DOCSLIB.ORG

Sbfocles I Euripides Tradui'ts Per Carles Riba, Per Jaume Medina

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Sbfocles I Euripides Tradui'ts Per Carles Riba, Per Jaume Medina des si aquests són generats directament a L'única opció possible és, doncs, la se- la base. Només cal esmentar la correferkn- gona. D'acord amb ella els fragments cor- cia, els completivitzadors i la resta dels fe- responen en 1'EP a indicadors sintagmhtics nbmens sinthctics que estan lligats al text oracionals i llur interpretació exigeix, con- precedent i que no admeten, per tant, una segiientment, la reconstrucció en cada cas explicació que en resti ai'ílada. Afegim-hi que d'una oració <(sencera)>que inclou el frag- altres tipus de fragments romandrien també ment com una part d'ella mateixa. (Com ex- inexplicats, perque, {quina mena de regles de plicarem, Uavors, el pas d'una estructura ora- la base donarien compte, per exemple, de cional subjacent a una forma superficial i seqiiencies com les de (42)? fragmentiria? Les dues solucions que analit. zarem en un prbxim estudi -la cctransfor- (42) (a) Per Nadal, cada ovella al seu macionals i la <(interpretativa*- estan lli- corral. gades a sengles corrents tebrics, forca di- ferents entre ells, que han nascut després (b) Zapatero, a tus zapatos. d'hyects. (c) Apr& moi, le délage. M. LLU~SAHERNANZ Sbfocles i Euripides tradui'ts per Carles Riba, per Jaume Medina. Encara que amb retard, podem contemplar influencia del pensament nietzschei, que en- avui culminat el procés de publicació de l'o- trava a casa nostra, a través de Maragall i de bra completa de SMocles i d'Eurípidesl tra- Pompeu Gener.' Encara, d'una altra banda, dui'da per Carles Riba, el qual s'havia pro- cal tenir present que la consideració del món posat d'incorporar les obres dels tragics grecs clhssic per part dels parnassians influf en a la literatura catalana des dels anys tren- autors com Jeroni Zanné i Miquel Costa i ta' i no les va poder veure al carrer sinó Llobera (recordem, d'aquest, La deixa del geni parcialment. Queda així acomplerta una de grec), que, al seu torn, deixaven el camp obert les parts més suculentes del programa cul- a un nou assentament dels clhssics a casa nos- tural que Catalunya s'havia imposat d'una tra. Finalment, durant el canvi de segle, s'es- manera decidida des de principis d'aquest devé una reafirmació del teatre, fet que col- segle; era, perb, una tasca ingent que potser no laborari a l'expansió de l'obra dels trhgics hauria arribat ni a mig camf si no hagues grecs. existit un adob que en procurés la germi- Per un costat, doncs, existeix des de mit- nació al punt doll de l'esforc. La persona- jan segle passat una tradició d'hellenistes a litat de Riba, doncs, com a incorporador dels Barcelona: la inicia Antoni Bergnes de les trigics grecs a la nostra literatura respon Cases (que, segons Rubió i Lluch, és <tel pa- a un conjunt de fets que tingueren formu. triarca del modern0 helenismo cataláns,' i laci6 a partir de mitjan segle passat i que també, segons Balari, el ctbondadoso y sabio dominen poderosament fins als anys trenta maestro)>),catedritic a la Universitat de Bar. del nostre. Riba, en efecte, neix al món lite- celona des de 1847; amb el qual compar- rari en el moment de maduresa de la tra- teix els ensenyaments de Llengua i de lite- dici6 dels hellenistes catalans. S'afegí a aques- ratura gregues, a partir del 1867, Ramon ta tradici6, des de finals del segle passat, la Manuel Garriga i Nogués (per més que aquest darrer era catedritic d'hebreu). Berg- nes fou succelt pel seu deixeble Josep Bala- 1. EUP~PIDES,Tragbdies, traducció catalana de ri i Jovany, tal com li havia pronosticat Llo- Carles RIBA.Introducció i edició de Carles Mi- rens i Barba; a partir de I'any 1881. La la- ralles, Barcelona, Curial, 1977. Vol. I: El Ci- clop, Alcestis, Medea, Els fills d'HdrcuIes, Hi- polit, Andrdmaca; vol. 11: Hdcuba, La follia d'Hdrcl~les,Les S~cplccants,Id, Les Troianes, Ifi- 3. Per a aquest tema vegeu: E. VALENI?I FIOL, gbnia a Tdurida, Elertra; vol. 111: Helena, Les Els cldssics i la literatura cctalana moderna Fenícies, Orestes, Ifigbnia a Aulida, Les Bacarzts, (Barcelona 1973). ps. 15-54 i 123-151. Rzsos. - SDPOCLPS, Tragbdies, traducci6 catalana 4. Santiago OLIVESCANALS, Bergnes de las i prbleg de Carles RIBA.Edició a cura de Carles Casas, helenista y editor (Barcelona 1947). ps. kliralles, Barcelona, Curial, 1977. Vol. I: Edlp 80 i SS. Em cal donar les gracies, per enda- rei, Edip a Colonos, Antigona; vol. 11: Les dones vant, a Joaquim Molas per les múltiples infor- de Tmqtdis, Aicuc, Electra, Filoctetes. macions bibliogrhfiques que m'ha donat entorn 2. Així ho indica al prbleg a l'edició de Sb- d'aquest treball. FOCI,ES, Tragddies, traslladades en versos cata- 5. S. OLIVES,OP. cit., p. 83. lans per Carles RIBA(Barcelona 1951), p. 9. 6. S. OLIVES,OP. cit., p. 85. Notes bor de Balari 6s recordada pel seu successor versions d'autors tthgics grecs que s'anaren a 1'Academia de Bones Lletres i també a produint &en$ de la meitat del segle pas- la Universitat, Lluís Segala i Estalella Cal sat. Deixo de banda, Centrada, les que as- que ens deturem un moment en la persona senyala Carles Miralles al prbleg de l'edi. de Segala, perque és aquest el qui, deixeble ció que comento i que foren dutes al cata. de Balari, actuar&, si més no, d'eniiac amb la per Josep Franquesa i Gomis, traductor les generacions de l'esplet catala del nou- de SMocles, i d'Artur Masriera i Colomer, cents, epoca en que exercí el seu professo- traductor d'Dsquil!l Pot ser que no signifi- rat. Ferran Soldevila, en una nota necrolb- qui ben bé res el fet que el nom de Sbfo- gica, resumeix en poques paraules l'actuació cles sigui esmentat ja l'any 1873 al <<Calen- del professor de grec: <<Segalihavia gaudit dari Ara, sí que significa alguna d'una bella reputació d'heilenista, que venia cosa que a partir de l'any 1880 hom comen- a continuar la tradició universitiria de Berg- ci a parlar de teatre grec.13 Durant aquests nes de las Casas i de Balari. Com a tal ha. anys hom ha anat proporcionant alguna ver- via estat designat membre fundador de la sió dispersa i escadussera. No sabria pas dir Secció filolbgica de l'Institut d'Estudis Cata- en aquests moments si són directes o no (és lans, i com a tal apareixia als ulls dels es- molt possible que no ho siguin), perb cal tudiants que temps enrera (de vint a trenta tenir-les en compte perque, en tot cas, dei. anys entera), passaven per la Secció de Lle- xen constincia que la preocupació per in tres de la nostra universitat. La seva acti- corporar-nos una tradició que feia segles que vitat com a director --ensems amb Parpal- se'ns devia és ja plenament sentida i, en de les edicions clhssiques de l'Acad6mia Ca- part, assumida des de la segona meitat del lashcia, les seves traduccions de la Ilíada i segle XIX. Un tal J. R. i R. (versemblant- I'Odissea al castella, el fet de formar part ment Josep Roca i Roca) publica a ctLo de YInstitut, la seva mateixa tasca docent Gay Saber,, al llarg de 1868, una traduc- li havien conquerit aquella reputació. No es ció íntegra de Lo Ciclop, d'Eurípides. Així tractava d'un gran prestigi, ni &una obra mateix, Entich Franco d6na un Edipo Rey invulnerable, perb sí d'una labor respecta- (Traduccid de Sdfocles) des de aLo Gay ble. Els estudiants arribaven a la seva clas- Saber>>,a partir del febrer de 1878 fins al se amb una expectació més aviat excepcio- juliol del mateix any!4 Aquest traductor, in- nal. I es pot dir que no en resultaven de- fraudats. L'ensenyament de l'idioma, almenys aquell temps que hi vaig estudiar, era efi. 11. AESCHYL, Prometeu encadenat, Barcelona, cac: els noms &alguns dels seus deixebles xL'Avenp (1898); AESCHYL,Els perses, Barcelo- ho acrediten prou: Bosch Gimpera (recor- na aLIAven~r(1898); Els perses. Tragddia d'Aes- dem de passada que va comencar essent hel- chyl. Traduccid de Arthur Masriera, fou publi- lenista), Nicolau d'O1wer.n Aquest darrer cada, a més, a acatalonian (1898), ps. 47-51, 71-74, ' 91-94 i 106-112. Per a mbs infomaci6 sobre aquest recorda, des del seu exili a Mexic, un <(£et autor, vegeu LI. MASFIERA, Artur Masriera (Bar- insblit a la universitat d'aquell temps),, aixb celona 1931). és, que uel renom de la catedra de Litera- 12. Un text. sense signar diu: *Sofocles, es- tura grega del doctor Segali va estendre's sent ja molt vell, encara escrigué tragedias. Com fora de la cleda universitiitian? I'afició al estudi li fes descuydar un xich 10s El doctor Segali és vist per Riba, d'altra quefers de sa casa, tou citat per sos fills a ju- banda, I'any 1916, com l'home ccque tan digna- dici, pera que, 10s jutges privessen a son pare, que era tingut per boig, del maneig dels negocis ment ministra I'her5ncia del mestratge en el de la lamilia. Se diu que llavoras 10 vell recita moviment humanístic de la nostra joventut,. davant 10s jutges la faula d'Edip Coloneu que També Lluís Nicolau d'OIwer recorda com portava dessobre y que acabava de compondre, a personatge destacat en aquest camp de didntloshi que's fixessen be en aquells versos I'hellenisme el Mestre Rubió i Lluch.
Load more

Recommended publications
  • L'hàbit De La Dificultat
    L’hàbit de la dificultat Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l’Agamèmnon d’Èsquil Raül Garrigasait Colomés Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement- NoComercial – SenseObraDerivada 3.0. Espanya de Creative Commons. Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento - NoComercial – SinObraDerivada 3.0. España de Creative Commons. This doctoral thesis is licensed under the Creative Commons Attribution-NonCommercial- NoDerivs 3.0. Spain License. L’hàbit de la dificultat Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l’Agamèmnon d’Èsquil Raül Garrigasait Colomés Tesi doctoral dirigida pel doctor Ernest Marcos Hierro i tutoritzada pel doctor Pau Gilabert Barberà en el marc del programa de doctorat «Cultures i llengües del món antic i la seva pervivència» Universitat de Barcelona Facultat de Filologia Departament de Filologia Grega 2013 Índex 1. Introducció 5 2. La imatge d’Èsquil i el llenguatge de l’Agamèmnon 15 3. L’Agamèmnon entre l’edició prínceps i Wilhelm von Humboldt 29 4. L’Agamèmnon de Wilhelm von Humboldt 4.1. Circumstàncies externes 43 4.2. La Grècia d’Alemanya i Wilhelm von Humboldt 49 4.3. La interpretació humboldtiana 89 4.4. Llengua, nació, traducció 118 4.5. Traduir el ritme 145 4.6. Panoràmica de la recepció 188 5. L’Agamèmnon de Carles Riba 5.1. Circumstàncies externes 211 5.2. La Catalunya grega i Carles Riba 218 5.3. La interpretació ribiana 261 5.4. Llengua, nació, traducció 286 5.5. Una «poesia abrupta» en prosa 313 5.6. La recepció 339 6. Conclusions 359 7. Apèndixs 7.1. Apèndix A.
    [Show full text]
  • The Existential Landscape. on the Geographical Value of the Work of Joan Maragall
    Boletín de la A.G.E. N.º 51 - 2009, págs. 401-404 THE EXISTENTIAL LANDSCAPE. ON THE GEOGRAPHICAL VALUE OF THE WORK OF JOAN MARAGALL Joan Tort i Donada Universitat de Barcelona ON THE IDEAS AND THE THOUGHT OF JOAN MARAGALL A key figure in the Catalan arts, Joan Maragall i Gorina, worked in many registers as poet, journalist, essayist and translator and displayed a prodigious intellect that incorporated successfully, and within the context of his age, the widely differing and complex geographical scales of Europe, Spain and Catalonia. Maragall, a member of the generation of Modernisme (albeit that his inclusion within the Catalan artistic movement has been qualified in a number of senses, see Terry, 2000; Marfany, 1976), worked predominantly in the creative production of poetry. A body of work in which the critics (Fuster, 1976) find significant reflections of Goethe, of Novalis and of Nietzsche –authors whom he translated, as he also translated Homer. Any present-day interpretation and appraisal of the hugely significant, complex intellectual figure of Joan Maragall necessarily requires a consideration of the context of the age in which he lived and worked (that is, the last four decades of the nineteenth century and the first of the twentieth). Maragall was, moreover, a multifaceted author of an immense curiosity and a very broad range of interests, which means that if we examine him solely in terms of the facet of his literary (and, specifically his poetic) output, we run the risk of oversimplifying our subject. Furthermore, his position as a Catalan intellectual who tackled, both directly and openly and in a manner that was firmly founded on dialogue, the age-old problem of the relationship of Catalonia with Spain makes him an author of great importance when dealing with this question –and not only, I believe, from a historical perspective.
    [Show full text]
  • Manel Ollé Universitat Pompeu Fabra
    #13 CHINESE VICINITY AND LITERARY EXOTISM Manel Ollé Universitat Pompeu Fabra Illustration || Hugo Guinea Translation || Xavier Ortells-Nicolau 167 Article || Upon Request | Published: 07/2015 License || Creative Commons Attribution Published -Non commercial-No Derivative Works 3.0 License. 452ºF Abstract || This article offers a critical view of the projection of Chinese poetry and Chinese references on Catalan literature from early 20th century to today. We consider the meaning and function of these sinical drifts, their presence in versions and indirect translations of Chinese poetry, or as poetic or narrative themes, and their influence as inspiration for philosophical or spiritual positions. Keywords || Chinese literature | Catalan literature | Indirect translation | Version | Exotism | Orientalism 168 There is no “Chinese Catalonia” as there was a “France chinoise” according to René Étiemble, but the imprint of Chinese shadows on a number of Catalan writers is significant enough to justify our attention beyond curiosity and erudite taxonomy. The sinophilia of Catalan contemporary literature can be understood as a symptom #13 (2015) 167-181. 452ºF. of the aspiration for universalism and modernity. There are Chinese influences in Catalan letters because there are Chinese influences in the most educated European nations, especially France and the Anglo-Saxon sphere. The classical works that have had an influence in the work of Catalan writers of the 20th century have usually belonged to a universal canon, and in a way they remedy some of and Literary Exotism - Manel Ollé Chinese Vicinity the limitations of the classicism of Catalan medieval authors. Translations by Carles Riba (Homer, Sophocles, Kavafis, Poe...), de Sagarra (Dante, Shakespeare...), versions of Tang poetry by Josep Carner, Marià Manent or Joan Ferraté, Espriu’s rewriting of Greek, Hebrew and Egyptian myths, Carner’s nabí..
    [Show full text]
  • Catalan Antigones: Between Religion and Politics1 Jordi Malé
    ! ! 9 % Catalan Antigones: Between Religion and Politics1 Jordi Malé ! ! ! ! ! ! Two aspects converged in the representations of tragedies in ancient Greece: on the one hand, insofar as they involved gods and transcendence, they had a religious dimension; on the other hand, insofar as they involved the city, the polis as a whole, they had a political character (Finley 99–106; Riu 131–51). Let us remember that the line between religion and politics, relatively clear today, was artificial in Athens in the fifth century BCE, since the religion of the Athenians was a political religion (Pòrtulas 30–32). Regardless of the religious origin of tragedy, linked to the Dionysiac rites (Bowra 76–79; Pòrtulas 43–47), for the Greek spectators attending the representation of a play was doubtlessly also attendance at a religious act. The final verses of Trachiniae—“ye who have lately seen a dread death, with sorrows manifold and strange: and in all this there is nought but Zeus” (Sophocles)—do seem a profession of faith. And in the course of tragedies, the presence of divine powers is constantly felt; sometimes they even appear on stage, although their actions are mainly only sensed, as if they are watching for the ineluctable fulfillment of the fatality that has been predetermined and which the oracles have often announced. This divine presence is one of the elements integrating Sophocles’ tragic conception (Malé, “Sòfocles” 173–75). However, in the adaptations of his plays through the years, this religious element, linked to the ancient mythic world of the Greeks, is considered under different perspectives.
    [Show full text]
  • Una Poètica Del Retorn
    MANUSCRIT ACCEPTAT MANUSCRIT ACCEPTAT Una poètica del retorn Jaume Pòrtulas Pòrtulas, J., HOMER. Odissea. Traducció de Carles Riba. Fundació Llibre Bernat Metge, 2019 DOI Disponible Data de publicació 2019 en línia Per citar aquest document: Pòrtulas, J., "Una poètica del retorn" a Pòrtulas, J., HOMER. Odissea. Traducció de Carles Riba. Fundació Bernat Metge, 2019, p. 9-18. Aquest arxiu PDF conté el manuscrit acceptat per a la seva publicació. 1 MANUSCRIT ACCEPTAT Jaume Pòrtulas UNA POÈTICA DEL RETORN Conta’m, Musa, aquell home de gran ardit, que tantíssim errà, després que de Troia el sagrat alcàsser va prendre; de molts pobles veié les ciutats, l’esperit va conèixer; molts de dolors el que és ell, pel gran mar patí en el seu ànim, fent per guanyà’ el seu alè i el retorn de la colla que duia; mes ni així els companys no salvà, tanmateix desitjant-ho, car tots ells es perderen per llurs mateixes follies, els insensats! que les vaques del Sol, el Fill de l’Altura, van menjar-se; i el déu va llevar-los el dia en què es torna. Parla’ns-en, filla de Zeus, des d’on vulguis, també a nosaltres. Odissea I 1-10 Versió de Carles Riba I Al començament d’un llarg poema (l’Odissea té uns dotze mil hexàmetres), un proemi força breu, de deu versos només. Al contrari del que passa en altres composicions de la Grècia arcaica, com per exemple les d’Hesíode, la Ilíada i l’Odissea s’obren amb proemis curts, que tenen en tots dos casos els mateixos objectius: (1) Anunciar l’argument de cada poema (la CÒLERA d’Aquil·les; i un HOME que ha viatjat molt i ha vist moltes coses); i (2) Remetre la responsabilitat de la narració que vindrà tot seguit a una instància transcendent: la Musa, la filla de Zeus; o, com diu la Ilíada d’una manera encara més simple, ‘la dea’.
    [Show full text]
  • Vegeu La Versió En
    Índex Editorial ................................................................................................................................................ 1 Que Homer entri a casa. El «Ritual andrònic» ..................................................................................... 2 per Lluís Ahicart Les traduccions al català del teatre d’Eurípides ................................................................................... 8 per Roger Aluja Carles Riba, traductor de Kavafis: De l'arxiu del poeta a les cartes retrobades ................................. 12 per Eusebi Ayensa «Totes les poesies són traduccions» Notes sobre les traduccions de Josep Palau i Fabre .................. 17 per Enric Balaguer Traduir Ngugi wa Thiong’o .................................................................................................................. 20 per Josefina Caball Les versions teatrals de Joan Oliver o res més lluny de «La porta falsa i còmoda de les traduccions» ....................................................................................................................................... 22 per Anton Carbonell Anostrar Petrarca ................................................................................................................................ 29 per Miquel Desclot De les diverses maneres de traduir Kavafis ....................................................................................... 32 per Joaquim Gestí Traduccions de clàssics en editorials catalanes ................................................................................
    [Show full text]
  • Dos Motius Grecs En La Poesia De Rainer Maria Rilke
    Faventia 1812, 1996 145-146 Dos motius grecs en la poesia de Rainer Maria Rilke Manuel Balasch Universitat Autbnoma de Barcelona Departament de Cihncies de 1'Antiguitat i de 1'Edat Mitjana. 08193 Bellatema (Barcelona). Spain Data de recepci6: 19/4/1996 Abstract The author has located two ideas in the poet Rainer Maria Rilke from his Duineser Elegien, which come up exactly with two other by Plato and one by the arcaic lyric poet Ibycus of Rhegium. The author has found an echo of the first theme in the Elegies de Bierville by the poet Carles Riba. Tot llegint el poeta austríac Rainer Maria Rilke, s'hi troba algun motiu grec, reflec- tit, si més no un d'eils, pel nostre Carles Riba, jo crec que per la lectura de Rike més que no pas per la de Plató, perqub no crec que Plató interessés massa al mestre Carles Riba. I sobre Rilke, jo mateix sóc incapa~de dir el possible component grec que hi ha en la seva producció, ni sóc el més indicat per escatir-ho; perb us expo- so senzillament el que he trobat. A la primera Elegia de Duino, s'hi troba un motiu estrictament platbnic: ... wie der Pfeil die Sehne besteht, um gesamrnelt im Absprung mehr zu sein als er selbst que jo molt recentment he tradu'itl ...tal com la fletxa resisteix la corda a fi de concentrar-se en el salt, ser més que ella mateixa I llegim a Plató, República 430e: (es tracta de la virtut de la tempran~a):Koobo~ xo6 ty, qv 8kyci),q awcpeoorjvq km~vxai ~~OVQVt~vwv xai kx~i3up~c3vkyxeate~a, &S cpaal x~eitzw8fi adtoij hkyovzeq 06%018 6vt~vat~oxov ..., que jo tradueixo: <<La tempranGa -vaig fer jo- és d'alguna manera un cert ordre, una continbncia de plaers i de passions, un ordre del que diuen que, no sé de quina manera, és superior a si mateix...>>.
    [Show full text]
  • Universidad Autónoma De Madrid Elegies De Bierville (1943) De Carles Riba (1893-1959): Una Interpretación Simbólico- Mística
    UNIVERSIDAD AUTÓNOMA DE MADRID Departamento de Filología Española Facultad de Filosofía y Letras ELEGIES DE BIERVILLE (1943) DE CARLES RIBA (1893-1959): UNA INTERPRETACIÓN SIMBÓLICO- MÍSTICA MARTA LÓPEZ VILAR Tesis doctoral dirigida por el Dr. Francisco Caudet Roca Junio, 2012 ELEGIES DE BIERVILLE (1943) DE CARLES RIBA (1893- 1959): UNA INTERPRETACIÓN SIMBÓLICO-MÍSTICA Imagen: Postal del Parque de Bierville, 1939 2 -nit amb joia dels ulls, nit més enllà de la nit! Carles Riba 3 ÍNDICE AGRADECIMIENTOS .......................................................................... 7 INTRODUCCIÓN ............................................................................... 10 1. Orígenes de la investigación ....................................................... 10 2. El contenido de las Elegies de Bierville ....................................... 15 3. Motivaciones ............................................................................. 27 ELEGÍA I .......................................................................................... 32 I. El camino como huella. La Palabra contraída ........................... 34 II. La escritura a-tópica del agua: el nombre sumergido ................ 61 III. El dios engañado, renacido en la naturaleza. Dionisos crucificado .................................................................................... 67 ELEGÍA II ......................................................................................... 76 I. La Grecia velada. Un orfismo de la persona .............................. 78 II. Tiempo
    [Show full text]
  • Life-Writing Journal of Catalan Intellectual History, Volume I, Issue 2, 2011 | Print ISSN 2014-1572 / Online ISSN 2014-1564 DOI 10.2436/20.3001.02.13 | Pp
    life-writing Journal of Catalan IntelleCtual HIstory, Volume I, Issue 2, 2011 | Print ISSN 2014-1572 / online ISSN 2014-1564 DoI 10.2436/20.3001.02.13 | Pp. 179-195 http://revistes.iec.cat/index.php/JoCIH Joan Crexells (1896-1926). Details for a biography Melcior Font (1905-1959) Joan Crexells was one of the most remarkable Catalan intellectuals of the 1920s. But he died at the age of thirty, while still in full and multi-faceted activity. Ini- tially he envisaged a possibility of dedicating himself to philosophy in the insti- tutions and in the magazines regularly created by Eugeni d’Ors. But in 1920 he distanced himself from that world and moved to Berlin as a correspondent for La Publicidad. He was a brilliant journalist. Two years later, he won a competitive examination for civil servants specialising in economics held by the Barcelona City Council. He travelled to Germany and England to increase his knowledge in this field. During the Primo de Rivera dictatorship he was stripped of his office, but then Francesc Cambó found him a position as consultant of Foment del Treball Nacional. While never abandoning journalism altogether, he gradu- ally came to specialise in economic analysis. Nor did he abandon philosophy, and he was chosen by Joan Estelrich, the director of the Bernat Metge Founda- tion, to commence the translation of Plato’s Dialogues. He died in 1926, before the third volume could be published. Josep Pla, in the biographical profile of Homenots dedicated to him, said that Crexells, had he lived longer, would have come to be a very valuable high-level civil servant.
    [Show full text]
  • 1.3 the Literary and Civil Commitment of Carles Riba
    Journal of Catalan Intellectual History (JOCIH) Online ISSN 2014-1564 DOI: 10.1515/jocih-2016-0003 https://www.degruyter.com/view/j/jocih Received 26/12/2016 / Accepted 05/03/2017 “Remaining for the moment without an audience”: The Literary and Civil Commitment of Carles Riba Jordi Malé* (Universitat de Lleida) [email protected] orcid.org/0000-0003-1097-0708 Abstract. Carles Riba (1893–1959) wrote several articles in which he showed his commitment to literature and reflected on the role of literature in society, as “Socrates in front of the judges” (1926), “Politicians and Intellectuals” (1927), “Literature and Rescuing Groups” (1938) and the presentations of the Revista de Catalunya (1939 and 1955). Many of these texts were written in turbulent political contexts: the dictatorship of Primo de Rivera (1923–1929), the Spanish Civil War (1936–1939) and the post-war period under Franco (1939–1959). The aim of this paper is to study these articles and analyse Riba’s view of writers and intellectuals. Keywords: commitment, intellectual, literature, criticism, Carles Riba 1 Introduction: juvenile impulses “I started [writing]”, recalled Carles Riba in 1953, already 60 years old, “for external motives: for it was in fashion among my teenage fellows, for some of my first essays had gained some success, for I wanted to say certain things in a certain way I deemed more efficient, etc” (Riba, 1986: 254)1. The first known poems by Riba date, indeed, from his adolescence, from when the writer was 15 years old: mainly love, or rather infatuation, poems as well as circumstance poems, like the ones that other teenagers wrote and have always written both to delight their litterateur colleagues and to captivate a girl (Malé, 2010: 15–18).
    [Show full text]
  • Sound Patterns and Meaning in Catalan Poetry a Literature Review on Cognitive Poetics and Sound Symbolism Accompanied by a Preliminary Study Clymer 2
    ( ( Sound Patterns and Meaning in Catalan Poetry A Literature Review on Cognitive Poetics and Sound Symbolism Accompanied by a Preliminary Study Clymer 2 For native English speakers, front vowels are associated with the concepts of smallness or brightness; think of 'ping'. On the other hand, back vowels are associated with large size and darkness; think of 'bong'. These associations appear to be shared by native Spanish speakers (Becker & Fisher, 1988). Other examples of documented sound-meaning associations in English include the menacing or hard nature of the Irl sound and the calming or hushing quality oflsi and If! (Tsur, 1992). Poetry, at once condensed and emotionally evocative, provides an interesting context in which to study the associations between sound and meaning, especially as the goal of a poet is often to elicit specific emotional responses in the reader. This study will focus on Catalan, whose poetry and language have been less studied than other Romance languages due to hundreds ofyears ofpolitical domination and, more recently, the anti-Catalan language policies in Francoist Spain that effectively illegalized public use of the language. Despite these policies, many poets continued to write during the post-Civil War period. This study will focus on three of these authors: Carlos Riba, J V Foix, and Pere Quart. These poets were selected because their poetry careers extended from before the Civil War into the immediate postwar period, when all three of them changed their styles dramatically to reflect and write about the defeat and subjugation of Cata1unya (Rosenthal, 1991). Because the postwar poems have a different emotional character, I hypothesized that they would also exhibit different sound pattems.
    [Show full text]
  • Nausica, Entre Sòfocles I Maragall: Els Camins Per Al Tràgic
    Haidé, núm. 7, 2018, p. 11-28 SERGI GRAU Universitat de Barcelona. ICAC [email protected] ROSER HOMAR Universitat de Barcelona. ICAC [email protected] Nausica, entre Sòfocles i Maragall: els camins per al tràgic Resum: La tragicitat de la Nausica de Maragall, és a dir, quines són exactament les característiques que en fan una tragèdia, és encara un tema debatut pels estudiosos. Afegim aquí, doncs, elements d’anàlisi nous a partir d’allò que els erudits grecs antics conside- raven essencial per al caràcter tràgic d’una obra i dels seus personatges, i a partir, també, de la comparació ni més ni menys que amb Sòfocles, autor d’una tragèdia poc coneguda i mal conservada intitulada Nausica. La intenció d’aquesta mena d’anàlisi no és pas de trobar fonts textuals directes, sinó de manifestar algunes de les tries del material homèric que feu Maragall per construir el seu drama, quan era possible fer-ne d’altres, sobretot per destacar-ne l’originalitat respecte alguns autors contemporanis que tracten el mateix tema. Paraules clau: Joan Maragall — Nausica — Sòfocles — tradició clàssica Abstract: The tragicalness of Nausica by Maragall, that is to say, what are the characteristics that make it a tragedy, is still a subject debated by scholars. We add here, then, new analysis elements from what ancient Greek scholars considered essential to the tragic nature of a work and its characters, and also based on the comparison neither more nor less than with Sophocles himself, author of a little known and poorly preserved tragedy entitled Nausica. The intention of this type of analysis is not to find direct textual sources, but to express some of the choices of the homeric material that Maragall made to build his drama, when it was possible to make other choices, especially in order to highlight its originality with respect to some contemporary authors who deal with the same subject.
    [Show full text]