REVISIONS I ESTRENES (2004, El secreto de Vera Drake) de

23 de juny del 2005 - Horari: 20.15 Cinemes Imperial

Mike Leigh, nascut el 1943 a Salford (Anglaterra), ha dirigit La tradició europea d’un cinema realista però és anterior i un total de 18 llargmetratges. Tot i que Leigh és més conegut probablement, neix amb el Neorrealisme italià, de la mà de per a la seva faceta com a director, la seva carrera s’inicià, directors com de Sica, Zavattini o Rossellini. Actualment aquesta però, en el món del teatre experimental, on ha escrit i dirigit tradició es manté, en part, gràcies a la feina d’alguns directors una vintena d’obres. espanyols com ara Erice, Leon de Aranoa o Guerin i per què no, també gràcies a les produccions que estan sorgint del master Bona part de la seva feina no ha arribat mai al nostre país. “Documental de Creació” de la Universitat Pompeu Fabra. Especialment tot el que ha produït per a la televisió (9 llargs i 5 curts). Per això el coneixement que puguem tenir de la Potser es podria establir un cert paral·lelisme entre aquest grup seva obra és incomplet, especialment quan els crítics que de directors anglesos (Leigh, Loach i Frears) i els membres de millor coneixen la seva obra consideren , (1976) l’americana Generació de la Televisió, una mica anterior i o Abigail’s party (1977), dos films realitzats per a la BBC, formada per directors com Sidney Lumet (1924), Arthur Penn com uns dels més brillants de tota la seva trajectòria. (1922), John Frankenheimer (1930), Robert Mulligan (1925) i Leigh quedà insatisfet del seu primer film per al cinema, William Friedkin (1935) entre d’altres. Aquestes dues generacions (1971), i això el portà cap a la televisió. En no només compartirien la formació en el món de la televisió, aquest mitjà hi va treballar ininterrompudament durant disset també l’interès per a temes de tipus social; per als directors anys dirigint un total de tretze films. El 1988 retorna al món americans alguns d’aquests temes serien: el racisme (Matar a del cinema amb High Hopes, un film crític amb el model un Ruiseñor, R. Mulligan, 1962 o La jauria humana, A Penn, econòmic de Margaret Tatcher. Tot i ser un director molt ben 1966), el sistema judicial americà (12 hombres sin piedad, conegut al seu país el reconeixement internacional no li va Sidney Lumet, 1957), la corrupció al sistema policíac (Serpico, arribar fins que produeix els films Life is sweet (1990) i S. Lumet, 1973) la paranoia derivada de la gerra freda (The Naked (1993) que s’estrenen a tot el món i guanyen premis Manchurian candidate, 1962 i Seconds, 1966 ambdues de J. a diferents festivals. Frankenheimer) o l’exaltació de la violència (Bonnie & Clyde, A. Penn, 1967). L’any 1964 la BBC va decidir iniciar la producció sistemàtica de telefilms. Inicialment, la sèrie es va anomenar “The El Cinema de Mike Keigh presenta, doncs, punts de contacte Wendsday play” i posteriroment, al canviar el dia d’emissió, amb el dels seus compatriotes Loach i Frears i es podria emmarcar “Play for today”. La iniciativa va durar vint anys i va produir dins d’una tradició europea d’un cinema compromès i crític. Però vora cinc centes pel·lícules de temes diversos. Tant Mike l’obra de Leigh va força més enllà d’aquest “clixè”, essent, al meu Leigh com Ken Loach (1936) o Stephen Frears (1941) van entendre, el director més brillant de la seva generació. El cinema treballar en el marc d’aquest sistema de producció. Loach, de Leigh és per sobre de qualsevol altre cosa un cinema de el director de Lloviendo piedras (1993) o Tierra y Libertad personatges. Mentre directors com Loach s’aprofiten dels (1995), va dirigir 9 pel·lícules dins d’aquesta sèrie, especialment personatges per denunciar situacions socials determinades, Leigh entre 1964 i 1970. Mentre que Frears hi va dirigir Sunset inverteix el termes, utilitza determinades situacions socials per Across the Bay (1975), Early Struggles (1976) i Long parlar-nos dels personatges que les viuen. L’obra de Leigh és Distance Information (1979) a més, també va treballar en menys militant i més intimista. Les qualitats de Mike Leigh com altres series de la BBC com “Playhouse” o “Play of the week”. a director d’actors són essencials per al seu cinema. Ja des de Bleak moments (1971), posa a la pràctica un sistema de direcció Tot i la temàtica diversa dels films produïts per la televisió d’actors en el que els obliga a improvisar a partir d’un guió mínim anglesa, els que van esdevenir més populars compartien que els ensenya durant els assajos. Seguint un sistema similar arguments de denúncia social i política. En certa mesura al de John Cassavetes (1929-1989), el pare del cinema aquestes produccions recollien el realisme social proposat independent nord-americà, el rodatge no s’inicia fins mesos pels directors involucrats en el moviment cinematogràfic després d’haver començat els assajos, durant els quals Leigh va britànic anomenat Free Cinema, que tenia com a principals redactant el que serà el guió definitiu. autors Tony Richardson (1928-1991), Karel Reisz (1926- 2002), Lindsay Anderson (1923-1994) i Lorena Mazzetti També com en l’obra de Cassavetes la família sol jugar un paper (1928) i que sorgí a principis dels seixantes. central en els films de Leigh: dels estrenats a Espanya, només

Es prega puntualitat. Es demana a tot el públic que desconnecti els telefons mòbils i qualsevol altre aparell electrònic a bans de començar la projecció 23 de juny del 2005 - Horari: 20.15 Cinemes Imperial

Nacked (1993) i Dos chicas de hoy (1997) no presenten un FITXA ARTÍSTICA nucli familiar clàssic, tot i que s’hi mostra persones que Imelda Staunton Vera comparteixen pis i vida. En definitiva, el cinema de Leigh és Richard Graham George el de comunitats humanes, és un cinema coral. Tanmateix hi Eddie Marsan Reg solem trobar algun personatge femení de gran força emocional Anna Keaveney Nellie i Secretos y Mentiras (1996) i, de forma molt especial, El Alex Kelly Ethel secreto de Vera Drake (2004) en són clars exemples. Daniel Mays Sid Philip Davis Stan La família de Vera Drake està molt unida; tot i no disposar Lesley Manville Mrs Wells de massa recursos econòmics, porten una vida sense grans Sally Hawkins Susan angoixes. La pel·lícula ens mostrarà inevitablement, la Simon Chandler Mr Wells destrucció d’aquesta situació d’equilibri, ja que el drama en un film de Leigh ha d’arribar abans o després. No mancarà però un punt d’esperança al final de la pel·lícula. Mike Leigh FITXA TÈCNICA sempre deixa una escletxa per a l’optimisme al final dels seus Direcció Mike Leigh films, sempre hi pot haver una segona oportunitat per als Guió Mike Leigh seus dissortats personatges. Productor Simon Channing-Williams Àlex Bayés Musica Andrew Dickson Fotografia Dick Pope Muntatge Jim Clark Filmografia* Vestuari Jacqueline Durran Llargmetratges englobats en la serie de la BBC “The Wednesday So John Warhurst play/Play for today”: Hard Labour, 1973 Nuts in May, 1976 Kiss of death, 1977 Abigail’s party, 1977 Who’s who, 1979 Home sweet home, 1982

Altres produccions per a la televisió: , 1975 (30 min.) Knock for knock, 1976 (30 min.) Grown-Ups, 1980 (95 min.) The five minutes film, 1982 (5 min.) Meantime, 1984 (90 min.) , 1985 (96 min.) The short and the curlies, 1987 (18 min.) A sense of history, fragmnet: Two Mikes don’t make a wright, 1992 (22 min.)

Llargmetartges per al cinema: Bleak moments, 1971 High Hopes, 1988 Life is sweet, 1990 Naked, 1993 Secrets and lies (Secretos y mentiras, 1996) Carrer Girls (Dos chicas de hoy, 1997) Topsy-Turvy, 1999 All or nothing (Todo o nada, 2002) Cinema 16: British short films, 2003 (recull de curt-metratges realitzats per directors britànics, s’inclou el curt de Leigh The short and the curlies, realitzat el 1987) Vera Drake (El secreto de Vera Drake, 2004)

*Filmografia extreta de la base de dades: Internet Mobie Database,

Es prega puntualitat. Es demana a tot el públic que desconnecti els telefons mòbils i qualsevol altre aparell electrònic a bans de començar la projecció