ADVERTIMENT . La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX ( www.tesisenxarxa.net ) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora. ADVERTENCIA . La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR ( www.tesisenred.net ) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora. WARNING . On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX ( www.tesisenxarxa.net ) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author LES CASES D’ARNE JACOBSEN EL PATI I EL PAVELLÓ Las casas de Arne Jacobsen: el patio y el pabellón • The houses of Arne Jacobsen: the courtyard and the pavilion TESI DOCTORAL · Berta Bardí i Milà · Director: Félix Solaguren-Beascoa de Corral Universitat Politècnica de Catalunya · Departament de Projectes Arquitectònics · Maig 2013 CAPÍTOL 3. LES CASES COETÀNIES EL PATI Carlsminde (1953-1959) Hansaviertel (1955-1957) Ved Bellevue Bugt (1957-1961) EL PAVELLÓ Cases Kokfelt (1942-1956) Knud Kokfelt a Hellerup (1942-1944) Svend Kokfelt a Tisvilde (1942-1951) Knud Kokfelt a Tisvilde (1955-1956) Siesby (1957) TESI DOCTORAL · Les cases d’Arne Jacobsen: el pati i el pavelló · Projectes arquitectònics, UPC · Berta Bardí i Milà · [email protected] · Maig 2013 Les cases d’Arne Jacobsen: el pati i el pavelló 01 02 03 PORTADA: Casa Siesby com a representant de casa pavelló (Danmarks Kunstbibliotek). 01. Agrupació a Carlsminde, 1953-1959 (Danmarks Kunstbibliotek, Jørgen Strüwing; 543 Map6 22342 a). 02. Agrupació a Hansaviertel, 1955-1957 (539 Map13 Sense numerar 03; 539 Map13 Sense numerar 37). 03. Agrupació a Ved Bellevue Bugt, 1957-1961 (539 Map5 Sense numerar 17; 538 Map9 Sense numerar 03). 192 LES CASES COETÀNIES EL PATI EL PATIO La casa Rüthwen-Jürgensen empieza con un patio en el La casa Rüthwen-Jürgensen comença sent un projecte amb un pati al centre centro rodeado por los cuatro lados. El planteamiento rodejat pels quatre costats. El plantejament inicial conté un buit central amb un inicial contiene un vacío central con un deambulatorio perimetral que enlaza todas las estancias. Por lo deambulatori perimetral que enllaça totes les estances. Per tant, l’espai exterior tanto, el espacio exterior íntimo sólo se relaciona íntim només es relaciona visualment amb la zona de pas que l’encercla. Al llarg visualmente con la zona de paso que lo rodea. A lo del procés, perd força la referència directa a la tradició mediterrània de casa atri i largo del proceso, pierde fuerza la referencia directa a el buit central esdevé un pati obert que defineix l ’espai d’accés. la tradición mediterránea de casa atrio y el vacío central se convierte en un patio abierto que define el acceso. Amb una configuració o una altra, la tipologia de casa pati roman al llarg de l’evolució Con una configuración u otra, la tipología de casa patio permanece a lo largo de la evolución del proyecto y se del projecte i es manté com una de les característiques definidores de la versió mantiene como una de las características definidoras construïda. Aquest plantejament inicial també es troba en altres projectes. En la de la versión construida. Este planteamiento inicial majoria de casos, el pati perd part de les seves característiques i es converteix en también se encuentra en otros proyectos. En la l’espai d’accés, com en les cases Møller, Engelbredt o Jensen. Només en alguns mayoría, el patio pierde parte de sus características y se convierte en el espacio de acceso, como en las casas dels projectes coetanis d’agrupacions unifamiliars s’aconsegueix mantenir l’atri Møller, Engelbred o Jensen. Sólo en algunos proyectos tal com es formula al començament de la Rüthwen-Jürgensen. coetáneos de agrupaciones se consigue mantener el atrio como en el inicio de la Rüthwen-Jürgensen. El primer és el projecte no construït a Carlsminde, que assenta les bases d’una El primero es el proyecto no construido en Carlsminde, tipologia amb atri que desenvolupa posteriorment a Hansaviertel i a Ved Bellevue que asienta las bases de una tipología con atrio que desarrolla en Hansaviertel y en Ved Bellevue Bugt. El Bugt.1 (01-03) El fet de ser agrupacions en planta baixa converteix el pati hecho de ser agrupaciones en planta baja convierte el intermedi en un espai que aporta il·luminació i ventilació, a banda de ser un eficaç patio intermedio en un espacio que aporta iluminación àmbit de connexió visual entre les estances. Tot i així, la seva funció no es redueix y ventilación, además de ser un ámbito de conexión a proporcionar les condicions d’habitabilitat necessàries, sinó que també permet visual. Aún así, su función no se reduce a proporcionar las condiciones de habitabilidad, sino que también que la casa s’aïlli i s’obri a un món exterior propi que qualifica l’espai domèstic. permite que la casa se aísle y se abra a un mundo Encara que Jacobsen treballa anteriorment amb altres agrupacions domèstiques, exterior propio que califica el espacio doméstico. Aunque Jacobsen trabaja anteriormente con otras cap no inclou el pati com a element organitzador de la tipologia. El pati, per la agrupaciones domésticas, ninguna incluye el patio seva naturalesa, prové d’un esquema introvertit, sense façanes obertes a l’exterior como elemento organizador. El patio, por su naturaleza, i, per tant, és un element ideal per a l’agrupació i juxtaposició, com demostren les proviene de un esquema introvertido, sin fachadas abiertas al exterior y, por lo tanto, es un elemento ideal insulae romanes. Tot i aquest principi, Jacobsen manipula el model perquè no es para la agrupación, como demuestran las insulae quedi únicament en la introspecció, sinó que incorpori parts extravertides obertes romanas. Aún así, Jacobsen manipula el modelo para a l’entorn: el pavelló. Aquest és l’objectiu projectual al qual es dediquen els que no se quede únicamente en la introspección e incorpore partes abiertas al entorno: pabellón. Este es esforços més grans de la seva arquitectura domèstica, tant en les agrupacions el objetivo proyectual al cual se dedican los esfuerzos com en les cases unifamiliars aïllades, com demostra la Rüthwen-Jürgensen. más grandes de su arquitectura doméstica, tanto en las agrupaciones como en las casas unifamiliares El punt de partida de les agrupacions de cases pati és la definició d’una unitat aisladas, como demuestra la Rüthwen-Jürgensen. que es repeteix i assegura la coherència del conjunt. Es comença per definir la El punto de partida de las agrupaciones de casas tipologia i a continuació s’implanta a l’entorn: s’acorda l’accés, l’orientació, el patio es la definición de una unidad que se repite y asegura la coherencia del conjunto. Se empieza por recorregut, les vistes, etc. Aquest plantejament de treball, que passa de la unitat definir la tipología y a continuación se implanta: se al conjunt i no a la inversa, es reflecteix també en l’arquitectura pública de la fija el acceso, la orientación, el recorrido, las vistas, dècada de 1950 i, especialment, en les seves últimes obres de 1960. etc. Este planteamiento de trabajo, que pasa de la unidad al conjunto y no a la inversa, se refleja también Els edificis escolars són els que reprodueixen més fidelment un esquema basat en la arquitectura pública de la década de 1950 y, en la repetició de mòduls, que defineixen primer la unitat i després el sistema especialmente, en sus últimas obras de 1960. Los edificios escolares son los que reproducen más d’agregació. A les escoles Munkegård (1948-1956), Nyager (1959-1965) i fielmente un esquema basado en la repetición de Christianeum (Hamburg, 1966-1971) una trama isòtropa serveix de pauta perquè módulos, que definen primero la unidad y después la aules i patis es col·loquin seguint un ordre, i s’equiparen a conjunts d’unifamiliars agregación. En las escuelas Munkegård (1948-1956), amb un jardí propi.