~ Estudi De L'escoltisme I El Guiatge a Catalunya ~ Comparació Amb Casos Europeus
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
~ Estudi de l'Escoltisme i el Guiatge a Catalunya ~ Comparació amb casos europeus • Introducció • 1) THE SWEDISH GUIDE AND SCOUT COUNCIL, l'Organització Nacional Escolta i Guia de Suècia • 2) SUISS GUIDE AND SCOUT MOVEMENT, el Moviment Escolta i Guia de Suïssa • 3) SCOUTING IRELAND, l’Organització Nacional Escolta d’Irlanda • 4) SCOUTING NEDERLAND, l’Organització Nacional Escolta d’Holanda • 5) SCOUTS D'ARGENTINA • 6) Apreciacions i consideracions finals Introducció Teniu a mans l’estudi de casos internacionals fet a la FCEG amb l’objecte de tenir una primera visió de processos d’enfortiment de l’escoltisme a països europeus. Les organitzacions d’escoltisme objecte d’aquest estudi van ser escollits segons criteris de similitud amb l’escoltisme català. Així, ens trobem amb quatre països, tres dels quals tenen un volum poblacional gairebé igual al del nostre país. També trobem societats on la diversitat de col·lectius és palesa. Ens hem fixat en les motivacions que van dur a replantejar l'organització de l’escoltisme que tenia una nació, les quals es poden assemblar a les nostres inquietuds actuals: necessitat de donar resposta a una societat canviant, conjuntures econòmiques desfavorables, l'oportunitat de tenir una presència més rellevant i la voluntat del moviment de descobrir nous horitzons. Hem transcrit de la manera més entenedora que ens ha estat possible les reunions que vam mantenir amb els representants de les organitzacions escoltes d’Irlanda, Suïssa, Suècia i Holanda, aprofitant el transcurs de la Conferència Europea d’Escoltisme i Guiatge, el juliol de 2010. Us convidem a llegir aquests exemples amb curiositat i una bona dosi de sentit crític. Els qui vam tenir la oportunitat de participar d’aquestes trobades ho hem viscut amb molta intensitat i les hem trobat extremadament interessants, tan pels aspectes comuns que hem trobat amb cada un d'ells, com per la sinceritat amb què ens han explicat la seva realitat i problemàtiques actuals i passades. Comparació amb casos europeus, 2010 1 Membres de la regió europea d'escoltisme: Comparació amb casos europeus, 2010 2 Federacions i associacions de la regió europea d'escoltisme: Comparació amb casos europeus, 2010 3 Casos escollits (amb la superfície corresponent): Comparació amb casos europeus, 2010 4 Informacions bàsiques dels casos estudiats: Comparació amb casos europeus, 2010 5 1) THE SWEDISH GUIDE AND SCOUT COUNCIL, l'Organització Nacional Escolta i Guia de Suècia Fonts: La informació que apareix en aquest informe està extreta fonamentalment de la reunió de la FCEG amb dos representants del “Swedish Guide and Scout Council” el dia 18 de juliol de 2010 durant la celebració de la XIXa. Conferència Europea d’Escoltisme i Guiatge, complementada amb informació dels webs de WOSM i WAGGGS. Per altres dades relatives a Suècia i la societat sueca s’especifica la font en cada cas. Centre d’interès: L’objectiu principal de la FCEG en relació al Swedish Guide and Scout Council era el de conèixer l'estructura i el funcionament de l'organització nacional escolta de Suècia que és capaç d'articular 5 entitats de diferents característiques en el marc d'una federació recentment enfortida amb capacitat d'organitzar esdeveniments de l'envergadura d'una Jamboree Mundial. Sobre el Swedish Guide and Scout Council: El Swedish Guide and Scout Council (“Scouterna”) és l'organització que aglutina l'escoltisme i el guiatge de Suècia a través d'un model federatiu. Es tracta d'una organització SAGNO (Scout and Guide National Organization) membre de WOSM i WAGGGS formada per uns 90.000 membres i uns 1.500 agrupaments. Es tracta de l'organització juvenil més nombrosa de Suècia i representa gairebé un 1% (0,96) de la població sueca. Les 5 entitats federades que conforme l'organització són: • The Swedish Guide and Scout Association (SSF) • The Guide and Scout Organization of the Mission Covenant Youth of Sweden (SMU-scout) • The Swedish YMCA-YWCA Guide and Scout Association • The Temperance Guide and Scout Association (NSF), protestants ?. • The Salvation Army Guide and Scout Association (FA) Procés d'enfortiment del marc federatiu Fins al 2000, les cinc associacions coexisteixen dins el model federatiu, que és útil a nivell de coordinació més que per a projectar. La dimensió de les associacions és molt diferent: la més gran comprèn un 50% dels escoltes de la federació, i la més petita menys d'1%. La preparació a finals dels anys 90 d'una Jamboree nacional que es dugué a terme l'any 2001 va permetre constatar les dificultats del model federatiu existent fins aleshores per articular un projecte compartit alhora que va evidenciar el potencial del treball conjunt. A la primavera de 2003 es definí un full de ruta que tenia en compte diverses àrees i que posa com a prioritat de la Federació el treball conjunt. Aquest full de ruta s'aprova per totes les juntes nacionals i passa a ser el full Comparació amb casos europeus, 2010 6 de ruta de cada una de les entitats. A l'any 2005 la Federació Sueca d'Escoltisme es presenta com a candidat i es escollida per acollir la Jamboree Escolta durant la conferència mundial de Tunísia, el que marcava un fita important per a l'any 2011. Al 2007 es va dur a terme una segona Jamboree nacional en la qual es va plantejar el repte de fer un pas endavant en l'enfortiment de l'estructura federativa. Des de les Juntes es va valorar que els membres de les associacions no estaven en disposició d'afrontar canvis organitzatius encara que sí estaven disposats a treballar conjuntament. En aquest context les organitzacions més petites tenien por de ser menystingudes. Fruit d'aquest procés es va dur a terme la concentració dels equips tècnics de les dues principals organitzacions i de la Federació en una única seu. Posteriorment es va acordar un programa educatiu i un sistema de formació comú. També van decidir presentar una nova revista de la Federació i que l'equip de direcció federatiu seria lliure de responsabilitats de les associacions. El 2006 s'establí el nou marc federatiu amb l'acord de les assemblees de les respectives associacions i la posterior ratificació a nivell federatiu. Aspectes tractats en el procés: − Es vol una organització gran o una federació més forta i cohesionada − Plans estratègics: semblances, qüestions més concretes diferents (nomenclatures...) − Disminució dels recursos i disminució dels membres: especialment en una de les dues associacions petites. Opció de compartir els recursos a nivells federatius. Escenari actual: Una federació com a superestructura que gestiona els recursos i l'estratègia. − Ha resultat una font més capaç de captar recursos; − La federació és qui decideix com assignar els recursos per a cada associació. Pero la gestió posteriori dels mateixos la fa cada associació. − A l'assemblea es decideixen les qüestions que no es decideixen al si de les associacions. − L'assemblea general de la federació té vots per associació, en relació als seu tamany. − L'estratègia es decideix a l'assemblea general de la federació, i per tant les línies de les associacions han d'estar en sintonia. − La federació té la potestat de representar les associacions escoltes en l'àmbit nacional e internacional. − La Federació té el davant el repte d'organitzar la propera Jamboree Mundial de 2011, per la qual compte amb un equip de prop de 600 voluntaris i uns 20 tècnics. Funcionament de la federació − La Junta de la federació està formada per persones diferents de les que hi ha a les juntes de les associacions. Són designats per les associacions. El comitè d'elecció (de cada associació) té per funció Comparació amb casos europeus, 2010 7 escollir aquestes persones. Un individu pot presentar-se sense el recolzament de l'associació. − Les associacions no poden rebutjar una decisió de la federació, sí que poden canviar la persona que tenen designada. − La federació proveeix una estructura comuna: suport, administració, etc. − Es creen grups de treball de suport per a temes concrets, que donen recolzament a nivell nacional, regional... − Projectes: Els grans esdeveniments nacionals (jamboree...) són federatius. − L'uniforme també és federatiu, i els membres de la delegació representen la federació amb la mateixa imatge. Encara que alguna de les associacions pugui seguir tenint algun element particular. − Disposen de la figura de secretari general alliberat. − No tenen fundació pròpia o vinculada. Qüestions que atenyen a els associacions: − L'associació defineix el seu marc ideològic. − Models de participació interna: cada associació manté el seu propi model. Qüestions interessants: − El plantejament d'escollir els millors perfils, no “gent de cada associació” − Actuar en consens, formalment. − La valoració de que en el moment del procés les bases no estaven preparades per parlar de possibles canvis organitzatius. − Pel que fa als sentiments d'identitat, sembla que la la majoria no hauria estat d'acord amb possibles canvis organitzatius. Tot i que la majoria d'escoltes se senten identificats amb l'escoltisme i el guiatge, els vincles específics de cada associació s'han mantingut invariats. − El manteniment de les identitats en el context federatiu pot dificultar la definició del marc conjunt. − Els voluntaris viuen la seva pertinença a l'associació d'una forma més intensa que a la federació. − Els agrupaments es mouen en la seva associació però cooperen entre associacions a nivell local. − Els beneficis de compartir estructura: en termes de recursos, formació... − La distribució del finançament: 10% provinent de quotes, 90% d'empreses sponsors i altres. − Constitució (estatuts): la van canviar dos cops durant el procés, per definir l'extensió de línies que preveia la federació. També disposen d'acords de principis que no formen part dels estatuts. − La importància de ser clars amb allò que es vol i de posar el full de ruta sobre compartit.