Núm. 18 Març 2020 Preu: 2 euros

El túnel de Collabós o el reforç del caràcter gironí del Ripollès Abans / Ara Marcel Miquel CARRETERA DE RIPOLL I JARDINS DE LA PUDA

A principi dels anys cinquanta del fotografia antiga, d’Eudald Esteve, per a tothom. D’altra banda, podem s.XX, Carmel Casanovas i Riera, de tirada a finals dels anys cinquanta o observar els canvis en la carretera: a Montgat, feu construir la Torre de la principis dels seixanta, s’hi veuen els més de la presència de bèsties de Puda com a segona residència. Un jardins acabats, però poc frondosos, càrrega, hi observem la diferenciació cop acabada, encarregà el disseny en comparació amb la fotografia dels dos ponts sobre el torrent de la dels jardins al prestigiós paisatgista actual, en què els arbres arriben a Puda, el corresponent a la carretera Joan Mirambell, que a Sant Joan ja tapar la torre. Els jardins foren antiga, utilitzat llavors per als vianants, havia dissenyat també adquirits l’any 2012 per l’Ajuntament i el nou, que eixamplava el vial, que l’enjardinament de la plaça Clavé. De i, després de ser rehabilitats, es construí als anys deu del segle l’execució se n’encarregà el jardiner pròximament s’obriran al públic, passat quan es traçà la travessia de de Sant Joan Antoni Vinuesa. A la esdevenint així un nou lloc de gaudi la vila.

2 Editorial Índex

Les circumstàncies en què surt a la llum aquest número de la nostra revista són del tot estranyes. El contrast que hi ha Abans/ara ...... 2 entre el seu contingut i la realitat, és evident. Tot el que hi llegireu, feia setmanes que es preparava i estava gairebé a Opinió: Helena Solà ...... 4 punt en el moment en què l’epidèmia del coronavirus ens va obligar al confinament. Per tant, aquest editorial és l’únic El túnel de Collabós ...... 5 contingut que trobareu relacionat amb les circumstàncies que estem vivint. La fotografia del poble que es veu en les Nòtules...... 9 pàgines de l’SJA que teniu a les mans és, doncs, la d’abans de què gairebé tot quedés paralitzat. I ens porta, de ben El Consistori Juvenil ...... 14 segur, l’enyorança de la nostra quotidianitat perduda, i les ganes de retrobar-la tan aviat com sigui possible. La fi d’un dol heretat ...... 16

Mentrestant, però, hem après a viure d’una altra manera De Sant Joan al món ...... 18 la nostra vila. Des de casa, amb les sortides estrictament necessàries que fem per treballar –aquells que ho han de Xavier Roca ...... 20 fer– o per comprar. Mirem el poble des de les finestres, amb el silenci que el cobreix i que cada dia, a partir de mitja Perruqueria Tere ...... 22 tarda, es fa més intens. Potser això ens fa valorar allò que teníem en el nostre entorn més immediat i que, de tan Arxiu ...... 25 habitual, no apreciàvem prou. El confinament obligat ens ha portat mostres de solidaritat, com les del grup de gent Comerços ...... 26 que ha dedicat el seu temps a confeccionar mascaretes per als santjoanins. O la predisposició dels comerços que Entitats: TALCOMSOM ...... 28 continuen oberts a facilitar-nos l’abastament d’allò essencial. Hem pensat, de ben segur, en els residents de la Fundació Història: Córrer bous ...... 30 Emma que no poden veure les seves famílíes i en el personal que en té cura, i que està fent un esforç especial. Sant Joan als llibres ...... 34 Quan el proper número de la revista surti a la llum, haurem recuperat la nostra vida en major o menor mesura. Llavors Empreses: Sinard ...... 36 podrem mirar enrere i pensar si alguna cosa de bo ens haurà deixat aquesta crisi. Possiblement, només en quedarà Viatge: Tailàndia ...... 38 una de positva: que tot i l’aïllament, els santjoanins ens hem sentit més que mai com una comunitat, i hem posat Escola: Bastons solidaris ...... 40 en pràctica la solidaritat. Ens en sortirem! ...... 43 El Consell de Redacció

Dipòsit Legal: GI-407-2011 / Impremta Garriga sja no es fa responsable de les opinions dels col.laboradors en els articles publicats. Els membres del Consell de Redacció de la revista són: Olga Camps, Olga Folch, Joan Garcia, Jordi Garriga, Anna Julve, Marcel Miquel, Guillem Planagumà, Eusebi Puigdemunt, Ariadna Reche, Jordi Remolins, Montserrat Rius, Esther Rovira, Montserrat Tallant i Jordi Vilarrodà. Foto portada: X. Pladellorens 3 Opinió El tren que mai arriba

transport públic dificulta que siguem que haurien de preocupar i molt als més els que fem aquesta temeritat governs que han de vetllar pel tan de viure a Sant Joan, o a altres anhelat equilibri territorial. municipis del Ripollès, i treballar a De forma insultant hem vist com Barcelona. És evident que reiteradament s’han promès, i quasi l’accessibilitat a través de carretera al mateix temps incomplert, molts Helena s’havia de millorar, i, si volíem i avantprojectes de millora del traçat preteníem mantenir activitat ferroviari, inversions estratègiques, Solà econòmica a l’eix del Llobregat (C-16) millores de les freqüències del o al del Ter (la nostra C-17) les havíem transport interurbà amb bus i Periodista de revisar i adequar a unes connexions amb els territoris veïns. Passar el dia a Barcelona i la nit a Sant prestacions, velocitat i seguretat del De fet, pel que fa al tren, quedaríem Joan té molts avantatges, més enllà segle que vivim. Però és realment de bastant retratats si comparéssim el de la duresa del trasllat que poc s’ha cecs no resoldre la precarietat del temps que s’emprava aquell octubre mitigat en els darrers anys i que un transport públic que ajudaria a de 1880 que va arribar el tren a Sant baix interès sembla que té. Les combatre problemes col·laterals com Joan per primer cop, i el que triga ara aglomeracions de gent, les presses, la despoblació, el descomerç per la en el tram en funcionament: de Ripoll les corredisses de la ciutat contrasten falta de gent, les dificultats per trobar a Barcelona. Ens hauria de fer amb la quietud i la tranquil·litat que metges als Centres d’Atenció Primària reflexionar la poca importància que es respira quan arribes al poble, allò i l’hospital comarcal i l’angoixa de hem dedicat al transport públic i a la que alguns en diuen qualitat de vida. cada any per si es podrà mantenir la mobilitat. Precisament la falta d’un bon ZER o haurà de tancar... Són qüestions

4 Article central Jordi Remolins, Anna Roqué, Joan Garcia El túnel de Collabós o el reforç del caràcter gironí del Ripollès Jordi Remolins posada de llarg d'un tram que molt més còmode que el que havíem Les vies de comunicació marquen el apropava els santjoanins i tots els conegut fins aleshores. Malgrat això, tarannà dels territoris de manera habitants del Ripollès a la Garrotxa, la recent reforma del mapa sanitari extraordinària. Tres dècades enrere al Pla de l'Estany, a Girona i a la Costa que situa l'Hospital d'Olot com el de les carreteres tenien poc a veure amb Brava. De fet sense aquesta obra, la referència de la comarca del Ripollès les actuals. La millora viària que es reestructuració territorial que ha causat un gran rebombori, en va desenvolupar durant el darrer tram coincidint amb l'entrada del segle XXI considerar-se que bona part de la de segle XX va permetre que el va posar-se de moda, hauria tingut comarca té més facilitat per seguir Ripollès contemplés amb més molts més arguments en contra de traslladant-se a Vic, sigui per carretera esperança l'entrada al nou mil·lenni, l'empremta gironina de la nostra o gràcies al tren. I sobretot per en uns anys de crisi del tèxtil i de la comarca. Aleshores es va especular constatar que finalment l'Hospital de indústria en general. El sector turístic, fins i tot amb una divisió dels tres Campdevànol i els ambulatoris tenen fins llavors patrimoni sobretot de les sectors del Ripollès en comarques un pes específic molt més residual dues valls, ha arrelat en municipis diferenciades, que es van voler que no havien tingut en el passat. De que el tenien arraconat i que han atribuir també a diferents vegueries. fet, els límits territorials o polítics han trobat en ell una nova veta per La Vall de Ribes a l'Alt Pirineu, la de tret molt menys la son de la gent de explotar. Sense les carreteres actuals Camprodon a Girona, i el Baix Ripollès la comarca, que no pas els serveis. hauria estat una mica més complicat a la Catalunya Central. aconseguir-ho. El tarannà gironí del Ripollès va I en tant que servei, l'antiga C-151 quedar subratllat, permetent un accés actualment reconvertida en N-260, La percepció durant la dècada dels vuitanta era que l'eix del Llobregat havia guanyat la partida al de Barcelona-Vic-Ripoll en el concepte radial que es tenia del nostre país. Però l'obertura del túnel del Cadí va servir per constatar que no tothom està disposat a pagar peatge, i que molts conductors de la zona metropolitana preferien seguir utilitzant la collada de Toses, malgrat que l'N-152 era molt diferent aleshores de la C17 que arriba ara desdoblada gairebé fins al nucli de Ripoll.

El 14 d'octubre de 1994, deu mesos més tard que els operaris de Dragados unissin els dos fronts del túnel de Collabós, es va inaugurar l'eix viari que uneix Sant Joan de les Abadesses amb la Vall de Bianya. És el més llarg dels quatre que afavoreixen que la carretera ens eviti la tortura que suposava transitar per la collada de Santigosa, la de Capsacosta o la de la carretera de Vallfogona. Jordi Pujol i les patums de l'època van oficiar la Portada d’El 9 Nou del dilluns 17 d’octubre de 1994 5 d'apostar per acostar-nos a la platja -on molts santjoanins i ripollesos ja tenien segona residència- algun dirigent de l'època no hagués utilitzat la seva influència per reforçar els llaços amb el Berguedà? Potser ara dues comarques que viuen a tocar però sovint semblen estar d'esquena l'una de l'altra, no ho estarien tant. O potser s'hauria realitzat aquella obra, i aquesta de Collabós hauria acabat fent-se igualment per una necessitat més que evident? En tot La invitació que varen rebre els representants institucionals citats a la inauguració cas, enyorança d'uns anys on el diner públic servia per evolucionar i no va ser una excel·lent notícia que ja nos en un model o altre de territori, només per posar com a molt, ha complert un quart de segle segons si els dirigents d'un tros de pedaços. d'existència. La commemoració ara país coincideixen o no amb els que fa uns mesos d'aquesta efemèride estan al govern nacional. em va permetre rememorar a través L'abans i el després d'anar i tornar de l'hemeroteca i d'un dels Més enllà de les petites batalles d'Olot personatges polítics del Camprodon intestines, de les feines i treballs que Anna Roqué d'aleshores, alguns detalls d'aquella el santjoaní Jaume Soler va tenir per El 15 d'octubre de 1994 va ser una fita. Mingo Pairó reivindica que la Vall reivindicar el nom de Collabós en lloc data històrica i emocionant. La creació de Camprodon es va involucrar molt del de Capsacosta que es volia atribuir dels túnels de Collabós van acostar més que la resta del Ripollès en als túnels, o dels danys col·laterals encara més, la comarca del Ripollès reclamar la construcció dels túnels i que les obres van causar en aqüífers amb la de la Garrotxa i la resta de afirma que "de Sant Joan en avall no d'algunes masies, la carretera s'ha terres del nord-est de Catalunya. Són és que s'hi oposessin, però tampoc consolidat com un element avui dia moltes les ripolleses i garrotxines que es pot dir que s'ho agafessin amb indispensable per entendre la xarxa diàriament es creuen amb els seus molt d'entusiasme". L'exalcalde viària. I és sobretot coincidint en cotxes enmig dels quasi vuit camprodoní reconeixia en una efemèrides com aquesta, quan no quilòmetres d'infraestructura, tant entrevista a El 9 Nou que el turisme podem deixar de preguntar-nos per motius professionals com per a de la Vall i sobretot Vallter 2000 es també, què hauria passat si en lloc gaudir del temps de lleure. compten entre els principals beneficiats.

Repassant la premsa de 1994, la percepció és que eren els polítics del Baix Ripollès qui un cop finalitzada l'obra tenien més pressa per inaugurar-la, mentre que l'Ajuntament de Sant Joan i els pobles de la Vall de Camprodon s'ho prenien amb més calma. També ha ressorgit en els darrers mesos a través d'alguna carta al director, la creença que la carretera va acabar-se fent per Collabós, per la pressió precisament dels polítics camprodonins. Inicialment el projecte havia contemplat que unís Ripoll i Olot per sota de Coll de Canes, però es va descartar en benefici del trajecte actual. Tot plegat posa sobra la taula Un titular d’El 9 Nou del dilluns següent a la inauguració escurçava d’una forma optimista la com la influència política pot situar- distància entre la capital del Ripollès i la Garrotxa fins a 20 minuts de cotxe 6 No totes les persones que actualment diumenges de visita a la parentela Cada terra fa la seva guerra fan ús de la nova via recorden com garrotxina. A les 8:00 del matí després Jaume Soler va reivindicar des del ens ho fèiem abans. Tots plegats ens del còctel de lactosa amb aromes de primer dia que el túnel travessava adaptem fàcilment als canvis quan gasolina, havíem d'omplir el dipòsit, Collabós i no Capsacosta i, fins i tot, aquests ens aporten més benestar, i tot estava perfumat per la colònia va fer rectificar les administracions en una mesura que després no 1916 de la iaia Lola. Que n'era de recordem com era la nostra vida presumida! El meu estómac de nena sense aquestes millores. Els que sí es regirava, mentre l'avi Joan repetia ho recorden bé són en Josep Fajula inevitablement: "Aquesta nena veí de Campdevànol i en Joan Roqué sempre es mareja...". veí de Sant Joan de les Abadesses. Una altra persona que va tenir En Joan, actualment jubilat, recorda vinculació directa amb la carretera encara ara els 365 revolts que enfilava va ser l'exalcalde Josep Bassaganya, diàriament, sovint fins i tot quatre tant a través de la seva empresa de vegades al dia, per la Collada de transport primer, com de la de Santigosa. Des de l'any 1989 que comunicació que va tenir més tard. treballava a Transports Badosa, amb Llavors ja era regidor i també ho va seu a les Preses. "La collada viure de prop, però l’alcalde en aquell Santigosa" -diu- "abans no estava tan moment era Gerard Costa. Els viatges ben cuidada, doncs feia esquena que feia cap a la costa quan tenia d'ase i no hi havia tanques de autocars, havien de passar per Jaume Soler, llavors president de la Unió de Botiguers, va defensar fins al final el nom de seguretat. S'havia d'anar amb compte Santigosa o per Sant Pau de Segúries, Collabós per no precipitar-se marge avall". un recorregut que era "un Sobretot els mesos d'hivern, en el inconvenient". També apunta que per tram de la Font dels Pastors, aquell anar a Olot havia de comptar "tres Joan Garcia trosset era una pista de gel des de la quarts d'hora" en una època on la Diuen que el nom no fa la cosa. Si li primera gebrada. carretera era molt més complicada, dieu aquesta expressió a en Jaume sumat al fet que els autocars tampoc Soler, és possible que us repliqui amb Els túnels també varen fer que no tenien massa a veure amb els actuals. una altra frase feta: "Cada terra fa la només anéssim més ràpid a La Quan es van obrir els túnels, en Josep seva guerra". De fet, durant aquests Garrotxa, sinó que molta més gent ja tenia l’empresa Comunical últims anys, aquest santjoaní que ara passés pel nostre poble, que abans dedicada a la fabricació de senyals, ronda els 87 ha arribat a signar no ho feia. En Josep, de seixanta anys, que va estar operativa des de 1989. postdates de cartes amb aquesta treballa des de l'any 1992 a Ascensors Durant els primers anys d'existència, locució, amb el nom del túnel com a Serra, una empresa olotina. Abans quan més necessites que les coses incitador del conflicte, i amb la vivia a Ripoll, i pujava cada dia la siguin fàcils, va patir també els insistència com a arma més violenta. carretera de Vallfogona fins a Olot. inconvenients de les antigues vies de Somriu quan pensa amb els revolts comunicació. També hi va intervenir Tot va començar un any abans de la "era una carretera complicada i poc com a alcalde, en la fase de discussió inauguració del pas subterrani, quan transitada". del túnel, quan es reunien els consells Soler, que llavors era president de la comarcals i els pobles de les Unió de Botiguers, va ser convidat a En Joan i en Josep coincideixen a dir comarques afectades amb la la calada. La satisfacció de veure com que el temps i els quilòmetres són Generalitat i la Diputació de Girona, s'obria una connexió més ràpida entre gairebé els mateixos però ara "el i on es parlava de connectar Ripoll la Garrotxa i el Ripollès es va veure viatge per Collabós és molt més directament amb la Garrotxa o fer la enterbolida quan va sentir que s'hi còmode i sobretot segur". També connexió a Sant Joan des de referien com a túnel de Capsacosta. concorden en afirmar que "com que Santigosa, època en la qual recorda Ell tenia clar que aquell túnel, el més no s'ha tocat res, ara ja té moltes l'empenta que va donar-hi l'alcalde important dels quatre que es varen mancances i requereix diverses camprodoní Mingo Pairó per tal que excavar, era a la muntanya de millores". els túnels siguin com els coneixem. Collabós, dintre del terme municipal D'aquells temps en Josep rememora de Sant Joan. La seva idea s’enfrontava Personalment, recordo a la perfecció que Sant Joan de les Abadesses era amb la que tenien alguns alcaldes de el tercer revolt de la collada un poble encara "molt conservador" la Vall de Camprodon i de la Vall de Santigosa, parada obligatòria dels i alguns eren reticents a aquest canvi Bianya, que defensaven que havia de i ho miraven “en clau de present”. 7 Collada de Sant Ponç, Collabost (per la masia que hi ha en ruïnes prop del coll) o Portella (en un document del 913 traduït als anys vuitanta en un volum de Catalunya Romànica del Grup Enciclopèdia Catalana). Finalment, es varen guiar per un butlletí 209 del Centre Excursionista de Catalunya, del juny de 1912, on hi havia la descripció següent: “... baixa la serra d’Abós o Collabós, empalmant-se pel coll d’aquest nom amb les serres de la Girona i Capçacosta ”.

Però, com diu el mateix Soler, "del dit al fet, hi ha un tret" i quan va obrir el túnel va quedar perplex en llegir-hi Capsacosta. El que no sabien era que havien trobat una roca més dura de les que havien hagut de trencar per fer el túnel, i ell no es va aturar fins que va fer valer els estudis, l'abril de 1995. Fent una recerca a l’hemeroteca del 9 Nou i El Punt podem veure com la disputa del nom durant els mesos posteriors a l’obertura del túnel va acabar omplint tantes pàgines com la notícia de la mateixa infraestructura.

Amb tot, aquest santjoaní n'ha fet una lluita personal i encara continua vetllant perquè a senyals, cartells, díptics, articles i notícies, hi digui Collabós. Potser és una tasca que l'obliga a mantenir-se viu i actiu, ara Algunes de les signatures que va reunir Soler que reconeix que es fa gran i que no li queden gaires amics vius amb qui dur el nom de Capsacosta, la collada en diverses fonts com Collabàs (en parlar. Fins i tot, ha fet un blog on té que evitaries passant pel túnel. algunes guies excursionistes olotines penjada tota la informació que de principis de s. XX i a altres mapes conserva, molta de la qual hem Llavors va començar un periple de editats als anys vuitanta), Collabòs utilitzat per escriure aquest article: recollida de signatures d'entitats (en publicacions de l’Editorial Alpina), http://jaumesolerserra.blogspot.com locals, discussions i cartes als diaris i als dirigents polítics -com per exemple el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de l’època i qui acabà sent president de la Generalitat, Artur Mas i Gavarró-, fins que aquests van encarregar un estudi a la Societat Catalana de Geografia, que li va donar la raó: s'havia de dir Collabós. En aquest treball també es varen explorar altres variants que havien trobat escrites El Punt i el 9 Nou es varen fer ressò de la disputa pel nom

8 Nòtules

SETEMBRE Friday’s for Future. Els alumnes varen construir un mural horitzontal fet a partir d’elements naturals que Alguer Miquel inicia el projecte solidari Casa es podia veure des dels ponts de la nostra vila. Terra L’organització neix amb l’objectiu de donar suport i acompanyament a projectes transformadors d’arreu del planeta, treballant per la justícia global, l’ecologisme, la cultura comunitària, l’economia social i solidària i els drets humans, des de l’activisme i la cooperació responsable. El primer projecte al que han donat suport és Prisioner’s Assistance Nepal, que fa 28 anys que vetlla pels drets i les condicions dels presos del seu país, creant oportunitats dins i fora dels centres penitenciaris; escolaritzant als fills de les preses i als de les famílies més vulnerables; educant en la importància de la cultura comunitària, la sostenibilitat i l’ecologisme; lluitant pels drets de les dones; i fent Àrea de parapent a Serra Cavallera pressió als responsables polítics del seu país per acabar Ogassa i Sant Joan de les Abadesses disposen, des del amb la presència massiva de nenes i nens vivint en mes de setembre, d’una autorització de la Generalitat condicions inhumanes a dins les presons. Una de les per poder practicar parapent aprofitant el desnivell de presentacions del projecte es va fer a Sant Joan, amb l’entorn, el clima, el vent i l’orientació de la vall. Les l’ànima de l’entitat nepalí Indira Ramagar que, entre característiques i l’accés de la zona fan que sigui d’altres, també va visitar la presó de Lledoners, on va excel·lent per fer vols hike&fly, en el que els pilots rebre un regal de Jordi Cuixart. guanyen l’alçada necessària per enlairar-se pujant a peu i carregant tots els elements a l’esquena. Si els esportistes surten des de Sant Joan de les Abadesses, el desnivell total pot arribar a ser de 1200 metres. Aquest permís afegeix un atractiu de turisme d’oci actiu més al nostre poble. Tot i que la sol·licitud per volar l’ha feta un club privat, afecta a tots els aficionats. Amb tot, l’entitat recorda que són els pilots els responsables de la seva seguretat i de valorar els seus coneixements i equips per decidir iniciar el vol. L’autorització té una vigència temporal i s’ha de renovar any a any. Per atorgar-la o no, es tenen en compte les diferents espècies animals i l’entorn a l’hora de fer la valoració. Les característiques tècniques es poden consultar a l’apartat d’Instal·lacions esportives de la pàgina web de l’Ajuntament. Sant Joan acull la primera trobada d’entitats catalanes de la Xarxa Educació Pirineus Vius La Xarxa Educació Pirineus Vius es va crear fa vint-i-un anys al Pirineu occità, i fa prop de deu anys que s’hi varen adherir una sèrie d’entitats catalanes, com el CEA Alt Ter. Actualment, hi ha una quinzena d’entitats de Catalunya que en formen part, entre els quals hi ha associacions i fundacions i també organismes públics, com el Departament de Territori i Sostenibilitat, el Camp d’Aprenentatge del Ripollès o el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. A més de les sessions de treball, les entitats, la regidoria de Medi Ambient i l’Institut Escola Mestre Andreu varen participar en una acció de sensibilització emmarcada en el moviment 9 OCTUBRE NOVEMBRE Ramon Roqué és escollit nou president del Banc del temps ‘Anar fent!’ Consell d’Alcaldes del Ripollès Sota el paraigua de la Xarxa d’Economia Solidària del L’alcalde de Sant Joan de les Abadesses de Moviment Ripollès s’ha engegat Anar fent!, un banc del temps d’Esquerres, Ramon Roqué, va ser escollit nou president del Ripollès. L’entitat, que compta amb molts membres del Consell d’Alcaldes del Ripollès en una votació molt del nostre poble, utilitza una pàgina web on els socis ajustada amb el batlle d’Esquerra Republicana de poden inscriure ofertes i demandes de serveis que Campelles, Joan Dordas, per 9 vots a 8. Roqué va rebre proposin o necessitin. Per exemple, classes de guitarra, el suport dels 7 alcaldes de Junts pel Ripollès i de de creació de pàgines web, de posar a punt una bicicleta l’alcalde de Camprodon, del PSC. Les primeres decisions o qualsevol altra cosa. Si una persona fa un servei a de Roqué varen ser fer que les reunions fossin itinerants una altra, la primera sumarà hores al seu saldo que per la comarca, i que fossin obertes al públic i als podrà canviar per activitats que ella necessiti, i el mitjans de comunicació. beneficiat en restarà. El sistema està ideat perquè ningú en pugui abusar i perquè no pugui crear competència deslleial a comerços o professionals. Podeu consultar les ofertes i demandes a https://anarfentbdt.cat/.

DESEMBRE L’Ajuntament de Sant Joan signa amb CaixaProinfancia Els alcaldes de Sant Joan de les Abadesses i Ripoll, el president del Consell Comarcal del Ripollès i La Fundació Les germanes Neddermann varen ser cap de La Caixa varen signar un acord per treballar per la cartell del Cicle de Tardor del SAT superació de la pobresa infantil. Aquests ens i La El SAT Teatre Centre continua apostant per programar Fundació La Caixa treballaran per identificar situacions regularment espectacles de qualitat, a més dels propis de vulnerabilitat, per actuar-hi i per fomentar la igualtat dels seus grups de teatre. Al cicle que es va dur a terme d'oportunitats. L'objectiu és poder atendre prop de 50 entre el novembre i desembre del 2019 hi varen actuar famílies en cinc grans línies: reforç educatiu, educació Joan Carreras i Marina Prades amb poemes de no formal i temps lliure, suport educatiu familiar, atenció Shakespeare i música en directe, el Quartet Calders i teràpia psicosocial i promoció de la salut. Els serveis interpretant Schubert, i també les germanes Judit i els desenvoluparà la Fundació MAP com a entitat Meritxell Neddermann, que varen presentar el seu col·laboradora de CaixaProinfància, després de guanyar primer disc comú, de nadales. En el nou cicle, que es el concurs que es va celebrar el mateix desembre. farà aquesta primavera, hi actuarà novament Marina Prades amb un trio de corda que interpretarà música L’Ajuntament elabora un Pla Intern d’Igualtat moderna (Beatles, Queen, Stevie Wonder ), Lluís de Gènere Gavaldà (d’Els Pets) amb un concert on els espectadors El personal laboral de l’ens va respondre un formulari escolliran les cançons, i l’espectacle Camellia amb la privat i anònim, i també es varen fer diverses entrevistes Cia. Dell’Anima, amb text de Mercè Rodoreda. Les a persones clau de l’organització per tal d’avaluar i propostes es faran el diumenge 1 de març, dissabte 28 potenciar els punts positius en aquest àmbit, i de març i diumenge 19 d’abril, respectivament. L’entitat assenyalar i corregir els negatius. El procés metodològic també està treballant en una obra pròpia, de temàtica també es valia de l’anàlisi de documentació, convenis, feminista, per aquest mes de març. Els dos darrers normatives, comunicacions internes i externes per tal espectacles del cicle es varen suspendre pel coronavirus. de fer una diagnosi de gènere. Gràcies a aquesta tasca i a les conclusions, s’ha fet una planificació d’accions en matèria d’igualtat de gènere, amb uns indicadors per poder avaluar-les i també un calendari per dur-les a terme. Entre altres accions que es duran a terme hi ha la constitució d’una comissió d’igualtat, l’elaboració de dades desagregades per sexes, la revisió del llenguatge androcèntric en la comunicació externa, l’aprovació d’un protocol d’assetjament sexual i la recol·lecció d’iniciatives i opinions del personal amb relació a les necessitats de conciliació entre la vida 10 personal i professional. Un poble on tot pot començar Maria Cullell guanya la tercera edició del concurs L’Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses va col·locar fotogràfic #SantjoaninsPelMón uns plafons a cada entrada del poble amb una fotografia Aquesta fotografia impressionant d'un tauró blanc de la vila i el text Sant Joan de les Abadesses. On tot saltant fora de l’aigua a Sud-àfrica li va permetre a pot començar. A la imatge s’hi poden veure les mans Maria Cullell guanyar el premi Santjoanins pel món del d’un jove aguantant un petit arbre davant del Pont Grup Fotogràfic Abadesses. L’edició del 2019, va premiar Vell, que simbolitza un inici. El disseny, del fotògraf i a fotografies fetes a Tailàndia, Grècia, Londres, Suècia dissenyador santjoaní David Fajula pretén transmetre o Irlanda. Les Illes Fèroe varen tornar a ser un dels que Sant Joan de les Abadesses és un bon lloc per destins preferits pels santjoanins i santjoanines. Per començar molts projectes, ja sigui un petit comerç, aquest motiu, l’entitat fotogràfica es va posar en com viure-hi, traslladar-hi una empresa o formar part contacte amb el consorci de turisme de les Fèroe perquè del ric teixit associatiu. Es tracta d’una iniciativa que els gravés un petit vídeo en agraïment a totes les visites complementa la campanya Un poble per viure engegada santjoanines, que es va projectar durant l’entrega de feia un any per atraure nous veïns i veïnes, però amb premis. un concepte més ampli.

Txarango anuncia nou disc, nova gira i un comiat definitiu Albert Bosch participa en la Cimera Mundial pel Després de més d’un any fora dels escenaris, els Clima Txarango varen entrar a l’estudi a finals d’any per gravar L’aventurer i esportista el seu 4t i últim disc, que es publicarà a la primavera. santjoaní, Albert Bosch, El grup va anunciar al mateix moment que havien pres va participar en una de la decisió de tancar una etapa i deixar enrere aquest les xerrades de la COP25, projecte. Ho faran, explicaven, cantant i ballant per la Cimera Mundial pel celebrar tots aquests anys de música i compromís, amb Clima que es va fer el una gira autogestionada, amb una carpa pròpia que desembre a Madrid s’anirà movent per diversos pobles i ciutats, també pel perquè els països d’arreu festival Clownia el 26 de juny de 2020. La notícia va fer del món consensuessin que, amb poques hores, s’acabessin la majoria accions urgents i d’entrades que havien posat a la venda i que decidissin dràstiques davant ampliar el nombre de concerts. Els darrers directes de l’emergència climàtica. la banda seran el 2021 durant una gira internacional Bosch va participar en que els durà a Amsterdam, Londres, Bilbao, Madrid l’Assemblea pel clima, ubicada a la Zona Verda del Brusel·les i París, i d’un concert final per anunciar que recinte i que estava destinada al debat de la societat faran al mes de maig de 2021. civil. Allà diverses persones, empreses o governs explicaven la seva experiència personal per lluitar activament contra el canvi climàtic en el dia a dia. En el cas de l’aventurer santjoaní, va relatar, entre d’altres, que des de fa cinc anys intenta compensar o reduir les emissions de tots els seus viatges per generar zero CO2. Tot i que pel que fa a l’objectiu d’arribar a acords mundials Bosch reconeix que va ser un fracàs, apuntava que havia estat positiu perquè el nivell de conscienciació de la població creix, i les empreses i governs es veuran obligats a fer-hi alguna cosa. 11 GENER La Biblioteca Josep Picola va registrar 7.865 visites el 2019 El Badajoz d’Àlex Corredera arriba fins a vuitens Un total de 171 usuaris únics varen utilitzar el servei en la Copa del Rei de futbol de préstec de la Biblioteca Municipal Josep Picola el El CD Badajoz de Segona B, on juga el santjoaní Àlex Corredera, va classificar-se fins a vuitens de la Copa passat 2019, segons dades del Servei de Biblioteques del Rei de futbol, on va quedar eliminat per 2 a 3 contra de la Diputació de Girona. D’altra banda, hi va haver el Granada CF. Entre d’altres, els blanc i negres varen 29 usuaris varen utilitzar sovint el servei de préstec (15 eliminar el SD Eibar de primera divisió per 3 a 1, amb vegades o més), i 16 d’aquests ho feren regularment un gol i dues assistències de Corredera, que també va (20 vegades o més). Segons dades de la mateixa marcar en la fase anterior en la victòria per 2 a 1 contra biblioteca municipal, una mitjana de prop de 32 veïns Las Palmas de 2a Divisió. El CD Badajoz, en el moment i veïnes (16 infants i 16 adults), varen utilitzar els serveis del tancament d’aquesta revista, és tercer i està lluitant de la biblioteca diàriament durant l’últim any. En total, per una de les quatre places que donen accés a la durant l'any 2019 la biblioteca ha registrat 7.865 usos, promoció cap a 2a Divisió. Corredera és un dels jugadors un 50,6% dels quals eren de menors de dotze anys. Hi claus de l’equip i sovint és designat el millor jugador varen haver 1.860 préstecs i en total es varen fer 96 del seu equip. A principis de febrer, el club va destituir carnets nous. També ha renovat la pàgina web de la Mehdi Nafti i va posar a l’exjugador càntabre Pedro biblioteca, a la qual es pot accedir des de Munitis com a entrenador. http://biblioteca.santjoandelesabadesses.cat, i que compta amb un apartat de novetats destacades, notícies, agenda d’activitats, l’horari, els catàlegs, i recomanacions dels mateixos usuaris

El temporal Glòria provoca danys, sobretot per esllavissades Poc més d’un any després que la tempesta tropical Leslie afectés la zona d’horta del riu Ter i provoqués esllavissades, una altra tempesta -aquesta vegada anomenada popularment com a Glòria- va tornar a provocar estralls arreu de Catalunya. Al nostre poble, Aquest mes de gener s'ha creat l'Equip Pediàtric a més de nombroses esllavissades, l’aigua va endur-se Territorial de la Garrotxa i el Ripollès part de la terra dels horts, i la passera va tornar a ser (EPTGiR) de la mà dels hospitals de Campdevànol i Olot malmesa. Abans de conèixer el desperfecte real i de l'Institut Català de la Salut per tal de garantir d’aquest element a principis de març, es va valorar el cost de les actuacions per recuperar la normalitat en l'assistència sanitària de proximitat en atenció primària 100.000 euros. a tots els infants d'entre 0 a 14 anys de les dues comarques. La manca de professionals que pateix el sector sanitari també ha tocat de ple la pediatria del Ripollès passant, en només cinc anys, de tenir cinc professionals a només un pediatre a jornada completa i un altre a mitja jornada. Al mes de novembre la situació era crítica i es van iniciar les converses per unificar els dos equips pediàtrics de la Garrotxa i el Ripollès ja existents des del 2012 i el 2014 respectivament. L’acord ha permès incorporar un nou equip de 14 pediatres, 16 infermeres pediàtriques de l’atenció primària i del grup d’infermeria pediàtrica de l’Hospital d’Olot. 12 Sant Joan guanya població per primer cop des anys. Amb aquest nou recorregut que permetrà anar de l’any 2008 fins a Sant Feliu de Guíxols, Sant Joan de les Abadesses La xifra del padró de Sant Joan de les Abadesses a serà un punt estratègic d’aquesta xarxa, ja que també principis d’aquest 2020 va registrar 3.232 habitants, 8 hi passa el ramal que arriba de Gombrèn i Ripoll i que més que el 2019. Es tracta del primer creixement de continua fins a Ogassa, i el que es bifurca fins a la població des de l’any 2008 quan, segons l’Institut Colònia Llaudet i que s’unirà amb el de la Vall de d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) a la nostra vila hi Camprodon. vivien 3.589 persones. La pèrdua d’habitants és un dels comuns denominadors de la comarca i de les zones de muntanya. Per aquest motiu, durant el 2019, el consistori va promoure la campanya “Un poble per viure”, que va tenir una repercussió molt més alta del que s’esperava, amb més de 200.000 de reproduccions en línia, a més de l’aparició en diversos informatius i programes de Televisió de Catalunya (TV3 i 324) i de diaris, també d’edició nacional, que es va convertir en centenars de trucades i correus. La campanya també MARÇ va ajudar l’Ajuntament a detectar les mancances que S'inicia una nova fase d’obres a Sant Antoni per valor de 900 mil euros Aquest mes han començat, de nou, obres a Sant Antoni per valor de 900 mil euros, corresponents a la part final del projecte de rehabilitació de la casa ermita de Sant Antoni. L'objectiu d'aquesta nova fase és treballar els acabats interiors i fer les instal·lacions de serveis necessaris, inclòs el sistema de calefacció amb una caldera de biomassa. S’espera que aquesta fase s’enllaci amb els treballs de col·locació del mobiliari, maquinària i l’adequació final per oferir els serveis d'una activitat d'allotjament i de restauració. S'espera que té el poble, ja que algunes persones es volien traslladar l'equipament turístic s'obri al públic durant el 2021. al nostre poble i tenien l’apartat laboral satisfet, però no trobaven la tipologia d’habitatge que buscaven. La 10 anys d’art al Palau de l’Abadia població també va augmentar en 11 dels 19 municipis Enguany, l’Espai Art l’Abadia ha celebrat els primers de la comarca, i va passar de 25.000 a 25.087 persones. deu anys d’història. La mostra que s’ha escollit per festejar l’efemèride, Construir el paisatge, dibuixar FEBRER l’existència, forma part del programa itinerant de la Fundació Vila Casas, institució que ha acompanyat Sant Joan serà un punt neuràlgic dels 160 km l’Espai Art l’Abadia durant aquests darrers anys, i està de Vies Verdes composta per tretze obres d’onze artistes diferents: Aquest febrer han començat les obres d’una primera Joaquim Chancho, David Ymbernon, Alfons Borrell, fase de 17 quilòmetres de via verda que permetrà unir Pere Jaume, Joan Ponç, Evru, Riera i Aragó, Josep la Ruta del Ferro de Sant Joan de les Abadesses amb Guinovart, Joan Pere Viladecans, Ramon Herreros i la Ruta del Carrilet de la Vall de Bianya, la qual cosa Stella Rahola. Es podrà visitar fins al 7 de juny de 2020. permetrà anar en bicicleta o a peu des del Ripollès, La composició de les peces d’art és molt diversa i fins al Baix Empordà. El recorregut aprofitarà camins compren una peça completament d’acer i diverses ja existents i connectarà el pont del Planàs de la pintures acríliques, a l’oli, de tinta o d’aquarel·la sobre carretera de Santigosa amb les valls de Sant Ponç, suports de paper, tela o fusta, amb incrustacions de Farró, Sant Martí i Santa Margarida de Bianya. El cost grafit i plàstic. De manera paral·lela, els primers dies, de l’actuació és d'1.300.000 € i és finançat per un fons també es va poder veure una instal·lació lumínica FEDER. Els ajuntaments hi han aportat prop de 450.000 efímera a la plaça de l’Abadia, obra de Dolors euros que han pagat en terminis durant els darrers tres Puigdemont. [L’exposició es va ajornar per la Covid-19] 13 Escola

El Consistori Juvenil: de l’escola a la Sala de Plens

Les primeres propostes d’aquest nou ens de participació de l’alumnat són obrir un casal per a joves, programar més activitats a la Festa Major i recuperar el Pla d’Estràngol

Des del passat 20 de gener de 2020, Juvenil. També es va escollir Mariona La regidoria d'Ensenyament, la nostra vila compta amb un Vila com a la primera tinent d’alcaldia. representada per Montserrat Tallant, Consistori Juvenil. Es tracta d’un òrgan que ha impulsat aquesta iniciativa de participació de l’alumnat de 5è de El reglament dicta que el Consistori conjuntament amb l'Institut Escola Primària i 1r d’ESO de l’Institut Escola Juvenil ha d’estar compost per 5 Mestre Andreu, i l'alcalde Ramon Mestre Andreu, en el qual podran alumnes de 5è de Primària i 6 Roqué, i regidors dels dos grups exercir el dret a reflexionar, expressar alumnes de 1r d’ESO, equivalents als municipals varen acompanyar la seva opinió, debatre, prendre 11 regidors i regidores del consistori. l'alumnat en aquest dia tan important decisions, i elevar les seves propostes L’alumnat voluntari per formar-ne per a elles i ells. L'alcalde va apuntar a l’Ajuntament a fi de millorar la vila. part ja havien presentat la seva que seria un aprenentatge, tant per candidatura davant la resta de als infants, com per als regidors de En el primer ple de constitució, els companyes i companys, i havien estat l'Ajuntament: "Teniu una mirada molt regidors varen escollir a Jana Regué escollits: Max Fructuoso, Oriol més simple, però a vegades més com a alcaldessa, que va donar les Camprubí, Abril Dorca, Maria Terés i eficient i oportuna. Farem un gran gràcies per la confiança que li varen Laura Briceño de 5è de Primària, i equip i tirarem endavant moltíssims dipositar els seus companys i Adrià Molero, Jon Serrano, Roger projectes". En aquest sentit, companyes i va declarar que Birosta, Mariona Vila, Jana Regué i l’Ajuntament destinarà cada any una intentaria estar a l'altura del càrrec. Èrika Alarcon, de 1r d'ESO. partida específica en el Pressupost També va explicar que li feia il·lusió Municipal -2.000 euros- per poder perquè la seva tieta, Elisabet Regué, Jana Regué va ser dur a terme les propostes que va ser la primera dona alcaldessa del escollida alcaldessa s’aprovin en el Plenari del Consistori poble, i ella ho seria del Consistori Juvenil, a més d’estudiar i donar pels seus companys 14 resposta a totes les peticions i talents, un paintball, jugar a atrapar per conscienciar en matèria de medi suggeriments que els siguin pel poble, perseguir un formatge ambient. formulats. baixant per un marge, o una gimcana, fer una campanya de sensibilització A partir de l’aprovació d’aquestes Uns dies més tard, els infants encara sobre la tinença d’animals i les propostes, en les pròximes sessions recordaven aquella jornada i en obligacions que això comporta, parlar establiran un calendari per dur-les a reflexionaven a l’espai que l’escola té amb la Unió Excursionista per terme i posaran fil a l’agulla per fer- al Magazín de La Veu. Jana Regué recuperar l’acampada del Pla les possible. explicava: “Feia una mica de respecte d’Estràngol, i implementar iniciatives perquè no sabíem que hi hauria tanta gent i, en veure-ho, et quedaves una mica impactat”. A la Mariona Vila la va sorprendre la reacció de la gent en acabar l’acte: “Al final, quan ens vam aixecar, tothom ens va començar a felicitar i jo pensava «com?». Tothom ens feia dos petons i ens deia «ho has fet molt bé i m’ha encantat el teu discurs»”. Elles dues varen patir el moment més delicat de la sessió perquè havien presentat la seva candidatura com a alcaldessa i només una d’elles ho podia ser. Es va escollir amb els vots dels regidors i el recompte va ser molt ajustat. Amb tot, encara que la representació i la responsabilitat recaigui en Regué, les dues i tot el grup treballen en equip.

Dos mesos més tard, el dilluns 2 de març de 2020, es va fer el segon ple. Els diferents regidors varen anar explicant i defensant les propostes que volien dur a terme en aquest mandat i que havien anat treballant a l’escola i en les sessions de treball prèvies.

Disposen d’un pressupost de 2.000 euros per implantar les seves idees

Les iniciatives que volen emprendre afecten diferents àmbits. Es va aprovar enviar una carta a CAT Salut per demanar que es millorin els serveis sanitaris del consultori local santjoaní, crear un casal per a joves i fer activitats per recaptar diners per fer-lo possible, organitzar més activitats per a joves durant la Festa Major -com un partit de futbol amb una pilota gegant, un concurs de

15 Història Joan Garcia

lliurar les seves restes, fragments de La fi d’un dol heretat metralla i botons de la roba que duia als seus néts. Al mig de la sala de plens de l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, una caixa amb els ossos reposava damunt d'una taula, acompanyada de diferents bosses transparents amb els elements que varen trobar-hi classificats, com els botons de la camisa amb la qual va ser enterrat. També els varen fer entrega d'un dossier amb l'estudi científic que confirmava la seva identitat, i varen signar la documentació del traspàs dels objectes que, com a troballa arqueològica que es fa, fins aquell dia -encara que es tracti de restes personals-, eren propietat de la Generalitat.

Tot i la distància entre generacions i el fet que els descendents actuals no l'arribessin a conèixer -ni gairebé parlar-ne- no va restar emotivitat a l'acte. Xavier Verdaguer, un dels seus néts, va explicar afectat que varen conèixer la identificació del seu avi "quan feia escassos mesos que havia mort el pare", i va assenyalar que "era El Govern va lliurar l’octubre de l’any passat les restes del ell qui l'hauria d'haver pogut santjoaní Tomàs Verdaguer, víctima de la Guerra Civil, als enterrar". Aquesta sensació es seus néts barrejava amb l'alegria per poder fer algun ritu i tenir els ingredients per Diuen alguns que l'esperit dels varen dir-li adéu des del pati de començar a tancar el dol, tot i que va nostres ancestres viu fins que els seus l'escola quan tenien 9 i 4 anys, i no explicar que també necessitarà el seu descendents en tenen record. La el varen tornar a veure mai més, ni temps: "Les ferides són profundes i memòria de Tomàs Verdaguer, un viu, ni mort. Aquell comiat va ser en el cas del pare, ell sí que el coneixia pagès de Can Ramon de la Pera de l'últim. Per sort, gràcies a les i podia fer un tancament, però jo no, Sant Joan de les Abadesses que va institucions que treballen per la i les ferides m'arriben d'una altra morir d'un tret al cap defensant el memòria històrica i a la perseverança manera". bàndol republicà durant la Guerra del seu nét, en Tomàs, finalment, va Civil l'any 1938, a l'edat de 34 anys, poder tenir un ritual de comiat. La casualitat va fer que l'entrega es s'estava a punt d'esborrar fa uns anys fes l'endemà de l'exhumació de perquè aquells qui l'havien conegut El divendres 25 d’octubre de 2019, la Franco. Verdaguer, en ser preguntat algun dia també estaven a punt de directora general de Memòria per la premsa per aquesta traspassar. El seu fill i la seva filla Democràtica, Gemma Domènech, va coincidència, va mostrar-se

16 contundent: "Només has de mirar quins actes s'han fet", i afegia: "Hem sigut la família de forma íntima i discreta, potser perquè és la nostra manera de fer, però no es tractava de fer grans celebracions". "[Amb l’exhumació de Franco], el que es va fer era una altra cosa i va ser humiliant per les persones que hem passat el que hem passat", va concloure.

Gemma Domènech va explicar que aprofitaven aquests actes per donar a conèixer el projecte: "Volem fer una crida a totes les persones que pensin que puguin tenir un familiar desaparegut durant la guerra civil, que l'inscriguin al cens de desapareguts i es facin la proves quan els avisem per tenir la mostra d'ADN". Per ara, s'han identificat 8 individus a través dels estudis genètics i 6 més per altres disciplines, dels milers de cossos que hi ha enterrats en les més de 500 fosses localitzades a Catalunya. L'alcalde Ramon Roqué va assenyalar que actes com aquest no només han de servir per tancar les ferides de les famílies: "Hauríem d'aprendre molt de la història recent que hem patit com a país i tots contribuir-hi perquè això no torni a passar". Imatges de l’acte d’entrega amb els dos néts de Verdaguer i els representants institucionals 17 De Sant Joan al món Ariadna Reche Lió

El cim del turó de Fourvière ofereix una espectacular vista panoràmica de la ciutat

Joan Sau és a Lió treballant especialitzada en automatització en un centre de recerca industrial, robòtica i tecnologies d’energia elèctrica elèctriques. “Em va agradar molt l'experiència d'estar un temps fora i primer període, es va quedar em venia de gust repetir-ho” explica treballant al centre com a enginyer Sau. de projectes i, des d'allà mateix, va decidir cursar el doctorat. Amb ganes de tornar a capbussar-se en una altra cultura, i seguir aprenent A principis de l'any passat, després com es fan les coses a altres països, d’anys de feina i recerca, Sau va Joan Sau va decidir enviar currículums presentar la tesi doctoral i va decidir fora de les fronteres catalanes. "No deixar la feina a la politècnica per vaig escollir cap país, només tenia clar allunyar-se un temps de la universitat. que volia quedar-me a Europa" Durant el doctorat, havia fet una explica el santjoaní. D’entre les En Joan Sau fa gairebé mig any que viu a Lió, estada de cinc mesos a Suècia, a ABB, propostes, Lió li va semblar una bona on treballa d'enginyer elèctric una empresa multinacional opció, tant pel projecte de feina, com

El santjoaní Joan Sau és Enginyer Industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i doctorat al mateix centre en Enginyeria Elèctrica. Actualment, i des de fa quatre mesos, resideix a la ciutat francesa de Lió, on es va traslladar per feina. Sau forma part de l’equip del centre de recerca SuperGrid Institute.

Joan Sau va començar la seva feina d’investigació l’any 2013, abans d'acabar la carrera, com a estudiant en pràctiques al departament d'enginyeria elèctrica de la UPC, dins del Centre d’Innovació Tecnològica en Convertidors Estàtics i Accionaments (CITCEA). En acabar el El Saône és un afluent del Rhône; conflueixen a la ciutat de Lió. 18 La Fête des Lumières es celebra cada 8 de desembre a la ciutat de Lió per la distància fins a casa i l’idioma. A Lió, Joan Sau fa d'enginyer de renovables al sistema elèctric, un dels "A Suècia vaig intentar aprendre suec, recerca al SuperGrid Institute, un camps que més interessen a Joan Sau. però vaig adonar-me que amb mig centre on s’investiguen tecnologies Actualment, l’empresa té vora 200 any no en tens prou. Ara estic per les futures xarxes de corrent treballadors de 28 nacionalitats aprenent francès i m'està ajudant continu en alta tensió. Un dels forts diferents. “Està molt bé perquè molt la similitud que té amb el català" de l’institut francès és que treballa coneixes gent de tot el món; confessa Sau. amb l’objectiu d’integrar energies treballem en un ambient molt internacional i cooperem uns amb altres” explica.

Joan Sau descriu la vida a França amb moltes similituds a la que vivia a Catalunya. “Al cap i a la fi, són països veïns” diu. Tot i això, reconeix que hi ha petites diferències com la distribució dels horaris o la manera de cuinar. "Cada dia, a tres quarts de 12 parem per anar a dinar. Encara no m’hi he acabat d’acostumar, la tarda es fa molt llarga". De la feina, explica que tots els matins, cada treballador que entra passa a saludar taula per taula els membres de l’oficina. Un costum curiós que augmenta la confiança i el tracte entre companys. El SuperGrid Institute, on treballa Sau, investiga tecnologies per les futures xarxes de corrent continu en alta tensió 19 Ciència Joan Garcia El santjoaní que viatja en el temps a través de l’ADN El biòleg santjoaní Xavier Roca és a Austràlia, on està estudiant els moviments migratoris a Centreamèrica abans de l'arribada dels europeus

restrictius, climes extrems i a l'exposició a nous patògens", concreta Roca. El biòleg apunta que des de fa un temps també s'estudien els moviments migratoris a través de les característiques genètiques de les restes d'individus. La transmissió de l'ADN és quasi sempre perfecta, però alguna vegada hi ha una mutació que s'acaba transmetent als descendents, i això permet traçar els moviments de grups de persones. Així és com es va recolzar la teoria que l'espècie humana va sortir de l'Àfrica, i també que Amèrica es va poblar des de l'Àsia, quan una glaciació va unir En Xavier Roca al laboratori d’Adelaida l'estret de Bering. "Hi ha molta informació sobre les migracions del Teotihuacán era una ciutat de l'època fins i tot, completar allò que la història nord i sud, però molt poca de la clàssica que estava situada molt a no ha pogut fer, a través de l'estudi històrica genètica de Centreamèrica, prop de Mèxic DF. En aquell moment genètic de restes humanes d'aquell perquè les temperatures són més era una de les poblacions més grans període. Ara mateix són a Adelaida altes i les restes humanes es degraden del món, més del que s'ha dit de (Austràlia) fent un treball previ i més", explica el santjoaní. Roma o Egipte. Era un assentament investigant algunes mostres que multicultural i multiètnic, que va tenen. En els pròxims mesos, ells o L'estudi de les migracions humanes arribar a tenir prop de 100.000 altres companys, viatjaran a aquest amb població actual és menys habitants, segons alguns arqueòlegs. jaciment arqueològic de Mèxic per efectiva, perquè l'arribada dels La ciutat va patir un col·lapse l'any recuperar més restes òssies, d'on europeus va tenir un impacte brutal: 600 després de crist, però no se'n sap n'extrauran l'ADN que s’enviarà a alguns llinatges es varen extingir, i les el motiu. Adelaida per continuar el projecte. diferents ètnies es varen moure o barrejar en molt poc temps, fet que Un grup d'investigadors de l'Australian L'estudi forma part de la tesi doctoral fa difícil seguir una línia. No és la Centre for Ancient DNA (ACAD) -entre del santjoaní i busca esbrinar com primera vegada que s'intenta fer els quals des del mes de maig de l’any eren els antics nadius americans i aquest treball, però l'estudiant passat hi ha el santjoaní Xavier Roca- "saber com varen adaptar-se als assenyala que "les noves tècniques i està treballant per contextualitzar i, canvis ambientals, als règims metodologies de seqüenciació han

20 permès millorar els resultats poden fer-ho perquè s’han quedat al campus d’Adelaida pels estudiants d'aquestes zones i es poden sense hàbitat. Per sort, en Xavier Roca i investigadors d’allà, no només actualitzar els estudis". era al nostre poble durant les econòmic, sinó també d’espai i vacances de Nadal, i els incendis més recursos. Amb tot, té companys de Aprofitant les instal·lacions i l’equip importants eren al sud-est, i ell viu a Sidney i Melbourne que expliquen del qual disposa, el santjoaní també l’est: “Austràlia és molt gran i les com es nota un fum tòxic caminant està estudiant mostres de Portugal distàncies són enormes”. Tot i això, pel carrer. “És molt trist”, lamenta. corresponents al període que va des les conseqüències també les ha del neolític i fins a l’edat medieval, i notades. L’incendi més gran i pròxim Aquest santjoaní trenca l'estereotip també acabarà el seu projecte de final que hi ha hagut ha estat a les illes de màster que analitza mostres de dels Cangurs (a 112 km d’on viu, de d'home de lletres o de ciències. Quan l’edat de bronze a Catalunya, que aquí 4.405 km² de superfície) que va tenia disset anys va publicar una no va poder concloure per manca de quedar arrasada. Ell la va visitar l’agost novel·la a l'editorial santjoanina recursos tècnics. En aquesta segona passat i la seva universitat hi tenia un Neurosi que, curiosament, també investigació, analitza les mostres d’un centre de recerca que es va cremar. passava a Austràlia. grup de persones que varen trobar Ara, el centre està demanant ajuda enterrades en un mateix lloc a Pacs del Penedès (Alt Penedès), que segurament tenien una relació familiar (hi havia poca variació genètica entre ells), i que podria ser interessant en el cas que trobés característiques genètiques de poblacions de les estepes russes que es varen escampar per Europa i que, fins ara, no s’ha confirmat que arribessin a les nostres terres.

En Xavier Roca és un exemple més del talent que acaba marxant per la manca d'oportunitats o de recursos. Ell estava estudiant un màster sobre ADN antic a la UAB, però no hi havia finançament per acollir un estudiant de doctorat, així que va haver-se de buscar la vida i va acabar a la Universitat d'Adelaida, en un dels laboratoris més importants del món en aquesta disciplina, després de passar un procés de selecció. Per entrar en el grup de recerca ha hagut de reforçar els conceptes històrics, i assenyala que no pot deixar de formar-se. Per exemple. Veu interessant estudiar bioinformàtica, ja que "cada cop hi ha menys laboratoris i més ordinadors". Reconeix que encara queda molt -si tot anés bé es traurà el doctorat en prop de tres anys-, però li agradaria fer un post doctorat, treballar en l'àmbit acadèmic, i mantenir el vessant de recerca.

Aquests darrers mesos també ha vist de prop els incendis que han devastat Austràlia, i que han matat vint-i- quatre persones i prop d’un bilió d’animals, sense comptar els que Una de les típiques antigues cases de pescadors de la platja de Brighton, a Melbourne 21 Comerços Montserrat Rius Pentinar, escoltar i callar Ha tancat la Perruqueria Tere del Pla del Roser després de tota una vida al servei de molts caps santjoanins

El 29 de setembre de 2019, Teresa Joan, el seu barri sempre és i serà el Hi treballàveu amb la vostra mare Prat Piella tancava la que havia estat Pla del Roser. D'això se'n diu ser fidel Hi treballàvem la meva mare i dues la seva llar de feina i moltes altres i no perdre les arrels. noies més, al final m'he quedat sola. coses després de quaranta-sis anys. Quan vaig anar al Pla del Roser, A seixanta-quatre anys va pensar que A dotze anys ja rentava caps a s'estaven construint els blocs de la ja era hora d'acabar un llibre per a la perruqueria, el seu pare li cooperativa i allà hi va anar molta va fer un escambell per arribar gent de l'edat dels meus pares, que començar-ne un altre. al rentacaps. aleshores eren joves. Jo tenia divuit Parlem amb ella un dia d'hivern anys i també hi havia molta gent jove, assolellat, no només sembla jove sinó A dotze anys ja rentava caps a la hi havia moltes famílies, allò va ser que ho és, té una mirada transparent perruqueria, el seu pare li va fer un un boom. Després, la gent gran es va i joiosa, una veu vital, un tarannà escambell per arribar al rentacaps. anar morint, molts fills tampoc es van optimista i obert i, malgrat que troba Com que el dipòsit d'aigua es buidava quedar a viure allà i el barri es va anar a faltar el caliu humà de la molt aviat, havien d'anar a buscar fent petit, petit. perruqueria, la xerrameca, la aigua a la Font de Sant Pol, duiem bonhomia, "la seva gent", accepta la galledes, escalfaven l'aigua i la ficaven Vau treballar molts anys amb la fi d'una etapa sense tristor ni en una gerra. I, d'aquí, al cap. No mare? malenconia. És de les persones que parlarem de si hi havia dones que Sí, fins que ella es va jubilar a seixanta- saben tancar dolçament una porta anaven amb el cap molt brut, d'això cinc anys, tota la vida. Però va costar molt que s'ho deixés, no es pot tallar per obrir-ne una altra, sense recança no se'n parla mai, i millor no fer-ho. de cop, costa molt. Jo ho he fet però i amb il·lusió. Passa el temps però el Destapem la capsa de trons, l’inici això de no haver de mirar el rellotge record perdurarà per sempre, ancorat de tot plegat i de no saber ni quin dia és no té preu. en una planta baixa, plena La meva mare, Rosa Piella Jordà, ja Després em vaig quedar amb la d'assecadors de peu i de mà, de era perruquera, i tenia una perruqueria, encara amb dues noies pòsters, revistes, pinces, cremes i perruqueria al carrer Beat Miró, que més que m'ajudaven. Hi havia molta sabons. Un escenari que ha format abans se'n deia Calvo Sotelo. Quan feina, era obrir a les 9 del matí d'un part de la seva vida i que ella mai jo tenia divuit anys, els meus pares dissabte, per exemple, i tancar a les oblidarà. La seva clientela ha acceptat van comprar un pis i uns baixos al Pla 7 del vespre. Quan la meva mare tenia el tancament perquè no hi havia res del Roser i llavors ens vàrem instal·lar la perruqueria al poble, com que el a fer i, perquè la vida és un camí amb allà. Jo ja havia estudiat dos anys de diumenge hi havia mercat, també giragonses i camins que s'aturen però perruqueria en una acadèmia a obríem aquell dia. Aleshores jo que sempre perduren. No existeix Barcelona. En el moment de tancar- estudiava a Barcelona i el cap de l'oblit quan hom s'ho pot permetre. la, feia quaranta-sis anys que jo hi setmana, la meva mare em feia Tot i que ara viu al centre de Sant treballava. aixecar i anar amb ella a la 22 permanents, ara se'n tornen a fer, però hi va haver una temporada que el color va treure les permanents. Es feia molt color i aquest va fer que es fessin menys permanents, sobretot d'uns anys cap aquí. Abans, amb la meva mare, les dones es feien la permanent cada quatre-sis mesos i ja no tornaven fins al cap de sis mesos. Sobretot les dones de pagès. Les de la vila no, moltes es van acostumar a venir cada quinze dies i, un cop al mes, es venien a tenyir. Ara és perruqueria a ajudar-la. baixàvem i pujàvem dilluns i diferent, el jovent ve a tallar-se el divendres i ens trobàvem al tren. cabell i ja no els veus pas més fins “ un dia el meu pare em va que torna a tocar. dir, o estudies o te’n vas a una Hi va haver mai tensions amb la perruqueria a Barcelona a mare a la perruqueria? “La meva mare sempre deia que aprendre, o te’n vas a la no hi havia cap cap igual, un el Fibran...” No, jo he viscut tota la vida amb els tenia pla, l’altre quadrat”. meus pares, ens vam avenir sempre Ja sabia que volíeu ser perruquera? molt. La meva mare va morir ara fa La gent demanaven pentinats Quan era ben jove no. Llavors, un dia un any, el meu pare va morir molt d’artistes de l’època? el meu pare em va dir, o estudies o jove, tenia seixanta-sis anys. Sí, i tant, duien la foto i, és clar, perquè te’n vas a una perruqueria a “Al principi de ser a la et quedi com l'artista t'hi has Barcelona a aprendre, o te’n vas a la perruqueria, es crepava molt, la d'assemblar molt, però jo deia, bah, Fibran que ara estan llogant moltes meva mare me’n sí, farem el que podrem. noies i és un bon lloc. I jo vaig pensar, va ensenyar, crepar de baix i la Darrerament, em portaven la foto pel saps què Teresa, vés-te’n a Barcelona punta solta, em deia”. mòbil, vull aquest tallat, així, i jo, bé, que te la passaràs més bé. ja ho farem. Això s'ha fet sempre, Parlem de la perruqueria, hi ha molta quan la gent veu una cosa que li No era mala idea diferència entre com es pentinava agrada s'ho vol col·locar al cap, tant No, hi vaig estar dos anys, vaig passar abans i ara? si va bé com si no va bé. El resultat per la Recasens, L'Oréal, l'Escola Sí, molta. Al principi de ser a la és el que és, ni tothom té el mateix Colomer. M'estava amb una cosina perruqueria, es crepava molt, la meva cabell ni la mateixa forma del cap. La de la meva mare, sola no m'hi mare me'n va ensenyar, crepar de meva mare sempre deia que no hi hagueren pas deixat anar. La meva baix i la punta solta, em deia. Llavors havia cap cap igual, un el tenia pla, mare també se'n va anar amb una no s'anava gaire a la perruqueria, l'altre quadrat. cosina a Barcelona a aprendre de però hi havia algunes dones que perruquera. Era de pagès i no li venien cada quinze dies, me'n recordo Heu patit algun petit accident a la agradava la feina, i va decidir que d'haver-les ficat al rentacaps, deixar perruqueria, algú que s’hagi seria perruquera. Ella va baixar a anar l'aigua i que aquesta no entrava desmaiat, emmalaltit a la Barcelona i va estar d'aprenent en dins el cap, el crepat feia de muralla, perruqueria? una perruqueria, la meva mare no baixava l'aigua com una resclosa. Una vegada una senyora va venir, havia vist mai ni un telèfon ni un tenia una botiga i havia menjat figues Com us ho fèieu per escarpir un tramvia. Quan va tornar se'n va anar i fregat tot el pis, i mentre la mare li a viure sola que, llavors, en aquell cabell crepat? Amb aigua I sabó ja s'escarpia, ho rentava el cap, va començar a treure temps, no era gens vist, i va obrir la espuma per la boca, va patir un tall perruqueria a sobre d'una carboneria. desfeia per tornar-ho a fer, marcar amb rul·los perquè llavors es marcava de digestió, va venir el doctor Franch Vivia sola fins que es va casar amb el a visitar-la i es va haver de quedar a meu pare. molt amb ells, llavors era una cosa grossa fer-se això tot i que jo ja vaig casa tot un dia al llit. I a Barcelona s’ho va passar bé? començar a aprendre a fer servir Hem tingut sempre una clientela molt I tant! Se’m va obrir el món. A més a l'assecador de mà. maca i molt fidel, fins i tot quan vam més, vaig trobar unes noies a marxar d’aquí, la meva mare deia, ai, l’acadèmia, una de Puigcerdà, una de Es feien més permanents o es ai, travessar el pont i pujar allà dalt. Centelles i dues de Barcelona que ens marcava més? Però no, les clientes del poble van aveníem molt. Amb les primeres Llavors se'n feien moltes de 23 meu home, ell es va retirar abans que jo i per això, també, vaig avançar la jubilació. L’últim viatge va ser a Dubai, ara en preparem un altre però no es pot dir a on. A viure, que ja toca. A mi, fer-me gran, no em fa pas res, el que em sap greu és que algun dia no pugui fer el que m’agrada més, por de fer-te vella no, és el que toca.

Com va ser el comiat a la perruqueria, l’últim dia? Vaig dur begudes, pastes, i va venir molta gent, no pas a pentinar-se, que seguir venint, fins que es van anar Bé, no arreglàvem res però es també, sinó a acomiadar-se. Els últims morint, senyores que sempre van desfogaven. dies sí que vaig treballar molt, però creuar el pont. Fèieu de metges del cap i també de l'últim venien, sobretot, a dir adéu. Alguna clienta es va queixar algun l’ànima. No vaig plorar, però estava una mica cop? Sí, com que de problemes tothom en migranyada, em va durar una No, ara bé, mullar-les ho vaig fer més té A mi m’agrada molt xerrar, que setmana i prou. La feina de d'un cop, hi ha gent que s'encarcara m’expliquin coses. Quan era joveneta perruquera és també cansada, et fan al rentacaps i no hi ha manera de em ficava al costat del tocador, i les mal les cames i l'esquena i rentar sense mullar, no es ficaven bé. dones explicaven, en aquell temps, l'assecament a mà és cansat. Ara, ni I si mai vaig deixar alguna clienta tantes coses, i a mi m’agradava molt. les iaies es marquen, tothom amb descontenta amb el resultat, no es Però la mare sempre em deia, a callar, l'assecador de mà. Tenia un assecador queixava, però no tornava més. Ja ho eh, tot això que sents aquí no ho de peu allà arraconat, però sempre entenies, això passa a tothom. expliquis enlloc. I, en un barri, encara hi havia algú que deia, no, a mi m'ho Passaven la porta i adéu-siau, i no les menys. fas amb aquest assecador, a veure si tornaves a veure mai més. m'aguanta més. A l’època en què va començar, S’ha fidelitzat de mares a filles? imagino que els cabells blancs eren Sí, això deu ser a tot arreu, ve la mare, prohibits després porta la filla i fins i tot, Sí, ara no, ara és una cosa grossa el després, les netes. He vist passar que es deixen els cabells blancs. Cada moltes generacions per la cop n'hi ha més, és una cosa que jo perruqueria. entenc, cada mes, cada mes la gent se'n cansa, al final fan un cop de cap, Pentinàveu homes també? que a vegades costa molt però al final Sí, algun, la mare no. Tenia clients, se'l deixen. Hi ha cabells blancs molt fins i tot n’havíem tenyit. bonics, hi pots ficar una mica de color, “ la mare sempre deia, curtets, ara bé, has d'anar molt treballar, escoltar i callar. I extremat per dur el cabell blanc. Jo això ho hem fet sempre a casa”. els hi deia sempre, una senyora, amb el cabell blanc, ha d'anar molt La perruqueria són les notícies extremada, us heu de ficar unes d’actualitat del poble? bones arracades, ben pintades i ben Sí, ho arribes a saber tot. Una cosa guapes, el cabell blanc l'has de cuidar que he trobat a faltar és la xerrameca més, i tu també. aquella. Un t’explica una cosa, l’altre “ por de fer-te vella no, una altra, sovint has de fer de psicòleg és el que toca”. i tot, perquè la gent t’explica a vegades allò que no t’hauria Un cop jubilada, feu moltes coses? d’explicar, però la mare sempre deia, A mi m’agrada fer de tot. Però em treballar, escoltar i callar. I això ho vaig trencar una costella i amb això hem fet sempre a casa. Tenia clientes no puc fer res. M’agrada molt anar a de tota la vida i em tenien tanta caminar cada dia, faig country, ioga, confiança que m’ho explicaven tot. i m’agrada molt viatjar. Viatjo amb el 24 Arxiu Secció de l’arxiu Municipal XIV Una sola municipalitat

- Una sola municipalitat... de què? A l’arxiu Municipal es conserva molta diferents, es van barrejar i dos nens (sorprès, incrèdul) documentació de la vila de Sant Joan menors de 10 anys van anar traient i molt poca de la Ribera de Sant Joan una bola de cada recipient i es van - De què serà, del poble. De la baronal però tenim la sort de tenir les actes anar anotant. Els 2 regidors que no vila de Sant Joan de les Abadesses! municipals dels dos ajuntaments en van obtenir número van quedar fora Un sol municipi, un sol ajuntament, el moment d’aquesta agregació. i els 4 restants van passar a uns mateixos càrrecs... però de tot, l’ajuntament unit –l’alcalde Batallé va de tot el poble. (cara de suficiència) L’ajuntament de la Ribera de Sant tenir el número 2-. Joan amb Esteban Batallé d’alcalde a - Però de Sant Joan només n’hi ha 19 de juny del mateix any reuneix el Al llibre d’actes de la vila de Sant Joan hagut un des de sempre; un de sol, consistori i dona compliment a la Reial la primera notícia de la nova irrepetible, immutable i etern. (cara Ordre on diu; “ de tenerse de municipalitat no es fa fins a la sessió santjoaní satisfet/pansantjoaní) agregarse este Ayuntamiento con el de l’1 de juliol de 1863 on s’anota de la villa de San Juan...” i per fer-ho “que tuvo a bien S. M. la reyna que - M’encanta això d’irrepetible, haurà de renunciar a 2 dels 6 regidors el ayuntamiento de la Ribera sea immutable i etern (cara de santjoaní que el formen i que ho haurà de fer incorporado con el de la villa ... satisfet/pansantjoaní) però fins a per sorteig. Per tant, l’acta municipal formando una sola municipalidad 1863 eren dos. Dues municipalitats, recull com l’atzar decideix qui tendrá esta el nombre o título de la vila que era el poble i la ribera continua i qui no. “Estando Ayuntamiento constitucional de San que era el terme i que compartien preparadas doce papeletas en blanco Juan de las Abadesas”. L’alcalde del el nom de Sant Joan de les todas iguales se escribieron en la municipi serà José Canadell i el primer Abadesses. Cada una tenia... mitad de ellas los nombres de los tinent d’alcalde Esteban Batallé. (continua l’explicació emocionat concejales sorteables, en las seis mentre l’altre perd per segons restantes se escribieron desde el -I així es va crear el nostre poble, la l’interès i es va endormiscant). número 1 hasta el 4 inclusivo, nostra vila, la nostra història (orgullós) dejando dos en blanco...” aleshores Tal com heu llegit, la vila fins al 1863 -ZZZZZZZZZZZZZZ (ronquet suau... son es van col·locar en dos recipients va tenir dos municipis, la vila i la profund) ribera, ambdós amb atribucions de municipi però amb persones diferenciades i amb diferents problemàtiques. La unió no es fa fruit del crit unànim dels vilatans, ni per les reivindicacions... sinó que ho fa una Reial Ordre de 30 de maig de 1863 recollida i anunciada pel “Boletín Oficial de la Provincia de Gerona 1. ” el 10 de juny posterior.

1 BOP. Núm. 69, pàgina 2.

25 Comerços

Les botigues d’alimentació conserven encara la costum del comerç de proximitat. I així és en el cas d’aquesta cèntrica carnisseria, que tot i conservar el nom de “Maria”, ha canviat de propietari i és l’Irene Serrat, Tot i que no maten el seu propi bestiar, els prductes que ofereixen provenen d’explotacions properes, tal com havia estat sempre. En aquest cas la Irene ha optat per la continuitat., és a dir que els embotits, els formatges i la carn que proporciona provenen de granges o instal·lacions del propi territori. Bona part de la clientela de l’antiga propietària roman fidel a la nova gestió i és molta la gent, que, sobretot en el sector de l’alimentació, opta per Carnisseria Maria les botigues de sempre i la qualitat.

la cuina. Fa tres anys, però, ell va trobar feina en una cuina de la comarca, i ella també va començar a treballar a sala. Des del gener, són els nous responsables de Casa Nostra però, tot i que imprimiran el seu segell, volen continuar les petjades dels antics propietaris.

Així, hi trobareu esmorzars de forquilla i un menú diari casolà i senzill, però potenciant el producte fresc. En aquest sentit, assenyalen que potser hi haurà menys tapes de les que pot oferir un altre local, però amb la seguretat que no es tracta de plats preelaborats. Per exemple, el dia que hi som, trobem un menú format per amanida Cèsar, mongetes amb ventresca de bacallà i cloïsses, espaguetis a la matricciana, espinacs Casa Nostra a la catalana, pollastre guisat amb cervesa, llenguado fresc a la planxa, salsitxes amb ceba i arròs, i bistec de El restaurant i cafeteria del costat de vida entre fogons. Fa deu anys, abans vedella a la planxa. Trobareu obert, la gasolinera té nova direcció i cuina. de venir al nostre poble, eren els dilluns, dimecres i dijous, de 7 a 19.30 En Carles Vallverdú i la Sílvia Bachs propietaris d’un restaurant a hores, divendres i dissabtes, de 7 a han decidit prendre el relleu d’en Barcelona, però varen decidir fer un 23 hores, i els diumenges, de 7 a 11 Quico i l’Elisenda. No és la seva canvi d’aires, aprofitant que en Carles hores. Si us hi acosteu, també veureu primera experiència en hostaleria, podia conservar una feina esporàdica que han reformat el local i la cuina, sinó que en Carles porta tota la seva en un vaixell, també relacionada amb per modernitzar-lo. 26 Jordi Camps s’ha fet càrrec del bar restaurant que ja hi havia a la carretera de Camprodon, entre la betzinera i la carretera de Santigosa. Ha renovat el local i ofereix tot un assortit de tapes casolanes, tan fredes com calentes. A banda, al migdia ofereix un menú de tres plats a un preu moderat i fixe. Abans de l’anterior propietari que el va reconvertir en restaurant, havia estat una coneguda pastisseria que pertanyia a una important fàbrica de galetes de Castellfollit de la Roca. La situació el situa molt a prop de la residència Emma, de la zona esportiva i de l’Ambulatori, llocs on hi ha un constant pas de gent. La nova direcció opta per oferir qualitat tant en les tapes fredes i calentes com en els El Racó d’en Jordi plats del menú diari. [La fotografia es va fer durant el confinament i no han pogut aparèixer els responsables del local]

magatzem per evitar que hi hagi corrent d’aire, i estan habilitant un petit espai on també vendran producte de la comarca i de la marca de garantia del Ripollès.

Obren cada dia a les 8 h del matí i ja tenen a punt la brasa per als esmorzars de forquilla. La carn a la brasa és un dels seus plats estrella, i sempre hi trobareu alguna proposta al menú, eminentment de cuina casolana, que entre setmana té un preu de 12 euros. També els guisats de la Núria, que tenen tant èxit que l’han fet un plat fix a la carta. Durant el cap de setmana hi trobareu receptes més elaborades com pot ser ànec de pagès o espatlla de xai al forn. Tanquen a les 19 hores cada dia, però també obren per a grups alguna nit, Els Pagesos sota reserva. Els dimecres és el seu dia de descans, tot i que les seves [La fotografia es va fer durant el confinament i no han pogut aparèixer els responsables del local] idees i la feina per millorar el local no Al restaurant Els Pagesos de la Costas i Can Tal·lara mentre estudiava. els hi permeten gaire, de descansar. cooperativa Sant Antoni de la Ara ha decidit fer un canvi de rumb De fet és dimecres quan ens atenen, Miranda hi trobareu, des de fa uns professional i tornar a la cuina, i ho i un client habitual entra despistat mesos a la Leo Colomer i a en Toni fa acompanyat d’en Toni, i la seva mentre demana per què ho tenen tan Carrillo. La Leo és filla d’Ogassa i, mare Núria, que l’acompanya als fosc. La Leo li recorda que no com molts joves i no tan joves del fogons. Tot i que fa uns mesos que el treballen, però li serveix un cigaló poble, va tenir el seu primer contacte regenten, encara l’estan adequant. sense dubtar. No li vol cobrar, tot i amb l’hostaleria treballant a Can L’han enrajolat, han separat bé el que ell no vol marxar sense pagar. 27 Entitats: TALCOMSOM

Reunió al Consorci de Benestar Social per elaborar el PLA COMARCAL LGBTQI

L’associació LGBT TALCOMSOM per a TAL COM SOM té com a objectiu la i desenvolupament dels sectors la defensa dels drets de lesbianes, plena igualtat de drets entre la minoritaris de la població, inclosos la gais, homes i dones transsexuals, població LGTBQI i la resta, identitat de gènere i l’orientació bisexuals, intersexuals i queers desenvolupant el que estableix la sexual. (LGTBQI) ha estat presentada aquest Declaració Universal dels Drets Dit de manera planera, totes les hivern a Sant Joan. L’entitat Humans de 1948 i al Pacte persones tenim els mateixos drets i santjoanina forma part d’un grup més Internacional dels drets civils i polítics obligacions i, per tant, no es pot ampli fundat el 2008 a Vic i que de 1966. Aquests tractats discriminar a ningú pel seu origen, agrupa persones d’Osona, la Garrotxa, internacionals, fruit de la postguerra religió, gènere, orientació sexual, el Berguedà, el Moianès i ara, el i amb la voluntat d’establir uns identitat de gènere, ideologia... Per Ripollès. Alhora que s’ha presentat a mínims de convivència a partir dels assegurar aquest principi obvi, sorgeix Sant Joan, persones de Ripoll, quals desenvolupar societats l’associació per vetllar allò que els Campdevànol, Ribes i Camprodon pacífiques i cohesionades, van donar afecta. també n’han començat la fruit a tot un ventall de legislacions Un dels temes importants en els quals formalització de manera que l’entitat entre la qual la Constitució espanyola, estan treballant és l’elaboració del amb una clara implantació els Estatuts de Catalunya i tot un PLA COMARCAL LGBTQI, que s’ha supracomarcal, l’Alt Ter, va prenent seguit de normatives i directives d’implementar en l'àmbit comarcal i forma. europees que estableixen la protecció en cadascun dels municipis de la

28 comarca, a través de polítiques que conegudes possiblement són lesbiana gèneres, és una condició que ve donin protecció i desenvolupament (L), gai (G), bisexual (B), que fan donada de naixement i es coneix com a les persones LGBTQI en tots els referència a la forma sexo-afectiva a intersexualitat. àmbits competents de les de relacionar-se de les persones, però Quan parlem d'identitat de gènere administracions locals. Pel mes de i si ens parem a pensar en la T, Q i I, ens referim a la forma individual de març s’espera la finalització de la sabem a què es refereixen aquestes percebre'ns, com ens llegim nosaltres redacció d’aquest pla i l’aplicació d’allò sigles? La T designa a les persones mateixos en vers la societat, però no que s’acordi entre les diferents parts: trans o transsexual (aquelles persones només ens quedem aquí. També ajuntaments, Consorci de Benestar que se sotmeten a tractament existeix l'expressió de gènere, que és Social i Taula LGBTQI. El pla s’anirà hormonal o quirúrgic), o transgènere la forma en què nosaltres mostrem desenvolupant en els pròxims anys (aquelles persones que la seva al món com som, a través de la forma de la legislatura i quan finalitzi es farà identitat de gènere no es correspon de vestir o comportar-nos. Estem valoració i un segon pla que reculli amb l'assignada en néixer), la Q a les parlant de col·lectius que no entenen nous reptes per al futur. persones que se senten identificades la seva identitat de gènere o la seva En els últims anys, les sigles LGTBQI amb la teoria "QUEER", que refereix sexualitat com quelcom normatiu i apareixen i es pronuncien més sovint, el no reconeixement del gènere com quadriculat, no tot ha de fluir en la cosa que suposa l'inici d'una a característica principal de mateixa línia i no sempre amb la normalització de gèneres i classificació binarista fins al punt mateixa corrent. La nostra identitat orientacions sexuals. Però és probable d'abolir-lo i reconèixer únicament està viva igual que nosaltres, per tant, que la majoria de persones visquin persones, i la I fa referència a les és canviant i el que avui sembla blanc, en la desconeixença d'aquestes sigles persones que neixen amb demà pot ser negre o de qualsevol i el que representen. Les més característiques físiques dels dos altre color.

Una de les accions que va fer el col·lectiu va ser pintar un pas de vianants amb els colors de la bandera irisiada

29 Història Marcel Miquel

Quan a Sant Joan fèiem córrer bous

Fotografia corresponent a la Festa Major de 1904. Tot i que l’objecte de la imatge eren els antics gegants de la vila, al seu darrere s’aprecia un cadafal o bardellera col·locat molt probablement amb motiu de la celebració del correbou per protegir els participants o per a les autoritats.

Després de la prohibició de les curses manifestacions ja foren recollides a aquest darrer cas, una consulta de braus per llei del Parlament de la llei com a excepcions, només per popular el 2016 decidí bandejar-los. Catalunya que entrà en vigor l’any a aquells pobles que podien Fins a principis del s. XX, la tradició 2012, posteriorment revocada pel demostrar-ne una tradició dels correbous estava molt arrelada Tribunal Constitucional, la polèmica continuada. La majoria d’aquests arreu, i era un element imprescindible ha continuat sobre si la prohibició municipis eren de les Terres de l’Ebre, en moltes festes populars. També és s’havia de fer extensiva o no als però també diversos de la Catalunya el cas de Sant Joan de les Abadesses, anomenats correbous. Aquestes Vella, com ara Cardona o Olot. En on tenim documentades referències

30 força antigues. Ja en la que es pot considerar primera Festa del Santíssim Misteri, celebrada el 1651, ja es va acordar “fer bous” i l’any següent el Capítol del Monestir consignava en una crònica de la Festa Major que “el diumenge corregueren un bou i el dilluns una vaca”. El 1679 el carnisser demanava que li encarreguessin a ell buscar vaques bones per a la festa. Durant el 1780 sembla que hi hagueren algun tipus de prohibicions, ja que el Capítol resolgué que se sancionessin els bous per la festa de sant Joan i sant Pau, i aquell mateix any hi hagué un recurs al Batlle de Ripoll per la prohibició de la corrida del Santíssim Misteri. L’any 1793 els síndics també protestaren perquè es feia la corrida de bous estant en temps de guerra.

El 1651 s’acorda “fer bous” en la Festa del Santíssim Misteri

En tot cas, els dos grans correbous que tradicionalment se celebraven a Sant Joan eren el del dilluns de la Festa Major i el del dia de la Mercè. El 1877 es redactaren unes consuetuds de l’Ajuntament de Sant Joan que compilaven temes d’organització de festes i de protocol que s’havien anat consolidant al llarg del temps. Gràcies a aquest redactat sabem com eren aquests correbous: la corrida començava el dilluns de Festa Major a 2/4 de 3 de la tarda. Després d’una pausa de mitja hora fins a 2/4 de cinc per berenar, es reprenia fins a 2/4 de 8. L’acte el presidia l’alcalde, que lluïa la vara, i la resta del consistori l’acompanyava, però sense cerimònia. Els bous o vaques anaven enflocats, és a dir, duien un floc que els participants havien d’arrabassar. El primer floc que s’aconseguia es presentava a Programa corresponent a la Festa Major de 1905. En aquell any, excepcionalment l’alcalde, que gratificava el guanyador una de les vaques fou morta pel torero, la qual cosa fou objecte d’algunes crítiques amb 5 pessetes. El següent es que arribaren a la premsa. presentava al conseller, que donava 31 a canvi 3 pessetes. Tot pagat, és clar, de l’Ajuntament, no pas de les seves butxaques. Per la festa de la Mercè era el mateix. Durant la corrida, l‘Ajuntament pagava un refresc, que constava de xocolata amb melindros i coca, llonganissa, ametlles torrades, coca ensucrada y vi bo ranci.

La plaça i els carrers adjacents es tancaven amb catafals per poder seguir l’espectacle i bardelleres per evitar ensurts. Entre les obligacions del “Macer” o criat de l’Ajuntament hi havia “Cuidar de fer tapar los clots que se fassen arrancant pedras per a plantar pals pera fer los catafals y posar les bardalleras en las corridas”. A més de l’espectacle a la plaça, també es feien “bous enllaçats” pels carrers Així mateix, i en una prova d’intentar evitar els maltractes als animals, també havia de “Procurar que en las corridas de bous en la plasse y la de los bous o badellas ab corda la gent no moleste lo bestiar ab bastons ni altre cosa danyina.” Per regla general, ja sabem que les prohibicions ens indiquen quina era la realitat del que passava, i també ens dona a conèixer que antigament, a més de l’espectacle a la plaça també és feia la modalitat de “bous enllaçats” pels carrers. El criat tenia l’obligació de vestir l’uniforme a les corrides, cosa que les equiparava als actes oficials, a les ballades i a tots els dies de Festa Major, i ens mostra la importància que se li donava a aquest acte. Parlant dels catafals que se solien col·locar, el 1786 l’Ajuntament va decidir, que llevat aquells que es fessin en propietat particular, els que se solien aixecar al carrer per particulars pels quals s’entén que cobraven entrada, serien subhastats per part de l’Ajuntament, i del que Programa de Festa Major de 1890. S’anuncia, com cada any, la “Gran Corrida” del dilluns a la tarda. En aquella època es va començar a portar quadrilles de toreros a s’obtingués a 2/3 parts anirien per imitació de les corrides de toros, desnaturalitzant el que havia estat el correbou l’Hospital de la vila i la resta per a tradicional. l’Administració del Santíssim Misteri. 32 Les vaques que s’utilitzaven eren del capeados, banderilados y muertos sí que les cròniques afirmaven que el país, dels masos del terme: de Corcoy, por el diestro matador apodado El primer any es notà una davallada de Caramelles, Santigosa, can Jombi, Chato de Algeciras con su cuadrilla”. forasters. El 1927, durant l’època entre altres. La corrida s’amenitzava d’exaltació patriòtica de la dictadura Al tombant de principis del amb música. Ho sabem no només de Primo de Rivera, s’intentà tornar s. XX es contracten perquè els músics tenien seient a organitzar una corrida, però no quadrilles ambulants que reservat en un d’aquests cadafals, duien vaques navarreses passà de projecte. també perquè en el seu contracte de 1816 es contemplava que “A la tarde, El 1906, qui toreja, amb mort d’una si hi ha corrida de bous, aniran á de les vaques, és en Joan Vila Per acabar, esmentem la curiositat sercar los Regidors a la Casa de la “Cachirudo” amb els banderillers de la “Corrida del Santíssim Misteri” Vila , acompañantlos en la plasa, “Chicolito” i “Serrita”. La corrida, a que s’organitzava a Ripoll. Aquesta tocant a la Corrida las tocatas que més, anava precedida d’un passeig tradició està recollida en diverses correspongan”, amb dret a beguda. pel poble a ritme de pasdobles. La publicacions ripolleses, que Ja cap l’últim quart de segle XIX, amb tradició, doncs, havia mudat cap a un coincideixen en el fet que eren molts l’arribada de la moda de la sardana, espectacle forà, i sembla que això els joves ripollesos que assistien al sabem per les cròniques tingué molt a veure amb la seva correbou de la Festa Major de Sant periodístiques, com una de publicada desaparició del calendari festiu de la Joan. La rivalitat entre el jovent dels el 1887 a “El Jueves”, que els bous vila. Ja el 1901 en una crònica dos pobles a l’hora de qui aconseguia s’alternaven amb sardanes, i s’escrivia: “Lo que protesta nuestro els premis va desembocar en una convivien amb naturalitat les dues comunicante es de la corrida de Toros ocasió en una baralla campal en la manifestacions populars: les sardanes que se celebro el dia 9 que más le que sembla que hi va haver un amenitzaven l’espera entre la sortida pareció que estaba en una villa de santjoaní mort. Les autoritats de del bou i bou. Africa, que en una población Ripoll van decidir llavors que, per civilizada,y nos ruega y lo suplicamos evitar futures baralles i revenges, á las dignas Autoridades de dicha villa La rivalitat entre santjoanins El correbou era un espectacle no no permitan repetir tan bárbaro i ripollesos a la corrida de la massa correcte a ulls d’avui, però no espectáculo y en particular la muerte vila va desembocar en baralles passava de ser un joc de cabrioles, de dichas reses.” i contraprogramacions corredisses, alguna patacada i algun ensurt. Com deia la dita popular: “El organitzarien una corrida a Ripoll el qui vulgui prendre mal, que vagi al El 1908 es va dictar una ordre mateix dia i hora que la de la festa de mig de la plaça, el qui no vulgui ministerial que prohibia aquest tipus Sant Joan. Això durà, fins cap una prendre mal, que se’n vagi al cadafal”. de correbous fora de places estables. data indeterminada entre el 1878 o Ara bé, a finals del s. XIX i principis Fou una de les moltes prohibicions 1881, quan l’Ajuntament de Ripoll del XX molts pobles, per mimetisme, que hi hagueren al llarg dels anys, amb bon criteri va decidir que, no volgueren equiparar aquesta festa signe que l’arrelament de la tradició havent-hi ja tanta rivalitat, podia amb les corrides de braus: es feia que fos molt difícil d’erradicar estalviar-se aquesta despesa i invertir- contractaven quadrilles ambulants del tot. A Sant Joan, tot i que estava la en la fundació d’una escola que duien vaques navarreses, toreros anunciada al programa d’aquell any, nocturna. És curiós que, malgrat i banderillers, i l’espectacle popular el Governador Civil la prohibí aquesta prevenció, els ripollesos ja mudà a una altra cosa. La nostra expressament i la interdicció es solien venir igualment a Sant Joan vila no en quedà pas al marge: ara ja complí. A partir de la Festa Major per participar a la corrida de la Mercè, no s’anunciava que les vaques serien d’aquell any ja no se celebraren més sense cap problema d’ordre públic, “lidiadas a uso y costumbre del país”. correbous, i per compensar la el mateix que passà per la Festa Major El 1890 les vaquetes foren torejades supressió, a partir de 1909 s’organitzà del 1867 quan es canvià el dia del per la quadrilla d’Abelardo Bimboni, un concurs de sardanistes el dilluns correbou santjoaní a dimarts, potser àlies “El Cordobés”. El 1901 de Festa Major. Sembla que el canvi per pluja, i hi assistiren molts contracten una companyia que porta es trobà del tot natural, i no tenim ripollesos sense cap incident, segons “dos toros morunos, que serán coneixement de protestes, tot i que una crònica periodística.

33 Sant Joan als llibres Marcel Miquel

El 7 d’octubre de 2017 es va celebrar al Palau de l’Abadia una jornada d’estudi amb motiu dels actes commemoratius del mil·lenari de l’expulsió de les abadesses de Sant Joan. Fruit de les ponències presentades en aquell acte, i enriquit amb més aportacions, n’ha sortit aquest extens llibre que ve a complementar i posar al dia la llarga bibliografia existent sobre el monestir de les abadesses. Una de les virtuts del llibre és l’enfocament polièdric amb el qual s’aborda aquest període històric. Fins ara les aportacions de la Irene Brugués, historiografia estaven molt enfocades en la gestió patrimonial per part del monestir, i Coloma Boada i en aquesta ocasió s’ha volgut eixamplar la mirada. En primer lloc, contextualitzant la Xavier Costa (eds.) El monestir de Sant fundació del monestir en la història del monaquisme femení, tant en general com Joan. Primer cenobi concretament en el dels comtats catalans. Pel que fa a l’apartat més específic del femení dels comtats catalans (887-1017) monestir santjoaní aborda no només la seva fundació i l’abadiat d’Emma sinó també

Publicacions de el de les abadesses que la succeïren. L’apartat més innovador i un dels més interessants l’Abadia de és el que es titula “Les dones de Sant Joan”, una mirada sobre la importància de la dona, Montserrat, 2019 346 pp no només de les abadesses, en aquella època. També s’estudien els llinatges de les monges i la seva formació cultural, i de com podria haver estat l’adaptació de la regla de sant Benet que regia al cenobi. El darrer apartat recull els estudis que fan referència a l’expulsió de les monges, a Ingilberga, la darrera abadessa, a què se’n feu de les monges expulsades i com quedà el monestir després d’aquest episodi.

Ens trobem davant d’una obra que esdevindrà cabdal en la bibliografia sobre el monestir de Sant Joan, per la solvència dels autors intervinents, per les dades tretes a la llum que s’hi aporten i per la novetat que suposa la mirada en clau femenina de la història. És cert que, malgrat que la documentació que ens ha arribat és excepcional pel període que estem tractant, però també ho és que aquesta no resol gran part dels interrogants que encara resten. Per això diversos dels estudis que s’hi contenen dibuixen noves hipòtesis que no poden ser contrastades documentalment. En tot cas, ara tenim una obra de referència que costarà molt temps que pugui superada.

34 Sant Joan als llibres Marcel Miquel

Un any més, el monogràfic de Festa Major ens apropa a un tema local amb profunditat. En aquesta ocasió es torna a centrar en el món laboral. Fa uns anys ja s’havia dedicat un monogràfic a les colònies industrials, però el monogràfic de 2019 se centra l’empresa més gran i la que més va marcar la vida del poble durant un segle: ca l’Espona. La intenció de l’autora no és simplement elaborar una història de l’empresa, sinó explicar les experiències de les dones que hi treballaven i retre’ls així un merescut homenatge. Cal

M. Teresa Massoni tenir en compte que la gran majoria de la mà obra de ca l’Espona era femenina, i que Treballar a ca la masculina, tot i que molt menys nombrosa, acaparava els càrrecs directius i intermedis l’Espona. Les dones del tèxtil i oficis específics de manteniment, electricitat, manyans, etc.

Ajuntament de Sant Al llarg de les pàgines es va descabdellant un relat històric, però també vivencial, ja Joan, 2019 40pp que, a part de les fonts documentals, l’autora s’ha basat en gran mesura amb entrevistes amb treballadores de la fàbrica. D’aquesta manera podem comprendre millor no només la fredor dels processos productius o de les xifres econòmiques, sinó de com tot això era viscut per les treballadores: com es vivia a cada època dins de la fàbrica però també fora d’ella. Cal tenir molt en compte que en un determinat moment Espona arribà a donar feina directa a més de 600 treballadors, amb la qual cosa gran part de la població en depenia directament o indirecta. El monogràfic, tot i que més llarg potser del que estem acostumats, es fa amè i ens fa empatitzar amb tantes treballadores, moltes de les quals entraren de ben petites a treballar, amb les seves penúries, millores i aspiracions. Al final del treball hi ha una cronologia amb els fets més destacats de la història de l’empresa.

Nou llibre de Nan Orriols, l’escriptor i artista osonenc que fa un temps s’ha establert a la nostra vila. El llibre es presenta com “un calidoscopi d’aforismes, reflexions i textos breus al voltant de la condició humana i les contradiccions i paradoxes de l’època actual”, una precisa definició del que és aquesta obra. Hi trobem, en especial, tot d’aforismes punxants, així com petits esbossos biogràfics sobre algun aspecte de diversos personatges, i alguns textos. Tots ells incideixen de nou en la línia dels llibres de l’autor, que suposen una mirada despietada i desesperançada sobre la humanitat, disparant a discreció des Nan Orriols Homo vulgaris de la primera a la darrera pàgina del llibre. Aquest cop reitera el seu pessimisme, amb el que ell anomena la inevitable “sisena extinció” que ja hauria començat amb l’emergència Viena edicions, 2019 climàtica. El llibre va dedicat també al seu bon amic santjoaní, Ramon Cotrina. L’autor 128pp li va escriure el darrer aforisme ( “Superior? / Vulgar? / Ho hem perdut tot?”), el qual un cop rellegit, va anar escurçant fins a deixar-lo en no-res, en una inexistent pàgina 214. El llibre ve amb una vintena d’il·lustracions del mateix autor.

35 Empreses Joan Garcia

El grup S.A. Sinard creix a Sant Joan de les Abadesses David Codinach i Jordi Garriga són, respectivament, gerent i director comercial de SA Sinard

Parlem amb David Codinach seva producció a l’estranger, fet que també va confiar la gerència de i Jordi Garriga del trasllat de els va permetre sobreviure a la crisi. l’empresa a un altre santjoaní, en Miquel Canal, fins que, sis anys més SIC i Tamec a la Colònia Els responsables de reocupar aquest tard, en David Codinach, va passar a Llaudet espai també han estat santjoanins, ser el gerent de tot el grup, càrrec com també ha passat amb Artesania que ocupa avui. L’any 2004 Codinach En una vila com la nostra, que va patir Pirineu: en David Codinach i en Jordi havia creat SIC, especialitzada en una crisi com la del tèxtil, que Garriga. Tot i aquesta forta empremta assemblatges i en control de qualitat s’implantin o s’engeguin noves santjoanina, S.A. Sinard, l’empresa per visió artificial, que també va empreses és bon motiu per celebrar- més gran del grup, és de Sabadell. La passar a formar part del grup. ho. Si, a més, es poden recuperar va fundar Pere Sinard Alabau l’any elements del nostre patrimoni 1949. El nexe de l’empresa amb Sant Finalment, l’any 2018 varen comprar industrial emblemàtic, com la Colònia Joan de les Abadesses neix amb la Taga de Mecanitzats S.L. (Tamec) del Llaudet, que compta amb una història seva filla Sílvia, que va casar-se i va santjoaní Gerard Costa, especialitzada de més de cent vint anys, que a la formar una família al nostre poble en mecanització i torn de peces, festa no hi falti de res. Després d’uns amb en Jordi Codinach. Quan assegurant-ne la viabilitat i anys de silenci, els veïns i veïnes que l’empresari no es va poder fer càrrec incorporant tots els seus treballadors. queden a la colònia tornen a veure- del projecte, durant uns anys va Enmig d’aquest procés de creixement hi moviment. A banda de les dirigir-lo un equip de professionals, i d’acostament al nostre poble, també màquines que continuen treballant fins que la família Sinard en va varen adquirir una antiga empresa i en la urbanització del sector, les recuperar la direcció. varen crear Proterme a Artés (Bages), anades i vingudes de vehicles també que fa processos tèrmics al metall, tenen com a origen o destí Artesania L’augment del pes santjoaní al l’any 2010. De tot el grup, el sector Pirineu S.L., a la nau nova del polígon grup de l’automoció és el client més i, des de l’any passat, també hi ha A partir d’aquí, la influència important. “En un cotxe, segur que activitat a l’altra banda de la C-38, a santjoanina va agafar cada cop més hi ha peces nostres”, apunta Garriga. les naus velles. Tot és gràcies a Taga pes. Primer, l’any 2001, varen Però no és, ni de bon tros, l’únic client. Mecanitzats S.L. i SIC S.L., que formen incorporar en Jordi Garriga com a També fan peces per al sector de la part del grup empresarial que s’ha director comercial. Fins llavors, ventilació, el de la il·luminació, el de creat al voltant de S.A. Sinard, una treballava a l’alemanya Fischer, les joguines... empresa que es dedica a l’estampació dedicada a productes per a la d’acer elàstic amb tractament tèrmic, construcció, i l’oferta va arribar-li quan Per casualitat, SIC i Taga de consolidada com a una de les aquesta empresa va voler moure les Mecanitzats compartien ubicació al especialistes d’aquest sector a l’estat seves oficines a Tarragona, fet que nostre poble, al costat de l’edifici i que exporta més de la meitat de la no interessava a Garriga. La família Mestre Andreu, però ser al mig del

36 concret i els hem de dir que no, perquè no la podem fer perquè ens falta personal”, afegeix Garriga. Els dos apunten que el fet que les comarques veïnes tinguin una indústria potent els beneficia per les relacions comercials que hi puguin tenir, però els perjudica perquè els pocs fresadors i torners que hi ha, ja tenen feina.

La il·lusió i la por d’emprendre a casa A banda d’aquesta circumstància, sempre havien estat reticents a impulsar les fàbriques a Sant Joan. Les oficines de les empreses estan situades a l’antiga capella i encara en conserven alguns Per exemple, quan varen comprar elements Proterme ja hi havia la possibilitat de poble els suposava un entrebanc pel feina de S.A. Sinard, però cada un té traslladar-la aquí. En David Codinach que fa a la logística, i per això varen els seus propis clients i no en depenen ho descriu així: “Com en qualsevol decidir comprar i traslladar-se a les exclusivament. També és una forma projecte, s’ajunta la il·lusió i la por, naus de Llaudet. Fer-los una visita és de protegir l’empresa principal, ja però aquí s’hi afegeix el fet d’estar a tota una experiència. En part, perquè que, si una entrés en crisi, no casa, d’estar amb gent que coneixes les obres, els enderrocs de les naus arrossegaria les altres. i estàs més exposat”. És una arma de velles i els edificis com els que acollien doble tall. Si les coses van bé, l’alegria Ca l’Olivet, i la senyalització S.A. Sinard dóna feina a 45 és gran pel fet d’ajudar els veïns i provisional distreuen una mica. Per treballadors a Sabadell, 11 a Artés veïnes. Si les coses van malament, la una altra part, perquè han escollit la amb Proterme, i 14 a Sant Joan de decepció és doble i es pot capella per ubicar-hi les oficines. les Abadesses (6 a SIC i 8 a Tamec). personalitzar i assenyalar. Estava en molt bon estat i han Amb tot, les xifres de treballadors a intentat no tocar-la gaire, tot i que Llaudet podrien augmentar, Amb tot, tampoc amaguen la no es tractava d’un edifici catalogat. especialment amb Tamec, ja que satisfacció d’haver contribuït a “Els nostres clients que venen, molts tenen l’objectiu de fer-la créixer: aportar més activitat a la comarca i, demanen fer-s’hi una foto”, explica “Hem de passar de ser un taller a una especialment, a Llaudet. Han millorat Garriga. De fet, encara conserven empresa”, confirma el director les instal·lacions que ja tenien i la elements com l’altar, el faristol, un comercial. Abans d’invertir en nova logística, els permetrà créixer, i ho pupitre i un confessionari, amb el que maquinària, però, han d’estabilitzar- faran a prop de casa. També esperen fan broma dient que és l’oficina de la i contractar més mà d’obra, cosa que cada cop més empreses s’hi personal. “He tirat cinquanta anys que no serà fàcil. “Una de les coses instal·lin, i això sigui bo en tots els enrere, jo havia fet d’escolà aquí”, va que ens feien por era la manca de sentits segons en Jordi Garriga: “La arribar a dir un santjoaní, segons personal qualificat, i el que hem fibra ja ha arribat però, per exemple, explica Garriga. trobat és més crític del que pots fer més força per demanar que pensàvem”, es lamenta David es millorin els accessos o, fins i tot, si A més de la taula on fan les reunions, Codinach. “A vegades, un client ens un dia et fa falta un toro, te’l pot també hi ha sis taules més petites, demana que cotitzem una peça en deixar algú”. distribuïdes en dues fileres de tres, una per a Tamec i una per a SIC. També comparteixen vestidors i altres parts comunes, però conserven la seva independència i els tallers estan diferenciats. En total, sumen prop de 1200 m². Es pot dir que mengen tots a la mateixa taula, però en plats diferents. Totes les empreses que S.A. Sinard ha adquirit, com les dues santjoanines, tenen els seus propis clients i fan processos diferents, tots relacionats amb l’activitat principal, però totes tenen altres clients. Això permet que la seva sort estigui lligada, però fins a un punt. Els projectes satèl·lit es beneficien del volum de La nova nau de Taga de Mecanitzats S.L. 37 Viatge Ariadna Reche Submergit a les profunditats del mar Andaman

Kanchanaburi és un dels destins turístics més famosos de Tailàndia per la seva aparició a la pel·lícula El Pont sobre el riu Kwai

Ja devia fer més d’una hora que sentir com la foscor i el silenci acolorida. Em va permetre el sol s’havia post entre la d’aquell profund mar penetrava descobrir i observar: taurons de vegetació selvàtica de les illes Phi amb tota la seva força dins meu. punta negra, mantes de punts Phi. Era el moment de saltar de la Gaudia d’una desconnexió mai blaus, peixos lleó, peixos lloro, barca i submergir-me en aquelles viscuda, on em deixava gronxar peixos globus, famílies de peix obscures aigües tropicals de l’Índic. per les sensacions dels corrents pallasso, ballesta, papallona, etc. Vaig començar la immersió marins, mentre sentia la càlida Tots ells, envoltats d’una frondosa nocturna fins a baixar 25 metres, temperatura del mar Andaman. vida de corall que captava una on només s’escoltaven les petites Aquest va ser un dels moments vivacitat d’explosions de colors i fràgils bombolles d’aire que més commovedors del viatge, es que impregnaven al paisatge. sortien del meu regulador, mentre tractava de l’última immersió del De Tailàndia, no només em va aletejava lentament per mantenir- curs de submarinisme “Open seduir el seu espectacular mar, me estable davant les suaus Water Advanced”, on vaig conèixer sinó que el país em va saber onades somnolentes, que diferents disciplines del busseig: transmetre tot el que jo esperava enlairaven milers de partícules de el profund, el nocturn, el del viatge. Recordo la música suau plàncton que configuraven aquell d’exploracions naufragades, etc. que creaven les ones en acariciar fons oceànic. El seu mar comptava amb una la sorra de les platges solitàries i En aquell moment ingràvid, vaig varietat de fauna marina infinita i verges del poble costaner de

38 Les cascades d'Erawan es distribueixen al llarg de 2 km L'Albert i l'Ada van poder banyar-se als set nivells de les cascades del Parc Nacional d'Erawan

Prechuap Khiri Khan. I també ciutat serpentejant fins “El gran enamorar del seu plat més observar el salt dels Gibons des palau reial”, un conjunt tradicional, el Pad Thai, uns fideus del punt més alt d’una palmera a arquitectònic que he de reconèixer saltejats, amb ou, salsa de peix, l’altra, mentre em banyava a les que em va deixar impressionat. brots de soja, gambes, cacauets cascades del Parc Nacional Actualment, està compost de més torrats i coriandre. d’Erawan. de cent edificis que resumeixen Sens dubte, és un lloc on vull Els últims dies, després d’haver dos segles d’història. tornar. En destaco la seva gent, estat en contacte amb la natura, També a la capital, vaig tenir temps sempre amb un somriure als llavis, em vaig situar a la capital, per gaudir de la cuina tailandesa. ganes de treballar i molta Bangkok. Em vaig endinsar en el Marcada pel seu característic toc humilitat. Van fer que la meva seu caos desbordant, i sobre el picant, el menjar del país destaca estada fos encara més agradable. tradicional vehicle, el Tuk-Tuk, vaig pels contrastos de tonalitats, poder recórrer els carrers de la gustos i olors variades. Em vaig Albert Pulí Salvatella

El mar d'Andaman aplega espècies exòtiques com la manta de punts El govern tailandès alimenta cada dia a la ciutat de Lopburi prop de blaus 3.000 macacos, considerats descendents del déu-mono Hanuman

39 Escola I.E. Mestre Andreu

“BASTONS SOLIDARIS” amb la Marató de TV3 i CATRàdio

El passat diumenge 1 de desembre • Gaudir d’una diada festiva amb tota oferir un esmorzar de coca i xocolata de 2019 es va portar a terme una la comunitat educativa tot desfeta i l’Ajuntament va obsequiar Caminada Popular per recaptar fons promovent l’activitat física. a tothom amb una polsera per per a la Marató de TV3 i Catràdio. recordar aquest projecte solidari. Aquesta activitat, oberta a tothom, Aquesta activitat va ser molt ben va ser pensada i dissenyada per acollida pels diferents agents que hi La quantitat recaptada fou 1.730,00 l’Institut Escola Mestre Andreu, van participar i concretament €, una fita aconseguida entre totes i juntament amb la col·laboració de l’alumnat, des del primer moment, tots i de la qual ens hem de sentir l’AMPA i de l’Ajuntament de Sant Joan va estar molt engrescat en portar-la orgullosos. Tots som Marató, mai hem de les Abadesses. Prèviament a a terme. de perdre l’esperança, mai hem de aquest dia, i al llarg dels mesos de perdre la il·lusió. setembre i octubre, tot l’alumnat del El procés que es va seguir a l’hora de centre va pintar i decorar uns bastons confeccionar els bastons solidaris va Des d’aquí, en nom de tot l’alumnat, de castanyer que es van vendre amb ser el següent: primer es varen de tot el claustre de professorat i de aquesta finalitat. Recordem que netejar un per un per tal de treure la direcció del centre, donem les aquest any la Marató recaptava part del mateix tiny que la fusta de gràcies a totes aquelles i aquells que donatius per a la investigació de les castanyer té de per si. A continuació, hi vàreu participar i col·laborar. Malalties Minoritàries. cada alumne/a els va pintar com va voler, es van envernissar i finalment Com deia Mario Benedetti: “M’agrada Els objectius que dins la matèria de es van decorar amb boletes de fusta la gent que lluita contra les Visual I Plàstica es van treballar, a i plomes de colors tot lligant-les al adversitats, m’agrada la gent que part dels propis de l’àrea, van ser els bastó amb un cordó de cànem. busca solucions”. següents: • Implicar i conscienciar l’alumnat La Caminada Popular va començar i sobre la importància de la acabar al Parc de l’Estació, tot passant solidaritat. per La Rovira. Neus Claret i Coma • Acostar l’alumnat a la realitat Àrea de Visual I Plàstica Institut Escola Abans de començar, i per entrar en mèdica i humana de les malalties Mestre Andreu calor, l’AMPA IE Mestre Andreu va minoritàries. 40 I què diu l’alumnat?... “M’ha agradat molt perquè ho hem fet per una bona causa. Tant de bo aquestes malalties es curin. A més “A mi aquesta activitat no m’ha agradat, m’ha a més de col·laborar amb la Marató, esperem que encantat!” els bastons us agradin!”. Odil Codina 1r A Èrika Rodríguez 5èA

“L’activitat ha estat molt bé i molt guai. És una bona “A mi m’ha encantat. Aquesta activitat ha set diferent idea per ajudar als altres” dels altres projectes”. Cèlia Roqué 1r B Abdalaziz Benaissati 5èB

“M’ha agradat molt l’activitat i que haguem muntat “Crec que ha estat molt bé fer els bastons solidaris la parada per vendre’ls. Tothom ha pogut comprar perquè a part de fer visual i plàstica també hem els bastons que ha volgut perquè no costaven molts ajudat la gent. Estic molt contenta de poder ajudar calers”. a la Marató de TV3 i Catràdio. M’ha agradat molt Aleix Carreres 2n A aquest projecte”. Jana Fernández 6èA “A mi m’ha agradat molt poder pintar els bastons i a la vegada ajudar a la gent” “He trobat molt divertida i interessant l’activitat que Núria Fernández 2n B hem fet amb els bastons perquè a més de passar-ho bé pintant i decorant els bastons servirà també per fomentar els hàbits d’anar a caminar (almenys els “Està molt bé ajudar a la gent i sobretot la gent que meus) perquè el bastó serveix per això i, a més, trobo té malalties perquè, si jo fos ells, estaria molt contenta molt bé donar tots els beneficis a la Marató perquè que nens i nenes m’ajudessin gràcies a aquests també ens ho hem passat molt bé ajudant. bastons i a TV3 i Catràdio. D’aquesta manera, aquells M’agradaria que sempre féssim activitats d’aquest nens o gent malalta podran tornar a estar bé i tornar tipus i els beneficis anessin no només a la Marató de a casa”. TV3 sinó també a altres actes socials”. Flora Caparrós 3r A Joana Soler 6è B

“A mi m’ha agradat aquesta activitat perquè “Trobo que està molt bé col·laborar amb aquest col·laborar amb la Marató fa que ajudem a persones programa, ja que és molt solidari. M’agrada molt que estan malaltes i així tenen més possibilitats de que aquest any els diners vagin per les malalties recuperar-se. Amb la nostra ajuda i amb els diners minoritàries perquè encara que no siguin tan intentaran fer medecines per curar a aquesta gent.” freqüents són igual d’importants. Em sento bé al Laura Carles 3r B saber que he ajudat que les persones amb alguna malaltia puguin tenir una millor vida” “Jo crec que ajudar a la gent que té malalties Fiona Jordà 1r ESO minoritàries és molt important perquè els ajudes a ells però també t’ajudes a tu per si et passés alguna “Molt bona idea per ajudar a la Marató! Jo vaig anar vegada” a la Caminada i vaig veure molta gent solidària”. Martí Busquets 4tA Abril Pijuan 3r ESO

“A mi m’ha agradat molt fer aquesta activitat perquè nosaltres ens hem divertit i a la vegada hem estat ajudant a les persones que tenen malalties minoritàries”. Hiba Derdabi 4tB

41 42 Ens en sortirem! El Consistori Juvenil de Sant Joan de les Abadesses va demanar als veïns i veïnes que pengessin fotografies de pancartes que haguessin fet per animar a la resta a Instagram amb les etiquetes #ieMAndreu #santjoanalsbalcons i #consistorijuvenil. Aquestes són algunes dels missatges que hi ha als balcons del nostre poble.

43 Fotografia de Alba López Albrich del Grup Fotogràfic Abadesses, des de casa, durant el seu confinament.