DOCSLIB.ORG

Noucentisme, Avantguardisme I Model De País: La Centralitat De La Cultura

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Noucentisme, Avantguardisme I Model De País: La Centralitat De La Cultura “Prat de la Riba i Cambó, cadascun dins de les seves possibilitats i segons unes convic- cions compartides, van treballar per engrandir i difondre la llengua i la cultura catalanes, a partir de projectes comuns o diversos que s’anaven entrelligant. L’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Bernat Metge en són els més punters i perdurables encara avui. Noucentisme, La Mancomunitat en fou el projecte més rotund en aspiracions i en extensió social, però Maria dels Àngels Calvo Torras va néixer a Barcelo- breu en el temps.” Vives Mariàngela Vilallonga Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) és lli- na l’any 1953. Llicenciada i doctora en farmàcia per cenciada i doctora en filologia clàssica per la Uni- la Universitat de Barcelona i Premi Extraordinari “Una part de la Catalunya d’avui s’emmiralla no només en l’època noucentista de la versitat Autònoma de Barcelona. Va obtenir Premi de llicenciatura. Llicenciada i doctora en veterinà- Mancomunitat, ans també en la de la República catalana; mentre que una altra part posa avantguardisme Extraordinari de doctorat. ria per la Universitat Complutense de Madrid. la mirada en la Catalunya dels anys setanta. Els models de país canvien, segons que sigui És catedràtica de filologia llatina de la Universitat Diplomada en sanitat i especialista en microbiolo- l’un o l’altre el focus, i dissenteixen, pel pes del passat que es contempli.” de Girona, directora de la Càtedra de Patrimoni gia i parasitologia. Catedràtica de sanitat animal Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de (UAB). i model de país: Climent des que fou creada l’any 2004, i vicepresi- Ha publicat més de dos-cents trenta treballs de re- denta de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual és cerca. Ha col·laborat en la redacció de capítols de membre numerària des de l’any 2005. llibres sobre micologia i microbiologia. Ha dirigit Les seves dues línies principals de recerca són la quaranta-dues tesines i trenta-dues tesis docto- la centralitat literatura llatina de l’època del Renaixement i l’es- rals. Ha rebut dotze premis per la seva tasca inves- tudi de la relació entre la literatura i el paisatge. En tigadora. Mariàngela Vilallonga Vives totes dues línies, dirigeix i ha dirigit tesis doctorals És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de i treballs de recerca. Entre els seus llibres, desta- Medicina de Catalunya, de la Real Academia de quen: Jeroni Pau. Obres (1986), Els arbres (1986), Doctores de Madrid, de l’Acadèmia de Veterinària de la cultura Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988), La de Catalunya, de la Real Academia Europea de Doc- literatura llatina a Catalunya al segle xv (1993), Lla- tores de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Far- tí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i màcia de Catalunya; és acadèmica corresponent de modern (1998), Johannes Burckard. Dietari secret la Real Academia de Medicina de Madrid, de l’Aca- (2003), Atles literari de les terres de Girona (segles demia Nacional de Medicina de Mèxic i de l’Acade- xix i xx) (2003), Recrear Rodoreda Romanyà (2008), mia Nacional de Veterinaria de Mèxic; és membre Mariàngela Vilallonga Vives Aurora Bertrana a Ginebra (2017). de l’IMPC de la Sociedad Argentina de Veterinaria Ha estat i és investigadora principal de projectes i de la Cofradía Internacional de Investigadores de de recerca finançats R+D+I, en els quals partici- Toledo. Ha estat membre del Comité Científico de pen investigadors d’Europa i Amèrica del Nord. Ha Nutrición Animal (SCAN) i actualment és Expert de organitzat cursos, congressos, exposicions d’àm- la Comissió Europa. És membre del Consell Asses- bit internacional. Forma part de comitès científics sor de la Salut Pública Catalana. d’institucions i publicacions internacionals. Ha col- Té sis sexennis de recerca i de docència recone- laborat en diverses agències d’avaluació. guts, tant estatals com autonòmics. Fou vicedegana És vocal de la Junta de Govern i del Consell i degana de la Facultat de Veterinària de la Univer- 1914 - 2014 Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes sitat Autònoma de Barcelona. des de 2015. És patrona de fundacions culturals i Noucentisme, avantguardisme i model de país: la centralitat de la cultura i model de país: la centralitat avantguardisme Noucentisme, membre de jurats de premis literaris i de recerca. Colección Real Academia Europea de Doctores Ha estat membre, entre d’altres, del Consell Esco- lar de Catalunya (2011-2015), i coordinadora dels Fulls i membre del Consell de Redacció de la Revis- ta de Girona (1985-2008). Reial Acadèmia Europea de Doctors L’any 2009 fou guardonada a Roma, amb el Pre- Real Academia Europea de Doctores mio per l’Ambiente Gianfranco Merli. El 2016 li fou Royal European Academy of Doctors concedida la Creu de Sant Jordi de la Generalitat 81 Barcelona - 1914 de Catalunya i l’any 2018, la Medalla i Placa Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. “Prat de la Riba i Cambó, cadascun dins de les seves possibilitats i segons unes convic- cions compartides, van treballar per engrandir i difondre la llengua i la cultura catalanes, a partir de projectes comuns o diversos que s’anaven entrelligant. L’Institut d’Estudis Catalans i la Fundació Bernat Metge en són els més punters i perdurables encara avui. Noucentisme, La Mancomunitat en fou el projecte més rotund en aspiracions i en extensió social, però Maria dels Àngels Calvo Torras va néixer a Barcelo- breu en el temps.” Vives Mariàngela Vilallonga Mariàngela Vilallonga Vives (Girona, 1952) és lli- na l’any 1953. Llicenciada i doctora en farmàcia per cenciada i doctora en filologia clàssica per la Uni- la Universitat de Barcelona i Premi Extraordinari “Una part de la Catalunya d’avui s’emmiralla no només en l’època noucentista de la versitat Autònoma de Barcelona. Va obtenir Premi de llicenciatura. Llicenciada i doctora en veterinà- Mancomunitat, ans també en la de la República catalana; mentre que una altra part posa avantguardisme Extraordinari de doctorat. ria per la Universitat Complutense de Madrid. la mirada en la Catalunya dels anys setanta. Els models de país canvien, segons que sigui És catedràtica de filologia llatina de la Universitat Diplomada en sanitat i especialista en microbiolo- l’un o l’altre el focus, i dissenteixen, pel pes del passat que es contempli.” de Girona, directora de la Càtedra de Patrimoni gia i parasitologia. Catedràtica de sanitat animal Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de (UAB). i model de país: Climent des que fou creada l’any 2004, i vicepresi- Ha publicat més de dos-cents trenta treballs de re- denta de l’Institut d’Estudis Catalans, del qual és cerca. Ha col·laborat en la redacció de capítols de membre numerària des de l’any 2005. llibres sobre micologia i microbiologia. Ha dirigit Les seves dues línies principals de recerca són la quaranta-dues tesines i trenta-dues tesis docto- la centralitat literatura llatina de l’època del Renaixement i l’es- rals. Ha rebut dotze premis per la seva tasca inves- tudi de la relació entre la literatura i el paisatge. En tigadora. Mariàngela Vilallonga Vives totes dues línies, dirigeix i ha dirigit tesis doctorals És acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de i treballs de recerca. Entre els seus llibres, desta- Medicina de Catalunya, de la Real Academia de quen: Jeroni Pau. Obres (1986), Els arbres (1986), Doctores de Madrid, de l’Acadèmia de Veterinària de la cultura Dos opuscles de Pere Miquel Carbonell (1988), La de Catalunya, de la Real Academia Europea de Doc- literatura llatina a Catalunya al segle xv (1993), Lla- tores de Catalunya i de la Reial Acadèmia de Far- tí II. Llengua i cultura llatines en el món medieval i màcia de Catalunya; és acadèmica corresponent de modern (1998), Johannes Burckard. Dietari secret la Real Academia de Medicina de Madrid, de l’Aca- (2003), Atles literari de les terres de Girona (segles demia Nacional de Medicina de Mèxic i de l’Acade- xix i xx) (2003), Recrear Rodoreda Romanyà (2008), mia Nacional de Veterinaria de Mèxic; és membre Mariàngela Vilallonga Vives Aurora Bertrana a Ginebra (2017). de l’IMPC de la Sociedad Argentina de Veterinaria Ha estat i és investigadora principal de projectes i de la Cofradía Internacional de Investigadores de de recerca finançats R+D+I, en els quals partici- Toledo. Ha estat membre del Comité Científico de pen investigadors d’Europa i Amèrica del Nord. Ha Nutrición Animal (SCAN) i actualment és Expert de organitzat cursos, congressos, exposicions d’àm- la Comissió Europa. És membre del Consell Asses- bit internacional. Forma part de comitès científics sor de la Salut Pública Catalana. d’institucions i publicacions internacionals. Ha col- Té sis sexennis de recerca i de docència recone- laborat en diverses agències d’avaluació. guts, tant estatals com autonòmics. Fou vicedegana És vocal de la Junta de Govern i del Consell i degana de la Facultat de Veterinària de la Univer- 1914 - 2014 Assessor de la Institució de les Lletres Catalanes sitat Autònoma de Barcelona. des de 2015. És patrona de fundacions culturals i Noucentisme, avantguardisme i model de país: la centralitat de la cultura i model de país: la centralitat avantguardisme Noucentisme, membre de jurats de premis literaris i de recerca. Colección Real Academia Europea de Doctores Ha estat membre, entre d’altres, del Consell Esco- lar de Catalunya (2011-2015), i coordinadora dels Fulls i membre del Consell de Redacció de la Revis- ta de Girona (1985-2008). Reial Acadèmia Europea de Doctors L’any 2009 fou guardonada a Roma, amb el Pre- Real Academia Europea de Doctores mio per l’Ambiente Gianfranco Merli.
Load more

Recommended publications
  • Constructing Contemporary Nationhood in the Museums and Heritage Centres of Catalonia Colin Breen*, Wes Forsythe**, John Raven***
    170 Constructing Contemporary Nationhood in the Museums and Heritage Centres of Catalonia Colin Breen*, Wes Forsythe**, John Raven*** Abstract Geographically, Spain consists of a complex mosaic of cultural identities and regional aspirations for varying degrees of autonomy and independence. Following the end of violent conflict in the Basque country, Catalonia has emerged as the most vocal region pursuing independence from the central Spanish state. Within the Catalan separatist movement, cultural heritage sites and objects have been appropriated to play an intrinsic role in supporting political aims, with a variety of cultural institutions and state-sponsored monumentality playing an active part in the formation and dissemination of particular identity-based narratives. These are centred around the themes of a separate and culturally distinct Catalan nation which has been subject to extended periods of oppression by the varying manifestations of the Spanish state. This study addresses the increasing use of museums and heritage institutions to support the concept of a separate and distinctive Catalan nation over the past decade. At various levels, from the subtle to the blatant, heritage institutions are propagating a message of cultural difference and past injustice against the Catalan people, and perform a more consciously active, overt and supportive role in the independence movement. Key words: Catalonia, museums, heritage, identity, nationhood Across contemporary Europe a range of nationalist and separatist movements are again gaining momentum (Borgen 2010). From calls for independence in Scotland and the divisive politics of the Flemish and Walloon communities in Belgium, to the continually complicated political mosaic of the Balkan states, there are now a myriad of movements striving for either greater or full autonomy for their region or peoples.
    [Show full text]
  • Catalan Modernism and Vexillology
    Catalan Modernism and Vexillology Sebastià Herreros i Agüí Abstract Modernism (Modern Style, Modernisme, or Art Nouveau) was an artistic and cultural movement which flourished in Europe roughly between 1880 and 1915. In Catalonia, because this era coincided with movements for autonomy and independence and the growth of a rich bourgeoisie, Modernism developed in a special way. Differing from the form in other countries, in Catalonia works in the Modern Style included many symbolic elements reflecting the Catalan nationalism of their creators. This paper, which follows Wladyslaw Serwatowski’s 20 ICV presentation on Antoni Gaudí as a vexillographer, studies other Modernist artists and their flag-related works. Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Llimona, Miquel Blay, Alexandre de Riquer, Apel·les Mestres, Antoni Maria Gallissà, Joan Maragall, Josep Maria Jujol, Lluís Masriera, Lluís Millet, and others were masters in many artistic disciplines: Architecture, Sculpture, Jewelry, Poetry, Music, Sigillography, Bookplates, etc. and also, perhaps unconsciously, Vexillography. This paper highlights several flags and banners of unusual quality and national significance: Unió Catalanista, Sant Lluc, CADCI, Catalans d’Amèrica, Ripoll, Orfeó Català, Esbart Català de Dansaires, and some gonfalons and flags from choral groups and sometent (armed civil groups). New Banner, Basilica of the Monastery of Santa Maria de Ripoll Proceedings of the 24th International Congress of Vexillology, Washington, D.C., USA 1–5 August 2011 © 2011 North American Vexillological Association (www.nava.org) 506 Catalan Modernism and Vexillology Background At the 20th International Conference of Vexillology in Stockholm in 2003, Wladyslaw Serwatowski presented the paper “Was Antonio Gaudí i Cornet (1852–1936) a Vexillographer?” in which he analyzed the vexillological works of the Catalan architectural genius Gaudí.
    [Show full text]
  • Introduction: Barcelona and Modernity Brad Epps
    You are accessing the Digital Archive of the Esteu accedint a l'Arxiu Digital del Catalan Catalan Review Journal. Review By accessing and/or using this Digital A l’ accedir i / o utilitzar aquest Arxiu Digital, Archive, you accept and agree to abide by vostè accepta i es compromet a complir els the Terms and Conditions of Use available at termes i condicions d'ús disponibles a http://www.nacs- http://www.nacs- catalanstudies.org/catalan_review.html catalanstudies.org/catalan_review.html Catalan Review is the premier international Catalan Review és la primera revista scholarly journal devoted to all aspects of internacional dedicada a tots els aspectes de la Catalan culture. By Catalan culture is cultura catalana. Per la cultura catalana s'entén understood all manifestations of intellectual totes les manifestacions de la vida intel lectual i and artistic life produced in the Catalan artística produïda en llengua catalana o en les language or in the geographical areas where zones geogràfiques on es parla català. Catalan Catalan is spoken. Catalan Review has been Review es publica des de 1986. in publication since 1986. Introduction: Barcelona and Modernity Brad Epps Catalan Review, Vol. XVIII, number 1-2, (1998), p. 13-28 INTRODUCTION: BARCELONA AND MODERNITY BRAD EPPS For Joana Crespi, who taught me Catalan, in­ troduced me to the streets of Barcelona, and in­ vited me to my first dry martini atCan Boadas; In memorzam Great Enchantress; Rose of Fire; Manchester of Spain; Paris of the South; City of Bombs; City of Marvels; City of Architects; Olympic Village; Design Capital; Gastronomic Center; Soccer Powerhouse; Tourist Mecca; Cultural Forum; International Hot Spot: Modern Barcelona has been, and continues to be, many things to many people.
    [Show full text]
  • THE VIVA GUIDE Barcelona Welcome To
    THE VIVA GUIDE Barcelona Welcome to_ This guide was produced for you by the Viva Barcelona team. Graphic Design by Carmen Galán [carmengalan.com] BARCELONA Barcelona is the 10th most visited city in the world and the third most visited in Europe after London and Paris, with several million tourists every year. With its ‘Rambles’, Barcelona is ranked the most popular city to visit in Spain and it now attracts some 7.5 million tourists per year. Barcelona has a typical Mediterranean climate. The winter is relatively mild and the summer is hot and humid. The rainy seasons are the once in between autumn and spring. There are very few days of extreme temperature, heat or cold. Every 24th September, Barcelona celebrates it’s annual festival, La Mercè – corresponding to the day of its patron saint. It comprises of some 600 events, from concerts and all kinds of local, cultural attractions including the human tower building, els Castellers, erected by groups of women, men and children, representing values such as solidarity, effort and the act of achievement. Children are the real stars of this tradition, they climb to the very top of the human castell expressing strength over fragility. 4 5 Since 1987, the city has been Passeig de Gràcia being the most Districts divided into 10 administrative important avenue that connects the districts: Ciutat Vella, Eixample, central Plaça Catalunya to the old Sants- Montjuic, Les Corts, town of Gràcia, while Avinguda Sarriá-Sant Gervasi, Gràcia, Diagonal cuts across the grid Horta-Guinardò, Nou Barris, diagonally and Gran Via de les Corts Sant Andreu, Sant Martì.
    [Show full text]
  • Josep Carner I Els Orígens Del Noucentisme
    que tingui cura de "triar les composicions destina- des a la secció literària" (IMjd.. , p.221) i exercei- xi, per tant, com a director. Magí Sunyer també fa referència a l'assumpte, però es limita a repetir la informació de Plàcid Vidal (Magí SUNYER I MOLNÉ, Els. marninats socials en la literatura del grup moder- nista de Reus, Reus, associació d'Estudis Reusencs, 1984, p.78). 241- Ho confirma Plàcid Vidal a L'assaig. .f op.. cit_. , p.237. 242- A partir del 5 d'agost, deixen d'aparèixer-hi textos seus amb regularitat. El proper és del 30 de setem- bre i després ja no n'hi ha cap més fins al 3 de març de 1907. Els canvis en la selecció comencen a ser significatius des del mes d'octubre i són ja ben evidents en la reivindicació de Frederic Soler del 23 de desembre. 243- Salutació, "Biblioteca Clàssica Catalana", 1, núm. 1 (20-V-1906). 244- Per a Joan-Lluís Marfany constitueixen el "printer intent seriós, conscient i organitzat d'incorporar activament Mallorca al si d'una cultura catalana únicat d'abandonar el localisme mallorquí í d'esco- llir la integració dins l'esfera cultural catalana en comptes de la castellana" (MARFANY, Reflexions sobre Modernisme i noucentisme, art. cit. , p.62). Josep M§ Llompart parla de "generació Jove", "la dels qui formen, a títol d'«escolars», l'Escola Ma- llorquina pròpiament dita i realitzen en el terreny de la creació poètica una versió molt peculiar, molt específicament insular de les directrius estètiques del Noucentisme" (LLOMPART, El Noucentisme a les Illes, art, cit.
    [Show full text]
  • Catalonian Architectural Identity
    Catalan Identity as Expressed Through Architecture Devon G. Shifflett HIST 348-01: The History of Spain November 18, 2020 1 Catalonia (Catalunya) is an autonomous community in Spain with a unique culture and language developed over hundreds of years. This unique culture and language led to Catalans developing a concept of Catalan identity which encapsulates Catalonia’s history, cuisine, architecture, culture, and language. Catalan architects have developed distinctly Catalan styles of architecture to display Catalan identity in a public and physical setting; the resulting buildings serve as a physical embodiment of Catalan identity and signify spaces within Catalan cities as distinctly Catalonian. The major architectural movements that accomplish this are Modernisme, Noucentisme, and Postmodernism. These architectural movements have produced unique and beautiful buildings in Catalonia that serve as symbols for Catalan national unity. Catalonia’s long history, which spans thousands of years, contributes heavily to the development of Catalan identity and nationalism. Various Celtiberian tribes initially inhabited the region of Iberia that later became Catalonia.1 During the Second Punic War (218-201 BC), Rome began its conquest of the Iberian Peninsula, which was occupied by the Carthaginians and Celtiberians, and established significant colonies around the Pyrennees mountain range that eventually become Barcelona and Tarragona; it was during Roman rule that Christianity began to spread throughout Catalonia, which is an important facet of Catalan identity.2 Throughout the centuries following Roman rule, the Visigoths, Frankish, and Moorish peoples ruled Catalonia, with Moorish rule beginning to flounder in the tenth-century.3 Approximately the year 1060 marked the beginning of Catalan independence; throughout this period of independence, Catalonia was very prosperous and contributed heavily to the Reconquista.4 This period of independence did not last long, though, with Catalonia and Aragon's union beginning in 1 Thomas N.
    [Show full text]
  • La Revista «Catalunya» (1903-05) I La Formació Del Noucentisme* Per Jaume Aulet
    La revista «Catalunya» (1903-05) i la formació del Noucentisme* per Jaume Aulet Els anys immediatament anteriors al 1906 són essencials per entenarc com tota una serie de grups o de persones concretes -la majoria encara molt jover i en situació universitaria- comencen a definir el que després s'anomenara Nou- centisme. Josep Carner és, en aquest sentit, un personatge clau -molt més que no pas el mateix Ors- i «Catalunya» esdevé una plataforma central en tot el procés. Diversos estudiosos i homes de lletres la citen com una de les revistes importants del moment. Miquel Gaya dira que «Catalunya» «ha passat a la his- toria com un dels exponents literaris més dignes d'admiració».' Emili Valles, un dels collaboradors, en un article a «La Revista» amb motiu del trente aniversari de la soitida al carrer de la publicació, en parla -enmig del record nostalgic de quan n'era redactor- com a «fibló que durant dos anys i mig prova de sensibi- litzar el nostre ambient».Vlhcid Vidal, a les seves membries, s'hi refereix amb elogi, tot i que el grup de Reus en quedi voluntariament distanciat: «No heu de suposar que la publicació "Catalunya" fos una revista qualsevol. Era una de les millors i més ben presentades de I'epoca i solien collaborar-hi alguns dels autors catalans de més prestigi.»"l mateix Maragall, en carta a Pijoan, reconeix que * Aquest article que ara es publica és la síntesi d'una part de la memoria de Ilí~enciatu~r que, amb el mateix títol, va ser presentada el dia 26 de maig de 1983 a la Universitat Autb- noma de Barcelona.
    [Show full text]
  • Maqueta 28-8-1/2
    Abstract 150 Foreword In fact, our integration of processes and continuity in healthcare is already in itself an improvement in the quality of the service we provide; yet if we have basic Throughout the year 2000, the IMAS (Municipal Health information on the population we are caring for, that Care Institute) has been mapping out the Health Care ought to enable us to make ongoing improvements in Plan that is to guide our activities and action as far as healthcare. IMAS. Memòria 2000 Memòria 2000 IMAS. the year-2003 horizon. The main principles of this plan call for us to focus on providing increasingly Furthermore, because there are various IMAS comprehensive care in the Hospital del Mar’s healthcare facilities in different areas of the city, we Abstract Abstract catchment area. Facilities and programs for primary can complement our top-priority work of attending to healthcare, specialized care for acute illnesses, mental the population in our area of influence with an active health and social healthcare will gradually be brought role in the healthcare service system of each zone together into a single healthcare concept for the where IMAS facilities are located. population in the Ciutat Vella and Sant Martí area of influence. The IMAS has further strengthened its nucleus of development (the Hospital del Mar and the IMIM) by There have been considerable changes in the joining the Biomedical Research Park project, of which demographic structure of this area’s population in it will be the base, because the IMAS can provide the recent years, with a high index of aging in Ciutat Vella prestige of the research the IMIM capitalizes on and the but also an influx of population from the new Diagonal day-to-day clinical environment where this research Mar areas and the growing influence of the immigrant can be done.
    [Show full text]
  • Pau Casals: from a Catalan Choirboy to an Artist of Peace a Qualitative Exploration of Casals’ Thought As Shown in His Piano and Choral Compositions
    City Research Online City, University of London Institutional Repository Citation: Rovirosa Cabre, R. (2020). Pau Casals: from a Catalan choirboy to an artist of peace A qualitative exploration of Casals’ thought as shown in his piano and choral compositions. (Unpublished Doctoral thesis, Guildhall School of Music and Drama) This is the accepted version of the paper. This version of the publication may differ from the final published version. Permanent repository link: https://openaccess.city.ac.uk/id/eprint/25376/ Link to published version: Copyright: City Research Online aims to make research outputs of City, University of London available to a wider audience. Copyright and Moral Rights remain with the author(s) and/or copyright holders. URLs from City Research Online may be freely distributed and linked to. Reuse: Copies of full items can be used for personal research or study, educational, or not-for-profit purposes without prior permission or charge. Provided that the authors, title and full bibliographic details are credited, a hyperlink and/or URL is given for the original metadata page and the content is not changed in any way. City Research Online: http://openaccess.city.ac.uk/ [email protected] Pau Casals: from a Catalan choirboy to an artist of peace A qualitative exploration of Casals’ thought as shown in his piano and choral compositions RICARD ROVIROSA CABRÉ SUBMITTED FOR THE DEGREE OF DOCTOR OF MUSIC GUILDHALL SCHOOL OF MUSIC AND DRAMA JUNE 2020 Table of contents: Table of contents 2 Abstract 4 Acknowledgments 5 Introduction 11 Chapter I: Casals’ General Framework 14 a. Biographical introduction to Pau Casals 14 b.
    [Show full text]
  • “Port Cities in World History,” Barcelona, 26–28 March 2014 ( PDF )
    ! ! " ! ! ! WORLD HISTORY ASSOCIATION SYMPOSIUM" ! ! ! ! ! ! ! ! ! “Port Cities in World History”" March 26-28, 2014" ! ! H OSTED BY " ! ! ! SYMPOSIUM SCHEDULE OVERVIEW! ! WEDNESDAY, MARCH 26, 2014" 9:00 am – 2:30 pm"Free optional walking tour of Modernism ending at Sagrada Família" "with option to continue by metro to MNAC. " "Meeting place: Ohla Hotel Barcelona, Via Laietana 49," "Metro Red Linea L1, Stop Urquinaona " 10:00 pm – 6:00 pm" Free to visit Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) " 5:00 pm"Registration: Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Cupola" 6:00 pm"Welcome Remarks" 6:15 pm"Keynote Address" 7:15 pm"Light Opening Reception" 8:15 pm"Optional Casual No-Host Dinner | Nearby Tapas Restaurant" ! THURSDAY, MARCH 27, 2014" 9:00 am – 10:30 am"Panel Session A" 10:30 am – 11:00 am"Break" 11:00 am – 12:30 pm"Panel Session B" 12:30 pm – 1:45 pm"Lunch (Cafeteria in edifici Roger de Llúria will be open. Other" "nearby options available in the area surrounding the campus.)" 1:45 pm – 3:15 pm"Panel Session C" 3:15 pm – 3:45 pm"Break" 3:45 pm – 5:15 pm"Panel Session D" 5:30 pm "Optional Free Guided Tour: Centre Cívic Born, followed by an" "Optional Casual No-Host Dinner (location TBD), " !"Meet at Registration Desk" FRIDAY, MARCH 28, 2014" 9:00 am – 10:30 am"Panel Session E" 10:30 am – 11:00 am"Break" 11:00 am – 12:30 pm"Panel Session F" 12:30 pm – 1:45 pm"Lunch" 1:45 pm – 3:15 pm"Panel Session G" 3:30 pm – 4:30 pm"Brief Concluding Remarks & Refreshments | Jaume I Auditorium" 4:30 pm """ Optional Free Barcelona Old Town City Guided
    [Show full text]
  • Ritual and Contemporary Catalan Theater: the Work of La Fura Dels Baus
    Journal of Catalan Studies 2015/2016 Ritual and contemporary Catalan theater: the work of La Fura dels Baus Duri Long Goergia Institute of Technology Introduction One only has to witness a few hours of La Mercè in Barcelona to experience the inherent theatricality involved in traditional Catalan rituals. From the pyrotechnics and demonic costumes in the correfoc to the enormous papier-mâché masks in the xambanga de gegants, performance is central to many Catalan festivities. Although there is a well-developed body of literature discussing contemporary Catalan theater (George & London 1996; Feldman 2009) as well as literature discussing traditional Catalan rituals (Hernández 2005; Noyes 2003) there is little that explores more than a surface level relationship between these two genres of performance. This essay will investigate this connection by identifying key thematic and symbolic elements that are present in Catalan rituals and examining how these elements have influenced theater in the period following the end of Franco’s regime. Focusing on elements such as non-verbal theatrical devices, motifs of teamwork and social union, and the use of theatrical catharsis, this essay will look at the work of Catalan theater company La Fura dels Baus in order to explore the presence of Catalan ritual in their work and investigate some of the possible implications of this presence on Catalan cultural identity. Catalan Identity From a theatrical point of view – and from the narrow perspective allowed by this focus – the main concern in this area relates not exclusively to history or politics but to the notion of civic or cultural national consciousness.
    [Show full text]
  • Barcelona and Modernity
    Contents viii Lenders to the Exhibition 5. Modernisme: Archltecty re and Design x Directors'Preface 144 Architecture and Design of the Modernista Era xii Acknowledgments Mireia Freixa xiv Foreword 152 Puig i Cadafalch, a Versatile Architect Robert Hughes Mireia Freixa 2 Introduction 158 Domenech i Montaner and Architectural Synthesis William H. Robinson and Carmen Belen Lord Mireia Freixa 165 The Decorative Arts of the Modernista Era: European 1. Rebirth:The Catalan Renaixenca Art Nouveau Plus the Local Tradition 22 The Renaixenca in Art PilarVelez Francesc Fontbona 171 Fabrics and Fashion at the Turn of the Century 27 Greeting the Dawn: The Impact of the Renaixenca in Silvia Carbonell Baste Periodicals and Architecture 178 Homar and Busquets: Modernista Furniture Makers Jordi Falgas and Ensembliers 2. Modernisme: Painting, Sculpture, Graphic Arts Mariangels Fondevila 34 The New Art: Modernisme 185 Gaudi: The Art of Architecture Carmen Belen Lord Daniel Giralt-Miracle 42 Casas and Rusihol: The Allure of ' Montmartre 195 Casa Mila, a Legendary Monument Cristina Mendoza Joan Bassegoda Nonell 54 The Second Generation ofModemista Painters 202 The Extravagant Jujol Francesc Fontbona Mariangels Fondevila 61 Modernista Illustrated Magazines 2n La Sagrada Familia EliseuTrenc Judith C.Rohrer 69 The Art of the Poster 6. Noucentisme and the Classical Revival Francesc M. Quilez i Corella 226 Catalan Noucentisme, the Mediterranean, and 72 Symbolist Sculpture Tradition Merce Donate Alica Suarez and Merce Vidal 3. Modernisme: The Ouatre Gats 233 The Almanach dels Noucentistes, a Hybrid Manifesto Jordi Falgas 80 Ouatre Gats and the Origins of Picasso's Career Cristina Mendoza 236 Picasso in Gosol: Savoring the Secrets of the Mysterious Land 93 Graphic Art of the Ouatre Gats Jordi Falgas Francesc M.
    [Show full text]