RUTES DEL Modernisme RUTES DEL Modernisme

Sumari

6 - El Modernisme a Catalunya

8 - Gaudí i altres fgures destacades

9 - La geografa modernista

12 - Ruta 1 Barcelona

36 - Ruta 2 A les terres del Vallès pel ponent de Barcelona

46 - Ruta 3 De la Costa del Maresme als Pirineus pel Montseny i la Plana de Vic

56 - Ruta 4 De Girona a la Costa Brava per la vall del Fluvià

64 - Ruta 5 De Montserrat a Lleida per valls i altiplans interiors

72 - Ruta 6 Del Penedès a les terres de l’Ebre pel Camp de Tarragona

87 - Museus

91 - Mapa de les Rutes del Modernisme

95 - Nota biogràfca dels artistes més destacats del Modernisme

99 - Informaci turística

<< BARCELONA. PALAU DE LA MÚSICA CATALANA < BARCELONA. CASA BATLLÓ

4 El Modernisme a Catalunya

El Modernisme designa a Catalunya un ampli moviment de desenvolupament socioeconmic, de consolidaci del artístic que es desenvolupa els darrers decennis del s. XIX capitalisme industrial, d’estabilitat política, que donà a la i primers del XX, que pretén actualitzar els repertoris burgesia del país un marc idoni per a la inversi i creixement: fguratius, les tipologies arquitectniques o els elements establiments industrials (especialment «vapors» o fàbriques decoratius tradicionals per adequar-los a les noves tècniques, tèxtils), xarxes de ferrocarrils, cooperatives agrícoles, als nous materials industrials i a la sensibilitat moderna. sobretot vitivinícoles, i un espectacular creixement urbà, Arriba a la màxima esplendor pels volts del 1900, quan que en el cas paradigmàtic de Barcelona cobreix una gran es manifesta com una moda decorativa basada en la línia extensi de l’Eixample. sinuosa, asimètrica, i en l’ornament foral, colorista, que caracteritza sobretot l’arquitectura i també les arts Pel seu caràcter nacional, el Modernisme s’enriqueix decoratives o aplicades —vitralls, amb nombroses referències, trets o símbols de la prpia ceràmica, ferro i metall, mobiliari—, personalitat, com és el cas de la utilitzaci de formes i sense oblidar altres camps del ornaments en arquitectura dels estils histrics o de l’art disseny, com l’orfebreria, popular i la presència constant de l’escut de Catalunya cartellisme, tipografa, etc. o la representaci del seu patr Sant Jordi, amb la càrrega combativa que la seva llegenda comporta. Per simultàniament, Coincideix amb una època brillant el Modernisme vol crear una cultura moderna en sintonia a tot Europa prèvia a la Primera amb Europa, actitud que es refecteix en les abundants Guerra Mundial (la Belle Époque), referències a l’arquitectura nrdica i en l’avenç tecnolgic temps d’optimisme científc i que implica l’s de nous materials, com el ferro laminat, tècnic, de relativa prosperitat el vidre industrial i el formig o el perfeccionament de la econmica, de creativitat en art i tradicional construcci de ma. cultura —simbolisme en literatura, wagnerisme en msica, infuència de Nietzsche en flosofa— i BARCELONA. PAVIMENT DEL PASSEIG DE GRÀCIA d’inquietud social. Sn moviments paral·lels al Modernisme català els anomenats Art Nouveau a França i Bèlgica, Modern Style a la Gran Bretanya i EUA, Sezession a Àustria i Bohèmia, Jugendstil a Alemanya o Liberty a Itàlia.

El Modernisme català té una personalitat prpia, una gamma riquíssima i en molts aspectes situada dins l’avantguarda de la seva època, i es planteja alhora com a art nacional, vinculat a un projecte polític: el catalanisme. Aquest moviment de represa i recuperaci de la llengua i la cultura prpies, que havien decaigut després de l’esplendor medieval, s’inicià en el camp literari —amb el nom de Renaixença— i continuà en els de l’art, la historiografa i la política. Coincideix amb un moment

6 7 Gaudí i altres fgures destacades La geografa modernista

En arquitectura i disseny destaca per damunt de tot la Barcelona és el gran centre de l’arquitectura modernista, amb ben fgura originalíssima i genial de Gaudí, que ultrapassa bé la meitat de les més de 6.000 mostres catalogades. A partir els límits estrictes del corrent amb una obra que té com del prestigi i brillantor del moviment a la capital, s’anà estenent a trets característics l’organicisme, el domini de les per la Catalunya litoral i prelitoral seguint els eixos de creixement estructures i els materials, i una gran càrrega expressiva que foren a l’època les línies de ferrocarril. En trobem bons prxima al simbolisme, en connexi amb la seva temàtica exemples a les capitals comarcals o ciutats industrials de l’entorn religiosa. Es consideren deixebles directes seus Rubi barceloní —on hi hagué una generaci d’arquitectes municipals, i Bellver, Jujol i Martinell. El gironí Rafael Mas, també seguidors dels grans mestres, que difongueren l’estil— als nuclis deixeble, arriba a un personal Noucentisme prxim als d’estiueig o balnearis, a les comarques agrícoles del sud —amb models centreuropeus. els magnífcs cellers— i a les colnies industrials vora els grans rius.

Domènech i Montaner, prototipus de l’arquitecte modernista, A més dels grans edifcis religiosos en divulga l’estil més decoratiu i característic sobre un rigors i civils de caràcter institucional o plantejament estructural, dins un corrent més racionalista cultural, mereix atenci especial compartit amb els seus col·laboradors Vilaseca i Gallissà, l’ampli patrimoni conservat de cases i seguit també per Falqués. de pisos o unifamiliars, de botigues bellament decorades, monuments Puig i Cadafalch és, amb Gaudí i Domènech, el tercer gran escultrics o petites fonts i fanals nom de la constel·laci modernista; practicà un arqueologisme urbans. Les escultures i esgrafats culte, de tradici local i forana, amb un alt nivell de qualitat policroms que decoren molts i originalitat. exteriors, vitralls, reixes de ferro i mosaics i tantes altres mostres de les L’accés a la política i al poder d’alguns signifcats intel·lectuals arts decoratives que una passejada del moviment cristal·litzà en una nova proposta cultural atenta per les ciutats catalanes defnida per Eugeni d’Ors amb el nom de Noucentisme, permet de descobrir, constitueixen BARCELONA. BARRI DE L’EIXAMPLE que pretén de substituir subjectivitat i decadentisme del també una part important del catàleg Modernisme per un projecte més ordenat, d’arrels clàssiques artístic del Modernisme. i mediterrànies. Els museus de Barcelona, Sitges, Olot, Montserrat, etc., conserven El Modernisme comptà amb un esplèndid conjunt d’artistes bones col·leccions de pintura i escultura de l’època, així com també plàstics. Citem-ne només com a punt de referència la mobles, vitralls, joies i bibelots. El comerç d’antiguitats ofereix pintura de Rusiol i Casas, d’obra realista i tècnica encara un ampli mostrari de peces valuoses —pintura, mobles, impressionista; l’escultura de Josep Llimona i M. Blay; joies— i peces menors, també atractives. una segona generaci de pintors que s’hi relacionen, amb noms tan destacats com Nonell, Mir o el mateix Aquells que es disposin a conèixer el llegat modernista de Catalunya Picasso, i també Anglada Camarasa. En arts decoratives, trobaran, agrupats en sis àrees geogràfques, els llocs d’interès que lligades a l’auge arquitectnic, citem moblistes com es poden visitar segons preferències o temps disponible i on altres Homar o J. Busquets, ceramistes com A. Serra, escultors atractius paisatgístics i monumentals complementen el recorregut. com L. Escaler, E. Arnau o Gargallo, i joiers com els Masriera. Les ofcines de turisme us ajudaran de bon grat a programar les vostres visites.

8 9 10 11 RUTA 1 El passeig de Gràcia, antic camí de la Barcelona emmurallada a la vila de Gràcia (avui incorporada com a barri a la ciutat), forma l’eix principal de l’Eixample, Barcelona on se situen alguns dels més destacats edifcis modernistes, com «La Pedrera» de Gaudí o els tres edifcis entre els carrers Consell de Cent i Arag —I’anomenada «Mançana de la Discrdia»— de Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch i Gaudí, tan característics. La ruta ideal per iniciar la visita d’aquest sector parteix, doncs, de la plaça de Catalunya, centre tradicional de la ciutat i puja per aquest passeig on, a més de gran nombre de cases que foren residència de l’alta burgesia barcelonina, es poden contemplar els fanals-banc de Falqués i el paviment de rajoles hexagonals segons un disseny de Gaudí. Un ampli carrer a capital de Catalunya, ja aleshores gran ciutat i un dels paral·lel que manté també el caracter focus europeus de cultura, presenta el conjunt d’obres L senyorial, amb belles edifcacions, del Modernisme català més important, tant en qualitat com és la rambla de Catalunya. en quantitat. Les edifcacions d’aquest estil coincidiren amb un moment de creixement econmic i d’expansi urbanística L’Eixample és travessat d’est a oest protagonitzat per una alta burgesia culta, impulsora de les per l’avinguda Diagonal, i es troba arts i amb voluntat de deixar l’empremta de la seva dividit en dues parts pel passeig de prosperitat també en el paisatge urbà. Gràcia. La part de ponent té edifcis destacats, per la màxima La rehabilitaci d’aquest patrimoni arquitectnic, realitzada concentraci d’obres modernistes amb encert i sensibilitat, impulsada per un programa es troba a la de llevant, I’àrea municipal d’ajuts, ha fet sorgir a la contemplaci edifcis anomenada la Dreta de l’Eixample, i elements que abans passaven desapercebuts. Amb limitada pel passeig de Sant Joan, CASA AMATLLER I CASA BATLLÓ aquesta recuperaci, Barcelona s’aferma com una ciutat on el recorregut pels carrers paral·lels modernista per excel·lència, especialment a l’Eixample, la de Mallorca, València, Consell de zona d’expansi de l’antiga ciutat emmurallada, dissenyada Cent, Diputaci, Gran Via, entre d’altres, ofereix un per l’enginyer lldefons Cerdà a partir del 1860 —seguint conjunt modernista nic potser a Europa, amb mostres una xarxa regular de carrers paral·lels i perpendiculars de les grans fgures per també amb edifcis d’arquitectes a la mar, amb illes de cases octogonals per supressi secundaris que presenten una decoraci atractiva, amb dels angles—, model avançat i original de planifcaci tot el caràcter i regust de l’època. A l’extrem N es destaquen urbanística. només dues obres mestres de Gaudí i de Domènech i Montaner, el famosíssim temple de la Sagrada Família Visitar les obres del Modernisme barceloní és també, i i el conjunt de pavellons de l’Hospital de Sant Pau, sobretot, passejar, descobrir i deixar-se seduir per una units per l’avinguda de Gaudí, amb els fanals de Falqués. ciutat plena de vida, que segueix incorporant les tendències de cultura, d’art i de disseny més noves als seus carrers. És interessant d’observar, a més dels valors formals i la La Barcelona modernista és un dels llegats importants riquesa decorativa, l’organitzaci tipolgica dels edifcis que ha sabut conservar la ciutat bimil·lenària. característics de la Dreta de l’Eixample: als baixos,

12 13 generalment amb tres o cinc obertures, hi ha les botigues o magatzems (havien estat abundants els de teixits, especialitat de la industrialitzaci catalana) amb la porta de la casa al centre; el principal era el pis dels propietaris que ocupava tota la planta i donava al jardí que s’obria a l’interior de l’illa, amb una tribuna ben decorada a la façana i sovint una gran escala directa des del vestíbul; els altres pisos, de lloguer, sn de menor extensi (dos pisos per replà) i a vegades s’hi accedeix per una segona escala, més senzilla.

La ciutat antiga no té gaires mostres, en canvi, d’arquitectura modernista, ja que en aquest moment d’expansi no disposava de bons espais edifcables (I’obertura de la via Laietana en 1908-13 aporta un estil arquitectnic més classicitzant). Hi ha, per, dues mostres del més gran interès: el Palau Gell, al carrer Nou de la Rambla, la primera obra mestra de Gaudí per a aquesta família, que el protegí durant anys, i el Palau de la Msica Catalana de Domènech i Montaner, al carrer de Sant Pere més Alt, compendi de solucions decoratives. Malgrat que la seva fragilitat fa que a poc a poc vagin desapareixent, pels carrers del barri vell encara sobreviuen PARK GÜELL algunes belles mostres de botigues PALAU DE LA MÚSICA de decoraci modernista Una altra sèrie d’edifcis interessants se situa als barris incorporades als edifcis antics. de Gràcia, Sant Gervasi i Sarrià (antics municipis independents annexats a partir de la f del segle XIX a Vora l’antic recinte emmurallat, al parc de la Ciutadella, Barcelona), al peu del Tibidabo, i corresponen a ordes trobem algunes construccions de l’Exposici Universal religiosos dedicats a l’ensenyament o a grans mansions del 1888, que signifcà un reconeixement internacional de de l’alta burgesia que convertiren aquest sector en zona la ciutat i del progrés de la indstria catalana i unes millores residencial. Cal destacar-hi el projecte de ciutat-jardí, urbanístiques com aquest parc urbà on participaren els limitat després a parc urbà, conegut com a Park Gell, arquitectes joves més progressistes del moment, com obra de Gaudí que resumeix millor que cap altra la Domènech, Vilaseca o Falqués; del primer és el notable modernitat plàstica del moviment, la seva riquesa edifci del cafè-restaurant (dit el Castell dels Tres Dragons), simblica, en un conjunt de forta dimensi urbanística. una de les obres precursores, com el Palau Gell, del Modernisme.

14 15 Monuments principals

ANToNI GAUdí

Casa Vicens (Carolines, 22). Una de les primeres obres de Gaudí (1883-88), torre residencial amb jocs geomètrics de ma i aplicacions ceràmiques que recrea l’aire de l’arquitectura àrab. Remarcable reixa de ferro basada en la planta de margall. Ampliada en 1925-26, perdé el magnífc jardí que l’envoltava. Patrimoni de la Huma- nitat segons la Unesco. Es pot visitar. CASA VICENS Pavellons Gell (av. de Pedralbes). Cava- llerisses i picador d’una antiga fnca dels Gell on Gaudí, infuït encara per l’arquitectura oriental (1884-87), en dona una visi personal a les voltes i la cpula. Amb la voluntat de fer del jardí una metàfora del mitolgic Hort de les Hespèrides, custo- dia la gran reixa d’entrada un drac de ferro forjat. Centre de la Ruta del Modernisme. PALAU GÜELL TORRE BELLESGUARD Palau Gell (Nou de la Rambla, 3). Resi- dència urbana dels Gell (1886-88) que donà al conjunt el seu perfl emmerletat i en construí la infraestructura (camins, acredita Gaudí com a gran creador d’ambi- altres elements d’interès com els arcs accessos, gran plaça) en 1900-14; des del ents, que van des dels soterranis (les anti- parablics i la reixa d’entrada. 1922 és parc municipal. S’integra en la gues quadres), on es demostra la capacitat natura mitjançant viaductes, murs de con- expressiva i constructiva del ma, o el Casa Calvet (Casp, 48). Casa d’habitat- tenci i s naturalista de la pedra; la deco- recorregut de l’escala, que va descobrint ges (1898-1900) de fliaci barroca, trans- raci ceràmica, on tingué un paper els diferents nivells de l’edifci, fns a la sor- PAVELLONS GÜELL ici entre la primera etapa de Gaudí, de destacat J.M. Jujol, és present arreu: al prenent gran sala central, coberta amb una reinterpretaci personal dels estils hist- fams banc ondulat, al sostre de la sala de cpula parablica que travessa tot l’edifci rics, i la segona, totalment lliure de condi- 86 columnes (projectada com a mercat i sobresurt en forma de con a la terrassa, cionants. Notables escala i ascensor. de la urbanitzaci), al gran drac escultric rodejada de xemeneies escultriques on que domina l’escala principal, i signifca Gaudí usa per primera vegada la tècnica Bellesguard (Bellesguard, 16). Casa resi- una utilitzaci genial del trencadís, amb del «trencadís» (recobriment de superfícies dencial bastida per Gaudí (1900-09) a resultats que s’anticipen al collage i a la amb fragments de ceràmica irregulars), l’indret d’un antic palau de Martí I l’Humà pintura abstracta. Museu Gaudí. Patrimoni molt usada pel Modernisme. Altres antici- (mort el 1410), darrer rei de la dinastia de la Humanitat segons la Unesco. pacions sn el treball sinus de la forja i la catalana autctona. Per aix prengué utilitzaci de l’arc parablic a la façana i els com a referència l’estil gtic tot allar- Casa Batll (pg. de Gràcia, 43). Casa d’ha- interiors. En la restauraci del 1992 es gant-ne desmesuradament les proporci- bitatges reformada totalment per Gaudí feren recreacions d’algunes xemeneies. ons. La torre es corona amb les quatre en 1905-07, tant a l’exterior (mosaic poli- Patrimoni de la Humanitat segons la barres de la bandera catalana i una creu crom ondulat, tribuna amb columnes de Unesco. Es pot visitar. de sis braços. Es pot visitar. forma ssia, balcons de ferro en forma d’antifaç, coronament amb escates imi- Convent de les Teresianes (Ganduxer, Park Gell (Olot, s/n). Concebut com a tant el llom d’un drac) com a l’interior 85). Col·legi de religioses que Gaudí ciutat-jardí pel banquer Eusebi Gell (caixa de l’escala i ascensor), on juga amb ultimà (1888-89). La seva intervenci PALAU GÜELL —iniciativa que no reeixí—, Gaudí només els tons de la rajola blava. Les formes

16 17 PARK GÜELL

CASA MILÀ. LA PEDRERA

PARK GÜELL PARK GÜELL orgàniques de la façana sembla que estan que formen un espai transitable al terrat, relacionades amb la llegenda de Sant prenen en aquest singular edifci, segura- Jordi, patr de Catalunya (creu clavada a ment l’obra mestra de Gaudí i del Moder- l’esquena del drac, ossos de les víctimes nisme, un aspecte orgànic que s’avança a del monstre a les tribunes). Patrimoni de la l’arquitectura expressionista i a l’escultura Humanitat segons la Unesco. Es pot visitar. abstracta. Restaurada a fons per l’antiga Caixa de Catalunya com a centre cultural, Casa Milà, dita la Pedrera (pg. de Grà- hi ha una planta d’exposicions (principal), cia, 92). Casa d’habitatges (1905-10) on un auditori (soterrani), un habitatge-mostra Gaudí mostra el seu domini de la tècnica amb mobiliari modernista i, a les golfes i creant una complexíssima estructura de terrats, l’Espai Gaudí, que explica i con- pedra aparent, de formes erosionades textualitza la fgura i obra de l’arquitecte. escultricament, peus drets i bigues de Patrimoni de la Humanitat segons la ferro encastats a l’interior. Tots els ele- Unesco. ments, des de les obertures excavades a la pedra de la façana fns a les reixes de Sagrada Família (pl. de la Sagrada Famí- ferro forjat dels balcons o les xemeneies, lia). Temple expiatori, I’obra més coneguda CASA BATLLÓ

18 19 Gaudí inspirant-se en la natura. La nova façana de la Passi compta amb obres de l’escultor Josep M. Subirachs. Patrimoni de la Humanitat segons la Unesco.

LLUíS doMèNECh I MoNTANER

«Castell dels Tres dragons» (pg. de Picasso). Edifici construït com a cafè- restaurant amb motiu de l’Exposici Universal del 1888, és l’obra més cla- rament racionalista de Domènech, on experimenta amb els murs dobles de ma exteriorment aparent (gran nove- tat en arquitectura no industrial), utilitza estructura de ferro laminat a la gran sala «CASTELL DELS TRES DRAGONS» superior i redueix la volumetria de l’edifci a formes geomètriques simples con- centrant en espais ben delimitats els elements decoratius de filiaci gtica (merlets, escuts i torre). Forma part del Museu de Ciències Naturals.

Editorial Montaner i Simon (Arag, 255). Primer edifici important de Domènech, bastit en 1879-85, que combina elements mudèjars, símbols progressistes com els engranatges dentats o les estrelles de cinc puntes i la utilitzaci de ferro i ma vist. Seu d’una important editorial durant anys, a hores d’ara estatja la Fundaci Antoni Tàpies, amb exposici permanent de l’obra del pintor, exposicions temporals, activitats SAGRADA FAMÍLIA culturals i biblioteca amb un important fons FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES sobre cultures no occidentals. de Gaudí, símbol de Barcelona i del de la fe catlica); integraci de l’estructura Fonda o hotel Espanya (Sant Pau, 9). En Modernisme, en el qual l’arquitecte treballà des del fonament fns a la cspide (arcs Palau Montaner (Mallorca, 278). Resi- un hostal ja existent, Domènech decorà tota la vida (els darrers anys amb dedica- parablics sense necessitat de contraforts) dència urbana iniciada per l’arquitecte (1902-03) la planta baixa en col·laboraci ci exclusiva i vivint a peu d’obra) i que i decoraci fortament naturalista (fgures eclèctic Domènech i Estapà (1885) i aca- amb l’escultor Eusebi Arnau (notable deixà inacabat. Iniciat en convencional emmotllades del natural, reproducci en bada per Domènech i Montaner el 1893 xemeneia d’alabastre) i el pintor Ramon estil neogtic el 1882 per F. de P. Villar y pedra de nvols, caramulls de gel, etc.). amb la imposant escala i els frisos cerà- Casas (esgrafat de tema subaquàtic); cal Lozano, Gaudí se’n feu càrrec el 1883 i Les niques parts construïdes directament mics de la façana. Actual Delegaci del destacar l’arrambador de fusta amb meda- projectà —sobre la cripta ja començada i per Gaudí foren l’absis i la façana del Nai- Govern espanyol a Catalunya. llons de ceràmica al·lusius a les províncies perfeccionant-lo contínuament fins a la xement, amb la narraci dels primers anys espanyoles. Manté la funci hotelera. seva mort— un temple grandis on aplicà de la vida de Jess, i les seves torres cam- Casa Thomas (Mallorca, 293). Casa tot el seu saber arquitectnic: simbolisme panar. La polèmica continuaci de les d’habitatges, obra de Domènech de Casa Lamadrid (Girona, 113). Casa d’ha- (preveu dotze torres per als apstols, qua- obres, a partir del 1952, basada en dibui- 1895-98, ampliada el 1912 pel seu gen- bitatges (1902) amb façana que conté un tre més per als evangelistes, una altra per xos i maquetes salvats de la destrucci de dre F. Guàrdia i Vial, on apareixen per repertori decoratiu similar al de la Casa a la Mare de Déu i la més alta —de 170 m la Guerra Civil del 1936-39, a més de primera vegada elements inconfusibles Thomas. d’alçada— que simbolitza Jesucrist, men- diverses torres, ha cobert els darrers anys de la decoraci de l’arquitecte, com els tre que cada finestra, columna, etc. es la nau central i es pot veure el bosc de girasols als ampits dels balcons, I’aplacat hospital de Sant Pau (av. Gaudí). Antic con- relaciona amb sants, institucions o misteris columnes inclinades projectades per ceràmic amb botons en relleu, etc. junt hospitalari en pavellons projectat per

20 21 HOSPITAL DE SANT PAU

Domènech el 1902; en 1912-30 dirigí les la riquesa decorativa, amb magnífques obres el seu fll Pere Domènech i Roura. mostres de vitralls (vidrieres i cpula inver- El pavell d’accés, coronat per una tida de la sala d’audicions), de mosaics (a esvelta torre, té una estructura de ma la façana i a tot l’interior), de pintura i d’es- vist que domina tot el conjunt, enriquida cultura (grup exterior dedicat a la canç amb mosaics de tema histric o capitells popular, de Miquel Blay i, a l’interior, arc i mènsules de pedra en forma d’àngels, que simbolitza la msica popular i la PALAU DE LA MÚSICA CATALANA sintètica obra juvenil de l’escultor Pau musica clàssica i les muses de l’escenari, Gargallo; s’hi destaca també la gran representatives de les msiques nacio- escala i els sostres, de reminiscències nals, d’Eusebi Arnau). El conjunt respon a àrabs. Els pavellons destinats a distintes la idea wagneriana de la integraci de les especialitats mèdiques estan voltants de arts, característica del Modernisme català. jardins, i es troben tots connectats a tra- Després d’una important reforma feta en vés de passatges subterranis. Es pot visi- 1982-89 per Òscar Tusquets es derrocà tar parcialment. Patrimoni de la Humanitat l’església adossada, cosa que donà una segons la Unesco. Centre de la Ruta del nova visi de l’edifci i permeté una remo- Modernisme. delaci profunda (1999-2004) de façanes i serveis. Patrimoni de la Humanitat segons Palau de la Msica Catalana (Sant Pere la Unesco. més Alt). Seu de l’Orfe Català, entitat dinamitzadora de la msica a Barcelona Casa Lle Morera (pg. de Gràcia, 35). des del 1891, i sala de concerts, bastit Casa d’habitatges (1903-05) que perdé en 1905-08. És l’edifci més defnidor del els elements més característics en una Modernisme per la precoç utilitzaci d’es- desafortunada reforma (cupulí i arcs de tructura de ferro laminat i especialment per la planta baixa amb belles escultures). HOTEL ESPANYA CASA LLEÓ MORERA

22 23 Resten interessants treballs escultrics Casa Terrades, dita Casa de les Pun- en balcons i finestres (amb els invents xes (av. Diagonal, 416-420). Gran edifci moderns a nivell de segon pis: gramfon, d’habitatges (1903-05), d’aspecte medie- bombeta elèctrica, telèfon i màquina foto- valitzant que justifca el nom amb què se’l gràfca) i una tribuna angular. El pis principal coneix. Forma un conjunt exempt entre conserva una bona decoraci modernista tres carrers i l’s del ma li confereix un (vitralls, escultures, mosaics, rajoles). Ha caràcter monumental. La coberta, de perfl estat restaurada amb voluntat de tornar-li dentat, és dominada per esveltes agulles tant com era possible l’aspecte primitiu. cniques que coronen les torres angulars, que donen un caràcter nic a aquest sec- Casa Fuster (pg. de Gràcia, 132). Casa tor de la Diagonal; s’hi destaquen també d’habitatges (1908-10) on Domènech les tribunes triangulars així com alguns utilitza molts dels seus elements carac- detalls de disseny interior. Es pot visitar. terístics: base de robustes columnes de pedra rosa, finestres trilobades, orna- Casa Serra (rambla de Catalunya, 126). mentaci foral. El conjunt, per, denota Residència urbana (1903), inacabada, on una gran contenci expressiva, afavorida ELS QUATRE GATS Puig substitueix les habituals referències per la blancor del marbre i l’eurítmia de gtiques per les renaixentistes, sense les façanes; la posterior és inslitament perdre, per, el seu segell personal. Seu plana. Actualment és un hotel. de la Diputaci de Barcelona.

Fàbrica Casaramona (av. Marquès de JoSEP PUIG I CAdAFALCh Comillas, 6-8). Gran fàbrica de filats (1911) on Puig accentuà les qualitats Casa Martí (Montsi, 3 bis). Casa d’ha- expressives del ma, que li permet de bitatges (1895-96) que respon plenament conjuminar la més estricta funcionalitat al primer estil de Puig i Cadafalch, uni en l’organitzaci de les naus amb un CASA TERRADES d’elements del gtic català i forà, amb discret per efectiu decorativisme medi- gran cura dels detalls escultrics i del tre- evalitzant, unit a l’s de la volta catalana En destaquen els ferros de les fnestres i ball de ferro. És més coneguda pel nom arreu del conjunt. Sn notables també I’esgrafiat figuratiu de la testera de la de la cerveseria «Els Quatre Gats» de la les dues torres i el treball de forja. Fou façana, amb l’Assumpci de Maria i gar- planta baixa, centre de la bohèmia moder- molts anys caserna de policia, fins a landes forals. Seu del Museu de l’Esport nista on es reunien i exposaven els pintors la seva adquisici per La Caixa (1992), Melcior Colet. Casas, Nonell, Picasso, mentre el cabare- que a partir del 2000 inicià un ambicis tier Pere Romeu (representat al seient pos- PALAU MACAYA projecte de remodelaci —on participà terior del tàndem de la pintura de Casas Arata Isozaki— per estatjar-hi el centre PERE FALQUéS que decorava el local) feia sessions de d’Eusebi Arnau. A la façana principal, cultural CaixaForum. putxinel·lis. Actualment és un restaurant tema nacionalista de Sant Jordi lluitant Fanals-banc del passeig de Grà- que recrea la decoraci original. contra el drac. Es pot visitar. Casa Quadras (av. Diagonal, 373). Resi- cia. Dissenyats vers 1900 per Falqués, dència urbana dels barons de Quadras aleshores arquitecte municipal, la seva Casa Amatller (pg. de Gràcia, 41). Casa Palau Macaya (pg. de Sant Joan, 108). (1904), bona mostra de la capacitat de dis- restauraci ha redescobert els colors d’habitatges refeta per Puig i Cadafalch Residència urbana bastida el 1901, de seny i elegància de Puig, des de la reixa originals del ferro (grana i daurat), con- damunt un edifci ja existent (1898). Hi façana blanca amb esgrafats i obertures de la porta fns als interiors, passant per la solidat la sinuosa estructura i recuperat afegí l’equilibradíssima façana amb tes- amb decoraci escultrica, es destaca façana, que conjumina, com la de la Casa els globus de llum; els bancs sn de tera esglaonada a la manera de les cases el pati interior, amb una curiosa escala de les Punxes, formes gtiques i plateres- trencadís blanc. famenques, galeria correguda i esgraf- coberta. Centre cultural de la Fundaci ques amb una abundant decoraci foral. ats dins la tradici arquitectnica cata- «la Caixa». Seu de l’Institut Ramon Llull. Es pot visitar. Fanals de l’avinguda Gaudí. Restaurats, lana, a més de la tribuna gticoforal, i tenen una base en forma d’obelisc de reformà alhora el pati interior amb l’es- Casa Muntadas (av. del Doctor Andreu, Casa Company (Buenos Aires, 56-58). pedra i coronament de ferro color grana; cala i el pis principal, a hores d’ara seu 48). Casa residencial al peu del Tibidabo Residència urbana (1911) que pertany a sn obra igualment de vers 1900. de l’lnstitut Amatller d’Art Hispànic. Sn (1901) que respon als esquemes de la l’etapa de transici de Puig entre el ple disseny de Puig els mobles, llums, pavi- masia catalana, enriquida amb un corona- Modernisme, goticitzant, i la seva dar- Monument a Pitarra (pl. del Teatre). ments i vitralls, i té una notable xemeneia ment ondulat a la façana, de fliaci barroca. rera època, d’un personal classicisme. Monument al dramaturg català Frederic

24 25 Casa Enric Batll (pg. de Gràcia, 75). Casa d’habitatges (1893-96), convertida en hotel, construcci mixta de pedra i ma vist on destaquen notables mostres de disseny com les aplicacions de ceràmica vidriada en forma de lira, elements de ferro forjat en forma de palmera, etc.

Cases Cabot (Roger de Llria, 8-14). Cases d’habitatges veïnes (1901-05) amb magnífca porta d’ornament entre- llaçat sobre perfil d’arc apuntat a la primera i sbries tribunes envidrades i esgrafat restaurat a la segona.

FANAL DEL PASSEIG DE GRÀCIA ENRIC SAGNIER

Soler, dit «Pitarra», inaugurat el 1907, amb Palau de Justícia (pg. de Lluís Companys). escultura d’Agustí Querol; Falqués en feu Obra feta conjuntament per Sagnier i el pedestal, molt abarrocat, dit popular- Josep Domènech i Estapà en 1887-1911, ment el «nmero dos» per la seva forma. un dels primers edifcis pblics moderns de la ciutat; monumental i sever, d’acord hidroelèctrica de Catalunya (av. de amb la seva funci, té dos cossos centrats Vilanova, 12). Antiga fàbrica d’electrici- per patis i coronats per torres angulars; tat, feta el 1897 utilitzant ja una estruc- el nucli central, amb porxo característic i tura de ferro vist combinat amb ma; interessant reixa, allotja la gran sala amb conserva la interessant maquinària. Ha columnes de granit rosa i elevada coberta estat restaurada amb encert. d’arcs de ferro a la vista. El decorà el pintor Josep M. Sert.

JoSEP VILASECA El Pinar (Manuel Arns). Casa residencial al peu del Tibidabo (1903), per al Arc de Triomf de l’Exposici del 1888 banquer Arns. L’agulla de la torre fa (pg. de Lluís Companys). Arc d’accés al destacar l’edifici, que té els elements ARC DE TRIOMF recinte de l’Exposici Universal del 1888, signifcatius (galeria, torre, fnestres) de dins les proporcions dels arcs de triomf pedra; interessant reixa de forja a l’en- clàssics per resolt amb ma vist i apli- trada de carruatges. cacions de ceràmica (escenes fguratives i frisos amb motius vegetals). Casa Mulleras (Gran Via, 654). Casa d’habitatges (1904), amb notable tribuna Casa Pia Batll (rambla de Catalunya, 17). a la façana i gran vestíbul amb l’escala Casa d’habitatges (1891-1906) en la qual principal; delicat esgrafiat amb dames destaquen els cupulins terminals de la dansant. façana i I’s de les bigues de ferro, especialment a les obertures de la planta baixa. Església de Pompeia (av. Diagonal, 450). Església i convent caputxí annex Casa Quadros (Rambla, 82). Casa d’ha- (1907-15), que reinterpreten formes del bitatges (1891-96) i antiga paraigeria, gtic català, com la coberta de bigues de la qual manté les característiques de fusta sobre arcs de pedra, amb ele- ornamentals, amb un drac que sosté un ments ornamentals nous, com els capi- fanal i un paraigua, composici de ferro tells orgànics. de regust oriental. EL PINAR TEMPLE DEL SAGRAT COR

26 27 Temple del Sagrat Cor (cim del Tibi- sobretot al campanar i a la façana princi- dabo). Iniciat el 1902 amb les obres de pal (Sant Antoni), mentre que la lateral té l’església inferior, amb una interessant formes més inspirades en Gaudí. portalada de regust barroc i treball escultric i decoraci vegetal molt realista d’Eusebi Arnau. La mort de l’arquitecte ANToNI M. GALLISSà (1931) i la Guerra Civil en paralitzaren la construcci, continuada pel seu fll. Casa Llopis i Bofll (València, 339). Casa d’habitatges (1902) de grans dimensions Caixa de Pensions (via Laietana, 56). on Gallissà mostra gran cura en els detalls Antiga seu central d’aquesta instituci decoratius; la façana, de murs llisos i tribu- d’estalvi (1914-17), edifci neogtic amb la nes paral·lelepipèdiques, revela la infuèn- façana acabada en una torre amb punxa, cia racionalista de Domènech i Montaner. notable peça escultrica.

JoAN MARToRELL I MoNTELLS JoAN RUBIó I BELLVER CASA GOLFERICHS Església de les Saleses (pg. de Sant Casa Golferichs (Gran Via, 491). Residèn- de les formes i pel peculiar cromatisme, Joan, 92). Església (1882-85) que repre- cia urbana (1900-01) d’acurada volumetria que li dona, per, un segell personal. Cal senta un interessant precedent del i refnats detalls, en una original reinterpre- destacar el contrast entre la façana simè- Modernisme, en la qual Martorell renovà taci d’elements gtics i un bon tractament trica i urbana de la Diagonal i la posterior de manera personal les formes neogti- dels materials. Coneguda popularment (Crsega), més lliure i acolorida. Notable ques mitjançant un s intel·ligent del ma, com «EI Xalet», se salvà de la demolici vestíbul amb mosaics i vitralls de formes aplicat per primera vegada en un edifci gràcies a la reivindicaci del veïnat i actual- orgàniques i tonalitats ocres i violades. religis, i enriquit amb l’s del color, espe- ment estatja un centre cívic municipal. cialment a la façana-campanar. Torre Sant Jordi (Sant Eudald, 11). Casa CASA LLOPIS I BOFILL El Frare Blanc o Casa Roviralta (av. del residencial (1906), voltada de jardí, de Tibidabo, 31). Casa residencial (1903-13), línia sinuosa, coronada per un caracte- BERNAdí MARToRELL amb elements gtics, a base de ma, on rístic cupulí. s’evidencien els magnífcs resultats cons- Convent de Valldonzella (Cister, 41). tructius i decoratius obtinguts pels opera- Convent cistercenc femení (1910), bas- ris de l’època modernista. JoSEP M. JUJoL tit als primers contraforts del Tibidabo, que conjumina infuències de Gaudí i de El Castell (Tibidabo). Sanatori (1903), edi- Casa Planells (av. Diagonal, 332). Casa Domènech i Montaner en una personalís- fci auxiliar format per cilindres de diferents d’habitatges (1923-24) que sembla inspi- sima adaptaci del gtic de potent volu- altures al voltant d’una gran sala també rada en la Pedrera de Gaudí, simplifcada al metria i una utilitzaci modèlica del ma. circular, amb paraments de ma i cobertes màxim; hi destaca la gran tribuna ondulada. cniques revestides de trencadís. Convent del Redemptor (Bellesguard, 50). Convent (1926), situat prop la casa Casa Rialp (Dominics, 14). Casa residen- JoSEP M. PERICAS Bellesguard de Gaudí, bastit dins la cial (1908-10), construïda amb ma vist mateixa tnica, encara que més modest, i maçoneria; el ma forma els emmarca- Monument a Mossèn Cinto Verdaguer del convent de Valldonzella. ments de les fnestres, les columnes salo- (av. Diagonal-pg. de Sant Joan). Carac- mniques i el ràfec del balc angular, la terístic monument (1913-24) format per torre mirador, etc. una llarga columna, amb escultures dels CAMIL oLIVERAS germans Oslé, dedicat al gran poeta de la Renaixença catalana. La Maternitat (trav. de les Corts, 161). Ins- SALVAdoR VALERI tituci benèfca destinada a l’assistència de Església del Carme (Bisbe Laguarda). parteres i infants abandonats, obra iniciada Casa Comalat (av. Diagonal, 442). Casa Església (1910-14) amb façana de ma el 1883 i acabada el 1902, ja mort Oliveras. d’habitatges (1909-11), obra inslita molt que mostra la conjunci d’elements de Sn interessants els pavellons centrals, de infuïda per Gaudí per l’abarrocament massís l’arquitectura centreuropea del moment, pedra i ma, i I’interior del pavell de l’Ave CONVENT DE VALLDONZELLA

28 29 demostra ser seguidor de Puig i Cada- falch, si bé en els detalls decoratius substitueix la seva elegància per una certa rotunditat de les formes; a l’interior destaquen l’escala i la sala dita La Peixera, amb una gran claraboia de vitralls policroms.

JoSEP LLIMoNA

Monument al dr. Robert (pl. de Tetuan). Monument realitzat en 1904-10 a la plaça de la Universitat, dedicat pels barcelonins al seu alcalde Bartomeu Robert, home molt estimat. Desmuntat en època franquista, es recuperà el 1979 i s’instal·là en el nou MONUMENT AL DOCTOR ROBERT indret. La qualitat plàstica del basament, que sosté els grups al·legrics del treball, Maria, amb una notable escala. Actual seu del metge, etc., ha fet que s’atribuís, err- de diferents administracions pbliques. niament, a una intervenci de Gaudí.

ALExANdRE SoLER I MARCh MANUEL SAyRACh

Casa heribert Pons (rambla de Cata- Casa Sayrach (av. Diagonal, 423). Casa lunya, 19-21). Casa d’habitatges d’habitatges (1918), influïda per Gaudí (1907-09), molt influïda per l’arquitec- per amb una evident depuraci formal, PLAÇA DE TOROS MONUMENTAL tura vienesa del moment; destaquen els amb un interessant vestíbul, de formes relleus de la façana, amb representacions orgàniques. La casa veïna del carrer IGNASI MAS I MoRELL al·legriques de les arts. Actual seu del d’Enric Granados, 153, obra de 1926, és Departament d’Economia de la Generali- també de Sayrach. Plaça de toros Monumental (Gran Via, tat de Catalunya. 749). La més gran de les dues places de toros barcelonines, obra de 1913-15 feta JULI M. FoSSAS en col·laboraci per Mas i Joaquim Raspall, AdoLF RUIz I CASAMITJANA que adapta lliurement l’arquitectura àrab. Casa Villanueva (Roger de Llria, 80). La Rotonda (av. del Tibidabo, 2). Edifci Casa d’habitatges (1907) que ocupa tot construït com a hotel (vers 1905), per un xamfrà, amb tribunes de pedra i de JERoNI F. GRANELL iniciativa de la família Andreu, en el qual vitralls, la central coronada per una visto- destaca l’ornamentada torre angular que síssima cpula amb alta punxa. Casa Granell (Girona, 122) Casa d’habi- li dona el nom. tatges (1903), que destaca per l’exacerbat cromatisme de la façana i per la decora- EdUARd FERRéS ci del vestíbul. ANToNI dE FALGUERA El Siglo (Casa damians) (Pelai, 54). Tra- Casa de la Lactància (Gran Via, 475). dicionals magatzems (1915), obra feta ELS MERCATS Instituci benèfica (1910), amb façana en col·laboraci per Ferrés, Lluís Homs neogtica coronada per un grup escult- i Ignasi Mas, un dels primers edifcis de La ciutat compta amb una sèrie de mercats, ric d’Eusebi Arnau. Actualment és una llar formig armat de Barcelona; s’hi des- centres plens de vitalitat i animaci popular d’ancians. taca el gran parament de vidre i l’atlant i que, si bé responen a una tipologia anterior la cariàtide de la part superior, també de al moviment estricte, ja que la construcci Escola Municipal de Msica (Bruc, 110). formig. Remodelat el 1987, estatja de s’inicia a mitjan s. XIX, mostren ja la preo- Conservatori (1916), edifci on Falguera nou uns magatzems. cupaci pels nous materials (estructures MERCAT DE LA BOQUERIA

30 31 la porta amb un gran taronger), llums i decoraci als sostres, armaris amb les col·leccions de pots; Farmàcia Puig-Oriol (Mallorca, 312), obra de 1913, amb curiosos vidres a les portes, amb pedres de colors incrustades, mobiliari i recipients a l’interior; antiga Farmàcia Genové (Rambla, 77), obra d’Enric Sag- nier (1911) amb motius gtics a la façana.

Altres establiments que sovint adoptaren aquest tipus de decoraci foren les pastisseries i els forns de pa. De les primeres, citem l’Antiga Casa Figueras (Rambla, 83), decorada per Antoni Ros i Gell (1902) que conserva mobiliari i vitralls i la interes- MARQUETERIA, DE G. HOMAR MOSAIC CERÀMIC, DE G. HOMAR I A. SERRA sant façana amb el rètol de mosaic i un PENJOLLS, DE LLUÍS MASRIERA magnífc relleu a l’angle que representa de ferro que suporten la coberta) i tenen mobiliari als museus i també als comer- una segadora amb la garba de blat al L’època modernista coincidí amb la cons- elements decoratius afegits, molts ple- ços d’antiguitats— i en la d’establiments braç. La feca del carrer Girona, 73, amb trucci del Cementiri Nou o del Sud-oest, nament modernistes. Citem-ne primer comercials situats sovint en cases més la façana decorada amb les típiques cor- situat als vessants marítims de la mun- el Born, a prop del parc de la Ciutadella, antigues per que renovaren l’aspecte bes. Altres establiments interessants sn: tanya de Montjuïc, i les grans famílies que fou molts anys mercat central, obra exterior i interior d’acord amb la nova l’antiga botiga Jaumà, més tard Filatèlia de la burgesia encarregaren als arqui- de Josep Fontserè i Mestre (urbanitzador moda. Una passejada per la ciutat permet Monge, que conserva la façana de fusta tectes sumptuosos panteons que dona- del parc) i de l’enginyer Josep M. Cornet admirar encara alguns establiments que goticitzant, traslladada al carrer del Pi, ren també ocasi a l’obra dels escultors (1876), dins el model de Les Halles pari- els propietaris han tingut el bon gust de 16 (malauradament ja no es poden veure i serrallers. Algunes escultures, com les senc, cobert per una bella piràmide octo- conservar. els elements de mobiliari interior); l’antiga de Josep Llimona, sn autentiques obres gonal; hi han estat excavades interessants botiga de robes El Indio (Carme, 24), amb mestres en el seu gènere. Entre els arqui- ruïnes de la part de la ciutat enderrocada Les farmàcies formaren un grup espe- façana que respon a les orientacions més tectes citem obres de Josep Vilaseca a partir del 1714. El mercat de Sant Antoni cialment receptiu als nous corrents i internacionals de l’Art Nouveau (inici del s. (Pante Batll, del 1885, amb àngels a (Comte d’Urgell/Tamarit) és obra d’Antoni resta un bon nombre d’establiments que xx); Casa Teixidor (rda. de Sant Pere, 16), l’entrada d’inspiraci egípcia), Antoni M. Rovira i Trias (1872-82) i incorpora l’expe- mantenen aquesta decoraci. Citem-ne antiga botiga de material de dibuix, obra Gallissà (Pante La Riva, del 1891, ver- riència constructiva de l’anterior; el mercat només algunes: Farmàcia J. de Bols de M.J. Raspall (1909), en la qual destaca tical i de base gtica amb gran creativi- de Sant Josep o de la Boqueria (Rambla), (València, 256), una de les més com- sobretot el rètol exterior; Grill Room (Escu- tat en les formes decoratives), J. Puig i edifcat en diverses etapes (1840-1914), pletes, amb interessants vitralls (el de dellers, 8), restaurant amb la façana i ele- Cadafalch (Pante Terrades, Pante dels el més vital i ben assortit de la ciutat, que ments interiors conservats. Barons de Quadras; Pante Macià del ofereix un bigarrat contrast de colors, olors 1917; Pante Damm, del 1897), Enric i cridria de venedors, té una gran porta Té especial interès el Cercle del Liceu, Sagnier (Pante Montobbio, 1898; Pan- d’entrada decorada amb motius modernis- club privat de difícil accés, integrat dins te Juncadella; hipogeu Coll Portabella, tes, de ferro i vitralls, i ha estat remodelat; l’edifci del Gran Teatre del Liceu, d’pera, 1910) o J. M. Jujol (làpides sepulcrals el mercat de la Llibertat (1874), a la plaça restaurat (1999) després de l’incendi de Gibert-Romeu, 1910; Planells, 1916; San- del mateix nom, al barri de Gràcia; i encara la sala i l’escenari (1994). El Cercle, fun- salvador, 1919). molts altres, com el mercat de la Concep- dat el 1847, que no sofrí danys, renovà ci (Arag/Bruc), el mercat d’en Galvany bona part de la decoraci al tombant dels (Calaf/ Madrazo), etc. segles XIX-XX, segons projecte de Josep Pasc i d’Alexandre de Riquer (que en dissenyà els mobles), amb vitralls d’Ole- EL ModERNISME guer Junyent de tema wagnerià; hi ha una EN LA dECoRACIó magnífca col·lecci de pintura de l’època (Masriera, Urgell, Cusachs, Rusiol, Mir, El gust i la sensibilitat modernistes s’in- etc.), sobretot els dotze plafons de Ramon troduïren, naturalment, en la decoraci Casas al sal dit La Rotonda, bellíssim dels interiors —resten belles mostres de ANTIGA CASA FIGUERES compendi de la sensibilitat modernista.

32 33 Bonanova Sant Gervasi Park Gell 1

Pedralbes 4 57 40 50 47 6 24 7 Barcelona 2 56 46 71

Antoni Gaudí Enric Sagnier 48 60

1. Casa Vicens 39. Palau de Justícia s

e Avinguda Diagonal Carrer de l’Escorial 2. Pavellons Gell 40. El Pinar m l a er de Pi i Maragall 3. Palau Gell 41. Casa Mulleras 58 B Carr 4. Convent de les Teresianes 42. Església de Pompeia Les Corts Travessera de Gràcia 29 e

5. Casa Calvet 43. Temple del Sagrat Cor d 6. Bellesguard 44. Caixa de Pensions 17

7. Park Gell e

r 64 r 20 8. Casa Batll Joan Rubi i Bellver a 9. Casa Milà, dita la Pedrera 45. Casa Golferichs C 10. Sagrada Família 46. El Frare Blanc 42 31 o Casa Roviralta 26

Comte d’Urgell 49 de Gaudí Lluís Domènech i Montaner 47. El Castell Carrer de Crsega 11. Castell dels Tres Dragons 48. Casa Rialp 25 12. Editorial Montaner i Simon 28 vinguda Carrer de Rossell A 13. Palau Montaner Altres arquitectes 9 Passeig de Sant Joan Avinguda Diagonal 14. Casa Thomas 49. Casa Comalat Carrer de Provença 23 10 15. Fonda Espanya 50. Torre Sant Jordi Carrer de Provença Carrer del Carrer 37 14 72 16. Casa Lamadrid 51. Casa Planells 13 68 52 Carrer de Mallorca Carrer de Mallorca 17. Hospital de Sant Pau 52. Monument a Mossèn 30 16 54 18. Palau de la Msica Cinto Verdaguer 65 55 51 Carrer de València Catalana 53. Església del Carme 12 62 Carrer de València 19. Casa Lle Morera 54. Casa Llopis i Bofll Passeig de Gràcia 8 20. Casa Fuster 55. Església de les Saleses Carrer d’Arag Carrer d’Arag 56. Convent de Valldonzella Rambla de Catalunya 22 Josep Puig i Cadafalch 57. Convent del Redemptor 70 19 21. Casa Martí 58. La Matermitat

22. Casa Amatller 59. Casa Heribert Pons Sant Joan Carrer de Balmes Carrer 67 61 45 23. Palau Macaya 60. La Rotonda 59 Carrer del Bruc Carrer 63 24. Casa Muntadas 61. Casa de Lactància 35 41 25. Casa Terrades, dita 62. Escola Municipal de Msica Gran Via de les Corts Catalanes Gran Via de les Corts Catalanes Casa de les Punxes 63. Monument al Dr. Robert Ronda Universitat 5 Carrer de Girona de Girona Carrer 26. Casa Serra 64. Casa Sayrach 27 69 de Roger Llria Carrer 27. Fàbrica Casaramona 65. Casa Villanueva Plaça Antoni Plaça Ronda 38 de Sant Per 28. Casa Quadras 66. El Siglo (Casa Damians) d’Espanya Sant 66 de 29. Casa Company 67. Plaça de toros Monumental Catalunya de Bailèn Carrer de 68. Casa Granell 44 Passeig de Passeig Pere Falqués Ronda 53 e 33 Meridiana 30. Fanals-banc del passeig Museus 21 18 34 de Gràcia 69. Museu Nacional 31. Fanals de l’avinguda Gaudí d’Art Catalunya (MNAC) 39 32. Monument a Pitarra 70. Museu del Modernisme vinguda A 33. Hidroelèctrica de Catalunya de Barcelona La Rambla

71. Casa Museu Gaudí A vinguda del Paral·lel Josep Vilaseca 72. Museu del Temple Expiatori 36

34. Arc de Triomf de la Sagrada Família 15 Laietana Via 11 Passeig de Pujades 35. Casa Pia Batll 36. Casa Quadros Ronda de Sant Pau 37. Casa Enric Batll 3 38. Cases Cabot 32 Passeig de Picasso

34 35 RUTA 2 Novament cap al nord, la poblaci de Sant Vicenç dels Horts, que els darrers anys ha tingut un enorme creixement demogràfc, recorda, amb alguns estimables edifcis A les terres del Vallès modernistes, un passat, relativament recent, agrícola i d’assossegat estiueig. Ben a prop, I’encreuament viari dels pel ponent de Barcelona Quatre Camins permet, cap a ponent i per la carretera de l’Ordal, arribar-se fns a dues boniques poblacions amb mostres del Modernisme: Cervell, on val la pena arribar-se també al singular paratge d’arenisques roges que hostatja la vella església romànica de Santa Maria, i Vallirana, ben urbanitzada i amb una evident vocaci residencial.

De tornada a Quatre Camins, es creua novament el Llobregat i, a Molins de Rei, s’agafa la ruta cap al Papiol, poblaci quest és un recorregut relativament breu —en enflada en un tur i dominada per quilmetres per no pas en contingut— pels voltants A un antic castell restaurat, sobre la de Barcelona, que permet la visita d’un seguit de vall del Llobregat, des d’on val la monuments modernistes situats, bàsicament, a les pena arribar-se fns al singular comarques del Vallès Occidental i el Baix Llobregat, un paratge immediat dit les Escletxes. país densament poblat on la intensa implantaci industrial i el creixement urbà, una mica anàrquic, no sn destorb Per Castellbisbal i per una ruta encara per trobar racons agradables i elements complementaris d’interès. que creua la zona industrial de Sant Andreu de la Barca, s’accedeix La sortida de Barcelona cap a la poblaci d’Esplugues ben aviat a Martorell, amb dos bells de Llobregat, situada al seu límit municipal, permet el museus de ceràmica i el pintoresc contacte amb els valors modernistes d’una vila que encara pont del Diable que, segons diu la llegenda, el construí quasi sencer guarda l’aroma del tranquil poble que fou als racons de MARTORELL. PONT DEL DIABLE la plaça de l’Església i el carrer de Montserrat. Tot seguit, —li falta una pedra— en una sola nit. trobem, ben a prop d’Esplugues, Sant Joan Despí, on les Des de Martorell, i ara cap al sud-oest belles mostres del Modernisme han quedat immerses en un per la vall de l’Anoia, arribar-se fns a la propera poblaci marc intensament industrialitzat, i Cornellà de Llobregat, de Gelida és una bona pensada, perquè a més de les una important ciutat satèl·lit de Barcelona, que té una mostres de Modernisme hi trobem un bell paisatge característica torre de les Aiges creada per portar les circumdant on no falten ni les deus abundants, ni la aiges del Llobregat i depurar-les. imposant presència d’un castell, ni una constel·laci de xalets d’estiueig. Des de Cornellà, i creuant el curs del riu, la ruta porta ben aviat a Sant Boi de Llobregat, al peu del tur de Sant Ramon, Novament a Martorell, la ciutat de Terrassa, l’antiga Egara, i, tot seguit, cap al nord, al municipi de Santa Coloma de és la prxima fta de l’itinerari, un camí ara de continuades Cervell on, a l’àrea industrial de la Colnia Gell, la cripta i belles vistes, especialment sobre la propera muntanya de l’església inacabada de Gaudí no solament és un dels de Montserrat. Sobre les excel·lències de Terrassa, gran monuments modernistes més interessants del gran centre industrial, monumental —amb el conjunt d’esglésies arquitecte sin que s’acompanya d’un bell entorn natural. visigoticoromàniques— i cultural no cal insistir. I si es va

36 37 amb prou temps, ¿per què, després de la visita als edifcis modernistes, no arribar-se fns al proper Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, escenari natural d’una gran qualitat?

De Terrassa a Caldes de Montbui, per Castellar del Vallès i Sentmenat, vorejant en part la muntanya de Sant Llorenç, és també un itinerari molt atractiu i variat. A Caldes, la tradici balneària, que arrenca dels romans i és encara vigent, constitueix un element vital. A més d’un interessant patrimoni monumental, que inclou la piscina termal i la galeria que l’envolta d’època romana, a la plaça de la Font del Lle, o l’església parroquial barroca, cal visitar el Museu Thermalia, amb una notable col·lecci de l’escultor Manolo Hugué.

De Caldes de Montbui a Sabadell el camí és breu i també ben agradable, amb pinedes abundants. Just abans d’arribar a la gran ciutat vallesana, caldrà donar una ullada al santuari de la Salut, bellament decorat pel sabadellenc Vila Arrufat, i entrar en la gran concentraci urbana i industrial que és Sabadell, on el pols dinàmic de la ciutat no oblida les intenses activitats culturals. AGULLA DE MANOLO HUGUÉ SANT JOAN DESPÍ. CAN NEGRE Al marge de l’interès del Modernisme, per exemple, cal no oblidar que el de la serra de Collserola i, ja en la divisria de la carena, Museu de l’lnstitut Català de Paleontologia Miquel gaudir d’una bella panoràmica sobre la gran conurbaci Crusafont es compta entre els primers del mn. barcelonina, mentre es baixa per les giragonses del revolt de la Paella cap al nucli urbà de la ciutat. De tornada a Barcelona, les darreres ftes de l’itinerari proposat sn Rubí, que de poble tranquil ha passat a un desenvolupament accelerat i conté alguns elements modernistes estimables, i, seguidament, Sant Cugat del Vallès, poblaci en bona part residencial, amb bells entorns i que —a més de l’empremta modernista— conserva l’imposant edifci del seu antic monestir benedictí, amb la gran rosassa a la façana i un claustre d’excepci. Podem seguir, per tornar al punt de partida, la ruta de l’Arrabassada, que travessa les belles masses forestals

38 39 de nombroses columnes multitud de ner- Monuments vadures irregulars de ma vist i amb una principals nau al voltant en girola. La cripta ha estat considerada una de les peces fonamentals Caldes de Montbui. Poblaci balne- de l’arquitectura del segle XX. Centre d’In- ària amb antiquíssimes fonts termals terpretaci. Patrimoni de la Humanitat explotades ja pels romans (es conserven segons la Unesco. importants restes de les termes que hi construïren). Hi predominen els edificis Cornellà de Llobregat. Antiga pobla- barrocs i vuitcentistes, per hi ha una bona ci agrícola que la proximitat de Barce- decoraci modernista a l’interior del Balne- lona convertí des de la f del segle XIX en ari Broquetas. El museu Thermàlia estatja industrial i de serveis i que constitueix peces de gran interès de l’escultor Manolo una de les grans aglomeracions satèl·lits Hugué, que residí molts anys a la vila. de la capital. Sn d’època modernista la Torre de les Aiges, estaci elevadora de Cervell. Poblaci rural, al peu de les ser- la Societat d’Aiges de Barcelona (1907), res de l’Ordal, que posseeix dues notables la Fàbrica Bagaria (1920-25), monu- esglésies romàniques, la de Santa Maria mental obra en ma de Modest Feu, a de Cervell i la de Sant Ponç de Corbera, i la carretera d’Esplugues, o algunes tor- restes del castell medieval. És modernista res residencials com la Casa Camprubí l’església parroquial actual, feta a partir de (1928), de J. M. Jujol, a la carretera de 1896 segons plans de Josep Font i Gomà i Sant Joan Despí. Antoni Gallissà, goticitzant, amb façana on combina la pedra amb el ma vist i rectoria Esplugues de Llobregat. Poblaci resi- adossada dins el mateix estil. A llevant del dencial. D’època modernista, hi desta- terme, hi ha l’anomenada Granja Garcia, quem el pante Garí, de Puig i Cadafalch, torre modernista d’Antoni Gallissà (1891), i l’antiga masia de Can Casanoves, SANTA COLOMA DE CERVELLÓ. LA COLÒNIA GÜELL de planta quadrada, torre adossada i deco- reformada a l’inici del segle XX per A. M. raci ceràmica. Gallissà; a hores d’ara està integrada en el conjunt del monestir de Montsi. Prop seu, La Colnia Gell. Barri industrial del sn visitables els importants forns de l’an- municipi de Santa Coloma de Cervell, tiga fàbrica Pujol i Bausis, punt de referèn- creat a partir del 1890 pel fnancer i indus- cia obligat per a la producci de ceràmica trial Eusebi Gell i Bacigalupi com a col- aplicada a l’arquitectura modernista. nia tèxtil, urbanitzada per Francesc Berenguer, col·laborador de Gaudí; hi Gelida. Poblaci d’estiueig, dominada construí la casa del director Joan Rubi i per les restes d’un antic castell. S’hi acce- Bellver (1900), amb interessants jocs de deix per un petit funicular. Entre els edif- ma. Per l’edifci més notable és la cripta cis modernistes destaca la Casa Delgado (1898-1915) de l’església (que ha restat (1910), al carrer de Mn. Jaume Via, amb inacabada), que E. Gell encarregà a una interessant reixa de ferro. Gaudí. Constitueix una de les obres més estudiades del genial arquitecte per la El Papiol. Poblaci rural prop el Llo- innovaci estructural —s de les columnes bregat, a hores d’ara nucli residencial. inclinades segons les empentes que han Domina la vila el castell senyorial, gran de suportar, cobertes parabliques i hiper- edifici en la seva major part d’època bliques— i pel soberbi s dels materials gtica, ben restaurat. Hi ha algunes cases —pedra basàltica i ma enriquits amb la de gust modernista, entre les quals des- policromia de mosaics i vitralls—, així com taca Can Bou o la Casa de Pedra, obra de també per la riquesa espacial de l’interior i Salvador Valeri (1914), que fou arquitecte del porxo d’entrada. La planta s’inscriu en municipal, d’infuència gaudiniana, amb un oval irregular, amb un cos central dividit coronament ondulat i balcons que repro- per dues crugies que sostenen per mitjà dueixen en pedra branques d’arbre. SANTA COLOMA DE CERVELLÓ. LA COLÒNIA GÜELL

40 41 Rubí. Antiga poblaci agrícola que al llarg del segle XX experimentà un ràpid i constant procés d’industrialitzaci i un espectacular augment demogràfc. Al nucli antic hi ha, de l’època modernista, el Mercat Vell, convertit en sala d’exposicions, i el Celler Cooperatiu (1920), obra de Cèsar Martinell.

Sabadell. Important poblaci industrial que des de mitjan segle XIX esdevingué un dels centres llaners més importants d’Europa (fou anomenada la Manchester catalana). A més de mostres interessants d’arquitectura neoclàssica i industrial (antigues fàbriques amb habitatges per als treballadors), té un bon conjunt modernista: Jeroni Martorell planejà la Caixa d’Estalvis de Sabadell (1905), edifci de pedra amb una gran varietat i perfecci als vitralls i una notable claraboia, així com també l’Escola Industrial (1907-10), actual centre cultural, voltat de jardí; Bernadí Martorell, I’església de Sant Agustí (1924-32); Josep Renom, arquitecte municipal, feu diverses cases com la Casa Arimon; Enric Sagnier reformà SABADELL . ESCOLA INDUSTRIAL en estil neogtic l’església arxiprestal de SANT JOAN DESPÍ. TORRE DELS OUS Sant Feliu (1910-1921). La popular Torre de l’Aigua, a llevant de la ciutat, obra del 1918, de l’arquitecte Lluís Homs Moncusí, de formig armat, té aquesta sensibilitat, i fou un dels primers exemples d’aplicaci d’aquest material.

Sant Cugat del Vallès. Poblaci residencial, formada al voltant de l’antic monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès, molt important en la histria de Catalunya, del qual resten la gran església de transici del romànic al gtic, el claustre romà- nic i les muralles que el volten. D’època modernista resten diverses obres: la Casa Massana, de Ferran Romeu; el Celler Coo- peratiu, de Cèsar Martinell (vers 1921), amb els típics arcs parablics de ma vist, el Mercat Municipal, Ia Casa Lluch (1906), a la carretera de l’Arrabassada, d’Eduard M. Balcells, de formes geomètriques i abundant policromia ceràmica.

Sant Joan despí. Poblaci tradicional- ment agrícola, de masies disseminades, SANT CUGAT DEL VALLÈS. CASA LLUCH es convertí des de la f del s. XIX en lloc SANT JOAN DESPÍ. CAN NEGRE

42 43 TERRASSA. VAPOR AYMERICH TERRASSA. MASIA FREIXA d’estiueig de barcelonins i modernament El Mercat Municipal (1930) és obra de municipal de Sant Jordi, on aplicà l’arc actualment l’Arxiu Tobella, de fotografes en nucli d’immigraci que ha urbanitzat Cèsar Martinell. parablic gaudinià, pren un aire islàmic antigues; la Casa Barata (1905); el Gran gairebé tot el terme. En fou arquitecte per les arcades de la façana, la coberta Casino (1920), entre molts altres. municipal Josep M. Jujol, que hi deixà Sant Vicenç dels horts. Antiga poblaci ondulada i la torre com a minaret, malgrat alguna de les seves millors obres: la Torre agrícola, centre d’estiueig des de l’inici l’absència de decoraci (I’edifci va ser el Vallirana. Petita poblaci vora la carretera dels Ous (1913), prop l’estaci, nom amb del segle XX i després nucli industrial i conservatori de msica; ara acull depen- de Barcelona a València pel coll de l’Or- què es coneix la Torre de la Creu per la d’immigraci. La Casa del Com (1924) dències municipals); I’antic Vapor Ayme- dal, ruta important fns a la construcci forma de les cpules, I’obra més repre- és obra de l’arquitecte municipal Melcior rich, Amat i Jover, fàbrica de teixits a la de l’autopista. Té un petit grup de cases sentativa de Jujol, amb planta formada Vinyals, amb pati central i bonica façana; rambla d’Ègara (1907-08), de 12.000 m2 unifamiliars, de planta i pis, amb decoraci per intersecci de cinc cilindres que cases modernistes com la Torre Blanca, de superfície, que rep la llum zenitalment modernista. assoleixen diferents alçades; Can Negre la Torre Negra, el Molí dels Frares (antiga per l’especial confguraci de la coberta, (1915-30) és l’adaptaci d’una masia possessi del monestir de Sant Pau del amb voltes de ma amb tirants (actu- antiga i el seu coronament ondulat, la tri- Camp, reformada), Can Pujador. alment estatja molt adequadament el buna en forma de carrossa i els suports Museu de la Ciència i de la Tècnica de vinclats l’han fet considerar un precedent Terrassa. Poblaci que afegí a un ric pas- Catalunya); una altra fàbrica, el Vapor arquitectnic del superrealisme; la cape- sat histric (seu d’un antiquissim bisbat, Amat o Ca l’Izard, basa la seva coberta lla interior reinterpreta elements barrocs, el d’Ègara) del qual resta un interessant en la tradicional cpula amb llanterna, mentre que l’espai de l’escala sorprèn conjunt d’esglésies visigoticoromàniques, sempre de ma (actual Sala Muncunill pel seu intens color blau; restaurada, és una important activitat industrial tèxtil d’exposicions); la Casa de la Ciutat és centre cultural municipal; la Casa Rovira des del segle XIX, paral·lela a la de Saba- un interessant edifci neogtic, del 1903, (1926), també antiga masia reformada; dell. El Modernisme incidí en els edifcis igual com la Casa Puig Arnau, al carrer la Casa Jujol (1932), que es construí el pblics, en residències de la burgesia i en del Nord, anterior (1898); l’Escola Uni- mateix arquitecte. Jujol decorà interior- les fàbriques. Cal destacar l’obra de Lluís versitària d’Enginyeria Tècnica o Escola ment la parrquia el 1943 (trona amb la Muncunill, arquitecte municipal: la Masia Industrial (1903), gran conjunt neoromà- sinuosa cal·ligrafa típica de l’arquitecte). Freixa (1907-10), que centra avui el parc nic; el Magatzem Farnés (1907), que acull

44 45 RUTA 3 recorregut per la vall d’Arbcies, vorejant el Montseny, que és una de les rutes més agradables i arrodonides d’aquestes terres, fns a arribar a Sant Hilari Sacalm, De la Costa del Maresme poblaci balneària de mltiples i fresques deus, de clima als Pirineus sanits i castanyers ombrívols. El camí de Sant Hilari a Viladrau no desmereix gens pel Montseny de l’anterior i el Montseny segueix present a l’horitz. Viladrau és una poblaci d’estiueig molt ben posada, i la Plana de Vic amb bells topants. Potser la peregrinaci del Modernisme s’hauria de complementar aquí amb una anada fns a la romàntica deu que, en un bell escenari, recorda, de la mà de Guerau de Liost, el gran poeta del Montseny: «Filla del Cel jo s la Font de l’Oreneta / em descobrí l’ocell i quest és un itinerari que no s’hauria d’emprendre em coronà el poeta». Asense disposar de prou temps i d’una decidida predisposici a valorar tot el que de bell té un país, Per les petites mostres modernistes encara que el propsit principal sigui el Modernisme. de Seva i Folgueroles, I’itinerari ha És un trajecte massa ple d’elements d’interès per fet la seva entrada a la Plana de Vic, negligir-los, i que, en relativament pocs quilmetres, on la catifa verda contínua dels prats permet passar dels escenaris més assolellats i mediterranis i conreus es veu interrompuda als d’aire boirs i centreeuropeu, i fns als que presenten un cert aire alpí. només per petits i grisos turons. I arribem a Vic, la capital comarcal En primer lloc, cal deixar-se seduir per les gràcies de d’Osona, ciutat un punt levítica i l’acolorit Maresme, la comarca dels clavells i de les boirosa, centre comercial de dens llargues platges, de les terres de saul, de les alzines contingut i animat mercat. Pel nucli antic de la poblaci, s’ha de passejar i dels pins pinyoners, de l’antiga petja d’ibers i romans, MONTSENY. PANTÀ DE SANTA FE on el Modernisme és present des de Badalona —encara lentament, tafanejant pels vells al Barcelonès— a Tiana i al Masnou, a Vilassar de Mar i carrers, sobretot sota els porxos de Argentona, a Sant Pol de Mar, Canet de Mar i Arenys de la plaça Major, on fer l’aperitiu és un ritual gairebé Mar, i també a Matar, la puixant capital comarcal d’un ric imprescindible. país amb una horta secular de qualitat que, al costat dels saborosos productes de la mar, proporciona una cuina de L’anada de Vic cap al nord, vall del Ter amunt, entre pins, molta categoria, que va des de les llagostes amb garotes roures i fagedes, és un recorregut complementari als pèsols de Llavaneres. pel Ripollès que té un interès evident no solament pels elements del Modernisme sin també, i tant o més, A partir de la vall de la Tordera, divisria amb la comarca pels atractius que complementen el recorregut. En primer de la Selva, I’itinerari, entre pinedes i pollancredes, té una lloc, Ripoll, la capital comarcal, on l’empremta modernista discreta mostra de Modernisme a la monumental vila —cal reconèixer-ho— queda mig ofegada per la imposant fortifcada d’Hostalric, prop del rac solitari i idíl·lic de presència del monestir romànic fundat pel mític abat Oliba, Massanes, entre una vegetaci esponerosa, també amb que fa que aquest indret hagi estat anomenat el «bressol construccions d’aquest art. Després comença un llarg de Catalunya». I Camprodon, centre d’una vall pirenaica

46 47 de verds esponjosos i brillants, d’un paisatge bellíssim, on el Modernisme es justifca per l’existència d’una ja centenària tradici d’estiueig iniciada pel Dr. Bartomeu Robert i continuada per la burgesia catalana del canvi dels segles XIX-XX. I també Campdevànol, aigua amunt del Freser, amb mostres singulars modernistes. I a la Pobla de Lillet, ja a l’Alt Berguedà, en creuar el coll de Merolla en cotxe o agafant el ferrocarril turístic de l’Alt Llobregat, popularment anomenat Tren del Ciment, podem visitar l’obra modernista de carcassa grisa de la fàbrica del Clot del Moro i els singulars i gaudinians Jardins Artigas, i després arribar-se a les espectaculars surgències, relativament properes, de les fonts del Llobregat.

Novament a Vic, la tornada cap a Barcelona —una vegada comprats uns bons embotits— pot ser posposada per l’itinerari que aviat deixa la Plana per endinsar-se en el profund pas obert entre el massís del Montseny i les cingleres de Bertí. Passa pel fons de l’ampla gorja el CASTELLAR DE N’HUG. FÀBRICA DE CIMENT ASLAND modest riu Congost i, aigua avall, I encara una visita lateral des de Granollers, camí de la zona trobem mostres del Modernisme al del baix Montseny. De primer, a Cardedeu, on també de la Figar, I’Ametlla i la Garriga, belles mà d’una llarga tradici d’estiueig el Modernisme és present, poblacions d’estiueig; la darrera té bé que hi trobem altres valors monumentals i paisatgístics també una notable tradici balneària variats i abundants. Seguidament, cal arribar-se a Campins, i una indstria del moble. TAVERTET on si bé la mostra modernista es limita a la presència d’una creu de terme, podem passejar per paisatges d’una gran Per aquestes localitats s’ha obert la qualitat, on boscos i conreus s’alternen harmoniosament porta a la zona més característica del Vallès, on el paisatge i les masies s’orienten a la solana de cara a la llarga plana torna a tenir un decidit caràcter mediterrani i el cel una vallesana. llum rutilant i enlluernadora. Aquí, Granollers és la gran capital comarcal, d’una gran vitalitat. Els dijous, el mercat és, com diu Pau Vila, una festa major comarcal. La llarga tradici d’aquest mercat va molt lligada a la presència de la Porxada, un monument de visita obligada que fa costat als bells exemplars modernistes de la ciutat, on antigament les pageses del rengle, ben a prop, cridaven, regatejaven i venien l’aviram i els conills als marmanyers i compradors en un espectacle nic. Actualment s’hi apleguen 400 parades que ocupen 2,5 quilmetres lineals, en els carrers i les places del centre urbà.

48 49 Argentona. Vila de llarga tradici resi- passeig de la Font Nova i al de Maristany Monuments dencial a causa de les nombroses fonts com el Casal (1882, de J. Vilaseca), Casa principals minerals i medicinals explotades des de Roig (1901), Can Cabot (1900-05, d’E. mitjan s. XIX. Hi ha interessants masies pel Sagnier), Can Mas de Xeixàs (1900-05), terme. De l’època modernista destaca la entre altres. De Juli M. Fossas es conser- L’Ametlla del Vallès. Poblaci residen- casa d’estiueig del gran arquitecte Puig i ven l’Hotel Rigat (ara Hotel de Campro- cial de llarga tradici, té al sector central Cadafalch, al centre de la vila (plaça de don) i el Cinema Rigat, del 1914. del nucli antic diverses obres de Manuel Vendre), refeta en 1897-1900 damunt tres J. Raspall, que en fou alguns anys arqui- petites cases existents. Al veïnat del Cros, Canet de Mar. Poblaci marinera, revita- tecte municipal: l’Ajuntament i escoles hi ha la magnífca mansi dita Can Garí, litzada a partir de la f del segle XIX per (1910), el Cafè (1907), Can Millet de Baix una de les primeres obres importants del la indstria tèxtil i avui centre turístic. A (1909), característiques del Modernisme mateix arquitecte (1898-1900), que hi més d’interessants mostres d’arquitec- modest i rural de la segona generaci. La aplicà el seu característic arqueologisme tura popular, la vinculaci de Domènech Casa Sindreu és obra de Salvador Valeri. neogtic foral a la tribuna d’entrada, amb i Montaner amb Canet (d’on era la família elements decoratius sovint extics en de la seva mare i la seva muller) fa que Arenys de Mar. Vila marinera, centre de un conjunt que vol evocar la casa pairal hi hagi peces valuoses d’aquest arqui- l’Alt Maresme, que compta amb una inte- catalana i amb una gran perfecci en els tecte, com la Casa Roura, a la riera de ressant arquitectura popular al voltant de elements artesanals (esgrafats, vitralls, Sant Domènec (1884), edifci aïllat amb la Rambla i amb un magnífc retaule bar- rajoles, serralleria). Prop seu hi ha la torre circular de ma i ferro ben treballat a roc a l’església parroquial. A més d’algun capella de Sant Miquel del Cros, de Lluís les baranes; l’Ateneu, ara ocupat per una edifci modernista, com el Mercat, obra Bonet i Garí, deixeble de Puig, d’estètica biblioteca, al carrer Ample (1887), amb d’Ignasi Mas del 1928, hi ha interessants gaudiniana (1929). el característic cupulí i balc de forja; escultures funeràries de Josep Llimona reformà l’antiga masia familiar, actual (panteons Bosch, del 1918, i Mundet, del Badalona. Poblaci d’origen romà que Casa-Museu Lluís Domènech i Montaner, 1900) al cementiri, on reposa el poeta Sal- manté al nucli antic alguns trets del seu i reconstruí el notable castell neogtic vador Espriu, que feu de la poblaci (sota passat de vila marinera i residencial, de Santa Florentina, als afores. El seu fll l’anagrama Sinera) un mite literari. completament transformat per la indus- Pere Domènech i Roura creà un interes- CANET DE MAR. CASA ROURA trialitzaci. De l’època modernista hi sant edifci industrial a la Fàbrica Jover, destaquen una sèrie d’edificis del que a base de ma. Rafael Mas hi bastí la fou arquitecte municipal, Joan Amig: Cooperativa La Uni (1920-25), ja dins la Casa Pavillard (1906), les fàbriques Gir línia noucentista i Can Renau, E. Ferrès, (1907-20) i G. de Andreis dita La Llauna Can Busquets i Puig i Cadafalch, I’hotel (1906-19), avui institut d’ensenyament del santuari de la Misericrdia. secundari, amb interessant decoraci a la façana, etc., així com el pante Bosch Cardedeu. Poblaci d’estiueig caracte- (1907), escenogràfc conjunt goticoforal rística del Vallès, té bon nombre de torres al petit cementiri. o xalets de l’època modernista, obra de diversos arquitectes com M.J. Raspall (la Campdevànol. Poblaci prxima a Ripoll, Granja Viader, del 1925, que actualitza el coneguda per la tradicional dansa o gala model de masia catalana amb coberta a de Campdevànol, que es balla per la dues aiges) o Eduard Balcells (Casa Gual, Festa Major. Hospital modernista de J. del 1910, a la carretera de Caldes, amb Rubi i Bellver (1917) i casetes modernis- testera esglaonada, torre-escala i tribunes). tes del mestre d’obres Miquel Fosses al barri de l’Estaci. El Figar. Poblaci d’estiueig vora l’antic camí ral que enllaça el Vallès amb Osona, Campins. Creu de terme atribuïda a Jujol. té diverses torres fetes per M.J. Raspall, autor també de les escoles i de la Casa Camprodon. Bella poblaci pirinenca del Com (1911). amb interessants monuments medievals (monestir de Sant Pere, el Pont Nou), que Folgueroles. Tradicional poblaci prxima esdevingué, amb l’arribada del ferrocar- a Vic, que conserva vells casals de pedra, ARGENTONA. CAN GARÍ ril, centre d’estiueig. Xalets residencials al coneguda sobretot a Catalunya perquè hi CANET DE MAR. CASA-MUSEU DOMÈNECH I MONTANER

50 51 va néixer el gran poeta nacional Jacint Ver- daguer (1854-1902, Mossèn Cinto), un dels forjadors del català literari modern, autor dels poemes èpics L’Atlàntida i Canig. És modernista el monument que J.M. Pericas erigí al poeta davant l’església (1908), pilar de pedra coronat per quatre fgures religioses i un motiu foral.

La Garriga. Poblaci de llarga tradici balneària (fonts termals), esdevingué un important centre d’estiueig amb l’arribada del ferrocarril. Hi destaca l’obra de M.J. Raspall, qui en fou arquitecte municipal (igual com en altres poblacions pr- ximes) i deixà la coneguda «mansana» LA GARRIGA. LA BOMBONERA Raspall, illa de cases formada per Casa Barbey (1910), Torre Iris (1911), la «Bom- bonera» (1911) i Can Barraquer (1912), amb bells vitralls i mosaics que li donen un ric cromatisme, així com també la Casa Raspall (1903), reforma de la casa pairal de la seva mare a la placeta de Santa Isabel, amb elements gtics, Can Sallent, Can Sallerés, entre altres; per també equipaments, com l’Asil de la Caritat (1912).

Granollers. Capital del Vallès Oriental, activa ciutat mercantil formada en una cruïlla de camins, que centra la coneguda Porxada, antiga Llotja del Gra renaixentista on se celebra el mercat, amb bella columnata. A la mateixa plaça GRANOLLERS. CASA DE LA VILA hi ha la Casa de la Ciutat, obra de Sim GRANOLLERS. CASA CLAPÉS Cordomí (1902-04), neogtica, amb ornamentaci floral, i la Casa Clapés, Massanes. Poblaci rural, prop la qual Buïgas. Al cementiri hi ha una escultura de M.J. Raspall (1907). Entre d’altres Puig i Cadafalch restaurà (1902-03) I’antic de Josep Llimona. edifcis modernistes, citem també Can Mas de Quadres, inspirant-se en formes Blanxart, al carrer Joan Prim, de Jeroni medievals catalanes. Matar. Activa poblaci costanera, de Martorell (1904), que té una planta baixa tradici marinera i industrial, capital del amb gran escultura de fgura femenina, i El Masnou. Vila de gran tradici mari- Maresme. Restes romanes, ric patrimoni Can Torrabadella, al carrer de Clavé, de nera, la proximitat de Barcelona afavorí barroc a la parrquia. Pàtria de Puig i Francesc Mariné. la seva funci de segona residència i Cadafalch, hi bastí alguns dels seus pri- estiueig. A mes de la notable Casa de mers edifcis: la Casa Coll i Regàs (carrer hostalric. Poblaci situada damunt un la Vila, neoclàssica, té diverses obres d’Argentona, 55), obra del 1893, té una escarpament basàltic sobre la Tordera, modernistes de Bonaventura Bassegoda acuradíssima façana que conjumina l’es- fou important plaça fortifcada i conserva i Amig, que en fou l’arquitecte muni- grafat, la forja, la ceràmica i l’escultura; un magnífc recinte murallat amb vuit tor- cipal, entre les quals destaca el Casino el petit mercat de la plaça Gran (1892), res cilíndriques i un gran castell fortifcat (1903-04), amb una interessant decora- amb galeria arquejada; I’edifci de la Creu al s. XVIII a la manera de Vauban. La Casa ci (vitralls, ferros, etc.), i d’altres autors Roja (1894-95), goticitzant, etc. Gaudí hi de la Vila té la façana modernista, obra de com el palauet del Marquès del Masnou, projectà a l’inici de la seva carrera la Coo- VIC. CASA PUIGSEC-MASFERRER Bonaventura Conill. de Salvador Vinyals o l’Asil, de Gaietà perativa Obrera Mataronesa (1898) de la

52 53 del mas Sobrevia, Puig i Cadafalch hi construí una torre modernista, vers 1925.

Tiana. Poblaci d’estiueig propera a Bar- celona. Cases i xalets modernistes, com la torre de can Robert (1903), Can Fatj (1914) o Can Cruspinera (1917), obres de l’arquitecte Ramon M. Riudor, autor del Casino, amb la Sala Albéniz (1910).

Vic. Ciutat episcopal, amb un ric patrimoni artístic (catedral, Museu Diocesà amb una notable col·lecci de romànic i gtic) i actiu centre comercial, amb un concorregut mercat supracomarcal. Plaça Major porticada, esglésies i convents, cases senyorials, antic temple romà. Hi ha alguns casals d’època modernista, com el Palau Comella o Casino, a l’angle de la plaça Major i carrer de Verdaguer, obra de Gaietà Buïgas (1896); la Casa Puigsec-Masferrer, prop el temple romà, amb façana amb esgrafats i escultures al jardí que personifquen les quatre estacions, la Casa Colomer, a la plaça de la Catedral, obra de J.M. Pericas (1906), de MATARÓ. CASA COLL I REGÀS SANT POL DE MAR. ESCOLA PÚBLICA façana asimètrica amb tribuna i decoraci de ceràmica verda i balcons de ferro for- dit «en cascada» perquè aprofta el pen- de Sant Miquel de la Roqueta (1912), al jat, entre altres. dent de la muntanya. Fou planifcada per raval de l’Hospital, obra de Joan Rubi i Rafael Guastavino (1901), I’arquitecte Bellver; la Casa Dou (1908), dita el Casino Viladrau. Poblaci d’estiueig al peu del que patentà als EUA la volta catalana Vell, a la plaça Gran, obra de J.M. Pericas; Montseny, amb notables masies escam- de ma, que s’aplicà a milers d’edifcis el xalet de Can Codina (1918). pades pel terme. La Casa Bofll és obra de pblics. La fàbrica va tancar el 1975, s’ha Puig i Cadafalch del 1899. restaurat i actualment alberga el Museu Sant hilari Sacalm. Poblaci balneària del Ciment Asland. També s’ha restaurat i lloc d’estiueig, al cor de les Guilleries. Vilassar de Mar. Poblaci de tradici amb fnalitat turística la petita línia de fer- La casa de l’aigua de la Font Picant és marinera i d’estiueig, té una interessant rocarril que, entre 1914 i 1924, transpor- obra de J.M. Pericas (1922), autor també arquitectura popular al nucli més antic i tava el material des de Guardiola al Clot de l’antiga cooperativa. A uns 7 km hi ha algunes bones mostres de Modernisme al del Moro, passant per la Pobla de Lillet. l’anomenat castell de Villavecchia, envol- passeig Marítim i al carrer de Sant Pau; Al nord de la vila, vora el riu i el carrilet, hi tat per un parc, obra d’Enric Sagnier i destaquen les realitzades per Eduard Fer- ha els singulars Jardins Artigas, a l’indret Villavecchia del 1893, d’estil fantasis. rés, fll de Vilassar, que en fou arquitecte dit font de la Magnèsia, de regust moder- municipal abans d’iniciar una brillant car- nista i atribuïts a Gaudí. Sant Pol de Mar. Vila marinera de llarga rera per Espanya i Europa: Casa Bassa MATARÓ. CASA COLL I REGÀS tradici com a centre d’estiueig. Con- (1903), Casa Sitges (1900), Casa Sénia Ripoll. Vila coneguda sobretot pel seu serva dues interessants mostres moder- del Rellotge. qual es conserva una nau coberta amb antic monestir benedictí de Santa Maria nistes, les Escoles Pbliques (1907) i Can estructura parablica de fusta. de Ripoll, un dels centres monacals i repo- Planiol, d’Ignasi Mas i Morell, fll de la vila bladors més important de la Catalunya i arquitecte municipal. La Pobla de Lillet. Fàbrica de ciment medieval, que conserva bellíssimes mos- Asland, situada a l’indret dit el Clot del tres d’arquitectura i escultura romàniques. Seva. Poblaci rural de la Plana de Vic, Moro, ja dins el terme de Castellar de D’època modernista sn Can Bonada al peu del Montseny, amb nombroses n’Hug, interessant construcci del tipus (1912-14), al carrer del Progrés, i l’església masies escampades pel terme. Al costat

54 55 RUTA 4 amb una vegetaci magnífca i unes grans cases pairals que obren les seves galeries sobre uns verds esponjosos i maragdins i unes arbredes que el vent fa sonar com De Girona a la Costa orgues. A la font Moixina, tot aix arriba a la perfecci Brava per la vall del Fluvià més absoluta. Cap a llevant, I’itinerari deixa enrere Olot i va seguint el curs de l’indolent Fluvià; cap a Castellfollit de la Roca, dalt el seu cingle basàltic; cap a Besal i el seu conjunt monumental i medieval d’excepci. I, fnalment, ja per les planes sàviament conreades, cap a Figueres, que és la dinàmica capital de la comarca de l’Alt Empordà, sobre la ruta de França, amb obra modernista remarcable i museus tan singulars com el del pintor Salvador Dalí, un dels més es de la monumental ciutat de Girona, on el Modernisme visitats del país. A Figueres, la té una interessant representaci, es proposa aquí un D gastronomia és una ciència molt itinerari d’una gran varietat, des dels verds humits de les terres important i compta amb establiments olotines als xiprers arrenglerats sobre la plana empordanesa, de gran anomenada. des de la corba lluminosa de les cales de la Costa Brava a les terres de relleus suaus i amorosits de la Selva interior. Si es disposa de temps i es vol tenir una visi exhaustiva del Modernisme Aigua amunt de la vall del Ter, trobem Bescan i Anglès, empordanès, cal un recorregut amb algunes mostres del Modernisme i, a l’ensems, la gràcia creixent d’unes riberes amb arbredes remorejants que encara suplementari fns a Cadaqués, al cor s’incrementa més camí de la Cellera i del forat del Pasteral, de la península del cap de Creus. per on el riu Ter surt de les presons que li han parat els Les obres modernistes s’insereixen pantans de Sau i Susqueda. en aquest poble mariner i pintoresc, la taca blanca del qual destaca sobre RIU FLUVIÀ L’itinerari continua ara vall del Brugent amunt. Per Amer el mn mineral i torturat de la zona, —bella plaça porxada— i Sant Feliu de Pallerols, sota solament endolcit per algunes vinyes. l’esguard de l’encinglerat santuari del Far i també del de la Salut, el camí arriba fnalment a la Vall d’en Bas, que és Des de Figueres, el camí continua cap al Baix Empordà, una bona entrada al paisatge olotí immediat. En aquesta vall, i ho fa entre bones terres de conreu protegides sovint el rstic pintoresquisme de poblets com Joanetes, Sant amb fleres de xiprers de les excessives envestides de Privat d’en Bas i els Hostalets d’en Bas no pot ser oblidat. la tramuntana. Un paisatge que, en acostar-se al Ter, és dominat per la calcària mola del massís del Montgrí on La ciutat d’Olot, capital de la comarca de la Garrotxa, i resten solitàries les quatre parets del seu castell inacabat. d’aquesta plana sembrada de singulars cons volcànics, és una bella poblaci amb bones mostres del Modernisme A la Bisbal d’Empordà, que és la capital comarcal, el —algunes al Museu de la Garrotxa— i una escola pictrica Modernisme s’acompanya d’altres estimables valors paisatgística de fama. Aix no és estrany, perquè solament monumentals. Sn abundants també les parades de s’ha de donar un tomb pels voltants de la ciutat per ceràmica i terrissa, activitat característica, per aquesta adonar-se que s’està davant d’un panorama d’una gran fnor, mena d’aire que té la poblaci de petita capital solament

56 57 pot copsar-se tot fent un cafè sota les Voltes que el que com les cales Canyet, Pola i Giverola, sn d’una gran «Panchito» (nom popular amb el qual es coneixia el senyor bellesa. La visi de Tossa des de la carretera, tot just Pere Francesc Massanet) va construir al llarg de la carretera passat el morro de la punta de la Bauma, és un bon a imatge de les voltes de la Praça do Comércio de Lisboa. espectacle: el tur ran de mar coronat de pins i amb la ruïna de l’antiga església, la muralla emmerletada que L’itinerari proposat continua cap a Palafrugell, una gran baixa cap a la platja i tanca el nucli de la Vila Vella i el nou vila quasi flla del suro i amb bones mostres de Modernisme. caseriu que s’escampa seguint la corba lluminosa de L’autèntic pols de la poblaci s’ha de prendre aquí a la la badia. plaça Nova, fanquejada pels casinos tradicionals i on, especialment a l’estiu, i sota l’ombra dels arbres estufats, També el camí de Tossa a Lloret de Mar és un itinerari hi paren les cadires els cafès i la gent hi fa petar la xerrada. remarcable i amaga, entre verdes pinedes, I’encant de l’ermita de Santa Cristina, amb la cala acollidora i el pi Continuant cap al sud, carretera endavant, Palams és secular i monumental. Lloret, que és avui un dels centres ben a prop i és un centre industrial i turístic considerable. turístics més considerables del país, El port és sempre una bona atracci i, a mitja tarda, amb basa el seu prestigi actual en un l’arribada de les barques que pesquen a la vaca (amb la tradicional passat d’estiueig tècnica de l’arrossegament), no falten mai espectadors benestant per part de la burgesia fent rotllana al voltant de les captures. Un bon complement barcelonina de primers de segle XX, és visitar el Museu de la Pesca, situat al mateix moll i també en la seva condici de vila pesquer. d’«americanos», títol atorgat als emigrants que tornaven de les És a partir de Palams que, en cerca de l’art modernista, Antilles amb molts diners. Res millor comença un bell itinerari que ressegueix un dels sectors que visitar el Museu del Mar-Can més reeixits de la Costa Brava. De primer, per les pinedes Garriga, al passeig marítim, per i penya-segats del Comtat de Sant Jordi i el llarg sorral descobrir les histries d’aquests de la cosmopolita Platja d’Aro, fns a les elegants mostres lloretencs que van fer fortuna a arquitectniques del nucli residencial d’excepci que Amèrica, ara fa més de cent anys. és s’Agar. CAP DE CREUS Finalment, I’itinerari s’acaba de En aquest sector baix-empordanès i selvatà de la Costa Lloret cap a Girona, passant per Brava, les mostres del Modernisme sn presents i Caldes de Malavella, on l’art modernista hi és també estimables a Sant Feliu de Guíxols, Tossa de Mar i Lloret de present. Malgrat el temps que avança, I’arquitectura Mar. La ciutat de Sant Feliu, arrecerada al peu del pujol singular dels balnearis d’aquesta important vila termal de Sant Elm, és a la vegada una de les més atractives segueix contemplant avui les passejades pel parc, poblacions de la Costa Brava, una bella fesomia urbana entre ombres i silencis, les inofensives partides de cartes que assoleix els millors nivells a la Rambla i al passeig ran i les reeixides labors de punt dels que segueixen amb fe de mar i també —cal no oblidar-ho— un nivell de qualitat la cura d’aiges. gastronmica que mobilitza molts gurmets.

De Sant Feliu a Tossa de Mar, la ruta proposada, que voreja els vessants dels penya-segats costaners, resulta un dels itineraris més bells i espectaculars. Malgrat l’abrupte escenari que el mar escomet, la costa amaga petites platges

58 59 la Selva. L’arquitecte Joan Roca hi bastí Monuments el 1916 una central elèctrica dins la línia principals d’altres establiments industrials que feu per la regi de Girona i Olot. Anglès. Vila situada als contraforts de les La Bisbal d’Empordà. Vital poblaci, Guilleries; la proximitat del Ter facilità la capital de la comarca del Baix Empordà, industrialitzaci tèxtil. El nucli antic, medi- centre productor de ceràmica. Té interes- eval, dit la Vila Vella, té bonics racons i sants monuments, com l’antic palau gtic edificis. Compta amb dues cases de dels bisbes de Girona, I’església barroca, Rafael Mas, la Casa Vinyes (1907-08) i la els edifcis neoclàssics de les Voltes, amb Casa Cendra (1913-15); aquesta darrera, algun modest exemple modernista com el voltada de jardí, és ara la seu de l’Ajunta- Cine Mundial; l’Ajuntament Vell (de Pelagi ment (Avall, 27). Martínez, 1928) és ja noucentista. Bescan. Poblaci vora el Ter, al sec- Cadaqués. Bella poblaci marinera al vol- tor de contacte del pla de Girona amb tant d’una arrecerada badia. Tradicional centre d’atracci d’artistes i intel·lectuals, la presència de Salvador Dalí al petit barri de Portlligat li donà renom internacional. Arquitectura popular, cases del s. XIX, arquitectura moderna. D’època modernista en destaquem la Casa Serinyena (1910) i les escoles (1915), així com també algunes de les tombes del vell cementiri que domina la mar, amb escultures de Josep Llimona. GIRONA. CASA TEIXIDOR

Caldes de Malavella. Estaci balneà- Casino Menestral (1904) o el Cine-Teatre Figueres), hi ha el Museu del Joguet de ria termal coneguda ja pels romans. Sn Jardí (1914), aquest obra de Llorenç Ros, Catalunya, que conserva peces d’època d’època modernista dos dels balnearis o alguns panteons del cementiri munici- modernista. més importants, el de Vichy Catalán (f del pal, i esdevé popular en edifcis com la s. XIX), obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas Casa Roda, del mestre d’obres Sebas- Girona. Poblaci d’origen romà amb i Monravà dins un estil neoàrab i voltat tià Pi (1911). A part del conegut i visitat un ric passat histric del qual resta un d’un gran parc, i el Balneari Prats; aquest Teatre Museu Dalí (el pintor era fill de important patrimoni monumental (mura- estil es refecteix també en una sèrie de lles, catedral, museus, edifcis i esglésies cases de la poblaci d’aquest període. romànics i gtics, etc.). En època modernista, Girona comptà amb un dels arqui- Figueres. Capital de la comarca de l’Alt tectes més interessants, Rafael Mas, Empordà, la ciutat tingué al llarg del s. també poeta, que aglutinà al voltant XIX un destacat paper en la propagaci seu artistes i artesans en un intent de d’idees federals i republicanes (Abd revitalitzar les arts aplicades (ceràmica, Terrades i Narcís Monturiol, inventor del ferro, escultura, etc.) i que portà a terme submarí). En l’aspecte urbanístic predo- una obra de ruptura amb el Moder- minen els edifcis neoclàssics de Roca i nisme més tradicional tot evolucionant Bros, fets a mitjan s. XIX, que donen l’as- cap a un ple Noucentisme. Destaquem pecte característic a la ciutat, centrada a Girona la Casa Teixidor o Casa de la per una bonica Rambla. El Modernisme Punxa (1918-22, carrer de Santa Eugè- tingué com a principal representant Josep nia), amb un gracis cupulí de ceràmica Azemar, autor de l’Escorxador Municipal verda i elegants proporcions, ara seu del (1903), a hores d’ara centre cultural, la Col·legi d’Aparelladors; prop seu, la Fari- Casa Cusí (1894), neogtica, o la Casa nera Teixidor (1910-11), amb els cossos CADAQUÉS. CASA SERINYENA Salleras (1910). També sn modernistes el CALDES DE MALAVELLA. BALNEARI VICHY CATALÁN d’entrada (habitatges i ofcines) units per

60 61 OLOT. CASA SOLÀ MORALES OLOT. CASA SOLÀ MORALES SANT FELIU DE GUÍXOLS. CASINO DELS NOLS un pontet i interessant ceràmica blanca i d’ara hi ha l’important Museu Comarcal turístic. L’arquitecte municipal General decoraci de forja (fanals, reixa); la Casa de la Garrotxa, amb pintura i escultura de Guitart i Lostal urbanitzà la ciutat i hi feu Batlle (1909-10, al carrer Nou), amb uns l’època modernista). En destaquem dos notables edifcis modernistes: el Casino mussols de ceràmica groga coronant interessants edifcis, la Casa Solà Mora- dels Nois, neomudèjar (1890-1903), el la façana; la Casa Ensesa (1913-15, a la les, al Firal, refeta en 1915-16 per Domè- Casino dels Senyors (1909), la Casa Pat- carretera de Barcelona, a hores d’ara nech i Montaner, amb balconada als xot, etc. També hi feu obres Rafael Mas: Escola Municipal de Msica); la Casa baixos, amb escultures d’Eusebi Arnau Caixa d’Estalvis (1923) o Can Casas (1915- Gispert-Sach (1921-23, a l’avinguda i tribuna foral i llotja al pis superior, i la 16), aquesta al veïnat de Sant Pol, que de Jaume I, 7). Mas restaurà també Casa Masramon, a l’Eixample Malagrida, conjumina la infuència centreuropea amb edifcis anteriors, com la Casa Salieti, al obra de Rafael Mas (1913-14), una de la tipologia autctona de la masia, deco- carrer de Ciutadans; la Casa Mas (seu les més valorades, de línies ja noucentis- rada amb ceràmica vidrada. A Sant Pol de la Fundaci Rafael Mas, visitable) i tes amb la façana inspirada en l’arquitec- hi ha també la torre modernista dita Casa la Casa Gavaldà, al carrer de les Balles- tura rural de la Garrotxa. Estrada o Torre de les Punxes. Al cementiri teries, i la Casa Ribes Crehuet, al carrer hi ha obres interessants entre les quals el de la Força. Palafrugell. La poblaci fou el primer Pante Casas, de Puig i Cadafalch. centre de fabricaci surotapera del país Lloret de Mar. Vila eminentment turís- i aquest fet li donà gran prosperitat; prop PALAFRUGELL. FÀBRICA ARMSTRONG Tossa de Mar. Poblaci marinera i turís- tica, una de les primeres ciutats hoteleres seu hi ha els nuclis mariners i turístics de tica, amb un magnífc recinte murallat, la del país, fet que ha canviat la seva feso- Llafranc, Calella i Tamariu. Hi ha diversos S’Agar. Urbanitzaci residencial prop Vila Vella, que forma un dels perfls mes mia tradicional. De l’època modernista edifcis de l’època modernista, entre els la mar promocionada per una família de característics i coneguts de la Costa destaquem la Capella del Santíssim de quals destaca la gran fàbrica surera Arm- l’alta burgesia local, els Ensesa, que atrau Brava. Als seus peus s’alça la Vila Nova, l’església parroquial, obra de Bonaven- strong o Can Mario, obra de l’arquitecte un turisme cosmopolita. La inicià l’arqui- conjunt bigarrat i alegre, amb alguns edi- tura Conill (1917) i notables panteons al G. Guitart (1900-04), amb notables ele- tecte Rafael Mas el 1924, quan aquest fcis modernistes com la Casa Sans, obra cementiri (Ars, d’A.M. Gallissà, Costa- ments de forja a la façana i característica es trobava ja molt lluny dels seus pressu- de l’arquitecte Antoni de Falguera, infuïda Macià, de Puig i Cadafalch, Camps- torre metàl·lica, actualment Museu del psits modernistes i tot el conjunt, conti- per Puig i Cadafalch. D’època modernista Nonell, d’Ismael Smith; o el conjunt de Suro; I’edifici de la cooperativa L’Eco- nuat per Francesc Folguera (Hostal de la és el pintor Jaume Vilallonga, un dels pri- panteons de B. Conill). nmica Palafrugellenca, actual biblio- Gavina, Senya Blanca, etc.), té un marcat mers que descobrí l’atractiu pictric de la teca pblica, obra de la darrera etapa caràcter noucentista, classicitzant, d’una poblaci, on acudiren desprès Roig i Soler, olot. Capital de la comarca de la Gar- de Rafael Mas (1925-26), amb nota- sobrietat refnada. Brull o Masriera i, als anys 30 del segle XX, rotxa, al centre d’una interessant regi ble decoraci ceràmica; la Casa Miquel, pintors europeus més avantguardistes volcànica, voltada d’un bell paisatge que també de G. Guitart, seu de la Fundaci Sant Feliu de Guíxols. Poblaci formada (Marc Chagall, Metzinger, etc.). El Museu inspirà la coneguda escola paisatgística Cuixart, i la Casa Almeda; altres edifcis, al voltant d’un antic monestir benedictí, la Municipal estatja interessants obres. d’Olot, la ciutat compta amb interessants com els dels dos casinos de la vila, tenen indstria i sobretot la comercialitzaci del edificis, entre els quals l’Hospici neo- l’encant de l’època. suro li donà gran prosperitat des de la f del clàssic de Ventura Rodríguez (on a hores s. XIX, complementada per un fort atractiu

62 63 RUTA 5 medieval, és dels més considerables del país. I aix, sense comptar la immediata proximitat d’Olius: Modernisme, De Montserrat a Lleida romànic, paisatge. De Montserrat i Manresa cap a ponent, i per la dinàmica per valls i altiplans interiors ciutat d’Igualada —la de les adoberies i els gèneres de punt—, els severs altiplans de l’anomenada baixa Segarra obren el camí que, pel coll de Deogràcies, comença a baixar suaument cap a la vall del Francolí, en plena Conca de Barberà. Sn terres dominades per uns vins majoritàriament blancs i rosats, d’aroma melosa i densa, que es guarden a les naus de cellers i sindicats agrícoles modernistes com els de Rocafort de Queralt, Sarral, Pira o Barberà de la Conca. eus ací un itinerari que, des de Barcelona, entra en L’itinerari arriba a Montblanc, la contacte amb la Catalunya central i les Terres de Lleida. H capital de la comarca, on el nucli País de bon vi —com la Conca de Barberà— i de blat urbà antic, voltat per la imposant —com els altiplans segarrencs— no és estrany que el muralla medieval, té un gran caràcter, Modernisme estigui sovint estretament vinculat a aquestes revaloritzat amb molt d’encert. produccions agrícoles: cellers i sindicats agrícoles, farineres No lluny de Montblanc i el seu i magatzems de cereals. sindicat modernista, I’emprenedora Al camí inicial cap a la Catalunya central, la muntanya de vila de l’Espluga de Francolí Montserrat és una primera fta obligada, i no solament per complementa la presència del celler la presència d’elements modernistes sin també, i encara cooperatiu, també modernista, més, perquè el fams monestir benedictí, el més important amb altres valors monumentals, centre de devoci mariana del país, s’insereix en un una cuidada fsonomia urbana i un Casal, autèntic focus de cultura impressionant paisatge de morfologia nica. Després, MONTSERRAT un xic més al nord, la visita al Modernisme de Manresa i esport, i encara amb llaminadures és una oportunitat per conèixer aquesta activa i industriosa d’anomenada, com els carquinyolis ciutat, capital de la comarca del Bages, la situaci i les neules. L’Espluga és, habitualment, el camí que porta geogràfca de la qual la fa sentir-se l’autèntic cor de a l’immediat Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, joia Catalunya. del gtic i el romànic i, amb tota probabilitat, el monument més important de Catalunya (Patrimoni de la Humanitat). Per poc temps que es disposi, arribar-se de Manresa a Si es vol tenir una visi global i aèria de la Conca: pobles, Solsona és una bona pensada, tot i que la distància és monuments, vinyes, paisatges..., res millor que pujar relativament important: 48 km. I no solament perquè la ruta des de Poblet, per la pista forestal, a l’enlairat mirador de té molt d’interès, amb la presència de la monumental vila la Pena i disfrutar de l’extensa panoràmica. de Cardona, el seu castell, la col·legiata de Sant Vicenç i el Parc Cultural de la Muntanya de Sal, sin també perquè De l’Espluga cap a Lleida, la visita als cellers modernistes Solsona, seu episcopal i capital del Solsonès, fa costat als de Cèsar Martinell a l’Albi —amb el carrer del Call i la monuments modernistes amb un gran patrimoni arqueolgic plaça porxada— i d’Arbeca —famoses olives arbequines—, i monumental, i el Museu Diocesà que, especialment en art no representa cap marrada excessiva i permet contemplar

64 65 els extensos oliverars de la comarca de les Garrigues, on es fa un oli de molta anomenada, i passar per la capital comarcal, les Borges Blanques. Més endavant, superat el poble de Juneda, la silueta del caseriu de la ciutat de Lleida emergeix d’immediat com un vaixell fent camí pel mar de la plana segrianenca, amb l’alt campanar de la Seu Vella al seu cim. Lleida és no solament la capital de la comarca del Segrià, sin també de totes les terres catalanes de ponent —la «capital de la terra ferma»— i, per descomptat, de la bona fruita: peres, pomes i préssecs de saborosa delectaci. La ciutat acompanya el conjunt de monuments importants amb l’orgull d’una excel·lent gastronomia autctona. Som, sobretot, a la terra dels caragols, presents no solament a la popular cutxipanda —o «cassola del tros»—sin fets a la llauna i, també, a la brutesca.

Ben a prop de Lleida, a uns 16 km, Raimat és una explotaci agrícola modèlica amb uns cellers modernistes de gran interès que MONTSERRAT. CINQUÈ MISTERI DE DOLOR produeix vins de la Denominaci Per l’autovia A2, a l’alçada de la Panadella, un molt breu d’Origen Costers del Segre. trajecte si es pren un desviament al nord, permet la Després, de tornada a Lleida, hom contemplaci del magatzem modernista de Sant Guim pot continuar l’itinerari modernista de Freixenet, que és una poblaci disposada sobre l’ampli per diferents carrers del centre i, altiplà cerealista segarrenc. Després, la baixada cap a la tot seguit, fer una bona volta per tal REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET depressi de la Conca d’Òdena i el pas novament per de passar per Guimerà on, ultra la Igualada —amb el seu important cens modernista— mostra modernista de clou el circuit proposat i obre el camí directe de tornada la seva església, hi ha l’encant d’aquest intricat conjunt a Barcelona. urbà medieval, estès en cascada muntanya avall fns al migrat cabal del riu Corb.

De tornada a la ruta de Barcelona, la parada a Cervera és obligada. Farinera modernista, universitat, església arxiprestal sn molt importants, per res tan agradable i recomanable com caminar per aquesta espina dorsal de l’allargassat carrer Major i, si es fa la visita acompanyat de menuts, deixar-los temps per crrer, entre divertits i esporuguits, per sota els vells arcs evocadors del misteris carrer de les Bruixes.

66 67 Monuments principals

Barberà de la Conca. Poblaci agrí- cola que fou capdavantera del moviment cooperativista a Catalunya (el 1894 s’hi formà una Societat de Treballadors Agrí- coles que construïren el 1903 un edifci); els propietaris es constituïren en Sindicat Agrícola el 1920 i encarregaren el celler cooperatiu a C. Martinell; és d’una gran nau amb pilars interiors que sostenen l’armadura i es bifurquen formant sèries alternes d’arcs equilibrats.

CERVERA. LA FARINERA IGUALADA. ADOBERIA LLEIDA. CASA MAGÍ LLORENÇ Cervera. Capital de la Segarra, regi cerealista, ciutat coneguda sobretot per Dins l’església parroquial, gtica, sorprèn (1912-15), que amplia una construcci la magnífca universitat neoclàssica, de la el contrast del retaule modernista, d’ala- anterior neoclàssica; el mercat del Pla segona meitat del s. XVIII que fou l’nica bastre, obra tardana (1940) de J.M. Jujol, (1913), de pedra i ferro, al pla dels Gra- activa a Catalunya des de la fi de la d’infuència gaudiniana. màtics: la Casa Magí Llorenç (1905-07), a Guerra de Successi (1714) fns a mitjan la uni dels carrers Major i de Cavallers, s. XIX. En un extrem de la poblaci, prop Igualada. Capital d’Anoia, vital poblaci amb una bella tribuna a l’angle; la Casa el ferrocarril, hi ha la gran farinera del Sin- mercantil i industrial, coneguda sobretot Auns (1911), convertida després en dicat Agrícola, obra de C. Martinell del per les seves adoberies. Té bon nombre Hotel Pal·las i en banc, que conserva la 1921; I’alçada de les seves dotze sitges, d’edifcis d’època modernista, entre els façana al carrer Major; la porta d’accés a la qual s’afegeix encara un dipsit d’ai- quals destaquem l’Escorxador (1902- als Camps Elisis (1908), jardins pblics gua cnic i una estructura metàl·lica que 05), conjunt d’edificis de Pau Salvat i per als quals feu més endavant (1923-26) corona un focus llumins, a la manera de Isidre Gili; diverses adoberies com Cal el pavell-aquàrium, d’estètica més nou- far, li dona un aspecte de castell; I’exterior Sabater del carrer del Sol, obra de Josep centista, i el disseny dels espais verds; les és decorat amb franges de pedra unides Ros (1912-19), la Casa Ratés (1908), Cases Noves (1914) de la rambla d’Arag; per arcs a la part superior. obra d’Isidre Gili; la casa d’habitatges la Casa Melcior (1912), a la placeta de del carrer del Sol obra de Josep Pausas; Sant Francesc; la Casa Fontanals (1912); L’Espluga de Francolí. Poblaci agrícola L’ESPLUGA DE FRANCOLÍ. COOPERATIVA AGRÍCOLA i el Modernisme tardà de l’Asil del Sant la Casa Montull (1922) al carrer Major; el i centre d’estiueig per les seves aiges i Crist (1931) segons plans de Joan Rubi pante del comte de Torregrossa (1911), la proximitat de Poblet. Té un dels cellers i Bellver, deixeble de Gaudí, al voltant al cementiri. Al Museu d’Art Jaume cooperatius més antics de Catalunya d’un claustre i església de planta de creu Morera, amb els fons que donà J. Morera (1913), obra de Domènech i Montaner on grega, amb murs de textura rugosa que li i Galícia (1917), pintor deixeble de Carlos intervingué també el seu fll Domènech i donen aspecte de castell. A les antigues de Haes, amb col·leccions d’artistes dels Roura, inicialment de dues naus (el 1957 fàbriques de Cal Granotes i Cal Boyer hi s. XIX i XX s’hi destaca l’obra del dibuixant se n’hi afegí una d’idèntica); s’inspira en el ha ha instal·lat el Museu de la Pell d’Igua- i pintor modernista Xavier Gosé. sistema d’arcs diafragma del gtic català, lada i Comarcal de l’Anoia. que després adoptà Martinell (encara que Manresa. Capital del Bages, ciutat de gran aquest darrer amb arcs parablics i no Lleida. Capital de les Terres de Ponent i vitalitat econmica i cultural des d’època apuntats), i combina pedra, ma vist i arre- de la Catalunya interior, al centre d’una medieval, al centre de Catalunya. Té bossat a l’exterior. fèrtil regi agrícola, amb un ric patri- monuments interessants com la gran col- moni monumental (Seu Vella, Hospital legiata de Santa Maria, dita la Seu, impo- Guimerà. Poblaci de l’Urgell que con- de Santa Maria, museus). Compta amb sant temple gtic que domina la ciutat i serva l’antic recinte murallat al peu del interessants edifcis modernistes, obra de conserva valuoses peces d’art, o el pont castell medieval, enrunat, formant un pin- Francesc Morera i Gatell, arquitecte muni- Vell, pont medieval de tradici romana, toresc i atractiu conjunt de carrerons amb cipal que exercí aquest càrrec des del sobre el Cardener, edifcis barrocs i neo- belles mostres d’arquitectura medieval. IGUALADA. ASIL DEL SANT CRIST 1906 fns al 1941. Citem-ne l’Escorxador clàssics com la Casa de la Ciutat o el

68 69 1919 s’aixecà, vora l’estaci del ferrocarril, el Sindicat de Vinicultors, segons plans de Cèsar Martinell, que aprofta una porta adovellada d’època gtica i dona a l’edifci reminiscències d’aquest estil, que pre- domina a la poblaci; el 1945 fou ampliat i novament el 1956 amb una almàssera.

Montserrat. Monestir benedictí, centre espiritual de Catalunya i tradicional focus de cultura, situat en una muntanya de peculiar geologia, que ha esdevingut símbol. La basílica fou molt reformada a partir de la f del s. XIX: la façana neopla- teresca fou planejada per F. de P. Villar (amb escultures dels germans Vallmit- MANRESA. FARINERA LA FLORINDA jana) i el mateix arquitecte, ajudat pel jove RAIMAT. COOPERATIVA AGRÍCOLA ROCAFORT DE QUERALT. SINDICAT AGRÍCOLA Gaudí, feu el cambril (1884), amb pintu- Palau de Justícia. De l’època modernista res de Joan Llimona; entre les nombro- Raimat. Colnia agrícola situada a l’ex- agrari amb l’arribada del ferrocarril, al citem primer algunes obres del manresà ses peces de valor que conserva l’interior trem de ponent del terme municipal de voltant de l’estaci. Cèsar Martinell hi Ignasi Oms, col·laborador de Domènech i del temple, citem l’altar de la Immacu- Lleida, al sector regat pel canal d’Arag i construí el 1921 un Magatzem de Cereals Montaner el 1888 i arquitecte municipal de lada, de marbre blanc treballat i sintètic Catalunya i la derivaci del canal de Vall- dependent del Sindicat Agrícola de Cer- Manresa des del 1891: el Casino, al pas- vitrall amb àngels de J.M. Pericas (1910) manya. L’empresa vitivinícola Ravents vera; constitueix un interessant exemple seig de Pere III, obra del 1906; la Casa Tor- i I’altar de Sant Josep, amb un retaule de i Codorniu, de Sant Sadurní d’Anoia, hi de la seva producci, dins la línia del rents (1906), a la plaça de Sant Domingo; fusta atribuït a Gaudí, així com també les establí una important explotaci de vinya celler cooperatiu de Gandesa, amb arcs l’Escorxador (1906); la Farinera La Florinda pintures del presbiteri, obra d’Alexandre i encarregà a Joan Rubi i Bellver (1918- equilibrats i volta catalana que dona el (1912-13); a mig passeig s’obre el carrer de Riquer. El claustre neoromànic fou 25) els plans del poblat, I’església —del característic aspecte a la coberta, sobre de l’Arquitecte Oms, que presenta la sin- construït per Puig i Cadafalch (1925), que tipus neogtic— i els grans Cellers Rai- una estructura basilical de tres naus. gularitat de tenir totes les cases d’aquest reformà també el refetor i urbanitzà l’es- mat, coberts amb una estructura escalo- autor i fetes en època molt prxima. Ale- planada exterior del santuari, sota la qual nada de formig armat que permet una Solsona. Capital del Solsonès, als Pre- xandre Soler i March (I’autor de la magní- hi ha el Museu de Montserrat (notables il·luminaci matisada. pirineus, regi de baixa densitat demo- fca estaci del ferrocarril de la ciutat de col·leccions Sala i Busquets). Al camí de gràfca i aspra bellesa en el seu paisatge. València) completà l’antic monestir, gtic, la Cova (on la tradici situa la trobada de la Rocafort de Queralt. Poblaci agrícola Convertida en seu episcopal al s. XVI, té de Santa Clara. En el conjunt d’edifcis, en Mare de Déu) hi ha les representacions de la Conca de Barberà, al límit amb la una magnífca catedral, palau episcopal, la seva major part barrocs, que formen la dels quinze misteris del Rosari: s’hi des- Segarra. Fou la primera a encarregar a Museu Diocesà amb un ric patrimoni Santa Cova (on segons tradici Sant Ignasi taquen el tercer misteri de goig (retaule Cèsar Martinell un celler cooperatiu en la romànic, i conserva gran part del recinte de Loiola, en el seu retir a Manresa el 1522, neogtic amb rajoles vidriades) i el cin- línia del de l’Espluga de Francolí, inicia- de muralles i vells casals. Hi ha algunes practicà i escriví els famosos Exercicis què misteri de dolor (crucifx que sobre- dor d’una sèrie que si bé es troba dins les mostres de Modernisme tardà i rural, Espirituals), hi ha una galeria redecorada surt per damunt el paisatge), tots dos de premisses ideolgiques del Noucentisme, entre les quals citem l’Hotel Sant Roc, en 1915-18, que uneix l’església i la Puig i Cadafalch, i el primer misteri de gl- com a servei pblic protegit per les ins- obra de Bernadí Martorell vers el 1920, Coveta, feta segons plans del jesuïta Martí ria, iniciat per Gaudí, amb escultures de titucions, es vincula amb el Modernisme amb coronament esglaonat i arcades Coronas (amb marbres, estucs, mosaics i Josep Llimona tots ells. A més dels grans per la tècnica gaudiniana dels arcs para- gtiques a la planta baixa, o la glorieta de vitralls) i escultures en marbre i bronze de pintors del tombant de segle català que blics. Aquest Sindicat Agrícola és obra la Vil·la Riu, amb columnes helicoidals de Josep Llimona i de Carles Flotats. es poden admirar al museu, cal remarcar del 1918, ampliada el 1930 i el 1947 pel ma i cupulí. belles peces d’orfebreria votiva, a l’esglé- mateix Martinell, i té tres naus amb bells Montblanc. Poblaci important en època sia i al mateix museu. arcs parablics que sostenen l’embigat i medieval (s’hi celebraren corts i tingué un una façana on combina la decoraci de Palau Reial), que conserva un magnífc olius. Petita poblaci rural, amb una pedra a la base, ma a les fnestres i cerà- recinte de muralles, en molt bon estat, i església romànica, a prop de Solsona, en mica. Cal destacar el suport en ma del interessants edifcis medievals i de tra- una regi boscosa i poc poblada. Dar- dipsit d’aigua. dici renaixentista i barroca (esglésies i rere l’església hi ha un curis cementiri convents, cases senyorials). Capital de modernista d’infuència gaudiniana, obra Sant Guim de Freixenet. Poblaci que la Conca de Barberà, regi vitivinícola, el de Bernadí Martorell (1916). es forma com a petit nucli industrial

70 71 RUTA 6 Del litoral, i cap a l’interior, I’accés a la Depressi Prelitoral es fa per Vilafranca del Penedès que és, de molt, la gran capital vinícola de Catalunya, d’un país assolellat, de blaus Del Penedès a les terres de puríssims al cel, on les vinyes donen uns suaus rosats, uns blancs delicats i uns negres d’una gran fnor. A Vilafranca, l’Ebre pel Camp de Tarragona a més de l’interès dels seus monuments, el contingut del Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (VINSEUM) proporciona molt més del que el nom sembla prometre, i les pastisseries proporcionen l’oportunitat de comprar una típica menja: les coques de matafaluga. Afegim-hi que, a llevant de la ciutat, i no gaire lluny, la visita al Modernisme de Sant Sadurní d’Anoia és una oportunitat d’entrar en contacte amb una vila que, des de la darreria del segle XIX, s’ha convertit en el més important centre productor dels vins de cava. al remarcar l’interès d’un itinerari que, des de Barcelona i a la recerca dels monuments modernistes situats C El camí de Vilafranca al Vendrell, a les comarques meridionals de Catalunya, ofereix l’amable ja al Baix Penedès, permet la visita plaer suplementari d’immergir-se en un dels paisatges a la platja de Sant Salvador, on hi més decididament mediterranis del país, en el regnat de ha la Vil·la Museu Pau Casals, l’olivera i, sobretot, de la vinya i el vi. que conserva els records del gran violoncel·lista, fll de la vila. Més Per les terres del Baix Llobregat, ens dirigim a la zona enllà del Vendrell, per la carretera turística de la costa de Garraf. L’accés obligat vers Sitges de Valls, el coll de Santa Cristina i Vilanova i la Geltr havia estat la sinuosa i esquerpa obre la porta a l’Alt Camp i a la carretera que voreja els vessants del massís de Garraf possibilitat de visitar Montferri i, —declarat Parc Natural per la seva peculiar orografa i més enllà, Bonastre, i també, aigua vegetaci—, on podem veure el celler de Garraf, obra de amunt del modest curs del Gaià i VINYES DEL PENEDÈS Gaudí. Per avui disposem, a més, de l’autopista C-32 que, les seves alberedes, complementar a través de diversos tnels, enllaça Castelldefels i Sitges. la visita als cellers modernistes d’Aiguamrcia i Santes Creus, amb la visita ineludible, Amb l’arribada a Sitges —la «Blanca Subur»—, s’entra en aquest darrer indret, d’un dels monuments cabdals en contacte amb una de les viles de més antiga i slida de Catalunya: el gran monestir cistercenc, joia del gtic tradici turística on, ultra els museus i altres valors i el romànic. monumentals, sobresurt l’amable polidesa de la seva fsonomia urbana i paisatgística. No gens lluny, costa enllà, Valls, la dinàmica capital de la comarca de l’Alt Camp, Vilanova i la Geltr, capital de la comarca de Garraf, uneix és la nova fta d’aquest itinerari del Modernisme que a la seva importància industrial, comercial, cultural i s’escampa per la vall del Francolí i els seus vessants. marinera un especial gust per la bona gastronomia, Valls és també bressol dels Xiquets de Valls, agrupaci de la qual l’all cremat i el bull de tonyina poden ser agosarada de castellers o constructors de torres humanes una bona justifcaci. Hi destaquen la Biblioteca Museu d’equilibri inversemblant –tradici declarada Patrimoni Víctor Balaguer, Can Papiol, el Centre d’Interpretaci Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco. I per del Romanticisme Manuel de Cabanyes i l’Espai Far. als gurmets, atenci a una obligada referència als populars

72 73 calçots, plat de temporada que mobilitza generacions, constituït per una modesta i dolcíssima ceba, feta directament al foc, acompanyada de la saborosa salsa dita salvitxada.

Un petit enflall de pobles, voltats d’oliveres i ametllers i, sobretot, de vinyes, ofereix diverses mostres del Modernisme i cobreix l’espai entre Valls i Tarragona: Nulles, amb un vi negre de gran cos; Vallmoll, amb el seu castell; els Pallaresos, on la vinya domina amb escreix; Vistabella, que amb el nom ho diu tot... I, fnalment, Tarragona, la gran ciutat d’avui i la Imperial Tarraco dels romans, on la concentraci de grans monuments de totes les èpoques no ha de fer perdre l’oportunitat d’una passejada per la Rambla senyorial fns a abocar-se sobre el blau infnit estès EL PINELL DE BRAI. FRAGMENT CERÀMIC DE X. NOGUÉS davant el passeig de les Palmeres. Carretera endavant, més enllà de Falset, el pont de Mra sobre l’Ebre, el riu peninsular mes cabals, dona accés Tot i passar pel Modernisme de a la comarca de Terra Alta, també de gran tradici vinícola Constantí, el trajecte fns a Reus és i oleícola, per arribar tot seguit a Gandesa, la capital. La curt i l’arribada a la capital del Baix visita al celler cooperatiu, bella obra modernista, permet Camp és immediata. La importància la compra in situ de vins, caves i olis de la zona. comercial de la ciutat, que la portà, el segle XIX, a esdevenir el segon Camí de Tortosa, el pas entre les feréstegues serres de centre urbà de Catalunya, justifca Cavalls i Pàndols, histric i tràgic escenari de les més cruentes la important presència de l’obra accions bèl·liques de la Guerra Civil, porta al Pinell de Brai modernista. A Reus, capital també i al seu excepcional celler. S’hi poden encara trobar bells de l’avellana i el vermut, el batec vital objectes artesans fets de margall o palma d’espart, que s’ha de sentir vagant pel popular ha estat una activitat molt tradicional. Després, I’itinerari, carrer de Monterols, entre les places DELTA DE L’EBRE. CAMP D’ARRÒS que aviat s’emparella amb la riba dreta de l’Ebre, pren el de Prim i del Mercadal, i el bon gust camí de Tortosa, la capital de la comarca del Baix Ebre amb dels reusencs per les llaminadures, un important cens de monuments. A Tortosa hi ha una cosa tastant els panellets de gema i el típic menjar blanc. ineludible a fer: pujar al tur de la Suda, on hi ha el castell medieval d’origen àrab, avui parador de turisme, i deixar L’itinerari continua cap a la comarca del Priorat i la seva anar la vista sobre la ciutat, la vall esponerosa del riu, els capital, Falset, per bé que proposa una visita lateral a un camps d’arrenglerades oliveres i, més lluny, I’imposant punt interessant de la mateixa comarca. La visita al Celler massís dels Ports i, més al sud-est, la gran planria del delta Cooperatiu de Cornudella cal acompanyar-la, en tot cas, de l’Ebre —important Parc Natural— on els camps farratgers de la visita a les ruïnes de la que fou cartoixa d’Escaladei, i els arrossars voregen aiguamolls i estanyols, llargs sorrals i al peu de l’aspra muralla del Montsant, des d’on els monjos badies d’aiges somes, paradís del marisc i dels llagostins, colonitzaren aquestes terres plantant les primeres vinyes i refugi i escala de pas d’una variadíssima avifauna. sobre la característica llicorella dels set pobles histrics i autènticament prioratins. Aquestes terres produeixen un vi extraordinari, profundament aromàtic i de bon grau, reconegut i apreciat en tot el mn.

74 75 Constantí. Poblaci agrícola prxima a Monuments Tarragona, fet que ha comportat el seu principals creixement i industrialitzaci. Dins el terme, hi ha l’interesantíssim Mausoleu de Centcelles, obra tardoromana (vers Aiguamrcia. Petita poblaci rural 350 dC) amb bells mosaics, considerat la que dona nom al terme municipal dins tomba de Constant I, fll de l’emperador els límits del qual hi ha el fams antic Constantí. L’església parroquial de Sant monestir cistercenc de Santes Creus, Feliu fou reformada en el seu interior en monument cabdal del gtic català. Cèsar 1913-15 per Josep M. Jujol, que hi feu la Martinell planejà el 1920 el Celler Coo- pica baptismal, bancs i confessionaris, i peratiu, de línies mes simples i auste- diverses reixes de ferro. res que la major part de les seves altres construccions; el 1921, planeja un altre Cornudella de Montsant. Poblaci agrí- Celler Cooperatiu al poble de Santes cola, entre les muntanyes de Prades i el Creus, format al voltant del monestir, Montsant, en un bell paratge travessat de tipus basilical i amb bells fnestrals de pel riu de Siurana (on modernament es ma vist a la façana. construí un pantà). Dins el seu terme hi ha el pintoresc poble de Siurana, sobre Bonastre. Petita poblaci rural del Tar- una espectacular cinglera, amb una inte- ragonès, al límit ja amb el Baix Penedès. ressant església romànica. A Cornudella, L’església parroquial de Santa Magda- Cèsar Martinell construí un important lena, obra molt simple del s. XVIII, té nota- Celler Cooperatiu (1919), amb les botes bles elements realitzats per J.M. Jujol, no subterrànies per aproftar del desnivell entre els quals el baptisteri i el sagrari, que del terreny, sobre pilars i arcs, i murs exte- ha estat considerat una de les peces més riors ben ornamentats amb pedra i ma. interessants de l’arquitecte (1941-45). GARRAF. CELLER GÜELL

Falset. Poblaci amb interessants monu- més interessants de l’autor: sobre arcs ments medievals (muralles, restes del parablics equilibrats de ma construí castell) i casals renaixentistes (Casa de la coberta de voltes catalanes de rajola la Vila) i posteriors, capital del Priorat, plana, voltes de les anomenades de comarca que produeix vins de gran pres- closca d’ou per facilitar dilatacions i con- tigi. D’època modernista sn les escoles traccions d’origen tèrmic, distribuïdes a (1909-16), segons plans de Ramon Salas diferents alçades per deixar obertures de i Ricomà; Cèsar Martinell hi bastí (1919) llum entre elles. La decoraci exterior és un dels seus característics cellers coope- sbria, amb les obertures emmarcades ratius, d’estructura basilical (nau central, per ma vist. L’any segent es bastí un més ampla i coberta amb encavallada de edifci paral·lel a l’altre costat del camí, fusta, i dues laterals, separades per una amb celler i almàssera. Ha estat restaurat. arqueria atirantada); I’arquitecte seguí la tradici medieval de la vila en l’aspecte Garraf. Petita poblaci costanera del de la façana, amb portal de mig punt municipi de Sitges, abans poblet pesca- amb dovelles de granit i torres angulars dor i ara nucli turístic. Prop seu hi ha el emmerletades. Celler Gell o Celler de Garraf que el comte de Gell encarregà a Gaudí el 1895 (hi Gandesa. Capital de Terra Alta, comarca col·laborà el seu deixeble i ajudant Fran- també de prestigiosos vins, amb notables cesc Berenguer, a qui ha estat parcial- casals antics i bella església parroquial, ment atribuït). La porta del recinte, d’arc que conserva una important portada parablic, de ma, té una curiosa reixa romànica, de l’anomenada escola lleida- mbil formada per cadenes; I’edifci, de tana. La Cooperativa Agrícola, obra de pedra i ma, unifca murs i cobertes en GANDESA. COOPERATIVA AGRÍCOLA Cèsar Martinell del 1919, és una de les una estructura triangular, amb paraments

76 77 llisos dels quals sobresurten les obertures; Els Pallaresos. Petita poblaci agrícola el coronen diverses xemeneies i el cam- prxima a Tarragona, a la vora del Fran- panaret d’espadanya de la capella interior. colí. L’arquitecte Josep M. Jujol hi deixa diverses obres, entre les quals es destaca Montferri. Petita poblaci agrícola de l’Alt sens dubte, dins el nucli, la Casa Bofarull, Camp, vora el Gaià. Al NE del nucli s’alça antiga masia molt reformada (1914-31), el santuari de Montserrat, obra molt inte- amb una bella galeria posterior sobre un ressant de J.M. Jujol iniciada el 1925 que arc parablic que conserva pintures sobre volgué que l’arquitectura imités l’especial les estacions del mateix Jujol, una torre orografa de la muntanya de Montserrat. angular i especialment els volums de Restà inacabat i abandonat molts anys, l’escala interior que corona una torratxa fns que el 1990 se’n reprengué la cons- amb un àngel parallamps també de Jujol. trucci, totalment acabada el 1999. Es Altres realitzacions seves sn les escoles pot visitar. i la Casa del Com (1920), la Casa Andreu a la plaça de l’Església, els altars laterals Nulles. Poblaci agrícola de l’Alt Camp, de la parrquia de Sant Salvador (1945-47), de gran tradici vinícola. El Celler Coo- la reforma de la Casa Fortuny (1944), la peratiu del Sindicat Agrícola de Sant Isi- reixa de Casa Solé (1927). dre és una de les obres destacades de Cèsar Martinell (1919), que segueix en El Pinell de Brai. Poblaci agrícola de part el model del de Rocafort de Que- Terra Alta, que produeix vins de qualitat ralt, amb dues naus d’arcs parablics d’aquesta denominaci. El seu Molí d’Oli equilibrats en ma i I’exterior molt orna- i Celler del Sindicat Agrícola és l’obra mentat amb línies de ma vist combinat màxima de Cèsar Martinell (1919-22), amb pedra. que hi perfeccionà el sistema creat per Gaudí de coberta de teules a doble ves- MONTFERRI. SANTUARI DE MONTSERRAT sant sobre embigat de fusta sobre arcs REUS. CASA NAVÀS parablics equilibrats (sense necessitat de contraforts laterals), fets amb rajo- nucli de literats al voltant de Josep Ala- les aplantillades, textura que li dona una dern (pseudnim de Cosme Vidal), i dins major categoria, i amb els carcanyols per- el moviment modernista literari, es cons- forats per arquets. Les quatre naus inicials truïren interessants edifcis, alguns dels es reduïren a tres, més alta la central, i els quals obra de Domènech i Montaner, que murs exteriors es troben ben ornamentats, acudí a Reus per iniciativa del polític Pau amb fnestrals de ma vist emmarcats per Font de Rubinat, que havia estat alcalde un gran arc i basament d’obra de pedra de la ciutat. Al centre del nucli urbà hi ha i morter; les dues parts estan separades la Casa Navàs (1901), a la plaça del Mer- per un magnífc fris ceràmic, obra del pin- cadal, que adopta elements locals com el tor Xavier Nogués, I’obra del qual s’inscriu porxo de la planta baixa i té a la façana ja plenament dins el noucentisme, amb escultures de Gaudí (cosí del fams arqui- una gran càrrega satírica i expressiva: s’hi tecte). Conserva gairebé íntegra la rica representa la verema, I’elaboraci del vi, decoraci interior, on destaquen l’escala diverses al·legories i una escena de caça- amb mosaics i vitralls, les composicions dors embriacs. fguratives de rajola amb els característics elements forals, i mobles amb marquete- Reus. Capital del Baix Camp i una de ria d’Homar; als afores, hi ha el sanatori les ciutats més considerables i vitals de psiquiàtric Institut Pere Mata (1897-1912), la Catalunya Nova, que ha exercit un en el qual Domènech assajà el sistema important paper com a plaça comercial de pavellons independents entre jardins, de de distribuci de productes agrícoles, ma i abundant decoraci ceràmica i un cert amb mercat, fres, exposicions que tenen aire mudèjar a l’interior, sistema que des- un ampli radi d’acci. En l’època moder- prés desenvolupà a l’Hospital de Sant Pau EL PINELL DE BRAI. SINDICAT AGRÍCOLA nista, alhora que hi hagué un interessant de Barcelona; les obres foren completades

78 79 REUS. INSTITUT PERE MATA SANT SADURNÍ D’ANOIA. CAVES CODORNIU pel seu fll P. Domènec i Roura. Al carrer (1896- 1906): renovà l’antiga masia de Can Francesc Folguera (façana de l’església teatrals i musicals, etc. A la seva casa de Sant Joan hi ha la Casa Rull (1900) i Codorniu amb un aire neomedievalista, parroquial i rectoria, del 1924, la primera del Cau Ferrat, arranjada per l’arquitecte la Casa Gasull (1911-12). Obra d’altres torre de planta circular amb coberta cnica de caràcter neobrunelleschià amb esgraf- Francesc Rogent, reuní una notable col- arquitectes modernistes sn els Labora- vidriada, etc., i edifcà el pavell d’expedi- ats de J. Busquets; la Casa Formosa, del lecci de ferros, ceràmica i pintura, avui toris Serra (1911-12) i la Casa Quadrada cions (actual sala de recepci), de planta 1928-29, amb esgrafats) o Cèsar Martinell museu veí del Museu de Maricel, edifci de (1924-26), del raval de Santa Anna, de rectangular, cobert amb voltes catalanes (Casa i Caves Mir, 1929-32), entre altres. l’antic hospital que arranjà Miquel Utrillo Joan Rubi i Bellver, fll de Reus, i diver- de ma de pla sobre arcs torals parab- amb elements escultrics de procedència sos edificis de Pere Caselles i Tarrats lics amb llunetes, i obertures d’arcs para- Sitges. Vila de tradici marinera, en un diversa i originals de Pere Jou, a inicia- (Casa Punyed, 1892; Casa Homdedéu, blics amb pinacles, tot de ma i pedra i bell indret de les costes de Garraf, amb tiva del fnancer americà Charles Deering 1893; l’antic Banc d’Espanya, 1904; dos vidriat verd; el porxo de premses, també el nucli antic o Vila Vella en un promon- (1910-12). Entre altres edifcis de l’època grups escolars, etc.). amb voltes de ma de pla sobre arcs dia- tori i extenses platges a banda i banda, modernista destaquem la Casa de la Vila fragma de mig punt, façana amb arcs ben urbanitzades de cara a la funci (1888-89), obra neogtica de Salvador Sant Sadurní d’Anoia. Poblaci tradicio- apuntats i tester esgraonat i encara el residencial i turística que té la poblaci. Vinyals, la Casa del Rellotge (1912-15), a nalment agrícola que, a partir del darrer celler gran, ampliat modernament per Els darrers decennis del s. XIX fou centre la plaça del Cap de la Vila, d’Ignasi Mas, quart del s. XIX, es convertí en el primer Bonet i Garí. Dins el nucli urbà hi ha bon d’una interessant escola de paisatgistes, el Mercat Municipal (1889-91) de Gaietà centre elaborador dels vins de cava i ha nombre d’edificis eclèctics i també dita luminista, amb Arcadi Mas i Fontde- Buïgas, amb una interessant marquesina mantingut al llarg dels anys la total prima- modernistes (Casa de la Vila de 1896- vila, Joan Roig i Soler i Joaquim de Mir de ferro, I’Hospital de Sant Joan (1912), cia dins el mercat espanyol, i una forta inci- 1900, les Escoles Pbliques de vers 1910, i Argenter com a fgures destacades, així de Josep Font i Gumà, I’Hotel Victria, dència en l’internacional. Els Ravents, de la Casa Lluís Mestres, obra de Santiago com també Eliseu Meifrèn. Des del 1891 torres residencials, etc. Hi ha diversos la masia de Can Codorniu, foren els intro- Gell de 1909, I’Ateneu Agrícola, cases s’establí a la vila Santiago Rusiol, que monuments, entre els quals el d’El Greco ductors dels vins escumosos segons la d’habitatges, etc.) i encara una bona promogué una sèrie d’activitats artísti- (1898), a la Ribera, obra de Josep Rey- tècnica francesa i sn precisament les representaci d’obres noucentistes, dels ques que tingueren un gran ress i dona- nés, i dos de Rusiol, un de Joan Borrell i Caves Codorniu, als afores de la poblaci, arquitectes Josep Ros i Ros (Caves Frei- ren a Sitges el prestigi cultural que encara Nicolau, al pati de la Biblioteca Santiago el conjunt modernista més interessant de xenet, 1927-29; Casa Baqués, del 1925, manté, com les Festes Modernistes Rusiol i l’altre segons projecte de Pere Sant Sadurní, obra de Puig i Cadafalch amb el característic templet-mirador), (1892-99), amb exposicions, espectacles Jou, prop la platja de Sant Sebastià, el del

80 81 la Casa Ripoll (1913), al passeig de Sant Antoni, amb interessant tribuna rococ i una torre, el col·legi La Salle (1923), entre moltes altres; Ramon Salas i Ricomà, que construí la Casa Salas (1907) a la rambla Nova, amb una bella tribuna i decoraci de la façana i, abans, la plaça de toros (1885) o el monument a Roger de Llria (1889), també a la rambla Nova; Josep M. Jujol feu el Teatre Metropol (1908) per al Patro- nat Obrer, amb decoraci similar a la de la Pedrera, reformat i restaurat amb encert (1994) o la Casa Ximenis (1914), al passeig de la Muralla, en la qual destaquen els esgrafats i els balcons amb seient incor- porat; de Bernadí Martorell tenim el convent de les Teresianes (1922), a la rambla TARRAGONA. ANTIC ESCORXADOR Nova, interessant edifici de ma vist. A l’ajuntament, cal visitar el Mausoleu del rei i del sector meridional de Catalunya. Fou Jaume I, petita i delicada obra de Domè- important ja en època romana i àrab, i con- nech i Montaner i el seu fll, en forma de serva importants mostres d’arquitectura vaixell amb elements heràldics i mosaics, medieval (catedral, el castell de la Suda, a que no es va instal·lar fns al 1992. l’antiga acrpolis, avui parador de turisme, convents, etc.). A la zona de l’eixample hi Tortosa. Ciutat situada prop la desem- ha bons exemples de construccions bocadura de l’Ebre, abans de l’inici del modernistes. De Pau Mongui, destaquen gran delta, capital de les terres de l’Ebre l’Escorxador Municipal (1906-08), avui seu

SITGES. MUSEU DEL CAU FERRAT

Doctor Robert (1907), de Josep Reynés, que conserva importants restes del seu a la plaça de l’Ajuntament, etc. El nou- passat (amfiteatre, muralles, circ, etc.) i centisme, d’arrel clàssica i mediterrània, també d’època medieval, especialment la tingué a Sitges un destacat representant catedral, seu de l’arquebisbat primat de en la fgura del pintor Joaquim Sunyer, fll Catalunya. El Modernisme té bones mos- de la vila, on a partir del 1911 instal·là el tres a la ciutat baixa, al voltant de la ram- seu taller i aglutinà intel·lectuals i artistes; bla Nova o de Sant Joan: hi destaquen les una de les realitzacions urbanístiques obres dels arquitectes Pau Mongui (con- més interessants dins aquesta línia fou vent dels Carmelites, neogtic, al qual Jujol la ciutat-jardí de Terramar (1919), una de afegí el cambril el 1919); Josep M. Pujol i les primeres d’Europa, a la banda SO de de Barberà, que fou arquitecte municipal la poblaci, davant la mar, que conserva en 1897-1939 i projectà el pla d’eixam- algunes de les edifcacions més signifca- ple del 1922, amb edifcis com l‘Escorxa- tives al passeig Marítim. dor (1902), restaurat i seu del rectorat de la Universitat, el Mercat Central (1915), Tarragona. Ciutat important ja en època a la plaça de Corsini, construcci de ferro romana, capital de la Hispània Citerior, amb equilibrada façana i magnífca reixa, TARRAGONA. TEATRE METROPOL

82 83 del Museu de Tortosa, a l’avinguda de Vilafranca del Penedès. Capital de l’Alt Felip Pedrell, sostingut per columnes Penedès, rica regi vinícola, poblaci de ma i amb bella decoraci de pedra, important ja en època medieval (con- ma i ceràmica verda i blava; la Casa serva diversos edifcis antics, entre els Pallarès (1906-07), a l’avinguda de la quals el Palau Reial, avui seu del Museu Generalitat, de decoraci similar; la Casa de les Cultures del Vi de Catalunya, el Grego (1907-08), a la plaça de la Cate- Palau Baltà o l’església de Sant Francesc, dral, on substitueix ceràmica i ma per museu lapidari, entre molts altres). El aplicacions en relleu i la decoraci geo- Modernisme hi deixà nombroses mostres, mètrica per la vegetal. De Joan Abril i especialment les dels arquitectes Eugeni Guanyabens, que fou arquitecte munici- Campllonch i Parés, arquitecte municipal pal: el Mercat Municipal (1885), amb en 1904-10 (reforma de la Casa de la Vila, coberta sostinguda per estructura de 1912; Can Soler, 1904, a l’avinguda de ferro, escalinata d’accés i estany al Parc Barcelona; Can Jané, vers 1910, al carrer Municipal (1885-92), vora el riu; I’esglé- de la Cort, amb vistosa tribuna al xamfrà, sia del Roser (1912-14), a l’entrada de cornisa ondulada, esgrafats i ornaments Ferreries, a la dreta del riu; cpula forals), o de Santiago Gell i Grau, més de l’església de la Reparaci (1903), al nombroses (Can Claramunt, 1905, a la carrer de la Mercè. Altres obres moder- plaça de Jaume I; Farmàcia Gell, 1905, nistes son la Casa Matheu, al carrer de carrer de la Parellada; Casa Mir-lnglada, Cervantes, amb mirador molt ornamen- a la Rambla de Nostra Senyora, de façana tat; la Casa Brunet, prop l’anterior, molt asimètrica amb coronament ornamental i barroca; la Casa Bau (1914-15), al carrer decoraci vegetal, etc.). Citem-ne també de Ramon Berenguer IV, de Joan Amig, Can Figuerot (1888), al carrer del Gene- amb galeria d’arcs a la planta baixa i ral Prim, obra d’August Font i Carreras; el mirador; la Casa Pinyana, a l’avinguda grup escultric del Davallament, de Josep de la Generalitat, davant el parc; la Casa Llimona, a la cripta de l’església basílica Ferran Arasa, a la carretera de la Simpà- de Santa Maria (que té la façana neogtica tica, obra de l’arquitecte Benaiges. del 1903, obra de Font i Carreras i Santi- ago Gell); el monument a Milà i Fontanals Vallmoll. Poblaci agrícola tradicional (1912), a la rambla de Sant Francesc, fet del Camp de Tarragona. Als afores, hi segons projecte d’Enric Monserdà amb ha l’ermita del Roser, obra d’arquitec- escultures d’Eusebi Arnau de bronze i tura popular del s. XVI, amb un magnífc bust de Milà de marbre de Manuel Fuxà, retaule renaixentista del pintor francès o encara els fanals modernistes del carrer VISTABELLA. ESGLÉSIA DEL SAGRAT COR Jean Bas (1580), ermita restaurada i de Santa Maria. decorada a la façana i l’interior per J.M. mateix autor sn el mercat i les escoles, de planta quadrada, amb l’espai unitari de Jujol el 1925. Vilanova i la Geltr. Poblaci marinera, notables exemples de Modernisme tardà. la nau cobert per una cpula formada per amb important port pesquer, comercial i També les obres de Bonaventura Pollés, un sistema d’arcs parablics i coronada Valls. Ciutat del Camp de Tarragona, esportiu, capital del Garraf, façana marí- de família vilanovina, que fou alguns anys per un campanar agut, molt característic; capital de l’Alt Camp, centre comercial i tima del Penedès. La vila conserva inte- arquitecte municipal, com la façana i el l’accés és diagonal, en un dels vèrtexs de agrícola amb antiga tradici industrial. ressants monuments de l’arquitectura campanar de l’església de Santa Maria de la construcci. Té bones mostres de Renaixement i eclèctica vuitcentista, els més impor- la Mar, al barri marítim, la Casa de Santa barroc (cal destacar els plafons cerà- tants obra de Jeroni Granell (Biblioteca Teresa (1889) per a Víctor Balaguer, dins el mics de l’església del Roser de 1605). Museu Víctor Balaguer, col·legi Samà, mateix recinte del Museu, algunes cases D’època modernista hi trobem diverses dels escolapis), pare de l’arquitecte al passeig de Ribes Roges, i I’ampliaci cases de Cèsar Martinell, fll de la ciutat, modernista barceloní Jeroni F. Granell. del cementiri, on feu diversos panteons. que projectà també l’altar de l’església D’època modernista podem citar la Casa de la Mare de Déu del Lled, i de Josep de l’lndiano (vers 1905), a la rambla de la Vistabella. Petita poblaci agrícola i rural M. Vives i Castellet, també fll de Valls. Pau, obra de Josep M. Mir, avui con- del Camp de Tarragona (municipi de la La façana de la Casa de la Ciutat és vertida en Casal d’Avis, amb un mirador Secuita) que posseeix una notable esglé- obra de Ramon Salas i Ricomà, de la f de formes vegetals al jardí i la decoraci sia del Sagrat Cor (1918-23), una de les del s. XIX. interior molt ben conservada; d’aquest obres més interessants de Josep M. Jujol,

84 85 Museu del Modernisme de Barcelona. Museus En un edifci modernista de l’arquitecte Enric Sagnier, en ple Eixample, aquesta BARCELoNA rica col·lecci resumeix i contextualitza l’art modernista a Catalunya des de dife- Museu Nacional d’Art de Catalunya rents manifestacions i disciplines. El fons (MNAC). El Palau Nacional de Montjuïc, inclou importants obres dels millors artis- bastit amb motiu de l’Exposici Inter- tes de l’època, des de peces exquisides nacional de 1929 i remodelat a partir d’arts decoratives o de mobiliari fins a del darrer decenni del s. XX, estatja una bells exemples de pintura i escultura, esplèndida col·lecci d’art medieval representatives de la decoraci interior de català (romànic i gtic). Acull les col- les cases modernistes barcelonines més leccions d’art modern (s. XIX i XX) que emblemàtiques. des del 1945 es podien veure a l’edifci de l’Arsenal —avui Parlament de Catalu- Casa Museu Gaudí. Torre dins el Park nya— del Parc de la Ciutadella. Compre- Gell (Olot, s/n) un dels dos nics estat- nen un ric fons de l’època modernista, ges construïts de la projectada urbanit- amb amplis conjunts d’obres de les fgu- zaci, obra de Francesc Berenguer, on res més destacades en arts plàstiques visqué Gaudí des del 1906 fns al 1926. i decoratives del moviment: pintures de Estatja una interessant col·lecci de mobi- Ramon Casas (amb la notable col·lecci liari dissenyat per Gaudí per al Palau Gell de retrats al carb), Santiago Rusiol, i per a les cases Calvet i Batll, i un bon Isidre Nonell, Joaquim Mir, Joan Brull, conjunt d’obres de deixebles de Gaudí, Aleix Clapés i molts altres; escultures com mobles d’Aleix Clapés o esbossos de Josep Llimona, Miquel Blay, Eusebi d’escultura com Els degenerats de Car- Arnau, etc.; mobiliari de Gaspar Homar i les Mani, dibuixos de J.M. Jujol, etc., així Joan Busquets; ceràmica d’Antoni Serra com també records personals de Gaudí. i Lambert Escaler. Hi estan ben represen- tats el mobiliari i altres elements decora- Museu del Temple Expiatori de la tius d’Antoni Gaudí i de Josep M. Jujol. Sagrada Família. Annex al temple, conté De les mostres d’art noucentista es des- maquetes, plànols i altres documents taquen les pintures de Joaquim Sunyer, gràfics tils per conèixer el procés de els plafons de Xavier Nogués per a les construcci i característiques d’aquesta galeries Laietanes, escultures de Josep singular obra. MOBLE, D’A. GAUDÍ. CASA-MUSEU GAUDÍ Clarà i de Manolo Hugué.

MoNTSERRAT

Museu de Montserrat. En unes depen- dències sota la plaça principal de l’abadia arranjades per Puig i Cadafalch, estatja —a més del fons tradicional— la donaci Josep Sala (1982) i la donaci Xavier Busquets (1992). La primera, col·lecci de gran qualitat, indispensable per com- prendre l’evoluci de la pintura catalana entre el darrer terç del s. XIX i el primer del XX, amb peces tan importants com La terrassa o Al bany de Ramon Cases, Paisatge de Montserrat de Joaquim Mir, i obres de Santiago Rusiol, Hermen Anglada Camarasa, Isidre Nonell, etc., NU, DE JOSEP LLIMONA. MNAC I. NONELL (FRAGMENT). MNAC així com també una bona representaci

87 de l’època noucentista. La segona hi ha ha també escultures de Joan Rebull, dins aportat obres de Casas, Picasso, Dalí, l’estètica noucentista. Una sala està dedi- impressionistes francesos, etc. cada a Antoni Gaudí, fll de Reus. Hi ha interessants pintures d’Hortensi Gell al Centre de Lectura, instituci cultural de oLoT llarga tradici a la ciutat.

Museu Comarcal de la Garrotxa (MCG). Gaudí Centre. A la plaça del Mercadal i Instal·lat a I’antic Hospici, obra neoclàs- al costat de l’Ajuntament, és un modern sica de Ventura Rodríguez. Comprèn museu interactiu dedicat a la vida i a seccions d’etnologia i histria local i una l›obra d›Antoni Gaudí i la seva relaci amb bona col·lecci d’art català. Cal desta- la ciutat, on es pot trobar des de maque- car els conjunts d’escultures dels olotins tes de les obres més emblemàtiques i de Miquel Blay, bon exponent de l’art moder- detalls constructius de la producci artís- nista, i Josep Clarà, plenament noucen- tica del genial arquitecte, fns a una repro- tista. De pintura modernista, en citem ducci del seu taller. obres de Joan Brull, Ramon Casas (amb el fams quadre La càrrega), Isidre Nonell, Xavier Gosé, Santiago Rusiol, etc. Inte- SITGES ressant col·lecci dels cartells de la sèrie «Cigarrillos París». Museu del Cau Ferrat. Instal·lat a la casa que Santiago Rusiol es bastí a la f del segle XIX sobre unes cases de pescadors, REUS vora la mar i al costat del Museu de Mari- CALA SANT VICENÇ, DE J. MIR. MUSEU DE MONTSERRAT cel. Conserva la magnífca col·lecci de Museu Comarcal Salvador Vilaseca. En ferros que li dona nom (dels s. x al XX), un edifci de la plaça de la Llibertat, a més ceràmica, vidres, mobiliari i un bon con- de seccions d’arqueologia, d’histria de junt de pintors de l’època (Ramon Casas, la ciutat i d’indstries tradicionals i popu- Aleix Clapés, Isidre Nonell, Picasso, Darío lars, conté una col·lecci d’artistes reu- de Regoyos, Ignacio Zuloaga, Ramon sencs dels s. XIX i XX, entre els quals Marià Pichot, Miquel Utrillo, Hermen Anglada Fortuny, Josep Llovera, Josep Tapir, Camarasa, els pintors de l’escola lumi- Baldomer Galofre, aquests tres infuïts pel nista de Sitges, etc.) a més de dues primer, i, ja dins una sensibilitat mes pr- pintures d’El Greco, solemnement entro- xima al Modernisme, pintures d’Hortensi nitzades el 1894 després d’una process Gell i escultures de Joan Roig i Solé; hi cívica a les famoses Festes Modernistes.

VILANoVA I LA GELTRú

Biblioteca Museu Víctor Balaguer. Instal·lat en un monumental edifci situat a l’avinguda de Víctor Balaguer, té una important biblioteca, seccions d’arqueologia i art egipci i oriental, ceràmica, armes, etc., i una pinacoteca amb obres catalanes dels s. XIX i XX, especialment de Joa- quim Mir que visqué a la poblaci des del 1921, el vilanoví Alexandre de Cabanyes, Ramon Casas, Santiago Rusiol, Joan Brull, Ricard Canals, Isidre Nonell, etc.

MUSEU DE MARICEL LA CÀRREGA, DE R. CASAS. MUSEU COMARCAL DE LA GARROTXA

88 89 VAL D’ARAN Ruta 2 Vielha A les terres del Vallès pel ponent de Barcelona

Andorra Ruta 3 la Vella

De la Costa del Maresme el Pont de Suert Sort als Pirineus pel Montseny Puigcerdà i la Plana de Vic la Seu d’Urgell Camprodon P S Figueres I R U Castellfollit Cadaqués Ruta 4 I N E Campdevànol de la Roca la Pobla Besal de Lillet De Girona a la Costa Brava Ripoll Olot Tremp Sant Privat d’en Bas per la vall del Fluvià Joanetes Sant Feliu Banyoles Berga els Hostalets de Pallerols d’en Bas

Ruta 5 Olius Amer Solsona Girona la Bisbal De Montserrat a Lleida d’Empordà Anglès Vic Bescan TERRES Folgueroles per valls i altiplans interiors Cardona COSTA Palafrugell Sant Hilari Sacalm DE LLEIDA BRAVACaldes PAISATGES de Malavella Palams Ruta 6 Seva Viladrau Santa Coloma BARCELONA de Farners Platja d’Aro Balaguer Del Penedès a les terres de Montseny Massanes s’Agar Figar Sant Feliu Manresa de Guíxols l’Ebre pel Camp de Tarragona Campins Hostalric la Garriga Tossa de Mar Tàrrega Cervera Raimat Sant Guim Cardedeu Lloret de Mar de Freixenet l’Ametlla del Vallès Mapa de les Rutes del Modernisme Lleida Mollerussa la Panadella Òdena Canet de Mar Sant Pol de Mar Guimerà Granollers Arbeca Terrassa Argentona Arenys de Mar Juneda Igualada Montserrat Municipis amb monuments modernistes Sabadell Les Borges Rocafort Sant Andreu de Llavaneres de Queralt Matar Blanques Tiana Vilassar de Mar Patrimoni de la Humanitat Badalona COSTA l’Espluga Pira Sarral el Masnou l’Albi de Francolí Sant Feliu BARCELONA Santes Creus de Llobregat Poblet Barberà Vilafranca de la Conca Montblanc del Penedès Sant Sadurní Barcelona Aiguamrcia d'Anoia Valls Montferri

Vallmoll Castelldefels Cornudella Nulles Garraf de Montsant Bonastre Sitges Vistabella el Vendrell Vilanova Falset Constantí i la Geltr els Pallaresos Caldes de Montbui Mra Reus COSTA d’Ebre BARCELONA Tarragona Castellar del Vallès Gandesa Montserrat Terrassa el Pinell COSTA de Brai DAURADA Sabadell TERRES Rubí DE L’EBRE Martorell Sant Cugat Castellbisbal del Vallès Sant Andreu de la Barca el Papiol Tortosa Gelida Cervell Molins de Rei < BARCELONA. CASA LLEÓ MORERA Barcelona Vallirana Sant Vicenç dels Horts Esplugues de Llobregat Amposta Santa Coloma de Cervell Sant Joan Despí

N Sant Boi 91 de Llobregat Cornellà de Llobregat

0 25 km 50 km evolucionà vers els models clàssics i Nota biogràfca esdevingué capdavanter del Noucen- dels artistes tisme. Té obra a Olot i a Barcelona (MNAC) i escultures urbanes com la Deessa (1919) més destacats a la barcelonina plaça de Catalunya. del Modernisme domènech i Montaner, Lluís (Barcelona, Arnau, Eusebi (Barcelona, 1864-1934). 1850-1923). Arquitecte (1873), professor Escultor, format a Roma. Un dels princi- i director de l’Escola d’Arquitectura de pals col·laboradors dels arquitectes del Barcelona (1901). Participà activament Modernisme (Hospital de Sant Pau, obres en el moviment polític del catalanisme d’Enric Sagnier, etc.), feu també monu- i després en la investigaci histrica i ments al Parc de la Ciutadella de Barce- arqueolgica. Representa la branca raci- lona i diverses medalles. onalista del Modernisme arquitectnic per l’s de nous materials i tecnologies que Blay, Miquel (Olot, 1866-Madrid 1936). conjumina amb una especial afci per les Escultor format en la tradicional indstria arts aplicades i bells ofcis, amb resultats d’imatgeria religiosa olotina, al taller dels decorativistes. Actiu a Barcelona (ruta 1), germans Vayreda, i pensionat a París i a Reus (ruta 6), Canet (ruta 3), Olot (ruta 4). Roma. Actiu a Espanya i a Hispanoamè- rica. Dins el corrent simbolista que inclou Falqués, Pere (Sant Andreu de Palomar, el Modernisme, destaquen grups escul- 1850-Barcelona, 1916). Arquitecte (1873). trics com Els primers freds (MNAC) o Fou arquitecte municipal de Barcelona, La canç popular (façana del Palau de la on feu obres com els fanals del passeig Msica de Barcelona). de Gràcia o el monument a Pitarra, d’exuberant decorativisme. Brull, Joan (Barcelona, 1863-1912). Pin- tor, representa dins el Modernisme una Gargallo, Pau (Maella, 1881-Reus, 1934). estètica amarada per la malenconia, la Escultor. Format amb Eusebi Arnau, col- tendresa i la nostàlgia, amb obres com laborà amb ell en la decoraci del Palau Ensomni (MNAC), Safo, Misticisme, Idil·li. de la Msica i de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona, anà després a París i evo- Casas, Ramon (Barcelona, 1866-1932). lucionà vers el Noucentisme i encara vers Pintor i dibuixant, una de les fgures més un personal avantguardisme (obres de

CARTELL D’ADRIÀ GUAL representatives del Modernisme pictric a ferro i metall). Catalunya. Gran amic de Santiago Rusiol, feu amb ell estades a París, d’on portà una Gaudí, Antoni (Reus, 1852-Barcelona, versi personal dels tons grisos de l’Im- 1926). Arquitecte (1878). Actiu sobre- pressionisme. Excel·lent tècnic tant en les tot a Barcelona (rutes 1 i 2), on tingué pintures a l’oli (retrats, escenes d’ambient, inicialment la protecci de la família interiors) com en el carb (sèrie de més de Gell i després fou absorbit totalment 200 retrats de les fgures més signifcati- pels treballs de la Sagrada Família, on ves de la vida política i cultural catalanes). es traslladà a viure. Figura cabdal del Fou un dels promotors de la cerveseria Modernisme, la més reconeguda inter- Els Quatre Gats i editor de la revista Pèl & nacionalment, malgrat que es mantingué Ploma, importants en el desenvolupament per la seva forta personalitat aïllat dels del Modernisme. Obres al MNAC, a Olot, principals grups del moviment. La seva Sitges, Montserrat, etc. Plafons de gran obra es mou entre l’expressionisme (a bellesa al Cercle del Liceu de Barcelona, les cases Batll i Milà arriba al grau més club privat. intens) i el simbolisme d’arrel religiosa (Sagrada Família). Al Park Gell, ajudat Clarà, Josep (Olot, 1878-Barcelona, 1958). per Jujol, inventà amb el llarg banc de < SANT JOAN DESPÍ. TORRE DELS OUS Escultor. Inicialment infuït per Rodin, aviat ceràmica la fragmentaci de la forma.

94 95 Dissenyador dels ornaments construc- d’ara s’han reproduït alguns dels seus Puig i Cadafalch, Josep (Matar, ratius modernistes en edificis de base tius i d’interessant mobiliari. models més bells. 1867-Barcelona, 1957). Arquitecte (1891), clàssica. Construí més de 400 edifcis, pre- historiador de l’art i polític. Deixeble de ferentment per a l’alta burgesia i també per homar, Gaspar (Bunyola, Mallorca, Mas, Rafael (Girona, 1880-1935). Arqui- Domènech i Montaner, la seva obra es als ordes religiosos, sobretot a Barcelona 1870-Barcelona, 1953). Moblista i deco- tecte (1906) i escriptor. Aglutinà el movi- caracteritza per l’s de formes del gtic (ruta 1). rador, excel·lí en conjunts enriquits amb ment noucentista a Girona al voltant de la del nord d’Europa enriquides amb abun- marqueteria d’una tècnica extraordinària, societat Athenea. Trencà amb el Moder- dant decoraci foral i especial atenci Triad, Josep (Barcelona, 1870-1929). com el de la Casa Lle Morera (avui al nisme arquitectnic tradicional i fou infuït pels materials (ferro, vitralls, ceràmica). Dibuixant i pintor. Deixeble d’Alexandre MNAC). per la Sezession vienesa i l’escocès C.R. Actiu a Barcelona (ruta 1), Matar i Argen- de Riquer, fou destacat exlibrista, dins Mackintosh (obres a Girona i Olot, ruta 4) tona (ruta 3), Viladrau (ruta 3), Montserrat l’estètica del Modernisme, i també il- Jujol, Josep Maria (Tarragona, 1879-Bar- fns derivar vers un popularisme idealitzant (ruta 5), Sant Sadurní d’Anoia (ruta 6). A lustrador, cartellista, projectista d’enqua- celona, 1949). Arquitecte (1906). Col- (urbanitzaci de s’Agar, a la Costa Brava). partir de la I Guerra Mundial evolucionà dernacions, etc. Feu pintura simbolista, laborador de Gaudí a La Pedrera i al Park vers un estil més classicitzant, amb obres paisatge i pintura d’histria. Gell, excel·lent dibuixant, la seva obra Mestres, Apel·les (Barcelona, 1854- com el projecte inicial de l’Exposici Inter- prpia es ressent de l’escassa potència 1936). Dibuixant, escriptor i msic. La nacional del 1929 a Montjuïc. Polític cata- Valeri, Salvador (Barcelona, 1873-1954). econmica dels seus clients, i amb mate- seva obra com a il·lustrador, detallista i lanista, fou president de la Mancomunitat Arquitecte (1899). Infuït per Gaudí, feu rials humils crea enginyoses formes que fantasiosa, evolucionà cap a una estilitza- de Catalunya en 1917-23, continuador de una obra d’un decorativisme exuberant, sovint anticipen troballes del dadaisme i ci de les formes orgàniques prpia del l’obra de Prat de la Riba. amb ornamentaci foral, frontons ondu- el superrealisme. Actiu a Sant Joan Despí Modernisme francobelga. lats, ceràmica, etc. Actiu a Barcelona (ruta (ruta 2) i a les terres del Camp de Tarra- Riquer, Alexandre de (Calaf, 1856-Palma 1), el Papiol (ruta 2) i altres localitats del gona (ruta 6), a més de Barcelona (ruta 1). Mir, Joaquim (Barcelona, 1873-1940). de Mallorca, 1920). Dibuixant, pintor i Baix Llobregat i el Vallès. Pintor. Inicialment de la Colla del Safrà, poeta. En la seva estada a Londres fou Llimona, Josep (Barcelona, 1864- des d’una estada a Mallorca (1899-1903) influït pels prerafaelites i pel moviment Vilaseca, Josep (Barcelona, 1848-1910). 1934). Escultor, format a Roma. Amb derivà cap a un postimpressionisme basat Arts and Crafts. Feu cartells, il·lustracions Arquitecte (1873). Fou, amb Domènech i el seu germà, el pintor Joan Llimona, i en el color que el portà fns als límits de i pintures murals; promogué a Catalu- Montaner, precursor de la tendència raci- altres artistes, fundà el Cercle Artístic de l’abstracci pictrica (època del Camp de nya l’exlibrisme i les arts del llibre, i pro- onalista del Modernisme. Actiu sobretot a Sant Lluc, de tendència catlica. A més Tarragona). S’establí a Vilanova i la Geltr jectà dissenys de mobles, rajoles, llums, Barcelona (ruta 1), on feu l’Arc de Triomf d’obres religioses i de notables monu- (1921), on es conserva una bona mostra esmalts. Fou poeta simbolista. de l’Exposici Universal del 1888. ments funeraris, excel·lí en fgures nues, de la seva obra, així com al MNAC. També amb un tractament esfumat del marbre, feu vitralls. Rubi i Bellver, Joan (Reus, 1871-Bar- en cerca d’efectes de clarobscur a la celona, 1952). Arquitecte (1892). Segui- manera de Rodin. Obra a Barcelona (El Nogués, xavier (Barcelona, 1873-1941). dor de Gaudí, del qual pren l’interès per desconsol del Parc de la Ciutadella, el Dibuixant, gravador i pintor, la seva obra l’estructura plasmada en el tractament Sant Jordi o el Forjador a Montjuïc, etc.) caricaturesca representa el vessant satíric de materials com el ma i el ferro. Actiu a i a Montserrat, entre altres llocs. del Noucentisme. Treballà la ceràmica (al Barcelona (ruta 1), Ripoll (ruta 3), Raimat celler del Pinell de Brai) i el vidre. Pintu- (ruta 5) i també a Mallorca. Manolo (Manuel Martínez Hugué) (Bar- res murals a les Galeries Laietanes, avui celona, 1872-Caldes de Montbui, 1945). al MNAC. Rusiol, Santiago (Barcelona, Escultor de la colla d’Els Quatre Gats i 1861-Aranjuez, 1931). Pintor i escriptor. amic de Picasso i dels avantguardistes, Nonell, Isidre (Barcelona, 1873-1911). Pin- Compartí amb Ramon Casas la bohèmia passà a París i a Ceret, i des del 1927 residí tor i dibuixant. Fou membre de la Colla del parisenca i convertí Sitges en un cen- a Caldes de Montbui. La seva obra aporta Safrà i assidu dels Quatre Gats. Se centrà tre del Modernisme (Cau Ferrat, Festes al Noucentisme una rotunditat de formes en la representaci de marginats (gitanes, Modernistes, entronitzaci d’El Greco, i un arcaisme que el separen d’escultors cretins) amb una tècnica postimpressi- etc.). Inicialment impressionista, evoluci- més classicitzants com Clarà o Rebull. onista de pinzellades molt subjectives. onà, sota la infuència dels prerafaelites, Obres al MNAC i al Museu de Montserrat. cap al simbolisme, i fnalment se centrà Masriera, Lluís (Barcelona, 1872-1958). en les sèries de jardins crepusculars. De Orfebre, pintor i escriptor, d’una família Pericas, Josep Maria (Vic, 1881-Bar- personalitat acusada, dotat d’una gran d’artistes i argenters. Deixeble de Lossier celona, 1965). Arquitecte (1906), capacitat d’humor i d’ironia, ha deixat un a Ginebra, introduí i perfeccionà l’esmalt col·laborador de Rafel Mas. Infuït inici- ric anecdotari. translcid que aplicà a joies de disseny alment per Gaudí, evolucionà cap a un modernista, amb representaci d’ocells, classicisme modernitzant dins el corrent Sagnier, Enric (Barcelona, 1858-1931). libèl·lules, paons, fades i nimfes. A hores del Noucentisme. Arquitecte (1882). Assimilà elements deco-

96 97 INFoRMACIó GENERAL INFoRMACIó TURíSTICA departament d’Empresa ofcines de turisme de i Coneixement la Generalitat de Catalunya Direcci General de Turisme Pg. de Gràcia, 105 Barcelona - 08008 08008 Barcelona Pg. de Gràcia, 107 (Palau Robert) Tel. 934 849 500 Tel. 932 388 091 empresa.gencat.cat palaurobert.gencat.cat www.mensaxe.com/OTCBarcelona Agència Catalana de Turisme Pg. de Gràcia, 105 Aeroport de Barcelona 08008 Barcelona Terminals 1 i 2 Tel. 934 849 900 08820 el Prat de Llobregat Tel. 934 784 704 departament de Cultura Direcci General del Patrimoni Cultural Girona - 17004 Portaferrissa, 1 (Palau Moja) Rbla. de la Llibertat, 1 08002 Barcelona Tel. 972 010 001 Tel. 933 162 740 cultura.gencat.cat Aeroport de Girona-Costa Brava 17185 Vilobí d’Onyar Agència Catalana del Tel. 972 942 955 Patrimoni Cultural Portaferrissa, 1 (Palau Moja) Lleida 08002 Barcelona Pl. Edil Saturní, 1 - 25007 Tel. 933 162 800 Tel. 973 248 840

Tur de la Seu Vella (Edifci Canonja) - 25001 Tel. 973 238 446

Aeroport d’Alguaire - 25125 Ctra. N-230, km 14,5 Tel. 973 032 744

Tarragona - 43001 Fortuny, 4 Tel. 977 233 415

Aeroport de Reus - 43204 Autovia Reus-Tarragona Tel. 977 772 204

Terres de l’Ebre Rbla. Felip Pedrell, 3 43500 Tortosa Tel. 977 449 648

catalunya.com app Visit Catalonia patrimoni.gencat.cat app Visitmuseum © Generalitat de Catalunya. Departament d’Empresa i Coneixement. Direcci General de Turisme Realitzaci: Servei d’Informaci i Difusi Turística Col·laboraci: Departament de Cultura. Agència Catalana del Patrimoni Cultural Text: Santi Barjau i Francesc Gurri disseny: Edicions de l’Eixample, SL Fotografes: Oriol Alamany, Felipe J. Alcoceba, Josep Borrell, Lluís Carro, Marc Castellet, Pere Català Roca, Imagen M.A.S., Jordi Isern, Ramon Manent, Jordi Pareto, Rambol, Miguel Raurich, Servicios Editoriales Georama, Francesc Tur, Turismo Verde S.L., Toni Vidal. Propietat de l’Agència Catalana de Turisme. Jordi Contijoch i Bob Masters. Propietat del Departament de Cultura. © Casa Coll i Regàs. Fundaci Iluro. © Casa Vicens, Barcelona 2017. Foto: Pol Viladoms. © Fundaci Junta Constructora del Temple de la Sagrada Família. Tots els drets reservats. Autor: Pep Daudé. Impressi: EADOP dL: B 29735-2018. Printed in UE Fotografes coberta: Barcelona, Palau de la Msica Catalana; Matar, Casa Coll i Regàs; Sant Joan Despí, Can Negre; Barcelona, Park Gell. Fotografa contracoberta: Santa Coloma de Cervell, la Colnia Gell. Interior coberta: Barcelona, Casa Vicens. Interior contracoberta: Barcelona, Sagrada Família.