Quick viewing(Text Mode)

Disposicions

Disposicions

1/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

DISPOSICIONS

DEPARTAMENT DE CULTURA

RESOLUCIÓ CLT/2299/2017, de 21 de setembre, per la qual es publiquen termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT.

L'ús del català en els àmbits socioeconòmic, tècnic i científic requereix l'elaboració i la difusió dels recursos terminològics que permeten designar i definir els conceptes nous que es posen en circulació a la nostra societat. L'article 12.3 del Decret 108/2006, de 25 d'abril, pel qual s'aprova la modificació dels Estatuts del Consorci del Centre de Terminologia TERMCAT, estableix que el TERMCAT ha de difondre periòdicament els termes procedents dels treballs de normalització formal que hagin estat aprovats pel Consell Supervisor, que tenen caràcter subsidiari respecte a la normativa establerta per la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. L'article 68.1.j) del Decret 304/2011, de 29 de març, de reestructuració del Departament de Cultura estableix que correspon a la Direcció General de Política Lingüística impulsar i coordinar, a través del Centre de Terminologia TERMCAT, les activitats terminològiques relacionades amb la llengua catalana i vetllar per la difusió i l'aplicació de la terminologia que elabora aquest centre. L'article 2.3 del Decret 107/1987, de 13 de març, pel qual es regula l'ús de les llengües oficials per part de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, estableix que en l'ús del català l'Administració de la Generalitat ha d'emprar els termes normalitzats pel Centre de Terminologia TERMCAT per designar en aquesta llengua els conceptes a què es refereixen. D'acord amb els preceptes esmentats,

Resolc:

-1 Donar publicitat als termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT entre el tercer quadrimestre del 2016 i el primer quadrimestre del 2017, que apareixen a l'annex d'aquesta Resolució acompanyats de les definicions i d'equivalències en altres llengües.

-2 En virtut del Decret 107/1987, de 13 de març, l'Administració de la Generalitat ha d'emprar els termes de l'annex per designar en català els conceptes a què es refereixen en la seva documentació tècnica i administrativa.

Barcelona, 21 de setembre de 2017

Ester Franquesa i Bonet Directora general de Política Lingüística

Annex Termes catalans aprovats pel Consell Supervisor del TERMCAT en el període indicat a l'apartat 1.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 2/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Qualsevol comentari sobre els termes d'aquest annex es pot adreçar al TERMCAT, Mallorca, 272, 1a, Barcelona.

Ciències de la salut atenció 7×24 n f es atención 7×24 n f en 24/7 care n

Atenció social o sanitària que s'ofereix durant les 24 hores del dia cada dia de la setmana, la qual permet garantir la resposta d'atenció en qualsevol moment.

Nota: Convé distingir l'atenció 7×24 de l'atenció continuada.

atenció en les transicions n f es atención transicional n f en transitional care n

Atenció social o sanitària que garanteix la congruència i l'adequació de la resposta d'atenció durant les transicions assistencials.

atenció centrada en la persona n f sigla ACP n f es atención centrada en la persona n f en person-centred care n

Model d'atenció integrada en què la persona atesa és part activa de la planificació, el desenvolupament i l'avaluació del procés d'atenció, amb l'objectiu que aconsegueixi els màxims nivells possibles de salut, qualitat de vida i benestar, i se li respectin la dignitat, els drets, les necessitats i les preferències.

atenció continuada n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 3/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 es atención continuada n f; cuidados continuos n m pl en continuing care n; ongoing care n

Atenció social o sanitària que garanteix el seguiment de la persona atesa d'acord amb un pla d'atenció compartit.

Nota: Convé distingir l'atenció 7×24 de l'atenció continuada.

atenció de llarga durada n f es asistencia de larga duración n f; atención de larga duración n f; cuidados de larga duración n m pl en long-term care n

Atenció social o sanitària que es presta de manera prolongada en el temps a persones amb dependència.

atenció domiciliària n f es asistencia a domicilio n f; asistencia domiciliaria n f; atención a domicilio n f; atención domiciliaria n f en domiciliary care n

Atenció social o sanitària que es presta a una persona en el lloc on viu, amb l'objectiu de mantenir-la en el seu entorn habitual i aconseguir així el seu màxim nivell de salut, qualitat de vida, benestar i autonomia.

atenció emocional pediàtrica n f es crecimiento y desarrollo n m; ludoterapia infantil n f; vida infantil n f fr milieu de l'enfant n m en child life n

Programa d'atenció destinat a infants i adolescents malalts, generalment hospitalitzats, consistent a proporcionar-los informació adaptada a la seva edat sobre les intervencions i les teràpies a què s'han de sotmetre i sobre les repercussions que poden tenir en la seva vida quotidiana, sovint per mitjà del joc simbòlic i el foment de l'autoexpressió, amb l'objectiu de reduir-los l'estrès i l'angoixa.

Nota: Els programes d'atenció emocional pediàtrica també ofereixen informació, suport i orientació a la família del malalt.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 4/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

atenció especialitzada n f es atención especializada n f en secondary care n; specialised care n; tertiary care n

Atenció social o sanitària que es presta a persones amb necessitats complexes en serveis especialitzats en aquest tipus d'atenció.

Nota: L'atenció especialitzada en el model català de salut inclou els conceptes anglesos de secondary care (que correspon a les especialitats bàsiques que es poden tractar en una consulta o en un hospital general, com ara cirurgia general, dermatologia, traumatologia, cardiologia, etc.) i tertiary care (que correspon a especialitats més concretes, que només es poden tractar en hospitals especialitzats que disposen de recursos tècnics avançats, com ara cirurgia maxil·lofacial, neurocirurgia, unitat de cremats, etc.).

atenció personalitzada n f es atención personalizada n f en personalised care n

Atenció que respon a una valoració integral de la persona i s'adapta a les seves necessitats i preferències, d'acord amb els plantejaments de l'atenció centrada en la persona.

continuïtat assistencial n f sin. compl. contínuum assistencial n m es continuidad asistencial n f en continuity of care n; continuum of care n

Manteniment de l'atenció prestada a una persona, que es basa en la coordinació entre els diferents serveis socials i sanitaris i en la coherència de les seves actuacions al llarg del temps.

cribratge d'alt contingut n m es cribado de alto contenido n m; cribado informático ultrarrápido n m; cribado ultrarrápido de información n m; rastreo de alto contenido n m fr dépistage à haut contenu n m; dépistage à haut débit n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 5/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 en high-content analysis n; high-content screening n; HCA n; HCS n

Cribratge automatitzat que permet obtenir informació rellevant sobre la reacció provocada per la interacció de determinades substàncies seleccionades amb les cèl·lules, especialment informació sobre les alteracions en el fenotip.

Nota: Les substàncies que es fan interaccionar amb les cèl·lules poden ser petites molècules, pèptids, RNA d'interferència, etc., que prèviament, per mitjà d'un cribratge d'alt rendiment o d'altres estudis, s'ha observat que compleixen unes determinades característiques.

decisió compartida n f es decisión compartida n f en shared decision n

Decisió presa de manera consensuada entre els professionals i la persona atesa o, si escau, el seu entorn.

fragilitat n f es fragilidad n f en fragility n

Estat de vulnerabilitat d'una persona que comporta un risc elevat de presentar situacions de salut adverses.

gestió de cas n f es gestión de caso n f; gestión de casos n f; gestión por casos n f; manejo de casos n m fr gestion de cas n f; prise en charge n f en case management n de Fallmanagement n n

Procés de gestió assistencial d'una persona amb necessitats complexes que garanteix l'acompliment de les actuacions previstes en el pla d'atenció compartit.

pla d'atenció compartit n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 6/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

es plan de atención compartido n m en shared care plan n

Projecte ordenat d'atenció social o sanitària d'una persona que recull els objectius, les activitats, les tasques, els recursos, les prestacions, les responsabilitats, la temporització i els mecanismes de seguiment acordats entre la persona atesa i el seu entorn o els professionals que l'atenen amb la finalitat de respondre de forma proactiva a les necessitats identificades de forma prioritària.

transició assistencial n f es transición asistencial n f en care transition n; transfer of care n

Procés de transferència d'una persona atesa entre ubicacions, serveis, nivells d'atenció o àmbits assistencials diferents.

Ensenyament portafolis n m sin. compl. dossier n m es portafolio n m fr portefeuille n m; portefeuille de compétences n m; portefolio n m; portfolio n m it portfolio n m en portfolio n

Recull documental que mostra els coneixements, les habilitats o l'experiència educativa o professional d'una persona.

portafolis d'aprenentatge n m sin. compl. dossier d'aprenentatge n m es portafolio de aprendizaje n m; portafolio del alumno n m fr portefeuille d'apprentissage n m; portefeuille de l'étudiant n m; portfolio d'apprentissage n m; portfolio de l'étudiant n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 7/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 en learning portfolio n; portfolio n; student portfolio n

Portafolis elaborat per un estudiant amb l'objectiu de fer palesa la feina que ha realitzat durant un període determinat i demostrar el seu progrés d'aprenentatge i el seu rendiment acadèmic, que serveix, alhora, com a eina per a l'autoavaluació.

portafolis de docència n m sin. compl. dossier de docència n m es portafolio docente n m fr portfolio d'enseignement n m en teaching portfolio n

Portafolis elaborat per un professor amb l'objectiu de fer palesos l'abast i la qualitat de la seva activitat docent, que serveix, alhora, com a eina d'avaluació per al professor i per a la institució per a la qual treballa.

portafolis digital n m sin. compl. dossier digital n m es portafolio digital n m; portafolio electrónico n m fr portefeuille électronique n m; portefeuille numérique n m; portfolio électronique n m; portfolio numérique n m en computer-based portfolio n; digital portfolio n; e-portfolio n; electronic portfolio n

Portafolis constituït per documents que tenen un format digital.

Nota: 1. Els documents d'un portafolis digital poden ser textos, imatges, animacions, fitxers d'àudio, fitxers de vídeo, pàgines web, blogs, etc.

2. El portafolis digital contribueix a la construcció de la identitat digital d'una persona des del punt de vista de les competències i de la formació.

Entomologia graèllsia n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 8/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 es graelsia n f; isabelina n f; mariposa isabelina n f fr isabelle n m/f; isabelle de France n m/f; papillon vitrail n m en Spanish moon moth n nc Graellsia isabelae

Insecte lepidòpter de la família dels satúrnids de 90 a 100 mm d'obertura alar i ales d'un verd groguenc, amb nervis bruns i un ocel envoltat de negre a cada ala, endèmic de la península Ibèrica i d'algunes zones de França i amb les fulles de pinassa i de pi roig com a aliment en fase d'eruga, que vola durant la primavera.

Nota: 1. La graèllsia presenta un acusat dimorfisme sexual: el mascle té les antenes plomoses i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua excepcionalment llarga, mentre que la femella té les antenes filiformes i les ales posteriors acabades cadascuna en una cua curta.

2. La denominació catalana (graèllsia) és una adaptació del nom del gènere, Graellsia, procedent del cognom del naturalista que va descobrir aquesta espècie l'any 1849, Marià de la Pau Graells.

Esports xoilifat n m es cailifo n m; choy lee fut n m; choy li fat n m; choy li fut n m fr cailifo n m; choy lay fut n m; choy lee fut n m it cailifo n m; choylifut n m pt choy lay fut n m en cailifo n; cailifoquan n; choy lay fut n; choy lee fut n; choy li fut n

Modalitat de kungfu caracteritzada per la preeminència de la força interior i la relaxació per sobre de la força física i per una gran diversitat de moviments i mètodes d'entrenament, que combina les tècniques de peus pròpies del nord de la Xina amb les tècniques de mans del sud.

Indústria alimentària

aflorament n m sin. compl. flor n f es blanqueamiento n m; eflorescencia n f fr blanchiment n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 9/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 it efflorescenza n f en bloom n; blooming n; chocolate bloom n; chocolate blooming n

Alteració física de la xocolata consistent en l'aparició d'una capa fina de color blanquinós a la superfície, que es produeix com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o la humitat.

Nota: 1. L'aflorament pot ser degut a una recristal·lització de la mantega de cacau (aflorament de greix o flor de greix) o bé a una recristal·lització del sucre (aflorament de sucre o flor de sucre).

2. La denominació flor s'aplica especialment a la capa blanquinosa que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.

aflorament de greix n m sin. compl. flor de greix n f es blanqueamiento graso n m; eflorescencia de grasa n f fr blanchiment gras n m; givre de gras n m; pruine du corps gras n f it efflorescenza del grasso n f en fat bloom n; fat blooming n de Fettreif n m

Aflorament produït per una recristal·lització de la mantega de cacau, després que s'hagi fos i desplaçat des de l'interior a la superfície com a conseqüència de fluctuacions en la temperatura o d'un temps d'emmagatzematge massa llarg, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte suau.

Nota: La denominació flor de greix s'aplica especialment a la capa blanquinosa de greix que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.

aflorament de sucre n m sin. compl. flor de sucre n f es blanqueamiento de azúcar n m; blanqueamiento por azúcar n m; eflorescencia de azúcar n f fr blanchiment cristallin n m; blanchiment sucré n m it efflorescenza dello zucchero n f en sugar bloom n; sugar blooming n de Zuckerreif n m

Aflorament produït per una recristal·lització del sucre, després que s'hagi dissolt i desplaçat des de l'interior a

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 10/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 la superfície com a conseqüència d'un excés d'humitat, que dona a la capa blanquinosa superficial un tacte sec i rugós.

Nota: La denominació flor de sucre s'aplica especialment a la capa blanquinosa de sucre que queda a la superfície de la xocolata, fruit d'aquest procés d'alteració.

Informàtica. Internet adhesiu n m es pegatina n f fr autocollant n m en sticker n

Imatge que s'utilitza en les plataformes de missatgeria per internet i en les xarxes socials amb diverses funcions, especialment per a decorar una fotografia o il·lustrar un missatge.

Nota: A diferència de les emoticones gràfiques, que les plataformes tracten com a caràcters estandarditzats d'una llista tancada, un adhesiu pot ser qualsevol imatge que l'usuari vulgui afegir al seu missatge o sobreposar a una fotografia mitjançant funcionalitats de la mateixa plataforma o a través d'aplicacions externes.

ciberllenguatge n m es argot de internet n m; ciberlengua n f; ciberlenguaje n m; jerga de Internet n f; lenguaje de internet n m fr argot Internet n m; cybérien n m; cyberjargon n m; cyberlangage n m; cyberlangue n f; internetais n m; jargon Internet n m it gergo di Internet n m pt internetês n m en cyberian n; cyberlanguage n; cyberspeak n; internet slang n; netspeak n de Netzjargon n m

Modalitat lingüística utilitzada en la comunicació escrita del ciberespai que es caracteritza principalment per la creativitat, l'expressivitat, l'ús flexible de les regles i la incorporació de textismes i d'elements semiòtics poc convencionals.

Nota: Els elements semiòtics poc convencionals utilitzats en el ciberllenguatge poden ser emoticones, variacions tipogràfiques, repeticions, etc.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 11/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

emoticona n f es emoticono n m fr binette n f; émoticône n f; frimousse n f en emoticon n; smiley n

Icona que es fa servir en els serveis de correu electrònic i missatgeria per internet i en les xarxes socials per a expressar emocions i sensacions.

Nota: Les emoticones es classifiquen en emoticones textuals i emoticones gràfiques, segons si es componen amb caràcters o tenen format d'imatge, respectivament.

emoticona gràfica n f sin. compl. emoji n m es emoji n m; emoticono gráfico n m fr emoji n m; émoticône graphique n f pt emoji n m en emoji n; graphic emoticon n; graphical emoticon n

Emoticona en format d'imatge.

Nota: Les emoticones gràfiques formen part actualment de l'estàndard Unicode. Cadascuna disposa d'un codi específic i compta com un sol caràcter en l'escriptura.

emoticona textual n f es emoticono textual n m; emoticono tipográfico n m fr emoticône textuelle n f; émoticône typographique n f pt emoticon de texto n m en text emoticon n; text smiley n; text smiley face n; textual emoticon n

Emoticona constituïda per una successió breu de caràcters.

Nota: 1. Als països occidentals les emoticones textuals es componen, tradicionalment, amb caràcters ASCII i es llegeixen segons una orientació horitzontal. Al Japó, en canvi, les emoticones textuals, anomenades kaomojis,

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 12/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 es componen amb caràcters Unicode i es llegeixen segons una orientació vertical.

2. Són exemples d'emoticones textuals :-) (en caràcters ASCII) o (^_^) (en caràcters Unicode), que signifiquen 'estic content', i :-( (en caràcters ASCII) o ( _ ") (en caràcters Unicode), que signifiquen 'estic trist'.

kaomoji n m es kaomoji n m; verticono n m fr kaomoji n m it kaomoji n m en kaomoji n

Emoticona textual d'origen japonès constituïda per una breu successió de caràcters Unicode, que es llegeix segons una orientació vertical.

Nota: 1. Les emoticones textuals occidentals, a diferència dels kaomojis, es componen amb caràcters ASCII i es llegeixen segons una orientació horitzontal.

2. Són exemples de kaomojis (^_^), que significa 'estic content'; ( _ "), que significa 'estic trist', o , que significa 'un petó' o 'petons'.

llista de blogs n f es blogroll n m fr blogoliste n f; défileur n m en blogroll n

Relació dels enllaços a blogs que conté una pàgina web, generalment presentada en forma de columna lateral.

missatge de text n m es mensaje corto n m; mensaje de texto n m fr message texte n m; minimessage n m; texto n m en short message n; short text message n; text n; text message n

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 13/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Missatge escrit de poca llargada enviat i rebut a través d'un dispositiu mòbil.

missatge rebotat n m sin. compl. missatge retornat n m es correo devuelto n m; correo rebotado n m; mensaje devuelto n m; mensaje rebotado n m; rebote n m fr message renvoyé n m; message retourné n m en bounce n; bounce e-mail n; bounce message n; bounced e-mail n; bounced message n; returned e-mail n; returned message n

Missatge electrònic que torna a l'emissor sense haver-se pogut lliurar al destinatari, a causa d'un error.

Nota: 1. Habitualment, els missatges rebotats són generats de manera automàtica pel servidor.

2. Els missatges rebotats es divideixen en missatges rebotats permanentment i missatges rebotats temporalment, segons si els errors en el lliurament són permanents o transitoris, respectivament.

missatge rebotat permanentment n m sin. compl. missatge retornat permanentment n m es rebote permanente n m fr message renvoyé définitivement n m; message retourné définitivement n m en hard bounce n; hard bounce e-mail n; hard bounce message n; hard bounced e-mail n; hard bounced message n

Missatge rebotat com a conseqüència d'un error irresoluble de lliurament, sovint perquè l'adreça electrònica a la qual s'ha enviat és incorrecta o ha deixat de ser operativa.

Nota: També poden donar lloc a missatges rebotats permanentment el fet que l'adreça de procedència del missatge hagi estat bloquejada pel destinatari, el fet que el sistema hagi classificat el missatge com a correu brossa o bé el fet que l'accés al compte de destinació no estigui autoritzat.

missatge rebotat temporalment n m sin. compl. missatge retornat temporalment n m es rebote temporal n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 14/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 fr message renvoyé temporairement n m; message retourné temporairement n m en soft bounce n; soft bounce e-mail n; soft bounce message n; soft bounced message n; sott bounced e-mail n

Missatge rebotat com a conseqüència d'un error resoluble de lliurament, sovint perquè la bústia del destinatari és plena o per un error de funcionament del servidor.

Nota: També poden donar lloc a missatges rebotats temporalment el fet que el missatge tingui un pes excessiu o el fet que el sistema hagi classificat provisionalment el remitent com a sospitós.

missatge SMS n m sigla SMS n m es mensaje SMS n m; SMS n m fr message SMS n m; SMS n m en SMS message n; SMS text message n; SMS n

Missatge de text enviat i rebut per mitjà del servei de missatges curts.

Nota: 1. La sigla SMS correspon a la denominació anglesa short message service (en català, servei de missatges curts), que és el servei per mitjà del qual s'envien aquest tipus de missatges.

2. Sovint també s'utilitza la denominació missatge de text per a designar aquest concepte, si bé, estrictament, un missatge SMS és un tipus de missatge de text.

rastreig n m es rastreo n m fr exploration n f; indexation n f en crawling n; spidering n; Web crawling n

Acció d'una aranya d'explorar llocs web, indexar-ne el contingut i emmagatzemar-lo en el directori d'un cercador.

textisme n m es textismo n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 15/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 fr textisme n m en textism n

Forma lingüística resultant del textisme.

Nota: Són exemples de textismes tns per tens, stan per estan, aqi per aquí, a10 per adeu, gra6 per gràcies, nanit per bona nit, q per què o que, o jsac per ja soc a casa.

textisme n m es textismo n m fr textisme n m en textism n

Alteració de l'ortografia convencional de mots o sintagmes consistent a reduir-los al màxim, especialment mitjançant l'abreviació, la contracció, l'elisió o l'ús dels nombres i les lletres amb valor fonètic, que se sol aplicar a la missatgeria per internet per motius d'economia i velocitat de redacció.

Nota: La denominació textisme també s'aplica a cadascuna de les formes lingüístiques resultants d'aquesta alteració.

Màrqueting digital anàlisi de sentiments n f sin. compl. anàlisi d'opinions n f es análisis de opiniones n m; análisis de sentimientos n m; minería de opiniones n f fr analyse de sentiments n f; détection d'opinions n f en opinion mining n; sentiment analysis n; sentiment mining n

Tècnica consistent a analitzar de manera automàtica, per mitjà de la mineria de dades i de processadors del llenguatge natural, les intervencions dels usuaris a internet, especialment a les xarxes socials, amb l'objectiu d'obtenir informació rellevant sobre la percepció que tenen de determinats aspectes i sobre les emocions que els desperten.

Nota: En algunes fonts es fa una distinció entre l'anàlisi de sentiments (centrada en l'obtenció d'informació sobre les emocions) i l'anàlisi d'opinions (centrada en l'obtenció d'informació sobre la percepció positiva, negativa o neutra dels usuaris respecte a l'objecte d'interès).

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 16/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

bloqueig de publicitat n m es bloqueo de anuncios n m; bloqueo de publicidad n m fr blocage de publicité n m en ad-blocking n; ad-filtering n

Acció d'impedir per mitjà d'un programari específic que es visualitzi sota cap format el contingut publicitari d'una pàgina web o d'una aplicació.

Nota: 1. Els programaris que porten a terme el bloqueig de publicitat són els bloquejadors de publicitat.

2. El bloqueig de publicitat actua sobre fotografies publicitàries, animacions, fitxers d'àudio, fitxers de vídeo, text, finestres emergents, etc.

bloquejador de publicitat n m es bloqueador de anuncios n m; bloqueador de publicidad n m fr bloqueur de publicité n m; logiciel antipub n m en ad-blocker n; ad-blocking software n

Programari que permet el bloqueig de publicitat mitjançant la inhabilitació dels anuncis, dels programes que permeten visualitzar-los o dels URL d'on provenen.

client potencial | clienta potencial n m, f es cliente potencial | clienta potencial n m, f; prospecto | prospecta n m, f fr client potentiel | cliente potentielle n m, f; prospect | prospecte n m, f en prospect

Persona física o jurídica que, per les seves característiques, forma part del mercat al qual es dirigeix una empresa però que encara no ha adquirit els seus productes o serveis.

contacte n m es contacto n m; lead n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 17/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 fr contact commercial n m; piste n f; piste commerciale n f en lead n

Client potencial d'una empresa de qui es té algun tipus de dada per a poder establir-hi comunicació, generalment perquè ha mostrat interès pels seus productes o serveis.

Nota: Les dades que l'empresa té dels seus contactes poden provenir de formularis web, de la resposta a una acció de màrqueting, etc.

cost per acció n m sigla CPA n m es coste por acción n m; coste por adquisición n m; CPA n m fr coût par action n m; CPA n m en cost per acquisition n; cost per action n; CPA n

Sistema de facturació publicitària en què l'anunciant paga en funció del nombre d'accions preestablertes que duu a terme l'usuari vinculades amb l'espai objecte de publicitat.

Nota: Les accions preestablertes en el cost per acció poden ser, segons el cas, els clics fets sobre l'anunci, les compres efectuades, els formularis emplenats, les subscripcions a un butlletí, les descàrregues d'una aplicació, etc.

cost per clic n m sigla CPC n m es coste por clic n m; CPC n m fr coût par clic n m; CPC n en cost per click n; CPC n

Sistema de facturació publicitària en què l'anunciant paga en funció del nombre de clics de visitants únics que rep l'espai objecte de publicitat.

cost per compromís n m sigla CPE n m es coste por compromiso n m; CPE n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 18/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 fr coût par engagement n m; CPE n m en cost per engagement n; CPE n

Sistema de facturació publicitària en què l'anunciant paga en funció del nombre d'interaccions que estableixen els usuaris amb l'espai objecte de publicitat.

Nota: 1. El cost per compromís pot incloure, segons el cas, els clics sobre l'anunci, les visualitzacions d'un vídeo, les vegades que es participa en un joc, les respostes a una enquesta, les repiulades, els clics al botó "M'agrada", etc.

2. La sigla CPE correspon a l'equivalent anglès cost per engagement.

cost per contacte n m sigla CPL n m es coste por contacto n m; coste por lead n m; coste por registro n m; CPL n m fr coût par contact commercial n m; coût par contact generé n m; coût par lead n m; CPL n m en cost per lead n; CPL n

Sistema de facturació publicitària en què l'anunciant paga en funció dels contactes que aconsegueix procedents de l'espai objecte de publicitat.

Nota: La sigla CPL correspon a l'equivalent anglès cost per lead.

cost per mil n m sigla CPM n m es coste por mil n m; CPM n m fr coût par mille n m; coût par mille impressions n m; CPM n m en cost per mille n; cost per thousand n; CPM n

Sistema de facturació publicitària en què l'anunciant paga per cada mil vegades que es mostra l'espai objecte de publicitat.

crida a l'acció n f sigla CTA n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 19/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

es llamada a la acción n f; CTA n f fr appel à l'action n m; incitation à l'action n f; CTA n m en call to action n; CTA n

Missatge contingut en un element gràfic d'una pàgina web o d'altres aplicacions digitals, generalment un bàner o un botó, que incita a fer-hi clic, amb l'objectiu de redirigir el visitant a un contingut determinat.

Nota: La sigla CTA correspon a l'equivalent anglès call to action.

cura de contactes n f es cultivo de contactos n m; cultivo de leads n m; lead nurturing n m fr lead nurturing n m; maturation des leads n f; maturation des prospects n f en lead nurturing n

Acció continuada d'una empresa de mantenir i reforçar la relació amb els seus contactes per mitjà de tècniques diverses, sovint campanyes personalitzades de màrqueting per correu electrònic, amb l'objectiu de convertir- los en clients.

Nota: La cura de contactes va precedida de la generació de contactes.

dinamització de creixement n f es estrategia de posicionamiento n f; growth hacking n m fr growth hacking n m en growth hacking n

Conjunt de tècniques de màrqueting que s'utilitzen per a fer créixer de manera molt ràpida el negoci d'una empresa, generalment una empresa emergent.

Nota: 1. La dinamització de creixement es basa en tècniques de baix cost, enfocades a posicionar millor el producte dins el mercat i a explotar al màxim les plataformes gratuïtes, les xarxes socials, els fòrums, l'analítica web, etc.

2. Un expert en dinamització de creixement és un dinamitzador de creixement o una dinamitzadora de creixement.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 20/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

dinamitzador de creixement | dinamitzadora de creixement n m, f es growth hacker n m, f fr growth hacker n m, f en growth hacker n

Persona amb un ampli coneixement de les xarxes socials i de l'analítica web que és experta en dinamització de creixement.

embut de conversió n m es embudo de compra n m; embudo de conversión n m fr entonnoir n m; entonnoir de conversion n m en conversion funnel n; funnel n; purchase funnel n; purchasing funnel n

Conjunt d'etapes per les quals està obligat a passar un usuari en un lloc web o una aplicació per a arribar a l'objectiu que s'ha proposat en accedir-hi, sovint fer una compra o contractar un servei.

Nota: 1. L'anàlisi de l'embut de conversió permet a l'empresa saber el nombre de visitants perduts en cada etapa i, en conseqüència, conèixer els punts del procés que cal optimitzar perquè l'interès dels visitants no decaigui.

2. La denominació embut de conversió prové de la forma d'embut que pren la representació gràfica del nombre d'usuaris que segueixen el procés fins al final.

experiència d'usuari n f sigla UX n f es experiencia de usuario n f; UX n f fr expérience d'utilisateur n f; expérience utilisateur n f; UX n f en user experience n; UX n

Conjunt de coneixements i de percepcions que extreu una persona de la utilització d'un producte o servei en línia, tant pel que fa als resultats obtinguts com pel que fa a la interacció establerta.

Nota: La sigla UX està creada sobre l'equivalent anglès user experience.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 21/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

experiència de client n f es experiencia del cliente n f fr expérience client n f en customer experience n f; CX n

Conjunt de coneixements i de percepcions que extreu un client de la seva interacció en línia amb una empresa.

Nota: Conèixer l'experiència de client permet a les empreses adequar-se millor a les necessitats i als gustos dels seus clients.

generació d'enllaços n f es construcción de enlaces n f fr construction de liens n f; création de liens n f en link building n; netlinking n

Tècnica d'optimització natural consistent a fer augmentar el nombre d'enllaços externs a un lloc web que interessa promocionar.

Nota: Els mètodes de generació d'enllaços poden ser diversos: la creació de comentaris, en pàgines externes, amb enllaços o amb referències explícites al lloc que es vol promocionar; l'intercanvi d'enllaços amb altres llocs; la recomanació explícita del lloc des d'altres webs; la participació en fòrums relacionats amb l'activitat del lloc; la presència en les xarxes socials i en directoris relacionats amb el lloc, etc.

generació de contactes n f es captación de contactos n f; captación de leads n f; generación de contactos n f; generación de leads n f fr création de pistes n f; génération de leads n f; génération de pistes n f en lead generation n

Acció d'una empresa d'aconseguir nous contactes per mitjà de diverses estratègies de captació.

Nota: 1. Són estratègies de generació de contactes el màrqueting per correu electrònic, els anuncis en línia, el màrqueting de cercadors, les accions a les xarxes socials, els jocs de marca, etc.

2. La generació de contactes va seguida de la cura de contactes.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 22/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

gestió de l'experiència de client n f es gestión de la experiencia del cliente n f fr gestion de l'expérience client n f en customer experience management n; CEM n

Conjunt de procediments que utilitza una empresa per a seguir, supervisar i organitzar la seva interacció amb els clients, que té com a objectiu millorar la percepció que els clients tenen de l'empresa i fidelitzar-los.

mapa del recorregut del client n m es mapa de la experiencia del cliente n m; mapa de recorrido del cliente n m; mapa del ciclo de vida del cliente n m fr cartographie du parcours client n f en customer journey map n; CJM n

Diagrama que indica els diferents punts en què un client es relaciona en línia amb una empresa, des del moment que mostra intenció d'adquirir un producte o contractar un servei fins que ho fa, que permet a l'empresa conèixer l'experiència de client dels seus usuaris i millorar-la.

màrqueting d'entrada n m es inbound marketing n m; marketing de atracción n m; marketing de llegada n m fr marketing entrant n m en inbound marketing n

Conjunt d'accions de màrqueting no intrusives basades en l'ús combinat de diferents tècniques, especialment l'optimització natural, el màrqueting de cercadors, el màrqueting de continguts i les xarxes socials, que té per objectiu captar l'interès dels usuaris i atraure'ls com a clients, sense necessitat d'anar-los a buscar directament.

percentatge de rebot n m es porcentaje de rebote n m; rebote n m; tasa de rebote n f fr taux de bounce n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 23/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 en bounce n; bounce rate n; return rate n

Expressió en percentatge del rebot que s'ha produït en una campanya de màrqueting.

pescaclics n m es cebo de clicks n m fr appât à clics n m; aspirateur à clics n m; attrape-clics n m; piège à clics n m en clickbait n

Contingut web, generalment de poca qualitat, presentat sota un títol o un format cridaner per a aconseguir que els usuaris hi cliquin i el reenviïn a les xarxes socials, que té com a únic objectiu obtenir ingressos publicitaris.

quota de presència n f es índice de presencia n m; SOV n m fr part de voix n f; PDV n f en share of voice n; SOV n

Percentatge d'aparició d'una marca en un espai o un canal determinats en relació amb el percentatge d'aparició de la resta de marques de la mateixa categoria o del mateix sector durant el mateix període de temps, que indica el seu grau de visibilitat en aquell espai.

ràtio de clics n f sigla CTR n m es porcentaje de clics n m; ratio de clics n f; tasa de clics n f; CTR n m fr taux de clic n m; taux de clics n m; CTR n m; TDC n m en click rate n; click-through ratio n; clickthrough rate n; CTR n

Relació, habitualment expressada en forma de percentatge, entre el nombre de clics que ha rebut un espai publicitari i el nombre de vegades que ha estat vist, la qual s'utilitza per a mesurar l'eficàcia d'una campanya de publicitat en línia.

Nota: La sigla CTR correspon a l'equivalent anglès clickthrough rate.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 24/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

rebot n m sin. compl. correu rebotat n m; correu retornat n m es rebote n m fr bounce n m en bounce n; bounce e-mail n; bounce mail n

Conjunt de missatges rebotats en una campanya de màrqueting per correu electrònic.

taxa de compromís n f es tasa de compromiso n f fr taux d'engagement n m en engagement rate n

Indicador que mesura el compromís dels usuaris d'un mitjà social amb una marca, que es calcula amb fórmules diverses segons el mitjà.

Nota: Per exemple, una manera de calcular la taxa de compromís a Twitter és dividint el nombre de mencions del perfil i de repiulades durant un període de temps determinat pel nombre de piulades fetes des d'aquell perfil durant el mateix període, dividint a continuació el resultat pel nombre de seguidors i multiplicant-lo per cent.

test A/B n m es prueba A/B n f; test A/B n m fr test A/B n m en A/B split test n; A/B test n; split test n; split-run test n

Test consistent a publicar simultàniament dues versions d'un mateix element digital, sovint un lloc web o una aplicació, a fi de comprovar quina de les dues funciona més bé a partir de les dades de comportament dels usuaris que hi accedeixen, que són redistribuïts de manera aleatòria i proporcional entre les dues versions.

Nota: Les dades de comportament dels usuaris tingudes en compte en el test A/B poden ser, entre d'altres, el nombre de visites o de descàrregues de cada versió, el nombre de registres de nous usuaris en cada versió, etc.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 25/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Medi ambient agroremediació n f es biorremediación de superficie n f; landfarming n m fr épandage agricole n m; épandage contrôlé n m en landfarming n

Tècnica de bioremediació consistent a excavar el sòl contaminat, dipositar-lo sobre una superfície i estimular-hi l'activitat microbiana mitjançant la llaurada periòdica i l'addició de nutrients.

bioestimulació n f es bioestimulación n f fr biostimulation n f en biostimulation n

Tècnica de bioremediació consistent a afegir nutrients i oxigen al medi contaminat per afavorir-ne les condicions de vida i fer augmentar la població de microorganismes autòctons que degraden els contaminants.

bioreforç n m es bioadición n f; bioaumentación n f; bioincremento n m fr bioaddition n f; bioaugmentation n f; biorenforcement n m en bioaddition n; bioaugmentation n

Tècnica de bioremediació consistent a afegir al medi contaminat microorganismes al·lòctons que degradin els contaminants.

bioventilació n f es bioventeo n m; bioventilación n f fr bioaération n f; bioventilation n f en bioventing n

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 26/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Tècnica de bioremediació consistent a induir corrents d'aire o d'oxigen a l'interior de la part no saturada del sòl contaminat mitjançant sistemes d'injecció o d'extracció, a fi d'afavorir l'activitat degradadora dels microorganismes.

conducció eficient n f sin. compl. conducció ecològica n f es conducción eficiente n f; conducción sostenible n f; ecoconducción n f fr conduite écoénergétique n f; écoconduite n f en ecodriving n; energy-efficient driving n; fuel-efficient driving n

Conjunt de tècniques utilitzades en la conducció automobilística per a aconseguir reduir el consum d'energia i el desgast del vehicle sense reduir-ne les prestacions.

Nota: La conducció eficient fa augmentar el confort i la seguretat dels passatgers i redueix l'impacte mediambiental del desplaçament.

contaminació odorífera n f sin. contaminació olfactiva n f es contaminación odorífera n f; contaminación odorífica n f; contaminación olfativa n f fr pollution olfactive n f en odor pollution n; odorant pollution n; odour pollution n; olfactory pollution n; smell pollution n

Contaminació produïda per la concentració en el medi de substàncies d'olor molesta o perjudicial.

deixalles marines n f pl es basura marina n f; desechos marinos n m pl fr débris marins n m pl; déchets marins n m pl en marine debris n; marine n

Conjunt de residus sòlids d'origen no natural que han estat abandonats o deposats en ambients marins o costaners.

Nota: Es calcula que el 80% de deixalles marines provenen de fonts terrestres, i el 20%, de fonts marines.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 27/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

digestat n m es digestato n m; digesto n m fr digestat n m en digestate n

Material no gasós resultant de la digestió anaeròbia.

disposició del rebuig n f es disposición de desperdicios n f fr élimination des déchets n f; élimination des résidus n f; évacuation des déchets n f; rejet des déchets n m en garbage disposal n; refuse disposal n; waste disposal n

Operació de tractament final, sovint la incineració o la deposició, a què se sotmet el rebuig.

extracció de vapors del sòl n f es extracción de vapor del suelo n m pl; extracción de vapores del suelo n f; volatilización forzada n f fr aspiration sous vide n f; extraction de la vapeur du sol n f; extraction des vapeurs du sol n f; volatilisation forcée n f en enhanced volatilization n; in situ soil venting n; in situ volatilization n; soil vacuum extraction n; soil vapor extraction n; soil venting n; vacuum extraction n; SVE n

Tècnica de remediació consistent a aplicar el buit a la part no saturada del sòl contaminat a fi d'extreure'n els vapors que han estat en contacte amb contaminants.

fracció de residus n f es fracción de residuos n f fr fraction de déchets n f en waste fraction n

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 28/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Cadascuna de les categories en què es classifiquen els residus, generalment els residus municipals, segons la seva similitud o la gestió que se'n fa.

Nota: A Catalunya s'han establert cinc fraccions de residus bàsiques per als residus municipals: fracció orgànica, paper i cartró, envasos lleugers, vidre i fracció resta. De vegades, segons el municipi, els envasos lleugers i la fracció resta es recullen junts i constitueixen una única fracció (la fracció inorgànica). La part de residus vegetals de la fracció orgànica, d'altra banda, constitueix la fracció vegetal.

fracció resta n f sin. compl. resta n f es fracción resto n f; rechazo n m fr fraction restant n f en remainder fraction n; rest-fraction n; rest-waste n

Fracció de residus de gestió municipal corresponent als residus que queden un cop feta la recollida selectiva de la resta de fraccions, que pot contenir materials valoritzables.

habitant equivalent n m sigla HE n m es equivalente habitante n m; habitante equivalente n m; e-h n m fr équivalent habitant n m; équivalent-habitant n m; EH n m; éq.-hab. n m it abitante equivalente n m; a. e. n m pt equivalente de população n m; e. p. n m en inhabitant equivalent n; population equivalent n; unit per capita loading n; PE n; inh. eq. n; p. e. n de Einwohnergleichwert n m; Einwohnerwert n m; EW n m

Unitat de població equivalent que correspon a la càrrega contaminant mitjana de les aigües residuals, establerta en 60 g de matèria orgànica per habitant i dia.

Nota: 1. El plural de habitant equivalent és habitants equivalents.

2. La càrrega contaminant es mesura de manera indirecta a través de la demanda biològica d'oxigen en cinc dies (DBO5), és a dir, del volum d'oxigen que els microorganismes consumeixen durant cinc dies de biodegradació de la matèria orgànica present a l'aigua.

isodora n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 29/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

es isodora n f en odour contour n

Isolínia que uneix sobre un mapa els punts que tenen una mateixa concentració d'unitats d'olor.

liquíd de fase no aquosa n m sigla NAPL n m es líquido de fase no acuosa n m; NAPL n m fr liquide en phase non aqueuse n m; LPNA n m en non aqueous phase liquid n; NAPL n

Líquid contaminant immiscible amb l'aigua, present a les aigües superficials, a les aigües subterrànies o al sòl.

Nota: 1. Segons la densitat respecte a l'aigua, un líquid de fase no aquosa pot ser un líquid dens de fase no aquosa o bé un líquid lleuger de fase no aquosa.

2. La sigla NAPL correspon a l'equivalent anglès non aqueous phase liquid.

líquid dens de fase no aquosa n m sigla DNAPL n m es líquido denso de fase no acuosa n m; DNAPL n m fr liquide dense en phase non aqueuse n m; LDPNA n m en dense non aqueous phase liquid n; DNAPL n

Líquid de fase no aquosa amb una densitat superior a la de l'aigua.

Nota: La sigla DNAPL correspon a l'equivalent anglès dense non aqueous phase liquid.

líquid lleuger de fase no aquosa n m sigla LNAPL n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 30/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 es líquido ligero de fase no acuosa n m; LNAPL n m fr liquide léger en phase non aqueuse n m; LLPNA n m en light non aqueous phase liquid n; LNAPL n

Líquid de fase no aquosa amb una densitat inferior a la de l'aigua.

Nota: La sigla LNAPL correspon a l'equivalent anglès light non aqueous phase liquid.

oxodegradable adj es oxodegradable adj fr oxodégradable adj en oxo-degradable adj

Dit del producte, generalment de plàstic, al qual s'incorporen additius que el degraden en qualsevol ambient on hi hagi oxigen, independentment de la presència d'aigua.

parament n m sin. compl. parament de trampes n m es colocación de trampas n f; instalación de trampas n f; trampeo n m fr installation de pièges n f; piégeage n m en placing of traps n; trapping n

Tècnica de gestió de poblacions , i especialment de control de plagues, consistent a distribuir paranys en una zona determinada per detectar la presència de certes espècies i conèixer-ne la densitat, el ritme de creixement, els desplaçaments o la localització de caus, entre altres aspectes, generalment amb l'objectiu de mantenir-les sota control.

Nota: 1. El parament pot servir per a capturar individus d'una determinada espècie o bé, segons el cas, per a recollir-ne els ous.

2. En el parament es poden instal·lar paranys de manera massiva, amb l'objectiu de reduir el nombre d'individus d'una determinada població que es considera que ha assolit la condició de plaga.

parament fotogràfic n m sin. compl. fotoparament n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 31/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

es colocación de fototrampas n f; colocación de trampas fotográficas n f; fototrampeo n m; instalación de fototrampas n f; instalación de trampas fotográficas n f; trampeo fotográfico n m fr installation de pièges photographiques n f; piègeage photographique n m en photo trapping n; phototrapping n

Tècnica emprada en l'estudi de la fauna consistent a instal·lar paranys fotogràfics en una zona determinada per a detectar-hi la presència d'espècies i fer-ne el seguiment.

Nota: El parament fotogràfic també s'utilitza de vegades per a fer el seguiment del bestiar i per a rastrejar peces de caça.

parany cromàtic n m es trampa cromática n f; trampa cromotrópica n f; trampa de color n f fr piège chromatique n m; piège chromotropique n m; plaque chromatique n f it trappola cromatica n f; trappola cromotropica n f en chromatic trap n; chromotropic trap n; colour trap n

Parany recobert de pintura fluorescent que atreu els insectes i altres animals sensibles al color de la pintura i els captura mitjançant un mètode físic, generalment una substància adhesiva o un líquid tòxic.

parany fotogràfic n m sin. compl. càmera parany n f; fotoparany n m es cámara de rastreo n f; cámara trampa n f fr caméra piège n f; photopiège n m; piège photographique n m pt armadilha fotográfica n f en camera trap n; photo trap n; phototrap n; trail camera n de Kamerafalle n f

Dispositiu format per una càmera fotogràfica, una font d'alimentació, un sistema de detecció i, opcionalment, un sistema d'il·luminació i un atraient, que s'utilitza per a captar imatges de fauna sense la presència humana.

Nota: 1: El sistema de detecció del parany fotogràfic pot ser un feix de raigs infrarojos que l'animal interromp en passar, un disparador camuflat o un sensor de moviment o de temperatura. El sistema d'il·luminació se sol utilitzar poc, per no destorbar el comportament normal dels animals; és més habitual fer servir càmeres sensibles a la llum infraroja per a poder obtenir les imatges nocturnes.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 32/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

2. La denominació càmera parany s'aplica especialment als dispositius compactes, en què la font d'alimentació, el sistema de detecció i el sistema d'il·luminació s'integren amb la càmera fotogràfica, en una mateixa estructura.

població equivalent n f sigla PE n f es equivalente habitante n m; población equivalente n f fr équivalent habitant n m; population équivalente n f; équivalent-habitant n m; EH n m; éq.-hab. n m; p. e. n f en population equivalent n; population-equivalent n; PE n; p. e. n

Magnitud de la càrrega contaminant de les aigües residuals d'un indret durant un període concret.

Nota: La unitat de mesura de la població equivalent és l'habitant equivalent.

Ornitologia calau becfalçat cellut n m es cálao malayo n m fr calao charbonnier n m en black n de Malaienhornvogel n m nc malayanus

Taxonomia: > Buceròtids > Anthracoceros

calau becfalçat de l'Índia n m es cálao coronado n m fr calao de Malabar n m en Indian pied hornbill n de Malabarhornvogel n m nc Anthracoceros coronatus

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 33/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Taxonomia: Bucerotiformes > Buceròtids > Anthracoceros

calau becfalçat de les Sulu n m es cálao de las Sulu n m fr calao des Sulu n m en Sulu hornbill n de Suluhornvogel n m nc Anthracoceros montani

Taxonomia: Bucerotiformes > Buceròtids > Anthracoceros

Nota: El nom específic de les Sulu fa referència a un arxipèlag del sud-oest de les Filipines.

calau becfalçat de Palawan n m es cálao de Palawan n m fr calao de Palawan n m en Palawan hornbill n de Palawanhornvogel n m nc Anthracoceros marchei

Taxonomia: Bucerotiformes > Buceròtids > Anthracoceros

Nota: El nom específic de Palawan fa referència a una illa de les Filipines i a la província insular que forma aquesta illa amb els illots adjacents.

calau becfalçat oriental n m es cálao cariblanco n m fr calao pie n m en Oriental pied hornbill n de Orienthornvogel n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 34/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 nc Anthracoceros albirostris

Taxonomia: Bucerotiformes > Buceròtids > Anthracoceros

colibrí becfalçat cua-rogenc n m es picohoz colicanela n m fr bec-en-faucille de La Condamine n m en buff-tailed sicklebill n de Rotschwanz-Sichelschnabel n m nc Eutoxeres condamini

Taxonomia: Caprimulgiformes > Troquílids > Eutoxeres

colibrí becfalçat cuaverd n m es picohoz coliverde n m fr bec-en-faucille aigle n m en white-tipped sicklebill n de Weißkehl-Sichelschnabel n m nc Eutoxeres aquila

Taxonomia: Caprimulgiformes > Troquílids > Eutoxeres

colom verdós cuafalcat n m es vinago rabocuña n m fr colombar chanteur n m en wedge-tailed green-pigeon n de Keilschwanz-Grüntaube n m nc Treron sphenurus; Treron sphenura

Taxonomia: Columbiformes > Colúmbids > Treron

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 35/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

faisà de Latham n m es faisán kalíj n m; faisán kálij n m fr faisan leucomèle n m en kalij pheasant n; Nepal kaleej pheasant n de Kalifasan n m; Nepalfasan n m nc Lophura leucomelanos

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Lophura

Nota: El nom específic de Latham fa referència a l'ornitòleg anglès John Latham (1740-1837).

faisà koklas n m es faisán koklas n m fr eulophe koklass n m; eulophe macrolophe n m; faisan koklass n m en koklas n; koklass n; koklass pheasant n; Nepal koklass n; pukras n; pukras pheasant n de Koklas n m; Koklasfasan n m; Schopffasan n m nc Pucrasia macrolopha

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Pucrasia

falcat -ada adj

Dit d'un ocell que té una part del cos, generalment la cua, en forma de falca.

falcat -ada adj

Dit d'una part del cos d'un ocell, generalment la cua, que té forma de falca.

falçat -ada adj

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 36/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Dit d'una part del cos d'un ocell, generalment les plomes o el bec, que té forma de falç.

falçat -ada adj

Dit d'un ocell que té una part del cos, generalment les plomes o el bec, en forma de falç.

gall bankiva n m es gallo bankiva n m; gallo de Bankiva n m; pollo feral n m fr coq bankhiva n m; coq bankiva n m; coq sauvage n m en domestic fowl n; feral chicken n; junglefowl n; red junglefowl n; wild junglefowl n de Bankivahuhn n m; Haushuhn n m nc Gallus gallus

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Gallus

gall fer becnegre n m sin. compl. gall salvatge becnegre n m es urogallo piquinegro n m fr tétras à bec noir n m en black-billed capercaillie n de Steinauerhuhn n m nc Tetrao urogalloides; Tetrao parvirostris

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Tetrao

gall fer comú n m sin. compl. gall salvatge comú n m es urogallo común n m fr grand tétras n m en Western capercaillie n

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 37/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 de Auerhuhn n m nc Tetrao urogallus

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Tetrao

guan n m en guan n de Guan n m

Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Penelope, Oreophasis, Aburria, Chamaepetes, Penelopina i Pipile, de la família dels cràcids, de l'ordre dels gal·liformes, gregàries, grosses i pròpies dels boscos de l'Amèrica tropical.

guan alablanc n m es pava aliblanca n f fr pénélope à ailes blanches n f en white-winged guan n de Weischwingenguan n m nc Penelope albipennis

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

guan andí n m es pava andina n f fr pénélope des Andes n f en Andean guan n de Andenguan n m nc Penelope montagnii

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 38/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 guan banyut n m es pavón cornudo n m fr oréophase cornu n m en horned guan n de Zapfenguan n m nc Oreophasis derbianus

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Oreophasis

Nota: El nom específic banyut fa referència a l'excrescència de color vermellós que presenta aquesta espècie al cap, que recorda una banya.

guan barbat n m es pava barbuda n f fr pénélope barbue n f en bearded guan n de Bartguan n m nc Penelope barbata

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

Nota: El nom específic barbat fa referència al plomatge vermell que presenta aquesta espècie a la part superior del coll, que recorda una barba.

guan camagroc n m es pava aburria n f fr pénélope aburri n f en wattled guan n de Lappenguan n m nc Aburria aburri

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Aburria

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 39/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

guan camanegre n m es pava oscura n f fr pénélope yacouhou n f en dusky-legged guan n de Bronzeguan n m nc Penelope obscura

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

guan cara-roig n m es pava carirroja n f fr pénélope de Dabbene n f en red-faced guan n de Rotgesichtguan n m nc Penelope dabbenei

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

guan carablau n m es pava falcialar n f fr pénélope de Goudot n f en sickle-winged guan n de Sichelguan n m nc Chamaepetes goudotii

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Chamaepetes

guan cellablanc n m es pava yacucaca n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 40/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 fr pénélope à front blanc n f en white-browed guan n de Weibrauenguan n m nc Penelope jacucaca

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

guan cellut n m es pava yacupemba n f fr pénélope péoa n f en rusty-margined guan n de Weißstirnguan n m nc Penelope superciliaris

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

Nota: El nom específic cellut fa referència a la línia gruixuda de plomes, de color diferenciat de la resta, que presenta aquesta espècie sobre els ulls.

guan crestat n m es pava cojolita n f fr pénélope panachée n f en crested guan n de Rostbauchguan n m nc Penelope purpurascens

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

Nota: El nom específic crestat fa referència a les plomes del cap d'aquesta espècie, que sobresurten dretes, a manera de cresta.

guan cuabarrat n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 41/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 es pava camata n f fr pénélope à queue barrée n f en band-tailed guan n de Bindenschwanzguan n m nc Penelope argyrotis

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

Nota: El nom específic cuabarrat fa referència al plomatge de la cua d'aquesta espècie, que presenta ratlles amples d'un color diferenciat de la resta.

guan d'altiplà n m es pava pajuil n f fr pénélope pajuil n f en highland guan n de Schluchtenguan n m nc Penelopina nigra

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelopina

guan d'Orton n m es pava de Orton n f fr pénélope d'Orton n f en baudo guan n de Ortonguan n m nc Penelope ortoni

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

Nota: El nom específic d'Orton fa referència al naturalista nord-americà James Orton (1830-1877).

guan de Spix n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 42/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 es pava amazónica n f fr pénélope de Spix n f en Spix's guan n de Spixguan n m nc Penelope jacquacu

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

Nota: El nom específic de Spix fa referència al zoòleg alemany Johann Baptist von Spix (1781-1826).

guan del Cauca n m es pava del Cauca n f fr pénélope de Cauca n f en Cauca guan n de Caucaguan n m nc Penelope perspicax

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

Nota: El nom específic del Cauca fa referència al riu de Colòmbia per on s'estén aquesta espècie, present, concretament, als departaments colombians de Valle del Cauca, Cauca, Quindío i Risaralda.

guan marail n m

es pava marail n f fr pénélope marail n f en marail guan n de Marailguan n m nc Penelope marail

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

Nota: El nom específic marail és una francesització del nom autòcton d'aquesta espècie de la Guaiana Francesa (marai, malai o mbalai).

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 43/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

guan negre n m es pava negra n f fr pénélope unicolore n f en black guan n de Mohrenguan n m nc Chamaepetes unicolor

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Chamaepetes

guan pit-roig n m es pava crestiblanca n f fr pénélope à poitrine rousse n f en white-crested guan n de Weißschopfguan n m nc Penelope pileata

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

guan ventre-rogenc n m es pava ventrirrufa n f fr pénélope à ventre roux n f en chestnut-bellied guan n de Rotbrustguan n m nc Penelope ochrogaster

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Penelope

guan xiulador d'ulleres n m es pava yacutinga n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 44/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 fr pénélope à front noir n f en black-fronted piping-guan n de Schwarzmaskenguan n m nc Pipile jacutinga

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Pipile

Nota: El nom específic d'ulleres fa referència a la línia blanquinosa, sense plomes, que envolta els ulls d'aquesta espècie.

guan xiulador de Trinidad n m es pava de Trinidad n f fr pénélope siffleuse n f en Trinidad piping-guan n de Trinidadguan n m nc Pipile pipile

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Pipile

Nota: El nom específic de Trinidad fa referència a l'illa d'on és originària aquesta espècie.

guan xiulador gorja-roig n m es pava cuyubí n f fr pénélope cujubi n f en red-throated piping-guan n de Rotkehlguan n m nc Pipile cujubi

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Pipile

guan xiulador gorjablanc n m es pava goliblanca n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 45/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 fr pénélope de Gray n f en white-throated piping-guan n de Blasskehlguan n m nc Pipile grayi; Pipile cumanensis grayi

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Pipile

guan xiulador gorjablau n m es pava goliazul n f fr pénélope à gorge bleue n f en blue-throated piping-guan n de Blaukehlguan n m nc Pipile cumanensis

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Pipile

hoco n m fr hocco n m en curassow n de Hokko n m

Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Crax, Mitu, Pauxi i Nothocrax, de la família dels cràcids, de l'ordre dels gal·liformes, pròpies dels boscos humits de l'Amèrica del Sud.

hoco becblau n m es pavón piquiazul n m fr hocco d'Albert n m en blue-billed curassow n de Blaulappenhokko n m nc Crax alberti

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Crax

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 46/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

hoco beccurt n m es paují culicastaño n m fr hocco de Spix n m en crestless curassow n de Samthokko n m nc Mitu tomentosum; Mitu tomentosa

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Mitu

hoco becgròs n m es paují tuberoso n m fr hocco tuberculé n m en razor-billed curassow n de Amazonashokko n m nc Mitu tuberosum; Mitu tuberosa

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Mitu

hoco becllarg n m es pavón guayanés n m fr hocco alector n m en black curassow n de Glattschnabelhokko n m nc Crax alector

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Crax

hoco caranú n m es pavón muitú n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 47/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 fr hocco à face nue n m en bare-faced curassow n de Nacktgesichthokko n m nc Crax fasciolata

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Crax

hoco d'Alagoas n m es paují de Alagoas n m fr hocco mitou n m en Alagoas curassow n de Mituhokko n m nc Mitu mitu

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Mitu

Nota: El nom específic d'Alagoas fa referència a l'estat del Brasil d'on és originària aquesta espècie.

hoco d'elm n m es paují de yelmo n m fr hocco à pierre n m en helmeted curassow n de Helmhokko n m nc Pauxi pauxi

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Pauxi

Nota: El nom específic d'elm fa referència a l'excrescència globulosa de color blanc que presenta aquesta espècie a la part del front, que recorda un elm.

hoco de Belém n m es pavón de Belém n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 48/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 fr hocco de Natterer n m en Belem curassow n de Belemhokko n m nc Crax pinima

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Crax

Nota: El nom específic de Belém fa referència a la capital de l'estat brasiler de Pará, a la zona nord-est de l'Amazònia, d'on és originària aquesta espècie.

hoco de Blumenbach n m es pavón piquirrojo n m fr hocco de Blumenbach n m en red-billed curassow n de Rotschnabelhokko n m nc Crax blumenbachii

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Crax

Nota: El nom específic de Blumenbach fa referència al naturalista alemany Johann Friedrich Blumenbach (1752-1840).

hoco de carúncula groga n m es pavón norteño n m fr grand hocco n m en great curassow n de Tuberkelhokko n m nc Crax rubra

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Crax

Nota: El nom específic de carúncula groga fa referència a l'excrescència de color groc que presenta aquesta espècie a la part del front.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 49/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

hoco de Daubenton n m es pavón porú n m fr hocco de Daubenton n m en yellow-knobbed curassow n de Gelblappenhokko n m nc Crax daubentoni

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Crax

Nota: El nom específic de Daubenton fa referència al naturalista francès Louis-Jean-Marie Daubenton (1716- 1800). hoco de Koepcke n m es paují unicornio peruano n m fr hocco de Koepcke n m en Sira curassow n de Koepckehokko n m nc Pauxi koepckeae; Pauxi unicornis koepckeae

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Pauxi

Nota: El nom específic de Koepcke fa referència a l'ornitòloga alemanya Maria Koepcke (1924-1971).

hoco de Salvin n m es paují culiblanco n m fr hocco de Salvin n m en Salvin's curassow n de Salvinhokko n m nc Mitu salvini

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Mitu

Nota: El nom específic de Salvin fa referència al naturalista anglès Osbert Salvin (1835-1898).

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 50/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

hoco globulat n m es muitú mutung n m; paujil carunculado n m; paujil moquirrojo n m; pavón carunculado n m; pavón moquirrojo n m fr hocco caronculé n m; hocco globuleux n m en globose curassow n; wattled curassow n; Yarrell's curassow n de Karunkelhokko n m; Yarrell-Hokko n m nc Crax globulosa

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Crax

Nota: El nom específic globulat fa referència a l'excrescència en forma de glòbul que presenta aquesta espècie sobre el bec.

hoco nocturn n m es paují nocturno n m fr hocco nocturne n m en nocturnal curassow n de Rothokko n m nc Nothocrax urumutum

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Nothocrax

Nota: El nom específic nocturn fa referència als hàbits d'aquesta espècie, que és més activa durant la nit, o durant les hores crepusculars, que durant el dia.

hoco unicorne n m es paují unicornio boliviano n m fr hocco unicorne n m en horned curassow n de Hornhokko n m nc Pauxi unicornis

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 51/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Pauxi

Nota: El nom específic unicorne fa referència a l'excrescència de color blanc que presenta aquesta espècie a la part del front, que recorda una banya.

perdiu boscana n f es arborófila n f fr torquéole n f en partridge n de Buschwachtel n f nc Arborophila sp.

Cadascuna de les espècies d'ocells del gènere Arborophila, de la família dels fasiànids, de l'ordre dels gal·liformes, pròpies dels boscos tropicals i subtropicals asiàtics.

perdiu boscana bec-roja n f es arborófila piquirroja n f fr torquéole à bec rouge n f en red-billed partridge n de Rotschnabel Buschwachtel n f nc Arborophila rubrirostris

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu boscana camaverda n f es arborófila pativerde n f fr torquéole des bois n f en green-legged partridge n de Grünfuß Buschwachtel n f nc Arborophila chloropus

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 52/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu boscana carablanca n f es arborófila oriental n f fr torquéole de Horsfield n f en white-faced partridge n de Weißgesicht-Buschwachtel n f nc Arborophila orientalis

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu boscana d'Annam n f es arborófila de Annam n f fr torquéole de Merlin n f en Annam partridge n de Gelbfuß Buschwachtel n f nc Arborophila chloropus merlini; Arborophila merlini

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

Nota: El nom específic d'Annam fa referència a la regió del Vietnam d'on és originària aquesta espècie.

perdiu boscana d'orelles roges n f es arborófila pechicastaña n f fr torquéole à poitrine châtaine n f en chestnut-necklaced partridge n de Charltonbuschwachtel n f nc Arborophila charltonii

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 53/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

perdiu boscana de Borneo n f es arborófila de Borneo n f fr torquéole de Bornéo n f en Bornean partridge n de Borneobuschwachtel n f nc Arborophila hyperythra

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu boscana de Cambodja n f es arborófila de Camboya n f fr torquéole du Cambodge n f en chestnut-headed partridge n de Kambodschabuschwachtel n f nc Arborophila cambodiana

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu boscana de Campbell n f es arborófila de Malasia n f fr torquéole de Campbell n f en Malay partridge n de Malaienbuschwachtel n f nc Arborophila campbelli; Arborophila orientalis campbelli

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

Nota: El nom específic de Campbell fa referència a l'ornitòleg anglès Bruce Campbell (1912-1993).

perdiu boscana de collar n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 54/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

es arborófila común n f fr torquéole à collier n f en hill partridge n de Hügelhuhn n m nc Arborophila torqueola

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

Nota: El nom específic de collar fa referència a les plomes de color blanc de la part inferior del coll d'aquesta espècie, que formen una mena de collar.

perdiu boscana de David n f es arborófila de David n f fr torquéole de David n f en orange-necked partridge n de Davidbuschwachtel n f nc Arborophila davidi

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

Nota: El nom específic de David fa referència al naturalista francès André David-Beaulieu (1896-1969).

perdiu boscana de Fujian n f es arborófila de Fujián n f fr torquéole de Gingi n f en collared partridge n de Chinabuschwachtel n f nc Arborophila gingica

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

Nota: El nom específic de Fujian fa referència a la regió de la Xina d'on és originària aquesta espècie.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 55/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

perdiu boscana de Hainan n f es arborófila de Hainán n f fr torquéole de Hainan n f en Hainan partridge n de Hainanbuschwachtel n f nc Arborophila ardens

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

Nota: El nom específic de Hainan fa referència a l'illa del sud-est de la Xina d'on és originària aquesta espècie.

perdiu boscana de Java n f es arborófila de Java n f fr torquéole de Java n f en chestnut-bellied partridge n de Javabuschwachtel n f nc Arborophila javanica

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu boscana de Roll n f es arborófila batak n f fr torquéole de Roll n f en tan-breasted partridge n de Orangebrust-Buschwachtel n f nc Arborophila rolli; Arborophila orientalis rolli

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

Nota: El nom específic de Roll fa referència al suís Ubald von Roll, plantador de cafè a Sumatra i ajudant del descobridor d'aquesta espècie (Gustav Schneider).

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 56/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

perdiu boscana de Sabah n f es arborófila de Sabah n f fr torquéole de Graydon n f en Sabah partridge n de Sabahbushwachtel n f nc Arborophila graydoni; Arborophila charltonii graydoni

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

Nota: El nom específic de Sabah fa referència a la regió de Malàisia d'on és originària aquesta espècie.

perdiu boscana de Sichuan n f es arborófila de Sichuán n f fr torquéole de Boulton n f en Sichuan partridge n de Boultonbuschwachtel n f nc Arborophila rufipectus

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

Nota: El nom específic de Sichuan fa referència a la regió de la Xina d'on és originària aquesta espècie.

perdiu boscana de Sumatra n f es arborófila de Sumatra n f fr torquéole de Sumatra n f en Sumatran partridge n de Sumatrabuschwachtel n f nc Arborophila sumatrana; Arborophila orientalis sumatrana

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 57/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

perdiu boscana de Taiwan n f es arborófila de Formosa n f fr torquéole de Formose n f en Taiwan partridge n de Taiwanbuschwachtel n f nc Arborophila crudigularis

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu boscana de Tonquín n f es arborófila de Tonkin n f fr torquéole de Tonkin n f en Tonkin partridge n de Tonkinbushwachtel n f nc Arborophila tonkinensis; Arborophila chloropus tonkinensis

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

Nota: El nom específic de Tonquín fa referència a la regió nord del Vietnam d'on és originària aquesta espècie.

perdiu boscana galtablanca n f es arborófila cariblanca n f fr torquéole à joues blanches n f en white-cheeked partridge n de Weiwangen Buschwachtel n f nc Arborophila atrogularis

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu boscana gorja-roja n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 58/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

es arborófila golirrufa n f fr torquéole à gorge rousse n f en rufous-throated partridge n de Rotkehl Buschwachtel n f nc Arborophila rufogularis

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu boscana pit-roja n f es arborófila pechirroja n f fr torquéole de Mandell n f en chestnut-breasted partridge n de Rotbrust Buschwachtel n f nc Arborophila mandellii

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu boscana pitdaurada n f es arborófila pechiparda n f fr torquéole à poitrine brune n f en bar-backed partridge n de Braunbrust Buschwachtel n f nc Arborophila brunneopectus

Taxonomia: Gal·liformes > Fasiànids > Arborophila

perdiu del Sahel n f es gallinita roquera n f fr poulette de roches n f en stone partridge n

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 59/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 de Felsenwachtel n f nc Ptilopachus petrosus

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Ptilopachus

talègol n m es talégalo n m fr talégalle n m

Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Talegalla, Alectura, Aepypodius, Macrocephalon i Leipoa, de la família dels megapòdids, de l'ordre dels gal·liformes, semblants als galls domèstics i pròpies dels boscos tropicals i subtropicals asiàtics.

talègol bec-roig n m es talégalo de Cuvier n m fr talégalle de Cuvier n m en red-billed brush-turkey n de Rotschnabel-Buschhuhn n m nc Talegalla cuvieri

Taxonomia: Gal·liformes > Megapòdids > Tallegalla

talègol becnegre n m es talégalo piquinegro n m fr talégalle à bec foncé n m en black-billed brush-turkey n de Schwarzschnabel-Buschhuhn n m nc Talegalla fuscirostris

Taxonomia: Gal·liformes > Megapòdids > Tallegalla

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 60/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 talègol cama-roig n m es talégalo patirrojo n m fr talégalle de Jobi n m en collared brush-turkey n de Halsband-Buschhuhn n m nc Talegalla jobiensis

Taxonomia: Gal·liformes > Megapòdids > Tallegalla

talègol cap-roig n m es talégalo cabecirrojo n m fr talégalle de Latham n m en Australian brush-turkey n de Australbuschhuhn n m nc Alectura lathami

Taxonomia: Gal·liformes > Megapòdids > Alectura

talègol carablanc n m es talégalo carunculado n m fr talégalle des Arfak n m en wattled brush-turkey n de Kammbuschhuhn n m nc Aepypodius arfakianus

Taxonomia: Gal·liformes > Megapòdids > Aepypodius

talègol de Waigeo n m es talégalo de la Waigeo n m fr talégalle de Bruijn n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 61/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 en Waigeo brush-turkey n de Braunbrust-Buschhuhn n m nc Aepypodius bruijnii

Taxonomia: Gal·liformes > Megapòdids > Aepypodius

Nota: El nom específic de Waigeo fa referència a l'illa d'Indonèsia d'on és originària aquesta espècie.

talègol maleo n m es talégalo maleo n m fr mégapode maléo n m en maleo n de Hammerhuhn n m nc Macrocephalon maleo

Taxonomia: Gal·liformes > Megapòdids > Macrocephalon

Nota: El nom específic maleo prové del nom malai de l'ocell, maleo o moleo.

talègol ocel·lat n m es talégalo leipoa n m fr léipoa ocellé n m en malleefowl n de Thermometerhuhn n m nc Leipoa ocellata

Taxonomia: Gal·liformes > Megapòdids > Leipoa

tinamú tataupà n m es tinamú tataupá n m fr tinamou tataupa n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 62/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 en tataupa tinamou n de Tataupatinamu n m nc Crypturellus tataupa

Taxonomia: Estrucioniformes > Tinàmids > Crypturellus

tocro n m es corcovado n m fr tocro n m en wood-quail n de Wachtel n m nc Odontophorus sp.

Cadascuna de les espècies d'ocells del gènere Odontophorus, de la família dels odontofòrids, de l'ordre dels gal·liformes, semblants a les perdius, que habiten a Mèxic i a l'Amèrica Central i del Sud.

tocro castany n m es corcovado castaño n m fr tocro marron n m en chestnut wood-quail n de Kastanienwachtel n m nc Odontophorus hyperythrus

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

tocro comú n m es corcovado común n m fr tocro de Guyane n m en marbled wood-quail n de Marmorwachtel n m nc Odontophorus gujanensis

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 63/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

tocro de Ballivián n m es corcovado enmascarado n m fr tocro de Ballivian n m en stripe-faced wood-quail n de Streifengesichtwachtel n m nc Odontophorus balliviani

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

Nota: El nom específic de Ballivián fa referència a José Ballivián Segurola (1805-1852), novè president de Bolívia.

tocro de collar n m es corcovado gorgiblanco n m fr tocro à miroir n m en gorgeted wood-quail n de Kragenwachtel n m nc Odontophorus strophium

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

Nota: El nom específic de collar fa referència a la disposició de la coloració de l'ocell, que forma una taca al voltant del coll similar a un collar.

tocro de Veneçuela n m es corcovado venezolano n m fr tocro du Venezuela n m en Venezuelan wood-quail n de Venezuelawachtel n m nc Odontophorus columbianus

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 64/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

tocro del Tacarcuna n m es corcovado del Tacarcuna n m fr tocro du Panama n m en Tacarcuna wood-quail n de Tacarcunawachtel n m nc Odontophorus dialeucos

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

Nota: El nom específic del Tacarcuna fa referència a una muntanya de la regió oriental de Panamà, principal àrea de distribució d'aquesta espècie.

tocro dorsifosc n m es corcovado dorsioscuro n m fr tocro à dos noir n m en dark-backed wood-quail n de Schwarzrückenwachtel n m nc Odontophorus melanonotus

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

tocro estelat n m es corcovado estrellado n m fr tocro étoilé n m en starred wood-quail n de Sternwachtel n m nc Odontophorus stellatus

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 65/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Nota: El nom específic estelat fa referència a la disposició de la coloració d'aquesta espècie, que presenta unes taques que recorden els estels.

tocro front-roig n m es corcovado frentirrojo n m fr tocro à front roux n m en rufous-fronted wood-quail n f de Rotstirnwachtel n m nc Odontophorus erythrops

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

tocro frontnegre n m es corcovado carinegro n m; perdiz carinegra n f; perdiz frentinegra n f; perdiz-urú de cabeza negra n f fr odontophore des cordillères n m; tocro à front noir n m en black-fronted wood-quail n de Schwarzstirnwachtel n m; Schwarzstirnzahnwachtel n m nc Odontophorus atrifrons

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

tocro fumat n m es corcovado urú n m fr tocro uru n m en spot-winged wood-quail n de Capueirawachtel n m nc Odontophorus capueira

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 66/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 tocro galtanegre n m es corcovado orejinegro n m fr tocro à face noire n m en black-eared wood-quail n de Schwarzohrwachtel n m nc Odontophorus melanotis

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

tocro pigallat n m es corcovado goteado n m fr tocro tacheté n m en spotted wood-quail n de Tropfenwachtel n m nc Odontophorus guttatus

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

tocro pit-roig n m es corcovado pechirrufo n m fr tocro à poitrine rousse n m en rufous-breasted wood-quail n de Rotbrustwachtel n m nc Odontophorus speciosus

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

tocro pitnegre n m es corcovado pechinegro n m fr tocro à poitrine noire n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 67/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 en black-breasted wood-quail n de Weißkehlwachtel n m nc Odontophorus leucolaemus

Taxonomia: Gal·liformes > Odontofòrids > Odontophorus

txatxalaca n f es chachalaca n f fr ortalide n f en chachalaca n de Guan n m nc Ortalis sp.

Cadascuna de les espècies d'ocells del gènere Ortalis, de la família dels cràcids, de l'ordre dels gal·liformes, semblants als hocos i pròpies dels boscos del sud dels Estats Units, Mèxic, l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud.

txatxalaca ala-roja n f es chachalaca alirroja n f fr ortalide babillarde n f en chestnut-winged chachalaca n de Rotflügelguan n m nc Ortalis garrula

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

txatxalaca cap-roja n f es chachalaca cabecirrufa n f fr ortalide à tête rousse n f en rufous-headed chachalaca n de Rotkopfguan n m nc Ortalis erythroptera

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 68/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

txatxalaca capgrisa n f es chachalaca cabecigrís n f fr ortalide à tête grise n f en grey-headed chachalaca n de Graukopfguan n m nc Ortalis cinereiceps

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

txatxalaca celluda n f es chachalaca cejuda n f fr ortalide à sourcils n f en buff-browed chachalaca n de Gelbbrauenguan n m nc Ortalis superciliaris

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

txatxalaca culroja n f es chachalaca culirroja n f fr ortalide à ventre roux n f en rufous-vented chachalaca n de Rotschwanzguan n m nc Ortalis ruficauda

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 69/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 txatxalaca de Colòmbia n f es chachalaca colombiana n f fr ortalide de Colombie n f en Colombian chachalaca n de Kolumbienguan n m nc Ortalis columbiana; Ortalis guttata columbiana

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

txatxalaca de Jalisco n f es chachalaca pechigrís n f fr ortalide de Wagler n f en West Mexican chachalaca n de Graubrustguan n m nc Ortalis poliocephala

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

Nota: El nom específic de Jalisco fa referència a l'estat de Mèxic d'on és originària aquesta espècie.

txatxalaca de plana n f es chachalaca norteña n f fr ortalide chacamel n f en plain chachalaca n de Blauflügelguan n m nc Ortalis vetula

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

txatxalaca del Chaco n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 70/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 es chachalaca charata n f fr ortalide du Chaco n f en Chaco chachalaca n de Chacoguan n m nc Ortalis canicollis

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

Nota: El nom específic del Chaco fa referència a la regió del Gran Chaco, repartida entre Bolívia, el Paraguai, el nord de l'Argentina i el Brasil, d'on és originària aquesta espècie.

txatxalaca escatosa n f es chachalaca escamosa n f fr ortalide écaillée n f en scaled chachalaca n de Schuppenguan n m nc Ortalis squamata; Ortalis guttata squamata

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

Nota: El nom específic escatosa fa referència a la vora blanquinosa de les plomes del pit d'aquesta espècie, que recorden escates.

txatxalaca motmot n f

es chachalaca motmot n f fr ortalide motmot n f en little chachalaca n de Motmotguan n m nc Ortalis motmot

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

txatxalaca oriental n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 71/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

es chachalaca oriental n f fr ortalide araucan n f en East Brazilian chachalaca n de Ostbrasilienguan nc Ortalis araucuan; Ortalis guttata araucan

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

txatxalaca pigallada n f es chachalaca moteada n f fr ortalide maillée n f en speckled chachalaca n de Tüpfelguan n m nc Ortalis guttata

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

Nota: El nom específic pigallada fa referència a les taques de color que presenta aquesta espècie a la part inferior del coll i al pit.

txatxalaca ventre-roja n f es chachalaca ventricastaña n f fr ortalide à ventre marron n f en rufous-bellied chachalaca n de Rotbauchguan n m nc Ortalis wagleri

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

txatxalaca ventreblanca n f es chachalaca ventriblanca n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 72/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 fr ortalide à ventre blanc n f en white-bellied chachalaca n de Weißbauchguan n m nc Ortalis leucogastra

Taxonomia: Gal·liformes > Cràcids > Ortalis

xahà n m es chajá n m fr kamichi n m en chaja n; screamer n de Tschaja n m; Wehrvogel n m

Cadascuna de les espècies d'ocells dels gèneres Chauna i Anhima, de la família dels anhímids, de l'ordre dels anseriformes, pròpies de l'Amèrica del Sud.

xahà banyut n m es chajá añuma n m fr kamichi cornu n m en horned screamer n de Hornwehrvogel n m nc Anhima cornuta

Taxonomia: Gal·liformes > Anhímids > Anhima

xahà collnegre n m es chajá chicagüire n m fr kamichi chavaria n m en Northern screamer n de Weißwangen-Wehrvogel n m nc Chauna chavaria

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 73/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Taxonomia: Gal·liformes > Anhímids > Chauna

xahà emplomallat n m es chajá n m; chajá común n m; gritador chajá n m; gritón chajá n m; tapacaré n m fr chauna à collier n m; kamichi à collier n m en chaja n; crested screamer n; Southern screamer n de Halsband-Wehrvogel n m; Halsbandtschaja n m; Halsbandwehrvogel n m; Schopfwehrvogel n m; Tschaja n m; Tschaya n m nc Chauna torquata

Taxonomia: Anseriformes > Anhímids > Chauna

xarxet falçat n m es cerceta de alfanjes n m fr canard à faucilles n m en falcated duck n de Sichelente n f nc Mareca falcata; Anas falcata

Taxonomia: Anseriformes > Anàtids > Anas

Nota: El nom específic falçat fa referència a les plomes terciàries d'aquesta espècie, que tenen forma de falç.

Química moscovi n m es moscovio n m fr moscovium n m it moscovium n m en moscovium n sbl Mc

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 74/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Element del grup 15, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 115 i massa atòmica 289.

Nota: Tots els isòtops coneguts del moscovi són artificials i inestables.

nihoni n m es nihonio n m fr nihonium n m en nihonium n sbl Nh

Element del grup 13, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 113 i massa atòmica 284.

Nota: Tots els isòtops coneguts del nihoni són artificials i inestables.

oganessó n m es oganesón n m fr oganesson n m it oganesson n m en oganesson n sbl Og

Element del grup 18, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 118 i massa atòmica 294.

Nota: Tots els isòtops coneguts de l'oganessó són artificials i inestables.

tennessi n m es teneso n m fr tennesse n m it tennessine n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 75/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 en tennessine n sbl Ts

Element del grup 17, del període 7 i del bloc p de la taula periòdica dels elements, de nombre atòmic 117 i massa atòmica 294.

Nota: Tots els isòtops coneguts del tennessi són artificials i inestables.

Serveis socials contraban d'éssers humans n m sin. contraban de persones n m es tráfico de personas n m fr trafic d'êtres humains n m; trafic de personnes n m it traffico di esseri umani n m; traffico di persone n m pt contrabando de migrantes n m; contrabando de pessoas n m en human smuggling n; people smuggling n

Acció de facilitar l'entrada il·legal de persones, sovint incloent-hi el , a un estat del qual no tenen la nacionalitat ni el permís de residència, amb la finalitat de treure'n un benefici econòmic.

tràfic d'éssers humans n m sin. tràfic de persones n m es trata de personas n f; trata de seres humanos n f fr traite de personnes n f; traite des êtres humains n f it tratta di esseri umani n f; tratta di persone n f pt tráfico de pessoas n m; tráfico de seres humanos n m en human trafficking n; trafficking in human beings n; trafficking in persons n

Acció de captar, transportar o acollir persones, sovint aprofitant-se d'una situació de vulnerabilitat, per mitjà de l'amenaça, l'engany, l'ús de la força o el pagament a algú amb autoritat sobre les víctimes, amb la finalitat d'explotar-les.

Nota: L'explotació de les víctimes del tràfic d'éssers humans es pot concretar en explotació sexual, explotació laboral, obligació de realitzar activitats delictives, extracció d'òrgans o celebració de matrimonis forçats, entre d'altres.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 76/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Transports. Mobilitat bicicleta de càrrega n f es bicicarro n m; bicicleta de mercancías n f; bicicleta de reparto n f fr vélo biporteur n m; vélo n m; vélo de fret n m en box bike n; cargo bike n; freight n

Bicicleta de xassís reforçat, de vegades amb un motor elèctric auxiliar, que porta una plataforma o una caixa fixades sobre una secció allargada del xassís, utilitzada per al transport de paquets poc voluminosos.

Nota: 1. Les configuracions habituals de la bicicleta de càrrega són amb una plataforma o una caixa situades davant de la roda anterior o bé entre la roda anterior i la roda posterior.

2. En cas de disposar d'un motor, les bicicletes de càrrega se solen anomenar bicicletes de càrrega elèctriques.

bicicleta de pedaleig assistit n f es bicicleta eléctrica de pedaleo asistido n f; bicilec n f; n m/f fr vélo à assistance électrique n m; VAE n m it bicicleta a pedalata assistita n f; bipa n f; pedelec n m pt pedelec n m en pedelec n

Bicicleta elèctrica en què el motor té només la funció auxiliar d'augmentar la força del pedaleig, sovint segons una relació que pot regular el mateix ciclista, i deixa de funcionar quan no es pedaleja.

Nota: 1. La legislació europea estableix que el motor d'una bicicleta de pedaleig assistit ha de deixar de proporcionar energia a partir de 25 km/h i que no pot superar en cap moment els 250 watts màxims de potència.

2. L'equivalent anglès pedelec, conegut en moltes llengües, és un acrònim format a partir de pedal electric cycle, 'bicicleta elèctrica de pedal').

bicicleta elèctrica n f

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 77/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

es bicicleta eléctrica n f; e-bike n f fr vélo électrique n m it bicicletta elettrica n f; e-bike n f pt bicicleta elétrica n f; bicicleta híbrida n f; E-bike n f en booster bike n; e-bike n; n

Bicicleta proveïda d'un motor elèctric que, segons les especificacions de cada vehicle, pot funcionar com a font d'energia només auxiliar per al desplaçament o bé també com a font d'energia única, a fi de disminuir o suplir l'esforç del ciclista.

Nota: 1. És un tipus de bicicleta elèctrica la bicicleta de pedaleig assistit, que és l'única que pot circular legalment per la via pública sense matriculació.

2. Per raons d'especialització de formes, de vegades es reserva bicicleta elèctrica per a les bicicletes en què el motor elèctric pot ser una font d'energia única que es connecta a voluntat, per mitjà d'un dispositiu, i bicicleta de pedaleig assistit per a les bicicletes en què el motor elèctric és sempre auxiliar i es connecta per si mateix quan es pedaleja.

bicitaxi n m es ciclotaxi n m; tricitaxi n m; velotaxi n m fr cyclopousse n m; vélopousse n m; vélotaxi n m; cyclo-pousse n m; vélo-pousse n m it velotassi n m; velotaxi n m pt ciclo-riquixá n m; ecotáxi n m; riquixá n m en becak n; bike taxi n; bikecab n; cycle n; pedicab n; rickshaw n; trishaw n; trisikad n; velotaxi n de Fahrradrikscha n n; Fahrradtaxi n n

Vehicle lleuger de transport de passatgers de tres o quatre rodes, amb una o dues rodes maniobrables davant i una o dues rodes motrius darrere accionades per un sistema de pedals, sovint amb l'ajuda d'un motor elèctric auxiliar, que té un seient per al conductor i dos o tres per als passatgers.

Nota: La configuració més habitual del bicitaxi és amb una roda davant i dues rodes darrere.

patinet elèctric n m es patinete eléctrico n m fr trottinette électrique n f en electric scooter n

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 78/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Patinet, habitualment sense seient, proveït d'un motor d'energia elèctrica, el qual li permet funcionar sense propulsió externa.

plataforma de manillar n f es transporte personal con autobalance n m fr gyropode n m; giropode n m en self-balancing human transporter n; self-balancing personal transporter n; self-balancing scooter n

Vehicle elèctric autoequilibrat proveït de manillar i de dues rodes de grans dimensions, una a cada extrem d'una plataforma transversal, que es fa avançar, retrocedir o girar desplaçant el pes del cos sobre la plataforma o amb relació al manillar, on sol haver-hi indicadors de control.

Nota: Aquest concepte es coneix sovint amb la forma segway, reducció de Segway Personal Transporter o Segway PT, que és una marca comercial de l'empresa Segway Inc.

plataforma elèctrica n f es aerotabla n f; deslizador n m; hoverboard n m; monopatín eléctrico n m; patinete eléctrico de balanceo n m; tabla de dos ruedas autoequilibrada n f fr gyropode n m; planche autoéquilibrante n f; planche gyroscopique n f it hoverboard n m; scooter elettrico autobilanciato n m; tavola biciclica autobilanciata n f en auto-balancing scooter n; hoverboard n; self-balancing board n; self-balancing electric scooter n; self-balancing n; self-balancing two-wheeled board n

Vehicle elèctric autoequilibrat sense manillar i amb dues rodes de petites dimensions, una a cada extrem d'una plataforma transversal, que es fa avançar, retrocedir o girar desplaçant el pes del cos sense moure els peus de lloc.

Nota: 1. Els equivalents francesos planche gyroscopique i planche autoéquilibrante s'apliquen indistintament a plataformes elèctriques i rodes elèctriques.

2. Aquest concepte es coneix sovint amb la forma hoverboard (literalment 'planxa que se sosté en l'aire', forma extreta de la segona part del film de ciència-ficció Back to the Future), la qual és una marca comercial de l'empresa Hoverboard Technologies.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 79/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 roda elèctrica n f es monociclo autoequilibrado n m; monociclo eléctrico n m; rueda eléctrica n f; rueda motorizada n f; uniciclo autoequilibrado n m fr gyroroue n m/f; monocycle électrique n m; monocycle gyroscopique n m; planche autoéquilibrante n f; planche gyroscopique n f; roue électrique n f; roue gyroscopique n f en electric n; self-balancing unicycle n

Vehicle elèctric autoequilibrat sense manillar i amb una sola roda de grans dimensions situada entremig de dos pedals transversals, que es fa avançar, retrocedir o girar desplaçant el pes del cos sense moure els peus dels pedals.

Nota: 1. Els equivalents francesos planche gyroscopique i planche autoéquilibrante s'apliquen indistintament a rodes elèctriques i plataformes elèctriques.

2. Aquest concepte es coneix sovint amb la forma solowheel, que és una marca comercial de l'empresa del mateix nom.

tricicle de càrrega n m es bicicleta de carga n f; triciclo de carga n m fr cargo n m; triporteur n m; vélo cargo n m; vélo de fret n m en cargo trike n; freight trike n

Tricicle de pedals, de vegades amb un motor elèctric auxiliar, que porta una caixa fixada sobre l'eix de dues rodes, utilitzat per al transport de paquets de poc volum.

Nota: 1. La configuració habitual del tricicle de càrrega és amb una roda maniobrable davant i dues rodes motrius darrere.

2. En cas de disposar d'un motor, els tricicles de càrrega se solen anomenar tricicles de càrrega elèctrics.

tripatinet n m es n m; tripatinete n m fr trottinette articulée n f; trottinette en delta n f it trikke n m; tripattino n m en triscooter n; triski sliding scooter n

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 80/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Patinet de dues plataformes separades per darrere i unides per l'extrem del manillar, proveïdes cadascuna d'una roda pròpia en l'extrem lliure, que es fa avançar en ziga-zaga pel balanceig alternatiu del cos sobre les plataformes i el manillar sense necessitat de posar el peu a terra, també impulsat de vegades amb l'ajuda d'un motor auxiliar.

Nota: Aquest concepte es coneix sovint amb la forma trikke, que és una marca comercial de l'empresa Trikke Tech Inc.

vehicle de mobilitat personal n m sigla VMP n m es vehículo de movilidad personal n m fr véhicule de mobilité individuelle n m; véhicule de transport individuel n m en individual transportation vehicle n; motorized personal mobility device n; personal mobility device n; personal transporter n; PT n

Vehicle de petites dimensions d'una sola plaça mogut per un motor elèctric o per tracció humana, que està pensat per a cobrir trajectes de distància curta o mitjana.

Nota: 1. A efectes de regulació viària, solen considerar-se vehicles de mobilitat personal únicament els vehicles d'aquestes característiques proveïts de motor elèctric, ja que, per la velocitat que poden assolir, són els que més clarament necessiten una regulació específica.

2. Són vehicles de mobilitat personal els patinets i els vehicles elèctrics autoequilibrats.

vehicle elèctric autoequilibrat n m

es patinete eléctrico n m fr appareil gyroscopique n m; véhicule électrique auto-équilibrante n m en self-balancing electric vehicle n

Vehicle de mobilitat personal mogut per energia elèctrica que consisteix en una base plana disposada transversalment respecte al sentit de la marxa i proveïda d'una roda central o bé dues d'extremes, amb manillar o sense, que se sol conduir dret.

Nota: Són vehicles elèctrics autoequilibrats les rodes elèctriques, les plataformes elèctriques i les plataformes de manillar.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 81/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Viticultura i enologia giró ros n m sin. compl. giró blanc n m; giró sard n m es giró ros n m; giró sardo n m en Giró Ros n; Giró Sardo n

Cep conreat tradicionalment a les Illes Balears, de brotada mitjana.

giró ros n m sin. compl. giró blanc n m; giró sard n m es giró ros n m; giró sardo n m en Giró Ros n; Giró Sardo n

Raïm blanc produït pel cep giró ros, mitjà, allargat i amb els grans mitjans, troncoovoides i de color vermell grisós.

giró ros n m sin. compl. giró blanc n m; giró sard n m es giró ros n m; giró sardo n m en Giró Ros n; Giró Sardo n

Vi elaborat amb raïm giró ros, poc àcid, aromàtic i amb un grau alcohòlic alt, que se sol utilitzar per a fer vins varietals joves o d'envelliment.

marselan n m es marselán n m fr marselan n m en Marselan n

Cep originari de França, resultat de l'encreuament de cabernet sauvignon i garnatxa negra, resistent a la secada.

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 82/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

marselan n m es marselán n m fr marselan n m en Marselan n

Raïm negre produït pel cep marselan, amb els grans mitjans, allargats i de color negre violaci.

marselan n m es marselán n m fr marselan n m en Marselan n

Vi elaborat amb raïm marselan, amb cos, de color fosc i tons porpra, ric en tanins, perfumat i amb una aroma afruitada, d'espècies i de cacau.

trobat blanc n m es alcañón n m fr alcañón n m it torbato bianco n m en Alcañón n

Cep originari de la comarca aragonesa de Somontano, conreat especialment a l'Alguer, de brotada tardana.

trobat blanc n m es alcañón n m fr alcañón n m it torbato bianco n m en Alcañón n

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 83/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Raïm blanc produït pel cep trobat blanc, de maduració tardana, mitjà, cònic i amb els grans mitjans, esfèrics i de color verd groguenc.

trobat blanc n m es alcañón n m fr alcañón n m it torbato bianco n m en Alcañón n

Vi elaborat amb raïm trobat blanc, amb cos, poc àcid, de color groc palla pàl·lid amb tons verds i amb un grau alcohòlic alt.

vermentino n m es vermentino n m fr garbesso n m; rolle n m; vermentino n m; vermentinu n m it favorita n f; pigato n m; vermentino n m en Rolle n; Vermentino n

Cep originari d'Itàlia, conreat tradicionalment a la Ligúria i a Sardenya, sensible al vent i resistent a la secada.

vermentino n m es vermentino n m fr garbesso n m; rolle n m; vermentino n m; vermentinu n m it favorita n f; pigato n m; vermentino n m en Rolle n; Vermentino n

Raïm blanc produït pel cep vermentino, de maduració tardana, mitjà o gros i amb els grans grossos, el·líptics i de color verd groguenc.

vermentino n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 84/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 es vermentino n m fr garbesso n m; rolle n m; vermentino n m; vermentinu n m it favorita n f; pigato n m; vermentino n m en Rolle n; Vermentino n

Vi elaborat amb raïm vermentino, fresc, poc àcid, de color pàl·lid i amb una aroma característica de poma i altres fruites, que se sol utilitzar per a fer vins blancs secs i rosats.

vidadillo n m es crespiello n m; garnacha basta n f; garnacha gorda n f; miguel n m; vidadillo n m; vitadillo n m fr crespiello n m; vidadillo n m en Vidadillo n

Cep conreat tradicionalment a Aragó, sobretot a la regió de Carinyena, resistent a la secada.

vidadillo n m es crespiello n m; garnacha basta n f; garnacha gorda n f; miguel n m; vidadillo n m; vitadillo n m fr crespiello n m; vidadillo n m en Vidadillo n

Raïm negre produït pel cep vidadillo, de maduració tardana, mitjà, compacte i amb els grans mitjans o grossos i ovoides.

vidadillo n m es crespiello n m; garnacha basta n f; garnacha gorda n f; miguel n m; vidadillo n m; vitadillo n m fr crespiello n m; vidadillo n m en Vidadillo n

Vi elaborat amb raïm vidadillo, àcid, ric en tanins i de color intens.

xarel·lo vermell n m

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 85/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017 sin. compl. cartoixà marí n m; pansa rosada n f es xarel·lo rosado n m en Xarello Rosado n

Cep conreat tradicionalment al Penedès, resultat d'una mutació genètica del xarel·lo.

Nota: La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

xarel·lo vermell n m sin. compl. cartoixà marí n m; pansa rosada n f es xarel·lo rosado n m en Xarello Rosado n

Raïm negre produït pel cep xarel·lo vermell, de maduració tardana i amb els grans dolços, de color vermellós i amb la pell gruixuda.

Nota: La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

xarel·lo vermell n m sin. compl. cartoixà marí n m; pansa rosada n f es xarel·lo rosado n m en Xarello Rosado n

Vi elaborat amb raïm xarel·lo vermell, fresc, àcid, amb un grau alcohòlic alt i amb una aroma herbàcia, que se sol utilitzar per a fer vins joves i vins escumosos.

Nota: La denominació catalana cartoixà marí s'utilitza especialment a l'Alt Camp, i pansa rosada, a la zona d'Alella. Localment, en algunes contrades, també s'utilitza la denominació catalana pansa roja per a designar aquesta varietat.

Llista d'abreviatures utilitzades

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 86/86 Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya Núm. 7469 - 6.10.2017

CVE-DOGC-A-17275024-2017

Categories lèxiques

n m nom masculí

n f nom femení

n f pl nom femení plural

n n nom neutre

n nom

adj adjectiu

Llengües

es castellà

fr francès

it italià

pt portuguès

en anglès

de alemany

zh xinès

nc nom científic

Remissions

sin. sinònim absolut

sin. compl. sinònim complementari

(17.275.024)

ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007