposà s’hi catalana, l’aviació de divulgador i pare Canudas, Josep Llobregat. Baix del localitat aquesta i xecà una forta polèmica entre l’Ajuntament de Barcelona d’un dels aeròdroms existents l’ampliació al Prat de Llobregat, fet que ai descartava es i Viladecans, de i Gavà de poblacions les entre situats agrícoles terrenys els en aeroport un proposava Es construir barcelonina. nàutica aero proposta la en municipal l’actuació d’anar havia En Barcelona. on per clares línies a les definien es avantprojecte aquest internacional aeroport un construir Les desavinences entre la proposta de l’Ajuntament de T ambé fou professor de vol i pilot de línies aèries. El El aèries. línies de pilot vol i de professor fou ambé AMPL Eckener, sobrevolant Barcelona El Graf Zeppelin, d’Hugo Barcelona, circa 1933 - - - - - demanaven que es repensessin la seva proposta: però Barcelona, de l’Ajuntament de Municipal Comissió la de membres dels l’honorabilitat dubte en posaven no Llobregat tingueren cara i ulls. cions entre la ciutat de Barcelona i la població del Prat de comunica ­ les que Civil Guerra la de després fins ser va l’aeròdrom.No amb Espanya plaça la unia carreteraque alemany ja dirigible havia reprès el vol. El motiu, el mal estat de el la quan arribà Macià, Francesc Generalitat, la de les autoritats municipals de Barcelona. El president de aterratgel’aeroporta marçpart el 1933,per Canudas, de exemple d’això fou la rebuda del Graf Zeppelin que va fer gat que no pas de Barcelona a Mallorca amb avió. Un clar tes es tardava més a anar de Barcelona al Prat de Llobre- vol- A barcelonines. poblacions aquestes i Barcelonatre es feia ressò del mal estat de les vies de comunicació en- Viladecans era més costosa que no pas la del Prat. i Gavà de proposta la Llobregat, de Prat al Per disputa. de motiu era projecctestambé dos tots entre cost El lo. ampliar- calia només l’aeròdroml’existènciaCanudas de posant-hi sorra es podien tapar els tolls que d’aigua Remarcaveni que habitat. amb nucli al proper massa d’estar fet el i Garraf del muntanyes les amb aeroportprojectat del proximitat la retreia Llobregat de Prat el banda, tra molls, cosa que en dificultava la posada en pràctica. D’al- descartava la i proposta del Prat Barcelonaper ser una zona a d’aigua- proximitat seva la per Viladecans i Gavà de terrenys els proposava Barcelona de l’Aeroport de Municipal Comissió la banda, D’una ERC. per governats estaven municipis ambdós que present tenir Cal ques. políti- influències les com així l’època de premsa la zant dues parts per tirar endavant els seus propòsits, tot utilit- certes. són no respectes— de mena tota amb sia —dit que coses conten i realitat, la de s’aparta que memòria una bliquen [ l’Airoport de l’emplaçament l’escollir a encertar procurar de han dubte, en mai posarem no quals dels l’honestedat i Les al·legacions de l’Ajuntamentde Llobregatal·legacions LesPratde del sic Els senyors Ventalló, Pellicena i Domènec, el patriotisme senyorsEls Ventalló,patriotisme el i Domènec, Pellicena ] i obsessionats pel que creuen que és una troballa, pu troballa, és una creuen que que pel ] i obsessionats T ambé - ratge a Barcelona, exposà: ala proposta del senyor Eckener d’establir un pal d’amar marçde 1933 de l’Ajuntament de Barcelona, en referència de 17 del Plenari el Ventalló, en Joaquim Comtal. ciutat la de modernitzadora l’empenta a respecte polític grup gativesdelaLliga nos’adeien amb latrajectòria d’aquest teresd’Europa enelmapa delmón. PerVentalló a lesne Barcelona,era ficar Barcelona entre les ciutats capdavan que conscientaquella oportunitat era significava perquè un guany proposta, per a la ciutat de la port bon a dur perseverant,ciènciai dehome lluitàcontracorrent a per Ventalló,oportú.veial’Ajuntament ho aBarcelona no de nya.Les dates s’hagueren d’endarrerir, atès que l’oposició tesamb l’Ajuntament de Barcelona ila companyia alema unaparada tècnica Barcelona.a S’havien pactat unesda camí d’Amèrica anaven del que Sud, zepelinso bé en els el retorn que cap a tal Alemanya, perfessin d’amarratge propietari de Graf Zeppelin, un acord per a construir un pal per al zepelí al Prat. S’havia establert amb Hugo Eckener, d’amarratgehangarconstruirpalelun una nòmiquesiper resultatsdignes. aconseguíVentallóno del’Ajuntament boca de perpart del Consell de Ministres—, no hi ajudà gens. La pressió per Espanya,a Indalecio Prietodesprés—que seriapresident vern de la República. posta. van posar pals a les rodes per poder tirar endavant la pro i externs, havia quedat en minoria. compte que el govern municipal, després dels afers interns cipal de Barcelona a fer realitat el pressupost. Cal tenir en tingué els seus efectes amb la negativa de l’oposició muni El projecte de construir una aeroport a Barcelona també va rectificar va del Zeppelin, a com escala regular i, al tornar de Sevilla, ens d’Europa sortida la a per utilitzada ésser podia Barcelona nosaltres estava dedicat, no deixarem un moment al Dr. Ec- de cadascun qual les a polítiques activitats aquelles ficant de les eleccions al Parlament de Catalunya i en la qual, sacri- la era recordareuvosaltresque que novembre,data de 20 Fou el Dr. Eckener el que, abans d’anar a Sevilla va dir que T ambé s’intentà aconseguir suport per part del Go

això, demanant en document oficial signat el signat oficial document en demanant això, T ampoctingueren efecte les ajudes eco Q ui aleshores era ministre de Foment T ant la Lliga com el PRR ------acord amb la casa Graf Zeppelin: l’esmentataconseguir a per realitzatstreballs els posant de maig de 1933. En el mateix plenari, Ventalló seguia ex navareprendrede mes el serveiAmèrica, el regularamb dema- li on Barcelonal’Ajuntament de a adreçada carta els zèppelins camí d’Amèrica. escala fer per pal el construeixi Barcelona de ciutat la que demana es què en oficial document un obtenir fins kener El 29 de desembre,de 29 El Grafcasa la Zeppelin una escrigué poder llençar els programes oficials. éssera possible,per i, gener gener de de mitjans mes a del mes de maig i demanava que la contesta la tornessin dintre el en d’amarratge pal un amb Barcelona a comptar-se dia la petició alemanya que ens demanava concretament si po- bilitat de dir sí o no a una demanda transcendental. responsa- la i responsabilitat la sola carregar podia no que Fou amb aquest objecte que vaig traslladar al Sr. Alcalde l’Aeroport,creia de Municipal Comissió la d’aixòDavant Zeppelin, als baixos de la plaça de Catalunya l’areoport internacional de Barcelona i el port de T Barcelona, febrer de 1933 argeta convidant a l’exposició de l’avantprojecte de - 95 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 96 Visca la República! Eckener, al costat del president Macià Graf Zeppelin, al palau de la Generalitat. Hugo Rebuda del senyor Hugo Eckener, propietari del Barcelona, novembre de 1932 Lluís Torrent s / FV Generalitat: la a l’Estat de part per civil l’aviació de traspàs el seguit Arribat a aquest punt, Ventalló detalla com s’ha aconVentalló- s’ha punt, comaquest detalla a Arribat millor dit, la devolució de facultats. l’any 1931. pres havia ens que a facultats les Barcelonal’Ajuntament retornésde ens cas tot en d’acord, estava si que guérem cret. s’obtinguédies,decinc elseguida,en de i maig de mes el exposarem la urgència que el Zeppelin toqués Barcelona en Ministres, de Consell del Presidència la a anar vàrem però serveis d’aviació civil (Generalitat). els immediatament traspassés que l’Estat de obtinguérem Madrid i, gràcies a les gestions efectuades pel Sr. Pi i Sunyer, PresidentComissiól’Aeroport,la de de vaigem traslladar a pal en el mes de maig. celona en els seus programes perquè podia comptar amb el Bar- posar podia que Zeppelin casa la a contestar pública; respostaGovernla del Refos- la quina fosde dirigibles, de nat a Sevilla; anar a la realització ràpida de l’Aeroport i Port haviado- l’Estat l’ajut que Madrid de Comissiógestionés la l’aprovacióPresidentcorresponent;de el dictamen que del dintre del qual pensava que tingués realitat aquest projecte, Ventósi projectavaextraordinarique Pressupost del ment independent- representar pogués que econòmica formula d’una ràpidSunyer, l’estudi i Pi l’Ajuntament,Sr. de cretari se- al encarregar dirigibles; de Port del la a urgència, xima mà­ la l’Aeroportamb de i, immediata realització la a anar impossibilitat d’assistir-hi, el Sr. Ventós, per l’Esquerra. assistí Giralt, Cap del partit radical i s’adherí als acords. I era de l’esmentada Comissió és Cap de la minoria de la Lliga; hi membre que temps mateix al que, Pellicena assistí Hi rials. consistominories ­ les de caps assistirenels convocahi es i La Generalitat en vuit dies publicà el decret de traspàs, de decret el publicà dies vuit en Generalitat La T traspàs,ordinàriamentpublicar-se,decretde entardà El T següents: acords els prengueren es reunió aquesta En Es celebrà aquella sessió presidida per l’Alcalde i a la que al com s’acordà en aquesta reunió al dia següent jo, com raspassat el servei a la Generalitat, vàrem anar-hi i li di- li Generalitat,vàremi la raspassatservei anar-hi a el - T ment, era una fórmula econòmica que no efectivaaniria - malament a que, entendre varen principi en confirmar-ho— poden Comissió la en trobaven es i presents actualment són que —els estudiada estat d’haver després d’Hisenda, Comissió la en que, defecte el tenir va Comissió aquesta porta 2 milions de pessetes. im- que l’annex i pessetes milions 8 importa que projecte projectefantàstic d’Aeroport presentatHem penjat. aquest mica folls si ho haguéssim fet i per això no hem presentat un anés a parar a la Sagrada Família i ens haurien tractat d’una que penjat, projecte un presentar a per elements tenim no ran penjats damunt de les ciutats, com a Londres. Nosaltres revistesl’avenirestrangeresde Aeroportsparla els es esta - ment més crescut que el que presentem ara. estanys d’El Prat, hauria representat un pressupost enorme- dels qualsevol l’Aeroport dragant i més milions de grapat recarregataixòpressupostun consegüent,hauria el en per i, forma aquesta en projecte un representar pogut Hauria pessetes. de milions 5 0 4 de sobrepreu un representaria cúbic d’aixecament —us ho pot dir qualsevol contractista—, metre el pessetes 5 o 4 a calculats, que quadrats metres terrenysde almenysmetreque,representariamilió d’un un de aixecament representatun hauria zona d’aquellacostat al Llobregat; de Prat el en Aeroport d’aquest construcció la l’Ajuntament a proposar pogut perfectament hauria ria Comissiól’Aeroportla de que dir de hem aquestamatèen - nosaltres d’ells, pas al sortint i, port d’aquest realització la portar a terme aquest projecte. de la Comissió d’Hisenda, que era la que necessitàvem per a l’aprovaciómerèixercreurevàrem qual la de econòmica la poder reclamar. donant 15 dies hàbils als propietaris l’amabilitat de terrenys afectats per tenir Oficial, Butlletí el en vàreupublicà es immediatamentd’aprovar i que l’avantprojecte Barcelona ot seguit enumera els detalls econòmics: a óml eoòia u hva sa ecreaa a encarregada estat havia que econòmica fórmula La Nosaltres, a vegades, de tant en tant, hem vist que en les Durant aquests 15 dies han sortit els interessos oposats a Dintre d’aquests 15 dies hàbils, vàrem presentar la fórmu- de l’Aeroport de Comissió la presentà Immediatament 97 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 98 Visca la República! tes a disposició de Sevilla per què es construís un hangar un construís es què per Sevilla de disposició a tes febrer,de 28 del gaseta posavaqual el en pessemilions 14 - la a sortit havia que decret un signat havia ell que digués Sevillaa xiliés canvien i s’ajudés no Barcelona.a Prieto ens ques i li diguérem el disgust amb que veia la ciutat què s’au- nya, encara que no era dintre d’un pressupost. d’Espa- d’AeronàuticaCivil General Direcció la de general consignació la utilitzar pensava que dir va aspecte, aquest Barcelona. El Sr. Azaña es mostrà disposat a ajudar-nos i, en Barcelona veia que mentre s’auxiliava a Sevilla no s’ajudés a Alcalde visità el Sr. Azaña fent-li present el disgust amb què atendre altres deutes. per crescut més mica una fer podria es potser deravaque consipessetes,- de milions 9 demanàvemnosaltresde que creiapotser interessant realitzéses —que aquestemprèstit principi en que encara que, manifestà radicals, dels nom no,però, estava en Santamaria; insistirMadrid, disposata a pagués l’Estat. Jo vaig dir a Buasili que l’Estat havia dit que el que buscar de s’havia que sinó Barcelona de ciutadans l’Aeroport de Barcelona no el podien pagar íntegrament els considerava que que afirmava Bausili oposició. una sí però obstrucció,diréradical,una no minoria la de part per i lista regiona- minoria merèixer,Posteriorment,vala de part per par. la a cobert estaria hores, 24 en que, pessetes milions 9 de emprèstit un fer de tractavasimplement Es Ciutat. la Al dia següent visitàremPrieto,següent a dia MinistreAl d’Obres Públi- Sr. el i Madrid a traslladàrem ens nosaltres Mentrestant diquin les sortides de Barcelona per als dies 7 de maig, 4 de costatrepresentas’in- al que que del tubre,donarà idea us setembre,setembre,de setembre,de 24de 16 i 30 d’oc14 - juny,de 3 maig, de d’agost,6 5 dies 2 juliol, als de fenper 1 Friedrichsha- de sortides les s’indiquen que el en i Amèrica Finances que han desautoritzat els seus caps de minoria. de Comissió la en partits d’aquests d’alguns regidors uns ha hi perquè vingui no que contestardemanant de ha avui maig, de 7 dia el venir podia Zeppelin Graf el que partits dels representants als així, acordat haver-ho per cialment, ofi­ comunicat ha Barcelona de ciutat la que després que escala camí d’Amèrica. fent Barcelona a vegada primera per venir pugui Zeppelin Graf el oficials, programes els en anunciat estat ha com tal maig, de 7 dia el que fer a encaminada anat ha això. com una altra cosa i que li va semblar més bé destinar-los a carreteresfer a destinar-los i milions aquests agafar podia dalusia, de manera que per a tendre l’atur forçós, igualment d’atenuarregionsd’Extremadural’aturforçósd’Anles i de - l’objecte amb disposició seva la a diners aquests posava que 1932, de d’agost mes del llei d’una virtut en Públiques que digué i d’Obresconsignació d’una trethavia hivern, els milions 14 aquests en Zeppelin el guardar poder a per euaet l asml e porm, eatt e tot per repartit programa, del facsímil el Segurament resulta i mica una espatllat ha ho ara però, política, La T ota la gestió de la Comissió de l’Aeroportde Comissió la Barcelonade de gestió la ota Barcelona l’Aeroport Internacional de la Comissió Municipal de europeus com a president de viatge per diferents aeroports dreta, a punt d’emprendre Ventalló, el tercer per la Barcelona, agost de 1932 FV villa villa va obtenir del govern de la una República bona sub Se lliçons. males retorna ens història la passa, vegades de com I política. polseguera de molta aixecava Barcelona ciutat la a internacional aeroport d’un l’assoliment com així hangar d’un i d’aterratge pal d’un construcció Es pot observar que un tema tan innovador com la la com innovador tan tema un que observar pot Es per damunt de totes les fronteres. i món del davant sinó d’Espanyadavant pas no evidència, ocasió en què la petita política de partit ens en ha de posar en regionalista el i radical partit el què amb mateix, avui seva gent no tenia visions de perspectiva, i ara us trobareu, administrar;sabia responsable,la no que que insincer [sic], per alguns dels seus companys? desmentits d’ésser han minories de Caps aquests després per un afer, es pot donar valor als acords que es prenguin si el port de sortida d’Europa? Zeppelins de transatlàntica línia la d’ésseren fet el i roport una ciutat com Barcelona davant la importància que té l’Ae- valdràmilions. port 8 que aquella frase de l’avar cas català és terriblement certa. de si pensaran potser i magnitud d’aquesta projecte un abandoni Barcelona de ciutat la pessetes, milions 10 de ridícula com la de 2 milions de pessetes i tan ridícula com la xifra una per que creuran no Amèrica ni Europa Ni marxa. s’ensorrariasevaque continuariala món totaBarcelonael i evident és també però Zeppelin, Graf el Barcelona a ve no celona no es veu amb cor de construir aquest Aeroport. s’ens obligui a dir a Europa i a Amèrica que la ciutat de Bar- cosa, només pot deure’s a aquest estat d’inconsciència que una estranger país un a contestar acordat han partit d’un caps els que després perquè d’estatd’inconsciència, mena Zeppelin el de Barcelona. sortiria maig de 7 dia el que arreu tot per s’anunciava tubre a les 9 del matí. Només heu de reparar que encara ahir juny, 2 de juliol, 6 d’agost, 3 i 17 de setembre i 1, 15 i 29 d’oc- Heu dit que Esquerra Republicana és un partit caòtic, ir- caòtic, partit un és EsquerraRepublicana que dit Heu Jo pregunto, quan l’alcalde cridi als Caps de les minories l’Aero pessetes;- 1.872.000 valdrà Zeppelins de port El s’ensorraràsi no món el que direu em que Evidentment m’explicavanomés que deia Jo vostrauna la per actitud uè són 10 milions de pessetes per a pessetesper de milions 10 són Què - - persones com Joaquim Ventalló. de tossuderia la a gràcies és internacional aeroport un racterístiques no va ser pas paper mullat. Si Barcelona té Barcelonadotar infraestructuraper d’una d’aquestes ca- Ventalló no es va fer realitat, però l’espurna d’aquell desig projectePrat.de El del el aeroportinternacional, d’un sà va ser fins ben entrat el franquisme que Barcelona dispo- No projecte. el continuar permetia no Civil Guerra la de l’esclat que atès treballs els paralitzaren se’n novament però Barcelona, l’Aeroport de de Municipal Comissió la Amb el triomf del Front d’Esquerres es reprengué de nou d’octubre. 6 del fets els amb complicaren es mana Déu com aeroport un obtingués Barcelona que aconseguir a per enginys Els política. activitat seva la de ponsable res- i cosmopolita sentir féu el europees ciutats verses una gran experiència per a Joaquim Ventalló; recórrer di- estat fallit i la situació normalitzada. Aquest viatge va ser havia cop el que comunicava els paraules poques En jo. on el posava al corrent del cop d’Estat del general Sanjur- Aiguader,Jaume l’alcalde, per enviat telegrama un rebé Estocolm A Estocolm. i París Berlín, Londres, Entre aquests, d’Europa. internacionals aeroports diferents els copsarGiralt,Pellicenade i ferental giraavió per una en Barcelona, l’Ajuntamentde de Plenari del representació giats adinerats en serien els afortunats. pujar en vida en un aparell com aquell. Només uns privile- podria feines força prou amb que espectacle població una a un per atractiu era Catalunya de cel pel pas seu França. amb Barcelona de connexió raonada la que abans citat velo tren del d’alta va fer el tram Madrid-Sevilla preferir anys dels noranta, la ha jugada estat un repetida: govern socialista principi al després, Anys Ventalló. Joaquim i s’esborressin deixessin pas al seny, tal com propugnava polítiques trifulgues les que d’esperar hauria Barcelona zepelín; del d’aterratge port un fer poder a per venció L’agost de 1932, Ventalló, acompanyat per una petita una per acompanyatVentalló, 1932, de L’agost El Barcelona. a escala fa Zeppelin Graf el Finalment, - 99 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 100

Visca la República! periodistes Ventalló, al centre de la taula de la dreta, envoltat de del bar Núria, just davant de la Font de Canaletes. Redacció del diari Barcelona, 1936 FV La . Rambla Les oficines eren damunt 14 míting d’esquerres: un anavenen contrarepressival’actuaciócrítiques policia dirigides Les la de 1936. de gener de 21 el segrest,l’esmentat produïa es Ventallóque Joaquim franquista i van ser afusellats. fer, el periodista Ventura Virgili i Sunyol erròniament es ficaren dins del bàndol Sunyol—l’estiu Garriga i Barcelona, a cap tornar1936,Madrid en de de xo el - presari i després diputat a Corts per ERC i president del F. C. Barcelona, Josep general.d’informació . Rambla El gener de 1936 n’esdevingué director i el setmanari passà a ser diari de director de feina la simultaniejava lló feren la majoria dels diaris clausurats en aquella època, al llarg de 1935. Venta- fou clausurat per ordre governativa i no tornà a sortir mai més, cosa que sí que directorVentalló.Joaquim Després d’octubre10 del 1934,de diari el 10 capçaleres. Entre aquestes, algunes ja esmentades on féu de redactor o de i 1931, va obrir els ulls tot dient: El periodista nord-americà Lawrence A. Fernsworth, en aterrar a Barcelona el La : Rambla esport i ciutadania tiques que aquestaque rebia.tiques hi governatives, així com el segrest d’exemplars per part de la policia per les crí- suspensions de seguit un tot etapa primeraseva la en Vatransmetre.patir i subtítol per Portava trenta. anys dels dècada la en esportiva premsa de referent un dels Esports, i va tenir una bona acollida entre els lectors, el quals el feren tot del United States Daily. I no anava pas errat. Barcelona arribà a tenir més de Fernsworth era corresponsal del York, que en té set milions. Novaa que periòdics de doble el mínim vostraa comla ha és comhi d’habitants M’ha sorprès molt de veure tants diaris a Barcelona. En una ciutat d’un milió d’un ciutat una En Barcelona. a diaris tants veure de molt sorprès M’ha Esport i Ciutadania, tot un exemple clar de la filosofia que volia recollir fou fundat el 10 de febrer de 1930 per l’emper - 1930 febrerde de 10 el fundat fou Rambla La T ot justot s’estrenava com directora de La Rambla venia a substituir el setmanari The New York Times, amb la de redactor de redactor de la amb L’Opinió del The New York Sun La Rambla LaRambla L’Opinió La Nau La 101 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 102

VISCA LA REPúBLICA! tornà a ser d’esquerres i socialista. l’Estat el Frente Popular capgiraren a la truita i i la capdavant, República al ERC amb d’Esquerres, Front el lunya, Cata- A eleccions. les nou guanyarde de havienquerres d’es- republicanes forces les què en 1936, de febrer de La Rambla Carnet de Joaquim Ventalló de agost de 1930 LLUíS tORRENtS / FV de fer les maletes a corre-cuita i sortir cap a l’exili. El diari FAIhagué la per amenaçat ser En 1936. de setembre de diari. Ventalló en fou director des del 9 de gener fi ns el 9 del després i setmanari del director a com primer talló, de Barcelona, el gener de 1934. El substituí Joaquim Ven- sip, que ho va deixar en ser elegit regidor de l’Ajuntament El primer directorde primer El Som a les acaballes del bienni negre i a les portes del 16 rien amb gana. queda- encara i viu menjar-se voldrien que sembla querra d’es- és quan que ciutadà d’aquest servidors uns són tes, pun- vuit estrellestresde dugui que al ras del des guàrdia, de uniformeporten que els tots que saber de han que sinó ara, passa com enemic, seu el és carrer pel va que ciutadà Diguin-los que el policia no ha de tenir el concepte que el fou Josep Maria Mas- Maria Josep fou Rambla La en diari: 1936) es publicava un article on s’explicava la reconversió el subtítol de Portava suspès. restà i conseqüències les patí en també l’anterior.amb d’octubre6 del fets Durantels una publicació independent sense cap mena de connexió canviava la cronologia i la numeració per tal que semblés defiforma de clausurat ser Es de nitiva. evitar per lunya, de nom el amb sortir de hagué vida, seva la de llarg al multes i suspensions constants amb tuts del PSUC. En ser un setmanari primer i després diari, joven- Unifi —les Catalunya Socialistes ventuts de cades de 1939. El febrer de 1938 esdevingué portaveu de les Jo- gener el fi publicació, director—, la de dies darrers els ns maní i Baulina —que fi ns aquell moment havia estat sots- fou confi scat pel PSUC, mentre n’era el director Lluís Ay- .. l ini e e dee ssegé lr vegada altra suspengué dretes les l’autonomia de bienni a el Catalunya [sic]... de naixença la de Estatut, pro campanya la de Constituents, les de l’època fou Aleshores sortir a tornés que deixar per gloriosa, vida 1931, que portaren la República. de d’abril 12 del eleccions les a suport nostre el prestàrem presos del Garraf, la dels campanya pro Macià, aleshores proamnistiaexiliat, i campanyes les realitzàrem nom aquest i rem transigí- no Nosaltres l’autoritat. de ordre per suspesa fou vida de manes temps el de la dictadura de EraBerenguer i, al cap de entusiasme. poques set- veritable amb acollí ens català públic bla, setmanari d’esports i ciutadania. pel febrer de 1930, d’octubre7 després,apareguéel mesos qual 1929. Pocs de titulava es que de nosaltres. Deixeu-nos recordar aquell setmanari esportiu Deixeu-nos, en aquest moment de transició, parlar una mica setmanari. a com d’acomiadar-nos deure el en creiem ens En el darrer número com a setmanari (el 6 de gener de eaaeu, epé d’una després desaparegué, Catalunya de Rambla La el i patriòtica exigència una era transformació Aquesta transformar-se En esdevingué Rambla La Diari catalanista de les esquerres. , que sortia a multa per número, per multa a sortia que , Rambla La , el primer número del número primer el Esports, dels Nau La La Nau dels Esports esdevingué La Rambla Rambla La La Rambla de Catalunyade Sota Rambla . La en diari, edició del vespre,del edició diari, en La Rambla de Cata-de LaRambla Rambla La . Rambla La La Ram- La Rambla. Tornà a sortir La Rambla de Catalunya i avui, a l’ho- Durant l’etapa de Ventalló com a director, el diari tin- ra de transformar el setmanari en diari, La Rambla de Cata- gué una presentació digna i una acurada compaginació. lunya torna a deixar pas lliure a La Rambla. Publicava notícies referents als esports i els espectacles així com fotografies, dibuixos i gravats de l’època. Venta- I aquest pas lliure el va saber recollir perfectament Joa­ lló recorda la seva etapa com a director de La Rambla a 12 quim Ventalló. La seva experiència com a director de periodistes dels anys trenta així: L’Opinió i redactor en altres mitjans escrits, el qualificava com un dels millors periodistes de l’època. Ventalló va sa- La Rambla, el 1936, era un diari que surt de nit del qual en ber respondre a les noves perspectives de La Rambla i vaig ser director quan Josep Maria Massip fou nomenat re- així de clar ho transmetia en el seu primer editorial en gidor municipal i jo vaig deixar de ser-ho. Com a director, ho aquest diari, en referir-se a la situació dels presos polítics sóc fins el 9 de setembre, que agafa el relleu Lluís Aymaní i i exiliats arran dels fets del 6 d’octubre: Baulina. Per tant, em va tocar ser l’últim director del setma- nari i el primer del diari. La Rambla era un setmanari de En aparèixer avui com a diari LA RAMBLA saluda els seus lectors, amics i, amb una major efusió, aquells que per estar a la presó o a l’exili no poden compartir amb nosaltres la FV tasca que, en aquesta hora de retrobament de l’autonomia de Catalunya i de les essències republicanes del 14 d’abril, Barcelona, 1936 anem a emprendre. Per Catalunya i per la República, Àpat de la redacció de La Rambla. Ventalló, assegut a aquests seran els nostres mots d’ordre, que en aquests mo- l’esquerra de Lluís Companys; a la dreta del president 103 ments volen dir per l’amnistia, pel restabliment íntegre de de la Generalitat de Catalunya, Josep Sunyol, empresari l’Estatut de Catalunya, és a dir, per la llibertat. de La Rambla, i president del F. C. Barcelona 104

Visca la República! seu pas per autoritats franquistes comportà greus problemes, anys després, amb les publicació d’aquesta imatge en els diaris de l’època li temps de sortir de la presó aquest darrer, a Badalona. La Joaquim Ventalló amb Manuel Azaña, al cap de poc Badalona, desembre de 1934 Lluís En la mateixa entrevista, Ventalló continua narrant el narrant continua Ventallóentrevista, mateixa la En causa de les greus amenaces que havia rebut. travessari fronterala (tren)túnel pel Portbou-Cerverade a 1936, que vaig haver de marxar cuita-corrents de Barcelona categoria, tant els periodistes com els dibuixants... de era redacció la que clar és temps: seu el en èxit un tot nyol, diputat d’ERC. Vàrem arribar a tirar 70.000 exemplars, Su- sucre,N’eraopció.Josep del ta propietaril’industrial el combat molt dinàmic, i quan passà a diari mantingué aques- via un cinema i uns de la FAI van anar a esperar el cobrador. carrer Provença entre Balmes i Rambla de Catalunya, hi ha- aprovardeterminats esdeveniments. mateixAl Eixample, al Torrent La meva labor fou del gener de 1934 fins el setembre el de fins 1934 de gener mevadel fouLa labor Com a persona i com a directorde a com i persona a Com s / FV La : Rambla , no podia no , Rambla La fotografia fou un element que anà a parar a la fitxa que la aquesta i Forenretratatsjunts Badalona. a visitar a l’anà Ventalló1935, de gener de L’1Xirgu. Margarida catalana actriu gran la de casa a s’hostatjà presó la de sortit cop Un alliberat. fou any mateix del desembre de 31 El gut. detin- dies 81 Passà Gubern. Carles doctor del propietat Barcelona de pis un en detingut fou Azaña, Manuel ca, 1934, l’expresident del Consell de de Ministres d’octubrede la Repúbli- 6 del fets dels Arran contrari. bàndol del na dels redactors: a menta nes. gué defugirperevitar queelseufinal fos com eldePla- ha- dit, s’ha ja Ventalló,com Joaquim i 1936, de d’agost final a Rabassada, la carreterade la a vilment assassinat ser va Planes Maria Josep futur. el en problemes greus sins. de de des Planes, Maria Josep balladors. de la vanel matar.fensari vanLi pendre quatrepessetes. mil Els L’atacaren per robar-li els diners. El cobrador es va voler de- T T comportar de havia els denunciar Aquestavalentiaen ho sabien. Cadascú sabia la seva feina dins de la redacció. dalt. allà luminada rua de gent per llegir el que escrivíem en aquella pissarra il· que s’hi fixava.; una cosa fantàstica, no s’acabava mai la cor- gent s’ompliade jàvempissarraRambla informativa, una la Núria, a la Rambla de Canaletes. I quan alguna vegada pen- bla era un diari de nit. En aquella època estàvem damunt del el passat estic content, vàrem fer un munt de feina. article, discussions... Hi havia un gran tracte personal. Mirant un duia ens i veure a venia ens que gent haurà Hi tesanal. organitzar la feina, planificar... en aquella època era molt ar- cal aviat més que ara com era no periòdic del direcció La mé eod e proit cm e e gsae els gastaven les se com periodista el recorda ambé de redacció la a ornant Hi feia articles i, com a director, m’ocupava del contingut. els hi vàrem dir el nom del porc com assas - com porc del nom el vàremdir hi els Rambla, La Solidaridad van dir que aquests diners eren per als tre- 12 periodistes dels anysperiodistesdels quotidia- 12 labor la trenta T eníem un públic addicte i els redactorsels i addicte públic un eníem , Ventalló ens co- ens Ventalló , Rambla La i jo des jo i Publicitat, La La - Ram rotllana tot parlant de futbol ha quedat quasi per al re- al per quasi quedat ha futbol de parlant tot rotllana els pros i els contres del Barça. Aquella imatge d’avis fent sobre petar fent-la tot Canaletes, de Font la a reunia es gent La equips. d’altres i Barça del futbolístics resultats els s’anotaven on pissarra una amb home un visualitzés de redacció la de balcó del des que portà uns quants privilegiats en podien gaudir. Aquest fet Només com - públic. gran del l’abast a ràdios i telèfons havia hi feines prou amb trenta, anys Als urbà. indret aquest en fessin es BarcelonaF. C. del victòries les de bracions celeanys,les - els que Canaletescomportà,amb Fontde la de davant just tot estigués diari del seu la que fet El so i Miquel Cardona —popularment conegut com conegut com Mele figuraven quals —pseudònim de Mateu Garrau—, els Avel·lí Artís Gener entre —més dibuixants, de planter bon un tenia d’altres.I i Calders, Pere i Sagarra de Maria Alba, Víctor tistes» Joan Peiró i anarcosindicalistes«trenels - Armangué; Antoni Guansé, Domènec periodistes els altres:redactorsentreforen en redacció de la de sobre a redacció la tenia que l’AgènciaHavas, de del 10 d’agost la notícia havia arribat a Barcelona a través des i 1937 de febrer de 8 de el PSUC del els d’agost deien Ho 1936. 6 el franquistes, soldats de part per rama, ta Ventura Virgili, foren assassinats a la Sierra de Guadar- ca deia: qualificant-la de «penques». En aquesta nota Pere Ardia- comunista, dirigent destacat aleshores Ardiaca, Pere de part del PSUC el setembre de 1936. Ironitzà sobre la nota torn. de falangistes autoritats les amb problemes greus comportarà li llarga, la a Això,Ventalló. de tenia policia En aquest mitjà de premsavande hi aquestmitjà escrita, En col·laborar o Josep Sunyol, juntament amb el seu xofer i el periodis- guim ignorant en aquests moments. se- qual del sort la Garriga, Sunyoli Josep diari, nostre del Ventalló criticà durament la confiscació del diari per diari del confiscació la durament criticà Ventalló Dediquem un record al que fou estimat company i ànima La , Rambla a l’edifici del bar Núria. T T eresa Pàmies, Emili Granier Barrera, Josep Barrera, Granier Emili Pàmies, eresa ísner—, Romà Bonet —Bon—, Ricard Opis- Àngel Pestaña; els escriptors i polítics es Rambla La Quelus. bienni negre. Ventalló ho resumeix prou bé: hagué censura o si més no, no va ser tan descarada com al tòriad’Espanya. Enel període republicà d’esquerres nohi com el cas d’ quefou militar. Elsdiaris sortien ambtaques negres bé,o contrari que en l’època de la dictadura de Primo de Rivera, al civil,republicàperíodefouaquest censura en La Civil. portavengaleradesnegre,eslesde recdinsdelmitjà.censura la Pelquefaa durant bienniel amunt, i si la persona valia, podia ocupar un important càr d’avisos i seccions«mossegades les de gos» feia i novella periodistapoc a poc el anava diari, pujant del dins cop Un periodisme. de facultats havia hi no naixia, s’hi dista tarisme, no pas com a les redaccions d’avui engrup, dia.amb un Deaire perioun xic d’amateur. de esperit confeccionavenHi amb havia es molt diarisde volun Els fer. poden hoprivilegiats pocsquedels Ventalló undiari. delés tor cobrava: es que el entrevista l’esmentada en recorda periodista havia un horari fix, tot depenia de la feina que calia fer. El hi No generalment. diàries hores quatre o tres feien que dels diaris de l’època. Hi havia entre 6 i 8 redactors a sou quotidianitats altres com així redacció, la de l’ambient a 7 columnes. dibuixos i fotografies— a mida gran foli; de 4 a 10 pàgines consecutives. copes sis —o dir,copa a una grossa,és o títolguanya un de una fa en Barça el quan s’ompleCanaletes Ara,cord. Poca gent escrivia a màquina. Amb prou feines el direc En una entrevista a Rambla La em donaven tres duros per l’article. al Sabadell, de mudaina gaven tres duros per cada article. El mateix dia sortia a pa- em i escrivia, hi també jo Doncs diaris». de cadena una Ara em fa molta gràcia el Miravitlles, que diu: «Jo escric per pagàvem a tothom. En aquell temps tot anava molt baratet. ] cinc mil pessetes al mes, l’any 1933. Amb això Amb 1933. l’any mes, al pessetes mil cinc [sic] De de Palma de Mallorca, a El era publicada amb il·lustracions —gravats,il·lustracions amb publicada era

Be Negre i a set o vuit diaris més. I més. Tarragonadiaris de vuit Diari o set a i L’Avenç , amb seccions dedicades a la his (1977) Ventalló El Dia de La Rambla La T errassa, al ens descriu a Governa Diari L’Al- - - ­ - - 105

Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 106

Visca la República! Barcelona feixista del 19 de juliol de 1936, a dies després de l’alçament Portada del diari Barcelona, 21 de juiol de 1936 Lluís Torrent s / FV La , Rambla dos del moment: parla de les relacions amb les autoritats militars i policials més complicades. pronominals formes les fins Dominava catalana. llengua Fabra. Era d’origen murcià però esdevingué un sota el cul, mentre treballava, s’hi posava el diccionari de Rambla A redactors. de fer de havienvoltes a impressors Els linotipistesdesxifrarredactor.haviende cada lletra de la baixaven a la impremta escrits a mà la majoria d’ells, i els sett Jaum etló Vré ens Vergés i Ventalló Joaquim esmentat, L’Avenç A originals els i català de correctorstenien no diaris Els disparar a sang freda abans que el seu rival estigués en po- li que coronel tinent un a desafiament un Barrera, fill del capità general, s’havia fet cèlebre perquè en capità El seguir-me. a d’esquadra mosso un posar va em i molestar va es general capità del fill el que veu es Doncs s’atipava de valent, per anar-los indicant on havien de picar. ment no van donar cap resultat, el pres era fora de la cel·la i natural - que excavacions, les feien es mentre perquè vell, autoritats es deixessin enredar per un pres amb un truc tan pità general i jo vaig escriure que semblava mentida que les havia. Aquestes excavacions es feien sota la direcció del ca- blet per cercar un pretès tresor que un pres havia dit que hi excavacionssobreles l’aferarticle de Poun - a feien es que general de Catalunya. capità d’esquadra, del mossosBarrera, erafill capità que el dels capità un amenaçar va em que vegada una com teus, problemes petits solucionar podies despatxos, pels gent taves de les últimes novetats sense haver d’anar perseguint la policia, i anava molt bé perquè a la vegada que t’assaben - sent la màxima autoritat: l’alcalde, el governador o el cap de de deixar dir tot. havien ho ens democràcia En sembla. em deia, es Justicia censurar.van el no mai i tot, de deia li i maricón l’Azañaa que deia Madrid, li dretes,a de periòdic cordoun deviahaver,n’hi No República]. la anysde mers reperquè - Abans [en referir-se a les rodes de premsa], hi era pre- era hi premsa], de rodes les a referir-se [en Abans censurarecordohagués no [eshi refereixJo que pri- als tenien un linotipista anomenat linotipista un tenien T ot venia del fet que jo havia publicat que, Pescador El la dona, va dona, la fotia crac de la Gracia y Gracia La ens ho narra de forma clara i entenedora: Règim el amb compromís al Sala a fidelitat la De 1980). gués i Julià, en el seu llibre T de fugir de hagué sollevats, els amb simpatitzant força Joaquim Ventalló,Ventalló,Lluís significacions de de conservadores i germà el desesperada Davant situació passeig. d’aquesta el fer a anar s’anomenava pularment qualsevolbassadaen o paretcementiride po —allòque d’altres, assassinades vilment en plena carretera de la Ra en i casos, dels millor el presó,en la a duteseren pitosa pau. Persones de tendència conservadora, religiosa o sos mirar ni comprovar la seva actuació en plena República en ceptibles a ser considerades properes als sollevats, sense sus persones derecerca la a anavend’incontrolats que trol humà de considerables proporcions per part de grups quistes.D’ençà del19dejuliol, Catalunya patí undescon lleials a la República, així com per grups de milicians anar nya, el cop fou avortat per les tropes i els guàrdies d’assalt Guerras’iniciàduràunaquetresCivili anys.fà Catalu A cràticament el febrer d’aquell any. El cop d’Estat no triom sollevarenRepúblicademogovernelegitcontrala el de errassa i refugiar-se a casa de la sevalamare. ViMarionadeerrassarefugiar-se casa i a però després vaig saber que me la portava honrada, que ens clavarà quatre trets». No em va passar res, Barrera dient que si no diem que el seu pare és una persona general del fill presentatel ha «Se’ns senyals»dient: i i pèls «amb història la tota explicant diari al l’endemà nota una publicar ser va fer vaig que el [sic] Aleshores problemas». muchos tendrá él, a usted pega los se si pero nada, pasará le no tiros, dos usted a pega le él «Si dir: vanador, em que Llavors el que vaig fer és tornar-li-ho a explicar tot al gover- l’endemàPoblet,que de cions mateix pegavaem trets.dos excava les ­ per pare seu del dit havia que rectificava el no directamentamenaçar a Barreracapità el vaem i si que dir dia, i ell em va posar un policia d’escorta. Al final em va venir cada de premsa de conferència la aprofitant civil vernador un mosso d’esquadra em seguia tot el dia, ho vaig dir al go- que veure al jo, [sic] Doncs general. capità pare seu el nar nome- van quan sortir va en però empresonarvan El sició. El 18 de juliol de 1936, alguns militars i civils de dreta es Lluís G. Ventalló i Vergés (1903- votada. ------, 107 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 108

Visca la República! Lleida, en ocupar aquesta ciutat les tropes franquistes. de civil governador primer el ser a arribà Ventalló Lluís a falangista dirigent destacat aleshores germà, seu del l’ajut demanar de havia Joaquim d’exili,anys sis República la truita es capgirà i, en aquest cas, després de la de desfeta la amb que atès enLluís. cabdal, ser va amb fet Aquest a final a Avinyó reunien es finalment, filla i mare i d’agost, corresponents permisos els guia Joaquim Ventalló, gràcies a les seves influències, aconse- quim aconsegueixi salconduits per a la seva dona i la filla. Joa- en que tal per gestionsfa qual el Lluís, en espanten seva la exiliseu LescartesrebudesIreneel francèsdona. per en de germana la Encarnació, amb Jaume casat de Colom, germà Colom, Gabriel de casa a S’hostatjà Portvendres. a desembarqués el vaixell el que després Avinyóa arribavad’agost 2 dia El Paronella.Ferrer Lluís esdeveniaVentalló Lluís Catalunya. de Generalitat la de Governació les de a conseller el gràcies davant efectuades falsa, gestions identitat una proporcionà li quim Joa- germà seu El desapercebut. passar per bigoti xat barcavafrancèstorpediner el en Finalment, el 29 de juliol de 1936, Lluís Ventallós’em- Lluís 1936, de juliol de 29 el Finalment, de ser yo personage buscado por el Frente Popular negaron su domicilio, Liñan no, todo y que conocía el riesgo domicilioFrancia.hastapasarpudeaque Muchosotrosme tratarse de una barriada obrera y permanecí oculto en aquel por sospecha, ofrecería no Horta de barriada la en micilio necercitadofamiliaelLiñana modesta hallarse y dichodo acogermeaeste ofrecimiento, considerando que por perte micilio para que me acogiera a él; No dudé ni un momento en do su ofrecíamuerte, de perseguidoTerrassa;suponía me de tradicionalista sector el en política intervención tacada guntando por mí y diciendo que era sabedor de por mi des un cop de mà: « donava1929,anysl’Exposiciófeiali haviadebuscatfeinaa Ventalló qui a Gil, Liñan Ángel municipal funcionari el mà, millor amagatall mentre preparava la fugida del país. L’ende sevamare carreral Urgell. sabiaSebuscat aquell iera no el seva anys,filla set Luisa de arribava Barcelona a la de pis al El 19 de juliolLluísVentalló,de 19 El sevalaamb esposaIrenela i Se presentó en el domicilio de mi madre pre LeFortuneS’haviadei- . T [ errassa. sic ]». ------

110 Visca la República! FV entrà en guerra ensenyament. Dies després, la República Conferència de Joaquim Ventalló sobre Barcelona, 7 de juliol de 1936 15 L’Opinió, de robatoris i amenaces per part de membres del sindicat— llançades des de rotgement atacat. En referència a les acusacions «gansterils» —de pràctiques anarquistadiari del pàgines les de Des En perill de mort gués y sus defensores, entre los que se encuentra bur- régimen el son que encontraríamos responsables, los a buscáramos si que, delito un a importancia conceder podemos nosotros que ¿Es Monarquía? la bajo que igual siendo seguirá y siendo sigue República la con que capitalista, sistema ces más digno que el suyo, que no puede recoger estos incidentes que produce el rrido, como la Premsa burguesa que cultiva truculencia. que en Barcelona ocurre un atraco, llenáramos medio periódico reseñando lo ocu- do en Barcelona un atraco. Por lo que se ve, los de L’Opinió quisieran que siempre No pueden emplear otra arma. Esta vez el motivo es el hecho de haberse produci- No nos extraña tal proceder por parte de estos «amigos de la ... clase trabajadora». porciona acatas y mandos. pistola en mano y los que se perpetran utilizando como armas la política que pro- excepción:atracos;sin todos,los realizancondenamos basta,pero se ella que los que serviros de él, de su bondad para engañarlo. Nosotros lo dijimos una vez y con os lo demuestre el pueblo, este pueblo que, fingiendo servirle, no hacéis otra cosa que se realizan no lejos del Ayuntamiento y otros centros. que trabaja, señores de L’Opinió. Podríamos hablar de actos más repugnantes aún, Estado de dejarnos sin un céntimo. Es que no saben los de L’OpinióvezOtra ¿Dónde están los atracadores? Señores de L’Opinió: quizá algún día, y no lejano, pueblo el contra cometen se que atracos los de hablar podemos sí, Nosotros, Nosotros no tememos ser atracados. Ya se encargarán el burgués, el político y el el diari de la CNT responia: Solidaridad ObreraSolidaridad . la contrainfamia una y insidia una lanza L’Opinió que Solidaridad Obrera (Solidaridad Obrera, 8 de desembre de 1932) Solidaridad ObreraSolidaridad Ventalló vafe ser - L’Opinió? es un periódico mil ve- 111 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 112 Visca la República! a l’Ateneu Enciclopèdic Popular Conferència de Joaquim Ventalló Barcelona, 6 de març de 1936 AHCB segura, el 9 de setembre de 1936: mort d’una fugir per periple seu el Ventallónarra trenta A ell. com anarquista sindicat el enverscrític i periodista Planes, Maria Josep en que sort salvà la vida. En cas contrari hauria tingut la mateixa dis- ra. La sort de l’avís del redactor d’esports de les seves pràctiques de gangsterisme li van passar factu- a després FAItenienpunyentspresa.li seus Els a articles significa jugar-se constantment el dret a viure. en un temps on aquest sindicat té molta força i influència foscors del sindicat anarquista. Ser crític amb la CNT les tot denunciant claredat, de finestra una periodisme del fer per vida seva la arriscà també Ventalló Joaquim anarquista. sindicat del foscos punts els descobrir en tia de Barcelona fent una clara demostració de la seva valen- denunciable. Planes, amb el seu fabulós llibre vancaraPlanes, la vandonar erai totque denunciar allò i carlí, encara que no se n’hagués estat mai. Ventalló, com la CNT de membresd’alguns actuacions les amb crític Ser ERC. per pas seu pel acusació darrera —aquesta esquerrista» 1933, són llançades de nou acusacions: Com ja ha esmentat el mateix periodista, els de la CNT Fins i tot l’arriba acusar de de columna altra una En ocioso de la Esquerra, es lógico. labras de victimario. Estando allí Ventalló, y siendo organillo per la FAI a la carretera de la Rabassada a finals d’agost finals a Rabassada la de carretera la a FAI la per (assassinat Planes amb passat ha ens que el passi ens no com el PSUC ho havia fet del Cercle Eqüestre. així Liceu, del CercleFAI del apoderatLa s’havia Liceu. del Cercle al contestà: Em matar?». de han que dels llista la a en ciclisme), se n’anà a Rússia—, em digué: «Ja saps que ets expert Planes Maria Josep a referència(en ciclisme també En Vaig anar a veure en Companys i em digué: «Marxa, que «Marxa, digué: em Companysveurei en Vaiga anar Armand -FAI, podia comportar ser atacat i titllat de burgès L’Opinió criticant el sindicat anarquista per anarquista sindicat el criticant Rambla La itn, o·aoao de col·laborador Quintana, hay alma de tirano, hechos de verdugo y pa- e l’any de Obrera Solidaridad «ex lliguero, ex carlista y ex 12 periodistes dels anys dels periodistes 12 —feia Rambla La La Rambla li Els gànsters L’Opiniói -FAI - causa republicana. Calia servir la pàtria. la per feina fer calia republicans: i catalanistes principis béfugir aAmèrica. Joaquim Ventalló va ser fidel als seus Josep Pla, Carles Sentís; podia restar amagat i immòbil, o canviar-sebàndolcomvareni de catalansmoltsfercom per treballar per la República des de l’exili. Podia aprofitar Portvendress’ofería arribar en clar.prouI tenia ho talló de mort, els ideals republicans continuaven intactes. Ven amenacessignificava les car persecució malgrati que, la l’exili. afortunats, Exiliar-se més sent del els bàndol republicà i, era morttot un honor, la patir a molts n’arrossegà que virulent esclat un ocasionar van sollevats Els total. descontrolGuerrael Civilerala inicials de mesosaquells En mort. la alt: molt preu un pagar varenfer li donaria— dir, la bona vida a la qual estava acostumat i que l’exili no li na i fer cas omís de les amenaces que rebia —i tot s’ha de La valentia de Josep Maria Planes de romandre a Barcelo Carner. I així fins el 1943... en Xammar, en també havia hi aleshores París lat ja que des de tonada d’Urgell i Diputació esperant que tornés... amb un escamot— es va estar quaranta-vuit hores a la can- dit, millor militar camió un autobús, —un xed’aquestagent vesvanno germanes obrir, digueren: cotEl Madrid». a «És - les quatre, la FAI era a casa meva, al carrer d’Urgell. Les me- a i França; entravaa quan tarda la de l’una Era res. dir van a arribar vàremFrança. En anar a i trobar l’alcalde del tren), poble del costat (delno em túnel pel peu a documents, sense frontera, la travessàrem Cervera, Benjamí de Portbou, l’alcalde amb matí al L’endemà Governació. de seller nit estava ben despert, al Govern Civil, amb España de con- lia un càrrec a fora... l’avisaren, quan quan l’amenaçaren, Planes digué que si Aleshores havia de marxar sopar. vo- per o dinar per ni ners sabut que, a fora, tens privacions; pot ser que no tinguis di- de Rivera, ja s’havia exiliat i coneixia quin pa s’hi menjava. És d’aquell mateix any)». Es veu que en Planes, arran de Primo L’encertadal’exilia capfugirdecisió de salvàvida. lila Era evident que havia de marxar, perquè m’hagueren pe- la totadir, perquè un dormir... és a anar vaig nit Aquella La Rambla n’havia dit quatre de grosses. A T ísner i en i ísner - - 113 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor París, desembre de 1939 Sopar de Cap d’Any. Ventalló, és el segon per l’esquerra

FV

114 16 rassa, ho explicà prou bé: sep Puy i Juanico per a la revista això,Ventallórefer sevapogué la l’entrevistai A sortí vida. se’n Jo- féu li que personals. fins d’econòmiques des dificultats de Plens difícils. anys ser VanParís. espanyola,a República la de l’ambaixada a després Portvendres,i Un cop a França, va ser nomenat canceller del consolat d’Espanya a França, a Anys d’exili espectadors les esquenes de centenars de francesos que palesaven, amb aquesta vanem res.molestara per Elisis Les Camps que als desfilades tenien feien a com malament. Era l’època dels nazis a París, però jo anava a la meva i reconec que no m’anavapas no comerciant de vida la que és cert el i Halles Les de mercat al ta periència diplomàtica. experdreaquella ferva em MarcelinoPascua deia es que anticatalà personatge d’un l’arribada i Aires Buenos a Gallardoendavant, y enviarenMés Ossorio cions. celler. A l’ambaixada de París vaig poder conèixer molta gent i viure moltes situa- de l’ambaixada—, Eugeni Xammar —delegat de premsa— i un servidor, com a can- càrrec segon carrerai de —diplomàtic Carner Josep catalans: tresÉrem baixada. l’ambaixador de la República Espanyola a París, em va designar canceller de l’am- Setmana l’esclatla de de l’inici Barcelonaa de civil dor garida Xirgu, a Badalona. del Bienni Negre i de quan s’havia hostatjat, en sortir de la presó, a casa de la Mar- lència, i vaig poder saludar Manuel Azaña, que era un vell conegut meu del temps personal administratiu. de dir que el canceller és el segon càrrec d’un consolat i té les funcions de cap del virahavienqual al Armengol, nomenat consol d’aquella mediterrània.vila haig Us consolat d’Espanya a Portvendres. Això fou gràcies a un vell amic que es deia Ro- Vaig romandre a París fins el 1943; m’hi guanyava la vida com a corredor de frui- T L’any següent vaig aconseguir fer una escapada a Espanya, concretament a Va- A França es precipitaven les coses i, de cop i volta, em trobo com a canceller al orno a França i un altre vell conegut, Ossorio y Gallardo (divisionarigovernaGallardo y Ossoriovellaltreconegut, - un Françai a orno Terme, del Centre d’Estudis Històrics de T ràgica de 1909), que eraque 1909), ràgicade T T ot i ot er- - 115 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 116 VISCA LA REPúBLICA! l’ambaixada de la Segona República a París Aquest passaport va ser expedit per Passaport a favor de Joaquim Ventalló. parís, 1937 FV canvi: d’aquest econòmiques penúries les per com així lloc, de bre de 1938— Ventalló expressava el seu neguit pel canvi setem- de 9 el —datada d’Olwer Nicolau a adreçada tes car- les de Ventallóuna de s’agreujavaEn moments. per dres. Les gestions no donaren el fruit esperat i la situació Portven- a traslladatd’evitard’Olwer, ser Nicolautal per República, la de d’Espanya Banc del governador el vant da- gestions fer Va desastrosa. penúria de situació una en Barcelona restavaa que família la i dona la mantenir sou li signifi cà un trasbals considerable,de atèsrebaixa queLa havia de 1938. de setembre el seu, desgrat a dres, Portven- de consolat al traslladat ser va primer el i ble lut. La situació entre Ventalló i Pascua es va fer insosteni- treballant de funcionari a l’Organització Mundial de la Sa- BaltimoreUniversitatde la i classesHopkins a nant John dolid, 1897-Suïssa, 1977) acabà exiliat als Estats Units, do- béns de la República en divises. Marcelino Pascua (Valla- missió Especial d’Hisenda, la qual custodiava la venda de Co- la presidir de l’encarregat ser va càrrec nou aquest dor de París en substitució d’Ángel Ossorio y Gallardo. En ambaixa- nomenat ser va1938 setembrede El Moscou». vern de la Segona República. Va ser conegut com «l’or de go- pel Estat aquell en dipositatd’Espanya Banc l’ordel de custòdia la soviètiquesautoritats les amb signar i llar Durant la seva estada a Rússia va ser l’encarregat República. de vet- la de ambaixador a com Moscou a destinat ser va 1936 de setembre El República. la de govern del Sanitat de general director ser va 1933 a 1931 De PSOE. pel Corts a diputat i militant ser vaprofessió, de metge Pascua, Marcelino complicà. es l’ambaixador i Ventalló nat el nou ambaixador, Marcelino Pascua, la situació entre d’agost de 29 1937 fi del ns des al 12 setembre de romangué 1938. En ser nome- hi París de Espanyola República la de l’ambaixada A fugia. que gent molta a passaports oferint tot servei,gran un prestarva hi 1937.consolat Al de d’agost fi 28 1936 al de novembre ns de 25 del dres Exercí de canceller del consolat d’Espanya a Portven- a d’Espanyaconsolat del canceller Exercíde feia el seu efecte. posició, la seva protesta. Haig de confessar que l’espectacle cua: mateixMarcelinopel Pas - signada i Parísl’ambaixada de flecteix la carta rebuda el 10 de setembre de 1938 des de l’AmbaixadaParís. de a espanyolacanceller a com ment a Nicolau d’Olwer, on li narrava els fets del seu acomiada- setembrede 10 el 1938,de Ventalló envià novauna carta L’endemàmateix, Pascua. de mostraval’anticatalanisme es feia esment de la destitució de Josep Carner. Això de- l’Estatfrancès.mateixaD’Olweradreçadaa la a carta En i la República, de final l’imminent i vil Ventalló romangué dugué a terme, segurament pel desenllaç de la Guerra Ci- ria: comporta- canvi aquest que econòmiques dificultats les La comunicació del trasllat era imminent i així ho re- ho així i imminent era trasllat del comunicació La El suggeriment de retornar altre cop a Barcelona no es T la vida com pugui, que mai m’ha espantat. res, el que penso fer és anar-me’n a Barcelona i guanyar-me ger qui els enviï res. Paciència si ha d’ésser així. Però alesho- l’estrana tenen no - que ha hi gent altra i desgràcia, una És enviar,podria ni tant) a naturalment,casa. queviures de als em vaig acostumar a no sopar, perquè el sou no donava per era hi (quan viure per prou tindria jo ni d’acceptar),forces amb veig no que moralPort-Vendres (bufetada a anar tés del que guanyo, perquè tot ho envio en queviures. Si accep - mig i 3 anys, i als meus sogres. A fi de mes no em queda res i anys 6 de criatures tres amb germana meva la a anys, 77 de mare meva la a menjar de kilos 20 envio dies 15 cada em diu que en nomena canceller allí. fer-me enviar un ofici del Cònsol de Port-Vendres, en el qual coses— no ha trobat altre procediment, per treure’m, que el aquestes porta l’home perquè sinó motiu, cap tingui què per- pas —no Pascua] Marcelino ambaixador nou al rint-se esta Embajada y pase a prestar sus servicios al consulado al servicios sus prestar a pase y Embajada esta ambé en la mateixala Ventallóen carta, ambé Nicolaua fa saber A mi, per l’únic que em feia goig estar aquí, és perquè és aquí, estar goig feia em que l’únic per mi, A Ara bé, com que no sóc sant de la devoció pasqual [refe - El Ministerio ha dispuesto que cese V.de cese Canciller que comodispuesto ha Ministerio El Vayo, tot exposant la seva situació: Álvarezdel Julio República, la Governde del d’Exteriors ministre al carta una Ventallóescrivia 1938 de setembre de 20 considerable.El diferència una francs; 1.963,55 de era sou el consolat del canceller a Com francs.6.406,03 sou de canceller de l’Ambaixada espanyola a París era de fer front a les despeses familiars amb una paga minsa. El nou i la rebaixa del sou de forma considerable. Hauria de de traslladar-se significava Portvendres a Retornar cua. Pas - Marcelino ambaixador, nou del boca en República drons de la FAI, i ara era bandejat de nou pel governesqua- de per la vilment assassinat ser de por per Catalunya donat tot el que podia donar per la República. Va fugir de de 3ª de esta Embajada Don Ricardo Arranz. efectos a su cargo, lo que hará personalmente al Secretario demás y documentación llaves, las de entrega la guiente, verificar, consi- debiendo por Portvendres, en Nación la de Més clar impossible, i enutjós per a un home que havia n otede cn l ulo e 935 facs E 31 El la en Canciller de francos. cargo el ejercer a pasé 1963,55 1937 de d’agosto de sueldo el con Portvendres en España de Consulado el en Canciller de 1937cargo el ejerci niente. conve y justo estime que lo V.E. disponer pueda ello todo los conozca hechos y la situación en E. que ellos me V.colocan, y a la vista de que para suscintamente informarle es obligación mi que creo Pero reclaman. le atender que rales gravesgene y más problemas cuando atención, su clamar ción respecto a mi adoptada. corriente de la situación en que me ha colocado una resolu- al ponerle para letras, estas particular,escribirle terreno de elevarV.E.a deber,el Ministro,comoconsideroen me el en Lo comunico a V. para su conocimiento y complimento. e 2 d noviembre de 29 Del Creo que el momento no es el más a propósito para re para propósito a más el es no momento el que Creo Sin perjuicio de la comunicación oficial que me propongo Excmo. Senyor Ministro: [sic] París 10 de setiembre de 1938. e 96 l 0 e gso de agosto de 30 al 1936 de M. Pascua ­ - - 117 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 118 Visca la República! et eoóio ersna asr e n ulo de riamente insuficente para vivir. sueldo un de 6406,03notoes - 1963,55,que de otrofrancos a mensuales passar representa económico pecto as- el en injusta, e irregular es creo administrativoaspecto Embajada de París. cumplidamente acerca de mi gestión en la Cancelleria de la informaran le que multiples consulta de elementos desea, etc.faltaránguardiasdominicales, No nocturnas, V.E.a lo si mismos y aun en funciones en el Gabinete de cifra, guardias ses he alternado con los Secretarios en tareas propias de los durantesolamenteque sinó Canciller de la me- seis de más go de canciller en la Embajada de París, mi labor no ha sido la que ha sido dispuesta con referencia a mi. como separación una motivar gravepodia falta una mente sola- que entendido tengo confianza, su de sinó confianza, de ya no personas cargos, los a poner a y colaboradores nicaciones desde un punto de vista administrativo. de Canciller en la Embajada de París. cargo el en cesó fecha dicha En Portvendres. en Nación la bajada para pasar a prestar mis servicios en el consulado de Ministerio habia dispuesto mi cese como canciller de la Em- el que manifestaba me que la en París, en Embajador del recibir ordenes del consul en Portvendres. que estando a lasordenes delEmbajadorenParís nopodía dicho nombramiento. ciller en dicho Consulado y que el Ministerio habia aprovado elevarmitido Ministeriopropuestaparanombrarmeal Can- cho señor (sin contar conmigo ni consultarme) en se habia per- Consul di- del que decia me que recibí la en comunicación una Portvendres París de Embajada la en Canciller francos. 6406,03de era cargo dicho a correspondiente mensual do por el Ministerio de Estado, en fecha del propio mes. El suel- aprovadonombramiento por París en España de Embajada Por ello la forma irregular de mi cese y traslado, si en el en si traslado, y cese mi de irregular forma la ello Por Durante el año en que he estado en el ejercicio de mi car- sus escoger a decrecho tiene Embajador un cuando Aun Creó en lo escaparà V.E. la irregularidad de ambas comu- El dia12(setembre) recibí unacomunicación defecha 10 contestéle y pronunciamiento dicho irregular Consideré de fuciones en todavia estando corriente, del 7 dia El rriente y otro). Así se ha procedido con funcionarios que han co- (el sueldo de decir,meses es dos despedidos, sido han que nomina) en categoria propia (mi subalterno y auxiliar personal de funcionarios los todos a dado ha se que trato mismo el diese me se deseaba que Sr.Santillana, París, de lo, ni tan solo emprender viaje para un nuevo cargo. compromisoslos tenera añejos puesto,piso un levantarni - con cumplir ni sucede, esto cuando posible, es V.E.no que a no escapará pues dificilisima, económica situación una mente una cuarta parte del que tenía atribuido. Ello me crea el mes, se le diga que terminaría con un sueldo que es sola- funcionario,empezadoun a que comoesteen pocoscasos a corresponden que aquella Cancilleria. Supongo diarios se habrán dado en el francos Ministerio 65 de razón a dres pretensión que el resto del mes pase a cobralo en Port-ven- la Canciller,con comoseguramente actuación mi de justos dias 12 los pagárseme pretendido ha se corriente, del 12 el un trato como el que acaba de dárseme. de merecer creo no meritos— no —que antecedentes chos di- con que decir para solamente Lomenciono obré. como obrar debía ideales mis con acuerdo de que de conciencia la por dictada sido ha actuación mi que puesto vocados, in- tratameritosser contraidosse 1934.de deban No a que Presidente de las Comisiones de Cultura y Fomento de 1931 y Barcelona de Ayuntamiento del TenienteAlcalde y 1936, de izquierda de Barcelona riodista y como politico, ultimamente director de los diarios actuación publica al servicio del ideal republicano, como pe- mite vivir ni en la forma menos decorosa. como Canciller, que dicho sueldo de 1963,55 francos no per trajando. Además puede comprovar, estando en Portvendres venido he ahorahasta que la en mismaEmbajada la de fas puesto inferior en sueldo al de los ordenanzas y mecanógra un a mudarme mi, por cometida grave falta exista que sin y servicio su a estar de meses 21 de después puede, no rio do considerando que éra mi deber, pero creo que el Ministe- ción de darme las gracias por mi gestión, pues la he cumpli- Por ello manifesté al Secretario primero de la Embajada la de primero Secretario al manifesté ello Por Al cesar en mi cargo de Canciller en la Embajda de París, de años, 20 V.E.mis a prestarme para invocar de he No obliga- la Ministerioestadotengasolo el de que creo No L’OPINIÓ y LA RAMBLA de 1931 a - - de Portvendres hi consta el 9 de gener de 1937—, a Perpi- Consolat del d’Espanya. canceller de càrrec el ocupar a vendres El 22 de desembre de 1936 —en el registre del consolat Port- traslladà a finalment es sigui, comVentalló Sigui reitere atto.s.s. do a solicitar un billete de indigente para su repatriación. gos para poder subsistir, y en útlimo caso acudir al Consula- que acudir dentro de poco a implorar el socorro de los ami- tenga París en España de Embajada la de ex-Canciller un lo menos el material sea reparado. Y no se dé el caso de que branto moral de la decisión adoptada, no esemendable, por que- el que ya que para solicito, que forma la en pagado ser de petición mi atienda se que ruego le así, cree lo mo V.E.Si bien. parecerà me justicia en V.E.obre como narse, subsa- puede París, en Embajada la en Canciller de cese mi nombramiento de Canciller del Consulado en Portvendres y ralmente sin medios de subsitencia, en mitad de la calle. francostotal)en inmovilizaría me Parísdejaríaenme y libe misos. El hecho de no pagarme dichos dos sueldos (12.812,06 Embajada en París, para que con ellos atienda a mis compro brar dos meses de sueldo al ser despedido de Canciller de la creo también que no puede negarseme mi pretensión de co decorosos.vidallevaPero demediosañejos nopuesto que unacceptar a obligarme a derechoMinisteriotenga el que castigode quetengo conscienciala merecer.node creoNo bajada. por lo menos a un mínimo de corrección por parte de la Em- derecho tener Creo forma. peor en tratado hubiese me se pasado 8 y no se me ha contestado nada. han y dias, dos los a algo daria me se que contestó me Se ellos. que menos ser no solicitaba y concretas,razones por sido despedidos, en algunos casos por deslealtad, y siempre Ruego aV.E. perdone laextensición deestas letras, yme mi injustos e irregulares sido habiendo que creeV.E. Si El nombramiento de Canciller en Portvendres tiene un aire enemigo, un yo sido haber de que Ministro, Señor Dudo, 6, Avenue Dode de la Brunerie. París Joaquim Ventalló xvii - - - Givanel i el seu cor s’omplia de batecs i guspires que van relacióun qué d’amor: fixàes Joaquim Joan de filla la en el transcurs dels anys trenta. Entre trobada i trobada nas- Givanelen amb amistatfet Cervantes.havia de Joaquim eranel Givanel, Joan de filla estudiós l’obra de Miguel de trenta se’n separà i després se’n va divorciar. Joana Giva- anys mitjan A bé. massa anava no relació la que veu Es d’Aigües, que fou enviat a Granada per aquesta empresa. General Societat la a professionalment vinculat francès, un amb casada estat havia Pascual Givanel Joana cual. Pas­ Givanel Joana amb casà es Ventalló Joaquim nyà, l’ambaixada de la República Espanyola a París època Ventalló va ser el canceller de Ventalló, al seu domicili francès. En aquesta Joana Givanel amb el seu marit Joaquim París, gener de 1938 FV 119 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 120

Visca la República! francès Joaquim Ventalló, durant l’exili Joana Givanel, esposa de França, FV circa 1940 neguda crítica de literatura infantil, que arribà a publicar literaturaa de arribà crítica que infantil,neguda l’educacióa excel·lentvenirvadedicà una i es ser recoi - a anys i Eulàlia, nom per posaren Li París. a 1939 de bre d’octu- 17 el nascuda filla una tenir vaparella la nalment Ventallóvapatir, avortament,un 1938,l’agost peròde fi- de dona La America. of Society Hispanic la de i Spanish de honorari membre Lletres, Bones les de Barcelonesa l’Acadèmia del Cervantes,l’autor de Miguel de completa l’obra aquests, Entre castellana. literatura la de clàssics l’estudidels a ànima i cos en dedicà es res cies —estudiava mestre Manuel Milà i Fontanals. Deixà l’estudi de les cièn- lona Filosofia i Lletres i fou un excel·lent alumne del gran Givanel i Mas (Barcelona, 1868-1946) va estudiar a Barce- d’ella. Joan mort la de enllà més fins durà dos totsentre segura. mort una evitar per mental, París: res. Barcelona, 2006) ens apropa l’anada de Joana cap a Catalunya de Generalitat la de Propaganda de Comissariat el i lles Venteo, al llibre Joa­ i Joaquim Entre amor. un nasqués l’amistat de que fer Joana havia hagut de fugir, com el seu company senti- amenaçat per la per FAI.amenaçat 1936 de setembre el Barcelona de després fugir de hagut espanyola d’haver l’ambaixada per treballava on París, a lles Miravit escriu Ventalló», amic nostre del esposa —«futura sió el de manera, mantenint Givanel sou. serveis, D’aquesta en comis a París Comissariat del a i la Delegació d’allà cia, a de Sanitat Presidèn del Departament tat, fos traslladada T de aconseguit havia Miravitlles Ventalló. companya de Givanel, precisament Joana de cas el fou Aquest quistes. anar dels fugint vida la salvar per Catalunya de marxar de hagut havien que aquells a cobertura donar per ocasions arradellas que Givanel, que era funcionària de la Generali que era que Givanel, funcionària arradellas na hi havia una diferència d’onze anys d’edat. Daniel d’edat.anysd’onze diferència una havia hi na La delegació del Comissariat a París també servia en en servia també París a Comissariat del delegació La T arradellas— es podia retrobar amb el periodista a periodista el amb retrobar podia es arradellas— (Viena Edicions, ANC i Ajuntament de Figue- de Ajuntament i ANC Edicions, (Viena T e mrcn soito of Association American he La Revolució del bon gust. Jaume Miravit- Química— pel de les Belles Arts. Alesho- uixot. Fou membre de membre FouQuixot. T t ax, l’amor això, i ot T ahr of eachers - - - - - re la seva néta Eulàlia: per veure la seva mare en vida i que aquesta pogués veu- Barcelona a retornar decidí i decisió la replantejarfer va on li feien saber la greu malaltia que patia la seva mare, li l’oceàde Atlàntic, però sevesles de carta una germanes, ports. passa- els obtinguerend’Olwer—Nicolau Lluís de muller la seria després —que Guillem Palmital’ambaixadora de lló es plantejaren exiliar-se a Mèxic. Gràcies a les gestions vant la insostenible situació de l’ocupació nazi, els Venta- home d’esquerres, els nazis el deixaren força tranquil. Da- 1940. de juny el París a nazis dels l’entrada com així alemanys, dels bardeigs de Les Halles de París, treballant de nit. Va viure els bom - verdurescorredorfruitesi de de feia mercat Joaquim al Ventalló retornaren a París, on visqueren al Districte XVII. altres sevesles revistesi diaris en crítiques Barcelona,de entre U cp agd l Rpbia els República, la caiguda cop Un Vanguardia. La T enien la documentació preparada per fer el salt el fer per preparada documentació la enien Catalunya i una senyera, penjats dreta, hi podem observar un mapa de anys de l’exili francès. A la paret de la Joana Givanel, al pis de París, durant els París, FV T t sr n etct eulc i republicà destacat un ser i ot circa 1940 121 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 122 VISCA LA REPúBLICA! re’m abans de morir-se, car ja tenia molts anys i es trobavaanyses molts teniai ja car morir-se, de re’mabans veu-voliamevamare la que deia que mevesgermanes les un passaport per anar a Mèxic, però vaig rebre una carta de Vaig tornar a Catalunya l’any 1943. A París m’havien fet m’havien París A 1943. l’any Catalunya a tornarVaig futur per al poble català independència de Catalunya com l’única solució de republicana, fa una aferrissada defensa de la l’exili francès, Joaquim Ventalló, després de la desfeta publicada a Buenos Aires. En aquest article, des de article aparegut prèviament a la revista Coberta de l’opuscle “De cara a la independència”, un 1939 FV Catalunya, resta de la família a França. Canyameres, molt amic de la a París. El 1942 les dues dones pogueren reunir-se amb la seva muller i de la fi lla, Montserrat, atès que pare i llfi eren Mentreera exiliat,Ventalló Lluís la responsableféude es francès al castellà i al català. Retornà a Barcelona el 1950. del traduccions i novel·lateatre, de obres Albor.Publicà seva estada a la capital francesa fundà l’editorial catalana gran volada, exiliat a París en la fugida republicana. En la de dramaturg un fou Ventalló, Joaquim com terrassenc Canyameres, (terrassa,1898-Barcelona, 1964). nyameres devila i Carles Riba. Sol- Ferran Gasch, Sebastià Cabot, Just català: riodisme col·laboraren plomes destacades de la literatura i del pe- més domini del francès que tingués. En aquest número hi per materna llengua seva la en fent-ho més s’inspirava des francès.despréstraduir-losl’horaal per d’escriure A talà espanyola la realitat ca- en primer escrigué de Els temàtics.eixos dos d’aquests descripció magnífi ca tre a les vinyes espanyoles. En tots dos escrits hi feia una Espanya hi publicà dos articles, un dedicat als toros i l’al- revista sa rança. d’espe- camins nous explorar i interiors fantasmes dels signifi alliberar-se podia car escriure guerra en Europa una En difícil. i fosca situació d’una davant valentia una ser fi del a unes idees, a un país i a la llibertat; un coratge i re en aquestes revistes era quelcom digne. Representava possibles represàlies de les autoritats franquistes. Escriu- d’evitartal per Sisquella, Sebastià pseudònim el utilitzar blica i el govern de la Generalitat a l’exili. En totes elles va fl ama de la llengua la catalana així encesacom l’esperit de ben la Repú- tenir volien que exiliats catalans per des manor l’exilicomde vistes mig (Al Vent núm. 50. terrassa, abril de 1982). i vaig venir cap aquí, i encara la meva mare va viure un any i delicada de salut. I aleshores, vaig estripar aquell passaport A França mantingué una bona amistat amb Ferran Ca- Mentre era a París, l’any 1939, col·laborà en la prestigio- re- amb col·laboracions fet havia França a era Mentre de Xile, E e nmr ddct a dedicat número el En Vivante Tradition. La Pont Blau i de Buenos Aires, Buenos de Ressorgiment Xaloc de Mèxic. Revistes edita- Ger- la memòria i l’oblit (Barcelona: Baula, 1999): de Ferran Canyameres al llibre biògrafCanyameres.el propietatde empresa,Segons ta capitalista. Joaquim Ventalló va durar molt poc en aques- terrassencsmans Ferreteri Puig amb i Ballbé com soci a Innovationsempresa nova seva la Ventallóa Joaquim a feina Ventalló,oferí família nyameres) donés diners, que ell restituïa a l’Enriqueta (la dona d’en Ca- amistat i perquè Lluís G. Ventalló li pregava de tant en l’antigatant li per tot, del mai que encara desvinculà, se’n i talló VenJoaquim - amic seu del conducta la amb decebut molt cobrava.quedar Canyameresvaque sou del enllà més tra, l’al- rere vegada una econòmicament d’ajudar A l’havia més, pertocaven. li que obligacions les atenent pas no que Joaquim es passava més hores escrivint cartes personals . T extile, associat amb els ger- els amb associat extile, Ferran Canyameres. Entre 123 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 124 Visca la República! seu fill Joan la Rambla de Catalunya amb el Joaquim Ventalló passejant per Barcelona, 1 de març de 1953 FJI 17 a en Joaquim per saber noves de la seva mare i de la família reclosa a Barcelo- ment. En Lluís, li ho féu saber en una carta datada el 10 de gener de 1939: del moment. Algunes cartes, en ser escrites en català, s’extraviaven en castellà o en francès, entre els dos germans, per a poder passar la censura la mateixa sang; eren germans per damunt de tot. A voltes s’havien d’escriure saport fals. En Joaquim i en Lluís eren ideològicament contraris, però eren de seguramort pas- d’una un fugir amb i gràcies germà seu del influències les a guerra.Repúblicavaen la G. de Lluís poder inicials roig,mesos cionari els en solucionar-li el seu retorn. Era la torna a l’ajuda rebuda en ple període revolu- mà. Lluís Ventalló era un home fort dins del nou règim. Ara li tocava al germà abans calia organitzar bé les coses,però calia Barcelona, posar-se en a contacteretornar amb decidí el seu i ger- passaport el estripà Mèxic; a cap marxa el desig que en vida pogués conèixer la seva néta Eulàlia, el van fer repensar la la dona i la filla, una oportunitat única. munt de possibilitats per a refer la seva vida i la dels seus éssers més volguts, panyols. blica. El govern mexicà va oferir acolliment a milers de refugiats catalans i es- suport —i encara n’havia de continuar donant— al govern de la Segona Repú - donat havia que país el ser vaMèxicnova vida. d’una partida de punt a escollitcom l’havien exiliats republicans catalans de majoria La lloc. nou aquell a anar a Mèxic. fos més fàcil i menys terrible. Primer, com ja hem esmentat més amunt, pensà VentallóJoaquim creixésen el que desig de féu marxar.règim, Necessitavanou retrobarel un amb nou francesoslloc on de la vida majoria la de sordesa Aquella França ocupada, entre la foscor del terrible nazisme i la complaença o El retorn a Catalunya, un llarg túnel Els primers mesos de l’any 1938 en Lluís, des del bàndol franquista, escrivia La correspondència entre tots dos cada cop era més fluida. [...] per tant t’agraeixo que a partir d’ara, a l’escriure, ho facis en castellà. T ambé acolliria, per un temps, el Govern català a l’exili. Significava un T enia el passaport per poder passar la frontera i establir-se en T anmateix, la malaltia de la seva mare i voluntària­ 125 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 126 Visca la República! nascuda el 1939, a París Ventalló amb la seva filla Eulàlia, París, 26 de juny de 1942 Mercader / FV talló com a governador civil: Règim, el amb compromís al Sala a fidelitat la De (1903-1980). llibre el en Vigues, Mariona da. l’Estatut derogava d’autonomia de FrancoCatalunya i restablia la Diputació de Llei- Francisco general el de 1938, d’abril 5 El 1931. de d’abril 14 del d’abans nistrativa admi- i política l’organització restablir significava Lleida la repressió en vida. L’arribada de les forces franquistes a conseqüències, alguns amb la mort i la presó, i altres amb Els republicans que no havien pogut fugir en pagaren les de 1938. La repressió franquista a Lleida va ser molt forta. franquista de Lleida, i ocupà el càrrec entre l’abril i l’agost tes. Lluís Ventalló va ser nomenat primer governador civil franquis- autoritats màximes les de una ser va Joaquim de germà el Ponent, de terres les de capital la ocupada franquistespenetraciódels territori en coprepublicà. Un cans havien fet volar tots els ponts per tal de dificultar la bèl·lica entre ambdós bàndols. En la retirada, els republi- i natural frontera la esdevindrien aviat l’Ebre i Segre El diterrània, i així poder dividir el territori republicà en dos. franquistesvolienVinaròs, a dir,arribar a és Me- mar la a Lleida. Havien arribat a territori català per primer cop. Els casa»: de referènciapreocupació«dels en de situació carta la a una escrigué li 1938) de maig de (el2 Biarritz de Des na. l darl e 98 e toe faqits ocupaven franquistes tropes les 1938 de d’abril 3 El abraçada del teu germà. Lleida, ja hi haurà qui em donarà la lletra. a jo ésser malgrat i sempre, de l’adreça a m’escriguis que Barcelona. a s’enterarien natural, és com que, suposant, i càrrec un donar-me a anaven que t’anunciava, els de casa, i més després de la meva darrera lletra en la que Benvolgut Joaquim: nistres celebrat a Burgos. A instàncies del lleidatà Eduard lleidatà del instàncies A Burgos. a celebrat nistres Records per a tots i també per a la tevamuller.la una Repa per també i tots a Recordsper Estic intranquil per no tenir noves teves en la relació amb El nomenament s’havia decidit en el darrer Consell de Mi- descriu força bé el nomenament de Lluís G. VenG. Lluís - de nomenament el forçabé descriu Lluís G. Ventalló i Vergés i Ventalló G. Lluís T’agraeixo amic personal de Joaquim i funcionari de la Generalitat la de funcionari i Joaquim de personal amic iColl, Casanovas Francesc pessetes. 48.000 de fiança retinguda en el seu domicili en espera de judici i sota una quedavaVergés Elisa d’arrest, dies dos de Després cia. gés, de 77 anys, fou detinguda i enviada al Palau de Justí- el nom de Lluís Ventalló és relacionà amb l’afer. Elisa Ver- mare per mitjà d’un missatger. El missatger fou detingut i En Lluís, fent cas omís d’en Joaquim envià diners a la seva complicada. eraBarcelona a situació La fals. en pas cap insisteix a en Joaquim: En una carta datada el 3 d’abril de 1938, en Lluís Ventalló tràngol dificultós per un a la família que era restava a Lleida Barcelona. de civil governador a com Ventalló Lluís suposar,podem Com Lleida. de càrreca nomenament el del possessió prenia 1938 de d’abril 12 El cabdal. ser va Rivera,de Primo Miguel de dictadura la l’etapade en tat cretari particular durant el seu mandat en la Mancomuni- había formado políticamente al lado de Vd. me yo que saber el garantia suficiente era él para que dijo Ministroy bierno Asuntosde Exteriores— tomó palabrala y confianza. El Sr. Conde de Jordana —Vicepresidente del Go- quién contestó que me conocia de años y que merecia de su Anido Martínez General al opinión la preguntó se tamente preguntó a los ministros si tenian algo que objetar y concre- Sebastià: Sant a encomanades tasques les més a més, havia respost de manera eficient i amb fidelitat a a i d’unificació, procés el acceptat havia Falange, la a trat en- havia que tradicionalista un ser al confiança d’absoluta Serrano Suñer, que presentà Lluís Ventalló com una persona Aunós, la proposta l’havia fet el ministre de l’Interior, Ramon oqi Vnal aoslà l e grà u n fes no que germà seu al aconsellà Ventalló Joaquim se- ser va Lluís qual L’apadrinamentd’Alfonsdel Sala, meva. econòmica l’ajuda amb comptar pots cas aquestmillor. En el seria ella per que crec que angunia, tota de llunyFrança a portar-la tot, i fins pots, si sabràs tu i dos], tots de mare Vergés, Elisa a referència [en situació d’aquesta treure-la Crec no cal que et digui que facis els impossibles per a per impossibles els facis que digui et que cal no Crec El Generalisimo El 127 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 128 Visca la República! És aleshores quan va prendre la decisió de retornar a retornar de decisió la prendre va quan aleshores És mare. la de malaltia la de gravetat la escriure van li na, saber al seu germà: feia li G. Lluís en març de l’11 de carta En Sebastià. Sant d’un possible retorn dels Ventalló-Givanel a Barcelona, via parlaval’ajudavapodia,eseconòmicament. L’anyja 1941 Home,donafillai vivien com podien. Lluís Ventalló, quan París. de Halles Les de Mercat al venedor de feia abans esmentat hem ja Com difícils. moments per passà quim cia entre ambdós germans es feia només en castellà. Joa a Catalunya. retornar poguessin i filla la dona la ell, que tal per Joaquim germà seu al mà de cop un donar va poder d’aquí des i complicacions sa mas fer i sense podia desfer posició Des d’aquesta gim. rè nou del polític l’encaix dins influència Des força amb na sancions. les perso una esdevenia Ventalló Lluís proposava càrrec nou d’aquest que corresponent, ca jurídi a l’autoritat eren enviats després, quals, els greus, FE la de afiliats als expedients d’incoar l’encarregat era bé jurídic. l’afer amb relacionades qüestions aquelles totes amb Provincial Jefatura la d’assessorar carregava s’en posició d’aquesta Des 1951. de gener el fins quista fran govern del Derecho y Justícia de delegat Fou ta. franquis l’entramat dins importància menor de ocupant càrrecs anà d’aleshores, Des Suñer. Serrano ministre mateix pel substituït era 1938 de L’agost Lleida. de civil cia de l’afer del missatger. imprudèn- la germà seu retrauriaal Joaquim anys molts Durantdescartada. fos ciutat la de l’opciófugida que de fer van mare la de edat l’avançada i Barcelona de deigs bombar- constants Els germanes. les i mare seva la per vetllar de encarregada persona la ser va Catalunya, de Les germanes de Joaquim Ventalló, des de Barcelo de des Ventalló, Joaquim de germanes Les paso por ésa. mi a correspondientes tràmites los de hablaríamos ya tián, A partir de la victòria dels franquistes, la correspondèn Ventalló Lluís va durar poc en el càrrec de governador T y de las JONS que incorreguessin en faltes lleus i lleus faltes en incorreguessin que JONS las de y Respecto a los deseos de tu mujer para ir a San Sebas- San a ir para mujer tu de deseos los a Respecto T am ------les coses. les solucionar podia enelnou règim influent i molt langista fa un germà tenir sort, Per afusellat. convenient, creien l’ o torn de militar jutge el si i, jutjat o empresonat ser a susceptible En paraules, poques espanyol. l’Estat rebre a a tornava si candidata represàlies possibles persona una era República, gona Se la durant culturals i polítics soca-rel, afers molts de en implicat catalanista i republicà Vergés, i Ventalló Joaquim per satisfactòriament. que resoldre pogueren es dificultats, sort, de sèrie una per passar de haver estalvis. i sans Barcelona a i la família germà el seu a per retornar fer possibles els tots va Ventalló Lluís que moment d’aquest partir a És germà. del l’ajut calia possible, fer-ho a Per Catalunya. Joaquim, de Joana i d’Eulàlia a Catalunya: de retorn del completa força narració una fa ens Règim el amb compromís al Sala a fidelitat la De (1903-1980). Mariona Vigués, en el llibre el en Vigués, Mariona Sota la prohibició explícita d’exercir de periodista. menge acomissaria, mentre durés lainstrucció delseucas. diu- cada presentar-se de condició la amb Barcelona,però mà davant Juan Asensi Cepero, cap superior de la policia de va ser posat en llibertat gràcies a les influències del seu ger- família va ser escortada en cotxe fins a Barcelona i Joaquim cedir davant del governador de Sant Sebastià. Finalment, la internecessità- per Lluís en que temps el dies, gairebévuit presó la a quedà es Joaquim vigilada. llibertat sota hotel un a anar poguessin anys,tres tenia que nena, la i ella que el que retrobat. i no fet hores s’havien quantes unes es retardés tren havia Hendaya a alemanys dels bombardeig un que és succeït havia que El presó. la a posats i tinguts del local cap el recollís els que d’esperar havien família i Joaquim Lluís, de instruccions les seguint Allà, 1942. de de desembre primers a ràdio) per futbol de partit un a d’Estat cop nivell primer frontera per radiar la va per Joaquim en fer on de (ciutat d’Irun s’havia que germà, seu del torn Després de més de mig dia a la presó, Joana aconseguí Joana presó, la a dia mig de més de Després re del planificació la en directament intervenir va Lluís Movimiento però, en baixar del tren, van ser de ser van tren, del baixar en però, T ot i això, però, abans van van abans però, això, i ot Lluís G. Ventalló i Vergés i Ventalló G. Lluís enterado de Franco ho ho Franco de - - - - tercer per la dreta barceloní. Joaquim Ventalló, el L’Esport Català, en un restaurant T Barcelona, cap a 1954 FV robada d’exredactors de poder escriure i sense poder mostrar la seva gran ploma literària a Catalunya. De forma foscor més absoluta possible. De 1943 a 1967 visqué un exili interior. Silenci total, sense Europa i pel nord d’ viatjar. permetien li feines dues Aquestes Sacrest. Pere de l’empresa a per fumar de pipes de fabricació la a per fustes de venedor de cotons; de corredor criu la seva tornada a Catalunya: cotó. del món el amb relacionades empreses en treballà després, i, fumar de pipes de ció re i mantenir la seva família, havia de fer d’agent comercial. Venia fustes per a la confec- darrer desig de la mare s’havia acomplert. El 1936. de setembre FAI,el la per assassinat ser de por l’exiliper a cap aquest partir 1944 a l’edat de 82 anys, al carrer Urgell, d’on s’havia acomiadat del seu fill Joaquim en T En una entrevista a la revista Joaquim Ventalló i Vergés no podia exercir de periodista i, per tal de poder sobreviu - Elisa Vergés aconseguí veure la família reunida. La mare moria el 13 de desembre de de fustes de pipes i després, d’empreses de cotó. gut un «un juicio sumarísimo» contra mi. M’havien jutjat sense que jo me n’assabentés. comissaria fins que, al cap de mig any, em van donar un paper que deia que s’havia sobrese- a diumenge presentar-mecada de condició la amb llibertat varenen ell, posar-me a també dona i a la nena de tres anys. Gràcies al meu germà van portar-nos fins a Barcelona i, gràcies reballà a la fàbrica tèxtil del seu amic Salvador Fàbregas fent d’agent comercial, de Sense possibilitats de poder treballar com a periodista, vaig fer d’agent comercial, primer mevala a mi, a agafarvan ens Irun A Basc. País CatalunyaL’anypel retornarvaiga 1943 À frica, i féu realitat el seu vell somni de volar. Xarxa del mes de febrer de 1988, el mateix Ventalló des - T ot això, però, des de la T reballà per tot per reballà 129 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 130 Visca la República! ca. Després visqué una segona etapa com a periodista, a com etapa segona una visqué Després ca. xanta va fer d’agent comercial per Europa i el Nordsei- anysd’ els Fins consumats. fets dels coherència la de per una imprudència; calia actuar amb valentia, però des feina i família rodar a engegués i imprudent un fos que dir vol no Això tocava. que moment el en pensava que totdeia llengua; allò la a pèls tingué no que persona una ser vaSempre silenci. el i foscor la de des lluitant seguir l’època. de autoritats les amb problemes greus ocasionar-li podia així actuar que bia Sa- franquista. règim del corruptes i anticatalanes cions en la clandestinitat denunciant en fulls anònims les vexa - tat per la llibertat i per la democràcia en el seu país. Actuà clandestini- la de des lluitant Ventallócontinuà Joaquim definició. És en aquests primers anys del franquisme que aquesta viva mantenir va sevavida, la de darreresdates pels espanyols»; així definia Ventalló Catalunya. Fins a les viatges per terres no espanyoles: vista privacions. de mar aquell en glòria la significar podia licor bon d’un restriccions econòmiques i forçasocials. Fer una pipada ben de acompanyada època una en tabac, també com així gratuïtes, pipes tenir permeté li fumar de pipes de sort de treballar en una empresa dedicada a la fabricació La propis. taller i botiga amb barceloní rellotger negut nasqué el seu segon fill, en Joan, que arribà a ser un reco- 1945 de d’agost 14 El Mèxic. i Sud del Amèrica a tablert es- l’exilirepublicàrevistes de a per escrivint continuarà esporàdica i utilitzant el pseudònim de Sebastià Sisquella «El meu país era —i continua essent— un país ocupat país un essent— continua —i era país meu «El continua essent— un país ocupat pels espanyols. —i era país meu el Perquè ciutadà. no Súbdit, espanyol». súbdit sóc després, «i afegia: I català. era jo que era, d’on d’ Nord l’ocasiópel pràcticamenttotviatjarEuropa,també per de i tenir vaig manera, D’aquesta cotó. de d’empreses després En una entrevista efectuada l’abril de 1982 per a la re- la a per 1982 entrevistade l’abriluna efectuada En ag e daet oeca, rmr e uts e ie i pipes de fustes de primer comercial, d’agent fer Vaig Al Vent de À frica. I sempre deia a tothom, si em preguntaven em si tothom, a deia sempre I frica. T errassa, ens descriu anècdotes dels seus T anmateix, creia que calia que creia anmateix, À fri- més endavant. de traduccions les a i Iribarne Fraga Manuel de premsa de Llei la a gràcies T ní a ctl. ’iò n parlarem en D’això català. al intín anys de la seva vida Joaquim Ventalló, en els darrers Elisa Vergés i Capdevila, mare de 1940 Barcelona, inici de la dècada de FV

132 Visca la República! FV El GABRIEL Casas / FV barca; Ventalló, el primer en fer cap a la barca llargues estades estiuenques. J. V. Foix assegut a la Un dels llocs preferits per Joaquim Ventalló per a fer-hi Port de la Selva, circa 1960 18 elshavia posat totsa dos.coneixienEs redacciólade de rianenc J. V. Foix era perdurable en el temps i defugia els Desentrebancs de la dècada de 1920que que l’amistatla vida de Joaquim Ventalló amb el poeta sar per a tota la vida J. V. Foix, una amistat ments.L’any 1939 va dedicar elpoema íntims,entreaquests mateix el més Joaquim amics Ventalló, seus fessinhiquetal alsper suggeri llegia els poemes, seus els publicar de abans Foix, V. J. tiueig.L’amistatsortiren reforçàencol·laboracions es i tardanes. mésmútues corrent. Aprofitaven els estius per anar al Port de la Selva per fer-hi repòs i es tius professionals. Això comportà que la mobilitat dels Ventalló pel país fosmalitat més pública de Joaquim Ventalló es féu més patent amb els viatges per mo dà) el retrobament amical es feia més fort. Un cop retornat a Catalunya, la nor tertúliesde l’Ateneu Barcelonès. En les estades al Port de la Selva (Alt Empor d’aquestes escenes: una reprodueix es 2000) Barcelona, Arts. les L’Amicde (Edicions V. Foix J. poemes de llibre el En privilegiats. V.J. dels amb Ventallóuns mar Els ser Foix.vana sortides sovintejarvanles estiuejants honorables Molts endins. mar escapades feia qual la amb barca, darrers dies d’estiu permetien treballar amb molta serenor i tranquil·litat.textos de l’anglès i del francès al castellà. La calma d’aquell poblettava de maruns quantsen elsdies més fins a final de mes per tal de poder continuar traduint del matrimoni, l’Eulàlia i en Joan, retornaven a Barcelona. Joana Givanel s’hi es Port de la Selva i en arribar els primers dies de setembre, Joaquim i els dos fills Joana rebia un poema compost pel poeta sarrianenc. Els Ventallóversari feien per estadaa ella,al que era el 18 de setembre. Durantvintena 28 llargaanys, decada poemes18 de dedicatssetembre, a Joana Givanel. ElsGivanel, escrivia esposa comdel periodista.a regal Des d’anidel 1950 fins al 1978 J. V. Foix va escriure una caven puntualment. L’any 1947 J. V. Foix va comprar una casa al Port de la Selva, i tot seguit una A les onze se sortia del moll del Cafè d’Espanya. Amics i acompanyants embar - T othom, excepte una persona, «On és, Na Joana?», pregunta- publicat per la Fundació la per publicat Givanel Joana A Ésquan dormo que hiveig clar LaPublicitat a Joanaa i de lesdei ­ - ­ - - - - - 133 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 134 Visca la República! bliotecaCatalunya.Nacionalde darrersd’estiuEls dies la Mas,cervantista arxiveri delaSecció Cervantina delaBi tament. J. V. Foix coneixia el pare de Joana, Joan Givanel i mersanys d’estada i, anys després, llogaren un petit apar na Givanel la Selva eren estius de llum i flexibilitat atemporals.trols iA de repressió podia significar molt. Els estiusbertatamb alescletxes Portsi esde vol, però en aquell món de con estatni lleis, però república en el sentit de llibertat. Una lli el sol, nedant o agafant musclos. cales. Passaven el matí si fa o no fa com es faria ara: prenent les de arribavauna grup a el quan de format petit fotosde Els VentallóEls feienfondaprielspoblerepòsladelen a ElPort dela Selva esdevenia una petita república sense de agrestesencara cales les resseguienCreus, de Cap al proa pescador pel supervisat timó, al seia va en Foix, contrariat. Amb el retard inevitable, en Foix s’as - ses sense dutxa i cuinaven amb fogons de carbonet. barques, per poder llogar el llit als estrangers. Vivien en ca- d’El Port estaven disposats a dormir al celler i, fins i tot, a les pescadors els època aquella En passat. al cap transportats sentien se i francèss’entenien en on món de racócular, un paradísparti- un trobaven Pirineu que del banda aquesta a molt abans que a la ciutat. d’un més casa, tàtils d’alguns clients francesos i als discs que havien dut de ball i els clients s’hi podien afegir. Gràcies als tocadiscs por- de pista tenia bar El una. la a fins ball i dotze d’onzea nes tòria era al Bar Monterrey, on es repetia el programa: sarda - vens’havien d’esperar. vespre,Al havent convocasopat,la - era al carrer, ja que no hi havia pista, i els cotxes que passa- es ballaven sardanes, i de nou a deu, ball per parelles. El ball l’horari establert. A la tarda es baixava al cafè. De vuit a nou n’anava se a dinar a Cadascú casa i, havent d’Espanya. dinat, les Cafè activitats reprenien del moll al atracat quedava T En tornar a les cales del Cap de Creus, el llagut d’en Foix T uristes francesos i belgues eren els primers estrangers primers els eren belgues i francesos uristes avellera, Aiguadolç o la Galera. Es conserven algunes conserven Es Galera. la o Aiguadolç avellera, trobem un bon exemple d’aquesta flexibilitat: es va sentir al Port de la Selva la de Port al sentir va es roll and rock uimet Cervera.Fent Quimet A Joa ------homenatgeal cant amical iales seves múltiples branques. llibre llumperprimera vegada l’any 2000 amblapublicació del deJoana Givanel, l’Eulàlia enJoan,i hanvolgut donar laa una persona especial. I així traspuen una lluentor larima, quesense restarels tancat fills enla privacitat. Són dedicats a ogràfics. En aquests el poeta es despulla i es deixa dur per poemes, a diferència dels publicats en vida, són Joanamés enautobi forma de cal·ligrama i en forma de barca. Aquests vida,enconsiderar-los privats. Enalguns escriu elnomde coneguts.volguéelsSemblaFoixnoquepublicar en mai fundacióanysdeudesprés mort poeta.dellade pocSón s’hansemblaconservat.noque poemesElspublicàels la 1977,quei1957 1956,1955,1954,anys dels Falten els na. A Joana Givanel Foix, V. J. Fundació la publicà posteriorment que llibre envers Joana que la poesia és l’encarregada de desxifrar. poetasincera.admiracióElamistatforça arreladadelUnai l’amistatpersones,unaambdues entrede testimoni clau causa. forenla enrutina la otemps delsegurament pasmes; el No sabem per què a partir del 1978 ja no li va fer més poe anys.durant28 aixísetembre. deI 18 bombons,cada de l’encarregadadefer-l’hi arribar, juntament ambuna capsa aniversari.serventapoeta,LaGaudiosadel González, era enllestir el poema regal dedicat a Joana Givanel per al seu ria al seus familiars i amics per Nadal. aprofitava per escriure la nadala que mesos després envia majoriad’estiuejants retornaven a llurs cases a ciutat. Foix Un petit tast d’aquest poemari són els versos de 1952: versosde els són d’aquestpoemari tast petit Un A JoanaGivanelA T anmateix aquests poemes de Foix a Joana són un Més enllà de l’esperança. En tu i en mi permanent Alba eterna en flor de ment, Oh dolçors de l’Amistat!: Res s’esquiva i res no avança; En els segles tot present, T ot és llum i pensament, , conté 25 poemes dedicats de Foix a Joa . Els versos de Foix a Joana són un Joanasón versosFoixa Elsde . El Port de la Selva, 18.VIII.52 J. V. Foix T ambé aprofitava per - - - - I el de 1971: I dir, com ara, Joana... Per fer els cent de la gitana Seré aquell qui fa salut i anar a la selva en tartana. moure l’arjau del llagut assolellar-me a l’eixut, ballar a la Vall, amb ufana, pujar als cims amb tramuntana, qui et parli del que he perdut: No seré pas jo, Joana, DÈCIMA El Port de la Selva, 18.IX.71. Josep 135 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 136 Visca la República! català tot esmentat que l’edició era en de Joventut duien una etiqueta d’objectiu. Les primeres edicions varen, per error, manllevar la c Joaquim Ventalló. Del títol li català, traduït del francès per en lluna, d’Hergé, per a l’edició en Coberta de l’àlbum 1968 EJ Objectiu: La 19 ri després van ser publicades a la revista la a publicades ser van després laboracionista aventuresles de Aleshores nazis. dels davant tot i fins factura passà li catòlica variant seva La conservadora. claraorientació vaveurede tancar, es diari a Siécle obligatun tième ser i tot aquest —amb pseudònim Hergésignava els seus treballs. En ocupar Bèlgica els per alemanys conegut més Rémi, Georges belga dibuixant del per primer cop el 10 de gener de 1929, al suplement Milú, publicades per l’editorial Casterman. conèixer de l’oportunitat tenir va 1943, de sembre ment el francès, a excepció de l’assignatura de llengua castellana. les dels Germans de la Doctrina Cristiana l’idioma de les classes era exclusiva- cès fos perfecte, el francès era per a ell una llengua quasi materna. A les Esco- l’exili francès entre els anys 1936 i 1943 feia que el seu domini de l’idioma fran - escoles dels Germans de la Doctrina Cristiana de Barcelona i la seva estada a tres de la literatura universal fins aleshores prohibides. Aquestgransdecretvales llei lecturaobresde fercatalàpossible la mes- en decretministredel de del resultat el fou català al traduccions fer de prohibició la L’aixecamentde en Milú i el Capità Haddock... I de sobte arriben en Tintín, 1942a tot color. L’editorial encarregada de fer-ho era Casterman des del 1934. peu—,primerblancnegre eni —amb algunes planestotcolor— apartir a dei llibre—àlbum per als entesos enBande Dessineé, lalínia clara del còmic euro Georges Rémi.mateix Un el copdeixar vales el aventurescom tal erenpòstum títol enllestides,a publicat eren ser publicadesva que l’art-alfaen , inacabat, formati àlbum un deixà morir, En d’Hergé. vida en publicat àlbum belga En la seva estada a França en exiliar-se, entre el setembre de 1936 i el de- el i 1936 setembrede el exiliar-se, entre en França a sevaestada la En Cal recordar que Joaquim Ventalló de ben petit havia estudiat francès a les d’orientació conservadora i catòlica. Són obra Són catòlica. i conservadora d’orientació Siécle, Vingtième Le Le Soir, de 1940 a 1944, durant l’ocupació alemanya de Bèlgica; T urisme i Informació Manuel FragaInformacióManuel Iribarne,l’anyi urisme 1962. T intín es continuaren publicant al diari col· diari al continuarenpublicant es intín Tintín Les aventures de Tintín i Milú surten fins l’any 1976, l’any del darrer del l’any1976, l’any Le Petit Vingtième Les aventures de Tintín i Tintín de aventures Les Le Ving- del dia­ Tintín - 137 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 138 Visca la República! randa les aventures de per fil seguir poder van que Nord— del Catalunya la de catalans n’exceptuemels —si catalanes famílies poques fills, van ser uns autèntics privilegiats, atès que són de les i a casa rebia els àlbums en francès. L’Eulàlia i en Joan, els enllà de la lectura. Va ser un fidel seguidor de la seva obra més va que quelcom sigui d’Hergé l’obra per admiració seva la que fan que francès del domini seu el i Ventalló d’estudiosos publicats que hi fan referència. nes. Si més no és el personatge de còmic amb més llibres avui per avui, una obra d’art seguida per milers de perso- aventuresde Les Dessinée. Bande la de enllà més va que obra una com així col·leccionisme, del culte tracom evolucionatha l’obra d’Hergé esdevenira per un demos- fet Aquest museu. de peça una és gairebé cat, de 400 exemplars, en l’àmbit col·leccionista és molt bus- tiratgel’Alguer, un de Culturalamb d’Òmnium laboració guerès. L’àlbum, editat per l’Editorial Joventut amb la col· al país de l’or negre en la variant dialectal catalana de l’al- ses llengües i variants lingüístiques, entre les quals, les noves tecnologies. L’obra d’Hergé s’ha traduït a diver- amb farà la que i nord-americà cineasta prestigiósberg, s’està enllestint la pel·lícula sobre objectes de tota mena. Mentre es redactava aquest llibre, ràdio, de i televisió de sèries figures, cinema, molt: a per donat aventureshan Unes que Milú. gos inseparable seu el naturalment, i, Alcázar americà general el tapopoulos, malvatassegurancesRas- el les SerafíLlantió, de l’home d’en amic professor el pond, Du- i Dupont germans, pas no policies, els són sèrie la de coneguts més personatges Els d’acolorir-los.carregà s’en- Fanny—muller, segona futura seva la quals els tre Hergé, un equip de col·laboradors i col·laboradores —en- Estudis creaciódels la l’any1950,amb de partir a i gut— contin- el voltes a afectà que —cosa nou de redibuixats près de nou en blanc i negre. Els àlbums primerencs foren edità mai en color i que en plena dècada del 1980 fou reim fou publicar-se a Són 24 àlbums més el No és estrany, amb l’agut sentit de l’humor de Joaquim T intín—, la cantant d’òpera Bianca Castafiore, Bianca d’òpera cantant la intín—, que no es rees sòviets,­ no dels Tintínque país al T ornassol, el Capità Haddock —etern Haddock Capità el ornassol, Tintín al llac dels taurons. El primer T intín i la seva colla d’amics. T intín del director Spiel T intín són, intín Tintín ­ - Luna, seguiren: El diumenge. cada setmana espanyol: l’Estat a d’Hergé l’obra de aventures les de primera la 1956 de diari del dominical suplement subhastesInternet.revistaLa per leccionisme i se n’han arribat a pagar més de 3.000 col· de peça són inèdites edicions dues aquestes dia en L’èxit va ser nul i l’editorial belga ho va deixar córrer. Avui . Al Principat, Al nassol. caso Mariposa —aquest darrer titulat en català Rojo, el Rackham de tesoro aventuresde tres al 3 Amigos de Madrid va publicar amb periodicitat mensu- i negro oro del Unicornio del secreto El àlbums dels inèdites versions d’editar l’encarregada ser tavade majoria la L’editorialcastellana.versióedi- la que en 1952, el arribà cès de Barcelona; això sí, en francès. A l’Estat espanyol hi T lans a llegir, com ja s’ha esmentat abans, les aventures de dor fins i tot abans de ser-ne el traductor. Els primer cata- sobres de coneixia tant Ventalló li fa constar com va conèixer en primer del l’aparició de anys 60 els commemorar revista intín són els nord-catalans i els alumnes del LiceuFrandel alumnes nord-catalansels els - i són intín a ea asó e lor dHré ei d luy per lluny, de venia d’Hergé l’obra per passió seva La ’e rdïe vn--ute é a i lor cmlt de Georges Rémi, Hergé, completa com signava. l’obra dir a és vint-i-quatre, traduïdes N’he a conèixer a París quan jo vivia exiliat entre el 1936 i el 1943. ció del una de les coses que he fet amb més gust ha estat la traduc- dirigit (L’Opinió i mentari crític de llibres, articles, editorials dels diaris que cohe - conferències, novel·la, poesia, 1916, el començar vaig anat fent al llarg de més de setanta anys: periodisme que el En una carta enviada a Jaume Barberà, director de la de director Barberà, Jaume a enviada carta una En D’entre altres coses que en la vida, diguem-ne literària, he Tintín en el Congo, Xarxa, datada el 7 de novembre de 1988, per tal de T intín d’Hergé, les aventures del qual vaig començar . L’any 1956 la revistala L’any1956 Ottokar. de cetro El H fra n o per cop un faria Ho Luna. la Objetivo: La Rambla entre 1931 i 1936) i traduccions, T intín en diverses llengües del món vadiversesmón en del intín llengües T T intín, entre els anys 1956 i 1962: i 1956 anys els entre intín, intín arribà de la mà de l’Editorial de mà la de arribà intín T i La intín, i en va ser un fidel segui- fidel un ser va en i intín, El tesoro de Rackham el Rojo. el Rackham de tesoro El estrella misteriosa , i Unicornio del secreto El — publicà l’11 de maig de l’11 publicà ABC— —antic NegroBlanco y T triae n la en Aterrizaje intín: L’afer Tor- En el país T €€en intín, El El EJ als 88 anys d’edat Tintín. El darrer, àlbums de les aventures de va traduir els vint-i-quatre per Joaquim Ventalló. Ventalló joies de la Castafi ore, traduïdes Primeres vinyetes de l’àlbum Barcelona, 1964 Tintín i l’art-alfa, Les fi ore, la traducció del qual la va fer Joaquim Ventalló. I en féu totes les traduccions dels tintín a tot el món— de recuperar els drets i passar-los a Casterman. l’explotacióde de encarregada —empresa Moulinsart de descaratsintents els malgrat tualment aquesta editorial segueix publicant les aventures de tintínl’obra Ac-de GeorgesRémi. Joventutedicions de què les enl’any en inicià és 1958 El formattut. tradicional, càrrec de Concepció Zendrera, a fiser van Joventut l’Editorial lla dede Josep castellàZendrera, al eltraduccions fundador deprimeres l’Editorial Les Joven- gallec. al i turià Joventut, la qual tingué els drets de les traduccions de tintín al castellà, al català, a l’as- ció al castellà, al català, a l’asturià i al gallec: segona quinzena de febrer del 2007, explica com van aconseguir els drets de la traduc- L’any 1964 n’apareix per primer cop l’edició catalana. És l’àlbum Zendrera tenia més vista que ningú... ell va veure tintín. nal, els dos vots del meu pare van decantar el consell. Se n’ha parlat poc, del meu pare; José d’àlbums. A Joventut mai havíem publicat còmics, alguns no ho veien prou seriós, però al fi - del secretari dels editors belgues i em va preguntar si coneixia tintín i em va enviar un parell fi costat al asseure vaig francòfons. Em els amb d’espanyols, l’autobús viatjar a vaig car-me Concepció Zendrera, en una entrevista publicada a la revista setmanal revista la a publicada entrevista una Zendrera,en Concepció Vam anar a un congrés d’editors a Itàlia, del 4 a l’11 de juliol de 1956, a Bolonya, i, en lloc de Les joies de la Casta- la Presència 139 JOAqUIM VENtALLÓ, PERIODIStA, POLítIC, POEtA I tRADUCtOR 140

Visca la República! talló i en persona corroborà la idea que ella havia fet una Joventut, mentre preparava la biografia de Joaquim Ven- Zendrera,traductorade castellà al d’entrevistarConcepció l’honor tenir va ratlles aquestes n oi sr ’oe da. a esó atlaa e les de castellana de aventures versió La ideal. l’home ser podia en traduccionsfrancèsen especialitzatfranceses català,i al del coneixedor bon aquest, i Ventalló i d’aquest pare el entrepont L’amistatde ferlà. deuria Manent Albert amb Ventalló es fes càrrec de les traduccions de trellat de tot plegat: Joventut, datada el 21 de març de l’Editorial de 1963, és on literari trobem director l’en- Manent, Marià de fill nent, va arribar a traduir-lo, en una carta adreçada a Albert Ma- l’obrade feiaanys.d’Hergéde com des saber Però a per VentallóJoaquim que amunt més era granun admirador fa. Aquest àlbum el traduí als 88 anys d’edat. Ja hem vist 24 àlbumsacabats, aixícom del’inacabat Tintín il’art-al- Efectivament aquesta carta obria les portes per tal que una cosa carrinclona en català. nyada com la castellana. xic, i en català em sabria greu que l’edició fos tan malagua - lè- del matisos o nuancescollir[sic] les a per país, al viscut haveramb sabeu com prou ha n’hi no traducció,perquè la duint per a diverses editorials— a revisar el text del que faci tra­ vida la mica una guanyo em que encara franc, de leu, talana fes malbé el personatge, i per tant em brindo —si vo- d’ofendreganes greusabria traduccióEm la ningú. que ca- sense i nosaltresentre dit —sigui llàstima, és que textcursi deplorable i el què com que la traducció castellana que s’ha publicat és tan seu equip, clan o capelleta. Però us poso aquests mots per- T Senyor Albert Manent in Maneu sempre. el que Però cal. si [sic], franc de dit He Suposo que ja deveu tenir traductor, cada editorial ja té el el publicar a anavaJoventutl’Editorial que dir sentit He Estimat amic: T in [ho escriu separat] en català. T ní é d cie é infantil. més caire de és intín Tin Tin tan simpàtic, queda disminuït amb un T intín per a l’Editorial a per intín no quedi no TinTin T intín al cata- i escriu Qui Hergé que en el moment de la publicació al Regne Unit Regne al publicació la de moment el en que Hergé Methuen, aventuresde les àrabs. de l’editoranglès malvats per substituïts ser van jueus de sió anà traduint nous exemplars —entre aquests la nova ver- des i la nau capitana de l’editorial. En els anys successius hores tatjugadafortlahaviaels i sortitrodona. partirAd’ales - set àlbums. ver­ dues i sions— les de traducció la àlbum, —d’aquest negre com català al d’alguns sols, tan nom; de canvis pocs fer-hiva Hergé, preestablert per guió el en capficar va es sament francesa, escrupolo- versió la a fidel més Ventalló Joaquim ser va infantil. llenguatge al propera més traducció ’se misteriós, L’estel duir: joies de la Castafiore arribaren noves comandes per a tra- cançons, les Ventalló rebia l’ajut a de la seva filla fa Eulàlia. Després de que pel sobretot traduccions, les de algunes En mes. un molt a com durar podia àlbum d’un traducció la que esmenten Eulàlia, i Joan fills, ventut.Els del francès al català, abans que fossin publicades per Jo- havia traduït per plaer algunes de les aventures de és aventuresles de àlbum primer el de tant de Ventalló. Així doncs, com ja hem esmentat abans, cons- una era escrit llenguatge del ús bon pel ocupació pre­ La Fernández. i Hernández per traduir va els canvi, en castellana, versió la Palou; i Palau per traduir-los de proposta la fa que i —tot Dupond i Dupont policies dos responia: com una obra d’art del segle cor- li que claredat la amb considerada ser a començar va no obraseva la que 1983, el d’Hergé, mort la de prés tes. Van ser considerats com un de àlbums Els dates. aquelles per publicat d’Hergé àlbum darrer el ser perquèHergé? Segurament àlbum i no pas alguns dels publicats amb anterioritat per eos avdr acaAbs Jaum etló ja Ventalló Joaquim García-Arbós, Salvador Segons , l’any 1964. Per què aquest què Per 1964. l’any Castafiore, la de joies Les El lotus blau , T Les aventures de Tintín i Milú van ser un èxit de ven- ornassol (T ornassol , on els dolents bandits dolents els on negre, l’or de país al Tintín . És a dir, que en un any va traduirvaanydir, un a en TibetÉs que Tintínal . T ot un rècord. L’Editorial Joventut havia apos T intín, en un principi, es venien a 6 pesse- 6 veniena es principi, un en intín, ournasol) i va mantenir el cognom dels cognom el mantenir va i ournasol) l epe e sol, del temple El L’orella escapçada, va Castafiore la de joies Les TBO i no va ser fins des- T itn l as e l’or de país al Tintín T intín, va comentar a comentar va intín, El ceptre d’Ottokar, intín que vaque intín traduir xx . T intín Les - 1987,Ventallóquan anystenia88 ja d’edat. àlbum pòstum i l’inacabat ser va va tornar a dibuixar les dues aventures. El darrer a traduir erenno policia la reals.i els bombers Hergé vali feri cas amb fer va ho Igualment història. la redibuixar de convèncer va el i Palestina a estaven no ja anglesos els l’àlbum, de FV àlbums de fort per tal que Ventalló fos el traductor dels director literari de l’Editorial Joventut i va apostar Salvador Grau-Mora. Marià Manent va ésser el Manent, a la seva dreta, i un amic d’ambdós, Ventalló, al mig de la fotografia, amb Marià Indret desconegut, cap a 1970 L’illa negra, on li va comentar que els uniformes dels Tintín l’any l’art-alfa, i Tintín T ambé traduíambé del principi. En una altra carta adreçada des al director història literari la començar encert un estat hauria lectors abans que que preferit novembre de 1964, a Marià Manent: i la traducció va ser literal de la francesa i la castellana. la Selva ni les recomanacions de Ventalló van tenir efecte, ces d’or. Ni la saviesa popular dels pescadors del Port de va la traducció del títol: viada al seu amic Manent l’1 de setembre de 1965 li raona- per decantà de francès l’àlbum de títol del traducció la triar de l’hora A causes. les ser podrien en fetes ja planxes les o l’edició en presses Les de l’Editorial Joventut —, la qual cosa molesta a Ventalló. causa a si —ignorem corregides eren no d’aquestes nes que Ventalló tot seguit feia constar a Marià Manent. Algu- errades contenien alguns àlbums els publicats sortir En traduccions. les amb relacionada bàsicament pondència corres- s’entrecreuen força, ajudaven hi Joventut torial l’Edicomandesde - les copi eracada sòlida Manent més Marià amb L’amistatØstergaard. Anders danès del moi documental del realització la a per cabdal ser l’interessant Converses amb Hergé com d’Hergé, l’obra de parlen que llibres Joaquim Ventalló està immers en la seva feina. Hauria sevafeina. la en Ventallóimmers estàJoaquim T Finalment l’àlbum va ser traduït per nològicament el precedeix, però què hi farem. estat millor que sortís primer millor paraula que hi podem posar. dents. diuen en i Selva, no ens va agradar), he consultat els pescadors del Port de la que aquestaparaula Moll, d’En diccionari el (comdiu dales duir-se ambé fa el comentari següent en una carta del 28 de 28 del carta una en següent comentari el fa ambé He llegit tra- de havia com de enraonàvem que allò Mentrestant, Le crabe aux pinces d’or, si eren potes, grapes, mor- El tresor de el Rackham Roig, atès que per als El tresor de Rackham el Roig. És clar que hauria . En una carta en­ carta una En d’or. dents les de cranc El ’aus publicat s’hagués l’Unicorn de secret El Le crabe aux pinces d’or,es Ventallópinces aux crabe Le de Numa Sadoul —aquest llibre va T robo que està molt bé, i que és la és que i bé, molt està que robo El secret de l’Unicorn, que cro- El cranc de les pin- itn et Tintin 141 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 142 Visca la República! sevacostnivellreconegudadel feinael econòmicament, talló per la feina feta són importants. El desig de veure la cions que té en curs (29 d’agost de 1968): de Joventut, Ventalló li fa esment de l’estat de les traduc- Les preocupacions, com hem pogut observar,pogut preocupacions,hem comLes Vende - Amic Manent: ha pujat oficialment, només, en fi, vos mateix. només vida de nivell el encarit, s’ha vida la començar vaig que Des demanda. meva la enraonada trobaran que crec dels s’ocupi que altre o pare, vostre el sigui, qui ment és fer-ho com abans, quan vingueu ja en parlareu amb traducció, de les 2.480 pessetes que dic. aquesta requerit ha que hores les comptéssim si més nya esmercen una pila d’hores, i que una dona de fer feines gua- tar a unes 25 pessetes. Penseu que la feina és molta, que s’hi lament a ningú a l’hora de pagar. Al preu antic venia a resul- cobrant fins ara no és pas massa important i no fa anar ma- vingut he que el amb diferència la i forta és casa la que so pessetes.pàgines)2.480 62 Pen- faria (x que el holandesa, català, del francès, me les paguen a 40 pessetes la quartilla al traduccions les mi A pagueu. que el revisar de hauríem que Penso estatimportant. ha feina la volque cosaque dir Congo, que tindreu dintre de pocs dies. havia començat el ja que Com circulació. la de retiratllibre del exacta ducció textdel ninots, esteuque tra castellà,passantla en és que - paguen se’n Bèlgica de comprovat a diferentàdhuc he molt eraFB— 25.000que que sabeu —ja trobat l’he Quan nen a l’edició d’ara, i m’ha estat molt difícil de trobar el llibre. impreses de la primera versió, en 115 fulls, que no correspo- T intín. Una abraçada. Fins a ben aviat, i que us hagi provat l’estada a L’Aleixar. Ja us ho mirareu i si quan ara ho entrego l’ordre de paga- el veure, podeu Com el fet Havia del còpia i original adjunto us Aquí , segons les planxes que tinc que planxes les segons Congo, al Tintín Vol 714 a Sidney, l’he acabat i ara vaig pel é ot e text, de molt té Sidney a 714 Vol del Sidney a 714 Vol Joaquim Ventalló T nís i intíns, seu malestar per la feina mal realitzada pel lletrista: bafarades de feia a mà i calia tenir un bon es pols i bona cal·ligrafia. feina En les Aquesta vinyetes. les de bafarades les en text del traduïts, color de feina erenla lletrista un a encarregaval’editorial àlbums els cop Un publicats. ja àlbums dels correccions les fer en descobrint anà Ventalló teix correctenom és ment de l’àlbum que el precedeix, es- fa es on sol, del temple d’El pàgina primera la de na de fer-ho. Altres errades descobertes són el peu de pàgi- l’encarregada era Joventut Editorial mateixa la contrari; al Ventalló,ans de feina eren no d’aquestes títol el i tes talló va fer arribar a l’amic Manent l’11 d’agost de 1967: rament professional. Així ho veurem amb la carta que Ven la tasca de traduir els que l’Editorial Joventut va anar editant. La preocupació perque, finalment, va ser la predominant en els futurs àlbums realitzadapellletrista de des fa mal d’ulls. En canvi, Ventalló fa constar la bona feina tat hi veurà com l’amuntegament de les lletres mal dibuixa s’oblidàla de l’àlbum de coberta la a escrit amb una sola essa, nom el que l’àlbum de coberta la a Ventalló. En l’edició de Joaquim entén ho així professionali de feina una és talà traduccióde La casa. d’estartreballper cap ni anècdota, cap és No valent. de capfica S’hi rigorosa. ció de Ventalló a la traducció dels que preocupen el traductor de de la vida, les hores esmerçades; un conjunt de qüestions No va errat el traductor. Si hom examina l’àlbum esmen gades s’amunteguen. irregularitat de les lletres, que al final d’una llegenda, de ve- la lleig d’encabir,molt faha i hi que text el i l’espai bé cula L’orella escapçada] deixa molt que desitjar. El dibuix no cal- L’escriptura de les llegendes d’aquest llibre [es refereix a L’orella escapçada Ventalló va fer constar el i hi posà hi i c Lesma- cristallerrorsel de , que boles 7 T intín al català va més enllà de la me L’afer Tornassol Ventalló descobrí on el lletrista el on Lluna, la Objectiu: És sabut que les coberles - que sabut És Objetiu. Tintínpaísall’orde negre Tornasol. Un fet semblant passa T intín al català. La dedica- Les 7 boles de vidre, i el T intín és cada cop més T ornassol s’hi havia s’hi ornassol T intín al ca- al intín . Feina. - - - - Sumari ser va conscient i en així ens ho explicava mateix en l’entrevista Ell a la universal.revista literatura la de clàssics dels un en Ventalló Joaquim de cabdal l’obra de fecte Ventalló».quim Aquestes breusparaulesl’escut són per- Joa- per francès del «traduït apareix hi pàgina primera Tretzevents... a Aquestsapareixien belga. dibuixant del l’obra de commemoratius articles de gener 1929—, així com en la defunció d’Hergé, realitzà els aniversaris del naixement de En professional. faceta aquesta constar feia concedint, ventud envia Ju casa La nodrida. surti secció aquesta que interessa da; de És dir que de una se’n cuidin. cosa propagan elemental què no li comuniqueu ni li envieu cap exemplar. Feu el favor els mai surten hi no Recasens, Maria Al llarg de la seva vida, en totes les entrevistes que anà ou eitr i o aus ast l u v psa. Des passar. va d’aleshores, que se n’han publicat moltes edicions. el passat hagués no si existir pogut hauria que i República la de noies i nois els servir feien que català el Era canalla. la a i joves als adreçatplaner, català un emprava i cura molta amb francès del traduïa tingut, d’excepcionalscontal - seu el aventures.totcomunicar Per pectador de primera de diversos fets i un intèrpret acciden- es- un és món, del arreu viatja que heroi un és Milú, gosset gust. de molt amb fer vaig ho i volums T del històries totesles de català traduccióal la fou escrivint enviar. podeu li’n més d’on cas tot en Assabenteu-vos Recasens. de nom a l’AEDOS a enviant-ho escriure vaig li i públic fer va ho ella número cap enviar-n’hi sense demanar, vaig li jo que vegada Una esmenaran. ho que i direu ho que Compto Recasens. Maria cada de ratlles dotze o deu de crítica una fa tot i fins que Catalunya, de intín. L’Editorial Joventut em va proposar traduir tots els tots traduir proposar va em JoventutL’Editorial intín. Una cosa que em va engrescar molt i que em va mantenir Altrament, com veureu a la (número 61, 1993): En obrir els àlbums i llegir els crèdits de la de crèdits els llegir i àlbums els obrir En T intíns a intíns la revista T intín en català i, en canvi, no n’envieu a la la a n’envieu no canvi, en i, català en intín T , a la revistala Vanguardia a La , omàs omàs T ebé, per a la senyoreta Maria Maria senyoreta la a per ebé, Bibliografiacatalana Club T intín —que s’escau el 10 del R. Automòbil Club T intíns en català, per català, en intíns T intín, amb el seu el amb intín, que fa la , a Xarxa, - - - bres més venuts de la història de la literatura en la nostra lli dels un estat ha que assegurar Podem català. en ció ha estat un èxit espectacular. Una cosa mai vista en l’edi catalana l’edició castellana, la amb comparació la fem Si edi 13 de mitjana una amb venuts, d’exemplars milions quatre els superat ha petit, més lingüístic mercat un amb gua llen una és que clar tenir i tot català, En publicada. ció un tiratge aproximat de dos-cents mil exemplars per edi i amb àlbum per de 16 edicions mitjana una amb torial—, l’edi de vendes de volum del 16 % d’exemplars —el lions mi vuit vendre a arribat ha que castellana, versió la en sobretot tes. L’Editorial Joventutnegoci, bon fet un n’ha les saber el motiu de la no traducció: feia li 1982, de gener de 14 del carta una en Manent, rià vanes traduir castellà.àlbums al els Són matogràfiques que es van fer als anys seixanta, que sí que És És l’àlbum de cine les històries passa en el poble de Xàtiva, al País Valencià. àl dos desitjar. a de molt Una deixa quals dels qualitat d’aquests la bums, publicació i traducció la aconsellar L’obra d’Hergé ha estat traduïda a 90 i idiomes dialec Ventalló no va traduir les versions en carn i ossos cine- La filla, Eulàlia Ventalló, amb molt bon seny devia des­ lana d’aquests dos àlbums en versió cine. l’edició cata de - de venda possibilitats vostra les sobre filla catalana. versió la publicar-ne il·lusió fa ens no però belga, blicat en castellà aquests dos títols per a complaure l’editor pu- Hem cinematogràfica. interpretació la en que valuoses creiem que les històries dibuixades per de Hergé són molt més àlbums dos els català en editat hem no que diu Em infantil. departament nostre del tora Direcconsultarla pogut passathe - perquèno aquestsdies . Molt agraït, us saluda el vostre afm. la de l’opinióconèixer de plauria ens maneres, totes De No he contestat abans la vostra carta del 24 de desembre Benvolgut amic: cions per àlbum i un tiratge de cent mil exemplars. mil cent tiratge de un i àlbum per ­cions Tintín y el misterio de las naranjas azu NCN perquè TININ-CINE Tintín-Cine- Ma . Marià Manent ------­ - - 143 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 144

Visca la República! vista al descriu la feina de Ventalló com a traductor en una entre- constantment. tit en els exabruptes i insults que el capità Haddock llança bona mostra. Aquest sentit de l’humor quedà ben reflec- Fuet, El com esmentades anteriorment Publicacions 1930. i 1920 de dècades les a periodista a com vida seva la de llarg a trevistal’any1983 inèdit (que caldria publicar) duccions. tra amenes i acurades seves les Ventalló,amb Joaquim a devem l’èxit la de part Bona francès. en és original sió llengua catalana, tot i que cal tenir en compte que la ver Albert Jané,traductorAlbert també francèsdel català,ens al Aquestl’haviaveritablel’humor demostratde sentit al en- una Ventalló,en de amic íntim Lladó, Maria Josep necessari. ció molt bona, que s’allunyava de l’original francès, com era VatraducHaddock. exabruptesuna - capità ferdels del ció notable, amb una gran capacitat imaginativa per a l’adapta- del seu vali permetre missatgeel captar Georgesde Rémi travésa cions que 35 anys després encara perduren... traduc­ d’unes l’autor És Haddock. capità del insults bres de correcte políticament llenguatge del darrere s’amaga que l’home és Ventalló Joaquim tant, per des de l’any 1964 fins poc abans de la seva mort, l’any 1996. de tures anys abans. Joaquim Ventalló va traduir la col·lecció d’aven- tar a la nostra llengua les situacions creades per Hergé força de Tintín en català, desconeixedors de l’home que va - adap T al com esmenta Anna Busquets i Xicola en el treball el en Xicola i Busquets Anna esmenta com al Ventalló tenia un envejable sentit de l’humor, qualitat que Som molts els que, des de petits, hem llegit Joaquim Ventalló va fer una tasca de creació lingüística creació de tasca una fer Ventallóva Joaquim Diari de Terrassa, l’any 1997: n ó una són en Dallonses Sra. la i Daixonses Sr. El T intín. T intín al català, que sumen un total de 24 àlbums, 24 de total un sumen que català, al intín ho deixa ben clar: ben deixa ho Catalán Correo El Joaquim Ventalló, traductor: T intín i dels cèle- dels i intín Les aventures - - el Martínez la seva voluntat de col·laboració: datada el 21 de maig de 1990, el periodista exposà a Rafa- carta una En viva. ben eraseva vitalitat la anysi 91 tenia Ventallóvendes. de nombre el augmentar fer així i plars exem- signar a per botiga, la de director Martínez, fael Ra­ a s’oferíVentalló Joaquim general. en còmic del tor ser a càrrec de Norma Còmics, empresa dedicada al sec- celona al passeig de Sant Joan de la ciutat. L’obertura va sió traduïda no hi arribà fins ben entrats els anys noranta. Alemanyaveri la - Itàlia com països castellà.A l’àlbumal fotocopiar i Brussel·les l’exemplar. de Gràcies a aquest biblioteca fet també es va la poder traduir a d’anar idea la tenir va qual el Bèlgica, a estat havia que Sumell, toni sòviets de l’àlbum francesade versió La neral. primera edició en català d’aquest àlbum pot costar un di- plars, els quals s’exhauriren ràpidament, i avui trobar una exem- 5.000 feren se’n 1983 l’any Catalunya, A francès. en 1969, l’antiga l’any fins arribar amb va no reedició relacions seva La URSS. les malmetre a por per primir vadeixarreimes restar no - forçaBèlgica anysA inèdita. no en va voler fer la versió en color i per aquest motiu va fet, de vida; en àlbum primer seu del renegarva sempre Hergé Ventalló. Joaquim de traducció amb sòviets dels El 16 de maig de 1990 s’inaugurava la botiga L’any 1983sortialatraducció catalana deTintín alpaís a signar els àlbums que se li presentin —els que vinguin a vinguin que —els presentin li se que àlbums els signar a dia a tal hora, el traductor al català de tal que anunciar acudís us se petit— és botiga la de l’espai com vaig dir-vos de paraula, que si un bon dia —encara que suggereixo,us i articles, fotocòpiesaltresdels unes casa la que vaig parlar a gust, us adjunto per a vós i per a l’arxiu de Com que molt contenta les va guardar la Jane 1989. el i 1986 el 1983, el 1979, el diaris revistesi en blicant sobreel que Hergéi articles d’uns pies fotocò­ les portar vaig milions, dir d’exemplars,no lers per venutmi- reedicions,n’han i de se milers munt fetun n’han de àlbums 24 dels Joventut l’Editorial vaig saludar; i com que jo he estat el traductor al català per El dia de la inauguració, dimecres passat, vaig venir i us i venir vaig passat, dimecresinauguració, la de dia El arribà a mans de Ventalló gràcies al seu amic An- T intín estarà aquí per T T Tintín al país dels país al Tintín intín he vingut pu- vingut he intín intín dels quals se quals dels intín T aylor, amb la T intín Bar- aventures de Spirou et Fantasio T assaig. i novel·la principalment traduir va Givanel Joana mà. diccionarisa elstenia on casa, de des feia ho muller sevadespatx,la el ientrefeia casaJoaquimhocom Així del francès i l’anglès al castellà i al català, com a professió. telai Aymà. En canvi la seva dona, Joana Givanel, traduïa com la ja esmentada Joventut, Plaza y Janés, Vergara, Es editorials a per esporàdicaforma de econòmics, motius àlbums de e Balzac. de Surl’eau West; aucos ee són: seves raduccions Joaquim Ventalló va traduir a més a més dels T encara més. vendre’nfaria us que segurament i gust, de molt amb dria vin- hi jo diari, algun en anunciareu ho això i comprar-lo—, ot un cavaller oferint-se per tal que les vendes dels vendes les que tal per oferint-se cavaller un ot udr n h Oin Express Orient the on Murder , deGuy,Maupassant, o T T intín anessin a més. mé a rdi ltrtr ifni com infantil literatura traduir va ambé h dvls advocate devil’s The o CésarBirottau Els cinc dAah Christie; d’Agatha , . d Morris de , , d’Honoré, T intín, per Les - 145 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 146 Visca la República! 1960 Sardenya, a final de la dècada de ciutat de l’Alguer, a l’illa de del vaixell que el dugué a la Joaquim Ventalló, a la coberta Català-Roca, hi podem observar En aquesta imatge de Pere Mar Pere Ca Mediterrània, 1970 t alà-Roca / FV 20 querrà. Vint-i-cinc anys de foscor absoluta dins de Catalunya. es- i republicà catalanista, passat seu pel condicionat molt està Ventalló de futur El republicans. partits i entitats sindicats, diaris, en participat laboratni col· havien no s’esmentésque on jurada declaració una presentar de havien tals a com exercirvolguessin que periodistes Els periodístiques. pràctiques noves les amb encaixavaVentalló no de L’ideari totalitari. Estat nou del tiva del règim franquista i havien de ser fidels col·laboradors de la tasca construc- titelles mers uns ser a passavenperiodistes Els atado». bien y «atado nir-ho n’eraimatgerègim,bona del oferiruna controlar-ho Calia un. dir,a tot,és te - va fer una depuració de periodistes afectes a l’antic règim republicà. Ventalló motiu, aquest per i, comunicació de mitjans controlatstenirels de havia gim nou rè- franquistes, 1939. El dels victòria el Periodistes), de la l’anyOficial de dista català Josep Maria Huertas i Claveria: d’opressió.fang d’aquellVentalló dins accedir podia quals les a obertes finestres úniques les són literaris... tàmens Port de la Selva, inauguracions de galeries d’art a Barcelona, presència en cer- clandestinitat. la en lloc un ocupant corria de l’exili americanes català, com revistes les a publicar podia Sisquella Sebastià pseudònim periodista i restà aixoplugat en la foscor d’un túnel ple d’incerteses. Si amb el l’exili,d’exercirde Ventallóprohibittornarfou Joaquim depurat.En Li fou de El retorn al món del periodisme sa mai vista fins el moment durant el règim franquista. qual suprimia la censura prèvia. Aquest fet va permetre una llibertat de prem- la Fraga—, Llei la com popularment —coneguda premsa de Llei la promulgà L’any1967, ministrede sent (Registre ROP del 7119 número carnet el retirat fou li Ventalló Joaquim A La depuració de diaris va anar seguida de la depuració de perio­ Pont Blau, Ressorgiment i T urisme i Informació Manuel Fraga Iribarne, es FragaIribarne, Manuel Informació i urisme T al com explica el malaguanyatperio- el explicacom al T Xaloc, la vida en normalitat trans - ertúlies a casa d’altri, xerradesd’altri,al casa a ertúlies T ot i ser un avanç, tenia distes. 147 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 148 Visca la República! aaà Pr qet oi edvnu u feèi lector, frenètic un esdevingué motiu aquest Per català. publicada en llengua castellana i després, anys a venir, en primer català, en llibre del difusió la a i crítica la a cada dedi- columna una féu hi Godó, Grup propietatdel mitjà també de forma més assídua a Publicà revistescatalanes. les de i diaris dels capçaleres Recull, Universal, ro T la bona gestió de la Mancomunitat de després de la República. símbol Ventalló, a per Escoles, municipals. coles Maria de Porcioles, de donar gratuïtament a l’Estat les es- Josep l’alcaldeBarcelona, per presiditde vernmunicipal go- del decisió la amb d’articlescrítics sèrie una Destino revista la a primerament Publicà nom. seu pel coses les dir vade deixarno Mai punyentscrítics. articles i nou de publicà i caracteritzà, el tant que periodístic, estil seu el quina d’escriure: com diu Albert Manent, tot referint-se a l’esmentada mà- frenètic. ritme un a teclejar a nou de posà es i criure d’essevamàquina recuperàvella- la quan aleshores Fou articles en els principals mitjans de comunicació del país. legalment publicar podia Ventalló anys, 25 de Després seva mort. la fins membredestacat un lunya,d’onser va Cata- Periodistesde de Col·legi el en col·legiar pogué es d’aquest Apartir any Ventalló va ser reconegut 1978. com a l’any periodista i fins arribà no Cadena, Maria Josep d’artcrític actual periodistai també comentàcom el ens lló. pel seu passat demòcrata, com el mateix Joaquim Venta- fer-ho podien no aleshores fins que persones a riodistes premsa comportà la possibilitat de tornar a exercirde de Llei pe- La represaliats. ser de por per periodistes i rials edito­ mateixes les s’imposaven que l’autocensura amb restringidamolt i llei una ser de efectescomel negatius, ot seguit va col·laborar a A partir d’aquest moment Joaquim Ventalló recuperàVentalló Joaquim moment d’aquest partir A d’en Ventalló. pròpies a com reconèixer podien es que i antifranquistes, T S’havia dedicat a enviar cartes anònimes, que es deien es que anònimes, cartes enviar a dedicat S’havia naex l rhbltcó e oqi Vnal, tal Ventalló, Joaquim de rehabilitació la anmateix, a Hoja del Lunes... Tele-Exprés, La seva ploma omplí de nou les Diario de , Barcelona , la revista de Blanes de revistaTele-Estel la , La Vanguardia. El Noticie - En aquest T al els eiit França. a exiliat nelles, Casa- Joan companypartit, antic de Barcelonaseu de al cles fotocopiats de ge de la Salut, número 52 de l’exvila de Gràcia. Envià arti- proporcionaren una jubilació daurada. com català, en periòdiques publicacions a per articles versos di- realitzà periodista el democràtica recuperació plena seva primera etapa i «El llibre català» en la segona. Ja en la en catalán» libro «El nom per duia secció La moment. atès que havia d’estar al dia de les novetats editorials del nes idees: Martorellpatí dig- que defensarunes dissortadasort per la subratllavaconferència, l’esmentada en Ventalló,nya. Catalu- donat ha personatges mai que importants dels més intel·lectuals d’un humana i pedagògica vàlua la vanno quals les municipals, ésser capaces reconèixerde autoritatsles de part per foscoblit més el en Moria lona. BarcePatronatde Cementiris de CulturaNegociat de - al l’estatització de les escoles municipals, va ser relegat del intensa una amistat entre forjà ambdues personalitats. Com que s’oposà a es etapa aquesta En d’alcalde. nent ti- i regidor Ventallófou què en anys els en Ajuntament celona. Va ser membre de la Comissió de Cultura d’aquest Bar- l’Ajuntamentde de escolar patronat del escoles les i escolars colònies les Catalunya,impulsant a pedagogia sat l’any 1967, esdevingué un dels grans renovadors de la traspas - que, Martorell, Artur pedagog gran al dedicada En la mateixa conferència —que caldria editar de nou de editar caldria —que conferènciamateixa la En Durant les dècades de 1960 i 1970 visqué al carrer Ver- obra i el seu esforç amb el trasllat al Negociat de Cementiris. seva lapremiada barceloní,patrimoniveiaessent tinuessin quals la ciutat s’havia sentit sempre les enorgullida de municipalsi escolesperquè les prenguessincon li no perquè tat en matèria d’ensenyament, i que els darrers 19 anys havia llui que en el món sencer reconeixia a l’Ajuntament de Barcelona per conservar-li a aquesta ciutat la seva categoria prominent l’enlairament del nivell cultural de la ciutat, que havia maldat ’oe u hva rbla tt l vd pr otiur a contribuir per vida la tota treballat havia que L’home El Punt de Girona i l’Avui. Aquestes col·laboracions li L’Opinió i recuperats de l’Hemeroteca T mé eltà n conferència una realitzà ambé - - cadors i educadores del present i del futur. cer li podia retre. Martorell menatge pòstum que la ciutat de Barcelona i el país sen- biblioteques que avui dia porten el seu nom. El millor ho- i d’escoles construcció la en reflectida memòria seva la dagògica i cultural de Martorell havia de ser reconeguda i Joaquim Ventalló acabava amb les paraules següents: mereix— es que prestigireconegut el donar-li de tal per I no anava pas errat Ventalló: anys després la tasca pe- qual ell participà ha de renéixer amb més vida que mai. la en L’obra paraula. seva la dir-hi per acaba que manent im- justícia la en crec com maldat, la de damunt per ment final- triomfant s’imposa que bondat la en Crec ésser-ho. a per motius tenim ja que i optimistes ser podem que crec cisme i d’ideal «que estem molt segurs de tornar a viure». Jo romantide - temps un a vinculades erapersones d’aquelles nens, que era el profit del país. el millor per a Barcelona en matèria d’escoles, pel profit dels Hi ha qui ha dit en ocasió de la mort d’Artur Martorell que Va pertànyer a una generació d’educadors que somiaven reneix en la memòria dels - edu 149 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 150

Visca la República! 21 i vocals Jordi Galí, Ramon Bassols, Maria Josep Casanellas i Josep Espinàs i Espinàs Josep i Casanellas Josep Maria Bassols, Ramon Galí, Jordi vocals i atorgat la nit de Santa Llúcia pel jurat que componien: Marta Mata, presidenta; 1967,Balmanya Antoni Premi el amb guardonat fou que avui, i ahir populars dents de l’Estat. Fruit d’aquests articles és el llibre suara esmentat depen- nacionales, d’escuelas xarxa la a municipals escoles les transferir de sembre de 1943, llançava un seguit de clams en contra de la decisió municipal publicava per primera vegada a Catalunya d’ençà el seu retorn de l’exili, el de- fància barcelonina. Ventalló, des de les pàgines de la revista ra desenvolupà una immensa feina en pro de les escoles municipals i de la in- gran defensor de l’educació laica i lliure; en la seva etapa de regidor de Cultu- avui: a Ventalló a Per municipals. escoles les 1967,de del principi a espanyol,l’Estat a donació fer preteniaPorcioles de Maria sep quim Ventalló. L’Ajuntament de Barcelona presidit per l’alcalde franquista Jo- Joa- a per multesseveres comportà polèmica Aquesta l’Estat. de govern al bro, em capbusso de ple en la polèmica de la cessió de les escoles municipals ahir i avui, excel·lent obra reeditada per tercer cop per l’editorial Hogar del Li- VergésVentallói Joaquim de llibre el títol per Agafant Les escoles populars ahir i avui Joaquim Ventalló, com hem pogut observar al llarg d’aquest llibre, fou un fou llibre,d’aquest llarg al observar pogut hem Ventalló,com Joaquim de produir, naturalment, estupor i malestar. definitiva en el seu caràcter peculiar, i en tallar en sec l’obra que realitzaven, havia tat pas gaire en llur funció, aquest fet d’absorció, dic, en eliminar-les d’una manera l’administracióndiu se’n escoles, mestres,n’ocupaven,moltespels vegades,se abnegats pas que que allò per sinó les ment d’Espanya, sinó de més enllà dels Pirineus, i el fet que fossin absorbides per presentadamagnífica, tasca una a com exemple sola- no pedagogs eminents per T de l’Estat, de tan mala fama per l’abandó en què eren tingudes, no erentingudes, què l’abandó en famaper mala tan l’Estat,de de nacionales othom sap que aquestes escoles havien realitzat durant uns quants decennis quants uns durantrealitzat havien escolesaquestes que sap othom que,naturalment,nacionales s’havienno acredi - Les escoles populars ahir i ahir populars escoles Les Les escoles populars escolesLes Destino, des d’on Les escoles 151 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 152 VISCA LA REPúBLICA! PVR la primera el 1968 avui. D’aquest llibre se’n van fer tres edicions, Coberta del llibre 1980 Les escoles populars ahir i tant com el primer dia que tingué ús de raó; fi del als seus com les sent. Setanta anys a l’esquena i sense defallir, llui- talment coses les diu llengua, la a pèls té no siderables; diu: citació La hores.d’octubreany,mateix 11 17 del les a el celebrà se judici El l’Estat. a Municipals Escoles les de crítiques a Josep Maria de Porcioles pel tema de la cessió eo 4, err e 98 Vnal vnia l quatre als vents la jugada de De ventila Porcioles: Ventalló 1988) de febrer 340, mero entrevistaBerga.una de En permanent a colònia la de del i d’Espanya plaça la de Escolars Grups edificis dels confi dels la scació Juventudes, de del Frente part per d’estiu escolars colònies les de indeguda l’apropiació Municipals, Escoles les amb l’Estat de l’abús estat les escoles en l’època republicana. també denuncia VentallófiJoaquim explicabre, havien que el randa per l lli- aquest En 1980. darreral’octubredel la edicions, tres ferenterra Novase’n col·lecció i la dins Libro del Hogar l’editorial per editat ser Va secretari. de actuant Xivillé, Segons la seva fi lla, les multes imposades van ser con- les per judici a citat ser va 1969 de setembre de 13 El público [aquesta darrera, amb màquina d’escriure]. part] primera aquesta mà, a [escrita faltas blicar molts a tar enèrgicament. Vaig començar a fer articles. Me’n van pu- la refrescar de memòria d’aquells que havien oblidat i, a la vegada, protes- pública, l’opinió reaccionar fer de Havia em va indignar profundament. No podia mantenir-me callat. nacionales», desacreditades«escuelas les per absorbits sin d’avantguarda,fos-Escolars que Grups permetésd’aquells extraordinària tasca la totalment ignorant Barcelona, de l’Ajuntamentque fet El República. la de anys els crear van se’n com tantes i Guinardó,l’Escola a (1921), Mar l’Escola a del país, fundada l’any 1914; a les Escoles Montessori (1915), (del’aireprimeral’EscolaBosch escolaa Montjuïc),la lliure a participat: havia hi i Municipals Escoles les de activació Comparezca ante este juzgado a fi n de celebrar juicio por re- de tasca aquella directament viscut havia Veureu,jo Destino i després a molts altres diaris. (nú- Serrad’Or contra el orden el contra Mossos d’Esquadra del Districte de l’Eixample. dels comissaria l’actual construir-hi a per temps poc fa dels edificis escolars de la plaça d’Espanya ha anat a terra un darrer.Dissortadament,d’aquest mans en anys força quisme i ara propietat de l’exèrcit, encara havien de restar fran- pel confiscats municipals edificis gaire.Els ajudà hi no L’AjuntamentPSC mantenia. del mans en democràtic la història viva de la ciutat amb tot un llegat immortal. justes.LeserenEscoles no erenmullat,Municipals paper principis, fidel a la memòria històrica, rebel per les causes dins les jornades « Normal de Barcelona, organitzada perl’Escola l’Aula de l’AulaMagna a 1968,de Pedagogiade maig de 2 el ment», l’ensenya de l’ordre en greus problemes «Dos ferència com a fonament del respecte als «L’educació Drets títol Humans». perO la duiacon conferència La Barcelona. de versal dels Drets Humans, pel Club d’Amics de la UNESCO organitzatDeclaracióciclesobrelaUniel Coliseum), en del Decoratives (Cúpula Arts les de Foment del d’actes sala la a 1968, defebrer de 29 el féuconferència que la exposicions es multiplicà per dos. A tall d’exemple, trobem conferènciesen enactes, iseva presènciatalunya.en La pols en la dinàmica associativa i cultural de Barcelona i Ca llana envers Catalunya. canviar féu aquella impressió que Civil es tenia de la Guerraintel·lectualitat caste la de desenllaç El Aranguren. LópezLuis intel·lectualdestacatcastellàJosé del pròleg históricas:fechas1924, 1927, 1936 i 1973) lona, l’ànima de Catalunya, és el deure de cadascú (Aportació Catalana. Barcelona, 1970), les—, esco les a d’ensenyament llengua a com català del da Catalana.Barcelona, 1969) rebredel’ensenyament llengualamaternaen de l’ensenyament: el cas dels mestres mal pagats i el dret Barcelona,1968),talana. fonament del respecte dels Drets Humans eaint m leuai, publicà l’educació, amb Relacionat es encara Joaquim de malestar el democràcia, en Ja És en aquestsenÉs anys Joaquimque Ventalló reprengué el El que hi ha i no hi ha en el Llibre Blanc de l’Educació o itlculs atlao y aaua 3 Cataluña. y castellanos intelectuales Los Q üestions actuals d’educació». Dos problemes greus en l’ordreen greusproblemes Dos — on fa una defensaaferrissauna fa on (Barcelona, 1976),amb Treballar per salvar ’dccó o a com L’educació (Aportació Ca (Ariel. Barce (Aportació ------153 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 154 Visca la República! Orzaez / FV Palau i Fabre A la Sala Gaspar amb Josep 1980 Barcelona, 5 de novembre de 22 l’aposta electoral. Membres d’ERC, disconformes amb la decisió que prenia el de defensor ferm a com capdavant al Barrera Heribert amb partit, del cutiu presents.Aquestaser-hi poder estratègiade ExeConselll’adoptà el política - jo de España —Estat Català, també il·legalitzat, també hi donà suport— per tal catalans donaren suport a la candidatura del partit maoista Partido del republicans els motiu, aquest participar.Per pogueren hi no i legalitzats tat 1977, no ho foren del tot, ja que els partits republicans com ERC no havien es- desfeta de 1939. Les primeres eleccions democràtiques, celebrades el juny de la de d’ençàdemocràcia, la de Catalunya de Parlament del president primer el vaser Barrera—que Heribert novaestava per direcciód’ERC encapçalada La canó. del peu al mantingué es clandestinitat la de anys darrers dels des querra Republicana de Catalunya participà de ple en la nova onada política; ja anysllargdels al trenta.joves. Es- palesa ben fouseva ja La política actuació efímera,ser atès 78als anysque d’edat creia més haviaals que pas donar de va política Ventallóen de participació La principi. del des amistat sòlida una d’un cop, hi havia el futur president de la Generalitat Jordi Pujol, amb qui forjà plenavasevala particular.agenda col·laboràqui amb Entrepersones més les d’edatavançada,em - persona una ser malgratprojectes, i associacions tats, activi- sevamúltiples la presènciaen motiu, aquest presents.Per erenben hi nes de retornar a l’esperit democràtic i de llibertats nacionals d’abans del 1939 llengua més d’un cop per no sortir-ne mal parat, però els pensaments i les ga- des d’un exili interior. Joaquim Ventalló va fer exili interior; va mossegar-se la d’altres,l’exilii de des país fet havien que persones havia Hi restavaviu. que pòsit haviaun dictadurazero,hi la de de vicissitudsmalgratpas atèsles que no nou, de començar de missió la tenia foscor.Catalunya de anys quaranta «Ja sóc aquí!»). Calia refer el país de dalt a baix i oblidar aquell túnel de quasi veureretornpresidentel del per 1977 l’any fins esperar (encaracaldria Catalunyal’autogovern de en i ca, perspectives en l’àmbit de les llibertats col·lectives i de la represa democràti- Amb la mort de Francisco Franco, el 20 de novembre de 1975, s’obrien noves Retorn provisional a la política T arradellas de l’exilisevaarradellasde la frasefamosasentir i T raba- 155 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 156 Visca la República! vista esmentada més amunt, ho deixa prou clar: entre- mateixa la En polítiques. desavinences grans gué preuBarreraun Heribert a Amb pagar alt. de molt tin- hi havia ERC que error un era coalició La social. justícia de torliberalismedel democràtic reforçar-necalia i sentit el naixementnovala de haviaERC sec- d’incloure ampli un re- El Catalunya. de Esquerra esdevingués i republicana que Esquerra Republicana de Catalunya partidari aparqués el mot Era progressistes. liberals creences seves les me, i la coalició d’ERC amb el PT publicana de Catalunya? Segurament el seu anticomunis- 1982) Joaquim Ventalló ho descriu força bé: egarenca revista menada PSC-R— d’aquell mateix any. En una entrevista a la i ja Catalunyaano- de Nacional Front CDC, EDC, per integrada les llistes a les legislatives del Pacte de Progrés —coalició Ventallóoptà per 1977.fer cas a el la proposta de Senat, Jordi Pujol, que al el volia a per Catalunya i Democràcia electoral coalició la en d’integrar-se decidí i Diputats de als seus nous militants davant de les eleccions al Congrés vot de llibertat donà i 1977 de setembre el legalitzat fou polític partit nou El Catalunya). de Republicana querra d’Es- sigla (idèntica Catalunya de Renovada Esquerra fundar decidiren 1977 de maig Pel Grau-Mora. Salvador Viadiu, Alay,Albert RodríguezPapasseit, Joan i Rahola Frederic Francesc Casanelles, Joan i Ventalló mateix el partit polític, decidiren donar-se’n de baixa. Entre aquests, uin motiu va fer que Ventallóque fervamarxés Red’Esquerra- motiu Quin re amb la d’abans. I això és a causa dels seus dirigents, co- dirigents, seus dels causa a aixòés I d’abans. la amb re que passa és que l’Esquerra Republicana d’ara té poc a veu- llistes electorals, un número que no pogués sortir elegit. les de discret número un a 1977,anar l’anyacceptar a vaig moltíssim, insistir va em Pujol en que commanera, tota De ment català. Ara, jo ja no tinc edat per ficar-me a cap partit. íntegra- més partit el avui és Convergència que considero pare.I seu el amb abans Generalitatcom la de President el Allunyament del partit, no pas dels ideals d’esquerra. El d’esquerra. ideals dels pas no partit, del Allunyament amb tant Pujol, família la a amistatgran una m’uneix Bé, ( número 50, abril de abril 50, número ( Vent Al C no era un bon pas per a cretari cretari general. se el Pujol, Jordi i renovadaCDC la de president nou el Convergència Catalunya. de de Democràtica de Fargas. i Els mocràtica de Catalunya, el partit fundat per Ramon De Esquerra a s’incorporaren Catalunya de Renovada d’Esquerra companys altres i Ventalló Joaquim elegit. ser va no senador,però a candidat a com 1977 de cions gent dels anys trenta d’ERC, el qual en participà les elec diri destacat Viadiu, Francesc fou conegut més rigent baixa de donaren es 1977 de ingressaven hi desembre el que di El nou. de d’ERC, dirigents dels Alguns ble. inconcreta que no pas una realitat tangi més una il·lusió ser va 1978; de juliol el d’existència, mesos pocs de cap general d’un partit que és diu d’esquerres fos antijueu. secretari el que inadmissible semblava em mi a Kennedy.I família la i d’Israell’Estat comunista, l’ideal eren fòbies tres sevesles que dir vaParlament— del President a com tasca sevala manera,admiroavuien tota de Barreraqui bert —a contestar-loperiodistael ferengegar a i punyetes). l’Heri- I no per intel·ligent prou ser de ha l’entrevistat i bestieses, aquestes preguntar de d’acudir ha li se no ja periodista al ren quineseren lesseves fòbies. (Entre parèntesis, diré que pregunta- li 1979, de eleccions les de abans poc Barcelona entrevistaal aparegudauna En antijueu. declarar va es l’Heribert... peròpare, seu el Barrera, Martí d’en amic mençant pel mateix Heribert Barrera. Jo havia estat un gran L’organització política tot just creada es dissolgué al al dissolgué es creada just tot política L’organització T rias i Fargas acabaren intregant-se dins dins intregant-se Fargas i acabaren rias T rias va rias ser Diario de Diario T rias rias ------

158 Visca la República! F Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya Ventalló. Ventalló observa i escolta el parlament de Homenatge de la Generalitat de Catalunya a Joaquim Barcelona, 7 de novembre de 1987 FOTO 71 o t odos / FV 23 xement de la seva jubilació com a periodista professional: el 25 de juliol de 1980, descriu el procés de la seva desestimació en el reconei- tradademocràcia,la l’any 1978. a publicat article un En l’anyde des 1967, gràcies premsa,de Llei la a vano amnistiatser en- ben fins bretot en les dècades del 1920 i 1930. so- sevavida, la de transcurs el en relacióestreta una tingut havia entitat ta sep Andreu i Abelló. Joaquim Ventalló en va ser el vicepresident. Amb aques- Agustíl’exdirigentSemir—, Jo- de PSC del diputat moment aquell en i d’ERC per formada estava —l’altra presentades candidatures dues les entre acord votada.més la ser candidaturava l’antropologiade científica catalana. parecatalà,polític historiadoretnòleg, i (Barcelona,aquestaimplicació.Rocavar1895-1978) destacatBatistai un fou trant-lo com un element de violència terrorista. De fet mai, s’ha pogut compro relacionar-lo,lló.En l’Estatpretenia desvalorar l’independentisme catalàmos en voler involucrar Batista i Roca en els assassinats, va indignar Joaquim Venta Català, la propulsora de de l’exalcalde franquista Viola, tots dos morts per escamots de l’Exèrcit Roca,tai Popularacusat deser el cap intel·lectual del’assassinat del’industrial Bultó i ses justes; dóna suport des de la premsa i des d’allà on pot a Josep Maria Batis ser esborrat de l’esfera vivencial. Continua lluitant pels seus ideals i per les cau bancs.Una vida que ha donat moments molt crítics en què ha estat apunt de riaLladódegàel delperiodisme català. forjatHa unavidavirtutsde d’entre i Joaquim Ventalló i Vergés és un home respectat. És juntament amb Josep Ma Els darrers anys de la seva vida mes, cuando se me mandaba a mí, por un organismo oficial del Estado, del oficial la organismocorres - un por mí, a mandaba me se cuando mes, mismo del 29 el dias, nueve los a sólo tan era Lallana-1980, Godó Ramón dismo adjudicó, según se hizó público desde La Vanguardia , el Premio especial de Perio- «por mi larga dedicación literaria en los periódicos» (sesenta y cuatro años), se me L’any 1977 fou elegit vicepresident de l’Ateneu Barcelonès, ja que la seva la que ja l’AteneuBarcelonès, de vicepresident elegit fou 1977L’any No se me negará que mi caso es por lo menos curioso: Si el 11 de mayoúltimo de 11 el Si curioso: menos lo por es caso mi que negará me se No T erra Lliure. La barroera actuació de l’aparell de l’Estat T ot i això, la presidència l’ocupà, per mutu l’ocupà,presidènciaaixò,per la i ot T ot i haver tornat a exercir de periodista El NoticieroUniversalEl ------159 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 160

Visca la República! este documento nada menos que doce textos legales —le- legales textosdoce que menos nada documento este en invocar de han negativa su justificar para y estupendo, textolargoeste tan denegatorioredactado han Social, dad del Mutualidades de dicos Jurí- Servicios como actuando estecaso,quienes en llamar los empleados, abogados del estado, juristas como se hacen Diversas, y la Secretaría de Estado para la Actividades de Laboral Mutualidad la Laboral, Mutualismo de Servicio el Social, Seguridad y Sanidad de Ministerio el ta, se tienen que invocar hasta cuatro organismos estatales: denegación de todo derecho a mi jubilación como periodis - nueveque menos mismo,el folios.paraEn la justificarse en verdad.de Tienedocumentodenegatoriobueno El es nada de la Seguridad Nacional a través de su Dirección Provincial. pondiente DENEGAC IÓN. Me la enviaba el FV d’Ensenyament Raimon Martínez Fraile, regidor de l’àrea Comas, tinent d’alcalde; Narcís Serra, alcalde, i regidor de Cultura entre 1931 i 1934; Antoni consistori. D’esquerra a dreta: Joaquim Ventalló, el 50è aniversari dels Grups Escolars d’aquest Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, en Barcelona, 11 de maig de 1981 nstituto Nacional de la Seguri - la de Nacional Instituto Instituto Nacional Información. Son disme, dotat amb 150.000 pessetes, per la seva llarga tra - Premi1979-1980Lallana Godó Ramon Especial perio- de de la secció «El llibre català» a cultural i radiofònic. Era un home vital que no defallia mai. T dia. cada Canuda, carrer l’Ateneu, al de seu la a fins nal matí, treballava activament i anava a peu des de la Diago- nia 90 anys ben frescos i ben portats: es llevava a les 8 del sevadissortla la de vida. pèrdua,la per lluitant seguí seva companya durant més de 50 anys no l’enfonsà; tot i de l’anglès i del francès al castellà i al català. La mort de la vanel,haviaque traduït llargsevaal la de llibres150 vida any. El 12 de febrer de 1989, morí la seva muller Joana Gi- ceeix amb el diari carlí suc ­ mateix El periodístiques. col·laboracions seves les per d’endarreriments pessetes 250.000 devia li editora així poder cobrar la merescuda jubilació. i periodisme,professional del reconeguta com ser a per dena i Carles Sentís l’ajudaren a fer els tràmits necessaris sent. Els bons amics i periodistes com ell Josep Maria Ca- burocràticatràngolsvida mals la els de en pre ben és hi - na ocs e raizr ciias iess n l món el en diverses activitats realitzar per forces enia nos ha tomado el pelo. Social Seguridad la de estatalburocracia la cómover dado sido ha nos caso este en ver,y porque por cosas quedan morir siempre quería no que vieja aquella razón tenía ya los ochenta de debemos estar pasamos ya en la quienes cuarta o en que la quinta lectoredad, y el negará me no tos, guridad Social quedarían descansados. Se- la de Mutualidades las de juristas los documento tilloso en ningún modo que luego de redactar este tan largo y pun- dudo No Ventalló» Joaquín don por interpuesta jubilación nueve folios: «SE RESUELVE DESESTIMAR la reclamación de los terminan Totalasí cual», 1977.lo todo «por VEINTCUATRO y textos 1976 1972, 1971, 1959, de Supremo Tribunal 1973,1959,1976, 1977, del sentencias doce1979,1978 más y 1954, 1950, 1940, 1939, años los de decretos— reales y yes Fins a la darreriala a Fins anysdels vavuitanta l’encarregatser tancar En El sentit de l’humor no el perd en cap moment, fins i tot Si la tercera edad creo empieza allá por los sesenta y tan- , l’any 1985, l’empresa 1985, l’any Universal, Noticiero El El Correo Catalán, tancat el mateix La Vanguardia . Va rebre el T e- seva tasca com a periodista i com a director dels diaris dels director a com i periodista a com la tasca seva a reconeixement en concedir va li Se Catalunya. de culturals i socials democràtics, valors dels defensa la en de Catalunya a personalitats i entitats que hagin destacat Generalitat la atorgadaper (1984), Jordi Sant de Creu la blicat a la revista de Blanes Recull . «La gran obra que féu Prat de la Riba per Catalunya», pu- l’article per Riba la de Prat Premi el amb guardonat ser de Ciències de la Informació de la UAB. El 22 de febrer va Josep Maria Huertas i Claveria i organitzat per la Facultat ració».L’acte va moderatser malaguanyatpel periodista els Granier-Barrera, quals analitzaren «El periodisme de la diàspora Emili i la depu- i anys— 90 —tenia Ventalló Artís-Gener Avel·líamb Catalunya de Periodistes de Col·legi del seu s’organitzàxerrada1989 febreruna la de col·lectivade a trobada sorgí el llibre tònomaBarcelona,de l’entrevistà.també d’aquestaFruit ria Figueres, professor de periodisme a la Universitat Au- Terme de la llengua, parlava tal com pensava. Les revistes munisme. Ja ho hem dit: Joaquim Ventalló no tenia pèls a assistents se sentiren dolguts per les crítiques vers el co- dels alguns que atès mogut, ser va pregó El 1981. l’any ciutat natal el convidà a fer el pregó de la Festa Major de mena i revistes li oferien merescuts homenatges. La seva tum teniaforces fera traduccióper la l’àlbumde pòs- i inèdit encara anys 88 de l’edat a d’Hergé, l’heroi de parlar en bondat». fer «de ganes les i edat l’avançada principal element a com exposant teix va ser qui va donar per acabada aquesta col·laboració ma- Ell l’any 1992. fins antenaAquest programarestàen secció la de dins blanc, Brunet Fina periodista la dirigia que Ràdio lunya Maria Lladó (Barcelona, 1910-1996), al programa de Cata- Josep amic bon seu el col· amb les conjuntament laboracions, inicià 1984 El Catalunya. Cooperativa de Associació la Ràdio de Rector Consell del membre menat jectòria literària en els periòdics. El 28 de maig va ser no- Un dels premis més importants que va rebre en vida és Tintín i l’art-alfa. Les administracions, entitats de tota T errassa li feren extenses entrevistes. Josep Ma- Pr Cles An Mrà Joaquim Murià, Anna Calders, Pere Tísner, 12 periodistes dels anys trenta . El 8 T ot i això, com ja hem esmentat hem ja comaixò, i ot L dgia d l memòria». la de dignitat «La Al Vent i Xec en Xec just esmentada entrevista ho deixava ben explícit: de principis per a un home que viu exiliat a França. qüestió En la tot és ranci, i pur més falangisme del mans en in­ Declarar-se tot. dependentista després del d’una desfeta, amb una ser Catalunya va ho no mai pendentista, inde - declarà es Ventalló 1939, l’any català l’exili per da guardia a entrevista una En dir,realista. a és pragmàtic, Era fermesa. la i prudència la de des fer de s’ha règim deració. La revolució no és la solució. comporta, entengué que aixòcal fer canvis que però experiènciesdes de la les mo- de sabedor temps, un viscut queha home a i com Reflexionà, més. ciutadà un com catalana espanyolai democràticatransició la de dies els la rant els Premis Avui 1990, lliurats al Museu de la Ciència i diari pel homenatjat paravenser va 1990 El d’arribar-li. no públics reconeixements Els d’orgull. molt de l’americana la insígnia amb la Creu de Sant Jordi amb satisfacció.desplaçavaes on per allà Per L’Opinió i forma clara: T T pósitos,bienentodos,de veanse convertidos realidades.en hay que darle margen de confianza. Así, yo deseo que susbores pro y quebraderos de cabeza entiendo, personalmente, que un sistema democrático le ha de proporcionar no pocos sinsa sacudirsede encima a los que no quisieran la evolución hacía país... Y, como la tarea que ha de llevar a cabo para conseguir dichohasobre anhelosu trabajar de liberalizaciónporla del estoy convencido de la buena voluntad del rey y creoadelante. en Eslo una realidadque y no podemos sustraernos a ella. Yo nos del difícil trance de levantar al Estado español y de llevarlomonarcaal que le ha caído encima la enorme tarea de sacar dad,éstaynos dice que nosencontramos hechode ante un mentopresente, creo que nopodemos sustraernos laareali Jefe del Estado es elegido por vía democrática pero en el mo Ventalló fou un republicà i esquerrà convençut. Visqué ècnica de Catalunya, a ot i que en la revista En principioEn soypartidario regímeneslosde el quelos en del 12 de juny de 1976junyde de escenificà de 12 ho del Española La Rambla. És un premi que va rebre amb molta Catalunya de Buenos Aires, edita- T errassa, la seva ciutat nadiua. T rencar amb l’antic lluïa a la solapa la a lluïa - du Avui La Van- La - - - - - 161 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 162 Visca la República! Pepe Encinas/FV darrers anys de vida Joaquim Ventalló, en els seus dècada de 1990 Barcelona, primera meitat de la les Corts: en bicameralisme del l’establiment a i Política Reforma Seguidament es refereixreferènduml’anunciatla es a de Seguidament El periodista li pregunta com a aconseguir-ho: den den tres o cuatro como máximo, cifra para suficiente que la que que hará catalán seny el final al y bien acabará tidos, han a dado lugar en la de curso gestación una de serie par que y etcétera izquierdas, liberalismo, social, justicia cia, gido aquí en torno de las democra expresiones socialismo, sur han que matices de riqueza gran la que espero bargo, em Sin sainete. un de propia cosa parece me sufragio, por con poder de veto sobre lo decidiesen unas Cortes elegidas libertad, la preconiza se que en època una en condiciones estas en Senado un que ya burla, una parece me cargo, su en vitalicias son que acordado han mismas ellas que sonas per cuarenta votado, ha nadie que Senado titulado un de puedan hacer tenga que ser vigilado por cuarenta personas marcharse. Por otra parte, el hecho de que lo que las Cortes quieren no están, donde puso les quien ya estando no nes y por quie controlado naturalmente organizado ferèndum, trataría de que un Decreto tan gratuito fuera derogado. se Ahora arrebató. español Estado el que autónomo men sucede en Suiza o en los Estados Unidos. que igual al naciones o Federaciónpueblos una de de base lo fuésemos— deseamos que el Estado español se articule a que esta frase provoque un berrinche a quines quisieran perdonen que —y separatistas somos no como y terminación, autode - la de naturalmente partidarios somos hombros los de encima cabeza la tenemos quines cosas, de orden este tra bien más que de cerca», és decir: a cada qual lo suyo. En Parísregioneslas de dominador francesas: adminis- se «No el contra descentralización de demandas las a él riéndose refi- claro bien dijo lo Pinay Antonie mismos. nosotros por ratismo viene de Madrid. Lo que deseamos, es gobernarnos Debe señalarse Debe que señalarse no me inspira confianzaalguna el re Estatutorégiun teníaCataluña,- de a respecta que lo En Eso del separatismo no ha sido cosa de Cataluña, el sepa------ben clar: col·legi dels jesuïtes de Casp de Barcelona revistadel la A anys. 97 als arribar per fabuloses ceptes davant del seu domicili: un puret i un got de Picón, les re- carrers a tocar de casa seva i fent el vermut diari al bar de gle se- del la rauxaplena: mateixtemps.Senyi vida al d’una la qual feia de Joaquim Ventalló un home de seny i rauxa tana conjugaven un brot de lluentor intel·lectual humana, nor de les onades de la mar i el ferotge vent de la tramun- de la seva vida, on el retrobament amb la calma i la sere- vital espai pescadors; els entre savieses reconegut i ses convertraçathavia on - poble franquisme; del túnel llarg del anys els durant llibertat de i d’estiueig poble Selva, la de Port del Cementiri al traslladades ser van cendres les incineració—,fer recintesa autoritzatsfunerarispocs dels era Collserola època aquella —en propi desig per Collserola de Cementiri al incinerat ser Va 1996. de bre desem- de 3 del matinada la llit seu al plàcidament Morí laberinto. intrincado tan en pierda se no votar que tenga que gente Els darrers anys de la seva vida els passà passejant pels n boqii aua a e eptoa l sv salut. seva la empitjorar fer va aguda bronquitis Una la tele ni escolto la ràdio. De nit, ara no surto. les vuit me’n torno a la meva cambra i estic tranquil. Ni miro présdinar.de berenar-soparfaiga un set i de quarts dos A des- cafè, el durant altre un i Picón, meu el amb l’aperitiu, a un dia: al dos fumo me’n perquè toscans, Compro dreu. Dr.An- del pastilles comprar a surto migdia al i diaris dels titulars els només llegeixo tranquil, estic després i sempre, ris. Però hi havia temps per dedicar i pensar en els altres. comunicava més. Parlava es i llegia, i ja teníem cinema i ràdio, i futbol i dia- gent la Abans, alegria. seva la expressar per carrers pels xiulava gent La espontaneïtat. més ments, xx Ara, jo m’aixeco a les 8 del matí i m’afaito i esmorzo com senti- més educació, més sinceritat, més havia hi Abans . El segle de Joaquim Ventalló i Vergés. Sant Andreu de Palomar, hivern del 2010 Sumari ho diu 163 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 164 Visca la República! a Joaquim Ventalló Entrevistes Annex 1 de de de la qual en va escriure molts editorials. Director de Director de redacció guer.de Secretari Català (1925-1927), etc. amb el pseudònim August Beren- a Col·laborà 1921). local diari del Redactor segon. el morístic, cial i terrassencs setmanaris els en periodisme el exercíno mai d’advocat. famíliaDe en benestant. S’inicià però dret de estudis Cursà periodista. i escriptor Polític, Joaquim Ventalló i Vergés, (T Josep Maria Figueres Barcelona: Diputació de Barcelona, 1994. (Vaixells de Paper, 16) 12 periodistes dels anys trenta Aleshores va escriure una sèrie d’indignats articles. Publi- ell. per creatsescolars grups els l’Estat a lliurarva cioles 1967, al estar-sefins silenci en l’Ajuntament quan de Por - periodista.exercir de gué tornà a Catalunya el 1943. Depurat pel franquisme, no po- laritzat. esco i l’infant per de respecte de llibertat un vorir clima aules vacances, de etc. grans, més municipals colònies amb escolar el de 1910 renovació encetada la dí trajectòria i continuà Regidor del consistori barceloní per ERC, formà part part formà ERC, per barceloní consistori del Regidor Exiliat el 1936 pels extremistes revolucionaris de la FAI, L’Opinió El Mal Temps (1917-1918) d’informació el primer, i hu- . Membre de la comissió de cultura, aprofun de cultura, . de la Membre comissió (1931-1934) i de i (1931-1934) L’Opinió T ot un conjunt de mesures per tal d’afa tal per mesures de conjunt un ot (1921), L’Estevet T reballà d’agent comercial. Vacomercial.d’agent reballà errassa, 1899) (1924-1930).Publicitat La (1936), Rambla La Mirador, (1918- Dia El Crònica So­ Crònica L’Esport - - - — El Dia (1980), etc. l’ensenyamenten (1970), (1968), humans drets als respecte collí articles o bé polemitzà: re- on diversosllibresproblema,aquest sobre també cà, l’exili: d’opinió.cles revistala a escrit ha blanenca poc fa Fins català. llibre el sobre setmanal secció llarga una La Vanguardia, Avui, etc. A Excelsior,Deia, Diari, Punt Universal, Noticierio El talán, cacions: diat de l’Estat. Era l’Irún-Barcelona, el 1928. ra­ partit primer el transmeté futbol, al afeccionat Gran T luña (1976). Ha estat el traductor d’Hergé dels còmics de l’assaig i (1931) funt ní, l ul a oa dua rs aea vigorosa. i amena prosa d’una dotat ha qual al intín, Quins foren els vostres interessos periodístics? — Era una feina que m’agradava, ho havia vist a la re - la a vist haviam’agradava, ho que feina una Era — Altresobres seves novel·lala són Col·laborà a la postguerra en un gran ventall de publi- granventallde postguerraun la en Col·laboràa Xaloc, Germanor, Catalunya... de Terrassa etn, eeetl Tl/Xrs E Cre Ca- Correo Tele/estel,El Tele/eXprés,Destino, T ambé col·laborà en la premsa publicada a publicada premsa la col·laboràen ambé Los intelectuales castellanos y Cata- y castellanos Losintelectuales Lesavuii ahir escolespopulars, La Vanguardia va popularitzar L’educació com a foment del combatiusRecull arti- Dos problemes greus problemes Dos Pau Canyelles,Pau ex-di - 165 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 166 Visca la República! setmanaris locals com una activitat política i cultural cultural i A 1916. Erael més. política activitat una com locals els setmanaris en escriure a començava i conferències ganitzava par-hi. par-hi. després de viure uns pocs anys a Barcelona, vaig partici Junyent. Miquel amb del dacció l’àmbit estrictament local, tot i que arribava també a les a també arribava que i tot local, estrictament l’àmbit me’l donà el bisbe d’allà. florals jocs seus dels premi un on Girona, exemplea per cara feia versos i en els jocs florals guanyava algun premi, Marroc, i tot el «cuento». d’un número alt a un de baix i, per tant, cap a la guerra al variar fer-me va política l’actuació canvi, en mi, servir.A a d’anar havien no i inútils eren salistes dels fills els tots motiu aquest per I veuredeclarésinútils. perquèels Sala a anaven quinta, la en baix número un tret havia que fill cants, industrials i comerciants de Marroc. al militar servei el fer valer va em labor Aquesta arreu. tot per Vacarisses... Viladecavalls, Rubí, Matadepera,districte: ferdel pobles els tots a mítings a anava Aleshores pensament. meu al afí talanista verses eleccions de l’època. de cionalista fàctic. Personalment, com a president de la Joventut Na- poder un tot tant, per esdevenia, i anys vint de més tat perquè era de la «Unión Monárquica Nacional», fou dipu- l’Alfonsocontrasevescampanyes Sala, les notables Són cia remarcable. seit, Garcés... aconseguírem un notable ressò. Salvat-PapasSaltor,- López-Picó, Soldevila, Carner,noy, Ju- Folguera, Riba, com autors Amb l’època. de gent la tota de inèdites coses1920-1921, el publicava, on cents» després continuà amb la nova capçalera de secció «Nou- lletres catalanes, durant noranta setmanes seguides, que les a dedicada secció la destacar caldria diari aquest En cap. en redactor a com diària premsa la en periodística r u pròi qe ei fra nièca en incidència força tenia que periòdic un era Dia El Naturalment, aquells anys no vaig escriure. El 1920 en- molta. Sí, — incidèn- una tenirvarenliteràries Aquestespàgines — Q uan vaig estar a les Joventuts Nacionalistes, or Joventuts vaiga les uan estar Nacionalistes, l arr e ay Nu, n parlava on Nous, Banys de carrer al Correu, T errassa, feia campanya contra ell a les di- les a ell contracampanya feia errassa, T mé l otml cm n rn diari. gran un com contemplo el ambé El Dia El Q uan la família tornà a a tornà família la uan comença, doncs, la meva la labor doncs, comença, El Dia era, doncs, un diari ca - T errassa que tenien un T ots els fabri- els ots T errassa, - - rant un mes. conse- qüència La que va militar. provocar seu va ser el la tancament del diari de du- tauler els en articles meus els penjar va I nosaltres?». de riu es que digué: veieu no i «Que n’adonà se militar Un reacció. la venir va clar, és positivai, retiradesmolt estratègiquesacció una eren les que Explicava irònics. dit, millor o satírics; guem-ne di- articles, Eren burlant-me’n. humorística, clau en va vaig publicar d’aquesta guerra a que d’articles quinzena la en estratègiques».«retiradesI deien en coneixiaforçamilitars m’ho havia estatEls bé.i cava i les interpretava amb un cert coneixement, ja que hi des espanyoles al Marroc, al sector de Xauen. Les qualifi - mapes, que feia jo mateix, sobre l’estratègia de les retira- Llibreteria. al proves corregia encara i, lona de Barce a Esteve. la estudiava Martí Universitat Alhora a estic dos 1924 estar mateix vaig El anys. M’hi Ametlla. Claudi era qual la de tor direc el Barcelona, a Havas, francesa l’agència a entro següent l’any de mitjan A mesos. dos menys anys tres T De l’Àfrica a del 1920. al estrenar van Me’l època. d’aquella setes tre Morera, etcètera— em va donar un premi de cent pes- —Josep Carner, Alexandre Plana, Francesc Pujols, el mes- gran època del cuplet català, i m’hi la vaig Erapresentar. català. El cuplet jurat el premiar per concurs un obrir va diversa.literària creació la i periodisme el mateixa impremta, que era a cal Ventanyol. El directorPuigbò.eraEl Miquel ciutats veïnes. En desconec el tiratge, però es venia molt. orno del Marroc el Nadal del 1923, després de servir servir de després 1923, del Nadal el Marroc del orno Cnii Mrí see drco, ate periodistes altres i director, Esteve, Martí Coneixia — — Com va ser la incorporació a A Per cert, era un temps amb activitats on es barrejavenes on cert,activitatsPereratemps amb un La Publicitat escrivia unes cròniques il·lustrades amb La Publicitat a Publicitat, La T reballàvem a la tarda a la reballàvemtardaa la a La Publicitat, ho explica- Brusi La Publicitat? , que era al carrer carrer al era que , El Día Gráfico Día El dirigida per per dirigida T ívoli l’agost ívoli - - compatible: li ho van dir de bona manera. Va ser direc Vaser manera. bona de dir van ho li compatible: crear-se en dir, va li Catalana d’Acció gent La constància. plena deixar T Joan Solà, Lluís tampoc ni dedicà, li que biografia la en fou uns nou o deu mesos fins l’aparicióde ho Només Esteve. Martí de després director fou també que etcètera— editorials, feia —que influent redactor un toni Vila Bisa; i caldria esmentar Rovira i Virgili, aleshores An amb acabar per (1929-1938) Capdevila Carles 1929), s’esmenta Nicolau d’Olwer (1922-24), Martí Esteve (1924- bé. Per cert, normalment es parla dels directors del diari i molt feia ho Esteve Martí En intel·lectualitzat. molt gut, contin seu el en grande Fabra, qualitat etc. periòdic Un de filològiques» «Converses Sagarra, de teatre de ques críti les Soldevila, de Dietari» de «Full categoria: certa una tenen publica hi que treballs Els semblances. i tes Passarell ho tot esmenta, i que només es fixaen anècdo periòdics. d’altres competència la per agressiva bastant primordialment català. ser de passà s’explicacom 1932, del d’agost 15 el català, commemorant el desè aniversari de la primera pàgina en tingut més interessant. tocar del cinema Coliseum. que hi ha encara avui. Finalment passàrem a la Gran Via, a de la FAI. Anàvem a la plaça Catalunya, damunt el cinema part per tinguérem que l’assaltarranvàremperòmarxar entresòl, un Pinacoteca, la ha hi ara on redacció la nia en cap ho havia de vigilar tot. Aleshores, redactor a Com etc. literària—, crítica feia —que Garcés Foix, col·laboraven hi època aquella En política. secció la a era mevafeina la que i n’era,tot No ser-ne. a d’Acció Catalana, però als redactors no ens obligaven pas zar a zar d’organittocà em conferències- que les de arranperquè orrent i Rafael — Aleshores era redactor de de redactor era Aleshores — — De la direcció de Rovira no en parlà Bladé i Desunvila que extraordinari número el En — con- un té que català en periòdic el és Segurament — T errassa vaig tenir-hi força vinculació. El diari era diari El vinculació. força tenir-hi vaig errassa T asis. a Humanitat La La La Publicitat qe ’ci da ea in era dual l’acció que , a Publicitat La feia una propaganda La Publicitat La La Publicitat te- La La Humanitat i en puc puc en i va fer va T omàs ------. tada, etc. tada, por en d’articles presència la l’opinió, de domini aquest aleshores hagués hi que D’aquí feia. el que que gent la volia el Predominava avui. com separat tan era no tes, jun molt estaven figures ambdues col·laboradors, i tors ha canviat molt. Un diari era una mica el que feien redac procés Aquest franc. de treballàvem pràcticament poc, diaris els són cobràvemmés aviat Nosaltres grans empreses. molt avui mentre alt molt era polític contingut el era política, feina influència La d’avui. periodisme al diferent nostra molt La anys. sis estar vaig hi diari aquest cert casat amb una mecanògrafa de de mecanògrafa una amb casat cert per actor, Boadella del oncle Boadella, anuncis, els feia encara era a l’ 1922 Peròopinió.el pràcticament només d’internacional, notícies poques ha hi muntanya»,Bé, etc.la i mar del çó fons, l’acudit i... en primera pàgina, un altre article «La lli- de articles més comença»; que l’arbre «L’esperiti novell d’octubre de 1922. que no fos tan espectacular. d’aquesta tendència actual sinó més aviat seriosa, encara cional que donàvem, només cal fixar-se en el diari, no era interna­ informació La gos... de mossegades les pliqués el primer que feien era donar-li aquesta secció perquè ex «Successos».de secció tot això, i que aleshores aquestes coses d’assassinatsnomés apareixien a la plenes van planes primeres les què les de agències? Pels corresponsals? telègraf Pel diaris? d’altres Copiant Publicitat? i Virgili. vira Ro haver-hi va Capdevila Carles i aquest Martí Entre Esteve. cessar en mesos, deu o nou uns dit, he com tor, A la redacció ens enteníem molt bé. Hi havia el qui qui el havia Hi bé. molt enteníem ens redacció la A Esteve,Martí director del editorial l’article ha hi Sí... — — Fixi’s, per exemple, en aquesta portada, la del primer — No, copiant no. Era una època, a diferència d’avui, en — Com vàreu estructurar la secció d’internacional a À frica. uan algú volia entrar a un diari, un voliaentrara algú Quan a Publicitat La . En En . La - - - - - 167 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 168 Visca la República! diari d’Esquerra. professional.mateixdireccióel la anyÉs ocupeu que del periodista un hagués hi que VoliaBarcelona. de tament l’Ajuna d’ERC llista la - de part formarendavant per més reu amb Macià, el setembre de 1930 a Brussel·les, us cridà 1988, expliqueu com arran de la coneixença 2que tingué- setmana. cada reportatge un feia pràcticament 1925-1928, anys els Durantràpidament. esgotar va es jugador el i l’home de El llibres. diversos signar per també litzar èxit,signava AugustBerenguer, vaigque uti- pseudònim un centenar d’articles. De redactor de Humorisme i esport verinaren l’ambient de desfilades dels escamots unifor escamots dels desfilades de l’ambient verinaren havien d’Esquerra cobrat minoria comissions. setembre, tèrbol l’afer El dels Autobusos opcions. dues aquests militants son les expulsats. Contribuí també al clima de impossibilitat la sobre diari del vista de punt el planteja es on Esquerra» d’agost del mateix any, apareix l’editorial o «Estat Català que Això executives.féu funcions seves les de delegació la donava que interpretació la amb disconformitat per Macià dent Comas, Lluhí, Generalitat, la de govern del consellers els 1933, me, és clar, de tot el la que implica direcció. Pel de gener cuidant- editorials els escriure vaig tant, per anys, tres finsal seu darrer número, el 10 d’octubre de 1934. Durant cara no dos mesos i, en vaig substituir-lo, ser-ne director 1931 finsque el abandonà, 31 de Enjuliol. foudirector en L’Opinió a temps més molt canvi, En mesos. pocs també visqué — — Sí, vaig estar-hi molt poc, el 1931, a a publicada l’entrevista A — — Escrivia uns articles en to humorístic que tenien molt — Participàreu també a T , , que fou dirigit per Antoni Xirau des del juny del erradellas, i erradellas, Xirau presenten al la presidimissió L’Opinió La Ciutat a director de deixés de ser l’òrgan d’ERC. I el 12 12 el I l’òrgan ser d’ERC. de deixés L’Esport Català, potser hi teniu T orner, on cinc regidors de la e fbe de febrer el d’Or, Serra La La Ciutat L’Opinió T ambé en ambé Samitier, . . El diari - - - - de Francomésendavant vahodeixarno fer. s’imprimien. que censurats textos dels ploms els girant plens de taques negres, per no retardar la sortida, i es feia L’Avenç pais blancs..., limitava la facilitat de la lectura. cal veure, per exemple, atreureper lector,el censurala totque i Només feiamal. vint en clau i tot això. Coneixíem els límits. Ens aplicàvem vant i ens burlàvem una mica, sempre que podíem, escri- diari, hi ajudava la venda al quiosc i la publicitat. que amb les subscripcions n’hi havia prou per mantenir el haviacostoshi pocs anuncis, els aleshores.i Penso cions subscrip­ les amb S’equilibrava directament. pagava el No,Esquerrano nou. o anàvem,vuit vespres,a als sis de Hi fixos. redactors vuit o set uns Érem pessetes. centes era, el 1933, de cinc mil pessetes. El meu sou era de cinc- independència. gran una també i d’actuació possibilitats moltes tenia ra etc. En tenir un càrrec públic i ser representant d’Esquer- redactors que hi havia i també del paper, de la impremta, i periodistes els amb parlar a articles, demanar a radors, va de la part que fa referència a la confecció, als col·labo­ rials i textos d’aquest compromís. En el periòdic m’ocupa filenuniformades...». ment pels carrers de Roma i Berlín que les joventuts des Fotografiaa cinc i columnes un gran peu: «Ja no és sola Montjuïc. per Català d’Estat mats vàrem expulsar d’Esquerra. dels Autobusos treure n’hi va haver dos que van cobrar dues mil pessetes fer «quartos» i cobrava. Dels vint-i-sis regidors que vàrem mort al lladre». El lladre era el que sent càrrec públic volia de «Pena capçalera: la a dalt a taqueta una havia hi ple, — l’entrevistaFabreJaume—publicadaEnfaa us— que enda- anàvem Peròtenir. vàrem en vegades de Sí, — — Amb la censura vàreu tenir problemes? Econòmicament rutllava. La nòmina de tota la redacció edito­ d’octubre,escrivia 10 el moment, darrer el Fins L’Opinió Que fèiem molta feina. I érem molt ardits. Per exem - l’agost de 1979— afirmeu que els diaris sortien diaris els que afirmeu 1979— de l’agost , amb aquesta perspectiva que donen els anys? T orner, per poder-los-hi deixar la línia. Els El Be Negre , amb tants i tants es- L’Opinió Q ho denuncià. denuncià. ho uè en penseuenuè - - - que es conservin aquests papers. difícil ben és que aventures tantes passat hem , Rambla rer número i no sé on pot parar tot. Igual que l’arxiu de 1934 va desaparèixer. El 10 d’octubre va aparèixer el dar- molt fermes. d’Esquerra Republicana de Catalunya; érem de posicions 1933, ens vàrem tornar a posar al costat d’en Companys i éremintransigents.sentit ben aquest queen De manera uniformats. desfilessin i nazis, dels i dia ser que uns nois d’Estat Català copiessin de Mussolini po- no perquè d’Esquerra, Republicà Nacionalista Partit punyetes.ferCatalunya,vàrem a els Creàremengegar el de Republicana d’Esquerra Macià, de separar-nos rem una seda en aquest sentit. Érem radicals. Per exemple và- De director de Castanys... Sagarra, Domènec Guansé, Guasp, de Maria Josep Aymamí,Barrera, Granier dibuixants: els que la redacció era de categoria, tant els periodistes com tirar 70.000 exemplars, tot un èxit en el seu temps; és a clar Vàremarribar d’ERC. diputat Sunyol, Josep sucre, del l’industrial propietari el N’era opció. aquesta mantingué diari a passà quan i dinàmic, molt combat de setmanari diari. del primer el i setmanari del tor Aymamí i Baudina. Per tant, em va tocar ser l’últim direc- tor, ho sóc fins el9de setembre, que agafa el relleu Lluís regidor municipal i jo vaig deixar de ser-ho. Com a direc- nomenat fou Massip Maria Josep quan director ser vaig ner de 1936. — Parlem de el però potser, guardar deuria Es recordo. ho No — — Coneixeu què se’n va fer de l’arxiu del periòdic? — No ho sé. Les xifres les desconec. — De manera que nosaltres actuàvem així i tot anava com — Quin tiratge tenia , el 1936, era un diari de la nit, del qual en qual del nit, 1936,erala el de , diari LaRambla un La, del seu Rambla naixement el 9 de ge - La , Rambla a l’exili L’Opinió? Quelus, Opisso, uan Macià mor el mor Macià Quan era un era Rambla La T ísner, La direcció i va ser al seu lloc fins al final del periòdic. la ocupà Baudina Aymamí Lluís subdirector el , Rambla de marxar En carregar. volia se’l FAI la que raquer, lla, perquè havia ajudat moltagent,entre ellsVidal iBar- Gassol la va salvar el 22 d’octubre anant en avió a Marse- Venturai hores. per pell la salvant França, a passo 1936 de greus amenaces que havia rebut. El 9 de setembre de vessar la frontera pel túnel de Portbou a Cervere a causa tra- i Barcelona de cuita-corrents marxar de haver vaig na, col·laboradordena, van dur cap a la Rabassada i el van matar. Armand van agafar i —la història és coneguda, de la plaça Adrià el assassins.sevaLa respostaPlanes, buscarel a afouanar i jo des de pels treballadors. Josep Maria Planes, des de la de Elstes. matar.vanpesseprendrevanquatre elmil Li idefensar dor. L’atacaren per robar-li diners. El cobrador es va voler viaun cinema iuns de la FAI van anar aesperar el cobra al carrer Provença entre Balmes i Rambla Catalunya, hi ha aprovardeterminatsesdeveniments. mateixEixample,Al se documents, a peu pel túnel, i vàrem arribar a França. En de Portbou, Benjamí Cervera, travessàrem la frontera, sen l’alcaldeamb Governació.matí L’endemàdealconseller de España amb Civil, Govern al despert, ben estava nit fora...càrreca voliaunmarxar de havia si que digué nas sopar.Aleshores l’avisaren,quan l’amenaçaren,quan Pla privacions, pot ser que no tinguis diners ni per dinar o per tensfora, a que, sabut menjava.És s’hi pa quin coneixia exiliati s’haviaRivera,ja de Primo de arranPlanas, quan que veu Es Planas». amb passat ha ens que el passi ens així com el PSUC ho havia fet del Cercle Eqüestre. Liceu, del Cercle del apoderatFAIs’havia La Liceu». del Cercle «al contestà: Em llista?»aquesta és «On pondre: resvaigllista».Li la de primer el Etsmatar? de han que n’anà a Rússia—, em digué: «Ja saps que ets a la llista dels Com a persona i com a director de que 1936, del juliol el fins gener del foumeva labor La Aquella nit vaig anar a dormir... és un dir, perquè tota la Vaig anar a veure Companys. Em digué: «Marxa, que no La Rambla Solidaridad La Rambla La els vàrem dir el nom del porc com a van dir que aquestserendinersque vandir —feia també ciclisme, se ciclisme,també —feia La Rambla La Publicitat , no podia Q uinta La ------169 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 170 Visca la República! que era periodista. No li va servir de res. i Virgili. drid. L’acompanyava un periodista del diari, Pere Ventura car, va travessar línies... Era a Guadarrama, tornant de Ma- gic final. Estava al front, el cotxe que el duia es va equivo- El juliol de 1936, el propietari de ner i en Carner. I així fins el 1943. Xammar,en aleshoreshaviaParístambé hi A ses. en pelat ja que des de cantonadaDiputaciólad’Urgell esperanttornés...ia que escamot amb arma llarga— es va estar quaranta-vuit hores d’aquestagent—unautobús, camióunmillor dit,ambun vanobrir,germanesno cotxeMadrid».digueren:Ela «És quatre,laFAI era casaa meva, alcarrer Urgell. Les meves les a iFrança; entravaa quantarda la de una la Erares. trobaral’alcaldeanar vancostatdir pobledelem del no Unificat de CatalunyaUnificat de (Internacional de 8 Comunista)» el feina dins la redacció. seva la sabia Cadascú sabien. ho redactors els i addicte pissarraaquella en dalt. allà il·luminada tica, no s’acabava mai la corrua per llegir el que escrivíem la informativa, Rambla s’omplia de gent que pissarras’hi fixava. Una cosa fantàs- una penjàvem vegada alguna quan I Canaletes. de Rambla la a Núria, del damunt vem na. Laera Rambla undiaridenit.Enaquellaèpoca,està- Mirantsonal. passatel estic content, vàrem fer feimolta - ens i duien un veurearticle discussions... Hi havia un gran a tracte per- venien ens que Gent artesanal. molt era planificar...feina,organitzaraviat la cal època aquella En més que ara, com era no periòdic del direcció La tingut. diana? — — Ens voltava a tots. A la mateixa redacció ho patírem. — La mort us rondava... m’hagueren marxar,perquè de havia que evident Era — Li posa el subtítol de «PortaveuSocialistaPartitsubtítoldedel el posa Li — — I el PSUC s’apropia del periòdic. director,coma i, articles feia Hi — m’ocupava condel - T ornem a T ambé el mataren, i a sang freda, tot i que repetia La . Rambla La Rambla n’havia dit quatre de gros- Quina era la vostra labor quoti- La Rambla tingué un trà- T eníem un públic un eníem T ís- tre i mig de la Fuente de la Fuentede la de tremig i terior a la tarda, a la serra del Guardarrama a un quilòme- Barça), els d’en Franco l’havien assassinat el 6 d’agostdel presidentan- 1935 el i Futbol, de Catalana Federació la de estat havia que president República, la de Parlament al Catalana de l’Esquerra diputat figura, (gran i Garriga Sunyol Josep inspirador l’amo A quedés. se’l perquè PSUC al «l’oferiment»fet havien simultàniament, obrers, els i redacció la que deia on mots uns dia aquell sortir feia hi 1937,Ardiaca del febrer el Era Esquerres». les de pre ves- del diari del s’apropià PSUC del gent la d’ERC, llers conse- de costat revolucionaris,al d’aquests companyia Cambó. I per bé que al govern d’en de burgès la Generalitat partit hi havia la del era perquè Catalunya de Veu La ca, no en conec l’entrellat atès que era a París. concretamentquin’ocupà.se clarÉsque, d’aquesta èpo Pere Ardiaca, secretari de premsa del partit comunista, fou per «Diari de la Joventut, editat per la JSU de Catalunya». febrer de 1937. El 14 de setembre de l’any següent el canvia cat a la Rambla de Canaletes, damunt del Núria. trobava precisament en el pis del damunt es de la redacció del diari, que Havas, l’agència a arribats telegrames per notícia la Barcelona a sabut s’havia 1936 de d’agost qual seguim ignorant en aquests moments». del sort la Sunyol Garriga, Josep nostrei diari, del ànima deia: «Dediquem un record al que fou estimat company i les penques hi sortia una nota de la redacció en la qual hi totes amb PSUC, del gent la per apropiat diari , Rambla de número primer aquell en I Valladolid. de Castilla de l’exili, el retorn... Xaloc el 1978 i a a detalladament explicar vaig el episodi, trist Un cades. de 1938 en feren donació a les Joventuts Socialistes Unifi- setembre de 14 el apoderat, s’havien qual la de , Rambla El PSUC es va apropiar d’El Matí o qe l SC s osdrv poitr de propietari considerava es PSUC el que Com Ho deien els del PSUC el 8 de febrer de 1937, quan el 10 — Esteu finalment a París, col·laboracions a la premsa la a col·laboracions París, a finalment Esteu — de Segovia i el 14 d’agost El d’agost 14 el i Segovia de Adelantado El La que Rambla duia com a subtítol «Diari Catalanista Recull el 1986. T eja, tal com ho haviencomho tal expli eja, - perquè era catòlic, de Norte de Norte La La - Sisquella, perquè no em perjudiquessin. I encara ho faig. ho encara I perjudiquessin. em no perquè Sisquella, Sebastià pseudònim, amb llocs alguns en arreu, tot per escrivia Mèxic... de d’altres a Xile, de Santiago de manor talana d’Amèrica, a nou. Després de — Col·laborar a la premsa de fora no em va venir de venir va em no fora de premsa la a Col·laborar — La Publicitat, escrivia per a la premsa ca- Ressorgiment de Buenos Aires, a Ger- 171 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 172 Visca la República! a 1930 i col·laborador de la revista per l’organitzada com conversa una en participar per salut prougaudeixen de no vius, són que guerrai la de abans diaris treballarena D’altresperiodistesque moment. tim ver confirmat la seva assistència, no va poder ser-hi, a l’úl — Gener Artís Avel·lí —Sempronio—, Artís Avel·lí Andreu destinament, als seus mitjans informatius. clan mig principi al acollien, els que amics els donaven fessionalslaborals,ni sense altra seguretat quequelaels haver de portar a terme la seva feina sense garanties pro l’admissiól’associacióa Premsa.lade Finsaleshores, van i professionalcarnet del concessió la amb públicament, Fins fa molt poc, un any i escaig, no han estat rehabilitats ca informativa de cada dia durant els anys de franquisme. la ploma. Pocs han pogut tornar a reincorporar-se a la tas vaimmensacamílaserelde majoria professionalsde de periodisme barceloní. del món L’exiliel guerra en la de fi conversa amb supervivents del desastre que va suposar la bient periodístic de fa quaranta o cinquanta anys amb una mitjans.quins aquellsdiaris, qui els feia, de quina manera, per què, amb feien es com explicar intentat s’ha ocasions poques en contingutde premsalade catalana d’abansguerra, lade Aixícom, cadavegada vamés,es aprofundint l’anàlisien frustrats» «Quan els diaris els feien els literats Avel·lí Artís Gener i Artís Avel·lí Andreu Ventalló, Joaquim amb Conversa J Núm. 18, juliol de 1979 L’Avenç aume F Tísner Joaquim Ventalló fou redactor de Ventalló, Joaquim rodona taula una a convidar Vam L’Avenç. — i Josep Maria Lladó. Aquest últim, malgratha Aquestúltim,Lladó. Maria Josep i — abre L’Avenç ha volgut intentar de reviurevolgutintentardeha l’am L’Opinió. La Publicitat de 1924 Quan aques------­ i el 1936 a 1936 el i eXprés s’ha incorporat en una feina tècnica a la redacció de Be Negre Publicitat tica el 1931 al ment. la de tor periodisme. Ha estat director el de practicant continuar a per Sempronio pseudònim el L’Opinió i nès des de la darrera renovació de la junta. a catalans retorn ha publicat alguns llibres i porta la secció de llibres seu Al 1936. de setembre de mes el l’estranger a Sunyer,marxà i Pi l’alcalde amb Regidor diari. en convertí es revista rector el mes de juliol següent. Al mateix temps dirigia la d’abril de1931, hientrà com aredactor in’esdevingué di- eleccions les de vigílies a diari, en convertí es revista ta xos. quica i bohèmia. dia a complir amb un horari fix? Quants eren els periodistes que hi anaven cada L’ambient a les redaccions Avel·lí Artís Gener va començar la seva carrera periodís a guerra la de abans treballar va Artís Avel·lí Andreu V.— A anàr- manera d’una funcionaven diaris els Abans, S.— , on durant anys ha publicat el ninot diari. , de la qual n’esdevinguéqual la de , Rambla Ladirector quan L’Opinió, quan va ser diari, eren set o vuit, els - fi , al seu retorn de l’exili ha publicat alguns llibres i , que era diari de matí. Col·laborador també d’ Última Hora i, en tornar a Catalunya, va adoptar o atamn cllbr diària- col·labora actualment on Tele/eXprés, . Secretari de l’Ateneude BarceloSecretariVanguardia - . La La Rambla La Diario Mercantil , a la vegada que col·laboravaquevegadaa la a , . El 1933 va passar a Tele/Estel i primer direc - L’Opinió Tele/ La El - Republicana. d’Esquerravaigser mai Jo aviatsimpatitzants.Eren més daccions. un que es deia Mestres. Hi havia un altre ambient a les re- amb sinó Fenosa, en amb casar va es no pintorai ser va final al que Fargas,Montserrat la Era costat. al eren que Printemps, Le magatzems dels l’encarregada amb reixa travésd’una interior,a festejantpati al horespassava es de dacció re- la quan que Recordo freqüents. eren bar al capades via de dur al diari la informació del que havia passat. Jo sabia que tenia Palau de Justícia, perquè cada dia ha- Quant cobràveu? els venia bé? I complien realment un horari, o hi anaven quan Això els militants dels partits? els partits d’ara. comeren no aleshores partits, Els catalans...érem zants, tor, ens van obligar a ser d’Acció Catalana. Érem simpatit- locats. colestaven· majoria la l’Ajuntament.Així, a i Generalitat la a Diputació, a funcionaris de diaris seus dels dactors era diari, jo cobrava 500 pessetes al mes. V.— militants. periodistes de gairebé, havia, n’hi No S.— V.— es- Les d’horari. tardanaven tots Dissortadament S.— T S.— Els horaris no eren tan estrictes com ho són ara. V.— Hi anaven de sis a vuit, de sis a nou... V.— Era un complement del sou. col·locavenrepartits els - els cosa: una dir de S’ha S.— T .— Més que complirque Més .— horari,un havies ferde feina.una .— Jo quaranta duros uan jo vaig ser a ser vaig jo Quan Quan era a la plaça Universitat, en Fenosa en Universitat, plaça la a era L’Opinió era setmanari ningú cobrava,quan ningú setmanari eraL’Opinió , mai, a cap redac - cap a mai, Publicitat, La a set o vuit més. I em donaven tres duros de l’article... gent que no en tenia gaires. d’un mecenes, ha de tenir molts diners. Abans els pagava necessitasi i indústriaimportant, ara.una és Aradiari un que l’economia d’un diari era, aleshores, més reduïda que gent li sembli més viva, més real. Era el que passava. l’haurà sentida explicar, i és capaç de fer una cosa que a la criptor, potser ni haurà estat al lloc de la notícia, sinó que que si en acabat no la saps escriure... En canvi un bon es- món del notícia millor la tenir pots escriptor.Ja bon un s’és no si periodista bon un s’és no nosaltres, entre que, Ara comarques... de escriptors molts a per Barcelona a dani relacionat amb la ploma. Era una possibilitat de feina succe- un era diari el novel·les,i bé o poemes, bé o dies, un intel·lectual, un literat. considera un empleat, un proletari. Abans es considerava Diari de Sabadell L’Almudaina, pagaven tres duros per cada article. El mateix dia sortia a per una cadena de diaris». Doncs jo també hi escrivia, i em escric «Jo diu: Miravitlles,que el gràcia molta fa em Ara gàvem a tothom. En aquell temps tot anava molt baratet. redactors... De quant era, Ventalló, la nòmina de dels nòmina la i impremtatampoc, la ara, com tantvalia I el diari, el pagava el partit? casolanes... Ara els diaris són també, encara, empreses molt importants... Però alguns diaris van arribar a tiratges S.— Més aviat gent de bona voluntat del partit. Cal dir Cal partit. voluntatdel bona de aviatgent Més S.— S.— Hi ha una diferènciauna ha Hi essencial.AraS.— periodistaes el V.— De cinc mil pessetes al mes, l’any 33. Amb això pa no paper reduïdes.El méseren despeses les Però S.— V.— A La Rambla vam arribar a tirar 60.000 exemplars. de Palma de Mallorca, a , a la Gaseta de Vic T ots aspiraven a escriure comè- , al El Dia Diari de Tarragona de T errassa, al L’Opinió ? - : 173 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 174 Visca la República! ment portava el diari era l’Alavedra, el redactor en cap. Jo real - que el i mai, era hi no peròXirau, en eradirector el secretari de redacció, que recollia els originals. A de el era que amortitzat, s’ha avui que càrrec, un havia que han passat. anys els malgratsuperat, estat ha no que diari un ser va però no pas per cap motiu d’organització o d’estructura. I cun es ficava a un diari per un ideari. carrer i no podia reclamar res perquè no hi havia... Cadas- a una altra secció, i anava pujant. I si no era bo el fotien al çava afer lesmossegades degos.Siservia,elspassaven mació. Abans un entrava a un diari per un amic, i comen- formació, i abans no era tan accentuat. moviment de solidaritat. més en tenia en Ventalló. no- diari al que sembla Em màquina. a escrivís que Déu estiguin espatllades en un racó. Però abans no hi havia ni redactors, encara que la majoria, per incúria de l’empresa, tumats a tenir cadascun la seva màquina d’escriure... caps estratificats jeràrquicament? semblant a l’actual, amb unes seccions i uns L’estructura organitzativa dels diaris era plantejament professional, com Però hi havia diaris amb un autèntic L’hauríem de tenir... S.— Generalment tot depenia del redactor en cap. Hi cap. en redactor del depenia tot Generalment S.— feia, el que gent la de l’entusiasme per bé Sortia S.— V.— Res de títols, ni de facultats de ciències de la infor- T un ni vaga, una inconcebible estat hauria Abans S.— T T .— Ara hi ha una supeditació total a les agències d’in- com màquines tantes ha D’acord,almenyshi però.— Era.— diferent.molt periodistesEls d’ara esteu acos - Última Hora L’Opinió Paramount. Feia cinema i feia modes. cap de publicitat de la Paramount, dels grans temps de la eraperquè cinema, del porta la per periodisme al entrat professionals, que eren atractives. la Llucieta Canyà tenien en contra d’elles, per a ser bones riodista. Ja tenia ambicions literàries. companyonia que una no hi ha ara havia a les redaccions. Hi reportatge. mateix un fer a junts anàvem sovint i època, aquella en físicament, assemblàvem ens més professional que ara. mica una aire de la funció de circ, o a un altre lloc. m’enviavasovint, mi, Gasch en crítica ferla a l’Olympia a la setmana, com ara crítics, i que en cobraven vint. treballavennomés altresque a uns tres dies i o mes, dos treballaven més intensament i cobraven seixanta que duros al uns havia N’hi distingeix. es que ara, És laborador. formació i les col·laboracions. redacció,secretarierade d’in- el recolliahi originals i els només passaven a deixar l’article? Els col·laboradors feien gaire vida de diari, o al periodisme de diari? Hi havia dones amb dedicació intensa S.— I no ens descuidem la Maria Luz Morales, que havia V.— I tant, la Llucieta Canyà era molt bonica. PeròS.— era més T S.— I la Llucieta Canyà, però era una altra mena de pe- T S.— La Irene Polo, una brillant figura del reportatge. grup,de un feienesperit amb es un diaris amb Els S.— T S.— No distingíem entre el que era un redactor i un col· .— I la Rosa Maria Arquimbau. perquè germanets, els deia ens Regàs Xavier En .— .— No hi havia la rigidesa de funcions que hi ha ara. A aga qe a et osr era potser gent la que malgrat amateur, amateurRosaLa Arquimbau. Maria i no ho deixava fer, això. Franco En negres. ratlles s’imprimien i censurats textos dels plom giràvemel diari, del sortida la retardar no per dictadura de Primo de Rivera, que vala ser militar.de anys dels diferència a civil, ser va 36 al 34 del de ment que depenia de govern civil. La censura departa- en el perío- un havia hi on Poliorama, del davant , Rambla Com funcionava, la censura? La censura I durant la guerra, qui la feia, la censura? número». aquest per passat ha censura «La posar vam censura», la per passat ha número «Aquest posar de lloc en ros: núme dos de cap al prohibir van ens que cosa una fer veure. a res tenien hi no que castellà en lles rat i unes de cop un et article sortien anaves que llegint la de ratlles unes posava hi forat, un deixava hi censura la on allà i escolar, nual picar,una en castellà, però plom, ni això Llavors ens en vaadmetien. Planas fer el girant mort, de caps els posar de haver Vam acabat. s’havia que punts, de línies prou que dir van i molt veia Es punts. de línies i títols els amb només sencera gina pà tota una a sortia vegades Així, de punts. de línies les genial idea aquella acudir va li se Planas al i blancs, xar dei podíem no que dient civil govern del ordre una nir va ve Aleshores blanc. en deixàvem ho censuraven que el principi, Al qüestió. aquesta prop de molt viure vaig T V.— Jo vaig marxar, no ho sé. S.— Jo era fora, no ho sé. T perquè negres, taques de plens sortien diaris V.—Els T .— Vaig anar al front, no ho sé. .— Durant el bienni negre portàvem les galerades a .— Abans, tampoc els feia gràcia. Jo, a a Jo, gràcia. feia els tampoc Abans, .— Historia de España Historia Historia de España de Historia que era que un ma Negre Be El . De manera manera De . T ambé vam ambé La ------pietari, que era en Xavier en era que pietari, noticias, perquè en van fer director en Janés quan el pro- al passar vaig Després gat. conyesple- totpublicar Berengueri díem fotent-nosdel Po­ jo. i Olivé i Janés en Pàmies, Rosselló en fèiem que en el periodisme, amb un setmanari que es deia anys aquells debutar censura. Jo la vaig molt, vaafluixar mocràcia ens ho havien de deixar dir tot. censurar. l’Azaña,deia a li que Madrid, a dretes, de periòdic un recordo perquè haver frarlletralinotipistesla Els cadascú. sovintde suplien els premta escrits a mà, i que els linotipistes havien de desxi - formes pronominals més complicades. les en fins català de lliçons donava ens però murciano, posavaes comcul, el sota coixía diccionariel Fabra. Era home baixet així que per arribar a les tecles de la linotípia La , Rambla que li deien els linotipistes dominaven l’idioma. nien de l’agència i els traduïen directament al català. I els primers anys de la República? Calien correctors? el català? Els redactors de diaris, escrivien correctament Els linotipistes, els venedors T V.— Jo no recordo que hi hagués censura. No n’hi devia . I esu u tt es rgnl biae a a im- la a baixaven originals els tots que penseu I V.— T S.— Als linotipistes els donaven els telegrames que ve- V.— És clar que n’hi havia, i eren més bons que els d’ara. V.— Jo el vaig aprendre llegint T .— I abans de la República,la de Berenguer,abans en I amb .— també .— I no eren pas catalans! L’estrella dels linotipistes de .— La majoria ja l’havíem pogut aprendre a escola. , es deia, em sembla. En la de- la En sembla. em deia, es Justicia , y Gracia i li deia de tot, i mai el van el mai i tot, de deia li i maricón El pescador, te’n recordes, era un T usell, va catalanitzar el diari. el catalanitzar va usell, Diario Mercantil de avisos y avisos de Mercantil Diario El Patufet. Bandera Bandera T ots i 175 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 176 Visca la República! Les relacions amb l’autoritat tant. protes- Cadena, al carta una Vaigenviar «Enllumenat?». posen: em I «Foll?». «Il·luminat?» deia: que i Brussel·les a Macià en a veure vaig jo que vegada d’una frase una reproduïren em l’Avui, a cop, un mi, a perquè d’avui, els tenen que pretensions les tenien no més, a i, correctors ho vaig dir al governador civil aprofitant la conferència de joalveure queunmosso d’esquadra emseguia tot eldia explicavapare.quègeneralseuPer el això? Doncs sí! Ah capità nomenar van quan sortir va en però empresonar van El posició. en estigués rival seu el que abans freda sang a dispararva dona, la fotia li se quecoronel tinent general, s’havia fet cèlebre perquè en un desafiament capità a un del fill Barrera, capità El seguir-me. a d’esquadra mosso un posar va em i molestar va es general capità los indicant on havien de picar. Doncs es veu que el fill del tat, el pres era fora la cel·la i s’atipava de valent, per anar- les excavacions, que naturalment no van donar cap resul vell,perquèfeientanmentre truces un pres amb un per semblava mentida que les autoritats es deixessin enredar que escriurevaig jo i general capità del direcció la sota pres havia dit que hi havia. Aquestes excavacions es feien un pretèsquetresor cercarun per Poblet a feien es que excavacions les de l’afer sobre article un publicat havia fill del capità general de Catalunya. capitàdelsmossos d’esquadra, capitàelBarrera, eraque un amenaçar va em que vegada una com teus, blemes seguint gent pels despatxos, podies solucionar petits pro bentavesúltimesnovetatsles de haversense d’anarper de policia, i anava molt bé perquè a la vegada que t’assa sentla màxima autoritat: l’alcalde, el governador oel cap bat, a la Comissaria de Policia, i al Govern Civil. Hi era pre Generalitat,laries a l’Ajuntament,a Diputació,la a Bisal zava amb molta gràcia les notícies principals. carrer,pel diaris de anavaque títols,els sintetitcridant i - V.—

T .— Una altra cosa que ha desaparegut era el venedor T ambé han deixat de fer-se les rodes de premsa dià T ot venia del fet que jo ­ ------una altra mena de periodistes que ho vanperiodistesaltraho de una intentarque mena canvi - temps algun entrar-hi van lerrouxistes, els dominaven de la dictadura de Primo de Rivera. però era a benefici de la Casa de Caritat. Va Sortia, ser un invent dilluns. del full el tenien no perquè l’Associació, tesaraés Catalans;peròque el eren,dues, no les de cap l’AssociacióPeriodis- i lerrouxista,de signe un tenia que quines organitzacions? en periodistes, els professionalment s’agrupaven com cosa,altra una a Passantfa. es no aquí què per sé No al. ing de cada dia als òrgans públics és una pràctica habitu- agafat aquell dia. I a tots els països desenvolupats, el cap de policia, que els explicava quants «xoriços» havien periodisme anant cada dia a la conferència de premsa del En Solé Barberà em va explicar que ell va començar en el Les organitzacions professionals dactor. ment, i al Palau de Justícia. Sovint ho cobria tot un sol re- vernador... va, això? vaig saber que me la portava votada. Per què ho explica - desprésperòres, passar va em clavaràNo trets.»quatre ens que honrada, persona una és pare seu el sino que que diem dient Barrera general del fill el presentat ha plicant tota la història «amb pèls i senyals» i dient: «Se’ns que vaig fer va ser publicar una nota l’endemà al diari ex pega usted a él, tendrá muchos problemas». Aleshores el los se si pero nada, pasará le no tiros dos usted a pega governador,explicaral tota « li-ho dir: va em que teix em pegava dos trets. Llavors el que vaig fer és tornar- seu pare per les excavacions de Poblet, que l’endemà ma rectificavareranova siqueem dir i havia que pel del dit Al final em va venir a amenaçar directament el capità Bar premsa de cada dia, i ell em va posar un policia d’escorta. S.— A l’Associació de la Premsa Diària, on efectivament Diària, Premsa la de l’Associació dues: havia V.—N’hi V.— Ah sí, hi anàvem cada dia, i al Bisbat, i a l’Ajuntaa - i Bisbat, al i dia, cada anàvem hi sí, V.—Ah T .— Per allò de les conferències de premsa amb el go - conferènciesel les premsaamb de de allò Per .— Si él le él Si breef ­ - - - oe ecr n etv rqia, naa ota m la capçalera de «Diari catalanista amb de les esquerres». sortia encara requisat, estava no encara hores ales- setembre i de 9 el directorfins ser-ne vaig Jo tard. venir les van seguit tot I diaris. als notava es que precària tuació anar-hi, perquè no sabies el que podia passar. Era una si- carrer. del amos els eren sindicats Els popular. desbordament el haver va hi paral·lelament I passava. que del mensió corre-cuita. vaig poder. Em vaig reintegrar a la redacció el dia 20. tant. ris, perquè només feia alguna crítica de teatre de tant en suposar en el món del periodisme barceloní? La insurrecció militar de juliol de 1936, què va La guerra Hi havia serveis assistencials, com ara? l’Eugeni d’Ors. ar, entre ells el meu pare. Va ser president de l’Associació mantenir l’entitat. festes que proporcionaven algun duro als periodistes per l’any,alguna a Liceu al funció veis mèdics. ven, a canvi que els diaris els tractessin bé. T V.— T V.— No pot ser, que l’endemà vam fer vaga. T V.— Jo era director de S.— Jo aleshores estava una mica desvinculat dels dia- S.— S.— L’Associació de la Premsa feia tradicionalment una ser- V.—tenia no L’AssociacióCatalans Periodistes de .— No estava requisat formalment però ja hi havia reu- .— Doncs devia ser el 21, i vam fer un diari molt petit, a .— El 19 de juliol jo vaig sortir al carrer i vaig fer el que T no va ser requisada pel PSUC fins més fins PSUC pel requisada ser va no Rambla La T enien un acord amb alguns metges que no cobra- ot era molt confús. Era un anar a la redaccióno la i a confús.eraanar Eramolt ot un confiscacions. T ots estàvem desorientats, no sabíem la di- la sabíem no desorientats, estàvem ots La . Rambla , i d’altres i toros, de corrida circumstàncies insòlites. Jo anava amb un camió cisterna fronttrobar-med’Aragóal Justounes Bueno,en en amb tar-me, com havien fet amb en Planas. Més endavant vaig ma- per deixavenpetja em anarquistesde no els perquè París, a enviar va em Generalitat la final al i mai deixava tenir por. Em van posar una escorta de policia que no em Vaiggrossa. molt feta l’havia que adonar-me vaig escrit veure com te’n surts».Hovaig publicartot, ienveure-ho a capdamunt, al fins emmerdat t’has ja Ara mort. home no tens excusa. provar que havia pres bé tots els noms, i em va dir: «Ara ja ment. exacta- tot anar va comcotxe, del matrícula la sassinat, va em l’as- comès havien que dels extraordinària:noms els dictar a començar audàcia d’una cosa una fer Va redacció.la veurevenira vaa em dia un Fernàndez,i no vacometreque per servir l’assassinat Justodeia es Bue- qui va disparar va ser aquell. El conductor de l’automòbil protesta. Jo anava dient noms: el cotxe el conduïa aquest, enllà del que escrivia en Planas, que era només un clam de passava la informació, que jo anava publicant. Anava més Badia. El jutge que portava el sumari era amic nostre i em ria Planes i a Rambla a publicat picar.Haviavolien em anarquistesels què meva estada a París, on lavaig anar de per partirraons d’higiene, a sobretotper seriosament, preníem ho ja prés fase de fer-se socialistes era primera manicomial. Després Aquella no, cuita-corrents.des llegies que d’aquestes, Colon: l’Hotel veniena quefullets unsteníemeren marxistaque mació for ­ l’única que deu o vuit de grup un érem diari al i tal no teníem cap de nosaltres. S’havia d’haver llegit morir de riure, que era una formació política marxista que feia que cosa una comportava PSUC del ser El mínima. acabava d’entendre, sinó per escollir la línia de resistència ho no encara perquèconvicció, per no aleshores, PSUC del fer vaig em Ventalló.Jo presència,teva la de marge al socialista diari un fer a jugàvem ja que grup d’aquell espiritual pare el era i marxisme de idea ni tenia no que Guasch, en amb reuníem ens set o Sis cèl·lula. de nions Quan ho vaig haver anotat, ho va rellegir per com- uns articles secundant la campanya de Josep Ma La Publicitat E mrim e si lecciones seis en marxismo «El Quan publiquis un sol nom d’aquests, ets , sobre l’assassinat dels germans i conyes i » El Capi- La - - - 177 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 178 Visca la República! bar a Mèxic, i vam ser grans amics. tro- a tornar vaig El front. mateix lluitàvemal que panys com- érem ara perquè oblidat, estavatot que dir va em i llista aquella publicar en tingut havia que collons pels vafelicitarem mà, la vadonar em tots,però no: a fet via to Bueno. Al veure’l venir cap a mi em pensava que ja ha- el tanc no es movia. Al final s’obre l’escotilla i surt en Jus- en espera que surti ell del camí per poder passar jo. Però serra la d’Alcubierre.copveigM’aturo,De venirtanc. front un de a estret, molt fortuna, de camí un per d’aigua tural del nostre país. nostre tural del i cul poc del valorada, món periodístic potser estimada, i senzilla important, figura una a pàgines, seves les de ciutat. nostra la amb vinculacions importants tingué periodística, política i cultural activitat seva la per coneguda i d’una terrassenca família part formava honest, i cordial cètic, en en morir va anys, 97 de l’edat a 1996, de desembre de 3 El i terrassenc Periodista, polític, escriptor, traductor... Joaquim Ventalló i Vergés (1899-1996). d’anàlisi detallada per d’anàlisi detallada part del nostre personatge: totes L’any les situacions. del seu naixement ja era motiu de i coses les totes de perquè el esbrinava que tallista, de home un era Ventalló En d’adversitats. i d’obstacles mena tota classe, i estil amb superat, ha que polifacètic política i periodística. activitat tanta de carregats trenta anys d’aquells o vida sevala de coses saber volgut ha que gent de mena tota cortesia i la seva amabilitat a l’hora d’entendre i d’atendre interessants. Hi ha una total coincidència a valorar la seva De Pinzellades d’un personatge carismàtic Josep Puy Núm. 12. Terme julio julio de 1921... de Annual de desastre el cuando movilizados todos fuimos quinta del 20, que al cumplir en dicho año nuestros 21 años, Es Es fa difícil fer una definició exactai precisa d’un home Quimet Quimet Ventalló s’han dit moltes coses, i totes bones i « Quienes nacimos en 1899 somos los llamados de la la de llamados los somos 1899 en nacimos Quienes T Ventalló i Vergés. Aquest personatge polifa personatge Aquest Vergés. i Ventalló errassa: Centre d’Estudis Històrics de i Juanico Terme vol retre un petit homenatge, des des homenatge, petit un retre vol T - - - errassa, 1997 de reivindicació, com també ho va ser l’escut municipal l’escut ser va ho també com reivindicació, de desconsideració i l’oblit dels representants municipals. la rebrevan seixanta—, dels dècada la —a després que i la seva etapa com a regidor de l’Ajuntament de Barcelona en pedagògics, i estèticsdefensar, cívics, i remotius per relacionat amb les escoles municipals que ell va promou - bre moltes i diverses qüestions. Aquest és el cas del tema prehavia estat costatal llibertatlade democràcia.ladei nes i per dir la veritat va haver de fugir del país, quan sem afers de més volada. Per coherència va deixar algunes fei rístiques, que poden semblar insignificants davant d’altres treballseuperiodístic el trobemsovint aquestes caracte i, per damunt de tot, amant de la veritat i de la justícia. En ble lluitador a favor de mil i una causes. edat tan avançada, l’esperonava aquesta idea d’inesgota- una en tot i fins lúcid, i clar tan cap un a que dubte ha hi motius suficients per estar d’acord amb aquella frase. No ha hi que sembla em i mai» moren no periodistes «Els vells manera: següent la de subtitulada estava fet han per damunt de tot. estudiatUna de les tantes entrevistes que se li havia periodista que de vocació seva la carreravaler fer va que la i —Dret— mai exercir va no que Les escoles populars foren un tema de preocupació i preocupació de tema un foren populars escoles Les serveiEl veritatla a faso- cosesli pensa les ell dir que L’amic Ventalló fou exemple de sinceritat i de correcció T Tratado de Paz entre España y los Estados Unidos... americanos y el 10 de diciembre se había firmado en París el general Jáudenes había entregado a la plaza de Manila a los zado ya mal, porque poco antes, el 13 de agosto de 1898, el empe- vistente.mayúsculaHabía bien una palabra la a sele todas las desgracias por las que España pasó podría ponér- cho movimiento, con minúscula aunque históricamente, por ot era interessant i motiu d’estudi per a un personatge Aquel año de 1899 en el cual nacimos fue un año de mu- de año un fue nacimos cual el en 1899Aquel de año - - - 179 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 180

Visca la República! dinar la secció «Noucents» a a «Noucents» secció la dinar rès i, àdhuc, la seva repercussió. Era prou important coor­ poden desviar i confondre. ment hagiogràfic on, sovint, la història i la memòria ens hi patriota, sense que això ens faci caure en el terreny pura- autèntic un Ventallócom d’entendreen hem que sidero del camp el perio­ en compte, en tenir a referència portant tuacions i actituds que fan del nostre personatge una im- cumstàncies. Ara la situació és quelcom diferent. cir- les de Rivera—i de Primo de Dictadura —la moment del dificultats les malgrat idiosincràsia, i la llengua nostra de defensa de i compromís de paper un adoptaren forans intel·lectuals què en 1930) i 1927 (1924, èpoques i moments d’altres recordar fer va li i Ventalló de part els anys vuitanta va rebre una valoració molt positiva per en Sitges a catalans i castellans d’intel·lectuals trobada rents maneres de pensar del món de la intel·lectualitat. La dife- entre i mentalitats diferents entreconstructiva tud bona entesa. En Joaquim Ventalló celebrà qualsevol acti- la de i consens del també i veritat la a fidelitat la de ca, Ciutat depèn de Madrid.» està ocupada encara com en els temps de Franco, i que la Barcelona que sàpiga d’haver.que Volha hi que quatre les no i barres dues les amb món pel escampant d’anar Olímpics del 1992, l’escut de la ciutat de Barcelona s’hagi en Pasqual Maragall, és una vergonya que, de cara el Jocs En Quimet era força explícit sobre aquell afer. «I ara, amb l’evidènciaa històrica.i fets Ventallóals remetiaquim es Joa- en simplement, on, polèmica i batalla de tema tre paretl’alcaldede de sobre aquestafer. Aquest eraal- un les de quatre barres davant necessitatels Jocs Olímpics del 92 i les la orelles de plantejament el i Barcelona de Haddock. d’en aventures T les traduint o partit un retransmetent escrivint, tot intensitat, amb i honestament viure de va a l’exili, era fruita, encara quan remenar de Es nit. tracta intín amb la dificultat afegida dels insults del capità capità del insults dels afegida dificultat la amb intín T d’ac­ munt un per seguir podríem manera, D’aquesta És el personatge de la reivindicació precisa, de la críti- ot fou senzill i important alhora. alhora. i important ot fou senzill disme, de la cultura i de la defensa d’uns ideals. Con- El Dia El , dirigir dirigir , T ot tenia el seu inte el seu ot tenia La Rambla Rambla La o - - i Llobateras, que havia estat farmacèutic i batlle de la ciu - us voldria recordar la figura de l’avi, en Domènec Ventalló criatures. Havia estat president del Centre Catòlic. nou amb anys, 42 de l’edat a (1906), jove molt morir va la vida amb una certa ironia i comicitat. Señor Joaquín. Potser això va titulada influir perquè em prengués sarsuela la diumenge, mateix aquell trenar, teriormentva esdevenir vaes l’Hotelde Ritz—, es- seu la en un teatre que es deia Gran Via, a Barcelona —que pos- que descobrirvaig jornada, aquella en succeïthavia què eraCarnestoltesde diumenge toti encuriosit, analitzant, deien en aquell que temps, en anomenada molta de pastisseria d’una vant da- Vella,Font42, número la al de carrer al situada casa dels orígens... seu propietari. del anticatalana i espanyolista l’actuació per ga— una marca determinada —la situarem per terres de Màla- bra i de la negativa per part de l’entrevistat a consumir-ne ris, sempre interessants, sobre el valor diürètic de la gine- Ventalló. Abans de començar, s’imposaven uns comenta- Joaquim destil·laval’amicsempre que afecte aquell i tat conversasobre qüestions,una i humani- mil aquella amb tardavesprela el i dissabte,d’un vàrem llargad’una fruir dret del meu despatx des de la tardor de 1981. Al llarg de in- algun en perdudatrobava es que entrevista, vella ta Amb molta il·lusió i sentiment he recuperat i refet aques- Una vella i nostàlgica entrevista homenatge. definitiu i autèntic un tenir pugui en mètode i rigor amb biografia una dia, algun que Desitgem moments. darrers de coses d’una vida prou llarga i atapeïda, viscuda fins els de Joaquim Ventalló i, de ben segur, ens deixem un munt El nostre pare, Domènec Ventalló i Homs, era notari i notari era Homs, i Ventalló Domènec pare, nostre El — Vaig néixer a — Si us sembla, malgrat tots els tòpics, podríem parlar En unes quantes pàgines recordem i repassem la vida la repassemrecordem i pàgines quantes unes En T errassa el 5 de febrer de 1899. En una . El dia que jo vaig néixer vaig jo que dia El Pelat. Cal T ambé El circumstància abans esmentada. problema de la llengua estrangera ja el tenia resolt per la el i jesuïtes, els amb fer vaig el batxillerat, El Molière. de llengua la bé parlavaforça ja anys sis l’edatde a que dir vaig estudiar amb els frares de l’École Chrétienne i us puc grangermà voliameu el que estudiarFarmàcia.ja na, Jo Poble, al carrer Cremat. tat. La seva casa pairal es trobava on hi ha ara la Casa del portant. uns quants anys que el districteanyselectoralel quants que uns de feia ja que recordar cal veritat; És — polaritzada... i tant impor - certament ciutat, la de política l’activitat oblidar sortir diàriament. a acostumava electorals, èpoques en que, nacionalista Valentí.diari i un EraMassóNarcís estavaper que dirigit altrediari, d’un oblidar puc em no tampoc gents de l’Associació Nacionalista, l’Emili Badiella. de tat en Joan Salvat-Papasseit tenia una gran estima per la ciu- que sap gent Poca sanatori. del des tot, i fins o, París de ries Laietanes, a la Gran Via, o bé que ens havia enviat ­ des Gale les de Catalana, Nacional Llibreria seva la a ment, textos de Salvat-Papasseit que jo havia recollit, personal- d’escriptors i poetes catalans de l’època. inèdits reproduirtreballs a dedicades pàgines unes eren hi vaig crear una secció setmanal que sortia els dissabtes; Regionalista. Jo en seria el redactor en cap i, Agrupacióa més a l’antiga més, Nacionalista, l’Associació de gent la tir ques i, sobretot, polítiques. El dia 8 d’abril de 1918 va sor- periodísti- mevesinquietuds les per sintonitzar vaig que diari altre un amb ser va maneres, totes De Dalmau. rer amb el diari — Del 1916 al 1921, torneu a A la mort del pare, tots ens vàrem traslladar a Barcelo - — Efectivament, torno a — locals, periodístiques col·laboracions les a fa que Pel publicat havíem «Noucents» anomenada pàgina la A , dirigit per Miquel Puigbò, un diari vinculat amb vinculatPuigbò, diari Miquel un per dirigit Dia, El a pre du proe motn, o podem no important, període d’un parlem Quan T errassa i, en especial, per un dels principals diri- principals dels un per especial, en i, errassa Crónica Social, que era dirigit per Eugeni Fer- T errassa i començo una relació T errassa en un moment im- El Mal TempsMal El , T errassaes- per escriure, conèixer coses i moure’s pertot arreu. mica en mica recuperem l’activitat i aquelles possibilitats sa temps. T tranya sensació d’haver estat molt fora de la meva terra... d’Annual.l’es amb L’any nou, de començar 1924 a torno desastre el lloc tingut havia on terres aquelles en ment servei militar i em el passo tres anys fent fent de soldat, acabar precisa Vaig servei. al per «inútils» massa i nats recoma massa havia Hi alts. en convertir van es baixos números els i volta, cop De files. a incorporació la evitar per terra i cel remoure van aquests i ciutat la de listes sa dels familiars i fills als corresponien baixos números mili la de lliurar-me permetia això i em sorteig el en alt mero nú un treure vaig que ja casa, a quedar-me tocava em quista i pròpia del sistema monàrquic. caci- política una a l’alternativa i antisalista candidatura la Era després. Barba, i Palet Domènec en i primer,vas, Casano- i Rigol Josep en com homes a donàvemsuport Nosaltres ciutat. la de catalanistes i republicanes forces que, a les diferents convocatòries, presentaven unides les risses, Matadepera, Rubí... tot defensant les candidatures districte:Viladecavalls,del bles Ullastret,VacaRellinars, - gon president, dins l’Associació del mateix nom. creàrem la Joventut Nacionalista, de la qual jo seria el se- i catalanisme de concepte el defensar volíem Nosaltres centralista. i monàrquica política la de sucursalista grup un Nacional, Monárquica Unión la de creador i dinàstica política la a arrelat home Sala, Alfons per dominat tava llocs diferents: al matí era a l’agència Havas, situada a la a Havas,situada l’agència a era matí al diferents: llocs La Publicitat. De fet, repartia la jornada laboral entre tres a Havas i notícies de l’agència a treball aconseguir a fins feina, sense any mig gairebé estic que trobo em 1923— renta-quatre renta-quatre mesos i mig havien estat, sens dubte, mas — Després de l’ De Macià. en i anys...trenta els política, La feina. La — — — Aquesta història va començar l’any 1921. En principi, militar,serveil’ el Arriba — po- diferents a electorals mítings en Vàremparticipar . Després les coses van canviar força perquè molts molts perquè força canviar van coses les Després . À frica —en torno el 24 de desembre de À frica, una trevaobligada... una frica, ------181 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 182 Visca la República! ouas a e e dsnay e ot ay després anys molts de desengany el ser va populars escoles unes promocionar per anys d’aquells il·lusió La interès. i dedicació més esmerçar vaig on és municipals responsabilitats a la Casa Gran. En el tema de les escoles meves les foren ensenyament i Cultura 1934. de febrer al convertirvaigVella—fins regidor em —Ciutat en i què d’abril de 1931. Vaig escollir de representar el districte cin- 12 del municipals eleccions les Barcelona,en de ciutat la a Republicana d’Esquerra candidatura la de part formés present, per la situació emotiva que em va provocar. tocara dre un cafè, hi havia un quintet de música que es disposà ment d’entrar amb en Macià a l’Hotel Metropol, per pren- rebut, jo no vull els diners». dre i jo m’hi negava de ple. Ell fou taxatiu: «Si no voleu el diners, es va disposar a fer-me un rebut. Em vaig sorpren- els lliurar-li de moment el En Albert. l’Hotel a s’allotjava qual Generalitat,el la presidentconèixerde futur i el dar salu- de ocasió tenir Vaigcompromès. descomptat, per val’exilia Brussel·les.Eraa sastrei, un especial mica una presidental quantitatdiners una de trobaes que Macià, - arribar fer de encarregar va em Casals, deia es que tre, sas- meu el vida, la de coses aquelles Per Kritias. dir feia es que boxa de crític conegut un amb Brussel·les i París Això explica que deixés ideològiques, de treballar als dos mitjans al mateix temps. col·laborador.a Peròsemblava em no qüestions per ètic, mençar a treballar a Capdevila.després,Carles Aquellen mateix any vaig co - rectorsprestigide comaraEsteve, Martí Rovira Virgilii i, di- com així files, seves les a redactors importants tenia internacional. política la de notícies les donaven em i rís de . Barcelona La Publicitat i a la nit feia de corrector de proves al a era tarda la a Núria, del damunt Canaletes, de Rambla Un any després, Francesc Macià em va demanar que demanar va em Macià Francesc després, any Un No oblidaré mai una anècdota força especial. En el mo- a viatge un fer vaig 1930 de setembre el veritat, És — — Però, entre publicació i publicació, a Brussel·les! A A l’agència Havas tenia una conferència diària amb Pa- La Publicitat hi vaig ser fins a l’any 1930. Aquest mitjà . És un fet que tota la vida he tingut he vida totala que fet un És Segadors. Els L’Opinió, setmanari d’esquerres, com La Publicitat. Diario tres partits contra la Reial Societat. desprésde Santander,campió el vaBarcelonaser en el i feia molt content. tos Gardel li cantava tangos al mític porter Platko i això el en comRecordo Sagi. i Samitier,Alcántara Arnau, Walter, present: Planes, tingut Platko, he sempre que alineació una amb 2, a presa inicial, vaig respondre afirmativament. el mateix que guanyava durant tot un mes. Malgrat la sor- primera emissió. La remuneració era de vint-i-cinc duros, na em va comentar que jo podia ser-ne el locutor, aquella la Copa, un Barça-Real Unión d’Irún, el president blaugra - a Sant Sebastià i tot just abans de començar un partit de equips. alguns acompanyar i viatjar permetia em això i talana, volta, em vaig trobar com a secretari de la Federació Ca- del delegat a com Catalana, ció directius,participavaseus jo Federareunionsla les de a - als reunions les a assistir permetia no l’horari car rassa, introduint en el món del futbol. En representació del primer locutor! fusió espanyola, i ell en fou el locutor. El primer partit i el va radiar el primer partit de futbol de la història de la radiocerta indiferència. una L’any 1928, amb des de l’estadi tractat Gal d’Irun es s’han o coneguts són no vegades, de que, records nostàlgics i vellsd’explicar l’hora enyor,a i seu comentari i valoració. Sovint els ulls traspuen emoció lliuraven a l’Estat. es i descuidaven es com veure en Porcioles— —l’època gan combatíem els lerrouxistes, que aprofitaven totes les setmanari i després va passar a ser diari. Des d’aquest òr- Republicana. l’Esquerra de diari — Entre 1931 i 1934 vaig ser el director de director el ser vaig 1934 i 1931 Entre — — Els anys 1934, 1936... Sardinero, a de camp al lloc tingué Copa la de final El El resultat final va ser favorable al F. C. Barcelona per 3 El mes de maig de 1928, en un de tants viatges, dinant anar vaig em circumstancial gairebé manera D’una — — Per a en Quimet Ventalló, tot és important i mereix el T rab, aco Crla Piera, Carulla, Sancho, orralba, T xsi cm a com existia L’Opinió errassa F. C. De cop i cop De C. F.errassa , el L’Opinió, Carli- T er- ­ nya, concretament a València, i vaig poder saludar Ma­ saludar poder vaig i València, a concretament nya, administratiu. càrrec d’un consolat i té les funcions de cap del personal segon el és canceller el que dir vila de haig mediterrània.Us d’aquella cònsol nomenat l’havien que Armengol, Rovira deia es que amic vell un a gràcies fou Això dres. Portven- a d’Espanya consolat al canceller a com trobo de figurar en una llista negra no era pas cap broma. allò Vaigcomprovartornada.mevaque la dies de parell manes, que jo em trobava a Madrid i esperaven durant un FAIla trucaven vanEls convèncer,casa. a mevesles ger- va la frontera per Portbou i a les quatre de la tarda, els de çada ni difícil. for- sigui no l’adaptació que possible fangenerós i cient caràctersituació. que seu aquella El a portatafable, l’han pa- circumstàncies les resignació amb accepta i casa VentallóJoaquim allunyaten viu de 1943 i Entre1936 ta. se’l van confiscar l’any 1937. restà en mans del subdirector Aymamí i la gent del PSUC diari El càrrec. el deixar a obligar van em Civil Guerra la 1936 en vaig ser el director, fins que les circumstàncies de aquell Durant Garriga. i Sunyol Josep en per creat estat convertir en diari. Aquest setmanari i posterior diari havia a ballar tre­ a dedicar vaig em Jo d’Octubre. Fets dels després que solució prendre el altracamí de l’exili. cap tingués no que i 1936, l’any FAI, la per elaborada negra llista una encapçalés que motiu de des 1936, l’any fent nuar conti­ vaig ho i 1934 l’any criticar vaig Els causa. seva la de la CNT que justificaven totes les accions en benefici de gent la duresa, molta amb també, criticar de vaig L’Opinió Des d’esquerres. partit d’un pròpies gens no cions d’Estatgent la Català, tenienque demostrai actuacions - càrrecsi treure’nocasions per diners. L’any 1937 vaig aconseguir fer una escapada a Espa- a escapada una fer aconseguir vaig 1937 L’any em volta, i cop de i, coses les precipiten es França A — A la una de la tarda del 9 de setembre del 36 passa- — El temps de la Guerra Civil, París i el negoci de la frui- 1934, de d’octubre 10 dia el prohibit ser va L’Opinió , que a partir del febrer de 1936 es va es 1936 de febrer del partir a que , Rambla La T ot és prou ràpid i intens. . Aquest va ser el ser vaAquest . Rambla La T ambé combatíemambé per tant, sense haver-hi estat present. eratenir-neja sense Allò coneixementjudici massa. Un i, sobresegut. estat havia resultat, a com que, sumaríssim vista. En aquest sentit, em considerava un privilegiat. gent ho va passar molt malament, des de tots els punts de gratlasituació, pogués tenir unavida força normal. Molta estat governador civil a Lleida— van fer possible que, mal diligènciesatencionsi del meu germà Lluís —el qual havia re,comparacióen moltsambaltres coneguts.amicsi Les País Basc. Haig de reconèixer que no em varen tornàvemCatalunyamarejarl’any1943a ipel mésmolt pesargaiva de periodista, la seva vida, la seva feina més estimada. poder per exerciranys 1996— quants el uns passar—fins de haurien Encara impossibles. no però difícils, són cies que l’espectacle feia el seu efecte. aquestaamb posició, sevala protesta. confessarde Haig palesaven, que francesos de centenars de esquenes les filades que feien als Camps Elisis tenien com espectadors la meva i reconec a que no em van anava molestar per res. Les des- jo però París a nazis dels l’època Era ment. mala- m’anavapas no comerciant de vida la que és cert comvida corredora mercatal fruita el de Lesi de Halles cia diplomàtica. deia Marcelino Pascua em va fer perdre aquella experièn- es que anticatalà personatge d’un l’arribada i Aires nos Bue- a Gallardo y endavant,enviarenOssorio Més cions. París vaig poder conèixer molta gent i viure moltes situa- premsa— i un servidor com a canceller. A l’ambaixada de de —delegat Xammar Eugeni l’ambaixada—, de càrrec segon i carrera de —diplomàtic Carner Josep catalans: tres Érem l’ambaixada. de canceller designar va em rís, do, que era l’ambaixador de la República Espanyola a Pa- presó, a casa de la Margarida Xirgu, a Badalona. Bien­ del temps del meu conegut vell un era que Azaña, nuel Un dia em vaig assabentar que m’havien fet un judici un fet m’havien que assabentar vaig em dia Un Podia— haver anat cap Cuba,a però laqüestió familiar circumstàn­ les i casa a tornaVentalló Joaquim En — la guanyava m’hi 1943; el fins París a romandre Vaig T orno a França i un altre vell conegut, Ossorio y - Gallar ni Negre i de quan s’havia hostatjat, en sortir de la de sortir en hostatjat, s’havia quan de i Negre ni - - 183 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 184 Visca la República! exquisit. un per marcada vida una dubte, cap tinc en no sobretot, Però bondat. la i coherència la dinamisme, pel marcada vida una estat ha que dubte ha molts articles fins a la seva mort, a l’edat de 97escriure anys.i Nocoses, hi moltes fer de havia encara doncs, Així, sevala segle. anavaque del edat oblidem la no amb i ta, sevaidentitat. la de i país d’aquestdefensa representila explica que el tinguem al peu Això del canó significa. davant això tot allò que que el tot amb català, considera es ell tendenciosa,qualsevolinterpretació de i tot de munt LallanaGodóvarenmi alguns d’aquestsser homenatges. dística i compromesa. La Creu de Sant Jordi (1982) i el pre sevarelaciótard,activitatdensalallargaen amb iperio per la direcció de diferents diaris. blica, en què havia passat per l’Ajuntament de Barcelona i Repú - Segona la l’èpocade de paga cap té no mercial— co- agent antic a com quantitat modesta d’una banda drà el seu aquesta publicació hi tinc molt bones relacions. amb Blanes)...(de Recull Deia, Lunes, del Hoja La versal, mitjans: diferents a cles d’artipublicació - la corporar-meamb periodístic, món al permet tenir una «petita» paga. em comercial d’agent feina La tèxtil. camp el tocar vaig va permetre viatjar per diferents indrets d’Europa. em feina Aquella pipes. a per fustes de representant ser tat en el relat de les seves vivències. moments de la seva quotidianitat, explica aquesta sereni- constància i coherència. Una actitud metòdica, en tots els que havia estat la allò seva en vida. En treballarVentalló és impedia un exemple li de que depuració una patit via ha- però problemes, gaires tingut havia No literari. crític i periodista de tasques les a tornarVentalló pogués met Quan més el vaig tractar va ser durant els anys vuitan- En Joaquim Ventalló ens continua insistint que, per da- mica una arribar van reconeixements alguns Potser esdevin - informatius mitjans diferents a col·locació La anysdels partir a mica, en mica seixanta,De vaig rein - vaig i comercial agent a com d’alta donar-me Vaig — — Encara hauria de passar força temps perquè en modus vivendi. En Ventalló ens recorda que —a La Vanguardia, El Noticiero Uni- Noticiero El Vanguardia,La exemplar i exemplar faire savoir T ambé Qui- - -

Annex 2 Articles sobre Joaquim Ventalló dientes pero catalanistas y demócratas.ejemplo,Jo- catalanistasPory pero dientes época (1929 - 1930) la sino también a de intelectuales indepen - democráticas tendencias las todas a sólo no nas, pági- sus combate,abrió de que semanario Xirau.un Era semanario, del Joan Llubí Vallescà, ideólogos Joan Casanelles, Pere Comes i Antoni e promotores Los de tierras América. en años pocos unos hace murió que Otero, de administrador El cucurulles». «els denominaban les época la de humoristas algunos partido, este de militantes los a eso, por y Regionalista, inmediatos —los de la casa de al lado— eran vecinos los Nuestrosde la Barcelona). Lliga de l’ou de rovell el (en lla ción en la Llibreria Ariel, situada en la plaza de la Cucuru- Companys constituido en marzo de 1931. Esquerra Republicana de Catalunya, el partido de Macià i de «grup denominado del parte forma nombre, este llevaba que diario del redacción la a pertenecer de además porque, emocionado, y me ha traído unos recuerdos inolvidables, de números los de revista. En primera página, aparece reproducida la de uno bimestral L’Opinió publicación Catalana nos ha la presentado el número cero de de la promotor Sellarés, Miquel Josep De L’Opinió L’Opinió a maria , uno de los artífices (el principal) de principal) (el artífices los de uno L’Opinió, empezó siendo semanario. Teníamos la redac- lladó L’Opinió Catalana . Y eso —la verdad— me ha me verdad— —la eso Y L’Opinió. r Armand era L’Opinió carácter de portavoz de la «Esquerra». Una «Esquerra «Esquerra Una «Esquerra». la de portavoz de carácter con compartía que político, nentemente emi pero información, de Periódico principal. 11, mero nú Pere, Sant de Ronda la a luego pasar para versidad, su redacción, cuando Joaquim Ventalló era su director. en ingresé 1932 de marzo En diario. periódico ser a saba después poco y rotundo, fue triunfo El ral». dieron paso a la República, se convirtió en diario «electo- te la semana anterior a las elecciones de abril de 1931 que Jaume Aiguader i Miró. doctor el y Macià Francesc don Generalitat la de dente presi - fue que del Català» «Estat por pasando Domingo, CompanysLluís por Marcel·lídirigido Català,y Republicà Partit del militantes los hasta ampurdanesas tierras las de vida» la tota de «federals los desde comprendía que d’Esquerres», «Intel·ligència la creó semanario, del dio de parte,grupo buena del muy en obra, fue 1936, hasta 1931 desde mayoritario partido Pla, entonces colaborador de novela famosa su de fragmentos en publicó quien Sagarra de Maria sep Primeramente tuvo su redacción en la plaza de la Uni la de plaza la en redacción tuvosu Primeramente L’Opinió fue, como ya he dicho, semanario. Pero duran- Catalunya», de el Republicana «Esquerra definitiva, En La Publicitat. L’Opinióme- por cual, el , Y Josep Y Salobre. i All La Humanitat La unos L’Opinió pa- L’Opinió el - - - 187 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 188 Visca la República! vigentes y actuantes cuarenta y ocho años después. vieja la cuatrolos de mantuvieronque ideales fundadoreslos de Bienvenida ahora. siéndolo sigue y fundamentales— postulados tro redacción, porque su ideología era entonces la mía —cua- no, socialista. Me cabe el honor de haber pertenecido a su partido se llamaría «Esquerra Republicana de Catalunya». «tota la vida», republicanos históricos y los de a los de Estat Català, Partit Republicà Català, federales de se agrupar permitía que fórmulaencontró la se y opusieron organización nueva la de moderados más sectores los Pero República. la de proclamación la de antes mes de 1931 en el Foment Republicà de Sants, hoy Falange, un marzo de 18 y 17 días los celebradas sesiones históricas de Catalunya. Republicà-Socialista Partit de nombre el adoptase to de del «grup los hombres tener otra denominación; la podido que precisamente habían propues hubiera que Catalunya» de Republicana L’Opinió fue un periódico liberal, demócrata, republica- las en planteada fue denominación de propuesta Esta de los primeros años 1930, y que siguen que 1930,y años primeros los L’Opinióde , si tiene que ser portavoz ser que tiene si Catalana, L’Opinió L’Opinió , partidarios de que , partidarios L’Opinió. El - vament en la vida política com a regidor a l’Ajuntamenta regidor a com política vida la en vament diaris als vincular-se va vint anys als noucentista,culturalment àmbit un en Forjat segle. d’aquest història la de avatars els dolorosa— —i privilegiada posició d’una des viure va als àmbits domèstics. comunicació,de mitjans prohibidal’escola a desterradai dels esborrada llengua una amb contactes primers dels a una generació de lectors, els àlbums d’Hergé van ser un per doncs, importància especial una adquirir va aquesta català cas traductorel del en tasca semprela és portant essencialssegle del convertits’ha referentsque dels un en lexicopictogràfics artística creació una i europea historieta la de claus ces L’obrad’Hergé Joan anuel M Soldevilla Serra d’Or, núm. 420. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000 Joaquim Ventalló i les traduccions catalanes de Tintín Temple del Sol. de l’edicióoriginal formatde en negrei i blanc primitivesen cions edi- les de traductorrecordar, a d’AlbertcomCal feina Jané la però, 1 universalment llegit de la història dels tebeos. món del arreu venuts d’àlbums milions dos-cents de prop amb i memòria col·lectiva. la en implantació excepcionalseva la part, en s’explica, 1929, l’anynaixement llunyà seu del des lectors de ració adulta, i al fet què hagi estat llegit de generació en gene- com infantil lectura una tant ser permet li que nificativa les segones van ser creació de Joaquim Ventalló.Joaquim de creació ser van segones les va es i l’editorial, de primeres clau figura Zendrera,Concepción les ocupar De Castafiore). la de joies (Les na rar a l’any 1964 per trobar-ne la primera traducció catala- mer àlbum en castellà (El cetro de Ottokar) i hem d’espe- doncs és l’any 1958 que l’Editorial Joventut publica el pri- Joaquim Ventalló (1899-1996) fou un intel·lectual que intel·lectual un fou (1899-1996)Ventalló Joaquim A casa nostra l’arribada de Ventalló ha estat el traductor dels vint-i-quatre àlbums de àlbums vint-i-quatre dels traductor el estat Ventallóha i Publicitat La T intín és avui, possiblement, el personatge més personatge el possiblement, avui, és intín és una de les pe- les de una és Tintín Lesaventuresde xx per després participar acti- L’Opiniódesprésparticipar per T raduït a més de cinquanta llengües . Gràcies. sevala a plurisig- riquesa T i Alber intín va ser un xic tardana tí 1 Si im- Si T intín. El aors aaalm, nrpttla atòe, aligot, astròleg, antropotitella, apagallums, tapobres, afarcomissari,- de animalot sapastres, de arreplec pelat, cul de animalots Satanàs, de agent infecte, animal mals, petita mostra: seixanta! aquestaclassificar... va de Vegem-ne en més A nar alfabèticament tots aquest insults i només de la lletra orde- a dedicar-se Ventallóva Joaquim mateix el doncs tindríem feina exhaustiva forma de lingüística cascada aquesta a apropar-nos però, volguéssim, Si personatge. aquest per parcialimproperisd’algunsllençats visió dels recordar un llibre d’Albert Algoud d’Albert llibre un recordar cal sentit aquest en Haddock; Capità d’expressar-sedel de parlar neutre i mesurat al tant s’acoblava i absoluta era dibuix documentades. L’adequació de la llengua a la narració escrupolosament i al admirablement i dibuixades històries pulcrament unes construïdes, en perfecció la a xava gada, llegien en català; malgrat tot, aquesta opció encai- rat, sorprenia els joves lectors que, potser per primera ve- normalitzadora d’aquest projecte. El seu transcendènciamodel de llengua, elegant i acu- la de conscient ser va moment primer d’un des que sinó rutinari, quelcom ser la Creu de Sant Jordi. riodista fins a l’any 1966; l’any 1982 va ser guardonat amb Catalunya el 1943 tot i que no va poder exercir com a pe- món cultural francòfon el als anys trenta en i quaranta. Va social retornar a fenomen veritable un d’Hergé, l’obra descobrirva on país aquest en fouFrança, a Exiliat 1931. de d’abril 12 del eleccions les Catalunyaen de publicana Re - d’Esquerrallistes les en escollit ser vaBarcelona; de 2 niài, nrpfg, relgt, nlaes ani- analfabets, arreplegats, antropòfags, Antipàtic, Per a ell, la traduccióde la ell, a Per Algoud, Albert,L’il·lustre Haddock.Barcelona : Norma,1998. T intín com a l’arrauxada i demolidora manera demolidora i l’arrauxada a com intín no vaLes Tintínno aventuresde 2 que ens ofereix una ofereix ens que 189 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 190

Visca la República! al costat de inques del segle costatdel al inques de ca, els nevats Andes— i temporal —vaixells, avions i trens selva preamazòni- la Pacífic, del costa —la geogràfic me exotisseu - pel potser narratiu,motor a l’amistatcom de més s’inaugurael on personatgesi els s’humanitzen on àlbums dels un és perquè potser d’aventures, me trepidant iperquè recupera l’esperit delsgrans relats sovint una peça clau de l’obra d’Hergé; potser pel seu rit- de extretsexemples guns me per Concepción Zendrera. Per fer-ho, hem escollit al- l’originalfrancès traduccióla amb i castellana tera duta - amb versió seva la comparant tot Ventalló Joaquim en Volem, a continuació, mostrar i analitzar el treball fet per Un model de traducció roide, atrotinat. aste- aranya, andròmina, safareig, de almirall pitet, amb ametrallador arpellots, animalarros, ancaboteruts, nats, agorri- agallinadís, adoba-cossis, adriacritolàctrics, sits, adefès - acurruixats, abstrús, ababoyat,bufador, angelet albercocs, albergínies, autòcrates, arrencaqueixals, lids, aventurers, anofè- aràcnids, artròpods, atmosfèrics, ascàrids, noi, apa aiguacuit, atmidòmetres, axixins, rits, avor- atitellats, astàcids, Cristos, assota assoleiats, sins, assas- mergis, aspergis bastos, de as arvicòlids, gàstric, artro- arsenocòfac, arreglasedassos,arrauxats, arracada, rebost, de arna arquitectes, cops, dels ase golafre, ànec Eulàlia Ventalló, filladeJoaquim Ventalló. 3 geminats Dupond i Dupont. Si per una banda hi havia el havia hi banda una per Si Dupont. i Dupond geminats dels o Capità l’huracanat de boca en còmics efectes rar tes, les seves inquietuds, les seves esperances... —o gene- dub- seus personatges—els interiordels explicarmón el mostrenl’acció,imatgesdinamitzar les tant poden i com narrativa;dinàmica reexpliquenja la gradamai que en el inte- plenament funció una tenen perquè i precisióseva un dels episodis més recordats pels lectors. l dàes ras e Hré s aatrte pr la per caracteritzen es Hergé per creats diàlegs Els Disposem d’aquesta informació inèdita per gentilesa de la senyora 3 , considerat Sol, del Temple El xvii — el cert és que ha estatha que certés el — leitmotiv del al textVentallómentreal que original, del exercici un fa de d’aquest gag lingüístic. partir a construïda escena una a comicitat així restant explicativa més fa es condicional, manera de construïda castellana, versió la diàleg; del absurda dimensió la ça una traducció molt fidel al text original que manté i refor- nuestra propia madre», propia nuestra marcha la sobre realizando estuviera la traducción la si Zendrera:como personajes los a hablar hacía Concepción que señora «aquella l’admirable per escollit model Barcelona: Norma, 1981,p. 15. 4 gua. llengua alsnens,Ventalló volia apropar elsnensalallen- la apropar volia Zendrera Si lector. jove al per quidora pi a la recerca de la construcció o de la paraula més enri- ca, això volia dir capbussar-se en el corpus lingüístic pro- que, conscient de la dimensió pedagògica de la seva tas- sinó automàtica, transposició implicava no però fidelitat una major fidelitat a l’esperit dels textos d’Hergé; aquesta En aquest segon exemple Zendrera es manté força fi- forçaexemplemanté Zendrerasegon es aquest En B.— Pàgina 25, tira 2a, vinyeta 3a per opta catalana versió exemplela primer aquest En los huesos. miendo? A.— Pàgina 10, tira 2a, vinyeta 2a A continuació, analitzarem tres exemples: saa Rmn e «aains n ydva. A: Syldavia». en «Vacaciones de, Ramón España, Capità: Ens hi trencarem la carcanada, ben segur. Capitán: Con algo de suerte no nos romperemos más que Capitain: Nous allons nous rompre les os, c’est certain. Dupond: Jo no, mai de la vida! Dormo! Dupont: dur- estoy si levante me que quieres ¿Cómo Fernández: Hernández: ¿Vas a levantarte? Dupond: Ah! non, jamais de la vie... Moi je dors! Dupont: Alors, tu y vas, toi? Que hi vas tu, doncs? 4 Joaquim Ventalló va optar per optar va Ventalló Joaquim

nm 1, núm. Cairo, mica a aprendre de llegir el català i a escriure’ltot ai catalài aprendrellegirel de a mica « 1979 l’any gant i precís... Joaquim Ventalló declarava, amb modèstia, convenia,quanculte,popular sempreele creatiu i ginal, catalàde petitaunamostra treballdelterme traductorapel dut al hicle de formació era el castellà. anystorvedels l’únic escolaseixanta,on una format en - seu sinònim —flotar— possiblement més conegut pel lec- qüent —gavadal— i al optar per un verb —surar— i no pel fre- poc d’ús mot un utilitzar en culte i creatiu cialment espe­ mostra es aquí populars, fonts les per criteri, bon muntanyenc, ofereix una expressivitat extrema. pas complicadíssim un per descendeix que Capità d’un boca en «carcanada» Aquestapopular. lèxica riquesa la recreació lingüística tan intens com hilarant, tot poant en Solsona, 1999, p. 20. Tretzeventsde Seminari del 1979.324,Barcelona:Publicacions núm. , 5 COS ASSOULINE, Pierre. Bibliografia una llengua que, malgrat ser la seva, molts no coneixien.seva,no moltsla malgratser que, llengua una l’obra d’Hergé al temps que desvetllava a milers de lectors gorosa i exemplar d’una persona que va ajudar a difondre aquest article hem volgut retre homenatge a una feina ri Enaquest tres puntuals exemples hem pogut observar Si en l’exemple anterior el traductor català optava, amb suren pel riu. flottent sûr la rivière... C.— Pàgina 38, tira 2a, vinyeta 3a tud, 1986. etló Jaum «iqat aiesr de aniversari «Cinquanta Joaquim, Ventalló, T T Tintín: ¡Qué cosa más curiosa! Esos troncos flotan en el río... Tintin: Comme c’est curieux, tous ces troncs d’arbres que A, ní: s uis aus gvdl e rns ’rr que d’arbre troncs de gavadal aquest curiós, Es intín: T oni. Lesaventures Tintínde es peesos pno u h aua una ajudat he que penso pretensions, sense . Barcelona: Juven- Barcelona: Tintín. de diccionario El Hergé. Barcelona: Destino, 1997. : rigorós: textambel ori T ní» A: intín». L’Infantil ». 5 En - - - SOUMOIS, Frédéric. SADOUL, Numa. Converses amb Hergé. Barcelona: Joven- ERS, Benoit. PEETERS, mes, structures. Brussel·les: Jacques Antoine, 1987. tut, 1986. tud, 1993. Barcelona: JuvenBarcelona:- Hergé. de mundo El Dossier Tintin. Sources, versions, thé- 191 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 192 Visca la República! història del segle la avatarsdolorosa—privilegiadaposiciódeelsd’una —i des viure va que intel·lectual un fou Ventalló Joaquim e cmrms m lor dHré Svn sh parlat s’ha Sovint d’Hergé. l’obra amb compromís seu tenia el demostrava que circumstància ja anys, noranta de quan prop terme a dur va que traducció 1987), na, tot i fins col·lecció, la de títols els tots traduir de responsabilitat la va assumir moment, d’aquell des qui, Ventalló, Joaquim de era traducció La català, en títol primer el blicar castellà —1958— i no va ser finsl’any 1964 quan es vapu nostra 1982 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. l’any 1966; l’any a periodistafins exercira podercomva quaranta.tai Va retornar Catalunyaa el1943 tot queino nomen social en el món cultural francòfon ja als anys tren aquest país on va descobrir l’obra d’Hergé, un veritable fe leseleccions del12d’abril de1931. Exiliat França,a fou en collit en les llistes d’Esquerra Republicana de Catalunya en tica com a regidor a l’Ajuntament de Barcelona; va ser es L’Opinió centista, als anys vint va vincular-se als diaris a ea trajectòria personal. seva la lli aquesta tasca com una de les més significatives de tota d’Hergé i no és estrany que l’ tors de Joaquim Ventalló (1899-1996) és recordat per tots els lec Joan anuel M Soldevilla Tintíncat, juny 2007. Barcelona: Associació Catalana de Joaquim Ventalló, novel·lista um etló ls rdcin ctlns de catalanes núm. 490, Barcelona, 2000, p. 20-23. traduccions les i Ventalló quim «Joa- Manuel, Joan Soldevilla, exhaustivament, 2007.Més de gener 7 de Ventalló. webde al 6 Q Recentment, Cot, Salvador,« Cot, Recentment, A més de la consulta a uan l’editorial Joventut es va plantejar editar a casa casa a editar plantejar va es Joventut l’editorial uan e aetrs e Tintín de aventures Les Tintincat per després participar activament en la vida polí Tintincat com el primer traductor al català de l’obra on hi ha àmplia informació sobre la figura i l’obrafigura i sobrela informació àmplia ha hi on xx . Forjat en un àmbit culturalment nou Enciclopèdia Catalana, recomanem la visita T 6 Enciclopèdia Catalana intín parlava en català», en parlava intín é elà ’qet vessant, d’aquest enllà Més i Alber Tintín i l’art-alfa l’art-alfa i Tintín Les joies de la Castafiore la de Lesjoies , primer ho va provar en en provar va ho primer , tí T intín», La Publicitat (Barcelo er d’Or, Serra , 2 de 2 Avui, subrat i ------7 .

mentar la seva llegenda negra. ma i que es mori una veïna —la senyora Coloma—, fa aug- pany de feina —el senyor Climent— després de donar-li la algú que incomoda i neguiteja. El fet que es mori un com- fins i tot família, que el veu com una mena de mort vivent, companysveïns,i a d’empestat per mena una verteixen a la curiosa circumstància que, lentament, l’home es con- sa Donya Calamanda, i els fills Filomena i Enric, dóna pas sia. L’alegria inicial, especialment de la seva dona, la gras- catalèp- de atac d’un víctima és que sinó mort realment trànsit cap al cementiri, un doctor descobreix que no està cadàverel llar d’assumir-nei pèrdua,la famíliael la inicia publica per notificar el seu traspàs. s’inicia amb la publicació de l’esquela que llibre el fet, De sobtadament. mor l’èpocaque de celona pècia del senyor Pau Canyelles, un bon burgès de la Bar- catada i valorada. la de poc més de dues-centes pàgines que mereix ser res singular obra, de d’anysque camp de la novel·la. L’any 1931, tot just quan feia un parell el enseva incursióla alt Ventalló,per passade sovintes aquim Ventalló. ser a través dels àlbums de res, el primer contacte amb la llengua catalana escrita va lecto i lectors molts Per comunicació. de mitjans dels i i desterrament gua catalana d’aquesta de l’ensenyament llen la de persecució franquista, dictadura produir: van es què en històric context dolorós el sinó lingüística, tat sevaquali la només no valorant traduccions d’aquestes 8 La novel·la ens explica, com el seu títol anuncia, la peri- En repassar l’àmplia trajectòria personal i professionali trajectòriarepassarl’àmpliapersonal En Ventalló, Joaquim,Pau Canyelles, ex-difunt. T Le petit vingtième petit Le T intinaires- T intín havia nascut a Brussel·les a les pàginesBrussel·lesles haviaaintínanascut Pau Canyelles, ex-difunt, T intínCat , l’autor terrassenc va publicar una publicar terrassencval’autor , T intín intín i de les paraules de Jo Quan, després de vet- 8 una curiosa novel errassa: Fluid,1931. La Vanguardia - · - - - - cases a Caldetes i festesCaldetesCarnavali a de socie- Liceu,cases una al repòs, fer per muntanya de hotels a visites amb plaent vida una porta burgesia la on i coneix es tothom on ble imatgecuriosa Barcelona,de mostrada po- competit un evident la seva empremta— al temps forma que ens ofereix una de deixa hi balzaquià realisme —el francès molt destí,seu al sacrificat.par finalment és L’obra aire una té esca- pogut ha no que l’heroi, on tràgic desenllaç al bar arri- fins dramàtic aire innegable d’un tintant va es tesc, Si només porten que mentides» (pàg. 134). periodista: de feina pròpia seva la sobre ironitzar permet es l’autor tot i fins on novel·la, la de part primera la en present es ges corals i humorístics més que notables. Aquest humor passat- resurrecció,uns la de l’enterramenti de escenes les especialment destaquen crítica; lleugerament i nica anysdels lona trenta vistossón que miradauna amb irò - amb un excel·lent retrat dels hàbits burgesos de la Barce- de donar-li un brutal cop al cap. que amant voler,sense després jovei mata ampolla el una amb aquesta, seva la a brutal tan ensurt un ciant-li novel·ladisfressad’esqueletpropila es - protagonistade questa, la Josefina, i una nit de Carnaval al Liceu, l’estrany i abandona el seu amant. Pau Canyelles fa una nova con- nalment la Suzy es cansa d’aquesta morbositat malaltissa fi- mortuòries; experiències passades les reviure poder per taüt un portar fa es tot i fins i dol vesteixde sempre l’amant, de pis el negre color de decora mort: envoltala que el tot per metge, seu malaltíssa- del consells els malgrat ment, obsessionant-se segueix i amant seva la a resurrecció—,la de surt torna Barcelona.a pis un posa Li l’en- recuperarde poder va es —mai sevaesposa la mor quan i l’època, a moda i de cementiris molt macabres, visitar espectacles a París a va amant, seva la amb ja noticia s’escampa i el persegueix per tot arreu on va. Viat Suzy,noia, una amb perquèsa la fugir de peròha també mortuòria que l’acompanya; allà inicia una relació amoro- a Camprodon, esperant deslliurar-se de tota aquesta aura Poc a poc l’obra evoluciona cap a un cert gust pel gro- La novel·la arrenca com una obra costumista i burlesca, Don Pau té la percepció que fa nosa i per això es retira «per això els diaris diuen les coses que diuen. que coses les diuen diaris aixòels «per ­ ecó e pr d l crítica la de part per cepció uns dels millors elements de l’obra. però especialment en uns diàlegs que es converteixen en gable consciència d’estil que es manifesta en tot moment encarcarada,no vivainne- i llengua una fresc, una català futur el recorda ens més que allò L’orella de escapçada—, el Londrescert és que és la de llengua emprada carrer del 621 número al trobarem que porteres i veïns de escenes les cordaveninevitablement ven a veure primer al mort i després al ressuscitat ens re- atabalats que, al número 79 de la Rambla Catalunya, ana- veïns de escenes —les argumentals curiositats certes de o llibre el tot a presentcostumistaironia la de enllà més analogies curioses amb l’obra que anys després traduiria; certes d’advertir i buscar de deixar-hi podem no Tintín, de traductor a com Ventalló Joaquim les seves amants. amb senyorsColón Hotel els del terrasses les on a públicament i seuen sovintegen París a viatges els on tat 2006, pp. 119-121. 9 novel·la. altra cap escriure a tornar va no malauradament, talló, part del públic; sigui com sigui el fet és que Joaquim Ven- no va tenir una molt bona re- bona molt una tenirCanyelles,va ex-difuntPau no nostrala de Des d’admiradorsdimensió de tasca la de Roig, Sebastià, Roig, . Barcelona: Duxelm, Barcelona: avis. nostres dels malsons Els 9 sml qe apc per tampoc que sembla i T intín de Ventalló: un Ventalló: de intín Les aventures de aventures Les 193 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor Annex 3 Obra poètica de Joaquim Ventalló i tornaràs a l’antic captiveri. prou que demà fallirà la il·lusió llença les veles, els rems i el timó... planta-hi, serena, un ínstant, ton imperi, quan et circundi la ratlla del mar, Més, en la nit, sense lluna ni far, sota la gran muditat del celatge. i que no et corbí la lluita crudel dialogueu, hi fas abordatge, aquell confí, on la mar amb el cel de tots els vents que han estat ton guiatge; hissa la vela i no temis el bruel barca que dorms el diumenge a la platja; Solca la mar, inquieta i rebel Sonet de la rebel·lió jo vull que em bressi la teva cadència. dins tinc una set de tu que em crema l’ànima; T ni tinc tan sols el teu record que em peixi. orfe altre cop dins el brogit ingràvid i ja ets tan lluny que ni et conec el rastre; Més verges del tast de la banal trifulga. Pogués copçar-te i fer-te inextingible, O inefable harmonia del Silenci! Invocació al silenci orna Silenci, a asserenar-me el viure; T T u, Silenci, ara de mis fugies u, seran tots els meus passos, útils 195 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 196 Visca la República! autors eldesembre de1939. 10 qets us ose frn ruds nr es dos els entre creuades foren poesies dues Aquestes I s’obri un nou camí sense un parany. Al peu aferma la tibant sandàlia Que puguis veure lliure la Captiva! Per tu demano un resplendent cap d’any: Amb la Joana i la petita Eulàlia Mentres el dia d’aquest canvi arriba Si canvi hi ha, confesso que em fa fira. De l’esperança? Encara que reial, Per obrir de bell nou el finestral És cert que algú pel nostre bé conspira Lenta es rosteix en culinària pira. Mentres la polpa del capó cabdal I sonen les campanes de Nadal, Del temps la roda fulgurant se gira Sense títol 10 Alexandre Plana Vulgui-ho així el bon Déu Nostre senyor! que posi terme al nostre actual desfici... T i portar ciri a cada processó... bé val àdhuc que fos tenir un monarca Poguer tornar a fer vida de patriarca les teves naus, cansades, fondejades. bullent, i al mig, en caure el sol del golf de Roses, com un gran perol de Cap de Creus; les aigües encantades la sal d’aquelles cales perfumades Port de la Selva al breç de l’oratjol, totes les coses que el cor vol i dol... Feliç l’any nou, si ens duia retrobades inguem un any quaranta ben propici Joaquim Ventalló l’eternitat, com un déu, hi cavalca. damunt les ones empeses pel vent no és per morir-hi sinó que és per viure; Hi ha qui demana morir vora mar; per on navega una vela petita. em perderé en l’horitzó mig confús i us donaré tots els plans i muntanyes; Deu-me només una llenca de mar tot era amarat de tristesa. per bell que em fos el que hi ha terra endins Era talment com si sempre fos núvol; He estat un temps sense veure la mar... Sense títol tot i la fam i la set que ens devora. cal que boguem amb braç ferm i resolt La nostra nau ja no deixa estela, si ens amoixes una clapa de sol. si la nit negra fes pas a l’aurora... Si en l’horitzó aparegués una vela... ja que la vida ens juguem a la sort...! Si sapiguessin la sort que ens espera dalt quina onada cavalca la mort? Nàufregs perduts en la mar baladrera més no veurem la prou veurem l’alba i l’estrella primera, navegarem sense guia ni nord; Si no tenim ni timó ni bandera Catalunya 1947 farola del port. 1944 1947 ... voldria esser-hi, per quedar-me’n mut. boc que ensuma les grapades, els sàtirs i sirenes i el cornut quan reps de nit en cales amagades sa pedra dura ha fet ton clam eixut; Cap de Creus t’ha donat visions alades, paraula viva del més pur sintètic. —cremor d’incendi o bé gelor de fred, en la tria de mots, que fas calfred, Però ets tan gasiu, de tan ascètic ritme, música, rigorisme, estètic... el teu vers és talment un cristall net, i no afigures tot, tirant al dret, T A J. V. Foix ens el sentit del simbolisme hermètic Agost 1953 197 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor Annex 4 Cronologia de Joaquim Ventalló 1908 1905 1903 1920 1907 1899 1914 1916 1918 1917 Redactor a Retorna Mancomunitat de Catalunya. Prat de la Riba president. Entra als Jesuïtes de Casp a estudiar el batxillerat. Neix el 22 de maig Hergé, creador de les aventures de de gener de 7 el anys, 43 de l’edat a pare, el Homs, Ventallói Domènec Mor Neix el 26 de desembre el seu germà Lluís Ventalló. Altres germans: Domènec, La mare, Elisa Vergés i Capdevila, és filla de Sants. El pare, Domènec Ventalló i Neix el 5 de febrer de 1899 a Guanya un dels Premis dels Jocs Florals de Girona. Reb un premi amb la lletra surt d’abril 8 cal. nyament tot en francès. Viuen al carrer de Rosselló, 168, 2n 1a. ienne —Germans de la Doctrina Cristiana—, a l’esquerra de l’Eixample. Ense- forma sobtada. Mercè, Narcís —nascut a Rubí—, Elisa, Dolors, les bessones Eulàlia i Conxita. que havia deixat vacant Jacint Soler. a després i Rubí a —primer notari de fa Homs, casa pairal al carrer Cremat. una té Vintró—, Eulàlia amb núpcies primeres en —casat Llobateras i talló da. És Carnestoltes. Al carrer Font Vella, 42. El seu avi patern, Domènec Ven- 1920. El premi és de 100 pessetes. cuplet del Nacionalista de T errassa. Inici com a periodista, en el setmanari egarencerrassa.setmanari el periodista, comen a Inici El Mal Temps de qe a nepea Plr lno ’gs de l’agost Alonso Pilar interpretar va que festa, la de reina La , on coordina la secció «Noucents». President de Joventutde President«Noucents».secció coordina la on Dia, El T T rasllat a Barcelona. Estudia a l’escola religiosa École Chret­ errassa. T T errassa. 1917-1918. errassa (Vallès Occidental), a les 4 de la matina- T errassa ocupant la notaria la ocupant errassa T intín. Crònica LoCrònica - 199 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 200

Visca la República! 1930 1929 1926 1924 1928 1932 1923 1925 1922 1927 1931 1921 Col·labora a Col·labora El 5 de desembre presa de possessió com a tinent d’alcalde adscrit al districte El 5 de gener, judici. Després de 6 anys i 7 mesos, el 24 de gener, és acomiadat Redactor d’Imatges: Al setembre viatja a París i entrevista Macià a Brussel·les. 13 de setembre suspensió del periòdic Neix el setmanari L’Opinió Publica sota el pseudònim d’August Berenguer el llibre Col·labora al setmanari satíric a Redactor Redactor i secretari de GuerraMarroc.del Retorna l’ de Guerra del Marroc. ment de diversos aeroports. assessorarebre- de tal per l’agost, a Europa per ViatgeBarcelona. de port per l’Ajuntament de Barcelona. President de la Comissió Municipal de l’Aero - novè (Sant Andreu) i vocal i president de la Comissió de Foment fins el 1934, Pau Canyelles, ex-difunt, relat d’humor negre. 1934). Director de la República Catalana. Regidor de Cultura a l’Ajuntament de Barcelona (1931- ment del dret de radiodifusió que signa Francesc Macià com a president de fundadors. Eleccions municipals. Proclamació de la República. Fa el suggeri- diari de Primo de Rivera dimiteix. 1930. l’Estat espanyol. Va ser el Real Unión de Irún-F. C. Barcelona. d’ERC. Abril: primera retransmissió radiofònica d’un partit de futbol per a tot dat el 18 de febrer; després es formà el grup de i el jugador. tiueig al Port de la Selva. tat de Barcelona la carrera de Dret. Diari de . Barcelona Fa de corrector de proves al dura de Miguel Primo de Rivera. juliol de 1921. . Multa de 1.000 pessetes per no haver dut el 13 de març el març de 13 el haverdut no per pessetes1.000 de Multa Publicitat. La L’Opinió (1930-1936), a (1930-1936), Rambla La L’Estevet. a censura. Fundació d’ERC, el 19 de març; en va ser un dels un ser va en març; de 19 el d’ERC, Fundació censura. a L’Opinió, La Publicitat (1924-1930). És mobilitzat a la guerra del Marroc. Batalla d’Annual,Batalla Marroc. del guerra la a mobilitzat És —de caire republicà, federalista i socialitzant—, fun- Dictablanda. surt com a quotidià el 4 de juny. Escriu la novel·la El Sr. Daixonses i la Sra. Dallonses. À frica el 24el frica desembre.de Cop d’Estat dicta- i (1925-1927). Inicia l’es­ Inicia (1925-1927). Català L’Esport L’Opinió. T T ornà a sortir el 2 de maig de reballa a l’Agència Havas i al L’Opinió, un dels fundadors Brusi. Estudia a la Universi- Josep Samitier: l’home 1940 1943 1934 1936 1939 1938 1933 1935 1937 Intenció d’anar a Mèxic, però la família pesa molt —la mare malalta vol veurevol malalta mare —la molt pesa família la peròMèxic, a d’anar Intenció Viul’entrada alemanysdels Parísnombrososa els i bombardeigs vaque patir Fa de venedor de fruites i verdures al mercat central de Les Halles de París, i de de consolat al nou de traslladin el no que demanant d’OlwerNicolau a Carta Confiscació de Reingrés a ERC. Govern republicà de dretes. Bienni Negre. 14 de gener: eleccions a regidors a Barcelona, a les quals no es presenta. Fets del Vallescà,i Lluhí amb ERC Abandona gell, 87, la seva mare Elisa Vergés. Vivia amb les seves filles solteres. franquistes. Mor el 13 de desembre, als 82 anys al seu domicili del carrer Ur- pels Depuració periodista. de fer a tornar de explícitaProhibició escortats. família, la amb Barcelona a Viatja alliberat. és germà al Gràcies vigilància. i no es troben. Empresonat durant 9 dies. La dona i la filla van a un hotel amb (País Basc), seguint instruccions del seu germà Lluís, però el tren arriba tard passaport per anar a Mèxic. A primers de desembre viatgen a Sant Sebastià aconseguit havia els Guillém Palmita L’ambaixadora néta. la i fill el nou de impossible. filla. Intenten viatjar a Sant Sebastià, però circumstàncies de la guerra ho fan famíliaconeguila la que tal per Lluís germà seu el Contactesciutat.amb la de l’exili. 17 d’octubre naixement de la seva filla Eulàlia, a París. torner. Col·labora amb la revista Portvendres i li rebaixin sou. avortament. un té l’agost a dona seva La canceller. a com Portvendres a Retorn 1938. per anar a París. Canceller a l’ambaixada d’Espanya París fins el setembre del Perpinyà es casa a amb Joana Givanel. desembre de 22 El Portvendres. a d’Espanya consolat del Conseller ra. Exili a França. vil. Fuig a l’exili el 9 de setembre de 1936, per por de ser assassinat per la FAI. (1931-1936) —n’és el director. Secretari de l’Ateneu Barcelonès6 d’octubre. (1934-1936). Director de Montjuïc. Nacionalista Republicà d’Esquerra. Festival atlètic de les JEREC a l’Estadi de La Rambla pel PSUC. Retorna a València, d’on s’escapa de nou T T ravessa la frontera amb l’alcalde de Portbou, Benjamí Cerve - riomf del Front d’Esquerres. 18 de juliol esclata la Guerra Ci- La Rambla Catalunya, de Buenos Aires, i altres revistes (1934-1936). El 10 d’octubre tanca T arradellas i Casanellas. Funden el Partit el Funden Casanellas. arradellasi L’Opinió 201

Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 202

Visca la República! 1944 1950 1946 1964 1966 1945 1968 1958 1947 1967 T Viatges a Estocolm, Londres, Viatja per diferents llocs d’Europa i d’ El 14 d’agost neix el seu fill Joan, a Barcelona. Juny: rep el paper oficial que diu que s’ha sobresegut el Publica els llibres La Llei de premsa li permet escriure de nou en els diaris i revistes del país. Col· Barcelona.de 2n 52Enviament Salut, d’articles de carrerla Viu al de T L’EditorialJoventut de àlbum primer el edita data setembre, de 18 cada poema un amb Givanel Joana V.obsequia J. Foix reballa per a les empreses de suro de Sant Feliu de Guíxols,Agrecs,de Feliu Hilados Sant de suro de empreses les a per reballa raductor al català del francès de tots els àlbums de àlbums els tots de francès del català al raductor xols. Guí- de Feliu Sant a fumar de pipa de carracs de fàbriques —filats—, Dusol de fumar per a Europa i Givanel.els Representant cotóde bales fustesferde pipes de per i bruc de s’havia obert contra ell. Viuen els primers sis mesos a casa dels seus sogres, sobre el tema general de Pedagogia de Aula seva la organitzà que vuit de sèrie la en Barcelona, de l’ensenyament»de , als drets humans». Humans. Club pel organitzat cicle d’Amics de el la UNESCO de en Barcelona sobre Coliseum),la Declaració Universal del dels Drets (Cúpula Decoratives Arts estiu de 1968. Conferència el 29 de febrer a la sala d’actes del Foment de les del respecte als drets humans. Accèssit en la Festa Literària de Cantonigròs, Nit de Santa Llúcia. PremiAntoniBalmanya 1967, per Lunes, del Hoja la laboracions a fotocopiats a Joan Casanelles a l’exili. da. amic català que viu a Brussel·les, Antoni Sumell —de la Penya de La Punyala- primers els Rep surten. vinyeteson i àlbums català. al francès del renecs els traduït havia ja català castellà. del seu aniversari. Ho féu al llarg de 28 anys al Port de la Selva. Les joies de la Castafiore. T ítol de la conferència: «L’educació com a fonament del respecte del fonament a «L’educacióconferència:com la de ítol Destino, Les escoles populars ahir i avui i Tele-Exprés,a Conferència amb el títol «Dos problemes greus en l’ordre el 2 de maig de 1968, a l’Aulaa 1968, de maig de 2 el l’Escolade Normal Magna a La Vanguardia, À «Qüestions actuals d’educació» . frica. T ànger, Casablanca. Marià Manent li proposa fer la traducció. Ell Noticiero Universal Noticiero al Les escoles populars ahir i avuiLesi atorgatahir , populars escolesla À frica. a Tele-Estel, al Diario de Barcelona, Lesaventures Tintínde Milú i T intín en francès gràcies a un a gràciesfrancès en intín L’educació com a fonament T é una llista de renecs i els i renecs de llista una é T intín. Primer àlbum en àlbum Primer intín. juicio sumarísimo que de Blanes. de Recull a i L’Opinió en a 1980 1984 1969 1970 1988 1987 1979 1976 1978 1973 1977 1975 1974 1981 1971 Deixen de pujar al Port de la Selva, per malaltia de la dona. Llibre Publica Publica conferènciaEducativesla Jornades Jordi,amb VII Sant Col·legisitua- del «La Octubre: homenatge a Joaquim Ventalló a Ventalló Joaquim a homenatge Octubre: Creu de Sant Jordi. Entrevista per Josep Puy i Juanico, publicada pòstumament a la revista Premi Godó Lallana. Godó Premi Entrevistat per Fèlix Pujol a La Vanguardia el 23 de març. Cas Bultó. Ventalló fa campanya a favor de Batista i Roca. Col·labora amb el diari llibre el Publica l’Aula taula 1975,rodona d’abrilaUB, l’edifici de 14la de històric Magna Elde Assassinat Salvador Puig i Antich. l’art-alfa. d’ell,Joan més a més intervenen,a de Barcelona, el 6 de febrer. Ho organitza el Club d’Amics de la UNESCO. Hi a l’acte inaugural de l’Any Internacional de l’Educació, al Col·legi d’Advocats sió de Cultura d’aquesta institució. Citació a judici el 17 d’octubre. el que no hi ha en el llibre blanc sobre l’educació», organitzada per la Comis- rència d’ArquitectesCol·legiOficial al Catalunya i de ha hi que «El Balears, i ció actual del problema de l’educació», el 18 de juny, a Lleida. americanes a Espanya, el 28 de maig. bases de presència la contra Manifest al S’adhereix Puigvert. Antoni l’acte aventures de aventures d’Acció Escolar Catalana), núm. 6. de Carrero Blanco. Comte Salvatierra, de Barcelona. celonès. 1924, 1927, 1936. Estapé). Mor Franco. Consell de 5è Curs d’Història Contemporània (amb el permís del rector Fabià «Catalunya, 1931», dins de la Setmana de la Cultura Catalana, organitzada pel T errassa, número 12 (novembre de 1997). El que hi ha i el que no hi ha en el llibre blanc de l’educació. Participació Treballar per salvar l’ànima de Catalunya és deure de cadascú. . 16 de maig: confe - maig: l’ensenyamentl’ordrede de en 16 greus . problemes Dos T Los intelectuales castellanos y Cataluña. 3 fechas históricas: fechas 3 Cataluña. y castellanos intelectuales Los intín per a l’editorial Joventut. L’àlbum inacabat de inacabat L’àlbumJoventut. l’editorial a per intín Promotor de Ràdio Associació Catalunya. Viu al carrer al Viu Catalunya. Associació Ràdio de Promotor Avui, Punt Diari. És elegit vicepresident de l’Ateneu Bar- T radueix als 88 anys el darrer àlbum de les T riadú, Joaquín Ruiz Jiménez, presideixJiménez, Ruiz Joaquín riadú, (publicació del Grup del (publicació País Clar El Mort de Tintín i Tintín Terme 203

Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 204

Visca la República! 2004 2009 2007 2010 1990 1996 1989 1997 Homenatge de Catalu- de Periodistes de Col·legi del seu la xerradaa col·lectivafebrer: de 8 Publicació del llibre biogràfic Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, 80è aniversari de Centenarid’Hergé. Creador aventuresles de de 75è aniversari de revista la a pòstumament publicada és vida, en feta llarga L’entrevista més Joa- Lladó. Maria Josep d’ofici company i amic bon seu el mor maig de 9 El brer mor la seva dona, Joana Givanel. de la Riba per Catalunya», febrer,Premil’articleel granper Pratamb «La Riba, obrala de féuPrat que cultat de Ciències de la Informació de la UAB. Premiat al Palau Moja el 22 de depuració», VentallóGranier-Barrera.Emili diàsporai la la i de periodisme Analitzen«El Joaquim Murià, Anna Calders, Pere (Tísner), Artís-Gener Avel·lí Amb nya. polític, poeta i traductor, de Pau Vinyes i Roig sobre Joaquim Ventalló i Vergés. Terme de cendres es traslladen al Cementiri del Port de la Selva. nerat al Cementiri de Collserola, a les 2 del migdia el dia 4 de desembre. Les quim Ventalló mor de bronquitis el 3 de desembre de 1996, als 97 anys. Inci- Avui 1990. La festa inclou un homenatge al veterà periodista. resa —avui Museu de la T errassa, número 12 (novembre de 1997). moderats per Josep M. Huertas i Claveria. Organitzat per la Fa - l’Avui a Joaquim Ventalló, als locals dels Dipòsits Vells de Man- T T intín. intín. T ècnica. Es fa el lliurament dels guardons dels Premis a càrrec de l’historiador Pau Vinyes i Roig. publicat alarevista de BlanesRecull.El 12 de fe- T intín. Conferènciaintín. a T errassa

Annex 5 Obra pròpia de Joaquim Ventalló Diario de . Barcelona Barcelona, col·laborador a partir de 1967 Tele-Exprés. Barcelona, col·laborador a partir de 1967 Tele-Estel. Barcelona, col·laborador a partir de 1967 La Vanguardia. Barcelona, secció Destino. Barcelona, a partir de 1966 Xaloc. Mèxic, exili (Pseudònim Sebastià Sisquella) Pont Blau. Mèxic, exili (Pseudònim Sebastià Sisquella) Germanor. Xile, exili (Pseudònim Sebastià Sisquella) Ressorgiment. Buenos Aires, exili (Pseudònim Sebastià Sisquella) Catalunya. Buenos Aires, exili (Pseudònim Sebastià Sisquella) Mirador. Barcelona, 1930 Imatges. Barcelona, 1930 La Nau dels Esports. Barcelona, 1929-1930 L’Opinió. Barcelona, 1928-1934. Director de 1931 a 1934 El Fuet. Barcelona, 1927 Sr. Daixonses i Sra. Dallonses. Barcelona, 1926 La . Rambla Barcelona, 1925-1936. Director de 1934 a 1936 L’Esport Català. Barcelona, 1925-1927 (Pseudònim August Berenguer) Diario de . Barcelona Barcelona, 1924 La Publicitat. Barcelona, 1923-1930 L’Estevet. Barcelona, 1921 El Dia. La Pàtria. La Crònica Social. Ordenada cronològicament. Els anys corresponen a l’etapa de col·laboració. Premsa on col·laborà T errassa, 1918-1921 T errassa, 1917 T errassa, 1916 El libro catalán i El llibre català de 1967 fins a 1988 207

Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 208

Visca la República! Los intelectuales castellanos y Cataluña. Tres fechas históricas: 1924, 1927, 1936. Treballar per salvar l’ànima de Catalunya, és el deure de cadascú. Barcelona: Ariel, 1973 El que hi ha i no hi ha en el Llibre Blanc de l’Educació. Barcelona: [s. n.] 1970 el i pagats mal mestres dels cas l’ensenyament:el de l’ordre en greus problemes Dos Les escoles populars ahir i avui. Barcelona: Editorial Nova Mediterrània,Barcelona: Humans. Drets dels respecte del fonament a L’educaciócom « «Les vignes d’Espagne». Dins de la revista Barcelona:1927.jugador. Planas, el i pseudònim l’home el Samitier: amb Josep (Signat Assaig Pau Canyelles, ex-difunt. Novel·la El . Punt Girona, col·laborador a partir de 1979 Avui. Barcelona, col·laborador a partir de 1976 Recull. Blanes, col·laborador a partir de 1967 Hoja del Lunes . Barcelona, col·laborador a partir de 1967 El Noticiero Universal. Barcelona, col·laborador a partir de 1967 L’illa negra, 1966 L’orella escapçada, 1965 El lotus blau, 1966 Els cigars del faraó, 1965 Tintín a Amèrica, 1968 Tintín al Congo, 1969 Tintín al país dels sòviets, 1983 l’obra original. Editats per l’Editorial Joventut. Els àlbums apareixen en l’ordre segons la cronologia de Traduccions de Tintín T oros». Dins de la revista na: Galba, dret de rebre l’ensenyament en la llengua materna. Barcelona: Rafael Salvà, 1969 1968 d’August Berenguer) 1976 T errassa: Fluid, 1931 Tradition Vivante. París, 1937 Tradition Vivante. París, 1937 T erra, 1968 Barcelo- Converses amb Hergé, 1986 Tintín i l’art-alfa, 1987 Tintín i els «Pícaros», 1976 Tintín i el llac dels taurons, 1974 Vol 714 a Sidney, 1969 Les joies de la Castafiore, 1964 Tintín al Tibet, 1965 Stoc de coc, 1967 L’afer Tornassol, 1967 Hem caminat damunt la Lluna, 1968 Objectiu: la Lluna, 1968 Tintín al país de l’or negre, 1965 El temple del sol, 1965 Les 7 boles de cristall, 1967 El tresor de Rackham el Roig, 1965 El secret de l’Unicorn, 1965 L’estel misteriós, 1965 El cranc de les pinces d’or , 1966 El ceptre d’Ottokar , 1965 209

Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor Bibliografia i documentació consultada Casassas CanudasJosep. , Canosa, Francesc. República TV. La Catalunya de la pri- Busquet Jaume. Barrull, Así llegó España a la Guerra Civil. La República 1931-1936 . , Claudi. Ametlla, Al Al , Ferran.Aisa, Bibliografia 1986. Magrana, La Barcelona: dies. nostres als orígens seus 1936). Barcelona: La Magrana, 1983. mera televisió. Barcelona: Duxelm, 2009. [treball inèdit]. Barcelona, 1999. Pòrtic, 2009. (Història nacional; 6) Madrid: Unidad Editorial, 2005. lona: Distribucions Catalònia, 1979. celona: Columna, 2001. Bar - d’història(1931-2001).anysCatalunya.70 de cana (Estudis i assaigs; 5) marc del Front d’Esquerres. Barcelona: Columna, 1986. ment de Barcelona, 2009. (Base històrica; Ajunta- 53) : Base Barcelona: 1939). (1931- Barcelona de i Aliana, Ramon… [et al.]. [et Ramon… Aliana, i quèzar Ramon. quèzar, , Anna. Xicola, s i Ymber República, guerra i revolució.i guerraL’Ajuntament República, Memòries polítiques 1918-1936Barcepolítiques . - Memòries Història de l’aviació a catalana (1908- catalana a l’aviació de Història Barcelona: d’octubre. 6 del fets Els t ’jnaet e acln e el en Barcelona de L’Ajuntament Jordi. , Joaquim Ventalló, traductor Ventalló, Joaquim ’tnu aclns Dels L’Ateneu Barcelonès. Esquerra Republi- Esquerra Huer Fines Franquet F F F Duar a ura ii a aauy (9613) Volum (1936-1939). Catalunya a Civil Guerra La Culla Manel. Cruells, C abre, Jaume; Jaume; abre, J V. J. oix, onsul, Arnau. diària a Catalunya. 1792-1992. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2001. digital. ràdio la a galera de ràdio la De xx. segle nyaal disme a la Rabassada. Edhasa, 1982. noms. seus els evolucionat han Com lona. Arts, 2000. construcció d’una ciutat. Barcelona: Plaza i Janés, 1989. Vic: Eumo; Lleida: Pagès, 2004. 1971. ( cions 62, 2004. ment militar i primers mesos de guerra. Barcelona: Edi- blicà d’Esquerra (1928-1936). Barcelona: Curial, 1977. Repu- Nacionalista Partit al “L’Opinió” de Grup Del ra. celona: Proa, 2008. t te, , Jordi.tres, as , Joan Baptista.Joan Clarà, i Quaderns de cultura; 67) Àngel. i Claveria, Josep Maria. Breoa L Ai d les de Amic L’ Barcelona: Givanel. Joana A i Calvet Huer Història del republicanisme a Catalunya. Huer Els diaris de Pascal. Els documents. Bar- Breoa Bruguera, Barcelona: Macià. Francesc Josep Maria Planes. Set trets al perio- al trets Set Planes. Maria Josep t , Rosa. as, Josep Maria. t Jsp Maria. Josep as, Barcelona: Pòrtic, 2007. Història de la ràdio a Catalu- Barcelona: Fundació Cai- El catalanismed’esquerEl - 200 anys de premsa Carrers de - Barce acln. La Barcelona. Barcelona: Alça- I. 211 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 212 Visca la República! S Riquet Bel Ríos Manuel. Ribé, Rabassa Massons, Jordi (ed.). Puy PujadesXavier; , Ivern Poblet Pi Maria. Josep Pujol, Muñoz Manent Lla P ascualet ant celona]: Fundació Carulla, 2008 (Nadala; 42) Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005. ed. 3a ensulsiada. gran la a esparançagran la 1939.De 1930- 9. Volum Catalans. Països dels cultura i societat na. Barcelona: Viena, 2002. Marte, 1963. (Llibres Finestrelles; 2) 2004 Iglésias, Ignasi d’Estudis Centre Barcelona: rani. contempo- Andreu Sant del construcció la L’èpocade A senc». escriptor,polític, Periodista, 1996). traductor... terrasi - Periodistes de Catalunya, 1997. 1992). Històriacia. premsaesportivala de Catalunyaa (1880- panys. Barcelona: Dopesa, 1976. Com - Lluís i Macià Francesc de partit Catalunya.El de Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1992. Catalunya: de Periodistes de Col·legiCatalunya: de xa Barcelona: Pòrtic, 1986. ANC: Ajuntament de Figueres, 2006. ganda de la Generalitat de Catalunya. Barcelona: Viena: Propa- de Comissariat el i Miravitlles Jaume gust. bon àcid gentilhome. (Gent Nostra; 90) Aedos, 1969. Abadia de Montserrat, 1989. Catalunya (1931-1936), volums I i II. Barcelona: Edicions i Sunyer, Carles. , Rossend. tes, i Juanico acana, Carles (coord.). S i , Josep Maria. , Borja de (dr.).de Borja Permanyer, i , Albert. Barcelona: Diputació de Barcelona: Col·legi de Col·legi Barcelona: de Diputació Barcelona: , Enrique. trán, alv Termenovembre12, núm. 1997,, de 73-76.pp. , Rafael; , , Maria Dolors. Maria à, Barcelona: funcionario. un de Memorias , Josep. «Joaquim Ventalló i Vergés (1899- Josep Foix i Mas. Barcelona: Labor, 1992 S . Barcelona: catalana . vida de anys 30 Barcelona: Edicions 62, 2007. ant La Guerra Civil 1936-1939. Memòries. , Enric (dr.).Enric Pujol, Història de l’Esquerra Republicana acanaCarles. , - Barcelo de urbana guàrdia La L’esport a Catalunya. lí Nclu ’le. Un d’Olwer. Nicolau Lluís Esquerra Republicana de Republicana Esquerra Josep Cararach i Mauri. Història, política, Història, L’esportnotí- és La revolució del revolució La [Bar- V V Torrent Torra Soler, Valentí. Solé Vinyes Solà La vida barcelonesa a través de allès, igués talana. 2 e. acln: dcos 62, 1981. Edicions Barcelona: ed. 2a 1931-1939. autònoma 2008. Xammar. de d’Eugeni articles els 2008. l’exilide cartes 1961).(1939- dent afusellat. Lleida: Pagès, 1996. lona 1879-1976. Barcelona: Edhasa, 1978. núm. 12, desembre del 2009. Tintinaires, de Catalana Associació Tintíncat. Revista dista, polític, escriptor i traductor de (T Barcelona: Euros, 1979. Règim (1903-1980).fidelitatlaDe Sala al compromísa el amb ras, 5219-acln, 31/96. Perio- 03/12/1996). 05/2/1899-Barcelona, errassa, i S i D

i Pla, i , Pau (2009): «Joaquim Ventalló i VergésVentallói «Joaquim (2009): Pau Roig, i aba . J achs, Lluís. Edmond (1981): Edmond Barcelona: Bruguera, 1966. T , Josep; uli errassa: Fundació té, Josep Maria [et al.]. à , Mariona (2005): Quim. El periodisme silenciat: Just Cabot. Vida i Tasis, Rafael. Història dels diaris en català. - Barce eidse Preim L vd i vida La Permeti’m! Periodisme? Història gràfica de la Catalunya la de gràfica Història T orre del Palau, 2005. Barcelona: A ContraBarcelona:Vent,A La Vanguardia (1931-1936). Història de la premsa ca- Lluís G. Ventalló i Vergés acln: Símbols, Barcelona: Sunyol, l’altre presi- T intín al català». A Pàgina web de la Biblioteca de Catalunya http://www.bnc.cat/digital/arca/index.html ARCA (Arxiu de revistes catalanes antigues) http://www.editorialjuventud.es/tintincatala.htm Editorial Joventut Pàgina web realitzada per Xavier Arnau http://www.tintin.cat/portada.htm T Bloc realitzat per Pau Vinyes i Roig http://www.ventallo.blogspot.com/ Bloc sobre Joaquim Ventalló i Vergés Biografia sobre Joaquim Ventalló i Vergés realitzada per http://www.memoriaesquerra.cat/plana. Memòria Esquerra.cat. Fundació Josep Irla Webs intín en català Pau Vinyes i Roig php?veure=bio&cmb_alf=206& lletra=V Universitat Politècnica de Catalunya - Biblioteca de Universitat de Barcelona - Pavelló de la República Pau Vinyes i Roig Lluís Solà i Dachs Fundació Privada J. V. Foix Fundació Josep Irla Família Ventalló Biblioteca del Prat de Llobregat Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra Biblioteca Central de Arxiu Nacional de Catalunya Arxiu Municipal del Prat de Llobregat Arxiu Municipal Administratiu de la Ciutat de Barcelona Arxiu «Montserrat Roig» del Col·legi de Periodistes de Arxiu Històric de Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Arxiu Fotogràfic de la Ciutat de Barcelona Arxiu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya Arxiu de l’Abadia de Montserrat Albert Roqué i Fíguls documentals consultats Arxius, biblioteques i fonts l’Escola Superior d’Arquitectura Catalunya T errassa T errassa 213 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor Agraïments Particular de Lluís Solà i Dachs; la Fundació Privada J. V.PrivadaJ. Fundació la Dachs; i Solà Lluís de Particular Montserrat, especialment al monjo Marc lló; l’Arxiu Particular d’Albert Roqué; l’Arxiu de l’Abadia de personal el i directora d’atenció al públic. la a especialment Llobregat, l’ArxiuLlobregatPrati del del tecaPrat de del Municipal Laura Coll; la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra; Biblio- l’ArxiuBarcelona,de CiutatHistòric a la especialment de de ric de Universitat la Barcelona; la de Biblioteca Central de República la de Pavelló el lunya; colad’Arquitectura Universitatla de Politècnica Catade - nal de Catalunya; l’Arxiu de la Biblioteca Superior de l’Es- l’Arxiu Fotogràfic de la Ciutat de Barcelona; l’Arxiu Nacio- l’Arxiu Municipal Administratiu de la Ciutat de Barcelona; Catalunya; de Periodistes de Col·legi l’Arxiu Catalunya; seny de la coberta. per la correcció del text. llibre. d’aquest preparació la de llarg al conviscudes hores les Als arxius privats: l’Arxiu Particular de la Família Venta- l’Arxiu públics: arxius Als d’ArquitectesCol·legi del de dis- el en col·laborador i fotògraf Cruz, la de Xavier A A Anna Moya, filòloga, i a Concepció Marco, correctora, per Ventalló,especialment, Joan a Ventallói Eulàlia A T ras; ’ri d Rvse Ctlns Antigues; Catalanes Revistes de l’Arxiu errassa; T errassa; l’Arxiu Histò- T aixonera; l’Arxiu tra i restauradora; a Vanessa Pi, periodista; a Jaume Seda, mes- Cubí, Garciai Elisenda periodista;a Ballbona, Anna a Barcelona; de l’Ajuntament de regidora Capella, Ester Puyal, periodista i locutor de partits de futbol en català; a pel pròleg; a Salvador Casas, andreuenc; a Joaquim Maria especialment Irla, Josep Fundació la Ridao,presidentde Joan a turístic; empresari Gurgui, Xavier a filòleg; nent, Ma- Jordi a escriptor; i filòleg Manent, Albert a riodista; Carles Santacana, historiador; a Josep Maria Cadena, pe- sa, periodista; a Jordi Finestres, periodista i historiador; a Vall, director de la Fundació Josep Irla; a Francesc Cano- Josep a Irla; d’EstudisHistòricsJosep ció Fundació la de de la Fundació Josep Irla; a l’Arxiu,Lara,de cap ServeiBibliotecai Documentació de Natàlia a editor;Vall Comaposada, Maria i Josep a cor—; na, arquitecte i director de la Nau Ivanow —gràcies de tot ció del llibre: a Jordi Rabassa, historiador; a Xavier Basia- tenidor de la pàgina web fort, especialista de l’obra d’Hergé, i a Xavier Arnau, man- Xi - David a escriptor; Soldevilla, Manuel Joan a nistratiu; Enric i a Maria del Carmen, impressors; a Joan Josep Surarrats, periodista i director de la revista de dent l’Arxiu Particular de Pau Vinyes i Roig. i Irla Josep Fundació secretària;la la especialment Foix, Als amics i amigues que m’han fet costat en l’elaboracostaten fet m’han - que amigues i amics Als presi- Niubó, Víctor a tintinaires: amigues i amics Als T níctAscai Ctln de Catalana intíncat-Associació Tintín en català. Àngel Ramos, cap de la Sec- T niars a intinaires; T rull, admi- Cuina; a 215 Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor 216 Visca la República! sa; a la revistala a sa; l’Associacióa Catalans; Països dels Sardanistade T de Catalana l’Associació a Barcelona; de Universitat la Restaurant Núria; a la Facultat de Geografia i Història de al Sec; Poble del Històrica Recerca de Centre al Gràcia; Iglésias de Sant Andreu de Palomar; al Centre d’Estudis Històrics de al Catalunya; de Contemporània d’Història tre ger Sempere Roig, professor de secundària. Indar,Roa - estudiants; i Atila a músic; Carmona; Manuel Luís a ballarina; Viñas, Natàlia a pintor; Viñas, Galdric a quitecte. ar- Raedó, Jorge a gràfiques; arts les co,professionalde Municipal d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona; Grup a Lluís del Mar- president i regidor Portabella, Jordi a celona; Cardelús, Ignasi delegat de Presidència de l’Ajuntament a de Bar- periodista; Manzanares, Jordi a Barcelona; de l’AjuntamentVentura,de José tècniques María i Luna na Imma Santos, periodista; Joan B. Culla, historiador; a Joa- Maria a psicòloga; Castro, Amèrica gestor;a Domènech, Jaume a Palomar;dreu de president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias de Sant An- Sant Andreu. d’ERC-Companys Lluís Casal al Barcelona; de Catalònia de Lletres de Ple Cau El Llibreria l’AjuntamentBarcelona-Districtede la Andreu;a Sant de a Selva; la de Port l’Ajuntamentdel a Duxelm; l’Editorial a Peus ; a Cap de Andreu Sant intinaires- A les institucions i entitats públiques i privades: al Cen- família:la A FransitorraAlbina a i filòloga Aleñà, i àvia; A totes les persones que han fet possible aquest llibre. T intínCat i a tots i a totes els i les tintinaires les i els totes a i tots a i intínCat ; a la revistala a Sàpiens; T errassa; al Centre d’Estudis Ignasi gl Vrú tautr; a traductora; Verdú, Àngels a Andreuenca; L’Opinió T ; a la revistala a Presència; errassa; a la Llibreria la a errassa; T aller d’Història de T erras- Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor Joaquim Ventalló i Vergés (Terrassa, 1899–Barcelona, 1996) és un testimoni clau del se- gle xx. Va participar en la Guerra del Marroc com a soldat de regiment, i després com a oficial. Periodista des de ben jove —redactor de La Publicitat, L’Esport Català, Imatges...—, va arribar a dirigir els diaris L’Opinió i La Rambla. Regidor de cultura de Barcelona en la primera legisla- r aducto pau Vinyes i Roig tura republicana (abril de 1931–gener de 1934), va reorganitzar i potenciar el Patronat Escolar de la ciutat. Impulsà l’avantprojecte de l’Aeroport Internacional de Barcelona. Tot i ser mem- bre fundador d’ERC, va haver de fugir cap a l’exili, el setembre de 1936, per por d’ésser assas- sinat per la FAI. A l’exili va exercir de canceller de l’ambaixada de la República espanyola, a oeta i t r i p oeta París. Un cop va retornar de l’exili no va poder treballar de periodista fins la Llei de premsa del 1967. Fidel seguidor de còmics va traduir Les Aventures de Tintín i Milú al català. La seva llar- ga trajectòria en el camp del periodisme i la seva dilatada petjada en el món polític dels anys trenta el van el convertir, sens dubte, en un dels homes destacats del catalanisme republicà. p olític, Així doncs, el llibre que teniu a les mans omple un buit important de la historiografia catalana. iodista, p e r iodista,

Pau Vinyes i Roig (Barcelona, 1964) És llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona. Professionalment, s’ha dedicat durant anys a fer d’educador social, i actualment cursa un màster d’Estudis Històrics a la mateixa universitat. Pel que fa al món de la Història, és vicepresident del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i ha col·laborat amb l’Institut Ramon Muntaner. És membre de la comissió organitzadora dels actes del centenari de la Setmana Tràgica. És coautor de 25 anys de l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar (1996); Sant Andreu de Palomar, més que un poble (1998) i Una mica d’història. Com es passava abans el temps a Sant Andreu de Palomar (1999). El 2007 pu- blicà Pere Heredero, una vida versallesca. Entrevista a un andreuenc de soca-rel. El seu llibre més recent és Sant An-

dreu de Palomar i la Sagrera. Com era i com és (2009). Ventalló, Joaquim A Visca la República! Joaquim Ventalló, periodista, polític, poeta i traductor, Pau Vinyes aconsegueix unir en una bio­ grafia dues de les seves grans passions: l’època de la Segona República a Catalunya i en Tintín, el mític personatge de còmic creat per Hergé. Re p ública! la Visca