SÍ AL ! NOALES RETALLADES!!

Des de la primera Trobada, enguany fara 28 anys, les Trobades sempre han sigut un espai públic lúdic i reivindicatiu, on pares i mares, ensenyants, alumnat, ajuntaments i entitats socials diverses han unit esfon;os en defensa del valencia i d'aquells reptes educatius i socials valorats com a imprescindibles en cada moment.

Les Trobades han sigut i són la suma voluntaria i decidida deis qui fem i estimem el valencia, la nostra cultura, el nostre país. Així, les Trobades són motor anual de canvi social. Altaveu de reivindicacions. Recordem l' eficacia, l' any passat, en aglutinar centenars de milers de voluntats per exigir una educació plurilingüe de qualitat i fer retirar una proposta infame del conseller de torno

Enguany, com a conseqüéncia continuada del balafiament de recursos públics, l'administració ha decidit retallar d'on no cal, d'on ens fan mal: deis serveis públics, deIs treballadors públics. L'escola pública valenciana no necessita retallades, necessita inversió, bona gestió, més valoració social. EIs drets laborals, l'atenció adequada i de qualitat de l'alumnat empitjorara greument si no diemjunts, com més fort millor: NO A LES RETALLADES! sí AL VALENCIA!!

Des del man;: fins al juny assegurem que cadascuna de les 14 Trobades siga una manifestació popular més de les convocades exigint uns serveis públics de qualitat, suficients i que no conculquen els drets de la ciutadania.

El nostre país necessita una depuració de responsabilitats un impuls decidit de regeneració de l' ética democratica.

Des d'Escola Valenciana us animem a emprendre un moviment.decidit per tal d' organitzar, debatre i participar activament en les Trobades. Ens hi juguem molt, ara i en el futur més immediat.

A les Trobades de 2012 demostrem que nosaltres, els valencians, cinquanta anys després de la publicació delllibre del mestre loan Fuster, estem més vius que mai. Les Trobades són vostres, les Trobades sou vosaltres. Escola Valenciana sou vosaltres. 1 l'educació pública, de qualitat i en valencia ... , sou vosaltres.

"Sí al Valencia, No a les retallades"

~ . r ~r':i l IEw! ;0, ~~

r , \~ , 4~) ) 1, • , \ En primavera ... Trobada d'Escoles en Valencia. Benvolguts amics i amigues, Enguany us esperem el dia 19 de maig a Villalonga, al peu de És per a mi motiu d'orgull que el poble que presidisc sIga La Serra de La ,. enguany la seu de la Trobada d'Escoles en Valencia. Al nostre coHegi, C.E.LP. Verge de la Font, es va encetar Aquesta era una as signatura pendent del nostre poble, l'ensenyament en valencia ara fa 36 anys. Ho varem celebrar el di a capdavanter en l'ensenyament del valencia a l'escola, ja que preservar 17 de febrer amb l'acte de presentació de la XXIV Trobada Safor­ la nostra llegua no és soIs un dret sinó també un deure. Valldigna. El 19 de maig, Vilallonga es convertira en la capital cultural de A l'auditori del poble ens varem reunir un bon grapat de la comarca de la Safor, comarca que defensa i promou una de les seues persones: els mestres que comenyaren aquest projecte, l'alumnat senyes d'identitat, la llengua que els nostres avantpassats ens varen d'aquelles primeres promocions, fins i tot els xiquets i les xiquetes deixar en herencia i que nosaltres hem preservat al llarg del temps, de més joves que hui continuen aprenent en valencia, acompanyats deIs la qual cosa ens en podem enorgullir. seus familiars. Us anime a que ens visiteu, és una jornada molt especial on Amb la iHusió de tota aquesta gent, més la que posem l'actual mestres, pares i xiquets tenim l' ocasió de compartir experiencies c1austre de mestres, junt a l'AMPA i amb la coHaboració de l' LE.S. lúdiques i educatives, i gaudir de tot el que els col'legis de la Safor ens Vall de la Safor i de l' Ajuntament, hem organitzat aquest esdeveniment. han preparat amb gran esfory, tots sabem que els temps que corren no són els més idonis. Malgrat els temps de crisi economica i de reivindicacions que estem patint, esperem que ens a~ompanyeu per celebrar LA GRAN No vull acomiadar-me sense agrair-vos a tots els que esteu FE STA ANUAL DEL VALENCIA. d'alguna manera implicats en aquestes trobades la vostra inestimable coHaboració, sense el vostre esfory desinteressat no seria possible la seua realització. Gracies de bestreta . La Comissió Organitzadora

"" ..." . w .. c:~~--== Enric Llorca Miñana, Alcalde de Vilallonga , " ~, - , .",...-­ MANCOMUNITAT 1 ""' - - \ ~. Municipis de la SAFOR

AJUNTAMENT DE VILLALONGA rKcaixa ~ GENERALlTAT X.I popular ~ VALENCIANA C@> XXI' trohal! {t'~cC)ie, "1 \alell 1 v,.¡bn9 2012° ~~d'~\tf>e(OY~¡Q ELPOBLE romana, i indica I'estructura allargada que tenia el poble, a causa de les tres alqueries (Cais, Alcúdia i Playa) que, en unir-se, el formaren.

El riu "El riu o riu d' Alcoi, format amb les fonts del terme d' Alcoi, davalla impetuós, Localització saltant penyes i creua després, ja amansit, per la serra de Mariola i per la de Benicadell, Villalonga esta situada en les faldes de la serra de la Safor, davall d' una planícia que enfilant-se en el congost de l'Orxa, passa per tota la vora del terme de Villalonga entre la Cuta s' estén fins el mar. i la Safor, camí del seu destí: la mar". (Del llibre La Vall de la Safor de Mascarell i Gosp). El terme del nostre poble té una extensi ó de 43,23 quilometres quadrats. Comprén El seu cabal és regulat pel panta de Beniarrés a fi d'aprofitar, al maxim, les seues zones planes i zones muntanyoses. En la part muntanyosa, els seus termes llindants són: Foma, aigües per al reg. Aixo fa que, de vegades, sobretot en temps de sequera, no hi passe aigua. la Vall dc Gallinera, l'Orxa (Alacant), , , Castellonet, La Font d'En Carros, i . En la part plana: . Barrancs Al nostre terme hi ha molts barrancs perque esta situat molt a prop de la muntanya i Origen l'aigua de la pluja ha anat formant-Ios en obrir-se camí cap a la planura. Les terres de Villalonga foren habitades des de fa molt de temps, com ho demostra Entre ells, dos (el barranc de la Moneda i el de Cais) passen soterrats, per dins el fet que s'han trobat restes prehistoriques (ceramica i altres utensilis) a les Coves del Pastor del poble. D'altres, entre els quals cal destacar els de I'lnfem (Racó del Duc), el del Frare i del Racó del Duc. (Reprimala), el del Partel (Tarrassó), el de la Parra (Majones) i el de la Safor (Circ de la Safor), Amb la conquesta romana, la població s'agrupa en viles: l'Alteret i el Raconch. estan repartits per tot el tem1e. EIs romans introdu'iren els cultius de la vinya, de I'olivera i del blat. A més, es dedicaven a I'olleria (cassoles, pitxers, gerres, ... ) per a I' exportació deis productes agrícoles Les fonts (oli, ... ) a través del port de Dénia. El terme té fonts en abundancia i en té per tot arreu. Entre elles cal destacar: la Font Més tard, amb els arabs, s' incrementa la superficie dedicada a cultius de regadiu de la Mata (Majones), la Font del Grill (pujant al castell), la Font de la Parra (Majones), la (verdures, hortali sses i arbres fruiters) i s' introdu'iren nous productes, com la can ya de sucre Font de la Nevera (Cova de la Safor) , la Font de la Cuta (dalt del cim de la Cuta), la Font deIs i la morera. Terrers Blancs (camí de la Llacuna), la Font de la Reprimala i la Font del Tarrassó. Aquest creixement de la riquesa agrícola afavorí I'augment de la població que Pero mereix especial menció, per la seua historia, pel seu cabal, pel seu renom als s'agrupava en alqueries: Rafol, Buixerques, Simat, La Font, Raconch, Reconxent, Almassita, pobles de la comarca, la Font deI s Setze "Xorros", o de la Mare de Déu. Alcúdia, Cais i Playa, totes elles sota la protecció del castell deIs moros. El naixement d'aquesta font és situat prop del poble, a les Tancades, i fo u canalitzada L'any 1240 el castell es va rendir a les tropes de Jaume 1, el qual, poc després, fins a la Playa de la Capella. El seu cabal aproximat és d'uns 6.000 litres per minut. Aquesta concedí els drets sobre la vall a Amau de RomanÍ. aigua és aprofitada per al reg. Entre altres senyors, la vall compta amb Roderic Borja, que més tard va ser Papa amb el nom d' Alexandre VI. Delllibre: Villalonga. Llibre de text adaptat als continguts de l'area Socio-Natural de 3r Els moriscos que habitaven la vall, a més deis productes agrícoles, treball aren en el nivell d'Educació General Basica. Any 1988. trapig i el cuc de seda, així com en la tradicional oll eria. En 1609 són expulsats els moriscos i es queden despoblades la majoria de les Autors del "Grup Buixerques": José Soler Borrás, J. Miquel Peiró Vives, Teresa Navas alqueries. EIs cristians que vingueren a ocupar el seu lloc s' insta¡'¡aren a Buixerques, Alcúdia, Izquierdo, Vicellta Ferrer Montagut, Josep Bataller Calderón, Francesc Morant Soler, Playa i Cais. Maria Selldra Compally, M" Jesús Vidal Masanet, M" Rosario Ferrer Domingo, Jesús S. A causa de les males condicions en que es trobaven després de la repoblació, els Mascarell Girollés i Francisca Estrugo Borrás. llauradors es rebe¡'¡aren contra els senyors. Aquesta revolta és coneguda per Segona Germania (1693). En la guerra de Successió (1705-1707), el nostre poble s'alinia junt a les tropes de Amb la col.laboració de: Amelia Lorellte Almiñalla, Vicellt J. Morant Navarro, Alltoni Basset, partidaries del rei Caries d'Austria. Castella Lorellte i José A. Roselló Sen dra. Durant el segle XVIII comencen a abancalar-se les nostres muntanyes i a plantar-se garrofers. És en aquest segle quan es descobreix la imatge de la Mare de Déu dc la Font. Amb la divisió administrativa del segle XIX, Vill alonga va passar a form ar part de la província d' Alacant, dins del districte de Pego. A mitjan segle passa a la província dc Valencia, districte de , on continua.

Nom L'origen llatí del nom del nostre poble proclama clarament la scua ascendencia El Valencia als centres educatius

c.E.I.P. VERGE DE LA FONT COL.LEGI SANTA ANA

El centre rep el nom de la imatge de la patrona del poble. la Verge de la Font. Les Gennanes de la Caritat de Santa Ana van arribar a Villalonga en els anys que va ser trobada en aigües del riu Serpis per Senén Pla en l'any 1708. 40. Es van instal.lar en una gran mansió habilitada com a col·legi que un capella de la El primer edifici va ser el de I'actual escola de Música. En setembre de 1990 localitat va deixar per a fins benefics. passarem al nou centre. on acollim al voltant de 220 alumnes de la localitat. Al man,; de 1978. el col.legi es va traslladar al' edifici actual. propietat de El curs 1976-77. el mestre Antoni López. enceta I'ensenyament en valencia l' Arquebisbat de Valencia. amb el seu grup d'alumnes de Ir de Primaria. Aquestos xiquets i xiquetes són els El 1996 la comunitat de Germanes va anunciar la seva partida de Villalonga i primers del nostre poble que fan tot l'ensenyament en valencia. El curs 1981-82, amb el la titularitat del centre va tornar al' Arquebisbat, sent un deIs primers que es va integrar compromís de tots i totes els/les mestres. es reinicia el Pla d'Ensenyament en Valencia a la Fundació de Col.legis Diocesans San Vicent Martir. i es normalitza la llengua al centre amb la redacció d'actes, retols. correspondencia. Actualment. el Col.\egi Santa Ana, sota la titularitat de la Parroquia deIs Sants carte\ls •... fins a hui. Reis. acull més de 300 alunmes de la localitat i de pobles de rodalies. En abril de 1989 es concede ix el Premi d'lnnovació Educativa de la En mary de 1999. la Direcció General d'Ordenació i Innovació Educativa Conselleria de C.E. i C. al grup "Buixerques". grup de mestres autors delllibre de l'area i Política Lingüística autoritza el DPP Bilingüe Enriquit (Programa d'Incorporació social-natural per al 3r nivell de Primaria. 1 el 6 de juny del mateix any la nostra escola Progressiva). rep el Premi Baldiri-Reixach (Fundació Jaume 1) "per ser una de les escales peoneres Enjuny de 2004. la Direcció General d'Ensenyament autoritza la modificació en la normalització de la llengua i de la cultura al País Valencia ". del Disseny Particular. El nostre centre ha estat representat en tots els congressos d'Escoles Valencianes: A partir del curs 2009-10 s 'aplica el programa d 'Educació plurilingüe en 1993. en 1997. en 2002 i en 2006 i hem participat en totes les trobades. des de les (lncorporació Progressiva) al segon cicle de l'Educació Infantil. primeres intercomarcals deis anys 1986 i 1987 celebrades a la Ribera i a la Marina. fins El nostre centre s'ha incorporat a la Xarxa de Centres Plurilingües en el curs la de hui al nostre poble. actual 2011-2012.

I.E.S. VALL DE LA SAFOR

El centre rep el nom d'una obra del botanic Josep Mascarell i Gosp, fill del ESCOLA INFANTIL MUNICIPAL "LA FINESTRA" poble. L'institut va obrir les seues portes I'any 1995 i va aco\lir alumnat de Vilallonga i només de segon cicle (3r i 4t d'ESO) en una primera fase. tot i que s'hi va anar L'escola Infantil Municipal "La Finestra". rep el seu nom d'una finestra o incorporant en anys successius alumnat de la circumscripció (des de Llocnou de Sant mirador natural que hi ha al cim de La Safor i que pennet la vista de tot el circo Jeroni fins Beniarjó). També es va ampliar l' oferta educativa al primer cicle de ['ESO i Va ser inaugurada el 3 d'octubre de 2003 per a atendre xiquets/es de 0-3 anys. posteriorment al Batxillerat. La direcció del centre va fer gestions per incorporar-hi un aleshores comptava amb 52 places. El creixement demografic del poble va fer que a o dos cicles formatius. sense exit. l'any 2008 es plantejara la necessitat d'ampliar-Ia. Així, en maig de 2010 s'inaugurava Quant a la nostra llengua. des de l·inici. es va posar en marxa el PEB I'ampliació que oferta 33 places més. és a dir. un total de 85 places. (Programa d'Educació Bilingüe). que inclora el PEV (Programa d'Ensenyament en L'escola. de titularitat municipal. és centre autoritzat per la Conselleria Valencia), on tot l'ensenyament es feia en valencia i un PIP (Programa d'Incorporació d'Educació i rep subvencions destinades a ajudar economicament les famílies. Progressiva) per cada nivell educatiu. En el PIPo pensat per a I'alumnat que provenia L'escoleta té un Programa d'Ensenyament en Valencia, on la lIengua vehicular d'un ensenyament en castella. també empravem el valencia com a llengua vehicular en és el valencia i on es fomenta diariament el coneixement de la cultura valenciana totes les assignatures. tret del mÍnim que estipulava la \lei. (dites. canyons. festes.literatura, ... ). Tot i ayo. des de l'escola es promouen actituds A poc a pOCo i amb la incorporació del professorat definitiu. es va imposar el de respecte i valoració cap a altres cultures i llengües que els xiquets/es i les famílies valencia com a llengua propia del centre. es va abandonar el PIPo i tot l'ensenyament puguen aportar. s'hi fa. des d'aleshores. en la nostra llengua. L'ensenyament general, les comunicacions internes i externes. la retolació. les antigues classes de compensatoria. campanyes de promoció. etc. Per tanto podem dir que la nostra llengua esta totalment normalitzada al nostre centre. \1'}bllg 2012° 1t,.~d"~o'f;!>0"VQ/c,>Iic-ic; JOSEP MASCARELL GOSP, L'ESCRIPTOR DE VILALLONGA A RETRO BAR LA BARONIA DE VILALLONGA DURANT EL SEGLE XVIII

Jesús Villaplana Ferrer Eduard Frasquet Faus

"Vall de la Safor" és el nom de l' Institut d'Educació Secundaria de Vilallonga, un nom tret Des de mitjans del segle XVIII la situació de crisi en que es veura immersa l'estructura fe udal espanyola s' evidenciara al País Valencia, a través deIs avalots antifeudals de 1766 i 1801 i en d'una de les obres postumes de I' escriptor d'aquest poble Josep Mascarell Gosp ( 19 10-1977). els nombrosos plets que s' instruiran davant els tribunals de la Reial Audienci a de Valencia. Uns plets En realitat hauria d'haver estat el nom de I'autor el que lIuIra en la fayana principal d'aquest promoguts per grups d'emfiteutes acomodats (posse'idors del domini útil de la teITa), majoritariament Centre, pero les circumstancies polítiques del moment ho impossibilitaren, fe nt bona, una \l amadors i en altres conjuntures per la mateixa noblesa feudal (possei'dora del domini major o eminent) altra vegada, aquella dita de que ningú és profeta en la seu a terra. que reclamava als emfiteutes unes prestacions que es negaven a satisfer en considerar-les injustes. La Vull amb aquestes línies rendir homenatge a aquest vilallonguer que contribuí a divulgar i problemiltica que reftecteix aquest confticte entre e1 s dos grups socials antagonics, emfiteutes i senyors feudal s, cal identificar-la amb la \luita per la propietat de la terra. És en aquest context, en el qual cal apreciar les lI etres i la cultura valencianes en els temps fosco s i difícils de la postguelTa, que situar tot un seguit de conftictes entre els emfiteutes de Vil a\longa (senyoriu feudal) i els ducs de Gandia, estima tant la seua lIengua com les plantes, els animals o els paisatges del poble on passa la senyors de I'esmentada baronia. Un \loc de senyoriu, que al \Iarg del segle XVII! es beneficiara de la seua joventut i on anava sempre que la seua professió de tallista a la ciutat de Val encia li ho conjuntura economica alcista del set-cents, la qual, per altra banda, determinara un important creixement pennetia. de la població durant tota la centúria al País Valencia. Un augment de la pobl ació del que també participara el \loe de Vila\longa i que, a més, sembla, sera bastant importan!. Així, sabem que en 1713 a Vil a\longa hi havia 11 8 cases o el que és el mateix 472 habitants. Per tant, si comparem les esmentades dades amb els Encara que els primers escrits, -articles i col'laboracions en peri odics- els inicia complits 1103 habitants assolits pel \Ioc en 1787, podem concloure que la població s'havia triplicat en un període els 20 anys, la part grossa de I'aventura literari a de Josep Mascarell Gosp aparegué, ben inferior als cents anys. avanyada la seua vida, amb un primer lIibre de poesia que porta va per titol Verd i blau (1949). El titol reflecteix clarament I'empremta que el paisatge havia deix at en ell , perque el verd deis Tanmateix , de I'analisi de I'estructura socioeconomica que ens proporciona el cens de 1787, conreus i el blau de la MediteITania són els colors dominants des de qualsevol de les talaies es desprim el caracter agrícola d'un \l oe en el qual els \I auradors suposaven el 72% de la poblaci ó activa i els jornalers el 4%. Fins i tot, el fet que un II % deI s actius poblacionals identifique la seua condició amb muntanyenques de Vilallonga, totes elles trescades i admirades per aquest amant de la natura. la de criat ens fa pensar que almenys un determinat segment de I'estructura social dellloc gaudia d'una EIs baITancs, el riu, els cingles, els secans<;: o les pinedes són el buscat escenari de la major part situació bastant acomodada, per la qual cosa podien disposar d' un servei domestic permanent i assolir de les seues obres, fent palesa una passió per aquesta part de la Safor que li venia d'herencia així un cert prestigi social que els diferenciava de la resta del vei'nal. En conseqüencia, a la Vil a\longa . Així ho diu en la dedicatoria delllibre de recull de contes De la val! al cim (1957): "A del segle XVllI ens trobem amb un a estructura social dominada per un conjunt de llauradors benestants la memoria del meu pare, qui em feu estimar tant aquests indrets". que no estaven di sposats a compartir el poder municipal i tampoc els importants beneficis economics que generava I'acti vitat agrícola amb els senyors feud als del \loc, representats pels ducs de Gandia. Un senyoriu, el de Vilall onga, que per altra banda, els genera va importants rendes, que s'incrementaran Josep Mascarell va cultivar tant la naITati va - Joaquim i els seus amics (1952)-, com la poesia de manera molt considerable durant la conjuntura del set-cents. Aix í, en 17 19 la baronia de Vilallonga -Baladre (1959)-, i I'assaig - Amics de Muntanya (J 961 )-. En aquesta última obra, subtitulada proporcionava als ducs de Gandia unes rendes val orades en 1061 \liures, quantitat que en 1802 s'havien Excursionisme i plantes medicinals, I'autor ens ofereix els seus coneixements sobre quasi quadmplicat en assolir la gens menyspreable xifra de 4001 lliura. Uns guanys que s'ori ginaven en muntanyisme i etnobotanica, transmesos a ell per son pare, i augmentats per I'experiencia apropiar-se el s feudals de I'excedent generat pels emfiteutes, mitjan<;:ant la recaptació i recepció de tot un segui t d'impostos fe udals com ara els cens emfiteutic i la partició de fruits. deis seus anys de contacte amb la naturalesa. Aquest \libre ha estat tot un referent en el món excursionista i conservacionista de les nostres comarques, i ha servit de guia i referent a autors Ai xí, durant la segona meitat del segle XVIII i particularment a la darreria de la centúria, els posteriors que han fet de la divulgació del patrimoni natural i cultural valencia un objectiu pl ets davant l' Audiencia es generalitzaran, evidenciant I'ofensiva antifeudal que promoura I'oli garquia de la seua vida, com és el cas del Dostre inoblidable i iITepetible loan Pellicer, el qual escriu que configura ven les famílies benestants del 1I0c, les més interessades en articular una facci ó opositora Herbari Breu de la Sajar (1 991), el primer del seus llibres, com a "modesta continuació i als ducs de Gandia (representats immemorialment per la fa milia deIs Borj a i des de mitjans deIs segle XVIll pels Benavente-Zamora i posterionnent pels Osuna). A més a més, a Vilallonga I'oposició petit homenatge" a aquella obra i el seu autor, la petjada del qual es deixa sentir en la seua antifeudal es radicali tzara des de 1790, en reprendre el seu ve'inat les accions per tal d'accelerar el naITati va . pl et de reversió a la corona iniciat en 1763; un posicionament i una fi nalitat que recercava desfer-se de la fi scalitat i el domini senyorial. No obstant, a principi s del segle XIX el sumari continuava sense Quan a I'edat de 67 anys el sorpren la mort, Josep Mascarell deixa diverses obres inMites, resoldre's. A la fi , la lI ei del 26 d'agost de 1837, intentara dissoldre definitivament el feuda li sme a I'Estat algunes de les quals s' han publicat amb posterioritat, com La Val! de la Sajar (1977) o Espanyol de la mateixa manera que ho havia intentat la legislació abolicioni sta precedent (Corts de Cadis i Trienni Liberal), transformant I'antic senyoriu en propi etat privada particular, per tal de confi gurar una Romeu, un camarada (1991). Malgrat tot, encara és un escriptor poc conegut, inclús en via agrária al capitali sme, semblant a I' anglesa (consolidació de la gran propietat). Pero esta alternativa ambits comarcals. Seria de justicia apropar la seua obra al s nostres alumnes, com a exemple que es consolid ara en Castella i Andalusia, fracassara al País Valencia, a causa de la reiterada oposició de compromís i d' aITelament al medi , valors aquests cada vegada m és en desús. deIs emfiteutes, els quals, per tal d'aconseguir la propietat de la terra, reconduiran la seua \luita, davant els jutjats de primera instáncia i, fin s i tot, davant el Tribunal Supremo Una estrategia que no podran suportar les cases nobiliaries que, mitjan<;:a nt pactes i concordies, cediran la propietat de la terra als antics emfi teutes. Per tant, al País Valenciá es configuran'! una via agrícola de transició al capitalisme, semblant a la francesa del període jacobí, caracteritzada pel predomini de la xicoteta i mitjana propietat.

" \ i • H Tres rutes per conéixer Villalonga i el seu terme arribem a la pla9a del poble.

Pel poble de Villalonffa Del quadernet de camp del 31' cicle de Primaria. CEIP Verge de la Font-Vzllalonga Entrem al poble per la carretera de Gandia, passem dues rotondes (en la primera Racó delDuc ens donen la benvinguda). Seguim endavant i arribem, deixant el Passeig a l'esquerra, El "Racó del Duc" és un tram del riu Serpis que travessa els termes de Villalonga per la pujada del Fielato, al carrer "Barranc de la Moneda". Abans d'arribar a [,Escola de (La Safor-Valencia) i de l'Orxa (El Comtat-Alacant). Esta delimitat per les serres de la Música, podem organitzar la nostra visita cap a la dreta o cap a l'esquerre. Es convenient Safor de 1.013 metres i de la Cuta de 680 metres. És el tram més atractiu i de riquesa buscar temps per afer els dos recorreguts: florística, paisatgística i ecologica, el més pintoresc i espectacular. El seu tra9at és d'una Cap a la dreta, pel carrer "Fonteta", entrarem en el barri de l' Alcúdia amb els longitud aproximada de 15 km. seus carrers peatonals i estrets com correspon a un barri d'origen morisco Existeix un camí de grava que travessa el Racó del Duc, antic tra9at de la via Cap a l'esquerra, pel carrer "Sant Joan", arribem a la pla9a de la Senyoria on del tren Gandia-Alcoi. es troba I'església deIs Sants Reis, i pel carrer "Major" al Gran Café "El Centro" A final s del segle XIX, a conseqüencia del desenvolupament industrial de ciutats i a l' Ajuntament i més endavant a la pla9a de la Capella on tenim la Font del Setze com Alcoi, Cocentaina, Gandia, ... es va plantejar la construcció d'un ferrocarril que les Xorros, amb I'aigua que brolla molt a prop d'allí i la Capella de la Verge de la Font. unira amb el port de Gandia, i així donar eixida a les materies primeres i als productes En aquesta capella, cada any per Corpus, es fa una catifa de serradura pintada que és industrials. Aquest projecte resultava costós, per aixo s'associaren a companyies angleses una meravella. A I'esquerra de la Capella hi ha una escala que puja per la muntanya cap per a la seua construcció. a I'ermita de Sant Antoni des d'on es veu una magnífica panoramica del poble i de tota L'any 1893 COmen9a a funcionar el tren conegut com "el tren deis anglesos". la vall . Aquest trenALCOI-GANDIA va funcionar 76 anys. El30 d'abril de l'any 1969 va fer el Pel carrer "Cais", podem triar seguir endavant i entrar al barri del mate ix nom seu últim viatge. Les vi es i els ponts de ferro es van desmuntar. Ara ens queden els túnels o anar cap a I'esquerra pel carrer "La Pau" i arribar al Passeig on esta la Casa de la (huit) i el camí de la via. Cultura i buscar el carrer "Mestre Serrano" on es troba I'antic Llavador Municipal. Hi ha cinc xicotetes centrals hidroelectriques al costat del riu. La majoria d'elles van ser molins de farina abans d'inventar l'energia electrica. Els noms de les cinc Xaro Ferre/; Alexis Vidal i Paqui Estrugo fabriques són: Fabrica de la Reprimala, Del Centim, De la Mare de Déu, Del Racó del Duc - "Desvio" i De l'Infern. Situat vora el riu, davant de la fabrica de la Mare de Déu, just abans d'entrar en Villalonffa -Forna el primer túnel, es troba el monument de la Mare de Déu. Este xicotet monument es va Aquest camí és l'antic camí que els habitants de Foma i Villalonga utilitzaven construir l'any 1880 en memoria de la troballa de la imatge de la Mare de Déu de la Font com a via de comunicació. Es tarda poc més d'una hora d'anar a peu d'un poble a I'altre (12 cm) per Senén Pla, Ilenyater de professió. Segons diu la tradició, la caixeta surava en a través de la muntanya direcció contraria al corrent del riu (any 1708). Comen9a la ruta des de la porta del pati de l'Escola. Al principi el camí és d'asfalt, amb una pendent molt pronunciada, pero en arribar a I'últim xalet comen9a un caminet de terra, entrem en un bosc de pins i a la nostra esquerra se situa el primer Del quadernet de camp del 3r cicle de Primaria. CEIP Verge de la Font- Vzllalonga encreuament: el Barranc del Castell. Des d'ací obtenim unes magnifiques panoramiques de l'antiquíssim Castell de Villalonga. Continuem camí entre pins, romer, ... En el punt més alt del camí (350 m.s.n.m.), arribarem al segon encreuament, que porta a l'esquerra a la Font del Grill on, en anys de pluja, es pot trobar aigua fresca i molt bona. Pero nosaltres continuarem recte pel camí cap a Fama i arribarem a un seca, on es mesc1en els pins, els palmitos i els garrofers. Prop d'allí, ens trobem amb el tercer encreuament que porta a les Fontanelles i al poble de La Font. Des d'allí hi ha una magnífica vista de les muntanyes de la Marina, les revoltes d'Orba, la Llacuna o la muntanya de Xelibre. COmen9ara el camí a baixar lIeugerament i després de forma més pronunciada, i arribarem als primers xalets del poble de Foma des d'on es pot contemplar ja el majestuós castell i pel camí d'asfalt

1 ' cf 19 DE MAIG. TROBADA

17:00 Rebuda deis participants davant l'Auditori (escoles velles).

17: 15 Cercavi la fins a la Casa de la Cultura precedida per la Banda de Música de Villalonga. Muntatge del mural en homenatge a loan Fuster, parlaments i entrega de recordatoris. Can<;:ó Trobada.

18:00 Inici d'activitats en els Tallers. Animació deis do l<;:ainers i tabaleters pels diferents tallers. Actuació d'un grup de trompes al passeig a carrec de Vicent Martí. Demostració de boixets per les mestresses de casa del poble, al passeig. Taller de pilota valenciana al carrer Tarrassó. Taller de malabars pel grup "Correllops" al carrer Estació. Taller organitzat per la Penya Ciclista al carrer Valencia i circuit amb bicicletes per als més menuts. Stand de colombicultura pels colombaires del poble. CENTRE DE FORMA CIÓ Taller de maquillatge a carrec del grup de teatre "Embolic". Tl-IOT PER L 'EXCEL' LENCIA 19:30 Actuació de danses per un grup de xiquets/es a carrec de Pere Barber. PERSONAL INSTITUT 19:45 Falshmob. 20:00 Final del torneig de raspall al carrer Tarrassó.

Us oferim cursos: 20.30 Cloenda i presentació de la XXV Trobada 2.013 a I'entaulat del passeig.

* Per a mares ¡ pares i AMPES: "Tot el que necessites per tenir exit 20:45 Cercavila deis dol<;:ainers i tabaleters des de l'entaulat fins a la zona de la Cooperativa. en I'educació del teu fill o filia" (per ser una mare o un pare exce l 'lent) 21 :30 Sopar a la zona de la Cooperativa.

* Per a mestres : "Pedagogia Sistemica CUDEC" (per ser un mestre o 22:00 Concert a la zona de la Cooperativa: una mestra excel 'l ent) LLTCSONS LA BANDA DEL XINO LA GOSSA SORDA * Pel públic en general : "PNL " (per ser una p ersona excel 'lent) EXPOSICIONS.

PINTORS DEL POBLE del 14 al19 de maigo Casa de la Cultura. EXPOSICIÓ DE BOIXETS 19 de maigo Casa de la Cultura. EXPOSICIÓ INDUMENTARIA CORREFOCS del 14 al 19 de maigo Casa de Cultura. Informa't: EXPOSICIÓ DE PUBLICACIONS REVISTA BRESCA 19 de maigo Biblioteca. [email protected] [email protected] 660 127 666 (a partir de les 17h) thotinstitut .info Estem a Gandia, a l'Avinguda d'Alacant, 18. 1, ' ~ fn\ ': ~

t -

-, 'I 1 CP VERGE DE LA FONT Ít~,,, , 2 C" SANTA ANNA \ - ,..,-c ' 3 lES VALL DE LA SAFOR Cehimosa . '\ 4 ESCOLETA LA FINESTRA ~ , i 5 ESGLESIA SANTS REIS 6 AJUNTAMENT ITl 7 CAPELLA VERGE DE LA FONT 8 AUDITORI (RECEPCIÓ) _._------9 ERMITA 10 CASA CULTURA 11 CONCERT I SOPAR ~ APARCAMENTS CERCAVILA IIJ PUNT D"INFORMACIÓ -- TALLERS

A lilt ••u o

J;'¡~ .... , • P",. r1l, 1" Gu~rdi ;,

DUlce so!

.\ _i' f'Dnt d ~ " CaI'V-" ' ~'''ll\l' '5 ," , '';',r C9$t¡,11 -. PI~ del1 F<)Ill • Rio Serpis .f e ,:;;-;:, ~S ,) 1 1e i " .t • l ,, I

A Atll;)r Coopela:'VJOlla 60' '' I~r ! o A,t.. m1l<",ul Almoine .. VroroSQr\J¡~ NOM DEL CENTRE / ASSOCIACIÓ OLIVA CEIP AlFADALÍ JARDINERIA TALLER OLIVA CEIP SANTA ANNA POlSERES DE COLOR

I CIUTAT I NOM DEL CENTRE / ASSOCIACIÓ I TALLER OLIVA I lA FONT D'EN ESCOlA INFANTil NINOS FONT D'EN PUNTS DE lLlBRE CARROS CARROS

ADOR-PAlMA DE GANO lA CEIP LA MURTERA PINTAR TURBANTS POTRIES, I CRA MONDÚVER-SAFOR PINTAR, DECORAR "TATXEllS"

AlMOINES El CASTEll COllARS I POLSERES PllES CEIP JOSÉ POROS GRANOTA MENJAMOSQUES

BEllREGUARD CEIP GREGORI MAYANS I CISCAR MILlTXETES PllES AMPA CEIP JOSÉ PEDROS llÁPIS CREATIU

BEllREGUARD lES JOAN FUSTER CLAUERS DE FUSTA CEIP AUSIÁS MARCH TAllER DE JOIER IA

BENIARJÓ CEIP SANT MARC BOSSETES AROMÁTIQUES ROTOVA AMPA CRA -ROTOVA NÚMEROS MÁGICS

BENIFAIRÓ CEIP JAUME 11 El JUST PINTURA D'IMANS D'ESCAIOLA SAFOR-VAllDIGNA BLOC JOVE SAFOR-VAllDIGNA CISTEllES DIVERTIDES

DAIMÚS CEIP MESTRE RAFAEL NOGUERA FEM ClAUERS TAVERNES DE lA CEIP SANT MIQUEl FES-TE lA FOTO VAllDIGNA ENTITAT COMARCAL ACAPS LA SAFOR TATUATGES D'HENNA, ARAB, TE VÁRIES POBLACIONS GRUP BOlQUERS POlSERES GANO lA AMPA DEL CEE ENRIC VALOR DECOREM LA NOSTRA BOSSA DE PAPER VlllALONGA SANTA ANA ORIGAMI GANO lA CEE ENRIC VALOR MEMO-IMAN VlllAlONGA lES VAll DE lA SAFORfTORA-KAI TAllER DE KARATE GANO lA CEIP Roís DE COREllA GLOBUSFlÉXIA VllLAlONGA lES VAll DE lA SAFOR SIMUlTÁNIA D'ESCACS GANDIA COLEGIO ABECÉ IMANTS VllLAlONGA lES VAll DE lA SAFOR MÁGIA GANO lA CEIP CERVANTES FLOR DE PRIMAVERA VllLAlONGA COl·lECTIU BALADRE -R . BRESCA REVISTA BRESCA GANO lA CEIP JOSEP CAMARENA PINXOS PER A PLANTES VllLAlONGA AMPA CEIP VERGE DE LA FONT POlSERES RECIClATGE GANDIA C. ESCOLA PIA COlETERS I AGUllES VllLAlONGA ESC. INFANTll MUNICIPAL "lA FINESTRA" PAPAllONES DOlCES GANDIA MAGA-MUSEU ARQUEOlOGIC DE CONEIX lA PREHISTORIA DE LA SAFOR GANDIA CP JOANOT MARTOREll ESCUlTURES AMB ESCURAPIPES

GANO lA GRUP DE DANSES RODA I VOlTA TAllER DE DAN SES POPULARS CEIP SANT ANTONI DE PÁDUA VACA-BRIK VAlENCIANES AlFAUIR AMPA AlFAU IR -ROTOVA CARETES GANDIA AMPA CEIP JOANOT MARTOREll GlOBOFlÉXIA-TATUATGES D'HENNA BENIARJO FP lA SAFOR PLANTES AROMÁTIQUES GANDIA CEIP JOANOT MARTOREll ANIMAlETS DE CARTOLlNA DIPlOMES MECANOGRAFIATS

GANO lA CARMELlTES TAllER DE XAPES AMB JOAN FUSTER ROTOVA AMPA CRA AlFAUIR-ROTOVA NÚMEROS MÁGICS

GRAU DE GANDIA MARíA DE LOS ANGELES S. DE C. FANG-VOLAORETS (MOLlNETS DE VENT) GRAU DE GANDIA VELES E VENTS

GRAU DE GANDIA UNIVERSITAT POLITÉCNICA DE lA CIUTAT SOSTENIBLE OLIVA ESCOlETA El CARAGOl TlTEllES VAlÉNCIA GANO lA ESCOlES PIES COLlARETS I AGUllES ~AlQUERIA DE LA CEIP SANT PERE APOSTOl BOSSES AROMÁTIQUES COMTESSA GANDIA C.N.S. DEL CARMEN (CARMELlTES) TAllER XAPES. JOAN FUSTER

~AlQUERIA DE LA CEIP SANT PERE APOSTOl lAMPA SUC DE TARONJA COMTESSA MOSTRES I ASSOCIACIÓNS LA FONT D'EN CARROS CEIP FRANCES CARROS PINTEM VENTAllS EDICIONS BULLENT MIRAMAR CEIP OLlVERETES MONSTRES LESPAI LLlBRES MIRAMAR ESCOlA MARINA MIRAMAR NUCS MARINERS EDICIONS 96 OLIVA HORT DE PALAU TlTEllES DE TAPS DE SURO LLlBRERIA SAMBORI OLIVA CEP lAMPA VERGE DElS DESEMP. AGUlLA ESTEl COORDINADORA SAFOR-VALLDIGNA PEL OLIVA lES GREGORI MAIANS TAllER DE XAP ES VALENCIA

OLIVA lES GREGORI MAIANS JOCS DE lOGICA MRP ESCOLA D'ESTIU MARINA-SAFOR

OLIVA CEIP AMPA LA CARRASCA IMANT GRACIOS ASSOCIACIÓ CULTURAL EL REBROT

OLIVA CEIP lluís VIVES DIVERClAUERS ACAPS LA SAFOR (ASSOCIACIÓ D'AJUDA AL POBLE SAHARAUI) RODA I VOLTA (GRUP DE DANCES) Veu LA FESTA DEL VALENCIA XXIV Trobads d'escoles en valendé V¡1I~longa 2012

Viunt Morfi Ferrcr l1:S 11-' J 11 1 J Ji' 1;' ] r j J :;¡I . La [esta del valencia Al cc:m fols f;, pcr a en· mu-ni - C8T ~

» i i» J J ;Jo Alcem tots la veu per a comunicar qtl e.u-n:l f,:s - fa S'e~-Ul prc - pst-umt J.¡¡ tm - bn - c\n 13 v i - Ila - I(ln • CUf ro ~ 111,_ que una festa s' esta preparant. " ¿ ~ ,J J J J J', J J: 1 ' n 113 J J J.; 1J. j m J La trobada a Villalonga es fara, 'Vi - ne, lJJ no. ])ots f.J.l • 'aro Les es • c(} • les de la S~ - (nr i '" VRIl_ Vine, tu no pots faltar,

~. Fi F Q¡J J J JJ fJ 1 J J Ji' 1 J j O J to - fes 11m fe:¡ ¡;:o!~ I II.-t'lo-rs-rsl') , _ pCT a. ter que hui ci· ,ªO.UI\ eH • o.c.s-pe - c11l1_ Les escoles de la Safor i la Vall ," totes juntes col'laboraran, -4 & 1,; J J 1.. J J JI 1 11 J J J, • 1~ I JI 13 . r~ - 1';3 ue! va - 1m - ciA, p" l. S. ro, per a fer que hui siga un dia especial 1 La festa del valencia J JI " ~ F r F' p i i J J J 1 J J J. J 1 J J J en - h"c ~CJ bi - c:f; ¡A· dcn, _ Vi • 1Ie; • Ion 8' omb l. om - ha d. Abrac;ats per la Safor Ir r PF U· Entre Potries i Ador Villalonga amb la trobada ' 1 I " ¡ J J j j 1 ji J . ~ 'Í) P 1ELO JI J J' I ! J r I IH W De les escoles en valencia TaIJ: u - niL~ t!JTTIll u- na Vtll VlI-lcn - cil ~ IJ J J j Itd p'íl ~Iu~ 11 J : 1 11 Valencia, valencia, si al valencia, vj~- c¡L:cl ... ", - Ien -cil\._ l...a; e .~ - oc - le!> cc-!!:· b,l!;m ,",-len - da Tots units i amb una veu .w~ pitos 2 , 2 @q r tri * r dA I .j, Ilr rl¡F~JIjI per l' ensenyanc;a en valencia _ palmC3 en les C1Jixc:s * SJ p.lmo, 4 Valencia, valencia, visca el valencia, Il ) , I del1:Sa~ ~~, r l F 1- ~ r F r p r Les escoles celebrem La festa del valencia 1" 1" Il 1I - len 'li YO kn ~ e/M il Lletra i música de Vicent Martí Ferrer

02011. VJeent M:ltti FCrJ!:1. ViJJ~l(Jtl~Q¡. V~lmc i ~