24 / novembre-desembre 2005

Picasso 2006 BCN

Any del Llibre i la Lectura: recta final

Inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster

Retrat de Singapur EDITORIAL

Junta de Govern Ferran Mascarell En aquests mesos de novembre i desembre, arribem a la recta Regidor president de la Comissió de final de l’Any del Llibre i la Lectura. Una bona notícia per a la Cultura, Educació i Benestar Social ciutat és la inauguració, el dia 13 de novembre, d’una nova Marina Subirats Vicepresidenta biblioteca de districte, la Jaume Fuster, al cor del barri de Carles Martí Gràcia: la plaça Lesseps. Dies després, la Biblioteca reuni- Maravillas Rojo Jaume Ciurana rà experts i professionals de l’edició, local i internacional, en Teresa M. Fandos el Simposi “Els futurs de la indústria editorial”, per debatre el Ángeles Esteller Xavier Basso creixent paper de la indústria del llibre com a motor econòmic Ricard Martínez Ricard Gomà en les noves societats del coneixement, la globalització, la Júlia Pérez indústria cultural i les innovacions tecnològiques. A partir del Josep Sànchez Xavier Rubert 21 d’aquest mes, la Biblioteca Jaume Fuster acollirà un cicle Josep Ramoneda Carme Riera de conferències per parlar de literatura amb escriptors de Lluïsa Pedrosa primer nivell d’arreu del món: Salman Rushdie, Terry Eagleton, Secretària delegada Nélida Piñón, Kazuo Ishiguro i els catalans Albert Sánchez Oriol Balaguer Director gerent Piñol i Rafael Argullol.

Imatge de la coberta: Biblioteca Jaume Fuster I obrim ja la programació cultural de l’any vinent amb “Picasso 2006 BCN”, un rètol sota el qual la ciutat desplegarà un conjunt d’activitats al voltant de la figura i l’obra de Pablo Picasso que permetran aprofundir en la seva relació amb Barcelona. El Museu Picasso està preparant tres exposicions, dedicades al dibuix, al

Foto: L’estudi circ, i a les obres que va fer, als anys quaranta, a Provença. Consell de redacció Oriol Balaguer, Jaume Boix, Marta Clari, Xosé Denis, Carles Giner, Del món del circ, de la seva història recent i de les perspectives Ramon Aymerich, Rosa Mach, de futur que Barcelona té plantejades actualment, també en Toni Mataix, Ferran Mascarell, Isabel Montané, Conxa Rodà, Carles Sala, parlem en aquest número 24 de la revista. El Mercat de les Flors Vladimir de Semir, Xavier Suñol i Joan Torrella també inicia una nova etapa. Hem entrevistat Francesc Casa- Redacció desús, nou responsable de la programació, perquè ens avanci Jordi Canyissà i Judit Lara les línies del futur Centre Nacional de les Arts del Moviment. Traducció Ricard Bonmatí i Carl Mac Gabhann Coordinació editorial Entre l’oferta d’activitats culturals que l’Institut de Cultura inau- Judit Lara gura aquests darrers mesos de l’any, cal assenyalar, a més de les Producció gràfica exposicions dels llibres il·lustrats per Picasso i de les fotografies Primer Segona Publicitat d’Abelardo Morell a la Virreina –totes dues en el marc de l’Any D.L.: B-50591/2001 ISSN: 1578-8903 del Llibre–, la del Museu d’Història de la Ciutat “Barcelona & Revista impresa en paper ecològic ECF fotografia”, un esplèndid recorregut per imatges de la ciutat sota el guiatge de coneguts fotògrafs, i la programació de la Institut de Cultura de Barcelona Tardor Científica, que cada any per aquestes dates vol portar Palau de la Virreina La Rambla, 99 - 08002 Barcelona el debat científic als ciutadans. Amb el retrat cultural d’una Tel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10 ciutat de l’Orient, Singapur, reprenem les radiografies sobre www.bcn.es/cultura [email protected] què es fa en matèria de cultura en altres ciutats del món.

2 Sumari

novembre-desembre 2005

Picassso 2006 BCN 4 L’Any del Llibre i la Lectura: recta final 6 La Biblioteca Jaume Fuster i cicle de conferències 7

Dels jeroglífics a l’egiptologia 8

Llibres il·lustrats per Picasso 9

Kosmopolis ’05 10

Fotografies d’Abelardo Morell 11

Tardor de llibres i ciència 12

Agenda de l’Any del Llibre 13

Entrevista a Francesc Casadesús 14

Retrat de Singapur 16

“Barcelona & fotografia” 18

Agenda novembre-desembre 19

Agenda Nadal del 2005 23

Certamen Miquel Llobet 24

El circ a Barcelona 25

Han visitat Barcelona 26

Barcelona al món 27

Es roda 28

Novetats editorials 29

Click cultura 30

Textos en castellano 31

English version 35

Barcelona: espais de llibre 39

novembre-desembre 2005 3 Picasso 2006 BCN Durant el 2006, el Museu Picasso serà el centre d’un conjunt d’activitats dedicades a recordar l’estreta relació de Pablo Picasso amb Barcelona. Fa cent anys, el 1906, Picasso va tornar de París i va iniciar, primerament a la nostra ciutat i després a Gósol, un camí artístic que marcaria per sempre l’art del segle XX. L’eix de la programació seran tres exposicions: “Picasso. La passió del dibuix”, “Els Picassos d’Antibes” i “Picasso i el circ”, que tractaran aspectes clau en la trajectòria de l’artista.

Aquell 1906, doncs, és un any emblemàtic que ens per- met adreçar la mirada envers el que va representar Picasso per a la transformació del llenguat- ge artístic del segle XX, i alhora manifestar la vinculació del pintor amb la nostra ciutat. El Museu Picasso de Barcelona, creat per voluntat de l’artista i del seu amic Jaume Sabartés, és el centre d’un conjunt d’activitats dedicades a l’artista malagueny que pretenen ser una bona base per millorar la funció del Museu com a institu-

Vidal Ventosa Vidal ció museística especialitzada en

Foto: Foto: l’estudi i la difusió de l’obra de Fernande Olivier, Pablo Picasso i Ramon Reventós en El Guaiaba, 1906 Picasso. Amb un esplèndid edi- © Museu Picasso, Barcelona 2005 fici, remodelat no fa gaires anys, i amb una col·lecció de l’obra de Picasso neix a Màlaga el 1881. Canals, Enric Casanovas, Pau Gar- joventut de l’artista, el Museu S’instal·la per primera vegada a gallo i Joan Vidal i Ventosa, el qual, ofereix una gran oportunitat a la Barcelona el 1895. Segueixen anys juntament amb Joaquim Borralle- ciutat per aprofundir en la història d’aprenentatge, durant els quals ras, havia fundat el cercle del taller de Picasso lligada a Barcelona. s’integra de ple en l’avantguarda El Guaiaba, on Picasso probable- catalana al voltant d’Els Quatre ment participa de la febre nou- Les exposicions Gats. El 1900, quan viatja per pri- centista que envaeix Catalunya L’exposició “Picasso. La pas- mer cop a París, coneix de molt a i que, en certa manera, marcarà sió del dibuix” aplegarà unes prop l’avantguarda artística euro- una part de la seva obra de Gósol. tres-centes obres, i es preveu pea. El 1906, torna a Catalunya, La referència al classicisme d’In- que s’obrirà al públic del 8 de primerament a Barcelona i a conti- gres i l’arcaisme que desenvolupa febrer al 8 de maig. El dibuix té nuació a Gósol. A Barcelona, ell i la durant aquesta estada a Gósol, un paper primordial en la trajectò- seva companya Fernande Olivier marquen una inflexió decisiva en ria artística de Picasso. El conjunt es retroben amb antics amics com l’entrada de Picasso en el camí de de dibuixos que es presentaran Ramon i Cinto Reventós, Ricard l’avantguarda. en aquesta mostra, formen part

4 de l’entorn més íntim de l’artis- segle XIX, i després a París a la preveu que se celebrarà al Museu ta, un llegat que ell va conser- primeria del XX, Picasso visita els Picasso al mes de juliol amb la par- var sempre, i a través del qual circs que s’instal·len als carrers. ticipació de reconeguts especialis- revela el seu autèntic laboratori Però no és fins al final del 1904 tes de l’obra picassiana realitzada d’experimentació. Amb el dibuix, i començament del 1905 que el a Gósol durant el 1906. Picasso estableix els ritmes de la tema del circ es converteix en un Entorn del tema de Picasso seva creativitat, les seves inda- referent en la seva vida i obra i en i el circ, destaquen els projectes gacions i els seus èxits, i desvet- el centre de les composicions del del Gran Teatre del Liceu i l’Au- lla la gènesi i l’evolució de les moment. Acròbates i equilibris- ditori. I és que Picasso, a partir seves obres essencials, i s’erigeix tes són representats en escenes del 1916, comença a col·laborar en l’instrument que transmet la familiars, amb els seus proble- amb la companyia de dansa dels pròpia autobiografia. Comissaria- mes domèstics i tot transmetent Ballets Russos de Serge de Diag- da per Dominique Dupuis-Labbé, sentiments d’aïllament i incom- hilev, tot creant-ne els decorats l’exposició s’exhibeix prèviament prensió. És aleshores que apareix i el vestuari i el maquillatge dels al Musée Picasso de Paris, dins la celebració del vintè aniversari de l’obertura de les seves sales. La segona exposició de l’any Picassso 2006 BCN ofereix serà “Els Picassos d’Antibes”, que romandrà oberta al públic del 4 de l’oportunitat per aprofundir juliol al 15 d’octubre, amb un cen- tenar d’obres la major part de les “en la història de Picasso quals provenen de les col·leccions del Musée Picasso d’Antibes. L’es- lligada a Barcelona tiu del 1946, Picasso es va instal·lar a Antíbol, a la costa de Provença. El contacte amb la Mediterrània va el personatge de l’arlequí, alter personatges. Els tres ballets en els fer aflorar una nova dimensió en ego de l’artista, i que a partir quals va treballar Picasso: Parade, seva l’obra. Personatges mitològics d’aleshores i fins a la mort anirà Ícar” i El sombrero de tres picos (El i escenes paganes n’esdevenen els sortint en diferents moments de tricorn), es presentaran al Liceu autèntics protagonistes: els faunes, la seva trajectòria. Comissariada els dies 22 i 23 d’octubre. El febrer els centaures i les cabres, prenent per Dominique Dupuis-Labbé i del 2007, dins del cicle que l’Au- el pols d’aquesta nova i exuberant Maria Teresa Ocaña, l’exposició ditori dedicarà a Manuel de Falla, etapa de la vida i l’obra de l’artista. es presentarà a continuació a la es presentaran les versions con- Sota mil grafies i tècniques diver- Fondation Pierre Gianadda de cert d’El sombrero de tres picos ses, pintures, dibuixos, ceràmiques Martigny. (El tricorn) i La vida breve. i escultures, l’artista crea diferents La Universitat de Barcelona, himnes a la vida. L’exposició es Altres activitats el Festival de Barcelona Grec, les presentarà prèviament al Museo Al voltant dels tres eixos biblioteques públiques, el Museu Picasso de Málaga. principals de les exposicions, de Ceràmica i l’Oficina de Turis- “Picasso i el circ”, la tercera Picasso 2006 BCN aplegarà tot me de Barcelona –amb una ruta exposició que tindrà lloc al Museu un seguit d’activitats que abas- picassiana– són, entre d’altres, les el 2006 des del 15 de novembre ten, entre d’altres, concerts de entitats que estan aportant els i que es prolongarà fins al febrer música i ballet, activitats i tallers projectes que durant el 2006 con- del 2007, recorre les vinculacions a les biblioteques, etc. tribuiran a ampliar, des de diverses de Picasso amb el món del circ. Ja Hi destaca el Seminari “Gósol: perspectives, el coneixement de a la Barcelona de la darreria del el pròleg de l’avantguarda”, que es l’obra i la figura de Picasso.

novembre-desembre 2005 5 La recta final de l’Any del Llibre i la Lectura

La recta final de l’any del Llibre i la Lectura oferirà Sánchez Piñol. En el cicle “Llibres per pensar, llibres algunes de les propostes més destacades del seu per somiar”, narradors i filòsofs intercanvien papers: programa. En els seus últims mesos de recorregut, els pensadors parlen de novel·la, i els novel·listes, de l’Any del Llibre aprofundeix en les línies que ha desen- filosofia. Juan Goytisolo serà objecte d’un homenatge volupat des del gener: presència constant d’autors, per part del Círculo de Lectores, i l’edició compacta sempre en contacte amb els lectors; iniciatives de de Kosmopolis portarà figures representatives de les difusió àmplia de la literatura i la lectura; exposicions tendències narratives més innovadores. que facin visible de manera atractiva aquest univers; El primer Saló del Llibre de Barcelona obrirà debats professionals en el marc dels diferents sectors les seves portes amb la intenció de crear un nou del món del llibre, i documentació i posada al dia espai de trobada entre editors, llibreters, autors dels coneixements sobre la relació de Barcelona i lectors. Mentre que la primera Mostra del Llibre amb la literatura i el món editorial. de Ciència presentarà la vitalitat d’aquest gènere, En el capítol dels autors, durant els mesos anteriors tan en auge en el darrer decenni. al Nadal desfilaran per Barcelona uns quants crea- Pel que fa a les exposicions, són especialment dors de primer nivell internacional, que compartiran destacables la que dedica el Museu Picasso als llibres espai amb algunes de les nostres figures literàries més il·lustrats pel pintor, la del Museu Egipci sobre el conegudes. El cicle d’inauguració de la Biblioteca paper de l’escriptura en aquella civilització, i les de Jaume Fuster, per exemple, comptarà amb la presèn- la Biblioteca de Catalunya, consagrades a la seva cia, entre d’altres, de Salman Rushdie, Nélida Piñón o col·lecció cervantina i als llibres de bibliòfil. Kazuo Ishiguro, al costat de Rafael Argullol o Albert En l’apartat professional, el novembre acollirà un debat que per a molts interessats es pot convertir en una trobada de referència. “Els futurs de la indústria editorial” comptarà amb la presència de grans figures de l’edició internacional (Sonny Mehta, Jane Friedman i Andrew Wylie), que contrastaran les seves opinions amb alguns dels principals representants de l’edició a Catalunya i Espanya. També les jornades “Bibliote- ca pública i lectures” proporcionaran una informació posada al dia del tema que els dóna títol. Finalment, la Universitat de Barcelona s’integra en l’Any del Llibre amb una exhaustiva trobada aca- dèmica sobre “Barcelona i els llibres, els llibres de Barcelona”. Historiadors, filòlegs, periodistes, editors i autors presentaran al llarg de tres dies noves visions sobre la relació de Barcelona amb el món del llibre des de l’edat mitjana fins al present. I presumiblement Les escultures llegeixen en la campanya de comunicació demostraran que el contacte entre tots dos ha consti- “A Barcelona llegim tots” amb motiu de l’Any del Llibre. Girafa presumida, de l’escultor Josep Granyer i situada a tuït al llarg de la història, segons va definir recentment la rambla de Catalunya Manuel Planes, una autèntica història d’amor.

6 Inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster

El 13 de novembre, obre les portes aquesta biblioteca de districte de nova planta, un edifici singular situat a la plaça Lesseps. Es tracta de la biblioteca més gran de la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat. Amb motiu de la inauguració, s’ha programat un cicle

L’estudi de conferències amb primeres figures de la

Foto: Foto: literatura internacional. La nova Biblioteca Jaume Fuster

Posar el nom d’un escriptor a una biblioteca és, potser, un dels millors homenatges que se li Cicle de conferències pot fer. Aquesta ha estat la intenció a l’hora de “El valor de la paraula. Sis mirades posar el nom de Jaume Fuster (Barcelona, 1945- entorn de la literatura” 1998) a la nova biblioteca de Gràcia. Escriptor i guionista, traductor, membre actiu de l’Associació En el context de l’Any del Llibre i la Lectura, s’ha d’Escriptors en Llengua Catalana, estretament vin- convidat escriptors i teòrics de la literatura in- culat a la realitat social i cultural de Barcelona, va ternacional a donar la seva visió sobre el fet literari donar categoria de clàssic a la novel·la de gènere i la relació de la literatura amb la realitat, sobre en català. com ens ajuda a afrontar la vida, i sobre quin és el L’edifici és obra de Josep Llinàs, arquitecte seu valor i sentit en el conflictiu i apassionant món d’avui. experimentat en la construcció d’aquest tipus d’equipaments (Vila de Gràcia i Fort Pienc). Dilluns 21 de novembre L’emplaçament a la plaça Lesseps, el situa en Salman Rushdie dialoga amb Rodrigo Fresán un lloc privilegiat, de centralitat indiscutible al Dimarts 22 de novembre districte de Gràcia i que de ben segur contribuirà Terry Eagleton a articular la vida d’aquesta plaça en procés de Dimecres 23 de novembre remodelació. Nélida Piñón Amb una superfície total de 5.636 m2 distribuïts Dijous 24 de novembre en quatre plantes, disposa d’un auditori, una sala Kazuo Ishiguro dialoga amb Antonio Lozano polivalent, un amfiteatre, una sala d’exposicions i Foto: L.M. Palomares un bar cafeteria, a més de l’àrea infantil, l’àrea de Dilluns 28 de novembre Albert Sánchez Piñol diaris i revistes, la de fons general, i la de música i dialoga amb Xavier Pla cinema. Té, a més, un espai multimèdia. Dimarts 29 de novembre El fons documental inicial és de prop de vuitanta Rafael Argullol mil documents (24.200 dels quals provenen de les antigues biblioteques Antoni de Julià de Capmany Totes les conferències tenen lloc i Pere Vila), i més de dues-centes subscripcions a a les 19.00 h a la Biblioteca Jaume revistes i diaris. La seva especialització temàtica és Fuster (pl. Lesseps, 20-22) de cultura juvenil i viatges.

novembre-desembre 2005 7 Dels jeroglífics a l’egiptologia A través de l’escriptura jeroglífica ha estat possible conèixer la riquesa cultural de la civilització de l’antic Egipte. En els darrers anys del segle XVII, l’expedició de Napoleó a Egipte, el descobriment de la pedra de Rosetta i el desxiframent dels jeroglífics per Champollion van desencadenar una veritable fascinació per la vida dels antics egipcis i el naixement de l’egiptologia. El Museu Egipci de Barcelona proposa un acostament a aquest món en l’exposició “Paraules divines: dels jeroglífics a l’egiptologia”, una visita imprescindible per conèixer els orígens de l’escriptura i els llibres.

Escriba decorant la seva tomba Museu Egipci de Barcelona – Fundació Arqueològica Clos

Les restes materials de la civilització de l’antic i les seves primeres grans obres”. És a partir de Egipte van despertar, al segle XVIII, la curiositat i l’expedició napoleònica a Egipte que sorgeix una la fascinació dels primers viatgers, aventurers, cien- veritable fascinació pel món dels antics egipcis. tífics, militars, etc. que es van dedicar a investigar El treball realitzat pels savis que acompanyaven i donar testimoni, a través d’escrits i dibuixos, de la l’exèrcit de Napoleó va potenciar l’estudi d’aquesta riquesa cultural de l’època dels faraons. El desxifra- civilització, que va cristal·litzar amb el desxiframent ment de l’escriptura jeroglífica va posar les bases dels jeroglífics per Champollion, considerat el veri- de la disciplina egiptològica. L’exposició reuneix table pare de l’egiptologia. Així, es mostren llibres veritables joies bibliogràfiques sobre les primeres emblemàtics, com ara el diccionari de Champollion impressions i estudis dels monuments de l’antic o els de viatges de Vivant Denon i d’altres il·lustres Egipte i sobre el desenvolupament de l’egiptolo- investigadors de l’època. El darrer apartat recull les gia. Les peces, llibres i documents que s’exposen publicacions egiptològiques més importants publi- daten des del segle XVI fins al començament del XX cades a partir de l’any 1850 i fins a la primeria del i provenen de la Col·lecció d’Arqueologia Egípcia segle XX. Entre aquestes, hi ha la narració del desco- Jordi Clos i dels fons de la seva biblioteca. briment i estudi de la tomba del faraó Tutankamon, Estructura en diferents àmbits, l’exposició s’obre amb el seu impressionant tresor, o la descoberta de explicant el sentit del títol “Paraules divines”. Per les tombes reials de Tanis. Complementen la part als antics egipcis, l’escriptura jeroglífica no va ser gràfica de l’exposició una reconstrucció detallada solament una eina d’organització del país i de del temple de Karnak en tres dimensions i les pro- transmissió dels coneixements, sinó que, a més, jeccions de Description de l’Égypte, primera obra els seus signes posseïen connotacions màgiques científica, impresa a París del 1809 al 1822, que i sagrades, eren considerats un do diví. El primer constitueix el fonament de l’egiptologia. àmbit de l’exposició es deté en l’escriptura jeroglí- fica pròpiament: l’aparició dels primers signes, els tipus d’escriptura i els suports utilitzats, i el paper dels escribes. L’apartat “L’oblit de l’antic Egipte” mostra que aquella civilització, a partir del segle IV, “Paraules divines: dels jeroglífics a l’egiptologia”. Any del Llibre i la Lectura. va desaparèixer de la memòria històrica. El tercer Del 9 de novembre al 14 de març del 2006 al Museu Egipci de àmbit està dedicat al “Naixement de l’egiptologia Barcelona (València, 284)

8 Llibres il·lustrats per Picasso Dins del marc de l’Any del Llibre i la Lectura, el Museu Picasso de Barcelona presenta l’exposició “Llibres il·lustrats per Picasso. La col·lecció del Museu”, que mostra l’interès del pintor malagueny per l’edició de llibres, la relació que va establir amb poetes i escriptors, i el treball conjunt que va fer amb ells.

L’exposició aplega vint-i-nou títols que perta- els exemplars en uns punts de consulta habilitats nyen als fons de llibres de bibliòfil del mateix Museu, per a aquesta funció. El recorregut es completa amb datats entre el 1911 i el 1969. Són testimonis de títols com ara Les métamorphoses, d’Ovidi (1931), la trajectòria artística i vital de Pablo Picasso i evi- que conté el treball d’il·lustració preferit per Kanh- dencien l’estreta relació que weiler, marxant de Picasso, l’artista va mantenir, a partir pels seus dibuixos d’un sol del 1905, amb alguns dels traç, purs i lluminosos; poetes i escriptors més relle- Vingt poèmes, de Góngo- vants del segle XX, com ara ra (1948), amb quaranta- André Salmon, Max Jacob, una pàgines il·lustrades Jean Cocteau, Iliazd, Tzara, amb gravats, i amb textos Reverdy i Paul Éluard, entre manuscrits sobre les plan- d’altres. xes pel mateix Picasso; o Aquestes obres, a més Dans l’atelier de Picasso de mostrar el treball i l’in- (1957), de Jaume Sabartés, terès de Picasso en l’àmbit del qual el Museu disposa de l’edició, permeten veure d’un dels primers cinquanta la seva evolució i experi- exemplars, que, a diferèn- mentació artística. Mostra cia de la resta de l’edició, d’aquesta unió entre art té una carpeta amb tret- i edició, són els dos títols ze litografies addicionals. que obren l’exposició: Saint Aquests són, entre d’altres, Matorel, del 1911, i Le siège els magnífics títols que es de Jérusalem, del 1914. Per poden veure en aquesta a aquestes dues obres –que 2005 Barcelona, VEGAP, Picasso, Pablo © ocasió. formen part de la trilogia Foto: El gravat que reproduïm que va escriure Max Jacob El trozo de almíbar. París, 9 de juny del 1939. pertany al llibre El entierro Burí sobre coure. Donació de R. Noguera, 1985 sobre el seu alter ego, Mato- del conde de Orgaz (Edito- rel–, Picasso va realitzar, dins del llenguatge del rial Gustavo Gili / Ediciones de la Cometa, Barcelona, cubisme, una sèrie de gravats que reflecteixen que 1939). Picasso el va il·lustrar amb tretze gravats. el seu art vivia un moment de plenitud artística. El pròleg, “No digo más que lo que digo”, és de L’exposició presenta cinc àmbits que indiquen Rafael Alberti. una classificació temàtica: “Autors clàssics”, “Lli- bres de creació literària”, “Toros”, “Sobre Picasso” i “Picasso, autor”. El visitant podrà gaudir de les “Llibres il·lustrats per Picasso. La col·lecció del Museu”. Any obres originals –els llibres i, emmarcats, tots els del Llibre i la Lectura. De l’11 de novembre al 8 de gener gravats no relligats– i també “fullejar” digitalment del 2006 al Museu Picasso de Barcelona (Montcada, 15-23)

novembre-desembrenovembre-desembre 2005 2005 99 Kosmopolis ’05 Edició especial

Kosmopolis. Festa Internacional de la Literatura altera el seu caràcter biennal amb una edició especial compacta, que tindrà lloc els propers 2, 3 i 4 de desembre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. La celebració de l’Any del Llibre i la Lectura i el quart centenari d’El Quixot són motius eloqüents per afegir-nos a un període d’alta intensitat mediàtica per a la literatura i intentar fer-ho sense haver de renunciar a l’estil que caracteritza aquest projecte.

Per reflectir els canvis que estan afectant els hàbits habitual tertúlia Cafè Europa, aquest cop amb @ de lectura i explorar la crisi ambigua del suport llibre, incorporada, blocs per a la controvèrsia, interven- hem preparat una instal·lació audiovisual titulada cions en xarxa, i música electrònica. Lector Mundi. Una conferència de Roger Chartier El hip-hop i la spoken word ocupen novament un sobre l’evolució del públic lector des del segle XVII espai privilegiat amb la convocatòria d’una “batalla fins avui dia complementa aquesta producció pròpia, de versos”, un taller d’escriptura a càrrec de Nach, tot situant-la en un adequat marc teòric. Per constatar sessions d’electrospoken amb Bruno Galindo i Alpha la llum perdurable de Cervantes, tindrem un singular Decay + Pablo Maffi, i una performance de Dennis col·loqui de joves escriptors dedicat a estimular els Rollins en què es rendeix homenatge als gairebé modes contemporanis de lectura d’El Quixot. cinc-cents anys de la música negra americana. Hi K05 presenta, a més, una síntesi del projecte haurà, també, una nova entrega de Canal Alfa, “Geografies literàries del Raval”, amb intervencions el primer canal experimental de televisió dedicat especials de Juan Marsé, Quim Monzó i Carlos Ruiz a la literatura; una activació especial de Pati Kos- Zafón. Continuarem fomentant el diàleg amb la mopolis, amb narradors orals; una recollida de lli- ciència en una sessió dedicada al nou humanisme bres, bookcrossers, speaker’s corner, la Word Wall de tercera cultura. La trobada serà moderada per Web i un nou espai per al contacte directe entre John Brockman i comptarà amb la presència de el públic i els creadors (Espai Gutenberg), amb la tres científics prestigiosos: Marc Hauser, Lee Smolin visita d’Eduardo Arroyo, Frederic Amat, Gino Rubert i Robert Trivers. També la influència d’Internet en la i Joan Pere Viladecans. cuina de l’escriptura quedarà reflectida en la nostra El programa complet i tots els participants confir- mats fins ara, els podeu consultar a la nostra pàgina web. Ens complaurà mantenir-vos informats de les darreres novetats de la festa a través del vostre correu electrònic. Gràcies per col·laborar i participar en el final d’un any intensament literari.

Juan Insua Director de Kosmopolis

KOSMOPOLIS. Festa Internacional de la Literatura 2005: edició especial. Any del Llibre i la Lectura 2, 3 i 4 de desembre al CCCB (Montalegre, 5) www.cccb.org/kosmopolis

10 “Entrellibres. Fotografies d’Abelardo Morell”

Exposició d’un centenar de fotografies d’Abelardo Morell que recorren la història del llibre, l’escriptura, les biblioteques i els exemplars incunables de diversos museus del món. L’Any del Llibre i la Lectura, l’Espai Xavier Miserachs del Palau de la Virreina, sala dedicada a la fotografia, se suma, amb aquesta exposició, a l’homenatge al món del llibre.

“Entrellibres. Fotografies d’Abelardo Morell” trobats... per qui sigui! Per mi, la màgia d’aquests es podria qualificar d’autèntic tribut visual a la objectes està en una dimensió que se situa entre la paraula escrita. Per mitjà de la seva obra, el pres- fotografia d’un llibre i el llibre en si mateix; de vega- tigiós fotògraf d’origen cubà Abelardo Morell ens des he viscut la meravellosa experiència d’arribar transmet l’amor que sent pels llibres i per les pos- a la certesa que els llibres contenen tot el material sibilitats que l’art ofereix per parlar-ne, tant com a de la vida, tot allò que cap entre la A i la Z.” objectes com pels continguts que enclouen. Així, Abelardo Morell va néixer el 1948 a l’Havana, l’exposició mostra les personals i elegants foto- Cuba. Als catorze anys, va emigrar amb els seus grafies en blanc i negre pares als Estats Units. d’Abelardo Morell, que Ha mostrat la seva obra fan desfilar davant nos- en nombroses exposici- tre llibres poc comuns: ons individuals, princi- llibres d’art, llibres que palment als Estats Units: per si mateixos esdeve- Chicago, Los Angeles, nen peces artístiques, Baltimore, San Francis- llibres que, pel volum co, Detroit, etc., però que tenen, recorden també al Canadà, Israel, escultures, etc. Londres, París, Tòquio, El mateix fotògraf Mèxic, etc. El Museum ens parla de la seva of Modern Art de Nova experiència en aquest York, l’Art Institute de projecte: “[...] La meva Chicago i més de qua- atracció pels llibres no Don Quijote. 2005 ranta museus i institu- tenia tant a veure amb la cions d’arreu del món seva raresa o el seu preciosisme, com amb el meu han incorporat obres d’Abelardo Morell a les seves desig de trobar-hi les històries que havia d’expli- col·leccions. Ha rebut nombrosos premis, entre els car. La finalitat del meu treball és fer fotografies quals destaca el Guggenheim Fellowship, rebut el d’aquelles narracions imaginàries. Un dels plaers 1993. Ha publicat vuit llibres de fotografia i actual- més grans que m’ha proporcionat aquest treball ha ment és professor de fotografia al Massachusetts estat esmerçar molt de temps en els llibres: mirar- College of Art. los, abraçar-los, olorar-los i llegir-ne moltíssims, de grossos, alts, pomposos, modestos, divertits, tris- “Entrellibres. Fotografies d’Abelardo Morell”. Any del Llibre i la tos, orgullosos, injuriosos i radiants. Naturalment, a Lectura. Del 9 novembre al 8 de gener a l’Espai Xavier Miserachs més d’aquests, n’hi ha molts més que esperen ser del Palau de la Virreina (la Rambla, 99)

novembre-desembre 2005 11 Una tardor de llibres i ciència

La tardor a Barcelona pren tonalitats de ciència per quart any consecutiu. La literatu- ra i la ciència s’uneixen per molts motius, el principal dels quals és la celebració l’Any del Llibre i la Lectura, però també l’aniversari de la mort de Jules Verne. És aquesta simbio- si un anunci del que serà el 2007, l’Any de la Ciència.

Aquesta és una oportunitat per apropar-se a la com a clàssics i, també, els catàlegs i les novetats literatura de divulgació i de pensament científic. En més recents de diversos temes científics. la societat actual, la ciència i la tecnologia tenen una La Mostra inclou un simposi que ha de servir presència important en el dia a dia, i la literatura, com per reflexionar sobre el llibre de ciència, el seus en altres disciplines, ens pot ajudar a comprendre la orígens, la seva complexa relació amb el món de realitat i a fer-nos-hi pensar i reflexionar. l’edició o la influència que tenen les noves tecno- Les activitats de la Tardor del Llibre de Ciència logies, o l’augment que experimenta aquest tipus tenen lloc principalment dins de la Setmana de la de literatura al món anglosaxó. A més, comptarà Ciència (del 4 al 15 de novembre), tot i que s’allar- amb la presència de diversos autors que signaran garan fins al final d’any. L’acte central és la I Mostra i presentaran els seus llibres. del Llibre de Ciència, del 4 al 13 de novembre, Aquesta Tardor del Llibre de Ciència també té organitzada conjuntament per la Direcció de Pro- un espai especial a les biblioteques de Barcelona, moció de Cultura Científica (Institut de Cultura) i on s’ha ofert, per primera vegada, un club de lec- CosmoCaixa, en col·laboració amb l’Associació tura sobre ciència i on se celebra un cafè científic. Catalana de Comunicació Científica. En aquesta També, amb motiu de l’Any Mundial de la Física, confluència, que neix amb la voluntat de ser anual, es presentarà el conte Take, el fotó. Un vertiginós es podrà trobar una selecció llibres ja considerats viatge des d’una supernova fins a Barcelona, adre- çat als nens i nenes que participen en l’Audiència Pública d’enguany: “Barcelona fa ciència!” El Museu de Ciències Naturals de la Ciutadella ofe- reix, també, un atractiu programa d’activitats durant la Setmana de la Ciència d’enguany, en el qual s’inclouen visites dinamitzades sobre la mitologia que envolta els dinosaures, o un taller sobre el vol dels ocells. En definitiva, un programa que vol crear espais a la ciutat on trobar-se amb la ciència, sigui per mitjà de la lectura o d’activitats dinàmiques i divertides per a tota mena de públics.

Gemma Revuelta Directora de Promoció de Cultura Científica de l’Institut de Cultura de Barcelona

Setmana de la Ciència: del 4 al 15 de novembre en diversos espais de la ciutat I Mostra del Llibre de Ciència: del 4 al 13 de novembre a CosmoCaixa Tardor Científica del 2004 www.bcn.es/cultura i www.cosmocaixa.com

12 Any del Llibre i la Lectura. Una selecció Novembre-desembre

“Literatures de l’exili” “Diàlegs sense fronteres. Simposi “Els futurs de la Noves cartografies Exposició que recorre la literatura indústria editorial” catalana des de la caiguda de literàries” Barcelona el 1939, fins als anys Diàlegs entre escriptors exiliats a setanta i les seves connexions amb Barcelona i escriptors catalans. Hi les literatures amb les quals va participen Nazanin Amirian i Anna conviure. Briongos, Mathias Enard i Ana Nuño, Fins al 29 de gener al CCCB Agnès Agboton i Manuel Serrat (Montalegre, 5) Crespo, Salah Jamal i Ignasi Riera, Leonardo Valencia i Enrique Vila- Matas, Monica Zgustova i Simona Skrabec. Organitzen el KRTU, el PEN Català i l’Ateneu Barcelonès. 2, 8, 22 i 30 de novembre i 14 i 20 Reuneix experts i professionals, de desembre a la Sala Verdaguer locals i internacionals, per parlar de l’Ateneu Barcelonès sobre els grans reptes de futur (Canuda, 6) de la indústria editorial. El creixent paper de la indústria “Converses a Barcelona. del llibre com a motor econòmic a les noves societats del Llibres per pensar, llibres coneixement, la globalització per somiar” del sector, les seves relacions amb la indústria cultural i les Cicle de conferències en què innovacions tecnològiques pensadors i narradors parlaran dels grans textos de la nostra cultura. delimiten actualment un

Rossend Casanova Rossend escenari en què es dibuixen Els dijous de novembre al Palau diferents vies de futur. Foto: Foto: de la Virreina (la Rambla, 99) 16, 17, 18 novembre a la Biblioteca Jaume Fuster “Barcelona i els llibres, (pl. Lesseps, 20-22) Jornades “Biblioteca els llibres de Barcelona” pública i lectures” Simposi internacional sobre edició, Congrés sobre els reptes que les crítica i lectura, amb debats i taules biblioteques del segle XXI hauran rodones sobre la relació que han d’assumir. mantingut Barcelona i el món dels Encara es poden 2, 3 i 4 de novembre a l’Institut llibres. veure... del Teatre, Sala Ovidi Montllor Del 8 al 10 de novembre a la (pl. Margarida Xirgu, s/n) Universitat de Barcelona (Gran Via de les Corts Catalanes, 585) “Ignasi Aballí. 0-24 h”. Fins “D’Ulisses a Ulisses. al 8 de gener al MACBA El desarrelament en la I Saló del Llibre “La paraula figurada”. Fins literatura universal de Barcelona al 8 de gener al MNAC (Palau d’Homer a Joyce” Nacional, parc de Montjuïc) Fira internacional de llibres, on es Cicle de conferències que fan un trobaran els fons de les editorials i “Jules Verne. Viatjar, viatjar, es programaran debats, exposicions itinerari per la literatura universal. viatjar”. i activitats. Fins al 30 de gener Novembre a la Casa del Llibre, a CosmoCaixa (Teodor Rovi- Espai Mallorca, Catalònia, Altaïr, Del 8 al 13 de novembre a la Proa Espais, Áncora y Delfín, i Fira de Barcelona ralta, 55) última sessió al Saló del Llibre (av. Reina Maria Cristina, s/n)

www.anyllibre2005.bcn.es novembre-desembrenovembre-desembre 2005 2005 1313 Entrevista: Francesc Casadesús

Vint anys després de ser inaugurat per Peter Brook, el Mercat de les Flors es converteix en un centre de caràcter nacional dedicat a la dansa, o més exactament a les arts del moviment. El seu nou responsable és Francesc Casadesús (l’Esquirol, 1964), que aporta una experiència no només com a gestor (responsable de comunicació del MACBA i gerent de l’Institut de Cultura de Vic), sinó també com a ballarí (amb Iago Pericot i Sèmola Teatre, entre d’altres).

Quin és el principal repte d’aquesta nova etapa Això es concreta en un nom: el Centre Nacional del Mercat de les Flors? de les Arts del Moviment. Hem de fer una definició i un canvi d’orientació. No Sí, és un nom que, de manera sorprenent, ha anat ho dic en el sentit d’anar contra res del que s’ha quedant com una espècie de marca des que vam fet, sinó en el de subratllar allò que el Mercat de presentar el nou projecte. Però cal dir que no ens les Flors havia anat fent els últims temps. El Mercat plantegem abandonar el nom de Mercat de les sempre ha fet una funció de cobrir allò que no feia Flors. La identitat no es fa canviant un nom. cap altre espai de la ciutat: a vegades es tractava de mirar cap a l’estranger, i altres cops, de donar suport Per què parlar de moviment en comptes de a la creació emergent. Quan es va inaugurar, va ser dansa? sobretot una finestra que mostrava el que es feia a La paraula moviment és més gran que la paraula fora. Però el panorama a Barcelona ha canviat molt dansa. Dient moviment diem més coses; parlem des que es va inaugurar el Mercat l’any 1985. d’una poètica del moviment. Evidentment, parlem del moviment del cos, és a dir de la dansa, però En quin sentit? també del moviment visual, fet que ens porta al Ara hi ha espais i equipaments nous que abans teatre visual; del moviment dels objectes, i en aquest no existien: hi ha un Teatre Nacional, unes sales cas parlarem del teatre d’objectes, o fins i tot podem privades, un nou Teatre Lliure. En canvi, crec que incloure-hi el circ, sempre que sigui d’una poètica queda descuidat un sector, el del moviment. contemporània. Fins i tot la imatge digital és imatge

14 en moviment i s’utilitza cada cop més en els espec- de la Generalitat i del Ministeri de Cultura. tacles. Parlar de moviment ens dóna identitat, però Què suposa per al Mercat la participació del alhora ens obre un camp molt ampli. Ministeri? Suposa que el Mercat es converteix en l’únic centre Quins projectes té el Mercat en tant que motor dedicat al moviment a escala estatal. És positiu de la creació? perquè vol dir que Barcelona és la seu d’un pro- Cal trobar una identitat per al Mercat en el panora- jecte per a tot Espanya. És lògic, a més a més, que ma actual i aconseguir que compleixi la seva funció aquest centre es faci a Barcelona, perquè la gran de motor i d’agitador. Trobar un espai propi dins de majoria de creadors han acabat venint a Barcelona. la ciutat. El Mercat no ha de fer una programació Per tant, això ens permet atreure encara més cre- d’aparador, sinó d’agitador. El Mercat vol anar més adors, establir més xarxes cap a altres institucions enllà de ser un teatre o una sala d’exhibició; volem, estatals i cap a l’estranger i, evidentment, suposa també, acollir creadors i fer una reflexió sobre l’art tenir més recursos. contemporani lligat al moviment.

Per exemple? Considero que la programació no ha de ser el més important. Per això, cal fomentar trobades amb el públic, fer jornades de debat i de refle- El Mercat de les Flors xió, acollir companyies i fer residències, mostrar espectacles en procés de treball. Evidentment, no ha de fer una la programació ha de tenir uns moments impor- “programació d’aparador, tants i de gran reclam, però no podem oblidar un treball més de fons que produeixi resultats sinó d’agitador a mitjà termini. No té sentit programar només grans companyies que siguin un èxit assegurat avui, sinó que cal pensar també en projectes que puguin ser un èxit d’aquí a uns quants anys. Cal buscar un equilibri entre allò que porta públic Com veu la situació de la dansa a Barcelona i allò que és una aposta. des del punt de vista creatiu? ” Veig que hi ha molta sensibilitat dels creadors cap al El seu doble perfil, com a ballarí i com a gestor, públic. Els creadors van passar una època d’alt nivell pot ajudar a trobar aquest equilibri. de creació, però que els va distanciar del públic, que A un gestor potser li és més fàcil donar preferència no sempre entenia aquelles obres. Ara hi ha unes als resultats, i en canvi un creador pot caure en la ganes d’acostament. D’altra banda, veig que hi ha temptació de fer una programació que només vol una gran riquesa de creadors joves que, si no els ser rebel o trencadora. Tenir aquest doble perfil és cuidem, marxaran, i hem de fer el possible perquè com tenir dues consciències, i a vegades això em no marxin i desenvolupin un llenguatge nou. crea una certa tensió interna. Quin paper tindrà el Mercat en la futura Ciutat Quan començarem a notar els canvis? del Teatre? El 2006 serà encara un any de transició. El Mercat De moment cal posar les peces que formen aques- de les Flors com a centre de les arts del moviment ta Ciutat del Teatre: l’Institut del Teatre, el Teatre arrencarà a partir de l’octubre del 2006 i, sobretot, Lliure, el Mercat de les Flors i un futur espai de a partir del 2007. residències. Després caldrà consolidar-ho, i més endavant parlar-ne i buscar sinergies. I estic segur Fins ara, el Mercat de les Flors era un tea- que serà fàcil trobar-les i que aleshores la força que tre municipal. Ara també hi ha finançament tindrem aquí, a Montjuïc, serà molt gran.

novembre-desembre 2005 15 Singapur, una vibrant ciutat per a les arts

Pacífic, Singapur presenta un dels tats i companyies relacionades programes de creativitat artística amb les arts, i tots aquests indi- més rics de la regió, on, al costat cadors continuen mantenint una de les ofertes locals, destaquen tendència a l’alça. els treballs internacionals de pro- El creixement de les arts a ductors i presentadors artístics Singapur s’ha vist influït pel tradi- independents. Diversos festivals cional patrimoni asiàtic de la seva Singapur ha prosperat de internacionals, com ara el Festival població multicultural i pel pols manera considerable en els dar- de les Arts de Singapur –el prin- contemporani propi d’una ciutat rers quaranta anys, fins a arribar cipal esdeveniment artístic del cosmopolita. Des dels inicis de a convertir-se en un reconegut país–, presenten regularment al la seva història com a nació, els actor de l’escena internacional. públic local el millor de la ciutat artistes de Singapur s’han inspi- Aquesta ciutat Estat és una de les i de la resta del món. rat en la confluència de cultures economies més fortes i més com- En la dècada passada, el i de tradicions artístiques que la petitives del món, té una de les total de les activitats artístiques caracteritzen. Una vegada satisfe- rendes per càpita més elevades de Singapur (definit com el nom- tes les necessitats essencials que de la regió i la pràctica totalitat bre total de dies d’exposicions i van marcar els inicis de la història dels seus ciutadans gaudeixen actuacions) va créixer a un ritme del país, Singapur va començar a de plena ocupació. No obstant anual del 16%. El 2004, les activi- destinar més recursos a la creació això, aquesta metròpolis multira- tats artístiques van assolir la xifra d’una societat dinàmica i vibrant cial, la població de la qual supera de 19.095. Aquell mateix any, en l’àmbit cultural. L’informe del lleugerament els quatre milions les assistències a actuacions de Consell Assessor per a l’Art i la d’habitants, és una mica més que pagament van depassar la barre- Cultura del 1989 se sol consi- un bulliciós centre econòmic i ra del milió, bo i batent un nou derar fonamental per al desen- financer. També és una de les record amb la xifra d’1,1 milions volupament artístic i cultural de ciutats més habitables del món, d’assistències (un augment del Singapur. Aquest informe va pre- amb bons habitatges, un siste- 13% respecte a l’any anterior). parar el terreny per a la fundació ma de sanitat públic accessible El 2002, un estudi triennal va del Consell Nacional de les Arts i i una avançada atenció mèdica, revelar que, aquell any, el 27% el Consell Nacional del Patrimo- una xarxa de transport eficient, dels habitants de Singapur havia ni, a més d’impulsar el desenvo- i un entorn net i verd. A més, la assistit a una actuació artística o lupament d’infraestructures, com vida a Singapur es veu enriquida visitat una exposició d’art, xifra ara el Museu d’Art de Singapur, per una intensa activitat artística que representava un augment de el Museu de Civilitzacions Asiàti- i cultural. l’11% respecte al 1996 i del 15% ques i The Esplanade - Theatres on A Singapur, les arts estan respecte al 1999. En deu anys, les the Bay, inaugurat el 2002. Aquest experimentant una etapa de societats i companyies artístiques complex cultural, la construcció ràpid creixement. Reconeguda registrades han experimentat una del qual va suposar una inversió com una de les ciutats amb més tendència de creixement del 5%. de 600 milions de dòlars nord- dinamisme cultural de l’Àsia i el El 2004, es van registrar 588 socie- americans, inclou, entre altres

16 característiques principals, una primera escola d’art de Singapur la Segona Cimera Mundial de les sala de concerts per a mil sis- destinada a joves d’entre tretze Arts i la Cultura, i la 2003 ClickArt- cents espectadors, equipada amb i divuit anys. World Photojournalists Meet. A una volta acústica dissenyada pel Des de la fundació del Consell través del seu Consell Nacional gran mestre Russell Johnson, i un Nacional del Patrimoni, el 1993, de les Arts, Singapur ocupa un pa- teatre amb un aforament de dos s’han dedicat importants esforços per fonamental en associacions i mil seients, un prosceni ajustable a explorar i presentar el patrimo- xarxes com ara la Federació Inter- i una fossa d’orquestra. Durant el ni i el sentiment nacionalista dels nacional de Consells de les Arts seu segon any a ple rendiment, habitants de Singapur. Les insti- i Agències Culturals (IFACCA) i va rebre més de set milions de tucions integrades en el Consell l’Associació Asiàtica de Festivals visitants i va acollir més de mil vuit- són, entre d’altres, el Museu d’Art d’Arts Escèniques (AAPAF). centes representacions i més de de Singapur i el Museu de Civi- Singapur s’ha compromès a disset mil artistes. litzacions Asiàtiques. Les galeri- desenvolupar el seu paisatge artís- El Consell Nacional de les Arts es del Museu d’Art de Singapur tic i cultural perquè considera que va ser fundat el 1991 per impul- exhibeixen treballs de la col·lecció d’aquesta manera donarà curs a la sar el desenvolupament artístic i permanent, composta per cinc mil capacitat creativa del país, la qual cultural. El seu objectiu consisteix cinc-centes obres d’art modern i cosa contribuirà a crear una eco- a construir un sòlid ecosistema contemporani del sud-est asiàtic nomia i una societat més actives artístic a Singapur mitjançant la del segle XX, i que constitueix la i més vibrants. Ja s’han engegat creació d’un entorn que afavo- col·lecció més important en la seva nous desenvolupaments i noves reixi la florida de les arts, sigui classe a escala mundial. El Museu iniciatives, incloent-hi la Biennal accessible per a tothom i en el de Civilitzacions Asiàtiques, situ- de Singapur, que se celebrarà qual els artistes i grups comptin at a l’Empress Place Building –un l’any vinent. També s’ha donat amb el compromís institucional, edifici magníficament restaurat de a conèixer un ambiciós pla per el suport financer i els recursos més de cent vint anys d’antigui- transformar la ciutat en una metrò- necessaris per triomfar, tant al tat–, conté onze galeries, amb una polis cada dia més dinàmica. Part país, com en l’àmbit internacio- extensió de més de 14.300 metres d’aquest pla inclou un nou centre nal. En el darrer exercici financer, quadrats, que mostren cinc mil urbà al costat de la badia, un més el Consell va concedir ajudes per anys de la història i l’art de la Xina gran nombre d’àrees dedicades un total de 12,3 milions de dòlars, i del sud-est i sud-oest asiàtics. a la conservació de la natura, destinades a subvencions gene- Singapur també ocupa una museus i galeries, centres hote- rals i de formació, subsidis per a posició clau pel que fa a la pro- lers, i una infinitat de noves acti- locals i instal·lacions, contribuci- moció i la creació d’oportunitats vitats d’entreteniment. ons específiques a determinades multilaterals de treball en xarxa Nigel Sim obres i presentacions a l’estran- entre organitzacions artístiques Consell Nacional de les Arts de Singapur ger. Per ajudar a desenvolupar el internacionals. El 2003, la Soci- talent artístic a Singapur, el Con- etat Internacional per a les Arts www.nac.gov.sg sell també treballa en estreta col- Escèniques (ISPA) va celebrar a laboració amb diversos sectors Singapur el seu primer congrés relacionats, com ara institucions internacional a Àsia. Aquell mateix artístiques i educatives, entre any, la ciutat també va organitzar les quals destaquen l’Acadèmia altres quatre conferències inter- Nanyang de Belles Arts, el Col- nacionals relacionades amb les legi de les Arts LaSalle-SIA i el arts: la IV Conferència de l’Aliança Conservatori de Música Yong d’Orquestres de la regió d’Àsia- Siew Toh. Així mateix, participa Pacífic, la 29a Conferència Inter- activament en la creació de la nacional de Música per Ordinador,

novembre-desembre 2005 17 Barcelona & fotografia

El Museu d’Història de la Ciutat i l’editorial Lunwerg organitzen, a la Casa Padellàs, l’exposició “Barcelona & fotografia”, una mostra que té com a objectiu presentar d’una manera global i sintètica, les relacions riques i complexes entre aquests dos mons i, alhora, retre homenatge a la capacitat de la fotografia per captar i mostrar la realitat urbana. Roger Gabarrús Roger Foto: Foto: 27/10/2004 08:12 h

El 10 de novembre del 1839, el gravador barce- elements bàsics que conformen la ciutat: el conti- loní Ramon Alabern i Casas va obtenir un daguer- nent i el contingut, l’espai urbà i la societat urba- reotip de la Llotja i de la Casa Xifré. S’iniciava, així, na. En aquests tres àmbits, doncs, s’hi podran una llarga història, fins ara de 166 anys, que ha unit veure, des de la primera fotografia que es va fer Barcelona i la fotografia. Una relació relativament a Barcelona, que és també la primera captada curta en el temps –si la comparem amb la trajec- a l’Estat espanyol, fins a fotografies realitzades tòria del dibuix i la pintura–, però molt fructífera. recentment per fotògrafs contemporanis. Més de Sens dubte, la tècnica de captació de la realitat vuitanta noms destacats de la fotografia europea, en imatges que més i millor ha dialogat amb la com ara Agustí Centelles, Bill Brandt, Francesc Ca- ciutat, ha estat la fotografia. Una gran quantitat talà-Roca, Henri Cartier-Bresson, Joan Fontcuber- de fotògrafs de qualitat s’han interessat a captar la ta, José María Alguersuari, Juana M. Furió Sancho, realitat física i social de Barcelona, els seus espais Melva Levick, Oriol Maspons, Pere Formiguera, i la gent que els ha ocupat i usat. Moltes altres Ricard Tarré, Pilar Aymerich, Robert Capa, Wolfang ciutats els han semblat també atractives a aquests Weber o Xavier Miserachs. creadors, però Barcelona, per la condició de ciutat La mostra suposa una oportunitat única de avançada i moderna en el seu context geogràfic, conèixer millor la nostra ciutat a través d’imatges per la qualitat del seu marc físic, per la seva llum dels seus carrers, dels seus espais públics, dels seus mediterrània, per la intensitat de la vida als seus habitants, de la vida quotidiana, de la festa, del carrers, per la suma d’aquests factors i d’altres, ho conflicte, del treball, etc., procedents d’arxius molt ha estat de manera sobresortint. En aquest sentit, diversos, entre els quals hi ha, per esmentar-ne tan és especialment significatiu el gran nombre de sols uns quants, l’Arxiu Històric de la Ciutat. Arxiu fotògrafs forans d’alt nivell que, des de l’origen Fotogràfic, el Museu Nacional d’Art de Catalunya, mateix d’aquesta relació, han volgut plasmar en la Bibliotèque National de France, l’Arxiu Mise- les seves obres la Ciutat Comtal. rachs, el Bill Brandt Archive, el Magnum Photos L’exposició s’organitza en tres apartats. El pri- o la Biblioteca de Catalunya. mer, “Mirades”, està relacionat amb les formes de veure pròpies de la fotografia, que aporten molt a la nostra manera d’analitzar, d’entendre, de “Barcelona & fotografia” criticar i de gaudir la ciutat. I el segon, “Espai”, i Del 18 de novembre al 19 de març del 2006 al Museu d’Història el tercer, “Societat”, tenen a veure amb els dos de la Ciutat, Casa Padellàs (pl. del Rei, s/n)

18 Novembre - AUDIOVISUAL desembre Cicle “El cinema L’Alternativa XII lletrista, entre la Festival de cinema a Barcelona discrepància i la independent de Aquesta selecció conté una sublevació” Barcelona que mostra de les activitats culturals presenta més Programa de cinema comissariat més destacades organitzades per de dues-centes per Eugeni Bonet i Eduard l’Institut de Cultura de Barcelona pel·lícules que Escofet. Es projecten les obres: o altres entitats. Informació donen fe de l’ampli panorama Une oeuvre, Les preuves, exhaustiva i permanentment que ofereix la cinematografia més Un navet, The Song of Rio Jim, actualitzada, a Internet: arriscada. Le Film est déjà commencé? www.bcn.es/cultura De l’11 al 19 de novembre al Fins a l’1 de desembre al CCCB, Méliès Cinemes, FNAC www.bcn.es/canalcultura MACBA el Triangle i Institut Francès

X Mostra de Cinema RESFEST DANSA Africà Festival de cinema Límit Del 3 al 9 de novembre digital, disseny, als Cinemes Casablanca televisió, vídeo De Nats Nus Dansa, amb la (pg. de Gràcia, 115) musical i net cinema, Resfest direcció de Toni Mira. Espectacle és el nou cinema independent, a l’entorn de la idea dels límits elaborat quasi exclusivament que envolten constantment l’ésser Loop ’05 amb línies digitals. Inclou una humà, en una recerca interior de retrospectiva del grup californià com afecten a l’hora de viure. Fira i Festival de Videoart Traktor, un especial sobre els videoclips del músic Beck, etc. Del 3 al 6 de novembre al Del 7 al 20 de novembre Teatre Mercat de les Flors al Barceló Hotel Sants De l’1 al 4 de desembre al (pl. Països Catalans, 1) Teatre Mercat de les Flors

EXPOSICIONS “Mientras tanto... Iván recopilació d’imatges i textos Zulueta” encarregats especialment al voltant del tema de l’entusiasme. Exposició de petit format on es Fins al 15 de gener del 2006 a mostren dos treballs pràcticament la Fundació Antoni Tàpies Foi inèdits d’Iván Zulueta: la llarga sèrie de polaroides i algunes de Amb la companyia Les Ballets les seves peces en súper vuit “Vola amb nosaltres” C. de la B. realitzades entre el 1971 i el 1976. Selecció de 12 i 13 de desembre al Teatre Fins al 18 de desembre al CCCB Lliure, Sala Fabià Puigserver cartells d’aviació que mostra com “Entusiasme” evolucionen de Psitt !! Psitt !! / forma paral·lela Caravan La creativitat de grups, l’aviació (des dels clubs i comunitats, vols pioners fins a la Amb la companyia Gelabert- el cinema amateur i consolidació de les Azzopardi. l’emergència de certa línies comercials) i la publicitat. contracultura són Del 23 al 29 de desembre Del 2 de novembre al 8 de gener alguns dels temes que exploren al Teatre Lliure, Sala Fabià al Museu de les Arts Aplicades els artistes Neil Cummings i Puigserver - Museu de les Arts Decoratives Marysia Lewandowska en la seva (Palau Reial de Pedralbes)

novembre-desembre 2005 19 EXPOSICIONS BAC ’05 “Premis i beques Caja resseguir per primera vegada la Madrid” història dels teatres de paper a Festival Catalunya. Des de les ombres Internacional d’Art L’art de les darreres generacions xineses fins als teatres litogràfics, Contemporani a d’artistes joves. amb els seus proscenis, telons Barcelona. de boca, de fons, bastidors i De l’11 de novembre al 31 personatges, s’hi pot admirar Del 8 a l’11 de novembre en de desembre a la Capella una selecció de les principals diversos espais de la ciutat (Hospital, 56) editorials dels segles XIX i XX. Del 15 de desembre al 30 de “Jo Spence” “Mestres del collage. març al Museu Frederic Marès (pl. de Sant Iu, 5-6) Recorregut pel treball de De Picasso a Jo Spence (1934-1992), una Rauschenberg” personalitat clau en l’escena “El cubisme i els seus Recorregut per la història del fotogràfica anglosaxona a partir entorns a les col·leccions de mitjan anys setanta, que collage, des dels inicis amb mostra les seves preocupacions els cubistes (papier collé, de Telefónica” politicopedagògiques inicials fins fotomuntatge, assemblage, etc.), En la dècada dels vuitanta, al desenvolupament dels processos posant l’èmfasi en els pioners de Telefónica adquireix un important d’escenificació i de fototeràpia. cada període (Picasso, Braque, Matisse, Boccioni, Ernst, Cornell, conjunt d’obres de Juan Gris. Del 10 de novembre al 15 de Schwitters o Rauschenberg) i Entorn de l’obra d’aquest gener al MACBA destacant-ne l’ús personal que en artista, la mostra reuneix, també, va fer Joan Miró tant en pintura, obres d’altres pintors lligats al com en escultura. moviment cubista, com ara Albert Encara es poden Gleizes, Jean Metzinger, George veure... Del 26 de novembre al 26 de Valmier, Auguste Herbin o Natalia febrer del 2006 a la Fundació Gontxarova, i permet veure Joan Miró “Temps de vídeo. 1965-2005. l’impacte que va tenir el cubisme Col·lecció Nouveaux Médias en els artistes espanyols María del Centre Pompidou”. Fins al 8 “Rembrandt. La llum Blanchard o Torres-García. de gener del 2006 a CaixaForum de l’ombra” Del 22 de desembre al 23 d’abril al MNAC “Robert Whitman. Playback”. Selecció de cent gravats de Fins al 8 de gener al MACBA Rembrandt procedents de la “Günter Brus”. Fins al 15 de ge- Bibliothèque National de France i “Gemmes de la ner al MACBA la Biblioteca Nacional de España. península Ibérica” L’estampa dels cent florins, Les tres “El descobriment de la cerà- creus o Ecce Homo es mostren a Esplèndid recorregut mica catalana a les col·leccions través de diverses proves. pel procés de privades. Segles XV-XVIII”. Fins transformació del al 15 de gener a la Fundación Del 28 de novembre al 26 de material gemmològic febrer a la Fundació Caixa Francisco Godia en joies: l’obtenció Catalunya - la Pedrera del material en brut, “Caravaggio i la pintura realis- la investigació, ta europea”. Fins al 15 de gener l’anàlisi dels materials i les seves al MNAC (Palau Nacional, parc “Teatres de joguina aplicacions. De cada exemplar de Montjuïc) de Catalunya” i material se n’extreu tota la bellesa. “Art Nouveau. El llegat de Amb el Sigfried Bing”. Fins al 29 de ge- subtítol Fins al final d’any Museu ner del 2006 a CaixaForum “De l’entre- de Ciències Naturals de la teniment Ciutadella - Museu de Geologia “El Perich sense concessions”. al col·lec- Fins al 8 de gener al Palau de la cionisme. Virreina (la Rambla, 99) Catalunya s. XIX-XX”, l’exposició permet

20 MÚSICA ÒPERA Festival Internacional musical del nostre país. A càrrec de Festival d’Òpera de de Jazz de Barcelona l’Orquestra de Cambra Catalana. Butxaca 23, 27 i 22 de desembre al CCCB Chic Corea i Touchstone, Chucho Festival que aposta per la nova Valdés Quartet, Maria Schneider creació operística. Estrena cinc Orchestra, Brad Mehldau, Rosana obres: Juana, Stabat, Decorado Michael Camilo i Llibert Fortuny, con tres vistas, Orlando furioso! i entre d’altres. Presenta el seu últim Últimes cançons. El país convidat treball, Magia. aquest any són els Països Baixos. Fins al 4 de desembre al Palau de la Música Catalana, l’Auditori 25 i 26 de novembre Del 3 al 26 de novembre i el Teatre Nacional de Catalunya al Palau de la Música Catalana al Mercat de les Flors, Sala Becket, Teatre Romea i Petit Palau, entre d’altres Festival Hipersons Festival del Mil·lenni El seu àmbit és la descoberta i la Del 27 al 30 de desembre al Semiramide presentació dels nous valors del Palau de la Música Catalana pop i el rock que van sorgint en l’escena barcelonina. Joaquin Sabina De l’11 i el 26 de novembre al Sidecar, centre cívic Convent de Del 29 de novembre Sant Agustí, MACBA i CCCB a l’1 de desembre a l’Auditori Andrés Calamaro 17 de novembre al Palau Sant Arco y Flecha i Pocket Foto: © Amati Bacciardi Jordi Club De Gioachino Rossini. Orquestra Dos cicles de Simfònica i Cor del Gran Teatre Coldplay concerts ben del Liceu. És l’opera seria de diferents: l’un, amb Rossini considerada un veritable 20 de novembre al Palau Sant testament estètic, que posa fi Jordi músics que exploren nous camins del jazz, i l’altre, la a aquest gènere aristocràtic de fusió de músiques de les joves l’Europa dels segles XVIII i XIX. Raimon generacions emergents. Del 21 de novembre al 12 de desembre al Gran Teatre del Durant el novembre i el Amb motiu del centenari de Liceu desembre al Mercat de les Flors l’Institut Químic de Sarrià. 21 de novembre al Palau de la Música Catalana TEMPORADA DE MÚSICA CLÀSSICA L’OBC continua la temporada a l’Auditori sota la batuta de diversos Festa de Santa Cecília directors convidats: Franco Petrachi, Christopher Hogwood, Rumbo Gamba, Tugan Sokhiev, Franz-Paul Decker –que dirigirà a Kiri Te Kanava, Activitats musicals per celebrar la que canta Strauss– i el seu titular, Ernest Martínez Izquierdo. Durant els diada de la patrona de la música. mesos de novembre i desembre, l’Orquestra ofereix concerts dedicats a Mozart, Strauss, La creació de Haydn i la Quarta de Txaikovski, entre 22 de novembre en diversos d’altres. L’Auditori també rep la visita de l’Orquestra Philharmonia de espais de la ciutat Praga, a més de formacions europees que ofereixen els tradicionals concerts del cicle nadalenc (vegeu l’agenda de Nadal). Cicle de Concerts de Els diferents cicles del Palau de la Música Catalana porten fins al seu escenari solistes i formacions de gran prestigi. Dins de Palau 100 i els Tardor 2005 Concerts Simfònics al Palau, cal anomenar les orquestres simfòniques d’Hamburg i del Vallès. Aquesta última formació ofereix dos concerts Tres concerts que posen l’èmfasi dedicats als valsos. Una data destacada és el 22 de desembre, el dia del en compositors catalans que han concert que ofereix Josep Carreras amb la City of London Simfonia. estat importants en el panorama

novembre-desembre 2005 21 TEATRE MÉS CULTURA Ricard 3r 10a Mostra de Teatre Ruta de l’anarquisme de Barcelona De William Shakespeare. Àlex Itinerari amb autocar per la Rigola, el seu director, pregunta: La plataforma de llançament dels Barcelona anarquista. Iniciativa “No venim nosaltres d’una onada nous valors de l’escena teatral. del col·lectiu Turisme Tàctit. de violència igual o superior a la Fins al 20 de novembre des de que va veure Ricard III de petit? De l’1 al 4 de novembre al l’estació de Drassanes (Portal de És Ricard més culpable que la Mercat de les Flors Santa Madrona) i per diversos societat que l’ha educat? Com espais de la ciutat eduquem els nostres fills? Què volem per a la nostra societat? Bartleby Més Ricards?” De Herman Melville. IX Congrés d’Història Fins al 4 de desembre al Teatre Es tracta d’un text de Barcelona Lliure, Sala Fabià Puigserver d’una violenta comicitat. S’assembla Fòrum biennal d’intercanvi a les narracions de científic obert als grups de Terra baixa Kleist, de Dostoievski, recerca històrica i estudiosos que de Kafka o de Beckett. tinguin la ciutat de Barcelona Drama d’Àngel De la Cia. ElnacionalNOensvol. com a objecte d’estudi. El Guimerà, el període històric de referència més representat Del 9 de novembre al 4 de és “El tombant de 1868-1874”. i traduït de la desembre al Versus Teatre dramatúrgia 29 i 30 de novembre i 1 de catalana, és desembre a l’Arxiu Històric la història del Mentiders de la Ciutat, Casa de l’Ardiaca triangle format (Santa Llúcia, 1) D’Anthony Neilson. Dirigit per per la Marta, el Manelic i l’amo, Abel Folk. Sebastià. Dirigit per Joan Guaski. Del 15 de novembre al 15 de Concurs de fotografia Fins al 4 de desembre al Guasch desembre al Teatre Borràs Teatre Amb motiu de l’exposició “Barcelona & fotografia” al Cía. Marta Galán. Lola Museu d’Història de la Ciutat, Salamandra es convoca aquest concurs de + Machos + El Perro fotografia digital, que té com a De Josep Maria Benet i Jornet. tema la ciutat de Barcelona. Trilogia clínica, Al desert californià, hi viu un Més informació sobre les bases 2003-2005. Tres rar amfibi en via d’extinció: la i període de presentació: salamandra. A partir d’aquesta espectacles www.uoc.edu/expo/BCNfoto anècdota, Benet i Jornet autònoms que construeix l’emotiva història d’uns tenen en comú personatges a la recerca dels seus el cantant i Circ d’hivern orígens. Direcció: Toni Casares. performer Amb Pep Cruz, Cristina Genebat, Santiago Maravilla Un espectacle màgic per a Julio Manrique, Àngels Poch i i que proposen tots els públics amb malabars, David Selvas. generar un vincle trapezistes, acrobàcies, etc. operatiu entre el teatre i la festa. Fins al 4 de desembre al Teatre Del final de desembre al Nacional de Catalunya Del 17 al 20 de novembre al principi de gener a l’Ateneu Teatre Mercat de les Flors Popular de Nou Barris (Portlligat, s/n) El petit Dalí Borges + Goya D’Anna Obiols i Subi, amb la companyia Somniem Desperts. Amb la companyia La Carnicería Teatro, dirigit per Rodrigo García. Fins al 18 de desembre al Teatre Poliorama (la Rambla, 115) Del 24 de novembre al 4 de desembre al Teatre Lliure, Sala Fabià Puigserver

22 Nadal 2005

Museus Concert Extraordinari de Més activitats Nadal amb l’OBC Per Nadal, una trentena de Festival de la Infància i la museus ofereixen rutes i itineraris, Director: David Giménez. Obres Joventut exposicions, cursos i tallers, de Txaikovski, Oneguin, Borodin, espectacles i jocs de pistes. Khatxaturian i Rimski-Korsakov. Del 20 al 30 de desembre a la Del final de desembre al 8 i 9 de gener a l’Auditori Fira de Barcelona començament de gener en diversos museus de la ciutat www.bcn.es/museus Espectacles infantils Fira de Reis Del 20 de novembre al 5 de gener Pere i el llop Biblioteques a la Gran Via de les Corts Catalanes Espectacle de titelles de la Compañía El cicle “Un Nadal de conte” Etcétera basant-se en l’obra, música ofereix diverses activitats lúdiques Fira de Santa Llúcia i text, de Serguei Prokófiev. Direcció adreçades a infants d’entre quatre escènica d’Enrique Lanz. Del 29 de novembre al 23 de entre dotze anys. 5 i 6 de novembre al Petit Liceu desembre als voltants de la Catedral Del 23 de desembre al 3 de gener a les biblioteques de Barcelona www.bcn.es/biblioteques Fira de Nadal a la Sagrada Família Música Del 29 de novembre al 23 de desembre a la plaça Sagrada El Messies de Händel Família The King’s Consort Orquestra i Cor. 15 i 16 de desembre al Palau Exposició de pessebres de la Música Catalana Les aventures (Sant Francesc de Paula, 2) Del 9 de desembre al 2 de febrer extraordinàries d’en a la parròquia de Betlem Massagran (Xuclà, 2) Cant de la Sibil·la De Josep M. Folch i Torres. Un cant antic procedent de la Adaptació teatral de Joan Castells. Pau sense treva tradició grega i llatina, a càrrec de Del 20 de desembre al 8 de gener la Capella de Música de la basílica. al Teatre Nacional de Catalunya Titelles i teatre musical, ludoteca 24 de desembre a la basílica (pl. de les Arts, 1) infantil, jocs, exposicions, tallers, de Santa Maria del Mar animació, etc. (pl. Santa Maria, 1) Del 27 al 29 de desembre i del 2 al Viatge màgic per l’òpera 5 de gener al centre cívic Cotxeres de Sants (Sants, 79-83) i al Casinet Concert de Sant Esteve Espectacle creat per la companyia Comediants per iniciar el públic en d’Hostafrancs (Rector Triadó, 53) Strauss International Festival el món de l’òpera. Orchestra Ostrava. M. Bechynova, 25 i 26 de desembre al Petit Liceu soprano. S. Vavrinek, director. Cavalcada de Reis Obres de Strauss i Kalmar. 26 de desembre a l’Auditori El cicle de les festes de Nadal (Lepant, 150) es tanca amb la benvinguda a la cavalcada dels Reis d’Orient, que, com els darrers anys, Gran Gala Strauss segueix l’esperit i l’estètica de les arts de carrer. Amb la Strauss Philarmonic Orchestra seva arribada des del mar, Craiova. I. Ionescu, director. passejaran pels carrers de la I. Lordachescu, soprano. A. Pascu, ciutat la màgia i la il·lusió. tenor. Obres de Johan Strauss, Josef Strauss i F. Lehar. 5 de gener 27 de desembre a l’Auditori

novembre-desembre 2005 23 El Certamen de Guitarra “Miquel Llobet”

Abans de la guerra civil espanyola, Barcelona havia estat un centre de renom internacio- nal en el camp de la interpretació i creació en guitarra clàssica. El II Certamen Internaci- onal de Guitarra “Miquel Llobet” vol recuperar per a la ciutat aquesta tradició de grans guitarristes i intèrprets, molt oblidada a Catalunya, però molt viva a l’Estat espanyol. Un seguit de concerts i conferències acompanyaran el concurs, que és obert a joves guitarristes.

El naixement de la guitarra al segle XV va tenir lloc en terres de la corona catalano-aragonesa. Es tracta d’un fet històric àmpliament contrastat, que explica que l’escola catalana de guitarra hagi tingut al llarg dels segles un paper molt representatiu dins del panorama creatiu i interpretatiu de tot l’Estat espanyol. Podem anomenar mestres virtuosos com Ferran Sors, Miquel Llobet, Domingo Prat, Graciano Tarragó, E. Sanz de la Maza o Emili Pujol i destacar, especialment, la talla musical de Francesc Tàrrega, estretament vinculat a la nostra ciutat. També cal assenyalar la vinculació d’Andrés Segovia amb Barcelona, on va acabar la seva formació. La nos- tra ciutat va arribar a ser el centre més important Llobet i Anido a escala mundial de la guitarra clàssica, un pano- rama musical que va quedar totalment estroncat centenari d’El Quixot, té lloc la segona edició, amb la guerra civil espanyola. Les circumstàncies que pretén complir amb tres objectius centrals: de la postguerra, el trencament que va suposar en dotar la ciutat d’un certamen de guitarra específic moltes manifestacions artístiques, sumades a la falta i de prestigi, inserir joves intèrprets en el circuit de suport, van fer que el món de la guitarra anés professional, i aprofundir en la figura de Miquel desapareixent del moviment cultural català. Llobet i en el paper que en l’actualitat té la guitarra És dins d’aquesta tradició històrica i cultural que a Catalunya. Organitzat per Iberamerik Concert, s’emmarca el II Certamen Internacional de Guitarra juntament amb l’Estudi Musical Eulogio Dávalos “Miquel Llobet”. Amb aquest nom es vol retre home- Román, aquest certamen és obert a joves guitar- natge a aquest gran mestre català, un virtuós de la ristes, i inclou “Les tertúlies de la guitarra” entorn guitarra que va destacar pel seu repertori concertístic de l’obra de Miquel Llobet, una exposició de les amb les transcripcions de músics com ara Albéniz, guitarres Casimiro González, i dos recitals de dos Granados, De Falla, Tàrrega o Sors i, sobretot, de destacats concertistes: Eduardo Fernández i Sergi cançons populars catalanes, obres que gràcies a Vicente & Orquestra de Guitarres de Barcelona. Llobet han adquirit reconeixement mundial. L’any 1995, es va celebrar la primera edició II Certamen Internacional de Guitarra “Miquel Llo- II Certamen Internacional de Guitarra “Miquel Llobet”. bet” en homenatge a la reconeguda guitarrista Del 2 al 6 de novembre al Conservatori Municipal de Música de argentina María Luisa Anido. En aquest 2005, quart Barcelona • www.cigbcn.com

24 El circ i Barcelona: un retrobament cap al futur

Barcelona ha estat, històricament, una plaça de refe- Tot just fa un any, i en el marc de les Jornades rència circense. Després de l’aparició del circ modern sobre Circ a Catalunya - Memorial Joan Armengol al final del segle XVIII a la Gran Bretanya sota el guiatge celebrades a Barcelona, es va constituir Associació de Philip Astley, Barcelona va veure passar algunes de de Professionals de Circ a Catalunya (APCC) com les més importants companyies de circ internacionals a ens representatiu dels professionals del sector durant tot el segle XIX i el primer quart del segle XX. i que recollia el relleu de l’antiga Associació de Circ A la ciutat van coincidir molts espais circenses fixos, de Catalunya (ACC). el més conegut dels quals va ser el mític Teatre-Circ En aquest últim any a Barcelona, gràcies al treball Olympia, amb una capacitat per a més de sis mil de l’APCC i a la predisposició de les institucions públi- espectadors. I de Catalunya, en sorgien artistes i famílies ques, s’estan produint avenços per aconseguir que el d’artistes i empresaris que van ocupar un lloc específic circ sigui present de manera regular als teatres, festes i en l’escena artística espanyola i internacional. festivals de la ciutat. Així mateix, s’està treballant perquè Va ser a mitjan segle XX que va anar decaient el l’Ajuntament faciliti i promogui la presència i ubicació circ com a gran manifestació popular i sorprenent. de carpes de companyies circenses, com ara la del Circ El cinema, la televisió, els nous costums i hàbits de Raluy, que any rere any presenta un espectacle de circ la ciutadania i les dificultats del circ per trobar un clàssic de qualitat. I també per resoldre la necessitat llenguatge d’acord amb aquests canvis socials, el van de disposar d’espais d’assaig, com el de La Makabra, anar col·locant en una situació cada cop més allunya- (un antic complex industrial del Poblenou). da dels circuits artístics i culturals de la ciutat. L’Associació de Circ Rogelio Rivel i Bidó de No va ser fins a la darreria dels anys setanta que Nou Barris estan treballant amb l’Ajuntament va sorgir una nova forma de fer circ que buscava la de Barcelona i el Departament de Cultura de la complicitat i intercanvi amb el teatre, la dansa, etc. Generalitat per convertir el projecte de circ de l’Ate- i que s’allunyava de la concepció d’espectacle de neu Popular Nou Barris en un referent en els àmbits circ tradicional. Aquest nou corrent va ser un dels pun- de la formació dels futurs artistes, i en la creació tals de l’eclosió de les arts de carrer, que, al nostre país, i producció d’espectacles. En aquest projecte s’in- en els anys de la Transició es van posar al capdavant clou l’ampliació de l’actual Ateneu i la construcció en la recuperació de l’espai públic com a espai cultural d’un nou equipament per a l’Escola de Circ. obert, participatiu i d’expressió democràtica. Durant molts anys han mancat les condicions L’any 1981, el Circ-Cric va engegar la seva pri- perquè les administracions, amb els professionals i mera proposta de circ en carpa. I tot un seguit de la complicitat del públic, acordessin les mesures i l’ori- petites companyies i artistes individuals van ocupar, entació més adequada per arribar a una situació de durant aquells anys, bona part de les programacions presència normal i regular del circ a la nostra societat. artístiques de carrer a la ciutat. Barcelona, com a ciutat moderna i diversa, necessita Malgrat tot, a Barcelona i Catalunya va mancar el potencial creatiu i el cosmopolitisme que són una continuïtat. Sobretot perquè el circ va passar inherents al circ: una de les arts amb el futur més a ocupar un espai molt secundari entre les priori- obert i més ple de possibilitats. tats de les administracions públiques. No obstant això, moltes companyies, amb molt d’esforç, es van consolidar generant nous treballs i propostes, que Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) van tenir més reconeixement fora, en el panorama circense i internacional, que a Catalunya. www.catcirc.com

novembre-desembre 2005 25 Barcelona...Han visitat

L’arquitecte francès Jean Nouvel (França, 1945) cultura perquè des d’ella podem pensar i parlar va assistir a l’acte d’inauguració de la torre Agbar, sobre el que són el matrimoni, la sexualitat, la raça, un nova icona arquitectònica de Barcelona. Nouvel la política, etc. va explicar els seus referents a l’hora de concebre l’edifici –la forma de pinacle té a veure amb la L’escriptor en llengua catalana Joan-Daniel muntanya de Montserrat i amb elements de l’arqui- Bezsonoff (Perpinyà, 1963) ha parlat també de tectura de Gaudí– i la pertinença de la seva obra a cultura a Barcelona per presentar el seu darrer lli- una geografia i una història concretes. I va afegir: bre Les amnèsies de Déu (Empúries). La seva visió “Barcelona és una ciutat bastant única... L’edifici és tota una altra: “La cultura no serveix de res. podia influir en la percepció general de la ciutat, Desgraciadament. Pot ser un refugi, però també en la seva silueta urbana”. és una arma”.

David Sedaris (Nova York, 1956), de famlília d’inmigrants grecs i establert a París, ha participat en l’activitat “Realfiction. Trobada amb la literatu- ra contemporània nord-americana”, organitzada per l’editorial Mondadori i l’Institut de Cultura de Barcelona i dins de l’Any del Llibre i la Lectura, que ha tingut lloc a la Capella.

L’hispanista anglès Paul Preston (Liverpool, 1946) va rebre, el passat 3 d’octubre a Barcelona, el quinzè Premi Internacional Ramon Llull per la seva obra historiogràfica i, especialment, per la defensa del dret de Catalunya a recuperar els papers de Salamanca. El premi es concedeix als qui promouen Los tiempos 2004. La Sagrada Família y la torre Agbar, a l’exterior la història i la llengua catalanes. desde el aire. De José María Alguersuari. Dins l’exposició “Barcelona & fotografia”, al Museu d’Història de la Ciutat. El Museu Picasso de Barcelona ha rebut la visita del cantaor Diego “el Cigala” (Madrid, 1967) amb Thomas Zehetmair (Àustria, 1961), un dels vio- motiu del seu nou disc, Picasso en mis ojos. linistes més dotats de la seva generació, que pot tocar tant la música barroca de Bach com la con- L’escriptor Mario Vargas Llosa i l’actriu Aitana temporània de Berg, ha fet un pas més en la seva Sánchez-Gijón han pujat a l’escenari del Teatre carrera com a director d’orquestra, tot acceptant Romea per representar l’espectacle La verdad de las la invitació de l’OBC. El passat mes de setembre mentiras, dirigit per Joan Ollé. Iniciativa de l’Institut va inaugurar la temporada de la nostra formació de Cultura per a l’Any del Llibre i la Lectura, es tracta simfònica amb el Festival Mozart. d’un espectacle en el qual l’escriptor peruà ofereix la seva lectura personal sobre algunes grans novel- Hanif Kureishi (Londres, 1954) ha estat a les del segle XX. L’escriptor també peruà Alfredo Barcelona per presentar la seva darrera obra, Mi Bryce Echenique va assistir a la lectura dramatitzada oído en su corazón. Kureishi opina que tenim una del seu col·lega i amic.

26 Barcelona al món

Parc de Recerca amb ONGs catalanes i és pio- Biomèdica ner a l’Administració municipal El passat octubre, Joan Clos, espanyola. Les aportacions a alcalde de Barcelona, va assistir projectes d’ajuda augmentaran a l’acte constituent del consorci fins a l’1% dels ingressos anuals del Parc de Recerca Biomèdica dels impostos municipals. Entre de Barcelona (PRBB), un projec- els projectes actualment en curs, te científic amb el qual Barcelona hi ha la regeneració de l’espai passarà a ser, a mitjà termini, un públic del barri d’Al-Nasser a la punt de referència internacional ciutat de Gaza, la rehabilitació del en la investigació biomèdica. Es carrer de Barcelona de l’Havana, Cartografía interior nº 41, 1996, de Tatiana Parcero, dins l’exposició tracta d’un campus de produc- i el desenvolupament agrícola i “Mapas abiertos” ció intensiva de coneixement en turístic a Walata, Mauritània. l’àmbit de la biomedicina i les d’Art Precolombí s’han exhibit a ciències de la salut, on hi haurà Patrimoni i exposicions les exposicions: “Brésil indien”, al més de vuitanta grups de recerca Exposicions organitzades per Grand Palais de París; “L’Homme que es dedicaran, tant a àrees de l’Institut de Cultura de Barcelona et ses Masques”, al Musée Jac- recerca fonamental, com a àrees i peces del patrimoni museís- quemart-André, també de París, aplicades i d’innovació. El PRBB tic municipal viatgen per altres i “Orígenes, arte tribal de África, aplegarà tres centres públics de geografies. L’exposició “Mapas América, Indonesia y Oceanía en la recerca, l’àrea de ciències de la abiertos. Fotografía Latinoameri- península Ibérica”, al Centro Cultu- salut i de la vida de la UPF, i diver- cana 1991-2002”, produïda per La ral Conde Duque de Madrid. ses plataformes tecnològiques. El Virreina Exposicions, de l’Institut de Parc quedarà completat amb la Cultura, ha itinerat, del juliol fins al Teatre i cinema incorporació d’empreses de l’àm- setembre, a la sala Isaac Díaz Pardo Entre els projectes de direc- bit farmacèutic i biotecnològic al del Auditorio de Galícia. L’Instituto tors i companyies catalanes que seu entorn, incloent-hi una bioin- Cervantes de Nova York va inaugu- s’estan veient a Europa destaquen cubadora. L’edifici del PRBB és un rar, el passat octubre, l’exposició Madama Butterfly, de Calixto Biei- equipament singular que és ubi- “Listos para leer. Diseño de libros to, que ha obert temporada a la cat al front marítim de Barcelona, en España”, on han estat presen- Komische Oper de Berlín i que entre l’Hospital del Mar i l’Hotel tats dos catàlegs editats pel mateix ha presentat els projectes inter- Arts de la Vila Olímpica. servei: Alehop!, dissenyat per nacionals del Teatre Romea, i La Andreu Balius, i el catàleg de Iago metamorfosi, de Kafka, que la Fura Projectes solidaris Pericot. El joc i l’engany, dissenyat dels Baus ha estrenat al Japó en Barcelona comptarà, en els per Josep Bagà. L’exposició “Entre el marc de l’Exposició Universal propers tres anys, amb el primer Orient i Occident. Ceràmica orien- de Nagoya. En cinema, cal des- Pla local de cooperació internaci- tal, nord-africana i europea”, del tacar el documental Balseros, de onal i solidaritat que s’aprova a la Museu de Ceràmica de Barcelona, Josep M. Domènech, que ha rebut ciutat. Aquest programa, impulsat ha viatjat al Taller Escuela de Cerá- el Premi Emmy de fotografia, la per la Regidoria de Participa- mica de Muel, de la Diputació de pel·lícula Frágiles, de Jaume Bala- ció, Cooperació i Solidaritat de Saragossa, on romandrà oberta gueró, presentada a la Mostra de l’Ajuntament de Barcelona, ha fins al 18 de desembre. Peces del Venècia, i La vida secreta de las estat elaborat en col·laboració fons del Museu Barbier-Mueller palabras, d’Isabel Coixet.

novembre-desembre 2005 27 Es roda!

Aquest 2005 està sent un any molt intens pel que María de Orbe; El Triunfo, de Mireia Ros, i Animals fa a l’activitat fílmica a Barcelona. De fet, és un dels ferits, de Ventura Pons. més actius si comparem les xifres dels darrers anys. Aquest gran volum de producció ha portat a la nos- Durant aquests nou mesos, del gener al setembre, tra ciutat reconeguts directors i nombroses cares popu- s’han atès un total de 330 produccions. D’aquestes, lars, com ara Ángela Molina, Juan Diego, Lluís Homar, 21 són produccions cinematogràfiques de ficció i Lolita, José Coronado, Luis Tosar, Aitana Sánchez-Gijón, documentals, i 85 tenen la pantalla de televisió com Daniel Brühl, Ana Fernández o Nawja Nimri. a destí final (entre els quals 15 són telefilms). Aquesta tardor, també s’està presentant força Entre les produccions rodades a la ciutat al llarg activa pel que fa al volum de produccions ateses de l’any, destaca El perfum, adaptació del best-seller per l’oficina municipal de promoció de l’audiovi- internacional, dirigida per Tom Tykwer i produïda sual Barcelona Plató Film Commission. Tot seguit per l’empresa alemanya Constantin Film GmbH. n’esmentem les més destacades. També cal assenyalar els tres llargmetratges de la productora MediaPro: Salvador, de Manuel Huerga; Tirant lo Blanc Nadie es perfecto, de Joaquín Oristrell, i Fuerte Es tracta d’una de les darreres produccions cinema- apache, de Jaume Andreu, i les produccions La togràfiques filmades a Barcelona. És el nou llarg- silla, de Julio Walovitz; La línea recta, de José metratge del director Vicente Aranda (DeAPlaneta i Talent Films), basat en el llibre clàssic de cavalleries de Joanot Martorell. Està protagonitzat per Caspar Zafer, Esther Nubiola, Leonor Watling, Ingrid Rubio, Charlie Cox i Victoria Abril.

La educación de un hada i Deal De José Luis Cuerda, La educación de un hada (Tornasol Films i Messidor Films) també ha triat la ciutat de Barcelona per situar algunes seqüènci- es. Està basat en la novel·la homònima de Didier van Cauwelaert que narra la història de Nicolás, un home que es considera afortunat per haver trobat a Ingrid i el seu fill Raúl. No obstant això, després de quatre anys d’idíl·lica convivència, ella l’aban- dona. Nicolás sembla resignar-se a perdre les dues persones que més s’estima, però el petit Raúl inicia la recerca d’una fada que l’ajudi a salvar la relació de la parella. Ricardo Darín i Irene Jacob en són els protagonistes. La productora Drimtim Entertainment també torna a rodar a la ciutat algunes de les escenes del telefilm Deal, un thriller amb escenes d’acció,

Jordi Serra / Barcelona Plató Film Commission Film Plató Barcelona / Serra Jordi dirigit per Bryan Goeres i protagonitzat per estrelles

Foto: Foto: internacionals, com ara Penelope Ann Miller, Dean Daniel Brühl en una escena de la pel·lícula Salvador Stockwell, Henry Thomas o Abel Folk.

28 Novetats editorials

Teatres de joguina Sant Agustí, que ha dut a terme el Laboratori del Servei d’Arqueologia, i al projecte de la plaça Vila de Amb el subtítol De l’entreteniment Madrid i la problemàtica de la museïtzació dels jaci- al col·leccionisme. Catalunya s. XIX- ments arqueològics. Editat per l’Institut de Cultura XX, aquest catàleg de l’exposició - Museu d’Història de la Ciutat. presentada al Museu Frederic Marès permet conèixer i rememorar un entreteniment familiar molt popu- lar durant el segle XIX. Consistia a Publicacions de l’Arxiu Històric representar funcions teatrals i d’òpe- de la Ciutat ra a partir del muntatge de petits Catàleg dels pergamins muni- escenaris i personatges de paper que reproduïen les cipals de Barcelona. Anys 885- obres més famoses. Estudis de Francesc d’A. López 1334 (volum I), de Maria Cinta Sala, Pilar Vélez i Dietger Dröse. Edita l’Institut de Mañé. Edita l’Arxiu Municipal Cultura de Barcelona - Museu Frederic Marès. En de Barcelona i l’Institut de Cul- català, castellà i anglès. 336 pàgines. tura - Arxiu Històric de la Ciutat.

Ocells i felins. Arts comparades Altres publicacions de l’Arxiu: Catàleg de petit format sobre l’ex- — Col·lecció Quaderns del posició al Museu Barbier-Mueller Seminari d’Història de Barcelona: núm. 16, Els fons d’Art Precolombí de Barcelona. documentals municipals del període 1808-1868. Guia Proposa un diàleg entre cultures d’investigació, de Montserrat Beltran, Núria Burgui- dels cinc continents, prenent com a llos, Sebastià Riera, Jordi Serchs, Xavier Tarraubella i fil conductor els ocells i els felins, a Laura Ureña; núm. 17, Danys humans a la Guerra de través del quals es pot conèixer els Successió. El testimoni dels expedients matrimonials diferents tractaments i interpreta- de Barcelona, 1714-1715, de Roser Tey i Freixa; cions estètiques dels mons màgic, núm. 18, Barcelonna 1843. Progressisme versus sagrat i amorós. Conté, també, fitxes d’algunes de muralles, de Glòria Santa-Maria Batlló. les peces. Edita l’Institut de Cultura - Museu Barbier- — Col·lecció Barcelona Quaderns d’Història: núm. 10, Mueller d’Art Precolombí. 75 pàgines en color. Dues La ciutat i les revolucions, 1808-1868. I, les lluites del versions: català/francès i castellà/anglès. liberalisme, coordinador Ramon Grau (primer volum arran del VIII Congrés d’Història de Barcelona). Quaderns Tècnics del Museu d’Història de la Ciutat Joan Brossa, poesia tipogràfica Antologia de poesia visual i tipogrà- Nova revista d’aquest conjunt de fica de Joan Brossa a cura de Jaume centres museístics de Barcelona Maymó i dedicat a la memòria de que té com a objectiu explicar i l’artista Christa Leem. Al llarg de les difondre el treball intern que el seves pàgines desfilen, convertits en museu duu a terme entorn de un joc poètic, l’abecedari, la lletra A la conservació, la restauració i la i quasi totes les altres, les xifres i els comunicació de les col·leccions. signes de puntuació. El resultat és Adreçada, bàsicament, al sec- el somrís, la mirada sorpresa i diver- tor professional del patrimoni tida, el descobriment de les possibilitats creatives a museístic, aquesta publicació partir d’una simple lletra o signe tipogràfic. Editat per vol contribuir al debat tècnic i l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Joan Brossa. científic sobre les metodologies de treball empra- 248 pàgines. des i les funcions de les nostres institucions. Aquest volum està dedicat a la restauració del convent de

novembre-desembre 2005 29 Click cultura

Museu d’Història de la Immigració de Catalunya www.mhic.net Web del nou museu a Sant Adrià de Besòs. Es tracta Jardí Botànic de Barcelona d’un equipament cultural que ha nascut com a lloc www.jardibotanic.bcn.es de reflexió sobre el fet migratori al nostre país, un fenomen amb un pes importantíssim a Catalunya, on El Jardí Botànic ofereix un web amb cara nova, amb només entre els anys 1950 i 1970 van arribar prop un disseny basat en el del web del Museu de Ciències d’1,4 milions de nous ciutadans. El web ofereix un Naturals del parc de la Ciutadella. L’objectiu ha estat acostament molt ampli i diversificat al tema: hi ha donar el màxim d’accessibilitat als continguts des exposicions temporals virtuals, i hi destaca un arxiu de qualsevol punt. Destaca, especialment, l’apartat digital amb testimonis dels protagonistes de “Col·leccions”, on el navegant es pot acostar a les la immigració a Catalunya que es nodreix d’una base diferents zones climàtiques que configuren el jardí. de dades oberta a Internet on tothom pot afegir la El web és en català, castellà i anglès. seva història de vida relacionada amb la immigració.

Teatre Mercat de les Flors Cineuropa www.mercatflors.org www.cineuropa.org Aquesta temporada, el teatre municipal del Mercat Es tracta d’un web dedicat al cinema i a l’audiovisual de les Flors ha redissenyat el seu web. A més d’una europeu. Des de l’any 2002, i en els idiomes anglès, àmplia informació de cadascun dels espectacles, els francès, castellà i italià, Cineuropa vol donar a usuaris podran comprar les entrades, inscriure’s per conèixer l’actualitat cinematogràfica fent d’aparador rebre informació, consultar la història del teatre, etc. de la diversitat cultural europea. Mitjançant les seves Sota la direcció del recentment nomenat Francesc diferents seccions d’actualitat, notícies, entrevistes, Casadesús, l’espai web anirà augmentant les seves butlletí, etc., Cineuropa també pretén ser un portal prestacions per tal d’arribar a ser una eina de de referència per als professionals del sector, a referència per a totes les persones interessades més de fer conèixer produccions que poden passar en les arts del moviment. inadvertides per al públic cinèfil.

30 ofrece una gran oportunidad a la ciudad rá a continuación en la Fondation Pierre Textos en para profundizar en la historia de Picasso Gianadda de Martigny. ligada a Barcelona. Otras actividades Las exposiciones Alrededor de las exposiciones, Picasso castellano La exposición “Picasso. La pasión del 2006 BCN reunirá una serie de activida- dibujo” reunirá unas trescientas obras, y des que abarcan, entre otras, conciertos está previsto que abrirá al público del 8 de música y ballet, actividades y talleres de febrero al 8 de mayo. El dibujo tiene un en las bibliotecas para el público lector y papel primordial en la trayectoria artística joven, y seminarios para especialistas en de Picasso. El conjunto de dibujos que la obra de Picasso. Página 4 se presentarán en esta muestra, forman Destaca, por la resonancia internacional Picasso 2006 BCN parte del entorno más íntimo del artis- que puede tener, el Seminario “Gósol: el Durante 2006, el ta, un legado que él conservó siempre, prólogo de la vanguardia”, que está pre- Museu Picasso será y a través del cual revela su auténtico visto que se celebrará en julio en el Museu el centro de un con- laboratorio de experimentación. Con el Picasso, con la participación de recono- junto de actividades dibujo, Picasso establece los ritmos de cidos especialistas de la obra picassiana dedicadas a recor- su creatividad, sus indagaciones y sus realizada en Gósol durante 1906. dar la estrecha rela- éxitos, desvela la génesis y la evolución En torno al tema de Picasso y el circo, ción de Pablo Picasso con Barcelona. Hace de sus obras esenciales, y se erige en el destacan los proyectos del Gran Teatre cien años, en 1906, Picasso volvió de París instrumento que transmite la propia auto- del Liceu y L’Auditori. Y es que Picasso, a e inició, primero en nuestra ciudad y des- biografía. Comisariada por Dominique partir de 1916, empieza a colaborar con pués en Gósol, un camino artístico que Dupuis-Labbé, la exposición se exhibe la compañía de danza de los Ballets Rusos marcaría para siempre jamás el arte del previamente en el Musée Picasso de Paris, de Serge de Diaghilev, creando los deco- siglo XX. El eje de la programación serán dentro la celebración del vigésimo aniver- rados y el vestuario y el maquillaje de los tres exposiciones: “Picasso. La pasión sario de la apertura de sus salas. personajes. Los tres ballets en los que tra- del dibujo”, “Los Picassos de Antibes” y La segunda exposición del año será “Los bajó Picasso: Parade, Ícaro y El sombrero “Picasso y el circo”, que tratarán aspec- Picassos de Antibes”, que permanece- de tres picos, se presentarán en el Liceu tos clave en la trayectoria del artista. rá abierta al público del 4 de julio al 15 los días 22 y 23 de octubre. En febrero de Picasso nace en Málaga en 1881. Se insta- d’octubre, con un centenar de obras cuya 2007, dentro del ciclo que L’Auditori dedi- la por primera vez en Barcelona en 1895. mayor parte provienen de las colecciones cará a Manuel de Falla, se presentarán las Siguen años de aprendizaje, durante los del Musée Picasso d’Antibes. En verano versiones concierto de El sombrero de tres que se integra de pleno en la vanguar- de 1946, Picasso se instaló en Antibes, picos y La vida breve. dia catalana alrededor de Els Quatre en la costa de Provenza. El contacto con La Universitat de Barcelona, el Festival Gats. En 1900, en su primera estancia el Mediterráneo hizo aflorar una nueva de Barcelona Grec, las bibliotecas públi- en París, conoce de muy de cerca a la dimensión en su obra. Personajes mito- cas, el Museu de Ceràmica y la Oficina vanguardia artística europea. En 1906, lógicos y escenas paganas se convierten de Turisme de Barcelona –con una ruta vuelve a Cataluña, primero en Barcelona en los auténticos protagonistas: los fau- picassiana– son, entre otras, las entida- y a continuación en Gósol. En Barcelona, nos, los centauros y las cabras, toman el des que están aportando los proyectos que durante 2006 contribuirán a ampliar, él y su compañera Fernande Olivier se pulso de esta nueva y exuberante etapa desde varias perspectivas, el conocimien- reencuentran con antiguos amigos como de la vida y la obra del artista. Bajo mil to de la obra y la figura de Picasso. Ramon y Cinto Reventós, Ricard Canals, grafías y técnicas diversas, pinturas, dibu- Enric Casanovas, Pau Gargallo y Joan jos, cerámicas y esculturas, el artista crea Vidal i Ventosa, quien, junto con Joaquim diferentes himnos a la vida. La exposición Página 6 Borralleras, había fundado el círculo del se presentará previamente en el Museo La recta final del Año del Libro y la taller El Guaiaba, donde Picasso proba- Picasso de Málaga. Lectura blemente participa de la fiebre noucen- “Picasso y el circo”, la tercera exposición La recta final del tista que invade Cataluña y que, en cierto que tendrá lugar en el Museu en 2006 Año del Libro y la modo, marcará una parte de su obra de desde el 15 de noviembre y que se pro- Lectura ofrecerá Gósol. La referencia al clasicismo de Ingres longará hasta febrero de 2007, recorre las algunas de las y el arcaísmo que desarrolla durante esa vinculaciones de Picasso con el mundo del propuestas más estancia en Gósol, marcan una inflexión circo a lo largo de la toda su trayectoria destacadas de decisiva en la entrada de Picasso en el artística. Ya en la Barcelona de finales del su programa. camino de la vanguardia. siglo XIX, y después en París a principios En sus últimos meses de recorrido, el Aquel 1906, pues, es un año emblemáti- del XX, Picasso visita los circos que se ins- Año del Libro profundiza en las líneas co que nos permite dirigir la mirada hacia talan en las calles. Pero no es hasta al final que ha desarrollado desde enero: pre- lo que representó Picasso para la trans- de 1904 y comienzo de 1905 cuando el sencia constante de autores, siempre en formación del lenguaje artístico del siglo tema del circo se convierte en un referen- contacto con los lectores; iniciativas de XX, y al mismo tiempo manifestar la vin- te en su vida y obra y en el centro de las difusión amplia de la literatura y la lectura; culación del pintor con nuestra ciudad. El composiciones del momento. Acróbatas y exposiciones que hagan visible de forma Museu Picasso de Barcelona, creado por equilibristas son representados en escenas atractiva este universo; debates profesio- voluntad del artista y de su amigo Jaume familiares, con sus problemas domésticos y nales en el marco de los distintos sectores Sabartés, es el centro de un conjunto de transmitiendo sentimientos de aislamiento del mundo del libro; y documentación y actividades dedicadas al artista malague- e incomprensión. Es entonces cuando apa- puesta al día de los conocimientos sobre ño que pretenden ser una buena base rece el personaje del arlequín, protagonis- la relación de Barcelona con la literatura para mejorar la función del Museu como ta de la denominada época rosa, y alter y el mundo editorial. institución museística especializada en el ego del artista, y que a partir de entonces En el capítulo de los autores, en los estudio y la difusión de la obra de Picasso. y hasta la muerte irá saliendo en diferentes meses anteriores a Navidad desfilarán Con un espléndido edificio, remodelado momentos de su trayectoria. Comisariada por Barcelona unos cuantos creadores hace pocos años, y con una colección de por Dominique Dupuis-Labbé y Maria de primer nivel internacional, que com- la obra de juventud del artista, el Museu Teresa Ocaña, la exposición se presenta- partirán espacio con algunas de nuestras

novembre-desembre 2005 31 figuras literarias más conocidas. El ciclo libros, la relación que estableció con Literatura altera su de inauguración de la Biblioteca Jaume poetas y escritores, y el trabajo conjun- carácter bienal con Fuster, por ejemplo, contará con la pre- to que hizo con ellos. una edición especial sencia, entre otros, de Salman Rushdie, La exposición reúne veintinueve títulos compacta, que ten- Nélida Piñón o Kazuo Ishiguro, junto a que pertenecen a los fondos de libros de drá lugar los próxi- Rafael Argullol o Albert Sánchez Piñol. En bibliófilo del propio Museu, datados entre mos 2, 3 y 4 de diciembre en el Centre de el ciclo “Libros para pensar, libros para 1911 y 1969. Son testigos de la trayecto- Cultura Contemporània de Barcelona. soñar”, narradores y filósofos intercam- ria artística y vital de Pablo Picasso y evi- La celebración del Año del Libro y la bian papeles: los pensadores hablan de dencian la estrecha relación que el artista Lectura y el cuarto centenario de Don novela, y los novelistas, de filosofía. Juan mantuvo, a partir de 1905, con algunos Quijote son motivos elocuentes para Goytisolo será objeto de un homenaje por de los poetas y escritores más relevantes añadirnos a un período de alta intensi- parte del Círculo de Lectores, y la edición del siglo XX, como por ejemplo André dad mediática para la literatura e inten- compacta de Kosmopolis traerá a figuras Salmon, Max Jacob, Jean Cocteau, Iliazd, tar hacerlo sin tener que renunciar al representativas de las tendencias narrati- Tzara, Reverdy y Paul Éluard, entre otros. estilo que caracteriza a este proyecto. vas más innovadoras. Estas obras, además de mostrar el trabajo Para reflejar los cambios que están afec- El primer Saló del Llibre de Barcelona abri- y el interés de Picasso en el ámbito de tando a los hábitos de lectura y explorar rá sus puertas con la intención de crear un la edición, permiten ver su evolución y la crisis ambigua del soporte libro, hemos nuevo espacio de encuentro entre edito- experimentación artística. Muestra de esa preparado una instalación audiovisual res, libreros, autores y lectores. Mientras unión entre arte y edición, son los dos títu- titulada Lector Mundi. Una conferencia que la primera Mostra del Llibre de Ciència los que abren la exposición: Saint Matorel, de Roger Chartier sobre la evolución del presentará la vitalidad de este género, tan de 1911, y Le siège de Jérusalem, de 1914. público lector desde el siglo XVII hasta en auge en el último decenio. Para estas dos obras –que forman parte de nuestros días complementa esta produc- Por lo que respecta a las exposiciones, son la trilogía que escribió Max Jacob sobre su ción propia, situándola en un adecuado especialmente destacables la que dedica alter ego, Matorel–, Picasso realizó, den- marco teórico. Para constatar la luz perdu- el Museu Picasso a los libros ilustrados tro del lenguaje del cubismo, una serie de rable de Cervantes, tendremos un singular por el pintor, la del Museu Egipci sobre grabados que reflejan como su arte vivía coloquio de jóvenes escritores dedicado a el papel de la escritura en esta civiliza- un momento de plenitud artística. estimular las modos contemporáneos de ción, y las de la Biblioteca de Catalunya, La exposición presenta cinco ámbitos lectura de Don Quijote. consagradas a su colección cervantina que apuntan una clasificación temática: K05 presenta, además, una síntesis del y a los libros de bibliófilo. “Autores clásicos”, “Libros de creación proyecto “Geografías literarias del Raval”, En el apartado profesional, noviembre aco- literaria”, “Toros”, “Sobre Picasso” y con intervenciones especiales de Juan gerá un debate que para muchos interesa- “Picasso, autor”. El visitante podrá dis- Marsé, Quim Monzó y Carlos Ruiz Zafón. dos puede convertirse en un encuentro de frutar de las obras originales –los libros y, Seguiremos fomentando el diálogo con la referencia. “Los futuros de la industria edi- enmarcados, todos los grabados no reli- ciencia en una sesión dedicada al nuevo torial” contará con la presencia de grandes gados– y también “hojear” digitalmente humanismo de tercera cultura. El encuen- figuras de la edición internacional (Sonny los ejemplares en unos puntos de consulta tro será moderado por John Brockman y Mehta, Jane Friedman y Andrew Wylie), habilitados para esta función. El recorrido contará con la presencia de tres científicos prestigiosos: Marc Hauser, Lee Smolin y que contrastarán sus opiniones con algu- se completa con títulos como por ejemplo Robert Trivers. También la influencia de nos de los principales representantes de Les métamorphoses, d’Ovidi (1931), que Internet en la cocina de la escritura que- la edición en Cataluña y España. También contiene el trabajo de ilustración preferi- dará reflejada en nuestra habitual tertulia las Jornadas “Biblioteca pública y lecturas” do por Kanhweiler, marchante de Picasso, Café Europa, esta vez con @ incorporada, por sus dibujos de un solo trazo, puros proporcionarán una información puesta al blogs para la controversia, intervenciones día del tema que les da título. y luminosos; Vingt poèmes, de Góngora en red, y música electrónica. Por último, la Universitat de Barcelona (1948), con cuarenta y una páginas ilus- El hip-hop y la spoken word ocupan nue- se integra en el Año del Libro con un tradas con grabados, y con textos manus- vamente un espacio privilegiado con la exhaustivo encuentro académico sobre critos sobre las planchas por el propio convocatoria de una “batalla de versos”, “Barcelona y los libros, los libros de Bar- Picasso; o Dans l’atelier de Picasso (1957), un taller de escritura a cargo de Nach, celona”. Historiadores, filólogos, perio- de Jaume Sabartés, del cual el Museu dis- sesiones de electrospoken con Bruno distas, editores y autores presentarán a pone de uno de los primeros cincuenta Galindo y Alpha Decay + Pablo Maffi, y lo largo de tres días nuevas visiones sobre ejemplares, que, a diferencia del resto de una performance de Dennis Rollins en la la relación de Barcelona con el mundo del la edición, cuenta con una carpeta con que se rinde homenaje a los casi quinien- libro desde la edad media hasta el presen- trece litografías adicionales. Estos son, tos años de la música negra americana. te. Y presumiblemente demostrarán que entre otros, los magníficos títulos que Habrá, también, una nueva entrega de el contacto entre ambos ha constituido pueden verse en esta ocasión. Canal Alfa, el primer canal experimental a lo largo de la historia, según definió El grabado que reproducimos pertenece al de televisión dedicado a la literatura; una recientemente Manuel Llanas, una autén- libro El entierro del conde de Orgaz (Editorial activación especial de Pati Kosmopolis, tica historia de amor. Gustavo Gili / Ediciones de la Cometa, con narradores orales; una recogida de Barcelona, 1939). Picasso lo ilustró con trece libros, bookcrossers, speaker’s corner, la grabados. El prólogo, “No digo más que lo Word Wall Web y un nuevo espacio para Página 9 que digo”, es de Rafael Alberti. el contacto directo entre el público y los Libros ilustrados por Picasso “Libros ilustrados por Picasso. La colec- creadores (Espacio Gutenberg), con la Dentro del marco del Año ción del Museu”. visita de Eduardo Arroyo, Frederic Amat, del Libro y la Lectura, Del 11 de noviembre de 2005 al 8 de Gino Rubert y Joan Pere Viladecans. el Museu Picasso de enero de 2006 en el Museu Picasso de Juan Insua Barcelona presenta la Barcelona (Montcada, 15-23) Director de Kosmopolis exposición “Libros ilus- KOSMOPOLIS. Fiesta Internacional de trados por Picasso. La la Literatura. 2005: edición especial colección del Museu”, Página 10 Año del Libro y la Lectura que muestra el interés Kosmopolis ’05. Edición especial 2, 3 y 4 de diciembre en el CCCB (Mon- del pintor malagueño por la edición de Kosmopolis. Fiesta Internacional de la talegre, 5) • www.cccb.org/kosmopolis

32 Página 11 Casadesús (L’Esquirol, 1964), que apor- que ser lo más importante. Por eso hay “Entrelibros. Fotografías de Abelardo ta una experiencia como gestor (res- que fomentar encuentros con el público, Morell” ponsable de comunicación del MACBA hacer jornadas de debate y de reflexión, Exposición de un y gerente del Instituto de Cultura de acoger compañías y hacer residencias, centenar de foto- Vic), a la vez que como bailarín (con Iago mostrar espectáculos en proceso de tra- grafías de Abelardo Pericot y Sèmola Teatre, entre otros). bajo. Evidentemente, la programación Morell que recorren ¿Cuál es el principal reto de esta nueva tiene que tener unos momentos impor- la historia del libro, la etapa del Mercat de les Flors? tantes y de gran reclamo, pero no pode- escritura, las bibliote- Hay que hacer una definición y un cambio mos olvidar un trabajo más de fondo que cas y los ejemplares incunables de varios de orientación. No lo digo en el sentido de produzca resultados a medio plazo. No museos del mundo. En el Año del Libro y ir contra nada de lo que se ha hecho, sino en tiene sentido programar sólo grandes la Lectura, el Espai Xavier Miserachs del el sentido de subrayar lo que el Mercat de compañías que sean un éxito asegurado Palau de la Virreina, sala dedicada a la les Flors había ido haciendo en los últimos hoy, sino que conviene pensar también en fotografía, se suma, con esta exposición, tiempos. El Mercat siempre ha tenido como proyectos que puedan ser un éxito de aquí al homenaje al mundo del libro. función el cubrir lo que no hacían otros espa- a varios años. Hay que buscar un equilibrio “Entrelibros. Fotografías de Abelardo cios de la ciudad: unas veces mirando hacia entre lo que atrae al público y lo que es Morell” se podría calificar de auténtico el extranjero, y otras, apoyando la creación una apuesta. tributo visual a la palabra escrita. Por la emergente. Cuando se inauguró, fue sobre Su doble perfil, como bailarín y como vía de su obra, el prestigioso fotógrafo de todo una ventana que mostraba lo que se gestor, puede ayudar a encontrar ese origen cubano Abelardo Morell nos trans- hacía fuera. Pero el panorama en Barcelona equilibrio. mite el amor que siente por los libros y por ha cambiado mucho desde que se inauguró A un gestor quizás le es más fácil dar pre- las posibilidades que el arte ofrece para el Mercat en 1985. ferencia a los resultados, mientras que un hablar de ellos, tanto como objetos como ¿En qué sentido? creador puede caer en la tentación de por los contenidos que albergan. Así, la Ahora hay espacios y equipamientos nue- hacer una programación rebelde o rompe- exposición muestra las personales y ele- vos que antes no existían: hay un Teatre dora únicamente. Tener este doble perfil es gantes fotografías en blanco y negro de Nacional, unas salas privadas, un nuevo como tener dos conciencias, y a veces esto Abelardo Morell, que hacen desfilar ante Teatre Lliure. En cambio, creo que queda me crea una cierta tensión interna. nosotros libros poco comunes: libros de descuidado un sector, el del movimiento. ¿Cuándo empezaremos a notar los arte, libros que por sí mismos se convier- Esto se concreta en un nombre: el Centre cambios? ten en piezas artísticas, libros que por su Nacional de les Arts del Moviment. 2006 será un año de transición. El Mercat volumen recuerdan esculturas, etc. Sí, es un nombre que, de manera sorpren- de les Flors como centro de las artes del El mismo fotógrafo nos habla de su expe- dente, ha ido quedando como una espe- movimiento arrancará a partir de octubre riencia en este proyecto: “[...] Mi atracción cie de marca desde que presentamos el de 2006 y, sobre todo, a partir de 2007. por los libros no tenía tanto que ver con nuevo proyecto. Pero hay que decir que Hasta ahora, el Mercat de les Flors era un su rareza o su preciosismo, como con mi no nos planteamos abandonar el nombre teatro municipal. Ahora también hay finan- deseo de encontrar las historias que tenía de Mercat de les Flors. La identidad no se ciación de la Generalitat y del Ministerio que explicar. La finalidad de mi trabajo hace cambiando un nombre. de Cultura. ¿Qué supone para el Mercat es hacer fotografías de aquellas narra- ¿Por qué hablar de movimiento en vez la participación del Ministerio? ciones imaginarias. Uno de los mayores de danza? Supone que el Mercat se convierte en el placeres que me ha proporcionado este La palabra movimiento es mayor que único centro dedicado al movimiento a trabajo ha sido invertir mucho tiempo en la palabra danza. Diciendo movimiento nivel estatal. Es positivo porque quiere los libros: mirarlos, abrazarlos, olerlos y decimos más cosas; hablamos de una decir que Barcelona es la sede de un pro- leer muchísimos: gordos, altos, pompo- poética del movimiento. Evidentemente, yecto para toda España. Es lógico, ade- sos, modestos, divertidos, tristes, orgullo- hablamos del movimiento del cuerpo, es más, que este centro esté en Barcelona, sos, injuriosos y radiantes. Naturalmente, decir de la danza, pero también del movi- porque la gran mayoría de creadores además de éstos, hay muchos más que miento visual, lo que nos lleva al teatro han acabado viniendo a Barcelona. Por esperan ser encontrados... ¡por quien sea! visual; del movimiento de los objetos, y lo tanto, esto nos permite atraer a más Para mí, la magia de estos objetos está en en este caso hablaremos del teatro de creadores todavía, establecer más redes una dimensión que se sitúa entre la foto- objetos, o incluso podemos incluir el circo, hacia otras instituciones estatales y hacia grafía de un libro y el libro en sí mismo; a siempre y cuando sea de una poética con- el extranjero y, evidentemente, supone veces he vivido la maravillosa experiencia temporánea. Incluso la imagen digital es tener más recursos. de llegar a la certeza de que los libros imagen en movimiento y se utiliza cada ¿Cómo ve la situación de la danza en Bar- contienden todo el material de la vida, vez más en los espectáculos. Hablar de celona desde el punto de vista creativo? todo lo que cabe entre la A y la Z.” movimiento nos da identidad, pero a la Veo que hay mucha sensibilidad de los “Entrelibros. Fotografías de Abelardo vez nos abre un campo muy amplio. creadores hacia el público. Los creado- Morell” ¿Qué proyectos tiene el Mercat como res pasaron una época de gran nivel de Del 9 noviembre al 8 de enero en el Espai motor de la creación? creación, pero que les distanció del públi- Xavier Miserachs del Palau de la Virreina Hay que encontrar una identidad para el co, que no siempre entendía esas obras. Mercat en el panorama actual y conseguir Ahora hay unas ganas de acercamiento. que cumpla su función de motor y de agi- Por otro lado, veo que hay una gran Página 14 tador. Encontrar un espacio propio dentro riqueza de creadores jóvenes que, si no Entrevista: Francesc Casadesús de la ciudad. El Mercat no tiene que hacer les cuidamos, se marcharán; y tenemos Veinte años después una programación de escaparate, sino de que hacer lo posible para que no se vayan de ser inaugurado por agitador. El Mercat quiere ir más allá de y desarrollen un lenguaje nuevo. Peter Brook, el Mercat ser un teatro o una sala de exhibición; ¿Qué papel tendrá el Mercat en la futura de les Flors se convierte queremos, también, acoger a creadores Ciutat del Teatre? en un centro de carác- y hacer una reflexión sobre el arte contem- Por el momento conviene poner las piezas ter nacional dedicado a la danza, o más poráneo ligado al movimiento. que forman esta Ciutat del Teatre: el Institut exactamente a las artes del movimien- ¿Por ejemplo? del Teatre, el Teatre Lliure, el Mercat de les to. Su nuevo responsable es Francesc Considero que la programación no tiene Flors y un futuro espacio de residencias.

novembre-desembre 2005 33 Después habrá que consolidarlo, y más y compañías relacionadas con las artes, la creación de la primera escuela de arte adelante hablar de ello y buscar sinergias. y todos estos indicadores siguen mante- de Singapur destinada a jóvenes de entre Y estoy seguro de que será fácil encontrar- niendo una tendencia al alza. trece y dieciocho años de edad. las y que entonces la fuerza que tendremos El crecimiento de las artes en Singapur se Desde la fundación del Consejo Nacional aquí, en Montjuïc, será muy grande. ha visto influido por el tradicional patrimo- del Patrimonio, en 1993, se han dedicado nio asiático de su población multicultural importantes esfuerzos a explorar y presen- y por el pulso contemporáneo propio de tar el patrimonio y el sentimiento nacio- Página 16 una ciudad cosmopolita. Desde los inicios nalista de los habitantes de Singapur. Las Singapur, una vibrante ciudad para de su historia como nación, los artistas de instituciones integradas en el Consejo son, las artes Singapur se han inspirado en la confluen- entre otras, el Museo de Arte de Singapur Singapur ha pros- cia de culturas y de tradiciones artísticas y el Museo de Civilizaciones Asiáticas. Las perado de forma que la caracterizan. Una vez satisfechas galerías del Museo de Arte de Singapur considerable en las necesidades esenciales que marcaron exhiben trabajos de la colección perma- los últimos cua- los inicios de la historia del país, Singapur nente, compuesta por cinco mil quinientas renta años, hasta empezó a destinar más recursos a la crea- obras de arte moderno y contemporáneo llegar a convertir- ción de una dinámica y vibrante socie- del sudeste asiático del siglo XX, cons- se en un reconocido actor de la escena dad en el ámbito cultural. El informe del tituyendo la colección más importante internacional. Esta ciudad Estado es una Consejo Asesor para el Arte y la Cultura en su clase a escala mundial. El Museo de las economías más fuertes y más com- de 1989 suele considerarse fundamental de Civilizaciones Asiáticas, situado en el petitivas del mundo, tiene una de las ren- para el desarrollo artístico y cultural de Empress Place Building –un edificio mag- tas per cápita más elevadas de la región Singapur. Dicho informe preparó el terre- níficamente restaurado de más de ciento y la práctica totalidad de sus ciudadanos no para la fundación del Consejo Nacional veinte años de antigüedad–, alberga once disfrutan de pleno empleo. Sin embargo, de las Artes y el Consejo Nacional del galerías, con una extensión de más de esta metrópoli multirracial, cuya pobla- Patrimonio, además de impulsar el 14.300 metros cuadrados, que muestran ción supera ligeramente los cuatro millo- desarrollo de infraestructuras, como el cinco mil años de la historia y el arte de nes de habitantes, es algo más que un Museo de Arte de Singapur, el Museo de China y del sudeste y sudoeste asiáticos. bullicioso centro económico y financiero. Civilizaciones Asiáticas y The Esplanade - Singapur también ocupa una posición También es una de las ciudades más habi- Theatres on the Bay, inaugurado en 2002. clave por lo que respecta a la promoción tables del mundo, con buenas viviendas, Este complejo cultural, cuya construcción y creación de oportunidades multilatera- un sistema de sanidad público accesible supuso una inversión de 600 millones de les de trabajo en red entre organizacio- y una avanzada atención médica, una red dólares norteamericanos, incluye, entre nes artísticas internacionales. En 2003, de transporte eficiente, y un entorno lim- otras características principales, una sala la Sociedad Internacional para las Artes pio y verde. Además, la vida en Singapur de conciertos para mil seiscientos espec- Escénicas (ISPA) celebró en Singapur su se ve enriquecida por una intensa activi- tadores, equipada con una bóveda acús- primer congreso internacional en Asia. dad artística y cultural. tica diseñada por el gran maestro Russell Ese mismo año, la ciudad también orga- En Singapur, las artes están experimen- Johnson, y un teatro con un aforo de dos nizó otras cuatro conferencias interna- tando una etapa de rápido crecimiento. mil asientos, un proscenio ajustable y un cionales relacionadas con las artes: la IV Reconocida como una de las ciudades foso de orquesta. Durante su segundo Conferencia de la Alianza de Orquestas con mayor dinamismo cultural de Asia y el año a pleno rendimiento, recibió más de de la región de Asia-Pacífico, la 29 Pacífico, Singapur presenta uno de los pro- siete millones de visitantes, albergó más Conferencia Internacional de Música por gramas de creatividad artística más ricos de de mil ochocientas representaciones y Ordenador, la Segunda Cumbre Mundial la región, donde, junto a las ofertas locales, acogió a más de diecisiete mil artistas. de las Artes y la Cultura, y la 2003 ClickArt- destacan los trabajos internacionales de El Consejo Nacional de las Artes fue fun- World Photojournalists Meet. A través productores y presentadores artísticos inde- dado en 1991 para impulsar el desarrollo de su Consejo Nacional de las Artes, pendientes. Varios festivales internacionales, artístico y cultural. Su objetivo consiste Singapur desempeña un papel funda- como el Festival de las Artes de Singapur –el en construir un sólido ecosistema artísti- mental en asociaciones y redes como la principal evento artístico del país– presentan co en Singapur mediante la creación de Federación Internacional de Consejos de regularmente al público local lo mejor de la un entorno que favorezca el florecimiento las Artes y Agencias Culturales (IFACCA) ciudad y del resto del mundo. de las artes, resulte accesible para todo el y la Asociación Asiática de Festivales de En la última década, el total de las activida- mundo y en el que los artistas y grupos Artes Escénicas (AAPAF). des artísticas de Singapur (definido como cuenten con el compromiso institucional, Singapur se ha comprometido a desarro- el número total de días de exposiciones el apoyo financiero y los recursos necesa- llar su paisaje artístico y cultural porque y actuaciones) creció a un ritmo anual del rios para triunfar, tanto en el país, como considera que de este modo dará rienda 16%. En 2004, las actividades artísticas en el ámbito internacional. En el último suelta a la capacidad creativa del país, lo alcanzaron la cifra de 19.095. Ese mismo ejercicio financiero, el Consejo conce- que contribuirá a crear una economía y año, las asistencias a actuaciones de pago dió ayudas por un total de 12,3 millones una sociedad más activas y más vibran- rebasaron la barrera del millón, batiendo de dólares, destinadas a subvenciones tes. Ya se han puesto en marcha nuevos un nuevo record con la cifra de 1,1 millo- generales y de formación, subsidios desarrollos e iniciativas, incluida la Bienal nes de asistencias (un aumento del 13% para locales e instalaciones, contribu- de Singapur, que se celebrará el próximo con respecto al año anterior). En 2002, ciones específicas a determinadas obras año. También se ha dado a conocer un un estudio trienal reveló que, ese año, el y presentaciones en el extranjero. Para ambicioso plan para transformar la ciudad 27% de los habitantes de Singapur había ayudar a desarrollar el talento artístico en una metrópolis cada día más dinámi- asistido a una actuación artística o visitado en Singapur, el Consejo también traba- ca. Parte de dicho plan incluye un nuevo una exposición de arte, lo que represen- ja en estrecha colaboración con varios centro urbano junto a la bahía, un mayor taba un aumento del 11% con respecto sectores relacionados, como institucio- número de áreas dedicadas a la conserva- a 1996 y del 15% con respecto a 1999. nes artísticas y educativas, entre las que ción de la naturaleza, museos y galerías, En diez años, las sociedades y compañías destacan la Academia Nanyang de Bellas centros hoteleros, y un sinfín de nuevas artísticas registradas han experimentado Artes, el Colegio de las Artes LaSalle-SIA actividades de entretenimiento. una tendencia de crecimiento del 5%. y el Conservatorio de Música Yong Siew Nigel Sim En 2004, se registraron 588 sociedades Toh. Asimismo, participa activamente en Consejo Nacional de las Artes de Singapur

34 from the artist’s early days, the Museu range of activities spanning concerts, English Picasso provides a marvellous opportunity ballet, library and reading activities and for visitors to explore the painter’s associa- workshops for readers and the young, tions with the city. and specialist seminars on Picasso’s work. version The Exhibitions Of note in terms of international impact The exhibition “Picasso. The Passion of will be the Seminar Gósol: prologue to the Drawing” will bring together some 300 avant-garde, scheduled for the Picasso works and is scheduled to open to the Museum in July 2006 with the participa- public from 8 February to 8 May. Drawings tion of prestigious specialists in Picasso’s played an essential role in Picasso’s artistic work during the Gòsol period in 1906. career. The drawings presented are part of In relation to Picasso and the circus, the Page 4 the artist’s private world, a collection he Gran Teatre del Liceu and the Auditori will Picasso 2006 BCN had kept for himself. They reveal the lab- also present interesting projects. After In 2006, the Museu oratory of his imagination. Through draw- 1916, Picasso began to work with Serge Picasso will be the ings, Picasso established the rhythms of Diaghilev’s Russian Ballet dance company, centre of a range his creativity, explored and developed his designing costumes, sets and make-up. of activities cel- strengths; in them we see the genesis and The three ballets on which Picasso worked, ebrating the close evolution of his essential works, serving as Parade, Icarus, and The Three-Cornered links between Pablo his artistic autobiography. Coordinated by Hat are to be presented at the Liceu on 22 Picasso and Barcelona. One hundred years Dominique Dupuis-Labbé, the exhibition and 23 October. While in February 2007, ago, in 1906, Picasso returned from will first be shown in the Musée Picasso in as part of the Auditori’s cycle given over Paris and set out on an artistic career, Paris, celebrating its 20th anniversary. to Manuel de Falla, the concert versions first in Barcelona and later in Gósol, The second exhibition in 2006 is entitled of The Three-Cornered Hat and The Short which was to mark for ever the art of “The Picassos of Antibes”, and will open Life are to be performed. the 20th century. The main pillars of the to the public from 4 July to 15 October. The University of Barcelona, the Barcelona programme comprise three exhibitions: It will present almost 100 works, the Grec Festival, the public libraries, the “Picasso. The Passion of Drawing”, “The majority of which from the collections of Ceramic Museum and the Barcelona Picassos of Antibes” and “Picasso and the Musée Picasso of Antibes. In sum- Tourism Office –with a Picasso route– are, the Circus”, each of which deals with key mer 1946, Picasso moved to the French among others, the bodies providing aspects of the painter’s career. Midi. Contact with the Mediterranean Picasso-linked projects in 2006, the aim Born in Malaga in 1881, Picasso first brought out a new dimension in his work. being to extend our knowledge and arrived in Barcelona in 1895. There fol- Mythological personages and pagan appreciation of the work of Pablo Picasso. lowed years of learning and his whole- scenes came to the fore: fauns, centaurs hearted participation in the Catalan and goats marked the pulse of this new, avant-garde based around the Els 4 exuberant stage in the artist’s life and Page 6 work. In a range of materials and tech- Gats tavern. In 1900, on his first trip to The final months of the Year of the niques, painting, drawings, pottery and Paris, he was to come into contact with Book and Reading sculpture, the artist created a plethora of Europe’s artistic avant-garde. In 1906, he The final phase hymns to life. The exhibition will be pre- returned to Catalonia; first to Barcelona, of the Year of sented previously at the Museo Picasso and later to Gósol. In Barcelona, Picasso the Book and in Malaga. and his partner Fernande Olivier rejoined Reading includes “Picasso and the Circus”, the third exhibi- old friends such as Ramon and Cinto some of the high- tion planned for the Museum in 2006 will Reventós, Ricard Canals, Enric Casanovas, lights of the pro- run from 15 November to February 2007, Pau Gargallo and Joan Vidal i Ventosa, gramme. and will celebrate the painter’s links with the who, along with Quim Borralleras, had In its final months, the Year of the Book will world of the circus. At the end of the 19th founded the El Guaiaba circle, where heighten some of the activities that have century in Barcelona, and later in the first Picasso probably participated in the nou- been running since January: a constant years of the 20th century in Paris, Picasso centista fervour which had taken grip in presence of authors and contacts with had watched the circus street performers Catalonia and which, to a certain extent, readers; initiatives to promote literature was to mark part of the work he would who frequently visited the city. However, it and reading; attractive exhibitions on the complete in Gósol. The references to the was not until late 1904 and early 1905 that world of literature; professional debate classicism of Ingres and the archaism he the circus was to find its way into his art and on the publishing sector, and documen- would develop in Gósol were milestones become a central theme of his works of tation and up-to-date insights into the marking Picasso’s development as an that time. Acrobats and tightrope walkers links between Barcelona, literature and avant-garde painter. are presented in family scenes with their We see then that 1906 was an emblematic domestic problems and convey a sense of publishing. year in terms of Picasso’s contribution to isolation and misunderstanding. This was A number of first-class international writ- the transformation of the language of art the time in which the harlequin appeared, ers are due to visit Barcelona in the months of the 20th century, and the exhibitions set the protagonist of what was to be known running up to Christmas. The limelight out to celebrate this, along with his asso- as the artist’s pink period, and his alter will be shared with some of our own best ciation with our city. The Museu Picasso ego, which was to appear from then on known literary figures. The series mark- of Barcelona, created on the wishes of the at various moments in the painter’s artis- ing the inauguration of the Jaume Fuster painter and his friend Jaume Sabartés, tic career until his death. Coordinated Library, for example, will see visits by will be the centre of a range of Picasso- by Dominique Dupuis-Labbé and Maria Salman Rushdie, Nelida Piñón and Kazuo linked activities. The programme aims to Teresa Ocaña, this exhibition will then Ishiguro, alongside Rafael Argullol and mark the first steps in heightening the move to the Fondation Pierre Gianadda Albert Sánchez Piñol. In the cycle “Llibres museum’s role as a specialised centre of Martigny. per pensar, llibres per somiar” (“Books for for study and promotion of the work of Other activities thinking, books for dreaming”), writers and Picasso. Set in a splendid, recently reno- In addition to the three main exhibitions, philosophers will swap roles: the thinkers vated building and housing a collection Picasso 2006 BCN will also include a will discuss novels, the writers philosophy.

novembre-desembre 2005 35 Juan Goytisolo will be the subject of a spe- the exhibition: Saint Matorel, dating from K05 will also present a synthesis of the cial tribute on the part of the Círculo de 1911 and Le siège de Jerusalem, from Literary Geographies of the Raval project, Lectores, and the Kosmópolis compact 1914. In preparation for these two works with participation by writers Juan Marsé, edition will bring representatives of the –which are part of a trilogy written by Max Quim Monzó and Carlos Ruiz Zafón. We most innovative literary trends. Jacob on his alter-ego, Matorel- Picasso will continue to foster communication with Barcelona’s first Book Fair will open its made a series of Cubist engravings which the world of science through a session doors, aiming to become a new forum show us that his art was bubbling over in on the new humanists of Third Culture. for publishers, booksellers, writers and creativity at that time. This meeting will be moderated by John readers. While the first Exhibition of The exhibition is divided into five different Brockman and will include the participa- Science Books aims to provide a reflection thematic sections: Classic authors; Literary tion of three prestigious scientists: Marc of the vitality of this genre which has pros- works; Bulls; On Picasso; and Picasso, the Hauser, Lee Smolin and Robert Trivers. The pered so notably over the last ten years. writer. Visitors can enjoy the original works influence of the Internet on the kitchen Among the exhibitions are one in the –the books, and the framed engravings– of writing will also be reflected in the usual Museu Picasso on books illustrated by and can also digitally “browse” through discussion sessions Cafè (@) Europa, blogs, Picasso, another in the Egyptian Museum them. Other works include Les métamor- on-line contributions and electronic music. on the role of writing in Egyptian civilisation, phoses, d’Ovidi (1931), with the illustra- Hip-hop and the spoken word are once and Library of Catalonia exhibitions of its tions preferred by Kanhweiler, Picasso’s again afforded a central role with a “bat- Cervantes collection and collector’s items. art dealer, for their pure, luminous tle in verse”, a writing workshop led by November sees a debate of great inter- single line drawings; Vingt poèmes, de Nach, electrospoken sessions with Bruno est for publishing professionals “The Góngora (1948), with 41 engraving-illus- Galindo, Alpha Decay + Pablo Maffi, and a Futures of the Publishing Industry”, with trated pages, and with handwritten texts performance by Dennis Rollins in homage participation by major international pub- by Picasso himself; and Dans l’atelier to the almost 500 years of black music. lishers (Sonny Mehta, Jane Friedman, de Picasso (1957), by Jaume Sabartés, There will also be new offerings from Andrew Wylie) alongside their Catalan of which the Museum is owner of one of Canal Alfa, the first experimental televi- and Spanish counterparts. In addition, the the first 50 editions which, unlike the fol- sion channel given over to literature; a spe- workshop “Public Libraries and Reading” lowing editions, included a portfolio with cial activation of Kosmopolis Patio, with will provide up-to-date information on the an additional 13 lithographs. These and oral storytellers, book collecting, book- subject matter. other magnificent examples make up the crossers, speaker’s corner, the Word Wall Finally, the University of Barcelona will content of this interesting exhibition. Web and a new forum for direct contact house a major academic event under the The engraving shown here is from El entie- between the public and creators (Space title “Barcelona and Books, the Books rro del conde de Orgaz (Editorial Gustavo Gutenberg) with visits by Eduardo Arroyo, of Barcelona”, in which historians, philol- Gili / Ediciones de la Cometa, Barcelona, Frederic Amat, Gino Rubert and Joan Pere ogists, journalists, publishers and writers 1939), which Picasso illustrated with 13 Viladecans. will examine the links between Barcelona engravings. The prologue “No digo más The full programme and the names of all and the world of books, from the Middle que lo que digo” is by Rafael Alberti. the participants confirmed to date can Ages to the present day. In all likelihood, “Illustrated Books by Pablo Picasso. The be found on our website. We would be the relationship between the city and Museum Collection” delighted to send you an e-mail with fes- books throughout history is likely to be From 11 November 2005 to 8 January tival updates. Thanks for your collabora- seen, in the words of Manuel Llanas, as 2006 at the Picasso Museum of Barcelona tion and participation in the final months of one of love. (Montcada, 15-23) what has been an intensely literary year. Juan Insua Director of Kosmopolis Page 9 Page 10 KOSMOPOLIS. International Festival of Illustrated Books by Pablo Picasso Kosmopolis 05. Special edition Literature. 2005: special edition As part of the Year of Kosmopolis. Interna- Year of the Book and Reading. the Book and Reading, tional Festival of Lit- 2, 3 and 4 December, CCCB (Montalegre, 5) the Picasso Museum of erature breaks with www.cccb.org/kosmopolis Barcelona presents the its customary biennial exhibition “Illustrated pattern to present Books by Pablo Picasso. a special compact edition on 2, 3 and Page 11 The Museum Collection”, 4 December in Barcelona’s Centre of “Entrellibres. Fotografies d’Abelardo which will reflect the Contemporary Culture (CCCB). The Year Morell” Malagan painter’s inter- of the Book and Reading and the fourth (“Amongbooks. Photographs by est in books and his work in conjunction centenary of Don Quixote are more than Abelardo Morell”) with contemporary poets and writers. sufficient excuse for the festival to par- An exhibition of some The exhibition will assemble 29 books ticipate in this celebration of literature 100 photographs by from the Museum’s collection, dating while maintaining the hallmarks of its Abelardo Morell, cov- from between 1911 and 1969. They pro- own identity. ering the history of the vide testimony to the art and life of Picasso To reflect the changes affecting the book, writing, librar- and the close links between the painter habit of reading and explore the rather ies and incunabula and some of the 20th century’s leading ambiguous crisis of the book format, an from museums from around the world. writers after 1905, including André Salmon, audiovisual installation entitled Lector This exhibition in the Xavier Miserachs Max Jacob, Jean Cocteau, Iliazd, Tzara, Mundi has been prepared. This will be room of the Palau de la Virreina, is part Reverdy and Paul Éluard, among others. complemented by a background lecture of the events of the Year of the Book In addition to reflecting Picasso’s interest by Roger Chartier on the development of and Reading. in the world of books, the exhibition will the reading public from the 17th century “Amongbooks. Photographs by Abelardo enable visitors to appreciate his artistic up to the present day. The undying legacy Morell” is a veritable visual homage to the development and experimentation. Prime of Cervantes will be the subject of a unique written word. Prestigious Cuban photo- examples of this union between art and colloquium of young writers on contem- grapher Abelardo conveys a sense of the literature are the two works which open porary ways of reading Don Quixote. love he feels for books and for the possi-

36 bilities provided by art to speak of them, a dancer (with Iago Pericot and Sèmola present shows as insights into creator’s both as objects in their own right and for Teatre, among others). work. Of course, the programme must their content. The exhibition comprises What is the main challenge facing the have some major moments and high- personal and elegant black and white Mercat de les Flors in this new period? lights, but we must not forget the back- photographs by Abelardo Morell, enabling We have to redefine and change our ground work which will produce results in us to see highly unusual books: books of focus. I don’t mean that we have to be the mid-term. There is no point only pre- art, books which are art in their own right, against anything that we have done so far, senting major companies that are going books which are almost sculptures in terms but we must highlight what we have been to be a guaranteed success, instead we of their volume and mass, etc. doing most recently. The Mercat always must work on projects that will be a suc- The photographer himself tells us: “[...] served to provide the kind of theatre or cess several years from now. We must seek The way books attract me is not so much performances not found anywhere else in a balance between drawing the crowds a matter of their rarity or preciousness, Barcelona: sometimes this meant bringing and taking a committed risk. but rather a matter of my desire to find in in performers from abroad, other times it Can your double background –that of them the stories to be told. My aim was was a matter of supporting emerging local dancer and manager– help in finding to take photographs of those imaginary talent. In the early days, the Mercat served this balance? tales. One of the greatest pleasures has especially to let us see what was going on The manager might fall into the trap of been the chance to spend so much time elsewhere. However, things have changed only aiming for results whereas the cre- immersed in books: looking at them, a lot in Barcelona since the Mercat first ator could err by designing a programme embracing them, smelling and reading opened in 1985. which is overly rebellious or iconoclastic. them, many, many books, thick ones, In what way? This double background is like having two tall ones, pompous, modest, funny, Now there are venues and facilities which consciences and sometimes creates a cer- sad, proud, injurious and radiant books. didn’t exist at that time: we have the tain inner tension in me. Naturally, in addition to these there are National Theatre, private venues, a new When will we begin to notice changes? many others that have yet to be found... Teatre Lliure. But one area, that of move- The year 2006 will still be part of the transi- by whoever it may be! For me, the magic of ment, is still relatively uncatered for. tion phase. As a centre for movement arts these objects lies in a dimension between This will now change as reflected by the Mercat de les Flors will begin to func- photography of a book and the book in the new name: the National Centre tion after October 2006 and, especially, itself; at times, I have had the marvellous for Movement Arts. from 2007 on. experience of absolutely knowing that Yes, the name, surprisingly has been seen Until now, the Mercat de les Flors was books contain all of life, all that can fit in as a sort of trademark since we presented a municipal theatre. Now there is to be between A and Z.” the new project. But we have no intention funding from the Catalan Government Abelardo Morell was born in 1948 in of abandoning the name “El Mercat de and from the Spanish Ministry of Culture. Havana, Cuba. At the age of 14, he emi- les Flors”. Identity is not a matter of just What are the implications of the Ministry’s grated with his parents to the United changing the name. involvement? States. He has had numerous exhibitions Why “movement” as opposed to It means that the Mercat is the only per- of his work, mainly, in the US: Chicago, “dance”? formance centre given over to movement Los Angeles, Baltimore, San Francisco, The word “movement” is bigger than arts in the entire State. This is positive, Detroit, etc., but also in Canada, Israel, dance. Movement covers more: the since it means that Barcelona is home London, Paris, Tokyo, Mexico, etc. The poetics of movement. Of course, we’re to an all-Spain project. It is also logical Museum of Modern Art in New York, talking about bodily movement, that that this centre should be in Barcelona the Art Institute of Chicago and more is, dance, but visual movement is also since the vast majority of creators have than 40 other museums and institu- included, which means visual theatre; so ended up in Barcelona. This enables us to tions around the world include works is the movement of objects, which brings attract even more creators, establish more by Abelardo Morell in their collections. us to object theatre; we could even networks with other bodies in Spain and He has received numerous prizes, include the circus as long as it’s a form abroad, and of course, it also means more including the Guggenheim Fellowship, of contemporary poetics. Even digital resources. which he received in 1993. He has pub- movement is image in movement and From the creative point of view, how do lished eight books of photography and is being used more and more in perform- you see dance in Barcelona? presently teaches photography at the ances. Through the word “movement” The creators are highly aware of the needs Massachusetts College of Art. we strengthen our identity, while at the of the public. After a great creative per- “Entrellibres. Fotografies d’Abelardo same time opening up a very wide field iod which unfortunately, due to a lack of Morell” of endeavour. understanding of some of the works, led From 9 November to 8 January in the What projects has the Mercat planned to to a certain distance between artists and Xavier Miserachs Room of Palau de la serve as a driving force for creativity? public, now there is a desire to be under- Virreina We have to find an identity for the Mercat stood. And in addition, there is a great in the present-day panorama and ensure wealth of young creative artists that we that it fulfils its role as driving force and better take care of if we don’t want them Page 14 agitator. We must find our own position going elsewhere. We must ensure they Interview: Francesc Casadesús within the city. The Mercat’s role is not to stay and develop new artistic languages. Twenty years after its be a showcase but to be an agitator. We What role will the Mercat play in the inauguration by Peter must seek to go beyond being a theatre or future Theatre City? Brook, the Mercat de exhibition hall, we want to accommodate At present, the elements of the Theatre les Flors is to become creators and reflect on contemporary art City have got to be put in place: the Theatre a national centre for in relation to movement. Institute, the Teatre Lliure, the Mercat de dance, or movement arts. Its new direc- For example? les Flors and the future residences. Then, tor Francesc Casadesús (l’Esquirol, I feel that the programme is not the most it will be a matter of consolidation and 1964), has a background not only in important factor. We’ve got to promote later harnessing synergies. I’m convinced arts management (head of communi- meetings with the public, workshops for that these synergies will come naturally cation for MACBA and director of the discussion and thought, we must accom- and then Montjuïc will really be a force to Institute of Culture of Vic) but also as modate companies and residencies, be reckoned with.

novembre-desembre 2005 37 Page 16 Singapore. The report paved the way for national conferences were also held in Singapore – a vibrant city for the arts the formation of National Arts Council Singapore. These were the 4th Conference Singapore has and the National Heritage Board. It also of the Alliance of Orchestras in the Asia- achieved much initiated the development of infrastruc- Pacific Region, the 29th International in the last 40 ture such as the Singapore Arts Museum, Computer Music Conference, the 2nd years and is now the Asian Civilisations Museum and The World Summit on the Arts and Culture and a recognized Esplanade – Theatres on the Bay. The lat- the 2003 ClickArt-World Photojournalists player on the ter, costing S$600-million to build, was Meet. Through its National Arts Council, world stage. It is one of the world’s most opened in 2002. Its main features are a Singapore plays a key role in networks robust and competitive economies, with 1,600-seat concert hall, with its acoustic such as the International Federation of Arts its citizens enjoying almost full employ- canopy designed by master acoustician Councils and Culture Agencies (IFACCA) ment and one of the highest per capita Russell Johnson, and a 2,000-seat the- and the Asian Association of Performing incomes in the region. Yet this city with a atre, complete with an adjustable pro- Arts Festivals (AAPAF). multi-racial population of slightly over 4 scenium and orchestra pit. In its second Singapore is committed to developing its million is more than just a bustling busi- full year of operations, the centre saw arts and cultural landscape. It believes that ness and financial centre. It is one of the more than 7 million visitors, held more by doing so, it can unleash the nation’s world’s most livable cities, with good than 1,800 performances and welcomed creative capacity to bring about a more housing, affordable public health system over 17,000 artists. vibrant economy and society. In the and advanced medical care, efficient The National Arts Council was formed pipeline are various new developments transport network, and a clean and green in 1991 to spearhead the development and initiatives including the Singapore environment. Life in the city state is also of the arts. It aims to build a robust arts Biennale to be held next year. An ambi- enriched by a vibrant arts scene. ecosystem in Singapore by creating an tious plan has been unveiled to transform The arts in Singapore is in a state of rapid environment conducive to the flourishing Singapore into an even more dynamic growth. Among the Asia Pacific’s most cul- of the arts, where the arts are accessible and vibrant metropolis. Part of this plan turally vibrant cities, Singapore hosts one to everyone, and artists and arts groups include a new downtown near the city of the region’s busiest calendars of artistic have the commitment, financial support bayfront, more nature conservation areas, activity. Besides local offerings, the scene and resources to excel at home, and museums and galleries, hotel resorts and a is also enriched by international works on the world stage. In the last financial host of new entertainment activities. from independent arts presenters and year, the Council rendered a total sup- Nigel Sim impresarios. International festivals such port amounting to some S$12.3 million, Singapore National Arts Council as the country’s premier arts event, the covering general and training grants, Singapore Arts Festival, regularly present arts housing subsidies, commissioning the best from Singapore and the world to of works, and overseas presentations. To local audiences. support the development of artistic tal- Over the last decade, total arts activities in ent in Singapore, the Council also works Singapore (defined as total performances closely with various stakeholders such as and exhibition days) grew at an annual rate arts educational institutions. These insti- of 16%. In 2004, this reached a total of tutions include the Nanyang Academy of 19,095 activities. In the same year, attend- Fine Arts, LaSalle-SIA College of the Arts ances at ticketed performances exceeded and the Yong Siew Toh Conservatory of the 1-million mark, reaching a new height Music. The Council is also involved in the of 1.1 million ticketed attendances (a 13% establishment of Singapore’s first pre-ter- increase from the previous year). In 2002, tiary arts school catering to youths aged a study (conducted triennially) revealed that 27% of Singaporeans attended an arts 13 - 18. performance or visited an art exhibition in Since the National Heritage Board was that year. This figure was an increase from set up in 1993, much has been done to 11% in 1996 and 15% in 1999. The number explore and present the heritage and of registered arts companies and societies nationhood of the people of Singapore. has seen a 10-year growth trend of 5%, The institutions under the Board include with 588 arts related companies and soci- the Singapore Art Museum, the Asian eties registered in 2004. The above indica- Civilisations Museum and others. The tors continue on an upward trend. galleries of the Singapore Art Museum The growth of the arts in Singapore has feature artworks from the 5,500-strong been influenced by the traditional Asian permanent collection of 20th century heritage of its multicultural population South East Asian modern and contempor- and the contemporary beat of its cosmo- ary art, the largest collection of its kind in politan city. There can be no Singapore the world. The Asian Civilisations Museum art without its artists, and since its early at the beautifully restored 120-year old history as a nation, Singapore’s artists Empress Place Building houses 11 galleries have created work which drew from this of over 14,300 square metres, covering confluence of cultures and artistic tradi- 5,000 years of the history and art of China, tions. As Singapore grew beyond its basic South East Asia, South and West Asia. ‘bread and butter’ concerns of its early Increasingly, Singapore is also playing a history, more resources were devoted greater role in promoting and generat- towards realising a vision of a culturally ing multilateral networking opportunities vibrant society. The report of the Advisory between international arts organisations. Council on Culture and the Arts in 1989 In 2003, the International Society for the is largely seen as a watershed in the Performing Arts (ISPA) held its first inter- development of the arts and culture in national congress in Asia in Singapore. In the same year, four other arts related inter-

38 que recorda la vida d’aquest poeta Arquitectura d’editorials Barcelona: avantguardista barceloní. històriques Bustos commemoratius  Editorial Montaner i Simon espais de llibre* Aragó, 255  Víctor Balaguer (1824-1901) Obra de l’arquitecte modernista Lluís Parc de la Ciutadella Domènech i Montaner, avui és seu de Polític, historiador, poeta i dramaturg. la Fundació Antoni Tàpies. Al llarg dels segles, Barcelona ha Es va inaugurar el 1910. deixat testimoni, en la trama urbana  Casa Thomas. Mallorca, 293 de places i carrers, de monuments  Joan Maragall (1860-1911) També de Domènech i Montaner, commemoratius en reconeixement i Parc de la Ciutadella del 1898. Actualment és la botiga en memòria de personalitats literàries. El poeta més important del moder- d’objectes de disseny BD. Aquí teniu una relació d’aquests espais nisme català, molt estimat a la ciutat. que la ciutat ha dedicat al llibre. L’obra és del 1913.  Salvat Editores. Mallorca, 45 Edifici de Pau Salvat, premiat el Monuments commemoratius  Frederic Mistral (1830-1914) 1916, on es produïen els millors Passeig de les Cascades, a Montjuïc diccionaris i enciclopèdies en llen-  Frederic Soler (1839-1895) Poeta considerat el màxim repre- gua castellana. Plaça del Teatre sentant de la recuperació de l’oc- Conegut amb el pseudònim de cità en època moderna. Inaugurat  Gustavo Gili. Rosselló, 87-89 “Serafí Pitarra”, és considerat un dels el 1930. Edifici funcionalista dels arquitectes fundadors del teatre català modern. Joaquim Gili i Francesc Bassó, del Erigit el 1906.  Miguel de Cervantes (1547-1616) Grup R, que el 1961 van rebre el premi Plaça Major del Poble Espanyol FAD. Avui ha quedat amagat al pati  Jacint Verdaguer (1845-1902) Bust en bronze obra de Frederic Marès, interior d’illa. Cruïlla de l’avinguda Diagonal amb del 1953, de l’autor d’El Quixot. el passeig de Sant Joan  Vicens Vives. Av. Sarrià, 130 Poeta més important de la Renaixen-  Joan Junceda (1881-1948) Dels arquitectes Francesc Mitjans, ça literària catalana, es va representar Rambla de Catalunya, 84 Josep Soteras i Rafael Casals, exe- amb sotana i mirant en direcció al mar Monòlit de pedra del 1964 que conté cutat entre el 1955 i el 1967. Mediterrani. Monument projectat el un medalló amb el retrat de l’il·lustrador, 1912 i inaugurat el 1924. que va col·laborar en publicacions com Espai monumental En Patufet, Cu-cut!, etc.  Bonaventura Carles Aribau (1798-  Saló del Cent de l’Ajuntament de 1862). Parc de la Ciutadella  Apel·les Mestres (1854-1936) Barcelona Monument erigit el 1884 per subs- Font del Racó, a Montjuïc Plaça de Sant Jaume cripció popular al pare de la Renaixen- Monòlit, del 1938, dedicat al dibui- En aquesta sala gòtica inaugurada ça literària catalana i autor de l’Oda xant i escriptor barceloní. el 1373, es van convocar els primers a la pàtria (1833). Jocs Florals de la ciutat, un certamen Monuments al llibre medieval en el qual competien els  Dant Alighieri (1265-1321) i a les lletres poetes. El 1859, es van restaurar Plaça de Dant en el marc de la Renaixença. La Poeta florentí autor de la Divina comè-  ...sur Le livre. Institut Francès. Guerra Civil en va interrompre la dia (1295). Inaugurat el 1921 amb motiu Moià, 8 celebració, fins al 1971, any en què del sisè centenari de la seva mort. El 1992, es va inaugurar la prime- es van tornar a celebrar, i avui és ra escultura dedicada al llibre a el certament literari més destacat  Àngel Guimerà (1845-1924) Barcelona, obra de Josep Guinovart, de la ciutat. Plaça de Sant Josep Oriol i que va fer en homenatge al poeta Dramaturg i poeta, amb Mar i cel francès Mallarmé. (1888) va ser un autor amb projecció internacional. L’estàtua és del 1983.  Monument al llibre Cruïlla de la Gran Via de les Corts * Aquesta pàgina ha estat elaborada a par-  Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) Catalanes amb el passeig de Gràcia tir del capítol “Monuments d’escriptors, Moll de la Fusta De Joan Brossa i inaugurat el 1994, el llibres i lletres”, de Rossend Casanova, Inaugurada el 1992, es tracta d’una monument fou promogut pel Gremi dins de Passejades per la Barcelona estàtua en bronze de Robert Krier de Llibreters de Vell. literària (Grup 62).

novembre-desembre 2005 39 24 / novembre-desembre 2005

Picasso 2006 BCN

Any del Llibre i la Lectura: recta final

Inauguració de la Biblioteca Jaume Fuster

Retrat de Singapur