Pla Estratègic De Turisme Vilanova D'alcolea 2016 Índex 1

Pla estratègic de Turisme Vilanova d'Alcolea 2016 Índex 1. Introducció i antecedents...... 3 2. Anàlisi General...... 4 2.1. Ubicació i característiques físiques...... 4 2.2. Zonificació...... 9 2.3. Estructura soci-econòmica...... 11 2.4. Infraestructures, equipaments, serveis públics i turístics...... 18 2.5. Urbanisme...... 21 2.6. Medi ambient...... 23 2.7. Gestió i associacionisme...... 25 3. Anàlisi Turística...... 29 3.1. Oferta bàsica...... 29 3.2. Oferta complementària...... 30 3.3. Atractius turístics...... 31 3.4. Productes turístics...... 93 3.5. Demanda...... 93 3.6. Elements d'informació i comunicació existents a l'entorn...... 94 3.7. Posicionament...... 94 4. Anàlisi DAFO i Conclusions...... 94 4.1. DAFO turístic de Vilanova d'Alcolea...... 96 4.2. Conclusions de la DAFO...... 98 5. Model de desenvolupament...... 99 5.1. Introducció...... 99 5.2. Objectius estratègics de destinació...... 100 5.3. Escenaris de treball...... 101 5.4. Línies argumentals per a la venda de la destinació...... 102 6. Programes i actuacions...... 104 6.1. Programes...... 104 6.2. Cronograma...... 142

1. Introducció i antecedents.

El sector turístic s'està convertint en fonamental a l'hora de planificar el desenvolupament de qualsevol territori, almenys en el món desenvolupat. Davant el retrocés de sectors tradicionals com l'industrial o l'agrari es desenvolupen noves alternatives vinculades a l'oci que és una de les principals demandes de la societat postindustrial. En territoris de transició entre espais urbanitzats i rurals com és el cas de Vilanova d'Alcolea, aquest paper central del turisme a les possibilitats de desenvolupament futur es fa més patent en disposar d'un patrimoni cultural i natural ben conservat en general i al no disposar de tantes alternatives de desenvolupament econòmic i social com en altres zones . No obstant això, per molt atractiu que puga tenir un territori, o per molt interès que la societat puga tenir per zones rurals o naturalesa, no és suficient per garantir que les destinacions turístiques es consoliden i es garantisca el seu èxit. Cal dissenyar eines que permeten aprofitar al màxim el potencial local, cobrir les debilitats i facilitar les connexions entre els agents estratègics relacionats.

El context de crisi que s'ha viscut en els últims anys ha reforçat encara més si és possible aquesta necessitat ja que les empreses relacionades amb el sector turístic i els establiments hostalers s'han vist obligats a, després de diversos anys de creixement, fer front a una forta caiguda de la demanda i al descens de la despesa dels clients. Una tendència que sembla estar revertint-se però de forma lleu als darrers temps. Per això, es fa necessari obrir noves vies que permeten consolidar i desenvolupar el sector turístic i mantenir-lo competitiu mentre es respon a noves demandes de clients i administracions.

L'ajuntament de Vilanova d'Alcolea, conscient d'aquesta realitat i les necessitats de desenvolupament a curt, mitjà i llarg termini de la zona ha encarregat el present pla amb la finalitat de crear una eina al servei del desenvolupament local i d'ordenació del sector turístic.

Vilanova d'Alcolea compta amb recursos potencialment d'elevat interès turístic, sent algun d'ells explotat amb notable èxit. Encara que també pateix algunes dinàmiques com la debilitat d'alguns sectors estratègics com el comercial i de serveis especialitzats al turista / visitant, o el relatiu desconeixement que es té de bona part del seu territori i els seus valors. El Pla proposa solucions a aquests problemes i estratègies per maximitzar l'explotació del sector local. A canvi, el desenvolupament del sector turístic permetrà crear ocupació i generar beneficis de manera directa i també mitjançant la potenciació de sectors relacionats com el comercial, artesanal, gastronòmic, agroalimentari, etc ...

En aquest sentit, s'ha decidit treballar, entre altres línies de desenvolupament, en la potenciació del sector turístic local. S'ha considerat que el turisme pot desenvolupar un important paper en el desenvolupament local, ja que a més dels beneficis directes que es puguin generar per l'explotació econòmica del mateix, pot sumar els generats per l'efecte sobre demanda i oferta que pot suposar per a altres sectors locals com el comercial, hostaler o agroalimentari.

Per a això, Vilanova d'Alcolea disposa en el seu terme d'un ampli patrimoni natural i cultural, que ja està sent explotat o ha estat explotat en el passaque permet a més el desenvolupament d'altres línies d'activitat que ajudaran a consolidar una oferta àmplia i atractiva orientada tant al públic general com a públics específics. En l'actualitat el sector turístic es mostra en gran mesura dependent de recursos molt concrets, i per tant pateix els problemes associats a la falta d'una imatge de conjunt més enllà de les iniciatives i punts aïllats que es coneixen. El resultat es tradueix en baixa rendibilitat del turisme i forta estacionalitat i amb l'agreujant que alguns dels principals destinacions turístiques dins de la zona de treball pateixen de saturació en determinades dates amb tota la problemàtica que això comporta.

Cal a més de respondre a determinats reptes de futur, com la necessitat de l'augment de la sostenibilitat del sector per atendre una legislació cada vegada més exigent, afrontar la necessitat de desenvolupar accions que afavorisquen el manteniment i millora d'un extens patrimoni cultural i ambiental que en ocasions es troba molt deteriorat o respondre al previsible augment de la demanda de les millores en les comunicacions i, sobretot, de la posada en marxa i consolidació de l'aeroport de Castelló que es situa en bona part al seu terme.

El present pla pretén corregir els dèficits existents i revertir-los alhora que s'aprofitaran tots els recursos existents i les respostes als reptes actuals en la localitat per generar camps d'activitat nous i enfortir el sector turístic local i sectors afins per garantir la seva sostenibilitat en el temps i en l'espai. 2. Anàlisi General.

2.1. Ubicació i característiques físiques. Vilanova d'Alcolea s'integra a l'actual comarca de la Plana Alta tot i que històricament formava part del Maestrat que l'Ordre de Montesa gaudia a bona part de l'actual província de Castelló. A hores d'ara les comarques manquen d'un reconeixement oficial, però aquesta realitat territorial de canvi d'espai de referència és fa cada dia més palesa. La pròpia construcció de l'aeroport de Castelló al terme de Vilanova potser siga l'element definitiu de consolidació d'aquest procés d'integració a un nou marc referencial.

El seu terme municipal de 68,4 Km2 limita al nord amb el de les Coves de Vinromà; a l'est amb aquest i els d'Alcalà de Xivert i Bell-lloc; al sud amb aquest darrer i a l'oest també amb Bell-lloc i la Serra d'en Galceran. A més a més el terme de Vilanova envolta totalment el petit de la Torre d'en Domènec. Situat a l'interior castellonenc, el municipi es troba alhora molt a prop de la mar. Únicament tres quilòmetres separen l'extrem oriental del seu terme de la costa en Torreblanca mentre el poble es troba en línia recta a uns nou quilòmetres de la Mediterrània. Geogràficament el municipi es situa al sector de serres i corredors del Maestrat, caracteritzat, a grans trets, per un conjunt de serres i de valls o corredors estesos entre elles amb disposició general paral·lela a la costa. Vilanova d'Alcolea ocupa un àrea del conegut com Corredor de les Coves, que s'estén entre el Pla de Cabanes al sud i el Pla de Sant Mateu al nord, dos eixamplaments de l'esmentat corredor, amb una amplària mitjana d'uns quatre quilòmetres en la banda central. Està situat cap al sud de l'esmentat corredor, a l'àrea on aquest comença a eixamplar-se pel Pla de Cabanes. Per ponent tanca el corredor i el terme de Vilanova la serra d'en Galceran. Per ponent el limita els contraforts meridionals de la serra de les Talaies d'Alcalà. Les esmentades serres son conjunts muntanyosos calcaris. Més elevada i esquerpa és la serra d'en Galceran, que arriba als 1.084 metres d'altitud al tossal de Saragossa, al veí terme que li dona nom, front als poc més de cinc-cents metres d'altitud màxima a aquest sector meridional prolongació de les Talaies. Ambdues serres contrasten amb el corredor, situat el voltant dels tres-cents metres al seu centre, fins i tot per davall d'eixa altitud, on s'assoleix els 343 metres a l'església de Vilanova. Contrasten pel configuració del corredor en llomes, tossals i canals, solcat per barrancs. El fons del corredor està recobert d'una capa sedimentària, en bona part sediments quaternaris procedents de les terres elevades dels voltants, que el diferencien edafològicament de les serres i que ofereix a l'agricultura la disponibilitat de terres més fèrtils. El 2015 amb l'apertura de l'aeroport de Castelló es va obtenir el primer registre oficial climàtic local, de forma que les dades disponibles sobre el clima es basen en models i extrapolacions a partir dels resultats d'estacions properes. La disponibilitat d'aquestes dades permet establir el panorama climàtic local, atés que les dades d'un únic any no poden ser considerades a l'hora de caracteritzar un clima. La proximitat a la mar i l'altitud moderada justifiquen un clima temperat, benigne habitualment entre successos extrems, tot i que l'exposició del corredor al nord i la barrera muntanyosa que representa la serralada litoral limita la influència marina. Un clima que bascula entre el mediterrani marítim i el mediterrani marítim fresc en la classificació de J. Papadakis. Pel que fa altres classificacions, obteses a partir de dades de l'estació propera de Sant Mateu, la zona es consideraria com Sub-humit humit mesotèrmic amb dèficit moderat a l’estiu (Thornthwaite), clima submediterràni i mediterrani genuí (Vernet) i semi àrida (Dantín- Revenga). El municipi forma part de la primera banda del clima de transició entre el litoral i l'interior muntanyenc i el terme mostra la progressiva evolució est-oest tot i que alterada per la configuració geogràfica. A grans trets es caracteritza per una temperatura mitjana anual d'entre 14 i 16º, amb una temperatura mínima de gener entre 2 i 4º i de 16 a 18º en juliol, amb una màxima mitja de 14º a 16º en gener i de 28 a 30º en juliol, on la primera quinzena d'agost és la més càlida de l'any com bona part del territori valencià. Les gelades condicionen l'activitat agrícola amb una freqüència mitjana d'entre 10 i 30 dies a l'any, amb notables variacions de presència segons la zona del terme. Pel que fa a les precipitacions a Vilanova les mitjanes anuals oscil·len entre els 600 i 700 mm, relativament elevades pel territori valencià, en progressiu increment local de llevant cap a ponent. La distribució d'aquestes precipitacions mostra un règim anual típicament mediterrani, amb màxims de tardor i mínims acusats d'estiu, de gran irregularitat pluviomètrica. En relació a la caracterització de la vegetació i pel que fa a l'activitat agrària mereix destacar la sequera estival, que vinculant amb les temperatures contribueix a una notable evapotranspiració estacional, tot i que a una aridesa de valor 20-25 segons l'index de Gaussen que resulta reduïda. També cal tenir present l'escassa, mínima, presència de nevades, menys d'un dia de mitjana a l'any, major pel que fa al granís com bona part del nord-oest valencià, que oscil·la entre 1,5 i 2 dies de mitjana a l'any (PÉREZ CUEVA, A.J., 1994). Cal destacar, com a la resta de l'àrea dels corredors, la presència freqüent d'inversions tèrmiques als fons de la vall. Aquestes es justifiquen per la retenció temporal fora de la circulació general atmosfèrica com a conseqüència de la configuració orogràfica, on les serres fan de barrera. Provoquen que les temperatures mínimes de les àrees de fons, a l'hivern, ocasionen gelades per acumulació i estancament d'aire gelat i dens nocturn, mentre simultàniament els cims dels voltants registren temperatures per damunt dels 10º (QUEREDA SALA, J., en A.J. Pérez Cueva, 1994).

El 2015 va estar un any climàticament poc comú amb temperatures mitjanes anormalment altes sec pel que fa a precipitacions. Tot i això adjuntem ací els resultats obtinguts per l'estació meteorològica de l'aeroport.

Mes Mitjana T Màx. Mitjana T. Min T Mitjana Precipitació 1 14,4 4,7 9,4 5,1 2 12,2 4,6 8,3 5,6 3 17,2 8,4 12,5 237,7 4 17,7 8,9 13,4 7,1 5 23,3 12,9 18,2 10,7 6 25,8 16,1 21,2 66,5 7 28,7 20,8 24,7 53,6 8 26,6 19 22,9 37,3 9 23,5 15,6 19,3 52,1 10 20,3 12,6 16,3 31 11 18,6 9,4 13,6 62,5 12 15,6 7 10,9 5,6 Mitjanes i totals 20,4 11,7 15,9 574,8

Climograma Vilanova d'Alcolea

2015 250,0 30,0

25,0 200,0

20,0 150,0

15,0 m C

º m 100,0 10,0

50,0 5,0

0,0 0,0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 Precipitació Mes Temperatu- ra

Pel que fa a la xarxa hidràulica el terme de Vilanova forma part de la conca del riu de les Coves o riu de Sant Miquel. Aquest és un curs de drenatge secundari que cobreix part de les terres del Maestrat abans d'arribar a la mar a Cap i Corb, al terme d'Alcalà de Xivert i front Alcossebre. A la rodalia de Vilanova té la seua capçalera el conegut com a riu de Vilanova, Flaó, dels Molins, de les Roques, també com a barranc de les Passeres i després de Traver. En realitat és un rierol, que recorre el centre del corredor en direcció nord-est fins el veí poble de les Coves. Allí, sota el seu caseriu i els restes del vell castell, en un forcall, conflueix amb altres dos cursos abans d'endinsar-se cap a l'est solcant la serra de les Talaies per un prolongat gorg. Un conjunt de barrancs vessa els seus cabals des de la serra d'en Galceran i en menor grau els contraforts de la de les Talaies cap al riu de Vilanova. L'excepció a aquesta característica és l'extens sector sud-oriental del terme. En aquest la part central deriva les seues aigües pels barrancs de la Covantoll, del Mas de Borràs i del Pou de Barrera, mentre l'extrem oriental ho fa per la rambla del Quartico, més tard de Sequer. Ambdos conjunts hídrics vessen els seus cabals directament al riu de les Coves prop de la desembocadura. Menció a banda mereix els ullals que brollen a diferents paratges del terme, com la coneguda font de Calaf o la de la Carrasqueta.

Una característica tradicionalment rellevant, pel que fa als recursos hídrics, ha estat la presència de zones endorreiques, inundades de forma continuada o temporal, al cor del corredor. La configuració geogràfica ha dificultat històricament el drenatge, l'eixida de les aigües, de moltes zones. Així les conegudes com llacunes han estat presents a diferents municipis de l'àrea com la Jana, Sant Mateu, Salzadella, Bell-lloc o la mateixa Vilanova. Valorades negativament tradicionalment per diverses raons i ocupant terrenys susceptibles de conreu, fèrtils, aquestes àrees endorreiques han estat històricament transformades on ha estat possible. Al terme de Vilanova va destacar al passat l'extensa zona de les Llacunes, al sud-oest del poble, drenada i transformada en una fèrtil àrea de conreu.

2.2. Zonificació. El terme de Vilanova d'Alcolea es pot zonificar atenent a les seues característiques físiques. En aquest sentit la diferenciació altitudinal, de configuració de relleu, d'orientació, etc.; la desigual presència de sols; la caracterització climàtica i la diferent proximitat a l'aigua, justifiquen la vegetació natural del territori i la seua desigual distribució pel terme i per tant les variacions al paisatge. A Vilanova han estat i estan representades diverses formacions vegetals, alterades per la acció humana o adaptades a la mateixa. Actualment destaquen els carrascars, les pinedes i sobretot els extensos matollars amb variada vegetació que ocupen les serres i zones sense conreu Al corredor els camps contrasten, alternen, amb la vegetació arbòria o la garriga dels seus voltants, també amb la ripícola que es desenvolupa vora barrancs o fonts. Les repoblacions forestals han estat clau per la difusió del pi mentre l'abandonament agrari de les darreres dècades ha estat decisiu per la imatge actual. El caràcter mixt, combinat, de la vegetació, la seua diversitat, accentua l'atractiu del paisatge. Mereix destacar com en març de 2010 el Xop de l'Assut fou declarat arbre monumental amb el número 1.742. La caracterització tèrmica del clima de Vilanova ha afavorit l'activitat agrària. Ha permés una notable diversitat de conreus, fins i tot la presència d'alguns termòfils com tradicionalment la garrofera o en període recent el taronger a les zones més baixes. Pel contrari, com a tants pobles valencians les limitades i irregulars precipitacions, la prolongada sequera estival, ha estat un factor condicionant. És per això que els vilanovins s'han aplicat a l'explotació de tots els recursos hídrics disponibles i a una gestió integral dels mateixos. A hores d'ara, com històricament, la diferenciació entre terres de secà i de regadiu representa un element decisiu a l'agricultura local. Tot això resulta clau no sols per l'explotació agrària, principalment agrícola, sinó també per la configuració del paisatge, un valor en alça amb un interessant i divers patrimoni vinculat. Localment ha estat determinant la diferenciació entre les àrees muntanyoses de llevant i ponent i el corredor central. Ho ha estat pel que fa a l'explotació agrària i forestal i per això al poblament. Front a les terres més planeres, accessibles i sobretot fèrtils del centre del corredor, amb les valuoses ribes del riu o els barrancs, la presència de les costerudes, pedregoses i fins i tot allunyades de les serres. L'activitat agrària, les activitats en general si afegim les forestals i algunes derivades de l'explotació de les matèries primeres, s'han organitzat en funció d'això. També cal tenir ben present la distinció entre el corredor i encontorns front a l'àrea oriental del terme, aquesta esquerpa i poc accessible des del poble però alhora oberta a la mar i amb un clima més suau. Aquest sector tradicionalment ha estat considerat perifèric mentre actualment, quan encara ho és, ofereix major possibilitats agràries com mostra la difusió del taronger en alguns enclavaments. Al corredor es troba el poble com també van estar els principals assentaments ibers, romans o musulmans; es van bastir els molins i conrear les hortes o els millors secans municipals. Pel contrari Les muntanyes van ser espai forestal i ramader, agrícola de secà de segona, esguitat de masos, corrals i senzilles construccions com barraques o casetes per aixoplugar-se qui tenia que treballar aquestes contrades. A la configuració del hàbitat municipal va tenir una gran influència el caràcter del corredor com a important via de pas, ja des de l'època ibèrica i fins l'actualitat. Al llarg de milers d'anys aquest corredor ha estat utilitzat pel trànsit de sud a nord. Pel que sembla fou part de la Via Heraclea o Camí d'Annibal tot i que destaca com els romans van valorar aquest itinerari com a més apte en relació a les zones muntanyoses interiors i als aiguamolls i muntanya del litoral. Per això van incloure el corredor de les Coves al traçat de l'estratègica i transitada Via Augusta. Des del segle I al XVIII, primer com a Via Augusta, després com a camí musulmà, més tard com a camí real de València a Barcelona, el corredor va acollir el principal itinerari entre el sud i el nord peninsular pel litoral mediterrani. Posteriorment tot i el desplaçament a un segon terme reemplaçat per la via litoral i el ferrocarril ha mantingut una notable rellevància influint a xicoteta escala en l'hàbitat i l'economia local. L'aptitud agrícola del corredor i el seu caràcter de via de pas va permetre des d'antic la presència d'assentaments estables de població. El conjunt de jaciments de l'Edat de Bronze, ibèrics, romans o musulmans al fons la vall o els tossals i llomes dels voltants avalen la valoració d'aquest espai. Per la seua relevància mereix destacar l'assentament de l'antiga Ildum, a l'Hostalot, que fou una Mansió. Cal tenir present que al llarg de la vella Via Augusta es distingien Mansios, posades oficials; Mutationes o cases de postes i Tabernae i Cauponae de dubtosa reputació. Forma part del conjunt de restes que inclou Santa Uvaldesca i la vila romana del Boverot a Sant Mateu; l'esmentada Mansio d'Ildum a Vilanova; la vila romana del Pla de l'Arc a Vilafamés, la vila romana d'Aiguamolls a Vilafamés; la vila romana d'El Palau a Borriana, etc.

2.3. Estructura soci-econòmica. Vilanova d'Alcolea presenta una estructura social i demogràfica de transició entre espais urbans i rurals. Pel que fa a la població aquesta mostra una evolució més similar a la de les zones rurals que a la de les zones urbanes, amb una pèrdua notable d'habitants en els darrers anys i un envelliment més que acusat. Un fet derivat d'aquesta realitat demogràfica rural és que es tracta a més a més d'una societat masculinitzada en especial pel que fa a les edats fèrtils, el que encara posa més obstacles al necessari relleu generacional.

Any 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Habitants 627 637 671 671 718 703 698 698 703 688 674 604 603

Evolució Població Vilanova d'Alcolea

2003 - 2015

730 718 710 703 698 698 703 688 690 671 671 674 670 s t 650 n 637 a

t 627 i 630 b a

H 610 604 603 590 570 550 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Any

Població per Edat i Sexe

Vilanova d'Alcolea - 1 de gener de 2015

85 i més 80-84 75-79 70-74 65-69 60-64 55-59 50-54 % Dones 45-49

t % Homes a

d 40-44 E 35-39 30-34 25-29 20-24 15-19 10-14 5-9 0-4 6 5 4 3 2 1 0 1 2 3 4 5

% Edat Homes Dones Total 0-4 6 8 14 5-9 8 12 20 10-14 12 7 19 15-19 14 6 20 20-24 16 14 30 25-29 14 10 24 30-34 31 20 51 35-39 21 22 43 40-44 28 15 43 45-49 14 19 33 50-54 29 25 54 55-59 24 21 45 60-64 19 15 34 65-69 13 15 28 70-74 22 19 41 75-79 11 16 27 80-84 23 19 42 85 i més 13 22 35 Total 318 285 603

Índex Local Província C. Valenciana

Dependència 59,9 47,8 49,0(Pob <15 >64)/(Pob 15-64)*100

Dependència juvenil 15,6 22,7 22,3 (Pob <15)/(Pob 15-64)*100

Dependència majors 45,9 25,1 26,7 (Pob >64)/(Pob 15-64)*100

Envelliment 326,4 110,7 119,3 (Pob >64)/(Pob <15)*100

Longevitat 39,9 51,6 48,3 (Pob >74)/(Pob >64)*100

Maternitat 4,1 21,5 21,0 (Pob 0-4)/(Dones 15-49)*100

Tendència 70,0 96,6 94,5 (Pob 0-4)/(Pob 5-9)*100

Renovació població activa 80,6 105,2 98,5 (Pob 15-24)/(Pob 55-64)*100

Les activitats agropecuàries han estat la base de l'economia tradicional i també en bona part de la distribució del poblament (masos, etc.). Aquest sector als darrers anys ha experimentat un fort retrocés i canvis estructurals més que significatius. El retrocés de conreus tradicionals com la vinya, el cereal o la garrofera, va estar relacionat també amb una expansió iniciada abans de la de l'olivera, la de l'ametller. Aquest conreu, molt ben adaptat a sols pobres i amb una escassa demanda d'atencions, havia estat molt afavorit, com a la resta de les comarques castellonenques i altres zones de l'Estat, per la cotització que assolia l'ametlla unes dècades enrere. Posteriorment, tot i la notable caiguda de cotització del fruit i de la rendibilitat del conreu, s'ha mantés com un dels dos cultius amb major superfície a Vilanova davant la manca d'alternatives viables. Com a curiositat, senyal de possible canvi tot i que encara testimonial, pot destacar-se en sentit contrari a allò anterior el manteniment o recuperació d'alguns vinyals per la producció de vins de qualitat. Així, cap a 2002 una vintena de viticultors de Benlloch, les Useres i la mateixa Vilanova, van iniciar la producció de vi a partir d'una varietat tradicional. D'aleshores ençà la superfície vitícola i el número de viticultors vinculats al projecte s'ha incrementat, arribant la primera a més de mig centenar d'hectàrees, també el de varietats conreades amb més de mitja dotzena. Vilanova va passar a aportar producció a una cooperativa creada el 2004, Bodega Bocoi Cooperativa Valenciana, elaborant vi a les rehabilitades instal·lacions del vell celler cooperatiu de Benlloch. L'abandonament de terres de conreu ha estat intens al secà durant les darreres dècades però ha estat més rellevant al minoritari regadiu tradicional. Les velles hortes, de complex conreu i enfocades a l'autoconsum, han estat abandonades per tot arreu. Únicament als darrers anys torna a valorar-se el seu conreu en un context de valoració de l'horticultura d'afició i de producció de productes de qualitat. Aquest procés contrasta amb l'expansió del taronger a les zones baixes de l'orient del terme en ascens des del litoral. Així Vilanova és un altre municipi que participa del creixent dualisme agrícola tan generalitzat al territori valencià. En eixe context l'activitat agrària ha passat ha estar tant o més ramadera que agrícola. En aquest moment la ramaderia a Vilanova es centra en la producció d'aviram amb més de 168.000 aus censades al terme a les que s'han d'afegir els caps de porcí i aviram criats a poble veïns com ara Benlloch o Cabanes per poder comprendre millor el pes econòmic d'aquest sector a la zona. Una experiència d'aquest sector que mereix la pena esmentar és la de la granja equina orientada a la producció càrnica «Saura Vilanova». En paral·lel, la limitada rendibilitat ha reduït notablement el número de llauradors o ramaders professionals. Les activitats agràries, sobretot les agrícoles, s'han transformat en un complement de rendes per ocupats en altres sectors productius i únicament en la professió principal per alguns ramaders i llauradors que treballen "lo seu" o presten serveis per altres. S'ha consolidat la figura del ramader intensiu o de l'empleat en altre treball que gestiona com a complement les millors finques de la seua explotació agrària. Mentre l'espai agrícola ha retrocedit, primer des de les zones més elevades, allunyades i pobres, després quasi per tot arreu, també les pastures de muntanya, el matollar i el bosc s'apropien del territori. L'abandonament dels aprofitaments tradicionals, fins i tot a hores d'ara també de la ramaderia extensiva ovina reduïda al mínim i amb recursos a l'antic espai agrícola, afavoreixen el procés. Via regeneració natural o per l'impuls de l'administració la coberta vegetal s'expandeix mentre els incendis no fan acte de presència. En paral·lel a allò descrit mereix destacar com Vilanova no ha estat aliena a un procés difós a les nostres comarques des dels anys vuitanta, més encara des dels noranta, com és el turisme rural. Canvis en les característiques socioeconòmiques i en les valoracions socials han pesat en aquest situació, tot i que ací com a bona part dels municipis no assolit les expectatives generades. A Vilanova ha influït a xicoteta escala per dos vies, l'aparició de varies cases rurals, vivendes de lloguer, i l'increment de l'afluència de visitants puntuals al poble com ciclistes, senderistes, motoristes, etc. A hores d'ara aquesta arribada de visitants i la més rellevant presència de segones residències han passat a tenir una influència decisiva en l'economia i els ritmes de vida locals. Actualment, segons fonts d'informació de la Generalitat Valenciana de 2012, que cal prendre com aproximatives, el terme de Vilanova té 2.057 hectàrees de terra conreades. D'eixa superfície més del 75% correspon a l'olivera (815 hectàrees) i l'ametller (773 Ha.), mentre la garrofera ocupa 190 hectàrees i altres fruiters únicament 13 Ha. Per la seua banda la vinya ocupa 36 hectàrees i els cítrics 103 (79 de mandarí i 24 de taronja dolça), ambdós en expansió tot i el seu baix punt de partida. Completen aquest recorregut 74 hectàrees de cereals per a gra, 18 d'hortalisses i 3 Ha. de tubercles (creïlles) amb caràcter testimonial els darrers i els primers segon com a alternativa temporal per algunes finques. En eixa agricultura en bona mida amb caràcter de complement de rendes l'olivera, a hores d'ara també l'ametller per la pujada de la cotització de l'ametlla o els cítrics representen unes opcions assentades. La vinya pot tenir un recorregut que cal avaluar amb el temps. D'altres a més a més d'una importància actual escassa es mantenen entre fluxos diversos. Cal destacar com la cooperativa de Vilanova s'ha consolidat com a referent zonal en la producció i comercialització d'oli, mitjançant la reconversió del vell celler al nou ús, des de 2010 comercialitzant la marca Molí de Vilanova. La cooperativa compta també amb una secció específica de primer tractament i comercialització de l'ametlla i la garrofa. És un interessant procés que recolza el que la cooperativa compte amb tres-cents cinquanta socis, locals i forans, una entitat que ja compta amb les seccions d'almàssera, subministraments o crèdit a més a més de botiga i gasolinera. Diferent és la situació pel que fa la vinya. La limitada producció local es canalitza via Bodega Bocoi Coop. V., del veí poble de Benlloch, que transforma i comercialitza des de les rehabilitades instal·lacions creades el 1957, i altres que van apareixent al poble i la rodalia. Als darrers anys han aparegut cellers com els de Castell i Montoliu (Vilanova i Torre d'en Domènec); Mas de Rander o Subarra (Benlloch); Ildum (Cabanes); Les Foies (les Coves de Vinromà), etc. Aquestes produeixen els seus vins sota la denominació de qualitat Vins de la Terra de Castelló, que inclou altres petits cellers cooperatius o particulars que intenten consolidar la seua presència als mercats. Únicament a Bell-lloc prompte funcionaran set cellers. Vilanova i encontorns són una mostra del procés de creixement de petits cellers amb producció de vins d'autor de qualitat. També trets específics mostra el conreu i comercialització dels cítrics. La producció de productes agroalimentaris de qualitat i singularitat, vinculats a un territori i un paisatge, representa una opció de futur. Ho és i pot ser-ho molt més com mostren iniciatives en eixe línia desenvolupades tant a la Plana Alta com al Baix Maestrat, sense anar més lluny les engegades al veí poble de Benlloch. La cooperació inter-municipal i interterritorial en aquest camp poden ser una opció valuosa. A hores d'ara, a altra escala i parcialment en relació amb açò és el cas del projecte de granja escola «l'Anoguer» plantejat per Vilanova. També és una mostra del nou temps i singulars iniciatives agràries la recuperació de l'Horta de la Sénia de la Rulla i la producció de llavors tradicionals per conservar-les i recuperar el seu conreu. L'economia local completa el seu panorama amb empreses de divers tipus, pel general PIME presents al poble. Potser la de més grandària és la cooperativa agrícola Sant Bertomeu, a la que acompanyen (amb tota la prevenció que s'han d'acollir sempre aquestes xifres) altres 36 empreses que conformen el teixit empresarial local. Una xifra que és manté estable atés que el 2012 eren 37.

Comerç Empreses Hosteleria Agroalimentari Carnisseria 1 Fontaneria 1 Bar-Restaurant 3 Coop. Agrícola 1 Supermercats 2 Fusteria 1 Bar Cafeteria 1 Forns 2 Materials construcció i similars 3 Cases rurals 2 Estancs 1 Funeràries 1 Altres 2 Disseny 1 Transport 1 Construcció 2 Ferreteria i reparacions 12 Totals 8 22 6 1 Les darreres dècades han estat temps de creixent vinculació, integració, de Vilanova amb l'àrea dels voltants i amb la ciutat de Castelló. Eixa vinculació té una primera manifestació en l'àmbit laboral mitjançant el desplaçament de treballadors residents a Vilanova de forma regular cap a Castelló i la Plana Baixa. Als darrers anys eixos fluxos s'han accentuat i a més a més ampliat a pobles veïns de la comarca com Cabanes o Vilafamés a mesura que l'expansió de la industria del taulell ha arribat als mateixos. Els desplaçaments de la població local s'han consolidat també pel que fa a la demanda de serveis de tot tipus. Eixos fluxos s'han vist accentuats per la consolidació dels pobles del corredor i encontorns com a nuclis de segones residències. La proximitat a Castelló i altres grans poblacions d'uns pobles que encara ofereixen una imatge rural, atractiva i cada vegada més valorada, justifiquen aquest procés. Aquesta realitat es tradueix en un mercat laboral local al que el març de 2016 contava amb 36 persones sense ocupació (aproximadament un 10% de la població potencialment activa), de les quals la majoria provenien dels serveis (19) i la indústria (10). Pel que fa al sexe no hi ha grans diferències a primera vista, tot i que la realitat és que per l'èxode femení si que hi ha un cert biaix. Pel que fa a la distribució per edats la falta d'ocupació és una qüestió de major de 25 anys, atès que la majoria de joves del poble probablement estiguen estudiant.

Aquesta xifra d'aturats s'ha mantés més o menys estable als darrers anys com es pot comprovar a la següent taula. Any 2010 2011 2012 2013 2014 2015 Atur registrat 41 40 35 44 42 35

La darrera etapa també ha estat caracteritzada per una intensa renovació urbana, patent a tots els nivells, que ha alterat tant la imatge del poble i sobretot els seus encontorns com la prestació dels serveis públics. L'administració ha desenvolupat un gran esforç de creació o millora d'infraestructures, sovint substituint algunes de les creades dècades enrere pel notable increment de la demanda o la variació de les característiques d'aquestes. També és el cas de serveis com la sanitat o l'ensenyament. Per la seua banda la iniciativa particular, en el context dels canvis socioeconòmics, han impulsat una notable renovació urbana patent en la imatge dels habitatges preexistents i la construcció de nous habitatges i altres construccions. En eixa línia Vilanova manté una imatge urbana prou harmònica i amb trets tradicionals, un potencial a considerar, tot i que alhora molt renovada.

2.4. Infraestructures, equipaments, serveis públics i turístics. Pel que fa a les infraestructures Vilanova d'Alcolea ha experimentat grans canvis als darrers anys. Tot i no ser un element pensat per a l'ús local, el primer gran equipament que cal esmentar és el del conegut Aeroport de Castelló, del que aproximadament un 75% de les instal·lacions es troben al poble. El conegut com a aeroport de Castelló - Costa Azahar o aeroport de Castelló - Costa dels Tarongers es situa a Carretera CV-13, Km 2.4 i és gestionat per SNC-Lavalin i ofereix els següents serveis: Assistència a escala • Informació aeronàutica (horari de l'oficina de notificació) CECOA • Abastament de combustible • Abastament de combustible JET A1, H24 amb targeta bancària durant horari d'oficina, al comptat, targeta, xec American Express. Infraestructura i control de trànsit aeri • Serveis de control de trànsit aeri • Espais dedicats a l'equipatge i als passatgers • Possibilitat d'accés fora de l'horari d'operacions: prèvia sol·licitud • aparcament gratuït Serveis • Taxi a comanda • Lloguer de vehicles possible prèvia sol·licitud • Servei de Bus. • Prestació excepcional: prèvia sol·licitud • Arrendament de sales de reunió: prèvia sol·licitud Servei de duana • Preavís d'intervenció: durant l'horari d'oficina de l'aeroport. A hores d'ara a l'aeroport operen dues companyies: RyanAir i BlueAir. En aquest moment l'oferta setmanal de vols és la següent:

Dies de la setmana Destí Companyia Dimarts, dijous i dissabte Londres-Stanted RyanAir Dimecres i diumenge Bristol RyanAir Dimecres i diumenge Bucarest BlueAir Està previst que a partir del 31 d'octubre de 2016, RyanAir opere també vols amb destinació Sofia des d'aquest aeroport. També han tingut un gran pes local l'apertura de la nova carretera a la costa i fins i tot la modernització de la CV-10. Açò pel que fa al terme municipal tot i que cal tenir en consideració per la seua vinculació i incidència el conjunt de la transformació de l'autovia CV-10 L'autovia va arribar primer fins Borriol, després a la Pobla Tornesa fins arribar a Cabanes, deixant la seua petjada a l'expansió industrial pels tres municipis així com els de Vall d'Alba i Vilafamés i sobretot a la instal·lació de molts nous residents als mateixos. La CV-10 en aquest tram i aquests pobles s'han consolidat com la punta de llança de l'expansió urbana de Castelló que està a les portes de Benlloch i Vilanova. Es tracta d'un avanç que previsiblement arribarà a Vilanova en breu plaç, més encara a mesura que l'aeroport desenvolupe la seua activitat. Pel que fa als equipaments urbans, la localitat compta amb dos espais enjardinats i amb la Casa de la Cultura, a la programació de la qual s'inclouen activitats de diversos col·lectius com el Casal Jove. A l'ajuntament es pot trobar la biblioteca municipal. El poble gaudeix també d'una Zona poliesportiva. Està situada a la part baixa, al Pou s/n, amb accés per carrer d'Avall. Compta amb un senzill camp de futbol, un frontó i piscina. Es disposa també de Llar del jubilat, complementada pel Taller d'activitats per la 3º edat. Al carrer Santa Llúcia s/n. Els serveis sanitaris es presten des de Centre d'Atenció Primària o Consultori Auxiliar. Local situat al carrer del Calvari tot i que a les fonts d'informació figura com a carrer Major s/n. Té un horari de matí al llarg de la setmana. Depén del centre de salut de la Vall d'Alba. Els serveis educatius es presten al Col·legi públic. Centre modern situat a la prolongació del carrer Major, a l'avinguda Raimundo Rebollida nº 29. Al curs actual compta amb una assistència efectiva de 29 xiquets. De Vilanova passen a Cabanes o Benlloch i després a l'institut de la Vall d'Alba, tot i que la secundària molts la cursen directament a Castelló. Forma part del CRA Trescaire. La localitat disposa també d'un pavelló multiusos i d'ecoparc. En matèria turística la infraestructura local inclou rutes i itineraris a peu, cavall i bicicleta i una zona d'escalada que seran descrits amb més detall a apartats posteriors. Els allotjaments si fem cas a l'estadística oficial (Agència Valenciana de Turisme) acumulen un total de 16 places (12+4) en dos establiments complementats per tres bars-restaurants i un bar-cafeteria. A més a més es compta amb una àrea recreativa (Mas de Calaf). A l'apartat turístic municipal es presenten quatre establiments turístics (pertanyents a Vilanova Rural) amb la següent descripció:

La Cosa Nostra És una casa que està situada a l'entrada del poble, capacitada per unes 5 persones (...) Té una cuina menjador tot junt d'uns 25 m. amb una gran xemeneia on podeu rostir al foc, amb una saleta per veure la televisió o jugar a diversos jocs com el parxís, el bingo, al tres en ratlla o form 4 ..... o també podeu fer uns dards avall en el magatzem, on podeu guardar el cotxe.

La Casa de Paco el Xurro És un casa rural situada al casc urbà, al costat d'un parc, on té dues habitacions de matrimoni on en una d'elles es troba una Llit amb dosser Per als més somiadors i crearà un ambient molt romàntic a l'estada i amb un balcó que dóna a l'exterior. Hi ha 2 banys auxiliars, un normal i l'altre bany de té la banyera d'hidromassatge, com podeu veure és una casa molt romàntica. I la cuina menjador hi ha una llar de foc per crear un bon ambient o poder rostir, en fi com es presenta l'ocasió, la cuina està completa amb vitroceràmica, forn, microones, cafetera, torradora .... té la cuina menjador 27m º com veieu és molt àmplia, i també tenim jocs com el bingo i jocs de taula.

La Casa de Chaparro Està situada dins del nucli urbà. És un àtic independent, on té una gran terrassa, per prendre un bon cafè o bé a l'estiu fins a prendre el sol o fins i tot sopar allà a la llum de la lluna. Té una cuina menjador àmplia que on podeu rostir en una xemeneia o encendre perquè et faci companyia, té dues habitacions una de matrimoni, molt romàntica perquè podeu gaudir de les parelles ...... i l'altra amb 2 llits, hi ha un bany amb dutxa d'hidromassatge.

Casa Manolo Està situada dins del nucli urbà. És un àtic independent, on té una gran terrassa, per prendre un bon cafè o bé a l'estiu fins a prendre el sol o fins i tot sopar allà a la llum de la lluna. Té una cuina menjador àmplia que on podeu rostir en una xemeneia o encendre perquè et faci companyia, té dues habitacions una de matrimoni, molt romàntica perquè podeu gaudir de les parelles ...... i l'altra amb 2 llits, hi ha un bany amb dutxa d'hidromassatge, per estar més relaxats. Atés que totes aquestes cases fes gestionen i venen sota la marca «Vilanova Rural» A aquests caldria afegir:

La Casona de Lucia. 12 places. Disposa de quatre habitacions: dues de matrimoni, una doble i una habitació amb un llit de matrimoni i dos llits individuals. Dos banys i un lavabo. Un saló amb llar de foc i forn de llenya, un menjador i cuina. Disposa també d'un altell amb terrassa, habilitada com un singular saló de sostres inclinats construïts amb canyes i bigues. D'altra banda aquesta oferta turística local formal es complementa amb la de cases de lloguer locals que es lloguen de forma informal a turistes i estiuejants. L'oferta local d'activitats complementàries al turisme es completa amb un un centre hípic que lloga cavalls i col·labora en activitats. Està situat entre el poble i la CV-10, a ponent del primer i proper al casc urbà.

2.5. Urbanisme. Vilanova d'Alcolea compta amb un model urbanístic prou comú a les terres de l'interior castellonenc, la vila amb un entramat urbà tradicional a la que cal afegir un abundós hàbitat dispers originat per l'expansió de zones conreades que es va iniciar a les acaballes del segle XVIII. Un procés que va tenir com a manifestació arquitectònica i demogràfica l'increment de l'habitat permanent dispers. Històricament el terme de Vilanova comptava amb alguns masos però com a d'altres pobles semblants el seu número va augmentar notablement al llarg del segle XIX i fins i tot a les raconades més pobres al començament del XX. Mostra d'això es la relació de masos recollida per Mª Teresa Àlvaro i Martí com a arreplegadora de la toponimia local pel quadern municipal de la col·lecció Toponímia dels Pobles Valencians i el Corpus Toponímic Valencià. L'esmentada investigadora recull al terme els seguents masos: d'Elies, d'Isabeleta, de Bellés, de Calaf, de Comos, de Damià, de Francesc, de Gatxulla, d l'Artigó, de la Bassa d'en Ret, de la Cova, de les Àngeles, de Llanos, de Petit, de Picores, de Pinell, de Quiquet, de Rambla, de Salomó, de Tarragó, de Traver, de Bujorro, de Maco, de Pataquí, del Planàs, del Quadrat, del Ric, del Roget, del Val i el Mas Nou, així com els paratges de Mas d'Albella, Mas d'en Sinyor, Mas de Blasco, Mas de Borràs o Mas del Bou, on sembla que hi va haver aquestes construccions (ÀLVARO i MARTÍ, M T., ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA, 2008 i 2009). Cinc d'aquests masos es van bastir a l'oest, al límit amb el terme de la Serra d'en Galzeran; set a l'extrem oriental del terme, junt als termes de Benlloch i Alcalà de Xivert, vora la rambla del Quartico; dotze, la major concentració, en una reduïda àrea al nord-est del poble fins al límit amb el terme de les Coves i únicament cinc escampats per altres contrades al nord i l'est del poble. La presència geogràfica d'aquests masos en general mostra la seua vinculació a les àrees muntanyoses i més allunyades del poble, aquelles de menys aptitud agrícola i més tardana colonització. En bona part es vinculen al model, entre les modalitats de masos, de mas de mitjana entitat i gestió de terres perifèriques. Aquest model de poblament i alhora de gestió territorial integral de la seua rodalia és inexistent a l'extens i més fèrtil corredor central on destaca el poble. El casc urbà de la vilà preserva el seu entramat tradicional, tot i que les darreres dècades han servit per integrar cada volta més Vilanova en l'àrea funcional de Castelló de la Plana. Als darrers anys aquest procés s'ha accentuat i ampliat a pobles veïns de la comarca com Cabanes o Vilafamés a mesura que l'expansió de la industria del taulell ha arribat als mateixos. D'aquesta manera ha la seua funció residencial tradicional Vilanova i encontorns han afegit altres com la consolidació com a nuclis de segones residències. La proximitat a Castelló i altres grans poblacions d'uns pobles que encara ofereixen una imatge rural, atractiva i cada vegada més valorada, justifiquen aquest procés. Aquesta etapa també ha estat caracteritzada per una intensa renovació urbana, visible a tots els nivells, que ha alterat tant la imatge del poble i sobretot els seus encontorns. La iniciativa particular, en el context dels canvis socioeconòmics, han impulsat una notable renovació urbana patent en la imatge dels habitatges preexistents i la construcció de nous habitatges i altres construccions. En eixa línia Vilanova manté una imatge urbana prou harmònica i amb trets tradicionals, un potencial a considerar, tot i que alhora molt renovada. El Pla General d'ordenació Urbana (disponible a aquest enllaç: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/pgou) aprovat fa una dècada és el document que estableix quines són les pautes per les que es regeixen aquests processos urbanitzadors locals.

2.6. Medi ambient. Com ja s'ha esmentat Vilanova és un municipi amb un important pes forestal, de les 6.847,08 ha del seu terme 3.352,54 són classificades com la conselleria com a tals. És a dir, si fa no fa, un 49% del seu terme municipal. Aquesta importància dels espais naturals s'ha traduït en la declaració d'aquests espais protegits: • ES5223055 ZEC Serra d'en Galceran que protegeix un espai al nord-oest del terme. La Zona Especial de Conservació (ZEC) denominada Serra d'en Galceran abasta una superfície de 11.319,96 hectàrees repartida entre dos territoris no continus: la Serra d'Esparreguera, amb 1.758,61 hectàrees, emplaçada entre les carreteres CV-165 i CV-15 i emmarcada per la corba de nivell de 500 metres; i la Serra d'en Galceran, que inclou una superfície de 9.561,35 hectàrees i se situa entre les carreteres CV-15 i CV-10, delimitada al nord pel Camí de la Font del Bosc i al sud pel Tossal de l'Àguila. • ES0000445 ZEPA Planiols-Benasques situada entre el centre i el nord-est del terme. La Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) denominada Planiols-benasquès inclou una superfície de 2.004,78 hectàrees, repartida al seu torn en dos territoris: el primer, de 788,63 hectàrees, situat al municipi de Vilanova d'Alcolea, al nord de l'aeroport de Castelló, a la partida a els Planiols; i el segon, de 1.216,15 hectàrees, localitzat entre Bell-lloc i Cabanes, al sud de l'aeroport, al Pla de benasquès. • CS100CS1045 Forest catalogat (també classificat com estratègic) «Mas de Comos – Coll de la Palmera». 324 ha repartides entre els termes de Vilanova d'Alcolea i les Coves de Vinromà. A aquests espais protegits cal afegir les següents vies pecuàries: • Assagador del Pas Reial. • Vereda del Camí de los Romans. • Assagador dels Camins d'Orpesa i Bassanchil. La hidrografia local ja ha estat descrita a l'apartat 2.1. Les oliveres mil·lenàries són un un element singular del patrimoni local, a cavall entre patrimoni natural, cultural i agrari. Situades en la part Nord del terme de Vilanova, en les partides dels Hortals i en menys quantitat als Mas de Bou podem trobar aquests exemplars mil·lenaris de la varietat farga amb gran valor sentimental i paisatgístic. Aquests monuments vius són un exemple de la importància que en temps passats tingueren l’olivera i el seu fruit. A hores d'ara aquests arbres monumentals són un element més del patrimoni natural local a l'hora que són també un recurs i element diferenciador de l'oferta agroalimentària local.

2.7. Gestió i associacionisme.

Associacionisme local.

Associació de jubilats i pensionistes de Vilanova d'Alcolea L’associació de jubilats i pensionistes de Vilanova està formada per els veïns de major edat.

Grup de ball "La Murà" El Grup de Ball "LA MURÀ" va nàixer en 1995 com una activitat organitzada des de l’escola i amb la col·laboració de l’AMPA amb la finalitat de recuperar el ball de plaça de Vilanova però es va constituir com associació en 1997. Té com a principal objectiu recuperar i transmetre el patrimoni cultural, en especial el ball, les danses i la música popular, facilitant la convivència i el respecte mutu entre els participants. Al llarg d’aquests anys han fet muntatges i exposicions com ara: • Exposició de treballs de patchwork antics i actuals. • Mostra etnològica de diferents eines i indumentàries. • Exposicions de pintors locals. • Exposició d’instruments musicals d’arreu del món. • Mostra de cant d’estil valencià i demostració didàctica de la fabricació de la dolçaina. • Exposició de ventalls de diferents èpoques (aquesta ha sigut demanada per ser exposada en el Museu de Belles Arts en Castelló). Ha participat en trobades d’intercanvi a les Coves, Borriol, la Pobla, Torreblanca, Benicarló, Burriana, Alcalà, Adzeneta del Maestrat, Moró, Torre d'En Doménech ... Participa també en el Pregó de la Magdalena entre altres pregons. Han realitzat diferents desfilades però cal destacar que va ser el primer grup de ball en realitzar una desfilada per DisneyLand París l’octubre de l’any 2005 i també han desfilat en Eivissa. Han sigut organitzadors de la Mostreta Infantil i Juvenil en la qual participen diferents pobles (Borriol, Betxí, Borriol, Betxí, Torreblanca, Figueroles, Burriana...) com també han organitzat la Mostra de majors. Actualment compta amb 50 alumnes, dirigits per la mestra Maria Capdevila. Cal destacar que aquesta associació es la que s’encarrega de l’escola de nova creació de “Dolçainers i Tabaleters”.

La societat musical "Santa Cecilia" La Societat Musical Sta. Cecília de Vilanova d'Alcolea va nàixer l’any 1860 quan En Carlos Rovira Belles, mestre del poble i organista de la parròquia, va formar una agrupació amb la intenció d’amenitzar festes i processons. Després de moltes vicissituds, la Banda va desaparèixer en acabar-se la guerra civil. Cal esmentar l'intent de recuperació en 1946 per En Modest Alcacer que, després d’un any en que va actuar en diferents ocasions, finalment va desaparèixer. Arribem al 1982 quan, per iniciativa institucional i alguns afeccionats, l' 1 de febrer es van començar les classes de solfeig. Al mes de juny ja es van repartir els primers instruments i e1 23 d’agost del mateix any ja es va presentar la nova Banda amb 32 components sota la batuta del director D. Enrique Martínez Fuertes. A partir d'este moment, el nombre de membres de la Banda ha anat creixent i també la seua qualitat. A hores d’ara la Societat Musical Santa Cecília de Vilanova d' Alcolea, compta amb més de 60 components i, des del 9 de juny de 1996, un lloc d’assajos adequat a les seues necessitats. Cal destacar les actuacions de la Banda a la població francesa de Floirac, al pregó de la Magdalena, a Pons, a Santa Coloma de Queralt, a les falles de València.

Societat de Caçadors "La Vilanovense" Aquesta associació de llarga durada està composta per un alt número de socis, s’encarrega entre altres coses d’organitzar: • "La Fira de la caça" realitzada durant el mes de maig. • La solta de perdius, conills i guatlles. • De donar menjar a totes les menjadores que hi ha repartides al llarg de tot el terme municipal. • D’arreglar totes les basses que comptem al poble...

Associació Cultural "Foc i Tropell" "Foc i Tropell" és una associació cultural nascuda l’any 2003 a partir de la iniciativa d’alguns veïns de Vilanova, moguts per la necessitat de mantenir, recuperar i difondre el patrimoni cultural, històric, artístic i lingüístic de Vilanova. Al llarg d’aquests anys les activitats realitzades han estat molt diverses: • Publicació de llibres. • Jornades culturals de la Plana de l’Arc. • Setmanes culturals a l’agost. • Actes musicals a Nadal i Pasqua. • Marxes a peu... Asociación Vilanovina "I Avant" L’associació Vilanovina “I AVANT” és una associació que naix l'any 2007 sense ànim de lucre pensada per a tota la població de Vilanova d’Alcolea, des dels més menuts als més grans. Està formada per joves del poble, amb ganes d’atorgar vida al poble. L’AVIA abraça molts àmbits, com ara: cultural, esportiu, d’oci i temps lliure. L’objectiu que els ha portat a formar aquesta associació és el d’enriquir el poble amb activitats per a tots: jocs infantils, exposicions, concursos, representacions teatrals, balls, actuacions, xerrades... Del temps que porten funcionant són nombroses les seues intervencions com ara: • Festes d’Abril (segon cap de setmana de Pasqua): exposicions, jocs infantils, concurs de paelles, sopar de pa i porta, concerts musicals. • Setmana Cultural, junt a totes les associacions del poble s'encarreguen de fer: jocs tradicionals, nit de Rock, gimcanes, • Sopar de socis • Festes de Nadal Tota la informació de l'Associació AVIA la podeu consultar en el seu perfil de Facebook

Club de Muntanya Naix amb la intenció d'acomplir una sèrie d'objectius per al benefici del municipi, dels seus veïns i veïnes, així com de tots els visitants. Així s'organitzen eixides a peu i una "Marxa de Muntanya", que s'inicia allà per l'any 2008. Totes les activitats persegueixen una sèrie de finalitats: - Promocionar i recuperar per a la població de Vilanova una activitat esportiva que feia molt de temps que no es realitzava en el municipi; com són les curses de muntanya. - Fomentar amb la realització d'aquest tipus d'activitats esportives, una preocupació per la salut i una millora dels hàbits saludables entre tots els participants. I indirectament entre la ciutadania de Vilanova d'Alcolea en general i entre els més menuts en particular, com a espectadors d'aquest esdeveniments esportius. - La posada en valor del municipi de Vilanova d'Alcolea, i concretament del seu terme. Ja que els participants i visitants podran gaudir d'alguns paratges naturals d'espectacular bellesa, potenciant d'aquesta manera un dels actius principals que posseeix la localitat.

Grup local de llavors tradicionals. Relacionat amb l'entitat «Llavors d'ací», grup dedicat al manteniment i intercanvi de llavors tradicionals. Organitza diverses activitats (p. ex. a la fira del cavall).

Institucional.

Agenda21 de la cultura. L'Agenda 21 de la cultura és una eina per potenciar el paper de la cultura en les polítiques urbanes i és també l'eina per convertir els temes culturals en el quart pilar del desenvolupament sostenible. En efecte, el model de tres pilars del desenvolupament sostenible (medi ambient, inclusió social i economia), o bé no inclou la cultura, o bé la considera un element instrumental. Per aquest motiu, l'Agenda 21 de la cultura proposa reforçar les polítiques locals, afirmant tant la importància d'unes polítiques culturals sòlides i autònomes, com l'establiment de ponts amb altres àmbits de la governança local, i integrar la cultura com un element fonamental del nostre model de desenvolupament. Aquest projecte es desenvolupa localment en partenariat amb la UJI.

Projecte Missions Interculturals Projecte de participació comunitària que ha treballat en els àmbits de l’educació, la cultura i el desenvolupament local, dut a terme conjuntament als municipis de Vilanova d'Alcolea i Sant Mateu, en una primera edició durant l'any 2013. L'experiència va comptar amb el recolzament de la Universitat Jaume I, incloent-lo com a un projecte OPI-UJI "Migració i interculturalitat", subvencionat per l'Observatori Permanent de la Immigració (OPI-UJI) de l'Oficina de Cooperació al Desenvolupament i Solidaritat (OCDS). A banda compta amb la participació del Servei d’Activitats Socioculturals de la Universitat Jaume I. L’equip de Vilanova d'Alcolea va estar conformat pel Grup Promotor de l’Agenda 21 de la Cultura de Vilanova d’Alcolea (on estan representats tots els col·lectius i associacions locals del municipi) i els Nòmades (membres dels col·lectius implicats com ara Creu Roja, Casal Popular de Castelló i estudiants del Master per a la Pau o de Magisteri en l'UJI).

GAL Alt Maestrat, Baix Maestrat, Els Ports, Plana Alta. Als propers mesos la localitat s'inclourà en aquest grup que a banda dels LEADER està previst s'integre a la gestió d'altres fons europeus. 3. Anàlisi Turística. Una volta dibuixat el marc general de l'actuació cal ara aproximar-se a la realitat del sector turístic. Per a això estudiarem diversos àmbits com l'oferta existent i les seves principals característiques, els principals recursos turístics, els productes turístics, la tipologia i perfil dels visitants i turistes, les eines i mitjans de comunicació i promoció de la destinació i el seu posicionament en els mercats actuals .

3.1. Oferta bàsica.

3.1.1. Allotjament. A hores d'ara existeixen 4 allotjaments locals que ofereixen 17 places (que es poden a ampliar en algunes més en cas de necessitat i que a nivell estadístic oficial compten com a 16). Es tracta de les cases rurals descrites a l'apartat 2.4: • "La Cosa Nostra". (2 + 3 places) • "La Casa de Paco el Xurro". (2 + 2 places). • "La Casa de Chaparro". (2 + 2 places). • "Casa Manolo". (2 + 2 places). • La Casona de Lucia (12 places). Es tracta d'establiments que compleixen sobradament els requisits de qualitat de l'oferta marcats per les autoritats turístiques i que es gestionen de forma conjunta. Com ja hem esmentat a altres apartats existeix una oferta turística informal de molt variades característiques consistent a cases de lloguer per turistes i estiuejants gestionada per particulars.

3.1.2. Restauració. A hores d'ara podem trobar al terme de Vilanova 4 establiments dedicats a la restauració (a l'espera de que en un futur proper aquesta oferta s'amplie amb l'apertura de la cafeteria de l'aeroport i el menjador de la granja escola «l'Anoguer»). Aquests establiments són 3 bars restaurants i 1 bar cafeteria. Bars Restaurants. • Mesó Borràs. • Els Polos. • Cresol. Bar Cafeteria. • Llar dels jubilats. Es tracta d'una oferta molt adaptada a la realitat local. Mentre que el Mesó Borràs ofereix una oferta més variada centrada a les tapes i a cuina local tradicional, la resta ofereixen paelles i plats combinats.

3.2. Oferta complementària. A banda del centre hípic, no existeixen empreses locals dedicades a l'oferta complementària al turisme (empreses de turisme d'aventura, oci, cultura, etc.) prestant aquests serveis entitats amb seu a altres localitats o el propi ajuntament. Per contraposició es compta amb una variada oferta local d'activitats organitzada des de les institucions i des d'entitats de la societat civil que inclou (serà presentada amb més detall a apartats posteriors): • Les festes de Sant Antoni i el seu cicle festiu. • La fira i les activitats eqüestres. • La fira de la caça de conill. • Les activitats relacionades amb el ciclisme. • Les marxes senderistes. • Les festes dels joves. • La setmana cultural. • Les activitats de nadal.

3.3. Atractius turístics. Els següents punts de l'estudi es van dedicar a presentar l'estudi que s'ha fet sobre els recursos històric- monumentals, naturals, el patrimoni immaterial, el patrimoni etnològic i local i les festes i celebracions populars. Per procedir a l'estudi s'han catalogat els recursos locals i s'ha elaborat una petita fitxa descriptiva de cada un d'ells i l'estat en què es troba. També s'ha avaluat el grau d'interès i rellevància de cada un d'ells. 3.3.1. Recursos històric-monumentals. Id: HM01 Recurs: Església de Sant Bartomeu de Vilanova Adreça: C/ l'Església Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/page/edificis Altres: Descripció: L’església està situada davant d’una plaça rectangular elevada per dos esglaons anomenada Planet que antigament va ser un cementiri. Unes palmeres emmarquen la porta d’entrada donant-li a aquest lloc exterior una singularitat especial. L’església fou construïda en 1707. D’aquesta època és el retaule barroc de l’altar major, obra dels germans Capuz. Va tindre importants reformes al segle XVIII, com la portada classicista datada en 1740. El campanar i l’església formen el cim del perfil del poble que es dibuixa quan s’observa de lluny. Aquests dos elements arquitectònics li confereixen majestuositat i personalitat.

Es de sòlida construcció. Exteriorment té una façana moderna, de la qual sobreïx la porta, amb estil equilibrat amb la part superior de la torre, molt rica en pedra tallada i rematada amb una singular forja de ferro en forma de creu amb un penell de ferro que serveix per veure la direcció dels vents.

En la balustrada del pòrtic de la façana està, molt ben centrada, la imatge del Apòstol Sant Bartomeu patró del poble. Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà Alt X + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja Alta X + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X Valor turístic Actual X Potencial Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Integració a activitats festives i religioses. Comentaris • Id: HM02 Recurs: Campanar de Vilanova Adreça: C/ l'Església Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/page/edificis Altres: Descripció: Al costat dret de l’església s’eleva un campanar esvelt de 36 metres d’alçada. Per pujar hi ha una escala de caragol que va estretint- se cada vegada més, dificultant l’accés a les campanes. Aquesta dificultat està compensada per la vista que una persona pot gaudir quan està al punt més elevat.

El campanar està coronat per quatre campanes.

La campana de Sant Bertomeu datada del 1820 és la que toca les hores. Aquesta campana té un diàmetre de 105 cm, una altura de 80 cm i pesa 680 Kg, en ella està inscrit H S. Bartolomé ora pronobis. Año 1820 M al seu costat encontrem la Campana menuda datada del 1990 a banda d’aquestes dos tenim dues campanes més, una dedicada al Sant Crist del Calvari que pesa 460 Kg i està inscrit “Bisbe Don Juan Antonio Reig Pla i Víctor Saura Maymó com alcalde” i l’altra dedicada a Sant Abdon, Sant Senen i Sant Antoni de 250 Kg. La instal·lació és original, i per tant cal conservar-la per protegir la sonoritat i altres valors culturals. Qualsevol mecanització haurà de conservar aquestes qualitats, i reproduir els tocs tradicionals.

En la part alta, a més de les campanes, trobem el mecanisme que feia funcionar el rellotge donant-li corda des de l’any 1892. Fa vora 10 anys que ha deixat de funcionar.

Campanes actuals Campana Fonedor Any Diàmetre Pes Sants Antoni, Abdó i Senén PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) 1997 79 285 Crist del Calvari PORTILLA, HERMANOS (GAJANO) 1997 88 395 Sant Bartomeu GUILLEM, FRANCISCO 1820 104 651 Santíssim Sacrament ROSES, HERMANOS (VALÈNCIA) 1924 110 771

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà Alt X + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja Alta X + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X Valor turístic Actual X Potencial Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Integració a activitats festives i religioses. Comentaris • Id: HM03 Recurs: Calvari Adreça: Paratge del Calvari Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/page/edificis Altres: Descripció: L’ermita del Calvari de Vilanova data de 1809, té 14 capelles al seu voltant i compta amb pintures d’Oliet al seu interior. El Calvari fou construït entre els segles XVII i XVIII per iniciativa dels franciscans, els quals indicaren el lloc més adient per la construcció i ubicaren les estacions.

El Calvari representa la reproducció de l’itinerari del “Via Crucis” de Jerusalem. Així, al peu de la pendent, comença la primera estació amb la seua capelleta de pedra tallada i dins hi ha una pintura confeccionada amb ceràmica on està representada la condemna a mort de Jesús. A mesura que es va pujant per parcel·les esglaonades recorrem onze capelles. En arribar dalt de tot hi ha una esplanada on està la capella del Calvari amb el Sant Crist crucificat presidint l’altar major. Aquesta és la dotzena capella. Fora, a la dreta, hi ha dues capelles més que completen el Via Crucis.

A l’interior, sobre quatre arcades, descansen els murs que serveixen de recolzament a l’esvelta cúpula de teules blaves que la corona.

La capella central del Calvari és majestuosa, amb una façana de pilastres toscanes, rematades amb una cornisa de forma triangular. Els murs d’interior estan decorats amb pintures de Joaquim Oliet Cruella (pintor morellà 1775-1849). A les petxines del costat de la volta es troben els quatre evangelistes, en els murs laterals estan diversos Patriarques, Profetes, Adam i Eva; Sant Josep i una Trinitat amb la Glòria de Crist i el Triomf de la Creu a la volta del presbiteri.

Pel que fa a les campanes estan catalogades com: Localització Campana Fonedor Any Diàmetre Pes Espadanya Campaneta 45 53

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà Alt X + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja Alta X + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X Valor turístic Actual X Potencial Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Integració a activitats festives i religioses. Comentaris • Id: HM04 Recurs: Muralles Adreça: La vila Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.cult.gva.es/dgpa/bics/detalles_bics.asp?IdInmueble=644 Altres: Descripció: Restes de les muralles medievals de la vila fetes amb manposteria.

Declarades com Be d'Interés Cultural.

Foto:

Recurs: Accessibilitat Bona Regular Mala A peu X Carretera X Horaris de visita X Aparcament X Informació i senyalització Material promocional i guies Senyalització urbana Activitats actuals associades al recurs Nivell d'utilització Temporada Estacional Permanent X Nivell d'interpretació del recurs Poc elaborat X Mitjanament elaborat Molt elaborat Equipament adjunt (adequació) Bona Regular Mala Hostaleria X Comerç X Altres X Comentaris: Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà X Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja X Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X Valor turístic Actual X Potencial Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Integració a activitats festives i religioses. Comentaris • No es promociona al web municipal. Id: HM05 Recurs: Els Gatells Adreça: Parartge els Gatells Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Vila rural romana.

Petit assentament al costat de la Via Augusta, en unes parcel·les antigament ocupades per vinyes i en l'actualitat abandonades. Ha proporcionat divers material ceràmic datat entre els segles I i III de la nostra era (terra sigillata hispanica, terra sigillata clara A, ceràmica comuna, materials de construcció) així com objectes de metall, monedes i una inscripció funerària. La seva ubicació i prosperitat en època imperial s'entenen per la seva proximitat a la Via Augusta.

Probablement es tractaria d'una vila agrària dedicada a l'explotació del territori circumdant i a alguna activitat comercial relacionada amb la propera mansiode Ildum (l'Hostalot) i amb el trànsit de la calçada romana. El Dr. F.Esteve (que fa a aquest jaciment com "Vinya de Josep Garcia ") indica que el 1954, en el transcurs dels treballs de plantació de les vinyes, es van descobrir restes de murs i una làpida funerària.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. .

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà X Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja X Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic Interés turístic X Valor turístic Actual X Potencial Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Integració a activitats festives i religioses. Comentaris Id: HM06 Recurs: l'Hostalot Adreça: Parartge l'Hostalot Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Mansio romana.

Jaciment situat al costat del accés Nord a Vilanova d'Alcolea, a banda i banda de la carretera CV-10 que en aquest punt discorre propera i paral·lela a la Via Augusta. Va ser donat a conèixer per J.J. Senent en 1923, qui ja va proposar la seva identificació amb la mansio de Ildum. Després de dècades de controvèrsia, la hipòtesi de Senent es va confirmar el 2 de març de 1992, quan en el transcurs de les obres de ampliació de la carretera de Castelló a Sant Mateu es va localitzar un mil·liari epigràfic erigit per l'emperador Caracalla a l'any 214 d.C., el numeral coincideix amb la distància que les fonts clàssiques indiquen entre Summa Pyrinaeuse Ildum. L'Hostalot ha estat excavat pel Dr. F.Arasa en 1986 i 1987 i per P.Ulloa el 1992, localitzant-se la planta parcial d'un gran edifici amb peristil o pati amb columnes a més d'altres dependències d'aquest destacat assentament al costat de la Via Augusta. Durant la campanya d'excavació de 1992 es va localitzar un enterrament tardoromà amb un ric aixovar compost per dues agulles d'or i un got de vidre.

Del peristil quedaven, fins fa alguns anys, diverses bases de columna in situ, però les contínues tasques agrícoles que pateix aquest jaciment han acabat per arrencar-les i desplaçar-les.

La seva extensió és molt més gran que la part excavada, ja que F.Esteve cita restes disperses i construccions a l'Oest de la carretera CV-10, a ambdós marges del barranc de la Carrasqueta. Altres investigadors i prospectors s'han trobat restes en les rodalies de l'Hostalot.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Allunyat de la Via Augusta (aproximadament 1,5 km en línia recta), aquest petit jaciment es troba en unes terrasses properes al barranc de la Font Roja, en les primeres elevacions de la Serra d'en Galceran que tanquen per l'Oest el corredor ocupat per la calçada romana. Els materials arqueològics superficials que citen els investigadors es limiten a ceràmica romana (Terra sigillata, ceràmica comuna i diversos tipus d'àmfores). No s'aprecien estructures ni un altre tipus de restes constructius.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà X Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja X Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic Valor turístic Actual Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Integració a activitats festives i religioses. Comentaris Id: HM08 Recurs: Puig Pedró Adreça: Parartge Puig Pedró Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Poblat Ibèric.

Interpretat per F.Esteve com el nucli principal d'una sèrie d'assentaments que poblava amb certa densitat aquesta zona en època ibèrica. El Puig Pedró ocupa un contrafort pròxim al corredor pel qual transcorre la Via Augusta. Posseeix unes bones condicions defensives naturals que es complementen amb estructures de emmurallament i una possible torre que el protegeixen per la cara Sud. Al cim hi ha restes d'una trinxera de la Guerra Civil. està parcialment abancalat i en l'actualitat la muntanya baixa ha colonitzat gairebé tot el seu perímetre. El material recuperat oscil·la entre l'època ibèrica plena i la ibèrica tardana.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà Alt X + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja X Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Integració a activitats festives i religioses. Comentaris Id: HM09 Recurs: La Vilavella Adreça: Paratge La Vilavella Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Poblat Ibèric.

El Dr. F. Esteve el descriu com un poblat amb restes d'habitatges i ceràmica a mà, poques vegades tornejada, d'un iberisme arcaic. La Vilavella posseeix una notable extensió i una estratègica ubicació geogràfica al capdamunt una suau elevació des de la qual s'exerceix un perfecte control visual d'un llarg tram de la Via Augusta. Entre la garriga que avui cobreix per complet el jaciment, es poden apreciar amb total claredat restes de esturas defensives i d'habitació així com abundant material ceràmic, entre el qual destaquen els exemplars no tornejats i els de procedència fenícia, la qual cosa situaria la cronologia d'aquest assentament al voltant dels segles VII-VI a.C. Coneguda d'antic, i de fàcil accés, la Vilavella ha estat objectiu de les actuacions clandestines de furtius les petjades encara són visibles al jaciment.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà X Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja X Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Integració a activitats festives i religioses. Comentaris Id: HM10 Recurs: Oliverar d'Olcina Adreça: Paratge Oliverar d'Olcina Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Poblat Ibèric.

Jaciment citat pel Dr. F. Esteve, que el situa en una plana encaixada entre dos barrancs, al qual s'accedeix pel Nord-oest. En 1981 va ser destruït parcialment com a conseqüència d'uns treballs de desmunt i abancalament. Es va recuperar ceràmica a torn, 1 pondus, fusaioles, molins i alguns objectes de metall. Es troba en les proximitats del jaciment romà del Mas del Senyor.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix X Mitjà Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa X Mitja Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic Interés turístic Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Integració a activitats festives i religioses. Comentaris Id: HM11 Recurs: Povet de Morinilla Adreça: Paratge Povet de Morinilla Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Poblat Islàmic.

Jaciment prospectat per J.E.Prades situat al costat del barranc de Cantarero. Estaria relacionat amb l'explotació agrícola del territori circumdant i amb el poblament de la zona, en la qual existirien diverses alqueries musulmanes no esmentades per la seva prospector.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix X Mitjà Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa X Mitja Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Comentaris Id: HM12 Recurs: Les Codines Adreça: Paratge les Codines Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Períodes del bronze, romà i islàmic.

Jaciment citat per diversos estudiosos i recollit en diversos inventaris. Està situat entre el barranc de Cantarero i la rambla del Cuartico, en una petita elevació que li confereix una bona visibilitat i unes condicions defensives destacades. Pel que sembla presenta restes pertanyents a diverses cultures: una primera ocupació durant l'Edat del Bronze, un segon moment en època romana imperial (segles I-II d.C.) i una tercera fase, medieval islàmica, de la qual queden diverses estructures constructives.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà X Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa X Mitja Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Comentaris Id: HM13 Recurs: El Coll Adreça: Paratge El Coll Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Vila rural Romana.

Jaciment situat als voltants de la Via Augusta, al vessant d'una suau lloma, localitzat per J.V.Calduch. Aporta poc material uperficial, datat a grans trets entre els segles I i II d.C.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix X Mitjà Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa X Mitja Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic Interés turístic Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Comentaris Id: HM14 Recurs: Barberes Adreça: Paratge Barberes Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Períodes ibèric, romà i islàmic.

Jaciment localitzat per J.V.Calduch, situat en un turó a l'Est del corredor de la Via Augusta. La zona ha estat molt transformada com a conseqüència de les tasques agrícoles i per això no s'aprecien estructures onstructivas de cap de les fases del jaciment, sinó únicament una moderada quantitat de ceràmica dispersa en una àmplia zona de la part alta de la lloma, pertanyent a les cultures ibèrica, romana i islàmica medieval.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix X Mitjà Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa X Mitja Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic Interés turístic Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Comentaris Id: HM15 Recurs: El Vilaret Adreça: Paratge El Vilaret Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Períodes ibèric, i romà.

Petit jaciment proper a la Vila Vella i la Via Augusta, del qual no s'aprecien restes constructives però sí ceràmica en superfície, erteneciente a la fase tardana de la cultura ibèrica i a època romana republicana (segles III-I a.C.). Aquesta cronologia és sensiblement posterior a l'aportada per la Vila Vella, pel que creiem que tots dos assentaments no van tenir una pació sincrònica.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix X Mitjà Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa X Mitja Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic Interés turístic Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Comentaris Id: HM16 Recurs: La Garrida Adreça: Paratge La Garrida Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Períodes ibèric, i romà.

Petit jaciment proper a l'Hostalot i situat al costat de la Via Augusta, parcialment destruït per les obres d'ampliació de la C-238 (avui CV-10) en 1992. Identificat per JVCalduch, qui indica la inexistència de restes constructives i la presència d'un escàs conjunt de fragments de ceràmica bérica tardana i romana republicana. La seva relació amb la Via Augusta i amb la mansio d'Ildum sembla òbvia.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix X Mitjà Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa X Mitja Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic Interés turístic Valor turístic Actual Potencial Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Comentaris Id: HM17 Recurs: El Planàs Adreça: Paratge El Planàs Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Períodes ibèric, i romà.

Assentament relacionat amb l'entorn d'Ildum, del que tot just el separen 250 metres. Parcialment destruït el 1992 per les obres de la C-238 (avui CV-10), J.V.Calduch indica l'existència d'alguns fragments ceràmics pertanyents als segles I a. C. a II d. C. S'han localitzat diversos blocs calcaris desbastats, fragments de tegulae i restes d'ossos humans (entre ells una falange), per la qual s'apunta la possible existència d'algun enterrament al Planàs.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà X Alt + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja X Alta + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X Valor turístic Actual Potencial Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X Qualitat de l entorn X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Comentaris Id: HM18 Recurs: Via Augusta Adreça: Telf: Fax: E-mail: Web: http://www.vilanovadalcolea.es/va/content/jaciments-arqueologics Altres: Descripció: Període romà.

La Via Augusta discorre al llarg d'uns 9,5 km pel terme de Vilanova d'Alcolea, seguint una orientació aproximada Nord-est-Sud-oest.

En l'actualitat es troba condicionada i senyalitzada per la Conselleria de Medi Ambient com a sender turístic, pel que és molt fàcil seguir el seu traçat complet. D'origen pre-romà, i transcorre al llarg de la meitat Nord província de Castelló aprofitant una sèrie de corredors naturals. Però serà després de la conquesta romana, i sobretot en època imperial, quan es condicionarà, marcarà i dotarà d'una sèrie de serveis per afavorir la vertebració del territori, la ràpida comunicació entre les diferents zones, en resum, per facilitar la romanització dels territoris que travessa. El terme de Vilanova d'Alcolea és un bon exemple de jaciments i troballes arqueológique s en els marges de la Via Augusta. N'hi ha prou amb recordar el cas del jaciment de l'Hostalot, identificat amb la mansio d'Ildum citada en les fonts clàssiques, o el mil·liari de Caracalla localitzat el 1992 a les immediacions del mateix assentament. Altres jaciments d'època romana situats al costat de la Via Augusta són Els Gatells, El Planàs o La Garrida.

Jaciment inclòs en l'Inventari de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià.

Foto:

Esta prop del terme de les Coves, la part esquerra del riu de Vilanova. Aprofitava l’aigua del barranc de la Pena Roja. L’aigua entrava per una rampa. Era una bassa prou gran i fonda per a l' aigua que rebia. El molí no era molt gran i no hi havia habitatge per al moliner.

2.- El molí Assolat o Ressolat.

Seguint el riu i en la seu part dreta es troba aquest molí. Era un molí de rampa, però molt ampla i de molta inc1inació i sense esglaons. La bassa era poc fonda, és per això que en la rampa s' aconseguia la suficient pressió per fer funcionar el molí. També es devia abastir de la sèquia del molí de Bellés. No hi havia vivenda per al moliner, ni tampoc cap estable. En els molins de poca potencia com aquest no se solia moldre farina sinó altre tipus de cereal o llegums.

3.- El molí Bellés.

Esta situat no molt lluny de l' anterior però a la part esquerra del riu. El molí deixa de funcionar cap a l’any 1900. El molí arreplegava l’aigua del riu i d’uns brolladors importants que es troben passat el mas de Bellés. La seua bassa era la més llarga i vasta de tota la conca i el seu cup era d’alçària mitjana El molí no tenia habitatge per al moliner. Però al costat es poden veure restes de l’estable.

4.- El molí Travero.

Es troba al marge dret del riu i uns metres allunyat d’aquest. El molí deixa de funcionar en les primeres dècades del segle XX. La sèquia que hi fornia d’aigua arribava fins a recollir el desguàs del molí de Carlos. Tenia una bassa molt llarga i poc fonda. Era un molí de rampa. Es conserva prou bé el seu perfil esglaonat i el començament, tot just al cul de la bassa. Damunt la revoltada de la sala de moldre hi havia un habitatge per al moliner.

5.- El molí de Carlos.

Seguint riu amunt, al marge esquerre trobem el molí de Carlos. La seua construcció podria ser del segle XV, tenint posteriorment una altra reforma. El molí va deixar de funcionar al voltant de 1920. La bassa és menuda però tenia un excel·lent cabal hídric que li proporcionava la sèquia, aquesta portava aigua del safareig que hi ha prop del pont, també en recollia del barranc de la Carrasqueta i de l’assut de Vilanova. El cup és redó i de molta alçaria, suficient per a dur dues moles. Dins del molí hi ha dues voltes. Una de pedra amb el terra una mica més elevat que podria ser el magatzem per al gra. L' altra, la de la sala de moldre, molt més gran i amb un eficaç; reforçament, un magnífic arc apuntat. Sobre les sales hi havia un petit habitatge per al moliner i un colomer. Al costat del molí hi havia un estable

6.-El molí del Notari.

Un poc més amunt on esta l’assut de la sèquia del molí de Carlos i al' esquerra del riu, trobem el molí del Notari. El molí deixa de funcionar al voltant de 1920.La bassa era de poca cabuda però rebia aportacions de dues sèquies. Una que arribava fins el pont de Doronyó, on un assut no massa ferm decantava l’aigua. L’altra sèquia venia des del barranc de la Carrasqueta. Era un molí de rampa, de mitjana potencia però gracies a l’aigua que rebia, el seu procés de mòlta era normal. Hi havia vivenda per al moliner però no es conserven runes. Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà Alt + X Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja Alta + X Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X X X X Qualitat de l entorn X X X X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Comentaris Id: E-02 Recurs: Patrimoni vinclat a l'activitat ramadera tradicional Adreça: Telf: Fax: E-mail: Web: Altres: Descripció: 1.Corral Imperial. Construcció de 15 x 10 m de planta aproximadament, situat en suau pendent i amb diverses dependències internes. Construït amb maçoneria comuna aprofitant els materials naturals de l'entorn. La porta se situa en el costat Sud i està rematada amb doble llinda de tronc: a l'exterior fusta horitzontal coronat per una cornisa formada per pedres que sobresurten de la paret, ia l'interior el mateix tronc amb un altre corb sobre ell. La porta dóna accés a un primer recinte descobert, que ocupa aproximadament el quadrant SE del corral. Al fons, una altra dependència descoberta s'estén d'est a oest i ocupa gairebé la meitat de la superfície del corral. En l'angle SW es disposen tres dependències: un primer cobert comunicat amb el primer pati descobert, i després d'aquest altre recinte cobert al que s'accedeix a través d'una arcada de pedra que encara es conserva en peu. A la cantonada, el refugi del pastor, amb accés independent des de l'exterior. L'estat de conservació del Corral Imperial és deficient. Presenta importants ensorraments en tota la seva estructura, i no conserva cap de les cobertes que originàriament va tenir. Posseeix, això sí, alguns elements d'interès com l'arcada que comunica els dos coberts o paridores i dues espitlleres situades a les parets est i oest, al primer pati descobert i al refugi del pastor respectivament. 2.Corral de Bellés. Corral associat al Mas de Bellés (del qual dista 50 m) i ubicat com molts altres en els vessants properes al riu de les Coves i de la Via Augusta. Aquest edifici és de planta rectangular (aproximadament 12x10 m), consta de tres recintes i posseeix una única porta d'accés, estreta, rematada amb llinda de tronc de fusta i pedres col·locades en espiga.Tras la porta s'obre el primer recinte, descobert, que ocupa la meitat de la superfície total del corral.

En un dels laterals hi ha els altres dos espais, coberts amb teulada a una aigua, utilitzats com paridores, com corrals per als bens nounats, per a animals malalts o per al recer de tot el bestiar en cas de fred extrem. Un d'aquests habitacles està parcialment enderrocat, igual que una de les tanques exteriors de corral descoberta. La fàbrica de tot el conjunt és de pedra irregular amb morter, mentre que els cantons i els brancals de les portes estan reforçades amb pedres de major tamaño.Por la proximitat del Mas de Bellés, no presenta habitatge per al pastor.

3.Corral de la Bassa Roja. Situat en una àmplia parcel·la de muntanya baixa, a la partida dels Valsos, prop de la carretera de Vilanova d'Alcolea a Torreblanca. És de planta rectangular (10 m d'ample i 20 m de profunditat, aproximadament) amb un afegit a la façana principal, per a la caseta del pastor.La porta d'accés està orientada a l'Est. Està rematada per un arc rebaixat amb dovelles de lloses de calcària col·locades verticalment. La porta ha estat parcialment tapiada en poca més recent fins a reduir la seva amplada a la meitat i convertir-se de fet en un comptador.

El primer recinte interior és ampli i descobert, i tot seguit, en sentit longitudinal, s'accedeix a un segon recinte igualment descobert. A la banda Nord, dos habitacles més estrets, en origen coberts, farien les funcions de paridora o cobert per als períodes de climatologia més adversa. Encara es conserva l'arcada que comunicava el segon espai descobert amb el primer cabana cubierto.Junto a la porta d'accés, formant angle recte amb la façana principal, hi ha la vivenda del pastor, que conserva la coberta de teula corba a una aigua. A l'interior encara s'aprecien alguns elements espacials, com l'empremta de la llar de foc, al fons, i dos petits armaris de rebost a la dreta. La coberta de la caseta del pastor està sostinguda per bigues de fusta que sostenen canyissos reforçats amb fang i, coronant el conjunt, teula àrab. En alguns punts el canyís ha estat substituït per lloses planes de fang cuit. 4. CORDELL DEL PAS REAL (A. Legal, 37,5 m., Long.12.000). Travessa en adreça S'a NW, la totalitat del terme Municipal. 5.ASSAGADORS DELS CAMINS D'OROPESA i LA BALSANCHIL. Es distingeixen dos trams: -Tram 1: (A Legal 4m., Long. 2.500). Des de la zona sud del nucli urbà, continua en aquesta direcció fins al límit del terme municipal. -Tram 2: (A legal 15m., Long. 2.500). Des de la zona oest de la població continua en adreça. Aquest fins a enllaçar amb el cordell del Pas Real. 6.CAMÍ DELS ROMANS (Antiga Via Augusta) (A legal 20m., Long. 9.000). Travessa en adreça Nord Sud la gairebé totalitat del terme municipal., paral·lelament a la C-238 i fins i tot coincidint el seu traçat en algun tram. 7.Font abeurador del Mas de Calaf. Situada als peus del Mas de Calaf, consta d'un únic canella situat a la base d'un mur d'abancalament de més de 5 m d'alçada. L'aigua que brolla es dirigeix, a través d'una canalització, cap a un abeurador i bassa pròxims. Al seu primitiu aprofitament agrícola i ramader es suma més ecientemente seu ús com a recinte d'oci. Així, el 1992 l'Ajuntament de Vilanova d'Alcolea i l'Institut per a la Conservació de la Naturalesa (ICONA), van condicionar aquest espai, asfaltant una petita esplanada, amb un habitacle cobert per paellers i diverses taules, a l'ombra dels frondosos pollancres existents. Aquesta àrea natural és molt apreciada i visitada pels veïns de Vilanova i altres poblacions properes. 8.Font abeurador de la Vila. Situada al peu del Camí de la Font, a uns 700 m del nucli urbà. Un talús o mur de contenció de 8 m de longitud i 3,5 m d'alçada salva el desnivell entre el camí i el camp situat just sobre la font. El mur presenta dues parts diferenciades: la inferior, construïda amb carreus escairats, i la superior (pertanyent possiblement a una reforma posterior) de pedra irregular travada amb morter). Dos contraforts de 80 cm d'amplada i 2 m d'alt reforcen el llenç i aporten certa monumentalitat al conjunt.

La font brolla gairebé en un extrem del mur i aboca les aigües a un abeurador de 60 cm d'amplada i uns 25 cm de profunditat que recorre tota la longitud del mur i desguassa a l'extrem oposat. L'aigua emergeix per la part inferior d'una fornícula rectangular de 70 cm d'alçada, 50 cm d'amplada i uns 25 cm de profunditat, i discorre per la superfície d'un gran carreu en la qual hi ha una cassoleta de 20 cm de diàmetre i un petit canaló pel que aboca al abeurador. Al costat de la fornícula, en l'angle superior esquerre, un nscripción en la qual es llegeix 1718, en referència potser a l'any de construcció o condicionament de la font. 9. Pou Nou. Situat al marge de la Via Augusta, coneguda a la zona com Camí dels Romans. Presenta una estructura quadrangular de 3x1,5 m lleugerament per ebajo del nivell del camí (aproximadament 1 m). En un dels extrems, una paret de maçoneria de poc més de 2 m d'alçada delimita el pou; en la banda oposada, uns graons de pedra permeten l'accés al seu interior.A escassos 3 m, i seguint l'eix de la Via Augusta, hi ha un abeurador que facilita al bestiar beure sense risc de caigudes a l'interior del pou. Habitualment el Pou Nou presenta un nivell força elevat, ja que es nodreix de les riques capes freàtiques de la zona, coneguda com Les Llacunes. Per aquest mateix motiu a l'entorn són molt abundants les sínies, antigament accionades mitjançant la força motriu dels muls. Avui en gran part estan abandonades i a les que encara segueixen en ús se'ls ha incorporat un motor per a l'extracció de l'aigua per bombeig.

Foto:

Recurs: Patrimoni Hidràulic

Adreça:

Telf:

Fax:

E-mail:

Web:

Altres:

Descripció:

1. La Font del Mas de Calaf Situada en la partida "Mas de Calaf". Es tracta d'un paratge molt bònic, que atesora una de les millors fonts d'aigua natural i de molt bona qualitat, instal·lacions de barbacoa i unes taules de pedra sota uns magnífics àlbers negres.

2. La Font dels Terrers Situada a la partida "La Font", originàriament estava destinada a donar a beure als animals, ja que hi abeurador, es pensa que es diu dels "Terrers" perquè està feta de pedra i terra. Feta l'any 1718, ja que en una pedra hi ha la inscripció. Cal destacar que és una font que no s'asseca en cap període de l'any.

3. Font de la Carrasqueta Degut a l’ampliació de la carretera va desaparèixer, li donava el nom la partida.

4. Font de Piquer Es troba al Mas de la Cova, es molt bonica però l’aigua no es beguda per les persones, ja que es una aigua molla.

5. Font del Puig Pedró:

La podem trobar a la partida del Puig Pedró, al costat del mas de Blasco. Pareix una barraqueta de pedra, i com la del Terrers no s’ha secat mai. No es apta per al consum humà.

6. Pou Nou

Situat a l’entrada del poble, a l’anomena’t “Pontet” trobem aquest pou d’una bellesa extraordinària ja que es baixa per unes escaletes de pedra i tot ell està abovedat però com que sempre està prou ple no es pot identificar bé la volta. Cal destacar que es el pou que sempre s’abasti’t tot el poble en temps de sequera i no s’ha eixugat mai.

7. Pou Ample Situat en la partida les Fonts es conserva en bon estat però està tapat amb una reixa per a que no s’hi puga accedir. S’utilitzava per traure aigua per a ús comú.

8. Pou de la Vila El trobem al costat de la piscina està tapat degut a que es molt profund però es pot utilitzar. L’utilitzava la gent del poble i tenia forma e torre o capelleta amb una corriola que servia per treure aigua.

9. Pou de la Pedrola Aquest actualment no el podem veure perquè està reblit. S’encontrava baix del Calvari a la partida que li dona el nom.

10. Pou Novell L’utilitzava la gent del poble, es manté en perfecte estat de conservació però està cobert amb una reixa. Sempre hi ha aigua, no s’asseca mai. 11. Pou Toll Calent Situat en la partida que li dona el nom, antigament el van tapar i després en temps de sequera i amb l’esforç de molta gent el van destapar, avui en dia es troba cobert de nou.

12.L'Assut. Situada en la partida l’Hostalot, antigament eren els llavadors municipals com demostra la bassa i paret que encara hi roman. L’aigua es canalitzava del Barranc de la Carrasqueta i al propi assut (en realitat la pròpia paraula significa “resclosa”, és a dir, era un lloc on es creava una barrera de pedra perquè s’acumulara l’aigua, per això allí es llavava) s’ajuntava el Riu Vilanova.

13. Conjunt local de sénies. A Vilanova disposem aproximadament de 60 sènies repartides per les següents partides: les Sorts, Martina, Font Roja, Riu Roig, Doronyó, Mas de Bellés, Ribasals... . Aquestes agafaven l’aigua del Riu Vilanova i foren una eina de subsistència per a moltes famílies vilanovines. Cal destacar la sènia Rodà situada en el Pou Nou.

Foto:

Recurs:

Accessibilitat Bona Regular Mala

A peu X

Carretera X X

Horaris de visita X

Aparcament X X X

Informació i senyalització

Material promocional i guies

Senyalització urbana

Activitats actuals associades al recurs

Nivell d'utilització

Temporada Estacional Permanent X

Nivell d'interpretació del recurs

Poc elaborat

Mitjanament elaborat X

Molt elaborat

Equipament adjunt (adequació) Bona Regular Mala

Hostaleria X

Comerç X

Altres X

Comentaris:

Recurs:

Grau de rellevància Baix Mitjà Alt X + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja Alta X + Al ta

Elements a millorar

Accessos i comunicacions Definir:

Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural.

Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació.

Assessoria tècnica i especialitzada Definir:

Altres serveis Definir:

Elements de Valoració

Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X

Valor turístic Actual X Potencial X

Altres Molt Bo Bo Regular Mal

Grau de Conservació X X X X

Qualitat de l entorn X X X X

Activitats potencials del recurs

• Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques.

Comentaris Id: E-04 Recurs: Patrimoni Constructiu Rural Adreça: Telf: Fax: E-mail: Web: Altres: Descripció: 1. Caseta de volta del camí dels romans. La porta se situa en el centre d'un dels costats més grans, orientada a l'Est. En tots dos costats curts, sengles finestres allargades i estretes situades a l'altura de la volta faciliten la ventilació de la caseta. Presenta algunes reformes recents i en l'actualitat es troba abandonada. La distribució interior és molt característica: a un costat de la porta, un pessebre indica l'espai reservat a l'animal de càrrega i sobre ell unes bigues de tronc d'arbre per subjectar els canyissos en els quals es guardaven algunes collites, eines agrícoles o el mateix farratge de l'animal. En la banda oposada, la zona d'hàbitat, definida per una llar de foc, un armari de rebost i una cisterna que recollia l'aigua de pluja.

2. Caseta e volta de la Peixera. A diferència de la majoria de casetes de volta, les parets de maçoneria no estan arrebossades, la qual cosa li confereix certa singularitat i una major integració en el paisatge. Per contra la coberta voltada ha estat reparada amb un producte aïllant vermell poc apropiado.La distribució interior és molt característica: a un costat de la porta, un pessebre indica l'espai reservat a l'animal de càrrega. En la banda oposada, la zona d'hàbitat, definida per una llar de foc, un armari de rebost i un pou que recollia l'aigua de pluja de la coberta de la caseta, que es recollia mitjançant la panxa d'un càntir que fa les vegades d'embut i, mitjançant una canalització de tubs ceràmics encara conservada, es conduïa cap al pou.

3. Barraca de Pedra Seca dels Valsos. Situada a la partida a els Valsos, prop de la carretera de Vilanova d'Alcolea a Torreblanca. Excepcional exemplar de barraca de pedra en sec, formada per dos cossos: un inferior, de planta circular, amb diversos reforços externs, i un segon tram, que arrenca de la part superior del primer, que forma la falsa cúpula per aproximació de filades tan característica d'aquest tipus de construcciones.Las dimensions d'aquesta barraca són monumentals: el mur circular de la base té més de 100 cm d'espessor, i una alçada mitjana de 180 cm. La porta, esbocada, té una amplada d'entre 120 cm a l'exterior i 80 cm a l'interior, una alçada de 180-190 cm i una llinda formada per dues bigues realitzades amb troncs irregulars. L'espai interior, de planta circular, presenta unes dimensions inhabituals en aquesta zona: 250 cm de diàmetre i 350 cm d'alçada màxima. La cúpula està rematada per una gran llosa horitzontal, deixa anar, que pot ser treta i permet així la ventilació de la barraca o la sortida de fums. La conservació de la barraca és bona, i l'aspecte general és de gran solidesa. Tan sols presenta un ensorrament parcial en un dels reforços exteriors, però sense afectar la conservació de l'estructura interna.

Foto:

Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà Alt X + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja Alta X + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X X X X Qualitat de l entorn X X X X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Comentaris Id: E-5 Recurs: Panells Ceràmics Devocionals Adreça: Telf: Fax: E-mail: Web: Altres: Descripció: 1. Panell de Sant Josep. C/ de la Torre, 12.

2. Panell de Sant Antoni de Pàdua. C/ Sant Antoni, 20. Meitat del segle XX.

3. Panell de Sant Vicent Ferrer. C/ Sant Antoni, 37. Meitat del segle XX.

4. Panell de Sant Ramon. C/ Damunt, 22. Meitat del segle XX.

5. Panell de Sant Cristòfol. C/ Major, 26.

Foto:

Recurs: Accessibilitat Bona Regular Mala A peu X Carretera X X Horaris de visita X Aparcament X X X Informació i senyalització Material promocional i guies Senyalització urbana Activitats actuals associades al recurs Nivell d'utilització Temporada Estacional Permanent X Nivell d'interpretació del recurs Poc elaborat Mitjanament elaborat X Molt elaborat Equipament adjunt (adequació) Bona Regular Mala Hostaleria X Comerç X Altres X Comentaris: Recurs: Grau de rellevància Baix Mitjà Alt X + Al t Prioritat de la posada en valor Baixa Mitja Alta X + Al ta Elements a millorar Accessos i comunicacions Definir: Serveis annexos X Definir: Manca d'empreses de turisme cultural. Posada en valor de l'entorn X Definir: Manca d'elements d'interpretació. Assessoria tècnica i especialitzada Definir: Altres serveis Definir: Elements de Valoració Interés científic X Interés simbòlic X Interés turístic X Valor turístic Actual X Potencial X Altres Molt Bo Bo Regular Mal Grau de Conservació X X X X Qualitat de l entorn X X X X Activitats potencials del recurs • Integració a rutes patrimonials, arquitectòniques i històriques. Comentaris 3.3.3. Recursos naturals. La descripció dels recursos naturals d'un municipi com Vilanova d'Alcolea és força complicada atés que el seu paisatge a cavall entre els espais naturals, els forestals i els agropecuaris genera un entorn al que el concepte recurs natural està més que amplament representat. Per tant aquest apartat es centrarà en aquells elements més emblemàtics d'aquest patrimoni. Arbres monumentals. Al terme de Vilanova d'Alcolea es troben dos arbres monumentals: • Xop de l'Assut (Populus nigra L.) De 21 metres d'alçada i aproximadament 60 anys d'edat es situa a l'entorn de l'Assut. Inscrit amb el nº1742 al registre d'arbres monumentals, compta amb un perímetre de tronc de 4,55 m i un diàmetre de copa de 35 m. És de propietat pública i, a més a més, a banda de ser reconegut per la Generalitat com arbre monumental ha estat declarat localment com «arbre monumental d'interés local». • Olivera (Olea europea L.) de 8 metres d'alçada i aproximadament 850 anys d'edat. Inscrita amb el 2018 al registre d'arbres monumentals, compta amb un perímetre de tronc de 4,88 metres i un diàmetre de copa de 16,7 metres. És de propietat privada. A aquest dos arbres cal afegir Les oliveres mil·lenàries (de la varietat farga) que són un un element singular del patrimoni local, a cavall entre patrimoni natural, cultural i agrari. Situades en la part Nord del terme de Vilanova, en les partides dels Hortals i en menys quantitat als Mas de Bou. Alguns dels exemplars més destacats es troben a l'Oliverar d'Olzina, Hortals i Mas d'Abella. Espais forestals i protegits. Vilanova és un municipi amb un important pes forestal, de les 6.847,08 ha del seu terme 3.352,54 són classificades com la conselleria com a tals. Aproximadament un 49% del seu terme municipal. Bona part d'aquests espais forestals mantenen encara l'estrat arbori tot i que també es poden trobar algunes zones degradades a les que el matollar ha substituït les pinedes dominants. Aquest patrimoni forestal inclou el bosc «Mas de Comos – Coll de la Palmera» d'utilitat pública i forest catalogat (també inclós al catàleg de forests estratègics» que compta amb 325 ha entre els termes de Vilanova d'Alcolea i les Coves de Vinromà. Aquest panorama es completa amb els següents espais protegits: • ES5223055 ZEC Serra d'en Galceran que protegeix un espai al nord-oest del terme. La Zona Especial de Conservació (ZEC) denominada Serra d'en Galceran abasta una superfície de 11.319,96 hectàrees repartida entre dos territoris no continus: la Serra d'Esparreguera, amb 1.758,61 hectàrees, emplaçada entre les carreteres CV-165 i CV-15 i emmarcada per la corba de nivell de 500 metres; i la Serra d'en Galceran, que inclou una superfície de 9.561,35 hectàrees i se situa entre les carreteres CV-15 i CV-10, delimitada al nord pel Camí de la Font del Bosc i al sud pel Tossal de l'Àguila. • ES0000445 ZEPA Planiols-Benasques situada entre el centre i el nord-est del terme. La Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA) denominada Planiols-benasquès inclou una superfície de 2.004,78 hectàrees, repartida al seu torn en dos territoris: el primer, de 788,63 hectàrees, situat al municipi de Vilanova d'Alcolea, al nord de l'aeroport de Castelló, a la partida a els Planiols; i el segon, de 1.216,15 hectàrees, localitzat entre Bell-lloc i Cabanes, al sud de l'aeroport, al Pla de benasquès. • Reserva de Fauna Protegida de l'Assut. Alberga diferents especies amenaçades com ara la tortuga d’aigua europea (Emys orbicularis), libèl·lules, renoc comú (Bufo bufo) i renoc corredor (Bufo calamita). A aquests espais protegits cal afegir les següents vies pecuàries, ja descrites a la ficha de patrimoni etnològic vinclat a la ramaderia tradicional: • Assagador del Pas Reial. • Vereda del Camí dels Romans. • Assagador dels Camins d'Orpesa i Basanchil. Altres elements del patrimoni natural. • Cova del Puigpedró. Oberta en un front natural, rocós i a uns metres del sòl, ofereix en el seu interior un ampli espai d’habitabilitats. S'hi troba un xicotet mur que acusa l’acció de l’home. A escassos metres de la cova existeix una font. Es troba a les immediacions d'un dels jaciments ibèrics de la localitat. • Barranc de la Font Roja. Situat en la partida Ribasals, Camps i Font Roja s’ajunta al Riu Vilanova a l’altura de la partida Alboreda. Cent metres després del pont de la N CV-10 podem trobar la Font Roja. Està acondicionada com abeurador ramader tot i que pot ser aprofitada també per les persones. 3.3.4. Patrimoni immaterial. Vilanova gaudeix d'un un ric patrimoni immaterial compost principalment de tradicions festives i altres celebracions, al costat d'altres elements com els musicals, la tradició oral, etc. Inventariar aquest patrimoni és un treball exhaustiu que excedeix els límits del present document, per això només farem referència als elements més importants d'aquest. • Patrimoni i memòria relacionada amb les activitats i vida tradicionals al poble. Element que complementa i completa el ric patrimoni agrari i etnològic local. Les associacions «Foc i tropell» i «Vilanova i Avant» executen diverses actuacions de recopilació i divulgació d'aquest patrimoni. Un patrimoni que a una escala més gran es part important de la programació de les jornades culturals de la Plana de l'Arc (http://www.culturarc.org/) que es celebren cada any a la zona. Cal fer espeical esment de l'artesania de la Llata. • Patrimoni relacionat amb la música i el ball tradicionals. Actualment aquest patrimoni es gestiona en bona part des del grup «La Murà» i la «Unió Musical Santa Cecilia» descrits a l'apartat 2.7. de l'Anàlisi general. • Patrimoni relacionat amb la gastronomia tradicional: ◦ Oli d'oliva. ◦ Vi. ◦ Arrossos. ◦ Mostatxons. ◦ Coca malfeta. ◦ Pá-nolí / Casquetes. ◦ Mostatxons. ◦ Coques i pastissets farcits. ◦ Pastissets i coquetes de Sant Antoni. ◦ Rotllets. ◦ Olleta. ◦ Tombet. ◦ Farinetes. ◦ Embotits. ◦ Carns a la brasa. • Patrimoni festiu local: ◦ Festes de Sant Antoni. Organitzada en una estructura circular a la que participen els diferents carrers del poble dels que surten els majorals que preparen la foguera dels majorals que dona inici a la festa. El dia de Sant Antoni per la nit es celebra «els vestits dels matxos» que consisteix a una desfilada de cavalleries engalanades. Posteriorment es celebra «El guió» i la «donació del sant» als que segueixen l'encesa de fogueres pel poble. La nit continua amb altres actes com «la matxà», «el tropell» (una cursa de cavalls), la «coca», la «revetlla», les «corregudes» (carreres de cavalls el dia posterior a Sant Antoni) i el «canvi de vares» al que es fa el traspàs de poders dels organitzadors de la festa als l'edició posterior. ◦ Festes patronals. En honor de Sant Bertomeu, del 18 al 30 d'agost. Durant les festes, s'ha de destacar el "ball de plaça" i la celebració de balls, revetlles, esmorzars monumentals i espectacles taurins. A més, pels carrers i ja fora del que seria estrictament tradicional, es celebren la "volta a peu", les "curses de patinets" i també "els autos bojos". ◦ Actes festius del cicle religiós tradicional: Setmana Santa, Nadal, etc.

3.3.5. Festes i celebracions populars. A banda del cicle festiu tradicional a Vilanova d'Alcolea es celebren altres festes i celebracions com ara: • Festes dels joves. Festes que se celebren durant el mes d'Abril, en el període de les vacances de Pasqua. Es componen de múltiples activitats, com; campionats esportius, concurs de paelles, actuacions musicals, tallers formatius, marxes i excursions, etc. • Setmana cultural. Es tracta d'un conjunt d'activitats culturals i d'esbarjo, que es sol desenvolupar durant la primera setmana del mes d'Agost. En la programació de la Setmana Cultural participen totes les associacions i col·lectius locals, presents en el Foro Ciutadà de l'Agenda 21 de la Cultura • Festes de nadal. Les diferents associacions culturals de la població de Vilanova d’Alcolea, amb la col·laboració de l’Ajuntament, organitzen una sèrie d’actes per a celebrar aquestes dates. • Fira de la caça de conill. Organitzada pel Club Esportiu de Caçadors de Conill, amb la col·laboració de l'Ajuntament, a més de contar amb el treball de veïns i veïnes afeccionats al món de la caça i del podenc. Acull cada any als afeccionats al podenc i els seus subtipus -podenc eivissenc, andalús i canari-. Més de 10.000 visitants passen al llarg de les dues jornades. S'ha convertit en una cita d'interés per a tots els aficionats a aquest esport. • Fira del cavall. Fira agrícola i ramadera, la qual gira principalment al voltant del cavall. La Fira del Cavall continua perseguint l’objectiu de potenciar el coneixement general sobre la figura equina i les seves funcions tant en l’agricultura, com en la ramaderia: es fan exhibicions de doma, marxa a cavall pel terme, demostracions d'oficis tradicionals, exposicions d'animals,... En el recinte ferial designat, hi ha una sèrie d’expositors amb productes de la terra (mel, torrons, embotits, formatges, pastissos,...) i d’altres on es mostraran els oficis tradicionals d'aquestes terres (artesà de la fusta, del vidre, del ferro, de la pedra,...). A més del Racó del Ví, la Zona de Troc i el Mercat de Productes ecològics. Fa vàries dècades es celebrava una fira comercial a inicis de desembre, tot i que està totalment perduda. 3.3.6. Recursos endògens. Per la seua grandària i característiques la localitat compta amb uns recursos endògens molt arrelats a la terra i produccions locals. Aquests són: • L'oli d'oliva. Elaborat amb marca pròpia «Molí de Vilanova» a la Cooperativa Sant Bartomeu. La marca es va crear el 2010. • Els Fruits secs. Principalment garrofes i ametlles. Comercialitzats per la Cooperativa Sant Bartomeu. • Llavors i varietats tradicionals. Preservades pel col·lectiu local pertanyent a «Llavors d'Ací». • La carn de cavall. Atés que es compta a una de les principals explotacions equines del nostre territori. • La carn de caça. Valoritzada amb activitats com la «Fira de la caça del conill». • L'artesania de la Llata. 3.3.7. Elements complementaris. L'activitat turística local compta amb una sèrie d'elements que ajuden a la seua valorització i aprofitament. Aquests elements atenen a la següent classificació: 3.3.7.1. Àrees recreatives. • Font de Calaf o Mas de Calaf. Àrea recreativa a la font homònima. Amb accés asfaltat des del poble, a uns quilòmetres del mateix, que finalitza a la font. Altre accés, pel que sembla més antic, per un camí sense pavimentar i difícil trànsit fins la carretera CV-10. És petita i disposa de la font, un abeurador a banda i un xicotet paeller un parell de taules de pedra sota uns xops. 3.3.7.2. Rutes i itineraris. • Ruta del Mas de Comos, «El camí de l'Aigüa». És un sender local senyalitzat que permet recórrer la banda septentrional del terme. Té el seu inici al final del carrer d'Amunt, on n'hi ha un panell a l'eixida del poble pel camí de Torre d'en Domènec front a l'antic peiró reconstruït. Permet recórrer l'àrea muntanyosa entre el poble i el Mas de Calaf, amb masos àrees conreades i altres de matollar i pineda de repoblació. Per la Font de Calaf baixa al riu i torna per la vall, el que permet visitar els interessants elements patrimonials lligats a l'aigua. • RUTA BTT Nº 1, Vilanova-Mas de Calaf-Vilanova. Llargària 12,5 km. Recorregut: Vilanova, font Mas de Calaf, descens de la Torre, Via Augusta, Font de la Vila, Vilanova. • Ruta BTT Nº2, Vilanova-Mas d’Artigó-Mas de Traver-Vilanova. Llargària 23,5 Km. Recorregut: Vilanova, Mas de Calaf, Mas de L’Artigó, Pujada Turmalet, senda jabalinera, Mas de Traver, encreuament CV10, camí vora barranc Penya Roja, Mas Nou, Camí de la Torre, Font de la Torre, Plaça de l’Ajuntament, carrer del Frontó, frontó, camí de Vilanova, encreuament de la CV10, Via Augusta, creuem camí Font Roja, Font de la Vila, Vilanova. • Ruta BTT Nº3, Vilanova-Mas de Borras-Molí de Carlos-Vilanova. Llargària 18Km. Recorregut: Vilanova, pista del Mas de Calaf, desvio Mas de Borras, esquerra bassa d’en gil, dreta Mallaetes, Mas de Borrás, L’Artigó, cruce del barranc del Mas de Borrás i barranc del Covaltoll, els Forats, antic camí de Vilanova a Alcalá de Xivert, Mas de Isabeleta, Mas de Calaf, desvio a Font de Calaf (Mas de Mariá), descens a la Torre, crucem el Riu Vilanova, cami del Molí de Carlos, antiga carretera CV 10,Vía Augusta, crucem carretera Vilanova, Via Augusta, crucem camí font roja, Font de la Vila, Vilanova. • Ruta BTT Nº4, Vilanova-La Torre-Ermita Adjutori-Vilanova. Llargària 20,66 Km. Recorregut: Vilanova, camí la Vinyeta, camí de la Torre, cruce CV 10, camí del Frontó de la Torre, Font de la Torre, CV 154, km 2, camí del Mas de Bou, cruce del Barranc del Bujorro, el Mas d’Alvella, camí de la Roca, camí del Doronyó, camí del Mas d’en Senyor, Baranc de la Font Roja, Els Garroferets, Ermita de la Mare de Deu de l’Adjutori, camí de la Ermita, cruce CV 10, la Martina, pou ample, pou nou, font de la Vila, Vilanova. • Ruta BTT Nº5, Vilanova-Mas Comos-Coves de Vinroma-Vilanova. Llargària 30,66 Km. Recorregut: Vilanova, camí Font de Calaf, km 5 Font, camí del Mas de Comos, Mas de Comos, km 9 encreuament de camins, km 11,80 carretera, baixada a les Coves, km 14 Les Coves, camí del riu Vilanova, creuem el riu, Mas de Traver, km 19,5 encreuament CV 10, camí vora barranc Penya Roja, Mas Nou km 23,5, camí de la Torre, font de la Torre, Plaça l’ajuntament, carretera eixida de la Torre, Via Augusta, l’Assut, el Toll calent, Vilanova. • Ruta BTT Nº6, Vilanova-Basanchill-Baseta Espinal-Vilanova. Llargària 7,8 Km. Recorregut: Vilanova, Pla en ratis, tallafocs, mallaetes, basanchill, parades, baseta de l'espinal, foetes, bovalar, cementiri, Vilanova. • Ruta de la marxa a cavall. • La Via Augusta. La Vía Augusta té una longitud en terres valencianes de 280 quilòmetres entre el riu de la Sènia i la Font de la Figuera. S'ha dissenyat un pla director de recuperació després del programa global establert entre França, Espanya, Itàlia i Grècia en 1998. A efectes de recuperació s'ha compartimentat en 29 etapes de 12-27 quilòmetres. Es conserva íntegre el traçat entre Sant Joan del Pas i la Pobla Tornesa. Etapes previstes al plan director a la zona: ◦ 1º Ríu Sènia – Traiguera. 18 km. Estació Font de la Salut. ◦ 2º Traiguera – la Salzadella. 25 km. Mas d'En Rieres. ◦ 3º La Salzadella – Les Coves. 17 km. Ildum/Els Hostalots. ◦ 4º Les Coves – Cabanes. 12 km. Cabanes. ◦ 5.- Cabanes – Borriol. 17 km. Borriol. A Cada milla romana, 1.481 m., s'ha instal.lat un miliarium. A banda s'ha instal.lat panells informatius. La Via Augusta passa prop de les viles romanes d'Els Gotelles, dels rests de La Garrida, d'Ildum (l'Hostalot), d'El Ramàs, a la vista dels propers jaciments d La Vilavella i El Vilaret, pel que sembla a la vista dEl Coll. La via, coneguda localment com Camí dels Romans, passa vora el Moli del Notari, prop de les dues cases de volta inventariades i vora la Font de la Vila i el Pou Nou. 3.3.7.3. Altres elements. • Zona d'escalada «Roca d'Ensanou». Actualment a la zona hi han obertes 11 línies d'escalada esportiva en la paret, que van des deis 18m de les més curtes, als 27m de les més llargues. La graduació de les línies d'escalada permet la seua utilització com escola d'escalada.

1.Arista clàssica (projecte per a clàssica) 7.La chumbera ¿Vº? 20m+17m Vº 23m

2.Diedro baby 8.Se me amontona la faena IVº +18m Vº +22m

3.Segundo plato 9.Hasta la quinta todo es rabo IVº+18m 6º-b 22m

4.El balcón baby 10.La frontera exterior IIIº +18m Vº +22m

5.El balcón 11.El purín IIIº +27m 6º-a 23m

6.No a la cantera 12.Diedro loco IVº +27m IVº +22m

Aquesta zona d'escalada es tanca durant les èpoques de nidificació de l'aguiló cendrós (circus pygargus). • Centre hípic. Lloga cavalls i organitza diverses activitats. 3.4. Productes turístics. A hores dara els productes turístics definits que es poden considerar com a tals són: • La Xarxa de BTT. • La Ruta de Mas de Comos – Ruta de l'aigua. • La Via Augusta. • Les fires. • L'Oferta del Centre hípic. Tot i això hi ha una mancança dels elements que transformen aquestes propostes i aprofitaments en un producte clarament definit.

3.5. Demanda. A l'hora d'abordar aquest apartat hem d'enfrontar-nos de nou a l'escassetat de fonts i la baixa fiabilitat de les disponibles. En aquest sentit hem optat pel treball de camp i les entrevistes directes amb agents implicats en el sector que ens aportin una informació de caràcter més qualitatiu que quantitatiu. Es tracta d'un turisme bàsicament estival, en què el paper dels estiuejants que van a molts dels pobles encara suposa un contingent de força major. Altres pics estacionals es produeixen a la tardor i primavera coincidint amb determinats productes i especialitats locals o amb esdeveniments com la fira del cavall o la de la caça de conill. També es reben visitants solitaris o en grup que venen a practicar BTT, escalada o segueixen el recorregut de la Via Augusta. L'origen dels visitants és principalment el més proper la Plana de Castelló i resta de comarques castellonenques i valencianes. El boca a boca és encara el mitjà principal a l'hora de seleccionar la comarca com a destinació, tot i que es detecta una creixent importància del coneixement de la zona mitjançant internet, sobretot en estades vinculades a esport d'aventura i altres activitats, en les que els turistes busquen on es desenvolupa l'activitat que volen amb força independència del marc geogràfic d'aquesta. Pel que fa al transport són el vehicle i el transport privat els mitjans emprats majoritàriament per turistes i visitants.

3.6. Elements d'informació i comunicació existents a l'entorn. Els únics elements locals que compten amb senyalètica informativa i interpretativa són les rutes i itineraris. En especial la Via Augusta. El patrimoni local (natural, arquitectònic, etnològic, etc...) manca totalment d'elements de senyalització i interpretació. El principal element de comunicació de l'oferta turística existent és el web municipal que conté un apartat de turisme amb abundant informació que permet dibuixar el panorama general turístic de la localitat, tot i algunes mancances. Esdeveniments com la fira del Cavall, les setmanes culturals, etc. compten amb futllets informatius i cartelleria pròpia. Pel que fa a elements privats Vilanova Rural compta a un web al que detalla la seua oferta: http://www.vilanovarural.com i apareix a diferents webs especialitzats en oferta de cases rurals. La Casona de Lucia també apareix a aquests webs, però no s'ha identificat cap web propi.

3.7. Posicionament. La manca d'un pla previ fa que el posicionament en els mercats de Vilanova d'Alcolea com a tal sigui precari. En aquest sentit es depèn del coneixement i maduresa com a destinació turística local i de la consolidació dels esdeveniments (fires, marxes, etc.) dels que depén actualment el sector turístic. Tot el treball en aquest àmbit està encara per desenvolupar, tot i que es parteix d'unes circumstàncies favorables a causa del desenvolupament del sector i el treball fets els darrers anys. 4. Anàlisi DAFO i Conclusions. L'Anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. Consisteix en una anàlisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'un element i els factors externs d'aquest (oportunitats i amenaces). Es tracta d'una metodologia d'anàlisi ben coneguda i amb aplicació a molts àmbits i sectors. 4.1. DAFO turístic de Vilanova d'Alcolea.

Debilitats Amenaces

• Despoblament, envelliment i emigració de • Dificultats per adaptar-se a nous mercats població qualificada. turístics que demanen major qualificació i especialització. • Carències en transport públic. • Risc d'incendis forestals que deterioren el • Mercat local massa menut per garantir paisatge per les dificultats per assumir el manteniment a partir de l'autoconsum. manteniment d'aquests espais. • Dificultat d'accés a capital risc per inversió. • Possibilitat de desaparició de part del • Excessiva dependència de l'economia local patrimoni immoble per falta de de sectors en crisi o recessió (agricultura, manteniment. ramaderia...) • Risc de desaparició de part del patrimoni • Mancances en la valorització de part dels moble i de la memòria local per manca elements que conformen el patrimoni local. d'estudi i catalogació. • Manca d'implicació de part de la població • Possibilitat de falta de recanvi generacional a local respecte a l'interés del la gestió d'alguns establiments. desenvolupament del sector turístic. • Possibilitat de percepció del destí com low- • Manca de sensibilitat de part de la població cost o secundari per mancances en oferta i local cap al patrimoni natural i cultural. qualificació de la mà d'obra. • Manca d'elements de senyalització i • Dificultat per competir amb altres destins ja interpretació de part del patrimoni i de part madurs o més coneguts. dels recursos turístics. • Dificultat de l'adquisició d'immobles per usos • Manca de planificació sectorial conjunta. turístics. • Manca de coordinació entre agents • Dificultat per al desenvolupament de sectorials. projectes turístics. • Desconeixement de Vilanova com destí • Dificultat per absorbir pics de demanda i turístic. forta estacionalitat. • Manca d'imatge de marca i de la qualitat associada. • Carències en l'especialització de part de la mà d'obra sectorial. • Manca de lligams entre les produccions locals i part de l'oferta hostalera. • Sector hostaler ben dimensionat per les necessitats locals però poc adaptat al mercat turístic. • Pes excessiu de les segones residències al mercat de l'oferta immobiliària. • Part de l'oferta massa centrada en l'òptica dels estiuejants: Preu per damunt d'altres qüestions. Fortaleses Oportunitats

• Oferta d'esdeveniments locals consolidada i • Possibilitat d'establir sinergies i cooperació reconeguda (Fires, festes, etc.) amb municipis i territoris propers • Oferta local de rutes de BTT molt • Possibilitat de partenariats i sinergies amb desenvolupada. entitats que poden recolzar al sector (CdT, Universitat, etc.). • Existència de rutes de senderisme. • Possibilitat d'accedir a finançament • La Via Augusta com recurs turístic consolidat addicional públic (LEADER, altres programes, i promocionat des de diverses institucions. europeus, etc.) • Oferta local d'escalada desenvolupada. • Possibilitat d'establir sinergies i traure profit • Imatge local ben cuidada. de l'inici d'activitat de l'aeroport. • Bona imatge de l'entorn urbà. • Accés a mercats llunyans i promoció extra • Abundància d'espais naturals protegits i (aeroport). catalogats. • Bons accessos amb vehicle privat que • Patrimoni arqueològic, etnològic i permeten el desenvolupament de noves arquitectònic local abundós i conegut. ofertes com el turisme de caravanes o el cicloturisme. • Voluntat de l'administració local d'ordenar i desenvolupar el sector. • Possibilitat de crear paquets conjunts amb territoris veïns o amb ofertes • Facilitat d'accés per carretera. complementàries. • Societat civil consolidada. • Possibilitat de crear enllaços intersectorials • Ubicació a una zona de transició entre litoral (gastronomia - esport, etc.). i interior amb bones comunicacions que permet aprofitar la localitat com a base per a una estada de llarga durada amb eixides diàries. 4.2. Conclusions de la DAFO. Vilanova d'Alcolea s'enfronta a molts i variats reptes a l'hora de garantir el seu futur com a destinació turística consolidada. La problemàtica a la qual s'enfronta s'estructura al voltant de Quatre eixos fonamentals: 1. El fet que es tracta d'un territori amb trets rurals i els problemes que això comporta: Despoblació, envelliment, crisi, manca de capitals, manca de mà d'obra i emprenedors, dificultat dels actors públics per recaptar els fons necessaris per mantenir el patrimoni local ... 2. Que bona part de la població local mostra un elevat grau d'insensibilitat cap al desenvolupament turístic i els avantatges que pot suposar i cap a la preservació i millora del patrimoni natural i cultural en què es basa l'oferta turística local. 3. La manca d'un element centralitzador per al turisme local, tot i que de forma conscient o inconscient ja s'està treballant la línia de l'arrelament al territori amb les fires vinculades als productes de la terra, la divulgació del patrimoni etnològic o l'interés creixent per la Via Augusta i el patrimoni arqueològic. 4.- El desconeixement per part del gran públic de les possibilitats que ofereixen Vilanova d'Alcolea i el seu entorn. Al costat d'ells es presenten altres de caràcter secundari com l'excessiva adaptació del sector a la demanda tradicional dels estiuejants i les segones residències, per als quals el preu sol ser l'element decisiu fonamental per sobre d'altres consideracions com la qualitat. Aquesta excessiva adaptació i dependència del mercat estiuejant també té la seva part de culpa en la falta d'especialització dels serveis al turista i al visitant ja que els estiuejants no solen requerir-la: Coneixen bé la destinació, no tenen cap barrera idiomàtica i en molts casos mantenen vincles molt forts o familiars amb la població local. Els previsibles resultats d'aquestes problemàtiques estan clarament desglossats en l'apartat d'Amenaces de la matriu DAFO exposada en pàgines anteriors, així que no val la pena estendre's en ells. La resposta necessària perquè aquestes problemàtiques puguen ser resoltes i les oportunitats de què gaudeix el territori puguen ser convertides en valors de futur passa per aprofitar de forma adequada els recursos de què es disposa. En el cas de Vilanova hi ha un producte turístic basat en un patrimoni cultural i ambiental ric i variat i en l'existència de productes gastronòmics de qualitat que poden complementar l'oferta. Al costat d'ells, i en part des de la iniciativa privada, una agenda d'activitats d'esport d'aventura i de contacte amb la naturalesa (BTT, escalada...) la consolidació de la qual ha de ser important. Les fires, festes i altres esdeveniments són un bon mitjà per divulgar aquesta oferta local, però de cara al futur cal ampliar aquesta agenda i afegir noves eines de divulgació dels recursos existents. En un mercat cada dia més competitiu, la diferenciació és la clau. Una oferta local que ha de ser ordenada i clarificada per mitjà d'actuacions que permeten la identificació ràpida tant dels recursos com dels valors i faciliten la seua diferenciació respecte a ofertes similars d'altres llocs. Un procés que haurà de ser participatiu, tenint en compte els diferents agents implicats (locals, sectorials, administració, etc.) si es vol assolir el grau de compromís que garantisca el seu compliment i èxit. L'existència d'un important col·lectiu d'estiuejants i segones residències és fonamental, cal dissenyar una completa agenda d'activitats i accions que permeta reconvertir-los en prescriptors territorials. Accions que han d'incloure la informació de qualitat sobre els valors del patrimoni local. Cal, a més a més, abordar la formació de l'empresariat i treballadors del sector turístic per adaptar-lo a la nova realitat dels mercats turístics i poder garantir un servei de qualitat cobrint les necessitats i demandes del turista. I més si al propi terme es troba una infraestructura com l'aeroport. Un element amb el que és dificultós establir connexions des de l'escala local, però que d'aconseguir-se marcaria una fita per al sector turístic. Un altre dels cavalls de batalla és la necessitat de desenvolupar vies de cooperació intersectorial i interterritorial per poder desenvolupar una oferta més atractiva orientada a turistes d'un major poder adquisitiu. Vilanova per se gaudeix de nombrosos atractius, però sols si els enllacem localment coordinant sectors i àmbits es podrà bastir una oferta del suficient interés com per atraure turistes de llarga durada que són els que deixen majors rendiments. Uns enllaços que han de ser plantejats des d'una escala supramunicipal en moltes ocasions per tal que l'oferta encara siga més atractiva. Vilanova per la seua ubicació a una zona de transició i amb el valor afegit de comptar amb l'aeroport podria gaudir d'una posició central en una oferta local que abastara més d'un terme municipal. Un altre dels apartats que es deu treballar a qualsevol preu és la identificació del territori amb valors de marca propi. Els municipi té ja un èxit turístic a partir d'elements aïllats, però falta que Vilanova siga coneguda com a destinació. És a dir, que la gent es plantege anar a Vilanova independentment de l'agenda d'esdeveniments, festes i fires locals. Per això el desenvolupament d'elements d'imatge i marca esdevenen fonamentals de cara al futur. 5. Model de desenvolupament.

5.1. Introducció. Vilanova d'Alcolea compta amb un sector turístic consolidat a partir del flux tradicional d'estiuejants que ha acudit a la zona i a l'explotació d'una sèrie de valors i recursos ambientals, culturals i etnogràfics que s'ha donat en les últimes dècades. D'aquesta manera la zona ha comptat amb contingents de visitants que de manera contínua es desplacen a ocupar segones residències, cases de temporada o a realitzar visites d'un dia, uns fluxos que han permès consolidar una certa oferta d'allotjament i restauració. Així s'ha consolidat un sector turístic tradicional fonamentat en la transmissió interpersonal i en l'establiment de vincles -si no existien prèviament ja- familiars o parafamiliars entre visitant i territori, amb un altre més modern i innovador lligat a determinades actuacions (allotjaments rurals, escalada, BTT, equitació, les fires...) que ha obert la zona a nous públics més amplis i variats. Es fa doncs necessari conciliar ambdós tipus de turisme a la zona i aconseguir una estratègia d'aliança sectorial que no només evite els previsibles conflictes, sinó que cree sinergies que permeten que ambdós tipus de turisme es retroalimentin i beneficien mútuament. Així mateix cal tenir en compte que el mercat turístic és un dels més canviants i actius dels que existeixen. Es fa necessari mantenir l'atractiu del propi territori, però a més cal també augmentar-lo en un context cada vegada més competitiu. Així mateix, el propi públic demandant està variant i cada vegada requereix d'uns serveis i atencions més complexos que cal resoldre si es desitja el manteniment i augment del sector a mitjà i llarg termini. La millora en les comunicacions que ja s'està produint causarà previsiblement que a mitjà termini augmenti també l'afluència de visitants. Un canvi al que la consolidació de l'aeroport de Castelló pot ser un eix de futur. Es fa necessari unir els esforços de tots els agents sectorials presents a la recerca d'uns objectius comuns i amb assumpció per part de tots de la necessitat d'emprendre les mesures i accions necessàries per reconvertir el sector turístic local. El procediment necessari per aconseguir la implicació de tots passa necessàriament pel compliment dels principis de gestió, cooperació i sostenibilitat. La gestió deu fonamentar-se en una programació adequada de les actuacions partint de pressupostos realistes i que tinga en compte les possibilitats de territori i població. La cooperació i els processos participatius garanteixen la implicació real de tots els agents del sector i de la població local, sense les quals és impossible abordar una iniciativa amb garanties d'èxit. La sostenibilitat de l'estratègia proposada ha de garantir que el desenvolupament de les accions no menyscabe les possibilitats presents o futures tant del sector com del propi marc de referència territorial. La població local tampoc ha de veure coartades les seves aspiracions de desenvolupament econòmic i social ni posada en risc la cobertura de serveis bàsics de què han de disposar.

5.2. Objectius estratègics de destinació. El Pla Estratègic de Destinació deVilanova requereix assolir una sèrie d'objectius operatius complementaris al principal de reconvertir Vilanova en una destinació turística adaptada als nous reptes de mercat i a les noves demandes dels consumidors. La consecució dels objectius operatius complementaris portarà al compliment de l'objectiu principal, ja que són els que donen lloc a la proposta d'actuacions que componen el Pla Estratègic de Destinació. Els objectius operatius proposats són: 1. Millora de les dinàmiques i capacitats de treball sectorials. I. Aconseguir la participació real i efectiva de tots els agents i col·lectius relacionats amb el sector. II. Aconseguir la implicació real i efectiva de tots els agents i col·lectius relacionats amb el sector en la consecució dels objectius del Pla Estratègic de Destinació. III. Sensibilitzar tots els agents i col·lectius relacionats amb el sector i els afectats de la necessitat de determinats canvis per consolidar el sector turístic i el desenvolupament econòmic i social de la zona. 2. Revaloritzar els recursos turístics en explotació i valoritzar aquells que encara no han estat activats. I. Crear noves eines de difusió. II. Crear elements de connexió entre recursos. III. Crear marques sectorials. IV. Millorar la imatge turística del territori. V. Millorar la capacitat de comunicació i promoció del territori. 3. Millorar el grau de professionalitat del sector per adaptar-lo a les noves demandes de mercats i clients. I. Formació per a l'adaptació als nous mercats del personal relacionat amb el sector turístic. II. Formació en gestió hotelera. 4. Millorar els canals de venda i comercialització dels productes locals i establir les bases per a la venda i comercialització des del propi territori. I. Creació d'útils i eines de comercialització i difusió locals. II. Creació de paquets combinats intersectorials. 5. Creació d'eines i estris de gestió que permetin el compliment dels objectius marcats en el pla estratègic. I. Creació d'una estructura sectorial dotada de personalitat jurídica. II. Creació de subestructures sectorials.

5.3. Escenaris de treball. A partir dels objectius marcats en l'apartat anterior, proposem un plantejament de millora del sector turístic a Vilanova. Aquest plantejament consta de dos escenaris de treball, definits en base a la seva temporalitat, el curt i mig termini i el mitjà i llarg termini.

5.3.1. Curt i mitjà termini. Augment de l'afluència de visitants i turistes, de la durada de les visites i de la despesa mitjana per visitant o turista mitjançant l'augment de l'amplitud i varietat de l'oferta, la millora dels canals de comercialització i distribució, la millora dels serveis existents i la creació de nous productes turístics. Vilanova durant aquesta fase haurà de potenciar el ja existent i millorar-lo en base als objectius marcats en apartats anteriors. Desenvolupar la capacitat d'atraure més visitants i que aquests estiguin disposats a realitzar desemborsaments majors per uns serveis més amplis i diferents del que conegut fins al moment. Per a això haurà de buscar-se el manteniment de la clientela principal existent i propiciar l'augment d'altres col·lectius que comencen a despuntar en aquest moment. Les visites d'un dia des de l'àrea metropolitana de València amb una finalitat específica (gastronòmica, cultural, ambiental, esportiva ...) seran durant aquesta fase un dels pilars fonamentals per a la consecució de l'objectiu. La progressiva implantació de paquets intersectorials de comercialització i el desenvolupament d'estructures i infraestructures, permetran que els visitants allarguin les estades, i també que la imatge de la comarca com a destinació de més d'un dia es consolidi. La creació de nous estris i materials de difusió afavoriran que bona part del patrimoni turístic comarcal, que en aquest moment és infrademandado pels visitants, sigui mobilitzat. La imatge de Vilanova com a destinació turística es veurà així millorada i ampliada permetent la consolidació de nous productes i oferta. La millora en la qualitat dels serveis i en l'amplitud dels mateixos serà també una basa fonamental en l'entrada en mercats de major poder adquisitiu i que requereixen d'una major especialització en l'atenció.

5.3.2. Mig i llarg termini. A mig i llarg termini Vilanova deu afermar-se com una de les destinacions consolidades d'interior a la Comunitat Valenciana, equiparant-se a altres municipis en grau de coneixement i d'interès per part dels visitants. L'atractiu local serà prou fort com per veure superada la imatge actual de zona d'estiueig o d'un escàs nombre d'activitats. L'oferta local s'haurà desenvolupat prou i es trobarà posicionada en els mercats de manera que el territori s'identifiqui de manera immediata com un punt de vacances amb múltiples possibilitats. En aquesta fase s'abordarà la introducció de Vilanova en nous mercats, com el dels turistes que aflueixen al litoral valencià, el total del territori valencià, el de les grans ciutats espanyoles i determinats col·lectius de turistes internacionals per als que els entorns de muntanya mediterranis siguin adequats per als seus interessos.

5.4. Línies argumentals per a la venda de la destinació. L'argument principal per a la venda de Vilanova com a destinació turística es pot resumir en la frase: "Oci, descans i multiactivitat en una àrea rural amb un excepcional patrimoni ambiental, cultural, històric i social". Es unirà així l'estiueig tradicional i el turisme de caràcter més familiar amb les cada vegada més importants a la zona activitats de multiaventura i contacte amb la natura. Tot això en el marc d'una zona amb un patrimoni ben conservat en tots els àmbits: natural, cultural, artístic, etc ... i amb la presència d'elements singulars (patrimoni natural, patrimoni agrari i paisatgístic, patrimoni arqueològic, producció agroalimentària, agenda d'esdeveniments ...) que garanteixen l'interès de la visita. Altra línia argumental d'interés parteix de la posició estratègica de Vilanova que es situa a un punt de cruïlla entre l'interior muntanyenc del Maestrat i la Plana litoral, de forma que pot considerar-se com una base ideal per un turisme que desitge fer desplaçaments entre aquests dos espais (p. ex. turisme de caravanes). Un paper, el de base per a desplaçaments, reforçat per la presència de l'aeroport que permetria a un cert contingent de viatgers arribar a Vilanova i des d'allà conèixer millor el territori de bona part de la província de Castelló.

5.4.1. Arguments temàtics. L'argument temàtic principal de Vilanova haurà de fer referència a les múltiples possibilitats que ofereix el territori i l'ampli i variat patrimoni disponible en un territori reduït, a la capacitat d'atendre molts tipus de demanda diferent i d'oferir l'espai i les estructures necessàries per desenvolupar activitats impossibles en altres llocs. L'argument temàtic principal haurà de girar entorn dels següents valors: Tranquil·litat. Posbilidad de descans i oci familiar. Riquesa patrimonial, cultural, paisatgístic i ambiental. Productes de qualitat. Multiactivitat i multiaventura. Agenda d'activitats. Valor com a base d'activitats. La proximitat a l'Àrea Metropolitana de Castelló i la possibilitat de realitzar escapades i activitats impossibles allà. El resultat final deuen ser eslògans de venda del territori en els quals quedi clar que tant per a visites d'un dia com per a estades molt més llargues, Vilanova ofereix una àmplia varietat de possibilitats que ens permetran fer-nos un vestit a mida en la nostra visita .

5.4.2. Arguments temàtics secundaris. Vilanova és el nexe d'unió entre dos espais més amples: El litoral i l'interior muntanyenc per això no ha de deixar de banda la possibilitat d'explotar la relació històrica i de veïnatge que manté amb aquests territoris. En els materials turístics a desenvolupar no s'ha de témer en cap cas fer referència a municipis veïns amb un ric patrimoni (Peníscola, Sant Mateu, Vilafranca...), l'oferta turística del litoral, etc ... 6. Programes i actuacions. Arribats a aquest punt i després d'haver realitzat una anàlisi adequada de la realitat local, cal plantejar una sèrie d'eixos temàtics entorn als quals agrupar les actuacions i unes fitxes descriptives de les accions concretes a desenvolupar. Les fitxes es presentaran en un format unificat que inclourà els següents apartats: • Títol de la proposta: Nom de l'actuació a desenvolupar. • Objectius de l'actuació a desenvolupar: finalitat de l'acció proposada. • Actuacions: Descripció de l'acció proposada. • Procediment: Passos a seguir en el desenvolupament de la proposta. • Resultats esperats: Beneficis per al pla de l'execució de l'acció. Previsió de l'impacte delseu desenvolupament sobre l'ocupació i capacitat de negoci locals. • Agents implicats: Col·lectius que necessàriament han de participar per desenvolupar l'acció proposada. • Elements necessaris: Estructures i elements necessaris per a la implementació de l'acció proposada. • Termini ideal d'execució. • Pressupost estimat. • Possibles vies de finançament. • Informació complementària.

6.1. Programes. Les línies de treball a desenvolupar són les següents:

1. Imatge turística i comunicació. Els objectius d'aquesta línia de treball són: (a) Establir els paràmetres i elements que permetran fer arribar la proposta turística de Vilanova d'Alcolea als seus usuaris i clients potencials. (b) Establir els elements que definiran com es mostra l'oferta local. (c) Comunicar els valors locals. (d) Establir criteris i unificar l'oferta local. (e) Millorar l'oferta i els seus canals de venda. Amb aquestes actuacions es pretén millorar la imatge local i també la forma en que aquesta imatge es transmet als visitants i turistes potencials de la localitat. Per assolir aquest objectiu principal proposem les següents accions: 1.1. Disseny de marca local. Definició dels paràmetres sota els quals es vendrà Vilanova d'Alcolea com a destí turístic. Un dels aspectes claus serà determinar si Vilanova ha de contar amb una marca turística pròpia o si per la dimensió de la localitat és més interessant integrar-se a altres marques paraigües amb elements propis d'identificació i diferenciació de l'oferta local.

Títol: Disseny de marca local Objectius: • Crear una imatge diferenciada de l'oferta local amb valors possitius associats. • Establir els paràmetres i elements que permetran fer arribar la proposta turística de Vilanova d'Alcolea als seus usuaris i clients potencials. • Establir els elements que definiran com es mostra l'oferta local. • Comunicar els valors locals. • Establir criteris i unificar l'oferta local. • Millorar l'oferta i els seus canals de venda. Actuacions: Definició dels paràmetres de la marca (qualitat, criteris, identitat gràfica i comunicació) Procediment: • Procés de selecció de elements a remarcar. • Participació pública. • Definició dels elements claus de la marca. • Contractació de professionals de registre de marca. • Contractació de professionals de disseny gràfic i identitat corporativa. • Elaboració definitiva de la marca. Resultats esperats: • Manual d'identitat gràfica i corporativa. • Marca registrada. • Possibilitat d'associar la marca al sector turístic local i altres productes relacionats. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: Termini ideal d'execució: Desembre de 2017 Estimació de pressupost: 5-10.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 1.2. Pla director imatge turística local (senyalística, logotips, característiques de l'oferta etc.) Definició dels criteris funcionals i estètics que han de seguir els elements vinclats al sector i l'oferta turística. Aquest pla s'haurà de coordinar necessàriament amb altres ja existents d'oferta comarcal, provincial o d'altres marques que ja afecten al territori.

Títol: Pla director imatge turística local (senyalística, logotips, característiques de l'oferta etc.) Objectius: • Crear una imatge diferenciada de l'oferta local amb valors possitius associats. • Unificar l'estètica de l'oferta local. • Establir els paràmetres i elements que permetran fer arribar la proposta turística de Vilanova d'Alcolea als seus usuaris i clients potencials. • Establir els elements que definiran com es mostra l'oferta local. • Comunicar els valors locals. • Establir criteris i unificar l'oferta local. • Millorar l'oferta i els seus canals de venda. Actuacions: Definició dels paràmetres destijats i contractació dels professionals necessaris per la seua elaboració. Procediment: • Procés de selecció de elements a remarcar. • Participació pública. • Definició dels elements claus estètics. • Contractació de professionals de disseny gràfic i identitat corporativa. • Contractació equip redactor. • Redacció del pla. Resultats esperats: • Manual d'identitat gràfica turística. • Millora de la imatge del sector turístic local i altres productes relacionats. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: Existència de la marca local per a poder incorporar-la. Termini ideal d'execució: Juny de 2019 Estimació de pressupost: 5-10.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 1.3. Web turística local. Creació d'una web que funcione com element centralitzador de l'oferta local i punt de referència per a la visita a la localitat. Aquesta web hauria de contar amb un domini propi i estar totalment diferenciada de la web de l'ajuntament. Aquesta web hauria d'oferir informació d'interés turístic per als visitants i funcionar com a central de reserves per allotjament, restauració i activitats. Hauria de contar també amb un calendari d'esdeveniments i la seua tasca s'hauria de complementar amb perfils propis a diferents xarxes socials i amb la possibilitat d'organitzar els seus propis esdeveniments (concursos, quedades, etc...)

Títol: Web turística local Objectius: • Crear un canal de comunicació de l'oferta local. • Crear un canal de comunicació bidireccional amb clients i turistes potencials. Actuacions: Definició de continguts i execució. Procediment: • Procés de selecció de continguts. • Redacció de continguts per professionals especialitzats. • Contractació de professionals de disseny gràfic i publicació web • Publicació i promoció del web. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • web que funcione com element centralitzador de l'oferta local i punt de referència per a la visita a la localitat. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència de la mini-guia per a poder incorporar-la. Termini ideal d'execució: Desembre de 2020 Estimació de pressupost: 2-5.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 1.4. Mini-Guia Vilanova d'Alcolea (Paper 30 pàg.). Publicació de referència per a visitants ja presents al poble o per públics específics (guies turístics, propietaris d'establiments relacionats amb el turisme, etc.) Aquesta mini-guia en la seua versió digital s'haurà d'incorporar al web.

Titol: Mini-guia de Vilanova d'Alcolea. Objectius: • Crear un canal de comunicació de l'oferta local. • Crear un canal de comunicació bidireccional amb clients i turistes potencials. Actuacions: Definició de continguts i execució. Procediment: • Procés de selecció de continguts. • Redacció de continguts per professionals especialitzats. • Disseny gràfic i maquetació • Publicació i promoció. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Creació d'element . Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: Existència de la marca local per a poder incorporar-la. Termini ideal d'execució: Juny de 2020 Estimació de pressupost: 5-10.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 1.5. Guia digital (app + pdf) de Vilanova d'Alcolea. App que combine els continguts del web turístic local amb la versió digital de la mini-guia. Ha de ser l'element portàtil de referència per als visitants al poble.

Títol: Guia digital local (App) Objectius: • Crear un canal de comunicació de l'oferta local. • Crear un canal de comunicació bidireccional amb clients i turistes potencials. Actuacions: Definició de continguts i execució. Procediment: • Procés de selecció de continguts. • Redacció de continguts per professionals especialitzats. • Contractació de professionals de disseny gràfic i publicació APP • Publicació i promoció de l'APP. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • web que funcione com element centralitzador de l'oferta local i punt de referència per a la visita a la localitat. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència del web local per poder incoporar-ho • Existència de la mini-guia per a poder incorporar-la. Termini ideal d'execució: Juny de 2021 Estimació de pressupost: 5-10.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 1.6. Futllets turístics temàtics locals. Rutes, itineraris, elements singulars, etc. Extractes temàtics dels continguts de la guia. Es tracta de fer tirades reduïdes en paper que ajude a difondre determinats elements entre públics concrets amb més dificultats per accedir a continguts digitals o per tal de desenvolupar ofertes específiques.

Títol: Guia digital local (App) Objectius: • Crear un canal de comunicació de l'oferta local. • Disponibilitat de material per a visitants. • Disponibilitat de materials per a promocionar l'oferta local a diferents esdeveniments. • Valoritzar els diferents elements de l'oferta local. Actuacions: Definició de continguts i execució. Procediment: • Procés de selecció de continguts. • Redacció de continguts per professionals especialitzats. • Contractació de professionals de disseny gràfic i maquetació. • Publicació i distribució. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Existència de futllets divulgatius. • Capacitat de comunicació diferenciada dels diferents elements del patrimoni turístic local. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. Termini ideal d'execució: Març de 2018 Estimació de pressupost: 500-5.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 1.7. Parada-Satand i material i audiovisual per a fires i exposicions. Creació d'una parada-stand amb materials expositius i un audiovisual per tal de poder acudir a fires, exposicions i altres esdeveniments amb presència pròpia i diferenciada. Aquesta parada es pot fer servir també a determinats esdeveniments de la localitat.

Títol: Stand promocional Objectius: • Crear un canal de comunicació de l'oferta local. • Disponibilitat d'estructura per a fires i altres esdeveniments • Disponibilitat de materials per a promocionar l'oferta local a diferents esdeveniments. • Valoritzar els diferents elements de l'oferta local. Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Procés de selecció de continguts. • Disseny d'estand i incorporació imatge de marca. • Construcció i ús Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Existència d'un stand que permeta acudir a fires i exposicions amb imatge diferenciada i comunicació pròpia. • Existència d'un element aprofitable a actes locals. • Capacitat de comunicació diferenciada dels diferents elements del patrimoni turístic local. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència de guies i futllets. • Existència de paquets combinats d'oferta local. • Existència de web i APP. Termini ideal d'execució: Desembre de 2021. Estimació de pressupost: 5000-10.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 1.8. Disseny de paquets combinats d'activitats i oferta turística i gastronòmica. Creació d'elements de comercialització conjunta dels diferents serveis i empreses relacionades amb el sector turístic al poble. L'objectiu d'aquests paquets és oferir al visitant els incentius necessaris per a que opte per l'oferta local en funció de la seua versatilitat i capacitat de satisfer les necessitats i interessos dels visitants.

Títol: Paquets combinats d'activitats. Objectius: • Crear un canal de comunicació de l'oferta local. • Millorar les possibilitats de comercialització. • Crear sinergies i cooperació. Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Procés de selecció de continguts. • Disseny i redacció de paquets per professionals especialitzats. • Difusió i promoció. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Gener de 2018. Estimació de pressupost: 1.000-10.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 2. Estructures i infraestructures. Els objectius d'aquesta línia de treball són: (a) Crear els elements que permeten fer aprofitables els valors i recursos locals. (b) Reformar aquells elements ja existents per tal de millorar l'oferta local. (c) Reestructurar l'oferta local per tal de fer-la més rendible i efectiva. Es tracta d'accions encaminades a crear l'entorn adequat per una oferta turística estructurada i garantint cobrir tots els nínxols de demanda. 2.1. Elements de valorització i interpretació patrimoni arqueològic complementaris a la Via Augusta. Disseny dels elements necessaris per valoritzar el patrimoni vinculat a l'arqueologia en la localitat, emprant la Via Agusta com a eix definitori de les actuacions: Panelleria, senyalística, materials digitals, etc.

Títol: Elements de valorització i interpretació patrimoni arqueològic complementaris a la Via Augusta Objectius: • Crear els elements que permeten fer aprofitables els valors i recursos locals. • Reformar aquells elements ja existents per tal de millorar l'oferta local. • Reestructurar l'oferta local per tal de fer-la més rendible i efectiva. Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Procés de selecció de continguts. • Disseny i redacció de continguts. • Disseny gràfic i maquetació. • Instal·lació. Resultats esperats: • Existència de materials de valorització del patrimoni arqueològic local. • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Gener de 2018. Estimació de pressupost: 5.000-20.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 2.2. Elements de valorització i interpretació d'elements singulars del patrimoni local. Disseny dels elements necessaris per valoritzar el patrimoni local (etnològic, agrari, natural, paisatgístic, arquitectònic, etc.): Panelleria, senyalística, materials digitals, etc.

Títol: Elements de valorització i interpretació patrimoni local Objectius: • Crear els elements que permeten fer aprofitables els valors i recursos locals. • Reformar aquells elements ja existents per tal de millorar l'oferta local. • Reestructurar l'oferta local per tal de fer-la més rendible i efectiva. Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Procés de selecció de continguts. • Disseny i redacció de continguts. • Disseny gràfic i maquetació. • Instal·lació. Resultats esperats: • Existència de materials de valorització del patrimoni local. • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Abril de 2018. Estimació de pressupost: 3.000-20.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 2.3. Centre expositiu del patrimoni local (Arqueològic, etnològic, històric, artístic, altres elements). Disseny i creació d'un centre expositiu permanent que permeta presentar l'oferta patrimonial local i que funcione com a element vertebrador d'aquesta. Aquest centre pot funcionar també com punt d'acollida de visitants i com a seu per a diferents activitats de valorització i divulgació.

Títol: Centre expositiu del patrimoni local Objectius: • Crear els elements que permeten fer aprofitables els valors i recursos locals. • Reformar aquells elements ja existents per tal de millorar l'oferta local. • Reestructurar l'oferta local per tal de fer-la més rendible i efectiva. • Crear un element centralitzador i vertebrador de l'oferta local Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Procés de selecció de continguts. • Disseny i redacció de continguts. • Disseny de material. • Projecte d'adequació reforma de l'espai expositiu. • Sol·licitud de llicències i permisos si escau. • Adequació / reforma de l'espai expositiu. • Instal·lació. Resultats esperats: • Existència de materials de valorització del patrimoni local. • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència de materials d'interior (com l'stand). • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Desembre de 2023. Estimació de pressupost: 50.000-100.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, Ministeri de Cultura, Fundacions i altres entitats. Informació complementària: 2.4. Itinerari agroalimentari local. Creació d'un itinerari de valorització de la important oferta agroalimentària local. Aquest itinerari hauria de relacionar paisatge d'origen, producte, establiments de producció/elaboració i establiments de restauració per tal de tancar el cicle local de producció i de valoritzar un dels sectors econòmics amb més importància al poble i amb més atractiu potencial per a determinats contingents de visitants.

Títol: Itinerari agroalimentari local. Objectius: • Crear els elements que permeten fer aprofitables els valors i recursos locals. • Reformar aquells elements ja existents per tal de millorar l'oferta local. • Reestructurar l'oferta local per tal de fer-la més rendible i efectiva. • Crear un element centralitzador i vertebrador de l'oferta agroalimentari local Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Procés de selecció de continguts. • Disseny i redacció de continguts. • Selecció d'itinerari. • Disseny de material. • Sol·licitud de permisos necessaris. • Instal·lació. Resultats esperats: • Existència de materials de valorització del patrimoni agroalimentari local. • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Desembre de 2019. Estimació de pressupost: 5.000-10.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, Ministeri de Cultura, Fundacions i altres entitats. Informació complementària: 2.5. Zona d'autocaravanes. El turisme d'autocaravanes és una de les formes de turisme que ha mostrat un creixement major en les darreres dècades. Es tracta d'un turisme que permet a les famílies gaudir d'una estada als llocs amb més flexibilitat que l'oferida per l'oferta d'allotjament tradicional. Les zones d'autocaravanes requereixen d'una inversió i manteniment menors que altres allotjaments i per això han estat també objecte de l'interés tant d'administracions com d'inversors privats. Vilanova es troba a un punt de transició entre el litoral i les muntanyes del Maestrat i de la resta de l'interior de forma que és un lloc perfecte per a funcionar com a base d'autocaravanes permetent explorar ambdós funcionant com a base. Un paper que es pot veure reforçat per la presència de l'aeroport si en algun moment s'aconseguira complementar aquest càmping d'autocaravanes amb una empresa de lloguer de les mateixes.

Títol: Zona d'autocaravanes Objectius: • Crear els elements que permeten fer aprofitables els valors i recursos locals. • Reformar aquells elements ja existents per tal de millorar l'oferta local. • Reestructurar l'oferta local per tal de fer-la més rendible i efectiva. • Crear oferta d'un nou tipus d'allotjament. • Ampliar l'oferta d'allotjament local. Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'ubicació. • Adquisició de terrenys (si escau). • Disseny i projecte d'obra.. • Sol·licitud de permisos necessaris. • Instal·lació. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Ampliació de l'oferta d'allotjament local. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència de materials de divulgació (web i APP) • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Desembre de 2023. Estimació de pressupost: 10.000-100.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 2.6. Alberg/hostal/refugi municipal. Creació d'un allotjament bàsic municipal que puga servir per a grups de visitants/turistes amb necessitats específiques pel tipus d'activitat que desenvolupen o pels seus interessos no encaixen bé a l'oferta tradicional d'allotjament: Escaladors, ciclistes, senderistes, caçadors, etc.

Títol: Alberg/hostal/refugi municipal. Objectius: • Crear els elements que permeten fer aprofitables els valors i recursos locals. • Reformar aquells elements ja existents per tal de millorar l'oferta local. • Reestructurar l'oferta local per tal de fer-la més rendible i efectiva. • Crear oferta d'un nou tipus d'allotjament. • Ampliar l'oferta d'allotjament local. Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'ubicació. • Adquisició de terrenys i/o edificis (si escau). • Disseny i projecte d'obra.. • Sol·licitud de permisos necessaris. • Instal·lació/reforma/construcció. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Ampliació de l'oferta d'allotjament local. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència de materials de divulgació (web i APP). • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Desembre de 2024. Estimació de pressupost: 20.000-300.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 2.7. Pla d'estructuració de rutes senderistes i cicloturístiques. Consolidació i millora de les existents i creació d'enllaços amb altres itineraris de major recorregut (Via Augusta, GR-7, etc.)

Títol: Pla d'estructuració de rutes senderistes i cicloturístiques. Objectius: • Crear els elements que permeten fer aprofitables els valors i recursos locals. • Reformar aquells elements ja existents per tal de millorar l'oferta local. • Reestructurar l'oferta local per tal de fer-la més rendible i efectiva. • Millorar l'oferta turística local d'activitats amb relació amb la natura. Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració de Pla. • Disseny i execució de senyalètica. • Selecció definitiva d'ubicacions. • Sol·licitud de permisos necessaris. • Instal·lació. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Ampliació de l'oferta turística local. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència de materials de divulgació (futllets). • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Desembre de 2018. Estimació de pressupost: 10.000-20.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, fundacions i altres entitats privades. Informació complementària: 2.8. Adequació/millora/ampliació de les infraestructures d'allotjaments turístics existents. Pla d'accions per tal de millorar la qualitat de l'oferta d'allotjament local.

Títol: Pla Adequació/millora/ampliació de les infraestructures d'allotjaments turístics existents. Objectius: • Crear els elements que permeten fer aprofitables els valors i recursos locals. • Reformar aquells elements ja existents per tal de millorar l'oferta local. • Reestructurar l'oferta local per tal de fer-la més rendible i efectiva. • Definir l'escenari per a la millora de l'oferta d'allotjament local. Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració participada del pla. • Redacció definitiva del pla. • Difusió entre destinataris locals. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Ampliació de l'oferta turística local. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència de la marca local per a poder incorporar-la. • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: abril de 2019. Estimació de pressupost: 3.000-10.000 € Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 3. Promoció. Els objectius d'aquesta línia de treball són: (a) Generar els elements i actuacions promocionals necessaris per donar a conéixer Vilanova d'Alcolea i les seues possibilitats turístiques. (b) Crear instruments per tal d'accedir a nous mercats i col·lectius específics d'interés. 3.1. Consolidació i programació d'agenda anual. Consolidació de l'agenda anual exsitent d'esdeveniments i ampliació de l'aagenda coordinada amb àmbit territorial supramunicipal per tal d'evitar solapaments i maximitzar economies d'escala i cooperació.

Títol: Consolidació i programació d'agenda anual. Objectius: • Generar els elements i actuacions promocionals necessaris per donar a conéixer Vilanova d'Alcolea i les seues possibilitats turístiques. • Crear instruments per tal d'accedir a nous mercats i col·lectius específics d'interés. • Estructurar i coordinar l'oferta local d'activitats.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració participada de la programació. • Redacció de la programació. • Difusió entre destinataris d'interés. • Revisió periòdica. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Ampliació de l'oferta turística local. • Millora del coneixement de l'oferta local d'activitats. • Eliminació de solapaments i contra-programacions. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Juny de 2017. Estimació de pressupost: Sense cost imputable o amb un cost operatiu molt baix. Possibles vies de Finançament: Informació complementària: 3.2. Campanya pluri-anual d'esdeveniments de presentació. Programació de presentacions de l'oferta turística de Vilanova d'Alcolea a llocs i públics d'interés, la parada- stand de l'apartat 1.7. i altres elements facilitarien molt aquesta tasca. Caldria triar tant quins llocs com quins esdeveniments són els més adients per a fer les presentacions.

Títol: Campanya pluri-anual d'esdeveniments de presentació. Objectius: • Generar els elements i actuacions promocionals necessaris per donar a conéixer Vilanova d'Alcolea i les seues possibilitats turístiques. • Crear instruments per tal d'accedir a nous mercats i col·lectius específics d'interés. • Estructurar i coordinar la presentació de l'oferta local.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració participada de la programació. • Redacció de la programació. • Difusió entre destinataris d'interés. • Revisió periòdica. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Ampliació de l'oferta turística local. • Millora del coneixement de l'oferta local. • Millora de la difusió de l'oferta local. • Eliminació de solapaments i contra-programacions. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. • Existència de vàries de les infraestructures i elements definits per millorar l'oferta local. Termini ideal d'execució: Gener de 2019. Estimació de pressupost: Sense possibilitat de definir en aquest moment. Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 3.3. Programa de Fam Trips. Organització de visites de premsa especialitzada, tour-operadors i altres col·lectius considerats d'interés per tal de presentar-los l'oferta local i que es convertisquen en prescriptors. Aquest programa s'ha de dur a terme una vegada el pla estiga en una fase més enllà de la inicial d'aplicació, ja que requereix d'un nivell important d'oferta per tal de causar la impressió adequada.

Títol: Programa de Fam Trips. Objectius: • Generar els elements i actuacions promocionals necessaris per donar a conéixer Vilanova d'Alcolea i les seues possibilitats turístiques. • Crear instruments per tal d'accedir a nous mercats i col·lectius específics d'interés. • Explorar noves i mètodes de promoció. • Estructurar i coordinar la presentació de l'oferta local.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració participada de la programació dels viatges. • Redacció de la programació. • Selecció dels mitjans i autors destinataris • Difusió entre destinataris d'interés. • Organització de les visites. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Ampliació de l'oferta turística local. • Millora del coneixement de l'oferta local. • Millora de la difusió de l'oferta local. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. • Existència de vàries de les infraestructures i elements definits per millorar l'oferta local. • Existència de la marca local. Termini ideal d'execució: Gener de 2021. Estimació de pressupost: Sense possibilitat de definir en aquest moment. Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER. Informació complementària: 3.4. Campanya a mitjans de comunicació i premsa. Programació d'enviaments periòdics de notes de premsa relacionades amb el patrimoni turístic, les accions de valorització i el calendari d'esdeveniments.

Títol: Campanya a mitjans de comunicació i premsa.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració de base de dades oberta de destinataris. • Redacció de comunicats. • Enviament. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Ampliació de l'oferta turística local. • Millora del coneixement de l'oferta local. • Millora de la difusió de l'oferta local. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Gener de 2017 Estimació de pressupost: Sense cost imputable o amb un cost operatiu molt baix. Possibles vies de Finançament: Informació complementària: 3.5. Jornades lúdic-formatives per estiuejants i població local per tal de reconvertir-los a prescriptors. Organització d'activitats lúdiques per estiuejants i població local a les que l'oferta turística local de qualsevol tipus tinga un paper important per tal de reconvertir als participants en prescriptors: Cates, visites guiades, concursos locals, jocs de carrer i de rol a llocs emblemàtics, etc.

Títol: Jornades lúdic-formatives per estiuejants i població local per tal de reconvertir-los a prescriptors.

Objectius: • Generar els elements i actuacions promocionals necessaris per donar a conéixer Vilanova d'Alcolea i les seues possibilitats turístiques. • Crear instruments per tal d'accedir a nous mercats i col·lectius específics d'interés. • Explorar noves vies de difusió del patrimoni local. • Estructurar i coordinar la presentació de l'oferta local.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració de programació. • Publicitació. • Execució. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Ampliació de l'oferta turística local. • Millora del coneixement de l'oferta local. • Millora de la difusió de l'oferta local. • Creació d'un cos de prescriptors locals. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Gener de 2017 Estimació de pressupost: 1.000 – 5.000 € per any Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, co- finançament patrocinadors, co-finançament participants Informació complementària: 3.6. Concursos d'animació turística a xarxes socials i web. Organització de concursos que permeten difondre l'oferta local i premiar tant als visitants com als que en fan difusió: Concursos de selfies, de fotografia, de receptes, de relats relacionats amb la localitat, etc.

Títol: Concursos d'animació turística a xarxes socials i web.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració de programació. • Publicitació. • Execució. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Ampliació de l'oferta turística local. • Millora del coneixement de l'oferta local. • Millora de la difusió de l'oferta local. • Creació d'un cos de prescriptors. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Gener de 2017 Estimació de pressupost: 1.000 – 2.000 € / any Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, co- finançament patrocinadors. Informació complementària: 4. Accions complementàries. Els objectius d'aquesta línia de treball són: (a) Generar els elements i actuacions necessaris per a que el pla es puga dur a bon terme. (b) Generar l'escenari adequat per a l'èxit del pla. 4.1. Formació al sector turístic local per a la millora de l'oferta i l'atenció al client. Pla de formació adaptat a les necessitats del sector local per a facilitar la seua inserció a mercats cada vegada més complexos i competitius. Aquest pla combinarà actuacions pròpies amb l'aprofitament d'altres ofertes existents (CDT, diputació, etc.)

Títol: Formació al sector turístic local per a la millora de l'oferta i l'atenció al client.

Objectius: • Generar els elements i actuacions necessaris per a que el pla es puga dur a bon terme. • Generar l'escenari adequat per a l'èxit del pla. • Generar un escenari local de qualitat. • Millora de les capacitats locals.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració de programació. • Selecció de vies de formació (cooperació, pròpies, aprofitament de recursos existents...) • Publicitació. • Execució. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Millora de la qualitat local. • Millora de la capacitació turística local. • Creació d'un cos de prescriptors dels recursos turístics des dels establiments locals. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Gener de 2017 Estimació de pressupost: 1.000 – 10.000 € / any Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, CdT. Informació complementària: 4.2. Formació en producte i patrimoni local per actors vinculats al sector turístic. Pla local de formació orientat a proporcionar els coneixements necessaris sobre els productes, patrimoni, valors i oferta local.

Títol: Formació en producte i patrimoni local per actors vinculats al sector turístic.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració de programació. • Selecció de vies de formació (cooperació, pròpies, aprofitament de recursos existents...) • Publicitació. • Execució. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Millora de la qualitat local. • Millora de la capacitació turística local. • Millora de la capacitat de comunicació del patrimoni local i de la capacitat de venda. • Creació d'un cos de prescriptors dels recursos turístics des dels establiments locals. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Gener de 2017 Estimació de pressupost: 1.000 – 10.000 € / any Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, CdT. Informació complementària: 4.3. Formació en gastronomia tradicional per actors vinculats al sector turístic. Pla local de formació orientat a proporcionar els coneixements necessaris per a poder desenvolupar una oferta gastronòmica local arrelada en les produccions i tradició local.

Títol: Formació en gastronomia tradicional per actors vinculats al sector turístic.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració de programació. • Selecció de vies de formació (cooperació, pròpies, aprofitament de recursos existents...) • Publicitació. • Execució. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Millora de la qualitat local. • Millora de la capacitació turística local. • Millora de la capacitat de comunicació del patrimoni local i de la capacitat de venda. • Creació d'un cos de prescriptors dels recursos turístics des dels establiments locals. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. Termini ideal d'execució: Gener de 2017 Estimació de pressupost: 1.000 – 10.000 € / any Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, CdT. Informació complementària: 4.4. Manual de bones pràctiques i excel·lència per al sector turístic local + marca de reconeixement associada. Formació per a l'excel·lència en l'atenció als visitants i turistes que permeta diferenciar l'oferta local respecte la d'altres localitats de l'entorn rural.

Títol: Formació al sector turístic local per a la millora de l'oferta i l'atenció al client.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment: • Selecció d'objectius. • Elaboració de programació. • Selecció de vies de formació (cooperació, pròpies, aprofitament de recursos existents...) • Publicitació. • Execució. Resultats esperats: • Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local. • Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització. • Millora de la qualitat local. • Millora de la capacitació turística local. • Creació d'un cos de prescriptors dels recursos turístics des dels establiments locals. • Difusió de la marca local. Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris: • Existència d'òrgans de cooperació sectorials. • Existència de la marca local. Termini ideal d'execució: Gener de 2019 Estimació de pressupost: 1.000 – 10.000 € / any Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, CdT. Informació complementària: 5. Accions organitzatives i participatives. L'objectiu d'aquesta línia d'actuació és mantenir i millorar les dinàmiques iniciades amb el procés participatiu desenvolupat per l'elaboració del present pla. 5.1. Creació de patronat turístic local. Òrgan de participació pública i privada que col·labore amb l'administració local en el disseny de polítiques i actuacions i en el seguiment del pla.

Títol: Creació del patronat turístic local.

Objectius:  Desenvolupament cultural del municipi.  Restauració, conservació i gestió del patrimoni cultural.  Dinamització i projecció del seu patrimoni cultural i etnològic.  Promoció d’activitats culturals i formatives.  Establiment de vies de col·laboració amb altres entitats per aconseguir els objectius anteriors.

Actuacions: Definició de continguts, disseny i execució. Procediment:  Selecció d'objectius.  Elaboració de programació.  Selecció de vies de formació (cooperació, pròpies, aprofitament de recursos existents...)  Execució.

Resultats esperats:  Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local.  Millora de l'oferta i de les possibilitats de comercialització.  Millora de la qualitat local.  Millora de la capacitació turística local.  Creació d'un cos de prescriptors dels recursos turístics des dels establiments locals.  Difusió de la marca local.

Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris:  Existència d'òrgans de cooperació sectorials.  Existència de la marca local.  Treballador assalariat.

Termini ideal d'execució: Gener de 2021 Estimació de pressupost: 25.000 € / any Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, CdT. Informació complementària: 5.2. Formació de meses sectorials intramunicipals Creació de meses sectorials (hostaleria, allotjament, empreses turístiques, etc.) que permeta el treball de qüestions específiques. Potser no siguen necessàries per la dimensió de la població.

Títol: Formació de meses sectorials intramunicipals.

Objectius:  Donar garantia de la correcta implementació del Pla Estratègic de Turisme.  Donar continuïtat al procés.  Adaptar el procés a les realitats de tots els sectors implicats.

Actuacions: Definició d’estratègia, programació, i implementació. Procediment:  Selecció d'objectius.  Elaboració de la programació.  Constitució dels integrants de l’observatori.  Establiment de sessions.  Establiment de metodologia.

Resultats esperats:  Implementació efectiva de les accions sectorials.  Creació d’una dinàmica participativa activa i efectiva.  Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local.  Millora de la capacitació turística local.  Facilitar la implementació del Pla Estratègic de Turisme.

Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local, agents locals. Elements necessaris:  Existència d'òrgans de cooperació sectorials.  Disponibilitat de ferramentes i canals de comunicació.  Assolir una base de cultura participativa.

Termini ideal d'execució: Gener de 2019 Estimació de pressupost: 2.000 – 3.000 € / any Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, CdT. Informació complementària: 5.3. Programació anual de dinàmiques participatives intra i extra-sectorials. Creació d'una agenda de dinàmiques participatives que permeta la implicació de la societat local en el desenvolupament i implementació del pla.

Títol: Programació anual de dinàmiques participatives intra i extra sectorials

Objectius:  Promoure la participació de la ciutadania i actors locals en el desenvolupament del Pla Estratègic Turístic.  Incentivar la creació de les taules sectorials.  Definició de proto-indicadors per a la posterior definició dels indicadors de procés.

Actuacions: Definició de continguts, disseny, i execució. Procediment:  Selecció d'objectius.  Elaboració de la programació.  Selecció de les temàtiques a tractar.  Execució.

Resultats esperats:  Millora de la implicació dels ciutadans i ciutadanes en el desenvolupament del model turístic del municipi.  Posar de manifest la necessitat o no de la creació de les taules sectorials.  Obtenció d’un esborrany d’indicadors.

Agents necessaris: Ajuntament, òrgans de participació local. Elements necessaris:  Existència d'òrgans de cooperació sectorials.  Disponibilitat de ferramentes i canals de comunicació.

Termini ideal d'execució: Gener de 2018 Estimació de pressupost: 4.000 – 5.000 € / any Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, CdT. Informació complementària: 5.4. Creació d'un observatori de seguiment. Creació d'un ens obert a la societat civil que controle l'execució i evolució del pla.

Títol: Creació d’un observatori de seguiment.

Objectius:  Donar garantia de la correcta implementació del Pla Estratègic de Turisme.  Adaptar el Pla Estratègic de Turisme als possibles canvis.  Donar continuïtat al procés.

Resultats esperats:  Millora de la implicació dels ciutadans i ciutadanes en el desenvolupament del model turístic del municipi.  Millora de les perspectives de funcionament del sector turístic local.  Millora de la capacitació turística local.  Facilitar la implementació del Pla Estratègic de Turisme.

Termini ideal d'execució: Gener de 2018 Estimació de pressupost: 3.000 – 4.000 € / any Possibles vies de Finançament: Patronat provincial de turisme, Generalitat Valenciana, LEADER, CdT. Informació complementària: 6.2. Cronograma.