DOCSLIB.ORG

The Technological Change in the Western Mediterranean During the Mis 3

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text

Load more

THE TECHNOLOGICAL CHANGE IN THE WESTERN MEDITERRANEAN DURING THE MIS 3 Andrea Picin Dipòsit Legal: T 970-2014 ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis doctoral y su utilización debe respetar los derechos de la persona autora. Puede ser utilizada para consulta o estudio personal, así como en actividades o materiales de investigación y docencia en los términos establecidos en el art. 32 del Texto Refundido de la Ley de Propiedad Intelectual (RDL 1/1996). Para otros usos se requiere la autorización previa y expresa de la persona autora. En cualquier caso, en la utilización de sus contenidos se deberá indicar de forma clara el nombre y apellidos de la persona autora y el título de la tesis doctoral. No se autoriza su reproducción u otras formas de explotación efectuadas con fines lucrativos ni su comunicación pública desde un sitio ajeno al servicio TDR. Tampoco se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al contenido de la tesis como a sus resúmenes e índices. WARNING. Access to the contents of this doctoral thesis and its use must respect the rights of the author. It can be used for reference or private study, as well as research and learning activities or materials in the terms established by the 32nd article of the Spanish Consolidated Copyright Act (RDL 1/1996). Express and previous authorization of the author is required for any other uses. In any case, when using its content, full name of the author and title of the thesis must be clearly indicated. Reproduction or other forms of for profit use or public communication from outside TDX service is not allowed. Presentation of its content in a window or frame external to TDX (framing) is not authorized either. These rights affect both the content of the thesis and its abstracts and indexes. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI THE TECHNOLOGICAL CHANGE IN THE WESTERN MEDITERRANEAN DURING THE MIS 3 Andrea Picin Dipòsit Legal: T 970-2014 PICIN ANDREA The technologicaal change in the western Mediterranean during the MIS 3 TESIS DOCTORAL Dirigida por Dr. Manuel Vaquero Rodríguez DEPARTAMENT D’HISTÒRIA I HISTÒRIA DE L’ART TARRAGONA 2014 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI THE TECHNOLOGICAL CHANGE IN THE WESTERN MEDITERRANEAN DURING THE MIS 3 Andrea Picin Dipòsit Legal: T 970-2014 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI THE TECHNOLOGICAL CHANGE IN THE WESTERN MEDITERRANEAN DURING THE MIS 3 Andrea Picin Dipòsit Legal: T 970-2014 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI Departament d’Història I Història de l’Art Avda. Catalunya, 35. 43002 Tarragona. Tel: 977 55 95 95. Fax: 977 55 83 86 FAIG CONSTAR que aquest treball, tiitulat “The technological change in the western Mediterranean during the MIS 3”, que presenta Andrea Picin per a l’oobtenció del títol de Doctor, ha estat realitzat sota la meva direcció al Departament d’Història i Història de l’Art d’aquesta universitat . Tarragona, 8 de Enero de 2014 El director de lla Tesis Doctoral Dr. Manuel Vaquero Rodríguez UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI THE TECHNOLOGICAL CHANGE IN THE WESTERN MEDITERRANEAN DURING THE MIS 3 Andrea Picin Dipòsit Legal: T 970-2014 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI THE TECHNOLOGICAL CHANGE IN THE WESTERN MEDITERRANEAN DURING THE MIS 3 Andrea Picin Dipòsit Legal: T 970-2014 To my Mother and my Father UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI THE TECHNOLOGICAL CHANGE IN THE WESTERN MEDITERRANEAN DURING THE MIS 3 Andrea Picin Dipòsit Legal: T 970-2014 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI THE TECHNOLOGICAL CHANGE IN THE WESTERN MEDITERRANEAN DURING THE MIS 3 Andrea Picin Dipòsit Legal: T 970-2014 Acknowledgements I would like to express my gratitude to my supervisor Manuel Vaquero for his stimulating support during these years and for his patient assistance during the compilation of this PhD thesis. I would like to thank also Prof. Gerd-Christian Weniger that encouraged me during these three years of study and his invaluable comments. I would extend my appreciation to Prof. Eudald Carbonell for his advice and inspiration during the writing of this thesis and the constructive suggestions on the Mousterian lithic technologies. I would thank Marco Peresani for the access to the lithic collections of Fumane Cave and Marina Mosquera for the access to the experimental lithic assemblages. I would express my gratitude to my mother and my father that never stop to support and encourage me during these years of study. I would thank also my sister Sabina and my nephew Riccardo for their encouragement and deep affection. I have furthermore to thank the whole staff of IPHES that made me feels forthwith welcome in the institute. I would like to express my thanks to Loli García Antón and Gema Chacón for their interest, their hints to my research questions and their kind help during my stay in Tarragona. A special thanks to Susana Alonso for the drawings of level O and for her lasting friendship during these years. I thank also Gemma Sebares for her kindness and the translation in Spanish of the abstract. In addition I would thank Jordi Rosell, Ruth Blasco and Florent Rivals for their friendship and the invaluable conversations about the Neanderthals subsistence strategies. I would thank you also Behrouz Bazgir for his friendship and the interesting discussions about the Paleolithic archaeology in Iran. In addition I would extend my gratitude to Marina Mosquera, Ethel Allué, Andreu Ollé, Josep Maria Vergès, Xose Pedro Rodríguez and Robert Sala for their encouragements and helps during these years of study. Outside the department, I thank Yvonne Tafelmaier, Isabel Schmidt, Marcel Bradtmöller, Andreas Pastoors and the whole staff of Neanderthal Museum for their support and kind help during these last three years. I would thank Marcello Mannino and Stefano Benazzi for their advices and friendship during my stay in Germany. I thank also Enza Spinapolice, Nicolas Zwyns, Damien Flas, Peng Fei, Morgon Roussel, Andrei Krivoshapkin, Ksenia Kolobova, Victor Chabai, Jordi Serangeli, Steven Kuhn, Shannon McPherron and Thorsten Uthmeier for their friendship and engaging conversations during congresses and excavations. I am most grateful to la mia bella Gioia, who deserve so much than a thank you, for her precious hints, comprehension and love during the compilation of this PhD. In addition I would thank my best friend Massimiliano for his sincere friendship and for his patience in paying attention to the progress of this PhD as well as for the rounds of Black Russians that helped me to figure out better the problematic. I thank also Chiara, Barbara, Francesca, Naike, Alessandro, the refund friends Manuel and his wife Manuela, Alex and Andrea for their friendship and encouragement. This PhD dissertation has been founded by the Fuhlrott Research Fellowship of the Neanderthal Museum Foundation to which I am indebted and grateful. UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI THE TECHNOLOGICAL CHANGE IN THE WESTERN MEDITERRANEAN DURING THE MIS 3 Andrea Picin Dipòsit Legal: T 970-2014 UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI THE TECHNOLOGICAL CHANGE IN THE WESTERN MEDITERRANEAN DURING THE MIS 3 Andrea Picin Dipòsit Legal: T 970-2014 Index Index ........................................................................................................................................................................ i Resumen en Español ......................................................................................................................................... v 1. Introduction ......................................................................................................................................................... 1 1. Introduction ..................................................................................................................................................... 3 2. Conceptual framework ..................................................................................................................................... 5 2.1 Mousterian lithic technologies ............................................................................................................... 7 2.1.1 Levallois technology .......................................................................................................................... 8 2.1.2 Discoid technology ......................................................................................................................... 10 2.1.3 Quina technology ............................................................................................................................ 12 2.1.4 Laminar technology .......................................................................................................................
Recommended publications
  • Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Barcelona

    Desplegament Fibra Òptica 2019-2021 Demarcació De Barcelona

    Desplegament 2019-2021 demarcació de Barcelona Cristina Campillo i Cruellas – Generalitat de Catalunya Vicenç Izquierdo Camon – Diputació de Barcelona Versió 1 – Gener de 2021 Desplegament 2019-20 2 Desplegament 2019-2020 (I) Queixans Amb els desplegaments efectuats durant els anys 2019 i 2020, a data d’avui Bagà es disposa de la següent infraestructura de xarxa a la demarcació de Barcelona: Llegenda: Prats Lluçanès Xarxa existent Gencat (cable propi) Xarxa existent Gencat (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Cardona Xarxa desplegada per SPD 2020 Xarxa desplegada per XOC 2020 Súria Xarxa desplegada per la DIBA + estesa de cable XOC 2019-2020 Castellterçol Sant Quirze Safaja Cardona Calendari de recepció darreres obres SPD: • Castellterçol – Moià: 31/12/2020. • Bagà – Queixans: 31/12/2020 • Súria – Solsona: 31/01/2021 A disposició del mercat majorista gener/2021 (22/gener) 3 Desplegament 2019-2020 (II). Instruments de comercialització. Queixans Llegenda: Xarxa existent Gencat (cable propi) Bagà Xarxa existent Gencat (disponibilitat de fibres a cable de tercers) Xarxa desplegada per SPD 2020 Xarxa desplegada per XOC 2020 Xarxa desplegada per la DIBA + Estesa de cable XOC 2019-2020 Instruments de comercialització: Cardona Xarxa desplegada per SPD 2020 • Preu públic CTTI de lloguer de conductes: 0,53 €/m/any amb Súria bonificacions de fins el 50% en funció de la densitat i número d’habitants del terme municipal. Castellterçol Sant Quirze Safaja • Nou preu públic CTTI de lloguer de fibres fosques (finals gener) • https://politiquesdigitals.gencat.cat/ca/tic/piu/
  • Camí Ral Butlletí Informatiu I D’Opinió Vila De Copons

    Camí Ral Butlletí Informatiu I D’Opinió Vila De Copons

    Agost de 2001 Número 12 Butlletí informatiu Full d’informació municipal Programa Festa Major 2001 Camí Ral Butlletí informatiu i d’opinió Vila de Copons Molí de Dalt del Lloretó Exposició d’olis del mestre Josep M. Padró Planta un arbre i el veuràs créixer Copons celebra les caramelles amb el record de la Mònica i el Josep Iniciació al Tai-xi Iniciativa Jazz a Copons Tot Circ, a la Fira de Tàrrega Exposició de fotografies de Ramon Serra a la Uecanoia El calendari festiu de l’Alta Anoia El Consell Comarcal fomenta el reciclatge amb l’escarabat pilotaire Història d’una colla Futbol Club Copons Ajuntament de Copons Resum d’activitats i actes En la mort d’una persona jove Els muntanyencs es van topar amb un “cas excepcional” El poema de la Mònica Morir a la muntanya L’exemple de Mònica Gudayol Missa per la Mònica i l’Elena. Hospital Clínic A la Mònica Gudayol Tirarem endavant, Mònica En remembrança de Mònica Gudayol Per tu, Mònica Mònica Flocs de neu, de plata i ombres queien vers les llums L’estrelleta: un cap gros per a la Mònica Mònica; moltes gràcies per aquest dibuix Els alps en els pirineus Llàgrima viva Editorial Tornar a Copons? Immigració, qui es queixa? Un gol per sota les cames La senyoreta Vicenta El porquet Nofe-nof El Sr. Cosme Exercici i salut en la gent gran Oliaigua amb tomàtics (sopa menorquina) Arxiu fotogràfic El repic de campanes, juntament amb la música de la cercavila, desperta el poble i el convida a una nova Festa Major, que juntament amb Iniciativa Jazz i la Festa dels Traginers i Comerciants de Copons omplen de diversitat cultural els carrers i places del poble, en un any en què desapareix la pesseta i, malgrat els canvis, es mantenen les tradicions.
  • Belief, Ritual, and the Evolution of Religion

    Belief, Ritual, and the Evolution of Religion

    Belief, Ritual, and the Evolution of Religion Oxford Handbooks Online Belief, Ritual, and the Evolution of Religion Matt J. Rossano and Benjamin Vandewalle The Oxford Handbook of Evolutionary Psychology and Religion Edited by James R. Liddle and Todd K. Shackelford Subject: Psychology, Personality and Social Psychology Online Publication Date: Oct 2016 DOI: 10.1093/oxfordhb/9780199397747.013.8 Abstract and Keywords This chapter outlines an evolutionary scenario for the emergence of religion. From cognitive science, four mental prerequisites of religious cognition are discussed: (1) hyperactive agency detection, (2) theory of mind, (3) imagination, and (4) altered states of consciousness. Evidence for these prerequisites in nonhuman primates suggests their presence in our early hominin ancestors. From comparative psychology, evidence of ritual behavior in nonhuman primates and other species is reviewed. Archeological evidence of ritual behavior is also discussed. Collectively, these data indicate that the first step toward religion was an elaboration of primate social rituals to include group synchronized activities such as dancing, chanting, and singing. Control of fire, pigment use, and increasing brain size would have intensified group synchronized rituals over time, which, in the context of increased intergroup interactions, eventually led to the first evidence of supernatural ritual at about 70,000 years before present. Keywords: agency detection, burial, cave art, costly signals, evolution, religion, ritual, synchronized movement, theory of mind Anyone interested in probing the evolutionary origins of religion faces a formidable challenge: Belief is central to religion, and belief does not fossilize in the archeological record. Looking at a half-million-year-old Acheulean hand axe may tell us something about the maker’s technical skills, diet, hunting practices, and lifestyle, but very little about his or her beliefs—let alone the supernatural beliefs inherent to most religions.
  • Stock Exchange Announcement No

    Stock Exchange Announcement No

    Company announcement from Vestas Wind Systems A/S Randers, 27 December 2007 Company announcement No. 47/2007 Page 1 of 1 Vestas receives order for 36 wind turbines for Spain Vestas has received an order for a total of 36 wind turbines for the Pujalt and the Turo del Magre projects in Catalonia in Spain. The order comprises 26 units of the V90-2.0 MW wind turbine and 10 units of the V90-1.8 MW wind turbine. The order includes supply, installation, commissioning, as well as a five-year service and maintenance agreement. The Pujalt wind power plant will be located in Pujalt (Barcelona), and the Turo del Magre wind power plant will be located between San Guim de Freixenet (Lerida) and Montmaneu (Barcelona). At the customer’s request, details about the project ownership cannot be disclosed at this time. The two wind power plants, with a total capacity of 70 MW, will be the first wind power plants to be established by Vestas in Catalonia. The region has a total installed capacity of 225 MW, and a target of 1,000 MW installed by 2010. “We are very pleased with the strong commitment to wind in Spain. As of July 2007, Spain has a total installed wind capacity of 12,800 MW, and a target of 25,155 MW installed by 2010, 35,000 MW by 2020 and 44,000 MW by 2030, including 8,000 MW installed offshore,” says Juan Araluce, President of Vestas Mediterranean A/S, and continues: “The two projects in Catalonia will provide enough electricity to power more than 36,000 households in Spain and save the environment from approximately 97 tons of CO2 per year.” Delivery of the wind turbines is scheduled to start in December 2008 for the Pujalt project and in June 2009 for the Turo del Magre project.
  • Implementació De Models Combinats De Recollida Selectiva En Un Mateix Àmbit

    Implementació De Models Combinats De Recollida Selectiva En Un Mateix Àmbit

    Redacció: Setembre 2020 IMPLEMENTACIÓ DE MODELS COMBINATS DE RECOLLIDA SELECTIVA EN UN MATEIX ÀMBIT. EXEMPLE D’IMPLEMENTACIÓ Combinació de models porta a porta a municipis grans i urbanitzacions amb àrees d’aportació tancades als municipis rurals i nuclis disseminats a la comarca de l’Anoia (Catalunya) Descripció El Consell Comarcal de l’Anoia és l’ens supramunicipal encarregat de la gestió de residus a la majoria de municipis de la comarca de l’Anoia, situada a la Catalunya central i amb una població de 1 20.738 habitants (Idescat, 201 9). Els diferents municipis de la comarca presenten casuístiques i realitats diferents: uns són de caire més urbà, amb nuclis compactes i urbanitzacions; i d’altres són més rurals, amb masies i habitatges disseminats. Per aquest motiu, i amb la voluntat d’adaptar el servei a les diferents realitats, des del Consell Comarcal es va optar per la implantació de dos models de recollida de residus: . El model de recollida porta a porta als nuclis urbans i urbanitzacions. El model de recollida amb àrees d’aportació tancades amb control d’accés electrònic als municipis rurals i habitatges disseminats. Concretament, des de l’any 201 8, el Consell Comarcal impulsa la recollida porta a porta de residus domiciliaris i residus comercials i d’equipaments en municipis de més de 500 habitants1 i, la recollida dels contenidors en àrees d’aportació tancades amb control d’accés pels municipis de menys de 500 habitants. Tant el model de recollida porta a porta com la recollida amb àrees d’aportació tancades, tenen per objectiu fomentar la corresponsabilització i evitar l’anonimat, garantint una major traçabilitat del servei de recollida i realitzar un seguiment de les incidències i de la participació.
  • B. Otros Anuncios Oficiales

    B. Otros Anuncios Oficiales

    2964 Lunes 23 febrero 1998 BOE núm. 46 B. OTROS ANUNCIOS OFICIALES Primero.—El bien a subastar, con su valoración, de no estar inscrito el bien en el Registro, la escritura MINISTERIO DE DEFENSA cargas y gravámenes, se detallará al final. de adjudicación es título, mediante el cual puede Segundo.—La subasta se suspenderá antes de la efectuarse la inmatriculación en los términos pre- adjudicación, si se hace pago de los descubiertos venidos por el artículo 199.b) de la Ley Hipotecaria, Arsenales Militares por principal, recargos y costas del procedimiento. y en los demás casos se atendrán a lo dispuesto en el título VI de dicha Ley. CARTAGENA Tercero.—Todo licitador habrá de constituir ante la Mesa de subasta depósito de, al menos, el 20 Décimo.—Los posibles acreedores hipotecarios o por 100 del tipo establecido, que se ingresará en pignoraticios, forasteros o desconocidos se tendrán Expedientes de procedimiento negociado con promo- firme en el Tesoro si los adjudicatarios no hacen por notificados con plena virtualidad legal, con la ción de ofertas efectivo el precio del remate, sin perjuicio de la publicación del presente edicto, así como también los demás interesados en el expediente. Todas las peticiones de ofertas para tomar parte responsabilidad en que incurrirán por los mayores En caso de no poderse notificar la providencia en licitaciones de expedientes de obras en insta- perjuicios que sobre el importe del depósito origine de subasta al deudor, por ignorar su actual paradero, laciones navales en tierra, de suministros para la la
  • Mitjans De Comunicació I Identitat Comarcal a L'anoia

    Mitjans De Comunicació I Identitat Comarcal a L'anoia

    Facultat de Ciències de la Comunicació Treball de fi de grau Títol Mitjans de Comunicació i identitat comarcal a l'Anoia Autor/a Sergio Pérez Fernández Tutor/a Jordi Morató Bullido Departament Departament de Publicitat, Relacions Públiques i Comunicació Audiovisual Grau Periodisme Tipus de TFG Recerca Data 02/06/2015 Universitat Autònoma de Barcelona Facultat de Ciències de la Comunicació Full resum del TFG Títol del Treball Fi de Grau: Mitjans de Comunicació i identitat comarcal a l'Anoia Català: Castellà: Medios de Comunicación e identidad comarcal en la Anoia Anglès: Media and regional identity in Anoia Autor/a: Sergio Pérez Fernández Tutor/a: Jordi Morató Bullido Curs: Grau: 2014/15 Periodisme Paraules clau (mínim 3) Català: mitjans, comunicació, identitat, comarca, Anoia, Catalunya Castellà: medios, comunicación, identidad, comarca, Anoia, Cataluña Anglès: media, comunications, identity, region, Anoia, Catalonia Resum del Treball Fi de Grau (extensió màxima 100 paraules) "Mitjans de Comunicació i identitat comarcal a l'Anoia és un estudi sobre el paper dels mitjans de comunicació locals a l'hora d'afavorir la cohesió i el Català: sentiment de pertinença a l'Anoia entre les diferents realitats territorials que hi conviuen. L'Anoia és una comarca que aglutina una sèrie de territoris que, històricament, havien estat desvinculats entre ells fins la implantació de la divisió territorial de 1936, i la seva posterior recuperació a nivell comarcal el 1987. Castellà: "Medios de Comunicación e identidad comarcal en la Anoia" es un estudio sobre el papel que los medios de comunicación locales han tenido para favorecer la cohesión y el sentimiento de pertenencia a la comarca de la Anoia entre las diferentes realidades territoriales que la componen.
  • Les Memòries De Joan Requesens I Urgell, De Montmaneu

    Les Memòries De Joan Requesens I Urgell, De Montmaneu

    LES MEMÒRIES DE JOAN REQUESENS I URGELL, DE MONTMANEU. UN TEXT DEL S. XIX PER A LA HISTÒRIA I PER A LA LLENGUA JOAN REQUESENS I PIQUÉ Aquest treball va obtenir un accèssit en el V Premi d'Investigació Jaume Caresmar i Alemany, atorgat l'any 1996 i convocat conjuntament per l'Ajuntament d'Igualada i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada. 453 Factum abüt, monimenta manent. (OVIDI, Fasti, 4, 709) 455 INTRODUCCIÓ Tenim, in aedibus, unes memòries escrites per Joan Requesens i Urgell, cosí germà del besavi del nostre besavi. Són molt breus i les editem, no pas com a libació en el braser de la vanitat -o si de cas, molt de passada-, sinó per posar-les a l'abast dels historiadors i dels filòlegs. Una mostra més (1) de la llengua cata­ lana de la primera meitat del segle passat; un retall petit de la nostra memòria col·lectiva. Unes poques pàgines per formar part de «l'alternativa més aferrada a la realitat» que els historiadors han d'aplegar quan fan l'estudi d'aquella Guerra del Francès (2). Tal volta aquestes memòries podran llegir-se com un contrapunt a unes altres també escrites a la comarca de l'Anoia, les del rector de Pierola, mossèn Pere Solanllonch (3). Dos textos de dos extrems de la comarca, de dos homes semblants en idees, però diferents per educació i estament social; dues maneres de percebre d'una mateixa història. Sense cap pretensió d'exhaustivitat, presentem aquest text acompanyat de quatre comentaris: el primer amb notícies de l'autor; el segon, les característiques del document; el tercer, unes acotacions d'història i el quart, una anàlisi lingüís­ tica.
  • Programa Complementari De Camins

    Programa Complementari De Camins

    PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Comarca Municipi Assistència. Actuació Import concedit Anoia Argençola Manteniment de camins 49.362,52 Anoia Bellprat Proposta de millora de l'accés al Castell de Queralt al Terme mu- 45.948,16 nicipal de Bellprat Anoia Bruc Camí de Can Ribera 22.300,77 Anoia Cabrera d'Anoia Condicionament pavimentació asfàltica i millores del camí de Mas 48.649,29 Castells Anoia Calaf Reparació del cami del rentador (Fase 1B i Fase 2) 46.471,75 Anoia Calonge de Segarra Condicionament i millora del camí del Bosc del Nadal 49.286,78 Anoia Capellades Arranjament del camí ral de la Font de la Reina de Capellades 30.854,12 Anoia Carme Execució material d'una passera pel camí de la Riera de Carme 46.839,02 Anoia Castellolí Millora de camis municipals de Castellolí 47.917,13 Anoia Copons Arranjament i millora de Camins de Copons 49.040,62 Anoia Igualada Arranjament camí de Can Masarnau 42.427,82 Anoia Jorba Arranjament de camins municipals de Jorba 49.312,02 Anoia Llacuna Arranjament del camí del Clot de les Barraques i del Ventanell 49.848,52 Anoia Masquefa Millora pavimentació de tres trams de camí - Camí Cementiri 46.377,07 Beguda - Camí Can Valls - Riera Claret Anoia Montmaneu Manteniment camins rurals al TM Montmaneu 47.891,89 Anoia Òdena Arranjament dels camins municipals d'Òdena 48.283,21 Anoia Orpí Arranjament i manteniment de camins rurals del municipi d'Orpí 45.305,79 Anoia Piera Pavimentació del camí 49.116,36 Anoia Hostalets de Pierola Arranjament camí de Serra Alta a Can Fosalba dels Hostalets de 49.065,87 Pierola Anoia Pobla de Claramunt Instal·lació biones al camí del Castell 27.506,93 PROGRAMA COMPLEMENTARI DE CAMINS Anoia Prats de Rei Obres de reparació i millora de camins municipals 47.159,73 Anoia Pujalt Reposició d'infractructures malmeses pels aiguats de novembre de 49.924,26 2015 Anoia Rubió Millora i condicionament de camins: Camí núm.
  • A Rock Engraving Made by Neanderthals in Gibraltar

    A Rock Engraving Made by Neanderthals in Gibraltar

    A rock engraving made by Neanderthals in Gibraltar Joaquín Rodríguez-Vidala, Francesco d’Erricob,c, Francisco Giles Pachecod, Ruth Blascoe, Jordi Rosellf,g, Richard P. Jenningsh, Alain Queffelecb, Geraldine Finlaysone, Darren A. Fae, José María Gutiérrez Lópezi, José S. Carriónj, Juan José Negrok, Stewart Finlaysone, Luís M. Cáceresa, Marco A. Bernalh, Santiago Fernández Jiménezj, and Clive Finlaysone,1 aDepartamento de Geodinámica y Paleontología, Facultad de Ciencias Experimentales, and Marine International Campus of Excellence (CEIMAR) Universidad de Huelva, 21071 Huelva, Spain; bCentre National de la Recherche Scientifique, Unité Mixte de Recherche 5199-PACEA, University of Bordeaux, F-33615 Pessac, France; cDepartment of Archaeology, Cultural, and Religious Studies, University of Bergen, 5020 Bergen, Norway; dGibraltar Caves Project, Gibraltar; eThe Gibraltar Museum, Gibraltar; fÀrea de Prehistòria, Universitat Rovira i Virgili, 43002 Tarragona, Spain; gInstitut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, 43007 Tarragona, Spain; hResearch Laboratory for Archaeology, University of Oxford, Oxford OX1 2HU, United Kingdom; iMuseo Histórico Municipal de Villamartín, 11650 Villamartin, Spain; jDepartment of Plant Biology, University of Murcia, 30100 Murcia, Spain; and kDepartment of Evolutionary Ecology, Estación Biológica de Doñana, Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 41092 Sevilla, Spain Edited* by Erik Trinkaus, Washington University in St. Louis, St. Louis, MO, and approved August 12, 2014 (received for review June 19, 2014) The production of purposely made painted or engraved designs on (SI Appendix,TableS1). In this paper, we describe this engraving, cave walls—a means of recording and transmitting symbolic codes provide additional contextual data demonstrating its attribution to in a durable manner—is recognized as a major cognitive step in Mousterian Neanderthals, reconstruct how it was created, and human evolution.
  • The Use of Ochre and Painting During the Upper Paleolithic of the Swabian Jura in the Context of the Development of Ochre Use in Africa and Europe

    The Use of Ochre and Painting During the Upper Paleolithic of the Swabian Jura in the Context of the Development of Ochre Use in Africa and Europe

    Open Archaeology 2018; 4: 185–205 Original Study Sibylle Wolf*, Rimtautas Dapschauskas, Elizabeth Velliky, Harald Floss, Andrew W. Kandel, Nicholas J. Conard The Use of Ochre and Painting During the Upper Paleolithic of the Swabian Jura in the Context of the Development of Ochre Use in Africa and Europe https://doi.org/10.1515/opar-2018-0012 Received June 8, 2017; accepted December 13, 2017 Abstract: While the earliest evidence for ochre use is very sparse, the habitual use of ochre by hominins appeared about 140,000 years ago and accompanied them ever since. Here, we present an overview of archaeological sites in southwestern Germany, which yielded remains of ochre. We focus on the artifacts belonging exclusively to anatomically modern humans who were the inhabitants of the cave sites in the Swabian Jura during the Upper Paleolithic. The painted limestones from the Magdalenian layers of Hohle Fels Cave are a particular focus. We present these artifacts in detail and argue that they represent the beginning of a tradition of painting in Central Europe. Keywords: ochre use, Middle Stone Age, Swabian Jura, Upper Paleolithic, Magdalenian painting 1 The Earliest Use of Ochre in the Homo Lineage Modern humans have three types of cone cells in the retina of the eye. These cells are a requirement for trichromatic vision and hence, a requirement for the perception of the color red. The capacity for trichromatic vision dates back about 35 million years, within our shared evolutionary lineage in the Catarrhini subdivision of the higher primates (Jacobs, 2013, 2015). Trichromatic vision may have evolved as a result of the benefits for recognizing ripe yellow, orange, and red fruits in front of a background of green foliage (Regan et al., Article note: This article is a part of Topical Issue on From Line to Colour: Social Context and Visual Communication of Prehistoric Art edited by Liliana Janik and Simon Kaner.
  • Rutes a Peu Per L’Anoia Consells Bàsics Per a Caminants

    Rutes a Peu Per L’Anoia Consells Bàsics Per a Caminants

    RUTES A PEU PER L’ANOIA CONSELLS BÀSICS PER A CAMINANTS_ 1_ Respecteu la propietat privada. No pas- 9_ Si vas en grup, mantingues sempre el seu per sobre dels camps de conreu_ contacte amb els altres_ 2_ Respecteu el patrimoni cultural i his- 10_ Si aneu en silenci podreu contemplar tòric. Cal preservar-lo per a les genera- animals i ocells que altrament fugiran del cions futures_ soroll_ 3_ Si trobeu portes o filats deixeu-los tal 11_ Porta aigua dins la motxilla per hidra- com estaven (oberts o tancats)_ tar-te sovint i menja aliments energètics_ 4_ Abans de sortir, informa’t de les condi- 12_ Si feu servir un aparell electrònic per a cions meteorològiques i de la possible evo- seguir la ruta (GPS, mòbil…) avalueu la du- lució del temps. Renuncia a l’activitat si les rada de la bateria i si podeu, dueu-ne de previsions no són bones_ recanvi_ 5_ Els canvis meteorològics poden ser molt 13_ Sigueu educats i cortesos a la muntanya sobtats. Porteu roba d’abric i impermeable_ amb els altres caminants i els autòctons_ 6_ Planifica l’activitat i la seva durada, 14_ Endueu-vos les deixalles i llenceu-les consulta les guies i el mapa del recorre- als llocs indicats_ gut_ 15_ Si no ho veieu clar, reculeu, ja tornareu 7_ Porta l’equip i el calçat adient per a ca- un altre dia_ minar per la muntanya. Porteu farmaciola_ 16_ EN CAS D’ACCIDENT, avisa els serveis 8_ Vés sempre acompanyat o, en tot cas, d’emergències a través del 112.