ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tesisenxarxa.net ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tesisenred.net ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING . On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX ( www.tesisenxarxa.net ) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author LA RESTAURACIÓ HISTÒRICA DE LA LLOTJA DE PALMA DE MALLORCA (1866-1905) Lliçons d’una intervenció vuitcentista Enric Dilmé Bejarano Escaldes-Engordany, 2013 Tesi doctoral presentada per a l’obtenció del títol de Doctor, Universitat Politècnica de Catalunya, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Departament de Construccions Arquitectòniques I, Programa de Construcció, Restauració i Rehabilitació Arquitectònica Dirigida per: J. Domenge i Mesquida (UB) i J. L. González Moreno-Navarro (UPC) 1 RESUM La recerca gira a l’entorn de la intervenció vuitcentista a la llotja de Palma de Mallorca (1866-1905). Per tal d’emmarcar l’estudi es fa una ullada prèvia al panorama legal i teoricopràctic de l’Espanya de la segona meitat del segle XIX i, especialment, de Balears. La investigació es recolza en el “Mètode objectivosistèmic de la restauració arquitectònica” (González-Casals: 2013), per tal d’avaluar l’actuació a la llotja en una doble direcció: la de la preservació dels valors que havien detectat els responsables de l’actuació i la dels preceptes que acabarien configurant la disciplina. L’avaluació descobreix una actuació continguda amb una lloable preservació dels valors de la llotja, que contrasta amb els postulats imperants de Viollet-le-Duc. Criteris contemporanis com són la intervenció mínima o el fals arquitectònic, o conceptes tan actuals com el de patrimoni mundial que a posteriori es posen sobre la taula, donen encara més sentit a la investigació que presentem. Paraules claus Sagrera, llotja, Palma de Mallorca, restauració, valors instrumentals, valors significatius, valors documentals, fals històric, fals arquitectònic, discernibilitat, pàtina. 2 ABSTRACT The research focuses on the situation of the nineteenth-century work on the llotja of Palma de Mallorca (1866-1905). In order to place the study in context, we start by taking a quick look at the legal and theoretical-practical panorama of Spain during the second half of the 19th century and, specially, of the Balearic Islands. The research rests on the “Objective-systematic method of architectural restoration” (González-Casals: 2013), as a means of evaluating the work on the llotja from a double perspective: that of the preservation of the values that those in charge of the action had detected, and that of the precepts which would end up shaping the discipline. The assessment uncovers a contained action, with a relevant level of conservation of the values of the llotja, which stands in contrast to the reigning principles of Viollet- le-Duc. Contemporary criteria such as minimal intervention or architecturally false appearance, or such contemporary concepts as world heritage, which are introduced a posteriori, lend even more meaning to investigations such as the research that we are presenting here. Keywords Sagrera, llotja, Palma de Mallorca, restoration, instrumental values, significant values, documental values, false historic appearance, architecturally false appearance, perceptibility, patina. 3 AGRAÏMENTS A Joan Domenge que m’ha ensenyat a estimar una obra cabdal de l’arquitectura universal, alhora que m’ha demostrar la seva amistat i paciència al revisar, repassar i corregir el treball des del primer moment. A José Lluís González i Albert Casals que, a banda de ser els responsables principals de la meva formació en l’àmbit de la restauració monumental, m’han alliçonat sobre el seu “Mètode objetivosistèmic de la restauració monumental” i la seva aplicació al cas de la llotja. A l’arquitecte Pere Rovira per deixarme passejar lliurement per la llotja durant la recent restauració i a l’aparellador Juaquín Izquierdo per cedirme amablement el registre fotogràfic que va anar fent de les obres. A tota la gent dels diversos arxius que he consultat a Alcalá de Henares, Barcelona, Madrid i Mallorca per la seva professionalitat. Particularment a Miquel Gil de l’Arxiu del Consell General de Mallorca que, a més de facilitarne la feina, no ha parat d’enviarme notícies relacionades amb la llotja. Al Consell de Mallorca i a Pilar Giraldéz i Màrius Vendrell que em van permetre exposar part del meu treball en dues trobades científiques que tingueren lloc a Palma i a Barcelona, respectivament el febrer i novembre de 2010. Al Govern d’Andorra que em va concedir un ajut a la recerca l’any 2009 per redactar el treball de suficiència investigadora (AMTC002-AND/2009). Als meus fills Arnau, Nil i Txell i, especialment, a la meva companya Laura, ja que sense el seu recolzament aquest treball difícilment hagués pogut veure la llum. Finalment, a la mare i el germà, però sobretot al pare que tot just em va veure acabat la carrera. 4 TAULA DE CONTINGUTS I. INTRODUCCIÓ - Objectius......................................................................................................8 - Estat de la qüestió......................................................................................12 - Metodologia................................................................................................24 - Recerca documental....................................................................................26 - Fonts documentals......................................................................................30 - Bibliografia.................................................................................................36 II. CONTEXT LEGAL I TEORICOPRÀCTIC DE LA RESTAURACIÓ VUIT- CENTISTA DE LA LLOTJA 1. EL MARC ADMINISTRATIU.................................................................................64 1.1. Una ullada al cas espanyol 1.2. La Comisión Provincial de Monumentos de las Islas Baleares 1.3. La Subcomisión para entender en las obras de restauración de la Lonja 1.4. La protecció jurídica 2. EL MARC TEORICOPRÀCTIC...............................................................................93 2.1. Apunt sobre el panorama hispànic 2.2. Els referents hispànics 2.3. Els exemples locals 2.4. El caràcter de l’edifici 2.5. La funció de l’arquitecte 2.6. La documentació necessària III. CARACTERITZACIÓ I VALORACIÓ DE LA LLOTJA PER LA COMISIÓN PROVINCIAL DE MONUMENTOS DE LAS ISLAS BALEARES : 1866-1879 3. LA CARACTERITZACIÓ DE LA LLOTJA DELS MERCADERS............................................128 3.1. Els canvis històrics que afecten als criteris de discriminació: 1421-1877 3.2. Els discriminants disciplinaris i socials a cada període 3.2.1. El lloc: la relació amb el mar 3.2.2. La funció: la pèrdua de l’activitat fundacional 3.2.3. El tipus: l’arquetip de la llotja mediterrània 3.2.4. La historicitat: la permanència física del monument 3.2.5. Els promotors: de la Mercaderia a la Diputació 3.2.6. Els usos: de llotja de contractació a calaix de sastre 3.2.7. Els significats: d’orgull gremial a senyal d’identitat 4. LA VALORACIÓ INICIAL DE LA COMISIÓN DE MONUMENTOS DE LAS ISLAS BALEARES........193 4.1. Valors instrumentals 5 4.1.1. Valor arquitectònic 4.1.2. Valor urbanístic 4.1.3. Valor econòmic 4.1.4. Valor ecològic 4. 2. Valors significatius 4.2.1. Valor d’identitat 4.2.2. Valor de vetustat 4.3. Valors documentals 4.3.1. Valor arquitectònic històric 4.3.2. Valor històric IV. EL LLARG PROCÉS RESTAURADOR I LES OBRES PENDENTS: 1879-1989 5. LES OBRES REALITZADES...............................................................................224 5.1. 1877-1884: Obres prèvies a la