Les Necrôpolis D'incineració En El Perlode Entremig De Les Edats Del Bronze-Ferro a La Regió De Girona
Total Page:16
File Type:pdf, Size:1020Kb
Les necrôpolis d'incineració en el perlode entremig de les edats del Bronze-Ferro a la regió de Girona ENRIQUETA PONS i BRUN Al llarg del perlode de transformació de l'Edat ben son principalment d'origen transpirinenc, i del Bronze a la del Ferro, s'observen a l'Empordà amb contactes del coneixement del material del diverses agrupacions humanes que es succeeixen ferro. Experimcntem, altrarnent, un canvi en l'es- consecutivament una darrera l'altra i que mar- tructura formal del ritu funerari: la incineracid quen els perlodes de sistematització, segons els turnular. Aquesta constitueix la continuació de la ilocs d'habitació o d'enterrarnent. Aquests dos crernació del cadaver, posant les cendres dins una fets son fàcilment remarcables en relacionar la urna sense tapar, o barrejades dins del terra, i transformació local i autèctona i les influències creant una estructura interna-externa de forma arribades de l'exterior per contactes o intercan- circular o rectangular, que recorda a la usada ahs vis culturals. enterrarnents dels Tñrnuls, de l'Edat del Bronze L'Empordà, comarca oberta al mar, va rebre o als enterrarnents megahitics. més contactes per via marItima que pels camins Analitzern el que passa en tota la vessant pi- de terra, o transpirinencs. Les caracterIstiques rinenca, en el Periode Intermedi. En els Pirineus del hoc, on actualment està emplacat Empdries, Occidentals, en les dues vessants pirinenques, situat antigament entre els rius Fluvià i Ter, ha Mohen presenta un quadre sinôptic en el què de- proximitat del mar, Ia costa bona per la navega- mostra ha continuació de les estructures dolmè- cio, la presència de turons i les terres aptes pels niques, tumulars i cistes antigues, de l'època neo- cultius eren les condicions favorables pels pobles litica fins a l'Edat del Bronze, moment en què <<Urnenfelder> per indagar i establir-s'hi. desapareixen per donar sepultures envoltades de Les necrèpolis d'incineració, d'origen indoeuro- cantos rodats o iloses verticals, hirnitant una fos- peu, es comencen a situar a 1'Empordà en l'dlti- sa o enterrarnent (Mohen, 1976-1978, pàgs. 106-108). ma etapa de l'Edat del Bronze, i d'una manera El tdmul prôpiarnent dit desapareix al Bronze generalitzada, i estan ben representats a Can Bech Final i altres estructures sOn utihitzades segons de Baix-Agullana (Palol, 1958), a Punta del Pi-Port els liocs. de la Selva (Cazurro, 1908), a Els Vilars-Espolla Ambdues modahitats segueixen les mateixes (Avilés, 1980, pàgs. 136 i ss.), i a Parralli-Ernpthries corrents: situació en hoes ehevats, perô de fàcil (Almagro, 1950). No insistirem sobre aquesta pri- comunicaciO. Aquests hhocs estan relacionats amb mera fase d'establiment dels liocs d'enterrament, les grans vies d'intercanvis culturals, remarcats per estar ja estudiat en un altre treball (Pons, pels canvis de ha transhumància i de la sal. La 1976). circulació fàcil d'objectes i d'intercanvis és atri- En el perlode posterior al primer establiment buIda a petits grups indigenes de forta arrel i de les poblacions incineradores a l'Empordà, es personalitat. Aixô és possible també si hi ha una succeeixen una sèrie de manifestacions humanes gran activitat econômica que depén d'un fons d'origen transpirinenc i que queden reflectides i d'agricultura solid i sedentari. Els pobles recep- docurnentades en altres ilocs d'enterraments o tors queden reflectits en poblats i necrOpolis de necrèpolis. No sabem res pel que respecta al hoc <<camps d'urnes>> mentre que els pobles ofeiidors d'habitació. Aquestes continuen evolucionant d'una només queden reflectits en necrOpolis d'estruc- manera lègica sense experirnentar cap ruptura 0 tura tumulària. canvi estructural, encara que es donin casos L'enterrament himitat per un cercie de iloses o aIllats corn el poblat de La Verna (Espolla), si- palets de riera, que ens parla Mohen, el qual pensa tuat en un hoc elevat i estratègic. que es tracta d'una transformació dels tdmuls Dintre d'aquestes necrèpohis d'incineració del antics, son els mateixos que estudia Andrés en ha PerIode Intermedi s'estudien un conjunt de jaci- vessant pirinenca dels Pals Basc i Navarra (An- ments que dins un context similar a les pobla- drés, 1976-1978, pàgs. 109-115). cions de Camps d'Urnes, les influències que re- Aquesta investigadora es lamenta de l'ds abusiu A Camps d'Urnes amb influències tumulars. * Camps de tümuls amb incineració. 1. Can Bech de Baix (Agullana). 2. Els Vilars (Espolla). 3. Punta del Pi (Port de Ia Selva). 4. Rocaplana de St. Tomàs, Puig Alt (Roses). 5. Muralla NE. (Empüries). 6. Cap Castell - La Foradada (T. de MontgrI). 7. Angles. 8. Pla de Gibrella (Capsec). en que s'anomenen aquestes estructures de l'E- lars i Puig Alt estan situades en zones boscoses, dat del Ferro, correntment dites <<cromlechs>, ja entre valls i llocs amagats, de fàcih accés. Alguns que aquest nom s'utilitza indiscriminadament per porten noms de lhocs encantats, <cPahau dels En- a denominar cercies envoltats per petites hoses o cantats>, a Pla de Gibrehla, o rehigiós, <<Sant To- elevacions de terres i pedres apilonades, sense màs de Rocaphana>, a Puig Alt. En el cas de ha Fo- diferenciar si es tracta de categories dolmèni- radada, el lloc situat en punt estratègic, porta el ques o no. Els <<cromlech> fan referència a torn- nom de Castell (=fortalesa), terme molt emprat bes d'incineració i limiten un hoc d'enterrament, en jaciments antics. cobrint les cendres del mort protegides o no dins També s'observen a Girona reminiscències fu- l'urna, amb un petit tdmul. Pertanyen a 1'Edat neràries en estructures dolmèniques, que enhia- del Ferro. Els <<tdmuls>> son tombes d'inhumació cen ambdós fets: a Puig-ses-Forques-Calonge ( Es- sota un tdmul limitat per un cercie de pedres, de teva, 1964, fitxes 9-10 i 11), amb apèndix de botó tradició molt antiga (Andrés, 1976-1978, pàgs. 114 <<ad ascia>>; Les Morelles-Espolla, amb ceràmica i ss.). decorada de triangles excisos; L'Estrada-Aguhha- Aquestes dues concepcions han donat dues pos- na (Vidal, 1894, pàgs. 17-18), amb ceràmica acana- tures d'origen: lada, i el cementiri dels Moros-Sant Aniol de Fi- • Derivació del complex cultural <<celta o indo- nestres, amb ceràmica decorada incisa de doble europeu (Barandiaràn, 1953, pàg. 175). traç; totes aquestes ceràmiques trobades en me- • Perduració de la tradició megalitica (Mohen, gàlits pertanyen al final de l'Edat del Bronze. 1976-1978, pàg. 107). La persistència de tombes megahitiques per en- Ambdues teories tenen un punt de partida real. terraments collectius, també es dóna a Lleida, amb El que cal veure és si hi ha una ruptura o una h'aparició de l'apèndix de botó, vasos poilpodes i continuació en les construccions funeràries anome- ceràmiques hahhsttàttiques amb escassedat, que nades <<tdmuls> 0 <cromlech>, perô els autors no semblen indicar el final d'aquests enterrarnents sOn gaire explIcits en aquest terna. tradicionals (Maya, 1976-1978, pàg. 95). La diferència que ens dóna Andrés és suficient En el Pirineu hleidatà les reminiscències mega- per a considerar-hos diferents en quant a estruc- lItiques perduren en l'època del Bronze Mig i Fi- tura, origen, i ritu funerari. Comenca en despre- nal. Davant ehs enterraments cohhectius de coves, ciar el nom de <<tdrnulx' o <<cromlech> i crida l'a- refugis, megàlits, apareixen sepultures individua- tenció el fet de que aquestes petites estructures hitzades, en eh Bronze Final. Del panteó megàhit es circulars s'anomenen en el Pals Basc <<baratz>> passa al <<locuhus>> 0 <<caixa> individual. S'observa, (=espai limitat), i els quals tenen un significat per tant, una simphificació de l'estructura fune- diferent dels cromlech classics (Andrés, 1976-1978, rària i un desmoronament de les antigues creen- pàg. 109), i pertanyen a l'Edat del Ferro. ces rehigioses (Maya, 1976-1978, pàgs. 83-85). Aquesta confusió ha estat remarcada també, Aquest procés va acompanyat per la desapari- perquè les dues estructures funeràries es locahit- ció progressiva de la inhumació, que va desapa- zen en llocs elevats, en carnins tradicionals, res- reixent paulatinament, segons les cornarques, per seguits per ha transhurnància i el comerç de l'in- a donar pas al ritu de la incineració; perè aixi tercanvi cultural, en les dues vessants del Pirineu corn a Girona podem afirmar que ha incineració Basc, Pirineu Central i part de Lleida. dehs cadavers és un fet corrent a principis del Els <<baratz> protegeixen les cendres del mort, primer milleni, entre el 850-650 a.C., a Lleida ens recolhides rares vegades dins una urna. Hi ha qui diu l'investigador Maya que no es pot confirmar pensa que la voluntat dels constructors no fou ha ni eh comencament ni ha generahitzaciO. de <<tancar>> o <<himitar>> un recinte, sinó el de <cse- A comencaments del primer mihleni a.C., ha in- nyahitzar-lo> (Peña, 1960). La protecció i ha senya- fluència indo-europea del ritu de ha incineraciO es hització son dos factors imprescindibles en el ri- manifesta a Lleida, part d'Osca i Saragossa, en tual funerari, d'acord en ha creenca del més enhhà. les dues concepcions: <<camps d'urnes> i <<camps Aquestes petites construccions es donen també de tdmuls>> (Maya, pag. 86, i Diez-Coronel, 1964- a ha vall de Guarrinza, entre Navarra i Osca, i 1965, pags. 92-93). També es ddna el cas inter- poden arribar fins a Lleida (Andrés, 1976-1978, pa- medi, 0 enterraments individuals amb forma de gina 111). Aquesta mateixa autora fa referència a <<caixa> o <<cella peristàtica>> amb hloses de pedres que no coneix cap <<cromlech> al Pirineu català, o rierencs, a Torre Filella (Pita-Diez Coronel, 1964- perô si ens lirnitern a la definiciO estricta del ter- 65, pàgs.