American Awakenings» Dos Nous Musicals Sharon G

University of Richmond UR Scholarship Repository Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Latin American, Latino and Iberian Studies Publications

12-2007 «American Awakenings» Dos nous musicals Sharon G. Feldman University of Richmond, [email protected]

Follow this and additional works at: http://scholarship.richmond.edu/lalis-faculty-publications Part of the Dramatic Literature, Criticism and Theory Commons, Performance Studies Commons, and the Playwriting Commons

Recommended Citation Feldman, Sharon G. "«American Awakenings» Dos Nous Musicals." (Pausa.) 28 (December 2007): 70-78.

This Article is brought to you for free and open access by the Latin American, Latino and Iberian Studies at UR Scholarship Repository. It has been accepted for inclusion in Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications by an authorized administrator of UR Scholarship Repository. For more information, please contact [email protected]. Pausa 28 «American awakenings» Dos nous musicals

Sharon G. Feldman

A Nova York, la temporada teatral total de deu nominacions i tres Tony. 2006-2007 ha estat marcada per la Spring awakening, sota la direcció de presència de dos nous musicals que Michael Mayer, ha rebut un total han tingut un gran èxit de públic i que d’onze nominacions i vuit Tony, in- han rebut diversos premis i distin- cloent-hi el premi al millor musical. cions: Grey Gardens (música de Scott Les dues obres, de fet, tenen una his- Frankel, llibret de Doug Wright i lle- tòria paral·lela, ja que es van estrenar tres de Michael Korie), basat en el a l’Off-Broadway la temporada 2005- documental epònim d’Albert i David 2006 (Grey Gardens a Playwrights Maysles, de 1975; i Spring awake n - Horizons i Spring awakening a ing (música de Duncan Sheik, llibret i l’Atlan tic Theater Company) i s’han lletres de Steven Sater), basat en una tornat a representar a Broadway la obra de teatre de Franz Wedekind de temporada següent (Grey Gardens al 1891. La premsa ha elogiat a basta- Walter Kerr Theatre i Spring awaken- 1 ment aquestes dues produccions, que ing al’Eugene O’Neill Theatre). han estat considerades les «estrelles» Potser la seva àmplia acceptació per de la temporada. Grey Gardens, diri- part del públic és un signe del temps gida per Michael Greif, ha rebut un que es viu en aquests moments als

1Vegeu SIMONSON, Robert. «How gardens was tended and spring further awakened». Playbill, 19 de gener de 2007.

- 71 - Pausa 28 «American awakenings» Dos nous musicals

Sharon G. Feldman

1Vegeu SIMONSON, Robert. «How gardens was tended and spring further awakened». Playbill, 19 de gener de 2007.

- 71 - Dossier Pausa 28

Estats Units, ja que tots dos musicals, mental dels Maysles pretenia crear sense cap mena de control, i les parets —afegit després de la preestrena del cadascun a la seva manera, es poden una metàfora d’aquest període per i les canonades de la casa, plena de musical l’octubre de 2006 al Walter entendre com una crítica a l’època mitjà del retrat de la vida que feien a deixalles (a la llarga van rebre una de- Kerr— en el qual el públic assisteix contemporània (especialment a l’èpo - casa seva Edith Bouvier Beale i la núncia del Departament de Salut), es a la projecció sobre el teló d’un col - ca «Bush»): un període en què s’ha seva filla Edith, també coneguda com deterioren sense remei. Els Hamp - lage de retalls de diari amb titulars posat de moda un nou tipus de con- a«petita Edie», dues dones nascudes tons, el darrer baluard, o esbufec, de que proclamen l’escandalós estat de servadorisme i en el qual la credibili- en el cercle exclusiu de la classe alta l’edat d’or de la frívola societat nova- deixadesa en què viuen les cosines tat dels Estats Untis com a líder mun- de Nova York. Eren la tia i la cosina iorquesa, estava a punt d’entrar en de Jacqueline Kennedy. Ales hores, dial ha sofert una gran davallada. germana, respectivament, de Jacque - l’era de les canonades de gas i la hi- asseguda al porxo de davant de casa li ne Bouvier Kennedy Onassis, i era perinflació (abans del conspicu con- seva, apareix Edith Bouvier Beale, Quan els germans Maysles van filmar gràcies a aquesta connexió amb la sumisme actual dels nous rics). interpretada per la premiada actriu el documental Grey Gardens el 1973, «reialesa nord-americana» que rebien Mary Louise Wilson. És una dona la seva intenció era copsar l’esperit una atenció especial. A la pel·lícula, El musical de Frankel, Wright i Ko - gran i encorbada, però també, tal d’una època en la qual el somni nord- mare i filla, que temps enrere havien rie se situa en la mateixa mansió com observa Harry Hun, una vella americà també estava en decadència. freqüentat l’alta societat, viuen en la dels Hamptons (sobretot en el medi amb un posat estranyament majestu- Els tres assassinats que es van produir misèria en la seva mansió, Grey domèstic de la sala d’estar) i explota ós, una cabellera grisa i abundant i durant la dècada dels seixanta —John Gardens, situada prop de la platja, en- amb destresa la capacitat metafòrica una manera de parlar curiosament F. Kennedy, Martin Luther King i mig de l’opulent paisatge d’East de l’escenari d’una llar per represen- culta que deixa traslluir èpoques mi- 2 Robert F. Kennedy— van catalitzar Hampton (Long Island). Viuen en tar l’espai de tota una nació. A dife- llors. Es posa a cantar una cançó, ti- i alhora simbolitzar la pèrdua d’espe - companyia d’uns quants óssos renta- rència del documental, el musical tulada irònicament «The girl who ran ça característica d’aquell període. dors i cinquanta-dos gats que també ofereix un reflex de l’època gloriosa has everything» (La noia que ho té El 1973 va tenir lloc l’impeachment s’han apoderat de la casa. El docu- de les Beale, l’any 1941, durant la tot), i quan s’obre el teló, de sobte contra el president Nixon com a con- mental, que va arribar a ser una Segona Guerra Mundial, i també ens traslladem als seus dies d’es - seqüència de l’escàndol Watergate, pel·lícula de «culte» durant els anys l’any 1973. A l’escenari cobren vida plendor, a l’any 1941, en un sopar que va culminar amb la seva dimissió setanta, mostra totes les rareses i ex- les escenes socials del passat, que en en què ella mateixa a una edat més el 1974. El gran daltabaix que havia centricitats de les Beale, que exhibei- el documental només apareixen com jove (quaranta-set anys) canta per a provocat la guerra del Vietnam era a xen uns cossos decadents ficats en a al·lusions en els diàlegs. El musi- la seva família, interpretada per la punt d’acabar. Un cert aire de deca- una estrafolària roba de bany, mengen cal s’inicia amb una mena de pròleg guardonada actriu Christine Eber - dència i de desil·lusió s’imposava quilos i quilos de gelat estirades al més enllà de la façana externa del na- llit, mentre la televisió ressona a tot cionalisme i el patriotisme. El docu- volum, les puces i els gats deambulen 2 HAUN, Harry. «Reflected glory». Playbill 123.3 (març de 2007), pàg. 12.

- 72 - - 73 - Dossier Pausa 28

sole. La cançó és especialment relle- mateixa sala d’estar el 1973. Ara tot tal. Al musical, aquest mateix terme (La mare volia que sortís amb un vant en el context de Grey Gardens, pren un to surrealista. Han passat subratlla la naturalesa expressiva del quimono, i ens hem barallat...) ja que la seva filla Edie, que es pre- més de trenta anys i la petita Edie, vestit i el seu valor metafòric com a senta per primer cop en societat, que ara en té cinquanta-sis, interpre- gest de rebel·lió, consumat a través (Cantant.) està a punt de comprometre’s amb tada magistralment per Ebersole (que del cos. Pel que sembla, la roba cara La millor roba per a una actitud un membre del clan Kennedy, sota brilla en ambdós papers), encara viu (la que li queda de la seva vida ante- de protesta l’atenta mirada de les seves joves amb la seva mare. Els crítics han as- rior, de quan es va presentar en so- És aquest conjunt de mitges llar- cosines, les petites Ja ckie i Lee senyalat la relació poc habitual entre cietat) ja no li va bé —probable- gues 3 Bouvier. Al final, els plans de mare i filla; però tanmateix, en el ment, en part, per culpa del gelat que Per sobre dels pantalons curts, compromís fracassen i l’oportu nitat context de la vida als Hamp tons, on consumeix durant tota la pel·lícula— per sota de la faldilla d’ascensió social a través del matri- aquells que freqüenten els clubs de i per tant, en un acte de protesta, Que també fa de capa.» moni (de casar-se bé, «Marry well» camp i els clubs socials vivien (i en- converteix els seus vestits en peces es titula una de les cançons) cara viuen) atrapats en la dinàmica poc convencionals, que fa servir de La creativitat de la petita Edie és, s’esmuny entre els dits de la «petita d’un codi tàcit, conformista i conser- manera alternativa: una faldilla es doncs, un acte de protesta política i Edie», de la mateixa manera que es vador, en la manera de vestir i de par- converteix en un top, una cortina es- social, una manera d’anar contracor- dilueixen les esperances i els somnis lar i també pel que fa a les opinions devé un mocador de cap, un jersei rent. Tot i que darrerament és habi- que havia tingut de viure la «bona polítiques, les dues Edie transmeten acaba fent les funcions de cinturó, es tual que els musicals de Broadway vida» d’una sofisticada aristòcrata. un aire estimulant i subversiu. posa una faldilla a l’inrevés... A la tinguin els orígens més inesperats cançó, s’adre ça directament al públic (la cinematogràfica Legally blonde Tanmateix, el que també veiem so- Una de les cançons més aplaudides amb un fort accent de classe alta, tí- [2007] n’és només un exemple), la bre l’escenari és una dona jove el de l’obra, interpretada per la petita pic de Long Island, i al·ludeix a conversió de Grey Gardens de docu- destí de la qual està determinat per la Edie/Ebersole, rep un títol molt en- l’element de protesta que implica la mental a musical té una lògica sor- seva negació a viure de manera con- certat: «The revolutionary costume seva manera de vestir: prenent. Tal com observa Wilson en formista, per la seva actitud contra- for today» (El vestit revolucionari una entrevista, en veure la pel·lícula, cultural. Aquesta mena d’actituds es d’avui). El terme, referit a una forma «(Parlant.) li va sorprendre comprovar la musi- fan més evidents en el segon acte, «revolucionària» de vestir l’havia en- Oh, hola. Gràcies a Déu que ets calitat de les dues dones, perquè en el quan el públic es veu transportat a la cunyat la petita Edie en el documen- aquí. documental, sempre «estaven can tant 4 Estàs imponent, de veritat. i actuant». Un dels moments més di-

3 Vegeu, per exemple, WITCHEL, Alex. «Between a mother and a daughter». New York Times, 3 de juny de 2007. 4 HAUN, pàg. 16.

- 74 - - 75 - Dossier Pausa 28

3 Vegeu, per exemple, WITCHEL, Alex. «Between a mother and a daughter». New York Times, 3 de juny de 2007. 4 HAUN, pàg. 16.

- 74 - - 75 - Dossier Pausa 28

vertits de «The revolutionary costu- sexuals desfermats i les descobertes rència a l’Atlantic Theatre, on es va paraules ja no tinguessin la capacitat me for today», i que ha suscitat grans d’un grup d’adolescents que desperta. estrenar l’obra), també inclou cadires de copsar els sentiments de desil·lusió riallades entre el públic novaiorquès, A mesura que es fan grans sota la vi- on es poden asseure els espectadors que volen expressar. és quan la petita Edie declara: gilància opressiva dels seus pares i que han adquirit unes localitats espe- professors, la forta presència dels ta- cials. Els actors solen utilitzar micrò- «(Tots.) «(Parlant.) bús culturals sembla empènyer-los fons de mà, la qual cosa redunda en Sí, estàs ben putejat. Sincerament, a East Hampton et cap a la transgressió, amb un resultat un cert ambient de concert de rock. I tot per ressentiment. poden arrestar per portar sabates de mort tràgica i suïcidi. L’enèrgica i La coreografia sensual i agosarada Ja pots dir-li adéu al teu pobre cul. vermelles un dijous i aquesta juvenil partitura, composada per de Bill T. Jones, guardonada amb un Ben putejat. mena d’històries. Sheik, ha portat molts crítics a batejar Tony, crea un potent llenguatge visu- T’enredaran? No sé si ho sabies, ¿ho sabies? Spring awakening com «EL musical al per expressar les urgències eròti- Saps que ho intentaran. Et poden arrestar per gairebé rock» d’aquesta dècada (el que va ser ques dels personatges. Tal com ob- qualsevol cosa... és un poble Hair als anys seixanta o Rent als no- serva Robyn Sulcas: «Només els (Melchior.) mesquí, repugnant, republicà.» ranta), i ha atret públics de totes les seus cossos poden expressar aquests Bla bla bla bla bla bla bla edats a admirar una impressionant sentiments, per als quals no tenen 5 L’al·lusió als republicans d’East companyia de joves actors, entre els paraules.» (Tots.) Hamp ton produeix un efecte disso- quals destaquen Jonathan Groff, que Bla bla bla bla bla bla bla.» nant: trasllada l’espectador al present interpreta el paper de l’elegant De fet, les paraules que sí arriben a i accentua la idea que determinades Melchior; Lea Michele, en el paper pronunciar els personatges, en can- Efectivament, pel que sembla, Spring actituds conservadores encara són de la seductora Wendla, i John Galla - çons com ara «Bitch of living» (Puta awakening, tot i la poca sofisticació molt presents avui. gher Jr., com el suïcida Moritz. vida) i «Totally fucked» (Ben pute- del seu vocabulari, parla en un llen- jat), reflecteixen una candidesa poc guatge poètic que els joves nord- Spring awakening es pot considerar La presentació de l’obra a l’Eugene convencional; en el cas de «Totally americans d’avui dia són capaços una mena d’equivalent a Grey Gar - O’Neill Theatre, amb escenografia de fucked», però, en què Melchior es dol d’entendre. Es poden identificar amb dens, en el sentit que també esbossa Christin Jones, s’esforça a exhibir el pel fet que l’acusin d’haver incitat les urgències i els sentiments que el retrat d’una vida lliure i creativa talent dels músics, que interpreten la Moritz al suïcidi, la lletra insolent de- persisteixen i floreixen de manera sobre un teló de fons opressiu. En partitura en directe sobre l’escenari i genera en un «bla bla bla», com si les incipient, tot i les forces provincia- consonància amb l’obra expressionis- es barregen i interactuen amb els ac- ta de Wedekind, el musical, situat en tors. El disseny, que conté elements un poble alemany de províncies en la que recorden alhora un garatge, una 5 SULCAS, Roslyn. «It takes a rule breaker to create dance for rebels». New York Times, 7 de juny dècada de 1890, plasma els desitjos aula i fins i tot una església (una refe- de 2007.

- 76 - - 77 - Dossier Pausa 28

- 76 - - 77 - Dossier Pausa 28 nes que intenten reprimir-los. L’obra Al volant acaba amb tots els actors sobre * l’escenari, cantant l’animada i espe- del teatre musical rançadora «Song of purple summer» (Cançó de l’estiu morat). Pot ser que Grey Gardens i Spring awakening Daniel Anglès siguin una reflexió sobre l’època de desil·lusió que viu actualment els Estats Units, i que fins i tot seria comparable a la caiguda de Roma. El teatre musical té les seves pròpies tre musical és una peça clau del tea- Però potser cada musical a la seva lleis, el seu propi sistema de funcio- tre nord-americà i la seva capital, manera també ens ofereix un bri nament, molt diferent del del teatre Nova York. A dia d’avui (i quan dic 6 d’esperança. de text en tots els moments del pro- avui vull dir exactament avui, el dia cés: des de l’escriptura fins a la seva en què escric això; per actualitzar in- Sharon G. Feldman és professora a la Universitat explotació. Entendre que és un gène- formació visiteu www.playbill.com), de Richmond, Virginia (EUA). re molt lligat a la seva indústria i amb a Broadway hi ha 40 teatres, en els complexos mecanismes de producció qual es representen 28 musicals en ens pot permetre imaginar quantes front de 12 obres de text, que ells se- peces han d’encaixar perquè un mu- paren en drama (7), comedy (4) i so - sical acabi arribant als escenaris. lo (1). A l’Off-Broadway, on les produccions/negocis/espectacles/atrac- Primer de tot, crec que és vital ser cions turístiques desapareixen, se - conscients de fins a quin punt el tea- guim trobant 9 musicals al costat de

*Quan el company Pere Riera em va proposar escriure un article per a la revista PAUSA, em van ve- nir al cap tots els motius pels quals havia de dir que no. No he escrit mai un article per a cap revista, l’univers de gent que col·labora en aquest mitjà prové del món de la dramatúrgia, els articles es- tan signats sempre per erudits en els temes que es tracten... Davant de tots aquests raonaments, fruit d’una evidència subratllada per la inseguretat, va aparèixer el que durant tota la meva vida ha estat motor de projectes i il·lusions: la passió. És des d’aquí, doncs —des de la butaca d’espectador insaciable, des del col·leccionista de discs exquisits, des del viatger constant als teatres de la Gran 6 MURPHY, Cullen. Are we Rome?: The fall of an empire and the fate of America. Nova York: Ciutat, des de l’ordinador del qui busca noves impressions constantment—, des de l’únic lloc que Houghton Mifflin, 2007. em puc posar a escriure aquestes línies.

- 78 - - 79 -