des si aquests són generats directament a L'única opció possible és, doncs, la se- la base. Només cal esmentar la correferkn- gona. D'acord amb ella els fragments cor- cia, els completivitzadors i la resta dels fe- responen en 1'EP a indicadors sintagmhtics nbmens sinthctics que estan lligats al text oracionals i llur interpretació exigeix, con- precedent i que no admeten, per tant, una segiientment, la reconstrucció en cada cas explicació que en resti ai'ílada. Afegim-hi que d'una oració <(sencera)>que inclou el frag- altres tipus de fragments romandrien també ment com una part d'ella mateixa. (Com ex- inexplicats, perque, {quina mena de regles de plicarem, Uavors, el pas d'una estructura ora- la base donarien compte, per exemple, de cional subjacent a una forma superficial i seqiiencies com les de (42)? fragmentiria? Les dues solucions que analit. zarem en un prbxim estudi -la cctransfor- (42) (a) Per Nadal, cada ovella al seu macionals i la <(interpretativa*- estan lli- corral. gades a sengles corrents tebrics, forca di- ferents entre ells, que han nascut després (b) Zapatero, a tus zapatos. d'hyects. (c) Apr& moi, le délage. M. LLU~SAHERNANZ
Sbfocles i Euripides tradui'ts per Carles Riba, per Jaume Medina.
Encara que amb retard, podem contemplar influencia del pensament nietzschei, que en- avui culminat el procés de publicació de l'o- trava a casa nostra, a través de Maragall i de bra completa de SMocles i d'Eurípidesl tra- Pompeu Gener.' Encara, d'una altra banda, dui'da per Carles Riba, el qual s'havia pro- cal tenir present que la consideració del món posat d'incorporar les obres dels tragics grecs clhssic per part dels parnassians influf en a la literatura catalana des dels anys tren- autors com Jeroni Zanné i Miquel Costa i ta' i no les va poder veure al carrer sinó Llobera (recordem, d'aquest, La deixa del geni parcialment. Queda així acomplerta una de grec), que, al seu torn, deixaven el camp obert les parts més suculentes del programa cul- a un nou assentament dels clhssics a casa nos- tural que Catalunya s'havia imposat d'una tra. Finalment, durant el canvi de segle, s'es- manera decidida des de principis d'aquest devé una reafirmació del teatre, fet que col- segle; era, perb, una tasca ingent que potser no laborari a l'expansió de l'obra dels trhgics hauria arribat ni a mig camf si no hagues grecs. existit un adob que en procurés la germi- Per un costat, doncs, existeix des de mit- nació al punt doll de l'esforc. La persona- jan segle passat una tradició d'hellenistes a litat de Riba, doncs, com a incorporador dels Barcelona: la inicia Antoni Bergnes de les trigics grecs a la nostra literatura respon Cases (que, segons Rubió i Lluch, és
Notes bor de Balari 6s recordada pel seu successor versions d'autors tthgics grecs que s'anaren a 1'Academia de Bones Lletres i també a produint &en$ de la meitat del segle pas- la Universitat, Lluís Segala i Estalella Cal sat. Deixo de banda, Centrada, les que as- que ens deturem un moment en la persona senyala Carles Miralles al prbleg de l'edi. de Segala, perque és aquest el qui, deixeble ció que comento i que foren dutes al cata. de Balari, actuar&, si més no, d'eniiac amb la per Josep Franquesa i Gomis, traductor les generacions de l'esplet catala del nou- de SMocles, i d'Artur Masriera i Colomer, cents, epoca en que exercí el seu professo- traductor d'Dsquil!l Pot ser que no signifi- rat. Ferran Soldevila, en una nota necrolb- qui ben bé res el fet que el nom de Sbfo- gica, resumeix en poques paraules l'actuació cles sigui esmentat ja l'any 1873 al < Els Marges, 13. 1978. signe desconegut per a mi, igualment com el meu criteri: "Si la llegenda d'Edip Rei és ctl'erudit Doctor en filosofia y lletras, En forta per i'implacable de la fatalitat que Manel Morros)>, té tradu'ida i publicada, tan- acusa damunt del poble que la viu, abans mateix, una altra obra: Ifigenia a Taurida que tot em cal la presencia d'un poble per (T~ajedia d'Eurípides), també a ctLo Gay a fer-hi davallar al damunt la fatal llegen- Sabem, entre l'abrii i el novembre de 1880. da, i aquell, i no cap altre, constituira l'e- Totes dues ho són en prosa i la versió és lement bhsic de la meva interpretació al volt íntegra. de la qual es mouran tots els personatges A finals de segle, perb, es produeix un que s'hi encalcen."n17 fenomen important: la revitalització de l'es- Perb aquí topa amb el primer problema: cena catalana. Adrih Gual l5 es disposa a no n'existeix cap versió catalana adequada. representar la Ifigenia de Goethe, segons la I cal: < 104 Notes Les activitats incorporadores de tragedia El mateix Adrii Gual? tot donant-nos els clissica grega al Teatre fntim van conti- noms d'uns personatges que s'ajuntaren a nuar. Així, el 30 de desembre de 1903, van la colla de l'fntim proporciona el del que po- fer I'estrena del Prometeu encadenat, &Es- tenciari I'humanisme d'aquest segle: quil, seguint la versió d'Artur Masriera.* <(He dit que la colla de l'fntim va veu- Les intencions d'A. Gual són més que clares: re's considerablement augmentada en aquests <(Petque ni un sol moment no quedés des- moments: estudiants de facultat, artistes, bu- mentida la meva fe posada en els fonaments rbcrates i fins i tot obrers. D'aquells mo- de la tragedia hellenica, comengada a evi- ments prové la incorporació als nostres ren- denciar en la representació d'Edip Rei i em- gles de molts joves que en el transcurs del parant-me en la traducció de Prometeu en- temps havien d'assolir un nom en concor- cademt, d'esquil, deguda a Artur Masriera, danga amb el seu es for^: Eugeni, dit d'Ors, seguia la trajectbria, per mi imposada, d'em. que ja clarejava &humanista, per endavant plenar buits dolorosissims i facilitar sivies l'enfilall de les seves Gloses; Carles Capde- orientacions així que se'n sentissin neces- vila (...); en Bagaria (...); en Jaume Pahis- sitats.)>" sa (...); Joan Cunill (...) Ramor Tor (...) No tot queda aquí, perb; per més que tot Josep Grau i Bonet (...)n aixb ja sigui suficient per fer esperar un es. Eugeni d'Ors, efectivament, l'idebleg d'un clat entre els intellectuals. Adrii Gual con- moviment que ell mateix batejari de Nou- tinua, en anys posteriors, tornant a portar centisme, és la persona que marca el pri- Edip Rei i estrenant Alkestis (en versió de mer moment d'esplendor. D'Ors assenyala S. Vilaregut)? continuant les conferkncies:' molt justament que la cultura (la literatura, i, finalment, intentant, eil mateix, de formu. en sentit més estricte) catalana s'havia de- lar una histbria del teatre.26 candit just al moment en que les altres li- teratures europees passaven per l'spoca d'es- plendor de l'humanisme i que era a partir (Barcelona, Biblioteca Popular de nLIAvenp, d'aqui que calia reconstruir el fet cultural 1905), p. 7, que I'estudi .de Sofocles i Ate- al nostre país. nes va formar la conferencia llegida en el Tea- tre Novetats amb motiu de la representaci6 de 1'Edip rei en catall per la companyia de Tea- tre Intim., En aquesta obra, hi són estudiats, iniciar un aparent repbs, mis ben dit, un re- en quatre capítols, Esquil, Sbfocles, Euripides i pbs en relaci6 amb els meus contactes amb el Aristbfanes, estudis que ja havien estat publi- públic, que per molts va ser interpretat com la cats anteriorment: L'antich teatre grech, UJO- fi definitiva dels meus obstinats propbits. Perb ventutn III (1902), ps 493-495 [Schilos]; ps. 508- s'erraven de mig a mig, perqub vaig esmergar 510 [Sófocles]; ps. 528-530 [Euripides]; ps. 541-543 bona part del 1911 i del 1912 a concebre, prepa- [Aristófanes]. Pompeu GENER ens porta a l'orl- rar i fer possible de realització un nou intent, gen nietzschel del classicisme contemporani. Per que feia molt temps que m'anava per dintre. / a aquest tema, vegeu Gonzalo SOBETANO,Nietzsche Era aquest cicle de conferbncies que amb el tí- en España (Madrid 1967). ps. 40 i ss. Tamb6 en tol d'E1 Geni de la Comddia, vaig compondre aquests moments surt un estudi de Jeroni ZAN~,amb aportació d'exemples escenics per a ésser Edip rey, aJoventut. IV (1903). ps. 160-163, que realitzades en sessions públiques),. Les represen- correspon a un comentari a la rx sessi6 del tacions tamb6 anarer: prosseguint. Com a de- Teatre fntim. Una funció semblant tenien els tall marginal, indicar6 que per alll als anys estudis de L1. NICOLI~I:D'OLWER, Cardcter del tea- vint Riba traduí 1'Aululdria per al grup d'Adria tre aristofdnic, inclbs dins el seu llibre Comen- Gual, el qual (op. cit., p. 307) diu: &'amic taris (Barcelona 1920). ps. 23-39, que porta una Carles Riba, atentissim als meus desigs, valor nota (p. 23): .Aquest assaig fou llegit a la Sala nou que venia a sumar-se a aquella reviscolada Mozart, la vetlla del 19 de febrer de 1916, amb de la meva fundació, va acceptar la proposició motiu d'anar-s'hi a representar el Plutos d'A- que li Feia i la realitzava com cap altre no hau- ristbfanes, tradu'it al catal& pel Dr. Lluis Se- ria sabut fer- ho.^ Fou estrenada el 25 d'abril de gall., i I'assaig El poeta ser), inclbs al llibre 1924. I publicada a .La Revistan (gener-juny 1927). de J. FARRANI MAYOPAL,La renovacid del teatre ps. 36-52, amb una cota que crec interessant de (Barcelona 1917). ps. 24-35. transcriure pensant en els diferents interessos 22. A. GUAL,op. rit., p. 154. Suposo que tam- que li suscitaven aquesta traducci6 i la de les b6 6s una ressenya d'aquesta sessi6 l'article obres dels trlgics: aquesta traducció de 1'Au- d'Emili TINTORER,Prometeu encadenat, doven- luldria de Plaute fou feta a prec d'Adril Gual i tutr (14-I-1904), ps. 32-33, que comenta la ver- representada pels alumnes de l'Escola Catalana sió d'Artur Masriera. d'Art Dramatic el '5 d'abril de 1924, a la Sala 23. A. GUAL, op. cit., p. 157. Myria. El traductor, doncs, tingu6 present no 24. A. GUAL, op. cit., p. 193. Corresponen un públic de lectors, sinó d'espectadors: és a aquestes representacions a la temporada 1905- dir, que m6s que traduir, adaptl. Com és sa- 1906. but, l'obra de Plaute no ha arribat sencera fins 25. En la temporada que va del 15 d'octubre a nosaltres; gairebe tot l'acte v ha estat refet, de 1908 al 12 de marc de 1909, n'hi ha una de doncs, valent-se sobretot del complement de Ramon VINYAS,De la trag&dia, segons indica l'humanista Urceus Codre i d'elements de L'avar, A. GUAL,OP. cit., p. 225. de Mo1ibre.a 26. Diu, a la p. 256 de l'obra esmentada: nvaig 27. A. GUAL,op. cit., p. 144. Els Marges, 13. 1978. Per a Catalunya, doncs, reconstruir un pas- que els ressons no repetissin la música ver. sat literari inexistent significava viure, in- bal de l'estrofa sifico-adbnica? [...I XP- corporar amb plenitud, descobrir allb que nius mai no ha parlat, mai no parla d'aixb les altres cultures europees ja havien valo- del Classicisme, sinó com de concreció artis- tat quatre segles abans. I és aixb el que as- tica d'una cosa més vasta i fonamental, que senyala Eugeni &Ors. A propbsit, per exem- és 1'Humanisme. I si s'entusiasma amb la ple, de l'estrena d'una obra de teatre (Em- Renaixenca i elogia el mateu segle ~III, porium, de saba grega en terres catalanes) no és sols pel que la literatura d'aquest cle Marquina, aprofita per reblar el clau de temps deu a Horaci, sinó pel que el seu viu. la qüestió del moment: Empúries, Empo re deu a Rabelais i la seva ciencia a Gali- uium, ens agermana amb els altres pobles leu i a Pico deila Mirandola. del Mediterrani: apare Mediterrani, mar nos- bl'entrada de l'art en Era Clissica suposa tse! Si ara tota la vostra inima se'ns anés un mediterranisme essencial del viure. Tot a revelar en música! ... Quin moment! -No Cl~ssicismeque no sigui animat per un Hzc- m'atreveixo a esperar-10 de I'obra d'ara. manisme és una closca sense fruit. I tot Hu- -Perque els frívols parlen lleugerament, sar. manisme suposa dues coses: ple viure ma- cisticament, d'aixb de descobrir el Mediter- terial i ple viure intellectiu; o, ben concre- rani; perb jo us dic que 6s cosa ben alta i tament: Riquesa i Curiositat. I no te dret ben difícil. Ja no pot ser, per a la nostra na- un poble a fer literatura horaciana, si no fa tura, romanitzada definitivament, més que horaciana la seva existencia, procurant que corona de llargs esfor~os.Segles de dolor li mil naus duguin a sos ports els productes calgueren a l'Europa medieval per arribar $Orient. I no té dret una literatura a om- aquí. I de vegades penso que tot el sentit plir-se d'estrofes shfico-adbniques si abans ideal d'una gesta redemptora de Catalunya no l'han incorporada Q la humanitat molta podria reduir-se avui a descobrir el Mediter- de filologia llatina i grega, molta d'histbria, rani. Descobrir el que hi ha de mediterrani molta d'arqueologia, molta de filosofia, mol- en nosaltres, i afirmar-ho de cara al món, t~ de fisiologia i tot, i, per dir-ho en qua- i expandir-ho, en obra imperial, entre els tre parazrles, clarament UNA INTENSA FEBRE homes.)>28 D'ESPERIT CIENTÍFIC.)," Naturalment que l'esperit de la mediter- Carles Riba, de fet, ser& el qui, no gai- ranitat t6 realització. per a Eugeni d'Ors, en res anys més tard (tinguem en compte que un elevat ideal: I'Humanisme, el moviment el seu camí com a humanista comenga i'any d'impregnaci6 cultural que les cultures euro- 1911, en que publica Les Bucblzques de Vir- pees de quatre segles enrera fonamentaren gili) recolliri i eixamplar& tota aquesta tra- en les literatures clissiques. ctI nosaltres, dici6. I hi collaborar&, en una gran part, cat alans ( .. . ), ens hi conformarem? {Renun- des d'una institució dedicada a popularitzar ciarem, amb resignació covarda, a la nostra els clissics grecs i llatins entre nosaltres: la part al botí de l'Humanisme?a Ara bé: Fundació Bernat Metge, que significativa- que és l'Humanisme? Tampoc D'Ors no dei- ment porta el nom del més illustre dels hu- xa escapar I'ocasió de formular-ne el pro- manistes catalans. I aquest treball, tal com gama adient: ctL'Humanisme vol dir, la ell mateix confessa, té les arrels en els pro- Ciencia sentida com a Passi6, i la Passió ele- jectes de Xknius. Efectivament, l'any 1922, vada a Ciencia. Esser humanista vol dir sen- Carles Riba, en una carta adregada a López- tir l'íntim parentiu entre Passió i CiPncia. Picó des de Berlín, bo i declarant la seva fi- I d'aiub viure'n.,," liació orsiana, diu: < 106 Notes centista, U al cap de tres anys d'haver-se ini- tura. Comencar6 per deseixir-me de traduir ciat en la traducció dels clhssics antics, era; grecs.), No gaites dies després se li toma de bon primer, un llatinista." Ara, ¿per que a adrecar en uns termes semblants: ccA pe- Riba, que havia comencat com a llatinista, nes escric; la traducció de SbfocIes se m'en- ha esdevingut el nostre més gran hellenista? duu totes les energies; tinc ja llesta I'An- Sens dubte, a comenCaments de segle exis- tígona; perb no és aixb. M'he engegat tam- tia una inclinació a apropar-se al món bé, altra vegada de vers; he comengat el Se- grec. Unes reflexions de J. Farran i Mayo- gon llibre d'estances; perb tampoc no és aixb. ral3' ens ho asseguren: ccEl classicisme vi- I el que hauria de ser no se'm dóna enca- vent que Nletzsche ens signava, on ne cer- ra.u4' Aquesta crisi respecte de la traducció carem les fonts sinó a Grecia saltant per da- dels autors grecs es correspon, en el camp munt de Roma? Insistim: hi ha una dife- de la creació pdtica, amb el {(carreró sense rencia essencial entre l'escriptor nodrit de sortida, amb qu& es troba Riba en aquests lletres llatines i el regalat de les lletres gre- moments?' Perb, malgrat que, com diu, no gaes. I no obstant, al llatí se va generalment sigui aixb, Riba continua amb els grecs. Tan- en cerca de perfeccions IiterAries.), La con- mateix, no gaires dies després, torna a adre- clusi6, doncs, 6s així de senzilla: <(Elegant, car-se a López-Picó per parlar-li d'un premi, suprem artifici, delícies d'alta literatura tro- i li diu: <(He llegit el cartell de I'Empordh. barem en els liatins. Anem-hi, coneguem- Opto, naturalment, al premi de traducció. los, aprenem-hi. Mes correm a la font viva En Gassol té un fragment de I'Electra: El de beutat i llibertat, hehica. S'enlIuerna plany d'EZectra. Demaneu-10, si no l'ha en- qui surt dels llatins a la plena resplendor viat enlloc més; si no, us copiar6 alguna es- dels grecs., I acaba aquestes reflexions (pu- cena bella de l'dntigona o bé de la mateixa blicades l'any 1917, és a dir, dos anys abans Electra, i us la faré venir abans de fi del que sortís l'odissea) amb unes paraules que mes. I us prego que feu enviar un dels dos fan pensar en el X&nius de la glosa a l'es- trossos clissics que de mi té en Gassol, a trofa sifica: ccque sigui, doncs, en nosaltres Olot.), Superada ja aquesta primera crisi i el class~cismeuna actitud i no una sirie de acabada la versió de l'dntigona i de l'Elec- gestos,. fra, de Sbfodes, aquestes dues versions van Tot, doncs, era propici per encaminar-se veure la llum l'any 1920: Al cap de dos cap als grecs. Ara, al cap de tres anys #ha. anys, i quan ja havia publicat algunes ver- ver-se iniciat en la traducció dels autors an- sions més a ?Editorial Catalana comenta a tics, I'humanista més sincer, sens dubte, Mpez-Picó: <(La meva Bavhria i jo us salu- que Catalunya ha posseit durant aquest se- dem amb una corona de llorer; la meva, ai!, gle? presenta una crisi en el seu camí em- marcida com la d'un home que després de prb de traductor, crisi que coneixem per publicar a 1'Editorial Catalana sis volums de la correspondl.ncia que mantingué amb L& traduccions clhssiques (i dos mes, encara d'i- pez-Pic6.1' L'any 1920 (quan ja havia tra- &dits) quan a "La Veu de Catalunya" es du'it i publicat I'Odi~sea)'~manifesta a aquest parla d'una empresa de traduccions clhssi. que vol aplegar* dels grecs: ccsbfocles em ques, se'l pot deixar modestament en l'etch- dóna una absurda feinada. Estic rumiant la tera,:' ara ja amb un manifest orgd de maneta més elegant de deixar de fer litera- 39. Epistolari, p. 66. La carta porta data 33. aEl Noucentista. I: 1 (1914). p. 2. de Florbncia, 17 de juny de 1920. 34. Deixant de banda la versi6 de les Bucb- 40. Epistolari, p. 70. Datada a Florencia, el liqtces i de 1'8gloga amb qu8 guanya els Jocs 7 de juliol de 1920. Florals de Girona el mateix any 1911, és premiat, 41. Ha estat assenyalada per Gabriel FERRA- I'any 1912, als Jocs Elorals de Barcelona (ps. TER al prbleg a Carles RIBA,Versions de Holder- 105-106) per una traducci6 d'un fragment de lin (Barcelona 1971). ps. 8 i SS., i per Joaquim les Gedrgiques de Virgili (I, 1-43), també segons Mous, Notes sobre la prehistdria pof?rica de el ritme de l'hexhmetre. Aixb em fa pensar que Carles Riba, .Els Marges*, núm. 1 (maig de 1974), Riba, després d'haser tradu'it les Bucbliques, PS. 22-23. anava a traduir tota l'obra de Virgili. Perb no 42. La carta, amb data de Siena, 13 d'agost prossegui en l'intent. Encara, perb, traduí una de 1920, figura a l'Epistolari, ps. 73-74: la refe- altra obra llatina: la vida de Temistocles, de r8ncia de les versions és Sb~ocm,Antigona, Elec- Corneli NEWS, per a la ~Bibliotheca Scriptorum rra (Barcelona 1920). Graecorum et Rom~norumcum Ibericis versio- 43. Epistolari, p. 112. Datada a Munic, el nibusn. 3 d'abril de 1922. Crec interessant de reproduir 35. J. FARRANI MAYORAL,La renovacid del la nota que Osvald CARDONAposa a aquesta car- teatre (Barcelona 1917). ps. 124 i SS. ta: ' Els Marges, 13. 1978. traductor. Ell, en efecte, ser2 un dels prim alguns aspectes rítmics que em semblen poc clpals personatges de la Fundació un cop reeixits en les presents versions. Ja el ma- aquesta haura comencat la tasca d'incorpo- teix Riba, en la traducció de dues tragedies ració dels clLsics. La Fundació complí un de Sbfocles que publici l'any 1920:& s'ado- servei bltsic a la cultura catalana. Així, en ni que un text clissic en vers cal que si- unes declaracions a Modest Sabaté, que fo- gui passat al catalh també en vers. No ho ren publicades a ctL'Instant, el 25 de gener declari en cap prbleg, perb ho practica. I de 1934, Riba podia dir que era conscient exposa en una nota: <(Per al diileg corrent, del tot ctd'influir la nostra llengua per mit- era usat el metre iimbic, el qual hem imitat ja dels valors de la cultura clissica, Es a en aquestes versions nostres. Per a les parts dir, fer db que als altres pobles va ésser cantades, essent la varietat de ritmes de pro- fet al Renaixement)>.# digiosa, i de difícil, si no impossible, adap- Pel que fa referencia a les traduccions de tació, hem creat ritmes que recordessin, bal Riba, ja E. Valentí i Fiol" va fer constar dament de molt líuny, I'amplitud i la lliber. amb quina fidelitat les oferia. Ara, hi ha un tat dels logakdics grecs, intermedis entre e1 fet bisic a tenir en compte en el cas d'a- vers i la De fet, aquest és el cri- questes dues versions: el rigor. En efecte teri que adopti a partir de llavors en totes en db que es refereix a la total harmonia les traduccions en vers que va fer dels tri. de l'obra acabada, hem d'assenyalar, d'an. gics grecs. Referint-nos, perb, ara, només al tuvi. aue tal com posse'im avui les versions trímetre iimbic (que és el més usual en les de Sbfocles i d'Eurípides, la realització d'a. tragedies), la imitació rítmica d'aquest vers questes pertany a dos estadis diferents. Sb- grec donava com a resultat en catal& versos focles es comenci d'editar quan tocava, és com és ara: <(Sapstu quin és dels mals azie a dir, al mateix moment en que Riba doni desfermava Edip, / que en vida nostra Zeus la traducció per llesta (la prova n'és un pri. no hi doni compliment?)>s0Es a dir, cada mer volum amb les tragkdies Edip Rei, Edip vers de dotze síllabes, comenGat per una síl- a Colonos, Anttgona, que havien d'anar se- laba $tona i acabant per tbnica, amb els ac- guides d'un altre volum amb les quatre res. cents (tots: els primaris i els secundaris) dis- tants, que per les raons que sigui no s'edi- tribu'its síllaba sí i síllaba no. Aquest crite- taren, perb que ja eren a punt, Notes gedies que comentem respon a una llarga una composició bucblica, de tall virgilii, que tradició que podem anomenar gairebé en ex- heus aquí: clusiva ribiana. Perque (llevat del cas de les sub tegmine fagi Horacianes, de Costa i Llobera), és Riba qui +--Oh, valtres! ont aneu sots la púrpura s'empren d'una manera més decidida i se- efusa i sonora de l'aigua i els peixos? riosa la renovació de la mktrica catalana, a D-Naltres restem ont arn aril lis^.^' partir de la imitació dels models clhsics (Els dialectalismes ctnaltres)> i ctvaltres)>, L'any 1911 ofereix una versió de les Bucb- són presents, en més d'una ocasió, en la tra- liques de Virgili, tot imitant el ritme de ducció de les Bucbliques per Riba). Ara, el I'hexhetre, perb també dóna al públic una nou concepte de la versificació havia anat obra de creació en aquest vers (que, prbpia- prenent cos, no solament en Riba (vegeu, per ment, més que no pas vers hauria d'ésser exemple, que diu Lluís Nicolau d'Olwer al anomenat ritme): una Egloga que li és pre- seu article M~sicalitat,~l'any 1916), perb és miada als Jocs Florals de Girona. A propb- Riba el qui fa l'experiencia més aprofundida sit d'aquesta composició, <(ladeliciosa Egloga en el ritme catalh, apropant-se més a l'es- de Carlos Riba Bracons)>,Manuel de Mon- sencia rítmica de la nostra llengua. Així, a toliu fa un article a <(La Vanguardia*:' on propbsit de la versió <(en heximetres, que diu: <(Unaafirmación más rotunda y al mis- Ambrosi Carrion féu d'Hero i Leandre, Ri- mo tiempo mis científicamente fundamen- ba comenta: <(No hi ha per nosaltres cap al- tuda de helenismo y latinismo, bebida direc- tra solució que l'heximetre birbar; ara, tamente de sus mismas fuentes, es 10 que ca- aquest mateix pot i deu sotmetre's a un rit- racteriza a esta nueva generación represent@ me més cenyit, és a dir, mesurar aqueixos da por el poeta Riba.), I continua: <(Enla- metres segons mesura que pels nostres mit. zándose con 10s memorables ensayos del gran jans doni una música parallela a la dels au- vate mallorquin Costa y Llobera, viene a ser tentics; altrament, no tan sols és defigurada uno de 10s primeros intentos serios y ci- -birbars que som!- la música legítima, si- mentados de liberación de nuestra métrica.s nó la mateixa música estrafeta.," I, doncs, Per acabar: <(Se han calzficado, a la ltjera els resultats que s'abtindran en catali, con- en nuestro concepto, de vanos y hasta de sistiran a ser, purament, una imitació d'a. modernistas 10s esfuerzos de Riba en este quells versos originals, segons la manera de sentido. Pero no se olvide, que tales esfuer- procedir del nostre ritme. En principi, a un zos responden a una necesidad orgánica de lector catali li sembla que és molt senzill nuestra lengua, esclavizada hasta hoy a todas d'apreciar ja d'entrada el sentit musical dels las métricas extranjeros (provenzal, castella- versos genuinament catalans, i en canvi U na, italiana y francesa) y que espera su li- pot semblar que I'operació és molt més com- beración del conceFto puramente ritmico de plicada a l'hora de llegir els que es fona- la lengua (...) Los ensayos de métrica rit- menten en la imitació dels ritmes antics. De mica del secor Riba, si no pueden calificar- fet, la dificultat no és tal dificultat (o sí se de definitivos, pueden calificcarse de feli. que ho és, per6 també, llavors, existeix en ces y bien orientados, y en sus composicio- el cas dels versos genu'inament catalans), per. nes de gusto clásico manan como de una qui: si el ritme té un carhcter ccmvencional? fuente magna verdaderos versos de oro que aquest tant ho és en el cas dels versos ca- revelan el fondo virgen y oculto del Ritmo talans com en el dels versos imitats dels de nuestra lengula, hoy disfrazado y apaga- antics (que també són catalans). Es pet do en el ropaje puramente decorativo de aquesta raó que Riba quan dóna al públic acentos y rimas. Pensemos en aque~loshon- les Elegies de Bierville diu en una nota que dos presentinzientos de Maragall: La poe- el lector les ha de recitar <(cooperant com sia tot just ha comenlat y es plena de vir- cal a la veu que de lluny el mena*.% Ara, tuts inconegudes." Siga con fe el poeta Riba ¿és que no cal procedir identicament en la su heroica exploración del ritmo catalán.)> recitació d'un decasíllab o d'un alexandrí, En una ((efímera revista,, perb, com indica que en la d'un dístic elegíac o en la d'un trí- Farran i Mayoral" referint-se, suposo, a <(El metre iimbic? Noucentista*, tot just iniciats aquests intents Tornem, perb, als versos d'Eurípides. En per part de Riba, ja se'n trufen tot escar. nint els ritmes de l'heximetre: ctAleshores s'aixeci en Montaner, no per a llegir ell, 55. '(El Noucentistaa (28-XII-1914), p. 3. sino per a posar-se a coll-i-be en Riba-Bra- 56. L1. NICOLAUD'OLWER, Comentaris (Bar, cons; el qual, desde aquelles altures, llegí celona, 1920), ps. 49-53. 57. C. RIBA, Hero i Leandre ..., .Quaderns d'Estudix (gener 1916). p. 91. 58. S. MARINERBIGORRA, Cardcter convencio- 53. M. DE MONTOI.IU,.JOCS Florals de Girona. nal del ritmo, dins Historia y estructura de la (1911), .La Vanguardiar (5-VII-1912). p. 8. obra Iiteraria (Madrid 1971). 54. 3. FARRANI MAYORAL,La renovació del 59. C. RIBA, Ele$;es de Bierville (Barcelona teatre, p. 122. 1976 7). p. 51. Els Marges, 13. 1978. aquests hi ha freqiiendssims casos en qus el aquells que no entenen la poesia, perb tan fi, poeta no hauria d'haver cedit el pas al pro- tan exquisit, tan exigent i tan profund a fessor i que certament haurien pogut esde. i'hora de realitzar-la, se n'hauria rigut (per venir mes ajustats al model si haguessin estat més que estic cert que no li haurien pas- supervisats: < Notes