Maquetación 1
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
2 DAMUNT LA Taula TAMbÉ DESTAQUEM... El renaixement 10 EVOLUCIONS QUE ENS FAN MEMÒRIA Naix la ‘Moncadapèdia’, arxiu de la Serena local que recull continguts 6FUTUR ESPAI CULTURAL INTEGRAT artístics, històrics i etnològics AL TERRITORI A UN PALAU RURAL amb interés per la memòria oral D’ALFARA DEL PATRIARCA 18 ACTIVAR LES CURIOSITATS Vinalesa consolida la Setmana Inquieta al voltant de la ciència i el medi ambient Encreuament de camins 16 UN RECORREGUT PER L’HORTA NORD 22 L’HORTA CAP PER AVALL Nitrato de Chile i la A TRAVÉS DE LES CREUS DE TERME Mancomunitat del Carraixet QUE LIMITEN ELS NOSTRES POBLES celebren el II Certamen de DES DE L’EDAT MITJANA Composició ‘Horta Sonora’ 28 MOLT MÉS QUE SOL I PLATJA Del boom del turisme familiar Albalat guanya aire net a la diversificació de l’oferta a 20 EL MUNICIPI GUANYA UN PREMI A LA la Pobla de Farnals MILLOR INICIATIVA ESTATAL CONTRA LES EMISSIONS CONTAMINANTS AMB www.espaicarraixet.es EL PROJECTE ‘ALBALAT 0,0’ @espaicarraixet LA TIRA de Toni Cabo ESTIU 2019 4 ESPAI CARRAIXET L’amfitriona NÚRIA GARCIA DIRECTORA D’ESPAI CARRAIXET Acomiadar-se Fa pocs dies que els regidors i les re - Els veïns i veïnes sovint oblidem gidores electes han pres possessió que la política municipal és molt poc de les seues actes en la conformació agraïda i que els qui han estat al da - de les noves corporacions municipals. vant dels ajuntaments són, per da - Moltes de les persones que des d’ara munt de tot, persones valentes i com - ens representen seguixen la tasca promeses amb el poble. Ningú hauria que han desenvolupat els darrers d’ajocar el cap mentre recull el seu ESPAI CARRAIXET quatre anys, siga formant govern o despatx i, en este sentit, hi ha una Revista cultural de l’Horta Nord oposició, i la seua continuïtat resulta mancança de reconeixement social fonamental perquè la presa de deci - cap als regidors i regidores eixints. Núm. 6 ESTIU 2019 sions als ajuntaments siga el més àgil Des d’Espai Carraixet volem retre possible en funció del coneixement un xicotet homenatge mitjançant previ de les necessitats del poble. Al - aquest editorial a tots aquells que du - tres entren de noves, i també es con - rant estos quatre anys han exposat figuren imprescindibles per la il·lusió una part de les seues vides per millo - amb què emprenen els projectes, per - rar el benestar de la ciutadania, i molt què aporten una visió renovada dels especialment a dues persones que assumptes locals i per personificar des del germen d’aquest mitjà de co - l’evolució que els consistoris han municació confiaren en el projecte i d’assumir per a poder caminar junt col·laboraren amb l’aportació d’idees amb la societat. i continguts per a dotar-lo de vida. Això significa, alhora, que un bon Un d’ells és Emili Gómez, de la grapat de veïns i veïnes que s’han Pobla de Farnals, que ens va suggerir Directora Núria Garcia deixat la pell durant la passada le - que la revista no es limitara a l’àmbit Subdirector gislatura per a defendre els seus de la Mancomunitat del Carraixet, tal Eduard Ramírez ideals i els interessos que millor pen - com era el concepte inicial del pro - Redacció Mireia Corachán sen per a la ciutadania deixen d’estar jecte. El segon és Eduard Ramírez, Manuel Regidor en el camp de batalla de la política de Rocafort, que ens ha esbufegat Remei Pérez Jorge Pérez municipal. Alguns d’ells s’han retirat passió en tots i cadascun dels núme - Direcció de fotografia per voluntat pròpia, però altres ho han ros que hem publicat i que ens ha fet Punt de Llum fet per la porta xicoteta i decebuts per entendre que Espai Carraixet, tot i Il·lustracions González Piris la falta de recolzament de l’electorat. que va nàixer allunyat de qualsevol Toni Cabo A ningú li agrada perdre, menys en - pretensió, és vertaderament un ele - Col·laboracions en este número Alfons Navarret cara quan la feina als ajuntaments ment vertebrador de la comarca. Amb Toni Mollà està motivada per la devoció de mi - Emili seguirem esmorzant de tant en Enric Palanca llorar un poble o, fins i tot, per un sen - tant, i a Eduard el continuarem tenint Disseny i maquetació Alamida timent purament altruista amb la de - ben a prop de la revista. Per fi, des - Impressió dicació d’hores i hores que no sempre prés de la seua desvinculació política, Marí Montañana Dipòsit legal: V-490-2018 estan remunerades. ha acceptat el càrrec de subdirector. PRIMAVERwA 2w01w8 .espaicarraixet.es ESPAI CARRAIXET 5 El convidat ALFONS NAVARRET POETA Plou Plou. Al carrer, l’aigua forma camins que a penes ens permeten distingir allò que, ahir, era una superfície dura i inert. L’aigua crea el seu camí, fa un ritme que sembla jugar, a colps d’atzar, fins a arribar a un indret amagat, desconegut, potser inexistent. Aquesta pluja, que sembla impredictible, però que ha vingut caient des de sempre. Diuen, a l’horta, que a la primavera toca ploure, i a la tardor. Però sempre ens sorprén. I no és que el canvi climàtic ens haja predisposat més favorablement a la seua vinguda, és que només ens preocupem de Santa Bàrbara quan trona. Envoltats, com estem, de camp assedegat, d’un verd que es tre - balla a pams de figures variables i sempre mínimes, combinat amb un marró que ens ve a recordar d’on hem vingut però no cap on hauríem d’endinsar-nos, molts més carrers, i molts més edificis, pervertint allò envoltats d’aquesta natura domesticada i tan fràgil, que és únic en un entramat més, sense ànima, còpia ens passem temps i temps al seu voltant i ens entestem uniforme de tantes ciutats que a penes han aportat a negar-la, com si fos veritablement invisible. Regal res a la humanitat. Ja ho sabem. Ho experimentem dels avantpassats, alguns dels quals hagueren de mar - quan acudim a les grans ciutats, còpies exactes unes xar a la força per l’única culpa d’haver nascut sota d’altres, botigues que estan per tot, i que ja no signifi - una religió que, altres, van quen res. Consum a l’engròs. considerar equivocada... però Però si ens preguntem per allò ells ens haurien pogut ense - «QUÈ MÉS TRIST QUE que ens fa únics, no només tro - nyar moltes coses: l’estima per barem la Mediterrània, el clima la terra que ens nodreix, per PENSAR AQUEST o el llenguatge, trobarem, indis - exemple, o pel paisatge que PAISATGE SI TOTS ELS cutiblement, aquest paisatge hem interioritzat i, potser per que van fer que tants pobles això, hem volgut aprendre a DEPREDADORS decidiren establir-s’hi. Ibers, ro - ser-hi indiferents. És horta, ACONSEGUIREN mans o berbers... hem rebut al - terra, pastura, tarongers... gunes paraules, però potser poca cosa, dirien aquells que L’OBJECTIU: MOLTS ens estem perdent el més pre - cerquen només el lucre fàcil, i MÉS CARRERS, I uat, l’indispensable, allò que si cal es venen fins i tot els pa - forma part del nostre ADN. res que el van engendrar. Bu - MOLTS MÉS EDIFICIS, Quan l’haurem destruït, serà, siness , diuen, veritat? I què PERVERTINT ALLÒ llavors, tasca dels poetes fer la més trist que pensar aquest seua evocació, l’enyorança o paisatge si tots els depreda - QUE ÉS ÚNIC EN UN saudade valenciana. Llavors, dors aconseguiren l’objectiu: ENTRAMAT MÉS» però, tot serà massa tard. ESTIU 2019 6 ESPAI Patrimoni El renaixement de REDACCIÓ Núria Garcia FOLTOGRAAFIA Al amidSa ERENA l’abandonament progressiu va do - nar pas a l’espoli, el salvatgisme i LA CASA DE LA SERENA D’ALFARA, quasi l’oblit d’una mostra única de CONJUNT ARQUITECTÒNIC DEL SEGLE XVI l’arquitectura valenciana rural. QUE DES DE FA DÈCADES ES TROBA EN La Casa de la Serena, declarada ESTAT D’ABANDONAMENT, SERÀ RECUPE- Bé d’Interés Cultural l’any 2004, s’insereix en el nucli urbà de Beni - RADA PER UNA EMPRESA DE DESENVOLU- faraig, però recau a l’extrem sud- PAMENT DE PROJECTES AMB UN CONCEPTE oest del terme municipal d’Alfara ECLÈCTIC QUE COMBINARÀ LA CULTURA I del Patriarca. Des de l’ajuntament LA GASTRONOMIA A L’ENTORN RURAL del poble sempre ha hagut interés per mantindre i recuperar l’edifici, però la privacitat de la propietat i ’aparença impertorbable, la naixement, un ambient carregat de la inexistència de fons per a des - Casa de la Serena camina amb secrets que ens convida a pensar envolupar un projecte de tanta en - eDl batec del silenci del temps, es - en les famílies de cortesans que vergadura ha fet impossible qual - perant que algú òbriga els finestrals s’endinsaven en l’entorn rural a fi - sevol acció al respecte. i sacsege la pols acumulada durant nals del segle XVI. No fa tant, però, Ara, però, una gran oportunitat els últims cinc segles a les rajoles que la Casa de la Serena està des - ha picat la porta de l’antic palau re - dels salons més nobles, a les bigues habitada. La família propietària en - naixentista. Qui trau el cap és San - de fusta de les andanes, a les teules cara estiuejava a l’immoble fa qua - tiago Máñez, codirector d’una com - de la torre que corona l’horta de Va - tre dècades i es conreaven les panyia de desenvolupament de lència. terres de la propietat fins fa pocs projectes i Doctor en arqueologia Caminar a les fosques per l’in - anys. Però mantindre un palau en - per la UPV, expert en edificis his - terior de l’edifici evoca l’aire del re - mig de l’horta no és tasca fàcil, i tòrics, que confessa que està “en - ESTIU 2019 La singularitat de palau rural conegut popularment com la Casa de la Serena respon a un moment de transició en l’arquitectura valen - ciana dels segles XVI i XVII.