ELS GOIGS DEL PLA DE L'ESTANY, ELCOLLELLIROCACORBA

VOLUMI

RECERCAINOTES:JOANANTONABELLAN ELSGOIGSDEL PLA DE L'ESTANY, ELCOLLELLIROCACORBA QUADERNS Els goigs del Pla de l’Estany, El Collell i Rocacorba - Volum I

Recerca i notes: Joan Anton Abellan

Edita: Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Plaça de la Font, 11 - 17820 Banyoles - Tel. 972 57 23 61 Amb el patrocini del Patronat Francesc Eiximenis

Editors: Antoni Bramon, Xavier Vila i Ultano Gómez

Correcció Lingüística: Dolors Torrent

Disseny Gràfic: Antoni Bramon

Impressió: Graficolor Banyoles

Dipòsit Legal: GI-1403-2001 A l'Elisenda, per la seva paciència i col·laboració Qui sap si els que ara enceteu aquestes pàgines no teniu en el record –potser molt proper, potser molt reculat– la solemnitat d’un ofici de festa grossa que, inevitablement, acaba amb el cant dels goigs. Els del “gloriós sant Martirià”, per exemple.

Certament, la roba d’estrena, l’homilia que es fa escoltar, l’anual visita de rigor al monestir i la solemnitat final del cant dels goigs són impressions vàries, lligades a sant Martirià –o a un altre patró– i a una altra església, tant se val. Són impressions lligades a l’excepcionalitat de la festa major, d’un aplec o un romiatge quan el concepte de festa era un fet viscut de manera molt més excepcional.

El Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles és conscient que, amb la publicació d’aquesta obra, aposta per alguna forma de raresa: apleguem un recull de textos la totalitat dels quals, pràcticament, són de caire religiós, si més no lligats a l’hagiografia i a la devoció populars, però no precisament “populars” en l’accepció més habitual del terme ara mateix. Són, també, en la seva majoria, peces per ser cantades a les esglésies i compten amb l’interès afegit dels gravats que les il·lustren. En aquest darrer sentit, però, no volem amagar el cap sota l’ala i hem d’admetre –en la nostra edició– un cert deslluïment de les reproduccions, donades les limitacions per aconseguir els originals i per transcriure’n la seva qualitat.

Totes aquestes peculiaritats –i, sobretot, el fet que aquests goigs es vinculin a ermites, santuaris, imatges o indrets que ens són ben propers, els de la nostra comarca– creiem que són motius de pes per donar-los a conèixer o per facilitar-ne la localització. És com si l’esperit del romanticisme més genuí (aquell que ens fa enyorar allò que veiem desaparèixer) ens impel·lís a deixar constància d’una manifestació cultural que, durant molt temps, va ser autènticament popular. Que el fruit de les incansables hores de recerca de Joan Anton Abellan us resulti atractiu. Gaudiu-ne!

Dolors Torrent Sumari

VOLUM I

Introducció Què són els goigs? La tradició del cant dels goigs El format i la mètrica La música en els goigs Les caramelles

El Pla de l'Estany El marc geogràfic i polític El marc religiós Els goigs Goigs profans

L'art religiós al Pla de l'Estany

Goigs del municipi de Banyoles Banyoles Guèmol

Goigs del municipi de Camós Sant Vicenç de Camós Santa Maria de Camós

Goigs del municipi de Cornellà del Terri Borgonyà del Terri Cornellà del Terri Pujals dels Cavallers Pujals dels Pagesos Ravós del Terri Santa Llogaia del Terri

Goigs del municipi de Crespià Crespià Pedrinyà Vilert

Goigs del municipi d’Esponellà Centenys Esponellà Vilert

Goigs del municipi de Fontcoberta Espasens Fontcoberta La Farrés Vilavenut Goigs del municipi de Palol de Revardit La Mota Palol de Revardit Riudellots de la Creu

Goigs del municipi de Porqueres Calç o Descals Mata Porqueres Pujarnol Usall

VOLUM II

Goigs del municipi de Sant Miquel de Campmajor Brió Falgons Sant Martí de Campmajor Sant Miquel de Campmajor

Goigs del municipi de Serinyà Casals Serinyà

Goigs del municipi de Vilademuls Galliners Les Olives Orfes Parets d'Empordà Sant Esteve de Guialbes Sant Marçal de Quarentella Terradelles Vilademí Vilademuls

Goigs del Santuari del Collell

Goigs del Santuari de Rocacorba

Apèndixs Documentació utilitzada Agraïments Introducció

Què són els goigs?

Els goigs, del llatí gaudium (joia) i que es pronuncien "gotxs", són uns cants religiosos tradicionals catalans, en honor a una imatge santa determinada, venerada en una església, capella, ermita, i per la qual el poble ha desenvolupat alguna forma de devoció al llarg dels segles. El gènere prengué el nom dels set goigs terrenals de la mare de Déu, els septem gaudia, que són una commemoració dels misteris de goig de la Verge Maria que fan referència a la terra: l'Anunciació, el Naixement de Crist, l'Adoració dels Reis, la Resurrecció, l'Ascensió, la vinguda de l'Esperit Sant i l'Assumpció. Posteriorment es varen anar ampliant a la resta de goigs de la Verge i als Sants. Els goigs, quant al seu argument, els podríem dividir en dos grups: - Goigs divins: Sempre dedicats a la Verge, lloen els set goigs terrenals. Canten a Maria per si mateixa, i els podríem considerar els autèntics goigs. - Goigs humans: Són de caràcter narratiu o descriptiu, ja que fan referència al lloc on s'ha trobat una imatge, al culte que se li dedica i a d'altres circumstàncies. Els goigs del sants solen descriure les característiques primordials de la seva vida. La tradició i la llegenda destaquen per sobre de la història. Normalment hi ha una estreta relació entre el sant i la població que canta els seus goigs: la invocació per unes bones collites, per alleujar els perills de la mar o per obtenir beneficis molt variats. Els goigs els podem considerar propis dels Països Catalans, i així en trobem a València, Aragó, les Illes i el Rosselló. També a l'illa de Sardenya (coccius i gosos) i, en concret, a l'Alguer (goigs).

La tradició del cant dels goigs

Per la Crònica de Muntaner sabem que, ja en el segle XIV, a més dels goigs a la Mare de Déu, existien els goigs dedicats als sants, concretament a Sant Pere, i rebien el nom de llaus. Així podem llegir com la vigília de contraatacar Gal·lipoli, tota l'armada catalana cantà els goigs de Sant Pere: "E com venc un divenres a hora de vespres, vint-e-tres diesabans de la festa de sent Pere de juny, nós nos aplegam tuit, ab nostres armes, devant la porta ferrissa del castell. E en la torre maestra ja fiu muntar deu hòmens, e un mariner, per nom Bernat de Ventaiola, qui era de Llobregat; e cridà lo llaus del benauirat sent Pere de Roma, e tuit reposeren-li ab les llàgrimes en los ulls. E com hac dit lo llaus, així com la senyera de sent Pere se llevà, començaren tuit a cridar Salve Regina". En un sínode reunit a València el 1432, l'arquebisbe Alfons de Borja (després, Calixte III) determinà i manà que tots els dissabtes al cor de la catedral i a les esglésies parroquials es cantessin els set goigs a la Mare de Déu. El Dietari de l'Antic Consell Municipal de Barcelona, volum III pàg. 319, diu: "A 28 d'agost de 1521. En aquest dia feren processó lo Reverend Capítol y clerencia de la Seu per pregàries y de la pau a la Verge Maria del Pi cantant los goigs de Nostra Senyora". Són molt notables els goigs dedicats la Puríssima Concepció de la Mare de Déu, compostos pel notari valencià Pere Vilaspinosa i publicats a València l'any 1525 sota el títol Los Goigs de la gloriosa Mare de Déu de la Concepció los cuals se canten en la sglesia de la Encarnació fets per en Pere Vilaspinosa, notari. Estampats en la noble e leal ciutat de València.

7 El format i la mètrica

A partir del segle XIV, el cant dels goigs era un costum profundament arrelat en la vida religiosa i social del poble català, per la qual cosa ja varen començar a ser difosos en forma manuscrita. Durant el segle següent començaren a ser impresos però no fou fins a mitjan del segle XVII que prengueren el format definitiu, el format infòlio o en 1/4, que és encapçalat per la llegenda i el gravat de boix que representa la imatge de l'advocació. És de remarcar que la reproducció de la imatge a la capçalera de l'exemplar presenta sovint ornaments a banda i banda, quasi sempre garretes renaixentistes o cistelles barroques. Només excepcionalment les imatges són acolorides. El text es distribueix en dues o tres columnes i hi ha una oratio final. Després de la llegenda llatina, de la qual reben els goigs el seu valor litúrgic, s'indica el nombre d'indulgències concedides als devots de les imatges. La concessió es fa extensiva a tots els que "llegiran o faran llegir, cantaran o faran cantar els goigs en qualsevol part que sigui". Tot això queda tancat dins d'una orla. La coneguda estrofa dels goigs prové, tal i com va esbrinar Milà i Fontanals, de l'antiga dansa religiosa provençal o contrapàs. La dansa, juntament amb la balada, constituïa el gènere profà de la literatura provençal. Totes dues formaven part de les "cançons de dansa" i només es diferenciaven en el fet que la dansa repetia la tonada al final de cada estrofa, i la balada la intercalava dins l'estrofa. Generalment es componen de versos de set síl·labes. Tenen una tonada inicial (respost) de quatre versos, els quals rimen ABAB o ABBA. Les estrofes reben el nom de cobles o posades. El nombre de les cobles és variable de sis a vuit versos –encara que solen ser set o vuit–, els quals rimen: ABABC(A)D(B) i ABABC(A)D(B)D(B)C(A) o ABABBC(A)B(C). Una altra característica és la "retronxa", que reprèn els dos darrers versos o les dues darreres rimes de la tonada inicial (o tots els versos o totes les rimes de la tonada) i una tonada final de quatre versos (que rima com la inicial). Un exemple en són Los Set Goigs de la Mare de Déu del Roser molt devots o de tot l'any, amb cobles de vuit versos:

tonada inicial: Vostres goigs ab gran plaer A cantarem, Senyora mia B puis que vostra Senyoria B Es la Verge del Roser A

cobla: Déu plantà dins Vos, Senyora, A lo Roser molt excel·lent B quan vos féu mereixedora A de concebre'l purament B donant fe al missatger C(A) que del cel vos trametia D(B)

retronxa: Déu lo Pare, que volia D(B) fósseu Mare del Roser C(A)

tonada final: Doncs puis Vós donau loguer A als de vostra cofraria B preserveu, Verge Maria, B los confrares del Roser A

8 La música en els goigs

En els exemplars antics, rarament trobem la lletra acompanyada de la seva melodia. Això feia que el poble, amb el seu desig de cantar les lloances dels sants de la seva devoció, estigués acostumat a una única tonada. Per sort, a mitjan del nostre segle, el costum comença a canviar i trobem noms com Joan M. Aragonès, Francesc Baldelló, Josep Maideu, Odiló Planàs, que posen música a aquestes estrofes.

Les caramelles

Per la festa de la Pasqua florida era típic de sortir al camp, a cantar la joia del retorn de les flors, i a celebrar un àpat col·lectiu. Aquests cants rebien el nom de "caramelles" i eren interpretats per una o diverses colles, depenent de la importància de la població. Aquestes colles es dedicaven a anar cantant per les cases i masos dels pobles i com a premi rebien dels seus habitants productes per a l'àpat posterior, generalment ous o diners. Aquests cants moltes vegades eren els propis goigs. Per exemple, uns dels més difosos són els Goigs de la Mare de Déu del Mont, que també són anomenats "Goigs dels Ous", en al·lusió al premi que s'aconseguia en haver-los cantat. En altres indrets es combinaven –i es combinen, perquè encara es manté la tradició en alguns llocs– amb altres cants de tipus profà en forma de corrandes. En algunes bandes, actualment, es distingeix entre dos tipus de captaires: els gotjaires i els caramellaires, que es diferencien per la condició essencial que els primers canten exclusivament els goigs, mentre que els altres canten cobles i corrandes populars. En termes generals, però, les caramelles consisteixen en el cant dels goigs, que tendeixen a barrejar-se amb corrandes profanes. Es coneixen cançons populars típiques de caramelles de caient profà, qualificades de goigs, com són els Goigs de les Botifarres, els Goigs de les Noies i els Goigs de la Ditxosa.

9 El Pla de l'Estany

El marc geogràfic i polític

El Pla de l'Estany és una de les comarques més petites de Catalunya, amb una extensió de 262,73 quilòmetres quadrats, situada al nord-est del país, entre les comarques de la Garrotxa, el Gironès i l'Alt Empordà. Està dividida en onze municipis, amb els corresponents pobles i veïnats: Banyoles: Banyoles, Puigpalter, Guèmol i Lió. Camós: Sant Vicenç de Camós i Santa Maria de Camós. Cornellà del Terri: Cornellà del Terri, Borgonyà del Terri, Corts, Sords, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Sant Andreu del Terri, Ravós del Terri i Santa Llogaia del Terri. Crespià: Crespià, Pedrinyà, Portell, Pompià i Llavanera. Esponellà: Esponellà, Centenys, Vilert, Martís, Caselles i les Anglades. Fontcoberta: Fontcoberta, Vilavenut, Espasens i La Farrés. Palol de Revardit. Palol de Revardit, La Mota i Riudellots de la Creu. Porqueres: Porqueres, Usall, Pujarnol, Merlant, Miànigues, Mata i Calç o Descalç. Sant Miquel de Cammajor: Sant Miquel de Campmajor, Sant Martí de Campmajor, Ventajol, Falgons i Brió o Briolf. Serinyà: Serinyà, Castell de Teià i Casals. Vilademuls: Vilademuls, Galliners, Sant Marçal de Quarantella, Ollers, Vilamarí, Sant Esteve de Guialbes, Les Olives, Vilafreser, Terradelles, Vilademí, Orfes i Parets d'Empordà.

El marc religiós

Podem parlar de la "història religiosa" del Pla de l'Estany a partir de l'any 812, en què l'Abat Bonitus funda el Monestir de Sant Esteve a Banyoles. Això comporta el fet que tot un seguit de gent comenci a fer cap a la comarca: frares, artesans, gent d'armes, i que es vagi establint a redós del monestir, primer, i per tot el pla, després. A partir d'aquesta data, comencem a trobar referències de caire religiós per tota la comarca i, del segle X en concret, tenim força vestigis de consagració d'edificis religiosos: el 921 l'església de Sant Cebrià d'Esponellà, el 958 Santa Llogaia de Parets d'Empordà. Durant aquests primers segles, tota la zona va experimentar un creixement molt lent, degut a una infinitat de circumstàncies. Primerament per les constants invasions que va sofrir la comarca i, en concret, Banyoles i el seu monestir. L'any 1348 fou la pesta bubònica, que causà una gran mortaldat arreu de Catalunya. També vingueren sequeres, plagues de llagosta, guerres, saquejos i terratrèmols fins arribar al segle XVI que, en general i arreu de Catalunya, fou un segle de reconstrucció i de pau. Per tots aquests fets, comuns arreu del país, ja en el segle XV, l'església havia assolit una gran funció social: atreia el poble, sovint afligit per les penúries que passava, i l'organitzava en confraries de devoció i d'auxili. Així, la Confraria de Sant Martirià i la del Santíssim Nom de Jesús tenen la seu al Monestir l'any 1400. En un acte celebrat pels volts de 1580, hi participà la del Sant Sagrament de Banyoles. El 1586 es fundà la de la Mare de Déu del Roser de Crespià. El 1599, la de paraires de Santa Eulàlia, també a Crespià. A banda d'aquestes, existien confraries de gremis específics, com la dels teixidors del lli o de la llana, la dels sabaters, la dels sastres i els calceters, tots ells sota la protecció d'algun sant.

10 Els goigs

Tot aquest fervor religiós, ajudat per les nombroses canonitzacions esdevingudes en el segle XVII, va fer que comencessin a imprimir-se aquests cants religiosos. Cants amb una qualitat literària que, poc a poc, es va empobrint, a mesura que guanyen en expansió. La major part no porten indicacions dels autors, però els hauríem d'atribuir als mateixos rectors o a persones afins a la parròquia. També podem trobar com a denominador comú d'aquests goigs la importància que hi adquireixen les llegendes i els miracles dels sants, i els favors que els pobles reberen en les plagues, pestilències i secades que patiren. Així, trobem ja el 1618 a Falgons els Goigs del Glorios Cavaller y Martyr Sant Ferriol, que ens parlen del fet que, en temps de sequera, portà la pluja. El mateix poder s'atribueix a Sant Martirià, de qui trobem unes Cobles del Glorios bisbe y martyr Sant Martyria, datades el 1668. En el cas dels Goigs del Glorios Martyr San Desideri, d'Ollers, datats el 1703, l'imploren per a què lliuri els conreus de qualsevol tempestat. Uns altres ens parlen de la salut, com és el cas dels Goigs del Glorios S. Thirso, del Monestir de Banyoles, datats el 1708. A mesura que passen els anys deixen de ser tan específics i es limiten a demanar la protecció del sant.

Goigs profans

Tenim constància d'uns Goits en alabansa de les aiguas sulfurosas de la Vila de Bañolas i d'uns altres anomenats Goigs polifònics a Sant Martirià.

11 L'art religiós al Pla de l'Estany

En aquest apartat volem donar una relació de les construccions arquitectòniques de caire religiós (esglésies, ermites, capelles, oratoris, ...), així com d'escultures, pintures i d'altres peces de devoció que hagin pogut tenir a veure amb la producció de goigs. Alguns d'aquests elements poden haver desaparegut, bé pel pas del temps, bé per haver estat substituïts per altres de més moderns o bé per la barbàrie humana. Els relacionarem igualment.

VOLUM I

Municipi de Banyoles

Banyoles

Església de Sant Pere. Església de la Sagrada Família. Església de Santa Maria dels Turers (edificada a sobre de la de Sant Benet i Santa Maria): - Imatge de Sant Antoni de Pàdua (de J. Carrera, 1943). - Imatge de Santa Llúcia (de J.M. Martí Sabaté). - Imatge de la Puríssima (de Martí Cabré, 1947). - Grup escultòric de la Mare de Déu dels Dolors. - Altar dels Sants Abdon i Senén. - Altar de la Verge de Fàtima. - Imatge gòtica del Sant Crist (desapareguda). - Imatge de la Pietat (de J.M. Bohigas, 1945). Església del monestir de Sant Esteve: - Capella de Sant Martirià - Retaule gòtic de la Mare de Déu de l'Escala. - Relíquies de Sant Tirs. - Capella de Ntra. Sra. de Fàtima. - Dues teles de l'antic retaule de Sant Mer. - Capella de Sant Isidre. Capella de la Mare de Déu dels Desemparats (de les Germanetes dels Vells Desemparats de l'Asil). Capella del Sagrat Cor de Jesús (de les Filles del Sagrat Cor de Jesús). Capella de la Mare de Déu de la Divina Providència (de les Germanes de la Divina Providència). Capella de la Immaculada (de la Casa d'Espiritualitat). Capella de la Mare de Déu dels Dolors (de la casa d'Exercicis o Casa Missió). Capella de la Mare de Déu del Carme (de les Mares Carmelites de l'Antiga Observança): - Quadre que representa el profeta Elies. - Quadre que representa Sant Simó Stock. Capella de la Puríssima (de l'antic oratori de la Capella de l'Abat, a l'actual Casa d'Exercicis). Capella de la Mare de Déu de la Divina Providència (a l'Institut Cultural M. Aulina, Casa Nostra). Capella del Sant Crist (al fossar). Capella de Sant Josep (de les Religioses de Sant Josep de la Clínica Salus Infirmorum) (desapareguda).

12 Església dels Pares Servites (a la plaça dels Estudis) (desapareguda): - Imatge de la Verge de la Pietat. Capella de Sant Roc (a l'antic hospital). Església de Santa Maria de Lió (desapareguda).

Guèmol

Església de Sant Pere (damunt s'hi va bastir l'actual del Remei): - Imatge de la Mare de Déu del Remei.

Puigpalter

Església de Sant Jaume: - Imatge de Sant Jaume. - Imatge de Sant Isidre.

Municipi de Camós

Sant Vicenç de Camós

Església de Sant Vicenç. Ermita de Santa Magdalena de Noves: - Retaule del s. XVI de Santa Magdalena.

Santa Maria de Camós

Església de Santa Maria: - Altar de Santa Teresa.

Municipi de Cornellà del Terri

Borgonyà del Terri

Església de Sant Joan Baptista. Capella del Sant Crist (al fossar).

Cornellà del Terri

Capella de Sant Antoni Abat: - Imatge de Sant Antoni (desapareguda el 1936). Capella de Sant Jaume de Pont-Xetmar. Església de Sant Pere: - Imatge romànica de la Mare de Déu (desapareguda). Oratori de Can Pla: - Tres imatges gòtiques.

Corts

Església de Sant Julià: - Imatge del s. XVIII de la Mare de Déu del Roser.

13 Pujals dels Cavallers

Església de Santa Eulàlia: - Imatge gòtica de la Verge.

Pujals dels Pagesos

Església de Santa Maria: - Imatge de la Mare de Déu (desapareguda el 1936). - Imatge de la Mare de Déu del Remei (desapareguda).

Ravós del Terri

Església de Sant Andreu.

Santa Llogaia del Terri

Església de Santa Llogaia: - Imatge de Sant Galderic (desapareguda el 1936).

Sords

Església de Sant Esteve: - Imatge de la Verge, "de la pinya", d'alabastre del s. XVI (desapareguda). - Retaule de Sant Sebastià, del 1799 (desaparegut).

Municipi de Crespià

Crespià

Església de Santa Eulàlia: - Altar de Sant Macià. - Altar de Sant Francesc Xavier, barroc (pagat per Dn. Pere Caselles del Pont). Capella de Santa Llúcia (de l'antic hospital). Ermita de Sant Bartomeu de Basset o del Portell (ruïnes). Santuari de Sant Miquel de la Roca de Castellar (ruïnes).

Pedrinyà

Església de Sant Just i Sant Pastor.

Municipi d'Esponellà

Centenys

Església de Sant Iscle i Santa Victòria. Capella de Sant Miquel (ruïnes).

Esponellà

Església de Sant Cebrià: - Imatge del s. XVI de la Mare de Déu de la Cleda (Candelera). - Imatge de la Verge en el misteri de la Pietat (del s. XIV ?) (sense cap).

14 Capella de la Mare de Déu de l'Esperança (al castell). Església de Santa Maria de la Cleda (esmentada en les antigues visites pastorals).

Martís

Capella de la Mare de Déu dels Dolors (a Can Figueras).

Vilert

Església de Santa Maria: - Capelles a la Mare de Déu del Roser i als Sants Abdon i Senén (s. XVI). - Capelles a la Mare de Déu dels Dolors i a Sant Faustí. - Relíquies de Sant Faustí (1781) i de Sant Vicenç de Paül (1788). - Retaule amb la Mare de Déu, Sant Antoni Abat i Sant Josep (destruït). Capella-oratori de la Santíssima Trinitat del s. XVII (a la Torre de Vilert) (ruïnes). Capella de Sant Esteve (prop de Mas Batlle): - Retaule del s. XVI amb Sant Esteve, Santa Margarida i Sant Sebastià.

Municipi de Fontcoberta

Espasens

Capella de Santa Maria d'Espasens (popularment, Santa Caterina).

Fontcoberta

Església de Sant Feliu i Sant Pere: - Imatge del s. XIV de la Mare de Déu del Patrocini. Església de Santa Maria de la Pau de Melianta: - Imatge de Santa Maria de la Pau. Oratori amb la imatge de la Verge de la Pietat del s. XVI (a tocar de la carretera, a l'entrada de la població).

La Farrés

Capella de la Mare de Déu de la Font: - Imatge del s. XIV de la Mare de Déu.

Vilavenut

Església de Sant Sadurní: - Relíquies de la Santa Espina. Capella de Sant Bartomeu de Torres.

Municipi de Palol de Revardit

Antigament havia existit l'aplec de Santa Llúcia.

La Mota

Església de Sant Martí. Oratori de Sant Dalmau Moner.

15 Palol de Revardit

Església de Sant Miquel: - Altar del s. XV de Sant Bartomeu (desaparegut). - Altar (doc. 1758) de la Mare de Déu dels Desemparats. - Altar (doc. 1758) del Sant Crist. - Altar (doc. 1758) de la Mare de Déu del Roser. - Altar (doc. 1776) de Sant Isidre. - Relíquia de Santa Llúcia.

Riudellots de la Creu

Ermita de Sant Martí de Boscós o Buscosa (ruïnes). També se l'anomena de Sant Pere. Església de Sant Martí.

Municipi de Porqueres

Calç

Església de Sant Maurici.

Mata

Església de Sant Andreu: - Imatge romànica de la Mare de Déu (desapareguda). Capella del Sant Crist (al fossar). Església de Sant Joan Baptista. Capella de la Verge Maria (a Can Frigola).

Merlant

Capella del Sant Crist (a Can Gallifa). Església de Sant Quirze i Santa Julita.

Miànigues

Església de Sant Romà.

Porqueres

Capella de Sant Nicolau (a Can Ginestà). Església de Santa Maria: - Imatge de la Mare de Déu del s. XVI. - Imatge de talla de la mare de Déu del Roser. - Imatge de talla de Santa Eugènia. - Petita estàtua de Sant Isidre. - Escultura de Sant Antoni de Pàdua. - Talla policromada de Santa Llúcia del s. XVII Capella de la Sagrada Família (a Casa Nostra). Monument a Santa Gemma (a Casa Nostra).

16 Pujarnol

Capella de Sant Bartomeu de Matamala: - Imatge de Sant Bartomeu. Església de Sant Cebrià. Ermita de Sant Nicolau. Ermita de Sant Patllari.

Usall

Església de Sant Cristòfor: - Imatge de Santa Anna. - Imatge de la Puríssima. - Imatge de la Mare de Déu del Roser. - Imatge de Sant Antoni. Ermita de Santa Eugènia (prop de Ca n'Ordis) (doc. 1321) (desapareguda).

Municipi de Sant Miquel de Campmajor

Brió

Santuari de la Mare de Déu de Loreto. Ermita de Sant Esteve.

Falgons

Església de Sant Vicenç (popularment, Sant Ferriol): - Relíquies de Sant Ferriol. Capella de Sant Antoni (al castell) (desapareguda).

Sant Martí de Campmajor

Església de Sant Martí (popularment, Santa Quitèria): - Altar de Sant Martí (doc. 1544) - Altar de Santa Quitèria (doc. 1544) - Altar de Sant Vicenç (doc. 1544), encara que el nom és un error de transcripció del secretari, ja que, en realitat, és Sant Llorenç. Capella de Santa Quitèria (el seu culte passà a Sant Martí) (desapareguda).

Sant Miquel de Campmajor

Capella de la Immaculada (a Can Brugada). Església de Sant Miquel: - Altar de Sant Miquel (doc. 1426) - Altar de Santa Maria (doc. 1426) - Altar de Santa Àgata (doc. 1426) Ermita de Sant Nazari (al Mas Sagnari). Capella de Sant Antoni del Porquet (a Can Guixeres). Capella de la Mare de Déu dels Dolors (a Can Planaferrana). Capella de Santa Maria de la Roqueta (a Can Batlle). Capella de Sant Josep (a Can Brugada) (desapareguda).

17 Ventajol

Església de Sant Feliu: - Altar a Sant Pere i Sant Feliu (doc. 1758). - Imatge d'alabastre del s. XIV a la Mare de Déu (conservada al Collell).

VOLUM II

Municipi de Serinyà

Casals

Ermita de Sant Miquel Sesvinyes: - Imatge del s. XIII de la Mare de Déu (desapareguda).

Serinyà

Capella del Sant Crist (al fossar). Ermita de Sant Sebastià. Església de Sant Andreu. Capella de Santa Anna (al Mas Ferrer de les Torres): - Imatge del s. XVII de la Mare de Déu i el Nen Jesús. Capella de la Divina Pastora (a Ca n'Illa).

Municipi de Vilademuls

Galliners

Ermita de Sant Baldiri (ruïnes): - Imatge de Sant Baldiri (actualment a l'església parroquial). Església de Sant Julià i Santa Basilisa: - Altar de Santa Caterina (desaparegut). - Altar de Sant Honorat (desaparegut).

Les Olives

Església de Sant Pere de Viella Santuari de la Mare de Déu de les Olives: - Imatge del s. XIV de la Mare de Déu amb el Nen. - Retaule del s. XIV de Santa Úrsula (desaparegut). - Altar de Sant Jaume (Santiago) (doc. s. XV). - Altar de Santa Maria (doc. s. XV).

Ollers

Església de Sant Martí. Ermita de Sant Sebastià.

18 Orfes

Església de Santa Maria: - Imatge del s. XIII de la Mare de Déu amb el nen (desapareguda). - Imatge del s. XVII de fusta policromada de Sant Antoni de Pàdua. Ermita de Sant Roc (ruïnes).

Parets d'Empordà

Església de Santa Llogaia: - Retaule de la Mare de Déu del Roser (desaparegut). - Talla de Sant Domènec. - Talla de Santa Caterina. - Talla de la Mare de Déu dels Dolors (desapareguda). Capella de Santa Maria (a la Casa Viader): - Imatge romànica de la Mare de Déu. Capella de la Mare de Déu del Roser (a Can Batlle). Capella de Sant Ramon (al Mas de la Capella).

Sant Esteve de Guialbes

Església de Sant Esteve. Ermita de Santa Càndia (en ruïnes). Ermita de Sant Mer. Oratori en honor de la Mare de Déu de Fàtima (a la placeta de Can Vidal).

Sant Marçal de Quarentella

Església de Sant Marçal i Sant Pau.

Terradelles

Església de Sant Martí. Capella de Sant Miquel (al Mas Fonollet). Ermita de Sant Andreu del Vilar (ruïnes).

Viladamí

Església de Sant Esteve: - Capella (doc. 1855) del Sant Crist i del Carme. - Capella (doc. 1857) de la Mare de Déu del Roser. Ermita de Sant Roc (ruïnes).

Vilafreser

Església de Sant Sadurní. Capella de Sant Ramon (al Mas Pagès o Perles). Capella de Sant Pere de Viella (ruïnes). Capella de Sant Llorenç de Perles (a Can Pagès). Capella de la Santa Fe (desapareguda). Capella portàtil de la Mare de Déu de Montserrat (a Can Joan Miquel o Oliveres de Viella). Imatge de la Mare de Déu del Roser (a Can Joan Miquel o Oliveres de Viella).

19 Vilamarí

Capella de Sant Pere de Juïgues (a Can Güell) (ruïnes). Església de Santa Maria.

Vilademuls

Església de Sant Joan Baptista: - Imatge barroca de la Mare de Déu del Roser.

20 Goigs del municipi de Banyoles

Aquell petit nucli que va créixer a redós del primitiu monestir, s'ha convertit avui dia en una ciutat que ha engolit els antics veïnats de Guèmol i de Lió. Només Puigpalter ha quedat separat de la capital del Pla de l'Estany, a llevant del terme municipal. Relació d'advocacions amb goigs que s'han pogut localitzar en el municipi de Banyoles i esglésies a les quals pertanyen:

Poble Església Advocació

Banyoles Aigües sulforoses Banyoles Mare de Déu del Carme Banyoles Sant Bernat de Menton Banyoles Divina Pastora Banyoles De les M.M.Clarisses Divina Providència Banyoles Dels Pares Servites Mare de Déu dels Dolors Banyoles Dels Pares Servites Sant Peregrí Lacios Banyoles Sant Esteve Mare de Déu de la Salut Banyoles Sant Esteve Sant Antoni Abat Banyoles Sant Esteve Sant Isidre Banyoles Sant Esteve Sant Martirià Banyoles Sant Esteve Sant Mer Banyoles Sant Esteve Sant Tirs Banyoles Sant Esteve Santíssim Sagrament Banyoles Sant Roc Sant Roc Banyoles Santa Maria dels Turers Cor de Maria Banyoles Santa Maria dels Turers Mare de Déu de la Consolació Banyoles Santa Maria dels Turers Mare de Déu dels Dolors (*) Banyoles Santa Maria dels Turers Mare de Déu del Roser Banyoles Santa Maria dels Turers La Puríssima Banyoles Santa Maria dels Turers Sant Abdon i Sant Senén Banyoles Santa Maria dels Turers Sant Antoni de Pàdua Banyoles Santa Maria dels Turers Sant Fèlix i Sant Just Banyoles Santa Maria dels Turers Santa Llúcia Banyoles Santa Maria dels Turers Santa Maria o L'Assumpció Banyoles Santa Maria dels Turers Santíssim Nom de Jesús Guèmol Sant Pere Mare de Déu del Remei Guèmol Sant Pere Sant Antoni Abat

(*) Els goigs d'aquesta advocació els trobem al Convent dels Pares Servites ja que fins que no va venir la llei de desamortització i els Pares Servits varen abandonar la ciutat, l'advocació pertanyia a l'església del convent.

Banyoles

Fins ben entrat el segle XVI, cap orde religiós diferent del de Sant Benet no pogué instal·lar-se a la cuitat. L'abat i els monjos del monestir, com a senyors de la Vila, no ho permeteren. L'any 1583,

21 l'Ajuntament, com a encarregat de la capella del Puig de Sant Martirià, convidà els frares caputxins de Sant Francesc que vinguessin a la cuitat, tot i que des del segle XIII ja predicaven a l'església de Santa Maria dels Turers. Aquest orde féu construir el convent del Puig de Sant Martirià. El 1638, però, fou substituït per l'orde dels Pares Servites, que hi va romandre fins a la Guerra del Francès, moment en què va ser destruït el convent i els frares es veieren obligats a instal·lar-se a la ciutat, a l'actual plaça dels Estudis, l'any 1817. L'any 1835, igual com s'esdevingué amb els monjos del monestir, foren exclaustrats i abandonaren definitivament la ciutat. La desaparició dels monjos del monestir portà l'establiment de nous ordes religiosos per cobrir els buits deixats en la beneficència, l'ensenyament i la sanitat. L'any 1858 s'establiren les Monges Carmelites de l'Antiga Observança a l'abandonat Hospital de Sant Roc. El 1862 feren cap a Banyoles les Monges Clarisses de la Divina Providència. El 1866 els Missioners Diocesans arribaren per fundar la Casa Missió. El 1880 les Germanes de Sant Josep es feren càrrec de l'Hospital i el 1891 es fundà l'Asil dels Vells Desemparats. Els Germans Gabrielistes fundaren el 1904 el Col·legi de La Immaculada. A més dels ordes religiosos, ja des d'abans del segle XIV, existien les confraries i gremis que, fins al segle XVIII, estaven obligats a tenir la seva seu a l'església de Sant Esteve. Tots tenien els seus sants patrons: Sant Marc i Sant Crispí, els sabaters i blanquers; Sant Martí i Santa Llúcia, els sastres i calceters; Sant Eloi, els ferrers, fusters i mestres de cases; Sant Joan Baptista, els paraires; Sant Esteve, els teixidors de lli i de la llana. Aquesta darrera confraria més tard es dividí en dues: la de la llana, que tingué per patró Sant Antoni Abat, i la del lli, que es posà sota la protecció dels Sants Fèlix i Just. Tota aquesta riquesa d'oficis i advocacions va anar desapareixent al llarg del segle XIX.

Goigs de la Font Pudosa

La primera referència la trobem l'any 1419, quan un monjo del monestir, fra Guillem Benito, era propietari d'una faixa de terra propera a una font anomenada Font Puda.

Goig núm. 1

GOITGS en alabansa de las aiguas sulfurosas de la vila de Bañolas, que son una exelent panacea per los que pateixen de varias enfermetats y tenen ben plena la bossa per anar a recobrar lo apetit y menjar bonas perdiu, costellas, truitas, etc. etc. etc.

Goigs a la Mare de Déu del Carme

La confraria de la Mare de Déu del Carme fou fundada a Banyoles el 14 de juliol del 1702. L'any 1858 es va instal·lar en aquesta ciutat l'orde femení de les Carmelites i el 1887 es va construir al carrer del Dr. Isern una església dedicada a aquesta advocació.

Goig núm. 2

Aquests goigs, escrits a mà i amb la música incorporada, podrien ser una prova per portar a l'impressor. L'única referència a la ciutat és l'anotació "Bañolas" a la capçalera. Goigs de Ntra. Sra. del Carme.

Goig núm. 3

Goigs de format estampa dedicats a aquesta Mare de Déu i que són els que es canten a l'església de les Carmelites. Si bé són iguals que els anteriors, no porten la música incorporada. Goigs de la Mare de Déu del Carme.

22 Goigs a Sant Bernat de Menton

Aquest sant fou declarat patró dels muntanyencs pel Papa Pius XI. A Catalunya, la primera manifestació pública de la seva devoció es deu a uns goigs originals de Josep M. Rovira de l'any 1925. En el cas que ens ocupa, no es tracta d'uns goigs específics de Banyoles, però sí és una edició feta expressament per al Centre Excursionista de Banyoles.

Goig núm. 4

Goigs en llaor de SANT BERNARD DE MENTHON Ardiaca d'Aosta, declarat per S. S. Pius XI, Patró dels Excursionistes. Im. Mateu-Banyoles. Edició "Centre Excursionista de Banyoles", 1953.

Goigs de la Divina Pastora

Al carrer de la Divina Pastora trobem una fornícula amb una imatge de la Verge. Segons sembla, aquest nom va sorgir, en el segle passat, a proposta d'uns missioners.

Goig núm. 5

Goigs de la DIVINA PASTORA. Gerona: Imp. de Llach.

Goig núm. 6

Goigs de la Divina Pastora. Imp. F. Mateu-Banyoles.

Goigs de la Divina Providència

L'església de les Mares Clarisses o de la Divina Providència, al carrer del Portal del Forn, fou oberta al culte l'any 1862.

Goig núm. 7

GOZOS en honor de Nuestra Señora DE LA DIVINA PROVIDENCIA, AUSILIO DE CRISTIANOS, que se venera en su nueva iglesia de la Villa de Bañolas. Gerona: Imp. de Anton Franquet.

Goig núm. 8

Actualment es canten uns goig que no són específics de Banyoles, ja que corresponen al Monestir de Badalona. Però són convenientment adaptats i, en el moment de cantar-los, se substitueix el topònim Badalona pel de Banyoles. Goigs de la Mare de la Divina Providència que es venera en el Monestir de les M. M. Clarisses de Badalona. Saladrigues-Bellpuig.

Goigs de la Mare de Déu dels Dolors

La confraria de la Mare de Déu dels Dolors fou fundada el 31 de desembre de 1682. L'any 1723 fou iniciada la construcció d'una nova església al Puig de Sant Martirià que veié la fi de les obres el 24 de gener de 1784. Aquest temple fou dedicat a Déu Nostre Senyor i en honor de Maria S. S. dels Dolors i de Sant Martirià.

23 L'església –i el petit conjunt conventual del qual formava part– fou enderrocada l'agost de l'any 1810 amb motiu de la Guerra del Francès i els frares es dispersaren per la vila. L'any 1814 s'instal·laren provisionalment en dos o tres edificis que posseïen dins la ciutat, a l'actual placeta dels Estudis, i van començar les obres de reconstrucció que les convertirien en nou convent i nova església. En aquest lloc varen romandre fins l'agost de l'any 1835, en què varen abandonar el convent a causa de la llei de desamortització. Fins el 1835 la comitiva en les celebracions de la confraria va sortir de l'església dels Servites i, en esdevenir-se l'exclaustració, el grup escultòric de la Pietat que presidia la processó va ésser venerat a la parròquia de Santa Maria dels Turers.

Goig núm. 9

DOLORS DE LA PURISIMA REYNA dels Angels Maria Santissima, veneráda en son Convent dels Pares Servitas de la Vila de Banyolas. Gerona per Agusti Figaró en las Bellesterias.

Goig núm. 10

DOLORS DE LA PURISIMA REYNA dels Angels Maria Santissima, veneráda en sa Iglesia del Convent dels Pares Servitas de la Vila de Banyolas. Gerona per Agusti Figaró, y Olíva en las Ballesterias.

Goig núm. 11

PER LA VENERABLE CONGREGACIO DELS DOLORS de la Vila de Bañolas. Coblas devotas dels Set Dolors de Maria Santissima. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, Forsa, núm. 22.

Goigs de Sant Peregrí Lacios

Aquest sant pertanyia a l'orde dels Pares Servites.

Goig núm. 12

GOIGS DEL GLORIOS Sant Peregri Lacios Confessor del Sagrát Ordre dels Sirvénts de Maria, Vulgo, Servitas. Ab Llicencia en Gerona: Per Agusti Figaró, y Oliva Estampér en las Ballesterias.

Goigs de la Mare de Déu de la Salut

Goig núm. 13

GOIGS EN ALABANSA DE MARIA SANTISSIMA DE LA SALUT, que se venera en la iglesia del monastir de San Esteva de la Villa de Bañolas. Olot: Imp. de Juan Bonet.

Goig núm. 14

GOIGS EN ALABANSA DE MARIA SANTISSIMA DE LA SALUT, que se venera en la iglesia del monastir de San Esteva de la Villa de Bañolas. Olot: Imp. de Juan Bonet. Reducció facsímil. Impremta Parellada. Barcelona l'any 1956. Tiratge per als Amics dels Goigs.

Goigs de Sant Antoni Abat

Era el patró del gremi dels teixidors de la llana.

24 Goig núm. 15

Goigs del GLORIÓS SANT ANTONI ABAT que's venera en l'iglesia del monastir de Banyolas. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, pujada de Sant Martí, devant del Seminari.

Goigs de Sant Isidre

Al Monestir hi ha una capella dedicada a aquest sant. Sant Isidre, patró dels pagesos castellans, ens fou imposat també a Catalunya, a partir del moment que va perdre tots els seus drets. Fins aleshores el patró era Sant Galderic. N'hem trobat dos goigs, amb textos diferents.

Goig núm. 16

Goigs del gloriós SANT ISIDRO, venerat en lo monastir de Banyolas per los pagesos de la vila y sa comarca. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras carrer de la Forsa núm. 22.-1875

Goig núm. 17

GOIGS DE St. Isidre Llaurador que es venera en l'esglesia de Sant Esteve de Banyoles (Girona). Imp. F. Mateu-Banyoles.

Goigs de Sant Martirià

Sembla ésser que aquest sant, fill d'una família noble, va néixer a Florència, però va deixar de banda el seu noble bressol i es va decantar per la vida religiosa, arribant a ésser abat de Magdale i d'Albengara. Tot i que va estar uns anys fent vida d'ermità, retornà a la seva terra, on va sofrir martiri a la segona meitat del segle IV. Se suposa que les seves relíquies varen arribar a Banyoles el segle XI o el XII, encara que hi ha algunes notícies contradictòries: segons un pergamí trobat per Claudi Girbal, sembla que la data concreta fou el 1290. A. Barceló localitza un altre document que ratifica la mateixa data, però en altres documents trobats per Lluís G. Constans, un d'ells de l'any 1279, ja hi ha al·lusions a una capella dedicada al sant al Convent Vell del puig de Sant Martirià, i per últim, en un manuscrit del segle XV, tret a la llum pel mateix Constans, la data és la de 1086, moment en el qual les relíquies del sant foren col·locades a l'altar durant la consagració del tercer temple de Sant Esteve. Els frares caputxins van romandre al convent fins l'any 1638, en què passà als Servites, dels quals ja hem parlat anteriorment, amb motiu dels goigs de la Mare de Déu dels Dolors. A l'església del monestir de Sant Esteve podem trobar el que resta de l'arqueta de Sant Martirià, de mitjan segle XV, i també el bust reliquiari de plata del mateix sant, de l'any 1604. En destaca la capella de Sant Martirià, amb teles de Marià Vayreda, que inicialment presidien el retaule que fou destruït el 1936. Quan es patien sequeres, inundacions o epidèmies, es feien precs a Sant Maritirà, a l'església del monestir. Si passats uns dies no produïen efecte, les parròquies de la comarca feien processons. La confraria de Sant Martirià fou fundada abans del segle XV i tenia la seu a l'església del monestir. Tenim tres edicions diferents dels goigs: la primera (núms. 18-24) de 1668, una altra (núms. 26- 36) de 1852 i una tercera (núm. 25) que no està datada, però que podria correspondre a la primera meitat del segle XVIII. Per últim es conserven uns goigs anomenats "polifònics" (núm. 37), fets en to de farsa i suposant com invocarien el sant els diferents grups polítics. A l'Arxiu de la Catedral de Girona existeix una partitura per les Cobles del Gloriós Bisbe, y Martir St. Martiria, de lo Real Monastyr de St. Esteve de la Vila de Banyoles que, tot i no ser datat, es pot situar entre 1785 i 1790.

25 Goig núm. 18

COBLES DEL GLORIOS BISBE, y martyr Sant Martyria, cos sant en lo monestir de Sant Esteva de la Vila de Banyoles, del Orde de Sant Benet, en lo Bisbat de Gerona. Estampades en Gerona, per Geroni Palol, en los Estudis generals de dita Ciutat. Any 1668.

Goig núm. 19

COBLES DEL GLORIOS bisbe, y martyr St. Martyria, del qual lo Cos es veneràt en lo Monestyr de Sant Esteva, de la Vila de Banyoles, del Ordre de Sant Benét, en lo Bisbàt de Gerona. En Gerona, Per Jaume Brò Estamper, y Llibréter en lo carrer de las Ballesteriàs.

Goig núm. 20

COBLES DEL GLORIOS bisbe, y martyr Sant Martyriá, del qual lo Cos es venerát en lo Reál Monastyr de Sant Esteve, de la Vila de Banyoles, del Orde de Sant Benet, Bisbát de Gerona. Gerona: Per Narcis Oliva Estampér, y Llibretér á la Plaça de las Cols.

Goig núm. 21

GOIS DEL GLORIOS BISBE, Y MARTYR Sant Martyriá, del qual lo Cos es venerat en lo Real Monastyr de Sant Esteve de la Vila de Banyoles, del Orde de Sant Benet, Bisbát de Gerona. Gerona: Per Fermí Nicolau.

Goig núm. 22

GOIGS DEL GLORIOS bisbe y martir San Martiria patró de Bañolas y sa comarca, lo cos del qual se venera en la iglesia parroquial del monastir de dita Vila de Bañolas. Barc: Por Sastres.

Goig núm. 23

GOIGS DEL GLORIOS bisbe y martir San Martyriá patró de Bañoles y sa comarca, lo cos del qual se venera en la iglesia parroquial del monastir de dita Vila de Bañoles. Barcelona: en la estampa de la Viuda Sastres.

Goig núm. 24

GOIGS DEL GLORIOS bisbe y martir San Martiriá patró de Bañolas y sa comarca, lo cos del cual se venera en la iglesia parroquial del monastir de dita Vila de Bañolas. Gerona: Per Agustí Figaró Impresor Real, al carrer de las Ballesterias.

Goig núm. 25

GOIGS DE S. MARTIRIÁ BISBE, Y MARTIR, PATRO DE LA VILA DE BAÑOLAS, del qual lo Cos se venera en lo Monastir de S. Esteve de dita Vila del Ordre de S. Benet. Ab llicencia: En Barcelona, per Joan Nadal Estamper al Carrer de Santa Ana.

Goig núm. 26

GOIGS DEL GLORIOS Sant Martiriá bisbe y martir patró de Bañolas, y sa comarca, lo cos del cual se venera en la iglesia del monastir de dita vila. Gerona: Imp. de Anton Franquet.

26 Goig núm. 27

GOIGS DEL GLORIÓS Sant Martiriá bisbe y martir patró de Bañolas, y sa comarca, lo cos del cual se venera en la iglesia del monastir de dita vila. Gerona: Imp. de P. Corominas-1869.

Goig núm. 28

GOIGS DEL GLORIÓS Sant Martiriá bisbe y mártir patró de Bañolas y sa comarca, lo cos del cual se venera en la iglesia del monastir de dita vila. Gerona: Imprenta de Manuel Llach, Ferrería Vella, 5.

Goig núm. 29

GOIGS del gloriós Sant Martirià bisbe y màrtir aatró de Banyolas y sa comprca lo cos del qual se venera en la Iglesia del Monastir de dita Vila. Imprenta de F. Mateu, Bañolas.

Goig núm. 30

GOIGS del gloriós Sant Martiriá bisbe y màrtir patró de Banyolas y sa comarca lo cos del qual se venera en la Iglesia del Monastir de dita Vila. Imprenta de F. Mateu, Bañolas.

Goig núm. 31

GOIGS del gloriós Sant Martiriá, bisbe y mártir patró de Banyolas y sa comarca lo cos del qual se venera en la Iglesia del Monastir de dita Vila.

Goig núm. 32

GOIGS del gloriós SANT MARTIRIÁ bisbe y mártir patró de Bañolas y sa comarca lo cos del qual se venera en la iglesia del monastir de dita vila. Imp. de La Hormiga de Oro.

Goig núm. 33

Goigs del gloriós Sant Martirià bisbe i màrtir Patró de Banyoles i Comarca El cos del qual es venera en l'Església del Monestir de dita Ciutat. Imp. Mateu-Bañolas.

Goig núm. 34

Són una actualització del llenguatge dels goigs de 1852. GOIGS DEL GLORIÓS Sant Martirià, Bisbe i Màrtir, Patró de Banyoles i sa Comarca, el seu cos sant es venera en l'església del monestir. Imp. Mateu-Banyoles.

Goig núm. 35

Com en el cas anterior, també actualitzen el llenguatge dels goigs de 1852. GOIGS DEL GLORIÓS Sant Martirià, Bisbe i Màrtir, Patró de Banyoles i sa Comarca, el seu cos sant es venera en l'església del monestir.

Goig núm. 36

Goigs polifònics de Sant Martirià. A Banyoles, per Josep Navarro i Santaeulàlia. Any 1984.

27 Goigs de Sant Mer

Poques dades històriques es tenen de Sant Mer i la seva relació amb Banyoles, deixant de banda la llegenda segons la qual va venir amb Carlemany per combatre els moros i que, un cop a Banyoles, va abatre un drac que tenia el cau a l'estany. Se li atribuïa també la fundació del monestir de Sant Esteve, però avui dia sabem que aquesta tasca la realitzà l'abat Bonitus (com molt bé va demostrar P. Alsius l'any 1872 basant-se en la documentació històrica). Hi ha qui el relaciona amb l'abat Mercoral, segon abat del monestir. De totes maneres, cal recordar que el s. XIV hi havia ja una capella dedicada al sant a Sant Esteve de Guialbes, on el 4 de juny de 1627, fou trobat el seu cos, en una tomba davant de l'altar major.

Goig núm. 37

Són una edició de 1873. GOIGS DEL GLORIÓS SANT MER, abat de Banyolas. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de la Forsa núm. 22, devant del Institut.

Goigs de Sant Tirs

Quan es produí el trasllat al monestir, l'any 1289, de les relíquies del sant, ja consta que hi havia una mà. L'any 1706 s'acaba la seva capella, a la nau lateral esquerra de l'església del monestir i el 1708 s'inaugura un retaule presidit per una petita capella o nínxol central amb la imatge del sant.

Goig núm. 38

GOIGS DEL GLORIOS S. THIRSO MARTYR, CVYA Ma se venera en lo Imperial Monestir de Sant Esteve de Banyolas del Orde de S. Benet. Barcelona: Per Rafel Figuerò. Any 1708.

Goigs del Santíssim Sagrament

Com diu l'encapçalament del propis goigs, la seva confraria fou fundada el 20 de maig de 1402 a l'església del Monestir.

Goig núm. 39

COBLAS EN ALABANZA del Santissim Sagrament. Als vint de Maig de mil cuatre cents y dos, se Fundá la Confraría del Santissim Sagrament, en la Iglesia Parroquial del Real Monastir de Banyolas. Gerona: Per Agusti Figaró impresor Real.

Goig núm. 40

COBLAS EN ALABANZA del Santissim Sagrament. Als vint de Maig de mil cuatre cents y dos, se fundá la Confraría del Santissim Sagrament, en la Iglesia Parroquial del Real Monastir de Banyolas. Gerona: Imp. de la Viuda y Fill de Figaró.

Goig núm. 41

COBLAS EN ALABANZA DEL SANTISSIM SAGRAMENT. Als vint de Maig de mil cuatre cents y dos, se fundá la Confraría del Santissim Sagrament, en la Iglesia Parroquial del real Monastir de Bañolas. Olot, Imprenta y Llibrería Olotense, Carrer de S. Esteve 29.

28 Goig núm. 42

Hi afegeix la tercera estrofa i en desapareix l'última. També desapareix l'explicació sobre les indulgències concedides. Cobles en alabança del SANTISSIM SAGRAMENT. Llibreria Sant Josep de Francisco Geli Fraser.=Argenteria, 20. Girona.

Goigs de Sant Roc

El nom d'aquest sant el trobem relacionat amb l'antic hospital que es va construir al monestir. El 1356 se l'anomenava Hospital de Crist, però més tard es convertí en Hospital de Pobres de Sant Roc, en honor de la capella que hi havia dedicada a aquest sant. Actualment, aquests goigs es canten a l'església del Sagrat Cor de Jesús, en la setmana de la seva festa.

Goig núm. 43

GOIGS DEL GLORIÓS SANT ROCH, advocat contra la pesta, protector de la vila de Banyolas, ques venera en la sua capella, en lo terme y parroquia de dita vila. Barcelona: Estampa dels Hereus de la V. Pla, carrer de la Princesa, 8-1888.

Goig núm. 44

Goigs del Gloriós Sant Roch. Advocat contra la Pesta. Protector de la Vila de Banyoles que es venera en la sua Capella. En lo Terme i Parroquia de dita Vila. Imp. Mateu.

Goig núm. 45

Goigs del Gloriós Sant Roch. Advocat contra la Pesta. Protector de la Vila de Banyoles que es venera en la sua Capella. En lo Terme i Parroquia de dita Vila.

Goigs al Cor de Maria

Goig núm. 46

Goigs en honor DEL INMACULAT COR DE MARIA que se venera en la parroquial iglesia de Santa Maria dels Turers de la Vila de Bañolas. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de la Forsa, núm. 22.

Goigs de la Mare de Déu de la Consolació

Goig núm. 47

GOZOS EN LOÓR DE NUESTRA SEÑORA DE LA CONSOLACION, patrona de la sociedad de socorros mútuos de la villa de Bañolas, que se venera en la iglesia parroquial de la misma. Gerona: Imp. de Figaró.

Goigs de la Mare de Déu del Roser

La confraria de la Mare de Déu del Roser ja està documentada l'any 1840.

29 Goig núm. 48

GOIGS DE NOSTRA Senyora del Roser, que se cantan en la Iglesia Parroquial de Santa Maria dels Tures de la Vila de Bañolas. Gerona: per Anton Franquet.

Goig núm. 49

GOIGS DE NOSTRA Senyora del Roser, que se cantan en la Iglesia Parroquial de Santa Maria dels Tures de la Villa de Bañolas. Gerona: Imp. de Pedro Corominas.

Goig núm. 50

GOIGS DE NOSTRA Senyora del Roser, que se cantan en la Iglesia Parroquial de Santa Maria dels Tures de la Villa de Bañolas. Gerona: Imprenta de Manuel Llach.

Goig núm. 51

Goigs de Nostra SENYORA DEL ROSER. Llibreria Sant Josep de Francisco Geli Fraser.- Argenteria, 20.-Girona.

Goigs de la Puríssima

A l'església de Santa Maria dels Turers existeix una imatge de La Puríssima, obra de M. Martí Cabré, de l'any 1947.

Goig núm. 52

Goigs de la Puríssima que les Filles de Maria de Banyoles canten a llur patrona venerada a l'altar que té dedicat a l'església parroquial.

Goigs de Sant Abdon i Sant Senén

En un calendari litúrgic consuetudinari, redactat al monestir de Banyoles l'any 1387, entre els sants que s'hi veneren, destaca la festa dels Sants Abdon i Senén. La confraria gremial que es constituí sota l'advocació dels dos sants màrtirs ja existia l'any 1603. L'altar i el retaule dels dos sants, que es trobaven a l'església de Santa Maria, en el lloc on actualment es venera la talla de la Mare de Déu dels Dolors, foren destruïts l'any 1936. S'han trobat dos tipus de goigs: uns primers (núms. 53-56), l'origen dels quals es pot situar en el segle XVII, i uns altres de posteriors (núms. 57-58).

Goig núm. 53

Goigs en alabansa dels gloriosos martirs SANT ABDON Y SANT SENNEN, los quals se cantan en la iglesia de Santa Maria delstures de la vila de Banyolas, Bisbat de Gerona. Vich: Imprenta de Ignasi Valls, any 1841.

Goig núm. 54

Goigs en alabansa dels gloriosos martirs SANT ABDON Y SANT SENNEN los quals se cantan en la iglesia de Santa Maria Delstures de la vila de Banyolas, Bisbat de Gerona. Gerona.-Llibrería de Sant Joseph, de Francisco Geli, Cort-Real, 19.

30 Goig núm. 55

S'introdueix una estrofa nova (1 a 16). Goigs en alabança dels gloriosos màrtirs S. ABDON I S. SENÉN los quals es canten en la iglesia de Santa Maria dels turers de la Vila de Banyoles (Bisbat de Girona).

Goig núm. 56

Goigs en alabansa dels Gloriosos Martirs Sant Abdon y Sant Sennen Patrons del Terme de Banyoles.

Goig núm. 57

GOIGS en alabansa dels Gloriosos Martirs Sant Abdon y Sant Sennen. Patrons del Terme de Banyoles.

Goigs de Sant Antoni de Pàdua

La seva confraria fou fundada el 24 de març de 1692. A l'església de Santa Maria trobem una imatge d'aquest sant, obra de J. Carrera, de l'any 1943.

Goig núm. 58

GOIGS DE SANT Antoni de Padua, ques cantan en la Iglesia Parroquial de Santa Maria dels Turérs de la Vila de Banyoles. Gerona: Per Anton Oliva, Estamper, y Llibreter en las Ballesterias.

Goigs de Sant Fèlix i Sant Just

La confraria del gremi del lli –de la qual els dos sants eren patrons– la trobem documentada l'any 1764 i va tenir la seva seu a Santa Maria a partir del mateix segle XVIII.

Goig núm. 59

GOIGS EN HONOR DELS GLORIOSOS SANT Felix y Sant Just que se veneran en la Parroquial Iglesia de Santa Maria dels Turers de la Vila de Bañolas. Gerona: Per Agusti Figaró Estamper Real.

Goig núm. 60

GOIGS EN HONOR DELS GLORIOSOS S. FÉLIX Y S. JUST, que se veneran en la parroquial Iglesia de Santa Maria dels Turers de la Vila de Bañolas. Gerona: Imprenta de M. Llach-1881.

Goigs de Santa Llúcia

A la nau lateral de la dreta de l'església de Santa Maria, hi trobem una escultura d'aquesta santa, obra de J. M. Martí Sabaté, feta a la dècada dels quaranta.

Goig núm. 61

Gozos en alabanza de la gloriosa vírgen y mártir SANTA LUCÍA, que se venera en la parroquial iglesia de Santa María de los Turers de la villa de Bañolas. Imprenta de Tomás Carreras, calle de Ciudadanos, núm. 2.

31 Goigs de la Mare de Déu de l'Assumpció

En el lloc on es troba l'actual església de Santa Maria dels Turers n'havia existit una altra que, en una butlleta de l'any 1017 del papa Benet VIII, es designa indistintament com a Sant Benet o com a Santa Maria. L'església actual fou iniciada en el segle XIII i finalitzaren les obres l'any 1333. L'any 1910 un pavorós incendi, que durà tres dies, va destruir-ne tot l'interior i només restaren dempeus les parets. El nou altar major es va inaugurar el 15 d'agost de 1916, així com una imatge de la Verge Assumpta de grans dimensions, costejada pel banyolí Dr. Frederic Dalmau.

Goig núm. 62

GOIGS A MARIA SSMA. BAIX LO TITOL DELS TURÉRS, patrona tutelar, y titular de la vila de Bañolas. Dictáts per D. Joseph Dalmáu Padrés; y dedicáts á Don Joseph Sarriera, Párroco y demés Sacerdóts de la Vila de Bañolas.

Goig núm. 63

GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LA ASSUMPCIÓ QUE SE CANTAN EN LA parroquial iglesia de Santa Maria dels Turérs de la Vila de Bañolas. Gerona: Imprenta de la Viuda y fill de Figaró.

Goig núm. 64

GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LA ASSUMPCIÓ, que se cantan en la parroquial iglesia de Santa María dels Turers, de la Vila de Bañolas. Gerona: Imprempta El Gerundense. A carrech de Grau Cumané y Fabrellas.-1862.

Goig núm. 65

GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LA ASSUMPCIÓ, que se cantan en la parroquial iglesia de Santa María dels Turèrs, de la Vila de Bañolas. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de Ciutadans, núm. 2.-1867.

Goig núm. 66

GOIGS DE NOSTRA SEÑORA DE LA ASSUMPCIÓ. Que se cantan en la parroquial Iglesia de Sta. María dels Turérs de la Vila de Bañolas. Girona: Imprenta y Encuadernació de'n Manel Llach.- Herreria Vieja, 5.

Goig núm. 67

GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LA ASSUMPCIÓ, que se cantan en la parroquial iglesia de Santa María dels Turérs de la Vila de Bañolas. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de la Forsa, núm. 22.

Goig núm. 68

GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LA ASSUMPCIÓ, que se cantan en la parroquial iglesia de Santa María dels Turérs de la Vila de Bañolas. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de la Forsa, núm. 22.-1875.

Goig núm. 69

GOIGS DE NOSTRA SENYORA DE LA ASSUMPCIÓ, que se cantan en la parroquial iglesia de Santa María dels Turérs de la Vila de Bañolas. Girona: Imprenta de Tomás Carreras, Pujada de Sant Martí, devant del Seminari.

32 Goigs del Santíssim Nom de Jesús

La Confraria del Santíssim Nom de Jesús fou fundada el 23 de juny de l'any 1617.

Goig núm. 70

COBLES DEL Santissim nom de Jesus, las quals se cantan en la Iglesia Parroquial de Santa Maria Deltures de la Vila de Banyolas. Gerona. Per Anton Oliva, Estampèr, y Llibretér en las Ballesterìas.

Goig núm. 71

COBLES DEL Santissim nom de Jesus, las cuals se cantan en la Iglesia Parroquial de Santa Maria Deltures de la Vila de Bañolas. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de Ballesterias Núm. 3.

Goig núm. 72

Coblas del Santíssim NOM DE JESÚS, las cuals se cantan en la Iglesia Parroquial de Santa María dels Turérs de la Vila de Banyolas. Girona: Imprenta de Tomás Carreras, pujada de Sant Martí, devant del Seminari.

Guèmol

En origen, la població de l'antic terme de Guèmol, del qual trobem ja constància documental el 957, estava força disseminada a l'entorn de l'església de Sant Pere. Actualment, però, enllaça amb Banyoles de manera continuada.

Goigs de la Mare de Déu del Remei

A l'església de Sant Pere de Guèmol trobem una imatge molt venerada, dedicada a la Mare de Déu del Remei, que ha fet que, popularment, es conegui aquesta església amb el nom de "El Remei". Així, aquesta advocació ha desplaçat l'anterior de Sant Pere.

Goig núm. 73

GOIGS DE NOSTRA Senyora del Remey de la Iglesia de Guemol, Sufragania de Mianegas. Gerona: Per Joseph Bró, Estampér del Rey Ntro. Sr. en los quatre Cantons.

Goig núm. 74

Goigs de Nostra Senyora DEL REMEY de la iglesia de Guemol, sufragánea de Miánegas. Gerona: Imprempta de El Gerundense, á carrech de Grau Cumané y Fabrellas.-1863.

Goigs de Sant Antoni Abat

Goig núm. 75

GOIGS DEL GLORIÓS SANT ANTONI ABÁT, QUE SE VENERA en Sant Pere de Gemol, sufraganea de Mianagas. Gerona: Per Agusti Figaró, Impresor Real, en las Ballesterias.

33 Goig núm. 1

34 Goig núm. 2

35 Goig núm. 3

36 Goig núm. 4

37 Goig núm. 5

38 Goig núm. 6

39 Goig núm. 7

40 Goig núm. 8

41 Goig núm. 9

42 Goig núm. 10

43 Goig núm. 11

44 Goig núm. 12

45 Goig núm. 13

46 Goig núm. 14

47 Goig núm. 15

48 Goig núm. 16

49 Goig núm. 17

50 Goig núm. 18

51 Goig núm. 19

52 Goig núm. 20

53 Goig núm. 21

54 Goig núm. 22

55 Goig núm. 23

56 Goig núm. 24

57 Goig núm. 25

58 Goig núm. 26

59 Goig núm. 27

60 Goig núm. 28

61 Goig núm. 29

62 Goig núm. 30

63 Goig núm. 31

64 Goig núm. 32

65 Goig núm. 33

66 Goig núm. 34

67 Goig núm. 35

68 Goig núm. 36

69 Goig núm. 37

70 Goig núm. 38

71 Goig núm. 39

72 Goig núm. 40

73 Goig núm. 41

74 Goig núm. 42

75 Goig núm. 43

76 Goig núm. 44

77 Goig núm. 45

78 Goig núm. 46

79 Goig núm. 47

80 Goig núm. 48

81 Goig núm. 49

82 Goig núm. 50

83 Goig núm. 51

84 Goig núm. 52

85 Goig núm. 53

86 Goig núm. 54

87 Goig núm. 55

88 Goig núm. 56

89 Goig núm. 57

90 Goig núm. 58

91 Goig núm. 59

92 Goig núm. 60

93 Goig núm. 61

94 Goig núm. 62

95 Goig núm. 63

96 Goig núm. 64

97 Goig núm. 65

98 Goig núm. 66

99 Goig núm. 67

100 Goig núm. 68

101 Goig núm. 69

102 Goig núm. 70

103 Goig núm. 71

104 Goig núm. 72

105 Goig núm. 73

106 Goig núm. 74

107 Goig núm. 75

108 Goigs del municipi de Camós

El municipi de Camós presenta una distribució característica de la plana, amb petits veïnats i casals dispersos al voltant de les dues esglésies principals, que van donar lloc als dos pobles que integraven el municipi: Sant Vicenç de Camós i Santa Maria de Camós. Relació d'advocacions amb goigs que s'han pogut localitzar en el municipi de Camós i esglésies a les quals pertanyen:

Poble Església Advocació

Sant Vicenç de Camós Sant Generós i Santa Il·luminada Sant Vicenç de Camós Sant Josep Sant Vicenç de Camós Santa Magdalena Santa Magdalena Sant Vicenç de Camós Mare de Déu del Roser Sant Vicenç de Camós Santa Maria Santa Teresa Sant Vicenç de Camós Santa Maria Maria Santíssima (Mare de Déu)

Sant Vicenç de Camós

Tradicionalment ha aglutinat el nucli més important del terme.

Goigs de Sant Generós i Santa Il·luminada

Aquest dos sants comparteixen amb Sant Vicenç el patronatge del poble. Els goigs ens parlen d'un sagristà anomenat Gordó, que portà de Roma una relíquia dels dos sants.

Goig núm. 76

GOIGS DELS GLORIOSOS SANTS MARTIRS GENERÓS E IL·LUMINADA que se veneran en la parroquia de Sant Vicens de Camós en lo Bisbat de Gerona. Gerona 23 Febrer de 1882-Poden donarse a la estampa.-Tomás, Bisbe de Gerona. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, pujada de Sant Martí, devant del Seminari.

Goigs de Sant Josep

Goig núm. 77

GOIGS QUE LOS HABITANTS de S. Vicens de Camós, Bisbat de Gerona, DEDICAN A SANT JOSEPH, implorantli una bona mort. Tipografía Carreras.-Gerona.

Goigs a Santa Magdalena

L'ermita de Santa Magdalena de Noves data del segle XII, però fins el 1544 no ve noticiada en les visites pastorals. Sembla que, pels volts del 1540, es va renovar el culte a la capella i es construí el meravellós retaule de Santa Magdalena, que fou sufragat per la confraria instituïda. Les darreres restauracions foren inaugurades el 19 de juliol de 1992.

109 Goig núm. 78

Goigs a Llaor de STA MAGDALENA PENITENT. Venerada en la sua Capella de SANT VICENS DE CAMÓS. Bañolas. Tipografía Carreras-Gerona.

Goig núm. 79

Goigs a Llaor de STA. MAGDALENA PENITENT. Venerada en la sua Capella de SANT VICENS DE CAMÓS. Banyoles. Tipografía Carreras. Gerona.

Goigs de la Mare de Déu del Roser

La festa del Roser és una festa força arrelada al mes de maig i encara que no compti amb uns goigs específics de la contrada, sí que és cert que es canten. Els dos que presentem provenen de Sant Vicenç de Camós.

Goig núm. 80

Goigs de Nostra Senyora del Roser. Col·lecció de Goigs del Bisbat de Girona, Nº 20. Tipografía Carreras: Girona.- Any 1931.

Goig núm. 81

GOIGS DEL ROSER

Santa Maria de Camós

A diferència de Sant Vicenç de Camós, aquest nucli està força disseminat.

Goigs de Santa Teresa

L'actual església de Santa Maria havia estat anomenada popularment "Camós de Santa Teresa" a causa d'un altar solemnement beneït en honor d'aquesta santa el 13 d'octubre de 1658 pel pare Vidalà.

Goig núm. 82

GOIGS DE SANTA Theresa de Jesus, que se cantan en Santa Maria de Camós. Gerona: En la Imprenta de Fermí Nicolau, antes de Bro, en la Cort Real.

Goig núm. 83

GOIGS DE SANTA TERESA DE JESUS, que se cantan en Santa Maria de Camós. Gerona: Imp. de Meliton Suñer, carrer de las Ballesterias.-1858.

Goig núm. 84

GOIGS DE SANTA TERESA DE JESUS, que se cantan en Santa Maria de Camós. Girona: Imprenta y Encuadernació de Manel Llach.

110 Goig núm. 85

GOZOS DE SANTA TERESA DE JESÚS que se cantan en Santa Maria de Camos. Gerona: Imp. Carreras, Ciudadanos, 18.-1942.

Goig núm. 86

GOIGS DE SANTA TERESA DE JESÚS que es canten a SANTA MARIA DE CAMOS. Olot: Impremta Bonet. - Tel. 20-1954.

Goig núm. 87

GOIGS DE SANTA TERESA DE JESÚS que es canten a SANTA MARIA DE CAMOS. "Goigs del Bisbat de Girona" N.º 351. - Col·lecció Tipografia Carreras: Girona. - Any 1952.

Goigs de la Mare de Déu

D'origen romànic, l'església de Santa Maria primitivament era sufragània de Sant Vicenç, però cap a finals del segle XIV ja figura com a parròquia independent. La primera notícia documental data del 1296. Durant el segle XVI sofrí modificacions i fou reedificada l'any 1906. La portalada barroca presenta un frontó, al mig del qual trobem un nínxol amb una imatge de la Verge, del mateix estil. Pel que fa als goigs pròpiament, conservem tres lletres força semblants. Tot i així, entre la primera i la segona versions, apreciem com les dues últimes estrofes són diferents: en el primer cas es parla del rei Fernando i en el segon se substitueixen les estrofes en qüestió i es dóna la referència de l'autor dels goigs, el pare Josep Dalmau. Per últim, la tercera versió adopta un llenguatge més modernitzat, suprimeix quatre estrofes de les anteriors i en crea una de nova que parla específicament de la parròquia de Camós.

Goig núm. 88

GOIGS DE LA MARE DE DEU. Dictats per lo sacerdot de Christo Don Joseph Dalmau y Padrés, de Santa Maria de Camos. VIVA LA PAU Y ALEGRIA. Gran Senyora concediunos pau y concordia ab tots los reys y princeps christians exaltació de la santa fe catholica apostolica romana. Destrucció de totas las heretgías, y santificació de nostras animas, per guanyar lo sant jubileu preparát per tots los españols.

Goig núm. 89

Readaptació de l'última estrofa. GOIGS DE MARIA SANTISSIMA PATRONA DEL POBLE DE CAMOS. Tu gloria Jerusalem. Tu laetitia Israel. Sancta Maria ora pro nobis. Tu honorificencia populi nostri. Causa nostrae laetitiae ora pro nobis.

Goig núm. 90

Supressió de les últimes estrofes. GOIGS DE MARIA SANTÍSIMA, patrona del poble de Camós. S. Gervasio: Imprenta de Torras, calle de S. Eusebio núm. 6. 1886.

111 Goig núm. 76

112 Goig núm. 77

113 Goig núm. 78

114 Goig núm. 79

115 Goig núm. 80

116 Goig núm. 81

117 Goig núm. 82

118 Goig núm. 83

119 Goig núm. 84

120 Goig núm. 85

121 Goig núm. 86

122 Goig núm. 87

123 Goig núm. 88

124 Goig núm. 89

125 Goig núm. 90

126 Goigs del municipi de Cornellà del Terri

El municipi de Cornellà del Terri és un dels mes extensos, territorialment, del Pla de l'Estany, i un dels que incorpora un nombre més elevat de nuclis de població. A més de la vila de Cornellà, cap del terme, el municipi té els pobles agregats de Borgonyà, Corts, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos i Sords. L'any 1976 li fou agregat l'antic municipi de Sant Andreu del Terri que, alhora, abraça els termes de Ravós del Terri i Santa Llogaia del Terri. Relació d'advocacions amb goigs que s'han pogut localitzar en el municipi de Cornellà del Terri i esglésies a les quals pertanyen:

Poble Església Advocació

Borgonyà del Terri Sant Joan Sant Joan Baptista Cornellà del Terri Sant Antoni Sant Antoni Abat Cornellà del Terri Sant Roc Cornellà (Pont-Xetmar) Sant Jaume Sant Jaume Pujals dels Cavallers Santa Eulàlia Santa Eulàlia de Mèrida Pujals dels Pagesos Santa Fructuosa Ravós del Terri Sant Cugat Sant Cugat Santa Llogaia del Terri Sant Galderic

Borgonyà del Terri

El poblet de Borgonyà és eminentment dispers. L'església parroquial i el gran casal de la rectoria formen el nucli aglutinador, damunt d'un serrat.

Goigs de Sant Joan Baptista

L'església parroquial de Sant Joan, documentada des de l'any 1130, fou consagrada el 1142. Després de passar a la jurisdicció de Girona, aquesta la cedí al rei Martí l'any 1399. L'edifici ha estat objecte de força reformes: porta a ponent, l'any 1613; el campanar i la sagristia són del segle XVIII; la darrera de les reformes fou inaugurada el 1982.

Goig núm. 91

GOIGS en alabança de Sant Joan Baptista patró de la Iglesia Parroquial de BORGONYÀ bisbat de Gerona. Gerona 27 de Abril de 1914.-Imprímase-FRANCISCO. Obispo de Gerona.

Cornellà del Terri

El lloc de Cornellà i la seva església de Sant Pere ja s'esmenten en un document datat l'any 986.

Goigs de Sant Antoni

La capella de Sant Antoni hom diu que es trobava a la plaça d'armes de l'antic castell. El que sí és cert és que fou la capella del castell i que, més tard, ho fou de l'Hospital de Pobres que fou creat l'any

127 1375, segons acord entre el rei Pere i el prevere Berenguer d'Ermedàs. A aquesta darrera etapa pertany, probablement, la dedicació que ens és coneguda. Hi havia una imatge de Sant Antoni, de fusta, que fou cremada l'any 1936. És molt probable que, antigament, aquesta capella estigués sota un altra advocació, ja que l'actual és una dedicació tardana, arrelada al nostre país a partir del segle XIII.

Goig núm. 92

Goigs del GLORIOS SANT ANTONI ABAT. Imprempta y Litografía Carreras, Ciutadans, 18.- Girona.

Goigs de Sant Roc

Goig núm. 93

GOIGS DEL GLORIOS SANT ROC, cantats a Cornellà del Terri.

Goigs de Sant Jaume

La capella de Sant Jaume, obra del segle XVIII, està situada al barri de Pont-Xetmar, i és una clara reminiscència del pelegrinatge a Compostela, ja que l'antic camí passava per davant mateix i els pelegrins s'hi aturaven per implorar el favor del sant. Encara que no hem pogut trobar cap goig específic d'aquest indret, en els anys 1996 i 1997, coincidint amb l'aplec anual en commemoració del seu sant patró, s'hi varen cantar uns Goigs del Gloriós Sant Jaume Apòstol, que pertanyen a la parròquia de Balsareny, a la comarca del Bages.

Altres goigs

Entre els anys quaranta i seixanta, existí a la parròquia de Sant Pere de Cornellà del Terri un cor que interpretà, dins el seu repertori, diferents goigs: - Goigs de Nostra Senyora del Roser. - Cobles dels Set Dolors. - Cobles en alabança del Santíssim Sagrament. - Goigs en alabança del Santíssim Sagrament.

Pujals dels Cavallers

Les masies escampades també configuren bona part d'aquest poblet. Però a l'entorn de la seva església trobem un agrupament de velles edificacions, distribuïdes sense ordre sobre el promontori. Com molt bé indica el seu nom, els primitius habitants d'aquest nucli eren nobles o militars, professió exercida per cavallers.

Goigs de Santa Eulàlia

L’any 1127 és citada l'església de Pujals dels Cavallers, dedicada a Santa Eulàlia de Mèrida. Entorn de la dècada dels 1950 va ésser restaurada i es procedí a la benedicció d'una nova campana. Finalment, l'any 1980, s'hi feren unes obres de gran envergadura, i el 26 d'octubre, el bisbe de Girona Jaume Camprodon procedí a la seva consagració.

Goig núm. 94

GOIGS en honor de Santa Eularia de Mérida patrona de Pujals dels Caballers. Bisbat de Girona. “Gerona 1913. Pueden imprimirse los gozos que proceden.-El Obispo”. Imp. Mateu.-Bañolas.

128 Pujals dels Pagesos

Inicialment, fou un veïnat de Pujals del Cavallers, on habitaven els pagesos sotmesos al senyor. Durant el segle XI es van constituir com a parròquia pròpia i es va anar definint com a poble, encara que sempre ha estat un poblat de masies i cases de pagès disseminades.

Goigs de Santa Fructuosa

Els propis goigs ens parlen d'una relíquia de la santa que es venera a Pujals dels Pagesos.

Goig núm. 95

GOIGS DE LA GLORIOSA verge i mártir Santa Fructuosa. Gerona: Imp. de P. Corominas.-1869.

Goig núm. 96

Goigs DE LA GLORIOSA VERGE Y MÁRTIR SANTA FRUCTUOSA. Sa festa lo dia 23 Agost. San Gervasi: Estampa de Torras, carrer de S. Eusebi núm. 6.-1883.

Ravós del Terri

Des de lluny es pot veure la silueta medieval d'aquest poble, formada pel castell de Ravós, l'església de Sant Cugat i un reduït agrupament de cases.

Goigs de Sant Cugat

L'església de Sant Cugat de Ravós ja existia el 1096 sota l'advocació del sant i era la capella del castell. La llinda de la porta duu la data de 1611, que deu correspondre a la d'una restauració. A la portada de ponent trobem una altra inscripció amb la data de l'any 1671 i va acompanyada d'un relleu, al centre, amb una petita imatge de Sant Jaume (la diada de Sant Jaume, el 25 de juliol, coincideix amb la festivitat de Sant Cugat).

Goig núm. 97

GOIGS Á LLAHOR DEL MÁRTIR SANT CUGAT antich patró de Rabós de Terri. Bisbat de Gerona. Sa Festa á 25 de Juliol. Imp. Regional.

Santa Llogaia del Terri

És un nucli format per masies disperses en un paratge d'extensió més aviat reduïda, a cada costat del riu Terri.

Goigs de Sant Galderic

L'any 1654 les relíquies d’aquest sant, pagès i fill de pagesos, varen ser traslladades de Sant Martí del Canigó, on eren, al monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, primer, i l'any següent, al de les Monges de Santa Clara, de la mateixa ciutat, per evitar un possible espoli per part de les tropes franceses que acabaven d'envair els comtats catalans. En aquest llarg camí, la comitiva passa segurament per Olot, Usall, Porqueres, Banyoles i segueix camí per Santa Llogaia de Terri en direcció a Girona. S'expliquen així les noves devocions al pas de la comitiva i també les imatges del

129 sant en els pobles esmentats, que corresponen a aquesta època. Feta la Pau dels Pirineus, les relíquies de Sant Galderic retornaren al Canigó. A la crònica de la visita que va fer el bisbe de Girona Bernat de Cardona a la parròquia de Santa Llogaia del Terri l'any 1858, ja es comenta l'existència de la veneració de Sant Galderic en l'esmentada parròquia. L'any 1936 va ser cremada una talla de fusta d'aquest sant, del segle XVII. Sembla ser que l'única edició de Goigs de Sant Galderic és la que va portar a terme el Col·lectiu Nacionalista de la Baixa Garrotxa, el 16 d'octubre de 1985, per commemorar el primer mil·lenari de Cornellà.

Goig núm. 98

Goigs del Gloriós Sant GALDERIC, LLAURADOR I CONFESSOR. patró dels pagesos de Catalunya. Sa festa el 16 octubre.

130 Goig núm. 91

131 Goig núm. 92

132 Goig núm. 93

133 Goig núm. 94

134 Goig núm. 95

135 Goig núm. 96

136 Goig núm. 97

137 Goig núm. 98

138 Goigs del municipi de Crespià

Crespià és el terme municipal més petit del pla de l'Estany, darrera de Banyoles. Eminentment agrícola, es troba situat al vèrtex nord-est de la comarca, en contacte amb terres que pertanyen a l'Alt Empordà i a la Garrotxa. Està format per la capital, Crespià, i pels poblets i veïnats de Llavanera, Pedrinyà, Pompià i Portell. Relació d'advocacions amb goigs que s'han pogut localitzar en el municipi de Crespià i esglésies a les quals pertanyen:

Poble Església Advocació

Crespià Mare de Déu del Mont Crespià Santa Eulàlia Sant Grau Crespià Santa Eulàlia Santa Eulàlia Crespià Sant Maties Pedrinyà Sants Just i Pastor Sants Just i Pastor

Crespià

Encara que les restes trobades ens situen en uns orígens d'època romana, no és fins l'any 834 que es troba documentat per primer cop.

Goigs de la Mare de Déu del Mont

L'aplec a la Mare de Déu del Mont és l'endemà de Pentecosta. Antigament hom pujava la muntanya a peu, amb el rector al davant, i resant col·lectivament el Sant Rosari. Arribats al Santuari se celebrava l'ofici i al final tothom cantava els Goigs. D'ençà que hi ha la carretera, el més normal és pujar-hi individualment, i són ben pocs els que ho fan a peu.

Goig núm. 99

HIMNE A HONOR I GLORIA DE LA MARE DE DEU DEL MONT. Per D. Joan de Porcioles Gispert, fill il·lustre de Crespià. (Impremta Mateu-Santa Maria 22-Banyoles-71)

Goig núm. 100

Himne a honor i glòria de la MARE DE DÉU DEL MONT que canten els veïns de Crespià. Pla de l'Estany. Bisbat de Girona. 1991. Altés s. l., Barcelona.

Goigs de Sant Grau

Goig núm. 101

Goigs del gloriós abat SANT GRAU que's venera en la parroquia de Crespiá, arxiprestat de Figueras, Bisbat de Girona. Girona: Tipografia Carreras, Ciutadans, 18.-Any 1934.

139 Goig núm. 102

Goigs del gloriós abat SANT GRAU que's venera en la parroquia de Crespiá, arxiprestat de Figueras, Bisbat de Girona. "Col·lecció de Goigs del Bisbat de Girona" N.º 44.- Tipografia Carreras: Girona.-Any 1934.

Goigs de Santa Eulàlia

Aquesta no és pas l'advocació primitiva de l'església parroquial ja que, en un principi (segle XII), estava dedicada a Sant Marc, i no és fins a finals del segle XIII o inicis del XIV que comença a documentar-se l'advocació actual. Fou fortificada durant el segle XV. L'any 1567 li fou incorporat el cor. Les naus laterals daten del 1642. El 1599 existia la Confraria de Parairers de Santa Eulàlia, ja que consta que l'hi foren donats capítols per tal d'establir unes normes de treball. La lletra original d'aquest goigs és del crespianenc Joan de Porcioles.

Goig núm. 103

Goigs de la gloriosa VERGE I MÀRTIR SANTA EULÀRIA patrona de Crespià. Bisbat de Girona. Girona: Tipografia Carreras, Ciutadans, 18.-Any 1932.

Goig núm. 104

Goigs de la gloriosa VERGE I MÀRTIR SANTA EULÀRIA patrona de Crespià. Bisbat de Girona. "Col·lecció de Goigs del Bisbat de Girona". N.º 31.-Tipografia Carreras: Girona.-Any 1932.

Goig núm. 105

Goigs a llaor de SANTA EULALIA, patrona i titular de la parròquia de CRESPIÀ. Impremta Mateu-Santa Maria 22-Banyoles-71.

Goig núm. 106

Amb motiu de la festa major de 1984, i gràcies a la memòria i veu del crespianenc Agustí Casadevall, Martirià Font féu la transcripció de la música per a orgue, trompeta i clarinet (primer i segon), dos fiscorns i contrabaix. Aquesta música va ser reproduïda en els goigs de 1990. La lletra va ser revisada per Jaume Planas. GOIGS DE SANTA EULÀLIA verge i màrtir. Titular de la parròquia de Crespià, al Pla de l'Estany (Bisbat de Girona). Se'n celebra la diada el 10 de desembre. 1990-Altés, s.l.-Barcelona. L'any 1990, i per commemorar la reedició dels goigs de 1932, se'n va fer una publicació a quatre cares, feta per Jaume Busquets i Rosa Febrer amb motiu de les seves noces d'argent. En aquesta edició es reproduïen els goigs de 1932 i els de 1990.

Goigs de Sant Maties

L’almoina –altar i confraria– de Sant Macià fou molt important a l'església parroquial. De la seva festa, el 24 de febrer, n'eixí la popular fira de la Mel, dita també de Sant Macies o Sant Maties. A la Consueta de Crespià de l'any 1742 se'ns parla d'una processó al pujaló de Sant Maties, als contraforts de la muntanya del Mont, amb benedicció de la veracreu i cant de les lamentacions o goigs. S'han trobat uns goigs de 1987, de Joaquim Pla i Dalmau.

140 Goig núm. 107

GOIGS EN ALABANÇA DEL GLORIÓS SANT MATÍES apòstol i màrtir venerat a Crespià. La commemoració de la festa de Sant Maties se celebra tots els anys a Crespià en un dels darrers diumenges de febrer, el dia de la Fira de la Mel. Imprès a D.C.P.S.A. Girona. Tirada de 1000 ex. (13 de juny de 1987).

Goig núm. 108

GOIGS EN ALABANÇA DEL GLORIÓS SANT MATÍES apòstol i màrtir venerat a Crespià. La commemoració de la festa de Sant Maties se celebra tots els anys a Crespià en un dels darrers diumenges de febrer, el dia de la Fira de la Mel. 1996. Segona edició. Altés, s.l., Barcelona.

Goig núm. 109

GOIGS EN ALABANÇA DEL GLORIÓS SANT MATÍES apòstol i màrtir venerat a Crespià. La commemoració de la festa de Sant Maties se celebra tots els anys a Crespià en un dels darrers diumenges de febrer, el dia de la Fira de la Mel.

Pedrinyà

El poblat de Pedrinyà el formen masies disperses pel sector de tramuntana d'aquest municipi. Aquest lloc ja surt esmentat l'any 978 encara que el poblament de l'indret segurament és d'origen romà.

Goigs de Sants Just i Pastor

Encara que l'actual església s'ha de relacionar amb la data de 1744, gravada a la llinda de la porta, és un clar supervivent de l'edifici original dels segles XII o XIII. Primerament es cantaven el goigs dels Sants Just i Pastor de l'església del mateix nom de Barcelona, escrits en castellà. De la mateixa església foren els que arribaren en català i que Mn. Ramon Bonet adaptà per al veïnat de Pedrinyà escrivint-ne les dues últimes estrofes (1932).

Goig núm. 110

Goigs dels gloriosos germans martirs ELS NOIS ST. JUST I ST. PASTOR que's veneren en la Capella del veïnat de Pedrinyà, parròquia de Crespià. Bisbat de Girona. Olot: Imprenta Ramón Bonet.-1932.

Goig núm. 111

Goigs dels gloriosos germans martirs ELS NOIS ST. JUST I ST. PASTOR que's veneren en la Capella del veïnat de Pedrinyà, parròquia de Crespià. Bisbat de Girona. Impremta Mateu-Bañolas- 1967. Goigs impresos per celebrar la Cerimònia de Reconciliació del Temple i Consagració del nou altar feta el 18 de juliol de 1967.

141 Goig núm. 112

Goigs dels gloriosos germans martirs ELS NOIS ST. JUST I ST. PASTOR que's veneren en la Capella del veïnat de Pedrinyà, parròquia de Crespià. Bisbat de Girona. Impremta Mateu-Santa Maria, 22-Banyoles-71.

Goig núm. 113

Goigs dels gloriosos germans martirs ELS NOIS ST. JUST I ST. PASTOR que's veneren en la Capella del veïnat de Pedrinyà, parròquia de Crespià. Bisbat de Girona. Any 1982. Goigs impresos per commemorar els cinquanta anys dels goigs.

142 Goig núm. 99

143 Goig núm. 100

144 Goig núm. 101

145 Goig núm. 102

146 Goig núm. 103

147 Goig núm. 104

148 Goig núm. 105

149 Goig núm. 106

150 Goig núm. 107

151 Goig núm. 108

152 Goig núm. 109

153 Goig núm. 110

154 Goigs núm. 111 - 112 i 113

155 Interior Goig núm. 111

156 Interior Goig núm. 112

157 Interior Goig núm. 113

158 Goigs del municipi d'Esponellà

La història del terme va lligada tant a la del Castell d'Esponellà, reedificat el segle XIII però que ja existí en forma de torre o força a finals del segle XI, com a la del pont que travessa el Fluvià, obra que durà cinquanta anys i que s'inaugurà l'any 1442. Els seus agregats són Centenys i Vilert, i els veïnats de Martís, Caselles i les Anglades. Relació d'advocacions amb goigs que s'han pogut localitzar en el municipi d'Esponellà i esglésies a les quals pertanyen:

Poble Església Advocació

Centenys Sant Iscle Sant Iscle i Santa Victòria Esponellà Sant Cebrià Mare de Déu de la Candelera Esponellà Sant Cebrià Sant Ciprià Esponellà Sant Cebrià Sants Cosme i Damià Vilert Santa Maria Sant Faustí

Centenys

Està situat sobre un serrat de poca elevació i el nucli principal de la població està format per un conjunt arquitectònic de cases dels segles XV-XVI i altres de més tardanes, distribuïdes a banda i banda d'un sol carrer.

Goigs de Sant Iscle i Santa Victòria

L'any 1362 ja trobem un document que fa referència a Sancti Aciscli de Centenys. Una acurada restauració, consistent en l'eliminació dels cossos afegits, culminà en la inauguració realitzada a principis de 1991.

Goig núm. 114

GOIGS EN ALABANÇA dels gloriosos SANT ACISCLE I SANTA VICTORIA que es veneren en la església parroquial de Centenys. Bisbat de Girona. "Col·lecció de Goigs del Bisbat de Girona". N.º 17.-Tipografia Carreras: Girona.-Any 1930.

Goig núm. 115

GOIGS EN ALABANÇA dels gloriosos SANT ACISCLE I SANTA VICTORIA que es veneren en la església parroquial de Centenys. Bisbat de Girona. Impremta Carreras, Ciutadans, 18, Girona.

Esponellà

El conjunt que forma la capital del municipi és en un replà del turó del castell, envoltat d'arbredes. L'indre no és pas gaire enlairat però crea una mena de balconada natural, oberta vers llevant, que domina el curs del Fluvià.

159 Goigs de la Mare de Déu de la Candelera

En les visites pastorals antigues, trobem referències a una església anomenada Santa Maria de la Cleda. A aquesta església desapareguda va pertànyer probablement la talla que es conserva a l'església parroquial. L'any 1458 és retret el beneficiat de la Mare de Déu de la Cleda, de la parròquia d'Esponellà. Potser sigui la imatge alabastrina de finals del segle XIV que es coneix popularment per la Candalera i que es venera en propi altar en el temple parroquial. Està dreta i porta el Fill al braç esquerre i un pomell de flors a la mà dreta. Es tracta d'un exemplar de l'Escola Gironina, nascuda a l'entorn de l'art de l'escultor Cascalls, de tipologia molt semblant a la Verge de Sant Miquel de Fluvià i a la de Santa Maria de Palera. Destruïda durant la revolta de 1936, ha estat adaptat el bust de l'Infant. L'any 1996, amb motiu de la festa de la Mare de Déu de la Candelera, es varen estrenar aquests goigs. Primerament es va fer una impressió de format quartilla, a quatre cares, i l'any següent per les mateixes dates es va fer la impressió definitiva, amb format normal.

Goig núm. 116

Goigs a la Mare de Déu de la Candelera (1996).

Goig núm. 117

Goigs a la MARE DE DÉU DE LA CANDELERA que es canten a la parròquia de Sant Cebrià d'Esponellà.

Goigs de Sant Cebrià

L'església parroquial d'Esponellà, dedicada a Sant Cebrià, ja existia en l'última dècada del segle X, com ho demostren uns documents referents a un judici que s'hi celebrà en presència del bisbe Guiu. L'edifici actual és obra dels segles XII-XIII amb modificacions fetes els segles XV-XVI.

Goig núm. 118

Goigs en alabança del gloriós SANT CIPRIÀ, Bisbe i Màrtir, patró de la parròquia de Esponellà. Bisbat de Girona. Girona: Tipografia Carreras, Ciutadans 18.-Any 1932.

Goig núm. 119

Goigs en alabança del gloriós SANT CIPRIÀ, Bisbe i Màrtir, patró de la parròquia de Esponellà. Bisbat de Girona. "Col·lecció de Goigs del Bisbat de Girona" N.º 28.-Tipografia Carreras: Girona.- Any 1932.

Goig núm. 120

Goigs en alabança del glorios SANT CIPRIA BISBE i MARTIR, patró de la parroquia de Esponella. Bisbat de Girona. Imp. Mateu.-Bañolas.

Goigs de Sant Cosme i Sant Damià

Goig núm. 121

Goigs dels SANTS METGES COSME I DAMIÁ que’s veneran en la parròquia de Esponellà. Bisbat de Girona. Girona: Tipografia Carreras, Ciutadans, 18.-Any 1932.

160 Goig núm. 122

Goigs dels SANTS METGES COSME I DAMIÁ que’s veneran en la parròquia de Esponellà. Bisbat de Girona. "Col·lecció de Goigs del Bisbat de Girona"- N.º 29.-Tipografia Carreras: Girona.- Any 1932.

Goig núm. 123

Goigs dels SANTS METGES COSME I DAMIA que's veneran en la parroquia de Esponella. Bisbat de Girona. Imp. Mateu.-Bañolas.

Vilert

Encara que el petit nucli de Vilert formi un agrupament molt compacte vora la seva església, el seu terme parroquial està format per moltes masies escampades a ambdós costats del Fluvià.

Goigs de Sant Faustí

És el copatró de la vila. En un manuscrit de l'arxiu de la casa Anglada de Vilert, s'explica que el 23 de desembre de 1781, el pare Josep Casanobas arribà al poble, provinent de Roma, amb les relíquies del sant.

Goig núm. 124

GOIGS AL GLORIÓS MÁRTIR S. FAUSTINO, que se venera en la iglesia de Vilert. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de Ciutadans, núm. 2.

161 Goig núm. 114

162 Goig núm. 115

163 Goig núm. 116

164 Goig núm. 117

165 Goig núm. 118

166 Goig núm. 119

167 Goig núm. 120

168 Goig núm. 121

169 Goig núm. 122

170 Goig núm. 123

171 Goig núm. 124

172 Goigs del municipi de Fontcoberta

Municipi eminentment rural amb moltes masies disperses. El formen la capital, Fontcoberta, i els poblets i veïnats de Vilavenut, Espasens i la Farrés. Relació d'advocacions amb goigs que s'han pogut localitzar en el municipi de Fontcoberta i esglésies a les quals pertanyen:

Poble Església Advocació

Espasens Santa Maria Santa Caterina Fontcoberta Sant Feliu Mare de Déu del Patrocini Fontcoberta Sant Feliu Sant Feliu Fontcoberta (Melianta) Santa Maria de la Pau La Farrés Mare de Déu de la Font Mare de Déu de la Font Vilavenut Sant Sadurní Ànimes del Purgatori Vilavenut Sant Sadurní Mare de Déu del Roser Vilavenut Sant Sadurní Sant Sadurní Vilavenut Sant Sadurní Santa Espina Vilavenut Sant Sadurní Santíssim Sagrament

Espasens

El lloc d'Espasens correspon a un paratge de l'extrem de llevant del municipi, on hi ha algunes masies escampades.

Goigs de Santa Caterina

En un principi l'església d'Espasens era dedicada a Santa Maria, encara que avui dia l'advocació és a Santa Caterina. Sembla que el canvi de culte fou degut al fet que va passar a ésser possessió de l'Hospital de Girona. L'any 1049, Ramon Arnau i la seva esposa Elirada fan donació a la Seu de Girona de l'església de Santa Maria d'Espasens, amb l'expressa condició que quedi subjecta a l'església de Sant Martí d'Ollers. El 1488 ja és citada com Santa Maria i Santa Caterina d'Espasens. Durant la dècada de 1980 ha estat restaurada gràcies a l'esforç popular.

Goig núm. 125

Goigs que se veneran en llahor y gloria DE SANTA CATARINA VERGE Y MARTYR, y se cantan en la capella de Espasens parroquia de Ollers. Gerona: Estampa de Meliton Suñer, 1856.

Goig núm. 126

Goigs que se veneran en llahor y gloria DE SANTA CATARINA VERGE Y MARTYR, y se cantan en la capella de Espasens parroquia de Ollers (reprodueix un original de l'any 1856). Al revers, article: Espasens, aproximació històrica a un veïnat de la Baixa Garrotxa.

173 Fontcoberta

Un reduït agrupament d'edificacions agràries, a redós de l'església parroquial és el que forma el vell nucli ja que, en els darrers anys, ha sofert un procés d'abandó. La població s'ha anat desplaçant vers el veïnat de Melianta, fet que ha obligat a la instal·lació de nous serveis en aquest lloc: és el cas de la nova església, o bé el trasllat de les escoles.

Goigs de la Mare de Déu del Patrocini

En el temple parroquial de Sant Feliu és molt apreciada una imatge gòtica de la Verge amb l'Infant, d'alabastre policromat del segle XIV, coneguda com la Mare de Déu del Patrocini. La festa en honor de la Mare de Déu se celebra el mes de setembre. L'any 1668 se li va construir un altar propi, i el 1760 se li va afegir un retaule, fet per Jaume Escarpenter, del Pont Major de Girona. Antigament, tots els veïns de la parròquia desfilaven davant seu, oferint-li una candela.

Goig núm. 127

GOIGS DE NOSTRA SENYORA DEL PATROCINI. Gerona: Imprenta de Anton Franquet. Si bé aquests goigs no estan musicats, en un full de pentagrama hem localitzat part de la música.

Goigs de Sant Feliu

L'església parroquial consagrada l'any 917 pel bisbe de Girona Guiu, en honor de Sant Pere i Sant Feliu, conserva, tot i les considerables alteracions sofertes al llarg dels segles, una bona part de l'edifici original. L'any 1573 es va construir el cor, ornat amb una clau de volta i on podem trobar un baix relleu amb la imatge de Sant Feliu. La portada fou renovada en el segle XVI, l'absis romànic fou derruït el 1762 i se substituí per l'actual, i a finals del segle XVIII i a mitjan XIX s'afegiren capelles laterals. L'església fou restaurada els anys 60 gràcies a mossèn Agustí Piferrer, aleshores rector de la parròquia. El 6 de maig de 1962 fou consagrat el nou altar pel bisbe Josep Cartañà.

Goig núm. 128

GOIGS EN ALABANSA del gloriós martir Sant Feliu, patró titular de la iglesia parroquial de Fontcuberta. Gerona: Per Agusti Figaró impresor de S. M.

Goig núm. 129

GOIGS EN ALABANSA del glorios martir Sant Feliu, patro titular de la iglesia parroquial de Fontcuberta. Imp. F. Mateu.-Banyoles.

Goigs de Santa Maria de la Pau

Aquesta advocació correspon a la nova església del veïnat de Melianta. En un principi, en no disposar de local de culte propi, els antics propietaris de Can Valls varen brindar un solar amb un edifici apropiat per a lloc de culte. Així doncs, des de l'octubre de 1973 i fins al mes d'abril de 1978, la parròquia en feu ús sobradament. Dins d'aquest període, concretament el 15 d'agost de 1977, fou beneïda la imatge de la Verge de Melianta, una talla de fusta obra de l'artista de Melianta Pedro Martín. Un cop tancat aquest local, la imatge es guardà i venerà a l'església parroquial de Sant Feliu fins al dia 11 de juny de 1983, en què fou beneït el nou espai de culte i dedicat el seu l'altar, pel bisbe Jaume Camprodon.

174 Goig núm. 130

GOIGS A SANTA MARIA DE LA PAU DE MALIANTA, parròquia de Fontcoberta, Bisbat de Girona. Imp. Palmada-Banyoles. Goigs cantats per primera vegada el 10 de juny de 1984, primer aniversari del nou local de culte.

La Farrés

Una dotzena de masies arrenglerades a cada costat d'un camí de recorregut una mica sinuós en una extensió considerable formen aquest veïnat.

Goigs de la Mare de Déu de la Font

De la confraria de "Santa Maria de sa Font" se'n coneixen dades des del segle XIII. Aquesta confraria tingué un extraordinari esplendor sobretot en el segle XV a causa dels miracles que s'atribuïen a l'aigua de la font i a la gran quantitat de pelegrins que hi acudien amb l'esperança de guarir-se. La imatge de la Mare de Déu de la Font és una peça valuosa de la imatgeria gòtica del segle XIV, d'alabastre amb restes de policromia. Si bé tots aquests goigs estan impresos sense música, hem localitzat un full d'un pentagrama amb la música escrita.

Goig núm. 131

GOGIS DE LA GLORIOSA VERGE MARIA Mare de Deu de la FONT, del Lloch de Fontcuberta. Gerona: Per Narcis Oliva, Estampèr, à la Plaça de las Cols.

Goig núm. 132

GOIGS DE LA GLORIOSA Verge Maria Mare de Deu de la Font, del Lloch de Fontcuberta. Gerona: Per Anton Franquet impresor.

Goig núm. 133

GOIGS DE LA GLORIOSA Verge Maria Mare de Deu de la Font, del Lloch de Font-cuberta. Estampa de F. Mateu.-Banyolas.

Goig núm. 134

Readaptació de la vuitena estrofa. Goigs de la Gloriosa Verge Maria Mare de Deu de la Font, del Lloc de Fontcuberta. Tip. F. Mateu.-Bañolas.

Vilavenut

Està format per un petit nucli agrupat i algunes masies escampades.

175 Goigs de les Animes del Purgatori

Goig núm. 135

SENTIMENTS DE LES ANIMES DEL PURGATORI. Llibreria Sant Josep de Francisco Geli Fraser.-Argenteria, 20.-Girona.

Goigs de la Mare de Déu del Roser

Goig núm. 136

Goigs de Nostra SENYORA DEL ROSER. Llibreria Sant Josep de Francisco Geli Fraser.- Argenteria, 20.-Girona.

Goigs de Sant Sadurní

El 1209 ja trobem consignada l'església de Sancti Saturnini de Vilavenuto. L'edifici sofrí notables modificacions els segles XVIII i XIX, entre d'altres, la construcció del campanar l'any 1850.

Goig núm. 137

GOIGS DEL GLORIÓS martir Sant Sadurni, patró de Vilavenut, Bisbat de Gerona. Gerona: Imprenta de Anton Franquet.

Goig núm. 138

Goigs del Gloriós Mártir SANT SADURNI. Patró de Sant Sadurni, de Vilavenut, Bisbat de Girona.

Goigs de la Santa Espina

La relíquia de la Santa Espina és esmentada el 1532. Es guardava dins un canó de plata que, més tard, perquè estigués més ben servada, es col·locà en un estoig de fusta a l'esquerra del presbiteri. Sembla ser que un membre d'una família distingida de Sant Bartomeu de Torres va anar a les Creuades i esdevingué un heroi. Als valents defensors de la fe se'ls premiava amb un valuós record de Terra Santa o de Roma. I, pel que sembla, aquest noble portà la Santa Espina. Per decret episcopal del 2 de maig de 1951, del bisbe de Girona Josep Cartañà, es declarà la legitimitat de la Santa Espina per posar-la a la veneració dels fidels. S'han trobat dos grups de goigs: uns del segle XVIII (núms. 140-142) i uns altres del segle XX (núms. 143-145).

Goig núm. 139

DEVOT CANTICH en veneració de una de las setanta y dos Espinas de la Corona de Christo Senyor Nostre, qual lo Divendres antes del Diumenge de Pentecostes se canta en la Iglesia Parroquial de Sant Sadurní: del Lloch de Vilavenut Bisbat de Gerona. Gerona: Per Joseph Bró Estamper del Rey, al carrer de las Ballesterías.

Goig núm. 140

DEVOT CANTICH EN VENERACIÓ DE una de las setanta y dos Espinas de la Corona de Christo Senyor Nostre, qual lo Divendres antes del Diumenge de Pentecostes se cantan en la Iglesia

176 Parroquial de Sant Sadurní: del Lloch de Vilavenut, Bisbat de Gerona. Gerona: En la Imprenta de Fermi Nicolau, antes de Bro, en la Cort Real.

Goig núm. 141

DEVOT CANTICH en veneració de una de las setanta y dos Espinas de la Corona de Cristo Senyor Nostre, qual lo Divendres antes del Diumenge de Pentecostés se cantan en la Iglesia Parroquial de Sant Sadurni: del Lloch de Vilavenut, Bisbat de Gerona. Gerona: Imprenta de Carreras, carrer de la Forsa núm. 22.

Goig núm. 142

Goigs a una de les VENERANDES ESPINES de la Corona de Nostre Senyor Jesucrist, venerada en la Parroquia de Vilavenut, Bisbat de Girona. Girona: Imprenta y Litografía de Carreras, Ciutadans, 18.

Goig núm. 143

Goigs a una de les VENERANDES ESPINES de la Corona de Nt. Sr. Jesucrist, venerada en la Parroquia de Vilavenut, Bisbat de Girona. "Goigs del Bisbat de Girona" N.º 353-Col·lecció Tipografia Carreras: Girona.-Any 1952.

Goig núm. 144

Goigs a una de les VENERADES ESPINES de la Corona de Nostre Senyor Jesucrist, venerada en la Parroquia de Vilavenut, Bisbat de Girona. Imp. F. Mateu.-Banyoles.

Goigs del Santíssim Sagrament

Goig núm. 145

Cobles en alabança del SANTISSIM SAGRAMENT. Llibreria Sant Josep de Francisco Geli Fraser.-Argenteria, 20. Girona.

177 Goig núm. 125

178 Goig núm. 126

179 Revers Goig núm. 126

180 Goig núm. 127

181 Pentagrama música Goig núm. 127

182 Goig núm. 128

183 Goig núm. 129

184 Goig núm. 130

185 Goig núm. 131

186 Goig núm. 132

187 Goig núm. 133

188 Goig núm. 134

189 Goig núm. 135

190 Goig núm. 136

191 Goig núm. 137

192 Goig núm. 138

193 Goig núm. 139

194 Goig núm. 140

195 Goig núm. 141

196 Goig núm. 142

197 Goig núm. 143

198 Goig núm. 144

199 Goig núm. 145

200 Goigs del municipi de Palol de Revardit

El poblament del terme municipal de Palol de Revardit és format per petits poblats rurals (el mateix Palol de Revardit, la Mota i Riudellots de la Creu), veïnats i masies escampades. Relació d'advocacions amb goigs que s'han pogut localitzar en el municipi de Palol de Revardit i esglésies a les quals pertanyen:

Poble Església Advocació

Palol de Revardit Sant Miquel Sant Miquel Arcàngel Palol de Revardit Sant Miquel Mare de Déu dels Desemparats Palol de Revardit Mare de Déu dels Dolors Palol de Revardit Sant Sebastià La Mota Sant Martí Sant Martí Riudellots de la Creu Sant Martí Sant Martí

La Mota

Queda situat a la part més muntanyosa del terme i el poblament està integrat per masos dispersos, en la seva gran majoria ja deshabitats.

Goigs de Sant Martí

Sant Martí de la Mota surt esmentat l'any 1058 en el mateix document on apareix Sant Martí de Riudellots, on s'explica que la Comtessa Ermessenda restituí unes terres de la seva parròquia al bisbe de Girona Berenguer. L'any 1273 hi ha una compra per part de l'Almoina de Girona de la meitat de la dècima de la parròquia al cavaller Ramon de Sant Julià. L'església de Sant Martí també apareix consignada en el llibre Verd els anys 1283, 1355, 1362 i 1691, any –aquest darrer– en què l'edifici fou reedificat gairebé en tota la seva estructura. S'han trobat uns goigs compartits amb el poble de Riudellots de la Creu.

Goig núm. 146

GOIGS DEL glorios Sant Marti bisbe patró, y Titulàr de las Iglesias Parroquials de Riudellòts de la Creu, y La-Mota.

Palol de Revardit

En un petit pujol, les restes del castell medieval i l'església parroquial de Sant Miquel configuren el centre aglutinador d'un poblat que componen, majoritàriament, masos escapats pels voltants.

Goigs de Sant Miquel

L'any 1074, en el testament del bisbe de Carcassona Bernat Bernat ja surt esmentada l'església de Sanci Mchaelis de Palaciolo de Rivovitis.

201 En la visita pastoral de l'any 1420 consta un altar dedicat a Sant Miquel.

Goig núm. 147

Goitgs del Gloriós Sant Miquel Arcangel (manuscrit).

Goigs de la Mare de Déu dels Desemparats

A l'església parroquial de Sant Miquel, l'any 1758 ja existia un altar dedicat a la Mare de Déu dels Desemparats.

Goig núm. 148

Coblas de Ntra. Sñra dels Desemparats que se venera en la Parroquia de Palol de Revardit (manuscrit).

Goigs de la Mare de Déu dels Dolors

Goig núm. 149

Dolor de Maria Santissima (manuscrit).

Goig de Sant Sebastià

Goig núm. 150

Goigs del gloriós mártir Sant Sebastià (manuscrit).

Riudellots de la Creu

Aquest poblet és situat als peus del Puig de Sant Dalmau, a la vall baixa del Revardit.

Goigs de Sant Martí

Sant Martí de Riudellots de la Creu, Sanct Martini de Rivoluti, és esmentada per primer cop l'any 1058, en la restitució de les terres de la seva parròquia per la comtessa Ermessenda al bisbe de Girona Berenguer. L'any 1209 ja s'esmenta com a Rivolutorum de Cruce. El 1984 es van dur a terme unes obres en el presbiteri amb la cooperació de tot el poble, i el 15 de juliol del mateix any era beneït el nou altar pel bisbe de Girona Jaume Camprodon. S'han trobat uns goigs compartits amb el poble de La Mota (núm. 146).

202 Goig núm. 146

203 Goig núm. 147

204 Goig núm. 147 (Manuscrit)

205 Goig núm. 148

206 Goig núm. 148 (Manuscrit)

207 Goig núm. 149

208 Goig núm. 149 (Manuscrit)

209 Goig núm. 150

210 Goig núm. 150 (Manuscrit)

211 Goigs del municipi de Porqueres

Porqueres és el segon terme del Pla de l'Estany en extensió i gairebé envolta la capital de la comarca, ja que els seus límits s'estenen des de la riba de l'estany fins al massís de Rocacorba. És un municipi format per poblament rural i disseminat –tret d'algun barri proper a Banyoles–, en el qual trobem emplaçats, a més de la capital del terme, Pujarnol, Merlant, Usall, Miànigues, Mata i Calç. Relació d'advocacions amb goigs que s'han pogut localitzar en el municipi de Porqueres i esglésies a les quals pertanyen:

Poble Església Advocació

Calç Sant Maurici Descals Sant Maurici Mata Sant Andreu Sant Andreu Porqueres Santa Maria L'Assumpció Pujarnol Sant Cebrià Sant Cebrià o Ciprià Pujarnol Sant Cebrià Santa Mansueta Pujarnol Sant Nicolau Sant Nicolau de Tolentino Pujarnol Sant Patllari Sant Patllari, Pallari o Palladi Usall Sant Cristòfor Sant Cristòfor o Cristòfol Usall Sant Cristòfor Santa Anna

Calç o Descals

El nucli principal d'aquest veïnat el formen l'església i el casal fortificat que té al costat.

Goigs de Sant Maurici

L'església de Sant Maurici de Calç o Descals era una possessió de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles, segons consta en les butlles d'Urbà II (1906) i d'Alexandre III (1175), on s'esmenta Sancti Mauritii de Calvis. Tots els goigs relacionats són pràcticament idèntics. Ara bé, hi ha un petit canvi entre els dos primers i la resta: a l'estrofa 7 canvia "Ya tres vegades delmats ..." per "Ja dos vegades delmats ...". L'edició més antiga que s'ha pogut trobar és de 1856.

Goig núm. 151

GOIGS PER CANTARSE en alabansa del gloriós Sant Maurici, venerat en la sua propia capella de Escals en la parroquia de Pujarnol, Bisbat de Gerona. Gerona. En la Estampa y Llibreria de Meliton Suñer, carrer de las Ballesterias, 1856.

Goig núm. 152

GOIGS PER CANTARSE en alabansa del gloriós Sant Maurici, venerat en la sua propia capella de Escals en la parroquia de Pujarnol del Bisbat de Gerona. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de las Ballesterias núm. 3.

213 Goig núm. 153

Goigs per cantarse EN ALABANSA DEL GLORIÓS Sant MAURICI, venerat en la sua propia capella de Escals en la parroquia de Pujarnol del Bisbat de Gerona. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de la Forsa, núm. 22.

Goig núm. 154

Goigs per cantarse EN ALABANSA DEL GLORIOS Sant MAURICI, venerat en la sua propia capella de Escals, en la parroquia de Pujarnol del Bisbat de Girona. Girona: Imprenta de Tomás Carreras, pujada de Sant Martí devant del Seminari.

Goig núm. 155

Goigs per cantarse EN ALABANSA DEL GLORIOS SANT MAURICI, venerat en la sua propia capella de Escals, en la parroquia de Pujarnol del Bisbat de Girona. Imp. Mateu.-Bañolas.

Goig núm. 156

Goigs per cantarse EN ALABANSA DEL GLORIOS SANT MAURICI, venerat en la sua propia capella de Escals, en la parroquia de Pujarnol del Bisbat de Girona. Imp. Mateu.-Bañolas.

Mata

És un poble que actualment ha quedat gairebé ajuntat a la ciutat de Banyoles.

Goigs a Sant Andreu

La primera referència a la parrochia Sancti Andree de Mata es troba en la dotació que de la canònica de Girona féu el bisbe Pere Roger l'any 1019, juntament amb els comtes de Barcelona, Ramon Berenguer I i Ermessenda. La segona referència la trobem l'any 1208 en què els germans Pere de Mata i Guillem signaren una concòrdia de repartició dels seus béns, entre els quals hi havia uns molins a Sant Andreu de Mata. L'any 1661 fou agregada a la parròquia de Sant Andreu de Corts, a la qual va pertànyer fins el 1965, moment en què esdevingué parròquia independent. Aquesta església va romandre en el seu estat primitiu fins l'any 1950, en què fou ampliada i modificada.

Goig núm. 157

Goigs a lloança de SANT ANDREU, APOSTOL. Patro de la parroquia de Mata - Bisbat de Girona. 1984. Impremta Mateu-Banyoles.

Porqueres

El petit nucli de Porqueres el trobem situat al marge de ponent de l'estany.

Goigs de la Mare de Déu de l'Assumpció

El 906, Emma, abadessa de Sant Joan de les Abadesses i filla del comte Guifré el Pelós, rebia la confirmació del lloc de Sanctae Mariae ...in Porcarias ... in Bisuldunense.

214 El 1097 una butlla confirmatòria de les possessions del monestir de Banyoles esmenta una Sanctae Mariae, Sanct Laurentii cum cementirii de Porcariis. El 5 d'abril de 1182 el bisbe de Girona Ramon Guisall consagrà un nou temple, sembla que en substitució de l'anterior, dedicat a Santa Maria. Per un inventari del segle XV, sabem que aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que anava "vestida" i coronada; constava en el vestuari un mantell d'obra morisca. Hem pogut trobar dos grups diferents de goigs: uns que es coneixen des de 1907 (núm. 158) i uns altres que tenen l'origen el 1958 (núm. 159). També hi ha una edició a dues cares, que reprodueix els goigs de 1907 i de 1958.

Goig núm. 158

Goigs de Ntra. Sra. de la Assumpció. Patrona de la Parroquia de Porqueras, Bisbat de Girona. Olot: Imprenta de Bonet,-1907.

Goigs de Ntra. Sra. de la Assumpció. Patrona de la Parroquia de Porqueras, Bisbat de Girona. Olot: Imprenta de Bonet,-1907. Al revers hi ha l’article “Iconografía del arco triunfal de Santa María de Porqueras (siglo XII)”, 1957.

Goigs de Ntra. Sra. de la Assumpció. Patrona de la Parroquia de Porqueras, Bisbat de Girona. Olot: Imprenta de Bonet,-1907. Al revers hi ha l’article “Santa Maria de Porqueras”.

Goig núm. 159

Goigs de Ntra. Sra. de l'Assumpció. Patrona de la Parròquia de Porqueres, Bisbat de Girona. Masó, imp., Ballesteries, 29.-Girona-Deposito Legal GE-43-1958. Al revers hi ha l’article “Restauración de Santa María de Porqueras”, 1962.

Pujarnol

El terme parroquial de Pujarnol, format per masies disseminades enmig de la muntanya, té com a punt més alt el cim de Sant Patllari, de 654 m.

Goigs de Sant Cebrià

L'església de Sant Cebrià fou consagrada el 24 d'abril de 1248 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal.

Goig núm. 160

Goigs en honor de Sant Ciprià. Bisbe i Màrtir. Patró de Pujarnol.

Goigs de Santa Mansueta

Segons canten els propis goigs, Pujarnol posseeix la relíquia d'un os del cos de la santa.

Goig núm. 161

GOIGS EN ALABANSA DE SANTA MANSUETA MÁRTIR, que se celebra en la iglesia parroquial de Pujarnol, lo dimars despues de Pentecostés. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de las Ballesterias, núm. 3.

215 Goigs de Sant Nicolau Tolentino

L'única referència de què disposem és un full mecanografiat amb uns goigs en honor de Sant Nicolau, escrits per Mn. Pius Masvidal i Juanhuix, rector de Sant Vicenç de Falgons i de Sant Miquel de Campmajor, amb data 3 d'octubre de 1976. Parla d'una ermita situada al terme de Falgons, dedicada a Sant Nicolau i que és al Pla de Martís (sota Rocacorba).

Goig núm. 162

GOIGS EN HONOR DE SANT NICOLAU DE TOLENTINO, QUE ES VENERA A LA CAPELLA DE SANT NICOLAU DE LA PARRÒQUIA DE FALGONS, BISBAT DE GIRONA.

Goigs de Sant Patllari

Aquesta capella és documentada per deixes testamentàries des del 1327. Remodelada entorn de l'any 1727 i restaurada l'any 1985. Hem trobat dos tipus de goigs: uns primers (núms. 163-166) del segle XVIII (possiblement tenen l'origen entorn de l'any 1727, en què fou remodelada la capella) i uns altres de posteriors (núms. 167- 170), com a modificació dels primers.

Goig núm. 163

GOIGS DEL glorios St. Pallari, los quals se cantan en la sua Santa Capella del Lloch de Pujarnol, Bisbàt de Gerona. Gerona: Per Jaume Brò, Estamper, y Llibreter, à las Ballesterias.

Goig núm. 164

GOIGS DEL glorios Sant Pallari, los quals se cantan en la sua Santa Capella del Lloch de Pujarnol, Bisbàt de Gerona. Gerona: Per Jaume Brò Estamper, y Llibreter al carrer de las Ballesterìas. 1749.

Goig núm. 165

GOIGS DEL glorios St. Pallari, los quals se cantan en la sua Santa Capella del Lloch de Pujarnol, Bisbàt de Gerona. Gerona: Per Jaume Brò Estamper, y Llibretér à las Ballesterìas. 1761.

Goig núm. 166

GOIGS DEL GLORIOS Sant Pallari, los cuals se cantan en la sua Santa Capella del Lloch de Pujarnol, Bisbát de Gerona. Gerona: Per Agusti Figaró estamper Real.

Goig núm. 167

GOIGS DEL GLORIOS Sant Palladi, los cuals se cantan en la sua Santa Capella del Lloch de Pujarnol, del Bisbat de Gerona. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, Ballesterias, 3.

Goig núm. 168

GOIGS DEL GLORIOS Sant Palladi, los cuals se cantan en la sua Santa Capella del Lloch de Pujarnol, del Bisbat de Gerona. Gerona: Imprenta de Tomás Carreras, carrer de la Forsa núm 22, devant del Institut.

216 Goig núm. 169

Goigs del GLORIÓS SANT PALLADI, los cuals se cantan en la sua santa capella del Lloch de Pujarnol, del Bisbat de Girona. Girona: Imprenta de Tomas Carreras, pujada de Sant Martí, devant del Seminari.

Goig núm. 170

GOIGS DEL GLORIOS SANT PATLLARI, los quals se canten en la seva Santa Capella del lloc de Pujarnol del Bisbat de Girona. Imp. F. Mateu.-Banyoles.

Usall

El poblet d'Usall centra un antic terme que forma el sector nord-est del territori municipal de Porqueres, en un pla situat a cavall entre l'estany de Banyoles i el Fluvià.

Goigs de Sant Cristòfol

Aquesta església fou lliurada al monestir de Banyoles el 1086, donació posteriorment confirmada en les butlles d'Urbà II (1096) i d'Alexandre III (1175). L'únic exemplar que hem aconseguit és escrit a màquina, i sembla ésser l'original per portar a l'impressor.

Goig núm. 171

GOIGS GLORIOS MARTIR SANT CRISTOFOL-USALL

Goigs de Santa Anna

A l'església parroquial trobem una talla policromada que representa Santa Anna amb la Verge en braços (aquesta imatge en realitat procedeix de l'església de Santa Maria de Porqueres).

Goig núm. 172

Goigs de Sta. Anna, que se venera en la parroquia de Usall. Imprenta de F. Mateu.-Calle dels Valls, 47. Bañolas.

217 Goig núm. 151

218 Goig núm. 152

219 Goig núm. 153

220 Goig núm. 154

221 Goig núm. 155

222 Goig núm. 156

223 Goig núm. 157

224 Goig núm. 158

225 Revers Goig núm. 158

226 Revers Goig núm. 158

227 Goig núm. 159

228 Revers Goig núm. 159

229 Goig núm. 160

230 Goig núm. 161

231 Goig núm. 162

232 Goig núm. 163

233 Goig núm. 164

234 Goig núm. 165

235 Goig núm. 166

236 Goig núm. 167

237 Goig núm. 168

238 Goig núm. 169

239 Goig núm. 170

240 Goig núm. 171

241 Goig núm. 171 (Transcripció)

242 Goig núm. 172

243 Els goigs reproduïts en aquest llibre procedeixen de: Arxiu Històric de Banyoles Arxiu Capitular de Girona Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona Biblioteca de Catalunya (Barcelona) Biblioteca del Monestir de Montserrat Biblioteca del Monestir de Poblet Biblioteca Pública de Girona Biblioteca del Palau de Peralada Biblioteca del Seminari Conciliar de Barcelona Biblioteca del Seminari de Girona Bibliotheque Municipale de Montpellier Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles Col·lecció particular d’Antoni Maria Rigau (Banyoles) Col·lecció particular de Joan Anton Abellan (Banyoles) Col·lecció particular de Joaquim Mateu (Banyoles) Mediatheque de Perpinyà Revista de Banyoles Revista El Bagant (Banyoles) Revista Horizontes (Banyoles) Tomàs Teixidor (col·lecció particular de Mossèn Lluís Teixidor) Patronat Francesc Eiximenis Diputació de Girona

Pujada de Sant Martí, 5 - 17004 Girona Apartat de Correus, 11 - 17080 Girona Tel. 972 20 57 00 - Fax 972 20 80 88 Web: www.ddgi.es/eiximenis A/e: [email protected]

Centres adscrits: Institut d’Estudis Gironins, Institut d’Estudis Empordanesos, Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Amics de Besalú i el seu Comtat, Associació Arqueològica de Girona, Institut d’Estudis Ceretans, Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, Institut d’Estudis del Baix Empordà, Centre d’Estudis Selvatans, Cercle d’Estudis Històrics i Socials de Girona. Quaderns del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles

Patronat Francesc Eiximenis Organisme Autònom Local