~ Estudi de l'Escoltisme i el Guiatge a Catalunya ~ Comparació amb casos europeus

• Introducció

• 1) THE SWEDISH GUIDE AND SCOUT COUNCIL, l'Organització Nacional Escolta i Guia

de Suècia

• 2) SUISS GUIDE AND SCOUT MOVEMENT, el Moviment Escolta i Guia de Suïssa

• 3) IRELAND, l’Organització Nacional Escolta d’Irlanda

• 4) , l’Organització Nacional Escolta d’Holanda

• 5) SCOUTS D'ARGENTINA

• 6) Apreciacions i consideracions finals

Introducció

Teniu a mans l’estudi de casos internacionals fet a la FCEG amb l’objecte de tenir una primera visió de processos d’enfortiment de l’escoltisme a països europeus. Les organitzacions d’escoltisme objecte d’aquest estudi van ser escollits segons criteris de similitud amb l’escoltisme català. Així, ens trobem amb quatre països, tres dels quals tenen un volum poblacional gairebé igual al del nostre país. També trobem societats on la diversitat de col·lectius és palesa. Ens hem fixat en les motivacions que van dur a replantejar l'organització de l’escoltisme que tenia una nació, les quals es poden assemblar a les nostres inquietuds actuals: necessitat de donar resposta a una societat canviant, conjuntures econòmiques desfavorables, l'oportunitat de tenir una presència més rellevant i la voluntat del moviment de descobrir nous horitzons.

Hem transcrit de la manera més entenedora que ens ha estat possible les reunions que vam mantenir amb els representants de les organitzacions escoltes d’Irlanda, Suïssa, Suècia i Holanda, aprofitant el transcurs de la Conferència Europea d’Escoltisme i Guiatge, el juliol de 2010. Us convidem a llegir aquests exemples amb curiositat i una bona dosi de sentit crític. Els qui vam tenir la oportunitat de participar d’aquestes trobades ho hem viscut amb molta intensitat i les hem trobat extremadament interessants, tan pels aspectes comuns que hem trobat amb cada un d'ells, com per la sinceritat amb què ens han explicat la seva realitat i problemàtiques actuals i passades.

Comparació amb casos europeus, 2010 1 Membres de la regió europea d'escoltisme:

Comparació amb casos europeus, 2010 2 Federacions i associacions de la regió europea d'escoltisme:

Comparació amb casos europeus, 2010 3 Casos escollits (amb la superfície corresponent):

Comparació amb casos europeus, 2010 4 Informacions bàsiques dels casos estudiats:

Comparació amb casos europeus, 2010 5 1) THE SWEDISH GUIDE AND SCOUT COUNCIL, l'Organització Nacional Escolta i Guia de Suècia

Fonts: La informació que apareix en aquest informe està extreta fonamentalment de la reunió de la FCEG amb dos representants del “Swedish Guide and Scout Council” el dia 18 de juliol de 2010 durant la celebració de la XIXa. Conferència Europea d’Escoltisme i Guiatge, complementada amb informació dels webs de WOSM i WAGGGS. Per altres dades relatives a Suècia i la societat sueca s’especifica la font en cada cas.

Centre d’interès: L’objectiu principal de la FCEG en relació al Swedish Guide and Scout Council era el de conèixer l'estructura i el funcionament de l'organització nacional escolta de Suècia que és capaç d'articular 5 entitats de diferents característiques en el marc d'una federació recentment enfortida amb capacitat d'organitzar esdeveniments de l'envergadura d'una Mundial.

Sobre el Swedish Guide and Scout Council: El Swedish Guide and Scout Council (“Scouterna”) és l'organització que aglutina l'escoltisme i el guiatge de Suècia a través d'un model federatiu. Es tracta d'una organització SAGNO (Scout and Guide National Organization) membre de WOSM i WAGGGS formada per uns 90.000 membres i uns 1.500 agrupaments. Es tracta de l'organització juvenil més nombrosa de Suècia i representa gairebé un 1% (0,96) de la població sueca. Les 5 entitats federades que conforme l'organització són: • The Swedish Guide and Scout Association (SSF) • The Guide and Scout Organization of the Mission Covenant Youth of (SMU-scout) • The Swedish YMCA-YWCA Guide and Scout Association • The Temperance Guide and Scout Association (NSF), protestants ?. • The Salvation Army Guide and Scout Association (FA)

Procés d'enfortiment del marc federatiu Fins al 2000, les cinc associacions coexisteixen dins el model federatiu, que és útil a nivell de coordinació més que per a projectar. La dimensió de les associacions és molt diferent: la més gran comprèn un 50% dels escoltes de la federació, i la més petita menys d'1%. La preparació a finals dels anys 90 d'una Jamboree nacional que es dugué a terme l'any 2001 va permetre constatar les dificultats del model federatiu existent fins aleshores per articular un projecte compartit alhora que va evidenciar el potencial del treball conjunt. A la primavera de 2003 es definí un full de ruta que tenia en compte diverses àrees i que posa com a prioritat de la Federació el treball conjunt. Aquest full de ruta s'aprova per totes les juntes nacionals i passa a ser el full

Comparació amb casos europeus, 2010 6 de ruta de cada una de les entitats. A l'any 2005 la Federació Sueca d'Escoltisme es presenta com a candidat i es escollida per acollir la Jamboree Escolta durant la conferència mundial de Tunísia, el que marcava un fita important per a l'any 2011. Al 2007 es va dur a terme una segona Jamboree nacional en la qual es va plantejar el repte de fer un pas endavant en l'enfortiment de l'estructura federativa. Des de les Juntes es va valorar que els membres de les associacions no estaven en disposició d'afrontar canvis organitzatius encara que sí estaven disposats a treballar conjuntament. En aquest context les organitzacions més petites tenien por de ser menystingudes. Fruit d'aquest procés es va dur a terme la concentració dels equips tècnics de les dues principals organitzacions i de la Federació en una única seu. Posteriorment es va acordar un programa educatiu i un sistema de formació comú. També van decidir presentar una nova revista de la Federació i que l'equip de direcció federatiu seria lliure de responsabilitats de les associacions. El 2006 s'establí el nou marc federatiu amb l'acord de les assemblees de les respectives associacions i la posterior ratificació a nivell federatiu.

Aspectes tractats en el procés: − Es vol una organització gran o una federació més forta i cohesionada − Plans estratègics: semblances, qüestions més concretes diferents (nomenclatures...) − Disminució dels recursos i disminució dels membres: especialment en una de les dues associacions petites. Opció de compartir els recursos a nivells federatius.

Escenari actual: Una federació com a superestructura que gestiona els recursos i l'estratègia. − Ha resultat una font més capaç de captar recursos; − La federació és qui decideix com assignar els recursos per a cada associació. Pero la gestió posteriori dels mateixos la fa cada associació. − A l'assemblea es decideixen les qüestions que no es decideixen al si de les associacions. − L'assemblea general de la federació té vots per associació, en relació als seu tamany. − L'estratègia es decideix a l'assemblea general de la federació, i per tant les línies de les associacions han d'estar en sintonia. − La federació té la potestat de representar les associacions escoltes en l'àmbit nacional e internacional. − La Federació té el davant el repte d'organitzar la propera Jamboree Mundial de 2011, per la qual compte amb un equip de prop de 600 voluntaris i uns 20 tècnics.

Funcionament de la federació − La Junta de la federació està formada per persones diferents de les que hi ha a les juntes de les associacions. Són designats per les associacions. El comitè d'elecció (de cada associació) té per funció

Comparació amb casos europeus, 2010 7 escollir aquestes persones. Un individu pot presentar-se sense el recolzament de l'associació. − Les associacions no poden rebutjar una decisió de la federació, sí que poden canviar la persona que tenen designada. − La federació proveeix una estructura comuna: suport, administració, etc. − Es creen grups de treball de suport per a temes concrets, que donen recolzament a nivell nacional, regional... − Projectes: Els grans esdeveniments nacionals (jamboree...) són federatius. − L'uniforme també és federatiu, i els membres de la delegació representen la federació amb la mateixa imatge. Encara que alguna de les associacions pugui seguir tenint algun element particular. − Disposen de la figura de secretari general alliberat. − No tenen fundació pròpia o vinculada.

Qüestions que atenyen a els associacions: − L'associació defineix el seu marc ideològic. − Models de participació interna: cada associació manté el seu propi model.

Qüestions interessants: − El plantejament d'escollir els millors perfils, no “gent de cada associació” − Actuar en consens, formalment. − La valoració de que en el moment del procés les bases no estaven preparades per parlar de possibles canvis organitzatius. − Pel que fa als sentiments d'identitat, sembla que la la majoria no hauria estat d'acord amb possibles canvis organitzatius. Tot i que la majoria d'escoltes se senten identificats amb l'escoltisme i el guiatge, els vincles específics de cada associació s'han mantingut invariats. − El manteniment de les identitats en el context federatiu pot dificultar la definició del marc conjunt. − Els voluntaris viuen la seva pertinença a l'associació d'una forma més intensa que a la federació. − Els agrupaments es mouen en la seva associació però cooperen entre associacions a nivell local. − Els beneficis de compartir estructura: en termes de recursos, formació... − La distribució del finançament: 10% provinent de quotes, 90% d'empreses sponsors i altres. − Constitució (estatuts): la van canviar dos cops durant el procés, per definir l'extensió de línies que preveia la federació. També disposen d'acords de principis que no formen part dels estatuts. − La importància de ser clars amb allò que es vol i de posar el full de ruta sobre compartit. − La importància de fer activitats conjuntes, de promoure relacions i establir vincles entre les persones, fent equips conjunts, etc... − Make funny things!

Comparació amb casos europeus, 2010 8 SUÈCIA

habitants 9.354.462 habitants territori 449.964 km² densitat població 20,6 habitants/km² http://en.wikipedia.org/wiki/Sweden

sobre el fet religiós Església de Suècia 66,0 % Musulmana 3,0 % Budista 0,2 % Hindú 0,8-0,12 % Atres 0,3 % Sense religió 30,5 % http://en.wikipedia.org/wiki/Religions_by_country

sobre l'escoltisme Consell Escolta i Guia de NSO Svenska Scoutrådet (“Scouterna”) Suècia web www.scout.se Federació o Associació Federació * SAGNO o WOSM only SAGNO membres totals 90.000 nois/es ? caps i equips ? agrupaments ? inici escoltisme 1911 membres WOSM 1922 % escoltisme – població 0,96

*associacions federades The Swedish Guide and Scout Association (SSF) The Guide and Scout Organization of the Mission Covenant Youth of Sweden (SMU-scout) The Swedish YMCA-YWCA Guide and Scout Association The Temperance Guide and Scout Association (NSF) The Salvation Army Guide and Scout Association (FA)

Comparació amb casos europeus, 2010 9 2) SUISS GUIDE AND SCOUT MOVEMENT, el Moviment Escolta i Guia de Suïssa

Fonts: La informació recollida en aquest document està extreta fonamentalment de la reunió entre representants de la FCEG i quatre representants de Swiss Guide and Scout Movement, que va tenir lloc el dia 18 de juliol de 2010 en al transcurs de la XIXa. Conferència Europea d’Escoltisme i Guiatge, emplaçada a Brussel·les. El contingut ha estat complementat amb informació dels webs de swiss Guide and Scout Movement, WOSM i WAGGGS. Per altres dades relatives a Suïssa i la societat s’especifica la font en cada cas.

Centre d’interès: Suïssa és el cas d’un país amb un volum poblacional gairebé idèntic a Catalunya i que, no obstant, compta amb el doble d’escoltes que no pas al nostre país.

Sobre Swiss Guide and Scout Movement:

Sobre el procés viscut: El Swiss Guide and Scout Movement es el resultat de la unió entre els escoltes suïssos i les guies suïsses, la unió es va culminar l'any 1982, per tant podem parlar d'un moviment únic. Si bé es veritat que a part de les dues principals moviments van quedar alguna associació escolta més petita de caire “cantonal” (regional) com es el cas de l'associació del Ticino que forma part del moviment suís des de fa poc més de 5 anys. Actualment té uns 700 agrupaments i la formen 56.372 membres. Es tracta d’una associació SAGNO (Scout And Guide National Organization), membre de WOSM i WAGGGS Val a dir que es tracta de l’organització juvenil més nombrosa de Suïssa.

Sobre la opció espiritual: Pel que fa a l’espiritualitat, les voluntats religioses són definides, lliurement, a cada agrupament. Es treballa des de diverses perspectives, el que s’anomena la “animació espiritual”. L'estructura del moviment ha de garantir que en un mateix municipi la única opció escolta no sigui de caire religiós, es a dir que si en un municipi només hi ha un agrupament no podrà ser de caire religiós per tal de garantir que tothom pugui entrar a formar part del moviment. En una regió organitzativa podem trobar agrupaments definits confessionalment des de perspectives diverses, dintre del moviment tenen agrupaments catòlics, protestants, jueu i musulmans. La diversitat social fa que, a més, a una unitat pot haver-hi nens musulmans, jueus, etc i que l’agrupament es declari amb una voluntat religiosa concreta.

Sobre la organització associativa: Es agrupaments suïssos estan dividits territorialment en regions (en total 23 regions). Cada regió celebra el seu propi òrgan de govern qui escull els seus delegats i presidents de la regió. Els Delegats i els presidents representant la regió en l'Assemblea de Delegats i a més els Presidents la representant a la Conferencia

Comparació amb casos europeus, 2010 10 Federal. Cada regió disposa de 1 delegat per cada 270 membres amb un mínim de 4 (2 dels quals son els Presidents de la regió). Els delegats han de ser com a mínim 1/3 homes i 1/3 dones i els presidents de la regió han de ser un home i una dona, tal com els presidents del Moviment Escolta i Guia de Suïssa.

Pel que fa als ingressos de la organització, els agrupaments paguen una quota en tant que membres. Aquests diners es destinen al funcionament dels agrupaments, de la regió i del moviment. També hi ha una font de finançament que prové de l’església; es dóna en l’àmbit local, on unitats d’agrupaments catòlics reben subvencions per a activitats concretes, projectes, campanyes específiques. També succeeix que a canvi s’assumeixen algunes responsabilitats (cantar per nadal, fer quelcom a la parròquia, netejar...). Es dóna la situació, però, que també es poden rebre quantitats de diners de la comunitat, l’entorn de l’agrupament, per un servei ofert.

Sobre el context del lleure educatiu: A Suïssa ens trobem amb el cas que l’escoltisme entra en competència amb un model de serveis socioeducatius que organitzen campaments amb una estructura remunerada, en espais dotats amb una gran infraestructura. És a dir, que es contraposa al model d’escoltisme basat en el voluntariat i en la gratuïtat, i el treball en espais naturals com a eina educativa. En aquest sentit, han estat els agrupaments que han hagut de desenvolupar la manera de poder fer els campaments “competitius” amb aquesta oferta. La tendència general de les famílies és apuntar als fills als campaments oferts des dels serveis socioeducatius.

Comparació amb casos europeus, 2010 11 SUÏSSA Any font habitants 7.782.900 habitants territori 41.284 km² densitat població 188,0 habitants/km² http://en.wikipedia.org/wiki/Switzerland

sobre el fet religiós catòlica 41,8 % 2000 protestant 35,4 % 2000 jueva 0,3 % 2000 musulmana 4,3 % 2000 ortodoxa 1,8 % 2000 altres 1,0 % 2000 cap religió 15,4 % 2000 http://official-swiss-national-languages.all-about-switzerland.info/swiss-religions.html

sobre l'escoltisme NSO Swiss Guide and Scout Movement (SGSM) web www.scout.ch Federació o Associació Associació SAGNO o WOSM only SAGNO membres totals 56.372 nois/es ? caps i equips ? agrupaments 700 inici escoltisme 1912 inici guiatge 1913 membres WOSM 1922 % escoltisme – població 0,72

informació adicional nombre afiliats WOSM 31.539 1997 nombre afiliades WAGGGS 24.833 1997 Unificació nois-noies 1987

Comparació amb casos europeus, 2010 12 3) , l’Organització Nacional Escolta d’Irlanda

Fonts: La informació recollida en aquest document està extreta fonamentalment de la reunió entre representants de la FCEG i un representant de Scouting Ireland, que va tenir lloc el dia 20 de juliol de 2010 en al transcurs de la XIX Conferència Europea d’Escoltisme i Guiatge, emplaçada a Brussel·les. El contingut ha estat complementat amb informació de la web de Scouting Ireland, de WOSM i de WAGGGS. Per altres dades relatives a Irlanda i la societat irlandesa s’especifica la font en cada cas.

Centre d’interès: L’objectiu principal de la FCEG en relació a Scouting Ireland era conèixer el procés viscut recentment en l’escoltisme irlandès, que va portar a les dues associacions d’escoltisme existents a dissoldre’s i formar una única associació que aglutinés tot l’escoltisme del país.

Sobre Scouting Ireland: Scouting Ireland és l'associació única d'escoltisme d'Irlanda. Es tracta d’una associació oberta o pluralista (multi-denominational), coeducativa, de base associativa juvenil, afiliada a la WOSM únicament (no es tracta d’una SAGNO). A Irlanda, l’escoltisme i el guiatge es mantenen en organitzacions separades. Scouting Ireland inclou l’escoltisme de tota la illa d’Irlanda (tant la República d’Irlanda com Irlanda del Nord). L’entitat prové d’un procés de fusió de tres associacions, dos pluralista i una altra catòlica, que començà a finals dels anys 90 i que finalitza l'any 2004 amb la constitució de Scouting Ireland. La nova associació esdevé l'entitat regoneguda per la WOSM (NSO) i es fa hereva de l’antiga Federació. Actualment té uns 400 agrupaments i la formen uns 40.000 membres, 32.000 nois i noies i 8.000 caps. Cal destacar l’important increment del cens que s’ha produït a l’associació que ha augmentat en 8.000 membres des de l'any 2002. Val a dir que es tracta de l’organització juvenil més nombrosa d’Irlanda, i que representa un 0,65% de la població irlandesa (sumant-hi el guiatge es pot parlar d’un 0,87% del conjunt de la població).

Sobre el procés viscut: El procés de fusió s'inicià formalment l'any 2002, tot i que les informacions del web www.scouts.ie fan referència al mandat del 1998 de les respectives associacions per iniciar el procés. Pero durant l'any 2001 les institucions publiques han forçat aquest procés amb canvis legislatius. Durant 2 anys es feu un treball entre les dues associacions en diversos aspectes (mètode, organització, estatus, etc...), amb l’objectiu de configurar la futura associaicó unica. La proposta que fou acceptada per una àmplia majoria a totes dues organitzacions durant el 2003, possibilitant la creació d’una nova associació l’1 de gener de 2004. Les dues associacions anteriors van deixar d’existir, així com la pròpia Federació. Scouting Ireland, la nova organització, esdevingué membre reconegut de la Conferència Escolta Mundial.

Comparació amb casos europeus, 2010 13 El 2008 es dugué a terme un projecte significatiu de la nova associació, un Jamboree nacional. El procés es va perllongar uns 4 anys; 3 anys per acordar tots els aspectes claus que configuraven el model i 1 any per a desenvolupar-lo.

Sobre el desenvolupament del procés: El procés va estar liderat per un Comitè de Direcció (Steering Comittee) format per 6 persones de cada associació, que després fou ampliat a un total de 20 persones. Durant el procés, el Comitè s’anà ampliant però no en sortí ningú. A més d’aquest Comitè es van formar grups de treball específics per àrees temàtiques. El procés de detecció d’aquests temes va comptar amb la participació dels agrupaments de totes dues associacions. En el treball de lideratge d’aquest comitè fou molt important per clarificar allò que es demanava als diversos equips de treball en el context d’un procés obert. Així mateix fou important generar documents prou clars per al bon desenvolupament del procés i tenir la capacitat de focalitzar els debats. Durant aquest procés, no es van programar ni dur a terme activitats conjuntes, i la valoració que ens van fer arribar és que no es van trobar necessàries. Cal destacar que el nostre interlocutor fou membre d’aquest Comitè de Direcció.

A grans trets, el procés es va desenvolupar en 4 etapes de treball i d’acords: 1 – Definició del Model formatiu de la nova associació 2 – Treball de Mètodes: integrar les millors propostes a la nova entitat, debat de com ha de ser el nou. 3- Constitució de l’steering group for new association. Es conformen grups de treball sobre temes concrets, amb la voluntat de fer supervisor. 4 – Definició del Programa educatiu. Es defineixen quines en son les àrees prioritàries, fent un treball amb grups de suport. Els membres d’aquests grups són les juntes.

Prèviament a la constitució de la nova organització es varen acordar alguns aspectes claus com la proposta formativa, que s’elaborà aprofitant els elements més interessants de les dues associacions. En canvi, la definició del programà es concretà després de la formació de la nova associació, que es desenvolupà durant el primer any.

El paper de les associacions: Les dues entitats d’origen tenien característiques diferents, per exemple, l’associació catòlica era una mica més gran que la pluralista. Degut a aquestes diferències, les aportacions que va fer cadascuna d’elles en el procés de construcció, van ser més rellevants en temàtiques diferents. Des de l’associació catòlica es van fer les aportacions més significatives en l’àmbit de formació; en canvi, des de l’associació pluralista les aportacions més significatives van ser en l’àmbit de mètode.

Comparació amb casos europeus, 2010 14 En algunes àrees encara es poden apreciar les sensibilitats diferents de les dues associacions originals i en algunes àrees s’aprecia la predomini d’una entitat o altra, però en general això no esdevé problemàtic.

Les juntes de totes dues associacions van participar dels processos de debat sobre els models formatius, metodològics i organitzatius. En el moment de la constitució de la nova associació es preserva molt explícitament el balanç de procedència dels membres de junta, de les dues entitats. Amb el temps aquesta condició s’ha anat esvaint fins a perdre importància. El treball als agrupaments es va centrar en un primer moment en una enquesta d'on es van poder extreure un seguit de temes rellevants a tractar, per tal de tractar sobre hipòtesis i definir el model d’una nova entitat. Una tercera part de les entitats de base no estava d’acord amb el canvi, però un cop es va conformar la nova entitat, tots els agrupaments van assumir el canvi. Tots els agrupaments que formen part de l’associació es defineixen com oberts i accepten a tothom. Cal destacar a més que durant el procés no hi va haver cap agrupament que s’escindís; tots s’han incorporat a la nova associació. També cal tenir en compte que a nivell local hi havia, i es manté, una bona relació entre els agrupaments provinents de les dues associacions.

Sobre el paper de l’església catòlica: Se’ns va explicar que l’església es va interessar i va preguntar sobre el procés i que es van donar totes les explicacions i es van exposar els plans previstos. Des d’una perspectiva personal del nostre interlocutor, el treball de l’espiritualitat als agrupaments sovint havia quedat simplificat a la celebració de la missa als campaments, i es va voler plantejar a l’església la tasca més profunda que es pretén fer des de l’escoltisme de treball de l’espiritualitat integrant i fent compatibles les diverses sensibilitats. Val a dir que la primera reacció de l’església fou de tancament, tot i que no van interferir en el procés, una actitud que encara es manté tot i que s’estan treballant les relacions per tal de reconstruir-ne de nous. Tanmateix, l’església no ha tingut una actitud de bloqueig en relació al procés i això ha afavorit que no hagin quedat agrupaments despenjats durant el camí. Els agrupaments que es definien clarament confessionals no van abandonar la nova entitat ni durant el procés ni un cop constituïda la nova entitat. Per la seva banda l’església no va fer fora dels locals als agrupaments que duien a terme la seva tascà a una parròquia, quan va aparèixer la nova entitat.

Els agrupaments poden afiliar-se a diferents institucions, quan es registren a l’associació, per tal de tenir un contacte i espais de treball amb organitzacions concretes. En aquest sentit, la nova organització es manté com a membre de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme (CICS) a través d'un Advisory comitee no formalitzat. En tant que l’associació es defineix com a oberta, un agrupament pot escollir tenir una relació a nivell local amb una confessionalitat en concret. Tanmateix, l’entitat va designar l'Advisory comitee pel treball

Comparació amb casos europeus, 2010 15 de l’espiritualitat, per a tots els agrupaments de l’associació. Aquest grup estava compost de persones exclusivament dels estaments eclesiàstics, ara s'estan plantejant la possibilitat d'incorporar persones laiques amb vincles religiosos per tal de millorar-ne el suport els agrupaments.

Comparació amb casos europeus, 2010 16 IRLANDA Any font habitants 6.197.100 habitants territori 84.421 km² densitat població 73,4 habitants/km² http://en.wikipedia.org/wiki/Ire- land

sobre el fet religiós Catòlica 86,8 % Església d'Irlanda(inclou Protes- tants) 3,0 % Cristiana-Presbiteriana 0,6 % Cristiana-Ortodoxa 0,5 % Cristiana-Metodista 0,3 % Cristiana-sense especificar 0,7 % Musulmana 0,8 % Altres religions 1,4 % No s'indica 1,7 % cap religió 4,4 % http://en.wikipedia.org/wiki/Religion_in_the_Republic_of_Ire- land

sobre l'escoltisme NSO Scouting Ireland 2004 web www.scouts.ie Federació o Associació Associació SAGNO o WOSM only WOSM only membres totals 40.046 2010 nois/es 32.015 2010 caps i equips 8.031 2010 agrupaments 400 inici escoltisme 1908 membres WOSM 1949 % escoltisme – població 0,65 % escoltisme i guiatge – població 0,87 membres totals escoltes i guies 53.852

sobre el guiatge Council of Irish Guiding As- NSO sociations (CIGA) 1993 web Federació o Associació Federació * SAGNO o WOSM only WAGGGS only només noies membres totals 13.806 2003 nois/es ? caps i equips ? agrupaments ? inici guiatge 1911

Comparació amb casos europeus, 2010 17 membres WAGGGS ? % guiatge – població 0,22 % escoltisme i guiatge – població 0,87 membres totals escoltes i guies 53.852

*associacions federades pluralista Irish WAGGGS 1932 catòlica Catholic Guides of Ireland

Comparació amb casos europeus, 2010 18 Ressenya història del Moviment Escolta a Irlanda (extreta de www.scouts.ie)

El Moviment Escolta a Irlanda. Irlanda, aleshores encara part del Regne Unit, va ser un dels primers països on es posà en pràctica l’escoltisme. El 15 de febrer de1908, a Dublín es van constituir els primer grups. Durant els primers mesos del 1908 es formaren nous grups a Bray, Greystones, Dundalk i Belfast. Els grups de Greystones i Dundalk han mantingut la seva existència fins al dia d’avui. El 1921, el Tractat Anglo-Irlandès va crear l’Estat Lliure d’Irlanda, dins la Commonwealth britànica. El Consell Escolta de l’Estat Lliure d’Irlanda fou creat pels escoltes a 26 comarques, mantenint el vincle amb l’Associació de Boy Scouts del Regne Unit. L’entitat era oberta a totes les confessions religioses. Els membres d’aquesta associació van ser coneguts popularment com els B-P Scouts. Baden Powell va visitar Irlanda per veure els seus escoltes el 1910, 1911, 1915 i 1928.

Boy Scouts of Ireland / Scout Association of Ireland Quan la República d’Irlanda fou declarada l’any 1949, es va formar una nova associació nacional independent, els Boy Scouts d’Irlanda, provinent del Consell Escolta de la República d’Irlanda. El 1960 se celebrà un camp internacional a Louhg Rynn, el “Loc Rinn 1960”. Posteriorment, els BSI celebraren el Jamboree Internacional Westport 1968, i completaren una significativa revisió de l’estructura i del programa. La supressió del terme “boy”del títol i de les normatives va obrir el camí per a l’admissió de noies a la nova branca de joves, la Venture Scout section, i més tard arribà la co-educació a totes les branques. La nova Scout Association of Ireland substituí la BSI el novembre de 1968. Una nova branca per a infants, la Beaver Scout section, fou afegida el 1976, basant-se en desenvolupaments similars a Irlanda del Nord i Canadà. SAI celebrà el seu 70è aniversari amb la Jamboree de Woodstock’78.

Catholic Boy Scouts of Ireland Durant la dècada de 1920, algunes de les persones amb aspiracions per a la nova Irlanda se sentien incòmodes amb l’enfocament de l’associació escolta del moment, que tendia a una imatge pro britànica i protestant. El P. Tom Farrell i el seu germà, el P. Ernest Farrell consideraren la possibilitat d’establir una associació amb una ètica catòlica. Alguns grups catòlics ja estaven funcionant. El 1925 el P.Ernest va escriure una sèrie d’articles a la revista Boys, sota el pseudònim “Sagart” advocant per la formació d’una associació catòlica irlandesa d’escoltisme. S’elaborà una Constitució que fou aprovada per la Jerarquia Catòlica el novembre de 1926, i el P. Tom va fundar els Catholic Boy Scouts of Ireland el 1927. Els primers foren el grup experimental del P. Tom de Greystones, un primer grup a Dublín del propi Arquebisbe Fairview, amb seu a l’Església de la Universitat i un segon grup a Dublín amb seu a Santa Teresa, a Clarendon Street. Els CBSI tingueren un paper important de suport al Congrés Eucarístic de 1932 amb un gran campament

Comparació amb casos europeus, 2010 19 al Terenure College. El Cos de Primers Auxilis més tard es va convertir en la Divisió de la Seu de la Creu Roja Irlandesa quan es constituí el 1939. El 1934 s’organitzà una gran Peregrinació per l’Any Sant a Roma, fletant el creuer “Lancastria”. Durant el viatge, Sir Martin Melvin, el propietari de la revista catòlica anglesa “The Universe” presentà un trofeu de plata, que després prengué el seu nom, que esdevingué el primer guardó per la Competició Nacional Escolta d’Exploració que se celebra cada mes d’agost. El campament de Larch Hill, a Tibradden, a les faldes de les Muntanyes de Dublín, fou adquirit el 1938, amb els excedents generats pel Pelegrinatge, i és avui la Seu i el Campament Nacional de Scouting Ireland. Els CBSI s’expandiren ràpidament i esdevingueren l’associació escolta més nombrosa d’Irlanda, amb grups a moltes parròquies catòliques arreu del país. Altres esdeveniments destacats dels CBSI foren: 1930, 1936, 1958 Pelegrinatges Nacionals del CBSI a Lourdes 1930 S’afegeix la branca de joves Knight Errant Clans (Clan del Cavaller Errant) 1938 S’afegeig la branca infantil Wolf Cub (Llobatons) 1962 Significativa revisió del programa que actualitzà el programa i el sistema de proves 1972 Campament Nacional a Lismore per celebrà el 40è aniversari. 1970 S’implantà una nova constitució amb una forta estructura democràtica 1971 La Venture Section substituí la Knight Errant Clans 1977 Camp Internacional a l’Abadia del Mont Melleray, a Cappoquin, per celebrar el Jubileu d’Or. 1983 Els CBSI accepten noies a la branca jove i poc després a totes les seccions. També s’afefegeix la Beaver section (Branca de Castors).

La Federació Després de llargues negociacions, les dues associacions existents varen formar la Federation of Irish Scout Associations (Federació d’Associacions d’Escoltes d’Irlanda) el 1965, reconeixent a ambdues com a membres plenament federats de l’Organització Mundial. Això va permetre l’accés oficial als membres dels CBSI a tots els esdeveniments internacionals, que prèviament havia estat només permès als membres dels Boy Scouts of Ireland. Les tres associacions escoltes de l’illa d’Irlanda, CBSI, SAI i la Scout Association d’Irlanda del Nord duguerem a terme conjuntament una sèrie de Internacionals, Portumna’85, Gosford’89, Ballyfin’93 i Lough Dan’97. Durant la dècada dels 90, la Scout Association of Ireland adoptà la marca Scouting Ireland SAI, i els Catholic Boy Scouts of Ireland canviaren el seu nom per Scouting Ireland (CSI), dos gestos anticipats cap a la unificació.

Scouting Ireland El 2003, una àmplia majoria en ambdues associacions va votar a favor de la proposta d’unificació i

Comparació amb casos europeus, 2010 20 formació d’una nova organització Gasóga na hÉireann – Scouting Ireland, que va constituir-se l’1 de gener de 2004. Les dues associacions anteriors, i la Federació, van deixar d’existir i Scouting Ireland es va convertir en el membre reconegut de la Conferència Escolta Mundial.

Comparació amb casos europeus, 2010 21 4) SCOUTING NEDERLAND, l’Organització Nacional Escolta d’Holanda

Fonts: La informació que apareix en aquest informe està extreta fonamentalment de la reunió de la FCEG amb tres representants de Scouting Nederland el dia 21 de juliol de 2010 a Brusel·les durant la cel·lebració de la XIXa. Conferència Europea d’Escoltisme i Guiatge, complementada amb informació dels webs de Scouting Nederland, WOSM i WAGGGS. Per altres dades relatives a Holanda i la societat holandesa s’especifica la font en cada cas.

Centre d’interès: L’objectiu principal de la FCEG en relació a Scouting Nederland era el de conèixer el model organitzatiu de l’escoltisme a Holanda basat en una única associació de caire obert o pluralista, tenint en compte que es tracta d’un dels pocs països de l’Europa occidental continental, juntament amb Suïssa i Àustria, on no s’utilitza el model federatiu.

Sobre Scouting Nederland: Scouting Nederland va néixer l’any 1973 de la fusió de 4 associacions: una associació catòlica escolta, una associació catòlica guia, una associació protestant escolta i un associació protestant guia. Actualment es fa difícil apreciar aspectes d’una o altra organització d’origen. Actualment té uns 1.100 agrupaments i la formen uns 112.000 membres (tot i que al web www.scouting.nl diu 100.000), 87.000 nois i noies i 25.000 caps. Es tracta d’una associació SAGNO (Scout And Guide National Organization), membre de WOSM i WAGGGS Val a dir que es tracta de l’organització juvenil més nombrosa d’Holanda i que representa un 0,68% de la població holandesa.

Organització A nivell organitzatiu hi ha tres nivells: nivell nacional, nivell districte, nivell local. Per altra banda, també hi ha una estructuració associativa que engloba per una banda els escoltes marins, els catòlics, els protestants i els de l’Exèrcit de Salvació (Salvation Army) sota el paraigües de l’associació nacional. Hi ha uns 200 agrupaments que practiquen escoltisme marí i que configuren un “districte marí”. Cada districte o regió té el mateix pes en la presa de decisions a nivell nacional i estan formats per un nombre equiparable d’agrupaments que es mou en una forquilla d’entre 20 i 40. En alguns casos tenen dificultats en els ajustos territorials.

Programa Anteriorment hi havia hagut un programa propi per a cadascuna, però actualment es disposa d’un programa conjunt escolta i guia. La generació que ha fet el programa conjunt ha significat un pas important per la consolidació i la cohesió de l’organització. Tanmateix, actualment, encara hi ha diferències en el noms de les branques entre agrupaments catòlics i

Comparació amb casos europeus, 2010 22 protestants.

Agrupaments A nivell local, als agrupaments, s’aprecien identitats diverses. L’acceptació d’aquestes diverses identitats ha estat clau en el manteniment i consolidació de l’organització. Tanmateix també es constata que hi ha poca identitat dels grups amb l’organització nacional (cal tenir en compte que es tracta d’una organització de més de cent mil persones amb mil cent agrupaments on la distància entre l’agrupament i el nivell nacional pot ser important). Tots els agrupaments escoltes tenen una única identitat legal i no hi ha cap forma d’escoltisme dissident o que no pertanyi a Scouting Nederland. Hi ha algunes experiències de quelcom similar als esplais, però són minoritàries. Pel que fa a l’adscripció confessional, cal tenir en compte que la societat holandesa està molt secularitzada, gairebé la meitat de la població es declara sense cap religió. En aquest context es donen identitats diverses als agrupaments. Hi ha agrupaments que es defineixen com a catòlics, agrupaments que treballen l’espiritualitat catòlica. Alguns agrupaments tenen consiliaris. Per altra banda hi ha agrupaments que es defineixen com a oberts amb bagatge catòlic (open grups with catholic background). Al sud del país és on hi ha els agrupaments amb una concepció catòlica més profunda, però no és majoritària. Pel que fa al text de la promesa donen la possibilitat d’adaptar-ne una part, de manera que als agrupaments catòlics poden fer referència a Deu o no. A les Jamborees i trobades nacionals hi ha espais d’atesa religiosa i inter-religiosa. Siguin o no religiosos, a tots els agrupaments es treballa l’espiritualitat.

Vincles a nivell catòlic Scouting Nederland es manté com a membre no actiu de la CICE (Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme). L’organització no disposa de cap grup o consell pastoral catòlic a nivell nacional. Aquest tipus de suport es dona en alguns casos a nivell local. Tampoc no existeix cap vincle oficial amb l’església ni hi ha cap tipus de reconeixement formal a nivell nacional. Les relacions són de caràcter informal.

Formació Els equips regionals són els responsables de la formació bàsica. En el pla de formació es té en compte l’experiència professional de cadascú (mestres, etc...) Actualment tenen el repte d’establir un sistema nacional de competències i s’està treballant en el reconeixement de la formació a nivell governamental.

Finançament En el moment de formar-se Scouting Nederland , el govern va oferir facilitats de finançament a la nova

Comparació amb casos europeus, 2010 23 organització. Actualment, però, degut a una reforma legislativa bastant recent, no tenen cap tipus de suport econòmic del govern, i es financen amb les pròpies quotes i per altres vies alternatives. Fan ús de patrocinis per a esdeveniments específics. Cal tenir en compte que el president de l’associació és membre del Parlament Holandès. L’associació està formada bàsicament per persones de classe mitja i no hi ha una presència significativa de sectors de població amb més dificultats.

Estructura professional Actualment hi ha 25 treballadors en l’estructura nacional. Tanmateix, cada regió pot tenir el seu suport tècnic específic a càrrec de la regió.

Evolució del cens Actualment estan immersos en una tendència decreixent, doncs s’han perdut 20.000 membres en 2 anys. Estan perdent grups i membres, i els caps són en general molt joves. El registre del cens existeix des de l’any 1968. En aquests moments estan immersos en un fort canvi amb un programa de revisió del mètode que culminarà a finals d'aquest curs.

Suport a agrupaments en crisi Els grups que estan en situació crítica tenen un suport específic en diversos aspectes i un coach professional.

Efemèrides Aquest any celebran el seu centenari amb una Jmaboree Nacional.

Comparació amb casos europeus, 2010 24 HOLANDA

habitants 16.515.057 habitants territori 41.526 km² densitat població 397,7 habitants/km² http://nl.wikipedia.org/wiki/Nederland

sobre el fet religiós catòlic 27,0 % protestant 16,6 % musulmans 5,7 % hindú 1,3 % budista 1,0 % cap religió 48,4 % http://nl.wikipedia.org/wiki/Godsdiensten_in_Nederland

sobre l'escoltisme NSO Scouting Nederland web www.scouting.nl Federació o Associació Associació SAGNO o WOSM only SAGNO membres totals 112.000 nois/es 87.000 caps i equips 25.000 agrupaments 1.100 inici escoltisme 1910 membres WOSM 1922 % escoltisme – població 0,68

Comparació amb casos europeus, 2010 25 5. SCOUTS D'ARGENTINA

Lloc: Conferència Mundial d’Escoltisme, Curitiba, Brasil

Participants: Per part de la FCEG: • Arnau García • Lucas Llauradó • Elena González • Aida Leal • Raül Molina

Per part d’Scouts de Argentina: • Marcelo Ribas (president) • Laura Salinas (comissària internacional)

Antecedents i procés

A l’Argentina existien dues associacions escoltes, els “Nacionals” (associació oberta) que tenia el reconeixement de WOSM i els Scouts Catòlics d’Argentina que no tenien reconeixement internacional i què formalment estaven vinculats a l’Església argentina com una associació privada de fidels. El 1975 el consiliari nacional dels catòlics va llençar un guant a l’associació oberta al escriure una carta adreçada als responsables de l’associació reconeguda exposant la possibilitat de un treball conjunt que portés a la unificació del escoltisme que es feia a l’Argentina. Va començar llavors un procés d’unificació que es va estendre durant més de vint anys, i què va culminar amb la creació d’ Scouts de Argentina el 1996. En tot aquest procés hi va tenir un paper important la oficina regional interamericana de la WOSM que va acompanyar a ambdues associacions durant el procés. A la Conferència Inter-Americana de 1976, celebrada a Mèxic, és va signar una espècie d’acord pel qual l’associació que causés la no-unitat, quedaria fora del procés, tot i què fos l’associació que ja estava reconeguda per WOSM.

Durant l’etapa de negociació hi va haver dos treballs en paral·lel. Per una banda un treball a dues bandes entre les dues associacions per tal de definir el futur i per altra banda un treball propi de l’associació catòlica amb els bisbes i mossens per tal que acceptessin el procés i no el veiessin com una pèrdua del sentit religiós. Per realitzar aquest treball amb els bisbes és va adaptar el llenguatge de comunicació del procés al llenguatge pastoral, i també, es va adaptar la comunicació a cadascun dels bisbes en concret. Com a interlocutors dels bisbes es va triar gent que fos ben vista pels prelats, i van comptar amb l’ajuda d’un parell de bisbes amb cert pes a la Conferència Episcopal que ja tenien el projecte comprat (un d’aquests

Comparació amb casos europeus, 2010 26 bisbes era el consiliari que va iniciar el procés amb la carta). També, es va comptar amb l’ajuda d’advocats especialistes en dret canònic per defensar la possibilitat de iure dels Scouts Catòlics de dur a terme el procés d’unitat. Amb tot això, tot i obtenir el vist-i-plau de la conferència episcopal a la fusió, hi van haver una desena de bisbes que no van acceptar aquesta decisió i en la premissa que cada bisbe és sobirà al seu bisbat, van fundar les anomenades ADISCAS (Asociación Diocesana de Scouts Católicos), no reconegudes per WOSM. Actualment existeixen entre 8 i 10 ADISCAS, 2 d’elles bastant fortes en diòcesi properes a Buenos Aires.

Scouts de Argentina

Formalment en l’actualitat a l’Argentina existeix una única associació anomenada Scouts de Argentina, que es declara pluriconfessional. Manté vincles amb les diferents religions representades a SdA mitjançant Comissions Pastorals (per cada diferent confessió) que actua com a garant de la formació religiosa. Actualment tenen 5 religions representades a SdA (catòlics, evangelistes, mormons, budistes i musulmans), de les quals només 3 (catòlics, evangelistes i mormons) tenen constituïda una Comissió Pastoral. Per poder tenir una Comissió Pastoral (que és un òrgan estatutari) requereix una massa crítica d’adeptes d’aquella religió; sinó, es constitueix un equip pastoral. Els comissionats pastorals (vindrien a ser com els “presidents” de les pastorals), que formen part de l’estructura executiva de SdA, no poden ser membres consagrats de les respectives religions que representen. A SdA, tot adult té la obligació d’explicitar quina fe professa (sigui quina sigui) ja què no es concep que com a Scout no es tingui una fe religiosa i en tal cas, un s’autoexclou del moviment. Els menors però, no tenen la obligació de definir-se (tot i que si ho desitgen poden fer-ho).

Els agrupaments poden ser: − Homogenis (el grup es declara d’una religió) què és la que fonamentalment es treballa, tot i què no està tancat a gent d’altres religions. − Heterogenis (no explicita religió com a grup) i es treballen totes les religions.

En l’actualitat, un 98% d’ SdA es declara catòlic (una gran majoria dels “antics” nacionals eren catòlics, ja que en l’associació oberta tampoc es contemplava la opció de no tenir religió). Anualment SdA destina un 5% del pressupost a les comissions pastorals, que es reparteix per nombre d’afiliats que professin una religió concreta.

Comparació amb casos europeus, 2010 27 Estructura SdA

* Escollit entre els comissionats pastorals

COPASCA

La primera comissió pastoral que es va crear, va ser la catòlica anomenada COPASCA (Comisión Pastoral Scout Católica) que es va crear en el mateix moment de la fundació de SdA, en un document anomenat “términos de referencia” i que forma part integral dels estatuts de Scouts de Argentina. Aquests términos de referencia, que van servir de base després per les altres religions, són el marc de compromís de l’escoltisme unitari pel desenvolupament de la dimensió espiritual (en aquest cas des de una vessant catòlica) així com l’estructuració formal i la vinculació que el moviment té amb l’Església. La COPASCA, és una associació privada de fidels, reconeguda per l’església catòlica i manté vincles formals amb ella al tenir personalitat canònica pròpia tot i què no existeix a nivell legal per a l’estat argentí. Per

Comparació amb casos europeus, 2010 28 l’Església, COPASCA és església en l’escoltisme. En la pràctica, aquestes comissions són com una associació dintre de SdA, ja que tenen els seus pressupostos, plans de treball, assemblees, etc, que una vegada aprovats són incorporats als pressupostos, plans de treball de SdA

Estructura COPASCA

*Forma part del Comitè Executiu de Scouts d’Argentina

Comparació amb casos europeus, 2010 29 6) Apreciacions i consideracions finals

• Les formes d'organització de l'escoltisme i el guiatge no són estàtiques, sinó que evolucionen i passen per processos de canvi.

• Les motivacions o causes que originen els processos de canvi són de naturalesa diversa, amb causes internes i externes.

• En general, la tendència que inspira els diversos processos de canvi viscuts per organitzacions nacionals d'escoltisme i guiatge en el context europeu més proper durant els darrers anys respon a una idea de cohesió i apropament, coherent amb l'idea d'unitat de l'escoltisme promoguda des de l'Organització Mundial.

• L'observació de l'actual mapa europeu d'organitzacions nacionals escoltes situa Catalunya en un entorn on predominen les federacions per sobre de les associacions úniques.

• Dels casos analitzats es desprèn que els processos de canvi analitzats plantegen una durada de no més de 10 any per recuperar una situació d'estabilitat un cop generats els canvis, tenint el període de canvis més intensos una durada d'uns 4 anys.

• A nivell quantitatiu, el cens de l'escoltisme i el guiatge català se situa bastant per sota de la mitjana que es desprèn dels casos analitzats, que es mou entre el 0,7% i el 0,8% de la població del país, arribant fins a un màxim de gairebé 1% en el cas de Suècia, quan a Catalunya podem parlar de poc més d'un 0,2%.

• A nivell organitzatiu, l'anàlisi dels diversos casos ha permès eixamplar l'espectre de variables i combinacions possibles en la definició de marcs organitzatius per a l'escoltisme i el guiatge.

Comparació amb casos europeus, 2010 30