Una Urgencia Desatesa Durant Seixanta Anys

Obres hidrauliques.

El col4ector de salmorres del Llobregat. Una urgencia desatesa durant seixanta anys.

José Maria Milagro L1indexde salinitat de les aigües del riu Llobregat disminuira notable- instal.lat, en el terme municipal de ment a partir del 1988, quan entrara en funcionament el col4ector de Súria, tres fibles al riu Cardener, salmorres de la conca del Llobregat. que consideraven abusives, i per- Els estudis realitzats preveuen que amb aquesta important obra d1in- que hi desguassaven aigues thrbo- frastructura promoguda per la Generalitat de Catalunya deixaran les i adulterades que consideraven perjudicials per a la salubritat i dlabocar-se als rius Llobregat i Cardener cinc-centes tones diaries de I'agricultura. Eren temps en els sal. quals no s'havia configurat el de- La construcció del col.lector suposa la solució d'aquesta situació an6- licte ecolbgic com a fet denuncia- mala, la qual ja va ser denunciada el 1926, per6 ha hagut d'esperar sei- ble davant els tribunals de justícia, xanta anys abans que la iniciativa pública anés més enlla de les bones ni I'ecologia era encara una cien- intencions. cia amb rang universitari, ni els mo- viments ecologistes treien el nas per I'horitzó de la societat. Perb Antbnia Burés i Esteve Torrens El Departament de Política Terri- han tingut uns determinats conti.n- s'havien constitui't -sense ells torial i Obres Públiques de la Gene- guts salins d'origen natural com, mateihcc qaber-ho- en els pri- ralitat de Catalunya, a través de la per exemple, les aportacions de la mers denunciants pi2!i~sd'un de- seva Direcció General dobres Hi- riera Salada -nom que defineix licte de contaminació de I'a~gua, driuliques, construeix actualment amb propietat la qualitat de les d'un delicte ecolbgic, que, en el col4ector de salmorres de la aigües d'aquesta arteria fluvial- aquella Bpoca, no passava d'ésser conca hidrogrifica del Llobregat. perb és igualment cert que fou a un motiu exclusiu per a una denún- Amb aquesta obra hi ha el propb- partir de I'any 1923, coincidint cia davant les autoritats gover- sit'de rebaixar notablement I'alt ín- amb I'inici de I'explotació industrial natives. dex de salinitat que registren les dels jaciments de potassa aigües superficialsdels rius Carde- d'aquesta conca, que es comenqa- Aquella acció legal fou seguida ner i Llobregat, salinitat que con- ren a advertir símptomes creixents per diverses disposicions oficials, tribueix de manera molt directa al de degradació de I'aigua subfluvial algunes amb el rang de Reial Or- procés de deteriorament d'aquests del delta del Llobregat per la pre- dre, pertal de definir, i en certa ma- cabals, una gran part dels quals es sencia de clorurs, la qual des de nera de solucionar, un problema fa servir per abastir Barcelona i 1871s'explotava per abastir pobla- que augmentava més, com més molts altres municipis del seu te- cions properes mitjanqant la cons- s'incrementaven les activitats in- rritori metropoliti. trucció de pous en el terme de Cor- dustrials de les explotacions po- nella de Llobregat. Possiblement, no hi havia hagut a tassiques. El mes de novembre de Catalunya des de feia molts anys 1930, hi hagué una nova denúncia. una obra tan necessiria, i a la ve- Aquesta vegada amb més for~are- gada tan debatuda, com el col.lec- presentativa, perque la feren la So- La denuncia de dos cietat General d1AigÜesde Barce- tor de salmorres de la conca del particulars. Llobregat. Tan necessiria, perque lona i I'Empresa Concessioniria en depen un millorament conside- Només tres anys després de co- d1AigÜesSubterrinies del riu Llo- rable de la qualitat de les aigües menqar I'explotació minera dels ja- bregat. Algunes entitats, principal- pel que fa al greu problema de la ciments potAssics, és a dir, I'any ment industrials i agrícoles, co- seva salinització. Tan debatuda, 1926 -ja fa seixanta anys!- dos menqaren a sumar-se a la protesta perque cap altra obra pública no té particulars apareixen en la histbria fins que la defensa de les aigües darrere seu tants pronunciaments del problema com a protagonistes de la conca del Llobregat contra la favorables, tants avantprojectes i de la primera protesta oficial. Eren contaminació salina es convertí en projectesalternatius, i, també, tan- Antbnia Burés i Esteve Torrens, els una causa comuna en I'opinió pú- tes dilacions incumprensibles. quals van presentar davant el Go- blica. Com a conseqü6ncia de tot vern Civil de Barcelona una denún- aixb, una Reial Ordre del 30 de És cert que les aigues de la conca cia contra I'entitat Mines de Potas- marq de 1932 crei la Comissió per hidrogrifica del Llobregat sempre sa de Súria, S.A. perque havia a I'estudi de la salinitat de les

ESPAIS SETEMBRE - OCTUBRE 1 12 aigues del riu Llobregat (CESALL), projectes diferents els anys 1939, assenyalava: (L.. la salinitat de les la qual quedi legalment constituF 1940,1943 i 1953. No en fou exe- aigües del Llobregat ha anat crei- da el 19 de maig següent, o sigui cutat cap, ni tan sols en compli- xent amb I'augment de la produc- poc temps després que s'instaurés ment de la Llei del 18 d'abril de ció de potasses en les mines de al país la República. El 16 d'abril de 1941, que incloia en el Pla d'0bres la seva conca, fins a I'extrem que 1932 aquesta Comissió, en la qual Públiques el ((col-lectord'aigües en epoques de sequera arriba a figuraven sis eminents experts, residuals dels rius Llobregat i xifres mitjanes mensuals supe- signi a Barcelona un informe de Cardenerr, la qual cosa significa- riors a un gram per litre, la qual 119 folis en qu8 es proposava la va que el finanqament total de cosa les fa imprbpies pel consum construcció d'un col.lector des de I'obra quedava sota la responsabi- industrial i domiciliarin. Els anys la conca potassica del Llobregat litat exclusiva de I'Estat. 1968 i 1969, la mitjana d'aporta- fins al mar, que recollís les aigues I ja s'ha vist que I'Estat -en ció salina diiria dels residus abo- residuals de les fibriques d'obten- aquest cas, I'AdministraciÓ cen- cats per les explotacions potassi- ció de clorur potissic i, també, les tral- es desentenia dels seus pro- ques de la conca del Llobregat i per procedents de tots aquells pobles jectes i també de la seva prdpia le- les aportacions naturals es xifrava i indústries situats als marges dels gislació, omissió o deixadesa que, en 726,69 tones, quantitat equiva- rius Llobregat i Cardener. segons /'Estudi dels recursos hi- lent a 1.169,9 tones de sal comuna per dia. Era, doncs, un projecte molt am- drciulics totals del Pirineu Oriental biciós d'infrastructura hidrhulica i -Zona Centre del 28 d'octubre de sanitiria amb vista a evitar la crei- 1969, calia interpretar com una Signes creixents xent contaminació de les aigues manca d'entusiasme, motivada pel de salinització. de la conca hidrogrifica del Llobre- seu cost de construcció elevat El contingut sali que en certs pe- gat. uA I'import de la instal-laci6 (uns 350 milions de pessetes) i pel ríodes s'ha registrat a les aigues d'aquest col-lector -proposava manteniment que comportava. del Llobregat a partir de Castellga- la referida Comissió- hi hauran Malgrat tot, ni aquest motiu, ni lí ha arribat a ser de 1.200 mil-li- de cooperar I1Estat1les Societats qualsevol altre, podia resultar ac- grams per litre -quantitat equiva- mineres, la Societat General ceptable, ja que I'Estudiesmentat lent a 2 grams de sal comuna per dlAigiies de Barcelona, els pobles litre d'aigua- mentre que I'Orga- i indústries que aboquen aigues nització Mundial de la Salut esta: residuals als rius Llobregat i Car- bleix que I'índex mixim accepta- dener i tots aquells usuaris dels ble d'ió clor és de 200 mgllitre i el rius que aconsegueixin un bene- mixim permissible, de 600 mglli- fici amb I'obra projectadaw. Per El projecte del col.lector de salmorres tre. L'any 1957 va ser establerta a una banda, reconforta recordar preveu la construcció d'una conducció de 120 km de longitud. Espanya la xifra maxima de 350 com fa més de mig segle es propo- mgllitre per a les aigües d'abasti- sava ja a Catalunya una tímida ment públic. La mitjana anual dels fórmula de I'aplicació del principi darrers 25 anys oscil.la, amb sig- que diu: uqui contamina, pagar. nes creixents, dels 280 mil.ligrams Perd, per una altra, és molt entris- de clorurs per litre Yany 1961 fins tidor que s'hagi trigat més de mig a una línia quasi constant de 500 segle a imposar-10. mil.ligrams a partir de 1973. Aques- Amb el temps, la CESALL fou tes mitjanes anuals han tingut substitui'da per la constitució de la puntes que han arribat fins a 1.303 Comissió d'lnspecció de la salini- mil4igrams I'any 1973 i 1.241 mil.litat de les aigues del Llobregat (CI- grams I'any 1979. SALL) que actui ininterrompuda- Amb unes xifres més expressi- ment i amb una sort diversa des ves, cal indicar que I'any 1981 - del 1933 fins al 1967, en qu8 fou no tenim les dades dels anys pos- suprimida per decret, amb un in- teriors, perd creiem que no varia- forme previ favorable de la Comis- rien gaire- el riu Llobregat trans- saria d'Aigües de la conca del Pi- porti al mar un total de 182.500 rineu Oriental. tones de sal, la qual cosa suposa una chrrega mitja diiria de 500 tones. Tot aixb vol dir que, si el con- Quatre projectes entre tingut de sal que porta dissolt el el 1939 i el 1953. Llobregat en les seves aigues se Per la construcció del col.lector de solidifiqués, podríem haver carre- salmorres de la conca del Llobre- gat durant I'any 1981 un total de gat, la Confederació Hidrogrifica 9.125 camions amb 20 tones de del Pirineu Oriental redacti quatre sal per camió.

ESPAIS SETEMBRE . OCTUBRE 1 13 Per tal de solucionar la gravetat Les explotacions potisslques de la El conveni Generalitat - del problema, i vista I'absoluta ine- conca hldrogrifica del Llobregat generen Societat General dlAigiies ficicia de I'AdministraciÓ central, gran quantitat de residus amb un fort de Barcelona, S.A. la Societat General dlAigues de contingut de sals sbdlques en dissolució, les quals són arrossegades tant per les Barcelona, S.A. efectui el juny de El 12 de desembre de 1981, la So- 1969 un Estudi previ al projecte de aigües de superfície com pels cabals del subsal, fins al llit del riu Llobregat. cietat General d1AigÜesde Barce- col.lector per a resoldre la salinitat lona oferí el seu projecte, I'autorit- de les aigües del Llobregat i el zació i els seus drets sobre I'obra maig de 1979 redacti el projecte al Departament de Política Territo- definitiu de I'obra. El pressupost novembre de 1976 -cal que ob- rial i Obres Públiques de la Gene- de contractació fixat era de 400 servem la diferkncia de quasi dos ralitat mitjanqant una sol-licitudde milions de pessetes. Les modifica- anys entre I'una data i I'altra- per col.laboraci6 ja que el Primer Pla cions introdui'des els anys 1974 i la qual s'atorgava'a la Societat Ge- d'0bres Públiques de la Generali- 1975 elevaren la quantitat pressu- neral d1AigÜesde Barcelona, S.A. tat incloi'a la primera fase del postada a 601,5 milions, excloses I'autorització per a construir el col.lector de salmorres. A comen- les valoracions de bens i drets col.lector de salmorres de la con- qament de marq de 1982 el Con- afectats. El 14 de juny de 1978 el ca hidrogrifica del Llobregat perb, sell Executiu de la Generalitat auto- Boletín Oficial del Estado publici contradictbriament, imposava ritzava la signatura del conveni una resolució de la Direcció Gene- també algunes condicions que amb la Societat General dlAigues ral dlObres Hidriuliques de 23 de feien inviable I'execució de I'obra. de Barcelona. El 27 d'abril següent

ESPAIS SETEMBRE . OCTUBRE 1 14 s'aprovava el Pla de Sanejament de Potassa de Súria, S.A., de Súria) i també, les salmorres produi'des Catalunya, el qual contenia un Pla I'altra, de 23 km, aplega les salmo- per I'empresa Solvay i Cia S.A. de d'obres d'urgkncia on hi figurava la rres del Llobregat (factories de ~Ex- Martorell. construcci6 del col.lector de sal- plosivos Río Tinto S.A.r de Bal- Fins ara, ha estat construi't un morres. El 30 de novembre sareny i de Sallent). Totes dues 55% del total del projecte. Previsi- d'aquell any I'esmentada Societat conduccions conflueixen a Castell- blement, les obres de les variants va trametre al Consell Executiu el galí. A partir d'aquest indret, el dels trams Súria-Castellgalíi Cas- projecte del col.lector a I'efecte de coldector continua en conducció tellgali-Castellbisbal -per les la seva aprovació segons el que pe- Única de 58 km. fins al mar. Mal- quals ha calgut establir la precep- veu la Llei del Parlament del 5 de grat tot, la longitud total sere una tiva tramitació administrativa- co- juny de 1981sobre desplegament mica més gran a conseqükncia de menqaran abans de la tardor de legislatiu en matkria d'evacuació i les variants del traqat imposades I'any en curs. L'execució d'aquests tractament d'aigües residuals. Fi- pels trams Súria-Castellgalí i trams compromet el termini inicial nalment, el dia 7 de desembre se- Castellgalí-Castellbisbal. de 32 mesos, pel qual foren adju- güent, el Departament de Política El cabal mixim actual a evacuar dicades les obres al seu dia. Un Territorial i Obres Públiques de la cop acabades les obres, a finals de Generalitat i la Societat General pel col.lector de salmorres en el tram final és de 150 litres per se- 1987, la Societat General d1AigÜes d1AigÜesde Barcelona signaven el de Barcelona es fari cirrec, mit- conveni per a I'execuciÓ de I'obra, gon i el cabal mixim previst és de 197,5 litres per segon. Pel que fa a janqant un contracte administratiu que fou adjudicada a la unió tem- de gestió de serveis i per un perio- poral d'empreses S.G.A.B. - la capacitat del col.lector, aquest projecte permetri d'incorporar, de mínim de 7 anys, de I'explotació A.C.S.A. Der un Dressuoost de del col.lector, per la qual cosa co- 1.299 milions de pessetei i un tir- brari uns 22 milions de pessetes mini de 32 mesos. L'obra projectada té una longitud total anuals en pessetes constants de L'obra projectada té una longi- de cent-vint quilbmetres, bifurcats des 1982. tud total de cent-vint quilbme- de la cap~alerafins a Castellgali en dues Quan aquest col-lector es posi tres,bifurcats des de la calera era ~~nduccl~ns.I'una s'estén en 39 km de recorregut i recull les salmorres de la en funcionament hi hauri una mi- caStellgalien dues &iduc- llora qualitativa considerablede les L'una s'estén en 39 km de conca del Cardener I I'altra, de 23 km, aplega les salmorres del Llobregat. Totes aigües superficials del Llobregat, recorregut i recull les salmorres de dues conduccions conflueixen a cada dia més escasses, perquk la conca del Cardener (riera Sala- Castellgali. A partir d'aquest Indret, el cada vegada és més gran el con- da i factories de ((Explosives Ria col.iector continua en conducció única sum que se'n fa. Tinto S.A.n de Cardona i Mines de de 58 km. fins al mar. JM.M. O

ESPAIS SETEMBRE. OCTUBRE I 15