2428 Dilluns 2 juny 2003 Suplement núm. 12

Disposició transitòria única. Això no obstant, les directives esmentades han sofert diverses modificacions que han estat incorporades al Les embarcacions d’esbarjo matriculades han de com- nostre ordenament jurídic mitjançant les ordres minis- pletar, en el termini de sis mesos des de l’entrada en terials corresponents, l’última de les quals ha estat l’Ordre vigor d’aquesta Ordre, els elements de seguretat que APA/227/2003, de 4 de febrer, per la qual es modi- portin a bord amb els altres que siguin obligatoris d’acord fiquen alguns annexos del dit Reial decret 2071/1993, amb el que aquesta estableix. Per als equips esmentats de conformitat amb l’habilitació que estableix la dispo- en el capítol V, el termini és de nou mesos. sició final primera del Reial decret 2071/1993. En aquest sentit, mitjançant aquesta Ordre, s’incor- Disposició derogatòria única. poren a l’ordenament jurídic intern la Directiva 2003/21/CE de la Comissió, de 24 de març de 2003, Queden derogades totes les disposicions del mateix per la qual es modifica la Directiva 2001/32/CE en rela- rang o de rang inferior que s’oposin al que disposa aques- ció amb determinades zones protegides a la Comunitat ta Llei i, en concret: exposades a riscos fitosanitaris específics, i la Directiva 2003/22/CE, de la Comissió de 24 de març de 2003, L’Ordre de 10 de juny de 1983 sobre normes com- per la qual es modifiquen determinats annexos de la plementàries d’aplicació al Conveni internacional per a Directiva 2000/29/CE del Consell relativa a les mesures la seguretat de la vida humana a la mar de 1974, i de protecció contra la introducció a la Comunitat d’or- el seu protocol de 1978 als vaixells i les embarcacions ganismes nocius per als vegetals o productes vegetals nacionals, modificada per l’Ordre de 31 de gener de i contra la seva propagació a l’interior de la Comunitat. 1986 i l’Ordre de 29 d’agost de 1986, pel que fa a En l’elaboració d’aquesta disposició han estat con- les embarcacions compreses en l’àmbit d’aplicació d’a- sultades les comunitats autònomes i els sectors afectats. questa Ordre. En virtut d’això, disposo:

Disposició final única. Entrada en vigor. Article únic. Modificació dels annexos del Reial decret 2071/1993, de 26 de novembre. Aquesta Ordre entra en vigor al cap de tres mesos de la publicació en el «Butlletí Oficial de l’Estat». Els annexos I, II, III, IV i V del Reial decret 2071/1993, Madrid, 28 d’abril de 2003. de 26 de novembre, relatiu a les mesures de protecció contra la introducció i difusió al territori nacional i de ÁLVAREZ-CASCOS FERNÁNDEZ la Comunitat Econòmica Europea d’organismes nocius per als vegetals o productes vegetals, així com per a l’exportació i el trànsit cap a països tercers, queden modi- ficats d’acord amb el que disposa l’annex d’aquesta Ordre. MINISTERI D’AGRICULTURA, Disposició derogatòria. Derogació normativa. Queden derogades totes les disposicions del mateix PESCA I ALIMENTACIÓ rang o inferior que s’oposin al que preveu aquesta Ordre. Disposició final única. Entrada en vigor. 9582 ORDRE APA/1145/2003, de 30 d’abril, per la qual es modifiquen determinats annexos Aquesta Ordre entra en vigor l’endemà de la publi- del Reial decret 2071/1993, de 26 de novem- cació en el «Butlletí Oficial de l’Estat». bre, relatiu a les mesures de protecció contra Madrid, 30 d’abril de 2003. la introducció i difusió al territori nacional i ARIAS CAÑETE de la Comunitat Econòmica Europea d’orga- nismes nocius per als vegetals o productes vegetals, així com per a l’exportació i el trànsit ANNEX cap països tercers. («BOE» 113, de 12-5-2003.) 1. El text de la columna de la dreta del punt 1 de la lletra b) de la part B de l’annex I, se substitueix pel El Reial decret 2071/1993, de 26 de novembre, rela- següent: tiu a les mesures de protecció contra la introducció i difusió al territori nacional i de la Comunitat Econòmica «DK, F (Bretanya), IRL, P (Açores), FIN, S (excepte Europea d’organismes nocius per als vegetals o produc- zones dels termes municipals de Bromölla, Hässleholm, tes vegetals, així com per a l’exportació i el trànsit cap Kristianstad i Östra Göinge al comtat de Skåne), UK (Ir- a països tercers va incorporar a l’ordenament jurídic landa del Nord»). intern la Directiva 77/93/CEE del Consell, de 21 de 2. L’últim paràgraf de la part B de l’annex I se subs- desembre de 1976, relativa a les mesures de protecció titueix pel text següent: contra la introducció a la Comunitat d’organismes nocius per als vegetals o productes vegetals i contra la seva «A l’epígraf b)1, per a Suècia, el període de reco- propagació a l’interior de la Comunitat, codificada per neixement de zona protegida finalitza el 31 de març la Directiva 2000/29/CE del Consell de 8 de maig de de 2004». 2000 amb un títol idèntic que l’anterior, i la Directiva 3. La part B de l’annex II es modifica de la manera 92/76/CEE de la Comissió, de 6 d’octubre de 1992, següent: per la qual es reconeixen zones protegides a la Comunitat exposades a riscos fitosanitaris específics, substituïda Al punt 2 de la lletra b), el text de la tercera columna per la Directiva 2001/32/CE de la Comissió, de 8 de se substitueix pel següent: maig de 2001, per la qual es reconeixen zones pro- «E, F (Còrsega), IRL, I (Abruços; Pulla; Basilicata; Calà- tegides a la Comunitat exposades a riscos fitosanitaris bria; Campània; Emília-Romanya: províncies de For- i es deroga la Directiva 92/76/CEE. lì-Cesena, Parma, Piacenza i Rímini; Friül-Venècia Júlia; Suplement núm. 12 Dilluns 2 juny 2003 2429

Laci; Ligúria; Llombardia; les Marques; Molise; Piemont; 6. La part B de l’annex IV es modifica de la manera Sardenya; Sicília; Toscana; Trentino-Alto Adige: provín- següent: cies autònomes de Bolzano i Trento; Úmbria; Vall d’Aosta; Vèneto: excepte, a la província de , els municipis a) Als punts 20.1, 20.2, 22, 23, 25, 26, 27.1, 27.2 de Rovigo, , , Fratta , San i 30, el text de la tercera columna se substitueix pel Bellino, , , , Pontecchio següent: Polesine, Arquà Polesine, , , , , , , Frassinelle «DK, F (Bretanya), IRL, P (Açores), FIN, S (excepte Polesine, , , Cas- zones dels termes municipals de Bromölla, Hässleholm, telguglielmo, Bagnolo di , , Kristianstad i Östra Göinge al comtat de Skåne), UK (Ir- , Canaro, Lusia, , , , ; landa del Nord»). a la província de Pàdua, els municipis de Castelbaldo, Barbona, Piacenza d’Adige, Vescovana, S. Urbano, Boara b) El text de la lletra a) de la segona columna del Pisani, Masi i, a la província de Verona, els municipis punt 21 se substitueix pel següent: de Palù, Roverchiara, Legnago, Castagnaro, Ronco all’A- dige, Vila Bartolomea, Oppeano, Terrazzo, Isola Rizza, «els vegetals són originaris de les zones protegides Angiari), A [Burgenland, Caríntia, Baixa Àustria, Tirol (dis- d’E, F (Còrsega), IRL, I (Abruços; Pulla; Basilicata; Calàbria; tricte administratiu de Lienz), Estíria, Viena], P, FIN, UK Campània; Emília-Romanya: províncies de Forlì-Cesena, (Irlanda del Nord, illa de Man i illes del canal de la Parma, Piacenza i Rímini; Friül-Venècia Júlia; Laci; Ligúria; Mànega»). Llombardia; les Marques; Molise; Piemont; Sardenya; 4. L’últim paràgraf de la part B de l’annex II se subs- Sicília; Toscana; Trentino-Alto Adige: províncies autòno- titueix pel text següent: mes de Bolzano i Trento; Úmbria; Vall d’Aosta; Vèneto: excepte, a la província de Rovigo, els municipis de Rovi- «A l’epígraf b)2 per a Irlanda, Itàlia (Pulla; Emí- go, Polesella, Villamarzana, , , lia-Romanya: províncies de Forlì-Cesena, Parma, Piacenza Badia Polesine, Trecenta, Ceneselli, , i Rímini; Llombardia; Trentino-Alto Adige: província autò- Arquà Polesine, Costa di Rovigo, Occhiobello, Lendinara, noma de Bolzano; Vèneto: excepte, a la província de Canda, Ficarolo, Guarda Veneta, , Rovigo, els municipis de Rovigo, Polesella, Villamarzana, Villanova del Ghebbo, Fiesso Umbertiano, Castelgugliel- Fratta Polesine, San Bellino, Badia Polesine, Trecenta, mo, , Giacciano con Baruchella, Bosaro, Ceneselli, Pontecchio Polesine, Arquà Polesine, Costa di Canaro, Lusia, Pincara, Stienta, Gaiba, Salara; a la pro- Rovigo, Occhiobello, Lendinara, Canda, Ficarolo, Guarda Veneta, Frassinelle Polesine, Villanova del Ghebbo, Fies- víncia de Pàdua, els municipis de Castelbaldo, Barbona, so Umbertiano, , Bagnolo di Po, Giac- Piacenza d’Adige, Vescovana, S.Urbano, Boara Pisani, ciano con Baruchella, Bosaro, Canaro, Lusia, Pincara, Masi i, a la província de Verona, els municipis de Palù, Stienta, Gaiba, Salara; a la província de Pàdua, els muni- Roverchiara, Legnago, Castagnaro, Ronco all’Adige, Vila cipis de Castelbaldo, Barbona, Piacenza d’Adige, Ves- Bartolomea, Oppeano, Terrazzo, Isola Rizza, Angiari), A covana, S.Urbano, Boara Pisani, Masi i, a la província [Burgenland, Caríntia, Baixa Àustria, Tirol (districte admi- de Verona, els municipis de Palù, Roverchiara, Legnago, nistratiu de Lienz), Estíria, Viena], P, FIN, UK (Irlanda del Castagnaro, Ronco all’Adige, Vila Bartolomea, Oppeano, Nord, illa de Man i illes del canal de la Mànega»). Terrazzo, Isola Rizza, Angiari), i Àustria [Burgenland, Caríntia, Baixa Àustria, Tirol (districte administratiu de c) El text de la tercera columna del punt 21 se subs- Lienz), Estíria, Viena], el període de reconeixement de titueix pel següent: les zones esmentades protegides finalitza el 31 de març de 2004». «E, F (Còrsega), IRL, I (Abruços; Pulla; Basilicata; Calà- bria; Campània; Emília-Romanya: províncies de For- 5. El text de la columna de la dreta del punt 1 de lì-Cesena, Parma, Piacenza i Rímini; Friül-Venècia Júlia; la part B de l’annex III se substitueix pel següent: Laci; Ligúria; Llombardia; les Marques; Molise; Piemont; «E, F (Còrsega), IRL, I (Abruços; Pulla; Basilicata; Calà- Sardenya; Sicília; Toscana; Trentino-Alto Adige: provín- bria; Campània; Emília-Romanya: províncies de For- cies autònomes de Bolzano i Trento; Úmbria; Vall d’Aosta; lì-Cesena, Parma, Piacenza i Rímini; Friül-Venècia Júlia; Vèneto: excepte, a la província de Rovigo, els municipis Laci; Ligúria; Llombardia; les Marques; Molise; Piemont; de Rovigo, Polesella, Villamarzana, Fratta Polesine, San Sardenya; Sicília; Toscana; Trentino-Alto Adige: provín- Bellino, Badia Polesine, Trecenta, Ceneselli, Pontecchio cies autònomes de Bolzano i Trento; Úmbria; Vall d’Aosta; Polesine, Arquà Polesine, Costa di Rovigo, Occhiobello, Vèneto: excepte, a la província de Rovigo, els municipis Lendinara, Canda, Ficarolo, Guarda Veneta, Frassinelle de Rovigo, Polesella, Villamarzana, Fratta Polesine, San Polesine, Villanova del Ghebbo, Fiesso Umbertiano, Cas- Bellino, Badia Polesine, Trecenta, Ceneselli, Pontecchio telguglielmo, Bagnolo di Po, Giacciano con Baruchella, Polesine, Arquà Polesine, Costa di Rovigo, Occhiobello, Bosaro, Canaro, Lusia, Pincara, Stienta, Gaiba, Salara; Lendinara, Canda, Ficarolo, Guarda Veneta, Frassinelle a la província de Pàdua, els municipis de Castelbaldo, Polesine, Villanova del Ghebbo, Fiesso Umbertiano, Cas- Barbona, Piacenza d’Adige, Vescovana, S. Urbano, Boara telguglielmo, Bagnolo di Po, Giacciano con Baruchella, Pisani, Masi i, a la província de Verona, els municipis Bosaro, Canaro, Lusia, Pincara, Stienta, Gaiba, Salara; a la província de Pàdua, els municipis de Castelbaldo, de Palù, Roverchiara, Legnago, Castagnaro, Ronco all’A- Barbona, Piacenza d’Adige, Vescovana, S. Urbano, Boara dige, Vila Bartolomea, Oppeano, Terrazzo, Isola Rizza, Pisani, Masi i, a la província de Verona, els municipis Angiari), A [Burgenland, Caríntia, Baixa Àustria, Tirol (dis- de Palù, Roverchiara, Legnago, Castagnaro, Ronco all’A- tricte administratiu de Lienz), Estíria, Viena], P, FIN, UK dige, Vila Bartolomea, Oppeano, Terrazzo, Isola Rizza, (Irlanda del Nord, illa de Man i illes del canal de la Angiari), A [Burgenland, Caríntia, Baixa Àustria, Tirol (dis- Mànega»). tricte administratiu de Lienz), Estíria, Viena], P, FIN, UK (Irlanda del Nord, illa de Man i illes del canal de la 7. Als punts1i8delapart B de l’annex V, després Mànega»). de «Pakistan» s’insereix el text «Sud-àfrica». 2430 Dilluns 2 juny 2003 Suplement núm. 12

TAULA D’EQUIVALÈNCIA DELS EPÍGRAFS DELS ANNEXOS DEL REIAL DECRET 2071/1993 I L’ANNEX GENERALITAT DE CATALUNYA DE LA DIRECTIVA 2001/32/CE RELATIUS A LES ZONES PROTEGIDES

Ordre 27-II-01 (annexos del Reial decret 2071/1993) DIR 2001/32/CE 9620 LLEI 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sis- ANNEX I ANNEX tema de seguretat pública de Catalunya. -Part B- («BOE» 114, de 13-05-2003.)

Organismes nocius la introducció i propa- EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA gació dels quals s’han de prohibir en deter- minades zones protegides Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb a) Insectes, àcars i nematodes en totes el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia les fases del seu desenvolupament. de Catalunya, promulgo la següent Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació del sistema de seguretat pública de 1. Bemisia tabacci Genn (poblacions Catalunya. europees) ...... a) 2 2. Globodera pallida (Stone) Behrens . a) 6 3. Leptinotarsa decemlineata Say ...... a)13 PREÀMBUL 4. Liriomyza bryoniae (Kaltenbach) .... a)14 Virus i organismes afins. Justificació i finalitat 1. Beet necrotic yellow vein virus ...... d) 1 La Generalitat de Catalunya, mitjançant l’Estatut de 2. Tomato spotted wilt virus ...... d) 2 l’any 1979, va recuperar les competències en matèria de seguretat pública. Així, es restituïa una capacitat bàsi- ANNEX II ANNEX ca de l’autogovern ja prevista per l’Estatut de la Segona -Part B- República i que va ésser escapçada l’any 1936. En els darrers vint anys el Parlament de Catalunya, en l’àmbit de les seves competències, ha aprovat lleis Organismes nocius la introducció i propa- sectorials que regulen els diversos àmbits en els quals gació dels quals s’han de prohibir en algu- la Generalitat té competències pròpies: policies locals, nes zones protegides, si es presenten en policia de la Generalitat-mossos d’esquadra, protecció determinats vegetals o productes vegetals civil i emergències, trànsit, seguretat privada i joc i espec- tacles. a) Insectes, àcars i nematodes, en totes Paraelament a aquest desenvolupament normatiu, les fases del seu desenvolupament. el Govern de Catalunya ha anat assumint de manera 1. Anthonomus grandis (Boh.) ...... a) 1 progressiva responsabilitats pròpies en el camp de la 2. Cephalcia lariciphila (Klug) ...... a) 3 seguretat pública, com ara la protecció de persones i 3. Dendroctonus micans Kugelan ...... a) 4 béns, l’ordre públic i la coordinació de les policies locals, 4. Gilpinia hercyniae (Hartig) ...... a) 5 i altres d’executives, com la seguretat privada i, més 5. Gonipterus scutellatus Gyll ...... a) 7 recentment, el trànsit, al mateix temps que s’ha anat 6.a) Ips amitinus Elchhof ...... a) 8 produint el desplegament de substitució del cos de mos- b) Ips cembrae Heer ...... a) 9 sos d’esquadra, iniciat l’any 1994, a les comarques cata- c) Ips duplicatus Sahlberg ...... a)10 lanes. d) Ips sexdendatus Boerner ...... a)11 En aquest context, i tenint també en compte que e) Ips typographus Heer ...... a)12 l’esmentada normativa inclou ja la regulació dels aspec- 7. Matsucoccus feytaudi Duc ...... a)14 tes relatius a les funcions, l’organització i l’estatut del 8. Sternochetus mangiferae Fabricius. a)15 personal dels diversos serveis que actuen en l’àmbit de 9. Thaumetopoea pityocampa (Den. et la seguretat pública, es dóna la conveniència i l’opor- Schiff.) ...... a)16 tunitat d’integrar els sectors esmentats en un sistema b) Bacteris. coordinat i únic de seguretat pública de Catalunya. El sistema de seguretat pública de Catalunya es fona- 1. Curtobacterium flaccumfaciens pv. menta en els principis de cooperació, coaboració, lleial- flaccumfaciens (Hedges) Collins et tat institucional i auxili mutu entre les autoritats, les admi- Jones ...... b) 1 nistracions i els serveis públics amb responsabilitats en 2. Erwinia amylovora (Burr.) Winsl. et l’àmbit de la seguretat, alhora que preveu també els al ...... b) 2 òrgans de coordinació i de participació ciutadana corres- c) Fongs. ponents, la manifestació més elevada dels quals la cons- titueix el Consell de Seguretat de Catalunya. 1. Glomerella gossypii Edgerton ...... c) 1 2. Gremmeniella abietina (Lag.) More- El sistema de seguretat pública de Catalunya es dota, let ...... c) 2 finalment, d’un centre integrat i permanent d’atenció i 3. Hypoxylon mammatum (Wahl.) J. gestió de les emergències en matèria de protecció civil, Miller ...... c) 3 policia i urgències sanitàries, per mitjà del telèfon unificat 112, d’accés universal i gratuït. d) Virus i organismes similars. La Llei incorpora una cultura de la coresponsabilitat, Citrus Tristeza Virus (soques europees) . d) 3 mitjançant la qual la Generalitat de Catalunya i els ajun- taments, principalment, com a administracions catala- nes, desenvolupen espais, com les juntes locals de segu-