RUTES DEL Modernisme RUTES DEL Modernisme
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
RUTES DEL Modernisme RUTES DEL Modernisme Sumari 6 - El Modernisme a Catalunya 8 - Gaudí i altres fgures destacades 9 - La geografa modernista 12 - Ruta 1 Barcelona 36 - Ruta 2 A les terres del Vallès pel ponent de Barcelona 46 - Ruta 3 De la Costa del Maresme als Pirineus pel Montseny i la Plana de Vic 56 - Ruta 4 De Girona a la Costa Brava per la vall del Fluvià 64 - Ruta 5 De Montserrat a Lleida per valls i altiplans interiors 72 - Ruta 6 Del Penedès a les terres de l’Ebre pel Camp de Tarragona 87 - Museus 91 - Mapa de les Rutes del Modernisme 95 - Nota biogràfca dels artistes més destacats del Modernisme 99 - Informaci turística << BARCELONA. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA < BARCELONA. CASA BATLLÓ 4 El Modernisme a Catalunya El Modernisme designa a Catalunya un ampli moviment de desenvolupament socioeconmic, de consolidaci del artístic que es desenvolupa els darrers decennis del s. XIX capitalisme industrial, d’estabilitat política, que donà a la i primers del XX, que pretén actualitzar els repertoris burgesia del país un marc idoni per a la inversi i creixement: fguratius, les tipologies arquitectniques o els elements establiments industrials (especialment «vapors» o fàbriques decoratius tradicionals per adequar-los a les noves tècniques, tèxtils), xarxes de ferrocarrils, cooperatives agrícoles, als nous materials industrials i a la sensibilitat moderna. sobretot vitivinícoles, i un espectacular creixement urbà, Arriba a la màxima esplendor pels volts del 1900, quan que en el cas paradigmàtic de Barcelona cobreix una gran es manifesta com una moda decorativa basada en la línia extensi de l’Eixample. sinuosa, asimètrica, i en l’ornament foral, colorista, que caracteritza sobretot l’arquitectura i també les arts Pel seu caràcter nacional, el Modernisme s’enriqueix decoratives o aplicades —vitralls, amb nombroses referències, trets o símbols de la prpia ceràmica, ferro i metall, mobiliari—, personalitat, com és el cas de la utilitzaci de formes i sense oblidar altres camps del ornaments en arquitectura dels estils histrics o de l’art disseny, com l’orfebreria, popular i la presència constant de l’escut de Catalunya cartellisme, tipografa, etc. o la representaci del seu patr Sant Jordi, amb la càrrega combativa que la seva llegenda comporta. Per simultàniament, Coincideix amb una època brillant el Modernisme vol crear una cultura moderna en sintonia a tot Europa prèvia a la Primera amb Europa, actitud que es refecteix en les abundants Guerra Mundial (la Belle Époque), referències a l’arquitectura nrdica i en l’avenç tecnolgic temps d’optimisme científc i que implica l’s de nous materials, com el ferro laminat, tècnic, de relativa prosperitat el vidre industrial i el formig o el perfeccionament de la econmica, de creativitat en art i tradicional construcci de ma. cultura —simbolisme en literatura, wagnerisme en msica, infuència de Nietzsche en flosofa— i BARCELONA. PAVIMENT DEL PASSEIG DE GRÀCIA d’inquietud social. Sn moviments paral·lels al Modernisme català els anomenats Art Nouveau a França i Bèlgica, Modern Style a la Gran Bretanya i EUA, Sezession a Àustria i Bohèmia, Jugendstil a Alemanya o Liberty a Itàlia. El Modernisme català té una personalitat prpia, una gamma riquíssima i en molts aspectes situada dins l’avantguarda de la seva època, i es planteja alhora com a art nacional, vinculat a un projecte polític: el catalanisme. Aquest moviment de represa i recuperaci de la llengua i la cultura prpies, que havien decaigut després de l’esplendor medieval, s’inicià en el camp literari —amb el nom de Renaixença— i continuà en els de l’art, la historiografa i la política. Coincideix amb un moment 6 7 Gaudí i altres fgures destacades La geografa modernista En arquitectura i disseny destaca per damunt de tot la Barcelona és el gran centre de l’arquitectura modernista, amb ben fgura originalíssima i genial de Gaudí, que ultrapassa bé la meitat de les més de 6.000 mostres catalogades. A partir els límits estrictes del corrent amb una obra que té com del prestigi i brillantor del moviment a la capital, s’anà estenent a trets característics l’organicisme, el domini de les per la Catalunya litoral i prelitoral seguint els eixos de creixement estructures i els materials, i una gran càrrega expressiva que foren a l’època les línies de ferrocarril. En trobem bons prxima al simbolisme, en connexi amb la seva temàtica exemples a les capitals comarcals o ciutats industrials de l’entorn religiosa. Es consideren deixebles directes seus Rubi barceloní —on hi hagué una generaci d’arquitectes municipals, i Bellver, Jujol i Martinell. El gironí Rafael Mas, també seguidors dels grans mestres, que difongueren l’estil— als nuclis deixeble, arriba a un personal Noucentisme prxim als d’estiueig o balnearis, a les comarques agrícoles del sud —amb models centreuropeus. els magnífcs cellers— i a les colnies industrials vora els grans rius. Domènech i Montaner, prototipus de l’arquitecte modernista, A més dels grans edifcis religiosos en divulga l’estil més decoratiu i característic sobre un rigors i civils de caràcter institucional o plantejament estructural, dins un corrent més racionalista cultural, mereix atenci especial compartit amb els seus col·laboradors Vilaseca i Gallissà, l’ampli patrimoni conservat de cases i seguit també per Falqués. de pisos o unifamiliars, de botigues bellament decorades, monuments Puig i Cadafalch és, amb Gaudí i Domènech, el tercer gran escultrics o petites fonts i fanals nom de la constel·laci modernista; practicà un arqueologisme urbans. Les escultures i esgrafats culte, de tradici local i forana, amb un alt nivell de qualitat policroms que decoren molts i originalitat. exteriors, vitralls, reixes de ferro i mosaics i tantes altres mostres de les L’accés a la política i al poder d’alguns signifcats intel·lectuals arts decoratives que una passejada del moviment cristal·litzà en una nova proposta cultural atenta per les ciutats catalanes defnida per Eugeni d’Ors amb el nom de Noucentisme, permet de descobrir, constitueixen BARCELONA. BARRI DE L’EIXAMPLE que pretén de substituir subjectivitat i decadentisme del també una part important del catàleg Modernisme per un projecte més ordenat, d’arrels clàssiques artístic del Modernisme. i mediterrànies. Els museus de Barcelona, Sitges, Olot, Montserrat, etc., conserven El Modernisme comptà amb un esplèndid conjunt d’artistes bones col·leccions de pintura i escultura de l’època, així com també plàstics. Citem-ne només com a punt de referència la mobles, vitralls, joies i bibelots. El comerç d’antiguitats ofereix pintura de Rusiol i Casas, d’obra realista i tècnica encara un ampli mostrari de peces valuoses —pintura, mobles, impressionista; l’escultura de Josep Llimona i M. Blay; joies— i peces menors, també atractives. una segona generaci de pintors que s’hi relacionen, amb noms tan destacats com Nonell, Mir o el mateix Aquells que es disposin a conèixer el llegat modernista de Catalunya Picasso, i també Anglada Camarasa. En arts decoratives, trobaran, agrupats en sis àrees geogràfques, els llocs d’interès que lligades a l’auge arquitectnic, citem moblistes com es poden visitar segons preferències o temps disponible i on altres Homar o J. Busquets, ceramistes com A. Serra, escultors atractius paisatgístics i monumentals complementen el recorregut. com L. Escaler, E. Arnau o Gargallo, i joiers com els Masriera. Les ofcines de turisme us ajudaran de bon grat a programar les vostres visites. 8 9 10 11 RUTA 1 El passeig de Gràcia, antic camí de la Barcelona emmurallada a la vila de Gràcia (avui incorporada com a barri a la ciutat), forma l’eix principal de l’Eixample, Barcelona on se situen alguns dels més destacats edifcis modernistes, com «La Pedrera» de Gaudí o els tres edifcis entre els carrers Consell de Cent i Arag —I’anomenada «Mançana de la Discrdia»— de Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Gaudí, tan característics. La ruta ideal per iniciar la visita d’aquest sector parteix, doncs, de la plaça de Catalunya, centre tradicional de la ciutat i puja per aquest passeig on, a més de gran nombre de cases que foren residència de l’alta burgesia barcelonina, es poden contemplar els fanals-banc de Falqués i el paviment de rajoles hexagonals segons un disseny de Gaudí. Un ampli carrer a capital de Catalunya, ja aleshores gran ciutat i un dels paral·lel que manté també el caracter focus europeus de cultura, presenta el conjunt d’obres L senyorial, amb belles edifcacions, del Modernisme català més important, tant en qualitat com és la rambla de Catalunya. en quantitat. Les edifcacions d’aquest estil coincidiren amb un moment de creixement econmic i d’expansi urbanística L’Eixample és travessat d’est a oest protagonitzat per una alta burgesia culta, impulsora de les per l’avinguda Diagonal, i es troba arts i amb voluntat de deixar l’empremta de la seva dividit en dues parts pel passeig de prosperitat també en el paisatge urbà. Gràcia. La part de ponent té edifcis destacats, per la màxima La rehabilitaci d’aquest patrimoni arquitectnic, realitzada concentraci d’obres modernistes amb encert i sensibilitat, impulsada per un programa es troba a la de llevant, I’àrea municipal d’ajuts, ha fet sorgir a la contemplaci edifcis anomenada la Dreta de l’Eixample, i elements que abans passaven desapercebuts. Amb limitada pel passeig de Sant Joan, CASA AMATLLER I CASA BATLLÓ aquesta recuperaci, Barcelona s’aferma com una ciutat on el recorregut pels carrers paral·lels modernista per excel·lència, especialment a l’Eixample, la de Mallorca, València, Consell de zona d’expansi de l’antiga ciutat emmurallada, dissenyada Cent, Diputaci, Gran Via, entre d’altres, ofereix un per l’enginyer lldefons Cerdà a partir del 1860 —seguint conjunt modernista nic potser a Europa, amb mostres una xarxa regular de carrers paral·lels i perpendiculars de les grans fgures per també amb edifcis d’arquitectes a la mar, amb illes de cases octogonals per supressi secundaris que presenten una decoraci atractiva, amb dels angles—, model avançat i original de planifcaci tot el caràcter i regust de l’època.