Instruments De La Tradició Musical Valenciana

INSTRUMENTS DE LA TRADICIÓ MUSICAL VALENCIANA

BARRACA QUINA FUMAGUERA 2019

En aquest llibre s’utilitza l’ús genèric del masculí basant-se en la seua condició de terme no marcat en l’oposició masculí/femení, aixó implica que no hi ha cap denotació de discriminació sexista.

El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià José ManuelColladoVaillard. Enl’ampliacióespotveurepanderetes,postissesenlesmansdeballadoresiunaguitarra Revetla acasadeRicardoGuillen.SanJuan29setembre1895.FotografiaOscarV DISSENY, MAQUETACIÓ, IMPRESSIÓIENCUADERNACIÓ: Maria JosepMiraiRoig. Oficina Municipal Ajuntamentd’Alacant. TEXTOS ORIGINALSENLLENGUA VALENCIANA, revistaspernormalitzacióper: Eva OrtiziGàlvez. DIRECCIÓ: ‘INSTRUMENTS DE LA TRADICIÓ MUSICAL VALENCIANA” Deposit legal A 307-2016 [email protected] Ofibook S.L.CarrerIsladeCuba 66,03009. Alacant.. Fotografia deOscar Vaillard GascandpercortesiadelseunetJoséManuelCollado Vaillard. Revetla al’Hortaalacantins.SantJoan,octubrede1895. FOTOGRAFIA PORTADA: Mónica SanSebastián Miguel Santacruz Manuel Meléndez Alicante BlueEvents. FOTOGRAFIES: Juan deDiosBermúdeziLópez. COORDINACIÓ COMERCIAL: Juan deDiosBermúdeziLópez. Margarita. M.FernándeziMateos. DIRECCIÓ ICOORDINACIÓ: Barraca “QuinaFumaguera”. EDITA: aillard Gascard,percortesiadelseunet, 006 004 048 082 202 035 021 101 193 221 185 161 131 171 151 115 GUIA COMERCIAL BARRACA QUINA FUMAGUERA «Memòria d’unDiatònic Alacantí”. “Cap aunMuseuValencià del’Acordió. MUVAC. MUseuVAlencià del’ACordió «Dolçaines i Tabals deL’Alacantí”. ANNEX Col·lecciód’Instruments Importància de les Bandes de Música en el desenvolupament de la Cultura Musical en la Província d’Alacant”. «Instruments Bàsicsperal’acompanyamentdelaJota” Conjunts instrumentals Aeròfons dellengüetalliure.“Lapresèncial’AcordióalPaísValencià” Aeròfons debufadaindirecta.“IconografialaCornamusaa Terres Valencianes” Aeròfons debufadadirecta.“Xirimites,Dolçaines,Gaites,Tarotes... ialtresInstrumentsdeLlengüetaDoble”. Aeròfons Cordòfons. «ElsInstrumentsdeCordaenla Tradició MusicalValenciana”· Membranòfons. “AproximacióalsInstrumentsMembranòfonsenlaMúsica Tradicional Alacantina” Idiòfons. “InstrumentsambCosSonor. LaXicotetaPercussió Tradicional” Els Instruments Tradicionals. “Organologia.Conceptes iClassificació» Col·laboracions Introducció. Vicent ManelMartínez Palacios Fernando J. Antón Pérez,EvaOrtiziGàlvez Ferran NavarroiSoriano,EvaOrtizGàlvez García Francisco Amat Fermin Pardo Mireia MartínezJiménez A.C. ElMussol Ferran NavarroiSoriano Josep JusteiMartí Eduard CaballeriBaquero Eva OrtiziGàlvez Eva OrtiziGàlvez Fermín Pardo Eva OrtiziGàlvez Ferran NavarroiSoriano Vicent ManelMartínezPalacios Mireia MartínezJiménez Josep JusteiMartí Eduard CaballerBaquero Associació CulturalElMussol.QuartdePoblet Fernando J. Antón Pérez García Francisco Amat Eva OrtiziGàlvez

3 Quan Margarita i Antonio de la Barraca “Quina produït la sintonia de creuar-nos, de coincidir en ta. El tercer grup d’aeròfons, de llengüeta lliure són Fumaguera!” contactaren amb mi l’any passat, ja formes, conceptes, i visions. Uns articles entren en els acordions amb un sorprenent article que ens imaginava que faríem un bon equip. Ambdós són el terreny d’altres sense destorbar, uns textos com- presenta també els grans constructors valencians uns visionaris i tenen les idees molt clares sobre pleten a altres, les paraules s’entrecreuen entre d’aquest instrument. No podíem tractar els instru- la riquesa del nostre patrimoni, sobre la importàn- elles. La sensació final en ajuntar tots els articles ments valencians sense explicar les agrupacions cia de divulgar-lo i donar-lo a conèixer com única ha sigut com si totes i tots dansàrem a un mateix instrumentals més nostres, així que tenim un docu- ferramenta possible per la seua preservació i posa- ritme i cantàrem una mateixa tonada. La màgia de ment sobre formacions instrumentals pròpiament da en valor. Jo ja havia col·laborat en un llibret de la música és l’única explicació possible. valencians, més en concret les emprades al voltant la Foguera La Ceràmica, a la que pertany la seua de la jota, i altre treball sobre un fenomen musical barraca. Aquell llibret estava dedicat a la dolçaina Tots els articles que trobareu a continuació són molt nostre que en l’actualitat forma el teixit més i el tabalet, la meua especialitat, així que no podia d’una gran qualitat. D’una banda superposen la sòlid de la nostra cultura musical, les Bandes de imaginar exactament quina era la seua idea, què didàctica amb la tècnica i fusionen un llenguatge música i la seua evolució a Alacant. voldrien de mi. Ara la proposta anava més enllà. proper, que puga ser de fàcil lectura per a un públic Volien que els coordinara un monogràfic sobre tots profà, amb la riquesa divulgativa, per a un públic Per acabar hem inclós tres annexos que hem ano- els instruments valencians. més instruït en la matèria. D’altra banda, són vi- menat Col·leccions d’Instruments. Aquesta part és sualment atractius i il·lustren perfectament els tex- realment un homenatge a instruments concrets, De seguida vaig veure que era un projecte molt tos amb gravats, imatges, esquemes i dibuixos. a músics concrets, a projectes de futur. El primer gran, fins i tot gairebé inèdit. Jo almenys no tinc document naix d’una conferència efectuada en el coneixement de l’existència d’un tractat que parle Faig ara una succinta explicació del contingut del “Desembre Tradicional” programat per la regidoria de tots i cadascun dels instruments de totes les fa- llibret: de cultura d’Alacant el 2016, vol ser un reconeixe- mílies representades ací. Les primeres preguntes ment al dolçainers del segle XX investigats a la ciu- van ser: què, com, qui... I la resposta va ser una Vaig considerar important incloure una xicoteta tat d’Alacant. El segon article és la transcripció d’un confiança absoluta en el meu criteri i llibertat total biografia de cadascun, perquè lectores i lectors somni que comença en una cerca d’instruments i en tant a extensió, contingut i participants. tingueren informació de qui diu què. A continuació acaba en un projecte de museu. El tercer parla es desenvolupen ordenadament 12 articles, en el d’una curiosa troballa, d’una joia d’instrument amb Plantejar-se una obra tan ambiciosa com aquest primer parlem d’organologia, una introducció als al voltant de 100 anys que ha aplegat als nostres llibret dedicat als instruments de la tradició valen- conceptes i classificació dels instruments. És una dies. ciana no haguera sigut possible sense comptar part teòrica imprescindible per entendre els arti- amb una bona selecció d’especialistes experts en cles que vindran a continuació. La primera gran Res més a dir, tan sols que desitgem que gau- la matèria. Si, a més a més, aquests experts són família d’instruments a tractar són els Idiòfons, deixen de la lectura de la mateixa manera que persones apassionades i enamorades de la nostra aquells instruments que tenen sonoritat pròpia, hem gaudit, cadascú de nosaltres, de l’elaboració cultura, les nostres tradicions, en definitiva de les els més rudimentaris i artesanals i com, tots ells, d’aquests treballs. També agrair a la Barraca “Qui- nostres arrels, trobem la fórmula perfecta per acon- protagonitzen la vida social, mística i comunicati- na Fumaguera!”, i en concret a Margarita i Antonio, seguir un treball més enllà que digne, emocionant. va dels valencians. La segona gran família és la per fer un treball que trobem a faltar en les nostres Altre avantatge d’aquestes persones és la versatili- dels Membranòfons, amb un fantàstic article que institucions. Afortunadament hi ha persones i as- tat: es podrien haver intercanviat els articles sense ens parla fins i tot de ritmes tradicionals alacantins sociacions que ocupen l’espai que no saben o no cap problema. i valencians. L’article dels Cordòfons, a continua- volen assumir polítics, ajuntaments i conselleria. Si ció, ens mostra orígens, evolució i característiques, nosaltres no cuidem i fem cuidar el nostre patrimo- L’equip de col·laboradores i col·laboradors inclou fa també interessants comparances i entra en els ni, ningú ho farà. 2 dones, 7 homes i una associació cultural. Totes gèneres musicals dels instruments. La família dels i tots han siguts partícips del guió que vaig dis- Aeròfons, per ser tan ampla s’ha desglossat en 3 Per últim un agraïment especial a José Manuel senyar per a aquest llibret i de qui col·laborava en articles. El primer tracta sobre els instruments de Collado Vaillard per la cerca de retrats de músics, cada apartat. Molts de nosaltres ens coneixem de bufada directa, bàsicament de doble llengüeta, d’entre la col·lecció de fotografies del seu iaio Os- temps enllà i hem “lluitat en moltes batalles” junts; com: Dolçaines, Gaites,Tarotes... i també fa re- car Vaillard Gascard, i també per autoritzar la publi- però mai haguera imaginat que anàrem a funcionar ferència dels constructors, dels intèrprets. El segon cació en aquest llibret. com una estructura única i encadellada. Cada ar- article parla d’instruments de bufada indirecta, les ticle s’ha fet de forma independent per cada autor cornamuses o sacs de gemecs, des de la perspec- Eva Ortiz i Gàlvez o autora, no hem parlat entre nosaltres però s’ha tiva iconogràfica en un treball molt diferent a la res- Dolçainera. COL·LABORACIONS 7 S’aproxima a la música tradicional de dolçaina Francisco Amat García quan comença a dirigir la Colla el Tossal de Sant Vicent del Raspeig i posteriorment, junt a alguns Nascut a Sant Vicent del Raspeig, comença es- membres de l’associació, crea el grup de música tudis en la S.M. La Esperanza i el Conservatori contemporània Infinit-Tradició d’Avantguarda on Oscar Esplà d’Alacant on obté el primer premi de assumeix les tasques de director i compositor. final d’assignatura en l’especialitat d’harmonia i el premi extraordinari en l’especialitat de contrapunt i Ha composat obres per a grups de cambra, com fuga. Posseeix els títols de solfeig, clarinet, piano i són els temes per a piano, duets, trios, quartets, composició i ha sigut professor de solfeig, clarinet i quintets i concerts per a clarinet. Entre les obres harmonia d’aquest Conservatori. per a agrupacions grans destaquen el poema sim- fònic Quintañon, la Suite Añoranzas, la suite Medi- Professionalment, obté per oposició la plaça de terránea, la Suite De Festes, la Obertura Sencilla i clarinet en la Banda Simfònica Municipal d’Alacant, el Concert per a dues Trompes Alpines. Te escrites on va ser clarinet solista durant 10 anys. També hi més de 40 composicions dedicades a les festes de va ser Director en funcions i subdirector per oposi- Moros i Cristians, Festes Patronals i Fogueres de ció fins la seua jubilació. Ha actuat com a director Sant Vicent i és també autor de la música de l’Him- convidat a diferents bandes i ha sigut director ti- ne al Fester. tular de les bandes La Esperanza i El Tossal de Sant Vicent del Raspeig, o San Blas, l’Algueña. Va L’interés pels instruments tradicionals, el duen ser fundador del Quintet Beethoven, així com del a escriure música per a dolçaina. Com: Imatges Quartet de Clarinets Shay Music i també va formar (premiada amb Menció d’Honor al concurs de com- part del sextet Verge de la Pau posició Poble de Muro de 2010), la suite El Raval en Cadeneta, la suite de Danses de l’Alacantí i el pasdoble Federació Dolçainera entre d’altres. Re- centment, escriu obres d’avantguarda per a dolçai- nes, tarota i percussions com Infinit, Prometeus, Efectes i la Suitte Aitana. sident. Posteriormententracom amúsicenColla com amúsicitambédesenvolupaelcàrrecdepre Colla Sant Antoni d’Alacantonentraaformarpart de percussióimésendavantdolçainaenla S’aproxima almóntradicionalcomençantestudis tero Filibustero”. tre, radio, il’edicióde la revista“Al Loro. ElRepor de ReeducaciónGranadellad’Alacantonesfatea dirigeix elDepartamentde Creativitat en elCentre Més endavant,comaeducadordemenorsenrisc, “Rajatabla”. teatre de grup al s’incorpora i Navarro Berenguer Ángel director el amb junt teatre el com culturals activitat altres desenvolupat ha També en el“IICertamendeGruposFolk Alicante”. rebre elprimerpremidecomposicióiinterpretació va on 70, dels dècada la de folk música de grup contacte amblamúsicapopularen“Anatema”un truments desdelainfantesa.Prenelseuprimer Aprén deformaautodidactaatocardiferentsins Sant Vicent on comença estudis de Flauta Travesde estudis comença Vicenton Sant TossalEl Musical de l’Associació de dolçainers de Antón Pérez Fernando J. - - - - - lenciana. vadora dinsdelmóndelamúsica tradicionalva – Tradició d’Avantguarda. Unapropostaabsolutament inno Infinit tradicionals, instruments amb contemporània música de grup del crea Tossal, El l’A.M. de membres diferents amb junt 2016, El del segleXXa Alacant iValència rents estudisdecercasobredolçainersprincipis camp deFerranNavarroiEvaOrtiz,efectuantdife tècnic enlestasquesd’investigacióitreballsde l’equip de Garcia, Andone amb junt part, Forma Tossal. El Musical l’Associació en Colla Tambéde Cap és programa d’Aula Oberta de l’Ajuntament d’Alacant. de tabaletenl’EscolalaCollaelCocói de laDolçaina”.Enl’actualitatimparteixclasses de percussióassociatsal“CicleCulturalvoltant la CollaSant Antoni. Haimpartitdiferentstallers Música ihacoordinatladirecciódepercussió Ha impartit classes de percussió en l’Escoleta de litat, elcàrrecdepresident l’actua fins desenvolupa, on Cocó El Colla la cant és secretarid’aquestaassociació.Fundaen Ala sera per tal d’integrar-se enlabanda. En l’actualitat - - - - - boració enl’elaboraciódediferents articlesrelacio col·la i redacció municipal, revista la a memòria» la de «Arqueologia pàgina la de redacció major, ració dematerialpatrimonial,entrevistesagent Entre lesactivitatsdelMussoldestaquen:recupe música oalball. peculiars deveurelavida,aixícomelreferenta fa referènciaalallengua,alscostums,maneres vessants, elque seus els de tots l’ha interessatdes d’altres culturesipaïsos. Aquesta culturapopular ra popular, tant lavalenciana,comapròpia, preocupació perlarecuperacióidifusiódecultu sible, iperelltreballa.Desdelsorígenshasentit El Mussoltambépensaqueunaltremónéspos no obstant,l’entornonviu,isobretot,elquesomia. eina possible:lanostracultura.Noperddevista, tradicions, pelnostrefutur, ihofautilitzantl’única País Valencià, per lanostracultura,perlesnostres ciació culturaldeQuartPobletquetreballapel asso una és Verd Mussol El 1992 en Nascuda Associació Cultural El Mussol. Quart de Poblet ------l’Horta(2016). Massanassa., Terreta-centrerecreatiu, la Gallecs, Oldies (2015), Quart. Popular, Valencianes,Caixa rota Vila ment valencià,dinslaprimera Trobada desacita instru un Cornamuses, (2013), Quart Jove, Quart terna Medieval,iCornamuses,patrimonivalencià, Cornamuses : ció, Albocàsser, l’AñtMaestrat(2015). (2015), Manises Cultura, tradi de i marxa Acordió, Casa Manises, a ball i Acordió (2013), (València) Benimaclet Musical, Instructiu Centre Òc, Dictada 2013), i Quart.(2012 Casino, d’Abril, 25 Cultural Setmana 2016), a 2010 (de Comtat el Muro, de Jove, Quart (2010), Trobada d’acordió diatònic Vila Acordions: rents elementspatrimonialscomara: Cal destacarlacoordinaciód’exposicionsdedife nials delpoble. protestes perabandonamentd’elementspatrimo sius deballstradicionalsipopulars,denúncies inten tallers valencià, de cursos Quart), de Majors vante, LaBotonera,Canya,llibredelesFestes nats ambpatrimoni(revistesCaramella,DiariLe

de Muro, el Comtat. (2014) Cornamuses (2014) Comtat. el Muro, de Mostra d’acordionsantics,Quart Taulells de músics populars, Cis populars, músics de Taulells ------

9 “Museu Valencià del’Acordió”. taca lalluitaperaconseguircreaciódelprimer Entre lesperspectivesdefuturl’Associaciódes de dinsiforal’estatespanyol. públic de l’afluència atesa popular i tradicional ball de trobadaireferènciaimportantíssimadelmón tival ahoresd’aratéressòinternacionaliéspunt sicions, bureos,concerts,gastronomia,etc.Elfes d’activitats moltdiversescomtallersdeball,expo mitjà per present està cultura la on espai un estat ha anys, estos tots de llarg al que, i edició XXVIIa la celebrarà 2019 en qual UNAdel Ball FOLK, NIT centrals queorganitzaéselFestivaldeMúsicai protagonisme. Pereixemotiu,unadelesactivitats ritat, elpaís,lacultura,músicaiballtenen trobada, decrítica,debat,festa,onlasolida A més,desdelMussol,pretenemcrearunpuntde da Occitanaaterresvalencianes. Dicta la i Burjassot de Bassot el destaquem quals les de associacions diferents de col·laborador És Quart. Jove, Quart (2018), Quart, de Tresors (2017), Quart. Jove, Quart Folk, Nit Una festival del anys 25 (2016), Quart. Jove, Quart festes, de llibres de Fons Municipal, Quart Jove, Quart. (2015), 66 anys del catalogades patrimonials peces 1.400 (2014), de la Huerta, documents antics, Quart Jove, Quart. Quarte (2012), Quart. Casino, El valencià. i balear (2011),Quart. Jove, català, folklore del Iconografia na Medieval, Quart. (2009), Ràdios antigues, Quart fantil, la cuina – Arqueologia de la memòria, Cister in món El (2007), Quart. Medieval, Cisterna mica, de Cultura, Quart. (2004), Fons Municipal de Cerà Etnologia : Recuperemelnostrepatrimoni,Casa ------de Poblet, l’Escola de Música Tradicional La Xafigà Quart de Mussol El Burjassot, de Bassot Ca en: impartit diferentsclassesitalleres, entred’altres, ment, dónacursetsdedansesiballaSaguntha valencians. Anual grups molts amb col·laborat ha danses ElBolerodel’Alcúdia,delGrupCastellói del GrupdeRestauracióValència, delgrupde part format Ha anys. 25 de més fa de des rector Morvedre deSagunt,grupdelqueésmestreidi dicionals valenciansen el Grup de Danses tra balls i danses ballar a començar va 1983 En agunt. FolkaS festival el anualment organitza i Amics i les experiències del grup de folk Germans Caballer comparteix també 2006, del Des país. nostre del ha participataencontresdedolçainers,dinsifora pilació, divulgació,conferències,concerts,tallersi la dolçainaieltabal,harealitzattreballsdereco Germans Caballerharecuperatelsode Junt als totes lesseuesincursionsiexperiènciesmusicals. de anys 38 durant gaudint i participant Sagunt, de Va començaramb lafamília,elsGermansCaballer Músic tradicionaldedolçainaitabaldes1981. Caballer iBaquero Eduard - - - - - a ea eec fllrc o xeini d res de experiència o folklòrica recerca seua La el IIEbrefolkcelebrataMòrad’Ebre(Tarragona). i (Girona) Montgrí Torroellade de Mediterrànea la de Museu el Saragossa, de Folklore de municipal l’Escola (Teruel), Arzobispo del Albalate Muro, de Tabaleters/res. dre ilaFederacióValenciana deDolçainers/res i Dolçainers deSagunt,GrupdansesMorve Tradicional, Música la de Amics com: sociacions d’as directiva junta la de part forma Actualment, el balltradicional. gressos, revistesillibretsalvoltantdelamúsica participat endistintescomunicacionsescrites,con revista de música tradicional valenciana. També ha de l’equip del Col·lectiu La Canya i la seua pionera part formar va 90, anys als així, i cultural patrimoni la necessitatdedivulgaraquestapartdelnostre “el Monero”,dolçainerdeFaura.Semprehasentit baller, estudiàtotl’entornfamiliariarxiudeMicalet Ca Germans als També,junt Artana. a i comarca La Vall d’Uixó,amb quitocàdurantmoltsanysala veterans comelcasdeVicente Fas,dolçainerde major. A més, ha estat vinculat a distints dolçainers de mantindrecontacteprimeramàamblagent tauració deballs’hacaracteritzatperlainquietud - - - - -

11 sor d’instruments tradicionals de cordapolsadaa sor d’instrumentstradicionals centres iescolesdemúsica. Actualment ésprofes diversos a guitarra…) guitarró, llaüt, (bandúrria, da Ha segutprofessordediversosinstrumentscor segut membre delaJuntaDirectiva. ha més, a qual, la de entitat Tabaleters, i expedit perlaFederacióValenciana deDolçainers està enpossessiódeltítoldeMestreDolçaina, Castelló. Amés de I Jaume Universitat la per sica Mú la de Didàctica en Màster de títol el obté 2018 rior deMúsicaenl’especialitatMusicologia.El Supe Títol el 2016 el València,obtenint de drigo» Ro «Joaquín Superior Conservatori al música de nal. Elcurssegüentcomençaelsestudissuperiors Professio Grau de final de d’honor menció la nint obte dolçaina de oficials estudis els acaba chart, aquest ConservatoriiambelprofessorXavierRi en també 2010/2011, curs El solista. dolçainer de categoria la en d’Algemesí» «Ciutat Dolçaina de d’Interpretació Premi I al d’Honor Menció la obté 2002 L’any 2004/2005. curs el durant estudis els finalitza qui amb Richart, Xavier professor el amb València de Iturbi» «José Municipal Conservatori comença elsseusestudisdedolçaina,iel1999al sical d’Alboraia.El1998tambéenaquestaS.M. dis deSolfeigiGuitarrael1984alaSocietatMu estu seus els Comença 1977. el Alboraia a Naix Dolçainers i ontambéhaformat part,comaper Dolçainers S.M. d’Alboraia,onamésdirigeix laseuaCollade la a i tabalet i dolçaina de i d’Algemesí, l’EMTiD Josep Juste iMartí ------grups derockiespectaclestotamena. com d’altres i Corals Música, de de Bandes Teatre, Grups Dolçainers, de Colles Folk, de Grups Grups deDanses,CantadorsCantValencià, diversos amb habitualment col·labora o col·laborat intèrpret ocomacompositor. A mésamés,ha a com bé gravacions, diverses en col·laborat Ha Humanitat perlaUNESCO. la de Immaterial Patrimoni 2011 en declarades i localitat d’eixa Salut» la de Déu de «Mare la a tes gants d’Algemesí»peçaques’interpretaenlesfes Ge de «Ball el i 2008, l’any de Galania la a per i 2007 de Magdalena la de Pregó al per Castelló de composades perencàrrecdelaJuntaFestes cussió ialtresinstruments,destacantlesobres Ha composatdiversespecesperadolçainai (dolçaina, guitarró,guitarra,...). verses facetes,tantcomacantadorimúsic di en Valencià Cant del món al dedica Tambées Xe-ranga». «La grup del membre és l’actualitat en i Romancers», «Som i Alimara Danses de Grup la Guaita,Ballàgora,Carraixet,deRondalladel Beniterrània, LaCollad’Algemesí,Sonadorsde Ha segutmembredelsgrupsBadall, Abartrell, La Traginers» dePedreguer. «Els Tabaletersi Dolçainers de Colla la dirigit ha Tambémúsica. de banda seua la de cussionista, - - - - de Pobletel2018. a laCasa delaCulturaQuart nar enunaexposició que vaculmi valencià”, voltant de“l’Origenl’acordió dions a Albocàsser també el 2015 i el darrer projecte al d’acor mostra una 2015; el Manises” a ball i “Acordió derivaren qual del ball”, i “Acordió projecte el com dió, de l’acor voltant al han sigut destacades de lesmés anys, així com altres activitats sobre patrimoni; algunes 25 de més fa de des Folk” Nit ”Una tradicional ball i ca sol, entitatqueorganitzaanualmentelfestivaldemúsi Mus El l’AC en activament participa 2012 del partir A formar partd’algunscàrrecsorgànicsalBLOC. va 2009, el i 2001 el entre mateix, Així voluntària. a com activitats i projectes diversos desenvolupat Ca Revolta, AC ElMussol,entred’altres,onha d’Estudiants Agró, Bloc Agermanats, Perl’Horta, medi ambientcom AC ElBassot, Acció Ecologista i deprotecciódel culturals, socials associacions nombroses amb col·laborat ha anys 15 dels Des da eninfànciaiadolescència. tes en una fundació del tercer sector, especialitza projec de gestora és barri. Actualment de comerç ambientals i de desenvolupament local a través del qüestions en jurídica assessora a com fessionals ciutadana ilasostenibilitatenassociacionspro per alaparticipació da enmarxadeferramentes posa la en Nord) (L’Horta Burjassot i Safor) (La pública. Ha treballat per als Ajuntaments de Potries de laimplicacióenelsmovimentssocialsigestió tes. La seuaexperiènciaprofessionalvade la mà projec de gestora i (València,advocada és 1980), MartÍnez Jiménez Mireia ------

13 lectius deballvalenciàalaSocietat CoralelMi cursos 3 Guzman, Tonimestre el amb Bassot, al Quart dePoblet,5cursoslectiusballvalencià solfeig alaSocietat Artístico Musical laUnióde de lectius cursos València,3 de Gallec Centre el i sos lectiusdecornamusaenl’escolaPaterna i Paterna,ambelmestreEduardNavarro,5cur Manises a dolçaina de lectius cursos 10 folk: i nal tradicio ball de i musical formació següent la Té Òc valenciana. Dictada la de organitzador i col·laborador i Canya La revista la de col·laborador sigut Tambéha ya. grups musicalsLaBandadelSamaruciRascan Agró, CaRevolta,CentreGallecdeValència, idels sot, JoveGermania,Greenpeace, Acció Ecologista de Poblet, Associació Cultural el Bassot, de Burjas Quart de Verd, Mussol el Cultural Associació KK, Mili de: membre segut ha o És exposicions. i ball turals ipolítiques,impulsantactivitatsdemúsica, Des de 1990 participa en associacions juvenils, cul de passió. d’acordions col·leccionista i patrimoni de perador (Quart de Poblet, 1964) Obrer de vila d’ofici, i recu ae – nttt uia Gnr e aèca amb València,els mestres lectiu Aitana iXavierRausell,1curs de Giner Musical Institut – calet Martínez Palacios Vicent Manel ------Ramell, Brials,SaguetaNova,elSod’Alacant,Mu de ballgrupsicollescomelRavalVila-Real, del PaísValencià, idelPaísValencià, ambmestres del suddeCatalunyai i comarques pobles, ciutats amb Poblet ToniGijón, Tallersdiferents a bureo de Caballer, 1curslectiudeballvalenciàaQuart de ballvalenciàaSaguntambelmestreEduard patrimoni ambentrevistesen premsa, iprogrames gació i hapromogut campanyesderecuperació preservar lahistòriaoral,haescrit articlesd’investi a per major gent a vídeo en gravades entrevistes fet Ha Túria. riu del llarg al fusta la de transport el ganxer, elshòmens queconduïenlasmaderadas, de l’ofici ara com poble, el amb contacte de punt locals oquepuguenhavertingutun gar tradicions terial iimmaterialdeQuartPoblet,ainvesti anys esdedicaalrecobramentdelpatrimoni ma Quant alarecuperaciódepatrimoni,famolts antics delsmusicalsengeneral. País Valenciàdel enestaespecialitat,iundelsmés degà el Folk, Nit Una ball i música de anual amb l’Associació Cultural el Mussol Verd, el festival folk. També va idear, i organitza des de fa 26 anys, diferents festivalsinternacionalsdemúsicaiball anys, unaquantitatconsiderabledepersonesa dels llarg al acostat, ha Furgofolk projecte el Amb Albacet, Aragó... Ponferrada, Catalunya, Toledo, Madrid, Estònia, a Occitània des de 1998, a Itàlia, Portugal, Bèlgica, ball de Seminaris en Tambétxamel... participat ha - - - - Amb elMussolhamuntatexposicions,ambma divulgació. la a ajudat han que televisió, i ràdio de d’un delsarticlesquepublica en estellibret. bocàsser, Manises,Murod’Alcoi...queés l’objecte Al Benimaclet, Quart, a organitzat ha que fiques monogrà exposicions quantes unes i col·lecció de fabricacióvalenciana,laqualhasorgituna manprengué unainvestigaciósobreelsacordions i posarenvalorelllegatdelpassat,faunsanys Referent alsacordions,enlalíniaderecobrar l’epígraf anònim“patrimonimunicipaldeQuart”. “Prietas la filas. Vida quotidiana i franquisme”, sota del museu,iungrapatintegrenl’exposicióactual la Diputació de València; moltes estan als depòsits ció permanentdelMuseuValencià d’Etnologiade col·lec la de part formen definitiva pèrdua la de o l’oblit de rescatades peces Algunes Aragón. Bajo tigador FernandoGabarrús,deDulzainerosdel l’inves a lliurat ha que (Terol), Arzobispo del late d’Alba originaris documents recuperat ha També i al’AssociacióValenciana d’AmicsdelFerrocarril. l’Ajuntament, a les i de Plàstiques d’Amics Arts ció material al’ArxiuParroquialdeQuart,l’Associa de València. Hadonatoceditendepòsitpartd’eixe Gallec Centre al Burjassot, de Bassot el C. l’A. de el Casino,CaixaPopular…ForadeQuart,alaseu la Cultura, TrobadaValenciàen d’Escoles Quart, a a lacisternaàrab,CasadeJoventut, fondre’l i donar-livalor, adiferentsllocsdeQuart: terial recobrat,sobretemesdiversos,pertaldedi ------

15 recollides lescomposicionsmusicals peradolçai queden on DOLÇAINA” A PER OBRES VADOR, “MATILDEllibre: SAL el publicat ha darrerament I dolçainer Joan Blasco. Treball del inèdit i a espera de publicació. completa biografia la elaborat Ha citar-ne unsexemples. ranga deLaSafor, ola“Muixerangad’Alginet”per ganta deBenimaclet,“Construïm”peralaMuixe tacar les de caire tradicional com ara “Cleta” la ge on caldes musicals composicions En tedistintes balet adiferentsllocs. bé haimpartitl’ensenyamentdeladolçainaielta requerides la presencia del tabal i la dolçaina. Tam Coordinador musicaldedistintesactivitatsonsón Benimaclet. de Roja” “Estrela i València de Tudell” “El tabal i dolçaina de grup del fundador membre És monis. l’Alguer odistintescollesdeMuixeranguesDi cia, l’AssembleadeVeïns deBenimaclet, Amics de cultura comaraelsMiqueletsdelRegnedeValèn altres col·lectius i associacions que treballen per la amb estretament Col·labora valenciana. popular i tius per al foment de la cultura (musical) tradicional col·lec i d’associacions creació la en participat Ha nal. amb lamúsicatradicio relacionades publicacions diverses en col·laborat popular.Tambéha i cional congressos, etc...relacionatsamblamúsicatradi conferències, col·loquis, distints en participat Ha amb latabaletidolçaina. l’estudi de camp i replega de material relacionat comarques comforad’elles,dedicant-setambéa cions ambladolçainatantarreudelesnostres dolçaina ieltabalet.Haefectuatdiversesactua la de món al començar va que en 70, anys dels finals de des Iturbi, València“José de Municipal ri Alumne deldolçainerJoanBlasco,alConservato na d’aquestacompositoracastellonenca. Ferran Navarro i Soriano ------Oberta del’Ajuntamentd’Alacant classes dedolçainaenelprograma municipal Aula fa també l’actualitat En instrumental. conjunt el i en laCollaElCocó.Enlescolleshadirigitl’escola i Sant Antoni Colla la en d’Alacant, I Jaume Casal Verdegàs. Haimpartitlesclasses dedolçainaenel Oberta impartint classes de Tabalet a la partida del S’inicia lafacetadocentenelProgramad’Aula el Títol Professionalde Dolçaina. obté 2013 En Tomásd’Alacant. José Professional Delgado alConservatori que continuaambDolores de Cant, Mullor iRaulBeldaambquiiniciaestudis grans músicscomJuanCarlosSempere,Rafael el professorJoanMartínezirepclassesd’altres Dolçaina alConservatoriMunicipald’Albaidaamb de Mitjà Grau de reglats estudis inicia 2008 L’any Amat id’acordiódiatònicamb Amadeu Vidal. Eliseu Garcia...declarinetidireccióambFrancisco de dolçainaitabaletambLluísPastor,no reglats la seuapassiópermúsicatradicional.Faestudis desenvolupa quan adulta l’edat fins és no però rra Nascuda a Alacant, iniciaestudisdePianoiGuita Eva Ortíz iGàlvez - investigacions. ció d’una recreació novel·lada basada en les seues a Alacant. A hores d’ara està en procés de redac publicació, unllibresobredolçainersdelsegleXX de pendent i, tradicions i música sobre articles 20 de més publicats Té dolçainera. a com boracions a d’Alacant” Alacant. Tecol·la 2 i CD 1 enregistrat Antonio Sánchez,l’exposició“ElsNanosiGegants a junt i, Vicent Sant a FVDiT la de Aplec XV del la com d’exposicions comissària sigut ha També relacionats ambladolçainaiculturatradicional. bé aSantVicent. Haimpartitconferènciesitallers voltant delaDolçaina”a Alacant irecentmenttam al Cultural “Cicle el organitza anys 12 fa de Des música dedolçainaitabal. Una proposta totalment original dins del món de la ments tradicionals, Infinit – Tradició d’Avantguarda. del grup de músicacontemporània amb instru Tossal, El l’A.M. de dins cofundadora, és També de Dolçainers/eresi Tabaleters/eres. Valenciana Federació la i Tossal El A.M. Romeu, associacions culturalscom: El Cocó, Nanos d’en bals ienl’actualitatocupacàrrecsdirectius Tai Dolçaines Cocó El Colla la de fundadora És - - - - -

17 les dansesdelCorpusdelaciutat deValència en de conjunt del terme a dur va que recuperació la tació d’anticsballsidansestradicionals,destaca Dins delaseuatascarestauracióid‘interpre lencianas”. el CampodeRequena-Utielyotrascomarcasva popular enlatradicióvalenciana”i“Losmayos sobre aquestesmatèriesdestaquen“Lamúsica bibliogràfiques publicacions diverses seues les De valencianes. ca iliteraturapopulartradicionaldelescomarques recopilació, l’estudiilareinterpretaciódemúsi docència, hadedicatgranpartdelaseuavidaa la de més Història. A i Geografia en Llicenciat És Va nàixer a Hortunas-Requena (València) en 1945. Gran quantitatdexarradesiconferències ilaseua anys. 23 de llarg al càrrec seu al tingué que i 1977 Fermín Pardo iPardo - - - procedent delSeminariode Arte PopulardelDe Coral elMicaletdeValència ambungrupdegent Societat la de “Alimara” grup el fundar va 1976 En seus treballs. dels conjunt el completen sonores, publicacions participació, com a músic i cantador, en més de 20 amb “AsociaciónCantaresViejos deRequena”. la recuperaciódemúsicapopular iinterpretant grup “Arraïls”.Enl’actualitatcontinua treballantper tauració de València”. També va col·laborar amb el Res de “Grup el valenciana tradicional reografia co i música en experts altres amb fundà 1986, al Aldarull” delaSocietatCoralelMicalet.Méstard, Folclòrics d’Estudis “Col·lectiu del assessor i dor canta a com part formar a entrar va 80 anys Als trajectòria finsalsanys90. po de Estudios Folklóricos JARAIZ” amb una llarga de Valencia i,alaseuacomarca,vacrearel“Gru partamento deHistoriadel Arte delaUniversidad - - - - - faristols de peuialdirector encentredela imatge En l’ampliacióespot veureunabanda,probablement del’exercit,tocantenformaciócircular A l’esquerradelaimatgees veuunretor, sembla ferunamissadecampanya. José ManuelColladoVaillard. Jura deBandera.PlaçaCanalejas, Alacant, 6d’abrilde1913.FotografiaOscar Vaillard Gascard,percortesiadelseunet, . Esdistingeixenperfectament els

19 ELS INSTRUMENTS TRADICIONALS. “ORGANOLOGIA. CONCEPTES I CLASSIFICACIÓ”

Eva Ortiz i Gàlvez

Per a poder parlar amb concreció dels instruments Caldrà ara definir què entenem per instrument mu- 21 de la tradició valenciana, hem de aclarir, primera- sical. Tornem a la segona accepció del diccionari ment, una sèrie de conceptes i aportar unes defi- normatiu valencià on el defineix com: nicions bàsiques sobre la matèria. En aquest cas hauríem de començar parlant de què és l’organo- “m. MÚS. Objecte o aparell capaç de produir sons logia. musicals.”

Definicions En trobem una definició més completa en el Diccio- nari Català-Valencià-Balear, segona accepció, a): Etimològicament la paraula organologia prové del grec: ὄργανον - organon, “instrument” y λόγος - lo- “Instrument de música, o simplement instrument: gos, “estudi” i segons el diccionari normatiu valen- cadascun dels objectes destinats a produir sons i cià trobem aquesta definició, en segona accepció, tonades musicals, siga per l’acció de l’aire (instru- de la paraula: ments de buf), siga per percussió (instruments de corda, etc.).” “f. MÚS. Disciplina de la musicologia que estudia la història i les característiques dels instruments Aquestes dues definicions poden plantejar certs musicals, des del punt de vista de l’acústica, la me- dubtes. Hi ha autors que inclouen la veu entre els cànica i l’execució.” instruments musicals, altres l’exclouen però accep- ten com a instrument les parts del cos utilitzades Aquest mateix diccionari defineix la musicologia amb intenció musical. Definicions més amples de- com: fineixen l’instrument com qualsevol mitjà capaç de produir sons que siguin considerats música per la “f. MÚS. Conjunt de coneixements científics rela- persona que els produeix. tius a la teoria, la tècnica i la història de la música.” Museum Grotesques deNicolasIILarmessin(1691),editatperGerardValck. Font:British Roba demúsic.L’aiguafort sobreelpaperextretdelesDisfressesi Tradicions als cultes. fins tradicionals instruments dels des l’evolució a cionant-se alllargdelssegles iquehandonatpas que hananatevolucionantiperfec sonores fonts sons quel’envoltenperò també ha inventataltres els amb jugar i d’imitar,dialogar sempre tractat ha d’inspiració: elcoshumàilanatura.L’ésser humà cultures hancoinciditsempreenlesmateixesfonts ments musicalsalllargdelahistòriaicomtotesles instru pels jugat paper l’important destaca lacios, i grandivulgadorenRadioClásica,FernandoPa El músic,professorsuperiordepedagogiamusical - - - • • • • La metodologiaserveixpera: tives/evolució delsinstruments. relacions entre:estilmusical/pràctiquesinterpreta i enspermetdilucidarlescomplexescanviants tica iútilalsintèrpretsconstructorsd’instruments Aquesta comprensióproporcionainformaciópràc • • persegueix dosobjectiusfonamentals: Podríem dir que l’organologia ésuna disciplina que aquesta ciència? té objectius quins però definicions, les tenim Ja Objectius del’organologia

ments enelseucontexthistòric icultural. van originarinnovació:s’analitzenelsinstru extramusicals influències que econòmics) canvis tecnològics, (avanços les Investigar nació o el comportament acústic en una sala). d’afi sistemes els instrument, cada amb lació amb elsomusical(tipusd’onesilasevare Estudiar elsprincipisifonamentsrelacionats sons). de identificació la o freqüències diferents les truments (elsmecanismesdelesvibracions, ins diversos dels qualitats les s’identifiquen i lasevarelacióambqualitatdelsotambé i producció:s’expliquenelsmaterialsemprats Discernir elsmètodesusatsperalseudisseny antecedents delsinstrumentsmusicals. exemple per com a s’investiguen elsartefactesprehistòrics científics: mitjans per ments Analitzar, autentificar i datar antics instru antics i datar autentificar Analitzar, els instrumentsmusicals. per extractaricompararinformaciósobretots Desenvolupar mètodesd’estudiiterminologia seva relacióamblaculturaquegenera. Comprendre laterminologiaautòctonai ------la maneradeproduirelso:corda,ventipercussió. en tresgrupssegons que dividiaelsinstruments clàssica laGrècia per començant classificacions La culturaoccidentaltambéhapassatperdiferents percudint membranesdepell. fent servir columnes d’aire,percudintfusta/metall o ries segonscom produïen el so: fent vibrar cordes, Crist classificava els instruments en quatre catego de abans segle primer del hindú cultura Tambéla argila). en laseuaconstrucció(carabassa,bambú,metall, criteri tecnològicenfunciódelsmaterialsemprats un aplicava xinesa civilització mil·lenària la ple, cultures. Perexem diferents llarg alahistòriailes cació delsinstrumentsmusicalsvaanarvariantal classifi la sistematització, aquesta a Prèviament ganologia comaciència. i etnomusicòlegs,allòdeterminal’apariciódel’or per partdeconservadorsmuseus,musicòlegs sistemàtiques classificacions primeres les fer-ne de necessitat la naix col·leccions grans primeres d’aquestes Arran d’instruments. col·leccions plies del colonialismeelquefomentasorgimentd’àm trobats en tombes i temples) però és el marc polític l’antic Egipte(ambdescripcionsdelsinstruments truments musicalsiapareixelprimerestudisobre ins pels comencen amostrarinterés musicòlegs alguns abans, segle Un XIX. segle del fi la a fins naix no científica disciplina a com L’organologia, instruments i lesclassificacionsdels Naixement del’organologia l’acústica, laiconografia.... l’arqueologia, l’antropologia,lasociologia,física, Al mateix temps,interactuenambaltresciènciescom il’ecologia. la tecnologia filosofia, la història, estudiar, pertant,encontextoscomlacultura, en ocasionsfuncionsextramusicalsiespoden Hem detenirclarqueelsinstrumentsexerceixen ------

23 ex o “itm Hrbse-ah” o “Sistema Sachs-Hornbostel”). (o Hornbostel-Sachs” “Sistema com neix co es i l’actualitat a consens major de el és ca, Ethnologie”. Aquest esquema, basat en l’acústi für “Zeitschrif el en publicat es que esquema nou un crear a per classificació aquesta en namenten El 1914,ErichvonHornbosteliCurtSachsesfo el 1888. Brussel·les de conservatori del d’instruments tàleg “cordes, vents,tamborsialtrapercussió”peralca classificació la servir fa Mahillon Victor i l’hindú a guste Gevaertproposaunsistemamoltsemblant Au François francès el quan XIX segle el en És el so. tècnica peratocar-losqueenlamaneradeproduir divisió enfustaimetall,quesecentramésla ments de vent sorgeixen nous dubtesamb la sub caldria crear una categoria diferent. En els instru ment comacordaquepercussió,opotser martells per (piano), ja que podrien classificar-se igual colpejades o (clavecí) pinçades són cordes les on teclat, de instruments en sobretot sificació, Totsclas de dubtes provocaven sistemes aquests corda fregada(violí). els instruments de corda pinçada (guitarra) dels de Martin Agricola concretaaquestesquemaseparant XVI, segle el en i grec model el recuperen Muris de Johannes com teòrics Mitjana l’Edat a També tambors peralpobleilainfanteria). i flautes cavalleria, la i noblesa la a per timbals i llaüts (trompetes, socials classes segons sificació clas d’aquesta sublimació una fer a Mitjana l’Edat la utilitat:guerra,teatre,enamorament,apleganten En l’antiguitatfeienserviruncriterifuncionalsegons ------Originalment, elsistemaHornbostel-Sachsclassi socials, comercials,místics... turals queformenpartdeunatradició,d’unsusos cul eines com sinó classificar a objectes com sols ens fa mirar els instrumentsde diferent manera: no Jenkins etnomusicològica, perspectiva d’aquesta música cultadelescivilitzacionsnoeuropees.Des la músicaprimitivaitradicionaldetotelmón tiu valenciàéslapartdemúsicaqueestudia és l’etnomusicologia. Segons el diccionari norma Potser caldriaafegitacíunanovadefnició,què dissenys, decoració.... materials, als ètnic, objecte qualsevol en com ció, aten presta i precisa més és identificació aquesta blació oregióonpertanycadainstrumentestudiat, és relativamentfàcil, la cultural exigeix saberlapo tipològica classificació la Jenkins, segons Mentre, (Hornbostel-Sachs) ielcultural. instruments desdedospuntsvista:eltipològic dels classificació la defensava on Instrument” cal Musi “Ethnic publica 1970 el que Jenkins Jean sense apartat fer esmentdel’etnomusicòloganord-damericana aquest finalitzar podem no Però d’instruments enaquesttreball. tant, aquestamajormentconsensuadaclassifcació dels etnomusicòlesiorganòlegs.Faremservir, per part major la per utilittat més el és classifcació de a aquestesquema i crítiques Malgrat revisions elèctrica). la producció del só (theremin) o l’amplifca (guitarra tegoria: elselectròfonsonl’electricitatparticipaen Posteriors revisionsvanafegirunacinquenaca idiòfons, membranòfons,cordòfons,aeròfons. principals: grups quatre en instruments els ficava ------ment delavidahumana,les institucions,deles musicals estàíntimamentlligada aldesenvolupa plexa iquelagènesisevolutiva delsinstruments sud-africanes estan presents amb una filiació com i àrabs orientals, influències les que també plicava aquells rudimentarisdelesculturesprimitives.Ex tra simfònicaoccidental,tenenelseuorigenen sica tradicionalocomacomponentsdel’orques cal Bargalló, apuntavaenelseullibre El musicòlegicompositorcatalà,JosepCrivillé lenciana Però acostem-nosconcretamentalatradicióva La tradicióvalenciana que els instruments, siguen utilitzats en lamú instruments, siguenutilitzats queels Font: NationalMuseumsScotlan Horniman, anysseixanta Jean Jenkinsambinstrumentsdelaseuacol·lecció,magatzemsdelMuseu El folklore musi ------establir fronteres gens definides, i de fet, les fron les fet, de i definides, gens fronteres establir poden es no popular grup Tall,música Al del la en fundador valencià Torrent,Vicent musicòleg a Per social denuclisdeterminats. diverses activitatsdelsgrupshumansidelavida ritmes, melodies,harmonies...). gèneres (segons les característiques musicalsde de i s’empraven) què en ocasions les i tracten que ques valencianestemàtiques(segonselstemes popular música mediterrània. Noobstantaixò,enelseullibre s’emmarquen mésbéenunagranregió musical veïnes. terres músiques les nostres les que Afirma cideixen ambl’àmbitterritorialiesdifuminen teres delamúsicatradicionalvalenciananocoin fa una classificació de les músi les de classificació una fa La - - -

25 els articlesqueuspresentaremacontinuació. en estudiarem que específiques peculiaritats unes Alhora lesagrupacionsinstrumentalstambétenen fològiques pròpies,ambunsusosdiferenciats. funcional concret,ambunescaracterístiquesmor del momentques’enclavenenunentornhumài cultura tradicionalvalenciana?Entenemquesídes la de d’instruments tant, per parlar, possible És (en terrersfrontereresambMúrciai Albacete)... pita i (verinocla), verinoca xeremita, xirimita, mita, nom amblesvariantsde:dolçaina,donsaina,xara del comarcalització una tot i fins trobem dolçaina la famíliad’oboèstradicionalsienconcretnostra observar a tornem Si pensem. com definides tan fronteres existeixen,malgratnoser, devegades, timbres... diferentsusos,ensdemostrenqueles terrània: diferentsgrandàries,formes,tonalitats, en elsinstrumentsdellengüetadoblelamedi pis, valorssimbòlics,etc.Unexempleclareltrobem grups creenunaproduccióconscientdesonspro nades. Lesexperiènciesielscomportamentsdel instruments els empremtes morfològiquesi/oestructuralsdetermi en imprimeixen concreta musical pràctica d’una tècniques i les específica tradició temps lacultura,elsvalorsestèticspropisdecada ma culturalonactueniconviuenperòalmateix per laqualelsinstrumentsdonensentitalsiste una menadesimbiosi ments musicals.Esprodueix fa unesinteressantsaportacionssobreelsinstru nal valenciana. Una aproximació etnomusicològica populars. Enelseullibre ques en lamúsicacultairestademúsi presents escassament són que ja especificitat, donen li que guatge musicaldelamúsicatradicionalvalenciana de València, JordiReig,parlad’elementsdelllen tament deMusicologiadelConservatoriSuperior Depar del professor i Talld’Al membre també El La música tradicio música La ------

(aeròfon). l’acordió amb amplatradicióvalencianacomés barda oarpadebocaésl’origend’uninstrument obstant això, he de fer referència alfet que la guim considerar pròpiament de la cultura valenciana. No de vidre,lescopesoelpald’aigua,noespoden de boca,ielsidiòfonsfricció,coml’harmònica Els idiòfonsdepunteigolinguàfons,comelarpa dors... od’esquerdacomalgunstipusdeculleres la postderentar, labotellallauradaoelsrasca ser sacsejats com el sonalls, rascats o fregats com campanes, elmorter... Elsdecopindirectepoden ferrets (otriangle),les canya... opercuditscomels d’entrexoc comlespostisses,culleres,lapica de copdirectepodenser o decopindirecte.Els directe cop de idiòfons en colpejar-los de forma la Els idiòfonsdecopsesubdivideixentambésegons indeterminat comunacloscadenou. o marimba) una exemple per (com determinat so un produeixen si de funció en classificar-los dem Tambéfriccionen. es po o puntegen es colpegen, Segons laformad’obtenirelso,elsidiòfonses el soilacaixaderessonància. afegida, amés,noesdiferencialapartquegenera el sosensenecessitatdecapmaterialoestructura mateixos, éselcosdel’instrumentqueprodueix Els ran mésàmpliamentenelsarticlesposteriors. Farem ací una xicoteta descripció, ja que es tracta Idiòfons, Membranòfons,Cordòfonsi Aeròfons. famílies: 4grans en s’estructura classificació La territorial delPaísValencià. l’àmbit a Jenkins Jean per aportat cultural ment l’enfoca amb Hornbostel-Sachs classificació la a truments musicalsdelatradicióvalencianaatenent Per concretar, enaquesttreballparlaremdelsins valencians instruments dels Classificació idiòfons sóninstrumentsquesonenperells ------

Col·lecció d’idiòfonsdecanya.Font:Musit(AulaMuseud’InstrumentsMúsica Tradicional ).BaroniadelaGuaita.Gilet

27 percussió es produeix per l’impacte dels objectes dels l’impacte per produeix es percussió tambors delatradicióvalenciana.Sesacsegeni i demarccomlapandereta.Elssonallsnosón timbals, tubularscomtabaletsitabalsobombets... les formesen:tamborsenformadebolcomels segons classifiquen es directament percudits Els dits podenserdepercussiódirectaoelssonalls. percu tambors o tambéanomenats percudits Els es bufen. tot i fins o friccionen es pincen, es percudeixen, es Segons laformad’obtenirelso,elsmembranòfons fan sonarperdiferentsprocediments. es i materials diversos de estructures mitjançant membrana vibrant.Laopegatestensa una mitjançant so el produeixen que però cussió Els membranòfons són també instruments de per sóntambéinstruments - - simbomba, ambcordafregada,ofregatsmanual Els tamborsdefricciópoden ser amb pal com la vibració aaquestamembrana. lligada alamembranaqueespinçaitransmet en latradicióvalenciana. Aquests tenenunacorda pinçats tambors de existència coneixem Tampoc contra laolesmembranes. sonors quehihadinsdel’instrumentixoquen ella iprodueixunefectededistorsiólaveu. membrana quevibraquanesparlaocantaen com els mirlitons o nunuts, consisteixen en una Per últim,elsdebufadaomembranescantants, tractat valenciàdemembranòfons. ment. Aquest dos últimstampocesnomenen a cap - uns punts fixos i vibren per punteig, fricció o per o fricció punteig, per vibren i fixos punts uns de cordes.Una o méscordesestantensesentre Els ment clàssic, forma part de la tradició valenciana del violíque, malgrat seruninstru o arc:éselcas vibració decordesenserfregades ambunarquet En elsdecordafregadaelsoesprodueixperla percudida. tindrem instrumentsdecordafregada,pinçadao Així l’acció. segons classificarem els valencians Per aentendremillorlafamíliadelscordòfons sense destruirl’instrument. troben unitsorgànicamentinopodenserseparats compostos, lacaixaderessonànciailescordeses els en diferent), seria resultant so el que (malgrat integrat iespotsepararsensedestruirl’instrument l’instrument: mentreelsuportdelssimplesnoestà la possibilitat,ono,desepararelressonador res icompostos.Ladiferènciaentreambdósés ocíta simples en classifiquen es cordòfons Els determina l’alturadelso. cordes cia ono.Lallargària,grossoritensiódeles cussió, ipodentenirunacaixaotauladeressonàn cordòfons produeixen so mitjançant la vibració - - - - les cordessónfregadesperunarodadefustaac destacar coméslavioladerodaosamfoinaon i laviola d’arc. Hi ha un altre instrument fregata instrument delaculturatradicional valenciana. de cadacaséslacítaraielpiano. Aquests nosón tecles. Unexemple a unes unides unes palanques o martell xicotet un per colpejades ser en vibren En elsinstrumentsdecordapercudidalescordes virginal, l’espinetaielclavecí. el són teclat mitjançant pinçada corda de truments teclat connectataunmecanisme.Exemplesd’ins amb dosomésditsbéaccionatsatravésd’un subjectats ser poden plectres els i pues Les ba. la guitarra,bandúrria,elllaütovioladegam de cas el És peltres. i pues com accessoris sos directament ambelsdits,lesunglesodiver cordes vibren quan sónpolsadesopinçades, bé En elinstrumentsdecordapinçada,unaodiverses consideren decordapinçada. guitarres però,normalment,aquestinstrumentses fregada amb la ma: ésel cas delafamília de les cionada perunamaneta.Lacordatambépotser Gascard percortesiadelseunet,JoséManuelColladoVaillard. seua. Alacant 27d’abrilde1896.Fotografiad’Oscar Vaillard Trio decordes.LestresgermanesdelSr. PremitivoPéretacasa - - - -

29 ció, que poden ser idiofònics o dellengüetacom ció, quepodenseridiofònics d’interrup lliures aeròfons els Tambétenim l’aire. d’aire trobaunbisell,obisellesmouatravésde de desplaçamentcomelfuetol’espasa:corrent que vibranoestàdinsdel’instrument.Podenser Els aeròfonslliuresescaracteritzen perquè l’aire Els aeròfonsesclassifiquenenlliuresidebufada. les notes. de l’afinació determinen factors) tres dels binació trument ilapressiódecolumnad’aire(ocom aquest últimcas,lallargàriail’amplàriadel’ins En (melodies). determinats o indeterminats sons i configuracions.Podenproduir formes, grandàries nes d’aireperdiversosprocediments,materials, Els Col·lecció d’aeròfonsdecanya.Font:Musit(AulaMuseud’InstrumentsMúsica l’agent interruptornoésunallengüeta. Aquests úl on els acordionsilesharmòniques onoidiofònics aeròfons produeixenelsofentvibrarcolum - - - - - i trompetes llengüeta, de flautes, o bisell de ser poden i ment l’instru de dins vibra que sí l’aire dits) pròpiament En elsaeròfonsdebufada(oinstrumentsvent ments depercussióiaeròfons. ller, reprodueix unamascletàambdiferentsinstru ller” que,assessoradapelpirotècnicVicent Caba Caba de Simfonia “9a obra seua la 2013 de març De fet,elcompositorJoanCerveróvaestrenaral valor artístic,musicalmentparlant,d’unamascletà. el innegable És exemple. un Pose tal. a com derar que es potfer servir per fer música, espot consi musicals peròenculturatradicionalqualsevoleina pot dirqueaquesttresúltimsnosóninstruments vibra percompressiócomelpetard.Potserlector eix comelbrunzidorogrunyidor, ioclusiusonl’aire com lasirena,giratorisonl’agentgirasobreelseu tims podenserderotacióonl’agentésunaroda Tradicional ).BaroniadelaGuaita.Gilet - - - - - d’aire molt fi és dirigit contra un bisell. Estem par Estem bisell. un contra dirigit és fi molt d’aire corrent un flautes o bisell de instruments els En roncó de llengüeta simple) la bufada és indirecta és bufada la simple) llengüeta de roncó pel i doble) llengüeta (de punter pel formada doble riva uncorrentcontinud’aire cap aunaestructura aire enunsac,queespressionaambelbraç,ide s’insufla on per tub d’un consten que ja sificació, sacs degemecsésuncaspeculiardifícilclas clarinet isaxofons.Lafamíliadelescornamuseso de bandacom llengüeta simpleteniminstruments de i tarotes.Entreels la famíliad’oboès,dolçaines dric ocònic.Entreelsdellengüetadobletrobem començament d’untub. Aquest tubpotsercilín dues làminesollengüetesqueestansituadesal sar entrelallengüetail’embocaduraoles güeta doble,simpleilliure.Elcorrentd’airepas de llengüetapodenserllen instruments Els lant delflabiol,elxiulet,latravessera,l’ocarina... Font: BlogElDivandelaBelleta. Estrena el23demarçla“9aSimfoniaV. Caballer”deJoanCerveró.Esplanadal’EstaciódelNordValència. ------trompetes. Elcorrentd’airepassaatravésdellla L’últimade bufadasónles categoriadelsaeròfons dins del’instrument. lliures troben es (simples/dobles) llengüetes les i de llengüeta,comventfusta. anteriorment, referits com aventmetalliels ments de les bandesde música anomena aquestsinstru Una altra classificació més relacionada amb el món bes, bombardins,fiscorns... tenim elstrombons,lestrompetes,trompes,tu corns marins. Dins de les trompetescromàtiques cap complementquealterel’alturadelso:sónels en naturalsicromàtiques.Lesnotenen classifiquen Es l’instrument. en intermitent forma vis del’instrumentista,quevibren,il’aireentra - - -

31 nostra culturatradicional. més d’aquestsesforçosperpreservar ifervaldrela un El treballcoralquetrobareu a continuacióés com existeixenaltrescomunitats. sociacions ifer-neuntreballexhaustiudivulgatiu, seriosament lesiniciativesde diversos grups ias Les institucionsvalencianeshauriendeconsiderar cultura tradicionalvalenciana,ésundeurefer-ho. nal. Nosolséspossibleparlard’instrumentsdela propis perposarenvaloraquestaculturatradicio instruments dels classificació una fer necessari És tel-Sachs) ielcultural(Jenkins). contemplar dosaspectes:eltipològic(Hornbos La classificaciódelsinstrumentstradicionalshade mitjanament clars. del PaísValenciàconceptes heintentatdeixaruns per l’organologiatradicional Amb aquestbreupas Conclusions - - - • • • • • • •

Teoria delamúsicaIiII.Zamacois sical. JosepCrivilléiBargalló Historia delamúsicaespañola.Elfolcloremu mació etnomusicològica.JordiReigBravo. La músicatradicionalvalenciana.Unaaproxi La músicapopular. Vicent Torrent. de laSelvaIiII. de RecursosPedagògics mà”. Edició:Centres Javier Nuñet Fontiveros. Col·lecció “Un cop de luthiers. Les musicals. d’instruments Artesans logía. MiguelMorate sobre historiadelaorgano nociones Algunas sortium Con MIMO the by Instruments Musical of tion Revision oftheHornbostel-SachsClassifca BIBLIOGRAFIA - - - - -

33 instruments amb cos sonor. La xicoteta percusió tradicional

Eva Ortiz i Gàlvez 35

Col·lecció d’idiòfons. Font: Musit (Aula Museu d’Instruments de Música Tzzzradicional ). Baronia de la Guaita. Gilet

La paraula idiòfons prové etimològicament del sembla important aportar també la de “xicoteta grec: idio (propi) fon (so). Un idiòfon és per tant, percussió”. Potser no siga massa ortodoxa però he qualsevol objecte que per ell mateix crea so. Els trobat referència en molts àmbits i treballs sobre instruments musicals idiòfons produeixen so per percussió valenciana. Per què no dir que aquesta la vibració del seu propi cos. Per tant, estan cons- seria la nostra denominació dels idiòfons? truïts per materials inherentment ressonants que no necessiten d’una caixa de ressonància, ni de Normalment classifiquem els instruments atenent membranes o cordes per a poder emetre el so. a la forma d’emetre el so però en la cultura popular existeixen altres factors importants com els usos Podíem dir que els idiòfons constitueixen la família socials i místics, els costums, les eines de comuni- d’instruments musicals més diversa en quant a la cació i les activitats lúdiques. quantitat de tipologies i varietat de materials que la integren. A l’article sobre organologia ja hem classificat els instrument segons el Sistema Hornbostel-Sachs. Si bé la denominació “idiòfon és la correcta per Buscarem ací una visió més pròxima al model a emmarcar a tot aquest grup d’instruments, em Jenkins i explicarem els instruments com a eines culturals. • truments idiòfonssón: Els ballsmésconegutsonintervenenaquestins es tractend’aeròfonslliuresdedesplaçament. anterior, l’article a vist hem com però, Morella) de Tornerosels i Tornejantsdels d’Algemesí (pròpies Hi altreselementscerimonialscomlesvares o postisses de danses,d’altresidiòfonsd’entrexoccomles tipus aquests en presència, la habitual és També presentacions. re seues les en guerrers) sempre (quasi utensilis fonamental demoltsballscerimonialsqueusen cop directe, concretament d’entrexoc, i formen part Bastons i afestivitatsdecaràcterreligiós. monial o mística. Estan associats a balls o danses Comencem pelsinstrumentsambvinculacióceri Usos cerimonialsireligiosos

picarols de laGeneralitatValenciana). rat Bé d’Interés Cultural Immaterial pel Consell (decla XVII i ValènciaXVI de segles pus dels La DansadeMomalaFestivitat delCor , plats , odecopindirectecomels enganxatsalarobadeldansant , porres i espases sónidiòfonsde cascavells - - - - - i ambl’objectedeferdifusió preservació cultural. fan dansesdenovacreacióamb caràcterméslúdic aquests tipus de balls (com en el Corpus d’Alacant) Popular de l’Alacantí” que a banda de representar a destacar grups comelsalacantins“CollaCorball,Cultura caldria però valencianes geografia Hi hadansescerimonialsdebastonspertotala • • • •

ca elsoficistradicionals. identifi que profana part la de Element 2019). d’interés culturalimmaterialel19defebrer guas (s’incoal’expedientperadeclararbé Tita de Mojiganga la de Garrote del baile El lars isimbolismes. des defaseglesiestàplenad’elementssingu representa es 1989) el Històric Artístic trimoni La Dansa Guerrera de Todolella. (declarat Pa des de1678. celebra se que Immaterial) Cultural d’Interés Morella (Festes d’Interés Turístic Nacional i Bé Els LlauradorsiLesGitanetesdelSexenide de novembre2011) datatsdesde1839. 28 del des Humanitat-UNESCO la de material de la Mare de Déu de la Salut (Patrimoni Im (Patrimoni Salut la de Déu de Mare la de Els BastonetsdelesprocessonslaFesta - - - - - Fotografia: MiquelÀngelFlores Colla Corball.DansesdelCorpus2018. La DansaGuerrerade Todolella. Font:Web delsPorts Llaurador tocantlespostisses.SexennideMorella,2007.FotografiaEvaOrtiz. Partisans. Arxiu fotogràficdeCorball Colla Corball.Dansadenovacreació sobrelamelodiade

37 Campanetes metàl·liques.Fotografiad’EvaOrtiziGàlvez al servei... l’esplai, enlescasesdegentadineradapercridar de fi la de o classe de canvis dels avisar a per gis col·le els en eclesiàstics, rituals pels l’església en Les campanetesdebronzeofang panes d’estació,deconventsimonestirs. cam reduïda, existienles però degrandàriamés litúrgics. actes els i esdeveniments notifica També, Ens recordaleshores,avisaicridaafestes, nen ialseuvoltantrodaelqueferdiaridelsveïns. te en Tots. pobles comunicació els de llenguatge dels esmentatsiencarahuiconservenpartdelseu La que seriendecopindirecte,sacsejats. cop directe,percudits,excepteesquellesipicarols de idiòfons d’ofici). són reclam ells a Tots (com fer i delespaletesremoureobaresmatala (com a representants de les eines de comunicació) panes, elspicaportes,lesesquellesdelsanimals alguns indretsdelnostrePaís.Parlemdelescam vir, peròencaraelspodemreconèixeriretrobaren ser fem els no o llenguatge seu el entenem no ja dia la seua funció social decomunicació. Potser La majoria d’aquests instruments han perdut hui en d’oficis Eines de comunicació i reclams campana va ser l’instrument mésimportant s’hanusat ------Esquelles. Fotografiad’EvaOrtiz amb cascavells. gats veuen es tot i fins cavalls, borrecs, , cabres zables perlescries.Ensolenportarbous,vaques, pastor i,tanmateix,lesmaresesfanméslocalit animals. D’aquestamanerahisónreconegutspel Les diferent depicar. el seusoicadapersonaopis,unaforma mals, manetes,argollesetc.Cadapicaportatenia a vertaderesmeravellesartesanaldecapsd’ani La formaoriginàriademartellvaanarevolucionant Les primeres picaportes apareixen a l’edat mitjana. desús enaparèixerelsprimerstimbreselèctrics. en entra armella) o baldó baula, balda, maneta, El picaporta esquelles (o també, anella/picadorde porta, iels picarols espengenalcolldels - - Font: CollaBrials Reclam d’ofici. Trespeus ipaletaderemoure. s’empraven utensilisdemetallcadaofici. lets isemblantperò,comidiòfonspròpiamentdits, reclams, normalmentaeròfonscomxiulets,parda avisaven delaseuapresènciaambveuo carrer de oficis els Totsvenedores. de reclam un bre elfoguerolapaellacastanyera,continuasent La paleta de remoure les castanyes, colpejant so colpejant castanyes, les remoure de - - Ball. Barcelona Gener2007.Fotografiapercortesiade Tres Fan de matalafer. Actuació de Tres fanBallenel Tradicionarius, Vicent Pastorfentsonarunfuetimitantelsodels bastons nomenat ElMatalafer.repro Enaquesttemaes disc A PeudePlaça seu el edita valencià TresBall grup fan el 2005 En d’un metreopocmésdellargues. Aquestes solienserdecastanyerocodonyeri vares. dues les amb llana la colpejar en rítmic só reclam peròsíunaeinadetreballqueproduïaun Els Garcia. valuosa informaciódelmestrematalasserRestituto dueix elsocaracterísticdelesvares,segonsuna bastons de matalafer i inclou, a la pista 7, un tema un 7, pista la a inclou, i no eren exactament un -

39 o més. gunes carraquesdegransdimensions,d’unmetre i la carraca pot aplegar fins a quatre. Existeixen al té unallengüeta molt curts.Normalmentelcarranc de larodaiprodueixunasuccessióràpidasons llengüeta vapicantcontracadascunadelesdents qual giraunapeçaambllengüeta.Engirar, la passa pelcentred’unarodadentadaalvoltantdel de cop indirecte rascats.Consten d’un mànecque gall. Construïtsdefustai/ocanya,sónidiòfons són instrumenttípicsdelasortidamissadel La o cullera. forqueta ganivet, simple un ser pot que metàl·lica rascat ofregat.Normalmentesfregaambunavara indirecte cop de idiòfon un És Nadal. al s’associa en rondallesialtresformacionsinstrumentals La Dels idiòfonsdelnadalentenim: final detotseraferfesta. l’objectiu però carnestoltes; el en pensaran molts santa, sidiemcanyísiembut,nunutcarabasses el nadal,sidiemmatracapensemenlasetmana creta. Sidiembotellallauradatothompensaràen instruments estanmésassociatsaunafestacon d’aquests alguns que cert És musical. instrument tocar. Aleshores qualsevol eina podia esdevenir festejar,ballar,cantar,a per s’ajuntaven lencianes versió irelacionssocials,elsvalencianslesva faenes delcampidelallar, ienmomentsdedi Acabades lesobligacionsdiàries,eltreball, Instruments festiusisocials. carraca ielcarranc botella llaurada malgratestarincorporada o ab carrau/xerrac) també (o - - - - Salvatore Capalbi Carraca icarrancsitalians(Troccole). Fotografiade Botella llaurada.Fotografiad’EvaOrtiz Autor: FrancescLlopiBayo Associació CulturalCampanersdelaCatedralValència. La matracavella.ParròquiadeSantMariaSagunt.Font: les agrupacionsd’embutstocatsencarnestoltes. baixa del’instrument.S’usavaperportarelritmeen estretes alapartdedaltimésamplespar trobar ambcanyesdelamateixalongitudomés pot es i coll de penjat du es Normalment nugades. tros decanya que potpercudiro frega les canyes tors com idiòfon percudit ja que es fa sonar amb un com Tambécordes. per conegut unides estan elles, tre constituït percanyesque,sensetenircontacteen El Dels idiòfonsdeCarnestoltesentenim amb unamaneta. que tenendiversoscossosdefustais’accionen podien fersonar. Hihamatraquesdecampanar, s’hi no Santa Setmana en que ja campanes les de Emet unsorollsecirepetitquepreteniaimitarelso pacten contraambduescaresdelataulaocaixa. im martells els sacseja, se Quan martells. o ces amb unpontcentralonsesostenendiversespe fusta de caixa una o taula d’una Consta (colpejar). táraq i (martell) mitraqa de prove mològicament La Dels idiòfonsdelaSetmanaSantaentenim: Canyís matraca xilòfon decanya Joguines decanya. de MiquiGiménez. Construcciód’instrumentsi Procés deconstrucciód’unCanyís. Font Blog ésunidiòfondecopindirecte,fregat, ésuninstrumentd’origenàrab.Eti és classificat per alguns au - - - - -

41 guns llocscom Aiora estocacomelviolí. rítmic enlesrondallesiperaferserenates. A al fer soroll.Eldefustas’usavacomacompanyament per carnestoltes en i infantil joguina a com s’usava directe, fregat. Ha tingut diversos usos. El de canya in cop de idiòfon un tant per És l’altra. contra una fregant sonar fan es que dentades) d’elles (una vares dues són fusta, de o canya Valldigna)de la El de lallargéssusceptiblefermúsica. seu entornsegonslesnecessitats.Qualsevoleina el d’aprofitar capaç és humà l’esser com de lleres cu les o botella la a junt exemple, un És laterals. els en i fons el en rítmicament colpeja es morter de fusta,metallofangiambunamassamà El de Uotriangle,queéslamésconeguda. que haadoptatdiferentsformes:recta,enforma fa servir per colpejar-lo. És un Instrument molt antic es xicotet ferro, el i cordell d’un penja es llarg ferro El longitud. de cm. 15 d’uns l’altra i cm. 60 d’uns te percudit.Constadeduesvaretesferro,l’una Els de corderquesónrascatsambunacastanyola. i laguitarradefustaperòaraconstruïtambossos tòric, estambéunidiòfonfregatsemblantalcanyís típic delacomarcadelsSerrans,d’origenprehis Canillas solien fregarambunacullera,tambédefusta. se i so) al tant en constructor del gust el (segons fusta de tipus diferents de són que ja emprats rials com perlaformadefer-lasonar. Varienmate els classificació seua la per tant canyís, el que tiques La caracter socialoriginari Continuen ambl’úsmusicalmalgrathaverperdutel devingut, engranpart,instrumentsdelarondalla. vol èpocadel’any. Elsidiòfonsd’ússocialhanes taven elsusossocialsqueesproduïenenqualse Al marged’aquestsusosconcretamentfestiuses Morter Rascador guitarra defusta, Ferrets (o també arpa d’ossos) és un instrument un és d’ossos) arpa també (o , tambédecopdirectepercudit,potser (o triangle) és un idiòfon de cop direc cop de idiòfon un és triangle) (o o ace a ada aens de Tavernes i Gandia a Rascle, (o amblesmateixescaracterís ------Ferrets. Font:Web Tamborileros de Juanma Sánchez per lesfestesialmaig. la vafersonar, juntamblarondalla,duesvegadesal’any: construir l’any1910laseuaarpad’ossosidesd’aleshores pervivència enl’actualitatdelaMojiganga Titaguas. Va gran conservadordelsaberpopulariresponsabledela Jerónimo Martín,“el Tio Jerimo”,mestrededansa, Arpa d’ossos.Font:web Tamborileros deJuanmaSánchez Morters imans.Fotografiad’EvaOrtiz Diferents modelsdePostRentar. Fotografia:EvaOrtiz La trument estransforma,defregat,ensacsejat. una basederascador. Amb aquestavariaciól’ins de llauna tallats deforma circular iclavatssobre Una variantdelrascadorésel sobre elsbordonsdelafusta treballada. feia sonarrascant ambunacullera te, fregat,es indirec cop de Idiòfon séquia. la a o riu al “poaor”, tes lescases.S’utilitzavaperarentarlarobaal Post deRentar era unutensilihabitualato Rall , fetambtrossos - - -

43 caven enlamaiescolpejavenentresi. fets amb dos troços de “teula” o “bric” que es col·lo a precursord’aquestinstrumenttenimels a rascador o colpejador en molts instruments. Com balls cerimonialsirondalles,abandadeservircom trexoc. Acompanya ananos o cabuts,danses, Les soltes perl’interior. car-se lacorfas’endureix,ilesllavoretesqueden un idiòfon de cop indirecte sacsejat ja que en asse servir percarnestoltesientotmomentfester. Es més vintmembres.Lacarabassatambéesfeia Una murgaconegudaésladeFoios,formadaper on anavaacompanyadad’unaeròfon,elNunut. La Carabassa com d’esquerda. classificar de s’haurien variació xicoteta aquesta lucionades vanunidesperlapartdelmànec. Amb a lespostisses. Alguns tipusdeculleresmésevo Tenenl’intèrpret. de semblant habilitat so i un gust el segons braç el o genoll el ma, l’altra de l’ajuda les partscòncavesqueescolpegenentresiamb enfrontat i mànecs els entre índex dit el col·locant fusta comdemetall,ques’agafenambunama culleres, tantde en dues d’entrexoc. Consisteix Les fan servirenl’actualitat. efecte itimbremoltpeculiar. Moltesrondallesen bé elsoésmenysintensqued’unbombetfaun pegat decuiroperobtenirunsomoltsemblant.Si d’un necessita no que ja elemental molt bombo cia en ser colpejat per l’espardenya. Fa funció d’un recte percudit.Elcànterfadecaixaressonàn El Cànter i Postisses Culleres l’ Espardenya sónunidiòfondecopdirected’en és un instrumentdecopdirecte és seca erahabitualenlesmurgues, és unidiòfondecopdi Tellets ------, Fotografia EvaOrtiz Col·lecció de postisses de diferents fustes. Cànter il’Espardenya.Fotografia:EvaOrtiz El Picacanya.FotografiaEvaOrtiz per alsxiquets. Típic de Riba-rojaicomarca. que teelsdosextremspercudibles.Eraconstruït La molts, amblaconseqüentmodificaciódelso. construcció aCarletqueen compte d’un tall en té i murgues.Existeixunavariantde les rondalles en habitual Tambéd’us postisses. és les de toc el imita i mànec del base la en colpeja Es nus. d’un perdamunt practicada a l’osca, fins longitudinal tall un amb cm. 40 d’uns canya una en Consisteix en moltstractatscomidiòfondirected’entrexoc. entrexoquen. Malgratcomplirl’enunciat,apareix separats, mantenen es que però ells entre fixats braços dos definició, la segons que, ja d’esquerda El Picacanya minvant vir canyesrecollidesengenerofebreriquart habitual. Els lutiers de canya recomanen fer ser més el és canya la que afirmar podem però fusta; Els materialsutilitzatserenlacanya,elfang, al País Valencià Tradicional) Música de d’Instruments Museu són Miqui Giménez a Catalunya i el Musit (Aula cuperar aquestestradicions.Dosbonsexemples re en capficades associacions i persones moltes en materialsnotradicionalscomelplàstic,hiha construeixen o es han caigutendesús truments als mésmenuts.Malgratquemoltsd’aquestsins per amb laintenciódeserunlloc per sercreats xiquetes, obé i les xiquets de serconstruïtpels gir uninstrumentd’usinfantilésperlapossibilitat aquest apartat.Sid’algunamaneraespotdistin que hemrelacionatanteriormentpodrienestaren ria ésdifícildedelimitar. Moltsdelsinstruments catego aquesta musicals, jocs nomenats També Instruments d’usinfantil Castanyeta seriaunidiòfondecopindirecte s n vrat e pccne ja picacanyes del variant una és - - - - -

45 te queesmereix. de preservaraquestaculturaiguardar-lielrespec aquestes músiques. Ara solesensrestal’obligació tes iperconstruirelsinstrumentsquemodelarien fes seues ritus, laseuavidasocial,les seus els persones quevanferservireinesperacompanyar procés evolutiuquenaix,d’entrealtres,enaquelles tal icomlaenshaaplegatésconseqüènciad’un les nostresarrels.Lamúsicatalicomlaconeixem, nem, simésno,delariquesaculturalidelvalor d’aquesta xicotetapercussióvalencianaensado nal éssorprenentperòquanbussegemenelmón de mésdenominacionsiusos.Lamúsicatradicio gem pelnostrepaísentrobaríemdemésvariantsi més completapossibleperò de segurquesipasse és grandíssima. Hem arreplegat ací una mostra el idiòfons Com hemvist,ladiversitatd’instruments on rebienelnomdesakhm. primers sonallsdelahistòrias’hantrobatal’Egipte utilitzat pelsnadonsdurantmilersd’anys.Unsdels instrument un És sacsejades. ser al entrexoque ta d’una cavitattancadaoober Xicotetes pecesdins El granera trencatsonesfeienlesmosses. rudimentari. Normalmentesconstruïaambpalsde El cador. ya, encomptedelacloscanou,tenimel idèntic mecanisme però fent servir un tub de can consumeix aquestfruitdeformatradicional. Amb instrument associatalNadalperserèpocaones un és Tambéclosca. la sobre canya la repicar fa es dits els amb Colpejant goma. o fil amb roscada en fusteta o canyeta una col·loca es que el bre construeix fàcilmentfentunrebaixalacloscaso La Sonall Closca deNou, Reguerrec és un idiòfon de cop indirecte sacsejat. indirecte cop de idiòfon un és és paregutalrascadorperòmés de copdirectepercudit,es Repi ------Fotografia deBenjamin F. Zingg Reina Nefartariamb unsonall. Abu Simbel. Repicador decanya.FotografiaEvaOrtiz • • • • • •

Programa deFiestas. Titaguas. 2018 Popular.Xavier Ahuir. Música TallersCanya. de en Construïts cians Valen Tradicionals Música de Instruments lina iBielPubillSoler. Quina Canya!Joguinetes.MiquiGiménezMo Costumari valencià.BernatCapó Alfonso elMagnánimo.DiputaciódeValència. Institución musicología. de valenciano tituto o 2 Dna y acoe Dnaa. Ins Danzadas. Canciones y Danzas 2. Vol Valenciana. Folklórica música de Cuadernos La MúsicadelPobledeJosepSendraiPiera Bibliografia: - - -

47 aproximació als instruments membranòfons en la música tradicional alacantina

Eduard Caballer i Baquero

Introducció emana d’un grup i està fundada sobre la tradició, 49 expressada per un grup o per individus que de ma- Per a parlar de música tradicional i els instruments nera reconeguda responen a les expectatives de amb els que s’interpreta, cal parlar primer del que la comunitat quan expressió de la seua identitat significa el folklore. A banda del mal ús i del des- cultural i social, les normes i els valors es trans- prestigi que comporta la paraula folklore, aquesta meten oralment, per imitació o d’una altra manera. va estar segrestada com a etiqueta fàcil per a iden- El folklore abarca (entre altres moltes coses) la tificar determinada música popular amb fins comer- llengua, la literatura, la música, els instruments, la cials, que no emanava del poble, sinó de respec- dansa, els balls, els jocs, la mitologia, els ritus, els tables autors. Malgrat que s’intenta eludir aquesta costums, l’artesania, l’arquitectura i altres arts. paraula per denominar aquesta part del nostre pa- trimoni, no es fàcil, i pense que cal recuperar l’ús És part integrant del patrimoni cultural i fins de la normal del que abarca el folklore des del punt de identitat cultural dels diferents pobles i que es re- vista d’organismes com la UNESCO en el seu in- coneix la necessitat de protegir-ho contra els perills forme d’experts i posterior recomanació als països de l›oblit, la deformació, la desnaturalització, la ca- membres de la salvaguarda del mateix a finals dels ricaturització i el saqueig. anys 80 del segle XX. En el seu informe1, entre al- tres coses, es tracta de definir que és el folklore. Quina és la situació al nostre país?

Entre altres coses diu: El folklore (en el sentit de Des del punt de vista institucional, el folklore es cultura tradicional i popular) és una creació que reconeix com a una part del nostre Patrimoni Im- material per la Llei 4/98 del Patrimoni Cultural Va-

1 És un annex titolat “Estudi preliminar sobre els aspectes tècnics, jurídics i administratius d’una reglamentació internacional general relativa a la salvaguarda del folklore” de la 121a reunió del Consell Executiu de la ONU (París, 26 d’abril de 1985) disponible en internet. http://www.tamborileros.com música tradicional. nostra la de mon aquest en edició) i estudi ficació, més (treballdecamp,entrevistes,gravació,classi des i capacitades accepten el repte d’aprofundir més iunainvitacióaquelespersonesinteressa del seglepassat.Valga aquest,comunaaportació tandardització inormalitzacióenladècadadels80 comarques delsudPaís,abansdelaseuaes cies escritesisonoresqueenshanaplegatales que interpreten,atravésdelesdistintesreferèn truments membranòfonsialamúsicatradicional En aquestarticle,esfaràunaaproximacióalsins tabal otabalet. el és XXI segle al encara utilitzat més i important famílies: elsidiòfonsimembranòfons.Elmés els depercussióqueesdivideixenenduesgrans tenim diversesfamíliesd’instruments,entreells bostel, basatenelsistemaqueprodueixso. Així gina webd’instrumentstradicionalibèrics com assenyalaJuanmaSánchezenlaseuapà i tal tradicionals, instruments dels classificació La trimoni. posada envalorqueensdiulanostralleidePa son importantsenlatascad’estudi,conservaciói dos els però coincideixen, sempre No folklore. del els instrumentsmusicalsques’utilitzenformenpart Com hemvistabans,tantlamúsicatradicionalcom l’aparició delalleiinos’adverteixenmassacanvis. de des anys 20 passat han ja que és d’açò, Prova l’estudi, proteccióilapreservacióqueesmereix. ta seriosaisistemàticaperalarecopilació,arxiu, sió inormalitzaciódelmateix,nohihaunaapos distintes institucionsvalencianes,enprodeladifu les de majoria la experimentat han anys últims els en que sentit de canvi recent el i valencià, folklore tasca d’estudi,conservacióiposadaenvalordel lencia, imalgratqueportemmoltderetràsenla 2 fer perfamílies,seguintelcriterideSachs-Horn

SANCHEZ,Juanma: Instrumentos Tradicionales Ibéricos 2 , espot . ------(2001) : llibre seu el en Jesús-Maria Ángel José i Pardo amb aquestesparaulesmésproperesdeFermín música delsinstrumentsmusicals,ensquedem de la l’origen sobre detalls Sense entrarenmés tre grup,al’igualqueelsdeventicorda. de membranaqueensocupen,constituirien un al seua classificació, en quatre grups, els instruments anomena els (ell XIX especialistes europeusdelesdarreriesdelsegle per utilitzats d’instruments classificacions les gons treball publicaten1901: representatives. FelipePedrellcomençaaixíelseu però enscentraremnomésenunesquantesprou temps. Sónmolteslesreferènciesipublicacions, aparició delsinstrumentsmusicalsesperdenel Segons moltsautorsidistintesreferències,la en latradiciómusicalvalenciana Els instrumentsmembranòfons Es refereixPedrellalsinstrumentsautòfons,se “La invención de los instrumentos de mú de instrumentos los de invención “La ntuet prmne ímc, autófono, rítmico, puramente instrumento el que adecuado más ninguno y palabra, la de expresiva potencia la acentuar para sor, un verdadero propulsor eficaz del ritmo El canto necesitaba un agente, un impul sentimiento delcantoyelinstintoritmo. sica estaninnataenelhombrecomo pausas” (p.7). las sobre reposos los y frases las de cidad periodi la sonidos, de sucesión la que vez la a regularizábanse, ayuda, su con pues, de sonidos determinados ó indeterminados, musicógrafos . eos la Segons ). - - - - - l’antic Egipte: antigues, comen cultures en distintes empleats instruments dels parla ens (1894) publicació seua altre autor, RafaelValls, enlasegonapartde Un Crist. de abans mil·lennis 2-3 en aparició seua sumèria, babilònica,egípcia,grega,etc.,situantla en distintesantiguitatsdeculturescomla trobades i dibuixos iconografies distintes en cies instruments membranòfons té les seues referèn seues té les membranòfons instruments Consultant altres fonts, com Sachs (1947), l’ús dels musicals més o menys evolucionats i per i evolucionats menys o més musicals siga molt primitiva que no tinga instruments “No hihacapcomunitatsocial,encaraque aidd e rmea cntuds e di de construidas trompetas de variedad gran una poseían flautas, las de lado “Al son entrenosotros”(p.12). conocidas tan que castañuelas, y crótalos acompañar el canto, y del cual nacerían los para conocerían que instrumento primer el sería duda hay no cual lo mano, la de miento empleabanel golpear de las palmas talos, castañuelas, y hasta en el acompaña cró sistros, platillos, tambores, de número servían para marcar el ritmo, conocían gran solo que percusión, de instrumentos en y cuerno y madera en y metales, ferentes nat mésomenysalllargdeltemps”(p.51). truments d’origen primitiu que han evolucio ins cultura tradicional,hihaencaramolts la de dins i valencianes, comarques les A interpretació... seua la de i música la de té l’home que necessitat la satisfan que tístic, ar valor menys o més de sons, uns i mes rit uns produir de missió la perfectament acompleixen que però domèstica, bricació fa de bastos, musicals instruments dóna ens primitivisme el Certament, feccionats. ------

51 Pandereta isimbombaaltresinstrumentstradicionals. sica tradicional. dels quefaremreferènciaperl’úsenlanostramú ens serviràperaenumerar els distintsinstruments copa, amb marc,... Aquesta forma de classificar-los Per la forma, poden ser semiesfèrics,cilíndrics, de dos), fregats (amb bordons o amb un pal) o bufats. o parxe (d’un indirectament colpejats o rectament Més avant,afegeix: depenent de la forma de ser percutits: colpejats di classificacions de membranòfons en l’època antiga fan ja l’organologia, de estudiosos Els continents. membranòfons pertotarreudelmónitotsels a més,hi trobem referènciesdel’úsd’instruments No obstant,enlespublicacionsdeSachsid’altres, Et rqea e ntuets u obser que instrumentos de riqueza “Esta numerosos...” (p.12) C. losmismosinstrumentos,aunquenotan J. de antes años 1000 de cerca y conocía éste asirio, pueblo el en detenemos nos y Asia al pasamos si percusión, de y viento de cuerda, de familias tres las por ya dos representa egipcios, los poseían vamos - - - - tints instruments,algunsd’ells,conegutsnostres: valencià, nomoltpurunatornadaonnomenadis en la“missadelgall”queanomenauntext s’utilitzava que Ortells, TeodoroValència,Antonio de Seu la de capella de mestre del XVII segle del finals de semi-popular villancico d’un parla (1927) instrument enelnostrepaís.LópezChavarri menem algunareferènciainteressantsobreaquest integrats, avegades,elsinstrumentsdevent.No de cordaiveus,ontambéestaven instruments veixen comaacompanyamentrítmichabitualdels A lesnostresterreselspanderosipanderetesser alguns llocsconcrets. retes ipanderosdeparxesolsquedenrecordsen treball decamp,assenyalenquel’úspande ció (2003) sobre el maestrat aragonés, fruït del seu publica seua la en Escolano Diego i Ibor Carolina en aquestazonanoestàelseumillormoment. ser quelapervivènciadelpanderoipandereta reix ques confrontants del sud de Terol. No obstant, pa comparteixen amblespoblacionsdecomar de lescomarquesdelnord,ritmesque seguidilles i fandangos jotes, les com balls i rondes de mes rit acompanyar s’aconsegueix parxe, el colpejant Amb aquestefecteilautilitzaciódelsditsdemà, Parra (2003): característica enel“triscat”comassenyalaEliseo pell. la més colpeja expressió seua la té so Aquest sonalles enelmarc,quesonenalavoltaes pandereta d’una solapellambmarccomsónel generalment mans, les amb directament colpejats la músicatradicional,enumeremprimeraquells Entre elsinstrumentsmembranòfonsutilitzatsen redoble conlassonajas.” pandereta paraconseguirunaespeciede la de superficie la por contrapelo a dedo cualquier de yema la arrastrar es “Triscar , moltcomunsalesnostresterres,amb pandero i ------Un altreexemplecuriósianticeltrobemenundo 3 violí ilaflauta(suposemtravessera). dalles, peròqueerenutilitzatsantigamentcomel ron truments moltpochabitualsactualmentales en lapoblaciódeXilxesl’any1829: Valenciana Digital, sobrelarelaciód’unesfestes cument moltinteressantpertanyentalaBiblioteca (suposem que amb sonalles), també nomena ins nomena també sonalles), amb que (suposem Aquest document,amésdenomenaralpandero

a untempsesprorrompenconfussesyiguals Curiosamentlaciutatnataldel’autord’aquest article. “Se hizo un alto en una plaza de Murvie de plaza una en alto un hizo “Se reciprocamente con los cumplidos y cere y cumplidos los con reciprocamente gente delapoblación.” llaman laestudiantinaacudiendomucha que lo cantar y tocar a comenzaron palo, pandero, enarbolandounpañuelosobre y flauta y violín guitarra, su sacando y tidos Quixote, segun la traza y figura de sus ves mente parecialacarretademuerteD. tiraron atierradesdeelcarro,quepropia monias deurbanidad.Losestudiantesse dro Pues rompaelruidolesvaguesregions 3 y bajando de las tartanas se saludaron retronen losecosloesfericcristall, pues armonioses,acordes,sutils, les guitarres,panderos,sonalles, castañetes, tabalsytrompetes, previnguense lesdonsaines, “Previnguen lescastañetes, chirimíes, violesygaites,...” previnguense lesguitarres, los tabalsylestrompetes; previnguen leschirimíes, los panderosysonalles; les violesygaites. les pabanesyfolies; ------de pervivèncialesquadrilles València. País. també comrondalla,quadrillaosoenles comarquesdelsud 5 4 metàl·liques xapes son sonalles Les gat. o corder malment decabra,lesmésgrans,peròtambé reta potserdequalsevoltipusmamífer. Nor pandereta enballsidanses: Pardo i Jesús-Maria (2001) afegeix sobre l’ús de la panyar elscantsnadalencsiballsdepastorets. bé estàmoltestèsl’úsdelapanderetaperaacom Sense dubte, i amb grangeneralitzacióentotelpaís,tam Xixona. i d’Ibi els com danses, de grups està moltpresentenlesrondallesi“sonets”dels rondes, aguilandosiballsdepastorets.Elseuús estàn moltvivesisónhabitualsacompanyantballs, o panderas que enMurcia,lapanderetaipanderos landeros transmetre ment enzonescoml’hortad’Alacant(comensva comarques alacantines,tambéperduraprincipal les En l’interior). per marc el creuen que cordons pandereta (avoltesambcascavellslligats latén, l’AltMaestratid’altres,encarafanservirla Així comlesrondes Com diu Eliseo Parra (2003), la pell de la pande la de pell la (2003), Parra Eliseo diu Com

ExperiènciespersonalsambelGrupde restauracióde Entenentcomarondaalconjuntinstrumentaldecordaconegut quantitat dedanses.Enlesdansesinfan gran una en també s’utilitza pandereta “La (p.55). masurques” i valsos de melodies sobre ball Valldigna,la el i basa Alzira es quals les en València, de ball de escoles les en deros Igualment hihaballsdepanderetesipan respectives danses. per a realçar amb més vistositat i colorit, les prets d’algunes danses utilitzen panderetes gemesí o l’Alcúdia és habitual que els intèr Castelló de la Plana, Titaguas, València, Al Peníscola, Morella, com poblacions de etc pastorets, cavallets, llauradors, gitanetes, tils comlesd’arquetsopastorets,cintes de lescomarquesdelsudalacantí.Dir 5 el “so antiu” “so 4 delescomarquesl’Alca de Mutxamel), i les zones les i Mutxamel), de d’animeros iagui ------

53 pot ser antigament, també s’utilitzaria en les nos pot serantigament,tambés’utilitzariaenles lars d’Aragón. denominació esmoltinteressantlatesidel’autor: llengüeta apartirdel’època medieval. En quan a la de doble apareixent elseuúsambinstruments actual utilització seua prové, moltprobablement,d’anticsusosmilitars, la que pensar fa jar-se, pen de forma la en p.390), (2011, Reig diu Com en lanostramúsicapopularitradicional. de ladolçaina,delqualescompanyinseparable antecessors p.390), 2011, (Reig, doble llengüeta de vent al menystananticcomelsinstruments indirectament ambduesbaquetes,unorigen dels membranòfons cilíndrics de doble pell colpejat pítols d’aquest article dedicatsa ell. Forma part qual no ens estendrem massa, al tindre altres ca tradicional éssensedubteel El membranòfonmésutilitzatalanostramúsica la músicatradicional. tres terres, a dia d’avui, no és habitual el seu ús en s’ha conservat(anomenatpanderaotempán De l’úsdelpanderosensesonalles,sibéen Aragó el panderodelaspandasverdialesMálaga. nord peninsularcomGaliciaialgunesdelsud del zones alternades, comsihoestanenalgunes estiguen que habitual és no i sonalles, de ral·leles pa files dues o una tindre Poden llautó. de eren normalment defullallanda,sibéantigament, 6

DULZAINEROSDEL BAJO ARAGÓN: s’imposa amb més evidència a l’hora d’es l’hora a evidència més amb s’imposa que lingüística concreció la tabal, al “Quant afectives que tenen aquestes expressions connotacions aquestes tenen que les afectives per bé grans, més de semblants instruments altres a comparació cipi. El diminutiu “tabalet” s’utilitzaria, bé per tensa idirecta,esregeixenperaquestprin de la simbologia popular de manera més in concentració una admeten que els són que percussió, de instruments dels noms dels Molts l’instrument. de “veu” la de simbòlica fono imitació la de l’expressió de resultat a com l’onomatopeia, de l’ús en sosté se que la és nom del provinença la amb pecular LlibreCD.Kikos.Zaragoza,2006. tabal otabalet, Trastes ecantaspopu - - - - del 6 , i ), - - - - - (Varela Silvari,1883, p.96): Digital Hispànicasobrelamúsicapopulara Alacant referència querecentmenthetrobatalaBiblioteca pítol. Acabem deparlardeltabaletambaquesta de banda,peròd’açóparlaremenelsegüentca Substituint altabaltambéapareixavolteslacaixa va méslaprimeraaccepciódel’intèrprettabal. tualment. Podriasemblarqueantigaments’utilitza del tabaler, inotabaleter, comhoconeguemac figura la retrata qual el en mismos, si por pintados 1859, dinsdel’obra costumista Los valencianos ciós articledePeregrínGarcíaCadena,publicaten Al fil de la tesi de Reig, trobem un interessant i gra la descripciódePardoiJesús-María(2001): la és canya) una membranòfons fregatsambunpal(enrealitat la nostramúsicatradicionalment,iquepertanyals Un altremembranòfonimportantques’utilitzaen “La Charamita,especiedecaramilloperfec seria preceptiu”(p.387) com “tabaler” no i “tabaleter” diminutiu del persona queeltocaestigaformadaapartir tabal, peròlaparaulaperaanomenar siga l’instrument de nom el que significatiu és sentit aquest En dues. de una en que síl·labes tres de paraula una en longada) pro resulta l’onomatopeia (i rítmica més és la parla valenciana, o bé perquè la sonoritat en especialment col·loquial, llenguatge del (p.53) decaça” reclam algun la base de l’orifici a s’afegix o xicotets cascavells l’interior a pengen li pobles alguns en i xicoteta canya generalment deconill,alaqualesnugauna pell, una amb coberta està boca La base. la a forat un amb volum menys o més de “... es fa amb un atifell de fang, que pot ser danza.” de aires sus todos hábilmente acompañan y canciones sus movimiento, todas el aquellos ejecutan marcar y aire el indicar para sirve que percusión de instrumento Tabalet, el con y ésto con alicantinos: los de popular músico intérprete el es cionado, simbomba opandorga . Vegem ------membròfon: LaBandadelMirlitón. un programade TVE queutilitzavaelnomd’unconegut Folklorista queenelsanys70delsegleXX,realitzava Foto delawebwww.lachacona.com, lawebd’Ismael. Simbomba d’Aiora. murgues de Carnestoltes (ja fa molts anys desapa a distintsinstrumentsconstruïtsiutilitzatsperles mateix sistemaquedescriuSánchez,eraacoblat estrany veuretocarunasimbombasensepan està estretamentlligataldelapandereta.Esprou ronda iballenaltresmomentsdel’any. Elseuús s’utilitza tambéperaacompanyarlamúsicade de Mutxamel, de Nadal,sibéenelcas cançons les de propi d’acompanyament instrument un És corroborar aquestainformació. nom queprenlaformaciócarnestolenca quel’utilitza.Nopuc que l’instrument regudes) alesnostrespoblacions: 7 nínsula iqueacínoconecladenominació anomenat encastellà“mirlitón”larestadepe membranòfons utilitzats enlamúsicatradicionalfaltariaparlardels Per aacabarambelsinstrumentsmembranòfons en totalapenínsula. depen moltdelagrandàriad’aquestúltim.S’utilitza voca una vibració que s’amplifica al recipient. El so ya delasimbombafregadaambmàhumidapro dereta alcostat. També afegeixPardo(2001): Com diuJuanmaSánchezenlaseuaweb,can

Diulaviquipèdia “Consta deuntubohuecocañaperfo “A Ayora, on utilitzen la simbomba de nota de simbomba “Ala utilitzen on Ayora, do portodalapenínsula.” extendi Está carnavales. en utilizado muy Es voz. la de original sonido el modificando vibra por simpatía con las cuerdas bucales, membrana la centro, del agujero el por tar can o hablar Al plástico. de es membrana con uncordel.Enlaactualidad da atadas papel de fumar u hoja de cebolla humedeci uno desusextremosconunamembrana tapado ha se que la a y centro el en rada el cicledeNadal”(p.53) durant vespres les i festes les en d’hòmens colles les canten que Navidad de jotica la acompanyar a per vila esta en servir fa es que la és simbomba voluminosa Esta suro. de redó rusc un per fang de l’atifell titueix subs se pes, d’evitar tal per grandària, ble mirlitó bufats https://ca.wikipedia.org/wiki/Mirlit%C3%B3 esconeixalPaísValencià coma . Es tractad’uninstrument 7 murga . Aquest ------,

- - - - -

55 Morvedre” delmateixautorEduardCaballer en2008. 8 instruments. coincidint amblarecuperaciódelsdos tandardització de l’instrument a partir dels anys 70, variades atot l’Estat espanyol,peròhi ha unaes la qualéscomplementari.Lesseuesformessón de dolçaina, la a lligat sempre instrument un És Catalunya, el Amb elnomde del tabalvalencià. Descripció icaracterístiques molts grupsdefolktotalapenínsula. utilitzen que instruments els entre (Salamanca), veure elpanderocuadradoal’estildePeñaparda bés, bongosicongues baixó otimbalbase, incorporat habitualmentl’anomenat A lescollesdedolçainersitabaletersactuals,s’ha ques peralafestesdeMorosiCristians. músi de interpretació la en necessari membrana) carrer actualsiels (cilíndric de doble membrana) en les formacions de cions populars. Així, ésmolthabitualels mem nostres manifesta que s’hanafegitales branòfons instruments alguns nomenar cal També terials, is’anomenaKazoo. industrials importatsdealtrespaïsos,d’altresma Actualment d’aquestinstrument,s’utilitzenmodels distintes procedències com les procedències distintes habitual veure lautilitzaciódedistintsmembranòfons és també folk, música de la a quan En

tamboril iredoblante Extracterevisatd’unarticletitolat“Eltabal valenci instrument similarenlaDansadetorne d’un utilització la de influència per “...potser gamma defreqüènciesmitjanes-agudes.” la aclaparadorament impera on col·lectiu freqüències greusquedonensuportaun aporta sonoritat seua La d’Algemesí. Salut la de Déu de Mare la de festes les de jants tambor tabal al’Aragó, Astúries, Galícia,etc. timbals esconeixalesnostresterres segonsReig: castellà,timbaldegrallaa . Potserprouhabitual (semiesfèricd’unasola 8 derbukes, djem redoblant, à bombos al Campde ------9 El Tabal. DibuixdeDavidCaballer. Xavier Ahuir, enelseumètode(1989)diu: del tabalestàndard, característiques Quant ales

DibuixdeDavidCaballer. diàmetre de 30 cm. Les pells (parxes) anti (parxes) pells Les cm. 30 de diàmetre un i cm 20 de aproximada altura una “Té de llargària,aproximadament”(p.15). cm 25 tenen que aquelles característiques són quals les de palets, o baquetes unes percutor de Fan característic. so aquest ra, acaronant-latotalllarg,lidonentabal bordone pell la travessen que bordons Els el tensen fins que s’aconsegueix un bon so. mitjançant el cordó amb els tensors de cuiro fusta amb dosanellsque faixen lespellsi de és central cos El bordoner. baix de la i batre de pell s’anomena dalt de La plàstic. de són ho ara però cabra, de eren gament 9 - - València. PercusiónCurso 93/94.Pag.25. folklórico-musical contexto 12 11 10 mentat, ambunaentrevistaalseupropietari: plet repàsalaconstrucciódeltabaleneltalleres Riba-Roja, Pascual de José Arnau En eltreballd’investigacióinèditdelpercussionista zar Ballester. del tabalestandarditzatvalenciàelvaprotagonit facilità JoanBlasco,peròéscertquelafabricació Esta informaciócontrastaunpocamblaqueens Raimon Galianaenunarticledelseubloc: de assenyala Massanassa. Noobstantaixò,isegons Percusión deBallester a càrrec dificacions) boració enlareconstruccióartesanal(ambmo tabal anticpropietatdeJoanBlasco El treball d’estandardització es va fer a partir d’un laxirimita.blogspot.com

e aèca n iprat oia e mú de botiga important una València de ciutat la a havia hi passat segle del setanta anys dels voltant al curiosa: i recent molt història una té actual cordes de tabalet “El coneixem ara”. donant-li lacircumferènciail’alçadadelque gran, més de un fabricar-ne decidí i xicotet Ballester em contà que li va paréixer massa xirimita. la de parella a com tocat s’havia suposar, volgueren que, cordes de tambor de l’Horta, i al Grau de València trobaren un gestions, sempresenseeixirdelacomarca diferent féu Ballester valencià. tabalet un Lluquet niBallestersabienquèicomera Ni tabalets. també volien clients els que i l’argument que estava venent prou xirimites amb valencians” “tabalets fera li que nar-li sió i que era proveïdor seu, per tal de dema taller de fabricació d’instruments de percus de l’Orquestrina Català, que tenia un xicotet component i banda de músic Massanassa, de Ballester a s’adreçà Lluquet d’èxit. molt des de guitarra i bandúrria que havien tingut mèto d’uns autor i músic era nom, mateix deia GuillermoLluquet.Elpropietari,del es que distribuïdora, i magatzemista sica, ARNAU PAREDES, Jose Pascual: GALIANA, Raimon: Segonsensvadir, enunaentrevistapersonal. . «Eltabalet»(abrilde2008). 11 El món de la xirimita Teal ’netgcó Cnevtr de Conservatori d’investigació. Treball . El Tabal Valenciano y su y TabalValencianoEl 12 . Bloc esfauncom 10 l col·la la i http://elmonde ------(ArxiuGermansCaballer). Tabalet estàndard. (Arxiu GermansCaballer). Tabal antic,propietatdeJoanBlasco y hoyseconstruyenen20cmdealtura”. es la altura del mismo, que estaba en 16 cm años) 200 unos tendrá hoy (que tabal tiguo no. La única variedad conocida del más an valencia folklórico el no que contexto otro estas cajas de origen catalán y utilizadas en (tarolas) como tabalets valencianos, siendo pequeñas metálicas cajas las utilizaban se fusión que hubo hace unos años en los que con la por esto puntualizo Y construcción. su para antaño desde utilizado (madera) material el y valenciano tabal tradicional del dimensiones auténticas las son Éstas dera será de unos 8 mm aproximadamente. por los 20 cm de altura, y el grosor de la ma cm 30 de ser suele casco del diámetro “El - - - -

57 reproduir capaltremodeldetabalantic(comhau i lescolles,pertald’atendrelademanda.Sense tant comlapresènciadetabaletersalesescoles Actualment, els fabricantsdetabalshan proliferat Ballester. Alacant, percontra,s’haestèsméselmodelde morellano com a catalogat apareix i enalgunsnoustallersdepercussió Castelló. L’altre modelnoesveumassahuiper eixescomarques, a tocar quan anàvem del tabalcallosí, ment perlaprocedència 13 d’empreses fabricantsdepercussiócomGonal tabals dedistintsacabatsimidesenelscatàlegs ter.de models Noobstant això,apareixendiferents introduir milloresenelmodelestàndarddeBalles a dedicat s’han principalment desitjable), sigut ria telló, onesvaintroduirràpidament. d’este modelapareixenperlescomarquesdeCas qui s’encarregàdecomercialitzar-lo.Moltstabals Sarrià, segonsensvadirPacoBessó,queser reproduït apartir d’un tabalantic de Callosa d’en cià estàndarddeBallester, apareguéunmodel trat aragonés: (2003) escriuen açò al voltant del tambor del Maes Escolano Diego i Ibor Carolina terres. nostres les Sembla queestagranvarietatnoeraexclusivade pus decaixaitabalambdiferentscaracterístiques. ti qualsevol s’utilitzava XX i XIX segles els durant i pintures, ta delagranquantitatfotos,gravats No obstantalscomentarisdelSr. Ballester, i envis Amb posterioritatalafabricaciódeltabaletvalen

como acompañamientodegaiterosyban “El tamboradquiereespecialrelevancia de tensorescuerda”(p.107). de mayorprofundidadcuerpo,dotados antiguos más ejemplares conservan se te, fiestas de la comarca fue la caja o redoblan últimos gaiterosquepusieron música alas Aunque elmodelomáshabitualentrelos se solíaemplearparaecharlosbandos. la zonaenlosúltimostiemposyademás, de lasorquestasbailequeacudíana jazz) (o batería la de parte Formaba das. Els germansCaballerdeSaguntérempreguntatscontínua . 13 A València i - - tabal ------per PacoBessó(ArxiuGermansCaballer). Foto 7.Reproducciód’untabalanticdeCallosa,realitzada 1991. Aplec deDolçainersi Tabaleters dePetrer:RevistaOficial Un altremodeldetabalantic(Revista Aplec dePetrer). Propietat delafamília(ArxiuGermansCaballer). d’Algímia d’Alfara. Caixa fabricadaaSogorb,utilitzadaper Amadeo Poyo . Petrer, décades, perlaintervenciódelestècniquesac col·locació del tabalet, ha variat prou en les últimes que laformatradicionald’agafarlesbaquetesi si bécontinuautilitzant-seelmodeltradicional.Dir l’usuari unagranquantitatdemodelsitamanys, Pel quefaalesbaquetes,hihaladisposicióde Alguns d’ellsmuntatsirevisats. 16 15 14 tradicional. zones delnordpenínsular, esconservalaforma algunes en obstant No percussió. de oficials tuals Ballester, Aliaga iNàch. Baquetes dediversesprocedències.D’esquerraadreta: que eltabaletestàndard Model muntatperVicent Borràs,ambunalçadaméscurta ca 14

, NovaPercussió http://www.santafedrums.com/ http://www.npdrums.com/ http://www.gonalca.es/ 15 iSantaFe

16 , entrealtres. -

59 de Sagunt. Civera Manuel assenyalar va ens com ho prohibira, confraria que la pava ladolçainaieltabalenprocessó de Divendres Sant,abans ha referènciesenlaConfrariadeSang enquèantigamentpartici hi Sagunt instruments. A els acompanyar solen que l’oficialitat amb ser actes si bénosolen populars, de nadales tocant adaptacions 2008. en publicat Eduard Caballer autor mateix del Camp deMorvedre” al 18 17 Ramia escriuenenelllibreLadolçaina(1983): balls ialbades.Enestalínia,Vicent SerraiDiego danses, concerts, desfilades, cavalcades, rreres, nes, cercaviles,replegues,processons,bous,ca dolçaina i el tabal en una festa de poble són: dia que tradicionalmentsolenrealitzarla actes Els les poblacionsvalencianes. a i cristians i moros festes, proclamacions,danses ció, entre altres. També durant tot l’any se celebren festivitat delNoud’OctubreilaPuríssimaConcep de barri, d’estiu, festes Sant Joan,festespatronals de DéudelsDesemparats,elCorpus,Fogueres dalena, SantVicent Ferrer,de maig,Mare festes da delafestaSant Falles, laMag Antoni, les i Nadal. valencianes, llevatdelesfestesSetmanaSanta Estan presents en quasi totes lesfestespopulars el tabaletdinsnostrepatrimonifestiutradicional. De totsésconegudalaimportànciadedolçainai tres festes El tabaliladolçainaenlesnos parla delesfestespopulars: ens , Valencia,(1919) de Pacheco Reino Figueras En elvolumdedicata Alacant delaGeografíadel valencià començaenlaCavalcadadeReis,segui

tipus, podia ésser amenitzada pels dolçai pels amenitzada ésser podia tipus, cap de pretensions sens festa, “Quasevol lmno idsesbe: a óvr, el pólvora, la indispensables: elementos tres base como tienen Provincia, la de te par mayor la de populares festejos “Los ferències” (p.22). re de plens són en segles, set fa de des i parroquials, municipals arxius ners. Els Enestaúltima,actualmentpodemtrobaralgunsdolçainers Extracterevisatiactualitzatd’unarticletitolat“Eltabalvalencià 18 La seua participació en el calendari festiu 17 ------• • • Serra iRamia(1983)tambédiuen: • • • destaquem: altres, dolçainer. Entre del figura la sobre valencià En lamateixapublicaciófanreferènciaalrefranyer

quets, i de no tan xiquets, l’esperaven amb l’esperaven xiquets, tan no de i quets, primer element de la festa.Collesdexi ner, caliallogar-lo,ilaseuaarribadaerael “És clarquetotselspoblesnoteniendolçai vecinos delavilla,…”(p.220). laboriosos los de corazón el alegra par la a que música, de banda extraña tamboril, del redoble atronador el y chirimía de especie de laaldeaconlasagudasnotasaquella lugar, turbando a toda hora la cotidiana paz sicos instrumentos,recorranlascallesdel clá aquellos de profesores entendidos dos que sin explica se tampoco como cordà, típica la i cohetes morteretes, de profusión hay sino región, esta en fiestas de periodo un concibe se No dulzaina. la y tamboril ria…” (p.23). la jogla de l’ofici de representant darrer el oblidar-ho– no cal això –i avui encara és i era dolçainer continu…El mosquer un ven repeticions del vell conte, els xiquets forma noves sempre i reiterades com d’ell, rrere Da festa. la era ja arribava, ell quan i deler experiència. Ser mésvellqueundolçainer: ordenar lafestaiviure-laafons. Dolçainer itorero,nopotsser-ho: begut. Portar unpetcomdolçainer: mentari peratothom. Anar ambtabalidolçaina: “de talpaloastilla”. Pare dolçainer, fill tabaler: ser amicdelafesta,delcomboi. Anar defestaenfesta,comeldolçainer: en castellà diríem ser motiudeco tindre molta estarmolt noespot ------

gonesa (2001),BlasCoscollardiu: entre ells.EnelseullibreMétododedulzainaara d’uns ialtres,calassenyalarl’evidentsubordinació No obstant,senseentrarenvalorarlaimportància agrupació musical,iesdónapersuposat. de tabalotabaletocupaunllocsecundarienesta inseparable de la formació. Semblaque l’intèrpret inclouen el tabalerotabaleter, com a component en cadazona.S’enténqueestesterminologies dóna li se que denominació la a i donçaina…) ta, l’instrument que s’interpreta (xirimita,xaramita, gai miters, gaiters,donçainers,etc.,fentreferènciaa de xirimiters,xara bé rebenaltresnomscomels Tamdolçainers. tradicionalment s’anomena balet L’agrupació musicalqueformenladolçainaielta Web delaCollaDolçainers Torrent: (Foto propietatdelaseuafamília) Dolçainers torrentins:PepeelSanguano. la otra, subordinación que llegaba al extre al llegaba que subordinación otra, la el gos, no oculta la subordinación del uno a y el tambor sean siempre dos: san Roque y “El tambor també és músic. Que la dulzaina http://usuarios.lycos.es/collatorrent/webcolla.htm ------Pasatrés, DiegoEscolanotambédiu: En elllibre de ladolçainaal’Aragó,Catalunya,Castella,etc. ens valelquepuguenaportarelsestudiosos tintes comunitatsautònomesespanyoles.Pertant, que hi ha en la figura dels dolçainers entre les dis les entre dolçainers dels figura la en ha hi que Cal advertirellectorquesónpoqueslesdiferències E arniae e gieo oua acos popular gaitero del aprendizaje “El del repertorio”(p.33) asimilaba la rítmica de los distintos géneros gaitero futuro el manera esta De cargo… de otrogaiteroqueaceptaratomarloasu tamborilero como comenzar a tumbraba tabaler” (p.33) par el lugar del padre. De pare dolçainer, fill ocu a candidato y hijo propio el ser solía no deltamborinero,quienporotraparte mo desereltamborpropiedaddelgaitero, Tonadas de Gaita del grup aragonés - - -

61 presentació delseullibre(2001): Vilar sobrel’actualitatdeladolçainaieltabalen tada iaclaridoralavisiódePacoMagnietoSergi que funcionen a la nostra comunitat. És molt encer viat prouperlagranquantitatd’escolesialumnat Actualment, elmóndeladolçainaitabalhacan de les festesi rituals de lesnostrescomar “La dolçaina i el tabalet són part fonamental tir-se irealitzar-seartísticament” (p.5). diver de l’objectiu amb colla o grup d’un part formar i música fer de afecció pura la per toquen només sonadors els i fessional ha arribatadesaparèixerdemanerapro pràcticament dolçainer de l’ofici obstant, no terres; nostres les a cultural i social paper seu el recuperat ha ja crisi, llarga una patit dies. Espodriadirquel’instrument,ha niment trobar-losfentsonarlesseuesmelo ques, ja és un hàbit per a qualsevol esdeve Foto delafamília(ArxiuGermansCaballer). Vicente Fasielseutabaleter, delaVall d’Uixó. ------mantindre lesnostresarrels. interpretats antigamentenels actestradicionalsi en l’intentdedeixarconstància escritadelsritmes justifica es i dies, nostres els en tabaleters i ners canvi quehaexperimentatlapresènciadelsdolçai co. Enelllibreesposademanifesttambégran Més avant,enelmateixllibreafegeixensegüent: Blasco Calvo, fill del famós dolçainer Joan Blas dolçainer famós del fill Calvo, Blasco J. Francisco de (2000) tabalet para percusión de el Método moment d’escriureaquestarticle.Unés editats enel el tabal.D’ells,tansolsn’hihandos cert quenoméshihadosotrestreballsfetssobre treballs sobreladolçaina. A pesardetot,ésben S’han escritis’haneditatmoltsmètodes,llibres estudien solfeig,s’interessenpelseuinstru mestres, esdevenen d’oïda aprengueren dia un que aquells canvia: també dolçaina “Les coses canvien i, com tot, l’estudi de la escoles” (p.7). i creen ment iescriuenmelodies,mètodes - - - sense cappretensiód’aprofundir en elcontexttra una introduccióproubàsicadelrepertoridetabalet, dedicat quasitotalmentaladescripció,tècnicai Editores, Rivera per editat 2009), RICHART,X., i Tabalet.(BLAY,elemental Mètode V.BORRAS, A., L’altre mètodesobretabaleditat,ésEstudiantel on el tabalet es converteixen una assignatura de cial als conservatoris de música des de l’any 2006, La dolçaina forma part també de l’ensenyament ofi baixó, elbomboialtres. truments comelsplaterets,lacaixa,timbals,el na ipercussió»,onhantingutentradaaltresins dir-se «de dolçainers i tabaleters», sinó «de dolçai solen no ja colles les actualment i partitures, les tabalen per a rítmics patrons tabaleters, de fies A més,ésprouhabitualqueno apareguen biogra Pense qued’ahíelnomd’elemental. pensaven feralgunaaltrapublicaciómésavant. dicional queenvoltaaaquestinstrument.Potser, (Foto tretad’uncalendaridelaCaixaRuralCallosad’enSarrià) Els BoronatdeCallosad’enSarrià. - - - - - que teniualesmans. el d’estudi idifusiódeltaballadolçaina,comés els treballs més, encara justifica, i avantpassats, cional que tants segles han mantingut els nostres propòsit defensarestaagrupaciómusicaltradi manifestacions tradicionals.Pertant,éselnostre entre ladolçainaieltabal,relegatesteúltimales Vist totaçò,actualmenthihaundivorcievident excepció. les dolçainesideixeneltabalsolsperaalguna música perabandesdeincorporennomés és prouhabitualquelesnovescomposicionsde desapareix. També tabaler del figura la on altres, i folk jazz, rock, de grups amb dolçaina de sions fu aparegut han També tradicionals. ritmes els nistes quenohansigutmaitabalersidesconeixen dos anysimpartida,moltesvoltes,perpercussio - - -

63 aquest textdeBlasCoscollar: molt ajudarà Ens musical. estudi un d’escriure ra compte diversesconsideracionsprèviesal’ho En parlardemúsicatradicionalhemtindreen comarques alacantines. tradicionals detabalales Aproximació alsritmes Pitarch (1999,p.24): Sobre elrepertoritradicional,ensafegeixCarles y en el tiempo, su forma natural de apren de natural forma su tiempo, el en y espacio el en explicable solo fenómeno un es, lo como tradicional, música la “Siendo las grabacioneshistóricas”(2001,p.54) y viva tradicional música la de teriorización in e escucha la mediante adquirirlo deberá tualmente indicacionesdeestilo,elalumno habi contener no Al músico. del entender y hacer buen del manos en recreación la deja y mnemotécnicos aspectos los prima musical, del hecho parte una refleja transcripción sólo la que vista de perder que hay Nunca nosotros. hasta llegado hayan clásica Grecia la de musicales creaciones las de tardíos fragmentos algunos solo que a explicación la encuentran música, la de dad de atrapar en unos signos las sutilezas De hecho, hay autores que, en la imposibili danza… la acompañamiento, el trumento, ins al respecto actitud la lenguaje, el tivos, de cadaunoellos,losmaticesinterpreta el del oyente, las circunstancias personales entorno, su músico, del personalidad la va ha sido, es decir, la transmisión oral. En ella tradicionalmente que la ser debiera dizaje ------noves informacionsdequèaranodisposem. ta, tenintencomptequesemprepodenaparéixer els dolçainersi tabaleters en aquesta zona concre néixer elsdistintspatronsrítmicsquehanutilitzat co a donar i classificar podem Pitarch, Carles reix Sempre respectantl’espontaneïtataquèesrefe a finalsdelpassatsegleXX. ció delestècniquesd’interpretaciól’instrument, fins el moment de la popularització i estandarditza l’estudi, de objecte alacantines, comarques les en cies escrites,comgravacionseditadesodecamp cronològicament, tindrem en compte tant referèn En aquesttreballd’aproximació,queintentaremfer Baixa,...). cedència (CampdeMorvedre,L’Horta, LaPlana tabalet idolçainaalesnostrescomarquesdepro de lesdiversestocadesdelrepertoritradicional pleta delqueserienelsacompanyamentsbàsics etc., hempoguttindreunavisiómésomenyscom Joan BlascodeValència, PasqualetdeVila-real, Fas delaVall d’Uixó, OctavioGaspardeFaura, prés deconéixerlesmanerestocarVicente pogut comprovarelquediuenelsdosautors.Des Amb lanostraexperiènciaalllargdelsanys,hem rdcoas n u ecr fninn o en certs casosfuncionaven)”. (o funcionen encara què en tradicionals àmbits dels fora desconeguts part bona en hui tabalet comaaspectesfonamentals,resulten de la dolçaina, i la microvariació espontània del sonora potència i tímbrica qualitat la amb des tínua d’una cèl·lula rítmica del tabalet, executa descans del dolçainer– sobre la percussió con a –per libitum ad silenci de intervals a petides re i mòduls o parts tres o dos per constituïdes més, vegades a segons, 50 i 30 d’entre lodies “Els repertoris dels vells dolçainers, amb me amb dolçainers, vells dels repertoris “Els ------apartat dedicatalamúsicapopularenelqueapa Alacant deFranciscoFiguerasPachecohihaun En aquestvolumapareguten1919dedicata albe, t.., ií o ls ulccos gra i publicacions les com així etc...), ballables, qüestió (acompanyament 2/4, en 6/8, pasdoble, altres d’estudi la zona de específiques resulten no distintes formesd’acompanyamentdetabal que distints mètodesabansesmentats, obviarem les compte laseuavigènciaiestararreplegatsenels Al seraquesttreballunaaproximació,iteninten 19 mao” sant: lamúsicapròpiadel güent manera: d’acompanyament detabalet,obtingudeslase reixen transcritestantlesmelodiescomelsritmes no ensaportenmassaclaredat que o les que resultenreiteratives més actuals,les vacions dereinterpretacióquedenotentècniques apareix la transcripció d’un repertori molt interes No nomenadequinsdolçainersestractava,però •

“...hemos contratado por un dia a los clá los a dia un por contratado “...hemos (p.256) salientes” más números los anotando ido ha técnico el mientras repertorio, su todo hecho interpretaralossusodichosartistas hemos popular,allí motín y algún originado habríamos Ciudad la en pues campo, de hemos pasadoalgunashorasenunacasa materia, la en perito un de acompañados y tamboril, el y dulzaina la de artistas sicos Síesdeurientindreencompteuntreballmésampli. Alicante. de Província Candi: y Carreras F. por rigida Geografia general del Reino de Valencia, di Valencia, de Reino del general Geografia

(Ritme 13) , un “Pasacalle” “Reparto delPanQue 19 . (ritmemoltbàsic ------cant deles 20 ga. actualmente es bailadaalcompásdeuna charan Esta dança se tocaba con donçaina y tabalet pero l’autora indica: una variant.Delaprimera, la segonadiuqueés de que ja dos, les en mateix el ser podria ritme el el ritmedetabaletenlapartitura.Suposemque transcriu d’on Josep), Sant de (Festa Barxell de el com masos en i Roja Font La de Lliris dels ge de danses,queesballavenenlafestaVer melodies dues apareixen llibre el TeresaEn Oller. per Mª recopilades en 1951,onapareixenpeces editat sèrie, la de 2 núm. al pertanyent Publicació • l’autor noindicacapritmedetabalet. (2/4), bous de tocata i l’arbret portar (3/4), danses nal de folies (Ritme 36). En la carrera del gall (6/8), romanç (Polop) i folies (Benidorm) (Ritme 39) tabalet en la partitura), proceçó-marcha (Ritme 24), el redobla (indica bou del d’eixida toc 14), (Ritme Iglesia la a Sant al portar 1), (Ritme dianes o des desperta dues 33), (Ritme fandango 37), (Ritme patrons rítmics:dançadelacadena,seguirilles un annexdepartituresamblatranscripciód’alguns apareix 1947, en editat Martínez i Martínez cesc cultura popular, principalmentd’Altea,deFran En eltercervolumd’aquestaobradedicadaala • carrera” ritme), mateix el amb gegants inanosdelaquesuposems’acompanya una variaciódelamelodiaanteriordels de queés ga de balladores), el ball de Torrent (fa la referència cabezudos” boril: ad libitum”), “La danza de Alcoy”, “Gigantes y escrit: apareix on 3/4 en (partitures danceta (Ritme 26) inclourem), no que

del ritme d’acompanyament al molt recorda que ritme, Aquest música folklóricavalenciana.Primeraépoca. Danzas y canciones danzadas. Cuadernos de Coses delameuaterra(LaMarina).

(Ritme 15). albaes , (elritmecoincideixambeldelareple “la danza” “la del’HortaValència i que araestrobaenperill Rcgd d ls bailadoras” las de “Recogida

“la cucaña” “la (Ritme 31) , elballredóila (Ritme 21) 20 “tam y fi y , “la ------

65 en 1968, on apareixen peces recopilades per Al per recopilades peces apareixen on 1968, en Publicació pertanyent al núm. 14 de la sèrie editat (Ritme 11) si bé, estaría bé adreçar-se a la publicació original quancalgarein si bé,estaríabéadreçar-sealapublicació dianes, dues a les introduccions les de l’acompanyament obviarem yament fetperalesdianes. ció en la última part de la peça que coincideix amb l’acompan 21 folies aquefemreferència. de final el gravat apareix no gravació, la En tabalet. al Llorens José tat perFranciscoJesús-María“PacoelBessó”aladolçainaiJuan en elCD de cant d’estil i albades) va estar gravat com a copletes de Benidorm escoles noves cantadors deles dels en lainterpretació irregularitat la davant l’executa no ja tabaleters de majoria (la extinció total de son: recollides cionals recopiladesper Salvador Seguí. Les peces en 1969, on apareix tot un repertori de peces tradi Publicació pertanyent al núm. 15 de la sèrie editat • Comtat. guen lesmelodiesdedanseslacomarcadel ens referiremaaltrespublicacionsons’arreple 31) (Benillup) folies i fandango (Cocentaina), quadern son: tocata per a les corregudesde galls varo Marzal.Lespecesqueapareixenenaquest • cis irepics. me bàsic,eltabalvaseguintlamelodiaambsilen (Ritme 26) (Ritme 34) (Biar), ció deritmestabaletson:Volteta delaReina transcrip Teresaha hi que les de Oller.peces Les per Mª recopilades en 1951,onapareixenpeces editat sèrie la de 10 núm. al pertanyent Publicació • 22

, foliesi Tmé e a o tblt.A tatrs dua aproximació, d’una tractar-se Al tabalets. dos a per També Transcripci ciana. Primeraépoca. valen folklórica música de Cuadernos taina. Primera época. valenciana. folklórica música de Cuadernos Ensarria. de Callosa de dulzaina de Tocatas Cocen de Condado del danzas y Canciones Primera época. valenciana. folklórica música de Cuadernos Mariola. de Sierra la de danzas y Canciones Al sodelSo dança , duesdianes . Enaquestúltimcas,sibéhihaunrit i final de dançá ó deritmes per a dos tabalets. Hi ha una varia dança delsespiesdeMahoma i fandango (Agres), fandango (Biar) fandango (Agres), fandango i del grup El So dels Barrejats en 2010, interpre pasacalle deldisabtedefestes 22 (Cocentaina). Més avant, (Ritmes6i7) , proçessó (Ritme (Biar) 21 ------

acabar lesfrasesmusicals. i començar a per variacions les transcriurem Tampocterpretar-les. 2006, a esperar que haurà Hi imprès. quadern el reinterpretar correctamentlestranscripcionsen Seguí. Una font imprescindible per a contrastar i Familia Boronat, amb pròlec delmateixSalvador ta decassetteamblagravaciódelrepertori referència enlapublicacióescriuelsegüent: fa l’autor que als col·laboradors de relació la En cions peratabalet. dança delacadena les partituresd’elsbous,seguidilla,fandangoi i corregudadelgall de SantJaume (Ritme 25) Jaume de1981,patrocinarenlaediciód’unacin Sant de festes la de majorals els tard, més Anys en este cuaderno, a excepción de la segui la de excepción a cuaderno, este en integrados musicales ejemplos los “Todos del primero,respectivamente. sobrino y Soler,hijo Guardiola D. Alfonso y Guardiola Boronat Vicente D. redoblantes Jaime Boronat Guardiola, padre e hijo, y los D. y Pérez Boronat Vicente D. dulzaineros los por interpretados sido han cadena”, la de “dança la y bous” “els fandango, el dilla, las mejorestradicionesCallosinas.” de defensor esforzado siempre pero años, muchos ya Valencia en residente Llopis, Berenguer Vicente D. por facilitados sido han cadena”, la de “dança la y bous” “Els Guardiola. Llinares José D. siglo de principios de sa Callo la en dulzainero famoso fué que del hijo Llinares, Bautista D. por dictados sido Tanto laseguidillacomoelfandango, han , ball d’elsNanos (Ritme 31) (Ritme16) delesquenoapareixennota , cucanyes (Ritme26) . Tambéapareixen . (Ritme 22) , Dançes - - - -

recopilades alescomarquesalacantinesperSal músiques de col·lecció gran una presenta 1973, Editat per la Diputació Provincial de Alicante en de Penàguila,obviaremaquestatranscripció. ritme dela 24 23 de ritme del directe en l’escoltat a fidel més cripció (Penàguila) danses d’Agost), jota la amb coincideix apareix que transcripció (la ver) (Monò danses Pacheco), Figueras de publicació gants sa idansetadePedreguer (Tibi) velles (Banyeres) danses (Teulada)i Oller); resa TeMª per transcrit el amb bàsicament (coincideix (Biar) espies dels dansa d’Onil; danses i Biar) de d’Ibi danses i (Sax) danses d’Alcoi), (Muro fandango i nina del ReiMoroamblesseuesduesparts,latara ell apareixenmoltsexemplesdedanses:Dansa Un altreapartatéselde 30). de MirraiBeneixama de danses:Camp transcrits ritmes inclouen alguns Despedidas dequintosycancionesdanzadasque el de apareix apartats vador Seguí.Entrealtres • tradicionals deCallosad’enSarrià. ball mancad’unapartatdedicatalspatronsrítmics tre el obstant, No anteriorment. editades ja les de res iarrepleganovespartituresrecopilades,amés sobre lesdistintesfamíliesdolçaineresitabalete di RondaiMayor. Elllibrecompletalainformació Eliseu Garcia i Ripoll, Ivan Gregori i Ferrando i Jor Sarrià d’en Callosa a tradició i Música l’Ajuntament editen la publicació quan laColladedolçainersitabaletersElPinyol dansa de Petrer i dues danses de Tibi; una trans una Tibi; de danses dues i Petrer de dansa Pedreguer,de Verger),dansa d’El altra referit ja el Dénia, XàbiaiGatadeGorgos(coincideixenamb

(Ritme30) Com més avant, hi ha una publicació específica de les danses Lasegonapartdeladansaestaacompanyada ambelmateix te. Cancionero musical de la provincia de Alican provincia la de musical Cancionero (Ritme 27) (Alacant) (ja està replegada semblant en la en semblant replegada està (ja (Alacant) danza delaCorona danza de la Corona la de danza (Ritme 26) ; dansa de la “pastorà” (La Cañada iladansa.Dansadecadena (Ritme 31) deSalinas. 23 , jotes d’Agost i una dan una i d’Agost jotes , (Ritme 36) oaa d danza de Tocatas (Ritme 31) (Salinas), danses (Salinas), iElVerger Dolçaina i Tabalet.Dolçaina 24 , , dansesde , escritaper nanos y ja y nanos ; ball de ball ; (Ritme . En ------(Ritme 3) investigació sobre la vigència. Tambévigència. la sobre exis investigació que dir ser unpuntdereferènciaperadesenvoluparuna podria que (1973), edició la de moment el en edat hi haunarelaciódecomunicantsindicantlaseua Resulta interessantdestacarqueenelcançoner pasacalles ritmes detabalenaquestcançoner, acabenamb rítmic presenta variacions,podriarespondreaaltrepatró d’Agost, apareixaltreacompanyamentque,sibé (Ritme 10) està acompanyadacomunpasdoble. tabalet icoincidentambeld’Agost. per seraunsol ací, l’incluim tabalets, per ados publicació altra seu estudi. el en aprofundir per apoder ocasió per aaltra ho deixem i cripció, adlibitumdeltabal,omitimlaseuatrans pareix unacompanyament 27 26 25 dent ambelritmepublicatalcançonerdeSeguí (Ritme 26) replegada enlapublicaciódeFiguerasPacheco coincident ambelritmedereplegaballadores rris altabalet.Constadeduesparts:unaentrada da per Javier Ferrer a la dolçaina i Alejandro Mone una interpretació de les dansesdeXixonarealitza inclou 1974, en d’Alacant Diputació la per Editat • diverses transcripcions. (antic IVM), que caldria consultar per contrastar les S. Seguí, depositat en l’Institut Valencià de Cultura teix unarxiusonoramblesgravacionsdecamp (Tibi) (Tibi) Diana partitures: següents les TrobemTocatas instrumentales. de el és balet cripcions demúsicatradicionaldolçainaita L’últim apartatdelcançonerdeSeguíambtrans publicació. altra en referència fet hem ja que les de Sarrià, d’en Callosa de danses les apareixen Tambéna. ritme també ensserveixper a les dansesdeXixo dansa Alacantina idansa la DansadelReiMorod’Agostésreferidacoma

Transcriuré noméslaparten6/8,jaquede2/4posterior, d’una l’estudi en callosí ritme el inclòs sigut han ja que Més un ritmeclarqueesrepeteixcaimésbé Comnos’adverteix Danzas Alicantinas. (LP). 25 (Ritme 9) , pasacalles 27 . Enlamateixapartituradecercavila . ilesdansespròpiamentdites,coinci (Tibi) . Lespecesambtranscripciódels (Ritme 36) (Callosad’enSarrià (Ritme 32) iunadianadeRafal (Ritme2) . Aquest últim . Aquest 26 i Agost) i , pregó ------

67 la bandasonoradefesta.Curiosament,lessere L’autor d’aquest article, al voltant de 1993, va es va 1993, de voltant al article, d’aquest L’autor Castelló Pastor. Deltabaleternopucdir res. També vaig gravar un ritme de cercavila que també als primerscompassosdelesdanses ritme ambelques’acompanyaésmoltsemblant sent unamanifestaciómusicalmoltinteressant.El publicades, mai estat han no sàpiga, jo que nates, d’Els Conills la comitiva per tal d’escoltar els ritmesi les tocades amb població la de part recórrer vaig També part delafesta:lesserenatesaReinaMora. d’Agost ivaigpoderassistirgravarl’àudiod’una del ReiMoro danses tar presentenlafestadeles • d’aquests ritmes,hodeixemdemoment. publicació queensaportaràllumalatranscripció Cocentaina iquemésavant,analitzaremunaaltra crits perSeguí.Comquecoincideixambelritmede els ritmesdeMuronocoincideixenambtrans tivament. Enquanalsritmesutilitzats,vegemque Jover, a la dolçaina i tabal de Cocentaina, respec Ferran i Agulló Hipòlit i Muro; de part per tabal, al Gosàlbez iFabiàGuillemaladolçainaPepOcina fandango il’úeldos.ElsintèrpretssónJaume centaina: còrregaelconill,dansaifolia,danses, Co i fandango; i d’Alacant les danses, les d’Alcoi: apareixen pecestradicionalsdedansesMuro 1987, en editats Fonoteca la de volum aquests En • ritme delesdanses mateix el amb final un i dites pròpiament danses ta de tres parts: una entrada (lenta) les dansestitulada do i José Maria Vicedo, apareix una transcripció de En aquesta publicació de 1980 de Salustiano Vice • (Ritme 32). 28 que parlaremmésavant apareix enl’Antologiadeladolçaina ieltabaldela

Pensequeeldolçainer quevaigescoltartocareraLluis les d’Agost(cassette) Gravació casolana de les serenates i cercavi i serenates les de casolana Gravació i XVII.(LP). FONOTECA DE MATERIALS: Volums XV, XVI Tomo segundo. cantos. de Colección Alfafara. en música La 28 , dolçainersd’Agost,queinterpreten Danza típica de típica Danza Alfafara (Ritme 32). (Ritme 8). (Ritme 28) (Ritme 40). . Cons , les ------

Publicació coordinadaperCarlesPitarchiedita Valenciana de Folclore, en 2005. En ell es replega es ell En Valenciana2005. en Folclore, de Article deLluísXavierFlorespublicat enlaRevista • ritme delesdanses). per a anunciar els focs artificials (coincideix amb el lodia peralescarreresdesacs sulta moltinteressantiaclaridor. una me Apareix encara nohepogutconsultarinsitu,peròquere canciones populares.Publicacióqueahoresd’ara de SantaPolatitulatCantos Alicantinos. Danzasy Botella, enuntreballinèditubicatlaBiblioteca al llibretdelsCDs,recopilatsperManuelQuislant reproduïts temes alguns interpreten Tambément. De La Asunción alaxaramitaitabalet,respectiva Toni i Sànchez Josemi per interpretades i checo, les melodiesiritmespublicadesperFiguerasPa Editat en2004pelgrup Alacant, replegamoltesde • i elballdelsnanos (Ritme 17), les danses corregudes les pasdobles), i marxa de ritme amb des aproximació, hetranscritelsritmesde:desperta i ballables,delsquenoensocupemenaquesta gistrats enlagravació.Obviantlespecesdemoda cripcions delsritmesdetabalet,peròquedenenre trans han hi no que Dir Ibi. a residents cendents, dolçainer alcoiàBeneRipollPeidroielsseusdes da en1999,ons’arreplegapartdelrepertori • del protagonistadelasegüentpublicació. fills tabalet, al Jordi i xaramita la a Ricardo i Bene (Ritme 30). carre d’Ibi res les Replega 1995. en editat d’Ibi danses de Grup del aniversari 50 del commemoratiu Disc •

(Ritme 4i5) nals. (Llibre+CD) poll Peidro (1907-1999) i altres peces tradicio El folkloremusicaldel’Hortad’Oriola. d’Alacant. (2CDs) Camp del tradicional Música Migjorn. de Sons Ri Bene de repertori el en Alcoi: xaramita La Cinquantenari (CD). (Ritme18) Interpretat pels germans Ripoll Belda: Ripoll germans pels Interpretat (les dianesestanacompanyades (Ritme 26). i les danses, folies i jota d’Ibi jota i folies danses, les i (Ritme31) (Ritme 12) , elballdevelles iuna ------l’hort d’Alacant. En aquest article figuren les parti les figuren article aquest En d’Alacant. l’hort col·lecció de Quislant, en la aquest cas les danses de de partitures les coneguent Seguim 2006. en primer volumdelaRevistaValenciana d’Etnologia Article tambéLluísXavierFlores,publicatenel de Orihuelaysucomarca.Elritmetranscrit,coinci referenciada abans, amb el nom Canto de dulzaina altra partituradelacoleccióManuelQuislant, me enOriolai Alacant, llocontocavamolt. era del mateixrit natural d’Oriola,no es d’estranyar lacoincidència 29 de lamateixapoblació. consultades altres fonts les el tindremencompte,perquè contrastamoltamb de lesdanses,peròelritmetabaltranscritno moltes altrescançons,arreplegatoteslesmelodies nànim delaDiputacióValència.de Enellamés 2. Núm. ca. Terceraèpo valenciana. folklórica música de nos Cocentaina. publica Pascual Picó Ángel danses deCocentaina.Deu anys abans, Miguel ne llum la cessària peraconéixerelsritmestradicionalsde aporta 2009 de publicació aquesta Junt aunaltreCDdecomposicionsmésnoves, • 32). Agost i Xixona, amb sèriesde 4 compassos ritme dedansesutilitzatéselmateixques’utilitzaa i ReusalaxaramitaJairoJuanGarciaaltabal.El investigades, ambunainterpretaciódeLluís Avellà arreplega larestauraciódelesdanses,prèviament Alacant, Grup del treball aquest 2007, en Publicat • me 31). vàries melodiesdedanses Pacheco) Figueras de al distint (ritme resumir entresritmes: Arreplegada deballadores tures detoteslespartsdansesqueespoden mateixa col·lecció de la deix ambl’anteriorperalescarreresdesacs •

Tenint en compte que el dolçainer Domingo Moreno “Talento”Moreno Domingo dolçainer Tenintel que compte en d’Alacant (1829-2005). Valencià:cional delsudPaís danses” “Les de laCollaMalPasset). aniversari X del 2 nº (CD tradicionals Danses oral deGuardamardelSegura.(2CDs) Ja plora la nyora. Música i literatura de tradició Història i trets definitoris d’un ball públic tradi públic ball d’un definitoris trets i Història Editat per la Institució Alfons El Mag El Alfons Institució la per Editat 29 . (Ritme30) i el final (Ritme 29), Cuader (Ritme (Rit ------Valenciana d’Etnologia. l’Esplanada (anys20),publicadaen elnúm.1delaRevista El xaramiter“Talento” iuntabaleteranònim enelpasseigde publicació, varen ser recopilades a Francesc Pas a Francesc publicació, varenserrecopilades cavalleries. Aquests tresúltimsritmes,segonsla sortija gall i eldos les danses Els ritmes queapareixenenaquestapublicacióson: gravacions. les a adjunt Pdf un en centaina i transcripcionsde les dansestradicionalsde Co replegues distintes complet deles fa elrecullmés en Hipòlit Agulló, elseumestrededolçaina,que personalitzat i Passet Mal Colla la de treball el És (Ritme 19) (Ritme 23) (Ritme 38) (Ritme 31) , corregudesdebous , unaespèciedecompeticióamb deCocentaina,corregudadel , fandango (Ritme 35) (Ritme 20) il’ú ila - -

69 tor “Quico el Frare”, popular tabaleter, per Just i Joaquín Sansalvador en 1924.

• Danses de Penàguila (CD+DVD)

Produït per la Societat Musical Cultural de Penà- guila en 2010, esta gravació ens aporta a banda de les músiques, les distintes coreografies tradicio- nals de les danses de Penàguila. El ritme de les danses coincideix amb el de Cocentaina, Muro i Alfafara.

• Antologia de la dolçaina i el tabal. (2 CDs).

Aquest treball coordinat per Jordi Reig apareix en 2012 com a el darrer treball realitzat dins de la col·lecció de la Fonoteca de Materials30. Són dos CDs molt interessants que repleguen la diversitat de tècniques i repertori al llarg del temps des de que existeixen registres. Malauradament, no esta tot el material arreplegat (tinc entès que per falta Transcripció-resum dels ritmes d’espai), i difícilment, tindrem la ocasió de disposar referenciats d’ell en una nova publicació. Caldria voluntat per part de l’Administració. Les peces que conté de la Advertim de que essent l’article una aproximació zona d’estudi que ens interessen són: cercaviles i que tant sols pretén agrupar i classificar els dife- (Callosa d’en Sarrià)31, diana (Agost)32 (Ritme 8), rents ritmes tradicionals referenciats, no entrarem danses (Pedreguer)33, pregó (Tibi)34 i marxa de en qüestions de quina seria la millor manera de processó (Rafal)35. Les que no fem referència o escriure correctament els patrons rítmics enume- transcripció, ja estan arreplegades en altres publi- rats, recordant que sols triarem les transcripcions cacions enumerades. més representatives dels autors de les publica- cions, deixant eixa tasca de revisió a musicòlegs i etno-musicòlegs en posteriors treballs. Estan clas- sificades per la funcionalitat del repertori festiu tra- dicional: començant amb dianes i despertades; se- guint cercaviles; carreres, bous i jocs tradicionals; processó; danses; ball tradicional i acompanya- 30 La selecció de les peces estigué a càrrec de Jordi Reig i ment de cant. Algunes han estat retocades o corre- Josemi Sànchez. gides, i les indicacions de tempo son orientatives. 31 Jaume Boronat a la dolçaina i Vicent Boronat al tabalet. Gravació de Salvador Seguí, 1969.

32 Pasqual Izquierdo, pare i fill, gravació de Salvador Seguí, 1969.

33 Simeó Mulet a la dolçaina i José Diego “porró” al tabalet. Gravació de Salvador Seguí, 1969.

34 Antonio Carbonell a la dolçaina i Juan Carbonell al tabalet, gravació de Salvador Seguí, 1969.

35 Francisco Hernández i Antonio Hernández, xaramita i tabalet, gravació de Salvador Seguí, 1969. el ritmedepasdoble. d’Eduard Caballer. els rematsdecadafrasemusical. Transcripció d’EduardCaballer. ritmes d’altrescomarques. 39 38 37 36 Ritme 6.DianaI(Callosad’enSarrià) Ritme 5.Diana(Alcoi) Ritme 4.Despertà(Alcoi) Ritme 3.Diana(Rafal) Ritme 2.Diana(Tibi) Ritme 1.Diana(Altea) DIANES IDESPERTADES

Ritmeperadostabals. Enalgunapartdelamelodias’utilitza També s’utilitzaalternantelritmedemarxa. Transcripció Sobreaquestritmebase,espodenimprovissar elsprincipisi Afegint repicsal’original,donatques’assemblamoltaltres 38 36 37 39 amb elritmededianarecopilata Altea. 42 41 40 Ritme 12.Cercavila(Alacant-Orihuela) Ritme 11. Cercavila(Callosad’EnSarrià) Ritme 10.Cercavila(Callosa-Agost) Ritme 9.CercavilaII(Agost) Ritme 8.CercavilaI(Agost) CERCAVILES Ritme 7.DianaII(Callosad’enSarrià)

També utilitzatperaamenitzarcarreres desacs. Transcripció peradostabalsdelmateixritmedeCallosa. També s’utilitzacomaritmede 40 despertà 42 41 . Quasicoincideix

73 Ritme 19.Corregudesdegalls(Cocentaina) Ritme 18.Lescarreres(Ibi) Ritme 17.Lescorregudes(Alcoi) Ritme 16.Corregudadelgall(Callosad’enSarrià) Ritme 15.Lacarrera(Alacant) NALS CARRERES, BOUSIJOCSTRADICIO Ritme 14.PortaralSant(Altea) Ritme 13.Repartimentdel“panquemao”(Alacant) panyament ternari: Inclourem també referències de cercaviles d’acom - - criuem el més utilitzat també per bandes de música, per totsconegut. també perbandesdemúsica, criuem elmésutilitzat demarxaper aprocessó.No trans apareixen acompanyaments 44 43 Ritme 25.Processó(Callosad’enSarrià) Ritme 24.Processó-marxa(Altea) PROCESSÓ Ritme 23.Lasortija(Cocentaina) Ritme 22.Cucanyes(Callosad’enSarrià) Ritme 21.Lacucanya(Alacant) Ritme 20.Corregudesdebous(Cocentaina)

L’original haestatrevisatperEduardCaballer. Ade lameitat norddelPaís,sols de lescomarques diferencia 43 44 -

75 partitura. Parledelque solserméscomú. parada entrerepeticionsdelritme. d’Alcoi iCallosad’enSarrias’acompanyen ambelmateixuna de velles(Alcoi)ielgegantsnanosRafal. Elsballsdenanos 47 46 45 Benillup) Ritme 31.Danses(Callosa-Cocentaina-Muro-Alfafara- Ritme 30.Danses(ElVerger-Alacant-Ibi-Biar) • Ritme 29.Replegadeballadores(Alacant) Ritme 28.Entradadelesdanses(Alfafara) Ritme 27. Taranina (Agost) Ritme 26.Replegadeballadores(Alacant-Xixona) • DANSES

També Alcoi, Benilloba,Penàguila,Camp deMirra,Beneixa Obviament,dependelaformaenqueestiga escritala Aquest ritmeéssemblantalballdelesespies(Biar), ball lenci ielsdequatrecompassos amb silenci,elsdedoscompassossensesi reunir entresgrups:elsdedoscompassos ritme. D’unamaneramoltgeneral,espodrien Danses. Hihamoltesvariantssobreelmateix Ritmes d’inici: 47 46 . 45 - - l’ú, quejaformapart delrepertoritradicionaldelesdanses) del cantde per atabaletidolçaina el seuorigensigauna adaptació 48 ma, LaCanyada,Salinas,... Ritme 38.L’u ieldos(Cocentaina) Ritme 37.Seguidilles(Altea) Ritme 36.Jota(Agost-Pedreguer) BALL TRADICIONAL Ritme 35.Fandango(Cocentaina) Ritme 34.Fandango(Biar) Ritme 33.Fandango(Altea) • Ritme 32.Danses(Xixona-Agost-Guardamar)

Estainclòsenl’apartatdeballtradicional perquèpossiblement culiars: danses, si bé mostraré alguns exemples pe danses, sibémostraréalguns Fandango. Sol serel mateix ritme que les 48 -

77 jota transcritanteriorment. 49 Ritme 40.Serenates(Agost) Ritme 39.Romançifolies(Benidorm) ACOMPANYAMENT DECANT

La melodia del final de les folies s’acompanya amb el ritme de 49 • • • • • • • • • • •

Bibliografia ifonts gonesa. Rolde de Estudios Aragoneses, 2007. Gaita: tradiciónysonidosde la dulzaina ara de Tonadas PASATRÉS: Y D. ESCOLANO, TempsRecord. ElCampello,2010. EL SO DELS BARREJATS: Al so del So (CD). Zaragoza, 2006. Kikos. CD. Llibre d’Aragón. populars cantas e DULZAINEROS DEL BAJO ARAGÓN: Trastes Pere deRibes,2001. de dulzainaaragonesa. Arsis Editorial,Sant SANTALIESTRA,Método COSCOLLAR Blas: de laFallaElMocadorSagunt,2008. El tabalvalenciàalCampdeMorvedre.Llibret ALTRES: i Eduard BAQUERO, I CABALLER 1981. Estudis Tabalet. Alboraia, 1981. de Majorals (Cassette). Sarrià. dolçaina. d’En Callosa de Tocates Familia: BORONAT, tal. RiveraEditores.Valencia, 2009. elemen Tabalet.Mètode el Estudiant Xavier: BLAY, Alejandro, BORRAS, Vicent i RICHART, València, 2000. Impressors. Artegraf tabalet. para percusión BLASCO CALVO, FranciscoJ.:Métodode Percussió Curs1993-1994. ball d’investigació.ConservatorideValència. Trefolklórico-musical. contexto su y lenciano ARNAU PAREDES, JoséPascual:Eltabalva Revista Oficial.Petrer, 1991. Petrer: de Tabaleters i Dolçainers de Aplec i Ciència,PilesEditorialdeMúsica,SA,1989. na. València: ConselleriadeCultura,Educació AHUIR CARDELLS, Xavier: Mètode de dolçai consultades - - - - - • • • • • • • • • •

ta.blogspot.com RP E ASS ’B: Cinquantenari D’IBI: (CD). DuplivalS.L.València, 1995. DANSES DE GRUP 2004. Grup Alacant.Alacant, folclòrics d’estudis tradicional delCampd’Alacant. Associació Música Migjorn. de Sons ALACANT: GRUP nora. GuardamardelSegura,2007. Visualso Ed. Gola. La Prod. CDs) (2 Segura. i literaturadetradicióoralGuardamardel Música nyora. la plora Ja ALACANT: GRUP Callosa d’en Sarrià. Callosa d’en Sarrià, 2006. de Ajuntament Ed. CD). + (Llibre Sarrià d’en Jordi: Dolçaina itabalet.MúsicatradicióaCallosa MAYOR, I RONDA i Iván RRANDO, personal en Internet: GALIANA, Raimon: El món de la xirimita. Bloc Educació iCiència,1987. Difusió Mediterrània.ConselleriadeCultura, València:(LPs) Valenciana.XVII. Generalitat i FONOTECA DE MATERIALS: Volums XV, XVI de laMúsica,2012. Valencià Institut Valenciana. Generalitat cia: Vol.CDs) (2 tabal. el i dolçaina Valèn32. i 31 la MATERIALS:FONOTECAde DE Antologia de València. Àrea deCultura.València, 2006. núm. 1.Museuvalenciàd’etnologia.Diputació d’etnologia valenciana Revista (1829-2005). Valencià:sud delPaís danses” d’Alacant “Les del tradicional públic ball d’un definitoris trets i I FLORES ABAT,Lluís-Xavier: Història Article: folclòrics “Grup Alacant”. Alacant, 2005. popular alBaixSegura. Associació d’estudis ciana de Folclore. Núm. 6. Monogràfic: Cultura re musicaldel’Hortad’Oriola.RevistaValen FLORES I ABAT, Lluís-Xavier: Article: El folklo celona, Alberto Martín,1919. Carreras yCandi:Provínciade Alicante, Bar general delReinodeValencia, dirigidaporF. Geografia Francisco: PACHECO, FIGUERAS ACA RPL, lsu GEOI FE I GREGORI Eliseu, RIPOLL, I GARCIA . http://elmondelaxirimi ------

79 • • • • • • • • •

PARDO, Fermín i JESÚS-MARIA, José Àngel: Valencia. Ed.Piles.València, 1951. Alfons ElMagnànim.DiputacióProvincialde Institució 2. Nº época. Primera valenciana. folklórica música de Cuadernos danzadas. canciones y Danzas Teresa: Maria OLLER, vincial deValencia. Ed.Piles.València, 1960. Pro Diputació Magnànim. El Alfons Institució 10. Nº época. Primera valenciana. folklórica de laSierraMariola.Cuadernosmúsica danzas y Canciones Teresa: Maria OLLER, 1968. Provincial deValencia. Ed.Piles.València, Diputació Magnànim. El Alfons Institució 14. Nº época. Primera valenciana. folklórica sica del Condado deCocentaina.Cuadernosmú danzas y Canciones Alvaro: MARZAL, Aitana. Valencia, 1947. TerceraEd. Marina). tanda. (La terra meua la MARTINEZ I MARTINEZ, Francesc: Coses de la Colla.Cocentaina,2009. de aniversari X 2) nº (CD tradicionals Danses MAL PASSET, Colla de dolçainers i tabaleters: Ajuntament deCastellólaPlana,2001. Excm. Castelló. de Tabal i Dolçaina de cipal Muni Escola II). (volum Cançons dolçaina. a per Estudis Sergi: VILAR, i MAGNIETO,Paco 1927. lar española.EditorialLaborS.A.Barcelona, popu Música Eduardo: CHAVARRI, LOPEZ neses. Saragossa,2003. mitad delsigloXX.RoldedeEstudios Arago en laprimera literatura populares Música y Turolense: Maestrazgo El Diego: ESCOLANO GRACIA, i Carolina MONESMA, IBOR - - - - - • • • • • • • • •

llosa de Ensarria. Cuadernos de música folkló les Ibéricos. SANCHEZ, Juanma: Instrumentos Tradiciona nos Aires, 1947. mentos Musicales.EdicionesCenturión,Bue Instru los de Universal Historia Curt: SACHS, 1974. nos. Excma.DiputaciónProvincialde Alicante. Alicanti Estudios de Instituto (LP). cantinas. Ali Danzas JIJONA: DE TÍPICARONDALLA sica. GeneralitatValenciana, 2011. ValenciàInstitut 02. Mú tradicional la Clau de lenciana. Unaaproximacióetnomusicològica. REIG BRAVO, Jordi: La música tradicional va d’Ibi. Alcoi, 1999. Vermell Castell Música de Tallertradicionals. peces altres i (1907-1999) Peidro Ripoll Bene de repertori el Alcoi: en xaramita La TORS: AU ALTRES i Carles ALFONSO, PITARCH Juan Gili,Librero,Barcelona,1901. co deorganografíamusicalantiguaespañola. PEDRELL, Felipe: Emporio científico e históri Interfolk nº10.Madrid,2003. PARRA, Eliseo: Article Lapandereta.Revista Institut Valencià delaMúsica,2001. La músicapopularenlatradicióvalenciana. SEGUÍ, Salvador: TocatasSEGUÍ, Ca de dulzaina de Alicante. Ed.Piles.València, 1973. provincia de Alicante. DiputacióProvincialde la de musical Cancionero Salvador: SEGUÍ, http://www.tamborileros.com ------• • • • •

Apostol yCivilizador. Petra(Mallorca),1980. Tomocantos. de Colección Imprime segundo. PERE, JoséMaria:Lamúsicaen Alfafara. VICEDO VICEDO, Salustiano i VICEDO SEM D. IgnacioBoix,1859. de Tipográfica Regeneración la de Imprenta por variosdistinguidosescritores,València, escrita lujo y interés de obra mismos, sí por VARIOS AUTORES: Los valencianos pintados do Mancebo.Mondoñedo,1883. Hermenegil de Imprenta España. de pueblos populares usadosen todas lasprovinciasy acerca deloscantos,baileséinstrumentos música popular española:estudiocríticoéhistórico La Maria: José SILVARI, VARELA Juan Guix.Valencia, 1894. de Imprenta escalas. y sonido instrumentos, VALLS DAVID, Rafael: La música. Su historia, Tales-1. DiputaciódeCastelló,1983. dolçaina a la província de Castelló. Escola de ARASA, Diego:Ladolçaina.Cançonerdela I RAMIA i Pau Vicent FORTUÑO, I SERRA de Valencia. Ed.Piles.València, 1969. ció Alfons ElMagnànim.DiputacióProvincial Institu 15. Nº época. Primera valenciana. rica - - -

81 ELS INSTRUMENTS de corda en la tradició musical valenciana

Josep Juste

Que la tradició musical valenciana és d’una gran sicològica. Els instruments de corda formen allò 83 riquesa és una cosa que segurament està fora de que anomenem rondalla i és un tipus de formació tot dubte. Riquesa quant a les distintes formes mu- «que es pot considerar ambivalent, ja que funcio- sicals que ens podem trobar: balls com jotes, fan- na igualment com a conjunt instrumental autònom dangos, seguidilles, valencianes, boleros; formes i com a grup acompanyant de la veu cantada, ja cantades amb o sense acompanyament com els siga per al cant de lluïment o per al ball» (Reig, cants de batre, de bressol, el cant d’estil… fins i 2011: 375). Cal advertir que aquestes rondalles tot dins de les formes ballades trobem gran rique- rebran en algunes comarques del sud el nom de sa de diferències en les formes de ballar segons so o sonet. ens trobem en unes comarques o altres del nostre territori. 1. Divisió dels instruments de corda També pel que fa als instruments que interpreten les nostres músiques tradicionals trobem una gran Els instruments de corda podem dividir-los bà- varietat d’instruments que interpreten totes aques- sicament en dues famílies: els de corda fregada tes formes de les quals parlàvem fa un moment. i els de corda polsada. En els primers la vibració Ens ocuparem en aquest article de parlar de la de la corda es produeix quan es frega la corda de diversitat d’instruments de corda que formen part l’instrument amb un arc que porta acoblades unes del corpus de la música tradicional valenciana i crins de cavall i que es va fent passar per sobre ca- veurem quines funcions desenvolupen dins d’ella, dascuna de les cordes. Ací trobem els instruments a més d’estudiar en quins gèneres tenen presència de la família del violí, és a dir: violí, viola, violoncel o podrien haver-ne tingut en algun moment, ba- i contrabaix, a més d’altres instruments d’altres sant-nos en la divisió de les diverses formes que fa tradicions musicals del món i instruments de la el musicòleg Jordi Reig a la seua obra La música música antiga. En la tradició musical valenciana, tradicional valenciana. Una aproximació etnomu- encara que actualment en algunes rondalles que enalgunmoment,comens deiaFerminPardo, possible És residual. quasi reduït, bastant ús un té fregada tan sols es redueix al violí i ja hem vist que lia delacordapolsada,donatque En aquesttreballincidirembàsicamentenlafamí panyament ritmicoharmònicdelesdiferentspeces. guitarres iguitarrons,ques’usenperaferl’acom subgrup, elsdecordasimple,trobembàsicament veurem quen’hihad’altres.Pelfaalsegon i elllaüt,elsmésempratsactualment,totqueara papers melòdics,tenimprincipalmentlabandúrria de cordadoble,quehabitualmentinterpretenels toquen ambelsdits.Dinsdelprimersubgrup, de cordasimplequees amb plectre,iinstruments en instrumentsdecordadoble,queestoquen que, d’unamaneramoltgeneral,podríemdividir grup, trobaríemunasegonadivisiód’instruments que faalanostramúsica. Així, dintred’aquest que s’utilitzenpel bem mésriquesad’instruments pua, segonsdequininstrumentestracte. Ací tro les anempolsantambelsditsounplectre sada, on la vibració de les cordesesprodueix quan agrupacions musicalstradicionals. tot iqueestéconstànciadelseuúsenalgunes s’ha emprat, a penes cert quedurantmoltdetemps comença autilitzar-seelviolícadavoltamés,és documents queenshopuguen corroborar. lí, però sobre açò sols podem conjecturar, no tenim també existiren rabells alsqualsva substituir el vio D’altra banda, tenim els instruments de cordapol instruments D’altra banda,tenimels Encara que l’ús del violí quasi ha desapa ha quasi violí del l’ús que Encara siblement ensubstituciód’anticsrabells. que s’ha utilitzat en moltes comarques, pos referències moltes tenim València, a regut Jesús-María, 2001:63). (Pardo/ mayos dels cant el acompanyar a per també i quintos, de i cercaviles de ball, S’utilitzava per a la interpretació de jotes de missió. aquesta amb instruments altres no lodia, independentmentquehihaguerao rra ielguitarrillocomainstrumentdeme guita la a associat s’utilitzà Requena-Utiel de Camp del pobles i aldees diverses En […] ------tot iquemoltagentnoelsdistingisca,éslagran La diferènciaprincipalentrelabandúrriaielllaüt, dobles, és a dir, tenen sis parells de cordes afina cordes de parells sis dir,tenen a és dobles, són labandúrriaielllaüt. Ambdós tenensisordres cas elsdosinstrumentsqueutilitzemprincipalment Començarem perlescordesdobles.Enelnostre 1.1Els instrumentsdecordadoble / 3a longitud útildelacorda. tensar-les peraafinar-les. Pertant,podríemdirqueel clavilla corresponentacadacordaper lligar-lesidespréspoder unes ranuresperacadascunadelescordes quelesdirigeixala cordes, finsalaregletaquehihadaltdel totdelmàneconhiha trument, desdebaixlacaixaressonància, onesfixenles 2 es correspondriaambel l’índex registralfrancobelga,segonselqual 1 i pertantmésxicoteta.Faunamidadetiro dària. Labandúrria,comhemvist,ésmésaguda ció actualdel’instrumentdurantel durant elsegle que fins ordres afegint anar van es què a dobles, però semblaqueenunprincipitindrientresordres extens, massa seria que ja instruments, d’aquests No entraremaparlarsobrehistoriaievolució do/Jesús-María, 2001:62). sobre lamelodiaqueinterpretabandúrria»(Par àrab. L’actual serveix per a ferlessegonesveus tant no té res aveure amb el clàssic llaütd’origen 1a greu) més la a aguda dir,més la de bandúrria, ésdelaprimeraasisenacorda(és les quals s’obté una millor sonoritat. L’afinació de la niló recobertesambelmateixtipusd’entorxati No obstantaixò,tambéhihaquiutilitzacordesde metàl·lic. entorxat un amb recobertes van i d’acer les mésagudesigreussolentenirl’interior ment aquestescordessolenestarfabricadesd’acer Normal parells. dels cadascun entre justa quarta des demaneraidènticaentreellesiadistància «A pesar d’aquest nom, el llaüt de què estem trac estem què de llaüt «Ael nom, d’aquest pesar centre d’Europa,durantelrenaixementibarroc. cordes ifunció,queesgastava,principalmentpel de configuració diferent però nom mateix el amb parlem delllaütinoconfondre’lambl’instrument una octavamésgreu.Hemd’anarencomptequan afinades però mateixa, la és llaüt del cordes les ordre durant aquest segle, arribant a la configura la a arribant segle, aquest durant ordre

S’anomena Els subíndexsqueacompanyenlesnotesescorresponenamb si 3 /4a fa# tiro lalongitudquehihaentreelpontdel’ins xviii 3 /5a do entindriacincis’afegiriaelsisè 3 . do# 3 / 6a sol# do xix 2 . centraldelpiano 1 L’afinació de . la tiro 4 / 2a / ésla 2 d’uns - mi ------4

o i u toe u tps ’guain forma d’agrupacions tipus un trobem que i Tot de labandúrria,compodemveure). aquest cas, és d’uns 500 mm (quasi el doble que el la caixasesolferlleugeramentdiferent.Eltiro,en com hemcomentatmésamunt. A més,laformade més granquelabandúrriaievidentmentgreu, grandària. constructor odelsmodelspodenhaver-hi subtilsdiferènciesde 3 són bastantdiferents. i elrepertori d’aquests funcions xos, peròonles nal valenciana,onelsinstrumentssónmatei les rondallesqueacompanyenlamúsicatradicio aquest tipusd’agrupacions. Ací solsparlaremde formacions irepertoricompostexprofessamentper cripcions d’obresclàssiquesd’orquestraoaltres trans interpretar a dediquen es Aquests conjunts. de pols i pua, no ens ocuparemací d’aquests anomenades orquestresde plectre o orquestres guitarres, les a junt instruments, aquests per des mm. 270

Les mesuresqueacídonemsónestàndard. Depenentdel 3 Per la seua banda, el llaüt és bastant Bandúrria illaüt(Foto:J.Juste,2019) - - - - cordes iperaferdurarlesnotes empremlatècni grossàries. Amb aquestapuaanempolsantles de diverses plàstics dia sesolenferdematerials blant, otambédebanyabou,encaraquehuien nalment decloscatortugaoalgunanimalsem o plectre,queésunaxicotetapeçafetatradicio Es toquen,comhemcomentat,utilitzant una pua acompanyar elcant. ambivalent, quepottocarmúsicapersisolao conjunt un és rondalla la comentat, hem ja Com surques, aquellsbolerosquenoescanten,etc. mentals quecalgacompuguenserpolques,ma més, tambéinterpretaranaquellespecesinstru A guitarró. i guitarres a junt rítmicament, panyar acom a per acords fent tot i fins i principals veus cant mateix,ofentmelodiesdecontrapuntales mentre canten,bésigarecolzantel veus yar les acompan també però valencianes…), fandangos, (jotes, balls diversos dels cantades cobles ferents di de les enllaços veus, sobretotenels segones música és,principalment,tocarlesmelodieso El paperd’aquestsinstrumentsdinsdelanostra ------

85 gamba d’aquesta família,éspossibletrobar-ne (per exemplela contrabaix) nos’utilitzentrasts.Enaltres instrumentsmésantics Aquests semblaquesorgeixenenalgunmoment s’utilitzen altresinstrumentsdelaseuafamília. tat, bandúrriaillaüt,enocasionsenstrobemque dividit ambunesbarretesanomenadestrasts, per anarobtenintlesdiversesnotes,elmànecestà so tancaracterísticd’aquestsinstruments. A més, on estigalanotaqueestemfentsonar, produintel molt ràpid,lapuapersobredelparelldecordes molo ca méscaracterísticad’aquestsinstruments:el Imatge 4 A bandadelsdosinstruments quehemcomen pel mànec. pujant anem que mesura a aguts, més sons volta de lacordai,pertant,aniremaconseguintcada aquests trastsanemfentméscurtalalongitudútil Polsant amb els ditsdela mà esquerra sobre complet). to un a equivaldran trasts dos tant, (per divideixen cadascunadelescordesensemitons

En elsinstrumentsdecordafregada(violí, viola,violonceli . Açò consisteix a anar passant amunt i avall, ), peròenelsactualss’handeixatd’utilitzar. 2 .- Famíliadelllaütilabandúrria.D’esquerraadreta:bandurrí,bandúrria,llaudí,arxillaüt(Foto:J.Juste,2019) viola da 4 que tré - - que elllaütiambuntirod’entre 650i680mm. més greudetots,elbaixlafamília,gran paper del contralt. Finalment trobem l’arxillaüt, el correspondria ambel 455 mmiquees tiro d’uns meitat decamíentrelabandúrriaielllaüt,ambun Després tenimelllaudí,queseriauninstrumenta sopranino. del paper al correspondria i mm 200 bandurrí éselmésxicotetdetots,té un tiro d’uns ria elsopranoisegontenordelafamília.El bandúrria ielllaütdemaneraquelaprimerase Amb aquestsescomplementaria la família de la cional. Estractadelbandurrí,elllaudíil’arxillaüt. en lamúsicatradi instruments, sónutilitzats altres fan alesrondallestradicionals,voltes,aquests sics quetoquenenaquestesorquestrestambého bé, comqueenmoltesocasionselsmateixosmú és onsemblaquevannàixer.el sid’aquestes Ara s’empren més en les orquestresde pols i pua i en nor, baix…aquestsaltresinstrumentsdelafamília mílies d’instruments,pertenirunsoprano,alt,te (segurament del segle xx ) per imitació d’altres fa d’altres imitació per ) - - - - - Jordi Reigenelseullibre: a dir:1a és violí, el en que mateixa la és l’afinació fet, De justa. quinta de és justa, quarta de ser de lloc en dobles en lloc de sis, i la distància entre cordesque d’aquesta enelnombredecordes,quatreordres grandària semblantalabandúrria,esdiferencia habitual, éslamandolina.Decaracterístiquesi rat alesrondallesvalencianes,encaraquepoc Un altreinstrumentqueenocasionss’haincorpo instrument. nes formacionstradicionalsonaparegueraaquest en afinada prima la més greuquelahabitualments’utilitza,amb zada peratocarenlesorquestresdepolsipua, el seullibrecomentasobrel’arxillaüt: greu queelllaudí.Noobstantaixò,JordiReig,en dos octavesmésgreuqueelbandurríiuna tava més greu queladelbandurrí, i la de l’arxillaüt bandurrí serialasegüent:1a la nota una ser de lloc en prima, la però justa, quarta intervàliques entrecordessónlesmateixes,de diferent delabandúrriaillaüt.Lesdistancies éslleugerament instruments d’aquests L’afinació en llocdelesdueshabituals. tructors instrumentsamb una sola corda per ordre tant, algunsinstrumentistesencomanenalscons toca ambcordadoble,sinósimpleiper orquestres deplectre,enmoltesocasionsnoes truments. Açò ésdegutalfetqueenelmóndeles amb siscordesenllocdelesdotzedelsaltresins sols tan construït està bandurrí el com 2 imatge la construir ambcordasimple. Així, podemveureen guns intèrpretsd’orquestradepolsipuaespoden com hemcomentat,enocasionsiperpeticiód’al corda, doble de són instruments aquests Totque i Per tant, parla d’altra afinació distinta de la utilit la de distinta afinació d’altra parla tant, Per 4a , escorresponenambun si aiul t ua ooia pòia l’ūd tes mateixa la en pràcticament Sona àrab. a pròxima sonoritat una té habitual, llaüt del davall per sèptima una s’afina que voluminós i greu instrument un L’arxillaüt, (Reig, 2011: 378). a instrument solistaqueintegratenelgrup com l’actualitat en més s’empra motiu situra quelaguitarra,ipotserperaquest 3 /5a mi fa# 4 / 2a / 3 / 6a la do# 3 / 3a / si , iqueesgastariaenalgu 3 . Ladellaudíseriaunaoc re 3 /4a re re . Així, l’afinació del l’afinació Així, . 5 / 2a / sol 2 . Comindica la 4 / 3a / mi - 4 / ------

87 aquesta iqueacompliaunpaper semblantalde teixa formadelaguitarra,peròmésmenudaque ses peces que interpretava la rondalla. Té un tiro un Té rondalla. la interpretava que peces ses la bandúrria,ésadir, ferlesmelodiesde diver un instrumentdesisordresdobles,amblama tracta del’octavillailacitraocítara.Elprimerés a quealgunconstructorn’hafetreproduccions.Es es tornenaemprarenalgunesrondallesgràcies i enl’oblit,peròqueúltimaments’hanrecuperat dos instrumentsmésquevancaureeneldesús orquestres depolsipuaformahabitual,tenim encara s’utilitzentantenlesrondallescoma A mésd’aquests instrumentsqueenl’actualitat 378) 2011:(Reig, continuat sigut ha no ús seu el resta delsinstrumentsdeplectrei,pertant, demana unatècnicabastantdiferentdela violí, del la a idèntica quintes, per l’afinació però valenciana, rondalla la a ocasió guna al en incorporat s’ha també mandolina La Mandolina ibandúrria,imatgecomparativa(Foto:J.Juste,2019) - - - mateixa del’actualllaudí). que laacícitem,ésadir:1a la del’octavillal’afinacióqueliatribueixésunaoctavamésaguda 5 trument ambtresordresdecordestriples,ondos ins d’un tracta Es afinació. i cordes de distribució seua la en curiós bastant instrument un consulte) menada delesduesformessegonslafontquees Per altrabandatenimlacitraocítara(apareixano en algunes obres. La seua afinació seria 1a (2011:Pedrell llibre Felipe per citada apareix 378), seu el en Reig Jordi comenta segons i mm 352 de per exemple. l’escriptura enpartitura,igualquepassaria amblaguitarraoelllaüt, l’instrument éstranspositorjaquesonaoctava baixarespectea y suprovincia, el manuscritde1873 deu vindredonatpelfetqueaquestaafinacióéslaapareixen sonarà mésgreu,noagudaqueaquesta.L’error segurament més granquelabandúrria,pertanteltiroésllargievidentment fa# la

3 3 / 3a / /6a En elllibredeJordiReigtrobemunaxicotetaerrada.Quanpar do# mi 3 . Açò és incorrectejaquel’octavillaéslleugerament 3 d’EduardoXiménez. Ací noestéencompteque /4a Música deloscantospopularesValencia si 2 /5a fa# re 5 5 /2a 2 / 6a / la 4 /3a do# mi 2 4 (pertant,la /4a si re 3 /5a 4 / 2a - - - Octavilla (Foto: T. Leal,2019) un tirode570mm(unamiqueta mésqueelllaüt). que faalagrandària,s’aproxima aladelllaütité més denotindretantfonscom lad’aquests.Pel la caixa de ressonància és lleugerament diferent, a de labandúrriaoelllaüttotiquepartdalt ges següents,laformadecaixaéssemblanta següent forma: en diferent octava entre sí. Reig el descriu de la afinades van ordre cada de cordes les on i xada, són d’acerilaterceraésmésgrossavaentor Com acabemdellegiripodemveureenlesimat s’insereix el batedor. Constava de tres cor tres de batedor.Constava el s’insereix però ambelrematdelcosplaenlaparton bandúrria, la de la a semblant era forma La una octavagreu(Reig,2011: 378) s’afinava que d’entorxada una i d’acer des mi fa# afinació l’estranya amb triples des la segona; en cada ordre hi havia dues cor 4 , és a dir, amb la tercera més aguda que 4 , si 3 - - , - - construcció (Fotos: T. Leal,2019) Imatges 5 i6.-Vista deldavantidarrered’unacitraen

89 Guzman: parla en un article el cantador, tocador i filòleg Toni bem diversitatdemodels.Sobrelaguitarraens tro en que ja guitarrons, els dit, millor o guitarró, Ací enstrobemprincipalmentamblaguitarraiel 1.2 Elsinstrumentsdecordasimple rondalles. tornen ausar-seivanormalitzant-se’nl’úsenles a restauracionsdutestermeperdiversosluthiers, o quesabemvanser-hoiactualment,gràcies aquells queenalgunmomenthanpogututilitzar-se aquells queméss’utilitzenactualmentitambé do de instruments ble cordaqueutilitzemenlamúsicatradicional, els descrits ja queden Així sembla ridícul haver de fer-ne una descrip una fer-ne de haver ridícul sembla que conegut tan cordòfon un és guitarra La popular (Guzmán,2011: 108). més música nostra la en hegemònica nera ma de regnà i germana la desplaçant bà aca guitarra sonar,la fer de fàcil més molt per fermelodia.Però,enser un instrument de cordesquehomfeiasonarpinçant-les parells sis amb i grandària major de caixa una amb instrument mà, de viola la cràtica, aristo més germana una amb Vacoexistir cançons. seues les de l’acompanyament en bàsic instrument a com populars ses clas les per usat dobles, [sic] órdens tre un instrumentdecaixamenuda,ambqua ser va renaixentista guitarra primitiva La ra vivaalMaestrat,comtambéaMallorca. guiterra, forma que junt a quiterra, és enca forma la servir fer era col·loquial català en habitual allò poemes que encara als Febrer, d’Andreu apareix ja guitharra mot El lencià. va mascle guitarró el o menorquí guitarró el murcià, ánimas de guitarro el colombià, tiple el jarocho, requinto el mexicanes, na jara la i huapanguera la veneçolà, cuatro el portugués, cavaquinho el ara com bres al segle ibèriques rres te en nàixer va L’instrument ací. i ara ció una família que inclou, entre altres, mem altres, entre inclou, que família una tota creat s’ha cosa qual la amb variacions, petites experimentant i evolucionant anat xiv i des de llavors ha ------viola demà( Així enstrobemquelaguitarradelsegle el nuclidela rondalla valencianaéselbinomigui bé si que, d’observar «S’ha valenciana. rondalla la més importantsal’horadefermúsica,labase De fet,elsinstrumentsdecordasimplesón 6 bé com afinacions, ambdues conviuen realitat en de l’instrument, és a dir, en la tercera corda. Bo, greu quedaria situadaenelcentre la cordamés que ja guitarra, la a per utilitzem dia en hui que la en aquestaèpocaésunamica curiosaidiferentde no sis com en té la guitarra actual. A més, l’afinació tarró talicomelconeixemhui,ambcinccordes aquest momentésquanpodemdirquenaixelgui en que ja dada, aquesta amb quedar-nos portant dobles. Durantelssegles que laguitarraoriginàriamenttindriaquatreordres sobre ambdósinstruments,direm apunts històrics d’ella, comarequintd’aquesta.Perferunsbreus El guitarró és fill de la guitarra, és a dir, descendeix variacions rítmiquessobrelabasedeguitarra. és laquedubasedelritme,elguitarróvafent amb ells.Peròmentrelaguitarrapodríemdirque rasguejant passava ambelsdecordadoble,igeneralment harmònic iestoquenambelsdits,nopuacom instruments ésladeferl’acompanyamentritmico d’aquests funció la doncs, Així 379). 2011: (Reig, queda limitat a unúnicinstrument:laguitarra» tarra i guitarró, moltesvegadesl’acompanyament té cinc ordres de cordes, dobles encara. I és im és I encara. dobles cordes, de ordres cinc té canviant laseuafesomia. popular. Amb eltemps,laguitarravaevolucionanti de laguitarraqueesconsideradauninstrument enfront refinat, i culte instrument un com aquesta

De fet,enalgunescomarques s’anomena aquest període(Guzmán,2011: 108). en cordes set de guitarres de notícies ha hi tot i Fins bordó. anomenat greu, mi el Per aquestamateixaèpoca[s. segle coneixem les guitarres fins les acaballes del com és així i doblada, ser va també prima aquesta després, temps Poc 1624). drid, (Ronda,1550-Ma Espinel Vicente andalús imúsic poeta al modificació aquesta buir atri va Vega de Lope chantarelle. o prima aleshores anomenada agut, mi el més: da cor una afegit havia li se originaris, dobles tarra ja havia evolucionat. Als quatre órdens xviii n pneat N s sl e melodia fer sol se No puntejant. no i , on apareixerà una sisena corda, sisena una apareixerà on , vihuela n castellà), en xv i xvi , conviuambla vihuela xvii 6 considerada ], la gui la ], alaguitarra. xvii - - - - ja - - - - Per tant, segons açò les cordes van baixant d’afi baixant van cordes les açò segons tant, Per en elguitarrócalobservarunacuriositat: la a l’afinació de açò Sobre del queelscorrespondria. amb laquartaiquintaunaoctavamésagudes d’aquesta manera,amblacordagreualcentrei hui utilitzem per als guitarrons, que encara s’afinen encara que cordes de configuració la és aquesta a la afinar anomena ocorre amblaquintacorda. Açò éselqueSanz alta persobredelquelicorrespondria,ielmateix octava una afinada estaria aquesta quarta, la a nació delaprimeraatercera,peròquans’arriba (1674) ondiuelsegüent: española guitarra la sobre música de Instrucción explica elguitarristaGasparSanzenseutractat forma rasguejada, fent paper d’acompanya de únicament s’utilitza que guitarró, el que mentre baixos, amb s’utilitza rasgueja), es també que (encara solista manera de tocar i puntejar a per s’utilitza que és l’instrument que guitarra, la actualment, canvi En a la puntejos. als per millor vindria campanela, afinada baixos, sense que mentre l’acompanyament, a per bé més ambbaixos serviria la guitarra que afirma Sanz mú hazer para guitarra tañer quiere que El (Juste, 2008b: ANNEX II,vi) pecte alqueteòricamentelscorrespondria res octavades 5a i 4a cordes les amb la, Sanz per a puntejar, és a dir, a la campane ment, s’afina de la manera que recomanava das (Sanz,1979,p. bien los bordones, sino sólo cuerdas delga derno con queahorasecompone,no salen usar decampanelas,queeselmodomo y dulçura, y primor con puntear quiere no algu Si quinta… en ni quarta en ni bordón, rra con cuerdas delgadas, sin poner ningún guita la encuerdan sólo maestros aquellos de ordinariounoencadaorden.EnRoma como menos, lo y,a quinta la en dos otros y quarta la en bordones dos de usan nos la guitarraquesinellos. En Españaalgu bordones con mejor es sonada, o tono gún sica ruidosa o acompañarse el baxo por al campanela lxv ). campanela I s uis que curiós és I . ielseuús ------

(Foto: A. Guzmán,2019) Reproducció d’unaguitarrabarrocadecincordresdobles

91 5a Jesús-María. sobre laqualtambéensdonenreferènciaPardoi A bandad’açòtambétenimla guitarra requintada na consistentabaixarnoméslaprimade si (2001: 448), on tan sols la segona corda es puja de Pardo iJesús-Maríaparlendetocaral’aragonesa que forma la de exemple Per jotes. les interpretar es farienamblamàesquerraigeneralmentpera que acords dels posicions les modificar a per des 1a seria afinació concret dostonsmésavall,deformaquelanova en greu, més afinació altra una obtenir fins cordes que comentàvem,ésdir, baixarlatensiódeles eixa fer en basada afinació altra ment Jesús-María enelseullibre: obstant això,calobservarelquecomentenPardoi que sonaoctavabaixarespectealapartitura.No que nosonaelhihaescritalapartiturasinó ja transpositor, instrument un és guitarra la que te música tradicionalvalenciana.Caltenirencomp forma d’afinació que emprem per a la guitarra en la ma escolàstica i hui en dia, és pràcticament l’única 1a forma: següent la de s’afina Aquesta rra. guita la de primer parlarem l’afinació, a fa que Pel mateixa forma en la qual s’afina la guitarra de for de guitarra la s’afina qual la en forma mateixa 2a basades en modificar l’afinació d’alguna de les cor en dia quasi ja no s’utilitza, s’ha emprat tradicional hui que i tot d’estil, cant al Per habitual. l’afinació diuen que s’afinaria normalment un to per davall de per alamúsicatradicional.PardoiJesús-María Així doncs, trobem altres formes d’afinar la guitarra a fa si Volem aclarir que en les rondalles tradicio rondalles les en que Volemaclarir positors (Pardo/Jesús-María,2001:448). cionaven, per tant, com a instruments trans fun pràctica la En present. el en usual és alguns llocs dos tons més per davall en del que tot i fins i l’actualitat, en que baix més to un generalment s’afinaven corda de nals do 1 2 / 6a / 3a / . També parlen de l’afinació a la valencia la a l’afinació de Tambéparlen . do sol 1 . No obstant trobem altres afinacions 2 /4a do 3 re / 2a / 2 /5a sol la 2 / 3a / 1 / 6a / mib mi 2 1 /4a scordatura . Açò ésla mi sib a mi - - - re 1 3 / / ------.

s’emprava molt,especialmentperalcantd’estilse per almasclequehacaigutendesús,però afinació altra Una cordes. les en tensió major amb el femella,demaneraqueobtenenuninstrument com mascle el afinen que sonadors ha hi bé Ara ria 1a 1a afinar-se sol hui mascle guitarró el Així Pel que fa a les afinacions, en trobem gran varietat. últim téuntirode325mm. cordes enllocdecinccomelsanteriors. Aquest tiple o guitarró de Culla, molt més curt i amb quatre banda trobemuntercermodelconegutcomtimple, servar. més utilitzats.Peròa són els dos Aquests ob podem com curt, més mm, 410 i 406 d’entre Després tenimelguitarrócurtofemella,ambtiro dem trobaraltresmideslleugeramentméscurtes. afinar-se 1a afinar-se 2a d’entre 510 i 516 mm, tot i que en models antics po grandària. Elguitarróllargomascleambunatiro models quedifereixenprincipalmentenlaseua diversitat demodels.Entenimbàsicamenttres entenim que donat d’afinacions diversitat trobar Quant alguitarróomillordit,elsguitarrons,podem és adir1a to mésagutquelahabitualmenthuiutilitzem, recollida enalgunsdelsescritsconsultatsseriaun femella, guitarró al per possible afinació altra Una habitualment. s’afina com i tal guitarra la que agut qual cosa ens donarà un guitarró afinat mig to més do# sús-María, 2001:61) ee prie, lcn, t. (Pardo/Je etc. Llucena, partides, seues les i Culla Benafigos, a utilitzar vista l’hem Yesa,i La a guitarra la de utilització d’esta mi, 5a si i 6a fa#. Ens han donat referències 4a la, 3a do#, 2a fa#, 1a així: sonen l’aire normal, demaneraquelesseuescordesa considerada la que agut més to un s’afina que guitarra una és requintada guitarra La fa 3 / 3a / 3 / 2a / si la 3 /2a la do 3 / 2a / 2 /4a 3

fa# / 3a / mi 3 /3a

mi 3 lab / 3a / 3 /5a 2 /4a re do 3 /4a 3 si / 4a mib 2 . Elfemellasol la 3 3 sol /5a /5a 3 / 5a mi sib fa# 3 - . 2 re , la 3 / 3 - - - . utilitzem d’aquestinstrument. l’instrument quevaservirperaferlesreproduccions quehui 7 Quant altimple,tipleoguitarródeCulla, la peçaqueestiguemtocant. que méscòmodesensresultenperaacompanyar manera quepodemobtenirlesposicionsd’acord de l’instrument de l’afinació canviar permet ens comentat. A més,l’úsdelescelletesmecàniques hem que estàndard afinacions aquestes canvien la seuacomoditatal’horadetocaralseuestilpropi nacions personalsd’algunstocadorsquebuscant afi amb trobem ens ocasions en això, obstant No quina serialaseuaafinació.Perunabanda: cap lloconesparlad’aquestinstrumentquedaclar en que donat l’afinació, a fa que pel controvèrsia

S’anomena aixíperquèvaserenaquest pobleonesvatrobar mascle (Foto:J.Juste,2019) Imatge 8.-Guitarrons.Dedretaaesquerra:guitarródeCulla,femellai 7 hihamés - altre: rim seriaaquestdequèacabemparlaro Però noquedaclarsil’instrumentalqualensrefe p. 61). 2001, Jesús-María, i (Pardo re) 3a fa#, 2a si, (1a anterior afinació mateixa la amb des cor tres guitarró al posen només Molinell, del partida seua la i Culla Ala. 4a i re 3a fa#, 2a si, 1a dir: a és aguda, més forma la de afinats cordes, quatre amb guitarrons o Atzeneta del Maestrat hem vist utilitzar els guel, Xodos, Llucena, Vistabella, Benafigos Mi San de Puebla Yesa,la La ATitaguas, - - -

93 mànec de l’instrument de forma que com més a mànec del’instrumentforma quecommés els ditsdelamàesquerraentrastssituatsal que enelsdecordadoble,ésadir, polsantamb notes oacordselsobtenimdelamateixamanera manera de comentat, hem ja com s’utilitzen, general en Quant alamaneradetocaraquestsinstruments, caldria apuntarque: tiple, del l’afinació de qüestió aquesta a resum, En agut seràelsoobtingut. prop delacaixaressonància anemxafantmés (Pardo iJesús-María,2001,p.62). mi) 4a i la 3a do#, 2a fa#, (1a greu més rró la quehemdescritcorresponentalguita que alta més huitava una tiple quatre del cordes les s’afinen poblacions estes En etc.). Culla, de Molinell el Benafigos, bella, Vista(Xodos, valencià nord del poblacions allò que es coneixcomatipleen algunes és mida menor de guitarró del variant Una no trobaríem (Juste, 2018a:101). trobaríem no volta tal que calibre, de menys molt amb poder afinar així caldria posar unes cordes a Per afinació. eixa assolir poden no tant per i tensió tanta a arribar molt costa els comentat (de 325 mm de tiro), a les cordes nar d’aquestamaneraeltimplequehem d’afi provant obstant, No mascle. guitarró del alta octava s’afinara que el fóra dària), o en si, i que el timple (més menut de gran afinar-se indistintament amb la prima en la poguera femella guitarró el que ser podria forma. També d’aquesta afinat aniria que el seria que encara, xicotet més guitarró citat, quepotserexistiraunaltremodelde abans text del partir a plantejar-nos sible d’aquesta forma. Ara bé, tal volta seria pos afinat trencar-se podria i patirà guitarró el i elevada molt és requerida tensió la ció afina eixa aconseguir a per que ja ment, l’instru a per agressiva mica una ser pot mascle, guitarró del alta octava timple el d’afinar parla que la (2001), Jesús-María i Pardo indiquen que l’afinació que pensar No obstant,personalment,m’inclinea rasguejada, o utjd. e diferents Les puntejada. no ------senzilla detocarlaguitarraenmúsicatradicio amunt iavall. Aquesta ésseguramentlaformamés amb combinacionsde tocarà sobre les cordescreant els diversosritmes, Pel quefaalaguitarra,màdretaserà del colpejador(Foto: A. Guzmán,2019) Guitarra ambcolpejadordefusta, formadecoridetall imatges següents. les en veure podem com fusta, de colpejadors fet tament sobrelatapa.Peròtradicionalments’han un adhesiudeplàsticsemirígidques’apegadirec Aquests colpejadors, en els últims temps solen ser d’aquests fusta colps iquenoespiquel’envernissatdelaguitarra. la protegir a per colpejador un poden pegardirectamentsobrelatapao es ca elritmeques’estigainterpretant. Aquests colps manera unaespècied’efectedebomboquemar la tapaharmònicadeguitarra,creantd’aquesta de lespuntestotselsditslamàdretasobre sistent atocarcombinantels jar. tot iqueelméshabitualenaquestcasés l’anular, i mig del índex, dits els amb l’instrument) cordes mésagudes(osigalestresdeavall ta éspoden els baixosdel’acordambelditpolzeilares que l’anterior. Perunabandaespottocarmarcant i querequereixenunamicamésdeconeixement dues tècniquesmés,unamicaméscomplicades nal. Noobstant,enalgunesocasionstambétrobem Perúltim,quedaunaaltratècnicahabitualcon rasguejar lescordesopolsartres rasguejos rasguejos icolpsdemà ambcolps rasgue ------les queacabemdecomentar. nica distintadelad’aquestaiutilitzar-nealguna amb laguitarra,ésconvenientempraralgunatèc una sonoritatrítmicadistintadelaquebusquem es potfer. Enqualsevolcas,comquebusquem una micacansadaperaltocadorilimitamoltelque amunt iavalldelcanell,peròaquestatècnicaés amb moviments i colps repics i fentels estàtics los generalment utilitzantelstresditscentrals,deixant- mà, la de fixa posició una deixa qui ha hi tot i Fins quatre colpsfetsambelsditspolze,índexidelmig. el polzeil’índexunsaltresfanunacombinacióde del mig.Noobstantaixò,altressonadorsutilitzen combinació detrescolpsfetsambelsditspolzei teix aferunaespèciederedoblecontinuamb siga l’intèrpret.Lamésestesaactualmentconsis qui combinacions dedits,segons amb diferents requereix d’unatècnicapròpiaconsistentatocar aquest instrument,perlasonoritatques’hibusca, de lamateixamaneraqueesfariaambguitarra, la mà dreta, tot i que alguns sonadors Pel quefaalamaneradetocarelguitarróamb rasguejen - -

95 de cordapodrienser: susceptibles d’anaracompanyats perinstruments Així segonsaquestadivisióels possiblesgèneres el guitarróoonseriasusceptibleseuús. on esfeiaunestudid’aquellsgèneress’utilitza valencià guitarró del senyament de Màster, TreballFinalmeu de el en terme a dut l’estudi en Vicentper anys Torrent.molts basatm’he Alhora, durant i moment primer un en coordinada i tura) Cul de Valencià l’Institut de Valenciana Popular Música (actualmentDirecciódeiCultura la de Valencià l’Institut per editada Materials, de temps, enlesgravacionsrecollidesalaFonoteca etnomusicològica La música tradicional valenciana. Una aproximació sentada pelmusicòlegJordiReigenelseullibre apunta JordiReig: si larondallaactuaperarondaroballar. Com la funcióquerondallaacompleix.Hemdesaber Per apoderestudiaraquestsgènerescaldràveure 2. Gèneresons’utilitzen corda, ensbasaremenladivisiódegènerespre podria intervenir la rondalla oelsinstrumentsde la músicatradicionalvalencianaonintervéo Per tant,peraferaquestestudidelsgèneresde Les funcions de la rondalla valenciana es valenciana rondalla la de funcions Les que integren la suite popular, seguidilla, jota en el motor del ball i la diversió. Els gèneres rondalla ja no ronda, sinó que es converteix la balladors: els mouen es drets, o seguts as estan si tant caminen, no músics els Si rondar, comindicaelnom.[…] a per serveix rondalla la peripatèticament, caminen mentretoquenono.Siestoca si músics: dels bàsica corporal actitud una per instància primera en determinades, tan intervenció delcant.(Reig,2011, p.381). sense sola, rondalla la interpreta vegades, de que, agarrats balls els i havaneres les boleros, els també però lúdica, i motriu ció fun aquesta propietat més amb exhibeixen que els són enllaçats, o solts fandango, i Disseny d’una metodologia per a l’en a per metodologia d’una Disseny , laqualestàbasada,al mateix (Juste, 2018 (Juste, b - - - : 8), : - - - • •

acabat d’anomenar. combinacions d’algunsdelsgèneresquehem a la dels fandangos del sud); i per fi variants o ros afandangats(ambunaharmoniapropera bole els i major tonalitat en boleros els són com variants, dues amb boleros, els vetlatori; del dansa la també englobar podríem on l’u), del sud(malaguenyesialtresballsperlade fandangos els enllaçada); manera de toquen es que fandango i jota seguidilla, per mada gèneres deballtrobemla a guitarraiguitarró. Així doncs,entreaquests en ocasionslarondallaesredueixsimplement dit, hem ja com més, a i folklore, nostre del l’acompanyament dels diversosballsi danses menester. Lesrondallestambéformenpartde aquest a per cantadors els acompanyant junt les mateixesrondallesdecordafancon ocasions moltes en clarinet), i trombó peta, trom a junt guitarró, i (guitarra mixta rondalla i queaquestgèneresolacompanyar-seamb corpus de la música tradicional valenciana. Tot rament undelsgèneresmésimportantsdel acompanyament, parladelcantd’estil,segu Quant alsgèneresvocalsindividualsamb sense captipusd’acompanyament. aquest gènereenshaarribataixí,acapella, acompanyar ambalguninstrument.Però carrers cantantelsseusromanços,sesolien fet, sabemqueelscecs,quananavenpels gun tipusd’acompanyamentinstrumental.De tota probabilitattinguerenenelseuorigenal manera, espotendevinarfàcilmentqueamb mental, es van recollir en la Fonoteca. De tota perquè així,senseacompanyamentinstru te capella, elromançidecec(o Pel quefaalsgèneresvocalsindividualsa ), Reig els cita dins dels cants a capella, a cants dels dins cita els Reig ), suite popular(for xis ------• •

aquests cants. individuals lesquesolenacompanyartambé teixes rondallesqueacompanyenelsgèneres ma les són que ja acompanyament, seu del rondalla tambéformen,opodenformarpart, glésia, els els pla varietatdegèneres,comaralesproses, acompanyament, podemtrobar-neunaam amb col·lectius vocals gèneres als fa que Pel panyar-los. podrien havertingutinstrumentsperaacom altres Però jocs. diversos a per cants de ta ten acapella,ienmoltesocasionsestrac També elscantsdepasqua,totiqueescan bles comperexempleRòtovaoDayaNueva. rores amb acompanyament de corda apo cant d’aurora.Defet,tenimexemplesd’au instrumental. Així trobemexemplescomels en algunmomenttinguerenacompanyament en aquestaforma,peròésmoltprobableque parlàvem abans:enshanarribatengeneral amb elscantsindividualsacapelladelsquals lla, ocorreunacosasemblantalquepassa Quant als gèneres vocals col·lectius a cape a col·lectius vocals gèneres als Quant arguilandos mayos , lesalbaesdeNadalod’es … onelsinstrumentsde ------

97 generacions futures. el nostrepatrimoniculturalimantenir-loperales tegir-los i donar-los a conèixer pertal de protegir tant, seràd’unavitalimportànciaestudiar-los,pro sents enmoltesdelesseuesmanifestacionsi,per pre estan que ja tradicional, música nostra la en Aquests instrumentstenenunaimportànciavital ments. estat presentsenalgunmoment,aquestsinstru còleg JordiReig,estanpresentsopodrienhaver musi pel feta classificació la seguint tradicional, Finalment hemvistenquinsgèneresdelamúsica Açò tambéhapassatambelguitarródeCulla. es conservava,sen’hanpogutferreproduccions. ció quehemtrobatiaalguninstrumentencara vien caigut en desús, i que gràcies a la documenta instruments quetenimdocumentatsperòha cas delacitrail’octavilla,hemobservatqueeren de cadascunasónelsmésemprats. A més,enel gons lafamíliaaquèpertanyeniquinsinstruments També hemvistquinesfuncionsdesenvolupense fins arribar alaconfiguracióactualdelsinstruments. cordes de quantitat en creixent anat hagen rent nombredecordesiquel’evolucióhafet Hem comentatqueenelsseusorígenstenendife ments decordaenlatradiciómusicalvalenciana. que podem dir que trobem gran varietat d’instru Com a conclusió i resum a aquest article, hem vist 3. Conclusió ------• • • •

estil.php virtual.com/revista/017/guitarro_cant_d_ el acompañamientodelcantd›estil». ipnbe n e: < Web: en Disponible Virtual nía < Web: [Consulta en Disponible 04/04/2019]. 2018. I, Jaume Universitat telló: valencià rró guita del l’ensenyament a per metodologia (2018 MARTÍ,Josep JUSTE Universitat deValència. p.93-102. docencia y investigación entre gias siner territorio: y sociedad populares, sicas ce=1&isAllowed=y TFM_2018_JusteMarti_Josep.pdf?sequen sitori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/179872/ OET SUA Vcoi (2010): Victoria «F SOUSA, LORENTE En: Botella Nicolás, A. i Isusi-Fagoaga, R. paper enlamúsicatradicionalvalenciana». valencià: estudimorfològicitipològic,elseu (2018 Josep MARTÍ, JUSTE 108-111. tradició valenciana». la en guitarra «La (2011): Antoni GUZMÁN, unción rítmico-melódicadelguitarró en Bibliografia > nm 1, Cnut 01/04/2019]. [Consulta 17, núm. , (treball final de màster). Cas màster). de final (treball > Caramella http://www.sinfonia b ): a : E guitarró «El ): Disseny d’una Disseny nm 2, p. 25, núm. . . València: http://repo- S info Mú ------• • • • • •

el 1873. datat manuscrit M-1020, signatura Nacional, provincia su Valenciay de pulares XIMÉNEZ, Eduardo. ma. DiputaciónProvincial. Exc la de Católico» el «Fernando Institución Zaragoza: notes). i (pròl. Luís CIA-ABRINES, sobre laguitarraespañola (1979): Gaspar SANZ, sario deinstrumentosmusicales ROZEMBLUM SLOIN, Jorge Luís (2011): Tom 6,p.90-128. pañola ehispanoamericana RODICIO, Emilio. REY, Pepe (2000). «Guitarra». En: CASARES Música. Clautradicional;2. sicològica etnomu aproximació Una valenciana. cional valenciana tradició la en MERO, José Ángel (2001): REIG BRAVO, Jordi (2011): Jordi BRAVO, REIG lencià delaMúsica.Sèriemenor;4. PARDO PARDO, Fermín i JESÚS-MARÍA RO Vlni: nttt aecà e la de Valencià Institut València: . Diccionario de la música es Música de los cantos po Instrucción de música de Instrucción . València:. VaInstitut . Ed.Fac.de:GAR La música popular . Madrid:SGAE. La música tradi música La . Madrid: Akal. , Biblioteca Glo ------

99 Xirimites, Dolçaines, Gaites, Tarotes...i altres instruments de llengueta doble

Ferran Navarro i Soriano

Introducció gunes de les descripcions i definicions amb les que 101 podem trobar l’instrument musical que pot ser més Aquest escrit te com a finalitat principal donar a identificatiu dels valencians i de les valencianes. conexier l’evolució, l’estat, el paper que han jugat Així, la dolçaina, és el nom genèric amb que s’ha en certs moments i com han arribat a nosaltres els volgut establir i normalitzar a finals del segle XX, instruments de vent de llengüeta doble tractant, un instrument musical de llarga trajectòria a casa aixó si, d’una manera didàctica les distintes his- nostra però que al llarg de la història, el trobem no tòries que han envoltat aquests instruments amb sols amb diferents noms, si no també, formes, usos la finaolitat d’apropar-los al públic en general i, si i dimensions. de pàs, aconseguim atraure interés per ells: millor. Però anem a pams. Definició L’origen i algunes referències La dolçaina, és un instrument musical, de vent, troncocònic i pertanyent a la família dels oboès. Aquesta mena d’instruments de llengüeta doble en “La dolçaina és l’instrument més tradicional de la tenen un origen incert i discutible. Una de les afir- música valenciana”. “La Dolçaina (dulzaina), es un macions populares més esteses és que és un ins- instrument tradicional de la cultura valenciana de trument d’origen àrab, la qual cosa considere molt origen árabe”. “La dolçaina1...” Aquestes en són al- arrelada al subconscient col·lectiu i poc fonamen- tada2. És evident i serien multitud les referències

1 Gran Enciclopèdia Catalana : Dolçaina - Instrument aeròfon de fusta, de perforació cònica, amb vuit forats i llengüeta doble, que té un origen medieval. Semblant a les xeremíes, al segle XVII era més que un instrument, una extensa família d’instruments de so molt dolç. Sovint era construïda en el registre més baix per a acompanyar altres instruments. És el precedent del baixó o fagot.

2 De fet, si això fora cert, les dolçaines (com a nom genèric) serien utilitzades per exemple a Andalucia, essent el territori peninsular que més temps hi estigueren els àrabs, la qual cos, per cert, no passa. a adorarl’estàtuaquejohefet?...” dolçaina idetotacastad’instruments música,aprosternar-vosi la trompa,deflauta,cítara, sambuca,delsalteri,dela (...) 15¿Esteudisposats,ara,enelmomentquesentireusode l’estàtua d’or... dolçaina idetotacastad’instrumentsmúsica,esprosterniadori trompa, delaflauta,cítara,sambuca,delsalteri, (...)10 Tu, ohrei,hasdecretatquetothomesentielsodela l’estàtua d’orquehaviaerigitelreiNabucodonosor. música, totselspobles,nacionsillegüesesprosternarendavant la cítara,desambuca,delsalteri,itotacastad’instrumentsde instant quetotselpoblessentirensodelatrompa,flauta, llançat al’actedinslafornaldefocardent.7 Tot seguit,almateix eregit elreiNabucodonosor. 6 Aquell quenoesprosternarà,serà música, vosaltresusprosternareuiadorareul’estàtuad’orqueha sambuca, delsalteri,deladolçainaitotacastad’instruments vosaltres sentireuelsodelatrompa,flauta,cítara, manat avosaltres,pobles,nacionsillengües:5Enelmomentque aixecat Nabucodonosor. 4L’herald cridàambforça: Això usés cat elreiNabucodonosoriesposarendavantl’estàtuaquehavia “(...). 3...s’aplegarenperaladedicaciódel’estàtuaquehaviaaixe Daniel na. 1968): (“Bíblia”, “FundacióBíbliaCatalana”.Editorial Alpha, S.A.Barcelo- 3 requiment, algunsaltresexemples: Biblia la a citats trobem els ja d’instruments tipus aquest a referències gen àrabdelmateix.Delesprimeres l’ori de desmitificadora ferramenta a com també coneix popularment,pertantvalgaaquesttreball enllà delquees tenen unàmbitd’actuaciómés que ensindiquenaquestamenad’instruments Citem-ne algun,niquesigapercuriositatien 4: en classificades ser poden hi dolçaines sonar fem les causesperqueelsvalenciansivalencianes desenvoluparem, les no que encara definitva, En podem trobarals5continents. ens indiquenqueaquestamenad’instrumentsels

Biblia.Editoria Alpha, S.A.Barcelona,1968.DL:B-39.794/68. D) Perdescobrimentpròpi. C) Latransmisiómediterrània, B) Latransmisióafricana, A) Latransmisiótranspirenaica, 3, 3 ytenima l’abast unmuntdereferènciesque

- - - e charamites e altres diversitats de sturments, Ti sturments, de diversitats altres e charamites e multitut de trompetes, clarons e anafils, tamborinos 7 ons 62i“LaCaixa”.Barcelona.1988. 6 1979. 5 Alonso. Madrid.1975. 4 FA en afinades estaven us més de dolçaines les del poble.Defet,totindicaquenofamassaanys, i gustos necessitats s’adaptaren ales les dolçaines temples, de músicaals d’us eclesiàstiques cions carrer prohibi distintes les al a Així, cercaviles,...). (noces, per dolçaines”) (“miges segones les i palaus) i (esglésies interiors recintes a per litzats uti (“dolçaines”) primers els essent doble güeta per aindicardistintsusosdel’instrumentllen hi hareferènciesa“dolçaines”i“migesdolçaines” de laqueenshaaplegatalsnostresdies.Defet, més llargi,pertant,d’unatonalitatmoltbaixa molt instrument un era dolçaina la que indica Tot jugat ladolçainaalesnostrescomarques. centrarem encom ha evolucionat ielpaperque a l’antigor ilavarietatdel’instrument,araperò,ens Fins acílespetitesreferènciesqueensindiquen rant, c.483” al O TirantBlanch lo bé encavalcats.” reals, etots penons senyal, ablos de tots vestim quals los dolçaina, e nafil tabaler,e cent quinzepersones.Ehimenamtrompadors,e nostres pròpies, a cinquanta-dues, e hi haviembé bèsties a civada donàvem dies los tots que panya; d’Homer Iliada La A A la Crònica de Ramon Muntaner auloi, dolçaines. i flautes són syringes on, homes.” dels remors els i delsauloi llegir:“..., escoltantelsódesyringes per laciutatdeValència, queanamabgrancom així mateixhifomnosaltressisquitrameses

Lesqualss’hanconservatespecialment alsPortsdeMorella Tirant LoBlach.JoanotMartorell.MartíJoandeGalba.Edici Crònica. RamonMuntaner. Edicions62i“LaCaixa”.Barcelona. LaIliad.Homer. Bibliotecadeobrasfamosas.Ediciones 6 4 : “Tornaren-se’n: ab palau... al , a la RapsòdiaX hi podem 5 , podem llegit: “E ------7

Alacant. Agost, 2002. 2. Número Folklore. de Valenciana Revista Soriano. i Navarro Ferran RIBERAALTA)”(LA autor (TORÍS) DÍAZ D’ISIDORO DOLÇAINA“LA el treball: llegiu Per exemple: comarques. nostres a les conegudes 8 informació enl’apartatcorresponent. bé n’ésuninstrumentdelquehitrobareuabastada SOL en afinades estàn que s’hannormalitzatiestes dolçaines les que mentre sonors) arxius escasos pels també i dies nostres als arribat han ens que fotografies museus, perlesdistintes antigues conservadesals (segons espotcomprobartambéenlesdolçaines una dolçainaenFa. Dolçainers deCallosad’Ensarriàons’identificaclarament una dolçainaafegidaaunsac. Aquest, però,tam altre instrumentdelamateixafamilia,doncs,és mena d’instruments.El“SacdeGemecs”n’ésun una nominacióquecorresponaaquesta també és

No obstant, les dolçaines conegudes com“enSOL”noerendes Noobstant,lesdolçaines 8 . Per tant, la nominació “Tarota”,nominació la tant, Per . - - El flabiolvalencià gemecs. Dulzaina, Gralla, ara: com nacions Tarotade sac o termes genèrics,tambéhipodemtrobardenomi en obstant, No Morella). de Ports (als Gaita o lant) par castellano zona la (per Pita país), del sud el (per Cana Xaramita Xirimita, Xaramita, València), com ara:Donçaina(perl’hortade nominacions d’altres trobem hi també “dolçaina”, de la és zada) ta doble.Encaraquelamésestessa(inormalit de llenguae per referir-nosaaqueststinstruments Distintes ensónlesdenominacionsquehitrobem Denominacions Bessó. Revista deMusica Tradicional iPopular. Número1. Any 1995. flauta a com entés (mal En general,aramateix,norelacionemelFlabiol seria qüestiód’unaaltrareflexióid’unaltretreball. quedat relegadaaunsegonescenari. Açò, però tabals idolçaines,lamíticaparellademúsicsha instruments iqueambl’apariciódelescolles tuida perlaparticipacióde més interpretsdelsdos parella indestriable: tabal i dolçaina ha estat substi ha menguat”. També caldria remarcar que aquesta bal hacreixcutdetamanymentrequeladolçaina l’apartat corresponent. Si bé ens fixem, però “el ta d’aquest treballen let iquetindràelseullocdins acompanya musicalmentaladolçaina:eltaba Menció abandamereixl’altreinstrumentque 12 Tradicional iPopular. Número2. Any 1996. ElFlabiolValencià. PacoBessó.LaCanya.RevistadeMusica 11 10 9 identitat própia cert ques’hatreballatperalseureviscolament és bé Si actes. diferets en servir feia es i col·lectiu directa tenia,peró,elseuespaienimaginari

ElFlabiolValencià. PacoBessó. Treball autoeditat.1994 Especialmentperelstreballsdedifussió irecercadePaco LaFlautadedolçaina.Grup Aldarull d’Algemesí.LaCanya. 11 . Aquest instrumentdebufada 10 ) com un instrument amb instrument un com ) 9 ieltabalet 12 ------

103 Jaume Boronattocantelflaiolales festesdelRavalRoigd’Alacant. Any 2007.Foto:JoseManuelPallarés García(Ñasco). citar-ne unsexemples. 13 podem trobardeduespecesques’acoplen. els queconeixiemfabricatsd’unasolapeçaara Tambémetàlics. materials de fets trobem hi els bé ments alseugrup i quecertsmúsicsl’hanincorporatcomainstru de laUniversitatValència. Gravat del segle XV del taller de Pigmailión, luthier d’instrumets musicals.Manuscrit de Le Roman de la Rose. Biblioteca Històrica predomina l’ús del plàstic ó PVC, encara quetam del plàstic predomina l’ús el tempsielsqueconeixiemdecanyaofustaara El material de construcció d’un flabiol ha variat amb instruments comaraladolçaina. la intimitat”icomainstrumentdepràcticaper instrument tantnostre,continuafent-seservir“en entre lapoblació.Pertant,ahoresd’ara,aquest preeminència tenint continua alemany) (d’origen expandit el seu us com era d’esperar i que la flauta ensenyament al’escola,tambééscertque no s’ha

Tres FanBall,UrbàliaRurana, Al Tall, Notessoltes,…per 13 iques’hatreballatperalseu - - també hitrobeml’oboè. que erenelsinstrumentsmés al’abastencaraque Així, mereixcasespeciall’ús del clarinetilacaixa Mojiganga de Titaigues (ElsSerrans). danses de La Font de La Figuera (La Costera) o la les de les com casos Tenim tradicionals. danses dies, especialmentlesdedicadesaballadesi més tradicionalsiquehanpogutarribaralsnostres var” del’oblitil’extincióalguneslestonades gràcies aaquestasubstitucióesvarenpoder“sal dien arreudelesnostrescomarques.Sibéesmira, els utilitzatsalesbandesdemúsicaques’espan truments deventipercussióal’abastcomsón societat valencianavasustituir-losperaltresins per al’úsquesocialmenthitenienestablerts,la sats” enferserviraquestsinstrumentstradicionals conseqüència delamancançamúsics“interes decadència del’úsdeltabaliladolçaina,coma Durant elsigleXXiespecialmentdurantl’èpocade de ventcomasustitutius El clarinetialtresinstruments - - - -

105 Aliaga Ferran NavarroiSoriano.RevistaCaramella. Octubre2005. Tradicional iPopular. Número2. Any 1996. Tabals iDolçainesdeMontolivet.LaCanya.RevistaMusica Navarro iSoriano. ÇAINES” treballrealitzatperaltaller“Aliaga”el1993. Autor: Ferran troben referènciesd’usd’aquestafustaenelsdolçainersantics. dolçaines, totsemblaquehihaunacertallegenda,janos’hi 17 16 15 14 lavera”, CasimirRipollés quatre casos concrets: Vicent Martínez: “el Tio Ca enllà delaseuaprocedència,vuigueranomenar s’abastien elsdolçainersantics.Noobstantimés Diversos hanestatelsconstructorsdelsque indrets. opció novacuallarcomsiquehohafetenaltres dem trobaralgunaailladareferència,peróaquesta País Valencià incorporar clausaladolçaina,ipo Cal indicar que en algun moment, es va plantejar al lla totl’anycaltallar-loenlallunanovadegener. de gener, per regla general, ja que l’arbre que te fu La fustahad’estartalladaal’hivernialmenguant garantir lacompacitatiunabonavibració. llor, elquevoldirésméspesada,pertalde En general,lafusta,quan menys porosa siga mi llista. tiques, lesvariantsdequalsfarienunallarga es solenutilitzarfustesd’importació,exò construcció dedolçaines.D’untempsençà,però, cians, ihanestatdesdesempreutilitzadesperala re. Aquestes fustessontípiquesdelsboscosvalen rrofera verdaoborda Olivera, PalisandredeRiu,Xinxoler, PalRosa,Ga Boix, Bubinga,Banus,Granadillo, litzen peral’elaboraciódedolçaines,solenser: Per reglageneral,lesfustesquenormalments’uti La construcciódedolçaines construït deCirerer, Albercoquer, CarrascaiRou

“LA FAMÍLIA ALIAGA: CONSTRUCTORS DEDOLÇAINES” “CasimiroRipollés.L’Stradivarius deladolçaina”.Colla Dadesdeltreballinèdit:“LA CONSTRUCCIÓDEDOL Sobrel’usdelagarroferabordaperaconstrucció 17 . 14 ,... Encaraquetambés’han 16 , RamónVivó ilafamilia

Noguera, - 15 ------Treball inèdit. 18 hi haviaelfetqueal’horadepresentarqualsevol sempre presentquea independent segonsellloc.JoanBlascovatenir sones aunesaltresiesdesenvolupavademanera Era un instrument que es transmetia d’unes per generalitzada, nipertocar-laconstruir-la. definida” “tècnica una tenir a començar va no na Fins queJoanBlasconos’hivaposar, ladolçai per tant,afinacionsdiferents. gles trobemdolçainesdediferentsdimensionsi, çaina moltpareguda,perònoigual” construcció imposava:“cadautocavaenunadol i trencarlesreglesquelamateixadinàmicade Joan Blascotambévaintentarcanviarlatradició però maiexactes. Amb aquestarealitatdebase, fets deforma artesanal amb unesreglesbàsiques, de diferetsconstructorsl’instrumentiqueeren Antigament, el mateix dolçainer adquiria dolçaines Vicent Martínez:“elTio Calavera” Procès d’evolucióenlaconstrucciód’unadolçaina.

“Joan Blasco. La dolçaina”. Ferran Navarro i Soriano. 1996. Soriano. i Navarro Ferran dolçaina”. La Blasco. “Joan la base de la seua filosofia seua la de base la 18 . Durant se - - - - interpretació musical. tradicionals deconstrucciói,potser, desonoritati formes altres la normalitzacióhemeliminatunes estat positivaono,si,comopinenalguns, zació” enlaconstrucciódel’instrumentmusicalha el lloc,nimomentdedirsiaquesta“normalit se oblidarlaseuaessènciaigenuïnitat” l’instrument s’haviadefer“millorantlatècnicasen proposta pelquefaalatècnicadeconstrucció d’octubre de1990.CollaDolçainers“El Terròs”. 27-28 Vinalopó. del VallsTabaleters.Petrer. i Dolçainers de l’Aplec de Ponència deFerranNavarroiSorianodins delCicledePonències RIPOLL BELDA. FOIA DE CASTALLA). DESEMBRE DE1992. ARTICLE DEBENE, 20 19 musicals, vaadquirirfamaenla construcció ments prestigi iespecialitzatenlaconstrucciód’instru reconegut de Palància), (L’Alt Sogorb de la població de Vicente), no i Antonio era nom seu el que ner, Vicente Martínez (algunesdadessugereixen A les acaballes del segle XIX i l’inici del XX, un tor

“NOTAS DE DULZAINA” ARTICLE DINSEL BIMD’IBI(LA La construcció de dolçaines, tudells i canyes alPaísValencià.i canyes tudells de dolçaines, La construcció 20 . Noés 19 amb - - - -

107 instruments ambnavalla,ganiveti“ferroscan els finalitzava i peu de torn un utilitzava manual, conoce-trabajo-dedicacion-creador-gaitas-casimiro-ripolles.html de CasimirRipollésaquestaesenciacontinuaviva. de sonoritatiinterpretaciómusical”. Amb lesgaites altres formestradicionalsdeconstrucciói,potser, dit adés: “amb lanormalització hem eliminat unes algunes persones de “dubtable” afinació. Com hem a il·lusió construïr instruments, eren amb magnifiques, però per a dedicar va es i pastor de ballava dents”. Lesobresd’aquestconstructor, que tre Natural deMorella Casimirt Repollésvaserunconstructordegaites. Casimir Ripollés del “tíoCalavera”. que aquestsdolçainerstambéempravendolçaines d’aquesta darrerapoblació,afabricardolçaines,ja aquest tornerfosanimatpelsdolçainersderenom és Tales, per aixòquecalconsiderarlapossibilitatde de castellonenca, també localitat, la Vicent Martínez,el“tíoCalavera”,procediade les posavaavendacadadijous. per encàrrec,peròtambéalmercatdeSogorbon ta delpaís. Aquests instrumentsespodienadquirir “Fa” utilitzantlamatèriaprimaqueteniaamà:fus resta del’estat.Fabricava,sobretot,dolçainesen les gaitesgallegues,isubministravadolçainesala en feiaperalsd’Aragó,améselaboravapecesde també i Herria, d’Euskal gaiters d’altres a per com vera”, construïagaitestantperalsgaitersd’Estella, Aquest tornerdeSogorb,conegutcomel“tíoCala seu valorpelquefaal’afinaciód’aquests. tipus d’instrument. Això feiaquehomapreciésel tenia unes característiques“similars” per a cada circulars. Tambéincisions man perquè valorat era el seutreball:ornamentavalesmotlluresambunes identificava que d’artesà marca Teniauna panyol. d’instruments musicalsquequedavenal’estates constructors pocs dels ser va 1936, del d’Espanya Herria, Castella,Galícia,etc. En acabarlaguerra Euskal Aragó, a contrades, nostres les de fora bé de dolçaines, no sols al País Valencià, sinó tam 21

http://www.elperiodic.com/morella/noticias/80272_morella-re 21 , treballavalafustadeforma ------Dolçaines deMontolivet. Casimir Ripolléstreballantunagaita. Fotos:Collade Tabals i Dues fotografies:dolçainesfetesper CasimirRipollési 505-3068-7 Valencia” Carmen, del “ 1986. València,any de Ajuntament Jarque. Francesc Fotos: del Carmen.València” barri delCarmedelaciutatValència. Delllibre:“ElBarrio Ramón Vivó LópezalseutallerdelcarrerEnBorràs 22 tants deJoanBlasco. sempre sota la supervisió i amb els consellscons i deia) mateix ell com xirimías”, i pitas (“dolçaines, dolçaines fabricant anar va 1850) a remuntava es d’una llarganissagadetorners,que,segonsdiuen, (descendent Vivó Ramón on malnom), el (d’aquí del Carme,concretamentalcarrerEnBorràs,11 qui vacomençaratreballaralsseustallersdelbarri blació d’Altura, a la comarca de l’Alt Palància) amb po Tornerla a residència tenia també (que Borràs de València: RamónVivó López,conegutcomel posar encontacteambunaltretornerdelaciutat per construirdolçaines. Amb aquestmaterial,esva a lesaltres”. Llavors va adquirir eltornileseines artesania i,sinoiguals,moltsemblantslesunes unes dolçainesquetenienun acabat ambmolta torner deSogorbique,segonsBlasco“fabricava famós el Calavera”, Tio“el amb contacte en posar va es Blasco Joan dolçainer el 1962, l’any a Cap Ramón Vivó

“El Barrio del Carmen. València” “ElBarriodel de Maria Angeles Arazo, . , fotos de Francesc Jarque , fotosdeFrancesc 22 22 , 1986. , ISBN 84- ISBN Barrio - -

109 s’identifica claramentladolçainaenSold’estil“Vivó”. Cassette delaFamiliaBoronatCallosad’Ensarriàon Soriano. RevistaCARAMELLA. Any 2005. 2002 Navarro iSoriano.RevistaValenciana deFolklore.Número2. Agost 23 va provar-lesianaracomprar-setudellcanya neguem comaavingudade la Constitució. Aguilar es passavapelseutallerubicatenelquearaco si parell un fer-li’n a oferir va es Francesc) propi xia unbarrotdecadira”(segonsensrecordavael veure l’instrumentque Aguilar portava“queparei tal d’amenitzarlesmateixes.Francesc Aliaga, en de València ion Aguilar haviaestatcontractatper ment alsSalesiansdelcarrerSaguntdelaciutat de constructorsdolçaines Francesc Aliaga vaserelprimerd’unafamilia familia Aliaga La 24 la MaredeDéudelRoserqueescelebravaanual de festa la durant camí pel creua li se professió) el dolçainer Aguilar (quehaviaestatbomberde dolçaina, gràciesaaquellescosesdeldestí,quan

La dolçainad’IsidoroDíaz(Torís -LaRibera Alta). Ferran La família Aliaga: Ferran Navarro Constructors dedolçaines. i 23 24 . Va ferlaprimera - - - NYA, 1994. 25 per atabalets)...entrealtres. (especialment baquetes flautes, navarres, gaites punteiros per a gaites gallegues (sacs de gemecs), d’instruments, comara:dolçainesen“Fa”,gralles, nom, però,elsportaalaconstrucciód’altrestipus a dolçainesen“Sol”,laseuaprofessionalitatire seu taller eren generalment lesconegudescom germans pels fabricades dolçaines Les Aliaga al a Aguilar. per per taldeperfeccionaraquellprimerinstrumentfet d’Aliaga va posar-se en contacte i varen col·laborar aquell instrument.Enassabentar-sedel’existència Ramon Galianavavolersaberquilihaviaconstruït també alaciutatdeValència. Enveurel’instrument a latendademúsicaqueRamonGalianaentenia Joan Blasco.Foto:FerranNavarroiRoig.1990. Tàrbena. Claraments’identifiquenlesdolçaines“Vivó” de Els germansBoronatiJoanBlascoalaportadeCanPinet.

Vídeo: “La Construcció d’Una Dolçaina” del Col·lectiu LA CA 25 - - Any 1996. Fotografia idibuixdeladolçainaSalvadorDíazdolçainer Aliaga alstallersdelcarrerSaguntde València. Foto:FerranNavarroiSoriano. Any 1994. Torís (LaRibera Alta). FerranNavaroiSoriano.

111 Dimensions d’unadolçaina. Treball realitzatperalconstructor Aliaga perFerranNavarroiSoriano. Any 1992. la terraielsnostrescostums. estiga mésal’abastdelespersonesqueestimen difondre’ls i donar a coneixer el seu món per a que ments tradicionalsdellengüetadobleitambépera instru dels aspectes certs desmitificar per quen Esperem queaquestesnotesgenériquesservix Conclusió - -

113 Iconografia de la cornamusa en terres valencianes

AC El Mussol

El 2015 va ser un any prodigiós: concloguérem tres Cornamusa 115 projectes d’investigació començats anys arrere. Per al 25 d’Abril es va inaugurar l’exposició Acor- Sinònims: sac de gemecs (Barcelona), dió i ball a Manises, acompanyada d’un opuscle, sac de les aspres (Lluçanés), bot dels ge- fruit d’una recerca de camp en col·laboració amb el mecs (Lleida), bot de les nines (Conflent, grup de danses i rondalla Repicó, que va acostar Cerdanya), bot de vent (Artesa de Segre), al públic les vivències de quinze famílies del poble bot (Rosselló, Bonansa, Sort, Tremp, Olia- per mitjà de l’acordió. na, Goles de l’Ebre), ploranera i buna (Pa- llars), les bunes (Organyà), botella (Costa Mig any després, el 16 d’octubre, presentàrem de Llevant (Mallorca), Maresme), cabreta i un altre treball de recerca al voltant de les corna- borrassa (Rosselló), borrega i manxa borre- muses a València, una mostra iconogràfica d’un ga (Penedés), coixinera (Rosselló, La Sel- instrument present al nostre territori entre els se- va), mossa verda (Ripollés, Plana de Vic), gles XIII i XVI. I finalment, del 5 al 8 de desembre, criatura verda (Rosselló, Ripoll, Plana de col·laboràrem amb l’associació cultural l’Assega- Vic), marieta verda (Lluçanés), margarideta dor d’Albocàsser (l’Alt Maestrat) per a cloure l’any (Plana de Vic), catarineta (diverses comar- amb les jornades Acordió, Marxa i Tradició. ques), gaita xirimia (Morella), les xeremies (Mallorca, Menorca).1

1 Diccionari català-valencià-balear de l’Institut d’Estudis Cata- lans. En: http://dcvb.iecat.net/. n obe aibe e us bros bunes); o (bordons tubs de variable nombre un forats quepermetenferlamelodia.Deltercern’ix amb xeremia) o (grall tub altre un penja forat gon se Del boca. la amb l’aire insuflar a per és dor), nons otubs.Un,moltpetit(tudell,bufetabufa d’aire, ambtresforatsons’adaptendiferentsca cuiro, sovint depell de cabra, que fa de depòsit de petit bot un per constituït aeròfon “Instrument Definició. força elsmotscornamusa,gaitaisacdegemecs. no-mallorquina, enlaliteraturadequalprenen especial mereixlarenaixença valenciano-catala Esment XVI. al fins XIII segle del des històrics fets que recorren de fonts extrets article, ambtextos mostra ensservixdebaseperaelaboraraquest tat moltpresentenseglespassats.Laguiadela si bé ha tingut unaèpocade decadència, havia es caire divulgatiusobreuninstrumentvalenciàque, de objectiu un tenia patrimonial recerca la de tica sicals valencians.Lapresentacióestèticaididàc de compilaciód’informaciósobreinstrumentsmu Aquella exposicióvaserlaculminaciód’unprocés namuses Valencianes” al’octubrede2015. ta respectivament,eldiadelainauguració de l’exposició “Cor 2

Amparo Navarro i Jonathan Sánchez tocant la tarota i la gai 2 ------1992. Pàgs.48-60. Valenciano. Mercantil El – Levante Valenciana. Comunidad la lírico medieval.Losdramasreligiosos. Historiadelamúsica 4 xml?s.q=cornamusa. enciclopedies/gran-enciclopedia-catalana/EC-GEC-0094129. 3 questa deValència. l’any 1258, que celebrava els trenta anys de la con de una cornamusaenlaprocessódesantDionís nies, fareferènciaadostrompadors,untabaleri la presènciad’instrumentistesenaquestescerimò es citaqueladadamésantigaposseïmsobre València,ja de Municipal l’Arxiu a trobem que ries nual deConcells”iendocumentsrelatiusaClava processons. Enel“Ma tualment nombrosaenles era obligadaihabi La presènciad’instrumentistes Astúries, LleóialguneszonesdelsBalcans.” a Irlanda i a Galícia; és molt popular a la Bretanya, és ho també nacional; l’instrument considerada és més conegudaésladelshighlandsd’Escòcia,on de cornamusapertotEuropaibonapartd’Àsia.La coneix una descripció ja al s. X. Hom troba variants de tipuspastorald’origenmoltantic,delqualse’n instrument un És acordió. d’un l’estil a manxa, una introduït amb com lamusettefrancesa,l’airehiés la pressiódelbraç.Enalgunstipusdecornamusa, segons varia so del intensitat la bot; el sobre gat del sos’aconseguixfentpressióambelbraçple tinu quefad’acompanyament.L’eixida del’airei actualment, elmésgreuproduïxunsoúnicicon

Vives Ramiro, José María (1992). La Edad Media: El teatro El Media: Edad La (1992). María José Ramiro, Vives www.enciclopedia.cat/ En Catalana. Enciclopèdia Gran 4 3 ------cmd?id=1428. Biblioteca Valenciana: http://bivaldi.gva.es/va/consulta/registro. gis delregnedeValencia eosummari ereportorideaquells.En 6 del CSIC.Madrid. Peninsular Etnología de Centro Populares. Tradiciones y logía construcción infantilypastorilenCataluña.RevistadeDialecto 5 6 5

Taraçona, Pere Hieroni (1580). Institucions dels furs y privile de músicos Instrumentos (1954). Ramon. Simorra, i Violant - -

117 El balldelaplaçaVila-real. Unarevitalitzaciórecent. Revis 10 funjdiaz.net/folklore/07ficha.cfm?id=397 http://www. En 1984. Díaz. Joaquín Fundación 045. núm. re, 9 dicional iPopularLaCanya,núm.2,1996. 8 de gemecs.Via Gràfica Sabadell,SL 1995. 7 vestia l’instrumentalPaísValencià: Heus acímésdadesquehemtrobatsobrecomes me tona,taballer, VsousVIdines” Jau an Item, diners; saber,aVI a sous es V cascú Losella eDomingoJustos,trompados,onsesous, Masiá an Item, diners; VI e sous saber,XI cascú á a es sous, XXIII cornamussa, de juglars Mengot, mossén Benitodiu:“anMarchopeanereaPasqual cita que 1389 Vila-realde de Consell del acord Un les escolesd’AlemanyaideFlandes. això elsenviavacadaany, abansdequaresma,a per tocar-los; a aprengueren i instruments millors procurava queelsseusministrersdisposarendels traordinari pertotamanifestaciómusical.Ellmateix bre’l. re a isqueren cornamusa de joglars dos pare, son a com 1358, Valènciael visitar En ell. ad per cial nut, en 1354, varen comprar una cornamusa espe xiquet perl’instrumenteratalquesentencarame musaires perquèeldistragueren.L’admiració del Joan l’infant corna dos contractar va Pere, fill, rei el (1350-1396), seu el nàixer de després Poc Srs. Rey, ReynaeDuchenloanypresent”. los qualsladitaciutatavestitperl’entradadels cornamusa de juglars II a done nostre voluntat de ment és present a la seua entrada a València: “Item tant entre tres i cinc joglars de cornamusa. I l’instru els anys 1345 i 1356, el rei va tindre de forma cons la cort de Pere III el Cerimoniós (1319-1387). Entre fusió delacornamusagràciesalseuúshabituala Durant el segle XIV es va produir l’apogeu en la di 2005, núXIII,pàgs.77i78. ta demúsicaiculturapopularCaramella. Juliol-desembrede conegut com el rei músic, pelseu entusiasme ex també Caçador, el I Joan rei el en convertir va es

Notas sobre la cornamusa en Catalunya. Revista de Folklo de Revista Catalunya. en cornamusa la sobre Notas TraMúsica de Revista gemecs. de sac El Francesc. Sans, sac el i cornamuses Les Francesc. Sans, i Simó Busquets, Torres, Àlex. i Sempere, Joanvi (Grup de Danses El Raval). 8 Aquesta afició va influir posteriorment, quan posteriorment, influir va afició Aquesta 10 9 7 ------tiga aGandia.CEIC Alfons elVell. 2000.Pàgs.28i29. 14 gemecs. Via GràficaSabadell,SL,1995,pàg.43. Busquets, SimóiSans,Francesc.Les cornamusesielsacde en 1932, Barcelona, Català. Orfeó Catalana. Musical Revista 13 nario BiográficoyCrítico. València. 1903. 12 dicional iPopularLaCanya,núm.2.1996. 11 • • • •

Sans, Francesc. El sac de gemecs. Revista de Música Tra Garcia-Oliver, Ferran.Pedagogiamelodiosa. Lamúsicaan la de Separata Catalunya. a cornamusa La Joan. Amades, Lihory,de Ruiz Valencia.en música La María. José Diccio trenta-tres sous”. quals lisónestatsanticipats,desasoldada, los cornamusa, de juglar Quiquo, a.n Donats tera, alhonratenJohandeLorqua,etcètera. etcè Guda, Francesch “En 1423: de maig de 21 sous”. XXXIII cornamussa e trompes les naren enlesfestesdeNadalproppassades tigament...” de SantJordiqueelsReysd’Aragófeyaman de moroselacreu armes detestes hi ferles ministrers eentred’altresvolem nostres dels aquesta ciutatlesxeremiesecornamuses de Villena: “...nosfemcobrird’argentacien ses perlesnocesdelseucosí,elMarqués lla pertaldevestirlacornamusa. Corella, etcètera. Donats als juglars que so que juglars als Donats etcètera. Corella, “En MiquelDalmau,etcètera,a.nBerthomeu 1421: de febrer de 7 cornamusa. de músics de Gandia,trobempagamentsfetsadiferents Als ComptesdeClavarial’ArxiuMunicipal cornamu les vestirà com descriu I Joan rei El tabals ecornamusa...”21demarç1407 pams dedrapvermellegrochpercobrirlos III e alna una per e vaques de morro pal vert y vermell terra la de verni de alnes VII “...en 15 souspertrespamsderobagrogaiverme El 1387 el Consell de Jurats de València paga 13 14 11 .12 ------Vol. I.Levante.1988.Pàg. 306. 1976. Pàg. 133. Cerdà, Manuel. Historia del Pueblo Valenciano. 16 15 16 tària deValència. Universi Biblioteca XV). (s. Rose la de Roman del tre els qualsxirimiesi gaites. Miniatura reproduïda musicals, on s’aprecien diferents instruments, en d’instruments fabricant violer, o lutier d’un Taller 15

uorq Nret L Msc. o. . dtra Planeta, Editorial 1. Vol. Música. La Norbert. Dufourcq, Roig,Jaume.Spillollibredelesdones.1460. - -

119 • • ments-ii.html. http://elsacdege En mecs.blogspot.com.es/2011/11/antics-sacs-de-gemecs-instru Perpinyà. de Pairal-MCATP Casa la a Pertany Vanczak. François per Catalan),fet Cornemuse tique 18 estudios aragonesesiGobiernode Aragón. 1994,pàg.123. tañedores. Músicadetradiciónpopularen Aragón. Roldede y Instrumentos Ángel. Vergara, en 1986; Saragossa, ragoza. 17 18 • • la Coronad’Aragó: cològica dels.XVa Una mostramésdel’extensadocumentaciómusi

Plànol d’un sac de gemecs de Valentíde gemecs de sac d’un Touron.Plànol L’AnPlànol Za de Jurados los de Comunes Actos Javier. Cisneros, 9 e uil e 44 Pdo e oi, con Soria, de gayta, IIs.CorpusChristi. Pedro 1484: de juliol de 29 Item, Trementano, cornamusa. cornamusa, enlafestadelCorpusChristi. Quart, de Mahoma 1472: de desembre de 5 rado encapIIIIs. moro jaramela e cornamusa en casa del Ju del casa en cornamusa e jaramela moro un a pagó se Item ... data: mateixa la Amb l’entrada delreideSicília. de Mahoma Quart, cornamusa,participantenlafestaper a cita Se 1472: de juny de 17 17 ------música antiga aGandia.CEIC Alfons elVell. 2000.Pàg.13. 21 1490. 20 Valenciana. Piles,EditorialdeMúsica. 1985. Pàg.28. 19 lante delabanderareal”. etc., queeracostumbresesituasen,sonando,de les, atabales,trompetas,cornamusas,tamborinos, ciudadanas, lohacíanllevandotimbales,tambori señaladas fiestas de desfiles y formaciones en o militar, revista alguna en desfilar debían ejércitos de nuestros tropas Querol: “Cuandolas criu Luis tic RegnedeValència, ambfetscomelquedes són elsrelacionatsambl’organitzaciómilitaral’an XV al XII segles els en música la de intervenció Alguns aspectesoblidatsfreqüentmentsobrela

Extret de Garcia-Oliver, Ferran. Pedagogia melodiosa. La melodiosa. Pedagogia Ferran. Garcia-Oliver, de Extret València.CDLII. Capítol Blanch. lo TirantMartorell. Joanot López-Chavarri.Eduardo.Brevariode HistoriadelaMúsica infinit poble, (…) la música, partida en diver e dames e senyors gran altres molts e (…), l’Emperadriu; e l´Emperador presents foren alegria fon feta en lo palau e en la ciutat, on e festa grandíssima esposalles, les “Fetes ses partsperles tura (...). cul la de manifestació condemnatota tant, per que, i gloriós perse Déu sols del gueixl’exaltació que religió una per vist mal estat medievalshavia segles primers els durant que ja descendènciaeclesiàstica, con la de gaudit havia sempre no joglar El músics decornamusa,trompaicaramella. a joglars,com els (...) trobem processons, que congreguen major nombre de fidels, les essencials de la religiositat popular (...) dels ritus els despleguen es l’església de Des sans seballaven.” que graciosamentperlesdamesicorte danses les a mesura e sentiment donaven sales, llaüts,arpesealtresesturments,qui grans les En s’estimaven. angelicals que mitges viules e concordades veus humanes i retrets,simbols,flautes, los tristsdemoltaalegria.Enlescambres defendre espodien no que magnificència tes e musetes e tabals, ab tanta remor e xarami tamborinos, clarons, anafils, petes, trom sales: grans les de finestres e torres 21 20 19

------música antigaaGandia.CEIC Alfons elVell. 2000.Pàg.27. 24 23 música antigaaGandia.CEIC Alfons elVell. 2000.Pàg.19. 22 més queladarreramenció(...). la processóifestivitatdelglorióssantPonç.Noés ministrils MiquelSalaiFrancescLlopispertocaren als sous 16 pagaren jurats els 1663, de maig El (...) gòtiques. remors de plena i vella és ministril o mésbéesreconvertixenenmúsics.Laparaula gaites delsministrils,unsaltresquedesapareixen, dia elcompletavenelsbaixons,lescornetesi El Corpus musical en la festa del Corpus a Gan 23 per tocarlagaita: donar va ciutat la que sou el apareix l’any1567 de En elllibredepagamentsdelmunicipiCastelló

Extret de Garcia-Oliver, Ferran. Pedagogia melodiosa. La melodiosa. Pedagogia Ferran. Garcia-Oliver, de Extret BellmuntGil,Francesc.Ungaiterode cincosiglos. La melodiosa. Pedagogia Ferran. Garcia-Oliver, de Extret dolçaina, lestrompetesetabal”. la altres, dos y ells “sonar, van deFunes Miquel i Carmidí joglars els quan 1537, de delCorpus vespra la vegada primera per esmentats són AGandia valenciana. pular po música la de essències les titzabastant sinte i dies, nostres als fins sobreviscut ha dolçaina-tabalque binomi el (...) tabal. el i dievals deixen pas a latrompeta, la dolçaina rroc-. Trompa,cornamusa icaramellame Ba -al carrer del instruments els Canvien 24 22 - - - - -

121 – ElMercantilValenciano, 1992.Pàg. 97. 26 que del’Image.París.2001. 25 la seuacort.26 et ballare”,formavenpartdelavidaquotidiana mostrar capalamúsica.Lesescenesde“suonare El rei Joan I va ser el monarca que major interés va 25

Historia de la música de la Comunidad Valenciana. Levante Bibliothè Lutherie. L’Encyclopédie. D’Alembert. & Diderot - cercador/partitures/BalldeTorrentdeNules.pdf. www.lainestable.com/ En Nules. de Vila la Torrenta de ball El 28 www.facebook.com/groups/119008398277212. cipis delXVIII).EnGrupdeSacGemecs alPaísValencià: (mestre de capella de la Seu de València a finals del XVII i prin 27 que empical’esqueneta.” “Toca Micalet la gaita gallegueta, mata’m un pollet,

A untempsesprorrompenconfusesyiguals Cañada. Juan Carlos, Casabó. Joan, Poré, Llorenç. (2006). Lletra d’una nadala composada per Antonio Teodoro Ortells Pues rompaelruidolesvaguesregions, Retronen losecosloesfericcristall, Les guitarres,panderos,sonalles, Pues armonioses,acordes,sutils, Castañetes, tabalsytrompetes, Chirimíes, violesygaites…” Previnguense lesdonsaines; “Previnguen lescasteñetes, Previnguense lesguitarres, Los tabalsylestrompetes; Previnguen leschirimíes, Los panderosysonalles; Les violesylesgaites. Les pabanesyfolíes; 28 27 - cbuc.cat/cdm/ref/collection/ilcatalana/id/1179/rec/23. http://mdc2. Antigues: Catalanes Revistes de l’Arxiu En 1881. Catalana. 1a època, núm. 023, pàgs. 179 i 180. 20 de febrer de 29

“Lo Dolsainer”. Dibuix d’Apel·les Mestres en La Ilustració La en Mestres d’Apel·les Dibuix Dolsainer”. “Lo festas (...)”. algunas presideix y Catalunya de camps chs, la que ab poderosa veu ressona en los geme de sach vulgarment dolsaina, la de armoniosa y dolsa música la es “Coneguda 29 -

123 i eltabal,ésadir, aCatalunyaesmantél’instrument,peròalPaísValencià ésdesplaçatperladolçaina. al PaísValencià, enconcretalaciutatdeValència, lamateixaprocessóestàhomogeneïtzada perladolçaina coixinera, o cornamusa una inclou d’instruments varietat la (Catalunya), Mar del Maria Santa a Cristi Corpus de processó la a que mentre anys, 35 sols tan de diferència una amb imàtgens, les a advertit pot es Com 31 31 Rat-Penat. CalendariLlemosícorresponent alpresentanyde1875,València 1874,pàgs.84-86. 30

Gravatd’unfullderenglelaprocessó delCorpusdeSantaMariaMar. FerrandeSegarra.Barcelona,1850-1860. Lo de (2006), Llengua Valencianes.la ValencianaPoesies de Acadèmia Llombart. Constantí Rafael. Roca, en recollida Traducció LO SACH D’ELSGEMECHS Constantí Llombart En quantlosachd’elsgemechs que lollantalsullsm’asoma. desditjas, penastanfondas, com l’aymadasensl’amant, de l’estrumentlaveugrave Y encaraquecantealegre, Mentres ballelagentfolla, o comreinasenscorona. ab talmelengiaemsona, Vore empareixaGalícia lo pobregaiternetoca, bella, asoles,cavilosa, no séloqu’emsusuix y amonànimarevela que noséjadirvos si cantaoplora. 30 amb l’andadesantOnofreiunadanseta depastorets. 32 32

Rotllo anònim de la processó del Corpus de València, en temps no molt posterior a 1815, que representa el gremi dels espardenyers Mostra iconogràfica

125

• • • • • • • • •

mostra iconogràfica seu DiocesàdelaValència. Mu (1475-1550). Macip Vicent Autor: XVI. s. Adoració delspastors.Retauledeprincipisdel brián. Ce Lluís Josep Foto: Xàtiva). de Municipal Mènsula gòticadelmuseude l’Almodí (Museu nes entre1356i1369. da ainiciativadelbisbedeValència Vidal Bla Plaça deManises(València) la a anys 37 fa Comprat particular. Col·lecció Xixón. Serrania). Actualment al Museu de la Gaita de (La Toixa betlem. de Figureta músic. Pastor Macip (1475-1550) Vicent Autor: Sogorb. de catedral la de major Adoració delsparesipastors.Retaule del Sant Calzea la seu de València, construï Mènsula capitularpolicromadadelacapella Poblet). 45 anysPropietatdeMiguelHerráiz(Quart Fanjul de Quart de Poblet. Comprada fa aprox. Porcellana del’antigafàbricaceràmica 1900. Fàbrica“CerámicasNavarro”. Cultura deQuartPoblet. Aprox. del’any Detall del’espilll’entradalaCasa de València. s. XV, delacapelladelSantCalzeseu al retauled’alabastre,antigaportadelcor Estàtues d’àngelsambinstrumentsmusicals Referències de la -per ordre d’aparició. - - - - • • • • • • • • • • • •

Tríptic de l’adoració dels reis. Mestre del Mu del Mestre reis. dels l’adoració de Tríptic València. Acadèmia deBelles de de SantCarles Arts Reial la de Col·lecció (1502-1550). Aelst van Coecke Pieter Autor: pastors. dels Adoració (1475-1550). CartoixadePortaCoeli. pastors. Partd’unretaule. Autor: Vicent Macip Anunci del’àngelasantJoaquimentreels de santMiquel Arcàngel delaseuValència. XVI. Autor: Vicent Macip (1475-1550). Capella Retaule desantMiquel.Començamentdels Feliu deXàtiva,1490. sant de l’església de major retaule del pastors Pastor cornamusaire.Nativitatiadoraciódels teca UniversitàriadeValència. Miniatura delRomandelaRose, s. XV. Biblio xiu delRegnedeValència. Ar 1512. Sánchez, Jeroni Autor: Generalitat. Miniatura representantelstresbraçosdela XV. BibliotecaUniversitàriadeValència. s. Virgili, de Bucòliques les de miniada Inicial Biblioteca UniversitàriadeValència. Miniatura delesBucòliquesVirgili, s.XV. Guadalest (laMarinaBaixa). Figura depessebre.MuseudelBetlem Maria deGandia. Àngel de l’arquivolta de la col·legiata de santa Hans von Aachen (1552-1615). Adoració delspastors. Autor: Seguidorde Primera mitatdels.XVI. Brussel·les. de Pública l’Assistència de seu - - -

129 LA PRESÈNCIA DE L’ACORDIÓ AL PAÍS VALENCIÀ

MIreia Martínez Jiménez

Durant la segona meitat del segle XVIII apareix 131 a Europa un nou principi sonor, la llengüeta lliure metàl·lica accionada per aire, vinguda de l’Orient a través d’instruments com la guimbarda, de flautes de carabassa com el hulusi de la Xina o el kawö de Birmània i altres orgues de boca com el sheng xinés o el sho japonés. Tots ells donaren lloc a una nova família d’instruments aeròfons de llengüeta lliure i varen ser els precedents més immediats de l’acordió diatònic: l’Aelodicon i l’Apollonion (1800), el Belloneon (1804), l’Uranion (1810), la Physarmonica (1818), l’Handaeoline (1822) i el Symphonium (1825).

El 6 de maig de 1829, Cyrill Demian (1772-1847), un vienés d’origen armeni fabricant d’orgues i pianos, registra l’accordion, un instrument que mesurava uns 22x9x6 cm, amb una manxa de cuir de tres plecs adossada a una fusta amb cinc botons que segons s’obria o es tancava la manxa i, segons el botó que s’accionava, sonaven uns acords, d’ací li ve el nom. Tal com diu en el document de la patent: «amb ell es poden interpretar agradables cançons, melodies i marxes». melodió amb l’acordiósimplederegistres(conegutcoma continuarà escampant-sealQuebeciaLouisiana del diatònic. dels diferents ambients Aquest, però, marcarà elsestilsdelsegleXXis’estendràenuns foren imitatspermoltesaltresmarques.Elcromàtic instruments, vaferqueesgeneralitzaraelmodeli industrial deSoprani,il’altaqualitatdelsseus cromàtic iunisonoraambduesmans.Lafabricació l’acordió Itàlia a patenta Soprani Paolo 1897, El quan començarenaarribarací. en eixadècada a ladretail’esquerra,és botons considerables, amb de dimensions acordions havia hi ja 1860 El piano. de teclat amb unisonor patenta elprimeracordió s’incorporen registresies els acordionsvancreixent en tessitura icomplexitat: i millores introduint-se continuen 1850, del Apartir l’ el també apareixeninstrumentssemblants:aSuïssa I l’harmònica. escampat havien que venedors dels els ques’estenenperEuropaseguintlesrutes diatònics semblantsalsquetenim hui en dia. Són A principisd’eixadècada,comencenafabricar-se i el 1840 es va patentar el primer acordió unisonor. amb mésbotonsquepodienferl’escalacromàtica acordions altres uns aparegueren acords; i baixos En poctempsesvaincorporarunsegonteclatpera melodia, perquèdonavanotessoltesencadabotó. Philibert dels primersacordionscapaçosdereproduiruna Jean un probablement, és, i amb 1831 el Pichenot Gabriel col·laboració en François perMathieu Isoard fabricat ser va flutina de francés precursor de l’acordiódiatònicbotons.Elprimermodel un flutina, la estava models vàlvula d’aireenlapartesquerra.Entreaquests que erenduesteclesd’acords,iafegint-hiuna cada botó,incorporant-hiunabàsculad’harmonia, canviant elsacordspernotessoltesbisonoresen constructors varencomençarafer-limillores, Just desprésd’inventar-sel’acordió,lutiersi organetto langnauerli ) ial’Argentina,el , aRússiael , a Alemanya el chromka bandoneó , etc. melodió . a Itàlia a , 1830 1870 1850 1840 133Pàgina

també proporcionava mestre per aprendre a tocar. a aprendre per mestre proporcionava també i que música i per xifra per mètodes elegants», en n d’acordions afinació i reparació la venda, anunciava que S. Prósper, de de música comerç del 1880, del són València a trobem que referències primeres les que malgrat ací, aarribar comença l’acordió quan 1860 j Com la manxa. de sentit del independència amb unisonors, són tecla, cada per nota una única tenen cromàtics acordions els En canvi, manxa. la tanca es o s’obri si segons altra una o nota una fa botó cada perquè bisonors són també diatònics Els l’escala. en haja hi que alteracions les de depén l’instrument de l’afinació tant, per menor; relatiu seu i el botons de renglera per major escala una ofereix sols quan diatònic és L’acordió l’acompanyen. que acords i els baixos els l’esquerra, de els i la melodia fan dreta mà dela els caixes: dues les en botons Hi ha botons. els amb queactiva llengüetes l’aire les amb vibrar afer per constantment acciona músic que el manxa una per unides hermètiques ressonància Es mecànics. aeròfons dels grup al pertany manxa, d’una através s’impulsa que sinó bufa es no l’aire que i, com d’aire corrent un per so és generat el quals els en aeròfons, dels família dela instrument un és L’acordió també proporcionavamestreper aprendreatocar. i elegants»,mètodesperxifra i per música i que «còmodes models nous en d’acordions afinació i de S. Prósper, que anunciava la venda, reparació música de comerç del 1880, del són València a ací, malgrat que les primeres referènciesque trobem arribar a comença la dècada l’acordió a quan 1860 fins de és no comentat, s’ha ja Com independència delsentitdelamanxa. una únicanotapercadatecla,sónunisonors,amb la manxa.Encanvi,elsacordionscromàticstenen tanca si s’obrioes una notaoaltrasegons acords Els perquè cadabotófa també sónbisonors diatònics l’escala. en haja hi que deles alteracions depén l’instrument de l’afinació tant, per major per renglera de botons i el seu relatiu menor; L’acordióuna escala ofereix quan sols diatònic és acords quel’acompanyen. fan lamelodiaielsdel’esquerra,baixos de lamàdreta caixes: els dues Hi habotonsenles amb l’airelesllengüetesqueactivaelsbotons. de caixes dues que elmúsicaccionaconstantmentperafervibrar de conjunt per unamanxa unides ressonància hermètiques d’un tracta Es dels aeròfonsmecànics. s’impulsa atravésd’unamanxa,pertanyalgrup corrent d’airei,comquel’airenoesbufasinó aeròfons, enelsqualselsoésgeneratperun L’acordió ésuninstrumentdelafamíliadels tracta d’un conjunt de dues caixes de de caixes dues de conjunt d’un tracta a s’ha comentat, no és fins a la dècada de de a la dècada fins és no comentat, a s’ha L’acordió L’acordió ous models «còmodes i i «còmodes models ous

acords acords

133 Pàgina 135

Bazar de los Hermanos Goerlich, situat al carrer Pàgina 134 del Miracle de Sant Vicent, núm. 4, de València.

Casa Carnicer, situat al carrer Colom, núm. 17 i 19, Basars i comerços de música de Castelló de la Plana, anunciava: «Gran surtido de guitarres, acordeones, paraguas, sombrillas y Els basars en l’últim terç del segle XIX varen passar Antonio Falcó al carrer Constitució, núm. 11, de ser tendes menudes especialitzades a grans d’Alacant, s’anunciava el 1885: «Gran almacén de bastones». magatzems on es podia trobar de tot: joguets, pianos de varias fábricas extranjeras y del país». , situat al carrer Colom, núm. 17 i 19, articles d’importació i regals, vaixelles, porcellana i Casa Carnicer per descomptat, acordions. Les tendes de música de Castelló de la Plana, anunciava: «Gran surtido de guitarres, acordeones, paraguas, sombrillas y o magatzems d’instruments també varen facilitar l’accés a nous instruments com l’acordió, que en bastones». eixa època ja començava a estar de moda. Basars i comerços de música Bazar de los Hermanos Goerlich, situat al carrer , comerç de música situat al carrer Sant del Miracle de Sant Vicent, núm. 4, de València. S. PrósperEls basars en l’últim terç del segle XIX varen passar Casa Ayela “Almacén de música”, situat al carrer Vicent, núm. 99, de València, que ja el 1880 anunciavade ser«ACORDEONES. tendes menudes Seespecialitzades acaba de recibira grans CasaAbad Ayela Penalva, “Almacén núm. 1,de d’Alacant. música”, situat al carrer una granmagatzems partida de on estos es podia instrumentos, trobar de y tot: para joguets, su Abad Penalva, núm. 1, d’Alacant. pronta reaarticleslización d’importació se venden i regals, a precios vaixelles, de fábrica.». porcellana i per descomptat, acordions. Les tendes de música

o magatzems d’instruments també varen facilitar l’accés a nous instruments com l’acordió, que en

eixa època ja començava a estar de moda.

S. Prósper, comerç de música situat al carrer

Sant Vicent, núm. 99, de València, que ja el 1880 135 anunciava «ACORDEONES. Se acaba de recibir Bazar Giner, fundat el 1850 i situat al carrer una gran partida de estos instrumentos, y para su Saragossa, núm. 13. Estava instal·lat en diversos Luís Tena, a partir del 1900 al carrer Sant Vicent, pronta realización se venden a precios de fábrica.». baixos contigus i per la seua dimensió va ser el més núm. 99; com “Antich y Tena”, el 1908 al núm. 103 i important i de major assortiment de València. del 1913 al 1919 amb sucursal també al carrer Bazar Giner, fundat el 1850 i situat al carrer Bosseria, núm. 58, de València. Jesús Olmos, al carrer Major, núm. 41, de Gandia, Saragossa, núm. 13. Estava instal·lat en diversos anunciava la venda d’: «acordeones “El Cid” el , al carrer Major, núm. 41, de Gandia, baixos contigus i per la seua dimensió va ser el Jesús “nonOlmos plus ultra” de las marcas». anunciava la venda d’: «acordeones “El Cid” el “non més important i de major assortiment de València. plus ultra” de las marcas».

Antonio Falcó al carrer Constitució, núm. 11,

d’Alacant, s’anunciava el 1885: «Gran almacén de pianos de varias fábricas extranjeras y del país».

Luís Tena, a partir del 1900 al carrer Sant Vicent, núm. 99; com “Antich y Tena”, el 1908 al núm. 103

i del 1913 al 1919 amb sucursal també al carrer Bosseria, núm. 58, de València.

136Pàgina Abad i José Ballester. i José Abad cifra por acordeón el tocar para completo el i Saiz Requena maestro de necesidad sin cifra por teclados de dos el acordeón tocar para método sencillísimo El aacordió. per mètodes dos València a publiquen es més, a 1887, i 1886 anys Als

instruments nous. instruments a com a l’acordió tant l’accés, facilitar varen basars i els d’instruments o magatzems música de tendes Les major. vegada cada d’aficionats unnombre amb comptant popular, va fer es temps poc en desconegut, pràcticament instrument l a arriba quan que L’acordió, valencians. constructors de l’existència de constància ha no hi encara perquè importats ser devien trobaven es que acordions els moment, En eixe Falcó. d’Antonio depianos magatzem així instruments, i altres d’acordions i afinació reparació lloguer, canvis, venda, la anunciava també Al 1885 com mètodes a la ciutat d’Alacant, el gran el gran d’Alacant, a la ciutat mètodes com Juan RequenaSaiziel por cifrasinnecesidaddemaestro teclados dos de acordeón el tocar para método sencillísimo dos mètodesperaacordió.El Als anys 1886 i 1887, a més, es publiquen a València instruments nous. varen facilitar l’accés, tanta l’acordió com a altres de música o magatzems d’instrumentsiels basars Lestendes major. vegada cada d’aficionats temps esvaferpopular, comptantambunnombre un instrumentpràcticamentdesconegut,enpoc L’acordió, quequanarribaalesnostresterresera l’existència deconstructorsvalencians. importats perquèencaranohihaconstànciade moment, elsacordionsqueestrobavendevienser magatzem depianosd’AntonioFalcó.Eneixe així commètodesalaciutatd’Alacant,elgran reparació i afinació d’acordions i altres instruments, Al 1885tambéanunciavalavenda,canvis,lloguer, Rafael Abad iJoséBallester. cifra por acordeón el tocar para completo y

Nuevo método sencillísimo método Nuevo Nuevo método sencillísimo es nostres terres era un un era terres nostres es Nuevo, completo y completo Nuevo, Nuevo, completo y completo Nuevo, , de Rafael Rafael de , , de, Juan altres altres , de , de y altres províncies i resta del món. del resta i províncies altres a exportacions i patents de registres d’acordions, deconstrucció tallers i fàbriques aparèixer a i comencen València de ciutat la a explosió la gran arriba 1890 de a partir l’acordió, de de la presència mostra una bona trobem 1880 de dècada a la Si ja instrumento». este de uso el para necesarios conocimientos los adquirir constantem que personas muchas las á satisfacer deseando y acordeón, al público del afición creciente la de vista «En aficionats: bastants amb i comptava força agafar a començava l’acordió moment eixe en ja que sabem Ballester, i d’Abad mètode del A través significativament. ocasions varienmolt en algunes numeracions, les com no registres els són exactes nova documentació. tindre en Cal compteque també digitalitzant s lesi d’aparició tallers poden canviar dates i defàbriques el llistat eixePer motiu, actualització. enpermanent i viva queestà d’informació Es tracta icomercials. guies industrials a endigital d’anuncis través premsa de d’anuaris l’època, del’h obtingut s’ha venda d’acordions, i reparació de 1 Una bona part de la tallers sobre fàbriques, informació altres provínciesirestadelmón. d’acordions, registresdepatentsiexportacionsa a aparèixerfàbriquesitallersdeconstrucció la granexplosióaciutatdeValència icomencen de la presència de l’acordió, a partir de 1890 arriba Si ja a la dècada de 1880 trobem una bona mostra de esteinstrumento». adquirir losconocimientosnecesariosparaeluso de propósito el manifiestan nos constantemente deseando satisfacerálasmuchaspersonasque y acordeón, al público del afición creciente la de força i comptava amb bastants aficionats: «En vista agafar a començava l’acordió moment eixe en ja A travésdelmètoded’AbadiBallester, sabemque significativament. carrers comlesnumeracions,varienenalgunesocasionsmolt que elsregistresnosónexactes-nitotesregistrava-itant va digitalitzantnovadocumentació.Caltindreencomptetambé fàbriques itallerslesdatesd’apariciópodencanviarsegonses viva ienpermanentactualització.Pereixemotiu,elllistatde industrials iguiescomercials.Estractad’informacióqueestà ca digitalatravésd’anuncisenpremsadel’època,d’anuaris reparació i venda d’acordions, s’ha obtingut de l’hemerote 1 Unabonapartdelainformaciósobrefàbriques,tallers 1926 1913 1905 1900 1897 1896 1894 1893 1891 , JuanMorant , RafaelPeris , M.yE.LópezRomá , Rafael Torres , JulioBlasco , JoséMª Abad , HijosdeClementeGarcía-ElCid- , JoséBallester , PedroSánchez ente nos manifiestan el propósito de de propósito el manifiestan nos ente - ni tot es registrava 1 1

- i i elstant carrers egons es va va es egons emeroteca emeroteca - “Rafael Abad Abad “Rafael indica que xapeta una amb alemanya fabricació de acordió un trobat s’ha fet, De lengüetería». instrumentos y demás Armóniums Manúbrios, deAcordeones, y reformistas compositores como al público ofrecemos nos Asimismo música. en como en cifra tanto Acordeon, para sueltos números venta la á hay También económicos. precios á ySolfeo Piano Acordeón, de lecciones admiten se casa esta «En que: s’indica mètode el En 1887. el Ballester José amb juntament acordió a per un mètode publicar va23, núm. Barcelonina, carrer al i joguets d’instruments magatzem d’un propietari i apiano per compositor Abad, Rafael quan el succeeixen el seu fill i Juan Morant, figura figura Morant, i Juan fill seu el succeeixen el quan 1926, al i fins 1893 del Des 37. núm. Gràcia, al carrer etc…) manxa, la a per gravat i pintat paper afinar, per (llengüetes reparacions a per d’articles i venedors d’acordions reformistes acompositors, com s’oferien què en 1887, el aacordió per mètode un Abad, Rafael amb juntament publicar, va Ballester José Misl a fabricació la desplaça en 1933, i el 1909 el entre i 10, núm. Mallorquins, al carrer trasllada es 1907 El 23. núm. Barcelonina, al carrer d’acordions (1867 Rius Abad Mª José fill, seu el que 1896 al fins és No 137Pàgina ata, poble a la on, ata, de més compaginar fabricar acordeones». las paredes,lostroncosdemadera depinopara patio detierradondeseapilaban, apoyadosen gran portóndemaderaquedaba accesoaungran mi abuelo,seagolpabandelante delaentrada,un de juguetes de fábrica la a dirigían se barrio del salían corriendodesuscasas,atemorizados.Los «Cuando vecinos por todoelpueblo,los sirenas sonaban las guerra: de temps en fàbrica la a vivia es com Tallada,Abad Mª descriu José net, seu El unes delesaltres,aplicableaacordions-joguet. teclats senseeixiamblesteclesindependents de sistema nou un patentar va 1926 de març de 8 El joguets. com acordions tant construïa l’època, Va ser exportador i, com altres fabricantsde fundador iprimerdirectordelaBandaNova. ser va violí, pel l’afició amb d’acordions fabricació a Mislata,pobleon,mésdecompaginarla fabricació la desplaça en 1933, el i 1909 el entre i 10, núm. Mallorquins, El carrer al trasllada 23. es 1907 núm. Barcelonina, carrer al d’acordions fabricant a com referenciat apareix (1867-?), Rius Abad Mª José fill, seu el que 1896 al fins és No “Rafael Abad – Acordeonista”. fabricació alemanyaambunaxapetaqueindica lengüetería». Defet,s’hatrobatunacordióde Manúbrios, Armóniums ydemásinstrumentosde como compositoresyreformistasde Acordeones, música. Asimismo nosofrecemosalpúblico números venta sueltos para Acordeon, tantoencifracomo la á hay También económicos. lecciones de Acordeón, PianoySolfeoáprecios admiten se casa esta «En que: s’indica mètode el En 1887. el Ballester José amb juntament acordió Barcelonina, núm.23,vapublicarunmètodepera carrer al joguets i d’instruments magatzem d’un Rafael Abad, compositorperapianoipropietari - ?), apareix referenciat com a fabricant afabricant com referenciat apareix ?),

– Acordeonista”. Ballester Abad Abad de de fundador i primer director de la Banda Nova. Banda la de director i primer fundador va ser violí, pel l’afició amb d’acordions fabricació acordeones». fabricar para pino de madera de troncos los paredes, las en apoyados apilaban, se donde de tierra patio gran aun acceso daba que de madera portón ago se abuelo, mi de juguetes de fábrica la a dirigían se barrio del Los atemorizados. casas, sus de corriendo salían vecinos los pueblo, el todo por sirenas las sonaban «Cuando guerra: de temps en fàbrica la a vivia es com descriu Tallada, Abad Mª José net, seu El a acordions aplicable altres, les de unes les independents tecles les i amb eix sense deteclats sistema nou un patentar va 1926 de de març El 8 joguets. com acordions tant construïa l’època, de fabricants altres com i, exportador Va ser Barcelonina, 15, casa de acordeones.” de casa 15, Barcelonina, Razón, aprendizas. necesitan se también el año, todo trabajo diarios; reales á cinco de cuatro sacar Se pueden la capital. de dentro fábrica una para operarias cuatro necesitan “Se anunciava: 1902 El numeracions. en diferents Barcelonina carrer al d’acordions aconstructor com Barcelonina, 15,casadeacordeones.” el año,tambiénsenecesitanaprendizas.Razón, sacar decuatroácincorealesdiarios;trabajotodo para unafábricadentrodelacapital.Sepueden El 1902anunciava:“Senecesitancuatrooperarias al carrerBarceloninaendiferentsnumeracions. d’acordions constructor a com figura Morant, Juan i fill seu el succeeixen el quan 1926, al fins i 1893 del Des 37. núm. Gràcia, carrer al etc…) manxa, afinar,per la (llengüetes a per gravat i pintat paper en d’acordions ivenedorsd’articlesperareparacions 1887, el acordió a què s’oferiencomacompositors,reformistes per mètode un Abad, Rafael amb juntament publicar, va Ballester José lpaban delante de la entrada, un gran un gran entrada, dela delante lpaban Ballester - joguet.

137 los distintos dibujos de los adornos, y gran gran y adornos, los de dibujos distintos los con matrices de colección extensa una además Hay precisión. de sierra una muelles, los hacer para maquinita una niquelados, adornos los hacer para timbres dos cartón, cortar para ángulos medios de cortadora un molduras, las para ángulos de una cortadora zinc, de planchas cortar para guillotina una cartones, cortar para guillotina una a sangre: movidos siguientes aparatos los de me valgo También fuerza. de caballos dos de de vapor aparatos los Todos agujereadora. o taladro un taladros, pequeños para untorno cepilladora, una circular, sierra una sinfín, cinta sierra una siguientes: aparatos los de valgo me acordeones los de fabricación la Para veint de cromàtica escala llamado el hasta voces, tres de juguete pequeño el desde construyo taller, dicho en pues tamaños, y clases todas de acordeones de la fabricación para un taller instalado tengo veinte, número Cortés Hernán de calle ciudad, esta [...]. acordeones de fabricación perfecta a la llega se cual el mediante procedimiento el describir a «voy deles funcions: cadascuna realitzen persones i quines compta maquinària quina amb la fabricació, realitza es com i detallada de descriu i que d’acordions ala per fabricació una patent el 13 de gener Cid El marca la registraria després que García” Clemente de “Hijos societat la queformen germans dels menor el Martínez, amb relacionada aValència patent la primera registra es Al 1894 instrument. d’aquest reparacions quefeien explicaven on Abad Rafael amb juntament mètode un publicat havia abans anys quecinc malgrat d’acordions, constructor José seria 1893 El a Barcelona. situada però musicals, a acordions per d’invenció patent una registra tard, anys i4, dos més núm. Salvà, al carrer d’acordions a fabricant 1892 com i el el 1891 apareix sols de ciutat a la troba es que fabricació de referència primera la és Sánchez Pedro 138Pàgina e ycuatroe voces ydiez yseis bajos. ih tle, osry dse l euñ juguete pequeño el desde construyo taller, dicho de acordeones de todas clases y tamaños, pues en fabricación la para taller un instalado tengo veinte, [...]. En esta ciudad, calle de acordeones Hernán Cortés de número fabricación perfecta la a llega se cual el mediante procedimiento el describir a «voy realitzen cadascunadelesfuncions: amb quinamaquinàriacomptaiquinespersones minuciosa idetalladacomesrealitzalafabricació, fabricació d’acordionsiquedescriudemaneramolt la a per patent una gener -de de 13 el sol·licita qui , García” Clemente de l’empresa quedesprésregistrarialamarcaElCid- “Hijos societat la Martínez, elmenordelsgermansqueformen relacionada ambl’acordió.SeràJoséGarcía registra laprimerapatentaValènciaAl 1894es d’aquest instrument. Rafael Abad onexplicavenquefeienreparacions amb juntament mètode un publicat havia abans constructor d’acordions,malgratquecincanys a com consta ja qui Ballester José seria 1893 El musicals, peròsituadaaBarcelona. tard, registraunapatentd’invencióperaacordions d’acordions alcarrerSalvà,núm.4,idosanysmés fabricant a com 1892 el i 1891 el Tanapareix sols fabricació queestrobaalaciutatdeValència. Pedro Sánchezéslaprimerareferènciade de veinteycuatrovocesdiez yseisbajos. cromática escala llamado el hasta voces, tres de

l’acordió. Serà José García García José Serà l’acordió. son movidos por una màquina màquina una por movidos son Ballester qui ja consta com a a com consta ja qui Ballester manera molt minuciosa minuciosa molt manera - València. Tan Tan València. - de l’empresa l’empresa de , qui sol·licita sol·licita qui , número número En En a ranura en la cual van sostenidas las tapas. las sostenidas van cual la en ranura una hace las se donde en circular sierra al aparato molduras las y agujereadora máquina ala acordeón des pasando apetezcan se que colores los maderas a las dan pulimentadores los operaciones estas Hechas desean. se que tamaños y dibujos los en molduras las forman se y piezas citadas las repasan se en donde de carpintería sección la a pase que de necesidad habiendo [...] acordeón, del la construcción en entran que madera de partes demás y molduras para listones mangos, los tapas, las cortan se donde sinfín sierra aparato enel maderas las Entran acordeones. de clase de toda fabricación r por dan [...] elementos distintos los que combinados en modo el describir a voy [...] envases. los de la confección para niñas y de mujeres una sección Y finalmente • voces. las afinan y fijan que los Afinadores: • exteriores. cares en sus acordeón del maderas las quepulimentan los son que Pulimentadores: • caladas. y finas demaderas trabajos quehacen los Ebanistas: • [...]. molduras tapas, las quehacen los son que Carpinteros: • éstos. a unen los y válvulas las de Montedores • teclados. los confeccionan que los son que mangos: de Montadores • acordeón. del fuelles los confeccionan que mujeres las son que Fuellistas: • aparatos. en los que trabajan los que son Maquinistas: • siguientes: tal mis dividen se que en secciones Las pieles. y lengüetería zinc, de planchas cartón, papel, madera, son: delos acordeones fabricación la para quemevalgo de materias primeras Las recogido. ellos en aire fuelle y muelles los de confección la para de aparatos • • • • • • • • • las siguientes: son talleres mis dividen se que en secciones Las cartón, planchasdezinc,lengüeteríaypieles. fabricación delosacordeonesson:madera,papel, la para valgo me que de materias primeras Las virtud delaireenellosrecogido. los de muelles y fuelles confección dando estos últimos las voces, en la para aparatos de gran número y adornos, los de dibujos distintos los con matrices de colección extensa una además Hay precisión. de sierra una muelles, los hacer para para hacerlosadornosniquelados,unamaquinita timbres dos cartón, de cortar cortadora para ángulos una medios molduras, las para de ángulos cortadora una zinc, de planchas cortar para una guillotinaparacortarcartones, valgo de los aparatos siguientes movidos a sangre: Tambiénme fuerza. de caballos dos de vapor de agujereadora. máquina una por movidos son Todosaparatos o los taladro un taladros, pequeños una sierracircular, unacepilladora,untornopara sinfín, cinta sierra una siguientes: aparatos los de valgo me acordeones los de fabricación la Para

s dando estos últimos las voces, en virtud del del en virtud voces, las últimos estos dando s para laconfeccióndelosenvases. niñas y mujeres de sección una finalmente Y Afinadores: losquefijanyafinanlasvoces. caras sus en exteriores. acordeón del maderas las pulimentan que los son que Pulimentadores: finas ycaladas. Ebanistas: los que hacen trabajos de maderas molduras [...]. tapas, las hacen que los son que Carpinteros: hacen lasválvulasylosunenaéstos. que los son que cajoncitos: de Montedores que los confeccionan losteclados. son que que mangos: de mujeres Montadores las son confeccionan losfuellesdelacordeón. que Fuellistas: aparatos. los en trabajan que los son que Maquinistas: cajoncitos: que son los que hacen hacen que los son que cajoncitos: pués las tapas del del tapas las pués esultado la perfecta la perfecta esultado leres son las las son leres 139Pàgina Abad: Mª José d’acordions, constructor també pel dirigida i acordionistes joves per formada Cid, El Valenciana Acordeonista Societat dela concert un Sagunt a celebrava se 1897, any, mateix d’eixe diumenge L’últim 1908. al fins funcionament en estaria que València, de Gràcia carrer al situat Blasco, Julio d’acordions, nou fabricant un apareix Al 1897 acordeón». el terminado ya queda y correspondientes, sitios ensus voces las muntar y fuelles los y tapas las juntar de encarga se anteriores las Practicadas fuelle. el completo por formado quedando gutaperchas, y papeles pieles, las pegan que operarias las de a manos fuelles dichos pasan después fuelle, de forma la da les y raya los que cilindros unos medida a la guillotina máquina la en cartón el corta se modo: siguiente del prepara se acordeones los llevan que decartón La parte [...]. la madera sobre timbres enlos cortadas niqueladas planchitas las ponen que adornadores los a enseguida pasando acordeones los llevan que cajones y mangos tapas, las operación esta mediante formades quedando demadera piezas las juntan se operaciones anteriores las todas Practicadas ya terminadoelacordeón queda y correspondientes, sitios sus en voces las se encarga de juntar las tapas y los fuelles y montar Practicadas lasanterioresoperaciones elmontador fuelle. gutaperchas, quedandoformadoporcompletoel y papeles pieles, las pegan que operarias las de manos a fuelles forma dichos pasan la después fuelle, da de les y raya los que cilindros unos a pasando deseada medida la a guillotina máquina prepara del siguiente modo: se corta el cartón en la se acordeones los llevan que cartón de parte La sobre lamadera[...]. planchitas niqueladascortadasenlostimbres pasando acordeones los que ponenlas adornadores enseguida alos llevan y que mangos cajones tapas, las operación esta mediante formadas quedando madera de piezas las juntan Practicadas todaslasanterioresoperacionesse ranura enlacualvansostenidaslastapas. al aparatosierracircularendondeselashaceuna acordeón a la máquina agujereadora y las molduras del tapas las después pasando apetezcan se que pulimentadores danalasmaderasloscolores que sedesean.Hechasestasoperacioneslos y se forman las molduras en los dibujos y tamaños [...] carpintería en donde se repasan las citadas piezas acordeón, de sección del la a pase que de necesidad construcción habiendo la en que madera entran de partes demás y molduras para sinfín sierra donde secortanlastapas,losmangos,listones aparato el en maderas las Entran perfecta fabricacióndetodaclaseacordeones. la resultado por dan [...] elementos distintos los combinados que en modo el describir a voy [...]

». operaciones el muntador muntador el operaciones deseada pasando a a pasando deseada

139 Pàgina 140 Pàgina 141

El Cid

La història dels acordions “El Cid” comença a Clemente” al càrrec de la fàbrica. Se sap que no Múrcia, quan els fills de ClementeEl Cid García MartínezEl Cidvaren ser els primers constructors espanyols funden, l’1 de febrer de 1892, “Hijos de Clemente d’acordions, però sí una de les fàbriques d’acordions García,La S.R.C.” història Durant dels acordionsalgun temps “El Cid”s’ha cregutcomença que a més importants, tant en exportació com en “El Cid”Múrcia, va començarquan els fills el de 1850Clemente però García la primeraMartínez fabricació, amb uns 200 treballadors. referènciafunden, d’aquesta l’1 de febrer fàbrica de a1892, València “Hijos ésde Clementedel 1894 al carrer Hernan Cortés, amb el registre d’una patent La marca “El Cid” es concedeix a “Hijos de Clemente Al 1897 apareix un nou fabricant d’acordions, García, S.R.C.” Durant algun temps s’ha cregut per a la fabricació d’acordions pel fill menor de García” el 27 de desembre de 1915. A partir d’eixe Julio Blasco, situat al carrer Gràcia de València, que “El Cid” va començar el 1850 però la primera Clemente García. moment, apareix el concepte de “marca registrada” que estaria en funcionament fins al 1908. L’últim referència d’aquesta fàbrica a València és del 1894 en l’emblema de la fàbrica i també s’afegeix en els diumenge d’eixe mateix any, 1897, se celebrava al carrer Hernan Cortés, amb el registre d’una acordions. a Sagunt un concertTorres de la Societat Acordeonista patent per a la fabricació d’acordions pel fill menor Valenciana El Cid, formada per joves acordionistes de Clemente García. Rafael i dirigida Torres pel Beltrán també (1856 constructor-1948 ≃d’acordions,) va començar José És el mateix carrer on actualment es troba la tenda com a copista de partitures i va aprendre sobre la “Torres Music”. La fabricació d’acordions de la A partir del 1896 l’empresa s’ubicaria al barri de Mª Abad: construcció dels acordions amb José Ballester i marca pròpia “Las Torres”, registrada el 13 de juny Patraix (camí de la Soledat, carrer Beat Nicolau Rafael Abad. Apareix referenciat per primera de 1925, va continuar aproximadament fins al 1962.

Factor, camí de Picassent i carrer de l’Assagador vegada com a fabricantTorres el 1900 situat al carrer de les Monges). Hi ha d’altres referències d’eixe Barcelonina, núm. 13, malgrat que, segons mateix any que la situen al carrer Llanterna, núm. informa Vicent Torres Martín, net de Rafael Rafael Torres Beltrán (1856-1948 ) va començar A partir15, del a 1896través l’empresade les primeres s’ubicaria cartes al comercialsbarri de Torres, en una entrevista de març de 2015, ja el 1890com Rafael a copista Torres de partituresrep la carta i va aprendred’un client sobre de Patraix trobades(camí de d’aquesta la Soledat, empresa carrer i que anavenBeat Nicolau dirigides ≃ Ciudadla construcció Real demanant dels acordions-li un acordió. amb José Ballester Factor, camía uns declients Picassent de Banyeres. i carrer de l’Assagador de les Monges). Hi ha d’altres referències d’eixe mateix i Rafael Abad. Apareix referenciat per primera Des vegadade l’any com 1902 a fabricantes publiquen el 1900 amb situat freqüència al carrer any queDes la delssituen anuncis al carrer inicials Llanterna, que apareixen núm. a partir 15, dela través de les primeres cartes comercials trobades anuncisBarcelonina, en premsa: núm. 13,«Acordeones. malgrat que, segonsLos hay informa a la 1896, es fa referència al fet que eren la “Primera d’aquesta empresa i que anaven dirigides a uns Hi ha referències de l’empresa fins al 1981, ja com a venta Vicent superiores. Torres Martín, Tambiénnet de Rafael hay Torres, usados, en una fábrica española de acordeones y juguetes”, composturas y lecciones: precios baratos. Rafael clients de Banyeres. Industrias Alberto García Martínez, S.A., però per entrevista de març de 2015, ja el 1890 Rafael 141 eslògan que es va mantindre quan en la dècada Torres, fabricante, Barcelonina, número 13, junto mitjà de les diverses entrevistes realitzades, se sap Torres rep la carta d’un client de Ciudad Real Des delsdels anuncis 20, Alberto inicials García que apareixen Martínez succeeixa partir del als que després de la Guerra Civil, quan és possible que al horno Valencia. Se necesitan aprendices y demanant-li un acordió. 1896, es“Hijos fa referènciade García Clemente” al fet que al càrreceren lade “Primerala fàbrica. la fàbrica fora bombardejada pels feixistes italians, aprendizas». fábrica españolaSe sap que de no acordeones varen ser els y juguetes”,primers constructors eslògan només fabricaren xapes i taulers i, d’altra banda, que Al llarg de les tres generacions de Torres, hi figuren Des de l’any 1902 es publiquen amb freqüència que es espanyolsva mantindre d’acordions, quan peròen lasí unadècada de les dels fàbriques20, la part de fabricació d’acordions la va desmuntar Rafael Torres Peris (1902-1958≃), fill de Rafael com a constructors, exportadors i representants de anuncis en premsa: «Acordeones. Los hay Alberto Garcíad’acordions Martínez més importants,succeeix als tant Hijos en deexportació García Vicent Torres cap al 1958. Torres, va treballar i aprendre amb son pare, igual les marques italianes “Scandalli” i “Excelsior” i a la venta superiores. También hay usados, com en fabricació, amb uns 200 treballadors. que Vicent Torres. L’empresa va arribar a tindre també com a venedors d’altres instruments nou composturastreballadors y lecciones:i diverses precios ubicacions: baratos. Rafaelcarrer (harmòniques, ocarines, concertines, violins i altres

MoratínTorres,, carrer fabricante, Santa Barcelonina, Eulàlia, núm. número 6, i finalment13, junto de corda) i col·leccions de peces musicals, La marca “El Cid” es concedeix a “Hijos de Clemente carreral delhorno Nord, Valencia. núm. 7,Se on necesitan se situava aprendices la fàbrica y. ballables i de concerts, arreglades per a l’acordió. García” el 27 de desembre de 1915. A partir d’eixe aprendizas». moment, apareix el concepte de “marca registrada”

en l’emblema de la fàbrica i també s’afegeix en els acordions.

Hi ha referències de l’empresa fins al 1981, ja com a Industrias Alberto García Martínez, S.A., però per

mitjà de les diverses entrevistes realitzades, se sap que després de la Guerra Civil, quan és possible

que la fàbrica fora bombardejada pels feixistes italians, només fabricaren xapes i taulers i, d’altra banda, que la part de fabricació d’acordions la va desmuntar Vicent Torres cap al 1958.

núm. 14, també situada a Patraix. a situada també 14, núm. Factor, Nicolau Beat carrer al d’acordions, fàbrica a com vegada primera per apareix quan 1905 al fins noserà I “PATRIA”. la denominació amb y acordeones neceseres panderetas, tambores, sables, escopetas, juguetes, de clase toda «para defàbrica unamarca sol·licita R. L. Miguel El 1903 el 1894 i fins i tot el 1887. el i tot i fins el 1894 hi ha que malgrat 26, núm. de Jesús, camí al fabricant a com apareix Miguel 1899 el concret, En Patraix. de barri al de joguets a fabricants com començar varen Romá López i Enrique Miguel germans Els competència, comença apublicar comença competència, més ha hi vegada quecada i com el 1905, Romá López yE. M. i 1900 el Torres Rafael constructors, nous dos apareixen 1900 del dècada La primera 1 Pàgina referències que daten la fundació de la casa casa la de fundació la daten que referències 42

(abans 143) (abans López om López

ballables ideconcerts,arregladesperal’acordió. musicals, peces de col·leccions i corda) de altres (harmòniques, ocarines,concertines,violinsi i tambécomavenedorsd’altresinstruments de lesmarquesitalianes“Scandalli”i“Excelsior” com aconstructors,exportadorsirepresentants Al llarg de les tres generacions de Torres, hi figuren 1962. al fins aproximadament continuar va 1925, de juny de 13 el registrada Torres”, “Las pròpia marca la la troba es de d’acordions fabricació “TorresLa actualment tenda Music”. on carrer mateix el És fàbrica. la situava se on 7, núm. Nord, del carrer finalment i 6, núm. Eulàlia, Santa carrer Moratín, nou treballadorsidiversesubicacions:carrer tindre a arribar va L’empresa Torres. Vicent que igual pare, son amb aprendre Torres,i treballar va (1902-1958 Peris Torres Rafael - se de manera demanera se », », a La Correspondencia de 5 de del Valencia gener de 1911. a LaCorrespondencia publicada Notícia 24acordeones,...». 10mágicas, linternas oca, estuches 9 es sigue: como chicos delos petición de la clasificación amb dels dela Misericòrdia Mags:la Reis motiu «la visita de que un sondeig Casadirector segons la de el va fer criatures, per a les preferits regals uns dels varen ser acordions 2 Els carrer Beat Nicolau Factor, però al núm. 26 núm. al però Factor, Beat Nicolau carrer al mateix Romá”, deLópez “Hijos fills o bédels vídues de les bé a través y dameros», de bombo loterías de «juguetes, a fàbrica com només 1967 del partir A acordions. i de joguets la fabricació amb continuarà Romá”, y E. López “M. germans, dos els amb la fàbrica 1955 al i fins 1907 del Des l’Associació Valenciana de la Caritat. de Valenciana l’Associació benèfiqu institucions i altres Fontilles a donacions feien més, A exportacions. seues les afavorir a per comercials revistes a S’anunciaven repercussió. certa tindre varen germans dos Els real. l’inventor qui n’era de dirimir tal per tribunals, als Rius Aba Mª José i a Romá López yE. M. la societat a dur va claus, d’aquestes invenció La acordions. als aplicables peça, sola d’una construïdes metàl·liques claus de sistema nou un a per patent de un registre sol·liciten 1924 de juliol de 9 El 1913. dels constructors d’acordions: constructors dels comercials en i revistes enanuaris premsa, en publicitat constant ≃ ), fill de Rafael de fill ), de dibujo, 6rompede dibujo, - cabezas, 2 pianos, 8 juegos de 8 2pianos, la juegos cabezas, d’exportacions d’alguns d’alguns d’exportacions es des del del des 2 com com d (Ballester, 1902) reparacions. d’alt sí però constructors, nous més apareixeran no ja anys, a la constructors tres a fins va reunir exemple, per Barcelonina, carrer El deValència. a ciutat la d’acordions fàbriques sis referenciades apareixen 1906 i 1905 El sinó també per també sinó referent un va ser XX, segle del a principis València, quantitat de quantitat

Pàgina 143Pàgina fabricant al camí de Jesús, núm. 26, núm. Jesús, de camí al fabricant Patraix. Enconcret,el1899Miguelapareixcoma de barri al joguets de fabricants a com començar Els germansMigueliEnriqueLópezRomávaren dels constructorsd’acordions: comercials ienrevistesd’exportacionsd’alguns manera constant publicitat en premsa, en anuaris ha méscompetència,començaapublicar-sede E. hi vegada cada y que com M. i 1905, el i Romá López 1900 el Torres Rafael constructors, nous dos apareixen 1900 del dècada primera La núm. 14,tambésituadaaPatraix. a com fàbrica d’acordions,alcarrerBeatNicolauFactor, vegada primera per apareix quan 1905 al fins serà no I “PATRIA”. denominació la amb tambores, panderetas,neceseresyacordeones», sables, escopetas, juguetes, de clase toda «para El 1903 Miguel L. R. sol·licita una marca de fàbrica la dreta. de publicitat la segons 1887, el tot i fins i 1894 el hi hareferènciesquedatenlafundaciódecasa no sols en la fabricació de l’acordió per per l’acordió de fabricació la en sols no res relacionats amb la venda i les i les la venda amb relacionats res

constructors, patents i exportacions, i exportacions, patents constructors, (abans 145) (abans la presència social de l’instrument. de social presència la López Romá vegada. d’eixos A partir vegada.

(Torres, 1904)

malgrat que

l’empresa. teni moment eixe en que la importància i indica l’atenció crida estatal sinó valenciana sols no premsa la en l’incendi tindre va que repercussió La García”. de Clemente de“Hijos fàbrica la a incendi un produir va es de1912 de març soc la en rellevància certa tindre varen d’acordions fabricants dels Alguns Francisco a Califòrnia celebrada el 1915. el celebrada aCalifòrnia Francisco San de en l’Exposició valenciana indústria de la representants dels uns i exportadors eren Romá, López Enrique i Miguel germans els com Altres (Abad, 1907) ietat valenciana. El 23 23 El valenciana. ietat a

143 Pàgina 144 (abans 145) Pàgina 145 (abans 146)

Acordions de joguet Des del 1907 i fins al 1955 la fàbrica amb els dos germans, “M. y E. López Romá”, continuarà amb L’acordió ha tingut molta relació amb els joguets, Entre les empreses valencianes que fabricaven la fabricació de joguets i acordions. A partir del almenys tres dels constructors d’acordions també acordions de joguet trobem a Pascual Peris 1967 només com a fàbrica de «juguetes, loterías en fabricaven: “Hijos de Clemente García”, José Torres, que el 8 de febrer de 1926 patenta «la de bombo y dameros», bé a través de les vídues o Mª Abad i M. y E. López Romá. Així mateix, hi ha construcción de acordeones con mangos que dan referències d’una Sociedad de Obreros del ramo bé dels fills “Hijos de López Romá”, al mateix carrer la tonalidad por medio de agujeros sin llaves ni de juguetes, acordeones y similares. placas de ninguna especie» Eixe mateix any dona Beat Nicolau Factor, però al núm. 26 des del 1913. guitarres i acordions, juntament amb els germans López Romá, en una tómbola benèfica celebrada El 9 de juliol de 1924 sol·liciten un registre de als jardins de Vivers i hi apareix com a fàbrica de patent per a un nou sistema de claus metàl·liques joguets. A través de diverses factures i cartes construïdes d’una sola peça, aplicables als comercials, se sap que estava ubicat al carrer acordions. La invenció d’aquestes claus, va dur Cervantes, núm. 29, i que venia joguets musicals, a la societat M. y E. López Romá i a José Mª harmòniques i acordions de joguet de fins a 6 i 8

Abad Rius als tribunals, per tal de dirimir qui n’era baixos. l’inventor real. Altres referències sobre els acordions de joguet són: Vicente Gómez Martínez, amb dos registres Els dos germans varen tindre certa repercussió. d’invents del 1926: “un modelo de teclado para S’anunciaven a revistes comercials per a afavorir acordeones” i “un modelo de acordeón (juguete)”;

les seues exportacions. A més, feien donacions Alfredo i Julio Mompó Mullor, situats a Alaquàs i La història de l’acordió diatònica ha Fontilles anat lligada i altres a la institucions L’acordió, benèfiques cada2 comvegada més popular, va Aldaia respectivament; Juguetes Mediterráneo; esdevindré l’orquestra de les festes majors de història del repertori. A casa l’Associaciónostra ha Valencianaestat un de la Caritat. Industrias Shamber’s, S.A. “Armónicas y juguetes instrument d’apropiació popular, de transmissió no poble i es va fer imprescindible en les rondes, musicales” situada al carrer Padre Rico, núms. 11 bureos i altres celebracions familiars, donat que, escrita, que en algunes ocasions va ajudar a i 13, que va registrar un model d’utilitat per a una conservar, durant l’emigració cap a les ciutats, la amb un únic acordió, es podia fer la festa i així va “nueva concertina de juguete” el 1956, i; Manuel riquesa d’un folklore característic, al qual desplaçar altres instruments típics de la rondalla. Pradas Pradas amb un model d’utilitat pública 145 s’incorporaren la música de moda2 Els acordions i els ballsvaren serde unsA dels causa regals de preferits la seua per relacióa les amb els balls de parella, registrat el 1961 per a un nou acordió de joguet. criatures, segons un sondeig que va fer el director de la Casa de parella, com els valsos, les polques o els xotis. l’instrument va ser estigmatitzat per l’església, que la Misericòrdia amb motiu de la l’anomenavavisita dels Reis Mags: “manxa «la clasi de- l’infern”. ficación de la petición de los chicos es como sigue: 9 estuches València, a principis del segle XX, va ser un referent La història de l’acordió diatònic ha anat lligada a de dibujo, 6 rompe-cabezas, 2 pianos, 8 juegos de la oca, 10 no sols en la fabricació de l’acordió per quantitat de la història del repertori. A casa nostra ha estat un linternas mágicas, 24 acordeones,...». Notícia publicada a La Correspondencia de Valencia del 5 de gener de 1911. constructors, patents i exportacions, sinó també per instrument d’apropiació popular, de transmissió la presència social de l’instrument. El 1905 i 1906 no escrita, que en algunes ocasions va ajudar a apareixen referenciades sis fàbriques d’acordions conservar, durant l’emigració cap a les ciutats, a la ciutat de València...el carrer Barcelonina, per la riquesa d’un folklore característic, al qual exemple, va reunir fins a tres constructors a la s’incorporaren la música de moda i els balls de vegada-. A partir d’eixos anys, ja no apareixeran parella, com els valsos, les polques o els xotis. més nous constructors, però sí d’altres relacionats amb la venda i les reparacions. L’acordió, cada vegada més popular, va esdevindre l’orquestra de les festes majors de poble i es va Alguns dels fabricants d’acordions varen tindre fer imprescindible en les rondes, bureos i altres certa rellevància en la societat valenciana. El 23 de celebracions familiars, donat que, amb un únic març de 1912 es va produir un incendi a la fàbrica acordió, es podia fer la festa i així va desplaçar de “Hijos de Clemente García”. La repercussió que altres instruments típics de la rondalla. A causa de

Les vaúltimes tindre l’incendireferències en la premsa sobre no solsfabricació valenciana i anuarisla seua relacióapareixen amb especialitzadesels balls de parella, entre l’instrument fàbriques sinó estatal crida l’atenció i indica la importància va ser estigmatitzat per l’església, que l’anomenava reparació d’acordions, són Rafael Peris, cunyat de i reparacions. Rafaelque Torres en eixe Beltran, moment que tenia apareix l’empresa. entre Altres 1913 com i “manxa de l’infern”. 1933, els i germansentre 1926 Miguel i i1955 Enrique Juan López Morant, Romá, erenque s’anunciavaexportadors com i uns a successor dels representants de José de laBallester. indústria Però valencianacap dels dos en esl’Exposició dedicarà dea la San fabricació, Francisco sinó a a reparació i les millores d’acordions. De fet, a Califòrnia celebrada el 1915. partir de 1920, en les referències a les guies i

Mª Abad. Mª i José Beltrán Torres Rafael Romá, yE. López M. fer sonar la manxa. sonar fer volen qui els més són en vegada i cada coneixent va es segons augmentant va instrument aquest per l’interés reviscola, L’acordió de referència. aplecs dels són alguns de d’història, més 40 anys té ja que aArsèguel, d’Acordionistes o la Trobada aMuro Diatònic d’Acordió i LaTrobada Catalunya i a Valencià País al d’acordionistes trobades diverses celebren se any Cada incorporant. van el que de mestissatge i pop grups d’altres també grup dels fonamentalment a través viu manté es diatònic l’acordió dia, en Hui aMassalfassar. i Manises a celebrades trobades primeres les amb recuperació la seua activament més s’inicia 1990 de A partir rondalles. d l’interior de a pobles manté es que i tot Valencià, País al decadència la seua comença diatònic el dècada, d’eixa A partir el diatònic. ocupat havia al moment fins que i funcions usos espais, fagocitar va i consolidar va unisonores i cromàtic l’acordió 30, dels dècada d’eixa A partir Martínez García Alberto valencians: eren d’acordions exportadors deu dels quatre on 1930, del Amèrica i Àfrica a comercials d’intercanvis d’una a través trobem que referències les sorprenen també exportacions les a En relació 146Pàgina e Castelló, com Llucena, a través de les les de a través Llucena, com e Castelló,

(abans 147) (abans

s de música folk, però però folk, demúsica s registrat el1961peraunnouacordiódejoguet. amb unmodeld’utilitatpública Pradas Manuel i; 1956, el juguete” de concertina “nueva una a per d’utilitat model un registrar va que 13, i musicales” situadaalcarrerPadreRico,núm.11 juguetes y “Armónicas S.A. Shamber’s, Industrias Mediterráneo; Juguetes respectivament; Aldaia Alfredo iJulioMompóMullor, situatsa Alaquàs i (juguete)”; acordeón de modelo “un i para acordeones” teclado de modelo “un 1926: del d’invents són: Vicente Gómez Martínez, amb dosregistres joguet de acordions els sobre referències Altres baixos. 8 i 6 a fins de joguet de acordions i harmòniques musicals, joguets venia que i 29, núm. Cervantes, comercials, sesapqueestavaubicatalcarrer cartes i factures diverses fàbrica de a través A joguets. com de apareix hi i Vivers de jardins als celebrada benèfica tómbola una en Romá, López germans els amb juntament acordions, i guitarres ni any dona de ningunaespecie»Eixemateix placas llaves sin agujeros de medio por tonalidad la «la patenta construcción deacordeonesconmangosquedan 1926 de Peris febrer de Pascual 8 el que a Torres, trobem joguet de acordions Entre lesempresesvalencianesquefabricaven de juguetes,acordeonesysimilares referències d’una Mª Abad iM.yE.LópezRomá. Així mateix,hiha José García”, Clemente de “Hijos fabricaven: en almenys tresdelsconstructorsd’acordionstambé joguets, els amb relació molta tingut ha L’acordió Acordions dejoguet de teclat teclat de - El Cid El revista Sociedad deObrerosdelramo - - , . • • • • • • • • • • • • • • • • • Mª Abad. José i TorresRafael Beltrán Romá, López E. y M. eren valencians: Alberto GarcíaMartínez-ElCid-, d’acordions exportadors deu dels quatre on 1930, a Àfricai comercials d’intercanvis Amèrica del d’una revista que trobematravés referències les també sorprenen En relacióalesexportacions especialitzades entrefàbriquesireparacions. en lesreferènciesaguiesianuarisapareixen 1920, de partir a fet, De d’acordions. millores les dos esdedicaràalafabricació,sinóreparaciói com asuccessordeJoséBallester. Peròcapdels s’anunciava que Morant, Juan 1955 i 1926 entre i 1933, i 1913 entre apareix que Beltran, Torres d’acordions, sónRafaelPeris,cunyatde Les últimesreferènciessobrefabricacióireparació

e a Facso e oj pr leprosos para 08/12/1917. Núm.164. Borja de Colonia-Sanatorio Francisco San la de de órgano 27/02/1926; Fontilles: 01/12/1902; 10/04/1930). Valencia de (29/10/1902; republicano Diario Pueblo. El El HeraldodeMadrid mercantil desembre de1909,núm.667.Pàg.66 y industrial fomento El El Constitucional El Católico Diario deValencia de Alicante Diario 3). Bayren Anuario Riera 974). i 867 Pàgs. 4. núm. 1934, Any 837; Pàg. 4. Anuario General deEspaña 2. Pàg.939; Any 1909núm.2.Pàg.965). Any 1906, núm. 2. Pàg. 1359; Any 1908, núm. 1900, núm. 2. Pàg. 365; Any 1901. Pàg. 2367; 326; Any i 280 Pàgs. 2. núm. 1898 2152; i Any 2111 Pàgs. núm.1. 1894, Any 1817; Pàg. magistratura y de la administración la de y magistratura Anuario delcomercio,delaindustria, Pàgs. 120,334i335. Anuario Batllés. Región Valenciana Núm. 46. Any 2001. Revista trimestraldepedagogíamusical. España delsigloXIX Algora Aguilar,Esteban. de Golfo y Guinea Sahara del Costa Marruecos, a la defensa de los interesesespañolesen África. Revista política y comercial consagrada Colección Mínima. Any 2015. prodigiosos juguetes los María. José Tallada, Abad Any 1887. sencillísimo y completo para tocar el acordeón Abad, R.yBallester, J. REFERÈNCIES (30/06/1927. Pàg. 7; 03/05/1928. Pàg. . 1d’abrilde1930. (per ordrealfabètic) . 20/05/1880. . Any 1901.Pàg.1865. . 22/02/1885.Núm.5029. . 09/08/1916.Núm.2795. . 01/02/1915.Núm.1407. . 21/07/1903.Pàg.6. . MúsicayEducación. Eiins Xorki. Ediciones . l cren n la en acordeón El (Any 1931, núm. 1931, (Any uv método Nuevo a árc de fábrica La . Any 1914. . Any ( Any 1888. 3 de 31 . . .

• • • • • • • • • • • • • • • • • fer sonarlamanxa. coneixent icadavegadaensónméselsquivolen aquest instrumentvaaugmentantsegonses de referència.L’acordió reviscola, l’interésper aplecs dels alguns són d’història, anys 40 de més té ja que a Arsèguel, d’Acordionistes Trobadala o Muro a Diatònic d’Acordió TrobadaLa i Catalunya trobades d’acordionistesalPaísValencià ia van incorporant.Cadaanysecelebrendiverses també d’altresgrupspopidemestissatgequeel però folk, música de grups dels fonamentalment Hui endia,l’acordiódiatònicesmantéviuatravés i aMassalfassar. a Manises celebrades trobades primeres amb les recuperació seua la activament més s’inicia 1990 com Llucena,atravésdelesrondalles. A partirde de l’interiorCastelló, manté apobles i quees comença la seua decadència al PaísValencià, tot ocupat eldiatònic. A partird’eixadècada,eldiatònic havia moment al fins que funcions i usos espais, -cromàtic iunisonor teclat de l’acordió 30, dels dècada d’eixa partir A

2014. tradiciones y Curiosidades Rafael. Solaz Albert, importació d’articles. Per al’activitatdecompravenda,exportaciói COLECTIVA. REGULAR SOCIEDAD García, Clemente de Hijos 6473/168. MERCANTIL, Registro MercantildeMurcia.Exp. España hasta1936 Ramos Martínez,Javier. Oficina EspanyoladePatentsiMarques. Departament deCultura. Any 1987i2012. diatònic d’acordió Marimon iBusqué,Francesc. Mislata. Centenario1907-2007 29/01/1925; Mañas Borrás, Luís. 06/01/1923; 19/05/1926; 29/02/1928). 22/03/1912; Valenciade Correspondencia La Núm. 8.Pàgs.16i19. invenciones e Industria Valencia Indicador comercial, industrial y profesional de www.ladiatonica.cat/ de biblioteca. Extret 2004. Any diatònic l’acordió de Història Editorial Kattigara. Any 2013. Gorka. Hermosa, 11538. Castellón de Heraldo 1910. Pàg.345. Valencia de Industrial é Mercantil Guía (Any 1963.Pàg.488; Any 1968.Pàg.378). comercial urbana, Valencia,turística, de Guía Pàg. 229. Expositores de Oficial Catálogo y Valenciana Regional Exposición la de Guía 18; Any 1897.Pàgs.88,92,106i142). ua oeca d Vlni y u provincia (Bailly-Bailliere) su y Valencia con datosdel publicada Anuario delcomercio de comercial Guía ua igáia cmril éindustrial: i 185. provincia comercial su Valenciay biográfica, Guía . Any 1907.Pàgs.8,13i42. (Any 1892 (Any ­ esvaconsolidarifagocitar . Generalitat de Catalunya – Catalunya de Generalitat . El acordeón en el siglo XI siglo el en acordeón El . Any 2009. La banda de Música de Música de banda La . Any 1893. Pàgs. 173 Pàgs. 1893. Any . . 22 d’agost de 1903. de d’agost 22 . 1/212. Núm. 14/02/1927. . aeca rescatada. Valencia . Núm 3. Pàgs. 16 i 16 Pàgs. 3. Núm . . ROMEditors. Any l cren en Acordeón El . Ladiatònica. . (16/07/1907; . Any 1909. Any . Mètode . Any X.

147 • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

Targeta comerciald’AlbertoGarcía Martínez. Cid”. Pàgina inicialdelcatàlegd’acordions de“El Any 1897.Pàg.142. de extret García”: Clemente de “Hijos de Anunci Bailliere) (Bailly- comercio del Anuario del datos con comercial de Valencia y su provincia publicada Anunci dePedroSánchez:extret Any 1907. comercial, industrial y profesional de Valencia Anunci deJoséBallester:extretl’ de laadministración y magistratura la de industria, la de comercio, Anunci deJoséMª Abad: extretde de Madrid Anunci deJoséMª Abad: extretd’ su provincia y Valencia éindustrial: comercial biográfica, Anunci deRafael Abad: extretde Ballester. Any 1887. Portada delmètodedeRafael Abad iJosé Any 1886. Portada delmètodedeJuanRequenaSaiz. i 03/05/1928. Anuncis Olmos:extretsde Alicante Anunci Casa Ayela: extretde Castellón Anunci deCasaCarnicer:extretd’ d’ extret 25/02/1917. Tena: de Anunci 22/02/1885. Núm.5029. Anunci deFalcó:extretd’ su provincia y Valencia éindustrial: comercial biográfica, Anunci delBazarGiner: extret de 20/05/1880. Anunci deS.Prósper:extretd’ “L’acordió”: composiciópròpia. Cultura. Any 1987i2012. de Departament – Catalunya de Generalitat Francesc. l’acordió: extretesdeMarimoniBusqué, Model Any 2013. XI siglo el en acordeón Sheng Guía comercial de Valenciaprovincia de su comercial y Guía etea e ems, Gorka. Hermosa, de extreta : . 09/08/1916.Núm.2795. accordion (per ordred’aparició) . Any 1892. . 14/02/1927.Núm.11538. . 21/07/1903. IMATGES . Any 1893. . Any 1893. èoe ’cri diatònic d’acordió Mètode i models d’evolució de imodels . Any 1904. X. Editorial Kattigara. Editorial X. Bayren El Constitucional r d Ley de Oro l Católico El 30/06/1927 Anuario del Heraldo de El Heraldo Diario de Indicador Guía Guía Guía El ...... • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • el 17dejuny 2017. Trobada d’acordió diatònic celebrada a Gandia Valenciana NicolauPrimitiu. de l’any 1942. Col·lecció: J. Huguet. Biblioteca Falla davantdel’hotelLaFrancesa. 1rPremi su y Valencia de provincia bufete de agenda con territorial y profesional industrial, comercial, Anunci deRafaelPeris:extret composició pròpia. Carta comercialdePascualPeris1945: Acordió dejoguet:composiciópròpia. Ajuntament deMuro. Banyets d’Agres(1914 Dones celebranteldiumengedepinyataals Manuel Segarra Bellés. Col·lecció: Borrasca. de Manuel o Albocàsser. A l’acordió ManuelelCaminero extreta del Notícia sobrel’ExposicióaSanFrancisco: 29/03/1912. Clemente García”:extretade de “Hijos de fàbrica la a l’incendi sobre Foto Bailliere) (Bailly- comercio del Anuario del datos con comercial de Valencia y su provincia publicada Anunci dediversesfàbriques:extret 24/05/1917. Núm.281.Pàg.41. Comercial Ibero Americana. Mercurio Anunci deLópezRomá:extretla l’any 1903. Romá López per sol·licitada marca de Dibuix extreta dewww.todocoleccion.net. Romá: Publicitat “papelsecante”deLópez Correspondencia deValencia Anunci deJoséMª Abad: extretde 02/07/1904. d’ extret Torres: Rafael de Anunci 01/12/1902. Anunci deJoséBallester:extretd’ Martín. Torres Vicent per cedida 1934, 17 de de setembre del fill seu el i Beltrán Torres Rafael Foto delaFirad’Albaceteambdona Pàg. 3848. España l’ de Artístico extret y Industrial Torres; Rafael de Anunci Biblioteca Orts-Bosch. Biblioteca Valenciana NicolauPrimitiu. General deEspaña l’ de extret Torres: Rafael de Anunci Acordeón enEspañahasta1936 Notícia extretadeRamosMartínez,Javier. . Any 1907. . Any 1922. Diario deValencia Ay 91 Pg 5099. Pàg. 1921. Any . ‐ 95. Col·lecció: 1915). Las Ocurrencias . 01/02/1915. . 16/07/1907. . Any 2009. Ay 1932. Any . El Pueblo El Pueblo Anuario Anuario Revista Guía Guía El La . . . .

149 INSTRUMENTS BÀSICS PER A L’ACOMPANYAMENT DE LA JOTA

FERMÍN PARDO I PARDO

La jota, amb les seues diverses variants, és un gè- plecs s’editaren en impremtes valencianes. Dels 151 nere musical molt estès i arrelat a les comarques textos que citen en esta publicació ens interessen, valencianes, com també ho és a altres territoris naturalment, els que fan referència a la jota. Ve- de l’Estat espanyol i que arribà als països hispa- geu-ne uns exemples: noamericans. El seu origen en terres valencianes, com a cançó i ball de moda, està documentat al • Coplas nuevas por el tono de la jota, para que començament del segle XVIII, com quedà demos- los enamorados canten a sus queridas, en trat per Josep Vicent Frechina en la interesant que se podran acomodar el nombre de cual- ponència que presentà al 1er Congrés de la Jota quier Señora, con una pintura y sus estrivillos als Territoris de Parla Catalana, celebrat a Falset al intento, año 1741. ] els dies 19, 20 i 21 d’octubre de 2018. • Coplas de la jota con estrivillos, y otras de los Podem afirmar que la jota ja s’interpretava a Valèn- nombres de las mujeres, Octavas y Quartillas cia durant la primera mitat del segle XVIII i que la todas por el mismo tono, las coplas de la bella seua popularització era un fet per la mitat d’este Peregrina y la respuesta del pastorcillo, aora segle, com demostren documents d’aquella època. nuevamente compuesto, por un ingenio Ara- gonés Valenciana en este año de 1744. En l’obra de Faustino Barberà Conferencias so- bre bio-bibliografía sobre Carlos Ros, publicada En el col-loqui titulat Del casament de Miquelo i a València l’any 1905, es recullen els encapçala- Tomasa, compost en estrofa de xiste i publicat a ments de diversos plecs de cordell atribuïts a Car- València a la impremta de Laborda (1757, segons les Ros publicats a València durant el segle XVIII. Genovés) hi ha una cita molt interessant sobre la Si les estrofes d’estos plecs van ser compostes jota com a ball popularitzat: o no per Carles Ros, no és el que ens interessa en este apartat, n’hi ha prou amb saber que estos Instruments d”acompanyamentbàsic peralaJota. Com sabemquesonnoblestotaaquestachent, de Mislataportarenmoltviyayguardent, tanapresa,queelsgótssetocaben, Selebraren lesbodesenhorabona tots brindarenperlatal Tomasa; ycorrentaMislataanàlasogra yballantseempinabenlabota capacasa,ylesvaguisar acudiren molsadobadors. convidaren molspalleters yengransmocadors ybebentbrindaben aldrétyrebés; trestandesportà yenlacarabasa

ballaren lajota, . Guitarró mascleifemella. de suportquemarcaesta. ritme el redoblats raspats o puntejos amb ornant van que però necessaris, absolutament no tiple) certs instruments(guitarra requintada, guitarró i que s’assignaalaguitarraescomplementaamb el cantilapercussió.Lamissiód’acompanyament lodies queinterpretenaltresinstruments,itambé mic, compostderaspatsicolps,s’acoblenlesme cions decordaperquèalseuacompanyamentrít La guitarra ments decordaambinstrumentsvent. de quintosestàmoltestesalacombinaciód’instru dió. En l’acompanyament de les anomenades jotes de ventiinclúslesqueescantenambl’acor amb instruments que s’acompanyennomés de les de corda.Enmenorquantitattambén’hihan tals tal del cant de la jota són les formacions instrumen El méscorrentperal’acompanyamentinstrumen instrumental. acompanyament amb cantades jotes ha hi també banda demúsicaoperal’acordiói,naturalment, de melodiesinstrumentalsperadolçaina, són només que jotes ha Hi batre. de o segar de de bressol,ocomacançócamperolallaurar, cap instrumentació, en ser adoptada comuncant sense lliure, cant un com trobar-la podem jota La ésl’ instrumentbàsicdelesagrupa ------guitarra, queamblleugeresvariantsomidestro pont, sónlespartsmésimportantsivisiblesdela al subjectes van que cordes sis les tensen es on boca oforat,elmànecambelstrastosiclaviller caixa deressonànciatancaracterísticaambla com pelquefaalsdiversoselements.Laseua ben coneguda,tantperlaseuaformaimaterials Nocaldescriureambdetalllaguitarraperquèés postures especialsquedespréscomentarem. i d’afinacions mitjà per melodies senzilles crear de missió d’acompanyament,tambéassumiaelpaper per alballolaronda,raóqual,amésde rrent quelaguitarrafóral’únicinstrumentdecorda En poblesmoltmenutsoencasesdecamperaco de l’AlcalaténielMaestrat. geomètrics incisossimilarsalsdelescastanyetes dia tindrelasuperfíciellisaoornadaambdibuixos prima, queesretallavaenformadecor. Estepo molt fusta una amb feia es colpejador el nalment Tradicio cordes. les de raspats els amb alternant de latapaonelstocadorscolpegenrítmicament, tal d’evitarqueresultedanyadalapartexterior per colpejador, l’anomenat boca la vora col-loque Popularment ésnormalquealaguitarraseli bem enaltresinstrumentsdelamateixafamília. - - - -

153 que marquenelsdibuixossegüents: que podemconsiderarmésclàssica oacadèmica. l’afinació és Esta mi. 6a i la 5a re, 4a sol, 3a si, 2a cordes al’airesonendelaformasegüent:1ami, a lesnostrescomarquesésaquellaenlaqual L’afinació més normal i generalitzada de la guitarra espècie devals. vem elseuparticularcaràcterilaconvertimenuna lle li jota la de l’acompanyament a per d’explicar acabem que colpejar i raspar el rebutja es Quan ran – plum – raca-raca – plum-plum – ran – plum.... manera redoblada plum – raca-raca – plum-plum – de també plum....o – ran – plum-plum – ran-ran – plum – ran - plum-plum – ran-ran – plum següent: i el colpejar la guitarra per a interpretar la jota és la Una altraforma,notancorrent,d’alternarelraspar plum- raca-raca–plumranplum-plum.... plum- - ran – plum - raca-raca – Plum redoblada: manera de també O plum-plum..... – an r - plum – Plum - ran-ran – plum – ran -- plum-plum – ran-ran nar elscolpsyraspatssonaonopatopèicament: d’alter estesa més manera La guitarra. la colpejar pular tradicional ha segut molt general el raspar y po manera la a jota la de l’acompanyament a Per Tocant perl’estudiantina.Camporrobles. per jota la tocar aconseguirem afinació esta Emprant l’Estudiantina, quan fent ús de les postures de les quan fentús - - - de La major en la seua combinació de tònica i do i tònica de combinació seua la en major La de Estes posturesdel’estudiantinadonenlatonalitat tem enestosdibuixossegüents: amb laseuadominantiquinesposturesrepresen La ment delajota: de l’acompanya postures més,pròpies çanes, dos Ma les Torrela de en Flores, Miquel i Lluís mans ger els documentaren afinació mateixa esta En minant. Lliriana , que ens dóna la tonalitat de Do major,Do de tonalitat la dóna ens que , Dominant Dominant Tònica Tònica - - - - -

155 rbt lrs o aiain dfrns qe enal que diferents, afinacions dos altres trobat hem clàssica considerem que l’afinació de més A major lidenominentocarperla Sol de tonalitat la en jota la tocar Alcubles les A a tocarlajotaperl’ representen lesposturesdetònicaidominantper major, çanes, ladel’ L’altra postura és la que deien, a la Torre de les Ma gonesa l’ per jota la interpretar a per dominant i tònica dibuixos següentsrepresentemlesposturesde els En dominant. i tònica de acords els amb major Re de tonalitat la s’aconseguix afinació esta amb i adequades postures dos mi. les 6a Amb i la 5a re, ma també anomenadaperla les comarques, per a tocar la jota per fonamentalment peraacompanyarlajota.Segons guns poblesdenominenxifradesi que s’utilitzen , s’afinalaguitarraaixí:1ami,2ado,3asol,4a

amb :

la seua dominant. El dibuixos següents Agulleta. Agulleta: Dominant Dominant Tònica Tònica Ens dónalatonalitatdeSol Requintà Carcelera. op l’Aragonesa er la

Ara Pri - - - - ,

L’altra afinació xifrada que coneixem, la localitzà la coneixem, que xifrada afinació L’altra Encara que ja hem dit que la guitarra és l’instru és guitarra la que dit hem ja que Encara ocuparem detotsestosinstruments deseguida: requintades, guitarronsielsanomenatstiples.Ens tarres normals, a lesqualss’associaven guitarres panyament fonamentalquevaacàrrecdelesgui acom este ornar i reforçar a ajuden que i melodia instruments delamateixafamíliaquenosón dalles tradicionals,tambésabemquehihaaltres ment bàsicd’acompanyamentalesnostresron els dibuixossegüents: la tònicaidominantqueestanrepresentatsen dos senzillespostures,elsacordscorresponentsa del Sol major, de manera que s’aconseguixen, amb l’acord fan ja l’aire a cordes les sistema, este Amb mi. 6a i la 5a re, 4a sol, 3a si, 2a re, 1a següent: forma la de queda cordes sis les de conjunt el que manera de normal, l’afinació en habitual és que el baix que més to un s’afina corda primera la cas l’anomenada per jota la nyar de guitarralautilitzavenperaacompa tocadors Villarde l’aldea els a on rem (Requena), Olmos de Dominant Tònica Valenciana . En este ------

157 es podenresumirendostipus:elqueutilitzales repicament tambéésmoltparticular, encaraque trumentistes odeleszones.L’acompanyament o menys agudes,depenentenmoltscasosdelsins o més afinacions diverses amb s’utilitza dit, hem ja com cordes, tres o quatre cinc, posar-li de més el queesfabricaambmànecdemésllarg. A de mànecméscurtiselidonaelnommascle gitud delmànec.Esdenominafemellaelguitarró Hi hadostipusdeguitarronsdiferenciatsperlalon mental tradicional. instru conjunt del dins graciós i dolç efecte un da, així, entocar-loconstantmentdemaneraredobla afinat, el so del guitarró és molt agut. S’ aconseguix que téelmànecméscurt,iperlamaneracomestà cinc, quatreotrescordes,segonsleszones.Com és unaaltraespèciedeguitarramésmenuda,amb tarrón, guitarrooguitarrillo,segonslescomarques, El guitarró, corresponents alsanomenatsgrupsdedanses. agrupacions instrumentalsactuals, sobretot en les de laguitarrahadesaparegutpràcticamentles fent unasenzillaireiteradamelodia.Estaaplicació o baixos, els marcant-ne repuntejen la o normal sonadors latoquenicolpegencomguitarra figos, Lucena, Culla i les seues partides etc., on els La Yesa iles Alcubles. L’hem vistautilitzaraBena donat referènciesd’estautilitzaciódelaguitarraa 1a fa#, 2a do#, 3a la, 4a mi, 5a si i 6a fa#. Ens han manera quelesseuescordesal’airesonenaixí: na untomésagutquelaconsideradanormal,de La guitarrarequintada. també conegutcomaguitarronet,gui És una guitarra que s’afi que guitarra una És ------més o menys agudesen relació a la de la guitar dels guitarronsnomésvanreferidesalfetdesisón nombre de cordes, les diferències en les afinacions amb l’ungla i el tou d’este dit. Independentment del polze tingamésprotagonisme,enalternarraspats se substituïxl’índexpelditdelmig,fentqueel ungles delsditspolzeiíndex,oaquellenelqual més aguda:1asi,2afa#,3are,4alaiSami. 1a la, 2a mi, 3a do, 4a sol i 5a re. Poc corrent és la zar-se amb cinc cordes. L’afinació més habitual és: utilit sol guitarró el Túria, del sud del comarques i metàl-Iica la prima i, de vegades, la segona. A les , budell de ser solien instrument d’este 5a i 4a 3a, 2a, cordes les Ibi a que Sabem corrent. molt ser L’ús delescordesbudellenelguitarródegué i 4acordes,mentrequela2a3aerendebudell. tiques. A Xodos i Benafigos eren metàl-liques la 1a s’ha substituït el budell per les actualscordessintè i metàl·liques, cordes algunes guitarró al col·locar els poblesmencionatss’haconservatelcostumde En re). 3a i fa# 2a si, (la anterior afinació mateixa linell només posen al guitarró tres cordes amb la Mo del partida seua la i la. ACulla 4a i re 3a fa#, 2a si, 1a dir: a és aguda, més forma la de afinats hem vistutilitzarelsguitarronsambquatre cordes Maestrat del o Atzeneta Benafigos Vistabella, , na Lluce Xodos, , Miguel San de Puebla Yesa,la La descrit. hem ja que Arequintada guitarra Titaguas, més alt que esta, coincidint així amb l’afinació de la normal, i fins i tot aquells que s’afinen només un to i migodostonsmésagutsquelaguitarra tons tres afinats guitarrons trobar podem així i ra - - - - - Tocant perlalliriana.Lliria. Tocant perl’estudiantina.Villar de Olmos. res enlaseuaalternançadelrasparicolpejar. ginal popular, seguintelritmemarcatperlesguitar ori caràcter el jota la de interpretació la a donen li tiples espodenferunesmelodiesreiterativesque talgar. Amb lesguitarresrequintades,guitarronsy les Alcubles iperunagravacióprocedentdeGes a i Culla de terme Molinell, del mas al jota la tocar viu, estetipusanticde formació instrumental per a i començamentdelXX.Encarahemconegut,en XIX segle del fi la a donà es que ser pareix garets, mentals puramentpopularsdepoblesmenutsillo instruments demelodiaenlesformacionsinstru dallístiques acadèmiques.Laintroducciód’estos procedien d’ambientsurbansideformacionsron necessitar elsinstrumentsdemelodia,quals que noméss’utilitzavenenambientsrurals,sense els origen, en foren, jota la de l’acompanyament Considerem queestosinstrumentsbàsicspera greu (1afa#,2ado,3alai4ami). la quehemdescritcorresponentalguitarrómés alta que les quatrecordesdeltipleunahuitavamés s’afinen poblacions estes En etc.). Culla, de linell nord valencià (Xodos, Vistabella, Benafigos, el Mo que l’hemvistutilitzarenalgunespoblacionsdel El tiple. que la3a,i5atambéuntomésagut3a. aguda més mitja i tonalitats tres afina s’ 4a la que siga, o conjunt, del greu més la com queda corda 3a la i alta, huitava en s’afinen 5a i 4a cordes les pecte alguitarróésqueenesteinstrumentsempre afinacions de la guitarra normal i la requintada res Una diferènciaquecaltindreencompteentreles adoptà pertaldesubstituirlaguitarrarequintada. tradicional enesteinstrumento,percontra,sis’ realment és d’afinació manera esta si sabem No (1a fa#, 2a do#, 3a la, 4a mi i Sa si), com havien dit. tada, ésadir, untomésaltquelaguitarranormal guitarró, denominatmascle,comlaguitarrarequin el afinar vist hem també I’Horta de comarca la A És una variant de guitarró de menor mida menor de guitarró de variant una És ------

159 IMPORTÀNCIA DE LES BANDES DE MÚSICA EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA CULTURA MUSICAL A LA PROVÍNCIA D’ALACANT

FRANCISCO AMAT GARCÍA

En l’actualitat, podem dir que l’inici de les bandes de bandes de música militars; per això, creiem 161 de música comença en la primera mitat del segle que la creació d’algunes d’elles pot ser deguda a XIX, influenciades en gran part per les bandes mi- aquest fenomen. litars que portava l’exercit francés de Napoleó Bo- naparte durant la guerra contra Espanya. Els orígens de la corporació musical “Primitiva” del Centro Instructivo Musical Apolo, d’Alcoi, es Els pobles que es trobaven prop d’un quarter mili- remunten al principi del segle XIX, davall el nom tar van tindre més possibilitats de crear una banda de “Banda del Batallón de Milicianos Nacionales”, de música, perquè la major part de directors i mú- amb la denominació de “La Primitiva” es funda el sics que nodrien aquestes agrupacions procedien 1830 i és la més antiga de la ciutat.

Tropes franceses. Recreació. Campamento de la Puebla. Banda Primitiva d’Alcoi en 1889. Rafael Pascual, director. Font: Blog La Novela Antihistórica de Carlos Rilova Jericó Font: Centro Instructivo Musical Apolo Tenint en compte que les orquestres no apareixen no orquestres les Tenintque compte en musicals. nostres agrupacions en lacreaciódeles retor.teix que s’involucraren estrany No ésgens l’organista de l’església, el mestre o fins i tot el ma haguera unapersonaambconeixementsmusicals: a laformaciódelesbandesqueencadapoblehi En aquellaèpocavatindremoltaimportànciaper banda del’Orxa,etc. la Ibi, de Musical Unión la com època, mateixa la de bandes altres l’actualitat en existeixen També Ateneo Musical“MaestroGilabert”. d’Asp. Enl’actualitat,aquestabandas’anomena cument notarialqueestrobaal’ArxiuMunicipal més antigad’Espanya,segonsconstaenundo la Purísima”,reconegudacomsegonabanda de Señora “Nuestra de banda la funda es 1825 El Projecte “AlcoiCultura” 1925 Primitivad’AlcoiFontEscolaPolitècnicaSuperiord’Alcoi. fónica de Alicante (1939), Orquesta Sinfónica del Sinfónica Orquesta (1939), Alicante de fónica questa de Cámara de Alicante 1927, Orquesta Sin l’Or com XX, segle al fins d’Alacant província la a - - - - Banda de Aspe. Font: Ateneo MusicalMaestroGilabert, Aspe el pobled’escoltarmúsicaendirecte. part delsegleXX,eral’únicapossibilitatquetenia gran i XIX segle el durant perquè bandes, nostres divulgació delaculturamusicalhacorrespostales ràdio apareix a Espanya el 1923, i RTVE el 1956, la cal. Noésmenyscertquesilaprimeraemissorade prescindible peraladivulgaciódeculturamusi obres de la músicai que la seua existència ésim grans les de interpretació la a per excel·lència per Entenem quel’orquestrasimfònicaésl’instrument l’Orquesta Sinfónica Alcoyana (1952). o (1962) de Alicante Filarmónica Orquesta (1958), Cecilia Santa Sinfónica Orquesta (1957), Sureste - -

163 Concert delaXXXVISemanaMusical enHonoradeSantaCecilia. Associació MusicalEl Tossal. i estils. anar elevant la dificultat amb gèneres, compositors a poc senzills, perapoc amb programes concerts comencen laseualabordeculturamusical,oferint molta qualitat. Amb eltemps,lesbandesdemúsica gran oxicotet,tenialaseuabanda,algunesde de sentirmúsica,qualsevolpoblelaprovíncia, Fins benentratelsegleXX,eral’únicapossibilitat Llana” d’Alcoi. vegada acompanyantuna“Filà”enfestes,la“Filà nos Nacionales, que el 1817 va desfilar per primera mencionat abans,laBandadelBatallóndeMilicia la seuamúsica.N’ésunaprovabandaquehem seu espaienlesfestespopulars,alegrant-lesamb per donarunaculturamusicalalagent,tenenel Les bandesdemúsica,enprincipi,noapareixen Fotografia deMariángelesSellerPastor - tudis oficialsdemúsicaalaprovíncia. es els comencen i Esplá” “Óscar Musical l’Institut Alacant a apareix 1962 el que fins música, tudiar anomena “educands”.Eral’únicaformad’es se’ls tures itocarinstrumentsmusicals,tradicionalment musical delsxiquets,ensenyant-losallegirparti Les bandestambés’hanencarregatdelaformació el delesorquestres. Hui endiatenenelseupropirepertoritanriccom aprofitant el seu colorit tímbric i la potència sonora. comencen acompondregransobresperbanda, En lasegonamitatdelsegleXX,elscompositors panyol, lasarsuela. les bandes,incloent-hiuntipusdemúsicamoltes a adaptant anar van es que I etc. òperes, suites, dien escoltar amb les gransorquestres: obertures, néixer obres que fins aquell moment només es po Amb aquellsprogramesesvancomençaraco Entrada deMorosiCristians.BandaEl Tossal. FotografiadeMariángelesSellerPastor ------en HonoraSantaCecilia. Programa delconcertdelaXXXVISemana Musical

165 és elmomentdeposarenvalor lalabormusicali que crec i simpatitzants, i directiva junta músics, es mantégràciesal’esforçdesinteressatdelsseus institucions. Encadapoblehihaunabandaque no tingaelsuportqueesmereixperpartdeles açò que llàstima una és però musical; cultura de festivals, certàmens,iqualsevolaltramanifestació ofereixen assíduamentconcerts, interessada ens a lesnostresbandesdemúsica,queformades musical, elconeixementdelamúsica“culta”esdeu Dit açò,quedaclarqueladivulgaciódecultura dels estudiantsdemúsica. on tenenposadeslesseuesaspiracionslamajoria la BandaMunicipald’Alacant, nal delaprovínciaés En l’actualitat,l’únicabandademúsicaprofessio Banda El Tossal. FotografiadeMariángelesSellerPastor tres bandes de música, ja que sense elles haguera nos les realitzen anys 200 fa de des que cultural - - - sigut impossibleladivulgaciódemúsica,noes interpretativa. donant mostres de la seua gran qualitat sonora i de laMareDéudelRemei, patronad’Alacant, honor en realitzada l’Albada de motiu amb oficial presentació seua la fer va 1912 de d’agost 3 El adequades anivelld’acústicaidetreball. instal·lacions unes tindre no veïns, els molestar no i assajar poder a per adequat lloc un tindre no vicissituds al llarg de la seua història, entre elles diverses per passat ha banda Torregrosa.La Luis Sr. el ser va director primer seu El Ortega. Tato TomásSr. el d’alcalde, tinent primer del proposta a Mollá, Soto Federico Sr. el alcalde sent 1912, La BandaMunicipald’Alacantvaserfundadael més recursosaaquestesiniciativesculturals. taria demésquelesnostresinstitucionsdedicaren - per aassajariferconcerts. Les Cigarreres,ondisposen d’un xicotetauditori el Teatreactual, d’assaig lloc seu el en o Principal, realitzar elsseusconcertsa l’auditori del’ADDA, la bandaituristes. tot l’any segueix A l’hivern,solen que gent entre persones, 2.000 de prop congregar txina del’Esplanadadurantl’estiu,quearribena Són tradicionalselsconcertsqueofereixalape Es trobaentrelesmillorsbandesd’Espanya. gon premiaBilbao,primerValència, etc. Ha rebutdiversospremisencertàmenscomelse Melilla, Vitòria, València, Barcelona,etc. Comunitat iforad’ella.HadonatconcertsaOrà, capital, tambéenelspoblesdelaprovíncia, vulgativa delaculturamusical.Nosolsa Alacant A partir d’aqueixa data, realitza unallargalabor di Banda Municipald’Alacant. Alborada Verge delRemei,anys60.Font: AMA - - -

167 de Alicante: en elseullibre gir-la, comarreplegaJuandeDios Aguilar Gómez cional iinternacionalquehantingutelplaerdediri sigut destacatpertotselsdirectorsderenomna La seuagranqualitatartísticainivellmusicalha Concerts d’Estiu.BandaMunicipald’Alacant.FotografiadeMariángelesSellerPastor e e ao 91 a ad do n concier un dio banda la 1951 año el “en vida”. era la mejor banda que había dirigido en su que diciendo músicos los a felicitó Jacinto D. vez su a y intérpretes los a y director al premió ovación gran una interpretación la que seencontrabaenlasala. Al terminar Guerrero, Jacinto D. maestro al batuta la voltosa, el director D. Carlos Cosmen cedió se ibaainterpretarelPreludiodeLaRe para conmemorar su centenario, cuando Chapí maestro del obras con Villena en to Historia de la música en la provincia - - - - PER FAVOR, CUIDEM-LA!!!!! cultura. les persones,aixícomenlaformaciódeseua de lesemocions i costums els en influir pot que La música és sempre un dels elementsprincipals grandir laseualaborartísticaicultural. sensibilitat políticanecessàriaperamantindreien d’Alacant, peròtemempelseufutursinoestéla música sónunesplendoróspresentalaprovíncia de bandes Per aconcloure,podemdirqueles etc. Jose MaríaCervera,ManuelBerna, Adam Ferrero, destacar: Enrique García Asensio, Vicente Spiteri, cal quals els entre tarima, seua la a pujat han que invitats directors els nombrosos sigut han També artística. tenint paraulesd’elogiperlaseuagranqualitat més, molts i Zarzo Vicente Rosin, Armin Ortí, ría amb ella,perexemple:LeopoldoQuerol,JoséMa actuat han que solistes Tambéels nombrosos són - - Concert d’Estiu. Associació MusicalEl Tossal. Fotografia deMariángelesSellerPastor. Jacinto Guerrero.FONT: MuseoJacintoGuerrero. Ajuntament d’Ajofrin.

169 DOLÇAINES I TABALS DE L’ALACANTÍ

FERRAN NAVARRO I SORIANO - EVA ORTIZ I GÀLVEZ

Introducció La dolçaina de José Prieto 171 Blasco En general, aquest treball sobre els instruments musicals de la nostra tradició està farcit de dife- De malnom, Pepe L’Obrera o El Coixo l’Obrera, rents modalitats i èpoques dels instruments musi- d’ofici espardenyer i electricista va nàixer a Busot cals d’arreu de les comarques del País Valencià. (població de la que va arribar a ser alcalde) i va No obstant, per raons obvies, hem volgut centrar i viure a La Canyada. concretar en un sol treball aquells instruments, com el tabal i la dolçaina, que han tingut certa rellevàn- La dolçaina la va comprar a València. Per la seua cia, que hem pogut trobar i classificar en diversos forma i característiques sembla construïda per “El estudis de recerca i que per la seua importància tio Calavera”, torner de Sogorb. hem cregut necessari incloure’ls en un sol article.

Estem parlant, doncs, del propi material físic, del tabalet i de la dolçaina, d’aquella parella indestria- ble fins fa no massa temps i de la seua materialit- zació a la comarca de l’Alacantí.

La dolçaina de José Prieto Blasco. Fotografia d’Eva Ortiz El tabaletdeJosé Armengol iLlinares cuiro depellbou. cordes deltabaleterendecànemielsparxes nes. L’instrument esvacremarenunincendi.Les Massa les Torrede la a comprar va el tabalet El Callosa. dre a tocar el tabalet “per imitació” de Batiste de De malnom“Sobiu”,vanàixeraBusotiapren Llinares El tabaletdeJosé Armengol i - - Fotografia percortesiadeClementina Prieto. (al tabalet)al’Esplanadad’Alacantel 17demaig1931. José PrietoBlasco(aladolçaina)i Armengol iLlinares Dolçaina deDomingoMoreno no l’hempogudaconfirmar. però, referència, Aquesta metàl·lica. dolçaina una guda. Esteconstànciadequeesvaferconstruir dolçaina en aquests momentses troba desapare La “FA”. en afinada “llarga” Dolçaina Sogorb. de sembla construïdaper“EltioCalavera”,torner La dolçainaperlaseuaformaicaracterístiques pel·lícules... dador de sèquies, poeta, escriptor, explicador de lant derebosteria,loteria,tabac,periòdics...mon de música,repartidord’esqueles,venedorambu Entre altresactivitatsdestaquemladeprofessor d’Alacant. Major carrer al viure va i Oriola a nàixer Va Indigno”. “El o Talento” “El Molesta”, no que Hi teniadiferentsmalnomscomara:“ElVendedor La dolçainadeDomingoMoreno - - - Tabalet (caixa)deJoséMartínezGómez un fill. mingo ilaseuadonatractavenaJoséconsifóra més enllàd’unarelaciómeramentcomercial.Do Aquesta parelladedolçaineritabaletervaanar la caixa. En comptesdetabaletpròpiamentdit,feiaservir República. de començarlaguerra,lluitantper rrama, alpoc go Moreno.JosévamorirenlabatalladeGuada ment vaacompanyaraltabaletdolçainerDomin normal pare), (son Martínez José de Tabaleter Gómez El tabaletdeJoséMartínez - - - -

173 Domingo Moreno(aladolçaina)iJoséMartínezGómez(alcaixa).Fotografia percortesiadeMariaMartínez. Fragment d’unafotografiadeSánchez, AMA. Dolçaina deJoséMartínezMarcos.Espodenveureclaramentlesclausladolçaina. na estàenaquestsmomentsil·localitzable. rística genscomunaalesnostresterres.Ladolçai curiositat delaqualésquehiportaclaus.Caracte la i “FA”) en ser (pot “llarga” dolçaina d’una tracta quirida aOrà.Localitatonhianavatreballar. Es La dolçainadeJoséMartínezMarcosvaserad a Alacant. viure treballador delcamp.Vava Redovan i nàixera era Gordo” Tío “El o José” Tío “El : malnom: De Marcos La dolçainadeJoséMartínez - - -

175 Domingo Moreno (a ladolçaina)i Antonio MartínezGómez(allacaixa).1950. FotografiadeSánchez, AMA. pròpiament dit,feiaservirlacaixa. Com larestadefamília,encomptestabalet germà José,tambévaarribaratocarladolçaina. reno. Nascut a Alacant (1920), a diferència del seu acompanyar altabaletdolçainerDomingoMo va també pare), (son Martínez José de Tabaleter Gómez El tabaletde Antonio Martínez - Tabalet (caixa)d’AntonioMartínezGómez. La dolçainad’AntonioMartínezGómez AMA. José MartínezMarcos(aladolçaina)i Antonio MartínezGómez(allacaixa).FotografiadeSánchez, trument en“FA”. l’ins afine vegada tal que llarg tudell un incorpore que però “SOL”, en afinada estiga ser pot època, peculiar, diferentalsques’hitrobenenaquella heretar ladesonpare.Estractad’uninstrument la dolçaina. A bandade teniraquestadolçainava pare li va ensenyar a tocar el tabalet, però maino son que ja autodidacta forma de Vaaprendre na. Antonio MartínezGómeztambévatocarladolçai Martínez Gómez La dolçainade Antonio Martínez inèdita finsara.Fotografiacortesia delseufill Antonio Antonio MartínezGómeztocantladolçaina enunaimatge - -

177 “El Torero” de1954. Fotograma, d’escenarodadaalRavalRoig,delapel·lícula pròpiament dit,feiaservirlacaixa. Com larestadefamília,encomptestabalet Domingo Moreno. mans, tambévaacompanyaraltabaletdolçainer ter de son pare, José Martínez. Com els seusger la familiaMartínezGómez,vasereldarrertabale Miguel MartínezGómez,eltercerdelsgermansde Gómez El tabaletdeMiguelMartínez - - tar-se. Antonio. Anaven colzeambperpoderorien Juan fill seu el i Bernardo fillastre seus pels balet Juan Antonio Castellósoliaacompanyar-sealta tat del’instrument. ta” malgratqueaixónoentéafectacióalasonori exterior semblamésunagrallaque“charami Utilitzava dolçaina “llarga” (en “FA”). La seua forma sica, tocavaladolçaina“d’oïda”. nàixer a Agost (1898) i malgrat que va estudiar mú .Va l’ONCE en treballar a entra que 1940 fins rifes De malnom“ElCeguet”,Esguanyavalavidafent Castelló Santacruz La dolçainadeJuan Antonio Dolçaina en“FA” d’ElCeguet”.Fotografiad’EvaOrtiz - - - - - General ialcarrerdelPou, barrideSant Antoni. l’Hospital de prop viure va família la que ja anys seua vidavaestarvinculadaa Alacant durantmolts persona partdeleshistòries que enscontava.La primera en viure va que ja informants millors tres Juan Antonio Castelló Brotonsvaser un dels nos zat untabaletjuntalseunetDavidGarciaSirvent. dolçainer enlesseuesactuacions,vaacabarutilit al principifeiaserverlacaixaperacompanyar tabalet en la Colla La Taranina d’Agost. Magrat que drastre, BernardoSirventvacontinuartocantel Després demoltsanysacompanyantalseupa aquest esvajubilar. enels actes quevanheretardeDomingoMorenoquan alCeguet acompanyar van fill i Fillastre Brotons Brotons iJuan Antonio Castelló El tabaletdeBernardoSirvent Antonio Castellófill. de l’ONCEcomafigurant.FotografiaperCortesiaJuan Retrat d’estudideJuan Antonio Castellóambuncompany - - -

179 Sirvent. Sant Pere2003.FotografiapercortesiadeDavidGarcia Bernardo SirventBrotonsaltabaletdurantl’entradainfantil. de DavidGarciaSirvent. actuació delaseuapoblaciód’Agost.Fotografiapercortesia Juan Antonio CastellóBrotonstocantlacaixaenuna Dolçaina en“FA” d’”ElXato”.Fotografia d’EvaOrtiz música d’Alacant. de tenda una a adquirien les i oboé) o fagot a per guet” noerenpropiamentperadolçaina(potser canyes quegastaventant“ElXato”comCe Les “FA”. en afinada “llarga” Dolçaina Sogorb. de sembla construidaper“EltioCalavera”,torner La dolçainaperlaseuaformaicaracterístiques a Agost (1933),treballavaal’ONCE Alacant. Dolçainer itabaleterdemalnom“ElXato”,vanàixer Castelló Brotons La dolçainadeJuan Antonio - Fotografia d’EvaOrtiz Juan Antonio CastellóBrotonsfentsonarla seua dolçaina.

181 Fotografia deSánchez, AMA. Juan Antonio CastellóBrotons(aladolçaina)iJuanJódarcaixa). Antonio ,comsempre,buscantelpaquetdetabac. tabalet. el marejaven altes els contava, ens Segons ter. El Xatos’estimavamolttocarambaquesttabale caixa. En comptedetabaletpròpiamentdit,feiaservirla vida. que unaccidentdetrànsitvaacabaramblaseua fins tabalet el tocar va RENFE, la de Treballador El tabaletdeJuanJódar - Tabalet (Caixa)deJuanJódar com aralesbandesdemúsica. bava al’abastiespodiaferservirperaltresusos, panyament aladolçainan’eraunfactorqueestro adquirir otocarlacaixacomainstrumentd’acom aquest ésuntemameramenteconòmic,doncs, partir decertesdatesdelsegleXX.Devegades, cantines, l’usdelacaixaestrobavageneralitzata dia, eltabalet,podemgarantirqueperterresala En quanalapartritmicaqueacompanyamelo que podemintuir, comapoc,variadainostandard. musicals... totplegatindicaunaventalldesonoritat procedències oincorporadesd’altresinstruments ga construïtambmetall,canyesdediferents poració declausal’instrumento que aquestesti ment, ambirrupcionsconcretescomaralaincor indistinta sonant “llargues”) les de preeminència temps.. Amb dolçaines“llargues”i“curtes”(amb han anatexperimentantdurantel que aquests i característics,deixapatentelcanvidesonoritat gat alsnostresdies,malgrattindretretscomuns els instrumentsdellengüetadoblequehanaple més d’unsegleiconcretamentdurantelXX, A modedeconclusió,podemestablirque durant Conclusions ------

183 CAP A UN MUSEU VALENCIÀ DE L’ACORDIÓ. MUVAC. MUSEU VALENCIÀ DE L’ACORDIÓ

VICENT MANEL MARTÍNEZ I PALACIOS

Tot comença els primers anys de 1990. Era una Clemente Garcia) i Torres (Rafael Torres Beltran). 185 època en què solia anar a la Pobla de Segur, al Artur em parlava meravelles de València, la ciutat Pallars Jussà. Primer cap de setmana de juliol, de l’acordió. Em va fascinar i encisar tant, que des Tradicionarius, música i ball tradicional i la Baixada d’aleshores en col·leccione. dels Raiers. La meua relació amb els instruments i la música tradicional era el ball folk, en un temps en Recorde que el primer el vaig comprar, farà uns què en el festival participaven Primera Nota (Cata- vint-i-cinc anys, al mercat de vell que hi havia al ca- lunya) i Urbàlia Rurana (País Valencià), i també un rrer de l’Hospital de València, al llibreter i aficionat personatge que després em va influir molt: Artur a la pilota valenciana Rafa Jordan. Era un acordió Blasco. xicotet, potser massa, però alguna cosa seua em va despertar la curiositat. Sembla que és de la fa- Poc després, el 1997, naix el festival PIR a la man- mília dels bandoneons. comunitat de los Bals de l’Alto Aragón (Ansó, Echo, Chasa i Aragüés de lo Puerto), per la qual cosa La col·lecció té a hores d’ara 180 acordions, a vaig canviar d’escenari. més d’un bon grapat d’instruments de llengüetes metàl·liques lliures, el principi sonor de l’acordió. I No era l’única convocatòria folk del Pirineu. El da- documents: més de 50 factures, cartes comercials, rrer cap de setmana de juliol ja s’havia consolidat el targetes de presentació, albarans, fotos, partitures, primer festival per excel·lència de l’acordió diatònic: catàlegs, mètodes... des de 1896 fins pràcticament la Trobada d’Acordionistes d’Arsèguel (Alt Urgell). 1950. No pretenc mostrar l’evolució de l’acordió És allí on naix la meua passió per la recuperació ni tindre’n tots els països representats, sinó do- d’este instrument a València. Coincidint amb els cumentar la seua història en terres valencianes i viatges d’Urbàlia a Arsèguel, jo hi anava, i allà Artur posar-la en valor, encara que no en descarte altres Blasco em va ensenyar el seu museu d’acordions, possibilitats. on n’hi havia alguns de valencians: Cid (Hijos de Arpa deBoca.Col·leccióVicent M. Parmupill (Estònia) Artur Blasco,ConferènciaaQuartdePoblet2-2-2018 1r acordiócompratdelacol·leccióVicent M. 3 ésunSheng(Xina). CessiódeMireiaMartínez 2 ésunHulusi(Xina). CessiódeMireiaMartínez 1 ésunKhen(Laosi Tailàndia). Col·lecció Vicent M. Acordions iflutinas/Romànticscol·lecció Vicent M. 1 2 3 és unaciutatalemanyadelaSaxònia.» Chemnitz symphonium. anomennat 1825 del ment instru un en inspirada 1829) (Londres Wheatston sense acordsincorporats.ProvédelaConcertina Chemnitz, «instrumentpredecessordelbandoneó, Per certellhafetdonaciód’unaconcertinatipus co ambunaxarrada-audiciósobrel’instrument. Blas Artur participa on moment, el fins completa sol, comacomplementd’unaexposició,lamés valencià, l’acordió l’estudi publica es 2018 de febrer de 2 para unarticlesobreelsacordionsdeManises.El la revistade l’acordió diatònic,onelMussol pre gener de2018ixeltercernúmero El Repicó. danses de grup el amb col·laboració ma d’opuscle,unaltretreballsobrel’acordióen for en Manises, a publica es 2015 de d’abril 25 El s’han trobatdosd’eixoscincacordionsquartans. bé pelMussol,s’explicadeformaparticularcom de lasecció Arqueologia delaMemòria,escrittam vista d’informaciómunicipaldeQuart,enunarticle d’ 2009) de gener / 2008 de embre (des 28 número Al Quart. a apareguts acordions es publicaunarticlesignatpelMussolsobrecinc Valenciano, diari al 2008, de setembre cuperació dememòriahistòrica.Eldivendres5 dions, camp, de recol·leccions primeres les fem i museístic projecte el treballa Mussol, el cultural, associació meua la quan saber.És del ra l’aventu afegix li se col·leccionista trajectòria la A que juguen un paper decisiu en la seua re seua la en decisiu paper un juguen que al’especialfestesdeQuartPoblet, del’AssociacióCulturalelMus Levante - El Mercantil El - Levante Històries d’acor El Fanalet, El La Botonera, L’origen de re ------

logo del'Associació CulturalElMussol.(QuartdePoblet ) Manuel BaqueroLazaun,terceraedició(1884-Saragossa) Teorico-Practico de Acordeon > Emilio Yebra yPiqué(anteriora1894-Madrid)

187 Cartell acordió Albocàsser 2015. AC ElMussol Els 5acordionsdeQuartPoblet.Ceditperlesfamílies. Cartell acordióManises2015. AC ElMussol ( QuartdePoblet) Cartell exposiciódelMussol. Pàgina deldiariLevante. Blasco perlacol·leccióVicent M. Concertina Chemnitz.Donaciód'Artur Cartell Trobada Acordió aMuro. cent Torres Martín Vi amb anys darrers els comptar de Tenimsort la Xafigà, associacióde Tabal iDolçainadeMuro. Amadeu Vidal, mestred’acordiódiatònic,iambla participant ambconferènciesiexposicions Comtat), (el d’Alcoi Muro a Diatònic del Trobades exposant una part de la col·lecció... I sobretot a les la amb comú; en lesqualsl’acordióha sigut eldenominador fent untreballpatrimonialalvoltantde15famílies i jornades unes organitzant Manises, de Repicó rondalla i danses de grup el amb poble; al trument d’Albocàsser, ambuntreballderecercasobrel’ins reres, ambassociacionsculturalscoml’Assegador dar Les constants. sigut han col·laboracions Les Alonso). Amadeu Vidal alesJornadesd'Albocàsser, (ambMamen Trobada Diatònica d’Arenys de Mar, d’Arenys - - - tercera generació de constructors d’acordions va tercera generaciódeconstructorsd’acordions de l’instrumentésanterior. a Anglaterra, de ciutat la de reparador un per 1840 l’any és lad’unacordióanomenat important fita altra Una València. a fabriquen es carta comercialonesdiuquinaclassed’acordions 1896, de és col·lecció la de antics més ments passat valenciàdel’instrument.Undelsdocu mateixa proporcióqueescomençaavalorarun Este fonsacordionísticvaadquirintprestigienla temps, ensajudaquanlihodemanem. fa de jubilat Vicent, Barcelonina. i Moratín Eulàlia, de València però abansestiguéalscarrersSanta lencians. LaseuafàbricavaestaralcarrerdelNord d'acordions, (fotode2017) Vicent Torres Martín. (3ageneraciódeconstructors la qual cosa indica quelaconstrucci Flutina, quetégravat Leeds, una ó - -

189 un passatgloriósquanningúnoelrecordarà,per les seueshistòries,ensserviranperadocumentar Més de 25 anys arreplegant no sols acordions, sinó tacions, trobades... amb elseuso,peròtambéconferències,presen cursos d’aprenentatgeperapodertocar-loiballs parar, restaurar les diferentsparts delsacordions, poder inventariar a per arrere compte el marque que fita la Serà cal. ra mostratlacaramésfoscadelseupassatmusi cadascun denosaltres,València, lanostra,hague per fóra no si que patrimoni un col·lecció, la tota Cal unespaifísiconespugamostrarpúblicament Flutina compradaaMúrcia,anterior i documentartotelmaterial.Re

1840.Col·leccióVicent M.(3fotos) - - - - Retol perunfutur.Col·leccióVicent M. a situar-losenelllocqueelscorresponpano una recuperacióràpidaicompleta. desitgem qui a Junquera, Kepa l’acordionista amic te. Tambéestimat nostre el pensament el en tenim ment fa 3 anys, és ara Chanzà, de Tres Fan Ball. Ell, que ens deixà física No puc,nivull,deixardepensarenVicent Pastor per adignificar. da a la pública, ensenyant per a valorar, treballant priva l’esfera de passar de ha completa col·lecció la fi, tal a Per valencià. musical patrimoni del rama

l’estrella que guia el projec - - - - Expo d'acordions aQuart(2010) Vicent PastorChanzàamb Jordi Pastor, Els darrers6acordionsincorporatsalacol·lecció. Amb MireiaMartinez,JuanLuísdelPinósiVicent Martínez (2018) Kepa Junqueraamb Vicent M. A Gandia Equip deredacció d'ElMussol.

191 MEMÒRIA D’UN DIATÒNIC ALACANTÍ

FERNANDO J. ANTÓN I PÉREZ - EVA ORTIZ I GÀLVEZ

Aquest treball comença fa 2 anys quan ens trobem “a Alacant no hi havia muixerangues, això és ca- 193 amb el nostre amic Tomàs Ortuño i per casualitat talà” quan en tenim, de moment, dues mostres Fernando comenta que Eva està aprenent a tocar gràfiques de les muixerangues: una pel·lícula a la l’acordió diatònic. Aleshores Tomàs ens conta que platja del Postiguet i una fotografia al Cardiovascu- té un acordió a sa casa. Així que Eva queda amb lar de Sant Vicent Tomàs per a veure l’instrument i fer les primeres fo- tografies. Realment nosaltres mai no investiguem “a Alacant no hi havien dolçainers” quan hi ha aquesta categoria d’instruments però Tomàs vol múltiples referències (en premsa, en arxius...) de ajuda per veure quin tipus d’acordió és, en quin es- dolçainers a Alacant i en teníem 2 dels millors mú- tat de conservació està, si es pot reparar... sics de la comarca, a la nostra ciutat, en la primera meitat del segle XX. Parlem de Domingo Moreno i El que no imaginàvem és que aquest primer con- José Martínez. tacte anava a esdevenir en un article ja que nor- malment treballem el món de la dolçaina quasi en “això dels correfocs és valencià, no té res a veu- exclusiva. Però l’oportunitat de conduir un llibret re amb Alacant” quan al barri de Sant Blai es feia, sobre instruments tradicionals valencians fa que després de les Fogueres de Sant Joan, una cordà Eva es plantege parlar d’aquest instrument com clandestina-consentida durant molts anys. una reivindicació del nostre patrimoni. Estem molt acostumats de sentir parlant a la gent, sense fo- “la pilota valenciana es jugava als pobles, ací no” nament ni criteri, de què és Alacantí i què no. La quan el desaparegut Cinema Carlos III era ori- llengua es qüestiona, la cultura es qüestiona: ginàriament un trinquet. ea e oo nge ieeaa n og A centre d’una delescarestrobemunes inicialsbordades, Al roig. en rivetejada negre color de tela passadís ambl’acordióenvoltatenunafundade del porta la per apareix Tomàs impàs aquest En sempre vaestaracasa l’acordió que recorda que ja guerra, la de abans de l’instrument,creuquesonpareelvacomprar informant tampocnosapbenbélaprocedència na Tomàs:nostra La Finestrat”. de Pere abuelo “El seu pare Pedro Pascual Llinares, o com el nome De qui era l’Acordió? Maruja ens conta que era del sentacions comencemapreguntar: presentable peral’entrevista.Desprésdelespre de seguidaselallevaperquèvolestarbonicai queta, apareixamblabatad’estarpercasaperò co i presumida encantadora, dona una és Maruja els dubtes. en un moment va a buscar-la perquè ens aclarisca que Tomàsaixí de d’enfront casa la a viu Maruja era delmaritdelaseuatiaosiseupare... ment és la seua tia Maruja. Ell no té clar si l’acordió història ienspotcontarméscosessobrel’instru la bé coneix qui que ja començar, on per bé molt ta siga molt més acollidora i familiar. Tomàs no sap per ellaalamuntanyaalacantinafanquel’entrevis recepta delatia,iunainfusiód’herbesagafades exquisit, pastís Un d’amfitriona. fa que companya, seua la Ángeles, amb juntament rep ens Tomàs dir. a laseuafamília,alseubesonclesegonsensva tot elquesàpiaipugasobrel’acordiópertany arribem a casa de Tomàs Ortuño perquè ens conte Així que,deciditsaparlarsobreaquestdiatònic, va queelseuhometocaval’acordió. co, dolçainerdeBusotilaCanyada,ensconta Blas Prieto José de filla Clementina, acordió. d’un dolçaina noéslaprimeravegadaqueensparlen tura. Defet,enlesnostresinvestigacionssobrela cul València.nostra la en arrelat instrument un És no ésuninstrumentimportatdeCatalunyani Doncs sí,a Alacant teníemacordionsdiatònics, com quiobriuntresoritrauel diatònic. també en roig, “P P”. El nostre amic obri la funda ------i acords.6d’abrilde2017.Fotografiad’EvaOrtiz Detall delacaixaesquerraambelsquatrebotonsbaixos Fotografia d’EvaOrtiz Primer contacteambeldiatònic.6d’abrilde2017. Fotografia FernandoJ Antón amb elsrecordsdeMaruja. perfecta amfitriona,ensajuda Ángeles, donade Tomàs i ciutat id’unacomarca. cóm aquest mateix destí pot modificar la vida d’una persona potcanviarenuninstant del’existènciai d’aquesta famíliadelutiers. Cóm eldestíd’una una màgicaiapassionanthistòriasobrel’origen Evidentment, investiguemelfabricantidescobrim apareix lallegenda: sor delapartfrontalacaixadretal’acordió vi un En Italià. és que és observem primer que El demian-and-sons Font webhttp://zoraweb.com/first-accordion-world-cyrill- Acordió Demian. Fotografia d’EvaOrtiz Tomàs traueldiatònicdelafundacomquiobriuntresor. CASTELFIDARDO (ANCONA)ITALIA Premiata Fabbricadi Armoniche SETTIMIO SOPRANI&FIGLI BORGO GIALDININ11 - Demian. vienesa la per 1829 la a patentat l’acordió de pia de lallar, treiaestranys sons.Estractavad’unacò “caixa” rudimentàriaamblaqual, assegutaprop tornava delaproperaciutatLoreto.Portavauna any vademanarhospitalitatunpelegríaustríacque Paolo, PasqualeiNicola.Semblaserqueaquell junt amb la seva dona Lucia i els seus fills Settimio, da alavalldelriuMusone,vivia Antonio Soprani situa Castelfidardo, de camp del casona una En expandir atotelmón:laindústriadel’acordióitalià. d’aquell moments’iniciaunaindústriaqueesva és realitatperòelquesíestàclarapartir hores d’ara,quinapartésllegendai sabem, no i 1863 pel comença història Aquesta una-volta-castelfidardo/ Font webhttp://cittadinodicastelfidardo.altervista.org/cera- Fàbrica deSettimioSopraniaCastelfidardo. Fotografia d’EvaOrtiz. Detall delvisordel’acordióonesveumarcaiprocedència. - -

195 mercials del seu fill, Mario Soprani. En poc temps, poc En Soprani. Mario fill, seu del mercials seu negocigràciesaleshabilitatsdirectivesico sa tal com era i Settimio va intentar incrementar el ferents camins: Paolo va decidir mantenir l’empre principals companyiesdeSopranivanprendredi Abans delaPrimeraGuerraMundial,lesdues continents. altres a l’exportació iniciar va es segle de finals a Cap Amèrica. a tot, i fins i, França Itàlia, tota per ràpidament estendre va es i comerciants) i bulants de trobadaperapelegrins,gitanos,venedorsam (lloc Loreto a començar va Itàlia a l’instrument de del portienlesfestesdansespopulars.Ladifusió seu sovaagradarespecialmentalesdrassanes L’instrument vaserrebutambungraninterèsiel quale aniràaRecanati. obrirà un estudi a Via Cavourimésendavant, Pas do, al’actualPiazzettaGaribaldi.El1885,Settimio Castelfidar a fàbrica una obre i familiar grup del s’independitza Paolo 1872 Pel Loreto. a sobretot veïns, països de mercats i fires les a Paolo ment algun obrer. Elsprimersacordionselsvendirecta pai, estraslladenaunacasaproperaicontracten d’es motius per Prompte, 1864. el familiar casa la le, muntaelprimertallerd’acordionsalsoterrania Paolo, junt amb el seus germans Settimio i Pasqua històrica d’aquestaindustria. part la contem ara I Castelfidardo. a italiana dió intuïció deljovevacomençarlaindústriadel’acor El fet és que a partir d’aquest “joguet” i de la brillant table espionatgeindustrial. desmuntar iestudiarl”eina”:pràcticament,unveri a començar va jove el dormia, tothom quan nit, de que afirmar van altres alguns i comprar va li’l que ment perl’hospitalitatquevarebre. Alguns deien el viatgerlivadonarl’acordiócomasigned’agraï tendre el secret d’aquella caixa. Hi ha qui va dir que en per música de suficients coneixements sense a lavidadelcamp,ambtalentperòprobablement Paolo eraunjovededenouanysd’edat,nofetper com l’instrumentvaacabaralesmansdePaolo. I ací comença la llegenda, malgrat que poc importa empreses lídersdelmercat. HONER ilaitalianaSettimio Soprani &Figlieren indústria. A principisdelsanystrenta l’alemanya va poder convertir el xicotet taller en una important ------Fotografia d’EvaOrtiz Detall delamarqueteriaireixacaixadreta. Fotografia d’EvaOrtiz Detall delabotoneradreta. el nom de Farfisa ( Farfisa de nom el 1945 percausad’unafusiódetresempresessota La companyiadeSettimioSopranidesapareixel el seuofici. a casa. Tan poc que al principi no sabia ni quin era jaque com elseuparetreballavafora, estavapoctemps tocar vaveure el mai que confirma però deia quetocavaalgunescoses?”.Ellaassenteix que sí mare Tomàsl’acordió. “ta tocar afegeix: re’l veu recorda no Maruja l’acordió? tocant recordes La melodiaensreportaméspreguntes: Al pareel ens començaacantar... Maruja i Riego”. “L’Himno de flabiol, el amb cançó pertant-li records:al’escolamaçònicatocavenuna des va i ajuda TomàsFalange. ens la de seu ser Model creadaperFrancis Albricias, quedesprésva i desprésalcarrerCalderón,costatdel’Escola es van a instal·lar a viure al carrer Juan de Herrera anys, 2 tenia Maruja quan Alacant, a tornada De a Françael1924. a lespedreres.Defet,lanostrainformantvanàixer tradició alaMarina Alta d’anaratreballarFrança, havia hi època aquella en que ja França a emigrar d’oïda. Pereeracontractistad’obrespúbliquesiva tocava i intel·ligent molt persona una era però feig sol sabia No jove. molt treballar a posar va es i xicotet molt orfe quedar va Es 1890. i 1889 entre anys, perlaqualcosadatadenaixementestaria Pere va nàixer a Finestrat i va morir el 1960 amb 71 una afirmació:“CrecquetenianúviaItaliana”. aquelles terres...peròdesobteenssorprénamb va emigraraFrançaicreuqueelcomprarper té dadesconcretes,enscontaque“ElabueloPere” tampoc Maruja italià. acordió un a Alacant aplegat cóm ha plantegem és següent preguntaqueens La particular. joia nostra la pertany que la a dions Fins acílaromànticahistòriadefamíliad’acor niche). Aunque somospequeñitos, mañana creceremos, república queremos, viva lalibertad, FA bbriche R iunite de FISA rmo - - - - - tocara enlesfestes,malgratquesempreinterpre sabia tocar. Sonparelideixaval’acordióperquè tenia 15anys,recordaaunsenyordelpobleque del paretocantl’instrument.Síensparlaque,quan No en tenen ni li sona l’existència de cap fotografia P P (PerePascual), intactes. bordades, inicials però semblanovaiambles anys 97 te funda la que conclusió la traem conversa ta l’única queesconeixcom“LaCostereta”.D’aques més casesaaquestcarrerlacasadelsPascualés 1926 al carrer Costereta de Cac. Malgrat que hi ha miliar deFinestrat,queesvaconstruiralvoltant les fundesdelstestsde“LaCostereta”,lacasafa amb aquestamateixatelairivetroigestavenfetes entre tiainebot.LafundalavaferMariaCarme mida. Aleshores començaundiàlegplederecords guant enl’acordió,estàfetaexactamentalaseua Preguntem per la funda. Aquesta encaixa com un Xica deixa-ho”.Ihovahaverdedeixar. la seua mare va dir…“Una dona tocantel piano?.... tra cosaeral’èpocaielmomenthistòric.Unatiade moltíssim i tenia dotes perala música però una al tava molt bé, va començar a estudiar. Li agradava una donaqueenfeiaclassesiEnriqueta,can el pianoquanvivienencarrerCalderón.Hihavia La seuagermanaEnriquetavacomençaratocar idees, inoliagradavenlesimposicions passava delclarinet. seues Anava alaseuailes família iteniaclarelquevolia,aixírealment la de contestatari més el era Maruja de germà El net, unHonnerqueambeltempsvaesperdre. tocar elviolíperòsonparelivacomprarunclari el clarinet.Bo,noexactament.“EltíoPere”volia El seugermà,aquinomen“eltíoPere”tocava de mare Tomàs), MarujaiElodia. (la Enriqueta Pere, menor a major De seua família.Eren 4 germans, un xici tres xiques. la de musical faceta la conta ens també Maruja forma seriosa. celebracions, enpla“chuscano”,altumtum,node abuelo Pere”esdedicavaatocarenlesrevetlesi corda queMariaCarme,laseuaaviava,dir“el Tomàscançó. re mateixa que la aclareix tava ens ------

197 Detall demanxadesplegada.Fotografiad’EvaOrtiz Tela negrarivetejada en roigamblesinicialsdelseumarit, PerePascual(propietaridel’acordió) bordadesenroig. Funda del’acordió.FetaperMariaCarme (maredelanostrainformant)el1926. que elstocaven. persones bastants havia hi i coneguts eren neral) ta investigació,elsdiatònics(elsacordionsenge centra aques Sembla que,enl’èpocalaquales Unes quantesconclusionsperfinalitzarl’article. memòria La d’aquesta donade94anysésprodigiosa. Roja. Guàrdia Jove la de cançó la cantant i Angeles Maruja amb l’entrevista Acabem memòria delseutio. dossier és molt més ample, Tomàs vol preservar la seua núvia el mateix dia que el van afusellar. El vegada conquistadalaciutat.L’altra enviadaala una l’ajuntament a escrita Terol, de batalla la de Una històriques. cartes dues ensenya alaguerra. Tomàsens anar va Pere” tío “el Definitivament de Capità. cos deCarabinerslaRepública,arribantalgrau va alistarenel pero novaserposible.Llavorses Marina, la a enrolar volia es Pere”, “l’oncle fill seu el vaarruïnar. Perl’edatnovaanaralacontesa.El excepte lacasadelpoble.Esvaarruïnar, laguerra l’advocat il’indultvahaverdemalvendre-hotot, gatti, unxaletenVistahermosa… peròperapagar Bu Tenienun (sic.) diners, l’Esplanà” en busquen l’Esplanada. Defetelldeia:“Siemperdque del diumengeescoltantmúsicaeneltempletde matí el passava i cèntims 10 portava Es copeta. a l’Esplanada,l’hotelSamperiprendrelaseua burgesia ielsliberalsdel’època.Liagradavaanar liberal, a com l’agradava vestirbéiviurebé,estractavaambla Pere l’avi a que recorda Tomàs tacions. aco les tot i fins memòria, de discursos seus els cana iadmiradoradeDonManuel Azaña, sesabia la seuadona,MariaCarme,erasocialista,republi partidari deMarcelinoDomingo,tambérepublicài era ell d’ER, candidatura la de 3r el anava Pere vinculada aEsquerraRepublicana.Elsogrede ments. Lafamíliaeradeclaradamentd’esquerres, La conversacontinuaplenaderecordsisenti ------Tomà iMarujaposantambl’acordió.Fotografiad’EvaOrtiz

199 Maruja ensregalaundelsseusmillors somriuresamb Som terrademúsics,somdiatònics. cords. re seus els en imbuïda Maruja de mirada tendra la i família la de l’hospitalitat remarcar Tambécal dionals delpaís. meri terres aquestes en joia una és dubte Sense botons, dosacordsibaixos. dència del’acordió.Labotoneraesquerratéquatre proce i marca veu es on finestra la troba es caixa tant unaúnicatonalitat. A lapartfrontald’aquesta dreta téunaúnicatiradebotonera8botons,per bablement perunamancad’estanquitat. A lacaixa deteriorada. Algunes notesiacordsnosonen,pro fectes, peròlamanxadel’acordióestàbastant la marqueteria,reixadeprotecció,semblenper da laseuaantiguitat.Lafustad’ambduescaixes, està enunacceptableestatdeconservació,dona i Itàlia a fabricat ser va concret en diatònic Aquest Fotografia deFernandoJ. Antón l’acordió desonparealesmans. ------protagonista delnostrearticle. propietari del’acordiódiatònicSetmioSoprani&Figli, Pedro PascualLlinares,conegutcom“PereCarré”erael 1939. carabiners delaRepública, afusellatel22desetembre de Pedro PascualLlorca,flldePerei M. Carme,Capitàde l’acordió constructora delafundacentenàriaqueencaraprotegeix Maria CarmeLlorcaLloret,donade“PereCarré”,vaserla

201 QUINA FUMAGUERA 2019

Desfilada de Nanos i Gegants. Alaccant, 11 d’abril de 1902. Fotografia de Oscar Vaillard Gascard, per cortesia del seu net, José Manuel Collado Vaillard. El palauet de l’esquerra sembla ser l’actual seu universitària d’Alacant. En l’ampliació es pot veure al dolçainer i el tabaleter amb turbants al cap. El tabaleter du tabalet i no caixa. Els nanos duen unes grans postisses a les mans. Potser caldria recuperar aquest costum. Com a president de la Barraca “Quina Fumaguera” tinc l’honor de dirigir-me en el meu nom i en els dels meus barraquers a tots vosaltres amics i veïns del barri La Ceràmica.

Un any mes tornem a plantar la nostra barraca amb la col·laboració de la foguera del nostre dis- tricte amb qui compartim el recinte fester. Tenim un vincle molt sòlid entre les dues associacions durant tot l’any.

Vull felicitar a la directiva i a la comissió de la Fo- guera La Ceràmica per tota la feina que fan any 205 rere any per engrandir la festa de Fogueres i per que aquest raconet de la ciutat continue sent re- ferent a Alacant i visita obligatòria dels seus grans monuments.

Em queda desitjar-vos que gaudiu de unes magní- fiques festes de Fogueres.

Una salutació

José Joaquín Aulló i González

President 207

Alicia Navarro i Olivares Arena García i Fernández Manuel Bou i Ruiz Ana Clara Ayllón i Martínez José Luis Pérez Domingo Margarita M. Fernández i Mateos Andrea Martínez i Blasco José Joaquín Aulló i González Noelia Bou i Zaragoza BARRAQUERS Antonio Carrión i Sánchez Juan Daniel Martínez i Blasco Rosana Ibáñez i Senen Antonio García i García Juan José Sánchez i Carrión Antonio R. Carrión i Redondo Juan de Dios Bermúdez i López PORTALADA NOSTRA LA Artista: Adrián Alcaraz

209 Julia Ariadna Ariadna Dames d’HonorInfantils Caballero iCarreño Ugeda iLeón Patricia Patricia María Dames d’Honor Pérez iLinares García iGómez Paula Anabel García iSanSebastián Dames d’Honor Mora iFernández

211 Carla de la Cruz iPascualde laCruz Bellesa Infantil

FOGUERA LA CERÀMICA

BELLESES Candela Marco iGallego Bellesa

213 trobem forcesirecordsquéesresisteixen i abansd’oblidartottalqualcom era que enshipotequenunavidasancera Presos deldesitjosquénoescompleixen abocats ainstantsqueesvanesfumant nigats percadenesdelsquinoestan dels minutsquenotornenise’nvan Presos deltempsquepassavolant el pròlegil’epílegguardenungranparegut sempre embolicatsperbolquersicotons guardant recordsdequaneremunsnadons Efímera éslaJoventutquemorensenectut el quelagentarribaamaquinar i esvogeriainclúsbarbaritat els unsalsaltressónenrealitat Lluites viurempervoleracabar i tambèmésquepoderéselvoler més enllàderesisitiriferlongevitat tot allòqueconquestaestácondemnat Volàtil ivolubletendentanoser i queesfarecordenunsmoments allò queatrahorafermvacrèixer que esdesintegraifadesaparèixer Efímer coml’imparablepasdeltemps la festanomorperserpassióvertadera per arefermar-meenquéfoguerersoc menjar divíipurificadorperalfoc Efímera seràlanostrafoguera la mateixaqueconvidaaviuresensepor correguent senseparariningúespera passatgera coml’hivernilaprimavera Efímera coml’estiuilatardor de dolifestaigualmentvestida ella etconvidaaviurefinsací ella donaavantatgefinsalafi Efímera ifinita,axinaéslavida “EFÍMER” Vicente LláceriRodrigo vivim-la amantalespersonespelfetdeser Com efímeraéslavidavivim-laambil.lusió i alamortenstocademanarclemència o sipelcontrarinogaudimd’eixasort si hihavidamésenllàdelatristamort I acínaixelraonabledubtedel’existència llar oncreixemillocenssentimvius d’eixos riusalallargad’anysfemnostrallar aquelles quearribenfinsalaclaramar I comdiuelpoetanostresvidessonelsrius ionlahistòriaesconsumeixmoltpocapoc. on tindremunabonafogueraabensegur qui ambelseucremarensregalaràunfutur I comasímbolefímersempretindremalfoc quan peratuéscomguanyarunOscaroEmi aleshores pareixquesiguenesforçosperduts doncs elrecords’acabapassatsunsminuts Efímera éslaglòriadeguanyarunpremi i alsciutadanstractencomsiforenfigurants assits estanaellcomsiparlaremd’unpolp quan elpoderse’lsenvadesobteicolp Podrits acabenelsnostresrepresentants i oblidaquel’atencióalagentésraódeser quasianingúmilloracomelsbonsvins desig queenstornabojos,cegosiroins Com efímerésperalspolíticselpoder i quéalnostrecapcreauntotaldesgovern el queensdonaromanticismeenvena eixe queenunprincipitantensplena Tambè efímerésl’amorquesemblaetern als quehomereixenicausemdecepció vivim-la entregant-nosidonantelvoler Miguel PrimiSorribas

215 “ALTA MAR” aprendràs compescar-les! el lluç,lallagosta,llamàntol,dauradaetc...iamés na, elllenguado,lesgambes,tellines,clòtxines, que habitenenelnostremarmediterranicomlatonyi ra moltdiver Et convidem que descobrisques “Alta Mar”; una mane mar mediterrani-Diuelxiquet-. poder pescar ilesespèciesquepodemtrobar al nostre de maneres les totes m’expliques que vull Iaio, queta- Què divertitésaprendreapescarambtu!-diulaxi Peixcador. en pràctica tot alló que han aprés del ofici del seu iaio: mari iaio del Fa undiameravellósalamarinaalta,lesnetesinets Xavier Gurrea iBelenguer Xavier Gurrea ­ ner estan ben pagats perquè estan ficant estan perquè pagats ben estan ner ­ tida deconéixeralguneslesespècies

- - -

217 ACTIVITATS 3 1 2 4 9 i10.Presentació deBelleseslafoguera. 7 i8.Participants alConcursdePaelles. 5 i6.PaellesaLoMorant. 3 i4.Certamendepaelles a laBarraca 2. PremisalaPromocióde l’úsdelvalencià. 1. PresentaciódelLlibret2018. 6 9 5 10 8 7

219 Divendres 7. NA”. Edifici“Elclaustre” VALENCIA MUSICAL TRADICIÓ LA DE “INSTRUMENTS Dimecres 5. CA “QUINA FUMAGUERA”.Edifici“ElPortalet” Dimecres 5. Diumenge 2, Ajuntament Dissabte 1, ANYS DELA FUMAGUERA”.MuseudeFogueres. Dimecres 29 TORS Dissabte 25 CERÀMICA. Palau“ElPortalet” Dimecres 22, INFANTIL Diumenge 19. Dissabte 18 Dissabte 18 Diumenge 12. F.E.A. PlaçaSéneca. Dissabte 11, Dissabte 4 Divendres 3. Dijous 2, Dimecres 19, Dimecres 19, Dimarts 18, Dilluns 17, Diumenge 16, Dissabte 15. Dissabte 15 Diumenge 9 Diumenge 9 Dissabte 8. Dissabte 8 Divendres 7. TIL. RestaurantElSorell. 8 h. ELECCIÓBELLESA DEL FOC , 14h. 14h DESFILADA DEL NINOT EFLD DL RG I RG Plaça PREGÓ I PREGÓ DEL DESFILADA PROCLAMACIÓDELA BELLLESA DEL FOC

FESTA DELA PROCLAMACIÓ ENTRADA DEBANDES 14 h. IIA L TLES ES CONSTRUC DELS TALLERS ALS VISITA 19 h. PRESENTACIÓDEL LLIBRET LADE BARRA LLIURAMENT DERECOMPENSES ELECCIÓBELLESA DEL FOCINFANTIL 14h . 20h. ROMERIA A SANTA FAÇ

14h” MASCLETÀ A LA P. DELSESTELS 14 h. GALA DEL’ESPORT 20,30h. 18 h. 20 h 14h 19h CERTAMEN DEPAELLES 14h PROCLAMACIÓ DE LADE BELLESAPROCLAMACIÓ DELFOC “MASCLETÀ “A LA P. DELSESTELS “MÁSCLETÀ“A LA P. DELSESTELS MASCLETÀ A P. DELSESTELS INAUGURACIÓDEL’EXPOSICIÓ “MASCLETÀ“A LA P. DELSESTELS MASCLETÀ A P. DELSESTELS “PLANTÀ”FOGUERA INFANTIL “MASCLETÀ“A LA P. DELSESTELS MASCLETÀ A P. DELSESTELS.

INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ “20 L’EXPOSICIÓ DE INAUGURACIÓ PRESENTACIÓ DEL LLIBRET INFAN LLIBRET DELPRESENTACIÓ Programa d’actes RSNAI DL LBE LA LLIBRET DEL PRESENTACIÓ PRESENTACIÓ ESBOSSOS DE LA DE ESBOSSOS PRESENTACIÓ MAIG JUNY - - - - antelació. de vestir correctament la roba de la festa. Caldrà comunicar-ho amb rios ací exposats. Tot aquell que vulga desfilar amb nosaltres haurà hora dels alguns canviar de dret el reserva es Foguera La NOTES: MÀ” DELESNOSTRESFOGUERES Dilluns 24, “CREMÀ”DE LESNOSTRESFOGUERES Dilluns 24, Dilluns 24, Dilluns 24, Dilluns 24, VEÏNES Dilluns 24 Dilluns 24, Diumenge 23 Diumenge 23, AMB AUTOBÚS DESCAPOTABLE. Diumenge 23, Diumenge 23, Diumenge 23, Diumenge 23, Dissabte 22, Dissabte 22, Dissabte 22, Dissabte 22, Dissabte 22, Divendres 21, DEU DEL REMEI Divendres 21, Divendres 21, Divendres 21, TE ASSOCIACIONS QUE INTEGREN EL NOSTRE PROJEC NOSTRE EL INTEGREN QUE ASSOCIACIONS Divendres 21, Divendres 21, Dijous 20, Dijous 20, Dijous 20, AL JURAT INFANTIL Dijous 20, 24h 10h , 11h. 19.30h. 14:30h. 14h 14h. 8h. 21h 24h. 22h.

19 h. 14h. , 22h. 22h. 14:30h. 11h. 20h

12h. 22h. 19h. “DESPERTÀ” “MASCLETÁ” A LA P. DELSESTELS 16h. 14:30h. 14h. 14h 10h ESMORZAR ALACANTÍ PER A ESPERAR APER ALACANTÍ ESMORZAR “PLANTÀ”OFICIAL DELA FOGUERA INAUGURACIÓDEL RACÓ 11h 14:30h. PALMERA DELDES BENACANTIL I”CRE SOPAR AL RACÓ I PREPARACIÓ DE LA DE PREPARACIÓ I SOPARRACÓ AL CERCAVILA I VISITA A LES FOGUERES VISITALES ACERCAVILAI “MASCLETÀ”A LA P. DELSESTELS MASCLETÀ“lA LA P. DELSESTELS RECOLLIDA DEPREMIS A LA RAMBLA SOPAR AL RACÓIMÚSICA DISCO CERCAVILA PEL BARRI . “CREMÀ” DE LA FOGUERA INCLUSIVA “MASCLETÀ“A LA P. DELSESTELS RECEPCIÓJURAT FOGUERA CERCAVILA PEL BARRI JORNADA SOLIDÀRIA, VISITA DE LES DINAR AL RACÓ VISITA A LES FOGUERES ESPECIALS SOPAR AL RACÓIMÚSICA DISCO “MASCLETÀ“A LA P. DELSESTELS JOCSINFANTILS AL RACÓ OFRENA DEFLORS A LA MAREDE SOPAR AL RACÓIMÚSICA DISCO DINAR AL RACÓ DINARDELA COMISSIÓ DINAR AL RACÓ - - - COMERCIAL GUIA

221