Capella Gòtica I Retaule Major De I'església De Sant Pere. Castellfollit Del Boix

Capella gòtica i retaule major de I'església de Sant Pere. Castellfollit del Boix

Dades bàsiques de l'edifici

Comarca: Bages

a Olol Municipi: Castellfollit del Boix aBergo

Localització: A dos quilòmetres de la població, a l'oest, da- a Solsono munt l'altiplà del turó de Castellfollit o de Sant Pere. aVic Sonto Colomo Tipologia: Església d'una nau, orientada de nord a sud, amb de Fornés a tres capelles laterals que corresponen als tres absis del temple romànic primitiu, l'orientació del qual era est-oest. al¡onreso Època: Origen: segle xr. Reformes: segle xrrr. Transforma- f casrrrrrolur oel aorx cions i canvi del sentit d'ús de l'església: primer terç del alguolodo segle xvr.

Ús primitiu: Església parroquial. aMorlorell Soñt Feliua Ús actual: Religiós. avilofroncq del

Propietat: Bisbat de Vic. ¡lo Gellrú

Dades bàsiques de la ¡ntervenc¡ó Recerca històrica Tipus d'intervenció Direcció: Albert López Mullor, arqueòleg. Actuació en el cos de l'actual presbiter¡, construiT al segle Excavació arqueològica: JavieiFierro, arqueòleg. xvrr; excavació arqueològica de la volta i dels rebliments si- Col.laboradora: Maria Clua, historiadora. tuats a sota"del paviment; col.locació d'una coberta nova; Fonts documentals: Anna Castellano i Maria José Sureda. neteja i consolidació dels paraments; arranjament de l'inte- historiadores. rìor i restauració del retaule barroc. Estudi del retaule: Marìa Gràcia Salvà, historiadora de l'art. Numismàt¡ca: Maria Clua. Antropologia: Domènec Campillo i Elisenda Vives.. Topografia: Jordi Costas, enginyer topògraf. Obres de la capella Planimetria: lsabel Serra. Projecte i direcció de l'obra: Enric Solsona Piña, arquitecte. Data excavació: 1 de novembre a 20 de desembre de 1985. Col.laborador: Eugeni Casas. aparellador. Pressupost total: 7.91 8.087 pessetes. Constructor: Joan Closa, Copons. Fusteria: Agustí Puiggrós. Òoena. Electricitat: Baldellós-Mabres CB. Santa Margarida de Montbuì. Manyeria: Tallers Rafael. Vilanova del Camí. lnstal.lacions: Parallamps Tessema. Barcelona. Pintura: Musach, S.A. Centelles. Paviments: Marbres MACSA. Olesa de Montserrat. Enguixats: Josep Piña. Santpedor. Delineació: Joan lVlanuel Masó i Salvador Santolarìa. ,l984. Data del projecte: Novembre de Realització obres: Maig de 1985 - maig de 1988.

Adequació formal de la capella i restauració del retaule Projecte general i supervisió dels treballs: pablo Carbó, arqu¡tecte, iJosep Ma. Moreno, aparellador. Fusteria: Joan Camps. lgualada. Delineació: Salvador Santolaria. Restauració Policromia: Anna Miquel, restauradora. Daurats: Rosa Junyent, restauradora. Data del projecte rècnic: Maig de 1987. lnici dels treballs: Abril de 1987. Foto: Joan Francés,6 d'octubre de Finalització restauracìó: Agost 1ggg. de 1 988; Capella gòtica i retaule major de I'església de Sant Pere. Castellfollit del Boix

240 '-r'F ¡!-..:a-@ffiñ, Descripció de l'edifici Està presidida pel retaule major. dedicat a sant Pere. probablement realitzat al mateix segle per decorar el nou presbite- parroquial L'església de Sant Pere de Castellfollit del Boix ri. És de fusta policromada ¡ eltà dividit en cinc cossos verti- està situada a uns dos quilòmetres del nucli urbà, en direcció cals col.locats s¡mètr¡cament amb el central retranquejat, se- per oest. S'hi arriba un camí obert entre boscos de pins i guint una disposició característica del primer barroc català. El zones de conreu on darrerament s'estan construint cases retaule està organitzat, a més, en tres registres horitzontals. unifamiliars de primera i segona residència. L'inferior, del qual han desaparegut molts elements, fa de sotabanc del cos principal i conté als extrems laterals dues El temple, amb la rectoria adossada a la façana de ponent i el taules pintades amb les figures de sant Pere i de sant Pau, cementiri parroquial al costat de llevant, s'alça solitari a l'es- respectivament, que fan alhora la funció de portes practica- planada superior del turó de Sant Pere, des d'on s'albiren, al bles d'accés a la sagristia. SE, la muntanya de Montserrat; al S, amb les proes paral.le- les al dit turó, els talussos de Tinell i de Gosem, i, al NO, el El presbiteri està sobrea¡xecat respecte de la nau m¡tjanQant cim del Cogulló de Can Torre. El lloc constitueix, doncs, un una plataforma d'un graó. Tot ell està pav¡mentat amb mar- mirador privilegiat de la contrada, com el veí turó del castell, bre roig, col.locat el 1987. Com a element auxiliar del retaule a l'est, del qual resten encara alguns panys de mur. Els dos s'ha col.locat una peça paral.lelepípeda que, retirada del elements, església i castell, s'aixequen com a testimonis fons, es fa servir de mesa d'altar. vius de l'antigor de la població del terme i, probablement, es remunten als segles x-xt. L'espai de la sagristia és contìnuació de la capella, de la qual està separada per un envà, ì es cobreix amb dues voltes L'edifici que ha arribat als nostres dies palesa les diferents d'aresta col.locades en sentit transversal. A la paret oriental fàbriques i transformacions que s'h¡ van produir al llarg dels hi ha una finestreta rectangular de doble esqueixada. Des segles. Del temple romànic resta l'antiga capçalera triabsidal d'aquest espai, a través d'obertura feta expressament es i dos terços de les tres naus cobertes amb voltes de canó. pot baixar a visìtar les restes arqueològìques que s'han tro- Per l'exterior, els absis semicirculars conserven la decoració bat al subsòl de la capella i que s'han de¡xat vistes. RL d'arcs cecs llombards i lesenes (excepte l'absidiola sud, que la va perdre al segle xrrr) i es recolzen sobre banquetes orna- Notícia mentals. L'absis central té tres finestretes de m¡g punt i do- històrica ble esqueixada, col.locades simètricament. Les absidioles tenen una de sola de les mateixes característiques. La informació més antiga obtinguda al llarg de les recerques realitzades a Sant Pere palesa l'existència en aquest indret d'un assentament ibèric, testimon¡at per la troballa d'algu- De la transformació del segle xlt, que va afectar sobretot la nes ceràmiques datables al llarg dels segles rr i r a.C. nau sud, es conserva la magnífica portada feta amb arquivoF tes de secció semicircular sostingudes per dos parells de No coneixem la data de consagració del temple, encara que columnes amb capitells decorats amb motius vegetals diver- la podem situar cap al primer quart del segle xr, ja que el sos. L'absidiola d'aquest cantó es va fer nova i llisa per l'ex- castrum Fulcco del qual depenia es troba documentat l'any terior. 967 i, l'any 1027, és citat per primera vegada en un testa- ment. Aquesta cronologia coincìdeix amb la decoració dels La segona gran intervenció a l'església, que és la que va absis de les primìt¡ves naus central i nord. La pìanta del tem- donar la configuració actual a l'edifici, data de la primera mei- ple original també és molt clàssica, encara que apareix força tat del segle xvrr. Amb la construccìó de la capella de sant emmascarada per actuacions posteriors. Es tractava d'una Pere al mur de tramuntana, a l'extrem oposat de l'eix de la església de tres naus encapçalades per absis semicirculars. portada, amb l'escurçament de les naus i la substitucìó dels La separació entre els diversos espais s'aconseguia mitjan- arcs romànics per un de sol apuntat a cada banda, i amb el çant pilars que sostenien arcs de mig punt on recolzaven les canvi de sentit de l'ús del culte, que es va situar a la nova voltes de canó que cobrien el conjunt. capella, I'edifici va quedar transformat en un temple d'una nau amb capçalera recta ì capelles a banda i banda. Des d'a- Entre els segles xr ì xrr es va desenvolupar a l'entorn de I'es- leshores fins als nostres dies, els tres absis s'utilitzen com a glésia una necròpolis d'ìnhumació molt agrupada de la qual capelles laterals secundàries. El volum de la casa rectoral coneixem c¡nc tombes d'indìvidus adults i dues d'infants. que es va adossar al temple per la façana de ponent al ma- Les sepultures són de planta el.líptica a excepció d'una que teix segle impedeix en certa manera capir la complex¡tat del és trapezoidal. conjunt. A les darreries del segle xrrr es va reconstruir tot el costat de Als peus de la nova nau hi ha el cor i, al cantó SO, l'escala que migdia de la fàbrica. Aleshores l'absis es va fer llis per l'exte- mena al campanar. Aquest està format per una torre quadra- rior, tot aprofitant la fonamentació anterior. També es va afe- da, fruit de la transformació d'una antiga espadanya a fìnal del gir una nova portada d'estil romànic de transicio al gòtic, vin- segle xx o començament del )c(, ¡ conté una campana. culada formalment amb i'escola lleidatana. molt semblant a la de Santa Maria de Rubió. La planta quadrangular Conjunt dels edific¡s parroquials de Sant capella de Sant Pere és de i està co- Pere de Castellfollit del Boìx, format pel berta amb una teulada a dues vessants sobre una volta de Al segle xvr, en el lloc excavat hom va aixecar una capella, de temple, la casa rectoral ¡el cementiri. mig canó, que queda oculta per unes voltes de creueria es- dimensions més reduides que l'actual. Aquesta construcció Fotos: Joân Francés, 29 de maig de trellada de guix, les quals revelen encara la pervivència de va ser enderrocada en edificar-se la que es conserva ara. 1 979. les formes del gòtic epigonal ben entrada ja l'època banoca. Malgrat a¡xò, coneixem els seus fonaments. Capella gòtica i retaule major de I'església de Sant Pere. Castellfollit del Boix

L'any 1633, l'estructura general del temple va tenir modifica- pais que queden lliures n'hi havia pet¡tes fornícules ¡ taules Planta general amb indicació del perí- primer cions importants. En lloc, les naus van ser escurçâ- escolpides i pintades. Tots aquests elements només s'han metre de l'església romànica primitiva i des consìderablement i va restar ut¡litzable només el terç conservat parcialment i per això el retaule té actualment de la capella del segle xvr afegida al or¡ental. També s'hi va anul.lar l'antiga divisió en tres espais, molts espais sense figures. mur septentrional que fa de presbìter¡ amb la substitució de les arqueries de separació per un gran actualment. A sobre, pìanta zenìtal de la mateixa capella. arc apuntat en cada banda, destinat a la sustentació de les El cos central es pot subdìvid¡r en dos registres a partir de la voltes, que no van sofrir modificacìons essencials. Finalment superposició de dos ordres arquitectòn¡cs. L'inferior, format van aixecar un cos adossat a la façana de tramuntana, subdi- per dues parelles de columnes, tot creant tres espais, on vìdit en dos espais per un retaule barroc que contenia l'altar actualment s'hi han col.locat sengles ìmatges de sants. Da- major. El compart¡ment posterior es va destinar a sagristia. munt de l'intercolumni del mig, I'estructura arquitravada so- Aquesta capella presentava una morfologia bastant corrent, bresurt ostensiblement i té planta semicircular. Per això, de- però el sistema de cobrició era complex. Culminava amb una duim que podria estar coberta amb un petit cupuli, com s'es- teulada a dos vessants que recolzava sobre una volta de mig devé en altres retaules, i que segurament tindria la funció de canó. A més, posse¡ã un sostre fals de guix, fet amb estil conten¡r la imatge deì t¡tular de l'església, en aquest cas sant gòtic epigonal i compost per dos trams de volta amb disset Pere. En el registre superior l'organització és la mateìxa. tercel.lets i cinc claus cadascún. L'última ¡ntervencìó docu- malgrat que en aquest cas s'han conservat els tres tanca- mentada sobre l'església data ja de principi del segle xx. Es ments. El central està ocupat per una taula escolpida i poli- tracta de la transformació del campanar de cadireta de doble cromada que representa el calvari; els laterals tenen una pe- arc de mig punt, de carreus ben treballats, en una torre qua- tita fornícula, damunt de la qual hi ha uns caps d'àngel en drada coberta amb una piràmide de teula. A la cara oest h¡ ha relleu. La culminació del retaule repeteix el mateix esquema la inscripció

242 A la part més alta del retaule, tot culm¡nantio, hi ha una altra paral.lelisme entre aquest retaule i I'obra dels germans Tre- peça esculpida, en la qual hi ha representada la figura de Déu mulles, Josep i Llàtzer (2). beneint amb la mà dreta. A partir d'aquestes consideracìons pensem que el retaule Les restants peces amb relleus figuratius estan situades en estudiat podria entrar dins el cercle de col.laboradors dels la part superior dels dos cossos laterals més propers al cos germans Tremulles. encara que atesa la qual¡tat tècnica in- prìncipal. La temàtica representada fa referència a dos episo- ferior pensem que no hi hauria hagut intervenció directa dels dis de l'hagiografia de sant Pere, que és ei titular de l'esglé- mestres. Ouant a la datació, cal tenir en compte una sèrie sia. En una, a la dreta de la taula del calvari. hi ha una barca d'indicis. En primer lloc, un document de I'any 1633, que ens navegant dins la qual apareixen dos pescadors, Simó, a qui indica una data molt exacta per a la construcció de la capella també s'anomenava Pere, i el seu germà Andreu. Davant on era situada l'estructura del retaule. A més, el resultat de del vaixell i caminant sobre les aigues hi ha Crist. Es tracta les excavacions arqueològiques dutes a terme pel Servei de l'escena bíblìca que fa referència a l'elecció dels primers confirma que l'element és contemporani del paviment origi- apòstols. Aquest passatge està recollit a l'Evangeli de sant nal de la capella. En segon lloc, s'ha determinat que l'estruc- Marc 4, 18-21 . A la taula de l'esquerra, l'acció esdevé en una tura del nostre conjunt correspon a la que tenien altres retau- muntanya en la qual hi ha quatre homes reclinats. Possible- les barrocs catalans, els quals han estat datats dins la prime- ment és la Transfiguració. Crist s'emporta en un lloc elevat ra meitat del segle xvrr. Finalment, s'ha de considerar que les tres apòstols, Pere, Jaume i Joan. Ouan hi arriben, Pere co- dates d'execució dels retaules triats com a paral.lels tampoc mença a parlar, i és per aquest motiu que apareix més avan- no són gaire llunyanes del 1633, any en què, segons la nos- çat que la resta de figures. El miracle és recollit per sant tra opinió, es podria s¡tuar el de Castellfollit. Mateu 17. 1-18. El tractament formal ì estilístic d'ambdues taules és semblant a la del Calvari i pot ser obra del mateix Al retaule hi ha una inscripció gravada sobre la fusta. Està mestre. situada a l'ala dreta. concretament a la part externa del registre inferior del cos més sobresortint, és a dir, al costat de la Les dues taules pintades estan emmarcades pels arcs de taula pintada amb la imatge de sant Pau que, com hem vist, m¡g punt situats en I'espai inferior dels dos cossos laterals té la funció de porta per poder accedir a Ia sagristìa. La lle- més sobresortints del retaule. En una, la de la dreta del re- genda, que tot seguit reproduïm, ha estat transcr¡ta per taule, hi ha sant Pere i a l'altra sant Pau. Els dos sants són A. CastellanÕ. perfectament identificables ja que porten els seus atributs bàsics. Pere té el cabell i la barba curts, amb una mà agafa

quest retaule apareixen les figures esculpides de sant Pere i La interuenció del Serveì efêctuada en- sant Pau emmarcades en un arc de mig punt que recorden tre 1985 i 1988 va afectar només la cales dues taules pintades de Castellfollit. pella ì el retaule dedicats a sant Pere. Foto: Joan Francés, cap al 1964. Nofes A més d'aquests paral.lels, cal tenir en compte una altra A sota de la capella es van fer excava- 1. MARTTNELL, C.: Arquitectura iescultura barroques a Catalunya. Mo- cions arqueològiques que actualment qüestió. Com hem esmentat a l'inici de l'estudi, a l'església numenta Catalon¡ae, X, vol. l, Barcelona, 1959. es poden visitar. Fotos: Joan Francés, de Sant Pere hi havia un altre retaule, el del Roser, del qual 2. TB|ADó. J.: L'època del barroc, segles xvtt I xyrl. Història de l'Art desembre de 1985. es conserven algunes taules. J. Triadó pensa que hi ha un Català, lV. Barcelona, 1984. Capella gòtica i retaule major de I'església de Sant Pere. Castellfollit del Boix

Treballs d'arqueologia Planta d'algunes tombes de la sagrera de l'edificì romànic trobades durant La recerca realitzada només va afectar la capella adossada a l'excavac¡ó de la zona ocupada per la tramuntana de la fàbrica de l'edifici, indret en què posterior- capella del segle xVt. ment es va centrar la restauració. L'excavació es va fer tant a la coberta com al subsò|, llevat d'un testimoni que es va deixar sota l'envà que subdivideix l'element en dos espais.

Cal esmentar que, en nombroses unitats estrat¡gràfiques de tots dos sectors, s'hi van trobar diversos fragments de cerà- mica ibèrica i de vernís negre fora de context. Aquests materials, localitzats al cim del turó on és I'edifici, forçosament indiquen l'existència d'un establiment ibèric, ja que no han pogut ser arrossegats pels agents erosius. Encara que en la nostra invest¡gació no es va trobar cap estructura arquitectò- nica associada, s'ha de tenir en compte que fa anys que s'hi van descobrir algunes ruïnes al nucli urbà de Castellfollit, acompanyades de ceràmiques, exposades actualment a l'A- iuntament, les quals poden datar-se del segle v a l'l a.C. aproximadament. ,m, i[,\r Les troballes de materials anteriors a la capella que s'ha res- lffii taurat no s'acaben aquí. Les excavacions van palesar l'exis- i&, tència de les restes del mur romànic que tancava original- ffi ment el temple a tramuntana. Al costat d'aquesta paret, també s'hi van descobrir un bon nombre d'inhumacions, cor- w responents a la sagrera, quals ,#t¡å les adopten la forma de crs- IJ¿åd-/ fes, ¡ que es poden contemplar actualment, gràcies al soter- lüãv/ rani accessible que s'hi ha fet. Alguns d'aquests enterra- \rY ments, datables entre els segles xrr ixrrr, van aparèixer tallats per les ruines d'una capella de planta quadrada, anterior a la que s'ha restaurat, i que es pot datar del segie xvr.

Pel que fa al cos gòt¡c epigonal pròpiament dit, els treballs van palesar les trinxeres de fonamentació de la fàbrica, i s,hi van trobar estrats de rebliment molt potents, els materials dels quals s'acorden perfectament amb la data de construc- ció de la capella proporcionada per les fonts: 1633. D'altra banda, s'hi van localitzar indicis del presbiteri i el paviment originals, així com del sòcol, que era de rajoles vidriades bi- colors.

A més de l'excavació estricta, també es va fer una anàlisi arqueològ¡ca de l'estructura del temple. Aquesta tasca, jun- tament amb l'estudi de la documentació, va permetre de for- mular les hipòtesis sobre l'evolució del con.lunt recollides a la N otícia histò rica annexa. ALM/MCM.

Descripció de les obres

La zona on únicament s'havia d'actuar era la capella afegida al segle xvr sobre la façana nord de l'església romànica. L-,ac- tuació s'havia sol.licitat perquè aquesta capella presentava greus problemes d'estabil¡tat en les voltes i esquerdes molt pronunciades en la façana, a causa de l'empenta dels arcs, gue van obrir els paraments provocant lesions. La interven- ció es va plantejar com una obra de restauració en el sentit f estricte, sense afegir o modificar elements aparents, excep te en els casos que fossin conseqüència de la solució a pro- I blemes constructius o d'acabats.

Seccions axial ¡ transversal de la capella La capella està construida amb parets de carreus ¡, a l,inte- abans de començar les obres de restau- rior, els paraments estan enllui'ts amb guix. Aquest recinte racìó. S'hi observa l'estratigrafia desco- berta durant la recerca arqueològica. Capella gòtica i retaule major de l'església de Sant Pere. Castellfollit del Boix

244 es va consolidar amb una estructura de formigó perìmètrica del suport es va filtrar acetat de polivinil al 20 o 30 % en sobre els murs de façanes i un seguit d'arcs torals de formi- aigua, més unes gotes de tensoact¡u-humectant per afavorir gó armat, situats a l'extradós de la volta de la nau, que entre- la penetració de l'adhesiu. El resultat final de la consolidació lligat amb el reixat metàl.lic ha permès afermar i travar la va ser satisfactori. Es van encolar les parts de fusta trenca- volta. Les esquerdes de façanes es van reparar mitjanÇant el des o esquerdades amb acetat de polivinil. desplaçament gradual de carreus. Ouan la capa de preparació no corria perill de despreniment, A l'interior, a més de realitzar l'excavació arqueològica ja ex- es van netejar els daurats amb pinzell i aspirador a fi i efecte plicada, s'hi van repicar els paraments que es trobaven en d'eliminar tota la pols i la brutícia superficial. Els daurats es mal estat. Posteriorment es van refer els enguixats ì es van van netejar de fum i greixos amb sabó neutre líquid Teepol reparar les nervadures de les voltes de guix ì les claus. Les amb white spr,t, variant els percentatges segons el tipus de parets que no van ser enguixades de nou i les nervadures brutíc¡a. Aquest procediment va ésser suf¡cient per deixar del sostre de la capelìa i de la sagristia es van netejar de l'or net. Finalment, es va donar la primera capa de vernís de restes de pintura i calç que tapaven el ratllat orìginal que protecció especial per a quadres. imitava carreus i restes de la coloració primitiva. Per últ¡m es va pintar tota la capella amb un color clar i uniforme. A causa de la mancança d'algunes parts del suport, es va creure convenient re¡ntegrar-los sempre que fos possible, aconseguint així una unificacìó que Al terra es va construir un forjat de semibiguetes de formigó i del conjunt. La tècnica es revoltons, també de formigó, xapa de compressió i malla va emprar va ser la de la reintegració volumètrica, a base de electrosoldada, per a una càrrega total de 720 kg/m2, per tal completar els elements escultòrìcs que havien perdut algun de salvar el buit produil per l'excavació arqueològica. Aquest fragment. Es van reproduir quatre ales d'àngel, del pìs supe- r¡or, pel sistema d'obtenció d'un motlle d'unes espai es va buidar a mà i es va garbellar per poder triar i altres d'origi- recuperar els materials d'interès arqueològic. En un cantó de nals. la sagristia es va fer una escala de gat per acced¡r a les restes. En el primer pis faltaven dues cares d'àngels del marc de la El paviment de la capella es va revestir de marbre roig tallat porta dreta; es van reproduir per mitjà d'un motlle de silico- en peces formant carreus i muntat a trencajunts. Al centre na, extret dels seus corresponents de la porta esquerra. es va construir una plataforma sobre la qual descansa la part També es van refer alguns motìus petits de caràcter orna- central del retaule barroc. resseguida d'un petit sòcol del mental (fulles, volutes). Aquestes reproduccions ¡ petites mate¡x marbre, ì la mesa d'altar. També es va col.locar un reintegracions es van fer amb Araldit SV 427, més l'enduri- sistema nou d'il.lumìnació a base de focus. dor HV 427.

El procés de restauració del retaule va comportar tres actua- Del segon pis del retaule es va fer una reproducc¡ó en talla cions diferenciades: en primer lloc, el desmuntatge i la nete- d'una columna de la banda esquerra, amb fusta de Flandes. i ja de l'estructura de fusta i el posterior muntatge amb ìa re- de Ia part de baix, on faltaven motllures i travessers de talla, producció i reposició de fragments de peces escultòr¡ques aquests s'han reintegral igualment. que hi mancaven i altres elements decoratius, com ara cornises, motllures. etc.; en segon lloc, la restauració de les su- L'acabat final es va fer anivellant les zones on mancava Ia perfícies daurades i, per últim. la restauració total de les capa de preparació amb un estuc tradicional similar a l'origi- parts policromades. En els llocs on mancaven els plafons nal (carbonat càlcic + cola de conill). Un cop an¡vellat es va originals, s'hi van posar uns de superfície plana, fets amb donar el color de bol amb òxid i hidròxid de ferro i terres tauler de conglomerat de fusta del tipus DM, envernissada r naturals amb cola de conill. Finalment, es va daurar a l'aigua semilacada en color rosa fosc. per tal d'homogeneiTzar for- amb or fals, brunyintlo i igualant les pàt¡nes, i després es va malment els buits i crear una imatge unitària del conjunt. donar una segona capa de vernís fìnal per a quadres. A totes ESPi RL les peces noves de fusta i arald¡t fusta sel's va donar el mateix acabat final de guix, bol i daurat.

El muntatge del retaule es va fer seguint l'ordre efectuat en lnforme del procés de neteja i consolidació del retaule desmuntar-lo ¡ col.locant cada peça al lloc conesponent, sense cap tipus de cola, solament clavat als punts on ho havia Un cop eliminada la pols de la fusta es va fer una desinfecció estat anter¡orment, i es van col.locar uns tensors metàl.l¡cs a general amb pentaclorofenat Na al 2 % en aigua destilada, la part de dalt, a més de les traves que originalment estaven aplicant-lo per impregnació que a les zones no estaven afec- collades a la paret del fons. tades per corcs, i en les parts més corcades es va fer per injecció. Es va ja escollir aquest desinfectant de t¡pus aquós La part baixa dei retaule presentava zones de buits que es que l'atac per xilòfags no general, que era sinó afectava unes van reintegrar amb uns plafons de conglomerat DM amb EL retaule de sant Pere després de la poques peces de manera puntual. Per reforçar les parts cor- resTauracìó efectuada per Joan Camps, acabat envernissat sem¡lacat, seguint les indicacions de la cades es va aplìcar un consolidant (Paraloid B-72 al 5o/o en Anna Miquel i Rosa Junyent, entre direcció facultativa. També es va fer la mesa-altar amb el 1987 i 1988. Foto: Joan Francés, 6 xilè i acetona). mate¡x material i acabat. d'octubre de 1988. Procés del muntatge de l'estructura del L'estat de conservació era més defectuós en allò que res- Es va procedir a la neteja de set ìmatges de sants, sis de retaule. Foto: Joan Camps, 25 de juliol pecta a la cohesió entre suport (fusta) i la capa de preparació pasta de guix i una de fusta, amb el mateix cr¡teri de neteja, de 1 988, {guix i cola). En aquelles parts on la preparació es desprenia consolidació, reintegració i protecció final. JC Capella gòtica i retaule major de l'església de Sant Pere. Castellfollit del Boix

lnforme sobre el procés de restauració dels elements El procés va començar amb una primera neteja superf icial de pictòrics del retaule Detalls del retaule abans de la restaura- pols i brutícia tova. Seguidament, i com a part integrant del ció. Fotos: Enric Solsona, juny de 'l 985, retaule, es van desinfectar amb pentaclorofenat d¡ssolt amb i Joan Camps, febrer de 1986. procés En el de conservacìó i restauracìó del retaule de Cas- aigua per impregnació i, després, es va consolidar amb Para- tellfollit del Boix podem distingir tres actuacions diferen- loid B-72 rebaixat amb un hidrocarbur. ciades: Acte seguit, es va procedir a la neteja formal. Aquesta es va a) La intervenció sobre el conjunt del suport fusta i el mun- portar a terme amb elements químics amb ajuda, en oca- tatge final del retaule en el seu lloc d'origen, portat a terme sions. del factor mecànic (b¡sturí on eren més resistents per Joan Camps. les acumulacions de dipòsits). Com en tot procediment de neteja, es van fer diverses proves i cales. sempre començant pel b) La restauració de superfícies daurades de la totalitat del producte més fluix fins a arribar al més fort, quan retaule. portada a terme per Rosa Junyent. fos neces- sari. Així, es va comprovar que en les portes hi havia una gruixuda (probablement c) La restauració de les parts policromades del conjunt del capa de vernís tenyit amb betum ju- retaule, efectuada per Anna Miquel. daic) aplicada al damunt de la capa original de vernís. per treure aquesta capa, que enfosquia el conjunt i que. a més, El criteri general adoptat en la intervenció d'aquest retaule s'havia degradat, es van emprar dos tipus de d¡ssolvents: ha estat el de fer una restaurac¡ó de tipus conservatiu, ja que una primera passada d'una baneja d'elements del grup dels alcohols s'ha procurat aturar el procés de degradació inherent a la i dels hidrocarburs ì, després insistint en algunes mate¡xa obra (matèria i tècnica) i a les seves circumstàncies zones amb l'aplicació d'un dissolvent més poderós que per- tany grup (història i ambient climàtic) i, al mate¡x temps, retornar-l¡ en al de les amides. el que fos possible la seva legibilitat, premissa necessària en tota restauració. Ouant a les carnacions de les diverses figures, estaven molt ennegrides per l'acumulació de pols i fum procedent segura- Així, doncs, es va procedir a una desinfecció total del suport. ment d'espelmes i llànties. L'eliminació d'aquests res¡dus ja que estava afectat per l'atac dels xilòfegs. amb la qual es va dur a terme m¡tjançant una baneja de sabó neutre en pols cosa n'eliminava l'activitat i, al mateix temps, es creava una amb un hidrocarbur. Totes les operacions químiques prevenció de cara al futur. També es va consolidar el suport, descr¡tes han estat neutralitzades amb una essència de pe- molt debilitat en algunes zones, pel mateix motiu preventiu. Troli \white spirit).

Ouant a les parts del suport que mancaven, les estructurals Un cop net, es va comprovar l'estat general de la capa picto. es van fer per motius de practic¡tat i, pel que es refereix a les rica; hi havia algunes pèrdues generalitzades, però d'escas- ornamentals. es va decidir de reproduir aquelles de les quals sa incidència en el percentatge de la superfíc¡e total del re- teníem referències en el mateix retaule, o bé per simetria taule. (per exemple, ales d'àngel) o bé per igualtat (per exemple, una columna). Seguint aquest criterì, no es van reproduir ni Seguidament es va procedir a l'emmassillat de les parts per els dits ni una mà mancants en determinades figures dels mancants tal d'assolir el nivell de la capa pictòrica. L'estuc plafons, perquè desconeixíem exactament com eren i en es va fer de la manera tradicional, la més homogènia en quina posició es trobaven. la tècnica original, és a dir, amb cola animal i càrrega de creta ben empastades, aplicat amb espàtula i rebaixat després manualment. En la neteja es van eliminar les capes d'acumulacions alie- Més tard se li va donar una mà de vernís, unifi- nes a l'obra que n'emmascaraven l'aspecte artístic. cat en la proporció amb la resta del retaule.

Ouant a la presentació final, el criteri seguit en la reintegració Finalment, es va procedir a la reintegració p¡ctòr¡ca, per tal dels buits, or¡ginats per la pèrdua de pintura en puntõ con- d'uniformar l'efecte visual. El material emprat va ser els pig- crets i pet¡ts. va ser el d'il'lusionista, per tal d,unificar-lo cro- ments naturals en pols aglut¡nats amb vernís de retoc. AMh màticament, ten¡nt en compte el destí final del retaule, que és el culte religiós en una parròquia rural. Aquesta tècnica es basa en la reproducció mimètica de les parts, colors iformes existents, com per exemple, un fragment de roba o un des_ crostat en les carnacions, etc.

En la restauració de les parets policromes del retaule, tot i seguir el mateix criteri. van haver-hi dues parcel.les diferenciades: a) Ies dues portes d'accés a la sagristia, s¡tuades a cada costat de la part baixa. ¡ que representen sant pere i sant pau; b) totes les carnacions de les figures representades (és a dir, cares, cossos nus, mans i peus), de la resta de peces que conformen el retaule (plafons, columnes, cornises, emmar_ caments, etc.), en un total de 34 figures. Procés de neteja i restauració del retaule. Fotos: Joan Camps, març de 1988. Capella gòtica i retaule major de l'església de Sant Pere. Castellfollit del Boix

La capella i el retaule després de la res- Bibliografia tauració, amb els elements del retaule que mancaven tractats d'una manera CArAtÀ. P.: (Castellfollit del Boix>, dins Els castells catalans, neutra. Foto: Joan Francés, 6 d'octubre de 1988. Barcelona, 1976, vol. 5, p. 610-613. Gnncí¡ PlñoL, RAMoN: ßutas medievales. Barcelona, UPB, 1974, p.1 51-1 52. Juruveur. E.'. Catalogne romane, Yonne. 1960, p. 33. Ju¡lverr E.'. Catalunya romànica. L'arquitectura del segle x, Barcelona, 1975. p. 192. M¡RrrrueLL. CÈsaa: Arqultectura i escultura barroques a Cata- iunya, Monumenta Cataloniae, X, vol. l. Barcelona, 1959. Rosserr. M.: Liber Feudorum Maior, l. Barcelona, 1945, p. 203 S¡nver oeL PerRrvorlr ARourrEcrÒNrc: Restauració de la capella gÒtica i del retaule major de I'església de Sant Pere. Castell- follit del Bo¡x (Bagesl. Diputació de Barcelona, 1988 (rríptic). Tnr¡oó, J., L'època del Barroc, segles xvrt lxvø, dins Història de l'Art Català. lV, Barcelona. 1984. (Castellfollit del Boixr, dins Gran Geografia Comarcal de Ca- talunya. El Bages, el Berguedà i e/So/sonès. Vol.2, Barcelo- na, 1981, p.121-124. , dins Catalunya romàni- ca- El Bages, Vol. Xl, Barcelona, 1984, p. '182-195. Capilla gótica y retablo mayor de la iglesia de Sant Pere. Castellfollit del Boix

lnformación básica 247 del edificio Descripción del edificio central retranqueado, siguiendo una dispos¡c¡ón característi- Noticia histórica ca del pr¡mer barroco catalán. El retablo está organ¡zado, Comarca: Bages. La iglesia parroquial de Sant Pere de Castellfollit del Boix además, en tres registros horizontales. El inferior, del cual La información más antigua obtenida a lo largo de las investi- está situada a unos kilómetros dos del núcleo urbano, en han desaparecido muchos elementos, actúa de sotabanco gaciones realizadas en Sant Pere pone de manifiesto la exis- Munic¡p¡o: Castellfollit del Bo¡x. d¡recc¡ón por oeste. Se llega allf un camino abierto entre bos- del cuerpo principal y contiene en los extremos laterales dos tencia en este lugar de un asentamiento ibérico, testimonia- ques de p¡nos y zonas de cult¡vo donde últimamente se es- tablas p¡ntadas con las f¡guras de san Pedro y san Pablo, do por el hallazgo de algunas cerám¡cas datables a lo largo de Localizaeión: a dos kilómetros de la población, al oeste, so- tán construyendo casas unifamiliares primera de y segunda respectivamente, que tienen a la vez la func¡ón de puertas los siglos rr y r a.C, bre el alt¡plano del cerro de Castellfoll¡t pere. o de Sant residencia. practicables de acceso a la sacr¡stía. No conocemos la fecha de consagración del templo, aunque Tipología: lglesia de una nave, orientada de norte a sur, con El templo, con la casa parroquial adosada a la fachada de El presb¡ter¡o está sobreelevado respecto a la nave mediante la podemos s¡tuar en el pr¡mer cuano del siglo xr, ya que tres capillas que corresponden a los tres ábsides del templo el poniente y el cementerio parroqu¡al al lado de levante. se alza una plataforma de un solo escalón. Todo él está pavimentado románico primitivo, castrum Fulcco del cual dependfa se encuentra documenta- cuya or¡entación era este-oeste. sol¡tar¡o en la explanada superior del cerro de Sant Pere, des- con mármol rojo. colocado en 1987. Como elemento auxìl¡ar do en el año 967 y, en el año 1 927, se c¡ta por pr¡mera vez en de donde se divisan al SE, la montaña de Montserrat; al S, del retablo se ha colocado una pieza paralelepípeda que, reti- un testamento. Esta cronología coincide con la decoración Época: Origen, siglo Xl. Reformas en el siglo xllr. Transfor- con las proas paralelas al citâdo y cerro, los taludes de Tinell rada del fondo, se utiliza como mesa de altar., del ábside de Ias prim¡t¡vas naves central y norte. La planta maciones y camb¡o del sentido de uso de la iglesia: primer de Gosem. y, NO, la al cima del Cogulló de Can Torre. El del templo or¡ginal también es muy clásica, aunque aparece terc¡o del s¡glo xvil. lugar constituye, pues, un m¡rador privilegiado paraje, del El espacio de la sacristía es cont¡nuac¡ón de la capilla, de la bastante enmascarada por actuaciones posteriores. Se trata- como el vecino cerro del castillo, en el èste, del cual quedan que pr¡mitivo: está separada por un tabique y se iubre con dos bóve. ba de una iglesia de tres naves encabezadas por ábsides se- Uso lglesia parroquial. aún algunos lìenzos de muro. Los dos elementos, y iglesia das de arista colocadas en sentido transversal. En la pared micirculares. La separación entre los diversos espacios se castìllo, se levantan como testimon¡os vivos de la ant¡güedad oriental hay una ventanita rectangular de doble derrame. consegufa med¡ante pilares que sostenfan arcos de medio Uso actual: Religioso. de la poblac¡ón del término y, probablemente, remontan se a Desde este espacio, a través de una abertura realizada ex- punto donde descansaban las bóvedas de cañón que cubrían los siglos x-xt. presamente, se puede bajar a visitar los restos arqueológicos el Propiedad: Obispado de Vic. conjunlo. que se han encontrado en el subsuelo de la capilla y que se El edificio que ha llegado hasta nuestros días pone de mani- han dejado vistos. RL Entre los siglos Xt y xrrr se desarrolló en el entorno de la igle- f¡esto las diferentes fábr¡cas y transformaciones que se han s¡a una necrópolis de inhumac¡ón muy agrupada de la que lnformación básica de la intervención producido a lo largo de los siglos. Del templo román¡co que- conocemos c¡nco tumbas de ¡nd¡viduos adultos y dos de ni- da la antigua cabecera triabsidal y dos tercios de las tres na- Tipo de intervención ños. Las sepulturas son de planta elíptica a excepción de una ves cubìertas con bóvedas de cañón. Por el exterior, los ábsÈ que Actuac¡ón en el cuerpo presbiterio, es trapezo¡dal. del actual construido en des semicirculares conseryan la decoración de arcos ciegos el s¡glo xvr; excavación arqueológica de la bóveda y de los lombardos y lesenas (excepto la absid¡ola sur, que la perdió rellenos situados bajo pavimento; En las postrimerías del siglo xilr se reconstruyó todo el lado el colocación de una cu- en el siglo xtt$ y descansan sobre banquetas ornamentales. b¡erta nueva; I¡mp¡eza y consol¡dación paramentos, de mediodía de la fábrica. Entonces el ábside se hizo por el de los El ábside central tiene tres ventanas de medio punto y doble adecuación del inter¡or y restaurac¡ón exterior liso, aprovechando la cimentación anter¡or. También del retablo barroco. derrame, colocadas simétr¡camente. Las absid¡olas tienen se añâdìó una nueva portada de est¡lo rcmánico de trans¡ción una sola ventana de las mismas características. Obras de la capilla al gót¡co, vinculada formalmente con la escuela ler¡dana, parecida Proyecto y direcc¡ón de obra: Enric Solsona muy a la de Santa Mar¡a de Rub¡ó. P¡ña. arqu¡tecto. De la transformación del siglo xilt, que afectó sobre todo a la Colaborador: Eugeni Casas, aparejador. nave sur, se conserya la magníf¡ca portada hecha con arqui- Constructor: Joan Closa. Copons. En el siglo xvt, en el lugar excavado se levantó una capilla de voltas de sección semicircular sostenidas por dos pares de CarpinterÍa: Agustí Puiggrós. Odena. dimensiones más reducidas que la actual. Esta construcción columnas con cap¡teles decorados con mot¡vos vegetales di- Electricidad: Baldellós-Mabres fue derribada al ed¡ficarse la que se conserva ahora. A pesar CB. Santa Margarida de (M.) versos. La absidiola de este lado hizo por se nueva y iisa el de esto, conocemos sus c¡mientos. Cerrajería: Tallers Rafael. Vilanova del Camí. exter¡or. lnstalaciones : Parallamps Tessema. Barcelona. Pintura: Musach. S.A. Centelles. En el año 1633 la estructura general del templo sufrió modifi- La segunda gran ¡ntervención en la iglesia, que es la que le Pav¡mentos: Marbres MACSA. Olesa de Montserrat. caciones importantes. En pr¡mer lugar, las naves fueron dio la configuración actual al edÌficio. data de la primera m¡tad Enyesados: Josep Piña. Santpedor. acortadas considerablemente y quedó utilizable sólo el terc¡o del siglo xvll. Con la construcción de la capilla de Sant pere Delineac¡ón: Joan Manuel l\4asó, Salvador Santolar¡a. orìental. También se anuló la ant¡gua división en tres espa- en el muro de tramontana, al extremo opuesto del eje de la Fecha del proyecto: Novìembrê de 1984. cios, con la sust¡tución de las arquerías de separación por'un portada, con el acotamiento de las naves y la sust¡tución de Realización obras: Mayo de '1985-mayo de 1988. gran arco apuntado a cada lado, destinado a la sustentación los arcos román¡cos por uno solo apuntado a cada lado, y con de las bóvedas, que no sufrieron modificaciones esenciales. el cambio de sentido de uso del culto, que se situó en la Adecuación de la capilla y restaurac¡ón Finalmente levantaron un cuerpo adosado a la fachada de del retablo nueva capilla, el ed¡fic¡o quedó transformado en un templo Proyecto general y supervisión de los trabajos: pablo tramontana, subdividido en dos espacios por un retablo Carbó, de una nave con cabecera recta y capillas a ambos lados. arquitecto. Josep M.a Moreno. aparejador. b€rroco que contenfa el altar mayor. El compartimento poste- Desde entonces hasta nuestros días, los tres ábsides se utìli- Carpintería: Joan Camps. lgualada. r¡or se dest¡nó a sacristía. Esta capilla presentaba una morfo- zan como capillas laterales secundarias. El volumen de la Delineación : Salvador Santolaria logía bastante corriente, pero el sistema de cubrición era casa parroquial. que se adosó al templo por la fachada de Restauración. complejo. Culminaba con un tejado a dos vertientes que se pon¡ente en el mismo siglo, impide en cierta forma captar la Policromía: Anna M¡quel, restauradora. apoyaba sobre una bóveda de medio cañón. Además poseía complejidad del conjunto. Dorados: Rosa Junyent, restauradora. un falso techo de yeso, real¡zado en estilo gótico epigonal y Fecha del proyecto técnico: Mayo de 19g7. compuesto por dos tramos de bóveda con diecisiete tercele. A los pies de la nueva nave está el coro y, en el lado SO, la Real¡zación de los rrabajos: Abrit de 1g87-agosto 198g. tes y cinco claves cada uno. de escalera que lleva al campanarìo. Este está formado por una torre cuadrada, fruto de la transformación de una ant¡gua es- lnvestigación h¡stórica La última ¡ntervención documentada sobre la igles¡a data ya padaña a f¡nales del siglo xtx o comienzos del xx, y Dirección: Albert cóntiene de principios del siglo xx. Se López Mullor, arqueólogo. una campana. trata de la transformac¡ón d;l Excavación arqueológica : Javier F¡erro, aiqueólogo. campanario de espadaña de doble arco de med¡o punto, de Colaboradora: Maria Clua, histor¡adora. s¡llares bien trabajados, en una torre cuadrada cubierta con La capilla de Sant Pere es de planta cuadrangularV está cubier- Fuentes documentales: Anna Castellano y un€ pirám¡de de teja. En la cara oeste se encuentra M.a José Sureda, ta con un tejado a dos aguas la inscrip h¡storiadoras. sobre una bóveda de medio ca- ciónJ.B. 1910. JFM ñón, que queda oculta por unas bóvedas de crucería estrellada Estud¡o del retablo: Maria Gràcia Salvà, historiadora del arte. de yeso. las cuales revelan aún la pervivencia de las formas del Numismática: Maria Clua. gótico epigonal hasta bien entrada la época banoca. Antropología: Domènec Campillo, Elisenda Vives. ía: Jordi Costas, ¡ngen¡ero topógrafo. ]opograf Está presidida por el retablo mayor, dedicado pedro, Plan¡metría: lsabel Serra. a san probablêmente realizado en el mismo siglo para decorar el Fecha excavac¡ón: '1 noviembre-2o de d¡ciembre 19g5. de nuevo preb¡sterio. Es de madera policromada y Presupuesto total: 7.918.087 pesetas. está dividido en cinco cuerpos vert¡cales colocados simétr¡camente con el Capilla gótica y retablo mayor de la iglesia de Sant Pere. Castellfollit del Boix

El retablo mayor vert¡ente sobre el que aparecen ángeles reclinados. Ambos apoyan sobre una especie de escabel. Tamb¡én las figuras No obstante, a partir de la lectura de la inscripción. pensa- cuerpos acaban con pináculos part¡dos. El espacio creado son un tanto desproporcionadas y están aplastadâs por el mos que fue mandada hacer por la persona que encargó el Se que conserva en la capilla ha s¡do restaurada por el Seru¡- entre el cuerpo central y estos dos cuerpos laterales exter¡o- arco. Los pies y las manos son demasiado grandes y en ge. retablo. Podemos concretar diciendo que seguramente se cio. Tenemos información de que en la iglesia ex¡stían otros res, está ocupado por los dos cuerpos verticales restantes. neral es ev¡dênte la falta de cálculo previo. Ouizás, donde el trataba de un clérigo. De todas maneras, la información más retablos. el más lmportante de los cuales estaba colocado en Estos no han conseruado la decorac¡ón escultórica original, a pintor consigue una cierta calidad es en el drapeado de los interesante que se nos ofrece es la intenc¡onal¡dad del petr la cap¡lla del Roser. Durante guera la última civil, estos el+ excepc¡ón de dos tablas esculpidas colocadas en el punto vestidos. S¡n embargo, no llega a darle volumen. sonaje a la hora de encargar una obra para la iglesia: la decla- mentos fueron considerablemente destrozados. La estructu- más alto de la cornisa. Se trata de dos tablas cuadrangulares ración de su ¡nocencia y la propagación de la fe cristiana, ra arquitectónica del retablo del Roser desapareció comple- que, en la parte super¡or. tienen una moldura ornamental for- A pesar de que el retablo actualmente está bastante incom- pero al no estar seguro de que estos dos elementos le bas- tamente y quedaron sólo algunas tablas esculpidas. que pos- mada por dos ángeles que sujetan un ornamento ovoide. pleto, hemos intentado establecer unos paralelos para averi- ten para entrar en el reino de los c¡elos, se procura la salva- teriormente se colocaron de forma arbitrar¡a en el retablo del guar la fil¡ac¡ón del maestro. Creemos que el retablo mayor ción eterna ecargando un retablo para lâ casa de Dios. Así altar mayor. De este últÌmo, en cambio, únicamente se con- Como hemos dicho antes, de la decoración original del reta- de la parroquia de Sant Joan, de Valls, actualmente desapa- tenía la seguridad de que, a pesar de que hub¡ese pecado o y piezas servó la estructura algunas escultóricas. En el año blo no queda práct¡camente nada. Actualmente sólo existen recido pero del que se conseryan fotografías, puede ser uno. siguiese pecando, seria perdonado y estaría entre los escog¡- 1987, como complemento de las obras realizadas por la Cor seis tallas. cuatro con relieves f¡gurativos y las otras dos ta- Aunque el de Castellfoll¡t parece de menos calidad artíst¡ca, dos. MGS poración, se llevó a cabo la restaurac¡ón del retablo y se qui- blas pintadas al óleo. la estructura y disposìción de los elementos son parecidos. taron todas las partes reutilizadas. El retablo de Valls es obra de Josep Tremulles, mâestro car- De las piezas esculpidas, hay que destacar la que êstá s¡tua- pintero y tall¡sta; fue realizado entre 1660 y 1699 (en este Notas: Se trata de un retablo sencillo de madera policromada, subdi- da en el punto medio del tercer registro del cuerpo central, último año se doró). Otro paralelo, aunque más indirecto, po- 1. MARTINELL, C: Aryu¡tectura i EscultuÊ Batroques a Catalunya. v¡d¡do en cinco cuerpos verticales. El central está retrasado y es decir, en lo que sería el ático. En ella está representada dría retablo ser el mayor del antìguo monasterio de Santes Ny'onumenta Cataloniae, X. vol. 1 Barce ona, 1959. se le adosan oblicuamente los otros cuerpos laterales. A par- una crucìfixión o. más un calvario. En concretamente, el cen- Creus, obra del mismo maestro y contratado en 1647. Ën la 2. TRIADÓ, J.: L'Època del Baroc. Segtes XVll ¡ XVllt. Històila de l'Aft tir de esta disposición, podemos deduc¡r que pertenece al tro de la composÌc¡ón está Cr¡sto crucif¡cado. Debajo de la parte inferior de este retablo aparecen las f¡guras esculp¡das Català. lV. Barcetona 1984. tipo que C. Martinell clasifica en la segunda fase evolutiva de cruz y a la derecha de Cr¡sto está situada la Virgen que se de san Pedro y san Pablo enmarcadas en un arco de med¡o los primeros retablos barrocos catalanes {1). tapa los ojos con el manto reflejando su tristeza. A la izquier- punto que recuerdan las dos tablas pintadas de Castellfoll¡t. da está san Juan. La situación topográf¡ca de la escena. la El retablo está organizado a partir de tres registros. En el composición de las fìguras, sus act¡tudes y gestos s¡guen Además de estos paralelos, hay que tener en cuenta otra inferior hay un sotabanco sobre el que descansan parejas de una fórmula iconográfica estereot¡pada que se utìlìzó desde cuest¡ón. Como hemos dicho al inicio del estudìo, en la igle- pilastras y columnas de orden corintio que sustentan un ar- los ¡n¡cios del cristian¡snio, pero que tuvo la concrec¡ón def¡- sia de Sant Pere había otro retablo, el del Roser, del que se quitrabe, un friso y una cornisa. El tercer reg¡stro, que tiene la nitìva en el arte med¡eval. Con todo, la escena está trat€da de conseryan algunas tablas. J. Triadó piensa que existe un pa- m¡sma composic¡ón arqu¡tectón¡ca, sólo aparece en el cuer- una forma muy sencilla, sin ningún tipo de detallismo a la ralelismo entre este retablo y la obra de los hêrmanos Tre- po central. Las columnas tienen el fuste estr¡ado, aunque en hora de reflejar el tema. El modelado de las figuras y objetos mulles, Josep y Llàtzer (2). el tercio inferior están decoradas con roleos vegetales en también es poco cuidado. ya que práct¡camente no sobresa- medìo de los cuales aparecen cabezas de angelotes y de len del fondo. Esto mismo sucede con las carnaciones, la A panir de estas cons¡deraciones pensamos que el retablo hombres. Lâs p¡lastras, también corintias, están muy poco policromía y los dorâdos de los ropajes, que están poco lo- estud¡ado podría estar en el círculo de colaboradores de los trabajadas ya que eran elementos de sustentac¡ón no vis¡- grados. hermanos Tremulles, aunque teniendo en cuenta la calidad bles. Las hojas de acanto que adornaban el cap¡tel t¡enen técn¡ca inferìor pensamos que no ha hab¡do intervención di- poco volumen. El arqu¡trabe está div¡d¡do en tres franjas hor¡- En la parte más alta del retablo. culminándolo, hay otra p¡eza recta de los maestros. zontales y en el friso hay motivos vegetales. F¡nalmente apa- que esculpida, en la está representada Ia figura de Dios ben- En cuanto a la datac¡ón, hay que tener presente una ser¡e de rece una cornisa de pequeñas d¡mensiones decorada con d¡c¡endo con la mano derecha. dentículos. En los espacios que quedan libres había peque- indicios. En primer lugar. un documento del año 1633 que nos ìndica una fecha muy exacta para la construcción de la ñas hornacinas y tablas esculp¡das y pintadas. Todos estos p¡ezas Las restantes con rel¡eves f¡gurativos están s¡tuadas capilla, donde estaba s¡tuada la estructura del retablo. Ade- elementos se han conservado sólo parcìalmente y por ello el parte en la superior de los dos cuerpos laterales más cerca- más, el resultado de las excavaciones arqueológicas llevadas retablo tiene actualmente muchos espacios sin figuras. nos principal. al cuerpo La temát¡ca representada hace refe- a cabo por el Servicio confirma que el elemento es contem- que rencia a dos episodios de la hag¡ografía de san Pedro, es poráneo del pav¡mento original de la cap¡lla. En segundo lu- El cuerpo central se puede subdividir en dos registros a part¡r t¡tular el de la iglesia. En una, a la derecha de la tabla del gar, se ha determìnado que la estructura de nuestro conjunto de la superposición de dos órdenes arquitectón¡cos. El ¡nfe- que calvario, hay una barca navegando en la aparecen dos corresponde a la que tenían otros retablos barrocos câtâla- rior, formado por dos pares de columnas que crean tres es- pescadores, Sìmón, al que también llamaba Pedro, y se su nes, los cuales han sido datados en la pr¡mera m¡1ad del siglo pacios, donde actualmente se han colocado sendas imáge. y hermano Andrés. Ante el barco caminando sobre las aguas xvil. Finalmente, es necesario considerar que las fechas de nes de santos. Sobre el intercolumn¡o del med¡o, la estructu- está Cristo. Se trata de la escena bíblica que hace referencia ejecución de los retablos escogidos como paralelos tampoco ra arquitrabada sobresale ostensiblemente y t¡ene planta se- primeros pasaje a la elección de los apóstoles. Este está re- están muy lejanas de 1633, año en que según nuestra op¡- micircular. Por esto deduc¡mos que podría estar cubierta por cogido en el Evangel¡o de san Marcos 4, 1 8-21 . En la tabla de nión, se podría situar el de Castellfollit. un pequeño cupulÍn, como sucede en otros retablos, y que la izquierda, la acción se desarrolla. en una montaña en la que seguramente tendría la función de contener la ¡magen del hay cuatro hombres reclinados. Posiblemente es la Transfì- En el retablo hay una inscripción grabada en la madera. Está t¡tular de la iglesia, en este caso san Pedro. En el reg¡stro gurac¡ón. Crìsto se lleva a un lugar elevado a tres apóstoles, situada en el ala derecha, concretamente en la parte externa pesar que superìor la organi2ac¡ón es la misma, a de en este Pedro, Sant¡ago y Juan. Cuando llegan, Pedro comienza a del registro inferior del cuerpo más sobresaliente, es decir, al caso se han conservado los tres cerramientos. El central está hablar y es por este motivo por lo que aparece más avanzado lado de la tabla pintada con la ¡magen de san Pablo que, por ocupado una tabla esculp¡da y policromada que repre- que el resto de las figuras. El milagro está recogido por San como hemos vìsto, tiene la func¡ón de puerta para poder ac- pequeña senta el calvario; los laterales tìenen una hornacina, Mateo 17, 118. El tratamiento formal y estilístico de ambas ceder a la sacristía. La leyenda, que a cont¡nuac¡ón reproduci- sobre la cual hay más cabezas de ángel en relieve. La culmi- lablas es parec¡do a la del Calvario y puede ser obra del m¡s- mos, ha s¡do transcrÌta por A. Castellano. nación del retablo repite el mismo esquema arquitrabado del mo maestro. conjunto. Como decoración tiene unä tabla rectangular es- (Em rentaré les meves mâns entre els inocents i/envoltaré por culpida con la imagen de Dios flanqueada dos molduras Las dos tablas pintadas están enmarcadas por los arcos de el teu altar, Senyor./Per que escolto unâ veu alabaré i narraré sinuosas. medio punto situados en el espacio inferior de los dos cuer- tots els teus mìracles. Senyor./He escollit la decorac¡ó de la pos laterales más sobresalientes del retablo. En una, la de la teva casa ¡/el lloc d'habitacìó de la teva glòria/per que no per- En Io que respecta a los cuatro cuerpos laterales que se ado- derecha del retablo. está san Pedro y en la otra san Pablo. dis la meva àn¡ma amb els/impius, ni la meva vida amb els san tangenc¡almente aì central. la organización es un poco Los dos santos son perféctamente ìdentificables. ya que lle. homes/sagnants en les mans dels quals evtroba ¡niquitat ¡ la diferente. De los más externos, que tienen una d¡sposic¡ón van sus atr¡butos bás¡cos. Pedro t¡ene èl cabello y la barba seva paraula està/marcada pels favors.//Jo, per contra, en la frontal, cada uno de ellos está d¡vidido en dos espacios. El cortos, con una mano coge las llaves del Cielo y con la otra meva ¡nocència sóc/s¡ncer. Redimeix-me, miserable de inferior es un arco de medio punto cerrado por una tabla p¡n- sujeta el libro de las Sagradas Escrituras. En cambio, Pablo mi./Els meus peus es mantenen ferms en/l'església. Be- tada al óleo. donde aparecen representados san Pedro y san t¡ene el pelo y la barba muy largos. lleva una gran espada y neeìx-me, Senyor./Per la glòria del Pare idel Fill i/de l'Esperit Pablo, respectivamente. Realizan la función de puerta para también la Biblia. En lo referente al análisis formal, podemos Sant. Oue així sigui/permès>. poder acceder a la sacristía que está detrás. Sobre la puerta ver que la perspect¡va no está plenamente conseguida, las hay sendas parejas de p¡lastras y columnas, que sujetan el figuras son planas y ún¡camente se da c¡erta sensac¡ón de Se lrata de un documento h¡stórico ¡mportante, aunque no correspond¡ente arquitrabe coronado por el frontón de doble espacio en la zona infer¡or, donde los.pies de los santos se aporte apenas datos para un mejor conocim¡ento del retablo. Capilla gótica y retablo mayor de la iglesia de Sant Pere. Castellfollit del Boix

Trabajos de arqueología Descripción de las obras proceso Informe del de limpieza La parte baja del retablo presentaba zonas de vacíos que se y consolidación del retablo' re¡ntegraron con paneles de conglomerado (DMD, con aca- La ¡nvestigación realizada solamente afectó a la cap¡lla ado- La zona en la que únicamente se debía actuar era la cap¡lla Una vez eliminado el polvo de la madera, bado barn¡zado semilacado, siguìendo las indicaciones de la sada a tramontana de la fábrica del edificio, lugar en que pos- añadida en el siglo xvrr sobre la fachada none de la igles¡a se real¡zó una de- sìnfección general con pentaclorofenato dirección facultativa. También se hizo la mesa-altar con el teriormente se centró la restaurac¡ón. La excavación se reali- románica. La actuac¡ón se había sol¡citado porque esta capilla Na al 2 7o en agua destilada, aplicándolo por impregnación que mismo materìal y acabado. zó tanto en la cubiena como en el subsuelo, salvo un testi- presentaba graves problemas de estab¡l¡dad en las bóvedas en las zonas no que estaban afectadas por la carcoma, y en las partes más monio se dejó bajo el tabique que subdivide el elemento y grietas muy pronunciadas en la fachada, a causa del empu- carco. midas se hizo por inyección. Se escogió Se procedió a la limpieza de siete imágenes de santos. se¡s en dos espac¡os. je de los arcos, que abr¡eron los paramentos provocando le. este des¡nfectante de t¡po acuoso ya que el ataque de xilófagos general, de pasta de yèso y una de madera, con el m¡smo cr¡terio de siones. La interuención se planteó como una obra de restau- no era preciso sino que aiectaba a unas cuantas piezas puntual. limpieza. consolidación, reintegración y protección final. JC Es señalar que, en numerosas un¡dades estratigráfi- ración en el sentido estricto, sin añadir o mod¡ficar elemen- de manera Para refozar las partes carcomidas cas de ambos sectores, se encontraron diversos fragmentos tos aparentes, excepto en los casos que fuesen consecuen- se aplicó un consolidante (Paraloid B-72 al 5 % en x¡leno y acerona). de cerámica ibérica y de barniz negro fuera de contexto. Es- cia de la solución a problemas constructivos o de acabados. tos mareriales, localizados en la cima del cerro donde se encuentra El estado de conservación era más defectuoso que el edificio, fozosamente indican la ex¡stenc¡a de un La capilla está construida con paredes de s¡llares y, en el en lo respecta a la cohesión entre (madera) y establecimiento ibérico, ya que no han podido ser arrastra- ¡nter¡or, los paramentos están enluc¡dos con yeso. Este re- soporte capa de prepa- por rac¡ón (yeso y cola). partes dos los agentes eros¡vos. Aunque en nuestra invest¡ga- cinto se consol¡dó con una estructura de hormigón perlmétri- En aquellas donde la preparación se desprendía del soporte polivinilo c¡ón no se encontró ninguna estructura arqu¡tectónica aso- ca sobre los muros de fachadas y una serie de arcos torales se filtró acetato de al 20 Vo o 30 % en agua, más unas gotas ciada, se ha de tener en cuenta que hace años se descubrie- de hormigón armado, s¡tuados en el elitrâdós de la bóveda de tensoactivo-hu- mectante para favorecer penetración ron algunas ruinas en el núcleo urbano de Castellfollit, acom- de la nave. que entrelazado con el enrejado metálico permit¡ó la del adhesivo. El re- pañadas sultado final de la consolidación de cerám¡cas, expuestas actualmente en el ayunta- reaf¡rmar y trabar la bóveda. Las gr¡etas de fachadas se repa- fue satisfactor¡o. Se encola- ron las partes de madera m¡enlo, las cuales pueden datarse desde el siglo tv al I a.C. raron mediante el desplazamiento gradual de s¡llares. rotas o agr¡etadas con acetato de aproximadamente. poliv¡nilo. En el ¡nter¡or, además de rcalizar la excavación arqueológica Los hallazgos Cuando la capa de preparación no corría pel¡gro de mater¡ales anter¡ores a la capilla que se ha ya descrita, se repicaron los paramentos que se encontraban de despren- restaurado no dimiento, se limp¡aron los dorados con pincel y acaban aquí. Las excavaciones pusieron de en mal estado. Posteriormente se rehicieron los enyesados aspirador con mânifiesto la existencia el fin de eliminar todo el polvo y la suciedad superfic¡al. d-^ los retos del muro románico que y se repararon las nervaduras de las bóvedas de yeso y las cerraba originalmente el templo por tramontana. Al lado de claves. Las paredes que no fueron enyesadas nuevamente y esta pared tamb¡én Los dorados se limpiaron de humo y grasa con se descubrieron un buen número de in- las neruaduras del techo de la capilla y de la sacristía se lim- iabón neutro humaciones, correspondientes líquido

El montaje del retablo se hizo sigu¡endo el orden efectuado al desmontarlo y colocando cada pieza en el lugar correspon- diente, s¡n ningún tipo de cola, solamente Clavado en los puntos donde lo había estado anter¡ormente, y se colocaron unos tensores metá¡icos en la parte de arriba. además de las trabas que originalmente estaban pegadas a la pared del fondo. Capilla gótica y retablo mayor de la iglesia de Sant Pere. Castellfollit del Boix

250 lnforme sobre el proceso de restauración Acto segu¡do se procedió a la limpieza formal. Ësta se llevô a los pictóricos de elementos del retablo cabo con elementos químicos con ayuda, en ocasiones, del factor mecánico (b¡sturí donde En el proceso de conservación y restauración del retablo de eran más resistentes las acumulaciones procedim¡ento Castellfoll¡t del Boix podemos dist¡ngu¡r tres actuaciones di- de depósitos). Como en todo de ferenciadas: limpieza, se realizaron diversas pruebas y calas, comenzando siempre por el producto más flojo hasta llegar al más fuerte, cuando fuese que a) La intervención sobre el conjunto del soporte de rnadera y necesario. Así, se comprobó en las puertas había una capa más gruesa de barnìz teñido (probable- el montaje final del retablo en su lugar de or¡gen, llevado a cabo por Joan Camps, mente con betún de Judea) aplicada encima de la capa origi nal de barniz. Para quitar esta capa, que oscurecía el conjun- to y, además, se había b) La restauración de superfic¡es doradas de la totalidad del degradado. se emplearon dos t¡pos de primera pasada retablo, realizada por Rosa Junyent. disolventes: una de una mezcla de elementos del grupo de los alcoholes y de los hidrocarburos y, des- pués. insistiendo c) La restauración de las partes policromadas del conjunto en algunas zonas con la aplicación de un poderoso del retablo, efectuada porAnna Miquel. disolvente más que pertenece al grupo de las ami- das. El criterio generaì adoptado en la intervenc¡ón del c¡tado reta- En lo referente blo ha sido el de hacer un8 restauración de tipo conservatìvo, a las carnaciones de las diversas figuras, estaban muy por ya que se ha procurado detener el proceso de degradación ennegrecidas la acumulac¡ón de polvo y humo procedente seguramente de las velas y lámparas, inherente a la mìsma obra (materia y técnica) y a sus circuns- La elimina- c¡ón de tancias (historia y ambiente climát¡co) y, al mismo t¡empo. estos residuos se llevó a cabo mediante una mezcla de jabón neutro polvo devolverle en lo posible su legibilidad. premisa necesaria en en con un hidrocarburo. Todas las ope- toda restaurac¡ón. raciones químicas descritas han s¡do neutralizadas con una esencia de petróleo (white spirit). Así pues. se procedió a una desinfecc¡ón total del soporte. ya Una que estaba afectado por el ataque de xilófagos, con lo que se vez limpio, se comprobó el estado general de la capa pictórica; pérdidas generalizadas, pero eliminaba su actividad y, al mismo t¡empo, se creaba una había algunas de es- porcentaje prevención de cara al futuro. También se consolidó el sopor- casa incidenc¡a en el de la superf¡cie total del reta- te, muy deb¡litado en algunas zonas, por el mismo motivo blo. prevent¡vo. Segu¡damente se procedió al enmasìllado de las partes que faltaban para En cuanto a las partes del soporte que faltaban, las estructu- alcanzar el nivel de la capa p¡ctórica. El estuco rales se hicieron por mot¡vos de practicidad y, por lo que se se hizo a la manera tradicional, la más homogénea en la téc- refiere a las ornamentales, se decidió reproduc¡r aquellas de nica original. es decir. con cola animal y carga de creta b¡en las que teníamos referencias en el propio retablo, b¡en por empastadas. aplicado con espátula y rebajado después ma- s¡metría (por ejemplo, alas de ángel), o bien por igualdad (por nualmente. N/ás tarde se le dio una mano de barniz, unifica- proporción ejemplo, una columna). Siguiendo este criterio, no se repro- do en la con el resto del retablo. dujeron ni los dedos ni una mano que faltaban en determ¡na- das figuras de los paneles, porque desconocíamos cómo Finalmente, se procedió a la re¡ntegrac¡ón p¡ctór¡ca para uni- eran exactamente y en qué pos¡ción se encontraban. f¡car el efecto visual. El material empleado fueron p¡gmentos naturales en polvo aglut¡nados con barn¡z de retoque. AMR En la limpìeza se eliminaron las capas de acumulaciones aje- nas a la obra que enmascaraban el aspecto artístico.

En cuanto a la presentacìón final, el criterio seguido en la re¡ntegrac¡ón de los huecos, orìginados por Ia pérdida de pintura en puntos concretos y pequeños, fue el de i¡usion¡sta, para unificarlo cromátìcamente. teniendo en cuenta el dest¡- no final del retablo. que es el culto religioso en una parroquia rural. Esta técn¡ca se basa en la reproducción mimét¡ca de Ias partes. colores y formas ex¡stentes, como por ejemplo, un fragmento de tela, o un desconchado en las carnaciones, etc.

En la restauración de las paredes policromas dei'retablo, aunque siguiendo el mismo criterio, hubo dos parcelas diferen- ciadas:

a) Las dos puertas de acceso a la sacristía. situadas a cada lado de la parte baja, y que representan a san PeQ-ro y san Pablo.

b) Todas las carnaciones de las figuras representadas (es decir, caras, cuerpos desnudos, manos y pies), del resto de piezas que conforman el retablo (paneles, columnas, cornì: sas, marcos, etc.), en un total de 34 figuras.

El proceso comenzó con una pr¡mera l¡mp¡eza superfic¡al de polvo y suciedad blanda. Seguidamente, y como parte ¡nte. grante del retablo, se des¡nfectaron con pentaclorofenato d¡- suelto con agua por impregnación y, después, se consolidó con Paraloid B-72 rebajado con hidrocarburo,