Òrgan Col·Legiat: PL/2021/4 Ple DADES DE CELEBRACIÓ DE LA

ACTA

Expedient núm.: Òrgan col·legiat:

PL/2021/4 Ple

DADES DE CELEBRACIÓ DE LA SESSIÓ

Tipus de convocatòria Ordinària

Data 26 de març de 2021

Durada Des de les 18.00 hores fins a les 18.40 hores

Lloc Sala 1 d'octubre

Presidida per Solés Carabasa Closa

Secretària accidental Josefa Abelló Sala

ASSISTÈNCIA A LA SESSIÓ

DNI Nom i Cognoms Assisteix

41086521B Antoni Sala Blanch SÍ

52305107W Elisabet Arauz Puigpinós SÍ

78147805S Emili Palà Augé SÍ

41085569W Francisco Javier Benítez Jiménez SÍ

41078205K Josep Maria Vilaseca Colell SÍ

41080898T Josep Tàpies Ticó SÍ

52307971Z Leila Moreno Reig SÍ

78147823X Maria Carmen Comelles Gilibets SÍ

78151733X Marta Cinca Solé SÍ

78098718X Núria Caballol Sangrà SÍ

52309860V Solés Carabasa Closa SÍ

Codi Validació: 6JMSYXK4AS6T3S9MEHEGRX4SW | Verificació: https://ponts.eadministracio.cat/ 6JMSYXK4AS6T3S9MEHEGRX4SW | Verificació: Codi Validació: Document signat electrònicament des de la plataforma esPublico Gestiona | Pàgina 1 10

Una vegada verificada per la secretària accidental la constitució vàlida de l’òrgan, la presidenta obre la sessió, procedint a la deliberació sobre els assumptes inclosos en l’ordre del dia

A) PART RESOLUTIVA

Aprovació de les actes de les sessions anteriors (31 07 2020, 25 09 2020 i 09 11 2020).

Per unanimitat dels assistents són aprovades les actes de les sessions anteriors 2020 07 31; 2020 09 25 i 2020 11 09.

Expedient 80/2021. Proposta aprovació sol·licitud de pròrroga per a l’any 2022 del conveni de col·laboració interadministrativa entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Ponts per a la gestió de la Residència i Centre de dia per a gent gran de Ponts.

Favorable Tipus de votació: Ordinària A favor: 11, En contra: 0, Abstencions: 0, Absents: 0

Que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Ponts es troben vinculats per un conveni de col·laboració interadministrativa signat el 12 de març de 2021 per a la gestió i l’administració de la Residència assistida i centre de dia per a la gent gran de Ponts, que estableix la vigència d’aquest fins a 31 de desembre de 2021, amb la possibilitat de ser prorrogat amb pròrrogues expresses i per anys successius fins un màxim de 4 anys més.

Que d’acord amb el que preveu l’article 41.1 i 41.2 de la Llei 12/2007 d’11 d’octubre, de serveis socials, s’ha d’establir un mecanisme de cooperació interadministrativa entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals en matèria de serveis socials. La gestió de serveis públics efectuada mitjançant la creació d’entitat de dret públic està exclosa de la contractació administrativa. Que aquest conveni resta exclòs de l’àmbit de la contractació del sector públic d’acord amb l’article 6 de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic.

És per això que es presenta davant el Ple de la corporació, per a la seva aprovació, la proposta següent:

Primer. Aprovar la sol·licitud de pròrroga per a l’any de 2022 del conveni entre el

Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Ponts, per a la gestió i l’administració de la Residència assistida i centre de dia per a gent gran de Ponts.

Segon. Facultar a la senyora alcaldessa per subscriure la pròrroga de l’esmentat conveni.

La senyora Solés Carabasa dona lectura a la proposta de l'alcaldia i demana als assistents si volen fer alguna intervenció.

El regidor senyor Tàpies diu que votaran a favor.

Seguidament es passa a efectuar la votació de la proposta:

VOTACIÓ: ABSTENCIONS: 0 VOTS VOST EN CONTRA: 0 VOTS VOTS A FAVOR: 11 VOTS

La proposta és aprovada per unanimitat dels membres que conformen la totalitat de la corporació municipal.

Expedient 200/2021. Acord d’iniciativa de constitució de la Mancomunitat d’Escoles de Música Segre Mitjà.

Favorable Tipus de votació: Ordinària A favor: 11, En contra: 0, Abstencions: 0, Absents: 0

Acord d’iniciativa de constitució de la Mancomunitat d’Escoles de Música Segre Mitjà. Atès que la gestió directa de les escoles de musica municipals per part dels ajuntaments ha presentat al llarg del seu transcurs, dificultats en la seva gestió econòmica resultant la majoria d’elles deficitàries en termes econòmics, per aquest motiu es considera convenient plantejar sistemes de col·laboració que permetin la continuïtat del servei amb els estàndards de qualitat desitjats per aquells municipis que ja en disposen, alhora que es pretén que altres ajuntaments que la seva petita dimensió no els permet la prestació d’aquest servei, puguin oferir-lo a la seva ciutadania.

Atès que per a la consecució dels objectius exposats al punt anterior, els ajuntaments d’Oliana, Ponts, Peramola, Bassella, Coll de Nargó, La Baronia de Rialb, Oliola, Tiurana, Cabanabona, Vilanova de l’Aguda i Sanaüja han acordat iniciar els tràmits per a la constitució d’una Mancomunitat de Municipis per a l’organització i prestació de forma mancomunada de l’ensenyament de música a la zona del Segre Mitjà.

Atès que les mancomunitats de municipis ostenten la condició d’entitats locals i la Llei 7/1985, de 2 d’abril, de bases de règim local, reconeix als municipis el dret a associar-se amb altres per a l’execució en comú d’obres i serveis de la seva

competència, establint que el procediment d’elaboració dels seus estatuts serà desenvolupat per la normativa autonòmica, respectant en tot cas un seguit de normes, entre les quals que l’elaboració dels estatuts correspongui a regidors/res de la totalitat dels municipis promotors de la mancomunitat, constituïts en assemblea.

Atès que les mancomunitats de municipis es troben regulades al Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (LMRLC), indicant en el seu art. 21 que el Govern impulsarà la constitució d’aquest tipus d’ens local establint mesures de foment, que poden consistir en ajuts econòmics i tècnics per a les iniciatives de constitució.

Atès que l’article 117 de la LMRLC estableix que la iniciativa per constituir la mancomunitat ha d’aprovar-se amb el vot favorable de la majoria simple del nombre legal de membres de la corporació, i atès que l’article 118 determina el següent:

“Article 118 Projecte d'estatuts

118.1 El projecte d'estatuts de la mancomunitat ha d'ésser elaborat per una comissió integrada per un membre de cada una de les entitats interessades, que ha d'ésser designat per l'acord a què fa referència l'article 117 d'aquesta Llei.

118.2 El projecte d'estatuts ha d'ésser aprovat per una assemblea integrada per tots els membres corporatius dels municipis que es mancomunin.

118.3 Correspon a l'alcalde o alcaldessa del municipi de major població la funció de convocar i presidir aquesta assemblea. Actua de secretari o secretària el que ho sigui d'aqueixa entitat.

118.4 Per a la vàlida constitució de l'assemblea cal l'assistència de la meitat més un del total dels seus membres.

118.5 L'aprovació del projecte d'estatuts requereix el vot favorable de la majoria simple dels assistents”.

Per tot això, es proposa al Ple l’adopció dels acords següents: ACORDS:

PRIMER. Incoar expedient per a la constitució de la Mancomunitat d’Escoles de Música Segre Mitjà, amb l’objecte d’organitzar i prestar de forma mancomunada l’ensenyament de música a la zona del Segre Mitjà.

La mancomunitat estarà formada pels municipis següents:

- Ajuntament de Ponts - Ajuntament d’Oliana - Ajuntament de Peramola - Ajuntament de Bassella - Ajuntament de Coll de Nargó - Ajuntament de La Baronia de Rialb - Ajuntament d’Oliola - Ajuntament de Cabanabona

- Ajuntament de Tiurana - Ajuntament de Vilanova de l’Agua - Ajuntament de Sanaüja

SEGON. Designar com a representant de l’Ajuntament de Ponts en la comissió per a l’elaboració dels estatuts de la mancomunitat a l’alcaldessa de Ponts, senyora Solés Carabasa Closa.

TERCER. Donar trasllat del present acord d’incoació als ajuntaments d’Oliana, Peramola, Bassella, Coll de Nargó, La Baronia de Rialb, Oliola, Cabanabona, Tiurana, Vilanova de l’Aguda i Sanaüja, a fi que adoptin l’acord oportú.

QUART. Facultar a l’alcaldessa o persona en qui delegui per a la gestió i signatura de tota la documentació necessària per tal de fer efectius aquests acords.

La senyora alcaldessa Solés Carabasa llegeix la proposta. Seguidament explica breument la iniciativa de creació de la Mancomunitat, analitzant les millores que suposarà la seva creació.

El senyor Emili Palà diu que es el tret de sortida per racionalitzar el dèficit. Comenta que s’està parlant amb l’Ajuntament d’Artesa de Segre per si també vol formar part de la Mancomunitat. Continua dient que és una proposta de futur i que es podria comptar amb uns 250 alumnes. Pel que fa a Coll de Nargó si hi hagués molts alumnes s’aniria al municipi. Creu que una estructura imprescindible pel territori.

El senyor Josep Tàpies diu que no tenen res a objectar i esperen que la iniciativa es pugui fer realitat. Que entén que s’ha parlat amb tots els alcaldes.

La senyora Solés Carabasa diu que si que s’ha parlat amb els alcaldes de tots els municipis i estan d’acord amb la creació d’aquesta mancomunitat.

I ni havent-hi més intervencions, se sotmet a votació la proposta de l'alcaldia.

VOTACIÓ: ABSTENCIONS: 0 Vots EN CONTRA: 0 Vots A FAVOR: 11 Vots

La proposta és aprovada per unanimitat de tots els membres que conformen la corporació municipal.

Expedient 243/2021. Moció de suport a l'amnistia.

Favorable Tipus de votació: Unanimitat/Assentiment

L'històric conflicte polític entre Catalunya i l'Estat Espanyol s'aguditzà després de la sentència del Tribunal Constitucional que va anul·lar la proposta de nou pacte

estatutari, l’any 2010, enèsim intent de trobar un encaix a les aspiracions d'autogovern catalanes per part dels actors polítics, socials, econòmics i culturals de Catalunya.

Davant aquesta situació de conflicte entre les institucions de l'Estat i de la Generalitat, la societat catalana, a través de llurs legítims representants, optà per reivindicar l'exercici ple dels drets i llibertats fonamentals amb l'objectiu de decidir, de nou democràticament, el seu futur polític. Obstruïda la via del referèndum pactat o de la consulta no referendaria i ateses les limitacions de l'expressió política del 9-N, de les eleccions de 27 de setembre de 2015 en resultà una majoria favorable a iniciar un procés democràtic que culminés amb la independència de Catalunya, en el cas que així ho decidís la ciutadania amb el seu vot.

La resposta de les institucions de l'Estat fou la insistència en un procés de judicialització que, de forma creixent des de 2013, ha comportat penes de presó, exili, multes i inhabilitacions. Lluny d’acabar-se, aquesta repressió s’incrementa, ja que són moltes encara les persones pendents d’alguna resolució judicial. A desembre del 2020 hi ha més de 2.800 persones que han estat o segueixen encausades per la participació a actes relacionats amb la consulta del 9 de novembre, el referèndum de l'1 d'octubre de 2017 i les diverses mobilitzacions i protestes ciutadanes a favor del dret a l'autodeterminació i en contra de la repressió del poble català. També s’han obert més de 600 contenciosos administratius contra els ajuntaments catalans i electes locals per temes relacionats amb la independència de Catalunya. Es tracta de procediments vinculats d'alguna manera a la presa de decisions per permetre l'exercici del dret a l'autodeterminació o a l'expressió de les idees que s'hi troben vinculades.

En els procediments judicials que s’han dut o s’estan duent a terme contra aquestes persones s’estan produint tota mena de vulneracions de drets: fragmentació de la causa, manca d´imparcialitat de jutges i poders públics espanyols, vulneració de garanties processals i de la presumpció d’innocència, presó preventiva injustificada, etc.

La definitiva denegació de l’extradició de Lluís Puig per part del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les basada en la manca de competència del Tribunal Suprem (el que suposa infracció del dret al jutge predeterminat per la llei) vicia de nul·litat la sentència dictada, juntament amb les vulneracions flagrants contingudes a la resolució del Grup de Treball de Nacions Unides sobre Detencions Arbitràries, el què hauria de suposar l’alliberament immediat de les persones empresonades.

Aquestes mateixes qüestions varen ser ja plantejades al seu dia i desestimades davant del Tribunal Suprem (impedint que pogués celebrar-se un judici just), i actualment presentades davant el Tribunal Constitucional, pendents de resolució. Però serà el TEDH, el Tribunal Europeu de Drets Humans qui tindrà l’última paraula.

Tot això fa evident que la solució a la repressió no vindrà del sistema judicial espanyol. Es tracta d’un conflicte polític i la solució també ho haurà de ser; per això l’única solució global és una Llei d’Amnistia, que depèn del poder legislatiu i per tant és una qüestió de voluntat política.

L’amnistia és un concepte jurídic reconegut a nivell internacional, aplicat a centenars de països i per a situacions d’excepcionalitat política com la que estem vivint. L'amnistia ha de tenir com a àmbit objectiu tot els actes d'intencionalitat política tipificats com a delictes o com a conductes punibles administrativament. S'entendrà per intencionalitat política qualsevol fet vinculat a la preparació, organització, convocatòria, finançament, afavoriment, promoció, execució i celebració tant del Procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya de 9 de novembre de 2014 com del referèndum d'autodeterminació d'1 d'octubre de 2017, així com els actes de protesta a la via pública que, amb la finalitat de defensar les consultes esmentades o de criticar l'actuació de les autoritat governamentals o jurisdiccionals, haguessin estat perseguits penalment o administrativa des de la data de celebració de l'esmentat referèndum.

Així mateix, totes les manifestacions, expressions i simbologia a favor del dret d’autodeterminació, la República Catalana o la independència i el suport i visualització, en tots els àmbits, a la llibertat dels presos polítics. O sigui, totes les accions que quedin emmarcades en el dret d’expressió, llibertat de pensament polític i llibertat de reunió i d’associació.

L’amnistia és imprescindible per poder avançar en la resolució del conflicte polític. Amb líders socials, polítics i altra ciutadania condemnada, investigada i represaliada judicialment no és possible un diàleg democràtic en igualtat de condicions entre totes les parts. Per això l’amnistia, i el reconeixement de l’autodeterminació, és la via per garantir la vida democràtica que ens permeti avançar.

Per això es proposa al Ple de l’Ajuntament de Ponts l’adopció dels següents:

ACORDS:

PRIMER.- Declarar que el lliure exercici dels drets polítics no pot tenir com a resposta la via de la justícia penal. La llibertat d'expressió, de reunió i manifestació, de participació política per mitjà de l'elecció de representants o per l'expressió directa d'una decisió, constitueixen mecanismes bàsics i essencials d'una societat democràtica.

SEGON.- Reclamar l'aprovació per part de les Corts espanyoles d'una Llei d'Amnistia que, sense renunciar a l'exercici dels drets vulnerats, inclòs el dret d'autodeterminació, comporti l'extinció de qualsevol tipus de responsabilitat penal i administrativa, inclosa la del Tribunal de Comptes, per tots els actes i expressió d’unes idees, sentiments o símbols amb intencionalitat política vinculats a la lluita democràtica per l'autodeterminació de Catalunya, qualsevol que fos el seu resultat, tipificats com a delictes o com a conductes determinants de responsabilitat administrativa realitzats des de l'1 de gener de 2013 i fins el

moment de l'entrada en vigor de la Llei d'Amnistia, qualsevol que sigui llur denominació i contingut. Per a la seva plena efectivitat, aquesta amnistia haurà d'anar acompanyada d'una solució efectiva al conflicte polític amb l'Estat espanyol que inclogui el reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya.

TERCER.- Demanar la immediata posada en llibertat de les preses i presos polítics, així com que es reparin els danys causats a les persones represaliades, a les seves famílies i als col·lectius dels quals formen part, i s’hauran de preveure mesures en relació a tots els responsables de la repressió de drets fonamentals.

QUART.- Fer una crida a la societat catalana i al teixit associatiu municipal a mobilitzar-se i donar suport a una amnistia que permeti l'alliberament de les preses i presos polítics, el retorn dels exiliats i la fi de totes les causes obertes per aquests motius, i encoratjar a tots els agents cívics, polítics i socials a reivindicar aquesta proposta a través d'un acord nacional per l'amnistia, l'autodeterminació i els drets civils i polítics.

CINQUÈ.- Comunicar aquest acord al Govern de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, al Parlament Europeu i a l’Associació de Municipis per la Independència.

Una vegada llegida la proposta per l'alcaldessa demana si es vol fer algun comentari o observació.

No havent-hi intervencions, la proposta és aprovada per unanimitat dels membres que conformen la corporació municipal.

B) ACTIVITAT DE CONTROL

Donar compte dels decrets de l'alcaldia (del número 2021-0026 al número 2021-0065, ambdós inclosos).

Es dona compte dels decrets de l’alcaldia (del número 2021-0026 al núm. 2021- 0065, ambdós inclosos).

Els membres assistents es donen per assabentats.

C) PRECS I PREGUNTES

La senyora alcaldessa diu si es vol fer algun prec o comentari.

El senyor Emili Palà diu que al Ple del 27 de novembre de 2020 en el punt que es tractava de la catalogació de la casa Aleu se li va fer una acusació greu i delictiva per part del Josep. Davant d’una acusació d’aquest tipus un s’ha de defensar i van fer un acte de conciliació amb el Josep que li agraeix, primer, la seva presència i desprès l’acte de desmentir l’acusació, es dir, va retirar l’acusació i demana que consti en acta de l’avinença davant la retirada de l’acusació. També vol demanar que en el temps que falta per acabar la legislatura, cap regidor, regidora, alcalde o alcaldessa fes acusacions indiscriminades i sense fonament perquè creu que això va contra la convivència del poble. Demana disculpes per la sortida de to que va tenir aquell dia. Agraeix al regidor senyor Josep Tàpies que hagués anat a l’acte de conciliació i que retirés l’acusació i la dona com a bona.

El senyor Josep Tàpies demana la paraula i manifesta que vol assabentar als pontsicans i pontsicanes que va retirar les paraules que va dir, purament, per no portar problemes, no pas com ha dit el senyor Emili Palà, i perquè no es vegin involucrades les persones que el van informar d’aquest fet. I això és el que consta escrit.

El senyor Emili Palà diu que el que dona per bo es que es retirés l’acusació.

La senyora alcaldessa pregunta si es vol fer algun prec o pregunta.

El senyor Josep Tàpies demana si se li pot respondre la sol·licitud presentada en la qual demanava els horaris d’atenció al públic de Sorea, però si ho pot contestar en aquest acte millor que millor. Continua dient que fa uns dies que van presentar una sol·licitud en la qual demanaven els horaris d’atenció al públic de Sorea i on es farà l’atenció al públic. Que pensa que ja seria hora de que es tornés a fer l’atenció presencial.

El senyor Josep Tàpies diu que té un altre prec o proposta i és que ja que s’està passant aquesta temporada tant anòmala i que no s’han pogut fer festes, ni trobades i això ha suposat un estalvi substancial, pregarien si ho veuen a bé, de fer una reforma al passeig, concretament al tren del passeig. Quan vostès van entrar van fer una pintada i nosaltres estàvem a punt de tancar una proposta per canviar el tren i algunes altres reformes al passeig, ja es tenien els pressupostos i pensen que estaria be de substituir-lo perquè els hi sembla que ja ha arribat a la fi de la seva vida. Que pensen que amb els diners que s’ha estalviat del Ranxo i altres es podrien destinar a fer aquestes millora perquè se’n gaudeixin el petits del poble.

També diu si se’ls pot informar de la licitació que va acordar la Junta de Govern Local sobre unes lluminàries al municipi de Ponts i dos nuclis agregats i demana si els pot explicar de que es tracta.

La senyora Solés Carabasa diu que en referència a les instàncies demana disculpes si no s’han contestat. Pel que fa respecte a Sorea ja contesta ara i així ja quedarà contestada. Pel que fa al lloc d’atenció de SOREA ja se’ls va oferir les oficines de la casa Samarra, però amb el tema del COVID, Sorea ha deixat de prestar el servei presencial als municipis, actualment només es presta el servei a Mollerussa i a Tàrrega, als demés municipis s’està atenent els dubtes i consultes per mitjà de servei telefònic. Sorea està al cas i s’està intentant que aviat es pugui tornar a prestar el servei presencial.

Continua dient que en relació a l’estalvi de festes, com bé saben tots, aquest estalvi es va destinar a comprar la furgoneta per la brigada municipal, per la qual es va fer una modificació de crèdit i va ser aprovada pel Ple. Que es va optar per aquesta reforma perquè així s’ha pogut allargar un 5 anys la vida útil d’aquest aparell i que no tenen previst cap pressupost per a realitzar aquesta substitució del tren del passeig.

Que l’actuació que surt a licitació és una actuació que ja ve de lluny i és el canvi de l’enllumenat públic per lluminàries tipus Leds, per la qual es compta amb un ajut del FEDER.

El senyor Tàpies diu que amb el tema de Sorea ells no hi estan gens d’acord. Hi ha unes pautes i s’han de complir i s’ha de tornar poc a poc a la normalitat, també diu que si un servei tant bàsic com l’aigua no torna a la normalitat... Insisteix que una posició ferma per part de l’alcaldia pot fer que aquesta empresa torni a prestar d’immediat el servei de forma presencial i per telèfon. Continua dient, en relació al tren del passeig, si el que ha dit és que aquest tren té 5 anys més de vida. La seva opinió és que el temps d’aquest tren està més que esgotat. Seguidament i en relació a la licitació diu que una cosa molt important és que els industrials del municipi en siguin sabedors en primera persona, no des de la informació d’un butlletí.

La senyora alcaldessa intervé i li pregunta al senyor Tàpies si ho sap ell de si són o no sabedors d’aquesta actuació.

S’obre un intercanvi d’opinions sobre la qüestió de si els industrials en són sabedors o no per part de l’alcaldia.

Després d’aquestes intervencions la senyora alcaldessa dona el Ple per finalitzat.

I no havent-hi més intervencions, l’alcaldessa aixeca la sessió, de la qual, com a secretària accidental, estenc aquesta acta.

La secretària accidental Vist i plau L'alcaldessa

DOCUMENT SIGNAT ELECTRÒNICAMENT