CULTURA HISTÒRIA D' I DE LA RIBERA

Agramunt i la Ribera del Sió: Centre comarcal històric de les Terres de Ponent (IV)

El croquis del mapa de les comar- confi gurar a partir de la unió de les regades pel canal d’. La raó ques seguint la pregunta núm. 1) va zones de mercat de les tres pobla- perquè s’hagi convertit en un centre ser molt desorientador i caòtic i va fer cions importants: , Tàrrega i econòmic notable rau en les bones escriure als membres de la Ponència: Agramunt. Es va convertir en capital comunicacions: la línia de ferrocarril “Encara que dolgui de dir-ho, tractant- comarcal Tàrrega, la població que te- i, sobretot, la carretera N2, avui au- se d’una qüestió arrelada tradicio- nia una atracció més gran, sense tenir tovia. Per anar al mercat falten bones nalment a l’esperit de la nostra gent en compte cap raó històrica. Només comunicacions i la històrica vila del arreu de Catalunya, el que es dedueix cal tenir present que la capital de la Sió s’ha anat quedant al marge dels del resultat és el concepte de l’abso- comarca i tota la part meridional de grans eixos de carreteres. Aquestes luta vaguetat que domina respecte al la mateixa mai no havien format part raons, i no d’altres, van ser les que nom comarcal i respecte al concepte del comtat d’Urgell i ni tan sols són més van infl uir a l’hora de no conce- de comarca en la major part de les terres catalanes”. De fet suposava un esmicolament tal del país amb molt poques possibilitats que fos útil per a la futura divisió comarcal. Cal cons- tatar la desaparició de la memòria col·lectiva de quan Agramunt havia estat centre d’una extensa vegueria durant quasi tres segles i d’una alcal- dia major durant més de cent anys. Només es consideren que formen part de la Ribera de Sió i que tenen com a centre Agramunt les pobla- cions de , Agramunt, Ossó de Sió, una part dels pobles que formen ara els Plans de Sió, una part dels que formen el municipi de i . Ni tan sols a Puigverd es consideren de la Ribera del Sió. Amb les respostes de les preguntes 2 i 3, en què es demanava el mercat on la gent acudia, es va confeccionar aquest altre mapa. En aquest mapa i el gràfi c que el complementa és on queda més palès l’atracció que el mercat d’una població exerceix sobre les localitats de la rodalia, aquesta serà la base de la futura divisió co- marcal. En l’enquesta sobre el mer- cat, Agramunt era el centre principal dels pobles que formen els municipis d’Ossó de Sió, Puigverd i Preixens. 10. Croquis del mapa comarcal publicat per la Ponència de la divisió territorial de Catalunya Alhora que era el centre secundari (1932) (detall de les terres de ponent), on es contestava la primera de les preguntes de l'en- de Castellserà, Claravalls, i questa: A quina comarca creieu que pertany el vostre poble? Aquí es fa palesa la poca conei- . Tàrrega, però, era el centre xença del fet comarcal de la majoria de la gent en aquell moment i l'esmicolament del país en de mercat secundari de tota aquesta una munió de petites comarques, moltes de les quals no sortien del límit del terme municipal. rodalia. Tot i això cal deixar constància de l'aparició de la Ribera del Sió, de la qual Agramunt n'és el cap natural, tot i la poca consciència comarcal dels pobles que en formaven part. (Jesús Bur- De fet la comarca de l’Urgell es va gueño. Història de la divisió comarcal).

FEBRER de 2006 sió 33 convertir-se en un futur en comarca de la qual es disputaran la capitalitat Ponts i Artesa. A partir d’aquesta informació, l’e- quip d’experts de la Ponència va ar- ribar a l’acord de dividir el territori català en trenta-vuit comarques i nou regions (dites també vegueries), que agrupaven els 1.070 municipis del país. El febrer de 1933 es va aprovar el nomenclàtor ofi cial dels municipis. El projecte de la divisió territorial, però, es va aturar l’octubre de 1934 en què es va interrompre el funciona- ment de la Generalitat i no es va tor- nar a reprendre de nou fi ns al febrer 11. Gràfi c i mapa confeccionat per la Ponència de la Divisió Territorial (terres de ponent) a de 1936. L’esclat de la Guerra Civil, partir de les preguntes 2) A quin lloc aneu principalment? i 3) Aneu també a un altre mercat? el 18 de juliol de 1936, va interferir Només quatre municipis de la Ribera del Sió van reconèixer Agramunt com el seu mercat habi- tual (Preixens, la Donzell d'Urgell, Puigverd i Ossó de Sió). La futura comarca de l'Urgell estarà de nou en el debat parlamentari so- formada per les zones de mercat de Tàrrega, Bellpuig i Agramunt. Tàrrega, la població amb bre les comarques. Finalment el 27 més zona d'atracció i també la més ben comunicada, serà el futur cap de comarca. (J. Bur- d’agost de 1936 la Generalitat va gueño, J. Espinagosa, R. Ramon. La Segarra i l'Urgell tan a prop i tan lluny). aprovar per decret la nova divisió ter- dir a Agramunt la capitalitat d’una co- marca (la Ribera del Sió), a la qual no- més venien a mercat la gent de qua- tre municipis de la rodalia: Preixens, la Donzell d’Urgell, Puigverd i Ossó de Sió, i fi ns fa ben poc amb unes carreteres en estat lamentable. Amb la xarxa de carreteres cons- truïdes al segle XIX, Agramunt va per- dre també la seva ascendència sobre les poblacions de l’antiga vegueria (, Ponts, ), és a dir el Segre Mitjà, ja que la carre- tera de la Seu d’Urgell no la van fer passar per la Ribera del Sió, camí més natural i lògic per anar des de fi ns a Ponts. Avui aquesta zona que durant cinc-cents anys ha- via tingut forts vincles històrics amb Agramunt, es troba integrada a la Noguera i té serioses possibilitats de

12. Mapa de les Comarques i Regions o Vegueries de Catalunya, aprovat per decret de la Generalitat el dia 27 d’agost de 1936. La co- marca natural de la Ribera del Sió es va repartir entre la Segarra, l’Urgell i la Noguera. (Jesús Burgueño. His- tòria de la divisió comarcal).

34 sió FEBRER de 2006 CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

a Catalunya. El dia 5 d’abril de 1938 Franco derogava per decret l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. La divisió territorial de Catalunya va quedar en no-res fi ns a la tornada de la Generalitat provisional el 1977. Aquella divisió comarcal que pràctica- ment mai no havia estat vigent es va mitifi car i va prendre nova embranzi- da el 1987 amb la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya.

6. Agramunt dintre l’actual divisió comarcal

La mitifi cació que es va fer de la divisió comarcal de Catalunya apro- vada per la Generalitat en temps de la 2ª República i la difi cultat de des- encaixar les peces (els municipis) del trencaclosques que tant havia costat de lligar, sense provocar una gran trencadissa, va fer que la Llei d’Or- ganització Comarcal de Catalunya de 1987 deixés les coses tal i com estaven, i en tot cas fent petites re- modelacions, sempre per voluntat ex- pressa dels municipis interessats. Les variacions més notables respecte al mapa de 1936 es donen en un altre mapa comarcal de 1990 on, després 13. Mapa de les comarques de 1990 amb la formació de les tres noves comarques (Pla de de consultes als municipis, es féu la l’Estany, Alta Ribagorça i Pla d’Urgell) i les reivindicacions de noves comarques o subcomar- creació de tres noves comarques: ques. (Jesús Burgueño. Història de la divisió comarcal). l’Alta Ribagorça, el Pla de l’Estany i el Pla d’Urgell, amb municipis segre- gats d’altres comarques i de nou reu- ritorial del país en Regions i Comar- a capital Tàrrega. nits per pròpia voluntat. Ben a prop ques. Al desembre, un altre decret, Tenint en compte que un dels prin- ens va tocar la nova comarca amb especifi cava els municipis que inte- cipis de la Ponència era respectar els capital a , però de la Ri- graven cada comarca i s’assenyalava interessos creats a fi de no perjudi- bera del Sió i de la possible comarca els centres comarcals. car les ciutats de vida preferentment d’Agramunt no se’n va parlar, en tot En aquesta divisió comarcal, vigent ofi cial, i que, segons alguns ponents cas queda constància de la reivindica- en l'actualitat en la majoria dels as- (Rovira i Virgili), les comarques havien ció d‘una comarca o subcomarca que pectes, la comarca natural de la Ri- de ser molt semblants als partits judi- es correspon a la Ribera del Sió. bera del Sió es repartia entre tres cials. Podem afi rmar que Agramunt comarques: la part més oriental va perdre la seva capitalitat comarcal fi ns a les Pallargues, s’integrava a el 1834, quan no va aconseguir for- 7. Cap a una nova comarcalització? la Segarra. La part més occidental, mar el seu partit judicial. Avui encara a partir de Preixens, es va unir a la en patim les conseqüències. Ara que sembla que tornem a en- Noguera. Mentre que la part central Amb aquesta divisió comarcal les cetar una nova època de remodela- formada per Ossó de Sió, Puigverd i províncies, ofi cialment, havien mort. cions i canvis comarcals, pensem que Agramunt, passava a formar part de Però aviat van tornar a “ressuscitar” és important fer un petit recull dels la comarca de l’Urgell que tenia com quan les tropes franquistes van entrar estudis més recents que avalarien la

FEBRER de 2006 sió 35 CULTURA HISTÒRIA D'AGRAMUNT I DE LA RIBERA

possibilitat i conveniència de crear havien de ser una comarca natural a Entre aquestes noves comarques ofi cialment una nova comarca que partir de l’existència d’un àmbit sig- (municipalies) que de moment no tingués com a centre Agramunt. nifi catiu de relacions quotidians, amb han reeixit apareix de nou la Ribe- un mínim de població de 10.000 ha- ra del Sió, amb capital a Agramunt, 7.1. La Ribera del Sió i Agramunt bitants, distàncies no superiors als sis agafant d’oest a est els municipis a les municipalies (1981). quilòmetres entre nuclis compactes de de: Preixens, Castellserà, la Fuliola, Lluís Cases i Joaquim Clusa van població i la necessitat d’establir ser- Agramunt, Puigverd, Ossó de Sió i proposar l’any 1981 la creació d’una veis públics o contrapesos polítics en els Plans de Sió. nova divisió territorial de Catalunya front de municipalies de dimensions diferent de les comarques dels anys més grans. La Generalitat els havia de 7.2. La Ribera del Sió a “Les nos- trenta: les municipalies. Aquestes delegar competències locals. tres contrades”. El Grup de Recerca Pedagògica de Tàrrega va publicar l‘any l983 LES NOSTRES CONTRA- DES. L’Urgell. Vol. I: la geografi a i la població. En aquest treball diversos experts fan un estudi en profunditat de l’aleshores comarca de l’Urgell i per concre- tar-lo la subdivideixen en sub- comarques: la Ribera del Sió, la Conca de l’Ondara, la Vall del Corb i el Pla d’Urgell. Tot i que no coincideix exac- tament amb la proposta que feien, el Pla d’Urgell es va con- vertir ofi cialment en comarca el 1987, mentre que les restants, de moment, encara no. Trobem molt interessant re- produir les poblacions atribuï- des a la Ribera del Sió que s’acosta força a les municipalies ja esmentades.

Municipis i poblacions: ELS PLANS DE SIÓ: Les Pa- llargues, Mont-roig, Pelagalls i Sisteró. OSSÓ DE SIÓ: Ossó de Sió, Bellver de Sió, Castellnou de Montfalcó i Montfalcó d’Agra- munt. PUIGVERD: Puigverd. AGRAMUNT: Agramunt, Ma- fet, Almenara Alta, la Donzell d’Urgell, Montclar, les Puelles i Rocabertí. PREIXENS: Preixens, Pradell i les Ventoses. MONTGAI: Montgai i Butsènit Una imatge de Puigverd d'Agramunt a principis del segle XX. d’Urgell.

36 sió FEBRER de 2006