PÉREZ GÓMEZ, X. (2017). Història de la carretera de Badalona a Mollet (1862-2005), pag. 57-72 NOTES, 33 Història de la carretera de Badalona a Mollet (1862-2005)

Xavier Pérez Gómez*

Resum Els primers projectes La construcció de la carretera que El primer projecte per fer una via uneix les ciutats de Badalona i Mollet de comunicació que unís Badalona i del Vallès té una curiosa i interessant Mollet es remunta al 1862, quan la història que intentarem aclarir amb Diputació Provincial de va aquest estudi. Amb les dades trobades iniciar els estudis per construir un en el fons documental de l’antiga de- camí veïnal de Badalona a Mollet2. Al legació provincial d’obres del Minis- llarg del 1863 ja es van portar a terme teri d’Obres Públiques (Foment) hem obres en el tram Badalona-La Conre- pogut saber molts detalls que fins ara ria, com demostren els documents eren totalment desconeguts1. També conservats a l’Arxiu de la Diputació, hem repassat la premsa de l’època, on es relacionen despeses per obres que sovint ens ha fornit de notícies efectuades entre març i juny de 1863. que la documentació administrativa El mes de març d’aquell any, una part 57 no reflecteix pel seu caràcter més fred dels obrers que treballaven en la cons- i seriós. La primera cosa que hem de trucció de la carretera es trobaven dir és que aquesta carretera ja va ser allotjats a l’antic convent de Monta- projectada a mitjan del segle XIX i legre, a Tiana. Dos informes dels ca- que va ser considerada com una obra patàs de data 7 i 20 de març de 1863 prioritària per l’Estat; la segona, és diuen que aquests obrers es trobaven que va ser licitada i construïda en dos en estat d’insubordinació, ja que ple- trams: de Badalona a la Conreria i de gaven a l’hora que volien i sovint no la Conreria a Mollet. Cada tram, amb feien cas de les ordres i indicacions el seu projecte i pressupost indepen- de l’encarregat. El 24 de juny es va dent. I la tercera, és que la construc- rebre la queixa d’un grup de veïns ció del vell pont sobre el riu Besòs va de Tiana que protestaven perquè les ser la culminació d’aquesta via de co- obres d’aquesta carretera havien obs- municació. Anem, doncs, a conèixer truït l’antic camí per on treien carre- aquesta interessant història. tes de llenya dels boscos, just enfront de l’edifici de la Conreria. Aquesta lle- Paraules clau: carretera B-500, Bada- nya era venuda als forns de cal i guix lona, Sant Fost de Campsentelles, Mollet de Tiana i Badalona. del Vallès, la Conreria, pont del Besòs. En un principi es va creure que

* Arxiver i historiador. Director de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental, [email protected]

1 ANC (Arxiu Nacional de Catalunya). Fons 691: Prefectura Provincial d’Obres Públiques, sig. 473. 2 AHDB (Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona). Sèrie Obres Públiques, sig. OPP-3343. Xavier Pérez Gómez NOTES, 33

aquest camí veïnal de 1863 en arribar El 1893 es va fer una modificació i a la Conreria agafaria direcció Mar- millora del mateix camí veïnal de torelles, però finalment es va decidir Sant Fost a Mollet en el tram comprès que baixés cap a Sant Fost, com final- entre la casa dels hereus de Pere Mur- ment va ser. Aquest fet va provocar la garella fins a la de Josep Tió, o sigui protesta dels de , que van de la riera fins al carrer de la Plana, al·legar que la seva població tenia passant per terres del mas Lladó. molts més carros i habitants que no El que queda clar és que aquest pas Sant Fost. La protesta, però, no camí veïnal projectat i executat per la va servir de res. Els tècnics deurien Diputació de Barcelona aviat es con- veure, segurament, que era més di- siderà insuficient per cobrir les ne- recte arribar a Mollet baixant a través cessitats de comunicació entre amb- del terme de Sant Fost de Campsente- dues comarques. Trenta anys després lles que no pas girant cap a Martore- l’Administració central va incloure lles per després baixar a la plana valle- aquesta carretera en el pla de carre- sana. Entre 1863 i 1867 es van portar teres de l’Estat publicada en la Llei a terme obres de construcció d’aquest de 16 de juliol de 1896. El desembre camí veïnal, que seguia principalment de 1897, la delegació provincial del la ruta marcada per torrents i rieres i Ministeri de Foment va encarregar la antics camins de carro. redacció d’un projecte i pressupost Els documents de la Diputació ens per a “una carretera de tercer orden parlen també de gestions per a expro- de Badalona a Mollet por Tiana y San 58 piacions i pagaments a propietaris de Fausto”. L’any 1898 començaren terres per on passava la via, com ara els estudis i els treballs de redacció el marquès de Monistrol o els senyors del projecte, que s’anaren perfilant Codina, Fortuny, , Raull i Fà- al llarg dels successius anys.4 Alguns bregas, molts d’ells amb finques a Ba- propietaris començaren a posar ob- dalona i Tiana. A la documentació de jeccions al trajecte, com és el cas del l’Arxiu Municipal de Sant Fost hi ha duc de Solferino (Manuel de Llansa una petita llibreta on foren anotats els y Pignatelli de Aragón) i altres pro- obrers que van treballar en la cons- pietaris del sector de Pomar i Tren- trucció d’aquest camí veïnal el gener calós a Badalona, que el 1903 ja van de 1864 en el tram de casa Pasqual a presentar les primeres al·legacions. la casa de Pablo Castañé, o sigui l’ac- Aquell primer projecte deia que la tual carrer del Sot, ja que en aquella carretera de Badalona a Mollet tenia època el camí o carretera de Badalo- una longitud prevista de 12 km. na a Mollet passava per aquest estret carrer del poble de Sant Fost. En total Primer tram: Badalona – La Conreria eren una vintena d’homes, quasi tots El projecte del primer tram de la ells veïns del mateix poble, segons es carretera de Badalona a Mollet va que- pot deduir dels cognoms anotats dels dar enllestit el desembre de 1905 i va jornalers: Colomer, Prat, Aloy, Tor- ser signat per l’enginyer de camins rents, Salarich, Font, Armengol, Fla- Francisco Gómez de Membrillera, de quer, Castañer i Artés, entre d’altres3. la Prefectura Provincial de Carreteres

3 AMSF (Arxiu Municipal de Sant Fost de Campsentelles). Llibreta de notes, any 1863. Sig. 21.02 4 ANC. Fons 691, sig. 473, lligall 6, subcarpeta 1/5. Història de la carretera de Badalona a Mollet (1862-2005) NOTES, 33 de Barcelona, depenent del Ministeri sense fer algunes petites millores en el de Foment. El projecte es titulava lite- transcurs de les obres. El traçat corres- ralment Proyecto de carretera de tercer orden pon pràcticament al mateix que enca- de Badalona a Mollet. Trozo Primero. Incloïa ra té actualment la carretera B-500 de memòria, annexos, plànols, plec de Badalona fins a la Conreria. condicions i pressupost. Anava del Segons consta a la memòria de centre de Badalona fins al coll de la 1908, una de les principals modifi- Conreria, just en el límit dels termes cacions s’havia fet en els últims dos de Tiana i Sant Fost de Campsentelles i quilòmetres del tram: “Creemos tenia una longitud inicial de 6,13 km. haber mejorado (el trazado) en sus Els plànols apareixen signats pel ma- dos últimos kilómetros, pues man- teix enginyer autor, Gómez de Mem- teniéndonos en la vertiente oriental brillera, i l’enginyer en cap, Martí. hemos logrado subir el collado de Un cop publicat el projecte co- Monte-Alegre con un solo zig-zag mençaren a arribar al·legacions i pe- en vez de los dos que en el proyecto ticions de correcció del trajecte. Un (inicial) existían...”5. Si comparem els dels propietaris més actius en aquestes plànols dels dos projectes, el de 1905 gestions va ser el ja esmentat duc de i el 1908, es veu com, efectivament, Solferino, que va fer diverses peticions en el projecte definitiu només hi ha demanant el pas pel barri de Pomar. El una corba en zig-zag, que correspon 1906 també es van rebre propostes re- a l’actual revolt conegut popularment latives al pas de les rieres de Canyadó com de la “paella”. i Montalegre. Les al·legacions al terme Aquest nou projecte, i definitiu, 59 de Badalona es van produir en diver- atorgava al primer tram de la carrete- ses etapes fins al 1912, quan ja havien ra una longitud de 6,02280 km. Fou començat les obres. L’Ajuntament de aprovat definitivament el 17 de juliol Badalona va proposar lleugeres vari- de 1909 i les obres foren atorgades acions i millores, com es dedueix de al contractista Andrés Jansana Torelló, l’existència d’un projecte de variació per cessió de l’únic postor, Antonio de l’origen del traçat des del seu ori- Artés. En un principi el pressupost gen fins a l’encreuament dels camins projectat era de 137.708,12 pesse- Estret i Fondo, a Badalona, segons do- tes i preveia la construcció de murs cument signat per l’enginyer Cabes- de sosteniment, divuit ponts petits de tany i datat l’any 1912. pas (tajeas), clavegueres, , al- Fruit de totes aquestes al·legacions bellons i sifons, a més de pontons i i demandes de modificació, es va tor- murs de contenció (malecones) en tots nar a redactar un nou projecte: Proyecto els llocs perillosos. Finalment, el pres- de replanteo previo de la carretera de tercer orden supost de contracta de les obres i de de Badalona a Mollet. Trozo primero: desde Bada- cost real fou de 123.250,85 pessetes. lona al collado de la Conrería. Anava també Com és lògic, en el període previ signat per G. de Membrillera i portava a l’inici dels treballs de la carretera, es data de 31 de desembre de 1908. En feren les ocupacions de terreny neces- aquesta ocasió l’enginyer en cap era sàries per poder fer passar el traçat de un tal Puig. Aquest seria el projecte la via. Ja hem dit que durant la redac- que finalment es portaria a terme, no ció dels dos projectes les expropiacions

5 ANC. Fons 691, sig. 472, lligall 3. Projecte de replanteig del primer tram, 1908. Xavier Pérez Gómez NOTES, 33

i al·legacions es feren sobretot al terme 1931 de la Direcció General de Carre- de Badalona. A l’expedient consta teres afirmava que s’aprovava la vari- també que l’abril de 1910 es feren les ant de la carretera de Badalona-Mollet gestions per a expropiacions al terme sol·licitada per la Cartoixa. Curiosa- de Tiana, en concret de terres de Mari- ment aquell dia es va proclamar la II ano i Epifani de Fortuny, propietaris de República. L’expedient arribà l’agost la finca de can Santromà, i també dels del mateix any a la secció d’Obres Pú- pares cartoixans, com a propietaris del blics del Govern Civil de Barcelona, monestir de la cartoixa de Montalegre el qual demanà un informe comple- (Tiana). Per tal d’arribar a un acord mentari a la recent constituïda Ge- amb aquests propietaris, es designaren neralitat de Catalunya. Segons aquest pèrits per valorar tant el traçat com el document el projecte de variant fou preu a pagar. Els senyors Fortuny no- retornat sense reclamacions. No hi ha menaren com a representant l’arqui- cap més document al respecte, però tecte Bonaventura Bassegoda Amigó, i el que sabem és que finalment no es l’Estat, un tal Busquets. Els cartoixans va portar a terme aquesta variant tan no nomenaren cap pèrit dins del ter- desitjada pels cartoixans. mini establert i per això els fou assig- Tornant a la història de la carretera nat el de l’Estat. El document no en diu de Badalona a Mollet, cal dir que les res més, però se suposa que s’arribà a obres del primer tram començaren el un acord entre les parts. 17 de maig de 1911 i que el tècnic Com a anècdota podem dir que encarregat de la supervisió in situ dels 60 els anys 1929 i 1930 els monjos de treballs fou l’enginyer José Cabestany. Montalegre feren diverses gestions El termini establert inicialment fou de davant el Ministeri de Foment per tal dos anys, però hagueren de demanar d’aconseguir que es fes una variant dos mesos de pròrroga. El tram execu- d’aquesta carretera. En concret volien tat fou, com hem dit, de 6,022 km i el que es portés a terme una desviació cost final per cada quilòmetre fou de del km 5,660 al 6,025. L’objectiu era 20.461,35 pessetes. El tram de pujada allunyar del monestir el trànsit i el so- de Tiana a la Conreria presentà algunes roll dels cotxes que pujaven i baixaven dificultats per l’orografia del terreny, per la carretera de la Conreria. En un i més si tenim en compte la tecnolo- principi, aconseguiren que s’aprovés gia de l’època. Per tal de salvar aques- la seva proposta, ja que el ministre de tes dificultats i perills, el document Foment, a , el 17 de juliol de diu que “se construyeron muros de 1929 donà ordres al director general sostenimiento...y malecones en todos d’Obres Públiques perquè es fes un los sitios peligrosos, que son abundan- estudi pel que fa al cas. Es redactà un tes por desarrollarse el trazado en la- projecte i un pressupost, però l’agost deras de grandes declives y presentar de 1930 aquest director general va muchas curvas de no gran radio com- emetre un informe rebutjant el pro- binadas con fuertes pendientes.” jecte, en el qual al·legava el seu elevat Les obres d’aquest primer tram de cost i les grans dificultats tècniques la carretera acabaren l’estiu de 1913 per executar-lo. i el 26 d’agost de 1913 va ser la data Però els cartoixans no es donaren de la recepció provisional. El dia de per vençuts i van fer noves gestions, la recepció es personaren a la carre- ja que un document del 14 d’abril de tera l’enginyer en cap de la Delega- Història de la carretera de Badalona a Mollet (1862-2005) NOTES, 33

centímetros en los bordes y entre veinte y veintinueve en el centro. Los malecones se construirán a posteriori para esperar la consolidación de los terraplenes y se construirán durante el período de garantía. La explanación medía el ancho de seis metros...6” Com ja hem dit, aquesta recepció va ser provisional i no s’obrí al trànsit fins al cap de deu mesos, en concret el 24 de juny de 1914, quan s’efectuà la recepció definitiva de l’obra, segons explica la breu crònica que aparegué aquell dia al diari La Vanguardia: “El in- geniero jefe de Obras Públicas don Pedro García Faria, acompañado de don José Cabestany, ingeniero encar- gado de la carretera de Badalona á Mo- llet, practicó la recepción de aquella, autorizando el tránsito público por la misma”7. Des d’aquella data, doncs, els pocs automòbils i motocicletes que hi havia en aquella època podien pujar de 61 forma més ràpida de Badalona fins a la Conreria, on aleshores s’iniciava la construcció de torres a la urbanització anomenada Colònia-bosc de la Conre- ria de Montalegre.

Figura 1. Portada del projecte del segon tram de Segon tram: La Conreria–Mollet del Vallès la carretera de Badalona a Mollet, 1906. Font: El desembre de 1906 s’acabà de Arxiu Nacional de Catalunya redactar el primer projecte del segon tram de la carretera de tercer ordre de ció Provincial del Ministeri, Pedro Badalona a Mollet. El seu autor fou el García Faria, a més de l’esmentat José mateix que el del primer tram, és a Cabestany, l’ajudant Manuel Sánchez dir, l’enginyer de camins Francisco Forte, el sobrestant Baltasar Garro, i Gómez de Membrillera, que com ja el contractista Andrés Jansana. A l’acta sabem treballava a la Delegació Pro- de recepció es llegeix que “el afirma- vincial d’Obres del Ministeri de Fo- do (firme) se encontró formado por ment. Aquest tram anava del coll de una sola capa de piedra machacada la Conreria, travessava tot el terme de de naturaleza granítica y caliza con Sant Fost de Campsentelles, passava la consolidación conveniente, con es- pel riu Besòs, la via del tren i entra- pesores de entre once y diez y ocho va a Mollet pel carrer Berenguer III, i

6 ANC. Fons 691, sig. 472, lligall 2: acta de recepció provisional, agost 1913. 7 La Vanguardia, 24 de juny de 1914. Xavier Pérez Gómez NOTES, 33

acabava al quilòmetre 18 de la carre- tera de Barcelona a Ribes. El projecte estipulava que aquest tram tindria una longitud de 7,963 km. Mentre es construïa el primer tram, de Badalona a la Conreria, el projecte del segon tram fou modifi- cat; per això se’n redactà un de nou, amb data de 31 de gener de 1914, que establia una longitud definitiva de la carretera de 8,063 km. Aquest projecte modificat es titulà oficial- ment Replanteo del trozo segundo de la carrete- ra de Badalona a Mollet con puente sobre el río Besós. No obstant això, la Direcció Ge- neral d’Obres Públiques va respondre que aprovava el projecte però sense el pont sobre el Besòs: “La sección de la Dirección General de Obras Públicas pide que se estudie el paso de dicho río por medio de un baden (...) La Sección no encuentra aceptable la so- Figura 2. Portada del projecte de replanteig del 62 lución de puente de hierro ni de ce- segon tram de la carretera de Badalona a Mollet, mento armado, por su gran coste”, 1914 Font: ANC segons escrit del 20 de maig de 1914. El pressupost del segon tram, treballat a obres d’índole semblant. sense el pont, pujava en un principi El pressupost inicialment apro- a 150.610,43 pessetes, incloent una vat hagué de ser augmentat fins a les casa per als peons de camins. L’autor 207.045,45 pessetes perquè ja inici- era l’enginyer de l’administració esta- ades les obres es va comprar un tanc tal José Cabestany. automòbil i un cilindre compressor Les obres d’aquest tram de la carre- de vapor. Amb aquestes màquines, les tera començaren el 14 de setembre de obres guanyaren ritme i eficàcia i es 1914 a càrrec del contractista Francis- pogueren efectuar de forma més rà- co Soler i Miró, que va signar un con- pida si es compara amb el que van tracte a preu fet. Tres setmanes des- durar les del primer tram. A més de prés, l’enginyer Cabestany informava l’explanació, adient per fer-hi passar als seus superiors que a les obres hi la carretera, es construïren dos ponts estaven treballant seixanta-sis obrers, tipus claveguera: un al punt conegut però es queixava que alguns d’ells avui com el pont del Llop i un altre havien abandonat, ja que no estaven per passar el torrent de Can Lledó. Es acostumats a la rudesa dels treballs. van fer també diverses clavegueres de Altres hagueren de ser acomiadats pas (tajeas), un gual de 20 m per passar pel mateix motiu, perquè no podien la riera Suñé, a més d’una caseta per suportar el ritme de la feina, malgrat a dos peons de camins a l’alçada del que en ser contractats havien mani- trencall cap al mas Llombart. Aquest festat, segons Cabestany, que ja havien habitatge per als peons, que va costar Història de la carretera de Badalona a Mollet (1862-2005) NOTES, 33

63

Figura 3. Secció i alçat del pont del torrent de la Nau, 1915. Font: Arxiu Nacional de Catalunya Figura 4. Secció i alçat del pont del torrent de Can Lledó. Font: ANC Xavier Pérez Gómez NOTES, 33

7.841,23 pessetes, es va construir el de desguàs i pontó al gual del torrent 1915 i va ser enderrocat el 1999. de Sant Fost (km 11,10 de la carrete- Al seu pas pel terme de Sant Fost, ra). També entre 1921 i 1925 es cons- la via hagué de travessar moltes vi- truïren tres pontons al pas de la via nyes, i per això hagueren d’aturar pel terme de Martorelles. alguns dies les obres, perquè els pro- L’octubre de 1914 els responsa- pietaris poguessin acabar de veremar, bles de les obres contactaren amb la segons es llegeix als documents. Les Companyia de Ferrocarrils MZA (Ma- obres passaren, entre altres, per ter- drid--) per avisar res d’Antonio Baliarda, propietari des que la carretera havia de passar per de feia poc del mas Llombart de Sant un pas a nivell prop de l’estació de Fost, que havia comprat als successors tren de Mollet (avui estació Mollet- de Francisco Portell, José Cornet i José Sant Fost). El sotsdirector de la Red Llimona. La documentació també es- Catalana de la MZA va respondre el menta noms de lloc del terme de Sant 2 desembre que es donaven per assa- Fost que avui no identifiquem amb bentats i que s’havia de procurar que claredat com ara casa Mínguez (a la el trànsit tingués en compte el pas del zona de mas Corts), el barranc de la trens i que sobretot es vetllés per la Rosa (sembla que era el que baixa del seguretat dels combois, les persones bosc de la Nau) i el barranc de las Bo- i els carruatges. tijas (torrent Rifà). Amb posterioritat L’11 de maig de 1915 un grup de a l’acabament de les obres es feren quinze obrers de la carretera que es 64 obres complementàries per millorar trobaven encara al terme de Sant Fost la carretera. En concret el 1921 s’en- van deixar aquesta construcció i foren carregà al contractista José Famadas traslladats a Peralta de Alcolea (Osca) Olivé la construcció d’una claveguera per treballar en una altra obra similar,

Figura 5. Plànol de la carretera al seu pas per Sant Fost, segons el projecte inicial de 1906 Font: ANC Història de la carretera de Badalona a Mollet (1862-2005) NOTES, 33

Figura 6. Plànol de la carretera al seu pas per Mollet, segons el projecte inicial de 1906 Font: ANC i van ser acompanyats pel cap de grup, carretera de Badalona a Mollet havia 65 un tal Miguel Cuello Malo. Tres setma- quedat finalitzada, fet que suposa- nes després, el 2 de juny, un altre grup va un pas endavant molt important comanat per l’encarregat Lorenzo Tra- per a la comunicació entre les co- nero Bernal va deixar també les obres marques del Baix Vallès i el Baix Ma- de la carretera de Badalona i marxà resme. Una ombra, però, planà ben cap a Alcolea de Cinca, també a la pro- aviat sobre aquesta magnífica infra- víncia d’Osca8. D’això es dedueix que estructura: no s’havia construït un la construcció de la via es trobava ja pont per passar el Besòs, de manera molt avançada i cada cop necessitaven que els vehicles quedaven a costa del menys personal per finalitzar-la. cabal que portés el riu en cada mo- Les obres d’aquest tram de la car- ment. D’aquest assumpte en parlem retera arribaren a Mollet la tardor seguidament. de 1915, i el 27 de novembre es va Saltant ja en el temps, cal dir que el signar l’acta de recepció i finalització 1980 aquesta carretera, la B-500, va de les obres. L’obertura al trànsit de ser traspassada per l’Estat a la Genera- vehicles s’efectuà al cap de tres set- litat i que el 1999 la caseta dels peons manes, a mitjan desembre, segons de camins propera a mas Llombart publicà el diari La Vanguardia el 17 de fou enderrocada. Uns anys després, desembre de 1915. Després de molts en concret el març de 2003, saltava anys de projectes i obres, la desitjada als mitjans de comunicació la notícia

8 AMSFC, correspondència de 1915. Cal dir que a l’arxiu particular de Jaume Rifà (Sant Fost) hi ha el plànol d’un pont, amb data 5 de novembre de 1918, que sembla el del barranc del Llop, signat per l’arquitecte José Sabadell, de la qual cosa es podria deduir que l’actual fou construït en aquell any. Xavier Pérez Gómez NOTES, 33

Figura 7. Planta i alçat de la caseta dels peons caminers del Mas Llombart. Font: ANC

66 que el Departament d’Obres Públi- reduir l’impacte i per no perjudicar ques de la Generalitat preveia con- els cartoixans9. vertir l’antiga carretera de Badalona Durant dos anys no hi hagué més a Mollet en una autovia. Per portar a notícies al respecte, ja que el canvi de terme aquesta nova infraestructura, es poder a la Generalitat deixà aturats preveien obres de gran impacte am- molts projectes. Però el novembre de biental i paisatgístic, especialment al 2005 es va saber que el Departament sector de Tiana-La Conreria-Sant Fost. d’Obres Públiques havia aprovat una Aquest projecte provocà una imme- nova modificació de l’autovia de Ba- diata reacció i protesta per part de dalona a Mollet que com a principal grups ecologistes, partits, entitats so- novetat incloïa un túnel de 3,5 km cials i culturals de Tiana, Badalona i per minimitzar més encara l’impac- Sant Fost, fins i tot de la Unió de Reli- te visual i paisatgístic. Amb aquestes giosos de Catalunya, que protestà per- variacions, el projecte s’encaria un què la nova autovia, si es feia tal com 550 % , i el nou pressupost arribava a estava projectada, provocaria un greu 350 milions d’euros10. Però al cap de perjudici a la Cartoixa de Montalegre, poc esclatà la crisi econòmica i arri- ja que alteraria la vida callada i solità- baren les retallades a l’Administració, ria dels seus monjos. Finalment, i da- amb la qual cosa tot aquest projecte vant de tanta oposició, la Generalitat quedà aturat sine die, i encara conti- va admetre rectificar part del projecte nua així, dotze anys després. I podem de l’autovia i fer modificacions per dir que sortosament, perquè si algun

9 La Vanguardia / “Vivir”, 31 de març, 22 de maig i 3 de juliol de 2003, p. 3, p. 7 i p. 4. 10 La Vanguardia / “Vivir”, 6 de novembre de 2005, p. 5, i 14 de març de 2006, p. 3. Història de la carretera de Badalona a Mollet (1862-2005) NOTES, 33

Figura 8. La caseta dels peons caminers del Mas Llombart, fotografiada, el 1997, dos anys abans de ser enderrocada. Font: Xavier Pérez 67 dia s’arriba a construir aquesta nova teix any, la mateixa Direcció General autovia, les destrosses que es faran a de Camins ja havia rebut el plànol i molts espais naturals i agrícoles de la el croquis de la llera del riu. Al ma- zona, especialment a Tiana i Sant Fost, teix lligall apareix una carta de data seran terribles i irreversibles. 7 d’abril de 1840 en què l’esmentat Larramendi demana que “sea habi- El pont sobre el riu Besòs litado del mejor modo posible para El primer projecte de construcció que no se interrumpa el paso del pu- d’un pont estable sobre el riu Besòs ente de casa Alsina y vea si será posi- a l’alçada de Mollet es remunta ni ble su recomposición”. A quin pont més ni menys que al mes de març de casa Alsina es referien? ¿Era el pont de 1838, quan José A. de Larramen- de ferro al qual es referien els docu- di, funcionari de la Direcció General ments de 1838 o finalment no es va de Camins, Canals i Ports, amb seu a construir i parlaven d’una altra mena Madrid, va enviar una carta a la dele- de pont? No ho sabem. La documen- gació de carreteres de Barcelona dient tació conservada no ens dona prou que es fes al més aviat possible un dades per saber-ho amb certitud. estudi i un croquis de les avingudes El que queda clar és que ja en dates i dades pertinents sobre el riu Besòs tan reculades l’Estat va tenir interès en “para formar una proyecto de puente construir un pont que unís les dues colgado de hierro”11. El juliol del ma- ribes del riu entre Mollet i Sant Fost /

11 ANC, fons 691, sig. 473, lligall 6, subcarpeta 1/5, documents de 1838. Xavier Pérez Gómez NOTES, 33

Martorelles. I el que també sembla clar, Sant Fost, datada a Mollet el maig de però, és que aquest intent d’un pont 1916. En ella els ajuntaments diuen estable no va reeixir, ja que les notícies que la carretera en qüestió és molt de finals del segle XIX ens parlen de important i transitada, i que només passeres provisionals que sovint s’en- queda per construir un pont, que és duien les avingudes i riuades del Besòs. l’única forma de passar el Besòs amb Fou amb l’entrada en servei de la car- garanties i sense dependre de les avin- retera de Badalona a Mollet el 1915 i gudes del riu12. En resposta a aquestes amb l’aparició dels automòbils, que la peticions, l’enginyer de l’Estat Juan necessitat d’un pont d’obra es va fer M. Sans va redactar i enviar una pro- més evident i urgent. posta l’11 de novembre de 1916 als A la modificació del projecte del seus superiors, fent unes interessants tram de la Conreria-Mollet d’aques- reflexions: “Vista las instancias de los ta carretera signat el 14 de febrer de ayuntamientos de Mollet, Martorellas, 1914 per l’enginyer José Cabestany es Tiana, San Fausto de Campcentellas y preveia la construcció d’un pont de Badalona, de la Sociedad de Atracción ciment armat per salvar el riu Besòs de Forasteros y del Real Automóvil en entrar a la població de Mollet. La Club de Cataluña para que se termine memòria d’aquest projecte al·ludia la carretera de Badalona a Mollet in- a un pont similar construït o aprovat completa en la actualidad por carecer per a Montcada. Però el 20 de maig de obra apropiada para el paso sobre de 1914 la Direcció General d’Obres el río Besós... se aconseja la construc- 68 Públiques del Ministeri de Foment va ción del puente por ser útil y conveni- respondre que quedava aprovat el re- ente para no interceptar el tránsito al- planteo (modificació) del projecte, però gunas veces al año por carecer de obra sense el pont: “Se aprueba el replanteo adecuada para cruzar el río (...) Si la de la obra del 2º trozo de la carretera, Diputación ha construido un puente pero sin el puente sobre el río Besós y de hormigón armado en la carretera pide que se estudie el paso de dicho de Santa Coloma a Agramunt, en una río por medio de un baden. La Direc- carretera con menor tráfico y si la Di- ción General no encuentra aceptable putación en carretera de tan mezqui- la solución de puente de hierro ni de na importancia ha creído necesario la cemento armado por su gran coste.” ejecución del puente resultaría depre- Per tant, quan la carretera es va acabar sivo para el Estado que éste se limitara el novembre de 1915, el pas del riu i a construir un baden y más si se tiene l’entrada a Mollet es feia per un gual. en cuenta el estado de opinión que Aquest fet va provocar la reacció procuran forjar algunos en la comarca immediata dels ajuntaments de la de recelo contra cuanto proviene de zona i de diverses institucions, que la Administración Central. Conviene enviaren al ministre de Foment diver- por tanto suprimir todo pretexto que sos escrits demanant la construcció pudieran utilizar los interesados en d’un pont d’obra. D’aquesta instàn- apoyo de sus interesadas propagandas. cia es conserva una còpia esborrany a El ingeniero Juan Sans, Barcelona, 11 l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de de noviembre de 191613”.

12 AMSF. Caixa de correspondència de 1916. 13 ANC. Fons 691, sig. 473, lligall 7, carp. 4/5. Doc. de 11-XI-1916. Història de la carretera de Badalona a Mollet (1862-2005) NOTES, 33

La resposta dels responsables del d’aquesta teoria, perquè, com hem Ministeri de Foment va ser ràpida i dit, la Direcció General de Carreteres immediata, i va atendre els suggeri- va actuar principalment a causa de la ments de l’enginyer i va aprovar, per reivindicació dels ajuntaments i d’al- tant, la construcció del pont. I fou el gunes institucions de la comarca, i al- mateix enginyer de la delegació pro- menys per escrit no consta cap gestió vincial d’Obres Públiques qui va re- del Sr. i en canvi sí que hi és la dactar un projecte de pont de formi- dels consistoris. gó sobre el riu Besòs, datat el 12 de Segons una informació apareguda desembre de 1916, que fou modificat el 8 d’abril de 1917 al periòdic de en alguns punts l’any següent. Aquest El Vallès Nou, el diputat per projecte i el seu pressupost foren Granollers al Congrés, Bonaventura aprovats, i ràpidament es posaren a Plaja, de la Lliga Regionalista, va fer treballar en la seva construcció, que gestions per aconseguir la construc- s’inicià el 6 de setembre de 1917. El ció del pont: “Gràcies a les gestions pressupost de contracta del pont fou realitzades pel nostre amic el diputat de 142.675,23 pessetes i anà a càrrec a Corts per Granollers, senyor Plaja, el de l’empresa constructora Fomento ministre de Foment ha inclòs en el pla de Obras y Contratas, amb seu a Bar- d’obres públiques a subhastar el pro- celona, el director gerent de la qual jecte del pont sobre el Besòs en la car- era Antoni Piera Jané. Els encarregats retera de Badalona a Mollet. Es trac- de dirigir les obres foren l’esmentat ta d’una obra importantíssima que enginyer Sans, Manuel Sánchez Forte, venien reclamant feia molts anys els 69 ajudant de l’enginyer, i Luis Hernán- pobles de Sant Fost, Martorelles i Mo- dez Hernández, sobrestant. Antoni llet i les societats d’automobilistes”. Piera i la seva família estiuejaven a No sabem fins a quin punt l’actuació Can de Martorelles i la seva d’aquest polític fou tan decisiva com empresa explotava una pedrera situ- explica aquest diari. Com ja hem dit ada ben a prop14. abans, a la documentació consultada Alguns historiadors locals atri- l’única gestió que consta fou la dels buïren la iniciativa de la construcció alcaldes dels pobles esmentats, tot i del pont del Besòs al mateix Sr. Piera, que això no contradiu que el diputats “que es va posar en contacte amb el Plaja o Torras participessin també en diputat Sr. Torras, de Granollers, per les gestions per a l’impuls de la tra- intentar que es construís un pont i mitació final. així facilitar el transport de pedra que Al cap de menys d’un any de co- es feia contínuament de Martorelles mençar les obres el pont estava aca- a Barcelona. A mitjan 1918 ja estava bat, ja que un document ens diu construït15”. Però això no consta en que el 24 d’agost de 1918 va fina- cap document de l’expedient de pro- litzar-ne la construcció i calgué es- jecte, licitació i construcció. Ignorem perar noranta dies per fer les proves en quin fet es basà l’autor o autors de resistència. Aquestes es portaren

14 Enric Gomà. “El señor Tonet de Sants” al blog: lameva.barcelona.cat/bcnmetropolis/es/calaixera/ 15 M. Àngels Suàrez, “Aiguats…”Notes, 31, 2016, p. 150, la qual cita Joan Solé Tura (1981), p. 124. Xavier Pérez Gómez NOTES, 33

Figura 9. El pont del Besòs. Postal del fotògraf granollerí Joan Bosch, dècada de 1920. Font: X. Pérez

a terme el 10 de desembre de 1918, lliurat provisionalment el desembre 70 dia en què es van personar a l’obra de 1918, s’hagueren de fer durant els enginyers de la Delegació Provin- els dos anys següents altres treballs cial del Ministeri, senyors Blas Sor- complementaris com foren les ano- ribas i Juan M. Sans, el primer com menades “defenses del riu Besòs”, a enginyer en cap i el segon com que finalitzaren el 22 de juliol de a enginyer encarregat de les obres. 1920. Aquestes defenses consistien També assistiren l’ajudant i el so- en construccions com ara murs i al- brestant abans esmentats, i en nom tres obres per tal de protegir el pont de Fomento de Obras y Contratas, i les ribes confrontants de les futures el Sr. Antoni Piera, com a director crescudes del riu en temps d’inunda- gerent de l’empresa, i el Sr. Grego- cions i fortes pluges. ri Sans, com a enginyer responsable. Aquest pont de ciment es va uti- Per tal de comprovar la resistència i litzar fins al 15 d’octubre de 1965, solidesa del pont es feren diverses quan una fortíssima riuada del Besòs proves amb quatre carretes tirades s’endugué diverses columnes i el per bous, cadascuna carregada amb pont es trencà. La premsa se’n féu 6.000 quilos de pes. Després es van ressò i la notícia va sortir a diversos carregar les voreres i diversos trams diaris com ara La Vanguardia del diu- del pont amb sacs de sorra fins a ob- menge 17 d’octubre en una crònica tenir una sobrecàrrega de 400 qui- signada per Joan Aliguer i amb fotos los per metre quadrat. Després de de Joan Coma: “Mollet: el puente fer-se aquestes comprovacions sense sobre el río Besós, hundido. Cerca de cap incidència, es va donar per apro- la medianoche del pasado viernes, vat el pont. el puente sobre el río Besós situado Tot i que el pont fou finalitzat i en la carretera de Sabadell a Badalo- Història de la carretera de Badalona a Mollet (1862-2005) NOTES, 33 na cedió por la fuerza de las aguas que anaven molt lentes. Després de que a ritmo creciente aumentaban sis mesos de treballs, el 12 d’abril de su caudal desde veinticuatro horas 1966 es finalitzaren les obres de re- antes, hundiéndose su parte central, paració i es tornà a obrir al trànsit el en su séptima pilastra, de las quince vell pont sobre el Besòs. La reparació que tiene en total. Aunque no llegó va consistir en suprimir dues pilastres a ser arrastrado por las aguas, quedó antigues i substituir-les per set jàsse- peligrosamente inclinado hasta resul- res de 28,5 metres. Aquestes, a la seva tar intransitable, tanto para vehículos vegada, van ser reforçades en els seus como para peatones. fonaments amb vuit pilots de formi- Las primeras en sufrir las conse- gó armat de 50 cm de secció per 6 m cuencias del hundimiento fueron las de profunditat. mujeres que terminaban su turno en El 1967 es va començar a construir las fábricas téxtiles de la localidad, y l’autopista de Barcelona a França, que que se vieron imposibilitadas de lle- passa pel terme de Mollet, i es van gar a sus domicilios situados en la iniciar també les obres per aixecar barriada de Can Calet en los térmi- l’actual pont sobre el riu. El dia 1 de nos municipales de Martorelles y San setembre de 1969 quedà enllestit i Fausto. Hubo necesidad de montar obert al trànsit d’automòbils el nou un servicio de urgencia con autoca- pont sobre el Besòs pel qual transcor- res dando la vuelta por Granollers, re encara la carretera B-500, o sigui en un desplazamiento de 25 kiló- la carretera de Badalona a Mollet, que metros de recorrido, que han debido uneix la capital del Baix Vallès amb 71 repetir los trabajadores que a prime- els pobles de Sant Fost i Martorelles. ra hora de la mañana se dirigían a Aquell mateix dia a la tarda va ser sus fábricas en Mollet, y al medio- volat parcialment un tros del pont día para regresar a sus hogares. Por antic per tal de facilitar el pas de l’au- la noche inspeccionaron el lugar del topista. El tros que encara va quedar suceso las primeras autoridades loca- dempeus fou usat fins al 1971 per vi- les, así como diversas personalidades anants i bicicletes, que després passa- de Obras Públicas y jefe provincial ven per sota de l’autopista vorejant el de Tráfico. ALIGUER”. torrent Caganell. El setmanari Vallés de Granollers Una altra forta riuada a finals de també en parlà a la seva edició del 20 setembre dit any 1971 es va tornar d’octubre d’aquest esfondrament. A a emportar diverses pilastres del vell l’edició del 3 de novembre de 1965 pont, que va quedar tocat de mort. també informava que la Prefectura El cronista molletà a la revista Vallés d’Obres Públiques havia col·locat una deia el 2 d’octubre de 1971: “Mollet. passera sobre el riu per on passaven Réquiem por el viejo puente sobre el vianants, bicicletes i motos, i a la del Besós. A consecuencia de la fuerte cre- 24 de novembre, que els alcaldes de cida de las aguas del río Besós, el viejo Mollet, Sant Fost, Martorelles i Santa puente, que un día se partió y luego Maria de Martorelles havien anat a la fue mutilado para dar paso a la au- seu de la Prefectura Provincial d’Obres topista, ha vuelto a partirse de nuevo Públiques a Barcelona a demanar un por haber cedido dos pilastras. En la prompte reinici de les obres de repa- actualidad sólo servía para dar paso a ració del pont trencat, que semblava peatones y bicicletas, que luego pasa- Xavier Pérez Gómez NOTES, 33

ban por debajo de la autopista borde- El juliol de 1972 van començar les ando el torrente Caganell (...) Hoy el prospeccions per construir la passera puente ha quedado inservible y sólo de vianants que seguia el mateix tra- se piensa en la necesidad de su demo- jecte que el pont inaugurat el 1918 lición. La vida de este puente, gloria y i aquell mateix any van iniciar-se les orgullo del Sr. Piera, ha tenido la vida obres. L’agost de 1973 es va obrir al de una persona: no ha llegado a cen- trànsit aquesta passera per a vianants, tenaria. Agradezcámosle los servicios que fa uns pocs anys va haver de ser prestados como se estila hacer con los aixecada de nou per donar pas a la funcionarios fieles. Y tengámosle en via del tren d’alta velocitat, l’AVE. buen recuerdo.16” Fons documentals Arxiu Nacional de Catalunya (ANC), fons 691 3343, documentació del camí veïnal de Ba- Prefectura Provincial d’Obres Públiques, lli- dalona a Mollet (1862-1867). galls 472 i 473. Conté quinze carpetes amb: Arxiu Municipal de Sant Fost de Campsentelles -Projecte de pont de ferro sobre el riu Besòs (AMSFC): (1838-1840). -Nota dels que han treballat a la carretera, -Projecte i construcció de la carretera de Ba- gener de 1864. dalona a Mollet, primer tram (1903-1914). -Projecte de modificació i millora del camí -Projecte i construcció de la carretera de Ba- de Sant Fost a Mollet, 1893. dalona a Mollet, segon tram (1906-1915). -Instància de diversos ajuntaments al minis- 72 -Projecte i construcció de pont de ciment tre de Foment, maig de 1916. armat sobre el Besòs (1916-1920). Arxiu Comarcal del Vallès Oriental: Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona Fons hemeroteca municipal i comarcal. (AHDB): sèrie Obres Públiques, sig. OPP- Hemeroteca digital de La Vanguardia.

16 Vallés, 2 d’octubre de 1971, p. 22.