Antic Molí de . (Foto J. Estivill / Arxiu Municipal de Constantí).

60 Estudis de Constantí (Constantí), 34 (2018), p. 60-93

PAPERERS I ALTRES OFICIS NO AGRARIS DE CONSTANTÍ: ESPECIALITZACIÓ I MOBILITAT GEOGRÀFICA (1705-1814)

Josep M. Grau i Pujol

En el segle XVIII Constantí participà de l’expansió econòmica i demogràfica de Catalunya. Segons els censos oficials, en aquest període duplicà la població, passant dels 956 habitants el 1718 a 2.205 el 1787. El creixement vegetatiu 1 estigué afavorit per la vinguda de forans. La seva economia en l’època moderna depenia bàsicament de l’agricul - tura, però no hem de menystenir els altres sectors productius. Volem presentar els treballadors de la manufactura del paper i els membres de l’artesanat, en - carregats de proveir la demanda del mercat local i dels pobles del voltant en calçat, vestit, construcció i altres. Una part important dels menestrals eren im - migrants, però també pagesos, sobretot els que vivien als masos.

PAPERERS

El número de molins paperers a Catalunya el 1728 era de 35, el 1775 de 109, el 1785 de 163 i el 1792 de 200; és a dir, en sis dècades es va quintuplicar, senyal evident de la creixent importància del negoci, fruit de l’augment de la demanda, en especial a causa de les exportacions. Si atenem a la ubicació te - rritorial, el 1766 dels 69 molins paperers existents, 25 (36,3%) es concentraven a la conca de l’Anoia i 18 (26%) a la del Francolí-Brugent. Un segle més tard, el 1861 en aquesta darrera conca fluvial encara es registren 28 establiments 2 industrials, d’un total català de 82, la qual cosa representa el 34%. El 1775 la

1 Per conèixer en detall l’evolució demogràfica de la vila us remetem a la monografia de Fran - cesc Cortiella Òdena, Història de Constantí , Constantí, 1981, p. 113-119 i al treball de Manel Güell, “Algunes dades de població absoluta de Constantí”, El Racó de l’Arxiu , (Constantí), primera època, núm. 9 (2004), p. 4-5. Precisament aquest darrer autor calcula que entre 1804-1805, Constantí tin - dria uns 2.072 habitants. Vegeu La crisi durant la Guerra del Francès (1808-1814) al Camp de Ta - rragona , , 2016. 2 Miquel Gutiérrez Poch, Full a full. La indústria paperera de l’Anoia (1700-1998) . Continuïtat i modernitat , Barcelona, 1999, p. 104.

61 conca del Brugent-Francolí produïa el 22,1% del paper a Catalunya, essent la 3 comarca capdavantera l’Anoia, amb un 40,5% del total. A Constantí les referències més antigues sobre la fabricació de paper daten del segle XVI, concretament de 1566, quan Joan de Lau(s), paperaire resident a la vila, signa un conveni de subministrament de paper a dos llibreters, 4 barcelonins. Abans, en el segle XV, ja es tenen notícies de l’existència d’un molí draper. A l’època moderna el molí paperer de Centcelles va rebre diferents denominacions, Molí del Rodolat i Molí d’Escaladei, sempre en relació als titu - lars de la propietat i, precisament a la porta de l’edifici encara s’hi pot veure la data de 1732 i el símbol de la cartoixa (una escala), que tant pot ser l’any d’ad - 5 quisició com el de la seva reforma. En el nucli proper de , a la mateixa conca del Francolí, les referèn - cies de treballadors del paper del segle XVII són sempre de forans. Així, el 1635 es casa a la vila de les Muntanyes de Prades, Salvador Benet, paperer nat a Banyoles, amb Maria Roig. Posteriorment el 1676 hi mor Pere Roc, paperer francès i el 1684 s’hi casa Margarida Francesc, filla d’un altre paperer gal. La comarca amb la que la Riba mantindrà unes relacions humanes més intenses serà l’Anoia, primer amb la Pobla de Claramunt. D’aquesta vila es localitzen els paperers Procopi Vidal, quan es casa amb Maria Riber (1701); Pere Miquel, que es mullera amb la ribetana M. Rosa Català (1706) i Josep-Sebastià Cos - tabella, quan s’enllaça amb Raimunda Riber (1713). Avançant en el segle, els menestrals del paper són d’altres poblacions anoienques: el 1785 mor a la Riba Pere Molins Montsarró, paperer de Capellades (casat amb Maria Rial, amb la qual entre 1747-1763 tindrà sis fills). D’aquesta mateixa localitat és Jaume Móra Pujol, que el 1786 es casa a la Riba amb Rosa Lledó, originària de Súria (Bages). El 1790 Macià Roc Rius, paperer del Carme, es casa a la Riba amb Raimunda Gavarró (ell residia a la vila des de 1783) i finalment el 1795 Fran - cesc Riba Riba, del Carme (Anoia), també paperer, contrau matrimoni amb 6 Francesca Gavarró Torner. A través dels testaments, el 1703 documentem a Constantí un paperer de 7 Roda de Ter (Osona), de nom Valeri Bertran, i Ramon Amigó anteriorment

3 Miquel Gutiérrez Poch, “La manufactura catalana a la segona meitat del segle XVIII”, Pedral - bes (Barcelona), 8-I (1988), p. 358. 4 Josep M. Madurell Marimon, El paper a les terres catalanes , vol I, Barcelona, 1972, p. 561. 5 Per a una síntesi de l’evolució històrica dels molins de farina i paper us remetem a l’estudi de M. Assumpta Cerdà, Josep M. Roca i Josep M. Sabaté, Notes per a l’estudi dels molins hidràu - lics de l’antic terme de Centcelles , Constantí, 1992. Posteriorment J. Sánchez Real aporta una va - loració pericial del molí paperer el 1802, “El molino papelero de Centcelles”, Estudis de Constantí (Constantí),12 (1996), p. 27-40. 6 Valentí Gual Vilà,“Immigració dels paperers a la Riba durant la baixa edat moderna a través del registre parroquial”, Miscel·lània Ribetana (La Riba), 4 (1993), p. 253. Pel cas d’ dispo - sem de la monografia de Jordi Cáceres-Silva, La participació d’Alcover en la Catalunya industrial: els molins paperers , Alcover, 2002, que en les pàgines 91-100, relaciona les nissagues de paperers que hi treballen, però no en consta cap de Constantí, només hi ha dos cognoms comuns (els Cases i els Tomàs). 7 Jordi Anglès i Josep M. Grau, “Testaments solts de Constantí conservats en els fons parro -

62 Escut de la Cartoixa d’Escaladei i any d’adquisició o reforma del molí paperer d’Escaladei. (Foto J. Estivill / Arxiu Municipal de Constantí).

8 anota al paperer Jacint Rodolat (1695). J. Sánchez Real ja esmenta a Cons - tantí la presència de diferents paperers de la nissaga Font: Jaume (1697), Pere 9 (1700), Josep (1718) i Jeroni (1734). El llibre de defuncions de Constantí entre 1690-1695 registra els enterraments d’albats del paperer Pere Homs, nat a Ca - pellades i casat amb Magdalena Boronat (morta el 1698). El 1696 sabem que es confirma la filla del paperer Jaume Homs. Com que la gestió de l’explotació dels molins es feia per arrendaments pe - riòdics, és habitual la presència i alternança de paperers d’arreu de Catalunya. La mateixa itinerància es pot constatar en altres oficis especialitzats, com per exemple els vidriers o els terrissaires. En el cas de Constantí la major part dels treballadors del paper procedien de la comarca de l’Anoia (69,2%), de Calaf el llinatge dels Torra; de Capellades els Bargalló, Cases, Colom, Font, Guarro, Puiggener, Raventós i Tomàs); de Jorba els Pagès; de la Pobla de Claramunt quials de Constantí, Reus i Montblanc”, Estudis de Constantí , (Constantí), 29 (2013), p. 135-170. 8 Onomàstica del terme de Constantí , Barcelona, 2008, p. 202. 9 «Papeleros de Centcelles (Constantí-Tarragona)», Temps sota control. Homenatge a F. Xavier Ricomà Vendrell , Tarragona, 1997, p. 501-511. En aquest article també s’aporten les filigranes de diversos paperers. Del mateix autor vegeu el treball «Constitución de una compañía en un arren - damiento del molino papelero de Centcelles», Estudis de Constantí (Constantí), 19 (2003), p. 49- 52, on es refereix als paperers Jaume i Jeroni Font (1712). Isabel Companys Farrerons esmenta també a un paperer de cognom Font, «El capbreu dels censos i censals de la comunitat de preveres i beneficiats de l’església de Constantí de 1593», Estudis de Constantí (Constantí), 32 (2016), p. 71-131.

63 Molí paperer d’Escaldei. (Foto J. Estivill / Arxiu Municipal de Constantí). els Costes, Guarro i els ; de Santa Margarida de Montbui, els Planes i de Vilanova del Camí, els Claramunt. En segon lloc segueixen els originaris del Camp de Tarragona (15,4%), especialment de Constantí, on molts d’ells són descendents de paperers que s’havien instal·lat ja a la vila. Altres territoris d’on provenen els paperers són el Penedès, com Sant Sadurní d’Anoia, amb les fa - mílies Julià i Romeu; el Pla del Penedès (11,5%), amb els Brugeres i més pun - tualment la Plana de Vic (3,9%), amb el llinatge Cases. Alguns paperers només els detectem temporalment, però d’altres arrelaran. Una població gairebé ab - sent és la Riba, únicament són padrins de bateigs o testimonis de casaments. La causa sembla senzilla ja que els molins d’aquesta vila de les Muntanyes de Prades eren més importants i els de Constantí no eren tant atractius; és a dir, el flux havia de ser en sentit contrari: paperers de Constantí hi emigrarien, si més no les seves filles, en una predisposició a l’endogàmia professional, a fi d’aprofitar el coneixement de l’ofici per part femenina i així participar en les tas - ques d’elaboració. El trasllat de paperers de Capellades i la Pobla de Claramunt a altres cen - tres manufacturers del paper, també el detecta Àngels Torrents en el segle XVIII 10 a Sant Pere de Riudebitlles.

10 «Aproximació del moviment demogràfic d’una població paperera: Sant Pere de Riudebitlles

64 Tal com afirma Miquel Gutiérrez, el dinamisme paperer de l’Anoia va crear una sèrie d’externalitats que provocà la presència de paperers d’aquesta àrea 11 arreu de Catalunya, fet que es confirma plenament a la Riba i a Constantí. Lloc de naixement dels paperers habitants a Constantí (1705-1814)

Anoia (18) —Calaf: 1 —Capellades: 10 —Jorba: 1 —La Pobla de Claramunt: 4 —Santa Margarida de Montbui: 1 —Vilanova del Camí: 1 El Camp de Tarragona (4) —Constantí: 4 Osona (1) —Vic: 1 El Penedès (3) —El Pla del Penedès: 1 —Sant Sadurní d’Anoia: 2 Total: 26

Conèixer amb qui es casen els paperers establerts a Constantí, també és un indicatiu a remarcar, perquè en dependre la vila de l’agricultura, la majoria opten per dones filles de pagesos, la qual cosa ens pot fer suposar que podrien combinar les feines del molí amb les de la terra, més estacionals, sobretot quan no hi havia aigua disponible per la manufactura. Tampoc hem d’oblidar els ca - saments de les seves filles amb altres membres de l’ofici forasters, amb la qual cosa a vegades es casen a Constantí, però no hi resideixen, tenim exemples 12 de paperers de la Riba i del Catllar. Respecte les professions dels progenitors de les mullers dels paperers, la majoria són del sector primari, un 64% si englobem a l’ermità; la resta (36%), pertanyen al secundari, però vinculats amb el seu treball, sigui també en el paper, els molins o els draps.

1675-1799», Quaderns d’Anàlisi Geogràfica , (Bellaterra), 10 (1987), p. 89-116. També a Ripollet (Vallès Occidental) el primer molí paperer conegut, data de 1682 i era gestionat per la família Ricart, oriünda de la Pobla de Claramunt, Miquel Sánchez González, «Els molins de la conca inferior del riu Ripoll (s. X-XVIII ) (i II)», Arraona (Sabadell), 25 (2001), p. 11-26. Sobre el País Valencià disposem de l’estudi de Joan Castelló Mora, «Paperers foranis i immigrants a Ontinyent (segles XVIII -XIX )», Alba. Revista d’Estudis Comarcals de la Vall d’Albaida , (Ontinyent), 26 (2015), p. 104-117. 11 Miquel Gutíerrez, Full a full, op. cit. p. 75. 12 Segons Manuel M. Fuentes Gasó, la indústria paperera al Catllar va sorgir a la segona meitat del segle XVIII , El Castell, vila i terme del Catllar. Segles XII -XVIII , vol. I. ,1999, p. 700.

65 Oficis dels pares de les esposes dels paperers nascuts o habitants a Constantí (1705-1814)

Sector Primari (8) —Pagès: 8 Sector Secundari (5) —Moliner: 1 —Paperer: 2 —Paraire: 2 Sector Terciari (1) —Ermità: 1 Total: 14

Nota: També hem inclòs les mullers dels paperers en segones i posteriors núpcies.

Gràcies a altres estudis podem establir comparacions, així, a l’Anoia el 52% dels paperers escollia dones procedents de la pagesia, però existia una major presència de les filles de companys en l’activitat (21%). Oficis dels pares de les dones dels paperers de l’Anoia segons els re - gistres parroquials (1685-1804) —Pagès: 87 —Paperer: 35 —Altres: 46 Total: 168

Font: Miquel Gutiérrez Poch, Full a full… p. 71

La matèria prima per a la fabricació del paper eren els draps vells. En els molins de la Riba i Alcover a començament del segle XIX , tenim notícia que els comerciants Moragues, de Valls-Tarragona, els hi subministraven a canvi de la venda del paper elaborat, el qual a la vegada servia per a proveir les conces - sions estatals ( Asientos ) de paper segellat, per a les quals els petits productors no disposarien de capital, ni producció suficient per optar a les subhastes pú - bliques. Gràcies a un full de comptes dels anys 1800-1801 dels Moragues, sabem que aquests comerciaven amb paperers d’Alcover (Ignasi Tomàs, Antoni Tomàs i Jaume Ponts), la Plana (Domènec Andreu) i la Riba (Salvador Amill, Agustí Bas, Agustí Bas, Josep Camps, Antoni Camps, Lluís Carbó, Joan Carbó, Francesc Carnicer, Isidre Ferrer, Ramon Ferrer, Salvador Lledó, Josep Riber, 13 Andreu Roig i Pau Soler). L’obligada relació dels paperers de Constantí amb comerciants també la verifiquen els llibres parroquials i a través d’ells sabem

13 AHT, Fons Patrimonial Moragues, sign. 1.296. Miquel Gutiérrez Poch tracta el tema dels costos de la fabricació del paper i la importància del subministrament dels draps per fer la pasta en l’article, “Trabajo y materias primas en una manufactura preindustrial: el papel”, Revista de His - toria Industrial (Barcelona), 4 (1993), p. 147-157.

66 Molí paperer d’Escaldei. (Foto J. Estivill / Arxiu Municipal de Constantí). que Domènec Cases tenia tractes amb Francesc Sunyer, negociant de Reus; Ramon Julià amb Llorenç Verderol, comerciant de Tarragona i Jaume Costes, amb Jaume Socies, de similar professió, de Constantí. Atenent que la matèria prima venia de fora i el producte manufacturat també s’havia de transportar a altres llocs per a la seva comercialització, la proximitat de Constantí al mar era idònea per a l’embarcament marítim, sense oblidar la bona climatologia que afavoria l’assecatge dels fulls. L’inconvenient, però, era el poc cabdal del riu Francolí, que limitava la força motriu i el volum de fabricació de paper. Convin - dria realitzar un exaustiu buidatge de manuals notarials i de comptabilitat co - mercial per compendre millor l’explotació del molí de Centcelles, a més de completar dades sobre el segle XIX , perquè en aquest segle els moviments la - borals dels paperers continuaran i caldria prosseguir aquesta línia d’investiga - 14 ció. Paperers documentats a Constantí (1705-1814) — Bonaventura Bargalló, paperer, fill de Josep i Magdalena, de Capellades (Anoia), habitant a Constantí. El 1736 es casa amb Teresa Giró Celdoni; en la

14 Vegeu l’article: “Migracions entorn la indústria del paper. Relacions humanes entre Alcover i la Riba (segles XIX-XX)”, Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs (Alcover), 115 (2008), p. 8-16.

67 Porta d’entrada a la finca de l’Hort del Moliner, davant del molí paperer. A la fusta que fa de din - tell de la porta, s’hi ha marcat la data de 1721 (Foto J. Estivill / Arxiu Municipal de Constantí). celebració actuen de testimonis Josep Garriguet, espardenyer, i Antoni Marsal, llicenciat. — Francesc Bellver, paperer. El 1745 actua de testimoni en un casament d’un mestre de cases de Constantí, en companyia de Francesc Torrents, del mateix ofici. — Josep Brugueres Torà, paperer natural del Pla del Penedès, fill de Josep, pagès, i de Rosa. El 1800 es casa amb Tecla Soler Ravell (filla de pa - gesos de Constantí). El primer consta «de esta part cerca tres anys en la pre - sent vila»; és a dir, arribat el 1797. Tenen diversos fills a Constantí (1801, 1804, 1805, 1807, 1817 i 1819). — Domènec Cases, paperer, fill de Joan, pagès de Vic, i de Paula, casat amb Maria Rosa Torner. El 1735 a Constantí bategen a una filla (els seus pa - drins són Francesc Tiana i Maria Tosalva, tots de Capellades). El juny de 1737 es mor la seva esposa i en aquest mateix any es casa a Constantí en segones núpcies amb Maria Llaberia, filla d’un pagès de Vilanova i la Geltrú (Garraf), (el testimoni del ritual és el cirurgià Magí Cerdà). Del matrimoni, el 1738 en neix una nena (el seu padrí serà Magí Cerdà, cirurgià), el 1739 un nen, el 1742 una altra filla (el seu padrí és Pere Llaberia, pagès de Vilanova i la Geltrú) i el 1744 un fill, (del darrer en seran padrins Francesc Bover, pedranyaler de Valls, i Isa - bel Ferrer, de Vilanova i la Geltrú). El 1747 Cases actua de testimoni en el ca - sament del paperer Pere Raventós. El 1750 es casa en terceres núpcies amb Teresa Martra (filla d’Antoni, paraire de Reus; ella aleshores era vídua de Josep Maseres, daguer de Barcelona). D’aquest enllaç el 1751 en naixerà una nena

68 (els seus padrins són Joan Cases, paperer, germanastre i Paula Martra), el 1753 un nen (en el bateig actuen de padrins Felip Cases, argenter, i Maria, mu - ller de Francesc Sunyer, negociant), tots de Reus, i el 1756 tenen una nena (consten de padrins Antoni Amat, peller, i Maria, muller d’Antoni Martra, tots de Reus). — Joan Cases Llaberia, paperer, de Constantí; fill de Domènec, paperer, i de Marina, de Constantí. El 1757 es casa amb Paula Martra (filla d’Antoni, pa - raire de Reus). Dos anys abans Cases ja figura com a testimoni en cerimònies matrimonials i en el seu casament hi són presents els paperers Jaume Raven - tós i Francesc Torrents. El 1758 la parella infanta una nena (els padrins són Domènec Cases, paperer i avi, i Maria Martra, àvia de la criatura). El 1760 tenen una nova filla (els padrins són Simó Oliva, guanter de Reus, i Teresa Cases, oncles). — Jacint Colom, fadrí paperer, de Capellades, casat amb Josepa Montse - rrat, habitants a Constantí (1784-87 i 1801). — Jaume Costes, paperer natural de la Pobla de Claramunt, casat amb Rosa Riba (es), de Vilanova del Camí. Tenen fills a Constantí els anys 1780, 1783,1785 (fa de padrí el paperer Ramon Guarro, de la Riba), 1787 (el padrí és Josep Ferrer, paperer de Capellades),1790 (els padrins són Jaume Socies, negociant de la vila i Antònia Fontana) i el 1792 (els padrins són Josep Costes, paperer i Josepa Massó). — Josep Costes, paperer, germà de l’anterior (1792), suposem que també és de la Pobla de Claramunt. — Feliu Fabregat Rosselló, paperer, fill de Feliu, pagès i Paula, el 1760 es casa amb Anna Maria Martí Gavaldà, filla de Josep, pagès, i de Josepa, tots de Constantí. Hi actuen de testimonis els ferrers Josep Martorell, pare i fill ho - mònims. Tres anys abans, Fabregat, encara fadrí, apareix com a testimoni en una boda a Constantí. — Antoni Ferrer Llorenç, paperer nat a Constantí, fill de Rafel i Teresa, pa - gesos, «habitant set anys ha» [1801], en lo molí paperer de Manuel Oliva, en el terme de Rojals. El 1808 es casa a Rojals, amb Maria Oliva Esteve, de pares nats a Alcarràs (El Segrià). Els seus capítols matrimonials els protocolitza el notari d’Alcover Josep Garcia. — Francesc Font, paperer, de Capellades, casat amb Teresa Gavaldà, pre - sents a Constantí el 1709. — Jaume Font, paperer, germà de l’anterior, suposem també de Capella - des, casat amb Margarida Costa, el 1711 tenen un fill a Constantí (fa de padrí el referit Francesc Font) i el 1714 en bategen un altre. L’any 1713 ell, en reci - procitat, fa de padrí en el baptisme d’un fill del seu germà Francesc. — Jeroni Font, «mestre paperer». El 1712 estava casat amb Maria Ribera, i el 1717 amb Maria Martí, amb qui té un fill a Centcelles. El 1719 en les partides consta que el molí paperer era del canonge Rodolat. — Jaume Guarro, fadrí paperer, «natural se creu de Capellades», mor a Constantí el novembre de 1715.

69 — Joan Guarro, paperer, natural de la Pobla de Claramunt, casat amb Isa - bel Martí. El 1763 bateja una filla a Constantí; els seus padrins són Joan Roig, pagès, i Maria, muller de Cristòfor Miquel, paperer, els tres darrers de la Riba. El 1765, en la cerimònia de bateig d’un altre fill, el padrí és el mateix darrer me - nestral. — Ramon Julià Formosa, paperer natural de Sant Sadurní d’Anoia, fill de Rafael (o Josep), i de Maria. El 1793 es casa a Constantí, amb Antònia Costes Riba, nascuda a la Pobla de Claramunt i des de 1779 habitant a la vila camp - tarragonina (a la cerimònia nupcial fa de testimoni Joan Llorenç, paperer). El 1800 donen a llum a un fill a Constantí (fa de padrí Llorenç Verderol, comerciant de Tarragona); el 1804, un altre infant (fa de padrí Jacint Colom). El 1809 ja vidu, Ramon contrau segones núpcies a la vila amb Antònia Vallès Cuscó, de la Granada del Penedès, filla de Jaume, paperer, i de Rosa (els capítols matri - monials els autoritza el notari de Reus Gabriel Figuerola). — Joan Llorenç Claramunt, paperer i cotoner, originari de Vilanova del Camí, casat amb Maria Cerdà, de Constantí. En un bateig de 1793 fa de pa - drina Antònia Domènec, de Picamoixons. El 1803 a Constantí trobem un altre cotoner (i pagès): Ramon Francesc, natural de les Destres (Aiguamúrcia, casat amb Maria Cerdà). —Miquel Marcoval, paperer, casat amb Càndida Soteres, el 1768 bategen una filla a Constantí (el seu padrí és un pagès del Catllar). — Bartomeu Mestre, paperer, casat amb Francesca Figueres, tenen un fill el 1736. — Andreu Oller Pijoan, paperer, fill de Miquel, del mateix ofici i de Maria, aquesta de la Riba. El 1814 es casa amb Francesca Terrida Carbó, filla d’un pagès de Constantí. — Josep Pagès Bou, paperer, de Jorba (Anoia), fill de Ramon i Rosa (el darrer, fuster de la mateixa vila). El 1768 es casa amb Maria Raventós Isern, filla de Pere i de Maria, ell paperer, ambdós habitants a Constantí (a la cerimò - nia fan de testimoni dos paperers fadrins, Pau Gilabert i Martí Torrents). El 1769 tenen una filla (fan de padrins Pere Raventós, avi, i Josepa, muller de Jaume Raventós, tia de la nena). El 1774 el llibre de baptismes anota un altre fill (fan de padrins Antoni Torrents, paperer, i Magdalena Oller). El 1796 un fill, Antoni Pagès Raventós, de Constantí, es casa a la Riba amb Antònia Isern, de la da - rrera vila, on Gual documenta el naixement de tres fills entre 1797 i 1814, però cap entre 1801-1814, anys quan sembla que s’absentaren. — Pau Planes Barrós, paperer, vidu de Maria Sicart, fill de Josep, pagès de Santa Margarida de Montbui (Anoia). El 1766 es casa amb Llúcia Escardó, filla d’un pagès i vídua de Joan Peguera, pagès, ambdós de Constantí. Hi actua de testimoni l’ermità de Sant Bartomeu (Gabriel Cerdà). Posteriorment es re - gistren els bateigs de diferents filles: 1767, 1776 i 1778 (en un, fa de padrí Pere Mir, pagès de vila). — Joan Puiggener Bru, paperer, fill de Josep i Àngela, naturals de Cape - llades (Anoia), (el primer, habitant al Catllar). El 1799, es casa amb Maria

70 Conillera Mercader, filla d’un pagès de Constantí, fa de testimoni un boter de la vila (Francesc Golorons). — Pere Raventós Ramoneda, paperer habitant al molí paperer dels pares cartoixans a Centcelles, fill de Pau, paraire, de Capellades (Anoia), i de Ma - drona. El 1747 es casa amb Ignàsia Isern Miquel (filla de Josep, ermità de Sant Llorenç, els darrers de Constantí). Amb ella, el mateix any tenen una nena, en són padrins el seu germà Jaume i Maria Isern, aquesta de Vila-seca. El 1755, a la cerimònia de baptisme d’un fill, fa de padrí un peller de Reus (Simó Oliva). El 1774 trobem al Pere com a testimoni en la boda d’una filla d’un boter cons - tantinenc i el 1779 en el casament de la filla de l’escultor Gabriel Guàrdia i, fi - nalment, el mateix any, un fill del Pere (Domènec), dedicat a la ferreria, es casa a Constantí. — Jaume Raventós Ramoneda, paperer de Capellades, «habitant de molts anys a esta part, en lo Archebisbat de Tarragona», germà del Pere. El 1757 es casa amb Josepa Cerdà Escardó, filla d’un pagès de Constantí i fan de testi - monis un ferrer (Pau Martorell) i un teixidor de lli (Feliu Garriga), tots de la vila. El 1759 augmenten la família amb una filla (fan de padrins Gabriel Cerdà, er - mità de Sant Bartomeu) i Ignàsia Isern, muller de Pere Raventós, paperer, tia) i de nou el 1760 amb un nen (fan de padrins Pere Raventós, oncle i Francesca Cerdà, àvia). A la partida de baptisme consta que el Jaume habita a l’ermita de Sant Bartomeu, de Constantí. El 1771 en el bateig d’un fill d’un pagès de Cons - tantí consta que el Jaume resideix al molí paperer del Catllar, població on morirà 15 el 1780. — Josep Raventós, paperer, casat amb Antònia Oliver, la darrera del Cat - llar. En un bateig de 1787 fa de padrí Pere Raventós i, posteriorment, el 1793 infanten un altre nadó. El 1803 trobem a un Josep Raventós, paperer, casat amb Magdalena Ferrer, del Morell, segurament es tracta de la mateixa persona tornat a casar. — Domènec Raventós, paperer i draper, casat amb Magdalena Nogués (1792). — Josep Romeu Arnalt, paperer natural de Sant Sadurní d’Anoia, «y de algun temps a esta part, habitant en lo molí paperer, terme de Centcelles», fill de Josep, pagès, i de Maria. El 1790 es casa amb Raimunda Batet Queralt (nascuda a , filla de Pere, moliner, i de Maria, la darrera, del Morell). A Constantí tindran diversos fills (1791,1794,1797,1799, 1802 i 1805). Entre els padrins sobresurten els pagesos i tres mestres de cases (Llorenç Mir, Antoni i Josep Llorenç). — Sebastià Tomàs, paperer de Capellades (Anoia), casat amb Maria Ba - talla. El 1769 en un bateig d’un fill seu, fa de padrí el paperer Miquel Marcoval. El 1795 un fill del primer, Miquel, pagès, es casa a Constantí amb Teresa Isern Roig (filla de pagesos). El 1806, una vegada enviudat, el darrer contrau sego - nes núpcies amb Teresa Catà Rosselló, de la vila.

15 El manual de 1780 de Josep Clot Blet, notari de Reus, transcripció a cura de Roser Puig Tàrrech, Barcelona, 2015, doc. 131-133 i 157.

71 — Josep Torra, paperer de Calaf, casat amb Francesca Esteve. El 1784 porten al món un nadó (el seu padrí de fonts és Jacint Colom, paperer). — Francesc Torrents, paperer, casat amb Maria Isern. El 1744 tenen un fill (fa de padrí Aleix Torrents, pagès de Constantí). El 1746 donen a llum a una filla (fan de padrins Josep Isern, de Vila-seca, i Rosa Soler, de Constantí). Abans, el 1745 fa de testimoni en l’enllaç d’un mestre de cases constantinenc i el 1757 en una boda del paperer Joan Cases. El mateix any tenen un fill (fan de padrins Pere Soler, pagès, i Maria, esposa de Pasqual Sabater, boter, tots de Constantí). El 1761 són pares d’una altra nena (els padrí és l’oncle, Martí Torrents, pagès de la vila). El 1769 una filla del matrimoni Torrents-Isern, Rosa, es casa amb Marià Ferrer, paperer, fill de Pere, pagès de Sant Andreu de Pa - lomar, «habitant de molts anys en lo lloc de la Riba», (en la cerimònia fa de tes - timoni el mestre de cases Joan Llorenç, menor). — Martí Torrents Isern, paperer, de Constantí, fill de Francesc, de la ma - teixa professió, i de Maria. El 1771 es casa amb Teresa Gil Guiló (filla de Do - mènec, pagès). Un any abans el primer apareixia actuant de testimoni en una boda a Constantí. En els registres de baptismes la grafia de la seva muller a vegades apareix en plural (Gils). El 1768 la parella té un fill (els padrins són Josep Catà, pagès de Constantí, i Paula Domingo, de la Riba). El 1773 tenen un nadó, el 1776 una filla (el padrí és el paperer Antoni Torrents, de la Riba), el 1778 un fill (la padrina és Paula Domingo, de la Riba), el 1780 un altre nen (el padrí és Antoni Vidal, pagès de Constantí), el 1782 bategen un altre fill (fa de padrí Sebastià Ferrer, paperer de Valls) i el 1785 tenen de nou un nen (fa de padrí Gabriel Giró, pagès de la vila). A través de Valentí Gual, sabem que a la Riba hi vivia un germà seu, també paperer, Antoni Torrents Isern, casat amb Paula Domingo, que entre 1776 i 1798 tindran nou fills. El primogènit (Martí T. D.), el 1801 es casa a la Riba amb Antònia Roig. El 1821 un altre fill, Francesc (T. D), paperer, es casa a la Riba amb Francesca Siurana. — Joan Torrents Gil, paperer, fill de Martí i Teresa, de Constantí. Gràcies a les proclames matrimonials, sabem que el 1809 es casa a la Riba amb Fran - cesca Vinader, d’aquesta darrera població, on establiran la seva residència. — Pere Valls, paperer, natural de la Pobla de Claramunt (Anoia), habitant a Constantí el 1735, casat amb Maria Torner, quan tenen una filla en aquesta vila camptarragonina (fa de padrí Salvador Brocà, apotecari). El 1740 bategen una segona filla. — Antoni Vidal, paperer. El 1771 figura de testimoni en el casament de la parella de paperers Torrents-Gil. Els llibres també fan esment de les obres re - alitzades al molí paperer el 1764, a càrrec del mestre de cases Ramon Pedrós.

Observacions: Per facilitar la consulta de les nissagues papereres, l’ordenació dels paperers és alfabètica, les dades les hem extret en la seva majoria dels llibres de matrimonis i baptismes del fons parroquial de Constantí (AHAT), encara que mancaria fer una cerca exaustiva en els de defuncions. Si no s’indica el contrari, els paperers resideixen al molí paperer de Centcelles, terme de Constantí, propietat a partir de la segona meitat del segle XVIII de la Cartoixa d’Escala Dei.

72 Molí de Constantí o de l’Arquebisbe. (Foto J. Estivill / Arxiu Municipal de Constantí).

Paperers que viuen fora de Constantí esmentats en els llibres de baptis - mes i matrimonis de la parròquia: —Josep Riber Oller, paperer de la Riba, fill de Bernat, pagès del mateix poble. El 1725 es casa a Constantí amb Ignàsia Novell Serra, filla d’un pagès de Vila-rodona. — Josep Figueres, paperer de Tarragona. El 1748 fa de padrí en el bateig d’un fill de Josep Moragues, pagès de Constantí, i de Maria Figueres. — Bonaventura Eloi, fadrí paperer. Fa de padrí en el bateig d’una filla d’un pagès de Constantí. — Pau Selabert Camps, paperer habitant al Catllar, fill de Josep i d’Anna, de Torelló (Osona). El 1770 es casa a Constantí amb Tecla Mercader Roig, filla d’un pagès. — Pau Riber, paperer de la Riba. El 1773 fa de testimoni en un casament d’un vidu pagès, realitzat a l’ermita de Sant Bartomeu (Centcelles). — Josep Camps, paperer de la Riba. El 1775 fa de padrí en el bateig de Sebastià Serrahima, pagès del mas del mateix nom de Centcelles. — Antoni Torrents, paperer, veí de la Riba. El 1776 fa de padrí en el bap - tisme d’una filla del paperer Martí Torrents, de Constantí. — Marià Farrés, paperer de Valls. El 1782 fa de padrí en el bateig d’un fill del paperer de Constantí Martí Torrents.

73 — Josep Nogués, paperer de l’Albiol. El 1785 fa de padrí en un bateig d’un fill de Francesc Nogués, pagès d’Alcover, habitant al Mas Pellisser de Cons - tantí. — Ramon Guarro, paperer de la Riba. El 1785 és padrí d’un fill del paperer Jaume Costes. — Lluís Carbó Roig, paperer de la Riba. El 1802 es padrí en el bateig d’un fill d’una germana seva (Raimunda).

MOLINERS

Una dedicació paral·lela a la de paperer en l’aprofitament dels recursos hí - drics, era la de moliner de farina, una professió dedicada a la moltura de cereals panificables, bàsica per a l’alimentació. També era una tasca de caràcter tem - poral a causa de la gestió en arrendament, fet que comportava la vinguda de famílies forasteres: en un segle n’hem pogut documentar almenys una vintena, la majoria procedents del Camp de Tarragona (prop de tres quartes parts), se - guides de les naturals de la Baixa Segarra (gairebé una quarta part) i amb un sol representant, la Vall d’Àger. En ocasions es tracta de nissagues on el pare i el fill es dediquen a la mòlta (Aluja, Castany i Prats). També en els casaments o baptismes, sovint hi apareixen paperers com a testimonis o padrins, en estar en el mateix terme de Centcelles. Caldria seguir investigant aquesta temàtica en els fons notarials de Tarragona i Reus i en el fons municipal de Reus. Origen dels moliners de farina habitants al Molí de Reus, terme de Cent - celles (1705-1814)

El Camp de Tarragona (13) —Alcover: 2 —L’Aleixar: 3 —Bràfim: 1 —: 1 —El Pont d’Armentera: 1 —: 1 —Tarragona: 2 —Vilanova d’Escornalbou: 1 —: 1 La Conca de Barberà-Baixa Segarra (4) —: 1 —: 2 —: 1 La Noguera (1) —La Vall d’Àger: 1 Total: 18

74 Molínet del Mas de Mascaró, just on comença el terme municipal de Tarragona. (Foto J. Estivill /Arxiu Municipal de Constantí).

Moliners de farina que resideixen a Centcelles segons els llibres de bap - tismes i matrimonis (1705-1814) — El 1705 consta com habitant al Molí de Reus Josep Miquel, pagès. — Els anys 1709 i 1712 hi resideix Llorenç Font (casat amb Elisabet Rà - fols). — El 1711 hi habita Climent Fonts. — Francesc Tusquelles, moliner, casat amb Magdalena Roig. El 1711 ba - tegen una filla. — Joan Martí Blanc, moliner nascut a l’Aleixar i fill de pagesos, «en esta vila de Constantí habitant», de pares del Rourell. El 1715 es casa amb Maria Jornet. — Josep Soler, fill de Joan, hi habita el 1715. El 1724 en les partides consta com a pagès i es qualificat amb el renom de moliner. —Pere-Joan Martí, moliner, nat a l’Aleixar, casat amb Maria Jornet (1717). —Joan Martí, moliner, casat amb Teresa Alberic. El 1717 hi resideixen. —Ignasi Elies, moliner (1718). —Gabriel Soler Badia, fill de Gregori, de Bràfim, ambdós moliners. El 1720 es casa amb Maria Franqués, (filla d’un pagès de la Riera i vídua d’Ignasi Elies, moliner difunt). —Joan Vallès, moliner, casat amb Magdalena Voltes (1723). —Llorenç Font, moliner, casat amb Susanna Aixemús (1725-27).

75 —Antoni Prats Batet, moliner, fill de Josep i de Paula, de Seguer (Pontils). El 1735 es casa amb M. Anna Marsal, filla d’un pagès de Constantí. Dos anys abans ja el trobem de padrí en un bateig a la vila. —Francesc Prats Tarragó, moliner, fill de Pau i de Llúcia, també moliner, de Seguer, el primer vidu de Teresa Soler, de Vila-seca. El 1735 es casa amb Maria Mir Puig, filla de pagesos de les Franqueses del Codony (Constantí). —Joan Gener Corbella, moliner, fill de Josep, ambdós de Vallfogona de Riucorb, el 1727 es casa amb Teresa Cerdà, filla d’un pagès de Constantí. —Rafael Perelló, pagès. El 1738 consta com a resident al molí de Reus. —Martí Roca, moliner (1740). —Josep Salvador, moliner (1744). —Marc Borrell, moliner, casat amb Antònia Pellisser. En un bateig d’una filla seva, el 1751 fa de padrí el paperer Domènec Cases. El 1756 tenen un altre fill a Constantí. —Antoni Prats, moliner, casat amb Maria Marsal (1754). —Josep Roig, moliner, casat amb Antònia Fortuna (1755). —Domènec Castany, moliner, natural de la Vall d’Àger, fill de Francesc, també moliner i Concòrdia, veí de Tarragona. El 1759 s’emmullera a Constantí amb Teresa Pàmies Canals, de . —Josep Rubió, moliner (1763). —Joan Golorons, moliner, el 1765 actua de testimoni. El 1769 un fill de Josep Golorons, moliner, es casa amb la filla d’un apotecari. —Francesc Golorons, moliner (casat amb Antònia Ballester), documentat entre 1766-1773. — Isidre Aluja Mateu, moliner, fill de Pau, moliner nadiu del Pont d’Armen - tera. El 1776 es casa amb la filla d’un pagès de Constantí (Maria Veciana) i el 1777 bategen a una nena. — Antoni Ventura Ferrer, moliner, fill d’un pagès de Vilaplana. El 1776 es mullera amb Tecla Gavaldà, porten al món criatures entre 1780-86. — Jaume Teixell, moliner de Riudecanyes (1778). — Salvador Soler, moliner, natural de Tarragona, casat amb Rosa Teixell, de Riudecanyes (1778-1789). — Joan Garcia, moliner, natural d’Alcover, casat amb Tecla Ivern, de Vila- seca (1779). — Joan-Baptista Siurana, moliner, de l’Aleixar, casat amb Tecla Barceló (1781-82). — Joan Huguet, moliner nascut al Pla de Santa Maria, casat amb Magda - lena Oliva, de Tarragona (1792-95). El 1805 consta casat amb Paula Solanes. — Maria Aimeric, de la Cirera (Llorac), filla de pagesos, vídua de Carles Font, moliner de Constantí. El 1795 es casa amb Josep Llagostera, vidu pagès. D’aquest petit nucli de la Cirera, el 1721 ja trobem un emigrant pagès a la vila camptarragonina (Francesc Aimeric, casat amb Teresa Balcells). — Isidre Solanes, moliner nat a Tarragona, casat amb Maria Blasi, de Valls (1798).

76 — Josep Giralt Tomàs, moliner nascut a Alcover. El 1804 s’enllaça amb Francesca Martorell Ferrer (filla de Feliu, ferrer d’ofici), amb la qual té fills els anys 1805 i 1810. — Ramon Rom Bargalló, moliner, fill de Josep i Francesca, els dos de Vi - lanova d’Escornalbou. El 1806 es casa amb Magdalena Montaner (de pares de Falset). — Pau Tous, moliner, casat amb Francesca Bofarull (1808).

Observació: La majoria d’aquestes persones citades resideixen al molí fariner conegut com Molí de Reus, a Centcelles, terme de Constantí i parròquia de . Encara que no siguin residents als molins de Constantí, ens agradaria esmentar el casament celebrat a la vila entre Magí Riber, moliner habitant al molí del Pont de Valls i la constantinenca Caterina Reig Llorenç, (filla de pagesos).

ARTESANS

L’economia de Constantí en el segle XVIII era de base agrària i per a proveir de serveis als seus habitants, hi havia un petit grup de menestrals. Segons una estadística redactada a les darreries del segle XVIII, recollida per Josep Reca - sens Comes, la tranformació del vi en aiguardent ocupava a 28 olles; el molí de farina tenia tres moles, hi havia cinc premses d’oli, dos forns de rajoles i dos de pa. El sector tèxtil ocupava a 8 teixidors de lli i 6 de seda, que treballaven 16 telers de lli i 60 torns de filar cotó, seguien 9 mestres de cases, 6 boters, 4 escultors, 4 ferrers, 3 fusters, 2 sastres i 2 sabaters, si bé hem de dir que els 16 llibres parroquials no fan esment de cap veler o teixidor de seda. La mobilitat laboral dels artesans és un fenomen que es produeix arreu de Catalunya, a la Conca de Barberà també l’hem documentat a Montblanc, on en el darrer quart de segle XVIII, entre els nouvinguts, els menestrals repre - senten un 57% del total, en aquella vila sobresurten els sabaters, teixidors, mo - 17 liners i boters. Avançant en la cronologia i en un altre espai, concretament el 1848 i al barri de l’Hospital de Barcelona, Pilar López Guallar avalua que dos terços dels immigrants treballen en l’artesanat i manufactura, a més la quarta 18 comarca d’origen dels mateixos és el Baix Camp. Per visualitzar fàcilment l’afluència d’artesans forasters en el mil set-cents a Constantí hem elaborat un quadre resum on podem observar les diferents naturaleses, la major part del Camp (52%), on precisament hi és poc represen - tada Reus. Deduïm que per a un menestral de la ciutat, acostumat al dinamisme econòmic de la gran urbs, era poc atractiu el trasllat a un poble, encara que fos proper; en canvi, sí que detectem casaments d’artesans constantinencs amb

16 “La villa de Constantí a fines del siglo XVIII”, Estudis de Constantí (Constantí), 1, (1985), p. 23-34. 17 “Immigració al Montblanc set-centista (1774-1794)”, Aplec de Treballs , (Montblanc), 22 (2004), p. 31-52. 18 “Naturales e inmigrantes en Barcelona a mediados del siglo XIX”, Quaderns d’Història (Bar - celona), 11 (2004), p. 69-92.

77 filles d’equivalents reusencs. Malgrat tot, la proximitat a Reus, sí que era valo - rada pel col·lectiu immigrant, on podien proveir-se fàcilment de matèries primes (fusta, ferro, cuiro, cotó, espart, etc.) i vendre alhora els productes elaborats, en són un exemple els camptarragonins, conquencs, penedesencs, prioratins o de més lluny, en la gran àrea d’interelació amb Reus. Origen geogràfic dels artesans immigrants actius a Constantí entre 1705-1814

El Camp de Tarragona (26) —Alcover: sabater, sastre 2 —L’Aleixar: rosarier, mestre de cases 2 —: cisteller —Bràfim: teixidor de lli —: ferrer —: sastre 2 —: daurador —Reus: espardenyer —La Riera de Gaià: escultor, fuster —Riudecanyes: escultor, fuster —: mestre de carros 2 —: ferrer 2 —Tarragona: cisteller, daurador, fuster, sastre —Valls: boter, sabater El Penedès (5) —Banyeres del Penedès: ferrer —Cubelles: mestre de cases —: ferrer —Vilafranca del Penedès: sabater, teixidor de lli La Conca de Barberà-El Priorat (4) —Sarral: mestre de cases —Albarca: mestre de cases —La Bisbal del Priorat: fuster —Cornudella del Montsant: fuster Terres de l’Ebre (1) —: cisteller Terres de Lleida (5) —Cervera: espardenyer —Organyà: corder —Solsona: ferrer —Verdú: mestre de cases —Vinaixa: teixidor de lli Terres de Barcelona (6)

78 —Bagà: escultor —Barcelona: mestre de cases, sastre —Gisclareny, sastre —Navarcles: teixidor de lli —Sant Feliu de Llobregat: cisteller Terres de Girona (2) —Olot: fuster —Palau-sacosta: fuster País Valencià (1) —Vila Joiosa: mestre de cases Aragó (1) —Fondespatla: escultor Total: 51

Nota al quadre: s’ha d’entendre un sol representant de cada ofici quan hi ha només el nom del mateix, en cas d’una xifra superior es fa constar mitjançant un número volat. En aquest quadre s’exclouen als paperers i moliners, comentats anteriorment. La font utilitzada és la parroquial: llibres de baptismes i matrimonis de la parròquia de Constantí (1705-1814), conservats a l'AHAT.

Els itineraris dels artesans són en doble direcció tant d’entrada com de sortida. Les ciutats esdevindran llocs de formació laboral: els mestres de Reus en el darrer quart del segle XVIII oferiran l’aprenentatge a molts joves. Roser Puig, a través dels manuals notarials reusencs, els ha quantificat. Vegem els principals llocs de naixença dels aprenents del Camp de Tarragona a Reus: —La Selva del Camp: 23 —Alcover: 21 —Tarragona: 17 —Valls: 16 —Riudoms: 14 —Vila-seca: 14 —Constantí: 9

Font: Roser Puig Tàrrech, Els aprenents de Reus al final del s. XVIII (1773-1793) , Reus, 1992, p. 88. Un buidatge del padró d’habitants de la capital del Baix Camp de 1820 ens aporta la nòmina dels artesans nascuts a Constantí que hi resideixen: un veler (Joan Ferrer), tres mestres de cases (Isidre Golorons, Antoni Martorell i Josep Roig), un boter (Marià Grases), un fuster (Magí Cerdà i Feliu Massó), un cisteller 19 (Josep Robert), un blanquer (Josep Soler) i un carreter (Josep Giró). Els padrons de Tarragona també recullen menestrals immigrants de Cons - tantí, en el de 1823 hi trobem a un mestre de cases (Joan Cerdà), un boter

19 Nosaltres també fórem emigrants. Migracions històriques a Constantí (1808-1945) , Cons - tantí, 2009, p. 64-66.

79 (Miquel Golorons), dos sabaters (Pau Roca i Francesc Roig) i en el de 1826, 20 només un aprenent de fuster (Joan Pasqual). Una de les característiques d’alguns d’aquests artesans és la compagina - ció del treball a l’obrador familiar amb les tasques agrícoles, en ser a l’ensems petits propietaris.

TÈXTIL

En aquest ram han desaparegut els paraires, però els teixidors de lli són abundants i a vegades consten amb la doble condició de pagès, com altres ofi - cis; és a dir, combinarien les dues activitats. La procedència dels forans és del Camp de Tarragona, el Penedès i esporàdicament de la Catalunya Central. Molts dels llinatges es perpetuaran, un senyal clar de la importància del sector a Constantí. El 1706 a la vila hi ha instal·lat el teixidor Pere Garriga (que s’enllaçaria amb Anna Maria Giró). El mateix any es casa Domènec Urgellès, de pares de Vilafranca del Penedès, amb una filla d’un pagès de la vila camptarragonina (Gertrudis Boronat). El 1711 trobem Josep Serra (casat amb Jacinta Soler). El 1714, Pere Garriga. El 1715 n’apareix un altre, Joan Fargues, fill d’un sastre de Navarcles (Bages), el qual es desposarà amb la constantinenca Teresa Serra Soler (filla de l’esmentat Josep, teixidor de lli). El 1720 la darrera con - traurà segones núpcies amb un pagès de Constantí, Josep Capdevila, i a la cerimònia hi és present el teixidor Domènec Urgellès. El 1722 un germà de la primera, Isidre Serra Soler, teixidor, contrau matrimoni amb Teresa Peris (filla de Tomàs, minador). El 1735 Salvador Serra bateja a una filla. El 1728 Joan Garriga (casat amb Rosa Grau) infanta a una filla. Un any abans (1727), Cli - ment Papiol, teixidor de lli, (fill de Jaume, del mateix ofici, els dos nats a Bràfim), s’esposa amb Gertrudis Solanes (filla d’un pagès de Constantí). El 1747 cal esmentar a Cristòfor Serra (el 1757 sabem que estava casat amb Teresa Roig) i Jaume Vilà (casat amb Rosalia Pastor). El 1750 trobem Feliu Garriga (casat amb Susanna Folc). El 1751 Climent Papiol, fill d’un teixidor homònim, s’esposa amb la filla de l’esmentat Joan Garriga, de la mateixa ocupació. El 1756 hi figura Ciprià Massana, teixidor de lli. Més endavant, el 1759, és actiu a la vila un altre teixidor, Feliu Mir Ribalt (fill d’un pagès constantinenc), que es casaria amb Tecla Gavaldà. Entre 1759-1775 els registres esmenten a Joan-Baptista Go - nella (casat amb Maria Gavaldà). A partir de 1771 tenim constància de l’activitat de la família de teixidors Vilà. Entre 1773-1781 apareix Jaume-Joan Vilà (casat amb Marina Ballester). El 1795 consta la boda de Jaume Vilà Pastor, vidu (fill de Jaume, ambdós teixidors de lli), amb Maria Moragues, també vídua. El 1797 sobresurt Rafael Vila, teixidor (casat amb Ignàsia Alsamora, de la Selva del Camp). El 1773 Feliu Garriga es denomina «pagès i teixidor de lli». El mateix any Josep Gonella (fill de Joan-Baptista, ambdós teixidors), es mullera amb

20 “Emigració de Constantí a la ciutat de Tarragona a la segona meitat del segle XIX”, Estudis de Constantí (Constantí), 31 (2015), p. 121-169.

80 una filla de Josep Martorell, rajoler. El 1776 Cristòfor Serra Peris, fill d’un ho - mònim, ambdós teixidors de lli de Constantí, s’emparella amb la filla d’un pagès. El 1776-84 tenim Josep Papiol, fill de Climent, casat amb Tecla Ribalt. El 1779 Josep Serra Peris, teixidor de lli, (vidu de Maria Cabrer), fill d’Isidre, d’idèntic ofici, es casa amb una vídua (filla de pagesos). El 1782 es marida una filla de la parella formada pel teixidor Feliu Mir i Tecla Gavaldà. El 1787 tenim cons - tància a Constantí dels teixidors Joan Ribes (casat amb Margarida Serrapin - yana, de Sant Sadurní del Cint) i Francesc Serra (casat amb Maria Teresa Pedró). Entre 1791-95 s’esmenta el teixidor Cristòfor Serra Roig (casat amb Antònia Grau). Una designació ocasional és la de perxer, únicament en la per - sona de Josep Cerdà Jaumà (de mare de Reus), que el 1796, ja vidu, es casa amb una altra vídua (d’un pagès). El 1797 en els textos apareix el teixidor Pau Barril (casat amb Maria Rabassa, de la Selva del Camp). El 1800, Josep Papiol (casat amb Magdalena Pàmies, de la Selva del Camp) i Pau Sabater. El 1801, Josep Ravell Roig (casat amb Gertrudis Royo). El 1804, Antoni Mir Gavaldà (casat amb Antònia Moixí, de l’Albiol). El 1814 Joan Clota, teixidor de lli, nascut a Vinaixa (Les Garrigues), habitant a Constantí, vidu de Josepa Vilaseca, es casa amb Francesca Pijoan (nascuda a Forès i resident a Reus). Entre 1752-1799 coneixem la distribució de teixidors de lli del Baix Gaià, de major a menor, és: la Riera de Gaià 73, 23, 18 i la 21 Pobla de Montornés 13. En la confecció a Constantí, els sastres amb freqüèn - cia són forans, tant del mateix Camp, com de comarques més distants (Ber - guedà i Barcelonès). En aquesta dedicació a la vila hi ha els següents: entre el 1724-1729 Joan-Baptista Catà. El 1733-35, Francesc Rius. El 1760, Miquel Sans (fill d’Andreu, pagès natural de Gisclareny, el Berguedà). El 1754, Vicenç Mollà. El 1770 n’apareix un altre sastre, Josep Malapeira, nat a Castellvell del Camp i domiciliat a Constantí. El 1778-1779 en els llibres parroquials localitzem Josep Maseres, sastre nat també a Castellvell (casat amb Magdalena Fortuny). Entre 1777-791, Blai Maseres (casat amb Josepa Jofre, de Reus), nascut a Al - cover i domiciliat a Constantí. El 1787 està domiciliat a la vila el sastre Francesc Martorell, nascut a Tarragona (casat amb Gertrudis Icart). El 1792 el sastre Josep Maseres Fortuny (fill de Josep i Magdalena), es mullera amb Magdalena Reig Ribera (filla de pagesos). El 1804 Baltasar Maseres Jofre, sastre (fill de Blai, d’Alcover i Josepa, de Reus), s’emparella amb la pagesa Antònia Rosselló Grau. El 1809 consta a la vila Pere Ribes, sastre de Barcelona (casat amb Je - rònima Guilló).

PELL

Dins aquest sector a Constantí només documentem sabaters: dos nadius de Valls i la seva àrea de mercat (Alcover) i un del Penedès. El 1720 Joan

21 Gemma Magrinyà Porta, “Els teixidors del Baix Gaià al segle XVIII”, Estudis Altafullencs (Al - tafulla), 21 (1997), p. 43-51 i de la mateixa autora,”Els teixidors d’Altafulla durant el segle XVIII”, Estudis Altafullencs (Altafulla), 20 (1996), p. 73-83.

81 Vendrell, sabater originari de Vilafranca del Penedès s’enllaça amb Emeren - ciana Soldevila (filla de Silvestre, sabater «habitant a Constantí» i vídua de Pere Canyelles, del mateix ofici, de Reus). El 1747 actua de testimoni un altre artesà d’aquest ram, Jaume Torriques. El 1753 Francesc Pastor, sabater (casat amb Tecla Medina), bateja una filla. En els anys 1758-1770 sabem de la resi - dència a Constantí del sabater Isidre Peris. El 1774 Baltasar Roca Pujol, saba - ter, nat a Alcover (fill d’un paraire), «domiciliat en la present vila», es mullera amb la filla d’un pagès (Josepa Gavaldà). El mateix any Pere Peris (fill d’Isidre, els dos sabaters) també es casa amb la filla d’una parella de pagesos cons - tantinencs (Maria Roca). El 1794 Francesc Pobill Serra, sabater nascut a Valls (de pare negociant de Tarragona i mare de Reus), «habitant en la present vila», es mullera amb Maria Cendra Moragues, filla de pagesos de Constantí, man - tenint la residència a Constantí. El 1798 el sabater Pau Fabregat fa de testimoni en una cerimònia nupcial. El 1804 a la vila, Antoni Gassol Grau, sabater (fill de pagès), es casa amb Teresa Fabregat Rull (filla de Pau, del mateix ofici del cal - çat, de Constantí i de Josepa, del Catllar), el 1811 un cop enviudat, l’esmentat Gassol es mullera amb la vídua d’un pagès.

METALL

L’ofici més habitual era el de ferrer, indispensable en una societat agrària. A banda de ferrar als animals de tir, subministrava i arranjava eines pels page - sos i artesans. Els autòctons són la majoria, però també en trobem de viles properes (la Canonja i la Selva del Camp), intermitges (Banyeres del Penedès i el Vendrell) i més apartades (Solsona). En els llibres sacramentals se n’anota un bon nombre. El 1705, Pere Martorell (casat Teresa Ciuró). El 1727, el seu fill, Josep, de similar ocupació, habitant a Vilallonga del Camp, quan es casa amb Gertrudis Serra (filla de Josep, teixidor de lli de Constantí). El 1710, Joan Fortuny, fadrí ferrer. El 1735 es registra a Josep Martorell, ferrer. L’any següent localitzem un nou immigrant amb residència a la vila, Ramon Carreres, ferrer, fill de pagesos de Banyeres del Penedès, que es casa amb Teresa Roig. El 1738 Joan Socies Reller, ferrer del Vendrell, «en la vila de Constantí habitant», s’uneix a l’altar amb Maria Terès Moragues (filla d’un pagès). El 1747 es men - cionen dos artesans d’aquest ram: Joan Socies i Antoni Bofarull (el 1756 sabem que estava casat amb Teresa Fortuny). El 1759 el nom documentat és Jaume Socies (fill de Joan), que es casaria amb Maria Ribalt, present almenys fins el 1784. El 1761, Pau Fonts, ferrer nat a la Selva del Camp i veí de Constantí. El 1763, Josep Martorell Serra, data de celebració del casament amb Paula Soler. El 1766, Joan Socies Terès, fill de Joan i Maria, ambdós ferrers, es casa amb M. Antònia Aragó. El 1773 un altre artesà del ferro és Josep Bertran, originari de Solsona, «habitant de alguns anys a esta part en la present vila», que es casa amb la vídua d’un ferrer de la Selva del Camp. El 1778 coneixem l’activitat dels ferrers Pau Guasc i Feliu Martorell Ferrer. El 1779 Domènec Raventós

82 Isern, ferrer, (fill de Pere, paperer, i d’Ignàsia), s’esposa amb Magdalena No - gués Espanyol, (filla d’un pagès de Constantí). Entre 1782-94 un altre ferrer re - sident a vila és Francesc Bofarull, (casat amb Maria Madurell). El 1785 actua de testimoni el ferrer Josep Martorell i l’any següent de nou Antoni Bofarull (sabem que entre 1781-85 col·locà un fill homònim, d’aprenent d’espardenyer a Reus). El 1786 un altre immigrant ferrer és Pere Oliver, nat a la Selva del Camp, (casat amb Antònia Domènec). El 1795 es celebra el matrimoni entre Josep Martorell Soler, ferrer, (fill de Josep, ferrer i Paula) i Maria Nicolau, (filla d’un pagès). El 1801 trobem al ferrer Pau Fortuny. El 1806 Miquel Martorell Fe - rrer (fill de Feliu, ambdós ferrers de Constantí) es casa amb Francesca Massó Vallverdú (filla d’un pagès). El 1798 Josep Martorell Damunt, ferrer nascut a la Canonja, està casat amb Teresa Folc, de Masricart, i els dos estan «domiciliats en la present vila». El 1806 un altre ferrer a Constantí és Agustí Bofarull, (casat amb Maria Gavaldà).

FUSTA

Els fusters eren necessaris en la construcció d’immobles urbans (portes i finestres), industrials i fabricació de les eines agrícoles. A més, l’existència d’un taller d’escultura atraurà professionals d’arreu del Principat (El Camp, el Priorat, el Pla de Girona i la Garrotxa). En la perícia del ribot trobem les següents per - sones: el 1705 localitzem Miquel Soler, fuster d’Olot, casat amb Vicenta, de Reus. El 1716, Josep Sabater, fuster de Cornudella del Montsant, que es casa amb Teresa Arnau, (filla i vídua de pagesos de Constantí). El 1732 Josep Bover Magrinyà, fuster, fill de Josep, mestre de cases, es mullera amb Maria Ferrer, (filla d’un pagès de Constantí). El 1737 consta el domicili a la vila, del fuster Joan Bover. El 1748 Agustí Borrell, vidu fuster (de Maria Vallverdú), habitant a Constantí, es casa amb Gertrudis Roig, (filla d’un mariner nascut a Vilanova i la Geltrú). El 1753 trobem com a resident al fuster Pau Mandolini (casat amb Teresa Fernández). En un bateig d’una filla seva fa de padrí Antoni Ochando. El 1761Joan Bover Ferrer (menor), fuster, fill d’un altre Joan, també fuster, (casat amb Lluïsa Gibert). El 1759, Josep Boixeda. El 1764 Joan Roig, fuster, casat amb Raimunda Ochando, bateja un fill a la vila. El 1769 Francesc Alabart Pallarès, fuster nat a la Bisbal del Priorat, «habitant de molts anys a esta part en Constantí», (fill de Joan, moliner), s’enllaça amb Maria Ferrer Gavaldà, (filla d’un pagès). El 1774 en el bateig d’un fill seu, fa de padrina Manuela Ochando, (filla i esposa d’escultors). El 1779 resideix a la vila el fuster Benet Mallorquí, (fill de Jeroni, fuster de Palau-sacosta), data del seu casament amb Teresa Guàrdia Ochando, (filla de Gabriel, escultor, i de Manuela), amb la qual tindrà diverses criatures. Entre 1779-1792, trobem a Constantí al fuster Francesc Font, (casat amb Maria Torrebadell). El 1785 s’inscriu la boda de Miquel Golo - rons, fuster nat a la Riera de Gaià, «en la present vila domiciliat», amb la filla d’un pagès. El mateix any localitzem a Pere Martorell, fadrí fuster. Entre 1775- 86 apareix Bartomeu Bonafós, fuster natural de Tarragona i habitant a la vila

83 (casat amb Maria Martorell). En un bateig d’un fill el 1785, fa de padrí Miquel Bonafós, galoner de la capital de corregiment. El 1799 viu a Constantí el fuster Antoni Guàrdia Ochando. El 1802 trobem a Josep Gavaldà Guillemat, fuster de Riudecanyes, (casat amb Teresa Bover, filla de Joan, fuster). El 1806 es casa Cristòfor Mallorquí Guàrdia, fill de Benet (i Teresa), ambdós fusters, amb Rosa Roig Giró (filla d’un pagès), tots de la vila. El 1811 Joan Papiol Ribalt, fuster, (fill de Josep i Tecla), es casa amb Rosa Escardó, tots de Constantí. El 1809 hi ha el fuster Josep Mallorquí (casat amb Maria Guinovart). Un ofici puntual és el del rosairer, dedicat a la confecció de rosaris. Només en trobem un el 1813, en la persona de Josep Bover, nat a l’Aleixar, (fill de Ramon, marxant de Reus), «habitants en molta part, en esta de Constantí». En aquell any es casa amb la filla d’un marxant de Vilanova de Meià (La No - guera). D’emigrants cal mencionar al fuster constantinenc Carles Roig, que el 1791 viu a Reus. El conreu de la vinya i l’empenta exportadora dels aiguardents, beneficià als boters, bàsicament de la vila i algun de nouvingut (Valls). El 1705 apareix Miquel Balcells. El 1721, el seu fill, Isidre Balcells Aspa, de la mateixa professió, que es casa amb Tecla Borrulles, (filla i vídua de pagesos de Constantí). El 1733 fa de padrí en un bateig, Pasqual Sabater, boter. El 1738, Isidre Ferrer, boter, (fill de Miquel, pagès, tots de la vila), s’esposa amb Gertrudis Socies, (nascuda al Vendrell, filla d’un pagès de la mateixa població penedesenca). El 1740 Feliu Socies consta com a aprenent de boter. El 1748 repeteix Isidre Ferrer, boter. El 1780 hi ha Isidre Ferrer Cosiner, menor, (casat amb Maria Roig). Entre 1749-1762 s’esmenta la residència del boter Pasqual Sabater. Pos - teriorment, el 1755, de Tomàs Cerdà. El 1759, de Josep Soler. El 1764 Pau Martorell Soler, boter, es casa amb una filla del referit Pasqual (Francesca). El 1766 apareix Josep Soler. El 1772 trobem els boters Pau Guinovart, (casat amb Maria Socies) i Isidre Ferrer. Entre 1773-1778 un altre boter, Josep Sabater. El 1774 Francesc Golorons Cendra, vidu boter, (fill d’un moliner difunt a la vila), s’enllaça amb la vídua d’un pagès. Entre 1775-1777 consta domiciliat a Cons - tantí, Antoni Capdevila, boter, natural de Valls. El 1784, al boter Joan Peris (fill d’Isidre, sabater), quan es casa amb la filla d’un altre boter, Isidre Ferrer. El 1792 apareix el boter Cristòfor Guinovart Socies (fill de Pau, boter), que dos anys després es mullera amb Teresa Martorell Canela. El 1773 Isidre Ferrer, menor (fill d’un altre Isidre, ambdós boters), el qual després, el 1796, s’enllaça amb Francesca Roig. El 1803 Pau Guinovart Socies, boter (fill de Pau, també boter), s’uneix en matrimoni amb Maria Fortuny Soler. El 1804 hi ha el boter Josep Ferrer Bellver (casat amb Josepa Francesc, de les Destres, terme actual d’Aiguamúrcia). El 1807 els llibres assenten la boda de Joan Golorons Bellver, boter, fill d’un comerciant (Francesc i Teresa), amb Raimunda Tarrida Carbó, (filla de Manuel, comerciant), tots vivint a Constantí. El 1809 Joan Guinovart Socies, boter (fill de Pau, boter) es casa amb Maria Catà. Afavorit per la proximitat amb tres ciutats (Reus, Tarragona i Valls) i el di - namisme econòmic, Constantí en l’època moderna tingué un taller d’escultura

84 22 amb els Ochando (d’Aragó), els Perarnau (de Bagà), els Nogués (de Riude - canyes) i els Golorons (de la Riera de Gaià). Una característica a comentar és l’endogàmia entre les diferents famílies. El 1721 es casa Teresa Perarnau Grau, filla de Salvador, escultor nascut a Bagà (El Berguedà) i Maria, tots residents a Constantí, el nuvi), que havia contret primeres núpcies amb Maria Guàrdia Ochando, (filla de Gabriel, escultor, i de Manuela, cònjuges de Fondespatla, al Matarranya, «domiciliats de molts anys en esta vila»). El 1757 consta com a testimoni, Pere Rabascall, aprenent d’escultor, resident a la vila. En aquesta data també apareix l’escultor Antoni Ochando, (casat amb Teresa Climent). El 1755-69 trobem a un altre artista, Gabriel Guàrdia (casat amb Manuela Ochando). El 1774, a Josep Nogués Llagostera, escultor originari de Riude - canyes (fill d’un teixidor de lli). El 1776 apareix Antoni Guàrdia, escultor i entre 1778-80 un altre germà escultor de l’esmentada Maria, Ramon Guàrdia Ochando. Posteriorment, el 1793 Margarida Guàrdia Ochando es marida amb Feliu Grau Gavaldà, (fill de pagesos de la vila), també Feliu (Guàrdia O.) i Josep (Guàrdia O.), pagès, el qual el 1798 es casa amb la pagesa Magdalena Ros - selló. El 1809 Feliu Guàrdia Martorell, pagès, fill de Ramon ,escultor i Maria, es mullera amb Maria Grau Rovira, (filla d’un pagès), tots de Constantí. El 1790 un altre escultor establert a la vila, és Miquel Golorons, nat a la Riera de Gaià (casat amb Maria Martorell). Finalment, el 1805 figura l’artista Francesc No - gués. Entre 1766-1774 sabem que l’escultor constantinec Joan Golorons resi - deix a Valls. En estreta relació amb els escultors hi ha els dauradors. D’aquesta disci - plina trobem Gregori Ivern, de Tarragona (1770-1785), Francesc Baixeres (1787) i Francesc Llorenç Garriga, (fill de Joan Ll. Mir, mestre de cases), que el 1792 es casa amb Tecla Mateu, de Tarragona, el 1795 declaren residir a Po - boleda. El 1806 hi ha Antoni Ivern, nat al Morell (casat amb Josepa, de Reus). Els constructors de carros presents als llibres són forasters. El 1780 resi - deix a Constantí Joan Giró, nascut a Riudoms, (casat amb M. Anna Gil). El 1804 un fill de l’anterior, Joan Giró Gil, nat a Riudoms i habitant a Reus, es casa amb la constantinenca Tecla Plana Gavaldà, (filla d’un pagès). Anteriorment a Constantí amb aquest cognom, el 1748, trobem al pagès Josep Giró (en el ba - teig d’un fill seu hi fa de padrí Joan Giró, veí de Riudoms). El 1799 el «fabricant de carros» és Feliu Estivill. El 1804 consta que el constantinenc Joan Giró, mestre de carros, resideix a Reus.

ESPART I VÍMET

En l’espart es registren els espardenyers, corders i pentinadors de cànem, sovint amb una doble denominació, els més nombrosos de Constantí, amb

22 Per a una síntesi del mateix vegeu Roser Puig i Tàrrech, “El taller d’escultura d’Antoni Ochando a Constantí (s. XVIII)”, Estudis de Constantí (Constantí), 12 (1996), p. 41-51 i posterior - ment cal afegir el treball de Joan Yeguas Gassó, “Els Ochando. Una família d’escultors barrocs amb lligams a Constantí”, Estudis de Constantí (Constantí), 28 (2012), p. 39-48.

85 representants forans (Reus, la Segarra i l’Alt Urgell). La nissaga Garriguet és present durant diferents dècades i sovint diversos membres actuen de testimo - nis en casaments, com el Joan, espardenyer (1716), que també es qualifica com a corder (1725). Interpretem que obrava indistintament els dos productes, espardenyes i cordes. El 1727 Josep Garriguet Estrada, (fill de Pere-Joan, amb - dós corders) es casava amb Marina Roig, tots dos de la vila. El 1724 Josep Reverter, espardenyer, «habitant en dita vila», (casat amb Caterina Bover), ba - teja a una filla. El 1735 Josep Coll, corder, resident a Constantí, fill de Josep i de Margarida, d’Organyà (Alt Urgell), es casa amb la constantinenca Maria Montpeó, aleshores resident a Alcover. Més tard (1764), localitzem l’enllaç de Maria Illa, «de molts anys a esta part, en la present vila habitant», (filla de Ga - briel, corder). Entre 1761-1767 Vicenç Illa, figura com a pentinador de cànem (casat amb Maria Morgades). El 1766 a la vila hi viu Josep Garriguet, corder. El 1790, en una anotació que fa el rector de la vila sobre la filiació de Feliu Ga - rriguet, fill d’altre Feliu, deix clara la doble dedicació d’ambdós: «corder y es - pardenyer». Entre 1796-1800, Josep Garriguet és denominat pentinador de cànem. La mateixa consignació es dóna el 1796 a Feliu Garriguet Fortuny (casat amb Teresa Nogués, d’Alcover). Abans, el 1781 consta com a resident a la vila Josep Vernis, espardenyer, nascut a Reus (emparellat amb Magdalena Sabater). El 1799 hi ha Nicolau Pujaltó, de Cervera (casat amb Ignàsia Boixe - res). El 1807 Jaume Socies Carreres, espardenyer (fill de pagès), es casa amb Maria Roca Gavaldà, (filla de Baltasar, sabater de la vila). A la cerimònia hi fa de testimoni el sabater Pau Roca. L’alternança amb el treball agrícola es deix entreveure en alguns casos. Així, el 1796 Josep Garriguet figura com a corder i pagès. En el vímet, el 1717 resideix a Constantí, Agustí Homs, cisteller d’Ullde - cona. El 1768 hi ha Josep Melis. El 1774, Pau Adserà/ies, vidu cisteller, «domi - ciliat en la present vila», (fill d’un pagès de Tarragona), que contrau matrimoni amb Teresa Carreres, (filla de Ramon, perxer difunt, el dia de la seva mort veí de Constantí). S’arrelarà, perquè entre 1778-1785 encara hi apareix. El 1775 l’artesà que obra cistells és Josep Sales Teixer, nat a Alforja, «vuy habitant en la vila de Constantí», (fill d’Antoni, de la mateixa dedicació, nascut a Tamarit de Mar, «de molts anys a esta part al present, en la vila de Alforja habitant»). El 1775 es mullera amb la filla d’un pagès. Entre 1789-96 un altre cisteller és Andreu Daniel, de Sant Feliu de Llobregat (casat amb Maria Bover, de Mont- roig del Camp). El 1809 ho és Ramon Bover (casat amb Josepa Borrell). Amb la denominació d’esparter només s’anota a Josep Saleses (1757).

CONSTRUCCIÓ

Les necessitats d’habitatge a causa de l’augment demogràfic activaren el 23 sector de la construcció, així com l’edificació de la nova església parroquial,

23 Teresa Cañellas,Teresa Ferran i Anna M. Giné, “Estudi de la planta i de l’arquitectura de l’església de Constantí”, Estudis de Constantí (Constantí), 2 (1986), p. 29-44. Entre els mestres d’obres que treballen al temple de Sant Feliu el 1736, s’esmenten Tomàs Monguillot i Josep Sorts.

86 la qual cosa comportà la proliferació de mestres de cases, una part del propi Constantí i una altra vinguda de fora, sigui del mateix Camp (l’Aleixar i Reus), la Conca de Barberà (Sarral), l’Urgell (Verdú), el Garraf (Cubelles) i el Pla de Barcelona (la capital). Per a alguns l’estada és temporal, altres aprofitaran el creixement urbà de Reus o d’altres viles (la Canonja). El 1706 documentem Joan Bover (el 1711 sabem que estava casat amb Tecla Grases) i Isidre Mir, el darrer de Cubelles, (casat amb Mònica Puig). El 1707 hi ha Josep Bover, (casat amb Caterina Magrinyà). El 1712, Josep Bover, quan una filla seva contrau matrimoni amb un cisteller (Manuel Pérez/Peris), de Vila Joiosa (la Marina Baixa). L’any següent és Feliu Verdala Grau, del ma - teix ofici, que es mullera amb Teresa Martell. Més endavant, el 1732 localitzem un Feliu Verdala, «fadrí» paleta, «habitant a Reus». El 1735 Tomàs Monguillot, mestre de cases, de l’Aleixar, casat amb Caterina Alberic, té una filla a Cons - tantí. A ell se l’anomena «empresari de l’obra nova de l’església nova». El ma - teix any, en una altra partida apareix el mestre de cases Jaume Monguillot, nat a l’Aleixar, (que el 1747 trobem casat amb Magdalena Mestre, de Vilaplana). El 1730 cal esmentar Miquel Mir. El 1736, Josep Sorts, de Barcelona, «habitant en la present de Constantí». El 1740 Francesc Venècia, fill de Joan (els dos, mestres de cases de Reus), escull Constantí per contraure matrimoni amb Ca - terina Monguillot Alberic (filla de Tomàs, natural de l’Aleixar, també mestre d’obres), si bé no sembla que opti per la residència a la vila. El 1740 Joan Bover Grases, fill d’un altre Joan, (ambdós mestres de cases), pren per muller a Mag - dalena Ventura. El 1744 sabem que hi ha establert el mestre de cases Vicenç Adeseries, originari d’Albarca. El 1748 sobresurt el mestre de cases Josep Ri - bera (casat amb Magdalena Mestre). El 1755, Pau Pujol Roig, natural de Verdú (Urgell), habitant a Constantí, (el 1757 sabem que estava casat amb M. Cen - dra). El 1756 els llibres parroquials citen dos Joan Llorenç, major i menor, pare i fill. El primer el 1761 casava una filla seva (Teresa Ll. Mir) amb un pagès. El 1759 Joan Bover (casat amb Tecla Moragues) bateja un fill. El 1764 Salvador Guinovart, mestre de cases, fill de Cristòfor, del mateix ofici (a més de nego - ciant) contrau matrimoni amb Maria Martorell. El 1765 a la vila hi ha el mestre de cases Antoni Ribalt. El 1770 Vicenç Adseries treballa a Constantí, (de pare homònim en el nom i l’ofici), el qual quatre anys després s’enllaçarà amb una filla d’un pagès. El 1772 tenim coneixement d’un altre mestre de cases, Isidre Mercader, fill d’un pagès de Constantí que es casa amb la filla d’un camperol de la Pobla de Montornés. El 1773 Josep Bover es titula pagès i mestre de cases. El 1774 hi ha Agustí Martorell. El 1778 Salvador Guinovart Soler, mestre de cases, contrau matrimoni amb Maria Grau Gil, (filla de pagesos). La nissaga es continuaria amb Cristòfor Guinovart, (1790-1809), casat amb Tecla Martorell. Entre 1790-1806 sabem de la residència de Josep Llorenç Garriga (casat amb Francesca Pastor, de Tarragona). El 1792 Joan-Baptista Grau (casat amb Tecla Socies). El 1794 en els llibres de matrimonis hi apareixen els mestres de cases Josep Llorenç Queralt (casat amb Raimunda Estapà, de Reus) i Antoni Llorenç. El 1795 Antoni Domingo Roig, mestre de cases (fill de Josep, pagès), s’enllaça amb Maria Moragues Folc, (filla de pagesos). El 1796 es celebren les núpcies

87 entre el mestre de cases Feliu Bofarull Fortuny i Teresa Ribalt Baget (de pare pagès de Constantí i mare de la Selva del Camp). El 1796 Joan Martorell Ca - nela, mestre de cases contrau noces amb la pagesa Teresa Roig. Entre 1800- 1 trobem el paleta Antoni Martorell (casat amb Antònia Rion, de Masricart). El 1803 es casa a Constantí el mestre de cases Feliu Mestre, nat a Celrà (Giro - nès), «de esta part de molts anys en lo lloch del Morell resident». L’any següent es publiquen les amonestacions d’Isidre Golorons Torres, mestre de cases (fill de Miquel, escultor i Teresa), natural de Sarral, «des de sa infància en la present vila de Constantí habitant» i Maria Murtra Mestres, (filla de Mateu, del mateix ofici resident a Reus). El 1809 tenim constància de l’activitat a la vila de Martí Martorell Canela, mestre de cases. El 1812 Josep Llorenç, mestre de cases (fill d’un homònim en nom i ofici), contrau matrimoni amb Tecla Maduell (vídua d’un soldat). El mateix any trobem Pere Mestre Bofarull, paleta que es casa amb Magdalena Ribalt, (filla d’un pagès), tots de la vila. També caldria recordar als mestres de cases constantinencs emigrants, com Joan-Baptista Martorell, que el 1775 resideix a la Canonja. El 1781 trobem el paleta Lluís Guinovart, establert a Reus, de la mateixa manera que el cons - tantinenc Francesc Golorons, mestre de cases, el 1796 «habitant a Reus. El 1805 tenim notícia de Josep Roig Folc, mestre de cases, (fill de Josep (pagès i Teresa, tots de Constantí), que es casa a Reus amb Teresa Pedrissa Costa, (filla d’un ferrer d’aquesta ciutat). El 1807 el paleta Josep Golorons Queralt (fill de Josep i Caterina) es mullera a Reus amb la reusenca Antònia Borràs Catà. Relacionat amb l’agricultura cal esmentar l’ofici de minador, el 1766 a Constantí hi trobem Joan Guàrdies (casat amb Antònia Locaia). Com a proveïdors de materials per la construcció cal esmentar els rajolers, el 1732 detectem Josep Llagostera, «en la present vila habitant», a més de Bernat Llagostera, «en lo terme del Codony. El 1765 trobem Josep Llagostera, pagès i rajoler, de les Franqueses del Codony, (terme municipal de Constantí). El 1769 se cita Josep Llagostera, «menor», rajoler de Constantí, que torna a esmentar-se el 1796, sense el primer qualificatiu. El 1778 a les partides de bap - tismes hi consta el rajoler Josep Martorell i un altre Joan Martorell, del qual només s’hi anota, «dit rajoler», és a dir l’ofici de la família ha esdevingut renom de casa.

SECTOR TERCIARI

En aquest sector cal remarcar els professionals relacionats amb la salut i l’ensenyament. A causa dels seus contractes temporals la seva mobilitat era elevada. El col·lectiu sanitari ha merescut una atenció especial de la histo - 24 riografia i sortosament disposem de nombrosa bibliografia. L’obligada

24 José Sánchez Real, “Atención sanitària en Constantí (1694-1735)”, Estudis de Constantí (Constantí), 13 (1997), p. 19-37. Aquest autor publicà nombrosos articles sobre metges i cirurgians del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà a les revistes Gimbernat , Butlletí Arqueològic de la

88 especialització fa que la naturalesa dels immigrants sigui variada. Més de la meitat són camptarragonins, però també hi ha representants d’altres comar - 25 ques catalanes. Origen geogràfic dels professionals immigrants que resideixen a Cons - tantí (1705-1814)

El Camp de Tarragona (12) —Alcover: mestre minyons —L’Aleixar: apotecari —Albiol: metge —La Pobla de Montornés: mestre minyons —Reus: manescal, mestre minyons, —Riudoms: apotecari —La Selva del Camp: metge 2 —Tarragona: metge —Vila-rodona: cirurgià, manescal La Conca de Barberà-El Penedès (2) —Vallclara: apotecari —L’Arboç del Penedès: manescal —El Priorat-Terres de l’Ebre (2) —Falset: cirurgià, metge —: cirurgià Resta de Catalunya (5) —Calaf: manescal —Cardedeu: apotecari —Ivars de Noguera: apotecari —Girona: apotecari —Puigcerdà: cirurgià Aragó (1) —Penaroja: barber Total: 22

Com a cirurgians el 1705 apareix Bonaventura Sabater. El 1711, Francesc Roig. El 1713, Guillem Cerdà, de Puigcerdà, que el 1717 casa una filla amb el també cirurgià Francesc Llabur. El 1721 una altra filla seva (M. Anna) es maridarà amb l’apotecari Joan Bonet, nascut a Vallclara. Abans, el 1714, resi - deix a Constantí Joan Roig. El 1722 documentem el cirurgià Magí Cerdà San - tamaria (fill de Guillem). El 1740, Josep Filló. El 1744 Francesc Sales, cirurgià

RSAT i Quaderns d’història Tarraconense . Altres estudiosos en la història de la medicina en aquest territori han estat Salvador Vilaseca i Josep M. Sánchez Ripollès. 25 Rafael Albiol Molné aporta dades biogràfiques en el treball, “Notas sobre algunos médicos, cirugianos y boticarios de Constantí en el siglo XVIII”, Estudis de Constantí , (Constantí),15 (1999), p. 33-50.

89 de Miravet (Ribera d’Ebre), s’esposa amb Tecla Cerdà, (filla de Magí, de la ma - teixa professió). El 1751 es casa Guillem Cerdà Soler (fill de Magí, d’idèntic ofici), de Constantí, amb Maria Soler Madolell). El 1765 Pau Barril, cirurgià, nat a Vila-rodona, «de esta part de més de deu anys habitant a Constantí», (és a dir arribat el 1755). El 1772 ens consta un altre barber: Benet Ochando, (natural de Pena-roja (El Matarranya), fill de Josep Ochando, escultor nascut a la Sènia). En una partida de 1777 consta casat amb Francesca Soler i que és practicant de cirurgia a Barcelona. Entre 1776-1787 hi ha un altre cirurgià a Constantí, Gregori Herrero (casat amb Vicenta Magrans). El 1787 hi ha Magí Cerdà, de Constantí, casat amb Maria Ferrando, de Vila-seca. El 1791-1802, Salvador Herrero (casat amb Francesca Segués). El 1792 apareix Ramon Diner. El 1794 consta Antoni Vernis, fadrí cirurgià, «en la present vila resident». El 1798 Antoni Morell Borja, cirurgià nascut a Falset (fill d’un caporal de les Es - quadres de Valls), «habitant en la present vila», contrau matrimoni amb Tecla Madolell Gavaldà, (filla de pagès). El 1808 les denominacions ja són explícita - ment de barbers (Guillem Cerdà i Joaquim Xartró). En un nivell acadèmic superior, com a doctors en medicina el 1716-1718 documentem Adrià Prats, «en la present vila de Constantí domiciliat», el 1727 Josep Pujol (casat amb M. Anna Boixeda), el 1740 Salvador Baró, el 1759 el doctor Antoni Perpinyà, natural de Tarragona; el 1761 Pau Aragó Bertran, fill de Francesc, de la mateixa especialitat, quan es casa amb Teresa Cerdà, (filla d’un cirurgià de Constantí); el 1770 Joan Solà. El 1776 el metge és Francesc Viladot, el 1781 Francesc Magrinyà, natural de la Selva del Camp, (casat amb Maria Maimó). El 1782 el doctor és Bernat Corbella, de Tarragona (enllaçat amb Maria Lletget). El 1789, Antoni Rius, originari de Falset (casat amb Margarida Marc). El 1792 ho és Joan Mallafrè, natural del mas del mateix nom, al terme de l’Albiol, el qual un any més tard es casa amb Magdalena Cerdà Soler, (filla de Guillem, cirurgià aleshores ja difunt). El 1796 l’atenció mèdica de les perso - nes és a càrrec de Joan Vives. D’apotecaris el 1710 apareixen Miquel Carreres, (que més endavant es casaria amb Paula Olivart) i Miquel-Pau Carbonell. El 1720, Francesc Llibre, nat a Cardedeu, habitant a la vila, (casat amb Teresa Jover), que l’any següent assisteix com a testimoni en una boda. El 1731 el farmacèutic és Sebastià Cases, «en la present vila habitant». Més endavant, el 1739 Marià Santamaria, apotecari, nat a Ivars de Noguera i habitant a Constantí, fill d’un pagès, es casa amb Maria Cerdà Soler, (filla de Magí, cirurgià). El 1747 encara apareix Marià Santamaria. El 1769 Francesc Torres, apotecari «habitant a Constantí», casa la seva filla Teresa, amb l’escultor Miquel Golorons Cendra (fill de Josep, moli - ner) i a la cerimònia hi actua de padrí Antoni Ochando, escultor. El 1772 hi figura Francesc Torres Arbonès, apotecari nat a Girona, «habitant de molts anys a esta part en la present vila de Constantí». El 1779 sabem que estava casat amb Teresa Cerdà, vídua Aragó). El 1786 l’administrador de la farmàcia és An - toni Moragues. El 1789, Isidre Gispert, de Riudoms, (casat amb Josepa Sale - ses, de Vila-seca). Més endavant, el 1790-92 ho és Ramon Adseries, nat a l’Aleixar (casat amb Maria Font, de Tarragona) i el 1791-92 Magí Aragó (casat

90 amb Josepa Tomàs, de Vila-seca, algunes vegades consta que era de la Ca - nonja). Entre 1810-1812 hi ha Marià Santamaria (casat amb Maria Domingo). La cura dels animals anava a càrrec dels manescals. El 1746 ho és Josep Capdevila, «habitant en dita vila», (casat amb Francesca Ric). El 1748, Pere Gòdia (casat amb Francesca Rius). El 1759, Josep Miró, natural de Reus, any quan es va casar amb la filla del fuster Joan Bover. En els anys 1761 i el 1775 el veterinari és Miquel Ricart, de Vila-rodona, «habitant de molts anys a esta part en Constantí»; en aquesta data s’esposa amb Maria Rovira, (natural de Torredembarra i resident a Tarragona). El 1774 el professional és Josep No - gués. Entre 1777-1793 ho és Miquel Ricart, de Vila-rodona, (casat amb Dorotea Bosc), una filla dels quals, Maria, el 1796 es casa amb Baltasar Capdevila Fiol, albeiter de l’Arboç del Penedès, «habitant en la present vila», (de pare homònim i mare de ). El 1785 trobem Pau Martorell, el 1790 Josep Miró, el 1800 Joan Donadeu Oms, fill de Jaume, ferrer i Maria, tots de Calaf (Anoia), el qual quatre anys més tard es casa amb la pagesa Teresa Massó Salvador i el 1808 contraurà segones núpcies amb Maria Martell Dalmau. El 1809 documentem la presència del manescal Rafael Bru. En l’ensenyament, tot i que alguns preveres podrien fer de docents, trobem esmentats alguns mestres de minyons. El 1717 Pere Nogués. El 1740 Miquel Cadens és mestre de gramàtica. El 1752 l’escola la regeix Joan Pérez. El 1760 el docent és l’organista Joan Gener (casat amb Maria Naves). El 1762 el mestre és Joan Manumens, dedicació que combina amb la pràctica de l’orgue a l’es - glésia parroquial. El 1764 el mestre de primeres lletres és Pere Rosselló. Entre 1773-75, Bartomeu Perdigó Segarra, natural de Reus (casat amb M. Teresa Estapà). El 1796, Pere Benet, que era batxiller en Teologia. Entre 1790-1800 Josep Plana Mallafrè, natural d’Alcover. El 1793, Josep Miracle, natural de la Pobla de Montornés (casat amb Maria Requesens, de Torredembarra). En l’administració municipal també s’esmenta al porter, que en època me - dieval rebia el nom de portaler. El 1785 exerceix aquest càrrec Joan Torres, na - tural de Montblanc (en el bateig d’un fill seu fa de padrí el nunci d’Alcover, Antoni Bot). El 1798 ho és Pere Martí, nat a Altafulla (casat amb Josepa Pereta, de Valls). El 1809 aquesta funció la té encomanada el carreter Jaume Sales. L’encarregat de l’hospital de pobres el 1806 era Pau Batlle, hospitaler (casat amb Maria Mercader). En el transport hem localitzat als traginers Joan Ruscada Veguer, nat a Sant Feliu de Guíxols, quan el 1732 es casa amb Maria Martell (filla i vídua de pagesos constantinencs) i el 1809 Josep Raventós, (casat amb Rosa Busquet). De carreters el 1787 hi ha Isidre Castelló, nat a l’Aleixar, «en la present vila ha - bitant», (casat amb Maria Pàmies) i el 1806 Jaume Sales, (casat amb Rosa). També cal referenciar la residència a Constantí de mariners: el 1727 Antoni Ràfols (casat amb Maria Fortuny), el 1748-1753 Joan Ràfols i el 1805 Josep Bover (nat a la vila), fet explicable per la proximitat a la ciutat costanera de Tarragona. Com a hostaler el 1762 únicament s’esmenta Carles Molins, de Constantí, (casat amb obrador).

91 Els comerciants no eren gaire abundants a la vila; dels forans la majoria no eren del Camp, sinó més aviat de la resta de Catalunya. El factor més de - terminant és el veïnatge a la segona ciutat més important del nostre país, Reus. Una recerca en documentació notarial podria explicar les relacions econòmi - ques amb altres negociants reusencs i tarragonins. Origen geogràfic dels immigrants dedicats al comerç residents a Cons - tantí (1705-1814)

El Camp de Tarragona (4) —La Canonja —Reus —La Riera de Gaià —Riudoms La Conca de Barberà-Ribera d’Ebre (2) —Santa Coloma de Queralt — Resta de Catalunya (5) 2 —Banyoles —Masquefa —Tàrrega —Vilanova i la Geltrú Total: 11

El comerç a la menuda a nivell local el gestionava el municipi, a través de concessions temporals de privatives. En aquest ram el 1723 hem trobat un re - vendor, Francesc Pàmies; un forner que el 1765 alternava aquesta dedicació amb l’agricultura, en les transaccions a l’engròs el 1742 al marxant Joan Prats, nat a Banyoles (El Pla de l’Estany), quan es casa amb la vídua Soler i manté el domicili a Constantí, ja que el 1766 encara hi viu. Un altre matrimoni a es - mentar és el del negociant de Riudoms Josep Fontanet amb Maria Illa, filla de l’apotecari Francesc (1744). El 1752 hi ha el negociant Pasqual Guinovart, (casat amb Maria Gavaldà). El 1774 un altre negociant present a Constantí és Josep Golorons Ballester (de pare boter, Francesc, i de mare nascuda a Vila - nova i la Geltrú). En la venda ambulant tenim els quincallaires: el 1765 Pasqual Miralles, casat amb M. Ratllant (en el bateig d’un fill, fa de padrí el marxant Josep Colell) i el 1778 Gaspar Guarro. El 1785 a la vila hi viu el comerciant Francesc Golo - rons, natural de la Riera de Gaià, que en els documents entre 1783-1793 se’l qualifica de «negociant». El 1793 els llibres parroquials constantinencs esmen - ten Antoni Xabuc, marxant de Tivissa, «en la present vila resident», (casat amb Teresa Giró, de Constantí). El mateix any consta habitant a Constantí un fami - liar, Josep Xabuc, marxant nat a Masquefa. Entre 1786-1796, Jaume Socies, comerciant. El 1795 un possible parent seu, Joan Socies Rivalt, és denominat doblement negociant i pagès, (estava casat amb Susanna Giol). El 1794 un

92 altre marxant és Andreu Flores, nascut a Banyoles, (casat amb Magdalena Fe - rran, de Constantí). El 1796, Joan Solà, comerciant de Vilanova i la Geltrú i casat amb Antònia Catà. El 1802 a la vila hi resideix Manuel Tarrida Morera, pagès i col·lector de delmes, de Santa Coloma de Queralt, casat amb Rai - munda Carbó, de la Riba. El 1803 hi ha Jeroni Flores, marxant de Tàrrega, casat amb Maria Petra del Pesto, de Cuenca. El 1805 hi ha el negociant Josep Massó Plana, casat amb Maria Ràfols. El 1806 trobem el comerciant Ramon Francesc, casat amb Maria Cerdà. L’any anterior documentem el matrimoni de Manuel Bernat Balcells, corredor públic nat a la vila, (fill de Narcís i Rosa, aquesta de Vallbona de les Monges), amb Maria Sales Capdevila, de l’Espluga de Francolí. El 1813 Pere Serra Carbonell, negociant nascut a la Canonja, «ha - bitant en Constantí», s’emparella amb Rosa Castro, (filla d’un negociant, de Reus). El 1796 tenim constància que un altre comerciant constantinenc, Joan Pobill Serra (fill de Francesc), casat amb Maria Ferrer, resideix a Vila-seca. De negociants d’ètnia gitana el 1799 hi ha Antoni Ximénes, nat a Reus, (casat amb Agustina Pobill, de Vila-seca), «habitants en la present vila», encara que en neixen d’altres però no hi romanen. Com a familiar del Sant Ofici el 1801 apareix el pagès Josep Roig Ma - grinyà, casat amb Teresa Gatell.

Observacions: quan en el text parlem de la vila cal entendre sempre a Constantí. En el buidatge hem obviat els militars en considerar-los com a transeünts i també als preveres, en existir ja un rectorologi, les dates que figuren entre parèntesi es refereixen quan apareixen documentats, si bé hem de dir que les dades no són exahustives, sinó més aviat referencials. Respecte les grafies dels cognoms les hem normalitzat a la llengua catalana, en ocasions un mateix llinatge té diveres grafies (singular i plural) i en d’altres pot presentar diferents variants, per facilitar la lectura del text hem afegit punts i seguits per diferenciar els artesans. Un dels aspectes que el lector ha de consi - derar és l’homonímia, quan pare i fill es diuen igual. Si podem, els diferenciem amb el segon cog - nom o amb qualificatius de major o menor.

Font de les dades: Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT), Fons Parroquial de Cons - tantí, Registres d’Esposoris i Baptismes (1705-1814).

93