Les necrôpolis d'incineració en el perlode entremig de les edats del Bronze-Ferro a la regió de

ENRIQUETA PONS i BRUN

Al llarg del perlode de transformació de l'Edat ben son principalment d'origen transpirinenc, i del Bronze a la del Ferro, s'observen a l'Empordà amb contactes del coneixement del material del diverses agrupacions humanes que es succeeixen ferro. Experimcntem, altrarnent, un canvi en l'es- consecutivament una darrera l'altra i que mar- tructura formal del ritu funerari: la incineracid quen els perlodes de sistematització, segons els turnular. Aquesta constitueix la continuació de la ilocs d'habitació o d'enterrarnent. Aquests dos crernació del cadaver, posant les cendres dins una fets son fàcilment remarcables en relacionar la urna sense tapar, o barrejades dins del terra, i transformació local i autèctona i les influències creant una estructura interna-externa de forma arribades de l'exterior per contactes o intercan- circular o rectangular, que recorda a la usada ahs vis culturals. enterrarnents dels Tñrnuls, de l'Edat del Bronze L'Empordà, comarca oberta al mar, va rebre o als enterrarnents megahitics. més contactes per via marItima que pels camins Analitzern el que passa en tota la vessant pi- de terra, o transpirinencs. Les caracterIstiques rinenca, en el Periode Intermedi. En els Pirineus del hoc, on actualment està emplacat Empdries, Occidentals, en les dues vessants pirinenques, situat antigament entre els rius Fluvià i Ter, ha Mohen presenta un quadre sinôptic en el què de- proximitat del mar, Ia costa bona per la navega- mostra ha continuació de les estructures dolmè- cio, la presència de turons i les terres aptes pels niques, tumulars i cistes antigues, de l'època neo- cultius eren les condicions favorables pels pobles litica fins a l'Edat del Bronze, moment en què < per indagar i establir-s'hi. desapareixen per donar sepultures envoltades de Les necrèpolis d'incineració, d'origen indoeuro- cantos rodats o iloses verticals, hirnitant una fos- peu, es comencen a situar a 1'Empordà en l'dlti- sa o enterrarnent (Mohen, 1976-1978, pàgs. 106-108). ma etapa de l'Edat del Bronze, i d'una manera El tdmul prôpiarnent dit desapareix al Bronze generalitzada, i estan ben representats a Can Bech Final i altres estructures sOn utihitzades segons de Baix-Agullana (Palol, 1958), a Punta del Pi-Port els liocs. de la Selva (Cazurro, 1908), a Els Vilars- Ambdues modahitats segueixen les mateixes (Avilés, 1980, pàgs. 136 i ss.), i a Parralli-Ernpthries corrents: situació en hoes ehevats, perô de fàcil (Almagro, 1950). No insistirem sobre aquesta pri- comunicaciO. Aquests hhocs estan relacionats amb mera fase d'establiment dels liocs d'enterrament, les grans vies d'intercanvis culturals, remarcats per estar ja estudiat en un altre treball (Pons, pels canvis de ha transhumància i de la sal. La 1976). circulació fàcil d'objectes i d'intercanvis és atri- En el perlode posterior al primer establiment buIda a petits grups indigenes de forta arrel i de les poblacions incineradores a l'Empordà, es personalitat. Aixô és possible també si hi ha una succeeixen una sèrie de manifestacions humanes gran activitat econômica que depén d'un fons d'origen transpirinenc i que queden reflectides i d'agricultura solid i sedentari. Els pobles recep- docurnentades en altres ilocs d'enterraments o tors queden reflectits en poblats i necrOpolis de necrèpolis. No sabem res pel que respecta al hoc <> mentre que els pobles ofeiidors d'habitació. Aquestes continuen evolucionant d'una només queden reflectits en necrOpolis d'estruc- manera lègica sense experirnentar cap ruptura 0 tura tumulària. canvi estructural, encara que es donin casos L'enterrament himitat per un cercie de iloses o aIllats corn el poblat de La Verna (Espolla), si- palets de riera, que ens parla Mohen, el qual pensa tuat en un hoc elevat i estratègic. que es tracta d'una transformació dels tdmuls Dintre d'aquestes necrèpohis d'incineració del antics, son els mateixos que estudia Andrés en ha PerIode Intermedi s'estudien un conjunt de jaci- vessant pirinenca dels Basc i Navarra (An- ments que dins un context similar a les pobla- drés, 1976-1978, pàgs. 109-115). cions de Camps d'Urnes, les influències que re- Aquesta investigadora es lamenta de l'ds abusiu A Camps d'Urnes amb influències tumulars. * Camps de tümuls amb incineració. 1. Can Bech de Baix (Agullana). 2. Els Vilars (Espolla). 3. Punta del Pi (Port de Ia Selva). 4. Rocaplana de St. Tomàs, Puig Alt (Roses). 5. Muralla NE. (Empüries). 6. Cap Castell - La Foradada (T. de MontgrI). 7. Angles. 8. Pla de Gibrella (Capsec). en que s'anomenen aquestes estructures de l'E- lars i Puig Alt estan situades en zones boscoses, dat del Ferro, correntment dites <, ja entre valls i llocs amagats, de fàcih accés. Alguns que aquest nom s'utilitza indiscriminadament per porten noms de lhocs encantats, , a Pla de Gibrehla, o rehigiós, <, a Puig Alt. En el cas de ha Fo- diferenciar si es tracta de categories dolmèni- radada, el lloc situat en punt estratègic, porta el ques o no. Els < fan referència a torn- nom de Castell (=fortalesa), terme molt emprat bes d'incineració i limiten un hoc d'enterrament, en jaciments antics. cobrint les cendres del mort protegides o no dins També s'observen a Girona reminiscències fu- l'urna, amb un petit tdmul. Pertanyen a 1'Edat neràries en estructures dolmèniques, que enhia- del Ferro. Els <> son tombes d'inhumació cen ambdós fets: a Puig-ses-Forques- ( Es- sota un tdmul limitat per un cercie de pedres, de teva, 1964, fitxes 9-10 i 11), amb apèndix de botó tradició molt antiga (Andrés, 1976-1978, pàgs. 114 <>; Les Morelles-Espolla, amb ceràmica i ss.). decorada de triangles excisos; L'Estrada-Aguhha- Aquestes dues concepcions han donat dues pos- na (Vidal, 1894, pàgs. 17-18), amb ceràmica acana- tures d'origen: lada, i el cementiri dels Moros-Sant Aniol de Fi- • Derivació del complex cultural < 0 , perô els autors no semblen indicar el final d'aquests enterrarnents sOn gaire explIcits en aquest terna. tradicionals (Maya, 1976-1978, pàg. 95). La diferència que ens dóna Andrés és suficient En el Pirineu hleidatà les reminiscències mega- per a considerar-hos diferents en quant a estruc- lItiques perduren en l'època del Bronze Mig i Fi- tura, origen, i ritu funerari. Comenca en despre- nal. Davant ehs enterraments cohhectius de coves, ciar el nom de < i crida l'a- refugis, megàlits, apareixen sepultures individua- tenció el fet de que aquestes petites estructures hitzades, en eh Bronze Final. Del panteó megàhit es circulars s'anomenen en el Pals Basc <> passa al <> 0 < individual. S'observa, (=espai limitat), i els quals tenen un significat per tant, una simphificació de l'estructura fune- diferent dels cromlech classics (Andrés, 1976-1978, rària i un desmoronament de les antigues creen- pàg. 109), i pertanyen a l'Edat del Ferro. ces rehigioses (Maya, 1976-1978, pàgs. 83-85). Aquesta confusió ha estat remarcada també, Aquest procés va acompanyat per la desapari- perquè les dues estructures funeràries es locahit- ció progressiva de la inhumació, que va desapa- zen en llocs elevats, en carnins tradicionals, res- reixent paulatinament, segons les cornarques, per seguits per ha transhurnància i el comerç de l'in- a donar pas al ritu de la incineració; perè aixi tercanvi cultural, en les dues vessants del Pirineu corn a Girona podem afirmar que ha incineració Basc, Pirineu Central i part de Lleida. dehs cadavers és un fet corrent a principis del Els < protegeixen les cendres del mort, primer milleni, entre el 850-650 a.C., a Lleida ens recolhides rares vegades dins una urna. Hi ha qui diu l'investigador Maya que no es pot confirmar pensa que la voluntat dels constructors no fou ha ni eh comencament ni ha generahitzaciO. de <> o <> un recinte, sinó el de (Peña, 1960). La protecció i ha senya- fluència indo-europea del ritu de ha incineraciO es hització son dos factors imprescindibles en el ri- manifesta a Lleida, part d'Osca i Saragossa, en tual funerari, d'acord en ha creenca del més enhhà. les dues concepcions: < i <> (Maya, pag. 86, i Diez-Coronel, 1964- a ha vall de Guarrinza, entre Navarra i Osca, i 1965, pags. 92-93). També es ddna el cas inter- poden arribar fins a Lleida (Andrés, 1976-1978, pa- medi, 0 enterraments individuals amb forma de gina 111). Aquesta mateixa autora fa referència a < o <> amb hloses de pedres que no coneix cap < al Pirineu català, o rierencs, a Torre Filella (Pita-Diez Coronel, 1964- perô si ens lirnitern a la definiciO estricta del ter- 65, pàgs. 254-255), enterraments que també es do- me, existeixen a Puig Alt-Roses (Mahuquer, 1971, nen al Lhenguadoc-Rosselho-Ernporda, en un perlode nota 25), en una concentració de 36 tombes-cer- avancat al ritu de ha incineracid (Grand Bassin I- des, i a Castell-la Foradada ( inèdit), en forma de Mailhac, Can Bech de Baix-Agulhana, o a Punta del de <> i amb força probabihitat a Pi-Port de la Selva) i a Tarragona, a ha necrôpohis Espohla-Els Vilars (Avilés, 1980, pàgs. 136 i ss.), i del Molà (Vihaseca, 1943, figs. 3 i 5). al Pla de Gibrella-Capsec ( Vayreda-Saderra, 1878, Les necrôpohis d'incineraciO tumulària, estan pàg 8). Aquestes necrèpohis del Pirineu gironi es agrupades en el curs mig i baix del Segre, sobre- situen en ihocs elevats i en carnins resseguits per tot en les confhuències de l'Ebre i del Cinca. Per la transhumància, i son fàcihs de distingir, perquè rehacionar aquestes necrôpohis arnb h'ahtra yes- existeix una veritable ruptura entre les construe- sant del Pirineu manquen trobalhes en ha part cions megalitiques del Neohitic i Bronze Antic i ahta del Segre, perô aquesta interdependència de l'existència d'aquestes necrèpohis d'incineració tu- les dues vessants ha d'ésser facil tant a Lleida muhària. Les necrèpohis del Pha de Gibrella, els Vi- corn a Girona, pehs passos geogràfics. Es dificil admetre diferents grups o nuclis tumularis en els tumulària, present en les vessants pirinenques, està liocs pirinencs. Les dissemblances més importants en l'origen de la <>, situada a s'han de fer d'E. a 0. del Pirineu, que de Nord l'Occident Europeu en el Bronze Mig. Les tombes a Sud. d'incineraciO o inhumació presenten un aspecte En les necrèpolis turnulàries de Lleida, hi han extern tumulari en aquelles regions on hi haVia estructures funeràries de diferent cronologia. una població autèctona del Bronze. Al contrari, a Mentre unes son de principis del primer mu- la plana de l'Empordà, la manca de poblament leni, altres corresponen a finals del segle VII i antic demostra que el territori fou ocupat pels son considerades de l'Edat del Ferro. Les necrè- movirnents europeus, que anaven a Ia recerca de polis tumulars amb estructura externa circular, ilocs aptes pel cultiu i rics en reds hidràuliques. els o del Pals Basc, els cer- Les zones deshabitades eren poques; per aixô cles-tombes acumulats en el Noguera-Pallaresa i moltes vegades s'observa a! sud de Franca que els trobats a Girona, El Vilars, Puig Alt i La Fo- les poblacions > se superposen o radada, es donen en una fase tardana dels Camps s'inclouen a les poblacions de tradiciO tumulària d'Urnes, aproxirnadament en la segona meitat del ja establertes. Aquestes particularitats no es do- segle vii a.C. i amb el començament de l'Edat nen solament al Pirineu sinó també en el curs del Ferro, o època del Hallsttat C. La ceràmica alt i mig del Rhin i a Ia zona alta dels Alps. que les acompanya està decorada normalment La cultura <, nom utilitzat sense amb la tècnica de l'acanalat, indicant aixô, una cap discriminació, és la inclusió de tots aquests reminiscència d'aquesta ceràmica aixl corn altres fenèrnens culturals enllaçats. D'aquesta manera elements estructurals funeraris i que no tornaran el <> es manifesta diacrônicarnent en di- a renéixer en el periode posterior. versos aspectes. Per aixô la disparitat cronolègica En el curs alt del Noguera-Pallaresa, en el Pas que trobem en el Pirineu, l'aparició de necrôpolis del Pic de Baqueira, també es troben agrupacions d'aspecte tumular, en alguns casos resulta ésser de tombes, de construcció circular, de diferents una continuació de Ia <> i en al- tamanys, les quals es perllonguen en una espècie tres és una innovació. de passadIs o corredor, o inclouen cercies més Tenint en compte com apareixen les necrôpolis petits concèntrics, arnb cistes centrals o laterals d'incineració tumular a l'Empordà, podem afir- i les restes d'incineració, en contacte amb el mar que es tracta d'una innovaciO, les raons pri- terra. A vegades estan relacionades amb ceràmica mordials de la qual es fonamenten en la manca grollera o feta a ma. Aquestes agrupacions tumu- d'una població antiga i a l'ocupació del territori lanes de la Vall d'Aran, cauen dins el nucli de l'Alt per les agrupacions hurnanes més actives d'Euro- Garona, el qual agrupa altres necrôpolis del ma- pa: els Urnenfelder. teix tipus, corn les de l'Arieja (Ayer). La forma Les necrôpolis forrnades per tombes d'aspecte externa son preferentment circulars, formats per <> es presenten a l'Empordà, al Rosselló lloses aixecades de pissarra o rierencs, i englo- i al Llenguadoc sota dues concepcions: ben cercles més petits i concèntrics, els quals li- 1. 0 be representen la continuació dels camps miten a la Vegada una cista central amb urna, un d'urnes establerts, modificant l'aspecte for- pou amb urna o be un forat amb les cendres i mal i estructural de les tombes i del ritu sense urna. Les urnes son tapades amb Iloses pla- funerari. nes i retallades, de tamany igual a la boca, i tot' 2. 0 es manifesten en necrOpolis noves, d'au- el conjunt està cobert per lloses de protecció téntic aspecte tumulari, situades en llocs (Gourdon, 1921, pàg. 154). Algunes d'aquestes mo- semblants a la resta del Pirineu. dalitats es donen també a l'Empordà i en el Ros- En el primer cas tenim nombrosos exemplars selló. en el Llanguadoc i Rosselló: a Mailhac, Le Moulin- Les construccions funeràries de la Vall d'Aran Grand Bassin I (Louis-Taffanel, 1958), a Azille presenten diferències estructurals amb Lleida i el (inèdita), a Fleury, Les Cayrols (Louis-Taffanel, material que comporten és de cronologia tarda- 1958, pàg. 75), a Quarante, La Recobre I i II na, dels segles VII i vi a.C., amb objectes d'orna- (Giry, 1960, pàgs. 147-197), a Tourbes (Giry, 1961, mentació de ferro. pàgs. 128-145), a Millàs, Les Canals (Ponsich Pous, En donar una Visio general de les influències 1951). A l'Empordà tenirn el cas d'Agullana, Can transpirinenques, d'origen tumular al llarg de les Bech de Baix; i a Port de la Selva, Punta del Pi. dues vessants pirinenques veiem que les dels Pi- En el segon cas, els tdmuls establerts a Les rineus Orientals també s'hi donaren fenèmens Garrigues i corresponents a la Prirnera Edat del semblants. Les planes del Rosselló i de l'Em- Ferro son nombroses (Gascó, 1978). A l'Ernpordà pordà, planes baixes i pantanoses, foren ocupades tenim bones representacions a les necrôpolis de molt aviat pels pobles de Camps d'Urnes, les re- Els Vilars-Espolla, La Foradada-Torroella de Mont- miniscències megalItiques desapareixen, aixi corn grI i a Puig Alt-Roses. l'habitacle en cova, i el procés de la pràctica del ritu de la incineració, només es veu provocada per petites diferències estructurals en les tombes LES ESTRUCTURES I EL RITU FUNERARI i l'apariciO d'algunes necràpolis de ritual funerari diferent, fenornen que només té una explicació, En descniure les estructures i les caracteristi- si acceptern en aqust territori una possible re- ques que determinen el ritual funerani del pe- acció dels pobles tumularis. rIode intermig, cal tenir en cornpte les dues clas- La problemàtica de les necrèpolis d'incineració sificacions anteniorment descnites. En el primer dels casos, les necrOpolis que presenten una con- Lienguadoc (Louis-Taffanel, 1960), i al Mailha- tinuació dels camps d'urnes no canvien el seu hoc cia ii (Kimmig, 1954). d'assentarnent, situats en terrenys plans i elevats, L'anàlisi estructural de les tombes de les ne- vora les rnuntanyes del Prepirineu: Can Becli de crèpohis trobades a 1'Empordà ens confirmarà de Baix o Punta del Pi. Al contrari, en ci segon cas, la diversitat i confusió. les necrôpolis que se situen per primera vegada En el Periode Intermedi i amb ci canvi estruc- en aquest perIode ho fan en ilocs elevats i en tural de la tomba, generalrnent més complicada, camins fàcils de comunicació i resseguits tradi- ha senyalització de les tombes o de la necrôpolis cionalmente per la transhurnància: Els Vilars, La és més remarcabhe. Foradada, Puig Alt o Pla de Gibrella. Ehs bascos, en limitar i'espai dedicat La necrôpolis d'Anglès es pot diferenciar de les a ha protecció de la tomba, senyahitzen ci ihoc d'en- dues concepcions, ja que es presenta corn una terrament. Les tombes himitades per cercies de necrôpolis de camps d'urnes, d'època tardana, i hoses colhocades en posiciO vertical, les quahs per tant d'influència també tumular. Les diferèn- sobresurten deh terra, no fan més que senyahit- cies morfoiàgiques que presenta en les urnes ci- zar ha tornba: Els Vilars, Puig Alt, etc. Les ne- neràries, només es poden justificar a uns contac- cràpoiis que continuen amb hes estructures anti- tes rebuts de procedència distinta. gues, ahgunes de hes tornbes presenten eis rnatei- La presència de diversos aspectes forrnals en xos probhernes d'onientació, Agullana o Angles, ha manera d'enterrar, encara que no es succeeixi mentre que hes tornbes rnés complexes, degut als simultàniarnent, perô si consecutivarnent, denota canvis, poden ésser identificades mitjançant un canvis importants i que alguna cosa es va trans- tümul 0 montIcui de pedres I terres: Agullana forrnant. Ens trobem, en realitat, en el perIode T.184, Pla de Gibrella o La Foradada. de transició i del qual és difIcii de situar, o be en La necrèpohis d'Avezac Prat (Aquitània) corn- l'Edat del Bronze o la del Ferro. Ens trobem, posta de rnés de 50 tombes d'estructura turnular, també, que hi ha molts contactes culturals que situades a la cresta de ha muntanya, 27 d'ehies es- no procedeixen solament de més enhlà del Pin- tan quasi alineades, i aquesta direcció està senya- neu, sinó que les procedències son multiples i di- litzada, en un extrem, cap a ihevant, per una pedna fIcils d'endevinar. Per aixè creiern que el nom menhin anomenada <> (Piette-Sa- que deterrnina aquestes cultures o agrupacions hurnanes, ci de , és incorrecte i caze, 1899, pàg. 6). confüs. La proteccid de ha tornba, rnarcada per cercies En les planes del RosselhO i del Llenguadoc, de pedres, caixes o parets fonmant pous, i ha Se- aquestes manifestacions es donen també en ha nyalització son dos factors imprescindibhes en ci fase intermèdia i es caracteritza per la continuItat ritual funerari del PerIode Intermedi d'acond en de moltes de hes necrôpohis, a! rnateix ternps que ia creenca del més enllà. s'observen moltes innovacions en relació a l'eta- Les necrôpohis que coneixern a h'Empordà son pa anterior. Aquest trasbalsament s'explica per forca nombroses i agrupen vanes tornbes, sobre- la irrupció continua de les poblacions de Les Gar- tot hes que mantenen una continuació dci perIode rigues. Les necràpolis es manifesten en aixovars maihhacià: Can Bech de Baix no presenta cap rup- pobres i rics. Aixè indica la presència d'una je- tuna en quant a ha concentració de les tombes, a rarquia o estructura social diversificada, que es Els Vilars se'n pania de més de 200 tombes (Avi- forma pacIficament. La jerarquia pot estar refor- lés, 1890), a Punta del Pi, de més de 70, a Puig çada pci coneixernent d'un nou element: el ferro, Alt hi ha una concentració de 36 tombes, i a la i el manteniment de l'ordre establert està demos- Foradada, de moment s'han descobert quatne trat per la manca d'arrnament. pous-tumuhars. Les necrôpoiis de Grand Bassin 1 o Millàs III, La distnibuciO de hes tombes és quasi sempre juntament a les trobades recentment corn les de irregular, encara que observem cuniosarnent que Quarante, Tourbes o Saint Julien de Pézénas, mos- els cerches-tombes de Puig Alt, situats en un cami tren una base rnailhaciana inconfundible, barre- transhumant, segueixen un camI en forma d'essa, jada amb elements estranys, els quals provoquen Ia qua! cosa pot tenir un significat que no podem una diferenciació de la fascies cultural de les pla- rnatenia!itzar-lo. A ha necrôpohis de ia Foradada, nes del Rosselló-Llenguadoc Occidental, arnb la totes les tornbes estan situades a ha cresta de la resta del Golf de Lleó. El que no podem explicar muntanya, iguai que ha necnôpolis d'Avezac Prat; és corn aquesta ola rnigratèria hallsttàttica> s'ins- arnbdues rnuntanyes han estat atravessades al taiha a la piana abans o després de que ho fassin hlarg del temps pehs ramats de ha transhumància. en La Garriga, 0 51 aquest rnovirnent va seguir Les tornbes amb estructura tumuhar, en necu- dues o més corrents distintes. Aquestes corrents perar ia forma externa, segueix forçosarnent ci irrompen él Pirineu, provocant més desconcerts. ritual antic: l'onientació vers un punt geognàfic. Aquest perIode de transició correspon a una En algunes tombes de Puig Alt i la Foradada, h'es- segona rnanifestació dels moviments indoeuro- tructura externa ens senyaha un punt dirigit ah peus, perô no correspon a un perIode cronolôgic Nord, o a! punt més aht de ia Serna de Roda, concret, sinó que es superposa ja des de les pri- que és ci Pani. En ies nestants necrôpohis no sa- meres influències, continua amb Ia cultura mailha- bern si aquest fenornen es produeix. ciana I, de la qual és hereditària, i perdura fins L'onientació de les tombes significa la recupe- el desenvolupament del <. Aquest pe- ració dci ritual antic i de ia pnàctica de les ceni- rIode correspon al III de l'Edat del Ferro del rnènies rehigioses, marcada essencialment per Ia diferència formal de les estructures funeràries forat, poden correspondre molt be a ilocs de crc- dins de la mateixa necràpolis. macjo (> comporta que I'es- d'ossos restants sembla que han estat rentats tructura sigui més o menys variada segons la abans de dipositar-los dins l'urna (Louis-Taffa- categoria social de l'individu, les modes d'enterra- nd, 1958). ment i h'època. Serà forca corrent trobar enter- En les necrôpolis on l'estructura de Ia tomba raments coberts per lloses de pedra (Agullana- és nova, Ia cremació del cadaver s'ha fet encara Mailhac I), montIculs simulant un tdmul (Agulla- més intensa i breu, i les cendres convertides en na-Mailhac I) i a vegades formant una ocaixa>> de pois, quasi mai son dipositades dins l'urna. A Puig proteccid (Fleury, Els Vihars, Punta del Pi, Can Alt, els tdmuls n.° 3 1 n.° 4 tenen l'urna separada Bech de Baix). Tot el conjunt era cobert per pe- de les cendres (excavaciO 1979), en els pous-tumu- dretes I terres de ha prbpia extracciO. lars de la Foradada, a vegades es troben cendres Segons la composició de I'aixovar i I'estructura soles o escampades en el <> i separades de ha tomba, el forat reahitzat per l'enterrarnent de l'aixovar funerari (excavació 1979); a Punta serà més o menys complex. Per cntendre'ns hem del P1 quan la tomba fa referència a una caixa fet una classificació d'estructures possibles d'en- formada per quatre hoses, les cendres apareixen terrament que apareixen a la primera etapa del sense cap urna (Cazurro, 1908, pàgs. 70 i ss.). ritu de ha incineració (tipus 1, 2, 3, 4 1 5) i del pe- rIode Intermedi (tipus 4, 5, 6 i 7). Dels cinc pri- La collocació de les cendres fora de l'urna ci- mers tipus, tots apareixen en diferents percen- nerària, només es dOna en necrèpohis d'incinera- tatges, alguns dels quals, tipus 4 1 5, sOn caracte- ció tumular. Les cendres son llencades i s'escam- rIstics del perlode posterior, quan es fa pahesa ha pen dins el oloculus>> preparat per l'enterrament. incineraciO tumular. Els tipus 1, 2 i 3 també es Moltes vegades, els <> bascos no contenen donen en ci Perlode Intermedi i, en menor per- urna cinerària (Andrés, 1976-1978, pàgs. 112-115), centatge, en aquelles necrbpolis que presenten i en les tombes tumuhars de Lleida, l'urna està una continuació del iloc d'enterrament: a Grand separada de les cendres. Per aquesta raó, l'urna Bassin I - Mailhac, o a Can Bech de Baix-Agullana; no està mai coberta per una tapadora, sinó per o en aquelles necrôpolis noves que mantenen h'cs- una llosa preparada 1 retallada de forma circu- tructura de tombes planes: a Angles, o a St. Ju- lar. Les tombes amb estructura circular —La Co- lien de Pézénas (Franca). lomina, Las Valletas—, o quadrangular —Roques Les estructures funeràries més utilitzades son de Son Formatge—, les restes de ha crernació es- hes següents (figs. 1 1 2): tan dipositades en un forat excavat sota ci sub- • tipus 1: Forat amb phanta circular. Urna en- sôh i protegit aquell per una llosa (Maya, 1976- terrada directament al terra, en posició vertical 1978, pàgs. 83-95). o inchinada, I coberta amb tapadora o no. Es el La finalitat d'aquesta estructura està dins l'àm- tipus més senzill i el més corrent. Apareix en bit de sepulcres d'incineració del perIode entre- totes hes necrôpolis que coneixem en ci Lhengua- mig de l'Edat del Bronze i la del Ferro. Perè és doc-RossehlO-Empordà. L'urna cinerària és del ti- interessant discutir ha dicotornia que presenta pus primari. A ha necrôpohis d'Aguhhana represen- Andrés, la qual en anahitzar les estructures <> hi troba diferències considerables entre Hi distingim dues variants: iloc d'entertament/lloc de cremació (1976-1978, pa- • tipus la. - La urna és colhocada directament gina 113) aixI corn tarnbé crida l'atenció entre al terra. (Apareix en totes hes necrôpoiis.) <> que cobreix les cendres, o <> esta format per un fo- ses en posició clavada i vertical, arnb el terra em- rat, de les mateixes caracterIstiques que ci ti- pedrat) que no comporten urna cinerària, caixa o pus 1, perb està protegit per una hhosa mCs o

menys retocada. Aquest tipus és forca frequent Hi• distingim tres variants: en necrôpolis extenses corn le Moulin o Agulla- • tipus 4a. - Enterrament amb estructura tu- na I (29 ^ dels enterrarnents), i es manifesten mular i enterrament cobert per una liosa. a Ia prirnera època. La collocació de la ilosa sig- • tipus 4b.—Enterrament amb estructura tu- nifica protecció> o < • tipus 5: El <> està format per un fo- i ocupa un espai més ample que la urna cinerària. rat de planta rectangular. Les parets verticals es- (Agullana, Punta Pi.) tan reforcades per unes Iloses verticals, conver- tint el lloc en uña veritable <' caixa> per collocar • tipus 2b. - La llosa és molt petita i només l'urna cinerària. protegeix la base de la tapadora (Agullana I - Le Moulin). Hi distingim dues variants: • tipus 5a. - El <> està reforcat per • tipus 2c. - La ilosa està coiocada en posició dues lloses verticals laterals i ha urna està coberta vertical i segurament sobresortia del terra. Aques- per una Ilosa horitzontal que es recolza sobre les ta variant seria un cas de senyalització (?) (Le verticals. La superfIcie de l'enterrament, un cop Moulin, Agullana I i Punta del Pi) (Cazurro, 1908, tapat, és Ilisa. Ehs enterraments en forma de pàgs. 70 i ss.). caixa>> s'observen a la necrèpolis de Fleury-Les • tipus 3: El <> està reforcat per que el tipus 1 i 2, perô presenta una complicació quatre lloses collocades en posició vertical, les en l'estructura al collocar-hi dues lloses, imitant quals a vegades sobresurten de la superfIcie. El un petit montIcul, que quedaria impressionat a conjunt està cobert per una llosa horitzontal que la superficie del terra, un cop cobert l'enterra- protegeix l'enterrament. ment. Ens trobem dins una estructura de tomba En l'Empordà, aquesta modahitat es troba a ha que simula un tt-mul incipient. Aquesta caracte- necrèpohis dels Vilars-Espolla (Avilés, 1980, pági- rIstica només es descrita a Ia necrèpolis d'Agu- nes 136 i ss.) i les lloses que limiten la caixa fune- llana (T. 10, 19, 42, 46, 53, 56...) (Palo!, 1958). Les rària sobresurten de la superfIcie, i a ha necrôpoiis tombes 10, 53 i 46, de composició senzilla arnb de Punta del Pi, on ha caixa d'enterrament corn- dues lloses a sobre, corresponen a urnes del ti- porta sohament les cendres del mort, en contacte pus 5c, id i 3, respectivament, de clara exposició amb el terra (Cazurro, 1908, pàgs. 70 i ss.). tumular, encara que la urna de la tomba 53 podria Aquesta estructura —5b— es situa entre el ti- collocar-se en Ia fase final d'Agullana I: urna pus 5, enterrament en forma de <, i eh bitroncocónica amb decoració incisa formant Ii- tipus 6, en forma de >sitja>. La variant 5b és rar flies trencades, associada a una tapadora amb aca- a Agullana T. 29. nalats interns amb nansa. Cal destacar en totes Les estructures 4 i 5a denoten clarament ha aquestes tombes l'absència d'obj ectes metàllics presència tumuhar en les incineracions i Ia recu- tant de bronze corn de ferro (Palol, 1958). peració de l'antic ritual funerari, i el tipus 5b Hi distingim dues variants: cau prôpiament dins el perlode Intermedi. • tipus 3a. - L'enterrament està cobert per • tipus 6: El <> està format per una dues Iloses, una sobre l'altra, de diferents ta- hhosa o sitja de diverses dimensions, excavada en manys, essent la superior més petita que la in- el subsàl, i de phanta circular. En les parets de ferior. Ia fossa s'observa un cerche de lhoses collocades en posiciO vertical. Aquestes hoses sobresurten a • tipus 3b. - Les dues hoses que cobreixen l'en- h'exterior, en el cas dels Vilars-Espolla (B. Gim- terrament son del mateix tamany. pera-Pericot) i descansen en eh fons del >locu- Els tipus 4 i 5 corresponen a tombes d'incine- lus>>. En les necrôpohis de ració amb estructura tumular i son prèpies del Gran Bassin I (Taffa- neh, 1976-78, pàgs. 149 i ss.) i de Sant Julien de perlode Intermedi (fig. 1). Pézénas (Giry, 1965, pàg. 117), les parets de ha • tipus 4: L'estructura de la tomba és més fossa estan cobertes per ihoses de pedres o fusta, complexa. El forat consisteix en quasi una <> de dimensions diverses, segons la composiciO l'aixovar. El conjunt era cobert per un <> de l'aixovar. La protecció del <> consti- o montIcuh de pedres i terres que es troben en tueix en colocar una o més hoses. Tot el conjunt procedir l'excavació. A vegades entre el tdmul o està cobert per un piló de pedres que represen- montIcul de pedres i h'aixovar funerari hi ha una ten veritablement un petit tdmul. Aquesta estruc- gran hlosa collocada en posició horitzontal. Aques- tura està constatada a la necrèpolis de le Mou- ta ihosa descansa sobre l'enterrament o sobre les un, i a Ia d'Agullana (T. 111-115), de composició Iloses que formen el cerche. complexa, formada per 6 enterraments que cor- Les necràpohis d'estructura tumuhar amb for- responen a la fase final d'Agullana I o inicis del ma de fossa i amb les parets protegides, estan complex tumular, amb elements de bronze: dos formades per vans enterraments: Els Vilars ganivets i una agulla de cap anullar (Palol, 1958, 200 tombes, a Grand Bassin I, 225, a St. Ju- pàgs. 100-103). lien 26, a Quarante 35. El procediment de pre- TIPUS D 'ES TRUCTURES D' ENTERRA MENT. parar el loculus>> circular és el mateix que pels ralla de pedres que simulen una paret, de forma tipt,is 1, 2 i 3, el qual consisteix en excavar un circular, rectangular o quadrada, a vegades en forat, en el subsèl, les dimensions del qual son forma de <. D'aquesta dltima estructura les mateixes que l'enterrament. En el perlode in- se'n troben a l'Empordà, a la Foradada, i a Llei- termedi, i amb l'aparició de tombes amb un aixo- da a Roques de St. Formatge i a Pedrós, i a Aqui- var nc, aquest < s'engrandeix. tània, a Avezac Prat, la majonia datades pels seus Per aixà horn suposa que el ritus funerari d'a- autors a finals del segle VII i cornençarnents del quest perlode és el mateix que el de les tombes segle vi a.C., en els inicis de l'Edat del Ferro. planes del perIode anterior, i que l'estructura L'estructura interna del tipus 7 pot ésser di- tumular que es veu, es deu obligatôriament a la versa tarnbé: caixes o forats per collocar la urna composició de l'aixovar. Les dimensions de les o les cendres del mort, a vegades separades <> per un envà o cloenda. Perè és un fet metre a 4,5 m. les rnés grans, i algunes d'aquestes corrent que el terna limitat estigui empedrat amb comporten més de 40 recipients. Als Vilars les materials lItics adients al lloc: rierencs, pedres dimensions de les tornbes van de 0,80 m; a 1,80 m. planes o pissarres. Només s'excava el hoc desti- de diàmetre, diferenciant-se les tombes planes de nat per collocar la urna cinerària, en els casos que les tumulars. se'n utihitza, doncs ara no serà imprescindible, o En les planes del Lienguadoc, Rosselló i Em- be les cendres del mont es posaren en contacte pordà, les necrôpolis d'incineració amb estruc- directe amb el terra. tura tumular, estan molt liuny de respondre a la A vegades s'excava també part del terra limitat mateixa mentalitat que aquelles necrôpolis de pel cercle, simularit un altre cercle més petit i veritables tdmuls, corn la necrèpolis d'Avezac concentric i que a voltes s'ha utihitzat per col- Prat (Aquitània), encara que els dos moviments locar-hi hoses verticals, donant a la tomba una siguin el resultat d'una rnateixa conseqüència. estructura de doble cercle concentric. En aquest En realitat les necrôpolis mencionades en el ti- cas nornés l'empedrat abarca la zona interna. Te- pus 6 son Ia continuació d'altres ja iniciades en nim exemples d'aquest tipus, al Pals Basc, Aqui- el perlode anterior, i les influències que hague- tània, a Avezac Prat i a Puig Alt-Roses. ren pogut rebre dels pobles tumulars no varen En veure les possibilitats que tenen les necrè- perjudicar el manteniment del ritus funerari de polis de l'Empordà: Puig Alt o la Foradada en la incineració. La complexitat de les tombes pot formar part de les necrOpolis d'estructura tumu- sirnbolitzar una certa jerarquia social que ante- lana establertes a les dues Vessants pirinenqucs, hi riorment no existia. distingirn tres variants en el tipus 7: Hi distingirn dues variants: • tipus 7a. - Enterrament limitat per un cer- • tipus 6a. - Enterrarnent de fossa amb lloses cle de pedres, de forma circular; les lloses estan situades en posició vertical, fins a! fons, i una clavades en el terra en posició vertical. Es repre- llosa horitzontal que protegeix Ia tornba. La torn- senta a la necràpolis de Puig Alt-Roses. ba és senzilla i no porta tdmul. • tipus 7b. - Enterrament lirnitat per una pa- • tipus 6b. - Enterrament de fossa amb lloses ret, de forma circular, ovalada o quadrada i co- verticals i cobert per un tdmul o montIcul de berta per un montIcul de pedres. Aquesta estruc- pedres. Correspon a tombes que tenen un aixovar tura adquireix la forma de <> aixecat al terra nc: Grand Bassin I o Sant Julien. i està representada a la necrôpolis de la Foradada. • tipus 7: S'inclouen en aquest tipus les ne- Les cendres produIdes per Ia cremació del ca- cràpolis que corresponen als veritables pobles dàver estan en contacte amb el terra, en tots els nômades, pastors o ramaders, de tradiciO turnu- casos observats. En algunes tombes, la urna no lana. Correspon als enterraments anornenats existeix. > o < en les vessants pirinen- • tipus 7c. - Es dóna en alguns casos de la ne- ques del Pals Basc (Andrés, 1976-1978), o <' crèpolis d'Agullana una mescia d'enterrament d'incineracjó als Pirineus Centrals i de Lleida, amb fossa senzilla que conté Ia urna cinerània, en- aquests dltims arnb estructures externes diver- voltada per un cercle de pedres collocades de pla ses: circular, corn les del Pals Basc, rectangulars a la superficie. Les urnes cinerànies son de la o quadrades (Maya, 1976-78, pàgs. 89 i ss.). En el forma 3 de Palol (T. 46). Baix Aragó dorninen les estructures funerànies de forrna circular i cobertes per un montIcul de Arnb aquest treball pensem donar noves apor- pedres i terra (Vera, 1981, pàgs. 48-53). tacions a les necrèpolis de nitu incinerador esta- Aquest tipus de necrópolis, aparentment de di- blertes a l'Ernpordà. En realitat continua el tre- verses estructures externes, es canactenitza per- ball iniciat per nosaltres (Pons, 1976, La introduc- què l'enterrament està format essencialment en ció al ritu de la incineració a la plana de l'Em- la limitació d'un espai, mitjançant un cercle de pordà, a <> PONS I BRUN, E. (1976-1978): Un grup diferenciat de a Quarante (Hérault), a Cahiers Ligures de Préhistoire <