OPONÍMIA DELS POBLES VALENCIANS

BURJASSOT L'HORTA

Burjassot

AJUNTAMENT DE BURJASSOT ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SECCIÓ D'ONOMÀSTICA

COORDINACIÓ I GESTIÓ Unitat de Recursos Tecnicolingüístics RECULL Josep Martí i Ferrando Adela Ruiz i Sancho

TEXT Josep Martí i Ferrando DISSENY Vicent Almar MAQUETACIÓ I GRAFISME Guillermo Tomàs Lull

© Acadèmia Valenciana de la Llengua Col·lecció: Onomàstica i Toponímia Sèrie: Toponímia dels Pobles Valencians Burjassot, 45 Editat per: Publicacions de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Av. de la Constitució, 284 46019 València Tel.: 96 387 40 23 Adreça electrònica: [email protected] Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Burjassot

ISBN: 84-482-3834-6 Depòsit legal: V-3127-2004 Impressió: Industrias Gráficas Ecir, SA [email protected]

www.avl.gva.es

BURJASSOT

Burjassot es troba situat a quatre quilòmetres de la ciutat de València, sobre l'última plataforma de materials terciaris abans de l'inici de la plana del litoral. Esta situació privilegiada va ser determinant perquè sobre un turó d'este poble es construïren, a partir del 1573, les sitges que guardarien el blat per a l'aprovisionament de la ciutat i dels seus termes generals. Com denota el seu topònim "torre de l'assut", és un poble d'origen islàmic que va créixer al voltant d'una alqueria, la qual després va esdevenir la residència del senyor. Jaume I la va conquerir en 1237 i la va donar a Garcia Pérez de Figueroa. Després de passar per diversos senyorius, com ara la seu de València, Burjassot passà a ser propietat del patriarca i virrei de València Joan de Ribera, qui el va donar al col·legi del Corpus Christi, al qual va pertànyer fins a la dissolució de l'antic règim. Històricament ha sigut un nuc de comunicacions: les que, partint de la capital valenciana, en arribar a esta població es bifurquen cap a Llíria i cap a Bétera. Així, a l'antiga C-234 s'ha afegit la moderna autovia a Llíria, i la carretera a Torres Torres ha sigut modernitzada. A estes rutes de caràcter històric, modernament se n'han sumat de noves, com ara l'autovia CV-365, que arranca d'este terme municipal. De manera semblant ha anat creixent la infraestructura ferroviària: les antigues línies del trenet que des de Burjassot anaven cap a Llíria i Bétera s'han transformat en modernes línies dels ferrocarrils de la Generalitat, que donen pas a la línia 5 del metropolità de València. A més, cal afegir la línia del tramvia, que arriba a les facultats de Ciències i a la Fira de Mostres, i que està ampliant-se cap a la Coma. Esta infraestructura viària ha sigut determinant perquè Burjassot siga la seu de la Televisió Valenciana. Burjassot és una població de servicis que ha vist augmentar la seua població des dels 5.100 habitants del 1910 fins als 36.536 que té en l'actualitat. Les primitives fàbriques de teixits (algunes encara en funcionament), mobles i ciment, han donat pas a noves estructures urbanes de vivendes. El seu terme exigu (quatre quilòmetres quadrats) ha perdut tots els cultius de secà i quasi tots els d'horta, a causa de l'intens procés urbanitzador, que va començar en els anys seixanta i es va complementar en els noranta. La vocació universitària d'esta població s'inicià amb la conversió de l'antic palau senyorial en col·legi major: el Sant Joan de Ribera, on els estudiants reben beques al llarg dels seus estudis universitaris. En l'antiga estació fitopatològica es va instal·lar la primitiva Escola d'Enginyers, i en l'actualitat en este terme estan les facultats de Ciències i de Farmàcia, a les quals s'ha de sumar el Centre de Danses i Coreografia de la Generalitat Valenciana. Pel que fa als edificis històrics i artístics, cal destacar el Pati de les Sitges (monument nacional), el Col·legi Major Sant Joan de Ribera (amb enteixinat morisc) i l'església parroquial de Sant Miquel Arcàngel (amb apostolat). BURJASSOT

Higrografia artificial l'Alborgí Séquia de Montcada Séquia de Fartamals Séquia de Tormos

Poblament

Alqueria de Mitjafiga Casa del Corero Alqueria del Rosari Casa del Xulo Alqueria del Zamorano Casetes de Portilla Barri de les 613 Vivendes Casetes del Salao Burjassot

Partides el Barranquet la Devesa el Racó de la Devesa l'Almara els Campassos les Albees Juncosa

Vies de comunicació

Camí de l'Alqueria del Rosari Camí Vell de Beniferri Camí del Molí de la Sal Camí Vell de Llíria Camí del Paretó Camí Vell de València Camí del Pont Trencat FGV Bétera-Castelló de la Ribera Camí del Quadrat FGV Torrent-Llíria Camí del Racó de Pista d'Ademús

Altres llocs d'interés

Ajuntament de Burjassot Cementeri Asil de Sequera Centre comercial Castell Centre Coreogràfic Centre Cultural Tívoli Facultats de Ciències Centre de RTVV Poliesportiu Colònia Sant Vicent Institut Ermita de Sant Roc Molí de la Sal Escorxador Parc de bombers Església de Sant Miquel Parc de la Granja Facultat de Farmàcia Pati de les Sitges FGV Bét er a-Cas t el l ó de la Ri bera Burjassot Clo ònia Sant Vicent

TERME DE GODELLA TERME DE el Racó de la Devesa

Barri de les 613 Vivendes la evDea s

TERME DE VALÈNCIA Ca C m PistA a d' demús a í mí d CíentrC e ultural T voli e d l CeRT ntre de VV Instu it t e R l a Q có Alque ria de Mit j afi g a Ermita de Sant Roc u art de C6V-3 5 d Poiles potu ri a G o d e Ajnt u amen t de Brasu j sot í S ll r Alqueri a del Ro s ar i Fltacu ta dàc e Fam ia é a g sia Capital de municipi Pati de lsege Sit s q r o

Casa del Corero o u l R Facultats de Ciències ia b e Asil de Sr eque a l d d A a Nucli de població e ' l Cntieme er M ueri Centre Coreogràfic o lq Caseteola s de P rti l Autovia nc 'A a el Burot ja ss d d a C. Escorxador Carretera B a ranquet e lr Castell Casete s del Sal ao Camí Pcar de bombe r s Mol í d e la S al Alqmueria del Za orano l'Almara Camí Pcar de la Gr anja del Ferrocarril Molí dela Sal Csaalo de Xul Camí delParetó Esgl és i a de Sant M iqu el

Séquia, fila Camí

Casa, alqueria Ve

l

l

Ermita, església

t

a

Cementeri TERME DE VALÈNCIA nc de e r T

Séqui de Va Molí nt a o s lè P o Fart n amals l c e m ia

d r

Centre docent í o T l a Cpela la m Cm a Instal·lacions esportives deL Vl líria C í Centre co mercial el

Castell de

a ia C. Camí q FGV Tor r ent- Ll íra i Sé u S. Séquia Paratge Camí Vell de Beniferri Partida L'Horta Puçol la Pobla Montcada de Farnals Emperador València Albuixec Godella Albalat Paterna dels Sorells BurjassotBurjassot Almàssera Alboraia Bonrepòs València i Mirambell València MAR MEDITERRANI Alaquàs Benetússer Sedaví Torrent Alcàsser

Silla