I Pla d’Igualtat de Gènere (2016-2020)

Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues

Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Índex

1. PRESENTACIÓ ...... 4

2. MARC CONCEPTUAL DE LES POLÍTIQUES D'IGUALTAT ...... 6 2.1 Evolució històrica: de les reivindicacions feministes a l'agenda política ...... 6 2.2 El paper dels governs locals ...... 7 2.3 Els Plans d'Igualtat ...... 8

3. MARC NORMATIU ...... 10

3.1 Àmbit internacional ...... 10 3.2 Àmbit comunitari ...... 11 3.3 Àmbit estatal, autonòmic i local ...... 12

4. PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA ...... 21

4.1 Fases de la metodologia ...... 21 4.2 Eines metodològiques ...... 22

5. OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES...... 24

5.1 Objectius...... 24 5.2 Línies estratègiques ...... 25

6. DIAGNOSI DE GÈNERE ...... 26

6.1 Context territorial i demogràfic ...... 26 6.2 Compromís amb la igualtat ...... 37 6.3 Acció contra la violència masclista ...... 47 6.4 Drets i qualitat de vida ...... 58 6.5 Treballs i temps ...... 82 6.6 Lideratge i participació de les dones ...... 98

7. PLA D'ACCIÓ ...... 110

8. GLOSSARI ...... 147

9. ANNEXES ...... 151

- 2 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Coordinació del treball: Oficina de Polítiques d'Igualtat i Drets Civils

Autora: Oficina de Polítiques d'Igualtat i Drets Civils Diputació de Barcelona

Amb la col·laboració de: Ajuntament de l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues

© Diputació de Barcelona Gener, 2016 Impressió: Departament de Reproducció Gràfica de la Diputació de Barcelona

- 3 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

1. PRESENTACIÓ

Gràcies als moviments de les dones i a les reivindicacions feministes existents en diferents moments històrics, les polítiques d'igualtat de gènere han evolucionat molt al llarg dels últims anys, els drets de les dones i la igualtat de drets i oportunitats han entrat a les agendes polítiques. Des d'aquest activisme i des de la implicació institucional hem anat treballant, avançant i aconseguint diferents reptes que semblaven inassolibles. Malgrat això, sabem que ens queda molta feina per fer i el camí de la plena igualtat és encara molt llarg.

Ja fa molts anys que des de l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, tenim el compromís i treballem pels drets de les dones i per la igualtat d'oportunitats entre dones i homes i per això, com a petit municipi, estem adherits al Pla d’igualtat del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, fem un treball conjunt i coordinat entre les diferents regidories i amb la participació de totes les persones que ens acompanyen en aquest procés. Des d’aquesta perspectiva, ara volem fer un pas més per aconseguir millorar la qualitat de vida de les dones i desenvolupar les polítiques d'igualtat, element essencial per contribuir a la defensa dels drets i llibertats i, per tant, a la consolidació d'una democràcia plena.

Ara us presentem el I Pla per la Igualtat de Gènere de Sant Cugat Sesgarrigues, un document que recull les polítiques públiques de gènere al nostre municipi pels propers quatre anys i reflecteix les aportacions fetes, tant en la detecció de necessitats com en les propostes fetes, per persones expertes i per les diferents entitats del nostre municipi. Així aquest Pla és una eina que ens ha de guiar i acompanyar en aquest camí, sabent que és un document viu, obert i, per tant, modificable i que ha de ser un instrument al servei de l'Ajuntament, però, sobretot, al servei de les persones.

Aquest Pla planteja línies de treball i tot un seguit d’actuacions transversals i concretes, estructurant el seu contingut en cinc eixos que són: el compromís amb la igualtat, l’acció contra la violència masclista, els drets i la qualitat de vida, el treball i el temps i el reconeixement del lideratge i la participació de les dones a la societat.

Agrair finalment el treball, la il·lusió i l'esforç de totes aquelles persones que han col·laborat en l'elaboració d'aquest document viu i transformador, sabent que serà molt útil i que ens ajudarà a créixer i avançar en el camí de la plena igualtat.

Montserrat Albet i Noya Alcaldessa de Sant Cugat Sesgarrigues

- 4 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

L’administració local ha estat un dels àmbits pioners en incorporar la igualtat de gènere a les polítiques municipals, degut en part a la proximitat amb les necessitats de les persones, com administració pública més propera a la ciutadania, però també especialment, com a resposta a les reivindicacions del moviment feminista en les últimes dècades. D’altra banda, el marc jurídic i normatiu ha incidit en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat, incloent-hi el paper de les administracions locals que tenen l’obligació i la responsabilitat d’actuar per garantir i promoure els principis defensats per les lleis.

Ara per ara les dades continuen evidenciant les desigualtats existents entre dones i homes. Malgrat que a nivell formal i legislatiu les dones han assolit la igualtat de drets, és en l’exercici d’aquests drets en el dia a dia, quan s’evidencien les diferències i les discriminacions que persisteixen en el temps i en la cultura. L’organització de la societat encara està fonamentada en una segregació sexual dels rols i del treball, amb un sistema de creences i atribucions que afavoreixen els estereotips vinculats a la masculinitat i a la feminitat. Per tal de transformar aquesta cultura patriarcal i configurar una societat més igualitària, es fa imprescindible incorporar accions que potenciïn les condicions d’igualtat i un nou sistema de valors de relació entre sexes, en les polítiques locals.

L’Oficina de Polítiques d’Igualtat i Drets Civils (OPIDC), promou el disseny i la implementació dels plans d’igualtat com un dels principals instruments d’aplicació de les polítiques d’igualtat. Constitueixen el marc de referència en la definició del conjunt d’objectius i línies estratègiques per tal d’incidir en les diferents dimensions de desigualtat i responsabilitzar a totes les àrees i regidories de l’ajuntament, en un període de temps concret. Des de l’OPIDC es planteja la seva elaboració a través d’un procés participatiu, dins de l’ajuntament i amb la ciutadania, que aporta una cultura de treball transversal a totes les àrees municipals. Aquest procés d’elaboració implica una fase d’informació i investigació, i una posterior de planificació i priorització d’actuacions sobre la igualtat de dones i homes, en relació amb les polítiques i competències municipals.

- 5 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

2. MARC CONCEPTUAL DE LES POLÍTIQUES D’IGUALTAT

La igualtat de dones i homes és un principi jurídic universal reconegut a diversos textos internacionals i europeus, així com a la Constitució Espanyola de 1978. Aquest principi constitueix un pilar bàsic de les societats democràtiques modernes i vertebra el reconeixement de drets i llibertats de les dones en diferents àmbits de la vida.

Aquest reconeixement formal ha permès un progrés en el cos legislatiu i també en el context institucional, amb el desenvolupament de polítiques públiques d’igualtat i d’estructures i organitzacions específiques.

Tot i haver estat un pas decisiu, a l’actualitat continuen presents diverses formes de desigualtats i discriminacions vers les dones com per exemple la violència masclista, un major índex d'atur, la segregació laboral, la menor representació en càrrecs de responsabilitat política, social, cultural i/o econòmica o els problemes de conciliació de la vida personal, familiar i laboral que són, entre molts d’altres, indicadors que la igualtat plena i efectiva és encara una fita a assolir.

2.1 Evolució històrica: de les reivindicacions feministes a l’agenda política

Les polítiques públiques d’igualtat de gènere sorgeixen per donar resposta a les demandes i necessitats de les dones i tenen com a finalitat eradicar les desigualtats existents entre dones i homes en els diferents àmbits de la vida social, política, econòmica i cultural.

La seva incorporació a l’agenda pública, gràcies a les reivindicacions feministes i als moviments de dones que han tingut lloc al llarg de la nostra història, ha estat fonamental pel progrés dels drets de les dones i pel desenvolupament de la igualtat i la justícia en les nostres societats contemporànies.

- 6 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Tot i que es té coneixement de reivindicacions expressades per dones que es remunten a l’Edat Mitjana, la majoria de pensadores feministes coincideixen en dir que el feminisme, com a moviment social i cos teòric, apareix vinculat a la Il·lustració. Durant els segles XVIII i XIX, les demandes se centraven principalment en els drets civils, l’accés a l’educació, al treball remunerat, al sufragi femení i, en definitiva, en la defensa i el reconeixement de la plena ciutadania de les dones.

Els anys 60 i 70 representen una època d’intensa agitació política per al feminisme que busca noves formes d’organització per produir transformacions culturals i socials més profundes. Denuncien l’exclusió de les dones de l’esfera pública i reclamen la igualtat de tracte.

La presència del feminisme en la política formal es dóna en els anys posteriors, en els quals comença l’etapa de reconeixement normatiu, es creen els primers organismes específics i s’impulsen les primeres estratègies polítiques formals de cara a augmentar la participació i visibilització de les dones a l’esfera pública, establint mecanismes d’acció positiva.

Sens dubte, la intervenció de la comunitat internacional ha estat decisiva en el recorregut de les polítiques d’igualtat de gènere i, en concret, el reconeixement de la necessitat d’introduir l’estratègia del gender mainstreaming o transversalitat de gènere que, tal i com defineix el Consell d’Europa, resulta una eina clau per l’organització (reorganització), la millora, el desenvolupament, i l’avaluació dels processos polítics, de manera que la perspectiva d’igualtat de gènere s’incorpori a totes les polítiques, a tots els nivells i en totes les etapes, pels agents normalment involucrats en l’adopció de mesures polítiques.

A partir d’aquí, les polítiques d’igualtat de gènere s’articulen en base a l’anomenada estratègia dual que combina aquesta perspectiva transversal amb les accions positives que continuen, en molts casos, essent necessàries per equilibrar determinades condicions de desigualtat que persisteixen a la nostra societat.

2.2 El paper dels governs locals

L’administració pública local, per les seves pròpies característiques que la configuren com un govern proper a la ciutadania i a la realitat social, se situa en una posició idònia per assumir un paper actiu en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat, dins del marc de les seves competències. Així ho reconeix la pròpia Carta Europea d’Autonomia Local quan estableix que

- 7 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

"l’exercici de les responsabilitats públiques, de manera general, ha de correspondre preferentment a les autoritats més properes a la ciutadania".1

En aquest sentit, les iniciatives de la Comunitat Internacional influenciaren, des d’un bon inici, les administracions locals, que començaren a impulsar les primeres accions i a crear el primers serveis d’atenció a les dones, dirigides principalment a atendre les situacions de violència de gènere.

De la mà del progrés normatiu i institucional, i amb la presència cada cop més evident del moviment associatiu de dones, els governs locals inicien una etapa de forta implicació política amb la igualtat, més enllà d’una postura assistencialista, adoptant mesures de sensibilització i de transformació social.

A patir de la dècada dels 90, els governs locals adquireixen un paper protagonista en el desenvolupament d’aquestes polítiques, creant estructures tècniques específiques com les Regidories de Dones o d’Igualtat, impulsant serveis per a les dones, creant programes estables, destinant recursos econòmics i humans, com les agents d’igualtat, i incorporant la transversalitat de gènere com a estratègia per introduir el principi d’igualtat en totes les polítiques públiques locals.

2.3 Els Plans d'Igualtat

Entre els principals instruments de planificació i implementació de les polítiques públiques de gènere cal destacar els Plans d’Igualtat. Els plans constitueixen un conjunt ordenat d’objectius i mesures que permeten desenvolupar una estratègia integral orientada a millorar i equilibrar la situació de dones i homes en un territori i/o organització, a partir d’una anàlisi de diagnosi prèvia d’aquesta situació.

El seu impuls sorgeix del reconeixement de les desigualtats i discriminacions existents per raó de gènere i de la voluntat per transformar aquesta realitat. Les actuacions s’encaminen a afavorir la igualtat de dones i homes en tots els àmbits de la societat, i a propiciar un model de ciutadania més igualitari, basat en el respecte i l’equitat.

1 Article 4.3 de la Carta Europea d’Autonomia Local, de 15 d'octubre de 1985, ratificada per instrument de 20 de gener de 1988, a Diputació de Barcelona (2007): Marc legislatiu i competencial de les polítiques d'igualtat de gènere en l'àmbit local i propostes de futur.

- 8 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Amb aquest objectiu, els governs locals de la demarcació de Barcelona, en el marc de les seves competències, dissenyen i implementen els Plans Locals d’Igualtat. Concebuts com una eina de treball transversal, els plans incorporen totes o diverses àrees del Consistori per tal d’introduir el principi d’igualtat en totes les actuacions municipals. Aquest necessari plantejament transversal requereix de l’adquisició de compromisos polítics i també de la sensibilitat, la voluntat i la implicació de tot el personal municipal.

El Pla d’Igualtat és, doncs, un document clau que, a més de servir per a la planificació i la posada en marxa d’actuacions concretes, ha de preveure el seguiment i l’avaluació posterior del camí recorregut en aquesta matèria i ha de poder mesurar l’impacte o els efectes del mateix en les condicions de vida de la ciutadania a la què s’adreça i, especialment, en la millora de la situació de les dones.

- 9 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

3. MARC NORMATIU

Tal com hem vist, l’evolució de les polítiques d’igualtat, així com les estratègies per la seva implementació, han estat fortament determinades per un important desplegament normatiu que s’ha donat en l’àmbit comunitari, estatal, autonòmic i local, com a resultat, en gran part, dels instruments jurídics, polítics i tècnics impulsats des de Nacions Unides. Així doncs, avui disposem d’un marc legal en els diferents nivells institucionals que propugna el respecte al principi d’igualtat entre homes i dones i fonamenta la implementació de les polítiques d’igualtat en tots els àmbits socials.

3.1 Àmbit internacional

En l'àmbit internacional, el paper de les Nacions Unides ha estat fonamental en el desenvolupament de les polítiques de gènere. A partir de l’aprovació de la Declaració Universal dels Drets Humans, l’any 1948, per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides, la comunitat internacional adquireix una nova consciència en relació a la situació mundial de les dones i adopta el compromís de portar a terme conferències mundials periòdiques per elaborar estratègies i plans d’acció. Aquestes conferències han contribuït enormement a situar la igualtat de gènere en el centre de l’agenda política mundial.

Així, l’any 1975 se celebra a Mèxic la I Conferència Mundial de la Dona i, quatre anys després, s’aprova la Convenció sobre l’Eliminació de totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW). Ratificada per Espanya l’any 1984, és considerada la carta internacional dels drets humans de les dones, amb 30 articles que recullen aquests drets en diversos àmbits socials i estableixen les mesures a adoptar pels governs. La II i III Conferència Mundial de la Dona (Copenhaguen, 1980 i Nairobi, 1985) van permetre adoptar importants plans d’acció amb mesures en l’àmbit laboral i educatiu i promoure la creació d’oficines de la dona de caràcter estatal.

Però, sens dubte, serà la IV Conferència de Beijing de 1995 la que marcarà un punt d’inflexió en el desenvolupament de les polítiques d’igualtat, amb l’aprovació per unanimitat de la Plataforma

- 10 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

d’Acció i la incorporació del mainstreaming de gènere o transversalitat de gènere com a mecanisme d’actuació.

Així, s’obre una etapa en la qual es busca analitzar els fonaments, les causes i les estructures que es troben a la base de les desigualtats existents. Per tant, a banda de les accions encaminades a garantir la condició jurídica i social de les dones, també es planteja la necessitat de reorganitzar les institucions i d’adquirir compromisos polítics i econòmics que puguin transformar la societat en el seu conjunt.

Posteriorment, i per tal de realitzar un seguiment del compliment dels compromisos adquirits a Beijing, s’han realitzat tres conferències més, però ja no han suposat un avenç tan significatiu com va representar Beijing, tot i que han permès reafirmar els compromisos contrets l'any 1995.

3.2. Àmbit comunitari

A nivell europeu, les primeres directrius i disposicions jurídiques a favor de la igualtat de tracte entre les dones i els homes queden recollides al Tractat de Roma, de 1975, que imposa l'obligació als Estat Membres de garantir l’aplicació del principi d’igualtat salarial per un mateix treball o un treball d’igual valor. Des d’aleshores, la igualtat de gènere s’ha anat consolidant en el dret comunitari fins a convertir-se en un dels principis fonamentals.

Així es constata amb l’aprovació al 1997 del Tractat d’Amsterdam, el qual articula la igualtat entre homes i dones, l’antidiscriminació i les mesures d’acció positiva. El text normatiu comunitari situa la igualtat de gènere com a principal objectiu de la Unió Europea i com a element estructural de la seva política social. El tractat d’Amsterdam reforça també la idea d’incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques públiques, és a dir, d’aplicar el mainstreaming o transversalitat de gènere. Aquest principi adquireix una rellevància definitiva amb el IV Programa d’Acció Comunitari 1996-2000 i amb l’aprovació l’any 2000 de la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea i es consagra amb el Tractat de Lisboa del 2007.

Pel que fa a la participació equilibrada de dones i homes en els processos de presa de decisions, el punt de partida fou la Declaració d’Atenes, el 1992, en què, per primera vegada, es parla de la infrarepresentació de les dones en els càrrecs de decisió com a problema polític i de la “democràcia paritària”. El Consell recomana als Estats membres adoptar una estratègia global per a promoure la participació equilibrada.

- 11 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

La legislació europea compta amb diverses directives principalment referides a l’àmbit del treball, igualtat salarial, permisos laborals i qüestions relatives a la seguretat social. És important destacar l’efecte que ha tingut aquest marc legal europeu a l’estat espanyol, donant lloc a la Ley Orgánica para la igualdad efectiva de mujeres y hombres (2007).

3.3 Àmbit estatal, autonòmic i local

A l’Estat espanyol, el tractament legislatiu que fa referència a la igualtat no arriba fins la Constitució Espanyola del 1978, que en el seu article 14 proclama que tots els espanyols som iguals davant la llei sense que pugui prevaldre discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Igualment, a través de l’art 9.2, compromet als poders públics a que garanteixin la igualtat i la llibertat de tot els individus.

Pel que fa al tractament de la violència vers les dones, la Llei Orgànica 1/2004 de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, suposa una fita sense precedents en el nostre ordenament jurídic. Implica el reconeixement legal de la violència de gènere com un problema social de gran rellevància i fa palès el compromís dels poders públics a intervenir de forma coordinada per la salvaguarda dels drets de les dones víctimes de violència. La llei preveu el dret de les dones víctimes de violència de gènere a rebre informació, assessorament i atenció integral adequada a la seva situació personal, incloent-hi també l’atenció als i a les menors que es troben sota la pàtria potestat o la guarda i custòdia de la dona agredida.

En relació al tractament dels diferents àmbits de discriminació i amb l’objectiu de construir una societat més justa i igualitària, s’aprova la Ley Orgánica 3/2007 para la igualdad efectiva de mujeres y hombres (LO3/2007).

Aquesta llei suposa un reconeixement explícit de les desigualtats existents a la nostra societat i, per tant, la necessitat d’implicar tots els poders públics per combatre-les i promoure la igualtat real. La llei posa l’accent en la importància de les accions preventives i en la consideració de la dimensió transversal de la igualtat com a principi fonamental del text normatiu, tot i que reconeix també la necessitat d’adoptar accions positives per part dels poders públics a l’empara de la licitud constitucional.

Tot i que el text normatiu abasta tots els àmbits socials i té en compte els diferents aspectes de la desigualtat, podríem dir que és en l’àmbit de les relacions laborals en què s'introdueixen les

- 12 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

novetats més substancials. Al quadre de la pàgina següent, es presenten, de manera resumida, les principals mesures i àmbits d’actuació previstes en la llei estatal.

Pel que fa a l’àmbit competencial de les Administracions Públiques, la LO3/2007, de 22 de març, estableix com a criteris d’actuació: • Garantir la igualtat efectiva en l’accés a l’ocupació pública i en el desenvolupament de la carrera professional. • Facilitar la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, sense que afecti a la promoció professional. • Fomentar la formació en igualtat. • Presència equilibrada en els òrgans de selecció i valoració. • Mesures efectives de protecció davant l’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe. • Eliminar qualsevol discriminació retributiva directa o indirecta.

Principals àmbits i mesures d'actuació de la Llei 3/2007 Àmbits Mesures . Principi de transversalitat. Pautes generals d’actuació . Principi de presència equilibrada a les llistes electorals i en els nomenaments. dels poders públics . Elaboració de Pla estratègic Igualtat d’oportunitats per part de l’administració General de l’Estat que inclogui un informe d’impacte de gènere. . Les entitats locals integraran el dret d’igualtat en l’exercici de les seves competències. . Incorporació de la perspectiva de gènere en: Foment de la igualtat en el - Educació, cultura, salut, societat de la informació, esports, desenvolupament rural, principals àmbits socials polítiques d’ordenació del territori i habitatge, cooperació per al desenvolupament. . Mesures de foment de la igualtat en els mitjans de comunicació i instruments de control per la publicitat no sexista. . Mesures d'acció positiva a través de la negociació col·lectiva. . Discriminació directa/ indirecta i mesures de tutela judicial efectiva. Garantia del dret al treball . Accés a l’ocupació: dones com a grup prioritari en les polítiques actives d’ocupació. en igualtat d'oportunitats . Formació i promoció professional. . Protecció davant l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe. . Obligació per les empreses de més de 250 treballadors/es d’aprovar Plans d’igualtat. . Conciliació de la vida personal, familiar i laboral: - Ampliació del permís de maternitat (a fer ús qualsevol dels progenitors) en cas de fill/a amb discapacitat. - Permís de paternitat de 13 setmanes - Reconeixement de treballadors/es autònoms/es i altres règims de la seguretat social. - Reducció de jornada: s’amplia l’edat del menor a 8 anys i es redueix a 1/8 de la jornada el límit mínim de reducció. - Excedència voluntària: es redueix 4 mesos durada mínima. - Excedència per cura de familiars: s’amplia 2 anys durada màxima i es reconeix el gaudiment de forma fraccionada. . Modificacions de la Seguretat Social: - Flexibilització cotització prèvia per accedir prestació maternitat. - Nou subsidi pel cas de que no es compleixin els requisits mínims. - Prestació econòmica paternitat. . Ocupació pública: Presència equilibrada d’homes i dones en òrgans de selecció i valoració, eliminar la discriminació retributiva directa o indirecta per raó de sexe i altres mesures en sentit anàleg amb el sector privat.

- 13 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

. Creació d'una Comissió Interministerial d'Igualtat entre dones i homes i Unitats Creació d’organismes d'Igualtat en cada Ministeri. específics . Constitució d’un Consell de participació de les dones, com a òrgan col·legiat que ha de servir de via per a la participació institucional en aquestes matèries.

A Catalunya, el reconeixement legal de la igualtat el trobem a la Llei Orgànica 6/2006, de 19 de juliol, de Reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que reconeix a la Generalitat de Catalunya, d’acord amb les competències conferides per la Constitució Espanyola, competència exclusiva en matèria de polítiques de gènere (art.153).

L’àmbit competencial preveu: a) La planificació, el disseny, l'execució, l'avaluació i el control de les normes, plans i directrius generals en matèria de polítiques de dones, així com establir accions positives. b) La promoció de l'associacionisme de dones. c) La regulació de les mesures i els instruments per a la sensibilització, detecció i prevenció de la violència masclista així com els serveis i recursos destinats a una protecció integral.

El nou Estatut regula els drets civils i socials de les dones i reconeix el respecte a la vida, la dignitat, la seguretat i la seva autonomia, així com el dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats (art. 19). Pel que fa als principis d’actuació dels poder públics, l’article 41 de l’Estatut, estableix que aquests hauran de respectar el principi d’igualtat i hauran de:

• Garantir el compliment en l’accés a l'ocupació, la formació, la promoció professional, les condicions del treball, incloent-hi la retribució, i en totes les altres situacions, així com garantir que les dones no siguin discriminades per raó d’embaràs o maternitat. • Garantir la incorporació per part dels poder públics de la transversalitat en totes les polítiques públiques per tal d’aconseguir la igualtat i la paritat de gènere. • Afrontar de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori. • Fomentar el reconeixement del paper de les dones en tots el àmbits i promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i avaluació d'aquestes polítiques.

• Reconèixer el valor econòmic del treball de cura i atenció dins l’àmbit domèstic i familiar en el marc de les polítiques econòmiques i socials

• Vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que puguin afectar la seva dignitat, integritat i benestar físic i mental, particularment respecte del propi cos i de la seva salut reproductiva i sexual.

- 14 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

L’Estatut també incorpora la paritat en la composició i règim electoral del Parlament (article 56).

La Generalitat de Catalunya aprova la Llei 17/2015, de 18 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes. Es tracta d’una regulació feta d’acord amb les competències de l’autogovern de Catalunya, i s’emmarca dins la categoria de norma específica complementària de la Llei orgànica 3/2007, del 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes. Aquesta norma incorpora modificacions legislatives substancials per avançar cap a aquesta igualtat efectiva i estableix mesures transversals en diferents ordres de la vida.

En l'article 6 d'aquest text normatiu s'especifica quines són funcions dels ens locals de Catalunya en matèria de polítiques d'igualtat de gènere: a) Estudiar i detectar les mancances i les necessitats de les dones comptant amb la col·laboració de les associacions de dones. b) Sensibilitzar la població sobre les causes de la violència masclista, impulsar actuacions i campanyes de prevenció i posar a disposició els serveis d’atenció necessaris per a les persones que pateixen les diverses manifestacions de la violència masclista. c) Atendre, informar i orientar les dones sobre programes i recursos per a facilitar l’exercici efectiu des seus drets, i sensibilitzar homes i dones en termes d’igualtat de drets i deures. d) Crear i adequar els mecanismes necessaris per a integrar la transversalitat de la perspectiva de gènere en llurs actuacions polítiques. e) Formar i capacitar el personal per garantir que compleixin les seves funcions en relació al què estableix aquesta llei. f) Elaborar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat del sector públic (article 15). g) Dissenyar, aprovar, executar i avaluar els plans d’igualtat de ciutadania (article 14.4). h) Fomentar l’autonomia personal i econòmica de les dones i impulsar l’ocupació femenina. i) Fomentar la presència de dones en els òrgans de participació i en els espais de presa de decisions. j) Donar suport als grups feministes i a les entitats de defensa dels drets de les dones, i impulsar-ne la participació en el disseny, l'elaboració, el desenvolupament i l'avaluació de les polítiques d’igualtat i de transversalització de gènere. k) Adequar i mantenir estadístiques actualitzades que permetin un coneixement de la situació diferencial de dones i homes en els diferents àmbits d’intervenció local. l) Dissenyar i aplicar polítiques destinades a eradicar les desigualtats i les explotacions de les dones en tots els àmbits locals d’intervenció.

- 15 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Resum de les principals àmbits i mesures d'actuació de la Llei 17/2015: Àmbits Mesures . Incloure condicions d'igualtat en l'execució dels treballs objecte del contracte per part de l'empresa adjudicatària. Clàusules socials en les . Introduir barems de puntuació addicionals per a les empreses que disposin de: bases de la contractació - plans d'igualtat, en cas que no estiguin obligades per llei, i del sector públic - distintiu català d'excel·lència empresarial en matèria d'igualtat. (Art. 10 i disposició addicional segona) . Es crearà un Registre Públic dels Plans d'Igualtat i un Distintiu d'Excel·lència empresarial en matèria d'Igualtat . El Govern ha d'elaborar i aprovar, en col·laboració amb l'Institut Català de les Dones, una norma sobre la inclusió de clàusules relacionades amb la igualtat de dones i homes en contractes i subvencions de l'àmbit d'actuació de la Generalitat de Catalunya (termini: 6 mesos des de l'entrada en vigor de la Llei) . Les bases reguladores de subvencions, beques i altre tipus d'ajut públic han de tendir a Ajuts públics incloure la perspectiva de gènere. (Art. 11) . Denegar atorgament de subvencions, beques i altre tipus d'ajut públics a empreses i entitats sol·licitants sancionades o condemnades perquè han exercit o tolerat pràctiques laborals discriminatòries per raó de sexe o gènere. . Les institucions de la Generalitat, i els organismes públics vinculats, i les entitats Plans d'igualtat de dones i públiques i privades que gestionen serveis públics han d'aprovar un pla d'igualtat homes del sector públic destinat al personal propi que s'ha de definir en el conveni col·lectiu o en l'acord de condicions de treball (termini: dos anys des de l'entrada en vigor de la Llei) (Art. 15) . Els ens locals que tenen òrgans de representació de personal al seu servei han d'aprovar un pla d'igualtat, que s'ha de definir en el conveni col·lectiu o en el pacte o acord de condicions de treball. . Les administracions públiques han d'impulsar la representació paritària de dones i Ocupació pública homes en la composició dels tribunals o òrgans tècnics de selecció. (Art. 16) . Els temaris han d'incloure continguts relatius a la normativa sobre igualtat i sobre violència masclista. . Formació bàsica, progressiva i permanent en matèria d'igualtat adreçada a tot el personal. . Anàlisi de llocs de treball, periòdica, per a valorar el grau de compliment del principi d'igualtat de retribució de dones i homes, i prendre les mesures correctores per a eradicar les diferències salarials.

Pressupostos . Els departaments de la Generalitat, els òrgans autònoms, les societats i els organismes públics vinculats o que en depenen han de fer visibles l'impacte diferenciat dels (Art. 17) pressupostos sobre els homes i les dones. Polítiques i actuacions dels . Les administracions públiques de Catalunya han de procurar atenir-se al principi de poders públics representació equilibrada de dones i homes en el nomenament dels i de les titulars dels (Art. 18) òrgans de direcció. . Els poders públics han de procurar atenir-se al principi de presència paritària de dones i Participació política de les homes en el repartiment del poder polític. dones . Les candidatures que representin els partits polítics, les federacions, les coalicions i les (Art. 19) agrupacions d'electors i electores han de respectar el criteri de paritat entre homes i dones per l'elaboració de les llistes electorals (Art. 56.3 Estatut Autonomia). Participació social de les . Els poders públics han d'adoptar accions positives específiques temporals, raonables i dones proporcionades que promoguin la igualtat efectiva de dones i homes. (Art. 20) . Els col·legis i agrupacions professionals i empresarials, les organitzacions sindicals, culturals i socials i els partits polítics han d'establir els mecanismes per assolir la representació paritària en els òrgans directius. Coeducació . El Govern ha d'aprovar i presentar al Parlament en el termini màxim de dos anys de (Art. 21, 22 i 28 i disposició l'entrada en vigor de la Llei un Pla per a la Igualtat de gènere en el sistema educatiu per addicional sisena) mitjà del qual haurà d'introduir la coeducació en tots els nivells i modalitats del sistema educatiu i l'ha d'introduir en la programació educativa i els currículums a tots els nivells. . Els poders públics han de garantir l'adequada formació en coeducació en l'àmbit de

- 16 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

l'educació en lleure infantil i juvenil. . En l'àmbit universitari s'ha d'incloure necessàriament una formació en coeducació de les persones que duen a terme tasques docents. Valor econòmic del treball . La Generalitat ha de fer, periòdicament, estimacions de valor econòmic del treball domèstic i de cura de domèstic i de cura d'infants i de persones grans o dependents de Catalunya, i ha persones d'informar a la societat catalana sobre els resultats. (Art. 31) Promoció de la igualtat de . Els poders públics han de: tracte i d'oportunitats en - elaborar plans d'ocupació biennals per incrementar l'ocupació estable i de qualitat de les l'àmbit laboral dones; (Art. 32 i 45) - incorporar la perspectiva de gènere en els programes actives d'ocupació (PAO); - incorporar la igualtat d'oportunitats en els processos de selecció, classificació professional, valoració de llocs de feina, retribucions i promoció professional; - incrementar el percentatge de dones en sectors, ocupacions i professions en què són poc freqüents; - fomentar accions de l'economia social i el treball autònom, i les iniciatives d'emprenedoria engegades per dones; - promoure l'accés de dones a llocs directius i de comandament; - garantir el compliment del principi d'igualtat retributiva; - eliminar la segregació horitzontal; i - aplicar el principi de la càrrega de la prova en casos de denúncies per assetjament sexual i assetjament per raó de sexe. . Les administracions públiques de Catalunya han de: - crear programes de microcrèdits o altres instruments de finançament per a projectes de dones emprenedores. Prevenció de l'assetjament . Sector públic: les institucions de la Generalitat, l'Administració de la Generalitat i els sexual i per raó de sexe organismes públics vinculats o que en depenen han d'aprovar un protocol de prevenció (Art. 18 i 33) de l'assetjament sexual i de l'assetjament per raó de sexe. . Sector privat: les empreses han d'adoptar mesures específiques, negociades amb la representació sindical, per prevenir l'assetjament sexual i per raó de sexe. . Les mesures dels plans d'igualtat s'han de negociar i acordar amb la representació legal del personal treballador. . Han d'elaborar i aplicar un pla d'igualtat les empreses de: - més de 250 persones treballadores (Llei Orgànic 3/2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes); - les empreses amb convenis col·lectius de les quals així ho estableixi; Plans d'igualtat a les - les empreses que estiguin obligades perquè l'autoritat laboral així ho hagi acordat empreses en un procés sancionador. (Art. 36) . Els poders públics de Catalunya han d'afavorir l'elaboració i la implantació de plans d'igualtat a les empreses que no estan obligades per llei. . Tots els plans d'igualtat, tant els de les empreses que estan obligades per llei com els voluntaris, s'han de registrar en el Registre Públic de Plans d'Igualtat. . Els sindicats amb presència als centres de treball, per mitjà dels òrgans de representació corresponents, han d'adjudicar a un/a delegat/da sindical la funció de vetllar específicament per la igualtat de tracte i d'oportunitats en el marc de la negociació col·lectiva. Responsable sindical . El/la responsable sindical d'igualtat té l'obligació de formar-se en matèria d'igualtat d'igualtat d'oportunitats per a dones i homes. (Art. 39) . Les organitzacions sindicals han de designar un/a responsable sindical d'igualtat que tingui la titulació específica en matèria d'igualtat i gènere. . L'Administració pública ha de facilitar programes de suport a la formació sindical per a la negociació col·lectiva amb perspectiva de gènere. . Les organitzacions empresarials i sindicals, i els òrgans de representació del personal a

- 17 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Negociació col·lectiva l'empresa, han de promoure una representació paritària dels dos sexes en la negociació (Art. 40) col·lectiva mitjançant mesures d'acció positiva. Prevenció de riscos . Les empreses estan obligades a tenir en compte la diferent exposició als factors de risc laborals a l'empresa de dones i homes, i a prestar una atenció especial als factors de risc per a la fertilitat i (Art. 44) per a l'embaràs i la lactància, en la valoració dels riscos laborals i en l'adopció de mesures preventives.

. Les empreses han de formar el personal sobre la diferent exposició als factors de risc segons el sexe i sobre els riscos per a la fertilitat, l'embaràs i la lactància. . Les administracions públiques de Catalunya han de: - Incloure sistemàticament la variable sexe en totes les estadístiques, enquestes i recollida de dades que duguin a terme; Estadístiques i estudis (Art. 56) - Establir nous indicadors estadístics; - Revisar i, si escau, adequar les definicions estadístiques existents per a contribuir al reconeixement i la valoració del treball de es dones i evitar l'estereotipació negativa de determinats col·lectius.

Cal tenir present que aquesta norma incorpora la perspectiva de gènere en altres àmbits com són el joc i les joguines (Art. 23), les manifestacions culturals (Art. 24), els mitjans de comunicació i tecnologies de la informació i la comunicació (Art. 25), les universitats i la recerca (Art. 28), l’associacionisme i col•legis professionals (Art. 29), els esports (Art. 30), els usos del temps (Art. 46), benestar social i família (Art. 47), la salut (Art. 48), el tràfic, l’explotació sexual i la prostitució (art. 52), el medi ambient, l’urbanisme, l’habitatge i la mobilitat (Art. 53), la justícia (Art. 54) i la seguretat ciutadana (Art. 55). Per tal de garantir la seva incidència en tots aquestes aspectes, la Llei preveu que l'Institut Català de les Dones resti adscrit al Departament de Presidència (disposició final primera), la creació d'un Observatori de la Igualtat de gènere (art.58) i d'un òrgan responsable d'aplicació de la transversalitat (disposició addicional quarta). Així mateix, la Llei contempla un règim sancionador (art.59-64) i proposa un conveni de col·laboració entre l’autoritat judicial, la Fiscalia i el Síndic de Greuges per actuar en casos de discriminació, explotació i violència envers les dones.

Pel que fa al tractament de la violència masclista, el Govern de Catalunya aprova la Llei 5/2008 del dret de les dones per a l’eradicació de la violència masclista, la qual introdueix importants novetats conceptuals i situa la lluita contra aquesta xacra social en l’agenda política prioritària.

La Llei defineix la violència com aquella que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones. A més, fa visibles gran part de les formes en què s’exerceix aquesta violència (física, psicològica, sexual i econòmica) i tots el àmbits en què es pot produir (en la parella, context familiar, laboral, social o comunitari).

- 18 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Els principals objectius de la Llei són:

• Eradicar la violència masclista i remoure les estructures socials i els estereotips culturals que la perpetuen. • Establir mesures integrals de prevenció, detecció i sensibilització amb la finalitat d’eradicar-la de la societat. • Reconèixer els drets de les dones que la pateixen a l’atenció, l’assistència, la protecció, la recuperació i la reparació integral.

La Llei també defineix i ordena la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, formada per tots els agents socials i serveis directament implicats, i reconeix als municipis una sèrie de competències, que es concreten en: a) Programar, prestar i gestionar els serveis d’informació i atenció a les dones i efectuar la derivació als diferents serveis en els termes especificats per aquesta llei. b) Prestar o gestionar altres serveis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral, d’acord amb el que s’estableixi per mitjà d’un conveni amb l’administració de la Generalitat de Catalunya. c) Col·laborar en la gestió de les prestacions econòmiques i les subvencions que aquesta llei estableix. d) Complir totes les altres funcions establertes per aquesta llei que, en raó de les competències respectives, els correspongui assumir amb relació a les dones que pateixen o han patit violència masclista.

Els municipis amb una població inferior a 20.000 habitants poden delegar llurs competències a una mancomunitat de municipis o a altres ens locals. Com ja hem dit, l’administració pública local es troba en una posició idònia per desenvolupar un paper actiu en el marc de les polítiques d’igualtat. Així ho reconeix la Carta Europea d’Autonomia Local i també la Carta Europea per la igualtat de dones i homes en la vida local.

Pel que fa a l’ocupació pública que implica a treballadors/es de les Administracions Locals, la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, estableix que les administracions públiques estan obligades a respectar la igualtat de tracte i d'oportunitats en l'àmbit laboral i, amb aquesta finalitat, han d'adoptar mesures dirigides a evitar qualsevol tipus de discriminació laboral entre dones i homes.

Finalment, pel que fa a l'àmbit LGTBI destaca la recent aprovació de la Llei 11/2014, de 10

- 19 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

d’octubre, per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i transfòbia del Parlament de Catalunya. L’objectiu de la llei és desenvolupar i garantir els drets LGTBI i evitar situacions de discriminació i assegurar la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat tant en l’àmbit públic com privat, sobre els quals la Generalitat de Catalunya i els ens locals tenen competències.

Les mesures que s’estableixen afecten totes les àrees de la vida social, totes les etapes de la vida i totes les contingències en el decurs de la vida, com ara qualsevol canvi en l’estat civil, la formació d’una família, la malaltia, la incapacitació, la privació de llibertat o la mort.

Pel que fa a les polítiques públiques per a promoure la igualtat efectiva de les persones LGTBI incorpora els següents àmbits: professionals que actuen en àmbits sensibles de l'Administració Pública (capítol I), Coeducació; Universitats; Cultura, Lleure i Esport; Mitjans de Comunicació; Salut; Acció Social; Ordre Públic i Privació de Llibertat; Participació i Solidaritat (capítol II), Mercat de Treball (capítol III) i Famílies (capítol IV).

Es crea el Consell Nacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Transgèneres i Intersexuals, com un òrgan de participació ciutadana i consultiu permanent i es fa esment a la necessitat de disposar d’un òrgan que coordini l’execució de les polítiques LGTBI dels diversos departaments de la Generalitat (article 8). De manera paral·lela oferirà un Servei d’atenció integral per atendre les persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminació o violència per raó de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere, per tal de donar respostes adequades, àgils, properes i coordinades a les seves necessitats (article 9).

A banda d’aspectes preventius i proactius la llei també regula des de una vessant reactiva, és a dir, proveeix d’un règim d’infraccions i sancions i recull la inversió de la càrrega de la prova.

Per acabar, destacar que la llei fa especial menció a les persones transgènere i intersexuals (article 23) explicitant que s’han de poder acollir al que estableix aquesta llei sense que calgui cap diagnòstic de disfòria de gènere ni cap tractament mèdic.

- 20 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

4. PROCÉS D'ELABORACIÓ DEL PLA

4.1 Fases de la metodologia

Moment de definició i planificació de tot el procés. Es

FASE 1 crea la Comissió del Pla d’igualtat que liderarà el projecte, es concreten les persones referents, la INICI temporització de les sessions de treball i es delimita la informació i la documentació necessàries.

En aquesta fase es procedeix a la recollida i tractament de la informació, tant quantitativa com qualitativa. Amb FASE 2 la diagnosi, es busca obtenir un mapa de les

DIAGNOSI característiques del territori i de les necessitats de la població –especialment, de les dones-, alhora que

s’analitza de forma introspectiva l’acció municipal i els recursos disponibles.

Tenint en compte els resultats de la diagnosi, es posa

en marxa un procés participatiu -amb personal tècnic i FASE 3 polític de l’ajuntament, i també amb la ciutadania- amb

PLA D'ACCIÓ l’objectiu d’establir, de forma consensuada, les mesures que es considerin necessàries per tal de corregir les desigualtats de gènere identificades i d’impulsar totes aquelles actuacions que contribueixin a reforçar els aspectes de justícia i equitat en el nostre territori.

FASE 4 Un cop recollides les propostes d’actuació, d’acord amb les línies estratègiques establertes, es plasmen en un REDACCIÓ, VALIDACIÓ FINAL I PRESENTACIÓ DEL pla d’acció, que ha de recollir també els indicadors per a PLA ser avaluat, la temporització i els recursos necessaris per poder-lo dur a terme. El pla d’acció és validat per la Comissió d’Igualtat, que serà també responsable d’assegurar la seva implementació, seguiment i avaluació.

- 21 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

4.2 Eines metodològiques

Per a la recollida i tractament de la informació s'han utilitzat tant tècniques quantitatives com qualitatives.

Les tècniques que s'han utilitzat per a la diagnosi són:

 Recollida de documentació municipal. S'han analitzat tot un seguit de material escrit recopilat, entre el quals es pot destacar, la memòria de gestió municipal del període 2011- 2015, cartipàs per a la legislatura 2015-2019, díptics dels principals serveis municipals adreçats a dones, publicacions periòdiques locals (p. e. publicació mensual de l'Ajuntament "Dia a dia" de Sant Cugat Sesgarrigues, "El cargol" - Magazín del Penedès, "La Fura" - L'Informatiu de l'Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf) i d'entitats del municipi (p. e. "El Corcó" - Publicació trimestral del Amics de la Font del Cuscó), etc. (veure Annex 1).  Recollida de dades estadístiques municipals. Dades secundàries extretes de les principals fonts estadístiques d'àmbit català (p. e. Hermes, Idescat) i dades recopilades pels propis serveis municipals (p. e. educació, serveis socials, esports).  Entrevista en profunditat a persones clau de l'equip local que tenen assignada la tasca de desplegar iniciatives municipals orientades a aconseguir la igualtat de gènere, professionals que lideren alguns dels serveis públics de la localitat i persones del municipi que estan o han estat vinculades a algunes de les iniciatives per visibilitzar i apoderar les dones del municipi. En concret, el 24 de novembre de 2015 es van entrevistar les 6 persones següents: o Sra. Montserrat Albet Moya, Alcaldessa de l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues; o Sra. Yolanda Rodríguez Arasa2, Tècnica d'Educació, Igualtat, Comunicació, Festes i Cultura; o Sra. Alba Barbosa i Brich, Directora de l'Escola d'Infantil i Primària i Primària "Les Vinyes"; o Sra. Àngels Tenas Cuscó, Membre del grup de recerca sobre "Dones de Sant Cugat Sesgarrigues al Segle XX” i Presidenta de la Sala de Lectura del municipi; o Sr. Manel Gallego Salazar, Jutge de Pau i Tresorer de la Sala de Lectura de la

2 Es vol destacar, en aquest punt, la tasca ingent que ha realitzat la Tècnica d’Igualtat de Gènere per facilitar la informació municipal necessària per a l’elaboració de la diagnosi i sobretot es vol posar en valor el seu esforç per revisar les dades locals i desagregar-les per la variable sexe.

- 22 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

localitat; i o Sra. Maria Rosa Escala Moyés, Alcaldessa de Sant Cugat Segarrigues, durant el període 2003-2011, membre del grup de recerca sobre "Dones de Sant Cugat Sesgarrigues al Segle XX” i Secretària de la Sala de Lectura del municipi.

Pel que fa al Pla d'acció, la metodologia s'ha basat en l'habilitació de diferents espais de participació per tal de recollir les necessitats i propostes d'actuació per par dels diferents perfils professionals (equips tècnics i polítics) que permetin continuar avançant en el desenvolupament de polítiques de foment de la igualtat efectiva de dones i homes. Les tècniques utilitzades han estat:

 Taller amb les entitats. El 27 de gener de 2016 es va celebrar una sessió de treball amb la ciutadania i les entitats amb voluntat de fer-les partícips de la diagnosi i recollir les seves propostes de millora i, també, definir i concretar accions en el I Pla d'Igualtat de Gènere del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues. Van participar-hi un total de 13 persones, representants de 16 entitats (veure Annex 2).

 Taller participatiu amb personal tècnic. Es va realitzar el 27 de gener de 2016 i van participar un total de 6 professionals de diferents àrees i serveis (Serveis Socials, Educació, Comunicació, Igualtat, Festes i Serveis Tècnics), així com una representant de l’Escola Les Vinyes. L'Objectiu va ser el de definir i concretar accions a incorporar en el I Pla d’Igualtat de Gènere (veure Annexes).

 Sessió de treball amb personal polític. Es va realitzar el 9 de febrer de 2016 i es va comptar amb la participació de les 4 persones que conformen l'equip de govern. Va tenir per finalitat presentar els resultats de la diagnosi de gènere de la vila i iniciar un contrast i debat sobre quins haurien de ser les accions prioritàries i els reptes de futur pel que fa a l'eradicació de la desigualtat de gènere, i prioritzar les accions a portar a terme en el I Pla d’Igualtat.

- 23 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

5. OBJECTIUS I LÍNIES ESTRATÈGIQUES

El present pla d’igualtat respon al compromís institucional davant la ciutadania de treballar per la igualtat de dones i homes i d’incidir i transformar les diferents dimensions de la desigualtat que persisteixen a la nostra societat. Per això, les diferents àrees i regidories municipals assumeixen la responsabilitat de treballar de forma transversal, propiciant la participació de la societat civil i desenvolupant les accions oportunes per a la consecució dels objectius del Pla. Com a antecedent del Pla d’Igualtat realitzarem una diagnosi a través d’una sèrie de variables i indicadors que emmarquin la realitat municipal i identifiquin les diferents necessitats de les dones i els homes. Aquesta diagnosi permetrà identificar aquelles mancances que poden ser corregides i transformades a través de l’aplicació d'un Pla d'Igualtat.

5.1 Objectius

El Pla d’Igualtat es proposa els següents objectius generals:

• Mantenir el compromís polític per incorporar el principi d’igualtat en totes les polítiques municipals, per tal d’afavorir la transformació de les relacions entre homes i dones i el progrés de la ciutadania.

• Promoure una gestió transversal i integral de les polítiques i els recursos municipals a desenvolupar.

• Determinar les estratègies a adoptar i treballar per a la implementació de les accions.

• Potenciar la participació de la ciutadania i, especialment, de les dones, per tal d’incorporar les seves necessitats, interessos i expectatives.

• Facilitar la formació professional amb perspectiva de gènere del personal de l’Ajuntament, i contribuir a la sensibilització de les entitats, associacions, i de tota la ciutadania en general.

• Reforçar i donar visibilitat a la Regidoria d’Igualtat, com a impulsora de les mesures específiques i facilitadora del treball transversal amb la resta de regidories i departaments de la corporació municipal.

- 24 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

5.2 Línies estratègiques

El Pla d’Igualtat inclou diverses línies estratègiques, relacionades amb diferents dimensions de la desigualtat de gènere i que afecten diversos àmbits de treball, sempre amb una vocació de transversalitat que implica les diferents regidories municipals, i amb l’objectiu d’incorporar el principi d’igualtat en totes les polítiques públiques locals.

Les 5 línies estratègiques que inclou el present pla d’igualtat són: • Línia 1: Compromís amb la igualtat • Línia 2: Acció contra la violència masclista • Línia 3: Drets i qualitat de vida • Línia 4: Treballs i temps • Línia 5: Reconeixement del lideratge i la participació de dones

- 25 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

6.DIAGNOSI

La diagnosi de gènere consisteix en un recull d'informació sobre els diferents àmbits de la realitat municipal que analitza l'Ajuntament des de la perspectiva de gènere tot visibilitzant el treball desenvolupat vers les polítiques d'igualtat i evidenciant els punts forts i febles de l'organització municipal.

Tot entenent la perspectiva de gènere3 com una presa en consideració de les diferències socioculturals entre les dones i els homes en una activitat o àmbit per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, considerant com les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet visualitzar dones i homes en la seva dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural i de trobar línies d'acció per a la solució de desigualtats.

Per tant, la finalitat última de la diagnosi de gènere és la de projectar una nova perspectiva en les polítiques locals. Permet identificar necessitats i problemàtiques de dones i homes, conèixer les respostes i/o els recursos existents per a les dones o en matèria d'igualtat així com apuntar, de manera fonamentada, les futures línies de treball en un municipi.

El principal objectiu és oferir elements d'anàlisi i diagnosticar la realitat municipal des d'una perspectiva de gènere, per tal d'integrar efectivament aquesta dimensió en les estructures, polítiques i programes del municipi, amb la finalitat de contribuir a la construcció d'una societat veritablement igualitària.

6.1 Context territorial i demogràfic

Els àmbits relacionats amb l'organització territorial i el context demogràfic es consideren habitualment aspectes que no tenen cap vinculació ni relació amb la igualtat de dones i homes. Però l'espai públic, és a dir, els carrers i places del municipi, així com els transports col·lectius i els

3 Departament de Treball. Recull de termes. Dones i Treball.

- 26 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

equipaments públics, són espais essencials de la nostra vida social. És més, la seva ordenació, la seva qualitat, la seva seguretat i la seva bellesa condicionen, en bona mesura, la nostra vida col·lectiva. Per això, la seva planificació ha de tenir en compte les necessitats dels diferents col·lectius de persones que conformen el municipi.

Les dones, pels rols i activitats que desenvolupen habitualment, molt lligades a les tasques domèstiques, reproductives i de cura familiar, fan un ús de l'espai públic més intens i diferenciat del masculí. Així, doncs, generalment les dones fan majors desplaçaments dins del propi municipi, fan servir amb major intensitat els recursos i serveis, utilitzen amb més freqüència els transports públics col·lectius i tenen menor disponibilitat de vehicle privat, fan més desplaçaments amb càrregues vinculades al treballs domèstics i de cura familiar (p. e. cotxets per a infants, carrets de la compra). Per tant, la manca d'accessibilitat, la manca d'un transport públic adequat i suficient per cobrir les necessitats de mobilitat de la població, la insuficiència de serveis públics adreçats a l'atenció i cura de les persones (p. e. escoles bressol, escoles d’etapa infantil i primària, residències geriàtriques), tenen un major impacte -negatiu- en la vida de les dones i són elements que dificulten el sosteniment de la vida i limiten la seva vida quotidiana.

Figura 1. Fotografia aèria del terme de Sant Cugat Sesgarrigues.

Font: Diputació de Barcelona.

Però, en canvi, les dones no han estat ni són presents (o hi són de forma minoritària) en el disseny i la planificació dels municipis i els espais públics, ni en els espais de decisió i formulació de les polítiques territorials i mediambientals i, per tant, són usuàries principals d'espais dissenyats per homes i amb perspectiva masculina.

La reducció i la desaparició d'espais comuns i la pèrdua de teixit veïnal i social ha ocasionat canvis

- 27 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

importants pel que fa a la percepció del carrer. Abans el carrer era lloc de trobada i relació social mentre que ara és un "lloc de ningú" tan sols per transitar. La percepció del carrer com a lloc aliè i de trànsit augmenta la sensació d'inseguretat, que en el cas de les dones té un pes especial perquè són qui, amb major freqüència pateixen situacions de violència. Si a aquesta nova concepció i ús restrictiu del carrer se suma la presència d'espais públics i/o rutes de pas amb una manca o pobra il·luminació nocturna, encara es restringeix més la llibertat de moviments de les dones i es limiten les seves possibilitats d'ús i de gaudir de l'espai públic comú.

És necessari, per això, incorporar aquesta mirada diferencial de gènere en la planificació dels municipis per tal de promoure serveis adients i pròxims, dotar suficientment d'infraestructures i serveis (p. e. llar d'infants, centres de salut, centres esportius, culturals, espais verds, parcs), garantir l'accessibilitat i la seguretat dels espais públics i la mobilitat de totes les persones i, en definitiva, fent el municipi més habitable per a tothom, no només per a les dones. La clau rau en pensar el municipi amb els diferents ulls de les persones que hi viuen: dones i homes de diferents edats, orígens, condicions, orientació i identitat sexuals, religions i formes de viure.

Tot aquests aspectes (ubicació territorial, context demogràfic, accessibilitat, mobilitat, equipaments públics, serveis públics adreçats a l’atenció i la cura de les persones, coresponsabilitat, treballs –assalariat, domèstic, reproductiu, de cura, comunitari–, urbanisme, percepció de seguretat, il·luminació nocturna, llibertat de moviments, violència de gènere, espais comuns i de convivència, entre d’altres) s’aniran abordant en aquests punt de la diagnosi de gènere (6.1) i en els següents (6.2, 6.3, 6.4, 6.5 i 6.6), per tal de visibilitzar punts forts de municipi pel que fa l’eradicació de les desigualtat de dones i homes, punts crítics (p. e. grups d’incidència que resten desatesos) i oportunitats de millora.

Ubicació territorial

poble i viles que es troba al centre de la depressió del Penedès central, a 4 km del nord est del terme de Vilafranca del Penedès, que pertany a la comarca de l’Alt Penedès i té un terme municipal de 6’29 km2. Limita amb els termes d’Avinyonet, Olèrdola i La Granada (veure Figura 1). Una de les

característiques principals d’aquest municipi és que s’aixeca

sobre un terreny fonamentalment pla, només un pèl accidentat Sant Cugat Sesgarrigues al sud, on hi ha el Puig del Pi d’en Barba, fregant Avinyonet. forma part del sistema de

- 28 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

El terme està limitat per la carretera N-340 i està comprès per un nucli urbà -a la part septentrional del terme-, el nucli de “Les Cases Roges", el barri Puigcigró i també de diverses masies disperses. Les Cases Roges és un nucli de població format al llarg de la carretera de Barcelona a València a 1 km del cap del municipi, situat sobre el Puig de la Torrota. El barri de Puigcigró és una antiga quadra del terme de Sant Cugat Sesgarrigues.

El context demogràfic

Pel que fa als habitants de la localitat, la població de Sant Cugat Sesgarrigues, en general, ha anat creixent de manera lenta i sostinguda fins arribar a la vora de 1.000 persones l’any 2011 (veure Taula 1). Així, doncs, l’any 1991 eren 716 habitants i l’any 2011 (20 anys després) la localitat ja comptava amb 994 persones. És a partir d’aquest any (2011) que es nota un punt d’inflexió poblacional i es comença a percebre una lleu disminució en el nombre de persones empadronades al municipi, essent de 972 persones l’any 2014.

Taula 1. Evolució de la població municipal 1991-2014. Any Homes Dones Total 1991 370 346 716 2000 375 356 731 2001 381 355 736 2002 402 368 770 2003 429 385 814 2004 444 399 843 2005 459 412 871 2006 464 426 890 2007 486 441 927 2008 479 444 923 2009 475 457 932 2010 499 474 973 2011 504 490 994 2012 499 487 986 2013 487 487 974 2014 481 491 972 Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Padró continu i del Cens.

Un aspecte que resulta força interessant de ressaltar surt de la comparativa de l’evolució dels habitants de Sant Cugat Sesgarrigues amb la de l’evolució poblacional de la pròpia comarca i amb la de la demarcació de Barcelona (veure Gràfic 1). Així, doncs, es pot observar que mentre en el període de 1981-1991 la població del municipi augmentava, la població general de la comarca i la

- 29 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

de la demarcació de Barcelona disminuïa; i que mentre en la dècada del 1991-2000 els i les habitants de la localitat disminuïa, la població global de l’Alt Penedès i de la província de Barcelona augmentava. Durant el període 2001-2010 la tendència poblacional dels tres nivells d’anàlisi és de creixement, tot i que amb percentatges diferents (32,20% municipal; 14,71% comarcal; i 31,21% demarcació de Barcelona).

Gràfic 1. Taxa bruta de creixement de la població 1960-2010 municipal, comarcal i demarcació de Barcelona. Municipi Comarca Demarcació de Barcelona

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i CED.

Pel que fa a la proporció de la presència d’homes i de dones en el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues des de l’any 2000 i fins el 2014 (veure Gràfic 2), s’observa que des de l’any 2000 fins el 2012 hi havia a la localitat una major presència d’homes que de dones, i que és a partir del 2013 que aquesta tendència canvia, invertint-se. Ara bé, cal tenir present que les diferències percentuals de presència d’homes i de dones al municipi són molt subtils i que realment els percentatges són força semblants. Així, doncs, l’any 2014 hi havia un 49,49% d’homes i un 50,51% de dones. Per tant, es tracta de diferències estadísticament poc significatives, però que posen en evidència que en poblacions de dimensions reduïdes, com les que s’està analitzant en aquesta diagnosi, qualsevol petit canvi pot modificar notablement la interpretació de les dades, és a dir, qualsevol petita fluctuació és molt sensible.

Gràfic 2. Evolució de la població municipal 2000-2014.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i Hermes, 2014.

- 30 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Pel que fa a l’estructura de la població per sexe i edat del municipi (veure Gràfic 3), s’observen una sèrie de fenòmens curiosos si es compara amb l’estructura poblacional de la comarca de l’Alt Penedès i/o de la demarcació de Barcelona:

 Hi ha en la localitat una notable presencia de canalla petita de 0-6 anys i de 5-9 anys. Així, doncs, l’índex de tendència del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues és de 107,02, mentre que a la comarca de l’Alt Penedès se situa en 94,52 i a la demarcació de Barcelona és del 94,39 (Hermes, Padró continu, 2014). Aquest és un indicador de la dinàmica demogràfica i a mida que presenta valors superiors a 100, com és el cas del municipi, mostra un augment de la natalitat i un major creixement demogràfic. Aquesta dada, si fem una mirada de gènere, implica que des del municipi s’han de garantir/mantenir serveis públics adreçats a la cura dels i de les infants (escola bressol), que s’ha de mantenir una escola d’educació infantil i primària amb servei de menjador per afavorir la conciliació –personal, familiar, laboral, comunitària–, i que es poden encetar en aquests centres educatius i de cura programes de coeducació (veure Taula 16 i Figura 9).

Gràfic 3. Estructura de la població per sexe i edat, 2014. Municipi Comarca

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i Hermes, 2014.

 Hi ha al municipi una presència notable de persones de 65 anys i més, entre les quals són més nombroses les dones. En aquesta línia, l’índex d’envelliment, (veure Gràfic 4), entès com la relació entre la població de 65 anys i més i la població de 0 a 15 anys, és de 111,73 a la localitat de Sant Cugat Sesgarrigues, mentre que a la comarca se situa en el 86,40. Això vol dir que al municipi hi ha més població en el grup de persones grans que en el del jovent, mentre que a la comarca es dóna el fenomen oposat. Cal destacar a més, que a Sant Cugat Sesgarrigues i a la comarca el nombre de dones de 65 i més anys és superior a

- 31 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

la dels homes. Aquesta informació, si es mira des d’una perspectiva de gènere, ens indica que s’han de mantenir/promoure espais de trobada d’aquests grups de població envellida (entre els quals hi ha major presència de dones) i promoure accions/activitats per a un envelliment actiu, que han d’anar orientades a tenir unes bones condicions de salut per a un bon viure.

Gràfic 4. Índex d’envelliment, 2014.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i Hermes, 2014.

 Hi ha a la localitat una presència notable de persones de 85 anys i més, que majoritàriament són dones. Si es mira l’índex de sobreenvelliment (veure Gràfic 5), entès com la relació entre la població de 85 anys i més amb la 65 i més, es veu que al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues se situa en un 13,50 i que l’índex mostra un desequilibri amb major presència de dones de 85 anys i més (9,89 en homes; 16,51 en dones). Aquest mateix desequilibri apareix a nivell comarcal. Pel que fa a la mirada de gènere, aquestes dades mostren la necessitat de disposar/mantenir dispositius i serveis d’atenció i cura de persones gran, com una residència geriàtrica i/o serveis d’atenció domiciliària, sobretot d’aquelles que puguin estar en situació de major dependència. Igualment, cal parar atenció en quines són les persones de la família/comunitat que s’encarreguen de donar suport a la gent molt gran en aquells àmbits que els dispositius i serveis públics no està abastant (p. e. donar el dinar i/o es sopar, acompanyament). Igualment, cal parar atenció en aquells casos en què l’atenció i la cura de la població sobreenvellida del municipi recaigui en persones d’altres nacionalitats, formant part d’una xarxa transnacional de cures.

- 32 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Gràfic 5. Índex de sobreenvelliment, 2014.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i Hermes, 2014.

 S’aprecia una major absència de dones en les franges d’edat de 15 a 19 anys, de 25 a 29 anys, de 45 a 49 i de 60 a 64 si es comparen amb altres municipis propers de la mateixa comarca. Igualment, si s’observa la relació de feminitat per grups d’edat (veure Gràfic 6), entesa com la proporció de dones per cada 100 homes, es veu una absència en les franges de 15 a 24 anys, de 35 a 39 anys, de 45 a 49 anys i de 55 a 69 anys. Diversos estudis demostren que la presència de dones joves i adultes joves és estratègica en clau de desenvolupament econòmic local ja que en els darrers anys aquest és un grup caracteritzat per un elevat nivell formatiu. Per això, una menor proporció de dones adultes i adultes joves es considera un indicador de manca de dinamisme amb importants efectes en el futur proper en relació al creixement. Hi ha una part dels grup de dones joves i adultes joves, possiblement les més ben formades, que tenen una elevada mobilitat residencial, i tenen menys presència en aquells municipis amb més problemes d’atur. Així doncs, se sol trobar un índex menor de dones joves i adultes joves als municipis amb més atur i, en canvi, hi ha un plus d’aquests grups de dones als municipis més dinàmics.

Gràfic 6. Relació de feminitat per grups d’edat quinnenals, 2014.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i Hermes, 2014.

- 33 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Pel que fa a la presència de persones estrangeres a la localitat de Sant Cugat Sesgarrigues, l’índex d’autoctonia, indicatiu del percentatge de població resident nascuda dins d’un àmbit d’estudi, pot ser força indicatiu. Així, doncs, la proporció de població autòctona al municipi és força inferior (30,97% ) que a la demarcació de Barcelona (61,45%) i a la comarca de l’Alt Penedès (69,90) (veure Gràfic 7), la qual cosa indica que un 69,03% de les persones que viuen a la localitat no són nascudes en el municipi. Per tant, ha hagut una incorporació d’habitants (veure Taula 1) i la majoria de persones provenen de municipis dels voltants, ja que índex d’estrangeria (veure Gràfic 8) és molt baix. Gràfic 7. Índex d’autoctonia municipal, prov. de Barcelona i comarcal, 2014.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i Hermes, 2014.

Efectivament, la presència de població d’altres països al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues és molt baixa, tal i com mostra la taxa d’estrangeria (veure Gràfic 8), que indica la proporció de residents amb nacionalitat estrangera sobre el total de la població. Així doncs, la taxa d’estrangeria del municipi se situa en 6,89%, la comarcal el 11,05% i la de la demarcació de Barcelona en un 13,93%. El que sí es dóna en els tres àmbits comparatius (municipal, comarcal i provincial) és una menor presència de dones estrangeres que d’homes, que se situa en els tres casos un punt percentual per sota. Ara bé, la diferència en funció de la variable sexe és tan petita que no resulta estadísticament significativa.

Gràfic 8. Taxa d’estrangeria municipal, prov. de Barcelona i comarcal, 2014.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’ Idescat i Hermes, 2014.

- 34 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Tot i que la proporció de població estrangera al municipi és notablement inferior a la comarcal i la provincial (dades quantitatives), les entrevistes realitzades al personal estratègic i tècnic de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues posa de manifest que hi ha un grup de dones joves i joves adultes d’origen marroquí (veure Taula 2) que es troben en una situació de relatiu aïllament social i amb baixa integració en vida associativa i les activitats del municipi. Aquestes dones marroquines pertanyen a diferents generacions, donant-se diverses situacions:

 aquelles que van venir directament del Marroc en un procés migratori es relacionen poc amb persones autòctones i tenen dificultats per parlar les llengües vehiculars dels país d’acollida; i  aquelles dones marroquines joves que ja van estudiar a Catalunya, en el moment de casar-se i de tenir canalla, tornen a estar a les llars.

Taula 2. Població estrangera al municipi, 2014. ÀMBIT GEOGRÀFIC Homes Dones Total Espanya 444 461 905 Marroc 28 19 47 Perú 2 2 4 Polònia 1 3 4 Altres Nacionalitats 6 6 12 Total Espanyols/es 444 461 905 Total Estrangers/es 37 30 67 TOTAL POBLACIÓ 481 491 972 Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i Hermes, 2014.

Aquesta situació d’aïllament de les dones adultes i joves adultes marroquines s’haurà de tenir en compte a l’hora de dissenyar accions específiques en el pla d’igualtat de gènere de dones i homes, més enllà d’aquelles estratègies que el Consistori –conscient d’aquesta realitat– ja ha portat a terme (p. e. cursos d’alfabetització de llengua catalana desagregats per sexe).

A continuació es presenta, de forma esquemàtica i resumida, alguns dels trets territorials i algunes de les dades demogràfiques considerats significatius a l’hora d’elaborar les polítiques d’igualtat de gènere pels seus efectes als serveis locals, i els serveis adreçats a la cura i al manteniment de la vida, sobretot tenint present que, en general, és sobre les dones sobre les que recau el pes dels estereotips i rols de gènere tradicionalment assignats, especialment, la major responsabilitat en les tasques domèstiques i de cura, les càrregues afectives i emocionals associades a la reproducció i el sosteniment de la vida amb el consegüent impacte en la vida personal, laboral i social.

- 35 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

ASPECTES A CONSIDERAR PER AL PLA D’IGUALTAT DE GÈNERE . Poble de dimensions petites, de caràcter rural, de la tercera corona metropolitana, situat a l’àmbit rural de la plana Penedesenca. Amb una llarga tradició de producció vitivinícola, lligat a l’àmbit d’agroindústria de les més importants del país. En l’apartat 6.5 sobre “Treballs i temps” s’aprofundirà Context sobre la incidència d’aquestes característiques en l’accés al mercat laboral de territorial les dones del municipi, entre altres aspectes.

. El municipi es distribueix en un nucli urbà i en els barris de Les Cases Roges i Puigcigró, i també en diverses masies disperses. En l’apartat 6.4 de “Drets i qualitat de vida” s’analitzarà la possible incidència d’aquesta dispersió en àmbits com l’accessibilitat, la mobilitat i la percepció de seguretat.

. L’índex de tendència mostra que un augment de la natalitat i un major creixement demogràfic del municipi en comparació a la comarca i a la demarcació de Barcelona, que ha d’anar acompanyada del manteniment d’un servei públic essencial d’atenció i cura de la canalla petita com és l’escola bressol, amb possibilitat d’acollir-se a beques de menjador. Aquest dispositiu municipal pot desplegar, a més, programes educatius de coeducació adreçats a la xicalla i de projectes de foment de la coresponsabilitat adreçats a pares/mares/tutors/tutores de l’alumnat (veure Taula 16 i Figura 9). . Població reduïda amb un elevat índex d’envelliment, que afecta especialment les dones. Per tant, des d’una perspectiva de gènere s’hauria de garantir/mantenir/promoure espais de trobada d’aquest grup de població envellida, orientades a tenir bones condicions de salut per a un bon viure. . Localitat amb un alt índex de sobreenvelliment, que afecta també molt especialment a la població femenina. La qual cosa indica la necessitat de disposar/mantenir dispositius i serveis d’atenció i cura de persones gran, com les residències geriàtriques i/o serveis d’atenció domiciliària, sobretot d’aquelles que puguin estar en situació de major dependència. Context . Important presència de dones grans, amb una alta activitat, que sumen les demogràfic càrregues laborals i els treballs de la vida quotidiana i de la cura (p. e. anar a donar el menjar o fer acompanyament a les persones grans de la família que estan a la residència geriàtrica). La posada en marxa de programes de coresponsabilització en les treballs domèstics, reproductius i de cura pot alleugerir la sobrecàrregues que pateixen aquestes dones. . Menor presència –proporcional– que en altres ciutats de l’entorn proper, de dones joves i adultes joves, la qual cosa alguns estudis l’associen amb un menor dinamisme amb importants efectes en el futur proper en relació al creixement. Aquest fet pot ser un indicador que cal portar endavant polítiques de desenvolupament econòmic local en el municipi amb perspectiva de gènere. . L’any 2014, Sant Cugat Sesgarrigues té, per a tots els grups d’edat una proporció de població estrangera inferior i molt inferior a la de la comarca de l’Alt Penedès i la demarcació de Barcelona. Destaca la presència de població provinent del Marroc, les dones de la qual es troben en situació de cert aïllament social, tot i pertànyer a diferents grup d’edat. Caldrà parar atenció a aquestes dones per tal d’afavorir la seva veritable integració en la comunitat, i tirar endavant iniciatives que vagin més enllà de les ja encetades per l’Ajuntament en els darrers anys.

- 36 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

6.2 Compromís amb la igualtat

Uns dels elements primordials per tal d'avançar en l’eradicació de les desigualtats en què es troben les dones en diferents àmbits i contextos de la vida quotidiana és què els ens públics facin una aposta simbòlica i explícita per la consecució de la igualtat de dones i home. És a dir, que manifestin el seu compromís amb la igualtat de gènere. En aquest punt, doncs, es farà una doble mirada: per una banda, (1) el compromís de l’equip de govern respecte a la ciutadania i, per altra, (2) respecte al propi personal vinculat a la corporació municipal.

Pel que fa al compromís amb la igualtat de gènere pensant en la ciutadania es tindrà en compte l’existència –o no– d’una regidoria de dona o d’igualtat específica i, en cas afirmatiu, des de quan existeix i de quina és la seva dependència orgànica; l’assignació d’una partida pressupostària per a la consecució de la igualtat de dones i homes per part de l’Ajuntament; l’ús d’un llenguatge no sexista i no androcèntric en els documents interns de la corporació i en els medis de comunicació amb la ciutadania; i la realització d’activitats transversals i/o específiques adreçades a la ciutadania orientades a aquesta fita.

Pel que fa amb compromís amb la igualtat de gènere fent una mirada interna de la pròpia organització municipal, es tindrà en compte si l’Ajuntament disposa –o no– d’un pla intern d’igualtat de dones i homes; si s’ha dotat d’un protocol intern per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de sexe i orientació i identitat sexuals; si s’han efectuat accions formatives específiques adreçades al personal estratègic i tècnic sobre la perspectiva de gènere i/o la transversalitat de gènere en tots aquells àmbits d’intervenció municipal (p. e. llenguatge no sexista, pressupostos amb perspectiva de gènere, indicadors municipals de gènere); si s’estableixen criteris o clàusules d’igualtat en els concursos d’adjudicació dels serveis públics; i si es recullen les dades municipals desagregades per sexe.

Les Regidories de l’Ajuntament

Segons el Cartipàs Municipal de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues del 2015, la corporació compta amb una “Regidoria de Serveis Socials, Gent Gran, Infància i Igualtat”, que depèn orgànicament de l’Àrea de Serveis a les Persones. En el Pla d’Actuació Municipal del 2011-2014 (PAM) ja existia una regidoria centrada en dóna/igualtat tot i que s’aplegava amb Infància i, també penjava de l’Àrea de Serveis a les Persones. La primera vegada, però, que va sortir la paraula dona/igualtat en la configuració orgànica de l’Ajuntament va ser l’any 2011 (veure Figura 2).

- 37 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Figura 2. Organigrames dels mandats 2011-2014 i 2015-2019.

Font: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Aquesta configuració orgànica mantinguda en el temps per part del Consistori mostra una sensibilitat per part de l’equip de Govern per aquells aspectes que tenen a veure amb les discriminacions patides per les dones i li posa una mirada assistencial (de serveis) i parcialitzada, en comptes de sistèmica, global i transversal. Cal indicar, en aquest punt, que des de la introducció de concepte de transversalitat de gènere a la IV Conferència Mundial sobre la Dona, celebrada a Beijing el 1995 encara es té com a repte la seva aplicació integral en el món de les administracions públiques, ja siguin europees, estatals, locals i municipals, i l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues no és una excepció.

Les entrevistes efectuades a l’equip de Govern del municipi ha posat de manifest que s’han fet intents per aplicar la transversalitat de gènere en algunes de les polítiques desplegades en els darrers anys (del 2011 al 2015). Un exemple va ser l’anàlisi de l’accessibilitat a tots els edificis i instal·lacions públiques del municipi i de la mobilitat entre els diferents nuclis poblacionals de la localitat (veure apartat 6.4 sobre “Drets i qualitat de vida”). Ara bé, una anàlisi més àmplia del municipi posa de manifest la necessitat d’aprofundir en aquesta transversalitat.

- 38 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Els pressupost municipal

Pel que fa al pressupost destinat a actuacions orientades a la igualtat de gènere (veure la Taula 3 i el Gràfic 9) es por observar que el pressupost global del Consistori ha anat variat al llarg de la legislatura del 2011-2014, però que tot i les fluctuacions en els recursos econòmics disponibles per la Corporació (dràstica reducció l’any 2012, reducció subtil l’any 2013 i increment l’any 2014), l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues ha mantingut el seu compromís amb la lluita per la desigualtat de dones i homes, ja que no només ha mantingut la partida pressupostària destinada a igualtat sinó que any rere any en la legislatura del 2011 al 2014 el percentatge total s’ha anat augmentat.

Taula 3. Pressupost4 destinat a igualtat de gènere durant la legislatura 2011-2014. EL PRESSUPOST MUNICIPAL 2011 2012 2013 2014 Pressupost global municipal 2.301.872,78 1.579.767,99 1.575.424,48 1.716.302,19 Pressupost destinat a igualtat 19.696,05 19.314,50 19.376,05 24.215,10 % pressupost dedicat a igualtat 0,86% 1,22% 1,23% 1,41% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Òbviament, destinar entre un 0,86% -l’any 2011- i un 1,41% -l’any 2014- del pressupost total del Consistori a polítiques d’igualtat de gènere (veure Taula 3) pot semblar poc agosarat (veure Gràfic 9) i es pot veure com un compromís modest per a l’eradicació de les desigualtats entre dones i homes en l’àmbit local d’actuació. Ara bé, tot s’ha de contextualitzar i es podria afirmar que el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, comparat amb altres municipis de la província de Barcelona destina un percentatge força superior a altres ens locals de la demarcació de Barcelona. Cal tenir en compte que la partida pressupostària destinada a igualtat de gènere es podria considerar nombrosa (p. e. més de 24.000€, l’any 2014), sobretot tenint en compte que es tracta un municipi de dimensions petites (de menys de 1.000 habitants).

S’ha de ressaltar, doncs, que altres municipis de la província de Barcelona amb poblacions reduïdes com el de Sant Cugat Sesgarrigues (menors de 1.000 habitants) destinen partides pressupostàries que giren al voltant de 1.000 € anuals. Lògicament, la destinació de recursos econòmics és només una part de l’anàlisi sobre el camí que està fent com a Consistori en l’eradicació de desigualtats de gènere, però per poder tirar endavant polítiques d’igualtat de gènere, indiscutiblement, cal destinar-hi recursos (humans, econòmics, tècnics, etc.).

4 Aquest pressupost inclou tant les partides econòmiques destinades al personal municipal (capítol 1) com a activitats orientades a l’eradicació de desigualtats de gènere.

- 39 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Gràfic 9. Pressupost destinat a igualtat de gènere al llarg de 2011-2014.

Font: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Llenguatge no sexista i no androcèntric

Tenint en compte que en l’àmbit municipal es genera molta documentació escrita i gràfica (de difusió, comunicació, gestió, etc.), tant adreçada a la ciutadania com d’ús intern per al personal de l’Ajuntament, s’han seleccionat quatre fonts per a analitzar la tipologia de llenguatge que es fa servir com a Corporació (mostra). En concret, s’han analitzat els següents documents/mitjans (veure Figura 3):  PAM - Pla d’Actuació Municipal (2011-2014) [document de gestió];  Memòria de Gestió Municipal, Període 2011-2015 [document de gestió];  Web de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues5 [eina de difusió i comunicació adreçat a la ciutadania]; i  Núm. 146 de la Revista dia a dia6 [eina de difusió i de comunicació adreçat a la ciutadania].

Pel que fa als documents de gestió elaborats per l’equip intern de l’Ajuntament que contenen els eixos d’articulació de la previsió i desplegament de les polítiques municipals per part de l’equip de Govern, es posa de manifest que hi ha una sensibilitat per fer servir un ús d’un llenguatge no sexista i no androcèntric. En aquest sentit, s’utilitzen termes genèrics que apleguen tant a dones com a homes (p. e. ciutadania, infants) i/o paraules en femení i masculí (p. e. nens i nenes), com termes que només fan referència al sexe masculí (p. e. proveïdor, propietaris). Així, doncs, es veu una intencionalitat i una transició al canvi que cal acabar de polir. Es vol aprofitar l’avinentesa per

5 Web institucional de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues: http://www.santcugatsesgarrigues.cat/ (Darrera consulta: 12/11/2015). 6 Revista municipal “dia a dia”, Núm. 146: http://www.santcugatsesgarrigues.cat/fitxer/853/DiaDia_Novembre2015_def_3.pdf (Darrera consulta: 12/11/2015).

- 40 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

posar en valor l’existència d’aquests dos documents de gestió interna (Pla d’Actuació de Mandat i Memòria de gestió municipal), ja que municipis de la demarcació de Barcelona de dimensions similars no en disposen. Això és un potent indicador de la qualitat política i tècnica del Consistori.

Figura 3. Documentació i publicació elaborada per l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Font: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Pel que fa a alguns dels instruments de difusió i comunicació que disposa el Consistori per adreçar-se a la ciutadania del municipi (la revista mensual “Dia a Dia” i la pagina web oficial) s’observa un fenomen similar. Per una banda, es fan servir molts termes inclusius des d’una anàlisi de perspectiva de gènere (p. e. mares i pares, regidors/es, els regidors i les regidores, Alcaldes i Alcaldesses, persones grans), que perviuen amb la utilització del masculí com a universal (p. e. nouvinguts, els menuts, els usuaris, els diables, cadascú, veïns, benvinguts, expositors, estrangers). Igualment, es fan servir en algun cas el femení, però no com a universal, sinó mostrant una segregació per sexe del mercat laboral (p. e. les educadores).

Una eina que resulta d’utilitat per acabar de polir aquests aspectes per caminar cap a un ús d’un llenguatge plenament inclusiu, pel que fa al sexe/gènere, és disposar d’un manual de llenguatge no sexista ni androcèntric, i que aquesta eina es difongui i es comparteixi (socialització) entre tots i totes les agents que elaboren continguts i articles d’informació i/o comunicació. A més, la disposició d’aquesta eina pot anar acompanyada l’alguna acció formativa al respecte.

Si entrem en una anàlisi de les imatges que il·lustren tant la pàgina web de l’Ajuntament com la revista “Dia a Dia” es podria indicar que les fotografies mostren una certa segregació en les activitats organitzades per l’ens local en funció del sexe. Així, per exemple, a una xerrada adreçada

- 41 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

a mares i pares per fer una preparació del canvi de cicle escolar dels seus fills i filles (veure Figura 4) la majoria de persones assistents són dones. Aquest aspecte, indirectament, posa de manifest la necessitat de tirar endavant, també, en l’escola infantil i primària ubicada a la localitat un projecte de coresponsabilitat adreçada als pares/mares/tutors/tutores de l’alumnat del centre educatiu. El mateix fenomen de feminització s’observa en una activitat de dinamització a la piscina municipal (veure Taula 16 i Figura 9).

Figura 4. Imatges extretes dels instruments de difusió/comunicació de l’Ajuntament.

Pàgina web municipal Xerrada adreçada a mares i pares Activitat de dinamització a la piscina municipal Font: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Activitats promogudes per l’Ajuntament des de la perspectiva de gènere

Tal i com s’indicava amb anterioritat, el Consistori de Sant Cugat Sesgarrigues compta amb una partida pressupostària per a l’organització i desplegament d’accions/activitats adreçades als diferents grups de dones de la localitat i/o accions que estan obertes a tota la ciutadania (veure Taula 4). Les activitats s’han classificat en tres accions formatives, celebració de Diades i accions de visibilització de les dones del municipi, la comarca i/o catalanes.

Pel que fa a les accions formatives, la majoria tenen una periodicitat anual (p. e. curs d’informàtica, taller de cuina, activitats esportives) i, tot i que estan obertes a la participació de tota la ciutadania, a elles assisteixen/participen majoritàriament dones, suposant en molt casos un punt de trobada, d’intercanvi, de relació i de suport mutu. De fet, en el cas del Taller de cuina es tracta d’un espai autogestionat per les pròpies dones que decideixen de manera conjunta l’orientació que li volen donar a aquest espai. Cal també destacar els tallers d’artesania, pintura i puntes de coixí, i les Trobades intercomarcals de Puntaires que es realitzen cada dos anys; així com les activitats esportives periòdiques (p. e. pilates, ioga, zumba i gimnàstica aeròbica) són unes bones iniciatives de promoure la salut de les dones del municipi.

- 42 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Pel que fa a la celebració de diades, l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues s’ha centrat sobretot en dos commemoracions, el Dia Internacional de les Dones (8 de març) i el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les Dones (25 de novembre), i habitualment es s’han realitzat tallers i xerrades, s’ha programat actuacions amb la participació d’entitats del teixit associatiu del municipi, s’ha organitzat un sopar de dones i s’han exhibit exposicions centrades en la vida i les aportacions de les dones del municipi, de la comarca i de Catalunya.

Taula 4. Accions adreçades a dones durant els anys 2011-2015. Accions formatives Diades Visibilització de les dones 2011 Curs inicial de fotografia7 8-M Dia de la Dona: Exposició: “Dones de l’Alt Penedès. Curs d’informàtica8  Concurs de curtmetratges “La dona i Recull d’imatges del passat”. Taller de cuina9 la igualtat”. Taller de pintura i puntes de coixí  Actuació del Raïm Guitar (grup 10 Activitats esportives : Pilates, musical juvenil local). ioga, zumba i gimnàstica  Taller de dansa del ventre. aeròbica.  Xerrada “Aritmètica familiar: 1 1=2 o 3 o 4”11. 25-N Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones:  Actuació de la coral “El Raïm”. 2012 Curs d’informàtica 8-M Dia de la Dona: Exposició: “Dones grans, grans Taller de cuina  Taller de dansa del ventre. dones”. Taller de pintura i puntes de coixí  Taller de suavitzant per a rentadora. Trobada intercomarcal de Activitats esportives: Pilates,  Sopar Dia de la Dona. Puntaires. ioga, zumba i gimnàstica 25-N Dia Internacional per a l’eliminació aeròbica. de la violència envers les dones:  Actuació de la coral “El Raïm”. 2013 Curs d’informàtica 8-M Dia de la Dona: Presentació projecte i exposició: Taller de cuina  Taller de dansa del ventre. “Dones de Sant Cugat Taller de pintura i puntes de coixí  Berenar del Dia de la Dona. Sesgarrigues12”. Activitats esportives: Pilates, 25-N Dia Internacional per a l’eliminació Presentació llibre: “Per parlar-te ioga, zumba i gimnàstica de la violència envers les dones: de l’Àngel Lluc i Ferrandis”, escrit aeròbica.  Teatre-fòrum sobre violència de per la Laia Via (autora local). gènere: “És de conya?”. 2014 Curs d’informàtica 8-M Dia de la Dona: Presentació del llibre: Taller de cuina  Sopar del Dia de la Dona. “L’empremta de Dones de Sant Taller de pintura i puntes de coixí 25-N Dia Internacional per a l’eliminació Cugat Sesgarrigues”. Activitats esportives: Pilates, de la violència envers les dones: Exposició: “Retrats de dones de ioga, zumba i gimnàstica  Projecció de la pel·lícula: “Te doy mis l’Alt Penedès”. aeròbica. ojos”. Trobada intercomarcal de Puntaires. 2015 Curs d’informàtica 8-M Dia de la Dona: Exposició: “Artistes catalanes del Taller de cuina  Xerrada: “Heroïnes exemplars” a dibuix i la pintura”. Taller de pintura i puntes de coixí càrrec de Rosa Vendrell. Activitats esportives: Pilates,  Taller i exhibició de country. ioga, zumba i gimnàstica  Sopar del dia de la Dona. aeròbica. Font: Elaboració pròpia a partit de dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

7 Curs obert a tothom però adreçat especialment a les dones, amb preferència d’inscripció per a les dones i majoria de participants dones, ja que un dels objectius és disminuir la bretxa digital que encara avui en dia separa els homes i les dones en l’accés i ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. Curs realitzat en col·laboració del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, ja que va ser el Consell Comarcal qui el va finançar. 8 Activitat anual periòdica. Curs adreçat a tots els públics, però la majoria de participants són dones. 9 Activitat anual periòdica. Taller autogestionat per les mateixes participants. Només hi participen dones, tot i que està obert a tothom. 10 Activitat anual periòdica. Cursos d’activitat física oberts a tothom, però en les quals només hi participen dones. 11 Segons l’equip municipal, aquesta xerrada posa la mirada en els canvis en la dona quan comença el seu desdoblament dona- mare. 12 Projecte de recerca de la vida i història de dones rellevants del segle XX del municipi de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

- 43 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

D’altra banda, en quant a les Diades amb enfocament de sexe/gènere, des del Consistori fins ara no s’han promogut la celebració ni del Dia de la Salut de les Dones (28 de maig) ni el Dia Internacional de l’Orgull LGTBI13 (28 de juny).

Pel que fa a les exposicions, en la darrera legislatura (2011-2014) i l’any 2015, s’ha anat posant a disposició de la ciutadania una per any centrades en la visibilització de les dones del poble i de la comarca de l’Alt Penedès, i en l’aportació de les dones de Catalunya en el món de la creació artística (pintura). Algunes de les exposicions han estat elaborades per l’Institut Català de les Dones (ICD), d’altres han estat promogudes pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, i una d’elles ha estat una creada per un grup de recerca i investigació del propi municipi. Les característiques d’aquesta darrera exposició s’expliquen amb més detall en l’apartat 6.6 de “Reconeixement del lideratge i la participació de les dones” del present document.

Mirada interna de la pròpia organització municipal

Si s’analitza el compromís amb la igualtat fent una mirada més interna de la pròpia organització municipal, les entrevistes amb les persones clau de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues ha posat en evidència que la Corporació té algunes oportunitats de millora. Algunes de les identificades són aquestes:  l’elaboració d’un Pla intern d’igualtat de dones i homes;  el disseny i implantació d’un Protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de sexe, i orientació i identitat sexuals;  l’ús de les indicacions d’un Manual de llenguatge (oral, escrit i visual) no sexista i no androcèntric;  la realització d’accions formatives amb una enfocament de gènere adreçades al personal estratègic i tècnic (p. e. pressupostos municipals des de la perspectiva de gènere, indicadors des de la perspectiva de gènere).  la inclusió de criteris i clàusules d’igualtat de gènere en els concursos i subvencions públics; i  la desagregació de les dades municipals per sexe (p. e. assistència a cursos, tallers i xerrades per sexe, ús de les instal·lacions i serveis municipals per sexe).

13 Lesbiana, Gay, Transsexual, Bisexual i Intersexual.

- 44 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

COMPROMÍS PER LA IGUALTAT . Existència des de l’any 2011 d’una Regidora d’Igualtat, que mostra la sensibilitat per part de l’equip de Govern per les desigualtats que pateixen les dones en els àmbits domèstic, social, laboral i comunitari. . Destinació de recursos humans i econòmics per a la posada en marxa de mesures i polítiques públiques orientades a l’eradicació de les desigualtats de gènere i de la promoció de les dones del municipi. . Sensibilitat per fer un ús d’un llenguatge no sexista i no androcèntric PUNTS FORTS en l’elaboració de documentació de gestió i de comunicació per part de  l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. . Realització d’activitats específiques adreçades a promoure la cohesió de les dones, a millorar la seva salut, a visibilitzar la subalteritat femenina i a donar valor a l’aportació social i cultural de les dones. . Celebració de Diades centrades en problemàtiques que afecten a les dones, com són el Dia Internacional de les Dones (8 de març) i el Dia Internacional de l’eradicació de les violències masclistes (25 de novembre).

. Necessitat d’aprofundir en l’aplicació de la transversalitat de gènere en les polítiques públiques desplegades per l’Ajuntament i orientades a millorar la qualitat de vida dels i de les habitants del municipi. . Cal aprofundir i generalitzar l’ús d’un llenguatge no sexista i no androcèntric (escrit, figuratiu, imatges) en els documents interns de gestió municipal i en les eines i recursos d’informació/comunicació del Consistori. Seria interessant que l’Ajuntament disposés d’un Manual de llenguatge no sexista i no androcèntric i fer-ne difusió entre tots els/les agents del municipi que elaboren continguts en els mitjans locals de comunicació. La disposició d’aquesta eina pot anar acompanyada accions formatives relacionades. . Possibilitat d’ampliar la celebració de Diades en clau de sexe/gènere. OPORTUNITATS DE En concret, el Dia Internacional de la Salut de les Dones (28 de maig) i el MILLORA Dia Internacional de l’orgull LGTBI (28 de juny)14.  . Elaboració del Pla Intern d’igualtat de gènere de dones i homes del l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, que implica una diagnosi prèvia de l’organització centrada en diferents àmbits (representativitat de les dones, l’accés, la selecció, la promoció i el desenvolupament professionals, les condicions laborals, la conciliació de la vida personal, laboral i familiar, la violència masclista, la prevenció de riscos laborals amb perspectiva de gènere, la comunicació inclusiva i l’ús d'un llenguatge no sexista ni androcèntric, i també l’estratègia i l’organització interna de l’organisme). En aquest sentit, cal tenir present que la Llei Catalana 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes15, en el seu Art. 15, especifica que tots els ens públics de Catalunya, entre els qual estan inclosos els ajuntaments, han de comptar amb aquesta eina, i posa com a termini fins el dia 11 d’agost de 2015.

14 Ara bé les possibilitats no s’esgoten aquí i es pot ampliar la celebració al Dia de les Dones per la Pau i el Desarmament (24 de maig), el Dia de la Despenalització de l’Avortament (24 de setembre) i el Dia per Eliminar la Violència Contra les Treballadores Sexuals (17 de desembre), entre altres. 15 La Llei catalana 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes. Accessible a: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6919/1436051.pdf (Darrera consulta: 3 de desembre de 2015).

- 45 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

COMPROMÍS PER LA IGUALTAT . Elaboració i posada en marxa d’un Protocol intern per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de sexe, i orientació i identitat sexuals. En aquesta línia ressaltar que en els Art. 18 i 33 l’esmentada Llei Catalana 17/2015 s’especifica que en els públics de Catalunya tenen l’obligació de tenir aquest tipus de protocol intern, i es posa com a data límit màxim per a disposar-ne d’aquesta eina de prevenció de riscos laborals (PRL) de caràcter psicosocial dos anys des de l’entrada en vigor de la norma. A l’hora d’elaborar aquest protocol es poden tenir en compte alguns ja existents com el que ha presentat la Comissió d’Igualtat i del Temps de Treball depenent del Consell de Relacions Laborals de Catalunya16. . Realització d’accions formatives amb perspectiva de gènere adreçades al personal estratègic i tècnic de l’Ajuntament (p. e. indicadors amb perspectiva de gènere, pressupostos municipals amb perspectiva de gènere, lideratge i gènere, ús d’un llenguatge no sexista i no androcèntric, coeducació, coresponsabilitat, l’assetjament sexual i per raó de gènere). És evident, que l’equip de Govern i que una part de OPORTUNITATS DE l’equip tècnic del Consistori està molt sensibilitzat pel que fa a les desigualtat que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho i es pot MILLORA aprofitar aquesta predisposició per donar l’equip de tot un seguit de  recursos tècnics que els/les hi permetin optimitzar la seva tasca professional/laboral. Val la pena indicar que la Diputació de Barcelona, en el seu Banc d’Accions Formatives17 (BAF), posa a disposició del personal estratègic, tècnic i operatiu dels ens local de la província formacions centrades en aquestes matèries. . Introducció de criteris i clàusules de gènere en els concursos i subvencions promoguts pel propi Ajuntament. A tall d’exemple una clàusula podria ser donar punts en la contractació a aquelles empreses que disposin d’un pla d’igualtat intern. Aquesta mesura cada vegada resulta més fàcil d’aplicar perquè arran de l’aprovació de la Llei Catalana 17/201518 les empreses privades que en disposin d’aquest instrument de gestió dels seus recursos humans i de prevenció de riscos laborals (PRL) estan obligades a registrar-lo en el Registre de Plans d’igualtat19 que el Departament d’Empresa i Ocupació ha posat en funcionament. Un altre exemple podria ser donar punts a aquelles empreses que afavoreixen la conciliació de la vida personal, familiar i laboral del seu personal o a aquelles que, davant de competències laborals iguals, afavoreixen la contractació del sexe menys representat en un lloc de treball concret (discriminació positiva).

16 Departament d’Empresa i Ocupació (2015). Protocol per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe a l’empresa. Accessible a: http://empresaiocupacio.gencat.cat/web/.content/03_-_centre_de_documentacio/01_- _publicacions/10_-_consell_de_relacions_laborals/Protocol_Assetjament/Protocol-per-a-la-prevencio-i-abordatge-de- lassetjament-sexual-i-per-rao-de-sexe-a-lempresa_DEF.pdf (Darrera consulta: 3 de desembre de 2015). 17 Diputació de Barcelona. Banc d’Accions Formatives (BAF). Accessible a: http://www.diba.cat/web/formacio/formacio-planificada (Darrera consulta: 3 de desembre de 2015). 18 La Llei catalana 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes. Accessible a: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6919/1436051.pdf (Darrera consulta: 3 de desembre de 2015). 19 Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya. Registre del Plans d’Igualtat de Gènere. Accessible a: http://empresaiocupacio.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/emo_igualtat/treb_igualtat_oportunitats_dones_empreses_i_treba ll/treb_igualtat_empreses/emo_sie/emo_registre/ (Darrera consulta: 3 de desembre de 2015).

- 46 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

COMPROMÍS PER LA IGUALTAT . Una altra oportunitat de millora consistiria en la recollida i sistematització de les dades municipals desagregades per sexe. De fet, en l’Art. 56 de la Llei Catalana 17/2015 s’especifica que les administracions públiques de Catalunya han d’incloure sistemàticament la variable sexe en totes les estadístiques, enquestes i recollida de OPORTUNITATS DE dades que duguin a terme. Tot i que aquesta norma d’àmbit català MILLORA expliciti aquesta obligació, resulta indiscutible que la desagregació de  les dades municipals tenint en compte la variable sexe resulta una instrument imprescindible per a l’anàlisi de les polítiques desplegades a nivell local en clau de gènere. D’aquesta manera, es poden visibilitzar i donar valor a totes aquelles actuacions que es porten a terme en l’eradicació de les desigualtats en les polítiques públiques municipals i es poden identificar les oportunitats de millora.

6.3 Acció contra les violències masclistes

Les violències que s’exerceixen contra les dones suposen un seriós atemptat contra la dignitat física i moral de les persones i, en conseqüència, una greu i intolerable violació dels drets humans.

Les violències de gènere són una dolorosa manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre els homes i les dones que es fonamenta en el patriarcat20. La Declaració sobre l'Eliminació de la Violència contra la Dona de les Nacions Unides (1993)21 defineix la violència de gènere com "tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dany o patiment físic, sexual, o psicològic per a les dones, així com les amenaces d'aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada". La IV Conferència Mundial de la Dona, celebrada a Beijing (Xina) l'any 199522, reconeix que "a totes les societats, en menor o major mesura, hi ha dones i nenes subjectes a maltractaments físics, psíquics i sexuals sense distinció de nivell d'ingressos, classe o cultura".

La Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, utilitza l'expressió de violència masclista, a la qual defineix com "la violència que exerceix contra les dones

20 El patriarcat és un concepte antropològic que descriu la condició social en què els pares tenen autoritat suprema de llurs famílies, en què els membres mascles de la societat predominen en les posicions de poder i en què la posició de més poder serà ostentada per un home. La teoria del patriarcat va ser una de les primeres teories feministes. Margot Pujal i Llombart (2005). El feminismo. Barcelona: Editorial UOC. 21 Nacions Unides. (1993). Declaració 48/104, sobre l’eliminació de la violència contra la dona. Accessible a: http://www.un.org/en/ga/search/view_doc.asp?symbol=A/RES/48/104&referer=http://www.un.org/depts/dhl/resguide/r48_res olutions_table_eng.htm&Lang=S [Darrera consulta: 25/09/2015]. 22 Nacions Unides. (1995). Informe de la IV Conferència Mundial de la Dona, Beijing, 4 a 15 de setembre. Accessible a: http://www.un.org/womenwatch/daw/beijing/pdf/Beijing%20full%20report%20S.pdf [Darrera consulta: 25/09/2015].

- 47 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

com a manifestació de la discriminació i la situació de desigualtat en el marc d'un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l'àmbit públic com en el privat".

La Llei catalana 5/2008 recull les diferents formes de violència de gènere, entre elles la violència física, violència psicològica, violència sexual i abusos sexuals i violència econòmica. Igualment especifica diversos àmbits on es pot manifestar: en l'àmbit de la parella, en l'àmbit familiar, en l'àmbit laboral (assetjament sexual i/o per raó de sexe), en l'àmbit social o comunitari (on s'inclouen agressions sexuals, l'assetjament sexual, el tràfic i l'explotació sexual de dones i nenes, la mutilació genital femenina, els matrimonis forçats, la violència derivada de conflictes armats), i la violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones (avortaments selectius, esterilitzacions forçades).

Igualment, Llei catalana 17/2015, de 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes estableix que una dels seus principis és l’eradicació de la violència masclista (Art. 3) i que una de les funcions dels ens locals ha de ser sensibilitzar la població sobre les causes de la violència masclista , impulsar actuacions i campanyes, impulsar actuacions i campanyes de prevenció i posar a disposició els serveis d’atenció necessaris per a les persones que pateixen les diverses manifestacions de la violència masclista (Art. 6). A més, estableix que els ens locals han d’atendre, informar i orientar les dones sobre programes i recursos per a facilitar l’exercici efectiu dels seus drets, i sensibilitzar homes i dones en termes d’igualtat de drets i deures.

Aquesta norma també preveu que en els processos de selecció i provisió de personal en les administracions públiques, entre les quals s’inclouen els ajuntament, s’han d’incloure continguts relatius a la normativa sobre igualtat i sobre violència masclista (Art. 16).

Així, doncs, les violències cap a les dones no constitueixen només un conjunt de successos esporàdics, ni limitats a la relació de parella. És un problema amb entitat política, fruit d'una ideologia patriarcal que vulnera els drets humans de les dones, que limita la seva autonomia i que, en alguns casos, acaba amb les seves vides.

L'administració local, com a ens públic més proper a la ciutadania, té un paper cabdal en la promoció dels mecanismes necessaris per donar una resposta ràpida i eficaç a les situacions de violència de gènere. L'abordatge de la violència de gènere ha de preveure tots els àmbits de la

- 48 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

intervenció: la detecció, la prevenció i la sensibilització, l'atenció a les dones i la seva recuperació així com la coordinació interdepartamental i interinstitucional que permeti optimitzar els recursos i l'eficàcia de les intervencions.

Incidència de la violència masclista a Catalunya

Pel que fa a la incidència de la violència de gènere a Catalunya, es presenten a continuació algunes de les dades, per demarcacions23, facilitades per l’Institut Català de les Dones (ICD) en el seu Recull Estadístic de la Línia 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència masclista24, corresponents a l’any 2014. Òbviament, aquestes dades només mostren una fotografia parcial i incompleta de la magnitud d’aquesta xacra social, però ens poden servir con una aproximació a un fenomen mundialment estès.

Gràfic 10. Percentatge de trucades a la línia 900 900 120 per demarcacions, 2014.

Font: Institut Català de les Dones.

Segons aquest document, l’any 2014 es van rebre 11.253 trucades a la línia d’atenció a les dones de les quals 8.497 corresponien a la demarcació de Barcelona, en la qual s’inclouen aquelles efectuades per persones de la comarca de l’Alt Penedès, la qual cosa suposa el 76% del total de les trucades (veure Gràfic 10).

23 Segons la nova organització territorial, fruit de l’aprovació de la Llei de vegueries i de la Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues està inclòs en la demarcació de Barcelona, ja que aquesta demarcació comprèn els municipis de les comarques l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Accessible a: http://governacio.gencat.cat/ca/pgov_ambits_d_actuacio/pgov_mon_local/pgov_demarcacions_territorials/pgov_vegueries_area _metropolitana/ (Darrera consulta: 3 de desembre de 2015). 24 Institut Català de les Dones (2015). Recull de estadístic de la Línia 900 900 120 d’atenció a les dones en situació de violència masclista, 2014. Accessible a: http://dones.gencat.cat/web/.content/04_temes/docs/2014_resumdades.pdf (Darrera consulta: 3 de desembre de 2015).

- 49 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

En aquest Recull també s’explicita que del total de trucades rebudes (11.253), en el 82,35% dels casos s’indicava com a motiu algun tipus de violència masclista (9.267 trucades). El 77% de trucades per aquest motiu es van fer des de la demarcació de Barcelona (veure Taula 5). Entre les diferents tipologies de violències de gènere, l’any 2014, la més freqüent indicada va ser dins de l’àmbit de la parella (8.690 casos; 94,21%), seguida de les exercides en l’àmbit familiar (338 casos; 3,66%). Igualment, algunes trucades denunciaven violències en l’àmbit sociocomunitari (agressions sexuals: 36; matrimoni forçat: 1; assetjament sexual: 20; tràfic i explotació: 34) i en el laboral (assetjament per raó de sexe: 23; i assetjament sexual: 7).

Taula 5. Motiu de la trucada per demarcacions, 2014.

Font: Institut Català de les Dones.

Pel que fa a l’evolució de les trucades per violència masclista rebudes a la Línia 900 900 120, des de l’any 2008 fins el 2014 ha hagut una reducció. Així, doncs, l’any 2008 es van rebre 12.357 trucades per aquest motiu (veure Gràfic 11), mentre que el 2014 es van rebre 9.267, la qual cosa suposa una reducció, aproximada, del 25% de les trucades.

Gràfic 11. Evolució de les trucades a la línia 900 900 120, del 2008 al 2014.

Font: Institut Català de les Dones.

- 50 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Gestió de la violència masclista en el municipi

Un dels problemes generalitzats a l'hora d'analitzar les dades relatives a les violències masclistes és que no es disposa d'un registre unificat de tots els serveis/dispositius municipals/comarcals que estan involucrats en la lluita contra aquesta xacra social, la qual cosa dificulta tenir una visió global de la magnitud d'aquest fenomen en el municipi i en la comarca. Així, doncs, es té només una visió parcial del nombre total de dones i nens i nenes que pateixen aquestes situacions. Pel que fa a l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, com a tal, no disposa d'un Circuit intern propi per a la prevenció, identificació, atenció, abordatge i eradicació de casos de violència masclista, sinó que està adscrit al Protocol comarcal, liderat pel Consell Comarcal de l'Alt Penedès.

A través de l'esmentat Protocol comarcal es dóna cobertura i serveis a la població de tots els municipis de la Comarcal de l'Alt Penedès (Avinyonet del Penedès, Cabanyes, Castellet i la Gornal, Castellví de la Marca, Font-rubí, Gelida, Mediona, Olèrdola, Pacs del Penedès, Pla del Penedès, Pontons, Sant Cugat Sesgarrigues, Sant Llorenç d'Hortons, Sant Martí Sarroca, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Fe del Penedès, Santa Margarida i els Monjos, Subirats, Torrelavit, Torrelles de Foix, Vilafranca del Penedès i Vilobí del Penedès), i en ell s'estableix el circuït d'intervenció dels i de les professionals implicades en tot aquest procés. Aquest protocol d'actuació d'àmbit comarcal s'està revisant en el moment de l'elaboració de la present diagnosi.

Figura 5. Díptic informatiu del Servei d'Atenció Jurídica comarcal.

Font: Consell Comarcal de l'Alt Penedès.

Pel que fa a la revisió del protocol comarcal d’intervenció en casos de violències masclistes, les

- 51 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

entrevistes efectuades a persones clau de l’Ajuntament posa en evidència que es podria millorar la participació -en futurs processos de revisió- del personal tècnic (sobretot d’aquells i aquelles professionals locals vinculades al disseny i implementació de polítiques d’igualtat de gènere) dels diferents municipis de comarca de l’Alt Penedès, donat que suposa el document marc general d’actuació. A més, aquesta major participació futura permetria (1) el coneixement mutu i proper de tots/es els/les agents vinculats a la detecció i la prevenció de la violència masclista i, l’atenció i recuperació de les dones i, sobretot, (2) la delimitació clara de funcions, (3) una major implicació en aquest problema estructural, i (4) una harmònica coordinació entre professionals.

Figura 6. Díptic informatiu del Servei d'Atenció Psicològica Infantil comarcal.

Font: Consell Comarcal de l'Alt Penedès.

Pel que fa als serveis, el Consell Comarcal de l'Alt Penedès disposa d'un Servei d'Informació i d'Atenció a la Dona (SIAD). L'equip del SIAD realitza la primera acollida, i proporciona orientació i assessorament psicològic i jurídic especialitzat a les dones víctimes de violència masclista. Igualment, disposen d'un servei d'atenció psicològica orientat a atendre a infants i adolescents que viuen de manera directa a les seves llar la violència de gènere. El propi Consell Comarcal de l'Alt Penedès descriu de la següent manera aquests serveis25:

 Atenció psicològica. És un espai en el qual s’ofereix informació i tractament psicològic a dones que es troben en situacions d’assetjament, violència masclista o dificultats personals.

 Atenció jurídica. És un espai en el qual s'informa i s'orienta sobre la justícia gratuïta, els tràmits de separació judicial o divorci (de mutu acord o de forma contenciosa), casos

25 Serveis del SIAD del Consell Comarcal de l’Alt Penedès: http://www.ccapenedes.cat/serveis (Darrera consulta: 06/11/2015).

- 52 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

d’impagament de pensions alimentàries, incompliments del règim de visites, maltractaments, etc. També s'informa sobre la mediació familiar com mètode pacífic per resoldre conflictes personals.

 Atenció psicològica infantil. És un espai en el qual s’ofereix informació i tractament psicològic a les famílies amb infants i adolescents que necessiten un assessorament personalitzat.

Figura 7. Díptic informatiu del Servei de Mediació Familiar.

Font: Consell Comarcal de l'Alt Penedès.

Aquests serveis comarcals (atenció psicològica, atenció jurídica i atenció psicològica infantil) són d'accés gratuït per a les persones usuàries i s'ofereixen des del Consell Comarcal de l'Alt Penedès com a línia d'Acció Social - Serveis Socials", concentrant els horaris d'atenció -segons el díptics informatius adreçats a la ciutadania- dos dies per setmana (dimarts i dimecres) en horari de matí. Cal ressaltar que el servei d'atenció jurídica, que inclou la possibilitat de mediació familiar, no estan només adreçats a dones, sinó que també poden acollir-se homes. Val la pena esmentar que el fet que es prevegi la gestió de conflictes intrafamiliars a través de processos de mediació familiar, pot generar algun tipus de confusió en la ciutadania i donar a entendre que els casos de maltractament/violència masclista es poden "resoldre" per aquesta via, quan les normes vigents al nostre territori prohibeixen explícitament la mediació ja que es considera la violència masclista no com un "conflicte" sinó un "delicte".

Un altre dels serveis que s’ofereixen des del Consell Comarcal de l’Alt Penedès, que dóna cobertura també a les dones del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, és el Servei d’acolliment.

- 53 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Els Serveis d'Acolliment són serveis especialitzats, residencials i temporals que ofereixen acolliment i atenció integral per possibilitar el procés de recuperació a les dones i a les seves filles i fills a càrrec, que requereixen un espai de protecció a causa de la situació de risc motivada per la violència masclista, tot vetllant per la seva autonomia.

Poden accedir a aquest recurs dones que es troben en situació de violència masclista i els seus fills i filles a càrrec, a proposta dels Serveis Socials Bàsics de l'Ajuntament en coordinació amb la Unitat d'Actuacions en matèria de Violència Familiar de la Secretaria de Politiques Familiars i Drets de Ciutadania de la Generalitat de Catalunya.

Taula 6. Identificació de situacions de violència previstos en la Llei catalana de violència masclista (Art. 33). 1. Als efectes de l’accés als a) La sentència de qualsevol ordre jurisdiccional, tot i que no hagi guanyat drets de reparació (...), fermesa, que declari que la dona ha patit alguna de les formes d’aquesta constitueixen mitjans de violència. prova qualificats per a la b) L’ordre de protecció vigent. identificació de les situacions c) L’informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social. de violència masclista: 2. En absència d’algun dels a) Qualsevol mesura cautelar judicial de protecció, seguretat o mitjans establerts per d’assegurament vigent. l’apartat 1, són mitjans b) L’atestat elaborat per les forces i cossos de seguretat que han presenciat específics d’identificació de directament alguna manifestació de violència masclista. les situacions de violència c) L’informe del Ministeri Fiscal. masclista, sempre que d) L’informe mèdic o psicològic elaborat per una persona professional expressin l’existència d’indicis col·legiada, en el qual consti que la dona ha estat atesa en algun centre que una dona l’ha patida o sanitari per causa de maltractament o agressió masclista. està en risc versemblant de e) L’informe dels serveis públics amb capacitat d’identificació de les patir-la: situacions de violència masclista. Es reconeix aquesta capacitat als serveis socials d’atenció primària, als serveis d’acolliment i recuperació, als serveis d’intervenció especialitzada i a les unitats especialitzades dins les forces i cossos de seguretat. f) L’informe de l’Institut Català de les Dones. g) Qualsevol altre mitjà establert per disposició legal Font: Elaboració pròpia.

A nivell comarcal es disposa, també, del Servei de Teleassistència Mòbil-Violència Masclista que consisteix en un servei gratuït de teleassistència que, gràcies al localitzador GPS que incorpora l'aparell, permet a les forces de seguretat saber exactament on està la víctima quan s'activa l'alarma durant les 24 hores del dia, sigui quin sigui el lloc on es trobin. Per accedir a aquest recurs, segons consta en la pàgina web informativa, la dona ha de tenir una ordre d'allunyament judicial i no conviure amb la persona o persones que l'han sotmès a maltractament. Aquesta iniciativa està impulsada per l'Imserso i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) i que a Catalunya gestiona la Creu Roja amb conveni amb el Consell Comarcal Alt Penedès i l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès.

- 54 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Les dones de la comarca que volen/necessiten fer ús d’aquests serveis comarcals (SIAD, Serveis d’Acollida i Teleassistència Mòbil-Violència Masclista) poden adreçar-se als Serveis Socials bàsics del seu municipi de residència, en aquest cas els de Sant Cugat Sesgarrigues, o adreçar-se al Servei d’Acció Social del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. A més, com que la comarca de l'Alt Penedès no disposa de cap Servei d’intervenció Especialitzada (SIE) específic, es té com a referència el SIE de Sant Feliu de Llobregat, i fins i tot s'han derivat a dones víctimes de violència masclista al SIE d'Igualada.

Pel que fa a les dades, segons la memòria de Serveis Socials de 2014 efectuada pel Consell Comarcal de l'Alt Penedès respecte al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, s'indica que no s'ha identificat cap cas de sospitós de maltractament, en cap de les categories a través de les quals es recullen com tipologia de maltractament (físic a la dona, psíquic a la dona, abús sexual, econòmic, ingrés d’urgència per maltractaments, ingrés en casa d’ acollida, físic als fills, psíquic als fills, abús sexual als fills, abandonament gent gran, físic o psíquic a l’home, altres). Aquesta classificació/tipologia de maltractaments posa en evidència que les dades es recullen des d'un enfocament de "violència domèstica" (diferents tipus de violència que poden patir les persones que conviuen en una mateixa llar), però no té una especificitat de gènere. És a dir, li manca una especificitat sobre les violències que poden patir les dones pel fer de ser "dones".

Pel que fa a les dades, segons la memòria lliurada a l'Institut Català de les Dones, en l'any 2015 el SIAD del Consell Comarcal de l’Alt Penedès ha atès una dona del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, de nacionalitat espanyola, de 59 anys, amb estudis primaris, separada de dret, amb 2 fills/es, amb ingressos propis, derivada des de Serveis Socials municipals, que sol·licitat assessorament jurídic per incompliment de sentència.

Per últim comentar que les entrevistes realitzades a algunes de les persones clau del municipi (personal estratègic i tècnic, i ciutadania) posa en evidència que una part de l’equip de l’Ajuntament i una part dels vilatans i vilatanes de Sant Cugat Sesgarrigues desconeixen tota la gamma de serveis comarcals que estan a disposició de les dones que pateixen situacions de violència masclista i de la seva descendència (p. e. els Serveis d’Acollida). Igualment, la informació qualitativa obtinguda posa de relleu algun cas d’exhibicionisme en l’espai públic de la localitat, concretament a un parc públic amb presència de nenes petites.

- 55 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

ACCIÓ CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES . Es posa de manifest que un nombre important de serveis adreçats a atendre les situacions de violència masclista són de caràcter comarcal, la qual cosa suposa una optimització dels recursos disponibles. . Tal i com estan dissenyats els serveis comarcals, els equips dels ens locals de la comarca de l’Alt Penedès estan entenent que els fills i les filles de les dones que pateixen violència de gènere són també víctimes directes d’aquestes situacions i que, per tant, també s’estan vulnerant els seus drets. Així, doncs, el Consell Comarcal de l’Alt Penedès preveu PUNTS FORTS un servei d’atenció psicològica infantil.  . Es posen a disposició de les dones violentades de la comarca de l’Alt Penedès tota una sèrie de recursos i serveis específics i especialitzat per atendre la seva situació i afavorir la seva recuperació: Serveis d’atenció i informació a les dones, Serveis d’acollida i Teleassistència Mòbil-Violència Masclista. . En el moment de la realització de la present diagnosi, s’està revisant el protocol comarcal per a la prevenció i atenció violència de gènere, la qual cosa suposa replantejar-se la feina feta amb anterioritat i introduir nous punts de millora per garantir un abordatge integral.

. La llei catalana d’igualtat efectiva de dones i homes preveuen en el seu Article 16 relativa a Ocupació pública en els temaris de selecció i provisió pública s’han d’incloure continguts relatius a la normativa d’igualtat i sobre violència masclista. Per tant, en els processos selectius de l’Ajuntament futurs s’haurien d’incloure aquests temes. . Els diferents documents municipals i comarcals consultats, i les entrevistes realitzades a diferents persones clau de l’Ajuntament evidencien la necessitat de disposar d’un registre unificat de dades i de casos de dones (i la seva descendència) que són subjectes de violència masclista en l’àmbit de les relacions íntimes (parelles i/o exparelles). . El fet que en la difusió de Servei atenció jurídica s’indiqui que en aquest recurs s’atenen tant situacions de maltractament per violència de OPORTUNITATS DE gènere com abordatges de processos de mediació en conflictes MILLORA intrafamiliars, pot donar a entendre que es pot fer servir la mediació  familiar en casos de violència masclista, la qual cosa està expressament descartada a la normativa actual catalana. Seria, recomanable, doncs, fer difusió d’aquest Servei de tal manera que quedés molt clar aquest aspecte (Art. 7 de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència de gènere). . Si es fa una mirada de gènere a les classificacions que es fan servir en les memòries de Serveis Socials, es podria indicar que sembla ser que s’estan barrejant els conceptes de “violència domèstica” i de “violència de masclista”. En aquest sentit, per tal de visibilitzar l’especificitat de la violència estructural que pateixen les dones en diferents àmbits de la vida -entre els quals s’inclou l’àmbit de les relacions d’intimitat (parelles i exparelles)- ajudaria a donar un pas endavant el fet de reformular les classificacions i recollir les dades en categories diferents.

- 56 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

ACCIÓ CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES . L’horari d’atenció del Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD) comarcal es considera molt acotat i restringit (2 dies per setmana i horari només de matí), la qual cosa pot dificultar que les dones que pateixen situacions de violències masclistes en puguin fer ús. Per tant, seria recomanable arribar a un acord entre els municipis beneficiaris i el propi Consell Comarcal de l’Alt Penedès, per tal de valorar la possible ampliació del Servei (ampliació de dies i horari de tarda) i/o també la possibilitat d’obrir-lo amb consultes telefòniques i on-line. Cal tenir present que els transports del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues són molt limitats i que, a més de l’atenció presencial tan necessària, l’atenció telefònica i on-line podrien ser facilitadores. . La informació qualitativa de la present diagnosi evidencia que hi ha oportunitats de millora en la difusió i comunicació dels recursos que hi ha al territori per a l’atenció i recuperació de les dones i la canalla en situació de violència de gènere, i també en la clarificació dels circuits de coordinació dels i de les professionals implicats. Seria interessant, per tant, realitzar alguna campanya de comunicació adreçada a la ciutadania i algunes sessions informatives internes amb tot el personal tècnic dels ens locals de la comarca una vegada estigui definitivament OPORTUNITATS DE revisat el protocol d’actuació comarcal. MILLORA . Pel que fa als requeriments per accedir a alguns dels recursos d’atenció  i assistència a dones i la canalla que pateixen de violència masclista (p. e. una ordre l’allunyament judicial) es podria donar un pas més i que es demanessis altres mitjans específics d’identificació de les situacions de violència masclista que ja estan reconegudes en la Llei 5/2008 del dret de les dones a eradicar la violència masclista (veure Taula 6), com per exemple, un informe mèdic o psicològic elaborat per una persona professional col·legida, un informe elaborat pels serveis socials d’atenció primària, entre d’altres. D’aquesta manera les dones i la canalla que sofreixen aquesta xacra social podrien accedir a una sèrie de Serveis públics sense necessitats de passar per un procés judicial. . L’Enquesta de violència masclista que es va realitzar l’any 2010 a Catalunya26 es recullen les percepcions de les dones i es reconeixen diferents tipologies. Així, doncs, es recullen percepcions sobre les agressions en espais públics (comentaris grollers, fregaments, exhibicionisme, etc.), la discriminació laboral per raó de sexe, assetjament sexual a la feina, agressions per part de parelles i exparelles homes i agressions al llarg de tota la vida (intents de violació, violacions, etc.). Resultaria interessant, en aquesta línia, desplegar alguna campanya per sensibilitzar, informar i conscienciar sobre tots aquests tipus de violències masclistes i eixamplar la mirada27.

26 En el moment de realització de la present diagnosi de gènere hi ha disponible a la pàgina web de la Generalitat de Catalunya els resultats de la primera Enquesta de Violència Masclista que es va realitzar a Catalunya i està en procés la segona. Accessible a: http://victimesviolencia.gencat.cat/ca/03_materials_i_dades_sobre_violencia_masclista_i_domestica/02_documentacio_sobre_vi olencia_masclista_i_domestica_per_a_professionals/05_resultats_de_lenquesta_de_violencia_masclista/ (Darrera consulta: 18 de desembre de 2015). 27 Hi ha municipis de la demarcació de Barcelona que han portat a terme iniciatives molt interessants amb campanyes de sensibilització adreçades a la ciutadania que, fins i tot, mostren què es la mutilació genital femenina (MGF) i el tràfic amb fins d’explotació sexual, i indiquen els recursos disponibles en cas de detecció. Un exemple seria el cas de la Campanya #EsViolència encetada pel municipi de La Llagosta l’any 2015. Accessible a: http://www.llagosta.cat/actualitat/noticies/la-llagosta-programa- diversos-actes-pel-dia-internacional-contra-la-violencia-envers-les-dones.html# (Darrera consulta: 18 de desembre de 2015).

- 57 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

6.4 Drets i qualitat de vida

Quan es fa un abordatge per valorar els drets de les persones i la seva qualitat de vida, un dels camins per fer-ho es posar en relació les característiques de les persones i grups que viuen al municipi ja sigui per cicle vital, per edat (infantesa, joventut, gent gran, etc.), pel seu origen (acollida de persones que provenen de processos migratoris i integració de les generacions posteriors), per la seva diversitat funcional, per la seva diversitat sexual (orientació i identitat sexuals), per la tipologia de nuclis relacionals/familiars, entre d’altres aspectes i pel seu accés al recursos econòmics, amb els recursos i serveis públics que es disposen al municipi per donar resposta a les seves necessitats presents i futures. Igualment, s’han de considerar altres aspectes com la seva salut (incloent la percepció de la salut), l’estructura urbana i l’espai públic (accessibilitat, connectivitat entre diferents nuclis del municipi, transport i seguretat) que poden condicionar el seu estil de vida i el ple gaudi dels drets com a ciutadans i ciutadanes. Són aquest elements els que s’aniran abordant en aquest apartat, tret que no s’hagin comentat en pàgines precedents, i en funció de les dades i informació que es disposi.

Característiques poblacionals i grups que viuen al municipi

En l’apartat 6.1 de “Context territorial i demogràfic” es va fer una aproximació al municipi i es van comentar algunes de les característiques de la població de Sant Cugat Sesgarrigues i es va esment d’alguns grups que viuen a la vila. A continuació es presentaran altres dades i informació que poden ajudar acotar, encara més, alguns aspectes de cara a la diagnosi de gènere.

Un dels primers indicadors que es vol comentar relacionat amb el de cicle de vida és l’índex sintètic de fecunditat (veure Gràfic 12). Aquest indicador sociodemogràfic expressa el nombre de descendència que hauria de tenir una dona hipotètica al final de la seva vida fecunda, si al llarg d'aquesta vida fecunda el seu comportament fos el mateix que el que reflecteix la sèrie de taxes específiques de fecunditat per edat. En realitat, i simplificant molt, aquest indicador implica avaluar una mitjana de fills i filles per dona, i mesura el nivell de recanvi generacional. En termes generals, en aquest indicador, la reemplaça generacional s'estipula en 2,1 fills/es per dona. Així doncs, si es consulta el Gràfic 12, es pot observar que l’índex sintètic de fecunditat del municipi se situa al voltant de 0,83, significativament per sota del de la demarcació de de Barcelona (1,37), de la comarca (1,47), el i de Catalunya (1,39), que –a més– està força lluny del 2,1 que implicaria que hi hauria un relleu generacional. Un dels aspectes que s’hauria de considerar i es podria incloure en

- 58 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

un futur pla d’igualtat de gènere adreçat a la ciutadania del municipi és analitzar quins són els elements que estan incidint en aquesta baix índex de fecunditat28.

Gràfic 12. Índex sintètic de fecunditat.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i Hermes, 2013.

Un altre indicador que es podria considerar és l’índex de primera infància29 que posa en relació la població de 0 a 4 anys respecte a la població entre 16 i 64 anys. Els gràfics i dades mostrats al Gràfic 13 posa de manifest que la ràtio global de canalla petita (de 0 a 4 a anys) del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues (10,29) és superior a la demarcació de la província de Barcelona (7,94), a la de la comarca de l’Alt Penedès (9,35) i la de Catalunya (8,03). I que la ràtio de nenes (11,11) és lleugerament superior a la de nens (9,51). Aquest índex si es contextualitza en una perspectiva de gènere el que posa en evidència és que hi ha una important presència de canalla petita, de 0 a 4 anys, que requereix atenció i cura per part de persones adultes de referència i d’uns serveis públics que puguin contribuir a què els membres de les seves famílies puguin equilibrar la seva vida personal, familiar i laboral. Habitualment, les edats primerenques dels menuts i menudes requereixen una gran atenció i són molt demandants per a les persones cuidadores, que habitualment són les dones.

28 Alguns municipis de la demarcació de Barcelona han portat a terme estudis molts exhaustius per analitzar, entre altres aspectes, les motivacions per les quals les dones del municipi decideixen tenir, com a màxim, un fill o una filla. En aquests estudi s’entren en aspectes de caràcter molt perceptiu i es fonamenten en metodologies qualitatives amb mostres de població estadísticament significatives. Aquest seria el cas de l’estudi “Sant Cugat en femení” (Accessible a: http://www.santcugat.cat/files/651-4359- fitxer/SantCugat_enfemeniII_2010_110322.pdf) i “Sant Cugat en masculí” (Accessible a: http://www.santcugat.cat/files/651-5557- fitxer/SantCugat_enmasculi_2012_120626.pdf). (Darrera consulta: 22 de desembre de 2015). En el moment de realització de la present diagnosi, el municipi de Granollers també està realitzant un estudi semblant al de Sant Cugat del Vallès. 29 Índex de primera infància = (Població de 0 a 4 anys / Població entre 16 i 64 anys)*100.

- 59 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Gràfic 13. Índex de primera infància.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat, 2014.

Aquesta presència de canalla petita en el municipi, en relació a la població entre 16 i 64 anys, indica la necessitat de mantenir tots aquells equipaments, serveis i iniciatives que afavoreixen la conciliació, com són les escoles bressol, les beques menjador, els espais d’acollida de primera hora, els grups d’ajuda mútua a la lactància, entre d’altres. Igualment, la necessitat de promoure la coresponsabilitat de dones i homes en els treballs reproductius i cura dels menuts i les menudes, com podria ser acompanyar a la canalla a l’escola bressol, assistir a espais de la petita infància, replantejar-se què significa la masculinitat (p. e. tallers sobre noves masculinitats orientats a una construcció social de la masculinitat al voltant de la cura). Tot això acompanyat, tal i com s’ha indicat en l’apartat 6.1 de “Context territorial i demogràfic”, de programes de coeducació en les diferents etapes i contextos educatius, incloent els destinats a nens i nenes de 0 a 3 anys (en aquests programes es poden incloure iniciatives orientades a l’ús de joguines no sexistes30) (veure Taula 16 i Figura 9).

En aquesta línia, es posa de manifest que l’any 2011 estaven en funcionament al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues un Espai per a la petita infància (de 0 a 3 anys) i un grup d’ajuda mútua a la lactància31 que físicament s’ubicaven al Centre Cívic municipal i obria una tarda a la setmana. A més, dades disponibles d’aquest mateix any indiquen que habitualment les persones adultes que acompanyaven l’infant eren dones (28 persones van fer ús del dispositiu de les quals 21 eren dones; 75% de dones). Lamentablement, actualment cap d’aquest dos recursos estan en funcionament.

Per altra banda, si es consulta d’índex de dependència infantil i juvenil de l’any 2014 (veure Gràfic 14), entès com la relació entre els individus en edat no activa de 0 a 15 anys respecte a la població

30 Diversos municipis de la demarcació de Barcelona ha realitzat campanyes de sensibilització per promoure les joguines no sexistes. Aquest és el cas de l’Ajuntament de Barcelona que ha llençat la campanya “no som roses o blaus”. Accessible a: http://lameva.barcelona.cat/ca/nadal/nadal-solidari-i-responsable/nadal-responsable-regala-jocs-i-joguines-no-sexistes (Darrera consulta: 23 de desembre de 2015). 31 Informació disponible a: http://www.santcugatsesgarrigues.cat/fitxer/427/Dia%20dia%202011.pdf (Darrera consulta: 22 de desembre de 2015).

- 60 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

potencialment activa32, mostra un predomini de població infantil i juvenil i que l’índex de dependència municipal (30, 19) és una superior al de la demarcació de Barcelona (25,20), al de la comarca de l’Alt Penedès 29,26) i la de Catalunya (25,91), tot i que no es pugui considerar estadísticament significativa. Igualment, les dades mostren un major índex de dependència femení que masculí en el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues. Aquesta dada indicaria la necessitat de disposar de serveis, recursos i iniciatives per a cobrir les necessitats d’aquesta població infantil i juvenil, i de les seves famílies, com espais d’acollida abans de l’inici de l’horari escolar, l’existència de beques menjador per a l’alumnat d’infantil i primària i la previsió d’una programació d’activitats extraescolars i l’existència d’espais familiars.

Gràfic 14. Índex de dependència infantil i juvenil.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat i Hermes, 2014.

Relacionat amb aquests darrers aspectes, les dades facilitades per l’equip municipal i les entrevistes realitzades a les persones clau del Consistori i de la ciutadania, indiquen que:  L’Escola d’etapa infantil i primària ubicada al municipi disposa d’un espai d’acollida abans de l’inici de les classes de l’alumnat i que, habitualment, les persones que acompanyen la canalla són les mares, i les àvies i avis (veure Taula 16 i Figura 9).  L’Escola ha contribuït a tramitar les beques menjador per a l’alumnat del Centre i el curs 2014-2015 s’han cobert les necessitats de totes les famílies que ho han sol·licitat.  L’Escola d’infantil i primària del municipi no ha portat a terme, fins el moment actual, cap programa específic de coeducació (veure Taula 16 i Figura 9).  Al municipi no existeix un espai familiar33 per compartir moments amb la canalla i amb els i les membres d’altres famílies, tot i que va existir un Espai per a la petita infància. Si es prioritzés un dispositiu d’aquest tipus seria interessant tenir en compte quina franja d’edat hauria de tenir la canalla, quin seria l’horari més adient per satisfer les necessitats familiars i de quin model de família s’està parlant.

32 Índex de dependència infantil i juvenil = (Població de 0 a 15 anys / Població entre 16 i 64 anys)*100. 33 Hi ha municipis de la demarcació de Barcelona que han tirat endavant espais familiars. A tall d’exemple, es podria considerar una bona pràctica el del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Accessible a: http://tempsenfamilia.blogspot.com.es/ (Darrera consulta: 22 de desembre de 2015).

- 61 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

 L’any 2010 es va constituir el Consell dels Infants com a espai de participació de la infància en tots aquells afers del poble en què ells i elles donen el seu punt de vista.  S’ha previst una programació d’activitats extraescolars de caire esportiu adreçat a la població infantil i juvenil de localitat (veure Taula 7) .

Taula 7. Programació d’activitats esportives extraescolars, 2014. Dones Homes Total Patinatge 7 1 8 Futbol 1 76 77 Gimnàstica Rítmica 26 0 26 Multiesports 5 22 27 Vòlei 4 1 5 TOTAL 43 100 143 Percentatge 30,07% 69,93% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

Pel que fa a aquest darrer punt, les dades presentades a Taula 7 indiquen que hi ha una sèrie d’activitats extraescolars programades adreçades per a la població infantil i juvenil de les quals es beneficien majoritàriament nens o nenes (p. e. gimnàstica rítmica només la practiquen noies, mentre que el futbol el practiquen majoritàriament nois), mostrant-se clarament un fenomen de pràctica esportiva segregada per sexe. A més, es veu que gairebé el 70% de la població infantil i juvenil que practiquen una activitat esportiva extraescolar són nois, quan l´índex de dependència infantil i juvenil es decanta pel sexe femení. Aquestes dues informacions convidarien a replantejar- se la tipologia d’activitats extraescolars i/o a introduir mesures per tal que les noies se n’aprofitessin d’aquest recurs que es posa a disposició de la canalla i del jovent34.

Taula 8. Programació d’activitats extraescolars adreçades al jovent, 2014. Dones Homes Total Vòlei 22 1 23 Futbol 0 36 36 TOTAL 22 37 59 Percentatge 37,29 62,71 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

Si es tenen en compte, també, les activitats extraescolars adreçades al jovent del municipi (veure Taula 8) , s’observa els mateixos fenòmens: pràctiques esportives gairebé segregades per sexe i un

34 Des de l’Ajuntament es treballa per trencar els estereotips de gènere en la pràctica esportiva i s’observen els bons resultats a les dades relatives al 2015.

- 62 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

major benefici d’aquestes activitats esportives per part de la població jove masculina del municipi (67,71%).

Continuant amb la mirada d’anàlisi centrada en el cicle vital i l’edat, un altre grup poblacional que s’ha de considerar és el de la gent gran del municipi. Aquest aspecte tocar prèviament en l’apartat 6.1 de “Context territorial i demogràfic” (índex d’envelliment, índex de sobreenvelliment, entre altra informació). Per tant, es convida a consultar la informació i dades presentades en aquesta secció anterior i a considerar algunes de les propostes que s’han presentat i que es podrien emmarcar-se en el pla d’igualtat de gènere adreçat a la ciutadania de Sant Cugat Sesgarrigues. Ara bé, si es que voldria ampliar la informació aportada prèviament amb algunes de les iniciatives que es porten a terme a la localitat que van en la línia de millorar la qualitat de vida de la gent gran de la vila. Per una banda, uns dels serveis que s’ha fomentat per part del Consistori és un Casal de la Gent Gran que està ubicat a les instal·lacions del Centre Cívic municipal. I per altra banda, s’organitzen tot un seguit d’activitats (tallers, xerrades, excursions, festes, entre d’altres) adreçades especialment a aquest grup poblacional orientades a promoure una senectut activa.

Taula 9. Persones usuàries del Casal de Gent Gran, per sexe, 2014. Dones Homes Total 2011 18 25 43 2012 20 28 48 2013 25 28 53 2014 25 27 52 MITJANA 22 27 49 Percentatge 44,90% 55,10% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

Pel que fa a les persones beneficiàries del Casal de Gent Gran municipal (veure Taula 9), s’observa que en el Pla de Mandat (2011-2014) un 44,90% van ser dones i un 55,10% població gran masculina. Aquest fet contrasta amb els índex d’envelliment i sobreenvelliment que indiquen que les persones de 65 i més anys del municipi són dones i que hi ha major presència de dones de 85 i més anys a la localitat. Per tant, des d’un punt de vista pressupostari, indirectament s’estan esmerçant més recursos econòmics a la població gran masculina del municipi.

L’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues també programa i organitza activitats específiques adreçades a la gent gran de la localitat. A la Taula 10 es poden consultar les que s’han desplegat entre els anys 2011 i 2014, posant de manifest que el Consistori fa una aposta per promoure les relacions entre les persones més gran de 65 anys del municipi i vetllar, també, per la seva salut.

- 63 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Així, doncs, tal i com es pot veure anualment es programen sortides, xerrades, tallers i una festa específica per a ells i elles. A més, si es fa una mirada des de la perspectiva de gènere, s’evidencia que:  la majoria de persones beneficiàries són dones (61,87%);  s’organitzen força activitats orientades a mantenir un bon estat de salut, i a aquestes assisteixen més dones que homes (p. e. tallers de relaxació, taller de benestar personal, taller de memòria setmanal, etc.)  pel que fa a la Festa adreçada a la gent gran, assisteixen de forma força equilibrada tant dones com homes. Taula 10. Persones usuàries de les activitats adreçades a gent gran del municipi. Dones Homes Total 2011 Taller de relaxació 6 0 6 2 sortides/excursions 8 3 11 1 xerrada seguretat 6 2 8 1 xerrada serveis 15 6 21 Taller de memòria setmanal 8 2 10 2012 2 sortides/excursions 8 2 10 1 taller sabó 6 0 6 4 xerrades salut 6 4 10 1 xerrada consum 5 1 6 1 taller benestar personal 7 1 8 Taller memòria setmanal 6 2 8 Festa Gent Gran 56 52 108 2013 2 sortides/excursions 10 2 12 3 xerrades salut 6 3 9 1 xerrada consum 5 1 6 1 taller bijuteria 8 0 8 1 xerrada benestar 6 1 7 Taller memòria setmanal 4 1 5 Festa Gent Gran 59 53 112 2014 2 sortides/excursions 10 4 14 2 xerrades salut 8 5 13 3 xerrades seguretat 7 6 13 1 xerrada benestar 8 4 12 Taller memòria setmanal 7 3 10 Festa Gent Gran 69 54 123 TOTAL 344 212 556 Percentatge 61,87% 38,13% 100 Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

- 64 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Pel que fa a l’anàlisi poblacional per origen, és a dir, de la presència de població migrada en la localitat de Sant Cugat Sesgarrigues, a l’apartat 6.1 de “Context territorial i poblacional” s’han presentat tota una sèrie de dades (p. e. índex d’autoctonia, taxa d’estrangeria, índex d’estrangeria), característiques (p. e. població estrangera al municipi) i problemàtiques, i s’han fet tota una sèrie de suggeriments que caldria tenir en compte a l’hora d’elaborar en pla d’igualtat de gènere adreçat a la ciutadania.

Una altre dels aspectes que cal considerar a l’hora de valorar la qualitat de vida de la ciutadania és l’existència de recursos i serveis adreçats a persones amb diversitat funcional (discapacitat física mòtorica, física no motòrica, visual, auditiva, psíquica i malaltia mental). Pel que fa a la incidència dels diversos tipus de diversitat funcional cal ressaltar que una aproximació és considerar quantes persones tenen reconegut algun tipus de discapacitat. Ara bé, aquesta informació es pot consultar per comarca, demarcació de Barcelona i Catalunya, però no és accessible a nivell de municipi. Així, doncs, tal i con es pot veure a la Taula 11, a la demarcació de Barcelona i a Catalunya -en el seu conjunt- hi ha un major nombre de dones amb discapacitat reconeguda, mentre que a la comarca de l’Alt Penedès hi ha un nombre major d’homes als quals se’ls ha reconegut algun tipus de discapacitat. Val a dir que les diferències per sexe no són gaire significatives en cap dels tres nivells d’anàlisi. Taula 11. Persones amb de discapacitat reconeguda, per sexe. Dones Homes Total Comarcal 3.353 3.373 6.726 Demarcació de Barcelona 211.456 201.470 412.926 Catalunya 272.868 265.130 537.998 Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’Idescat, 2014.

A la memòria de Serveis Socials del 2014 corresponent al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, elaborada pel Consell Comarcal de l’Alt Penedès, s’indica que l’Equip Bàsic d’Atenció Social (EBAS) va fer tot un seguit d’actuacions amb persones amb discapacitat i amb les seves famílies (veure Taula 12), i les va sistematitzar desagregant-les per sexe. Cal indicar que la informació fa referència al nombre d’actuacions i no al nombre de persones beneficiàries. A més, cal considerar que, com que no es disposa de la dada global de nombre de persones amb algun tipus de diversitat funcional al municipi, resulta difícil valorar si amb aquestes actuacions s’està donant resposta a totes les seves necessitats i la de les seves famílies, o la de les principals persones cuidadores en el cas que requereixin d’algun tipus de suport. Per tant, una tasca que es podria realitzat, sobretot tenint en compte que les principals persones cuidadores solen ser dones, és identificar les persones amb diversitat funcional a la localitat, identificar les seves principals dificultats i problemàtiques per al

- 65 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

desplegament d’un vida normalitzada i recollir les necessitats, també, del/de la principal cuidador/a per a què la seva vida no es vegi limitada.

Taula 12. No. prestacions de serveis realitzades a persones amb discapacitat, per sexe. Dones Homes Total Informació/Orientació 16 24 40 Ajuda a domicili35 0 1 1 Suport a la unitat convivencial36 1 0 1 Allotjament alternatiu 0 1 1 Prevenció/Inserció 1 1 2 TOTAL 18 27 45 Percentatge 40,00% 60,00% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament, 2014.

Les dades presentades a la Taula 12 mostren que el 40% de les actuacions adreçades a millorar algun aspecte de la qualitat de vida d’una part de les persones amb diversitat funcional del municipi són dones (veure Gràfic 15). Més enllà, d’aquesta afirmació, qualsevol altre tipus de deducció es considera que seria massa agosarada tenint en compte que la mostra de dades és petita.

Altre dels aspectes que també posen de manifest la qualitat de vida de les persones és el seu accés a recursos econòmics. Per apropar-nos es tindrà en compte la tipologia de família, centrant-nos en les famílies monomarentals i en la renda disponible.

Pel que fa a les famílies monomarentals, s’ha de dir que no es disposen de dades que visibilitzin aquest fenomen a nivell municipal i que les darreres dades consultables a Catalunya corresponen a l’any 200137. Ara bé, per entendre com condiciona aquesta circumstància a l’accés als drets de ciutadania, es pot recórrer a un estudi publicat l’any 2015 per Save the Children38 que indica que:

35 L’ajuda a domicili inclou les tasques realitzades al domicili: servei domèstic (alimentació, roba, neteja i manteniment de la llar), servei personal (suport a la higiene personal , companyia, acompanyament fora de la llar per a gestions concretes i facilitar activitats d’oci dins de la llar), tècniques d’adaptació (suport a la posada en marxa de la prestació, teleassistència, condicionament de la llar i altres ajuts tècnics). 36 Suport a la unitat convivencial inclou l’atenció psicològica, socioeducativa, tècnica o de rehabilitació orientades a millorar l’autonomia, incrementar les competències socials, les relacions de convivència en situacions desestructurades i assessorament jurídic. 37 Percentatge de llars monomarentals : http://www.idescat.cat/pub/?geo=cat&id=indst&n=1447&lang=es#Plegable=geo (Darrera consulta: 23 de desembre de 2015). 38 Ana Sastre Campo (Coord.). Más solas que nunca. La pobreza infantil en familias monomarentales. Save the Children, 2015. Accessible a: https://www.savethechildren.es/sites/default/files/imce/docs/mas_solas_que_nunca.pdf (Darrera consulta: 23 de desembre de 2015).

- 66 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

 El risc de pobresa o exclusió social infantil afecta a més d’1 de cada 3 menors a España (35,8%)39 i ho ha deixat de créixer des del 2007, superant les taxes de la població general. Aquesta situació afecta a més de la meitat de les llars monomarentals (53,3%), i vulnera greument els drets de les nenes i els nens que viuen en aquestes com a conseqüència de l’exclusió econòmica i social que pateix la família.  En àmbits tan rellevants per a la inclusió com el de l’ocupació, l’habitatge, la salut i la xarxa de suport, la vulnerabilitat de les llars augment considerablement quan estan formats per una sola persona adulta amb descendència a càrrec. Aquesta exclusió multidimensional s’ha triplicat en els darrers anys i en el 2013 afectava el 33,6% de les llars40.  El gènere importa i molt quan es parla de famílies monomarentals; es tracta d’una realitat creixent i amb rostre de dona. Les famílies formades per una persona adulta amb descendència a càrrec són ja gairebé 1 milió vuit-centes mil i en la seva majoria (82%) són llars a les quals està al front una dona. Aquest fet fa imprescindible abordar aquesta situació des d’un enfocament de gènere que permeti una major identificació dels factors d’exclusió.  Les situacions de precarietat i inestabilitat laboral predominen entre les llars monomarentals. La pobresa infantil segueix sent major en les llars monomarentals tot i que la mare treballi: quan la mare està en atur afecta a 3 de cada 4 nens/es, però sorprèn negativament que tot i que treballi, més de la meitat dels nens i nenes segueixen estan en situació de pobresa.

Gràfic 15. Índex de dependència infantil i juvenil.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament, 2014.

39 ILC 2014, Income and Living Conditions, Eurostat actualizado al 15/6/2015. 40 “Encuesta sobre integración social y necesidades sociales” de la Fundación Foessa.

- 67 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Per tant, cal tenir una especial cura de les situacions de monomarentalitat que es puguin donar, ja que pot portar a una situació d’especial vulnerabilitat i pobresa tant per a les principals cuidadores de la canalla com de la descendència. Taula 13. No. prestacions de serveis realitzades a famílies, per sexe. Dones Homes Total Informació/Orientació 48 31 79 Ajuda a domicili41 0 0 0 Suport a la unitat convivencial42 0 0 0 Allotjament alternatiu 0 0 0 Prevenció/Inserció 2 0 2 TOTAL 50 31 81 Percentatge 61,73% 38,27% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament, 2014.

Segons les dades i la informació recollida a la memòria de l’Equip Bàsic d’Atenció Social (EBAS) que posa el Consell Comarcal de l’Alt Penedès al servei de la ciutadania de Sant Cugat Sesgarrigues, al llarg de l’any 2014:  La majoria d’intervencions que es van portar a terme des de Serveis Socials amb famílies corresponen a la facilitació d’informació i orientació (veure Taula 13).  El 61,73% de les demandes a Serveis Socials fetes per famílies, les han efectuat dones (veure Taula 13).  Cap persona beneficiària de Serveis d’Atenció Domiciliària (SAD) de Sant Cugat Sesgarrigues corresponia a una estructura familiar de monoparentalitat o monomarentalitat (veure Taula 14).

Taula 14. No. persones beneficiàries de SAD per tipologia de família, per sexe. Dones Homes Total Unipersonal 1 1 2 Sense nucli 0 0 0 Monoparental 0 0 0 Nuclear 0 1 1 Extensa o ampliada 0 0 0 Multiple 0 0 0 TOTAL 1 2 3 Percentatge 33,33% 66,66% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament, 2014.

41 L’ajuda a domicili inclou les tasques realitzades al domicili: servei domèstic (alimentació, roba, neteja i manteniment de la llar), servei personal (suport a la higiene personal , companyia, acompanyament fora de la llar per a gestions concretes i facilitar activitats d’oci dins de la llar), tècniques d’adaptació (suport a la posada en marxa de la prestació, teleassistència, condicionament de la llar i altres ajuts tècnics). 42 Suport a la unitat convivencial inclou l’atenció psicològica, socioeducativa, tècnica o de rehabilitació orientades a millorar l’autonomia, incrementar les competències socials, les relacions de convivència en situacions desestructurades i assessorament jurídic.

- 68 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

 El 68,89% de les persones beneficiàries de prestacions econòmiques d’urgència social han estat homes (veure Taula 15). En còmput global, s’ha destinat un pressupost de 3.711,05 € a aquest tipus de prestacions, dels quals 2.523,49 € s’han estat beneficiaris homes i 1.187,61 € dones. Això implica que l’any 2014 els principals beneficiaris de la quantia pressupostària destinada a satisfer necessitats socials d’urgència han estat homes (68% del pressupost). Aquest darrer aspecte posa de manifest la necessitat de fer una anàlisi de pressupostos des de la perspectiva de gènere.

Taula 15. No. persones beneficiàries de prestacions econòmiques d’urgència social, per sexe. Dones Homes Total Manutenció43 7 11 18 Habitatge44 0 0 0 Subministraments45 2 3 5 Farmàcia46 3 0 3 Beques de material 0 5 5 Extraescolars 2 7 9 Material escolar 0 5 5 TOTAL 14 31 45 Percentatge 31,11% 68,89% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament, 2014.

Continuant amb l’accés als recursos econòmics un dels indicadors sociològics que es manega és la Renda bruta familiar disponible (RBFD)47 que permet posar en relació el total de la renda del municipi -i/o àmbit seleccionat- vers la població total del municipi. Així doncs, la RBFD del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues se situà, l’any 2014, en 12.807 € per habitant, mentre que la comarcal era de 13.100 €, la qual cosa suposa que és un 2,27% inferior a la comarcal. Dit d’una altra manera: no hi ha gaire diferència entre la renda bruta per habitant del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues i la renda de la comarca de l’Alt Penedès. El que resulta més significatiu és si es compara la renda municipal amb la de la demarcació de Barcelona, ja que la renda provincial va ser de 15.705 € per habitant, la qual cosa implica que la renda de habitant dels i de les habitats del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues és un 18,45% inferior a la provincial. L’inconvenient d’aquest indicador, que es podria relacionar pobresa i amb una baixa qualitat de vida, és que, des del punt de vista sociològic, encara no es desagregui per la variable sexe. El que sí caldria tenir en compte és que aquest

43 Manutenció inclou alimentació i vestit. 44 Habitatge inclou lloguer, hipoteca i allotjament. 45 Subministraments inclou gas, llum i aigua. 46 Farmàcia inclou bolquers, alimentació de nadons, medicaments i desplaçaments per a visites mèdiques. 47 Font: Per l'any 1991 i 1996 l'elaboració d’aquest indicador econòmic ha estat a càrrec de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IEC), amb dades desagregades pels municipis més grans de 5.000 habitants i capitals. Pels anys 2000 a 2012 l'estimació per a tots els municipis de la província ha estat a càrrec de la Diputació de Barcelona (Servei de Programació, Secció de suport a l'activitat economico financera municipal).

- 69 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

indicador habitualment es relaciona amb una baixa presència de dones en el mercat laboral assalariat (veure apartat 6.5 de “Treballs i temps”).

Estructura urbana i espai: accessibilitat, connectivitat, mobilitat i seguretat

Els documents analitzats i les entrevistes realitzades a les persones clau del municipi (de l’equip de Govern, personal tècnic de l’Ajuntament, i ciutadans i ciutadanes) posen de manifest que -al llarg del Mandat del 2011-2014- des del Consistori s’ha fet un esforç ingent per dur a terme tot un seguit d’obres d’arranjament, per tal de millorar l’accessibilitat de les voreres i als edificis públics de la localitat, i millorar de la seguretat vial (p. e Travessera urbana de la Ctra. BV-2429, pacificació dels trànsit Pou Comú a la sortida del poble i instal·lació d’un semàfor, arranjament accés a la Fresquera, entre d’altres). De fet, segons declaracions d’una part de l’equip de Govern Consistorial, en el moment de realització de la present diagnosi, tots els edificis i instal·lacions de titularitat pública de la localitat compta amb rampes. Aquestes millores són crucials per facilitar l’accés als edificis públics de totes les persones que tenen algun tipus de discapacitat física, tenen la mobilitat reduïda o han de manipular cotxets de la canalla.

S’han comentat amb anterioritat (veure apartat 6.1 de “Context territorial i demogràfic”) que el terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues està comprès per un nucli urbà, el nucli de “Les Cases Roges", el barri Puigcigró i, també, de diverses masies disperses. Tenint es compte aquesta dispersió, l’Ajuntament ha esmerçat esforços per millorar la connectivitat entre els diferents nuclis del municipi. Així, doncs, durant el període 2011-2014 s’ha fet la urbanització del carrer de “Les Cases Roges Velles”. Ara bé, tot i els avenços en aquesta línia, els dos nuclis separats del centre de la vila es connecten a través d’una carretera que pot resultar insegura per a les i les vianants. És per això que, gràcies al suport de la Diputació de Barcelona, està projectat construir una passarel·la sobre la carretera i, en el moment de la redacció del present document, el projecte urbanístic està en fase de concurs públic. Val a dir que actualment anar caminant des del nucli “Les Cases Roges” i del barri Puigcigró al centre de la vila resulta dificultós si es va amb canalla, amb cotxet de criatures o amb carro de la compra. S’ha de considerar que aquesta passarel·la millorarà notablement l’accessibilitat, sobretot tenint en compte que la majoria de serveis públics de la localitat es troben en el nucli urbà principal.

Pel que fa a la mobilitat, els transports públics amb els quals compta el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues són:

- 70 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

 La línia d’Autocars Vendrell, que comunica la localitat amb la capital de la comarca, de dilluns a dissabte, reduint la seva periodicitat durant les vacances escolars;  La línia Hispano Igualadina, que va des del nucli “Les Cases Roges” a Vilafranca del Penedès, i viceversa, reduint la freqüència de pas durant les vacances escolars d’estiu, de Nadal i Setmana Santa.  Es disposa d’un transport escolar per a l’alumnat de secundària i que estudia batxillerat als centres educatius de Vilafranca del Penedès. Ara bé, l’alumnat que estudia a Sant Sadurní d’Anoia ha d’anar en transport privat.  Les estacions de Renfe-Rodalies més properes són les de La Granada i Lavern-Subirats, però no es disposa de cap transport públic que connecti Sant Cugat Sesgarrigues amb aquesta opció de transport públic. A més, les estacions no estan ben preparades per acollir cotxes, motocicletes i/o bicicletes.

Figura 8. Línies d’autobusos que passes per Sant Cugat Sesgarrigues.

Font: Fragment del Butlletí “dia a dia”, Des. 2015, núm. 147.

Les línies d’Autocar Vendrell i de la Hispano Igualadina estan pensades per anar a primera hora del matí a Vilafranca, i tornar a Sant Cugat Sesgarrigues a partir de les 12:00 hores. Per la qual cosa, la persona que fa ús d’aquestes línies d’autobusos té poc temps per fer gestions (p. e. assistir a una visita mèdica, assistir a una visita del servei comarcal de mediació familiar, anar al servei comarcal d’atenció psicològica infantil i juvenil, fer compres, entre d’altres gestions) i fa impossible assistir a un lloc de feina fent servir un mitjà de transport públic.

Aquest aspecte incideix negativament en la realització dels treballs de domèstics i de cura – majoritàriament desenvolupats per dones-, l’accés amb mercat laboral assalariat/remunerat, i per tant en l’accés a certs drets i a la qualitat de vida de les persones. Aquesta circumstància obliga, doncs, a disposar de vehicle propi (i ja hem vist que la renda bruta familiar disponible del municipi

- 71 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

és sensiblement inferior a la de la comarca i significativament inferior a la de la demarcació de Barcelona). Cal tenir present, a més, que les enquestes mostren que són les dones les que fan un major ús dels transports públics48 i si hi ha un cotxe per llar és habitualment l’home qui el fa servir normalment. Per tant, millorar els transport públics suposa millorar considerablement la qualitat de vida de les dones, en general, i les del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, en particular.

Una possibilitat que podria millorar considerablement la mobilitat des dels ciutadans i ciutadanes de la localitat seria, senzillament, posar un autobús llançadora a les estacions de La Granada i/o de Lavern-Subirats coordinat amb els horaris de trens de Renfe-Rodalies de la línia R4. Altra opció podria ser arribar acords amb altres municipis de la comarca i/o amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès per trobar solucions conjuntes. Caldria valorar, per exemple, l’opció de millorar la mobilitat intramunicipal i intermunicipal amb l’ús de la bicicleta amb rutes urbanes i verdes segures (una iniciativa d’aquest tipus també fer més atractiva la comarca per al turisme).

Pel que fa a la seguretat, si es fa una mirada des d’un enfocament de gènere, caldria tenir en compte la percepció de seguretat per part dels habitants del municipi, considerant que hi ha diversos nuclis poblacionals i que s’ha posat en marxa una mesura de reducció de la intensitat de l’enllumenat públic a partir de les 12 de la nit, per reduir en consum energètic. Seria interessant, doncs, valorar si aquesta mesura incideix negativament –o no- en la percepció de seguretat de les dones si es desplacen a les nits.

Figura 9. Llar d’Infants “La Balena” i Escola “Les Vinyes” de Sant Cugat Sesgarrigues, respectivament.

Font: Pàgina web de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

48 Enquesta de Mobilitat Quotidiana de Catalunya (EMC), 2006, Autoritat del Transport Metropolità i Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya. Accessible a: http://territori.gencat.cat/ca/01_departament/11_normativa_i_documentacio/03_documentacio/02_territori_i_mobilitat/transp ort_public/documentacio_tecnica/enquesta_de_mobilitat_quotidiana_de_catalunya_2006/ (Darrera consulta: 24 de desembre de 2015).

- 72 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Recursos públics disponibles al municipi i associacionisme

L’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues posa a disposició dels i de les habitants de la localitat un seguit de serveis i equipaments públics de caràcter educatiu, de promoció de la salut, comunitaris, musicals i esportius (veure Taula 16 i Figura 9), amb una clara orientació i voluntat de millorar la qualitat de vida dels vilatans i les vilatanes.

Taula 16. Serveis/instal·lacions públiques del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues. Educatiu Llar d’Infants La Balena Escola Les Vinyes (infantil i primària). Biblioteca – Sala d’Estudi Antoni Margarit [al Centre Cívic] Aula Virtual Bibliobús Salut Dispensari municipal (infermeria, medicina general i podologia). Comunitari Centre Cívic (sales polivalents, cuina, auditori,) Casal de Gent Gran [al Centre Cívic] Música Auditori i Sala d’assaig [al Centre Cívic] Esport Piscina municipal Zona esportiva (amb camp de futbol i pista) Gimnàs Municipal Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

Aquestes instal·lacions i recursos s’han anat mantenint, ampliant, millorant i dotant de serveis de forma progressiva. Així doncs, per exemple, pel que fa als centres educatius del municipi algunes de les persones entrevistades manifesten que des del Consistori s’han esmerçat esforços per potenciar l’Escola -d’etapa infantil i primària- Les Vinyes, ja que poc a poc s’anava quedant sense alumnat. I la manera de fer-ho va ser fomentant els serveis de menjador i el d’acollida. Tots dos essencials per a afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Un altre exemple ha estat la construcció, durant la gestió del 2011-2015, d’un Auditori i l’ampliació de serveis dins de les instal·lacions del Centre Cívic com ha estat la Sala d’Estudi Antoni Margarit i la sala d’assaig.

Taula 17. Població amb carnet de la Biblioteca49, per sexe, 2011-2013. Dones Homes Total 2011 167 137 304 2012 167 134 301 2013 172 139 311 MITJANA 168,67 136,67 305,33 Percentatge 54,23% 43,94% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

49 Persones residents empadronades al municipi que són titulars del carnet de la biblioteca.

- 73 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Per fer una anàlisi des d’un enfocament de gènere, una manera de fer l’aproximació és veure quin és l’ús que es fa de cadascuns d’aquests recursos públics de manera diferencial per part d’homes i dones, xicots i xicotes, nens i nenes. Això implica –necessàriament- una recollida sistemàtica de dades desagregades per sexe. Ara bé, tot i que l’Ajuntament recull i disposa d’una gran quantitat de dades i d’informació de la seva gestió, tal i com s’ha indicat amb anterioritat (apartat 6.2 de “Compromís amb la igualtat”), encara no realitza aquesta sistematització desagregant-la. Tot i així, l’equip tècnic municipal actual ha fet un esforç i ha revisat una gran part de la informació, i ha fet el possible per facilitar alguna desagregada per la variable sexe. Taula 18. Persones usuàries del servei de Bibliobús, per sexe, 2011-2014. Dones Homes Total 2011 504 488 992 2012 499 487 986 2013 493 481 974 2014 491 481 972 MITJANA 496,75 484,25 981 Percentatge 50,64% 49,36% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

Pel que fa a l’accés a la cultura mitjançant el servei de Biblioteca, les dades corresponents als anys 2011, 2012 i 2013 (veure Taula 17) indiquen que hi ha major nombre de dones empadronades al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues que d’homes que disposen del carnet de la Biblioteca, representant un 54,23% del total. Ara bé, pel que fa a les persones usuàries del Servei de Bibliobús50, l’ús està força equilibrat per sexe (veure Taula 18 i Gràfic 16).

Gràfic 16. Percentatge de persones usuàries del servei de Bibliobús, per sexe, 2011-2014.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament, 2014.

50 Aquest servei està disponible dijous a la tarda de 16 a 19 hores, davant del Consultori Mèdic del municipi.

- 74 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Taula 19. Persones usuàries del gimnàs municipal, per sexe, 2011-2014. Dones Homes Total 2011 17 26 43 2012 16 22 38 2013 18 23 41 2014 21 23 44 MITJANA 18 23,5 41,5 Percentatge 43,37% 56,63% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

Si ens centrem en els recursos municipals orientats a millorar la salut de les persones, una possibilitat seria identificar quines són les persones usuàries de les instal·lacions esportives municipals i les persones assistents a les xerrades i/o conferències que s’han organitzat orientades a aquesta fita. En quant a l’ús de les instal·lacions esportives (veure Taula 19 i Gràfic 17) es veu que, durant el període 2011-2014, ha hagut un major nombre i un major percentatge d’homes usuaris (mitjana de 23,5 homes usuaris; 56,63%) que de dones (mitjana de 18 dones usuàries que representen el 43,37% del total). Aquestes dades harmonitzen amb les tendències presentades en l’Enquesta d’Usos del Temps de Catalunya51 (2010-2011) que mostraren que les dones dediquen menys temps que els homes a esports i a activitats a l’aire lliure.

Gràfic 17. Persones usuàries del gimnàs municipal, per sexe, 2011-2014.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament, 2014.

Si es tenen en compte les xerrades i conferències realitzades al llarg de 2014 per promoure la salut entre la ciutadania del municipi (veure Taula 20), es pot observar que -independentment de tema

51 Institut d’Estadística de Catalunya (2012). Enquesta de l’ús del temps, 2010-2011. Principals resultats. Generalitat de Catalunya. Accessible a: http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/cataleg/pdfdocs/eut-pr2010-11.pdf (Darrera consulta: 28 de desembre de 2015).

- 75 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

tractat són majoritàriament- les dones les que assisteixen (75% de dones). Així, doncs, són majoritàriament dones les que assisteixen a sessions centrades en els canvis de l’adolescència, en aspectes relacionats amb la dieta i en les malalties del cor.

Gràfic 18. Activitats diàries52en un dia mitjà, per sexe. Catalunya 2002-2003 i 2010-2011.

Font: Institut d’Estadística de Catalunya, 2012.

Resulta, en general, molt agosarat treure conclusions i segons quines hipòtesis quan es treballa amb dades tan reduïdes i acotades, com les incloses a la Taula 20. Ara bé, el que si es pot indicar és que, en general, aquestes dades estan arrenglerades amb les extretes a través de l’Enquesta de l’ús del temps (veure Gràfic 18), en la línia de que són les dones les que dediquen més temps a tasques de la llar i a la cura de les seves famílies, i també a treballs voluntaris i a reunions. Per tant, no hauria d’estranyar que fossin majoritàriament dones (75%) les persones que assistissin i participessin en les xerrades sobre els canvis en l’adolescència, alimentació sana i promoció de la salut, organitzades el 2014 al municipi.

Taula 20. Persones assistents a xerrades i conferències sobre salut, per sexe,2014. Dones Homes Total Els canvis en l’adolescència 8 2 10 Com menjar bé 10 4 14 Les malalties del cor 6 2 8 TOTAL 24 8 32 Percentatge 75% 25% 100% Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament .

52 Es va extreure dins d’aquest còmput el temps dedicat a les cures personals.

- 76 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

En tot cas, aquesta darrera informació el que posa sobre la taula és la necessitat de portar a terme actuacions orientades a aconseguir una major coresponsabilitat que equilibrin els usos del temps, de tal manera que els homes s’involucrin més en treballs reproductius, domèstics i de cura (pensar, organitzar i dur a terme aquest tipus de treballs, assistir a reunions, participar en xerrades), i que les dones disposin de més temps personal per a mantenir la seva salut i la seva qualitat de vida, per exemple, a través d’una major participació en activitats esportives.

Un indicador de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes d’una localitat és l’existència d’espais relacionals i de participació en tots aquells aspectes i assumptes que afecten a la seva vida. Així, doncs, la presència o no d’una xarxa associativa pot ser una bona mesura d’aquesta qualitat. En aquest sentit, el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues compta amb una vida associativa molt rica i àmplia que abasta àmbits com l’ambiental, l’assistencial, el cultural, l’educatiu, l’esportiu, el gastronòmic i el polític (veure Taula 21). Cal ressaltar, doncs, que tot i la dimensió poblacional reduïda del municipi (menys de 1.000 habitants) té un total de 19 entitats i associacions.

Taula 21. Associacions i entitats del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues53. TIPOLOGIA NOM DE L’ASSOCIACIÓ I/O ENTITAT Ambiental 1. Amics Font del Cuscó Assistencial 2. Associació St. Adjutori Cultural 3. Diables Sexes Foc 4. Casal Gent Gran 5. Colla Gegantera “Titots” 6. El Forn 7. Grallers Pica Soques 8. Societat Coral El Raïm 9. Tres Tombs Educativa 10. Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) 11. Sala de lectura Antoni Margarit Esportiva 12. AEK Sant Cugat 13. C. F. St. Cugat 14. Correm per la Terra 15. Penya Blaugrana Gastronòmica 16. Associació Els Panxuts Política 17. Agrupació del Partit Socialista de Catalunya (PSC) 18. Agrupació d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) 19. Assemblea Nacional Catalana (ANC) Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament.

Entrant en una visió de gènere en l’anàlisi de la xarxa associativa (p. e. la participació diferencial de

53 Es pot accedir a més informació a la pàgina web del municipi: http://www.santcugatsesgarrigues.cat/el-municipi/guia-del- municipi/entitats-i-associacions (Darrera consulta: 28 de desembre de 2015).

- 77 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

les dones i els homes, les xicotes i els xicots i les nenes i nens en les entitats i associacions, presència i absències, etc.), les publicacions analitzades i les entrevistes realitzades posen de manifest que:  Hi ha una sèrie d’associacions en les quals la participació per part de població masculina i femenina està força equilibrada (p. e. Diables Sexes Foc), mentre que en altres hi ha un predomini de dones (p. e. Societat Coral El Raïm), i d’altres fortament masculinitzades (p. e. AEK Sant Cugat). En tot cas, s’hauria de garantir una participació global equilibrada per part de les persones de diferents sexe, i s’haurien d’introduir mesures per tal de corregir la segregació per sexe en funció del tipus d’àmbit i/o activitat principal de l’entitat.  Diverses persones entrevistades verbalitzen que manca un espai relacional per al jovent que no està vinculat a cap associació i/o entitat del municipi. Històricament es feia servir el local parroquial, que suposava un espai de trobada normalitzat, i més recentment es va cedir, a tal efecte, una sala del Centre Cívic. Actualment, però, per diferents motius aquests dos espais no estan disponibles.  L’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues va posar en marxa l’any 2010 el Consell dels Infants que ha tingut una presència i participació equilibrades tant de nens com de nenes en les diferents activitats en què s’han involucrat (p. e. a la plantada d’arbres, elaboració de cartells per fomentar el civisme, propostes d’activitats a la Festa Major, organització d’una gimcana).  A la localitat no existeix cap Associació de Dones ni una Taula o Consell de Dones. Això, des d’un enfocament de gènere, no és bo ni dolent en termes absoluts, però si que es podria sondejat la possibilitat de la creació d’aquest dos instruments en aquest municipi, sobretot per tal de donar resposta a algunes de les necessitats identificades per a alguns grups de dones (p. e. un espai de suport mutu per a mares amb canalla petita, major participació de dones d’origen magribí).

Figura 10. Imatges d’algunes entitats/associacions del municipi.

Societat Coral El Raïm Diables Sexes del Foc AEK Sant Cugat Font: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues54.

54 Fotografies extretes del Butlletí municipal Dia a Dia número 145, corresponent al mes d’octubre de 2015. Accessible a: http://www.santcugatsesgarrigues.cat/fitxer/721/DiaDia_Octubre2015_D.pdf (Darrera consulta: 28 de desembre de 2015).

- 78 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

DRETS I QUALITAT DE VIDA . Alguns dels indicadors analitzats (p. e. índex de primera infància) posen de manifest que al municipi hi ha, proporcionalment, un nombre important de canalla petita que requereix d’atenció i cura per part de les persones adultes i de tot un seguit de serveis públics que permetin la conciliació de la vida personal, familiar i laboral. Doncs bé, el municipi disposa de les infraestructures i serveis públics per atendre a la població menuda i les seves famílies com són l’escola bressol i l’espai d’acollida infantil de primera. Resulta evident, en aquest sentit, que aquests serveis continuen essent necessaris i s’han de mantenir. . Des de l’Ajuntament es va promoure la creació, desenvolupament i funcionament del Consell dels Infants, com un espai participatiu en què la canalla i el jovent es pot implicar de forma activa en els diferents afers que els i les afecten en el seu dia a dia. Aquesta iniciativa ha estat tot un èxit i té una participació paritària per sexe. . El Consistori de Sant Cugat Sesgarrigues posa a disposició de la canalla i del jovent tot un seguit d’activitats extraescolars que, a més d’afavorir les relacions interpersonal i promoure una vida saludable (la majoria són de caràcter esportiu) permeten les seves famílies equilibrar la vida personal, familiar i professional. El manteniment d’aquest ventall d’activitats, doncs, seria molt desitjable. . L’anàlisi de la població mostra una important presència de població gran a la localitat. Aquesta realitat ha anat acompanyada per la posada PUNTS FORTS en marxa i manteniment d’infraestructures i serveis enfocats a atendre  les necessitats d’aquestes persones i ha promoure un vida adulta plena, activa i saludable. Així, doncs, existeix un Casal de Gent Gran i es programen anualment xerrades, tallers i sortides adreçades a aquest grup poblacional. Per a més aspectes relacionats amb la gent gran es pot consultar l’apartat 6.1 de “Context territorial i demogràfic”. . Des del Consistori s’ha afavorit la construcció de rampes en tots els edificis públics del municipi. Aquesta mesura és especialment significativa per a aquelles persones amb diversitat funcional, amb mobilitat reduïda i/o que han de portar cotxets infantils i/o carros de la compra. . Està en procés la construcció d’una passarel·la que connectarà el centre del poble amb els nuclis de “Les Cases Roges Velles” i del barri de Puigcigró. Això afavorirà l’accés als serveis públics que estan en el nucli urbà principal a totes aquelles persones que viuen en barris més dispersos, igualment facilitarà la llibertat de moviments dels ciutadans i ciutadanes des d’una perspectiva de seguretat (trànsit de cotxes, percepció de seguretat a la nit), i sobretot millorarà la mobilitat si es va amb canalla, cotxet infantil i/o carro de la compra. . El municipi de Sant Cugat Sesgarrigues disposa d’una xarxa associativa molt rica i diversa, que ha estat en gran part promoguda i està sustentada pel propi Ajuntament. Cal destacar, en aquest sentit, que es tracta d’un municipi amb una població menor de 1.000 persones i que compta amb 17 associacions.

- 79 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

DRETS I QUALITAT DE VIDA . L’índex sintètic de fecunditat posa de manifest que a la localitat de Sant Cugat Sesgarrigues hi ha dificultats perquè hi hagi un relleu generacional. Caldria, doncs, analitzar amb més profunditat quines són les causes d’aquest índex tan baix i es podria prendre com a exemple d’estudi previ realitzat al municipi de Sant Cugat del Vallès (“Sant Cugat en femení” i el “Sant Cugat en masculí”). Si es considerés oportú, aquesta podria ser una de les actuacions emmarcades dins del pla d’igualtat de gènere de la localitat. . Tot i que existeixen a la localitat tot un seguit d’infraestructures i serveis orientats a atendre la canalla petita i afavorir la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les seves persones adultes de referència, encara hi hauria marge de maniobra, a través de la promoció de nous serveis o recuperant alguns que ja existien: grups d’ajuda mútua a la lactància, espai de la petita infància (aquests darrers reconvertit en espai familiar). Respecte a aquest darrer, es podria reactivar al municipi un Espai familiar, que anés més enllà d’un Espai per a la petita infància, amb ampliació de l’edat de la canalla (més enllà de 0 a 3 anys), amb ampliació d’horaris (totes les tardes i possibilitat de caps de setmana), incloent els diferents tipus de famílies (més enllà del patró heteronormatiu) i afavorint el seu ús per part dels homes (pares, avis, oncles, tutors, etc.). . Les dades recopilades i les entrevistes realitzades a persones clau de la localitat visibilitzen que encara són majoritàriament les dones les persones que s’encarreguen d’atendre la canalla i que es preocupen OPORTUNITATS DE per l’atenció del jovent (p. e. acompanyament als centres educatius, MILLORA assistència a xerrades informatives/formatives sobre els canvis a l’adolescència, assistència a sessions sobre alimentació saludable).  Aquesta realitat porten a pensar que seria força interessant promoure alguna campanya i/o programa per afavorir la coresponsabilitat, per tal que la població masculina s’involucri més en les tasques reproductives, domèstiques i de cura i que les dones puguin participar més en activitats esportives i a l’aire lliure (usos del temps). . En els centres escolars de diferents nivells educatius que hi ha a la localitat, hores d’ara, no s’ha implantat cap programa específic orientat a la coeducació. Seria interessant valorar la possibilitat, amb les diferents comunitats educatives, d’implantar un programa integral de coeducació o, si més no, la possibilitat de portar a terme alguna activitat que vagi en aquesta línia (p. e. campanya de joguines no sexistes). Òbviament, qualsevol iniciativa d’aquest tipus s’ha de madurar i ha de comptar amb el suport de tota la comunitat educativa. . S’identifica que en les activitats extraescolar promogudes des de l’Ajuntament es dóna el fenomen de segregació d’activitats en funció del sexe i que majoritàriament es beneficia la població infantil i juvenil masculina. Aquest fet posa de manifest la necessitat de fer un replantejament de la tipologia d’activitats programades (la majoria són de caràcter esportiu) i/o d’introduir mesures correctores per tal que més població infantil i juvenil femenina (que a més és superior a la masculina) se’n beneficiï. Aquest mateix fenomen de segregació s’identifica en algunes de les associacions impulsades al municipi, la qual cosa també porta a fer una anàlisi i consegüent replantejament.

- 80 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

DRETS I QUALITAT DE VIDA . Diferents dades analitzades (p. e. major ús de les activitats extraescolars per part de la població masculina) porten a pensar la necessitat d’analitzar els pressupostos des de la perspectiva de gènere. Aquesta mesura hauria d’anar acompanyada d’una recollida i sistematització de les dades municipals desagregades per sexe, tal i com obliga l’Art. 56 de la Llei Catalana 17/2015 (veure apartat 6.2 de “Compromís amb la igualtat”. Algunes de les dades que serien necessari recollir de forma desagregada és l’ús, per exemple, de les instal·lacions i infraestructures esportives. . La manca de dades a nivell municipal, de vegades, dificulta la identificació de grups poblacionals amb necessitats específiques i, conseqüentment, la posada en marxa de polítiques públiques adreçades a millorar la seva qualitat de vida i a aconseguir una vida plena en igualtat de condicions. Així, doncs, s’han identificat una manca de dades municipals pel que fa al tipus i nombre de persones a diversitat funcional i a la presència de famílies monomarentals per diferents causes (embarassos no desitjats, trencament d’estructures familiars). Un aprofundiment més exhaustiu d’aquestes realitats socials poden ajudar a la posada en marxa de mesures específiques adreçades a aquests grups. OPORTUNITATS DE . El transport públic de la localitat és una de les grans assignatures MILLORA pendents que incideix negativament en tota la població, en general, i  en les dones, en particular (p. e. assistència a centres educatius, accés a serveis comarcals que estan ubicats a Vilafranca del Penedès, possibilitat de trobar i mantenir una feina). Així, doncs, seria convenient explorar diferents vies per millorar l’accessibilitat mitjançant la posada en marxa de nous serveis de transport ja sigui de forma unilaterals per part de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues o establint aliances a municipis propers (p. e. autobús llançadora amb les estacions de Renfe de La Granada i Lavern-Subirats, autobús que connecti els diferents municipis de la comarca, via verda segura per circular en bicicleta). . Caldria valorar si la mesura de reducció de la intensitat de l’enllumenat a partir de les 12 de la nit incideix o no en la percepció de seguretat de les dones del municipi a la nit. . Es podria valorar la possibilitat de posar en marxa alguna associació de dones i el Consell de Dones a la localitat de Sant Cugat Sesgarrigues. Simplement es tractaria de sondejar la possibilitat de crear aquestes dos instruments per veure de donar resposta a necessitats identificades en grups de dones específiques (p. e. grup de suport mutu de lactància, dones que lideren soles llars amb canalla).

- 81 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

6.5 Treballs i temps

A l’hora d’analitzar la presència o absència de les dones en el mercat de treball assalariat/remunerat i identificar possible discriminacions i/o fenòmens (p. e. segregació horitzontal, segregació vertical, bretxa salarial, sobrecàrrega de feina, entre d’altres) resulta molt potent ampliar el focus i parlar no només de treball (que s’identifica habitualment i només amb feina remunerada/assalariada) i parlar de treballs (reconeixent que treball també és dedicar temps i esforços a tenir un espai vital agradable, treball també és dedicar temps a tirar endavant a la canalla, treball també és fer-se càrrec de cuidar les persones de la família en situació de dependència, treball també és pensar i organitzar la intendència de la llar, treball també és preservar la salut de la família amb una dieta saludable, entre d’altres). És per això que el títol d’aquest apartat està en plural i s’anomena “treballs”, incloent així treball assalariat, treball domèstic, treball reproductiu i treball de cura.

Figura 11. Activitats diàries en un dia mitjà, per sexe. Catalunya 2010-2011.

Font: Observatori IQ a partir de dades d’Idescat. Enquesta de l'ús del temps, 2010-2011.

A més, cal considerar que el “temps” és un recurs acotat i escàs i que si es dedica a un tipus de treball (p. e. tenir cura de la canalla petita, cuinar, netejar, acompanyar a un fill o filla a l’escola, assistència a les persones grans) incideix en la disponibilitat temporal per a altres tasques o funcions (p. e. treball assalariat, temps personal, esports, oci). Així, doncs, els treballs s’han de vincular directament amb el temps disponible de cada persona, ja que són vasos comunicant. En aquesta línia, l’Enquesta de l’ús del temps (veure Gràfic 18 i Figura 11) és un instrument molt potent per evidenciar si existeix una dedicació desigual del temps a cadascuna de les topologies de treballs i d’activitats de la vida diària i quotidiana (cura personal, treball remunerat, treball no remunerat a la llar i la família, estudis, aficions, vida social, treballs voluntaris, transports, etc.), i si

- 82 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

aquesta distribució desigual implica o no discriminacions per raó de gènere.

En general, el que indiquen les dades, les estadístiques i les enquestes és que el temps s’ocupa de manera diferencial en funció del sexe de la persona. Així, doncs, els rols de gènere estimulen la priorització diferencial de certes activitats si es tracta d’una dona o d’un home. D’aquesta manera, el rol tradicional masculí pressiona els homes a prioritzar i dedicar més temps al treball assalariat/remunerat, mentre que el rol tradicional femení empeny les dones a fer-se càrrec de la cura de la família amb totes les tasques que implica. Aquesta diferent distribució de les tasques, funcions i treballs fa que treballin més dones que homes dins de les llars, i que el temps diari dedicat a l’assistència a altres persones del nucli relacional per part de les dones sigui pràcticament el doble que el dels homes (veure Gràfic 18 i Figura 11). Aquest fenomen es coneix com la divisió sexual del treball.

Gràfic 19. Distribució de la població activa comarcal, per sexe 2011.

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l’INE, 2011.

En aquest apartat s’aniran presentant tot un seguit de dades, distribucions, percentatges i taxes de diferent nivell o abast territorial (del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, de la Comarca de l’Alt Penedès i/o de Catalunya) que permetin veure la relació entre la presència de les dones i homes en el mercat de treball (treball assalariat/remunerat) en funció de la dedicació a altres activitats quotidianes (treballs domèstics, reproductius i de cura), en la mesura que es disposi d’aquesta informació. Cal ressaltar en aquest punt que, es faran servir dades comarcals i de Catalunya quan no es disposin de les d’àmbit municipal i que quan es presenti informació relativa al municipi, les conclusions s’ha de mirar amb prudència donat que la mostra poblacional és molt reduïda.

- 83 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Població activa, contractació i atur

La distribució de la població activa55 de la comarca de l’Alt Penedès (veure Gràfic 19) desagregada per sexe, posa en evidència que:  La població activa masculina comarcal és més elevada (30.631 homes, que representa el 53,27% de la població activa) que la femenina (26.867 dones, que presenten el 46,73% de la població activa).  Hi ha un major nombre de població activa masculina ocupada (24.467 homes ocupats) que de població activa femenina amb una ocupació (19.942 dones ocupades).  Hi ha un major nombre i percentatge de població activa masculina (22.362 homes) que de població activa femenina (15.199 dones) contractada a temps complert.  Per contra, hi ha un major nombre i percentatge de dones ocupades (4.743) que d’homes (2.105), amb contractes a temps parcial.

Gràfic 20. Distribució de les tasques domèstiques a la llar entre la població de 16 anys i més, 2011.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat del Cens de població i habitatges de l’INE, 2011.

En general, el fet (1) que les contractacions a temps complert siguin més nombroses en població activa masculina i (2) que les contractacions a temps parcials es concentrin més en població femenina, se sol vincular al fet que les dones dediquin més temps a les tasques domèstiques de la llar i/o a tasques reproductives. De fet, si es consulta la distribució de les tasques domèstiques a la llar entre la població de 16 anys i més de la comarca de l’Alt Penedès (veure Gràfic 20) es pot comprovar que efectivament més del doble de dones (29.359) que d’homes (13.533) es dediquen a

55 La població activa d’una entitat geogràfica, per exemple comarcal, inclou tant les persones en edat laboral que treballen en una feina remunerada (població ocupada) com a aquelles que estan en procés de recerca activa de feina (població en situació d’atur).

- 84 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

aquestes tasques. En contrapartida es veu una menor implicació dels homes en les tasques incloses en el treball domèstic (cuinar, neteja, organització i planificació, entre d’altres).

Cal indicar en aquest punt que, en general, en les llars monomarentals les dones que lideren el nucli familiar han de fer veritables malabarismes per combinar una feina remunerada/assalariada amb les tasques de cura de la descendència, i que una manera de fer front a totes les múltiples responsabilitats és cercar i/o aconseguir feines a temps parcial. En aquest sentit, cal tenir una especial cura per tal d’identificar i atendre les necessitats d’aquesta tipologia de famílies i de posar tots els recursos públics necessaris per a què els i les membre d’aquestes llars no es vegin empobrides.

Aquesta doble presència56 de les dones (en el mercat de treball i en les llars) i el desplegament de les tasques i funcions associades, tant en l’àmbit públic com en l’àmbit privat, comporta una doble jornada57 de la població femenina que va aparellada a una major Càrrega Total de Treball (CCT), que es manté al llarg de tot el cicle vital de les dones (veure Gràfic 21). Així, doncs, la suma dels treballs implica més temps per a les dones que per als homes.

Gràfic 21. Càrrega total de treball, per sexe i edat, Catalunya 2014.

Font: Observatori IQ a partir de dades d’Idescat. Enquesta de l'ús del temps.

56 Doble presència. Presència d’una dona al lloc de treball en el qual realitza la tasca assalariada mentre s’ocupa també de la major part del treball reproductiu. Definició extreta del “Recull de Termes. Dones i Treball”, elaborat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Accessible a: http://www.gencat.cat/treball/doc/doc_28719849_1.pdf (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015). 57 Doble jornada. Suma de la jornada laboral remunerada i una jornada posterior dedicada principalment a les tasques de la llar i a la cura de les persones dependents. Definició extreta del “Recull de Termes. Dones i Treball”, elaborat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Accessible a: http://www.gencat.cat/treball/doc/doc_28719849_1.pdf (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015).

- 85 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Cal considerar, també, que una menor presència de les dones en el mercat de treball i/o una presència amb jornades laborals reduïdes té una incidència directa en l’accés a certs drets durant la vida laboral activa (p. e. dies de lliure disposició, vacances, baixes laborals remunerades) i indirecta en el gaudi de drets futurs (p. e. pensió contributiva). De fet, aquests fenòmens porten com a conseqüència un menor accés a recursos econòmics per part de les dones i de les seves famílies, i al seu empobriment. En aquesta línia, ja es va comentar amb anterioritat (apartat 6.4 sobre “Drets i qualitat de vida”) que una menor presència de les dones en el mercat laboral es relaciona amb una menor Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD), que en el cas del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues és 2,27% inferior a la comarcal i 18,45% inferior a la de la demarcació de Barcelona. A més, una dada molt significativa és que, segons dades de l’Idescat corresponents a 2014, la mitjana de la pensió per jubilació de les dones del municipi se situï en 611,61€, mentre que la dels homes sigui 1.146,79 €58.

Gràfic 22. Percentatge del número de contractes anuals del municipi, per sexe, 2014.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Hermes provinents del Dep. d’Empresa i Ocupació.

Aquest accés diferencial a la contractació en funció del sexe incideix, també, en l’aparició de fenòmens com la bretxa salarial. Així, doncs, cal destacar que la bretxa salarial entre sexes, a partir

58 Tipus de pensió per sexe. Accessible a: http://www.idescat.cat/pub/?id=pens&n=7782&geo=mun:082068#Plegable=geo (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015).

- 86 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

del salari brut anual, se situava l’any 2012, segons l’Idescat59, en el 24,81% (incloent-hi contractes de jornada completa i de jornada parcial) i en el 17,9% (tenint només en compte la jornada completa).

Es posa de manifest, doncs, la necessitat d’esmerçar esforços en iniciatives que fomentin la coresponsabilitat i la implicació dels homes en els treballs domèstics, reproductius i de cura (1) si es vol afavorir la inserció laboral de les dones en el mercat de treball, (2) si es vol millorar la seva qualitat de vida (reducció de malalties per estrès, prevenció de malalties musculoesquelètiques, entre d’altres, per sobrecàrrega de feina), (3) si es vol afavorir el seu accés a drets de ciutadania (p. e. atenció sanitària, vacances remunerades, pensió contributiva), i (4) si es vol millorar el seu accés a recursos econòmics suficients i les seves famílies, prevenint situacions de pobresa.

Gràfic 23. Taxa d’atur municipal per sexe i edat, 2014.

Font: Elaboració pròpia de la Diputació de Barcelona a partir de dades del SOC i l’EPA, 2014.

Igualment, s’ha de tenir present que, habitualment, aquesta menor presència de dones desenvolupant una feina assalariada/remunerada (població activa ocupada) es vincula amb una dificultat en la mobilitat. De fet, s’ha comentat amb anterioritat (apartat 6.4 de “Drets i qualitat de vida”) que el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues té una xarxa de transport públic molt minsa i escassa (veure Figura 8). Per tant, trobar solucions per augmentar la mobilitat de la població del municipi mitjançant transport públic resulta, indirectament, una valuosa aposta per millorar ocupació i inserció laboral de la població femenina.

59 Bretxa salarial entre homes i dones, 2012. Accessible a: http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=8205 (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015).

- 87 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Pel que fa a les tipologies de contractacions laborals (veure Gràfic 22), les dades del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues mostren que:  Hi ha percentatge major de contractació masculina, independentment de la tipologia de contracte (ordinari a temps indefinit, foment de la contractació indefinida, indefinit per a persones amb discapacitat, obra o servei, eventual per circumstàncies de la producció, d’interinitat, de relleu, de substitució per jubilació, etc.).  El treball que s’està creant al municipi és de caràcter temporal. Dit d’una altra manera: el treball eventual de la localitat és 7 vegades superior al de la contractació indefinida, la qual cosa va aparellada a una major precarietat laboral.

Gràfic 24. Evolució de la taxa de l’atur municipal (valor absoluts), 2007-2014.

Font: Hermes, Diputació de Barcelona a partir de dades del Departament d’Empresa i Ocupació.

Val la pena insistir en aquest punt que, en moltes ocasions, l’empresariat es mostra reticent a contractar dones sobretot a aquelles que, per cicle vital i/o edat, (1) tenen més probabilitats de tenir canalla o efectivament la tenen i/o (2) s’estan fent càrrec de les persones en situació de dependència de la família. De fet, si s’observa la taxa d’atur per sexe i edat del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues (veure Gràfic 23) es veu que l’atur augmenta en les dones en el moment de la reproducció (franja d’edat de 30 a 34 anys), després s’equipara força per sexes, i posteriorment torna a despuntar l’atur en les dones d’entre 55 a 59 anys (moment en què habitualment comencen a fer-se càrrec de la cura de les persones grans de l’entorn familiar proper). Per tant, totes aquelles mesures orientades a la coresponsabilitat dels homes i les dones i l’existència de recursos públics i privats que afavoreixin la conciliació entre la vida laboral, personal i familiar (p. e. escola bressol, servei d’acollida, menjador escolar, activitats extraescolars, espai familiar, residència de gent gran, centre de dia, etc.) seran facilitadores de la inserció laboral de les dones. Alguns municipis van encetar, en aquesta línia, Bancs del temps.

- 88 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Si es fa una mirada longitudinal de l’atur en el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues (veure Gràfic 24) i es mira la seva evolució al llarg dels anys 2007-2014, es veu que, en termes generals, l’atur ha anat incrementant en els dos sexes entre els anys 2007-2011, mentre que a partir del 2012 és només l’atur femení que continua incrementant-se. Per tant, pel que fa a l’atur, la lleu millora de l’economia ha tingut un efecte positiu en la població masculina i no tant per a la femenina.

Característiques de l’activitat econòmica del municipi

La principal activitat econòmica del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues ha estat, des de sempre, l’agricultura; i d’una manera molt especial el conreu de la vinya. De fet, la qualitat de les seves vinyes i vins ha estat reconeguda arreu, i no és en va que un gotim de raïm presideixi l’escut del municipi. Des de temps ben reculats, el xarel·lo han tingut fama i prestigi reconeguts, i ho testimonien així, persones del món de les lletres, de l’enologia i la gastronomia. En termes generals, el paisatge del terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues és rural, caracteritzat per la vinya i altres conreus de secà, com per exemple les oliveres (veure Figura 1 i Figura 12).

Figura 12. Mapa topogràfic del terme de Sant Cugat Sesgarrigues.

Font: Diputació de Barcelona.

Sant Cugat Sesgarrigues forma part, junt amb els municipis de la plana penedesenca, de l’àmbit agrícola protegit de la plana del Penedès: una de les àrees agrícoles més dinàmiques d’un entorn metropolità a Europa. Avui, l’agroindústria és una de les primeres activitats econòmiques de Catalunya. A més és la primera activitat econòmica de la comarca.

Aquest aspecte explica que des de principis de segle s’iniciessin moviments de tipus cooperatiu que van concretar-se finalment en la Fundació del Sindicat Agrícola Cooperatiu, el qual va desaparèixer, però, durant la Guerra Civil. Recentment, diversos cellers elaboradors de vi i cava

- 89 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

com Chandon s’han instal·lat al municipi; així com també algunes empreses industrials. Actualment, la Sala Municipal de Sant Cugat Sesgarrigues -equipament sociocultural públic- està ubicada en espais que havien format part del Sindicat Agrícola Cooperatiu.

El municipi compta amb el Polígon d’Activitat Econòmica (PAE) “La Masia”, juntament amb un altre municipi. Es tracta, segons informació aportada per les persones entrevistades, d’un polígon industrial antic que té dificultats d’accessibilitat des de la N-340, la qual cosa fa que sigui un espai industrial i d’activitat econòmica poc atractiu per a les empreses. Des del Consistori, des de fa temps, s’estan fent contactes amb Foment per tal que es construeixi una rotonda d’accés, però fins ara aquests esforços han estat infructuosos. Aquest aspecte afecta a la dinamització empresarial del municipi.

Prop del terme municipal de Sant Cugat Sesgarrigues hi ha importants naus industrials que pertanyen al Polígon d’Activitat Econòmica Sant Pere Molanta del terme municipal d’Olèrdola. En aquest polígon industrial s’han instal·lat empreses importants com Decathlon i l’Àrea de Guissona.

Figura 13. Relació de comerços al municipi.

Comerços al municipi60 Agrobotiga61 Font: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

La localitat compta amb una sèrie de petits comerços de proximitat (veure Figura 13) que estan ubicats en el nucli urbà del municipi. Aquests comerços diversos (queviures, farmàcia, perruqueria,

60 Informació extreta del Butlletí municipal Dia a Dia número 147, corresponent al mes de desembre de 2015. Accessible a: http://www.santcugatsesgarrigues.cat/fitxer/991/Desembre1.pdf (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015). 61 Imatge extreta de la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues. Accessible a: http://www.santcugatsesgarrigues.cat/el-municipi/guia-del-municipi/empreses-i-comercos/agrobotiga (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015).

- 90 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

cafeteria, forn, etc.) permeten fer les compres de la vida diària i suposen alguns d’ells espais relacionals. Cal ressaltar que s’ha obert una Agrobotiga per promoure els productes de la terra, pensant en el sector turístic.

Pel que fa a l’ocupació en els diferents sectors d’activitat econòmica, donades les dades tan reduïdes del municipi s’ha optat per fer una aproximació comarcal (veure Gràfic 25). Així, doncs, a la comarca de l’Alt Penedès el que s’observa és:  El sector econòmic que concentra una major ocupació és el dels serveis.  Una major presència de dones en el sector serveis, configurant-se com un sector d’activitat econòmica fortament feminitzat.  Una presència majoritària d’homes en els sectors de l’agricultura, de la industrial i de la construcció, convertint-se així en sectors masculinitzats.  Gairebé ni hi ha presència femenina, per aquest ordre, en l’agricultura i la construcció.  Apareix el fenomen d’ocupació segregada per sexe o segregació horitzontal de l’ocupació62.

Gràfic 25. Població comarcal ocupada per sectors d’activitat i sexe, 2011.

Font: Idescat, a partir del Cens de població i habitatges de l’INE 2011.

Pel que específicament a terme municipal de de Sant Cugat Sesgarrigues, algunes de les persones entrevistades indiquen que:  A la terra es dediquen uns quants homes: pagesos amb finques agràries grans que viuen de

62 Segregació horitzontal de l’ocupació. Distribució no uniforme d’homes i dones en un sector d’activitat determinat. Generalment, la segregació horitzontal de l’ocupació fa que les dones es concentrin en llocs de treball que es caracteritzen per una remuneració i un valor social inferiors i que són en bona mesura una prolongació de les activitats que fan en l’àmbit domèstic. Definició extreta del “Recull de Termes. Dones i Treball”, elaborat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Accessible a: http://www.gencat.cat/treball/doc/doc_28719849_1.pdf (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015).

- 91 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

la vinya; altres van comprant les terres de petits pagesos de tota la vida. Els petits pagesos treballen la terra amb ajuda dels fills i alguns fills ho combinen amb el treball productiu al sector de la indústria.  En general, la propietat de terra és masculina. Hi ha una dona pagesa autèntica que es dedica a les tasques agrícoles i el marit ha posat la titularitat d’una part de les terres al nom de la dona.  Les empreses instal·lades al Polígon d’Activitat Econòmica de “La Masia” són majoritàriament del sector serveis.  Les activitats de les empreses ubicades al polígon industrial de la localitat són diverses: empresa matrius per automoció, taps o botes pel món de vi (o embotellats d'altres licors o refrescos), empreses de fusteria, aeronàutica, càtering , restaurants, entre d’altres.  A les fàbriques es contracten majoritàriament homes i als despatxos la majoria són dones, tot i que també hi ha contractat algun home (segregació horitzontal de l’ocupació).

Iniciatives municipals per promoure l’ocupació

Des de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues s’han posat en marxa una sèrie de dispositius, recursos i iniciatives per promoure la inserció laboral i dinamitzar l’economia local. Algunes d’aquestes iniciatives es ressenyen a continuació:  L’Àrea de Promoció Econòmica va dur a terme, durant el període 2011-2014, actuacions en el marc del Fons FEDER europeu, que pretén donar un impuls econòmic al municipi. Aquestes han consistit en obres de recuperació del patrimoni arquitectònic, senyalitzacions turístiques i actuacions relacionades amb les tecnologies de la informació i la comunicació (adequació de l’accés a la Fresquera, projecte TIC vinculat a la promoció turística, adequació de l’agrobotiga i el punt d’informació de la Gruta).  Conjuntament amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el municipi va acollir tallers ocupacionals el 2011, a partir dels quals es va fer una intervenció de millora del cementiri municipal (no es disposen dades del nombre de persones beneficiàries, per sexe).  Conjuntament amb el Consell Comarcal de l’Alt Penedès, el 2014 i 2015, l’Ajuntament va acollir 3 persones treballadores en el marc del programa mixt de formació i treball: un peó de la construcció (home), un oficial de la construcció (home) i una administrativa (dona). Per tant, el 66,6% de les persones contractades van ser homes i, a més, en un sector masculinitzat.

- 92 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

 A través del finançament de plans d’ocupació de la Diputació de Barcelona dels anys 2014 i 2015, es van contractar un peó de la construcció i un oficial 1a de la construcció (100% de contractació masculina en un sector masculinitzat).  Conjuntament amb l’Associació Sant Adjutori (veure Taula 21) un amb Nou Set SCCL es va impulsar el projecte Sant Cugat Inclusió, per a la contractació de 2 persones del municipi en situació d’atur amb càrregues familiars (no es disposa de dades de les persones beneficiàries per sexe).  L’Ajuntament s’ha acollit a programes de col·laboració social del Servei d’Ocupació de Catalunya (no es disposen de dades dels diferents programes ni de les persones beneficiàries per sexe).

Figura 14. Accés a ofertes de feina comarcals.

Font: Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues

Pel que fa a dispositius concrets, a la localitat es compta amb el Servei d’Orientació Laboral i Assessorament per a la Creació d’Empreses63. Es tracta d’un servei comarcal quinzenal adreçat a persones en situació d’atur i a les empreses del territori, a través del qual es fan processos d’orientació laboral, intermediació laboral (ofertes de feina) i acompanyament per a la creació d’empreses. Es realitzen, en aquest context, sessions informatives per a la creació d’empreses i l’autoocupació. Algunes de les ofertes de feina de la comarca es poden consultar a la pàgina web del Consistori64. Cal dir que, en el moment de l’elaboració de la present diagnosi, no s’ha pogut accedir a dades d’ús d’aquest dispositiu i dels serveis vinculats desagregades per sexe (p. e. nombre

63 Informació accessible a: https://www.santcugatsesgarrigues.cat/seu_electronica/serveis-i-tramits/serveis/treball/ocupacio- local-insercio-laboral (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015). 64 Informació accessible a: https://www.santcugatsesgarrigues.cat/seu_electronica/serveis-i-tramits/ofertes-de-feina (Darrera consulta: 29 de desembre).

- 93 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

de persones que reben orientació laboral, nombre de persones que reben assessorament per a la creació d’empreses, nombre de persones que s’inscriuen a ofertes de feina, nombre de persones assistents a les sessions informatives per a la creació d’empreses), la qual cosa dificulta fer una anàlisi des d’una visió de gènere.

TREBALLS I TEMPS . Les entrevistes realitzades a persones clau, posen de manifest que l’Equip de Govern de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues és un gran coneixedor del seu sistema productiu local i el de la de la comarca (sectors d’activitat econòmica, tipologia d’empreses, necessitats de personal, etc.). . Igualment, s’ha observat que l’Equip de Govern és conscient i té identificades algunes mancances territorials i d’infraestructures que incideixen negativament en el dinamisme econòmic del municipi (p. e. millora de l’accessibilitat al Polígon d’Activitat Econòmica “La Masia” mitjançant la construcció d’una rotonda a la N-340). A més, està fent les gestions oportunes i està esmerçant esforços per tal de donar resposta a aquestes limitacions. . Des del Consistori s’han cercat recursos econòmic i s’han sumat a iniciatives per promoure i ampliar l’activitat econòmica de la localitat. És el cas de la promoció del sector turístic mitjançant Fons FEDER europeu, que ha permès, entre d’altres, l’adequació de l’Agrobotiga i el punt d’informació a la Gruta. . Des de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues i l’Associació de Mares PUNTS FORTS i Pares (AMPA) de l’escola de municipi s’han posat en marxa iniciatives  i han posat a disposició de la ciutadania recursos per tal d’afavorir l’equilibri entre la vida personal, familiar i laboral (conciliació). Algunes d’aquestes iniciatives i recursos s’han anat evidenciant en els apartats 6.1 sobre “Context territorial i demogràfic” i 6.4 de “Drets i qualitat de vida” (p. e. escola bressol, servei d’acollida, menjador escolar, activitats extraescolars, servei d’ajuda domiciliària, servei de teleassistència per a la gent gran, entre d’altres). . S’han tirat endavant iniciatives per afavorir la inserció laboral de ciutadans i ciutadanes del municipis (p. e. tallers ocupacional, programa mixt de formació i treball, plans d’ocupació, projecte Sant Cugat Inclusió), aplegant esforços amb altres administracions i ens públics (p. e. Consell Comarcal del l’Alt Penedès, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya) i entitats i empreses privades (p. e. Associació Sant Adjutori, Nou Set SCCL). . El municipi compta amb un dispositiu permanent per a l’acompanyament cap a la inserció laboral, la intermediació entre l’oferta i la demanda d’ocupació i al suport per a la creació d’empreses i/o autoocupació: el Servei d’Orientació Laboral i Assessorament per a la Creació d’Empreses.

- 94 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

TREBALLS I TEMPS . Es fa evident que una de les limitacions i/o barreres que tenen les dones per accedir al mercat de treball remunerat/assalariat/formal està directament relacionada amb una sobrecàrrega de feina deguda a una major dedicació de les dones als treballs domèstics, reproductius i de cura, en comparació a la dedicació masculina. Per tant, totes aquelles iniciatives orientades a la coresponsabilitat i a una major implicació dels homes en les tasques en l’esfera privada tindran com a repercussió una major inserció laboral femenina. Seria oportú i recomanable, doncs, tirar endavant algun projecte que augmenti la coresponsabilitat masculina. . S’ha comentat amb anterioritat que en el municipi es disposen de recursos per a afavorir la l’equilibri entre la vida personal, familiar i professional. Ara bé, es podrien eixamplar encara més aquesta disponibilitat i es podria valorar la possibilitat de recuperar algunes iniciatives tot i que innovant-les (p. e. Espai familiar, grup de lactància) i/o incorporant-ne de noves (p. e. Banc del temps). . Resultaria força interessant disposar d’un registre de les empreses del municipi, tal i com en disposen altres localitats, i, també, fer un procés OPORTUNITATS DE d’apropament al teixit productiu -del terme municipal i de municipis propers- per identificar les seves necessitats (p. e. d’assessorament, MILLORA incorporació de personal, formació continuada) i ajustar, així els serveis  municipals adreçats a l’empresariat. Aquest procés d’aproximació és el que es coneix com a prospecció empresarial. Segurament que a partir d’aquest procés es podrien trobar maneres de dinamitzar, per exemple, el Polígon d’Activitat Econòmica (PAE) “La Masia” que vagin més enllà de la construcció de la rotonda d’accés a la N-340. Val la pena recordar que la Diputació de Barcelona compta en el seu catàleg de serveis una línia orientada a la dinamització dels PAE65 de la demarcació de Barcelona. . Tal i com es va indicar en l’apartat 3 sobre “Marc normatiu”, la Llei Catalana 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes66 regula en el seu Art. 36 que les empreses disposin d’una pla d’igualtat intern. És ben cert que no totes les empreses catalanes estan obligades a tenir-ne un, però la presència de certs fenòmens en el teixit productiu de la localitat (p. e. segregació horitzontal de l’ocupació) posen de manifest la necessitat de promoure que les empreses implantades al municipi de Sant Cugat Sesgarrigues en tingui. Cal recordar en aquest punt que la llei esmentada obliga a incloure, tant les empreses obligades com les voluntàries, els plans d’igualtat en el Registre públic de Plans d’Igualtat67. Per tant, es poden trobar exemples que facilitin l’elaboració i implantació de nous.

65 Catàleg de Serveis 2015 de la Diputació de Barcelona, adreçades al Desenvolupament Econòmic Local: http://www.diba.cat/es/web/economieslocals/cataleg-de-serveis-2015 (Darrera consulta: 31 de desembre de 2015). 66 La Llei catalana 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes. Accessible a: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6919/1436051.pdf (Darrera consulta: 3 de desembre de 2015). 67 Registre de Plans d’Igualtat a les Empreses promogut pel Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya: http://empresaiocupacio.gencat.cat/ca/treb_ambits_actuacio/emo_igualtat/treb_igualtat_oportunitats_dones_empreses_i_treba ll/treb_igualtat_empreses/emo_sie/emo_registre/ (Darrera consulta: 30 de desembre de 2015).

- 95 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

TREBALLS I TEMPS . S’ha indicat a llarg de l’apartat 6.5 de “Treballs i temps”, que les empreses del municipi acostumen a contractar preferentment a homes. Aquesta realitat posa de manifest la necessitat de tirar endavant una campanya de sensibilització adreçada a l’empresariat per promoure la contractació de dones. . Tot i que existeix el Servei d’Orientació Laboral i Assessorament per a la Creació d’Empreses, s’ha vist que aquest dispositiu és d’àmbit comarcal i té una periodicitat setmanal. Per tant, es podria valorar la possibilitat que el municipi, tal i com han fet altres Consistoris de la comarca de l’Alt Penedès68, disposi d’un Servei Local d’Ocupació (SLO) propi amb un horari d’atenció a la ciutadania més ampli, que formi part de la Xarxa Xaloc impulsada per la Diputació de Barcelona. A través d’aquesta Xarxa s’amplifica la capacitat d’accedir a ofertes de feina gestionades per altres SLO adscrits a la Xarxa69 i, per tant, augmenten les probabilitats d’inserció laboral de les persones en situació d’atur de la localitat. . Donades les majors dificultats d’accés a una ocupació per part de dones del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, es podria valorar la possibilitat de dissenyar i tirar endavant iniciatives i projectes específics que OPORTUNITATS DE millorin l’accés i permanència de les dones en el mercat de treball. MILLORA Aquestes iniciatives podrien passar per promoure el cooperativisme o per recuperar activitats i sabers de les dones i incloure-les en  l’economia formal. Igualment, es podria tirar endavant alguna iniciativa que millori la qualitat de certs grups de dones (p. e. dones rurals). . Les dones rurals del municipi estan en clar desavantatges respecte a la població masculina rural. En aquesta línia, es podria promoure l’associacionisme de les dones agricultores per tal que lluitin pels seus drets i millorin les seves condicions de vida (veure més al recull final de l’apartat 6.6 sobre “Reconeixement del lideratge i participació de les dones”). Val la pena destacar, en aquest sentit, el projecte Rudona70 desplegat a Catalunya per la Fundació del món rural o altres Xarxes71 desplegades en territori de l’Estat espanyol. . Pel tal de veure l’impacte diferencial de les polítiques de mercat de treball desplegades en el municipi (p. e. tallers ocupacional, projecte Sant Cugat Inclusió), cal una recollida sistemàtica de les dades de gestió municipal desagregades per sexe (veure resum final de l’apartat 6.2 de “Compromís amb la igualtat”). Disposar de les dades desagregades, doncs, permetrà vetllar perquè les iniciatives de millora de l’ocupabilitat i d’accés a l’ocupació beneficiïn de manera equilibrada homes i dones (p. e. programa mixt de formació i treball, plans d’ocupació) i que no s’accentuïn la segregació horitzontal de l’ocupació.

68 Servei Locals d’ocupació a la Comarca de l’Alt Penedès que formen part de la Xarxa Xaloc impulsada per la Diputació de Barcelona: http://www.diba.cat/slo/onsom2.asp?com_codi=3 (Darrera consulta: 31 de desembre de 2015). 69 Accés a les ofertes de feina gestionades pels Serveis Locals d’Ocupació adscrits a la Xarxa Xaloc promoguda per la Diputació de Barcelona: http://www.diba.cat/slo/ofertes1.asp (Darrera consulta: 31 de desembre de 2015). 70 Es pot accedir a més informació del projecte Rodona a: http://www.rudona.cat/ca (Darrera consulta: 31 de desembre de 2015). 71 La Red de Mujeres del medio rural de Araba y la asociación de Mujeres rurales “Hitzez” http://emakunde.blog.euskadi.net/2015/12/la-red-de-mujeres-del-medio-rural-de-araba-y-la-asociacion-de-mujeres-rurales- hitzez-recibiran-el-premio-emakunde-la-igualdad/ (Darrera consulta: 31 de desembre de 2015).

- 96 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

TREBALLS I TEMPS . Invertir en transport públic és invertir en la millora de l’accés i permanència de les dones en el mercat de treball (factor estructural): al llarg del document s’ha anat reiterant la idea que el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues té notables carències en els transport públics col·lectius i, també, s’ha parlat sobre la repercussió diferencial de la OPORTUNITATS DE tipologia de transport en funció de la variable sexe (veure apartats 6.1 MILLORA de “Context territorial i demogràfic”, 6.3 sobre “Acció contra les  violències masclistes”, 6.4 de “Drets i qualitat de vida” i 6.5 sobre “Treballs i temps”). Per tant, la posada en marxa d’iniciatives - municipals o en conjunció amb altres Ajuntaments, organismes i/o ens locals- adreçades a millorar la mobilitat dels seus ciutadans i ciutadanes, contribuirà a l’accés al lloc de feina més enllà del propi terme municipal.

- 97 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

6.6 Reconeixement del lideratge i la participació de les dones

En aquest apartant s'entraran a analitzar quatre aspectes essencials -tot i que no els únics- que poden mostrar el nivell de participació, dinamisme i capacitat decisòria de les dones de la localitat en aquells assumptes que repercuteixen en el dia a dia i en la vida quotidiana encarnada de les persones que viuen al municipi. En concret, centrarem la mirada (1) en la pròpia estructura de l'equip de Govern i la composició del consistori, (2) la participació de dones i homes en l'associacionisme, (3) la participació femenina en el mitjans de comunicació, i per últim (4) en el reconeixement explícit del lideratge femení.

Cal ressaltar, però, que l'àmbit que fa referència a l'estructura de l'equip de Govern i la composició de la plantilla de l'Ajuntament, a més de posar de relleu el lideratge i la participació de les dones en els assumptes públics també són una manifestació clara i potent del possible compromís del Consistori amb la igualtat de gènere (ampliació de l’apartat 6.2 de “Compromís amb la igualtat”).

L'equip de Govern

Per tal de fer l'anàlisi de l'equip de Govern de l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues es tindrà en compte la constel·lació sorgida del Cartipàs Municipal que es va configurar arran de les eleccions municipals 2015, i la composició de la plantilla del mateix any una vegada configurat el nou equip municipal.

Figura 15. Municipis de Catalunya amb alcaldesses.

Font: Diari Ara, de 15 de juny de 2015.

- 98 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

En aquest sentit l'equip del Govern del Consistori configurat el 2015 està format per 4 càrrecs electes dels quals 2 són dones (50%) i 2 homes (50%), essent el lideratge d'alcaldia ostentat per una dona. Aquesta darrera informació resulta especialment rellevant i significativa tenint en compte que després de les eleccions del 2015 només un 18% de les alcaldies de Catalunya han estan liderades per dones (de 947 municipis, 172 tenen alcaldessa), la qual cosa suposa una aposta de l'Ajuntament pel lideratge femení (veure Figura 15).

L'Ajuntament, arran de les eleccions del 2015, s'ha estructurat al voltant de quatre àrees (Alcaldia i Governació; Urbanisme, Obres públiques i Serveis Generals; l'Àrea Promoció Econòmica; i l'Àrea Promoció Econòmica) que estan coordinades de forma paritària des del punt de vista de sexe, donat que 2 estan liderades per dones (50%) i les altres dues per homes (50%) (veure Taula 22). Si entren en la tipologia d'àmbit que es gestionen des de cadascuna de les àrees (veure Taula següent), es podria determinar que 3 d'elles (75%) han estat tradicionalment gestionades per homes (p. e. governació, urbanisme, obres públiques), mentre que una d'elles ha estat històricament dirigides per dones (p. e. serveis a les persones). Si es fa una comparativa entre el sexe de la persona que lidera cadascuna de les àrees i la tipologia tradicional/històrica de cada àmbit/àrea (masculinitzada/feminitzada), es podria indicar que la decisió de posar al front a aquella persona ha estat trencadora un 75% dels casos (p. e. posant a una dona en l'àmbit d'urbanisme) i continuista en el 25% (veure Taula següent).

Taula 22. Cartipàs municipal 2015 desagregat per àrees. Àrea Sexe Tipologia d'àmbit72 Tipus de decisió73

1) Coordinació de l'Àrea d'Alcaldia i de Dona Masculinitzada Trencadora Governació 2) Coordinació de l'Àrea d’Urbanisme, Dona Masculinitzada Trencadora obres públiques i Serveis Generals 3) Coordinació de l'Àrea Promoció Home Masculinitzada Continuista Econòmica 4) Coordinació de Serveis a les Home Feminitzada Trencadora Persones

RESULTATS / ANÀLISI 50% dones 25% feminitzada 25% continuista 50% homes 75% masculinitzada 75% trencadora Font: Elaboració pròpia amb dades aportades per l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

72 Les categories “masculinitzada” i “feminitzada” fan referència a àmbits de la política que habitualment han estat liderats per homes o per dones, respectivament, en el nostre context polític i cultural. Per tant, aquesta classificació no és universal ni resulta generalitzable a altres països i/o cultures. 73 Les categories “trencadora” i “continuista” s’han d’entendre com a etiquetatges que fan referència a si el sexe de la persona que lidera aquella àrea o àmbit està arrenglerat o no amb allò que s’espera en la nostra cultura tenint en compte una divisió sexual sexe/gènere. Aquesta categorització no és de caràcter universal i no resulta generalitzable a altres països i/cultures.

- 99 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Pel que fa a una aproximació tenint com altra unitat estructural d'anàlisi (Veure Taula següent), l'Ajuntament s'ha dotat de 20 regidories 8 de les quals estan conduïdes per dones (40%) i 12 per homes (60%), per tant la distribució de funcions i tasques resulta paritària. Igualment, seguint la lògica anterior de comparar si es tracta d'un àmbit tradicionalment feminitzat/masculinitzat i el sexe de la persona que s'ha posat a comandar aquella regidoria, es podria indicar que en el 40% dels casos la decisió ha suposat trencar amb una visió tradicional/històrica de les funcions segregades per sexe (veure Taula 23).

En aquest nivell d'anàlisi val la pena valorar si dins d'aquesta corporació municipal existeix o no una Regidoria d'Igualtat de Gènere o una Regidoria de la Dona, veure si és una regidoria amb entitat pròpia o està compartida amb altres atribucions, i de quina unitat orgànica municipal en depèn. Si es consulta la Taula següent del document, es pot veure que existeix una regidoria d'igualtat que està compartida amb altres esferes i que s'anomena, literalment, Regidoria de Serveis Socials, Gent Gran, Infància i Igualtat. Aquesta regidoria, a més, depèn de l'Àrea de Serveis a les Persones.

Taula 23. Cartipàs municipal 2015 desagregat per regidories. Regidoria Sexe Tipologia d'àmbit74 Tipus de decisió75

1) Regidoria de Recursos Humans i Dona Masculinitzada Continuista Organització 2) Regidoria d’Hisenda i Compres Home Masculinitzada Continuista 3) Regidoria de Governació, Serveis Dona Masculinitzada Trencadora Centrals i Secretaria 4) Regidoria de Seguretat Ciutadana i Home Masculinitzada Continuista Protecció Civil 5) Regidoria de Comunicació, Dona Masculinitzada Trencadora d’Informació i Informàtica 6) Regidoria d’Urbanisme i Habitatge Dona Masculinitzada Trencadora 7) Regidoria d’Obres Home Masculinitzada Continuista 8) Regidoria de Serveis Generals i Via Home Masculinitzada Continuista Pública 9) Regidoria de Medi Ambient Dona Masculinitzada Trencadora 10) Regidoria d’Edificis Municipals Home Masculinitzada Continuista 11) Regidoria d’Indústria i Treball Home Masculinitzada Continuista 12) Regidoria de Comerç i Turisme Home Masculinitzada Continuista 13) Regidoria d’Agricultura i Camins Home Masculinitzada Continuista

74 Les categories “masculinitzada” i “feminitzada” fa referència a àmbits de la política que habitualment han estat liderats per homes o per dones, respectivament, en el nostre context polític i cultural. Per tant, aquesta classificació no és universal ni resulta generalitzable a altres països i/o cultures. 75 Les categories “trencadora” i “continuista” s’han d’entendre com a etiquetatges que fan referència a si el sexe de la persona que lidera aquella àrea o àmbit està arrenglerat o no amb allò que s’espera en la nostra cultura tenint en compte una divisió sexual sexe/gènere. Aquesta categorització no és de caràcter universal i no resulta generalitzable a altres països i/cultures.

- 100 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Regidoria Sexe Tipologia d'àmbit74 Tipus de decisió75

14) Regidoria de Fires i Mercats Dona Feminitzada Continuista 15) Regidoria de Serveis Socials, Dona Feminitzada Continuista Gent gran, Infància i Igualtat 16) Regidoria de Cultura i Festes Home Feminitzada Trencadora 17) Regidoria de Salut i consum Home Feminitzada Trencadora 18) Regidoria d’Educació Dona Feminitzada Continuista 19) Regidoria d’Esports Home Masculinitzada Continuista 20) Regidoria de Joventut Home Feminitzada Trencadora

RESULTATS / ANÀLISI 40% dones 30% feminitzada 40% trencadora 60% homes 70% masculinitzada 60% continuista Font: Elaboració pròpia amb dades aportades per l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Composició del consistori

Taula 24. Relació de lloc de treball desagregat per sexe. LLOC DE TREBALL Dones Homes Total Secretaria - Intervenció 2 2 Administratiu/va de comptabilitat 2 2 Administratiu/va de serveis generals 1 1 Administratiu/va d’atenció ciutadana 2 2 Dinamitzador/a socioculturals 1 1 2 Tècnic/a de gestió 1 1 Agutzil 1 1 Brigada 1 1 Peonatge de manteniment 1 1 Netejadors/es 4 4 Director/a escola bressol 1 1 Educador/a escola bressol 3 3 TOTAL 14 7 21 Font: Elaboració pròpia.

Abans d'entrar de ple en la composició de la plantilla de l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, caldria ressaltar que es tracta d'una organització de dimensions petites, composada en el moment de la realització de la present diagnosi per 21 persones treballadores (veure Taula 24), i que, per tant, totes els comentaris que es presenten a continuació s'han de mirar en aquest context i amb un cert relativisme donada les dimensions reduïdes de la mostra/plantilla. En aquest sentit, en aquest document només es posarà el focus sobre aspectes que, des d'una perspectiva de gènere, siguin molt visibles.

- 101 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Tal i com es pot veure al Gràfic 26, el 67% de la plantilla de l'Ajuntament són dones (14 dones i 7 homes). Per tant, es tracta d'una plantilla, d'entrada, força feminitzada. A més, si es fa una mirada a la relació de llocs de feina que es mostra a la Taula 23 es poden veure alguns aspectes que es comenten a continuació.

Gràfic 26. Percentatge de la plantilla desagregat per sexe.

33%

Dones

Homes

67%

Font: Elaboració pròpia amb dades aportades per l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Per una banda, els càrrecs de Secretaria-Intervenció (càrrecs de responsabilitat) estan desplegats per homes, mentre que el personal col·laborador d'administració totes són dones (llocs de feina operatius). Així, doncs, la fotografia seria que, per una banda, hi ha un Secretari i un Interventor en la part superior de l'organigrama i, per altra, les administratives en la part inferior de l'estructura orgànica. Si aquesta situació es donés en una organització més gran, amb un major nombre de personal es podria afirmar que apareixen fenòmens com el sostre de vidre76, la segregació vertical77 i el terra enganxós78. Ara bé, com que la mostra és de dimensions petites es considera massa agosarat fet aquestes afirmacions. Només es deixa com a apunt.

76 Sostre de vidre. Barrera invisible que dificulta l’accés de les dones al poder, als nivells de decisió i als nivells més alts de responsabilitat d’una empresa o organització a causa dels prejudicis envers les seves capacitats professionals. Definició extreta del “Recull de Termes. Dones i Treball”, elaborat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Accessible a: http://www.gencat.cat/treball/doc/doc_28719849_1.pdf (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015). 77 Segregació vertical de l’ocupació. Distribució no uniforme d’homes i dones en nivells diferents activitats. Generalment, la segregació vertical de l’ocupació fa que les dones es concentrin en llocs de treball de menor responsabilitat. Definició extreta del “Recull de Termes. Dones i Treball”, elaborat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Accessible a: http://www.gencat.cat/treball/doc/doc_28719849_1.pdf (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015). 78 Terra enganxós. Concentració de dones en els nivells més baixos del mercat de treball, ja sigui en llocs de treball que exigeixen menors qualificacions o en els que ofereixen pitjors salaris o condicions més vulnerables. Definició extreta del “Recull de Termes. Dones i Treball”, elaborat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Accessible a: http://www.gencat.cat/treball/doc/doc_28719849_1.pdf (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015).

- 102 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Per altra banda, si es mira el Gràfic 27 es pot observar que hi ha una sèrie llocs de feina que només són ocupats per homes (barres en color taronja) mentre que d'altres només són ocupats per dones (franges en color lila), que a més es corresponen amb ocupacions que han estat desenvolupades tradicionalment per homes i per dones, respectivament. Així, doncs, les ocupacions de "Brigada" i de "Peonatge" habitualment a la nostra cultura han estat ocupats per homes, mentre que aquelles feines relacionades amb la neteja i les professions en l'àmbit de l'atenció a la petita infància i a l'educació se solen vincular al sexe femení, en el nostre context social. Si el nombre de persones de la plantilla fos més gran, potser, es podria afirmar que s'està davant d'un fenomen que se sol nomenar com segregació horitzontal79. Ara bé, s'insisteix, donada la dimensió limitada de la plantilla aquesta afirmació s'ha d'agafar amb certa prudència.

Gràfic 27. Relació de lloc de treball desagregat per sexe.

120 100 80 60 40 20 %Homes 0 %Dones

Font: Elaboració pròpia amb dades aportades per l'Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

L'anàlisi de plantilla amb perspectiva de gènere es podria fer des de molt altres àmbits i entrar en molts altres aspectes (p. e. salari i retribució, horaris, sol·licitud de permisos i excedències, prevenció i atenció dels casos d'assetjament sexual i per raó de sexe, mesures de prevenció de riscos laborals, etc.). Ara bé, en aquest punt només s'ha mirat el lideratge i la composició del personal treballador vinculat a l'Ajuntament. Aquests altres aspectes es podrien abastar mitjançant un mitjançant un Pla d'Igualtat Intern, que va molt més enllà de l'objecte d'aquesta aproximació. Cal indicar en aquest punt que la Llei catalana 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones

79 Segmentació del mercat del treball. Estructuració del mercat de treball en diversos subgrups diferenciats pels nivells d’organització, tecnologia, productivitat, ingressos i característiques de la forma de treball. La segmentació del mercat de treball és un efecte de la segregació de l’ocupació i pot ser horitzontal o vertical. Definició extreta del “Recull de Termes. Dones i Treball”, elaborat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. Accessible a: http://www.gencat.cat/treball/doc/doc_28719849_1.pdf (Darrera consulta: 29 de desembre de 2015).

- 103 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

i homes obliga els ens públics de Catalunya a tenir un pla d'igualtat intern de dones i homes80 (Art. 15) i un protocol per intervenir en casos d'assetjament sexual i per raó de sexe, en un termini màxim de 2 anys des de la seva entrada en vigor (Art. 18 i 33). És a dir, que els ens públics, entre els quals s'inclouen els Ajuntaments, disposen fins el dia 11 d'agost de 2017 per comptar amb el pla i el protocol.

Participació ciutadana de les dones

Tal i com es va comentar amb anterioritat en aquest mateix document, el municipi de Sant Cugat Sesgarrigues disposa d'un teixit associatiu força nombrós, tenint en compte el nombre d'habitants que té, i força divers (entitats assistencials, ambientals, culturals, educatives, gastronòmiques, etc.). Ara bé, una aspecte que fins ara no s'ha analitzat és com és el lideratge o qui ostenta el lideratge d'aquestes organitzacions.

Gràfic 28. Percentatge de presidentes i presidents del teixit associatiu.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Tenint en compte les dades incloses al Gràfic 28, des d'un punt de vista de lideratges en femení o en masculí, es veu que el 35,29% (6 de 17) de les entitats i associacions del municipi estan liderades per dones, mentre que un 64,71% (11 de 17) ho estan per homes. Igualment, s'observa que totes les entitats que desenvolupen una activitat esportiva tenen president, mentre que totes les associacions i/o entitats del municipi relacionades amb aspectes educatius compta amb presidentes (veure Taula 25). Aquesta distribució de lideratges s'ajusta força als àmbits o aspectes de la vida diària que s'han atribuït de forma tradicional en el nostre context cultural.

80 DOGC (2015). Llei17/2015, del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i home. Núm. 6919, del 23.7.2015. Accessible a: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6919/1436051.pdf (Darrera consulta: 5/11/2015).

- 104 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Taula 25. Lideratges de les associacions i entitats del municipi. Tipologia Entitat Lideratge

Ambiental 1. Amics Font del Cuscó Dona Assistencial 2. Associació St. Adjutori Home Cultural 3. Ball Diables Sexes Foc Home 4. Casal Gent Gran Dona 5. Colla Gegantera “Titots” Home 6. El Forn Home 7. Grallers Pica Soques Dona 8. Societat Coral El Raïm Dona 9. Tres Tombs Home Educativa 10. AMPA Dona 11. Sala de lectura Antoni Margarit Dona Esportiva 12. AEK Sant Cugat Home 13. C.F. St. Cugat Home 14. Correm per la Terra Home 15. Penya Blaugrana Home Gastronòmica 16. Associació Els Panxuts Home Política 17. Assemblea Nacional Catalana Home RESULTATS / 11,76% Ambiental 35,29% dones ANÀLISI 5,88% Assistencial 64,71% homes 41,18 % Cultural 11,76% Educativa 17,64% Esportiva 5,88% Gastronòmica 5,88 % Política Font: Elaboració pròpia.

Pel altra banda, pel que fa a participació en els mitjans de comunicació, es disposen de dades sobre el nombre d’articles publicats pels i per les joves de la localitat a la Revista “dia a dia”, desagregades per sexe (veure Gràfic 29). En el Gràfic 29 es pot veure que durant els anys 2011 i 2012 va publicar més articles el jovent de sexe masculí, mentre que al llarg dels anys 2013 i 2014 predominaven les col·laboracions per part de les joves del municipi. En termes generals, es van fer una mitjana de 25 articles per any, 12,8 escrits per noies i 12,3 per nois. La qual cosa representa que el 51% dels articles publicats al llarg dels 4 anys van ser redactats per noies i el 49% per nois. Per tant, en termes globals i fent una mirada longitudinal la participació de nois i noies en la publicació del Consistori està força equilibrada, tot i les fluctuacions en els diferents anys.

- 105 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Gràfic 29. Nombre d’articles publicats en la Revista municipal “dia a dia”, per sexe.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues.

Reconeixement del lideratge femení

Aquest petit municipi de la depressió del Penedès central va portar a terme una iniciatives orientada al reconeixement de tasques realitzades per dones de la pròpia localitat. Així doncs, l’any 2012, es va encetar el projecte “Dones de Sant Cugat Sesgarrigues”, a través del qual l’Ajuntament va voler retre homenatge i reescriure la història local, en les imatges i records de les dones del municipi. Aquest projecte ha permès conèixer la vida i el pensament d’algunes dones rellevants de la història moderna de la localitat a través dels fets, anècdotes i curiositats.

El 8 de març de 2013 -amb motiu de la commemoració del Dia Internacional de la Dona Treballadora- l’Alcaldessa, la Sra. Montserrat Albet Noya81, presentà el projecte i es complementà amb una exposició82 que mostrava fotografies i materials recollits a partir de l’elaboració del projecte, la qual comptava també amb una explicació oral. Aquesta exposició constava de 8 plafons en què es presentava la vida de 7 dones i s’il·lustrava amb les seves fotografies (veure Figura 16).

81 Salutació de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues: http://www.santcugatsesgarrigues.cat/ (Consulta: 20 d’abril de 2014). 82 Projecte de Dones de Sant Cugat Sesgarrigues (publicat el 19 de març de 2013). http://municipal.socialistes.cat/noticia/projecte- dones-de-sant-cugat-sesgarrigues-2013 (Consulta: 20 d’abril de 2013).

- 106 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Figura 16. Reconeixement públic del lideratge femení.

Exposició Xerrada Publicació Font: Elaboració pròpia.

Posteriorment, aquest projecte es concretà en el llibre “L’empenta de Dones de Sant Cugat Sesgarrigues al Segle XX”, editat pel propi Ajuntament i presentat el 8 de març de 201483. Aquesta publicació va ser possible gràcies a la dedicació i empenta de diferents dones del municipi que ha realitzat un treball de recerca exhaustiu84.

Des de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues s’han impulsat altres iniciatives orientades a reduir les desigualtats de gènere en l’àmbit del mercat laboral, treballant conjuntament diverses àrees de l’ens locals (p. e. Àrea de Serveis a les Persones, Àrea de promoció Econòmica). Així, doncs, s’ha donat suport a la consolidació d’organitzacions de dones com “Dones empresàries, directives, emprenedores i executives del Penedès Garraf”85.

Resulta evident, doncs, que des del Consistori s’han volgut i es volen visibilitzar les aportacions de les dones en diferents esferes, entre elles en l’àmbit empresarial, a nivell municipal i comarcal, sense oblidar altres entorns (veure Taula 4).

83 Magazine del Penedès “El Cargol” (Publicat el 3 de març 2014). Dissabte es presentarà el llibre L’empenta de dones de Sant Cugat Sesgarrigues al segle XX”. http://www.elcargol.com/index.php/anteriors-edicions/25-breus/2953-dissabte-es-presentara-el- llibre-l-empremta-de-dones-de-sant-cugat-sesgarrigues-al-segle-xx (Consulta: 20 d’abril de 2015). 84 El grup de recerca i redacció estava format per Àngels Tenas, Àngels Travé, Conxita Campamà, Dolors Escala, Dolors Guilera, Imma Marrugat, Josep Esteve, Lolita Julià, Mireia Sòria, Montse Albet, Montse Martí, Rita Romeu, Rosa Escala i Sílvia Amigó. 85 Dones d’empresa (Publicat el 14 de març de 2014). “Pilarín Bayés serà la ponent central del Sopar de Dones d’Empresa”. http://donesdempresa.cat/pilarin-bayes-sera-la-ponent-central-del-sopar-de-dones-dempresa/ (Consulta: 21 d’abril de 2015).

- 107 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

RECONEIXEMENT DEL LIDERATGE I LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES . Des l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues s’ha fet una aposta pel lideratge femení amb una alcaldia liderada per una dona. Aquest fet resulta significatiu donat que després de les eleccions locals de 2015, només un 18% de les alcaldies de Catalunya ha estat presidides per dones. . La distribució de càrrecs electes en el Consistori és paritària, comptat amb 2 dones (50%) i 2 homes (50%). A més, les quatre àrees a través de les quals es despleguen les diferents polítiques municipals, també estan distribuïdes de manera paritària. . L’assignació de les diferents àrees ha estat en un 75% de caràcter trencador, ja que s’ha assignat el lideratge d’esferes tradicionalment masculinitzades a dones. . El repartiment de les diferents regidories ha esta paritari, estant liderades en un 40% dels casos per dones i en un 60% per homes. . En el Cartipàs municipal s’inclou una Regidoria d’Igualtat, tot i que està compartida amb altres àmbits, liderada per una dona. . En termes generals, la participació per part del jovent en el butlletí municipal “dia a dia” ha estat força equilibrada fer sexe, de tal manera que durant els anys 2011-2014 el 51% dels articles signats pel jovent PUNTS FORTS eren de noies i el 49% de nois. Cal, mirar, però les fluctuacions notables  que s’han donat en els nivell de participació en funció dels anys. . Des de l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues es va donar empenta al projecte “Dones de Sant Cugat” que ha volgut visibilitzar les aportacions de les dones en diferents àmbits de la vida social i col·lectiva del municipi. Aquest projecte, que ha implicat un estudi i un treball de camp exhaustius, ha cristal·litzat en la realització d’una exposició específica i una publicació. Caldria, en aquesta línia, trobar línies de continuïtat per visibilitzar la tasca ingent de les dones i fer un reconeixement públic (p. e. carrers amb noms de dones, instal·lacions municipals i sales amb noms de dones). . Des del Consistori s’han portat a terme actuacions por donar suport a la consolidació de l’organització de “Dones empresàries, directives, emprenedores i executives del Penedès Garraf”. Ara bé, caldria aprofundir en la presència en aquesta associació, o una similar, de les dones rurals, analitzant la titularitat de la terra, evidenciant en quin règim de la seguretat social estant cotitzant (o si no estan cotitzant) i visibilitzant les tasques que estan duent a terme, per tal que es pugui començar un procés de conscienciació que pugui desembocar en un futurible Estatut Català de la Dona Agricultora (en consonància amb la l’Estatut Basc de la Dona Agricultora86 aprovat el 15 d’octubre del 2015 per part del Govern Basc) .

86 Boletín Oficial del País Vasco (2015). Ley 8/2015, de 15 de octubre, del Estatuto de las Mujeres Agricultoras. BOPV núm. 200 de 21 de Octubre de 2015 y BOE núm. 259 de 29 de Octubre de 2015. Accessible a: http://noticias.juridicas.com/base_datos/CCAA/560895-l-8-2015-de-15-oct-ca-pais-vasco-estatuto-de-las-mujeres- agricultoras.html (Darrera consulta: 30 de desembre de 2015).

- 108 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

RECONEIXEMENT DEL LIDERATGE I LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES . Tot i que la plantilla és molt reduïda, es podria observar la tendència a què els càrrecs de responsabilitat de la plantilla de l’Ajuntament estiguin ocupats per homes87, mentre que els llocs de feina de tipus administratiu (feines operatives) són majoritàriament desenvolupades per dones, la qual cosa dóna lloc a fenòmens de segregació vertical, sostre de vidre i terra enganxós. . Hi ha un seguit de llocs de feina de la plantilla de l’Ajuntament que només estan ocupats per dones i un altre tipus de llocs de treball que només són ocupats per dones, seguint una assignació ajustada als rols tradicionals de gènere. . Tal i com s’assenyalava en l’apartat 6.2 de “Compromís amb la OPORTUNITATS DE igualtat”, serà pertinent l’elaboració del Pla Intern d’igualtat de gènere MILLORA de dones i homes del l’Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues, tal i  com preveu la Llei Catalana 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes88, en el seu Art. 15. . Tal i com s’indicava, també, en l’apartat 6.2 de “Compromís amb la igualtat”, caldrà que s’elabori i es posi en marxa el Protocol intern per a la prevenció i abordatge de l’assetjament sexual, per raó de sexe, i orientació i identitat sexuals. , tal i com preveu l’esmentada Llei Catalana 17/2015 en els seus Art. 18 i 33. . El teixit associatiu del municipi està liderat majoritàriament per homes, trobant-se també un lideratge molt vinculat a la distribució tradicional de rols de gènere. Així, doncs, les associacions esportives estan liderades exclusivament per homes i les associacions de caràcter educatiu compten amb un lideratge majoritàriament femení.

87 Des de l’estiu de 2015 l’Ajuntament té un Secretari-Interventor, però l’Àrea va estar liderada durant 12 anys per una dona. 88 La Llei catalana 17/2015, de 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes. Accessible a: http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6919/1436051.pdf (Darrera consulta: 3 de desembre de 2015).

- 109 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

7.PLA D'ACCIÓ

8.1 Compromís amb la igualtat

L’administració es compromet a impulsar la igualtat a través de les polítiques locals, amb la plena convicció que això significa incidir en la millora de la cohesió social, el benestar i la qualitat de vida de les persones, així com en el creixement i sostenibilitat de la nostra economia. Malgrat les fites aconseguides, aquest compromís amb la igualtat implica necessàriament tornar a reformular algunes iniciatives i definir-ne de noves per tal d’avançar cap a una ciutadania més igualitària. El compromís amb la igualtat implica la posada en marxa d’accions específiques que permetin millorar la situació de les dones i equilibrar les condicions entre ambdós gèneres, sinó també, i sobretot, incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques, en tots els nivells i en totes les etapes, per tal d’evitar la falsa neutralitat de les accions polítiques i promoure un impacte equilibrat i just per a homes i dones. Així, la transversalitat de gènere ha d’estar present en la cultura organitzativa i institucional, esdevenint un mitjà per promoure la participació de les diferents àrees.

- 110 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

LÍNIA ESTRATÈGICA 1: COMPROMÍS AMB LA IGUALTAT OBJECTIU GENERAL: Situar la igualtat entre dones i homes com a dret fonamental de totes les persones i com a valor central de l’acció municipal i de totes les polítiques locals.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

1.1 Incorporar la igualtat en tots els plans, programes i projectes municipals, potenciant un model de treball institucional que posi l’accent en la transversalitat, la coordinació i la presa de decisions conjuntes. 1.2 Identificar les desigualtats de gènere encara existents i actuar sobre els factors que les provoquen. 1.3 Incorporar tota la ciutadania en les polítiques d’igualtat i promoure un model d’organització local que impliqui les entitats, associacions i tot el teixit social present en el territori.

TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST

INDICADORS REGIDORIES / ÀREES Any inici Durada >1000 >5000 <5000 ACCIONS RESULTATS PREVISTOS D’AVALUACIÓ IMPLICADES

1.1 Incorporar la igualtat en tots els plans, programes i projectes municipals, potenciant un model de treball institucional que posi l’accent en la transversalitat, la coordinació i la presa de decisions conjuntes. 1.1.1 Aprovar el Pla d’Igualtat - Compromís polític - Pla aprovat (si/no) Secretaria 2016 Puntual X de Gènere pel Ple - Pla aprovat per majoria Regidoria d’Igualtat Municipal. (si/no)

1.1.2 Implicar els recursos - Disposició de RRHH i - Valoració anual dels Hisenda 2016 Contínua X humans (RRHH) i adequar econòmics suficients per recursos econòmics i Regidoria d’Igualtat els recursos econòmics garantir una humans posats a en el desplegament de les implementació adequada disposició de la accions previstes en el Pla del Pla implementació del Pla d’Igualtat de Gènere

- 111 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

municipal.

1.1.3 Crear una Subcomissió - Existència d'una equip - Constitució de la Regidoria d’Igualtat 2016 Contínua X d’Igualtat de Gènere al de treball estable i Comissió d’Igualtat (si/no) Secretaria Consell de Poble89. coordinat que s'impliqui per a la implementació i - Composició de la seguiment del Pla Comissió d’Igualtat per sexe (paritària si/no) - Intensificació del treball transversal - Valoració qualitativa (memòria anual)

1.1.4 Planificar i avaluar el Pla - Pla anual d’acció - Pla anual d’actuació amb Regidoria d’Igualtat 2016 Contínua X d’igualtat de Gènere partida pressupostària anualment. - Avaluació anual de les assignada (si/no) accions realitzades - Informe anual d'avaluació (memòria)90

1.1.5 Adoptar un criteri comú - Transmissió d’una - Document que reculli els Comunicació 2018 Contínua X intern per garantir una cultura més igualitària a criteris comuns interns en comunicació igualitària través dels canals de matèria igualtat de des de la perspectiva de comunicació municipal i la gènere (si/no) gènere (llenguatge escrit, documentació interna oral, imatge, continguts - Realització d’un curs de etc.)91. comunicació igualitària

89 És important que aquesta Subcomissió d’Igualtat compti amb el suport polític. Aquesta subcomissió pot estar formada per l’equip de govern, persones de partits polítics, persones representants d’entitats, ciutadania no vinculada a cap entitat i/o organisme, persones de diferents edats (p. e. jovent i infància del Consell d’Infants). 90 Descripció de les accions realitzades per línies estratègiques i regidories i valoració del grau d’acompliment de les actuacions anuals prioritzades. 91 Per exemple, a través d’un manual de comunicació igualitària de referència accessible a tot el personal de l’Ajuntament, un cop realitzada una formació prèvia en la matèria.

- 112 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

adreçat a la plantilla municipal (si/no)

- Nombre de persones assistents al curs per àrea/àmbit i sexe (per any)

- Grau de satisfacció participants (per any)

- Valoració dels principals canvis adoptats (memòria Regidoria d’Igualtat)

1.1.6 Retolar de forma - Eliminació de tots -Valoració dels principals Comunicació 2017 Puntual X igualitària els els rètols amb llenguatge canvis realitzats (memòria equipaments i despatxos sexista dels equipaments i Regidoria d’Igualtat) municipals. despatxos municipals

- Transmissió d’una cultura més igualitària a través de l’ús d’un llenguatge inclusiu

1.1.7 Elaborar un Pla d’Igualtat - Existència d’una - Document que reculli les Comissió de Seguiment 2017 Puntual X de Gènere intern92. estratègia de seguiment i línies de treball, les Regidoria d’Igualtat avaluació de les accions accions a implementar i Recursos Humans del Pla d’Igualtat intern les mesures de seguiment

92 La Llei Catalana 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, en el seu Art. 15, especifica que tots els ens públics de Catalunya, entre els quals estan inclosos els ajuntaments, han de comptar amb un pla d’igualtat de gènere intern, i posa com a termini el dia 11 d’agost de 2015.

- 113 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

i avaluació (si/no)

1.1.8 Implementar les accions - Esmena de les possibles - Percentatge d’accions Comissió de Seguiment 2017 Contínua X del Pla d’Igualtat de desigualtats directes i implementades i valoració Àrees d’Alcaldia i gènere intern93. indirectes de la plantilla qualitativa dels resultats Governació, en matèria laboral assolits (memòria anual Urbanisme i obres de la Regidoria d’Igualtat) públiques, Promoció - Garantia d’un lloc de econòmica i ocupació, feina amb bon clima Serveis a les persones laboral i lliure de riscos laborals

1.1.9 Registrar el Pla d’igualtat - Formalització del - Document registrat al Secretaria 2017 Puntual X de Gènere de compromís polític de Registre de Plans l’Ajuntament al Registre l’Ajuntament amb la d’Igualtat de la de Plans d’Igualtat de la igualtat de gènere, en Generalitat de Catalunya Generalitat de Catalunya. l’àmbit laboral (si/no)

1.1.10 Elaborar el protocol - Garantia d’un lloc de - Document que reculli els Recursos humans 2017 Puntual X intern per a la prevenció i feina lliure de violència mecanismes per prevenir abordatge de masclista qualsevol tipologia l'assetjament sexual, per d’assetjament i que raó de sexe, i orientació i indiqui el circuit i les identitats sexuals94. actuacions en cas d’identificació d’un cas (si/no)

93 Prioritzar i avaluar anualment les accions del Pla d'Igualtat de Gènere Intern. 94 La Llei Catalana 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, en els seus Art. 18 i 33, especifica que tots els ens públics de Catalunya, entre els quals estan inclosos els ajuntaments, tenen l’obligació de disposar d’aquest tipus de protocol intern, i posa com a termini el dia 11 d’agost de 2015.

- 114 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

- Constitució de la comissió de prevenció i abordatge de l’assetjament (si/no)

- Composició de la comissió de prevenció i abordatge de l’assetjament per sexe (paritària si/no)

1.1.11 Incloure els temes sobre - Incorporació de la - Percentatge de Recursos humans 2016 Contínua X normativa d’igualtat i perspectiva de gènere en processos de selecció i sobre violència masclista els processos de provisió i provisió en què s’han en els processos de selecció de personal inclòs temes sobre selecció i provisió de normativa d’igualtat i personal de - Promoció d’unes sobre violència masclista l’Ajuntament95. relacions més igualitàries (per any) en l’entorn laboral

1.2 Identificar les desigualtats de gènere encara existents i actuar sobre els factors que les provoquen. 1.2.1 Realitzar un pla de - Major sensibilització i - Nombre d’accions Recursos humans 2017 Contínua X formació interna en coneixement en matèria formatives realitzades igualtat de gènere d’igualtat de gènere del (per any) (personal tècnic, personal de l'Ajuntament administratiu, polític, - Nombre i percentatge etc.). participants per sexe i regidoria/àrea (per any)

95 La Llei Catalana 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, en el seu article 16 relativa a Ocupació pública, preveu la incorporació de normativa d’igualtat i sobre violència masclista en els processos de selecció i provisió.

- 115 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

- Grau de satisfacció participants (per any)

- Valoració qualitativa (memòria anual Regidoria d'Igualtat)

1.2.2 Incorporar criteris - Introducció de clàusules - Clàusules d’igualtat Secretaria 2016 Contínua X d’igualtat en les bases de d’igualtat en els plecs de incorporades (si/no) la contractació condicions de la municipal96. contractació pública de -Valoració qualitativa serveis (memòria anual)

1.2.3 Desagregar les dades - Inclusió sistemàtica de la - Descripció de les Àrees d’Alcaldia i 2016 Contínua X municipals per sexe variable de sexe en les mesures adoptades per Governació, (específicament Igualtat, memòries, estadístiques, cada Servei/Àrea/Àmbit Urbanisme i obres Serveis Socials, Joventut, enquestes i recollida de (memòria anual) públiques, Promoció Oficina Atenció dades de l'Ajuntament econòmica i ocupació, Ciutadania, Ocupació)97. Serveis a les persones

1.2.4 Analitzar les dades - Identificació de possibles - Recollida sistemàtica de Regidoria d’Igualtat 2016 Contínua X municipals amb discriminacions indirectes les discriminacions perspectiva de gènere. per sexe i/o desigualtats indirectes i/o desigualtats

96 Segons Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes. Art.10 [a) Incorporar la perspectiva de gènere en les ofertes de contractació pública, b)Incloure condicions d’execució dels treballs objecte del contracte, per raó de les quals l’adjudicatari/a adopti mesures tendents a promoure la igualtat de dones i homes, c) Indicar en els plecs de clàusules administratives particulars els barems de puntuació addicional per a les empreses que disposin de plans d’igualtat, en el cas que no hi estiguin obligades per llei, i les que disposin del distintiu català d’excel·lència empresarial en matèria d’igualtat a que fa referència l’article 35 o adoptin mesures destinades a assolir la igualtat d’oportunitats que perdurin en el temps i mantinguin l’efectivitat segons el que s’estableixi per reglament.] /Segons L.O. para la igualdad efectiva de mujeres y hombres 3/2007, Art 33. 97 La Llei Catalana 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes, en el seu Art. 56, especifica que les administracions públiques de Catalunya han d’incloure sistemàticament la variable sexe en totes les estadístiques, enquestes i recollida de dades que es duguin a terme.

- 116 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

de gènere de gènere identificades, i les mesures adoptades (memòria anual)

1.3 Incorporar tota la ciutadania en les polítiques d’igualtat i promoure un model d’organització local que impliqui les entitats, associacions i tot el teixit social present en el territori.

1.3.1 Difondre el Pla d'Igualtat - Bon coneixement del Pla - Acció de presentació Comunicació 2016 Contínua X de gènere (a nivell intern i d’Igualtat de gènere per pública del Pla d’Igualtat extern). part de la ciutadania i del (si/no) personal de l’Ajuntament - Penjar el pla d'igualtat a la intranet (si/no)

- Penjar el Pla d'Igualtat dins del web municipal (si/no)

- Valoració qualitativa de la comunicació del Pla a la memòria (nº de notícies i comunicacions publicades a la web, butlletí, etc.) (memòria anual)

1.3.2 Involucrar les entitats del - Major coneixement, - Nombre d'entitats que Àrea de Serveis a les 2016 Contínua X municipi en l’organització sensibilització i participen en persones de les activitats de la participació de la l’organització de les Regidoria d'Igualtat ciutadania en les diades internacionals (per (especialment 8 de març i polítiques d’Igualtat any) 25 de novembre). - Nombre i percentatge

- 117 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

d’accions/iniciatives de gènere en què participen les entitats del municipi (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

1.3.3 Incorporar criteris - Introducció de criteris - Criteris d’igualtat Secretaria 2016 Contínua X d’igualtat en les bases d’igualtat en els plecs de incorporats (si/no) vinculades a les condicions d’adjudicació Àrea de Serveis a les subvencions d’entitats i de subvencions a entitats -Valoració qualitativa persones i benestar social associacions98. i associacions (memòria anual)

98 Per exemple, presentar les sol·licituds i memòries amb les dades desagrades per sexe.

- 118 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

8.2 Acció contra la violència masclista

La violència és una de les xacres socials més greus que persisteix a la nostra cultura, que vulnera els drets humans i que atempta contra la plena ciutadania, l’autonomia, la dignitat i la llibertat de les dones.

L’Ajuntament es compromet a desenvolupar un paper actiu en la lluita contra la violència masclista, promovent, en el marc de les seves competències, les mesures adients per a la seva eradicació. Aquest compromís és coherent amb el mandat de la Llei 5/2008, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, que propugna la responsabilitat dels poder públics i la necessitat d’intervenir de manera integral. Això significa desenvolupar mesures de prevenció i sensibilització social, de detecció de la problemàtica, i d’atenció i recuperació de les dones que la pateixen, i dels seus fills i filles.

Per tal de desenvolupar aquesta intervenció integral, les actuacions s’han de basar en un model de treball en xarxa que requereix d’eines i estratègies de coordinació i cooperació entre els diferents serveis, institucions i agents socials per tal d’abordar la violència masclista de manera efectiva i evitant la doble victimització de les dones.

- 119 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

LÍNIA ESTRATÈGICA 2: ACCIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA MASCLISTA OBJECTIU GENERAL: Disminuir l’impacte de la violència masclista i avançar en la seva eradicació.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

2.1. Promoure la sensibilització i la conscienciació social i professional i vetllar per unes relacions igualitàries al municipi.

2.2 Garantir la intervenció integral i el treball en xarxa i cooperatiu de tots els serveis i institucions, en el marc del protocol d’eradicació de la violència masclista.

2.3 Implicar el màxim de serveis presents en el territori i també la ciutadania per tal d’afavorir la identificació precoç de la violència i millorar la seva prevenció.

2.4 Ampliar el focus de treball vers els micromasclismes i la violència subtil que tolera i fomenta la violència masclista en l’àmbit públic i privat.

2.5 Contribuir a la capacitació i formació específica del personal tècnic i polític.

TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST

INDICADORS REGIDORIES / ÀREES Any inici Durada >1000 >5000 <5000 ACCIONS RESULTATS PREVISTOS D’AVALUACIÓ IMPLICADES

2.1. Promoure la sensibilització i la conscienciació social i professional i vetllar per unes relacions igualitàries al municipi. 2.1.1 Commemorar el Dia - Sensibilització de la - Nombre i tipus Regidoria d’Igualtat 2016 Contínua X Internacional per a ciutadania del municipi en d’activitats organitzades l’eliminació de la violència matèria de violència (per any) vers les dones (25 de masclista Novembre). - Nombre de participants per sexe i edat (per any)

- Nombre de regidories/àrees i entitats

- 120 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

implicades (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

2.1.2 Realitzar concursos i - Major sensibilització de - Nombre d'activitats (per Regidoria de Joventut 2017 Puntual X activitats per a la la gent jove en la any) prevenció de la violència prevenció de la violència masclista adreçades a masclista - Nombre de participants gent jove99. per edat i sexe (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

2.1.3 Portar a terme una - Major sensibilització de - Activitat realitzada/any Regidoria d’Igualtat 2018 Puntual X perforant/teatre fòrum la ciutadania en la (si/no) per a prevenir i detectar prevenció de la violència la violència masclista. masclista - Nombre de persones participants per sexe (per any)

- Valoració qualitativa (memòria anual)

2.2 Garantir la intervenció integral i el treball en xarxa i cooperatiu de tots els serveis i institucions, en el marc del protocol d’eradicació de la violència masclista. 2.2.1 Donar a conèixer el - Sensibilització de la - Realització del fulletó Regidoria de Serveis 2016 Contínua X protocol comarcal per ciutadania i l’equip humà (si/no) Socials l’abordatge de les de l’Ajuntament en

99 Propostes engrescadores que estimulin la participació de la gent jove, incloent els d’espais d’educació informal. Per exemple: "Concurs Talla Ja", "Art surt al carrer", "tallers d'autodefensa adreçats a dones" etc.

- 121 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

violències masclistes (a matèria de violència - Nombre de fulletons nivell intern i extern). masclista editats (per any)

- Major coneixement dels - Llocs i serveis municipals recursos existents per on s’ha fet la difusió del part de la població fulletó (per any)

- Nombre de comerços on s'ha fet difusió del fulletó (any)

2.2.2 Participar en la comissió - Millora en l’atenció i el - Periodicitat de les Regidoria de Serveis 2016 Contínua X de seguiment del circuit seguiment de les dones reunions del circuit (per Socials comarcal (equip tècnic en situació de violència i any) municipal). de la seva descendència - Nombre de participants i de serveis que intervenen (per any)

- Actes de les reunions (per any)

- Avaluació dels serveis per part de les persones usuàries (per any)

- Valoració tècnica anual (memòria)

2.2.3 Formar periòdicament a - Millora contínua en les - Nombre de cursos (per Regidoria de Serveis 2016 Contínua X professionals de la intervencions any) Socials comissió de seguiment professionals

- 122 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

del circuit (equip - Nombre de serveis municipal) 100. implicats (per any)

- Nombre de participants per sexe (per any)

-Grau de satisfacció assistents (per any)

-Valoració (memòria anual)

2.2.4 Elaborar un sistema de - Coneixement més ampli - Valoració qualitativa de Regidoria de Serveis 2016 Contínua X recollida de dades sobre de l’impacte de la les actuacions realitzades Socials violència masclista comú violència en el municipi i (memòria anual) a tots els serveis d’atenció desenvolupament implicats en el circuit i d’estratègies de fer-ne el seguiment. prevenció més eficaces

2.2.5 Realitzar, com a mínim, - Millora en l’atenció, el - Realització de reunions Regidoria de Serveis 2016 Contínua X una reunió de seguiment seguiment i la coordinació anual (si/no) Socials anual amb el SIAD dels casos de dones en comarcal. situació de violència i de - Actes de les reunions la seva descendència (per any)

- Valoració tècnica anual (memòria)

100 Un mínim d’una formació anual.

- 123 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

2.3 Implicar el màxim de serveis presents en el territori i també la ciutadania per tal d’afavorir la identificació precoç de la violència i millorar la seva prevenció. 2.3.1 Anunciar/informar al - Sensibilització de la - Nombre de notícies Comunicació 2016 Contínua X butlletí municipal “Dia a ciutadania en matèria de publicades (per any) Dia” dels recursos per a la violència masclista prevenció i abordatge de - Valoració qualitativa la violència masclista (els - Major coneixement dels (memòria anual) telèfons dels serveis 016 recursos existents per de la Generalitat de part de la població Catalunya, els Serveis del Consell Comarcal, entre d’altres).

2.3.2 Disposar d’una persona - Millora en l’atenció i el - Assignació d’una Regidoria de Serveis 2016 Contínua X referent especialitzada en seguiment de les dones persona referent Socials violència de gènere per en situació de violència i especialitzada en atendre els casos al de la seva descendència violència de gènere Consell Comarcal. (si/no)

2.5 Contribuir a la capacitació i formació específica del personal tècnic i polític. 2.5.1 Formar el personal tècnic - Sensibilització i formació - Nombre d'accions Regidoria de Recursos 2017 Contínua X i polític sobre les del personal tècnic i formatives realitzades humans violències masclistes101. polític per a la prevenció (per any) de la violència masclista - Nombre de - Augment del compromís serveis/àrees/regidories polític implicats (per any)

101 Un mínim d’una formació al llarg de la validesa del pla d’igualtat de gènere municipal.

- 124 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

- Millora contínua en les - Nombre de participants intervencions per sexe (per any) professionals -Grau de satisfacció de les persones participants (per any)

- Valoració qualitativa (memòria anual)

- 125 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

8.3 Drets i qualitat de vida

L’administració local entén el dret a una vida digna i al benestar físic, psicològic i social com a valor fonamental i, per tant, adquireix una dimensió clau en les seves polítiques públiques.

La garantia d’aquesta qualitat de vida passa per l’equitat en els processos de distribució i accés als recursos, espais i oportunitats que es presenten en un territori. Per això, cal treballar perquè aquesta igualtat pugui donar-se franquejant els diferents factors de desigualtat que afecten de forma directa o indirecta la salut, l’educació i el benestar de les persones, o qualsevol altre que impedeixi el lliure desenvolupament de les persones, especialment de les dones.

A més, cal que les actuacions s’adrecin a propiciar que aquest sigui un municipi inclusiu, socialment cohesionat i capaç de generar un repartiment equitatiu dels recursos i de cobrir les necessitats i interessos de les dones i els homes, tenint en compte les seves especificitats i les diferents etapes dels seu cicle vital.

- 126 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

LÍNIA ESTRATÈGICA 3: DRETS I QUALITAT DE VIDA OBJECTIU GENERAL: Situar la sostenibilitat de la vida en el centre de les polítiques públiques locals, promovent les condicions per a que totes les persones gaudeixin d’una vida digna.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

3.1 Sensibilitzar envers les diferències de gènere que afecten la qualitat de vida de les persones i treballar per l’eliminació de les desigualtats que se’n generen.

3.2 Tenir en compte la diversitat de situacions i el cicle de vida de les persones en tots els plans, programes i projectes que es portin a terme, especialment en els àmbits de salut, esports, educació, atenció social, diversitat, etc.

3.3 Promoure un model de ciutat inclusiva, cohesionada i accessible per a totes les persones.

TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST

INDICADORS REGIDORIES / ÀREES Any inici Durada >1000 >5000 <5000 ACCIONS RESULTATS PREVISTOS D’AVALUACIÓ IMPLICADES

3.1 Sensibilitzar envers les diferències de gènere que afecten la qualitat de vida de les persones i treballar per l’eliminació de les desigualtats que se’n generen. 3.1.1 Programar d'activitats - Augment en l’oferta i - Nombre d'activitats Regidoria d’Esports 2016 Contínua X físiques saludables participació de les dones realitzades (per any) específiques per a en les activitats físiques dones102. municipals - Nombre de dones participants per edat i origen (per any)

-Valoració qualitativa

102 Per exemple: esport en equip, natació per embarassades, recuperació postpart, etc.

- 127 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

(memòria anual)

3.1.2 Commemorar el Dia - Sensibilització de la - Nombre i tipus Regidoria d’Igualtat 2016 Contínua X Internacional de les ciutadania del municipi d’activitats organitzades Dones (8 de març). sobre les desigualtats que (per any) pateixen les dones - Nombre de participants per sexe i edat (per any)

- Nombre de regidories/àrees i entitats implicades (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

3.1.3 Involucrar el Consell - Sensibilització de la - Participació anual del Consell d’Infants 2017 Contínua X d'Infants en la infància i del jovent del Consell Municipal al commemoració anual de municipi sobre les programa del 8 de març Dia internacional de les desigualtats que pateixen (si/no) Dones (8 de març). les dones - Nombre i tipus d’activitats en què s’implica el Consell d’Infants (per any)

- Nombre de nenes i nens que han participat, per edat (per any)

-Valoració de les activitats desenvolupades

- 128 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

(memòria anual)

3.1.4 Creació d’un programa - Afavoriment d'espais de - Nombre de tallers Àrea de Serveis a les 2017 Contínua X anual amb tallers de trobada de dones de realitzats (per any) Persones i Benestar Social formació, creixement diferents edats i orígens personal i oci amb - Nombre de participants perspectiva de gènere103. - Major apoderament, per sexe i origen (per any) benestar i autoestima de les dones participants - Grau de satisfacció de les persones assistents - Sensibilització població (per any) en matèria de gènere -Valoració qualitativa (memòria anual)

3.1.5 Crear i/o difondre les - Manteniment o - Descripció de les Regidoria d’Hisenda i 2016 Contínua X bonificacions i ajuts a les ampliació d'algunes mesures adoptades Comunicació famílies monoparentals i bonificacions i ajuts per a (valoració qualitativa a la a persones amb diversitat les famílies memòria anual) funcional104. monoparentals - Nombre de persones - Difusió dels ajuts en els beneficiàries per sexe serveis i mitjans de (per any) comunicació municipals

3.1.6 Mantenir la llar d’infants - Afavoriment de - Manteniment del Regidoria d’Educació 2016 Contínua X de l’Ajuntament. l'equilibri entre la vida personal dedicat a les personal, familiar i laboral tasques d’auxiliar de la

103 Els tallers s’adreçaran principalment a dones, però en alguns casos es poden proposar grups mixtos. 104 Per exemple: reducció de l’IBI, ajuts a serveis socials específics, accions positives per al lloguer d’habitatge i/o la seva adaptació.

- 129 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

llar (si/no)

- Nombre de persones beneficiades del servei per sexe (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

3.1.7 Organitzar activitats - Increment en el nivell - Nombre d'activitats Regidoria de la Gent Gran 2016 Puntual X intergeneracionals d'autoestima i benestar realitzades (per any) periòdicament 105. de la gent gran - Nombre de participants - Major contacte i per sexe i edat (per any) intercanvi de coneixements i - Grau satisfacció experiències entre la persones participants (per població infantil/jove i any) gran del municipi - Valoració qualitativa - Visibilització i (memòria anual) valorització de les aportacions de les dones grans a la societat

3.1.8 Difusió periòdica - Sensibilització de la - Nombre de notícies Regidoria de Comunicació 2016 Contínua X d’informació106 ciutadania en matèria publicades (per any) en matèria d'igualtat de d’igualtat de gènere gènere en els mitjans de - Valoració qualitativa

105 Per exemple: iniciar algun projecte anual entre la Llar d'infants, l'Escola i les residències de gent gran/ Casal de gent gran/Centres de Dia. 106 Per exemple: dades estadístiques, articles, entrevistes, notícies que contribueixin a sensibilitzar i desenvolupar un esperit crític de la ciutadania en relació a les desigualtats de gènere que es manifesten en diferents àmbits.

- 130 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

comunicació local. (memòria anual)

3.2 Tenir en compte la diversitat de situacions i el cicle de vida de les persones en tots els plans, programes i projectes que es portin a terme, especialment en els àmbits de salut, esports, educació, atenció social, diversitat, etc. 3.2.1 Desplegar una - Incorporació de la - Valoració qualitativa del Regidoria d’Educació 2018 Puntual X experiència pilot coeducació dins del projecte (grau de d’intervenció en projecte educatiu del sostenibilitat) (per any) coeducació a la Llar centre d'Infants “La Balena”. - Nivell de satisfacció de - Major sensibilització en les persones participants matèria d’igualtat de (per any) gènere per part del professorat

3.2.2 Formar en valors - Major coneixement - Nombre de participants Regidoria d’Esports 2017 Puntual X igualitaris a professorat d’eines i materials per per sexe i lloc de treball d'educació física, incorporar la perspectiva (per any) entrenadors/es, personal de gènere en la seva dels equipaments pràctica dels i de les -Grau de satisfacció de les esportius, membres de professionals de l’esport i persones assistents (per les entitats esportives i activitats de lleure any) monitor/a d'educació en el lleure, AMPA. -Valoració qualitativa (memòria anual).

3.2.3 Portar a terme activitats - Major sensibilitat per les - Nombre d’actuacions Regidoria de Cultura 2016 Contínua X de formació i qüestions d’igualtat de realitzades (per any) sensibilització per al gènere per part dels foment de la igualtat de infants i gent jove - Nombre de participants gènere i diversitat sexual per sexe (per any)

- 131 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

a la Biblioteca107. -Grau de satisfacció participants (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

3.2.4 Potenciar la perspectiva - Participació més - Nombre de noies i nois Regidoria d’Educació, 2016 Contínua X de gènere en les equilibrada de noies i nois que participen a cada d’Esports i de cultura activitats extraescolars i en les activitats activitat extraescolar i/o en el programa de les extraescolars i esportives activitat inclosa en el entitats108. programa de les entitats - Realització d'activitats per tal que l'alumnat i les - Descripció de les accions famílies triïn les activitats correctores que s'han menys condicionats pels portat a terme (memòria estereotips de gènere anual)

3.2.5 Realitzar campanyes de - Prevenció de - Valoració qualitativa de Regidoria d’Esports 2017 Puntual X sensibilització per trencar l’abandonament de la campanya de estereotips en la pràctica l’esport en noies de 12-14 sensibilització i del seu esportiva adreçada a la anys impacte (anual) gent jove. - Foment de l’elecció d'una pràctica esportiva no tan condicionada per estereotips de gènere

107 Tallers d’educació afectiva i sexual, de prevenció de l’homofòbia etc. /Contes no sexistes/ Incorporar noves preguntes sobre temes de gènere al “Joc de les igualtats”/Incorporar la perspectiva de gènere dins d’un programa de tallers d’estiu organitzat per la Biblioteca. 108 Promoure activitats que no tinguin tanta càrrega de gènere per tal de fomentar els grups mixtos: música, teatre, idiomes, circ, pintura, arts marcials, escacs, ioga, natació, corfbol, orientació i jocs de pistes, etc.

- 132 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

3.2.6 Involucrar la Comissió de - Transmissió d’una - Nombre d'accions Regidoria de Cultura 2016 Contínua X Festes perquè incorpori cultura igualitària promogudes per la la perspectiva de gènere i Comissió de Festes amb la prevenció de la perspectiva de gènere violència masclista en la (per any) programació festiva i cultural municipal109. - Valoració qualitativa memòria anual amb propostes i mesures correctores que s’han dut a terme

3.2.7 Promoure campanyes de - Foment de l’elecció de - Valoració qualitativa de Regidoria d’Educació 2018 Puntual X joguines no sexistes joc no tan condicionada la campanya anual amb adreçades a les per estereotips de gènere propostes i mesures famílies110. correctores que s’han dut a terme

3.3 Promoure un model de ciutat inclusiva, cohesionada i accessible per a totes les persones. 3.3.1 Crear un mapa d’espais - Millora de les condicions - Realització d’un taller Regidoria d’urbanisme i 2019 Puntual X insegurs del municipi i de seguretat de totes les participatiu per identificar Habitatge establir les mesures de zones del municipi per tal les zones insegures (si/no) millora. que els col·lectius més vulnerables a patir - Nombre de participants agressions (dones, gent per sexe, edat i origen

109 Per exemple: Promoure una major presència de dones intèrprets/artistes, vetllar perquè no es reprodueixin estereotips de gènere en els continguts de la programació cultural, fomentar companyies i/o artistes que promoguin valors igualitaris o que qüestionin els rols de gènere tradicionals, realitzar activitats familiars, intergeneracionals o oferta de serveis d’acollida o tallers lúdics per infants i joves en paral·lel, desenvolupar campanyes per promoure festes lliures d’actituds sexistes durant la Festa Major (assessorar les entitats per no reproduir imatges sexistes en el cartell del sopar anual d’homes), etc. Tenir en compte la perspectiva de gènere a les bases del concursos (p. e. en els concursos de “truites” que es fa a la Festa Major, posar a les bases que han de ser parelles mixtes). 110 Un bon moment per tirar endavant aquests tipus de campanya seria el Nadal.

- 133 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

gran i infants) puguin gaudir de l’espai en - Pla de treball per igualtat de condicions desenvolupar mesures correctores (si/no)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

3.3.2 Introduir canviadors de - Millor condicionament - Percentatge de Regidoria d’edificis 2017 Puntual X bolquers en els espais dels equipaments públics canviadors instal·lats en municipals municipals accessibles a a les necessitats de les relació al total dels homes i dones: famílies i persones que equipaments Poliesportiu i piscina. s’ocupen de la cura dels nadons

3.3.3 Reunir-se amb els - Millora de la mobilitat - Nombre de reunions Alcaldia 2016 Puntual X municipis propers i el de la població municipal realitzades i acords Consell Comarcal de l’Alt per al seu accés als presos Penedès per millorar els serveis públics municipals transports públics i a l'ocupació - Ampliació de les opcions comarcals i de transport públic l'accessibilitat111. (tipologia, horaris) (si/no)

3.3.4 Adquirir i/o fer visibles - Major sensibilització de - Nombre de llibres Regidoria de Cultura 2016 Puntual X llibres sobre igualtat de la ciutadania sobre la adquirits (per any) gènere, feminismes i igualtat de gènere/LGTBI, contes coeducatius per a feminismes i història de - Nombre de sol·licitud de la Biblioteca. les dones préstec per sexe i edat (per any)

111 Per exemple: recuperar l’autobús intermunicipal comarcal, crear rutes verdes i segures per anar en bicicleta.

- 134 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

- Nivell de satisfacció dels i de les lectores per llibre (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

3.3.5 Promocionar xerrades - Major sensibilització en - Nombre de xerrades Regidoria d’Educació 2017 Contínua X sobre coeducació dins del matèria de gènere i sobre coeducació (per programa anual de coeducació per part de any) formació de Mares i les famílies Pares112. - Nombre de persones participants per sexe (per any)

- Grau de satisfacció participants (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

112 Per tal d’aconseguir una major participació de les famílies, es podrien oferir activitats lúdiques per infants en paral·lel / Es podria realitzar un taller específic adreçat als homes (masculinitats) per tal de fomentar una major participació dels homes.

- 135 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

8.4 Treballs i temps

Tot i que la taxa d’ocupació femenina ha augmentat considerablement en els últims anys, les dones encara es veuen afectades per unes condicions laborals més precàries: més presència en l’economia submergida, salaris més baixos, major temporalitat, segregació horitzontal –sectors professionals feminitzats i poca diversificació de les opcions–, i segregació vertical –dificultats per a accedir a càrrecs de responsabilitat o comandament.

A més, la manca de reconeixement social del treball de cura i atenció a l’àmbit domèstic i familiar, i la quasi inexistent coresponsabilitat entre dones i homes, augmenten les dificultats de conciliació de la vida laboral, personal i familiar i esdevenen també causes directes en la precarització laboral femenina. Temps i treball són, doncs, dos elements que interactuen i als què cal prestar atenció i cercar mesures que impliquin tots els sectors socials i que promoguin una veritable transformació cultural.

En aquest sentit, les polítiques públiques han de promoure un nou pacte social entre els diferents agents socials, per tal d’impulsar un nou model d’organització del treball, dels serveis i dels temps, que integri les necessitats familiars i personals dels homes i de les dones.

Les actuacions han d’anar dirigides a promoure la participació equilibrada de dones i homes en la vida laboral, familiar, personal i social, sense que això suposi un detriment en la carrera professional i/o qualitat de vida de les persones i, especialment, de les dones. Per això, cal també promoure l’accés de les dones al món laboral i professional en igualtat de condicions, fomentar l’emprenedoria i l’autoocupació de les dones i el reconeixement del talent femení com a motor de desenvolupament econòmic i social.

- 136 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

LÍNIA ESTRATÈGICA 4: TREBALLS I TEMPS OBJECTIU GENERAL: Promoure una redistribució equitativa dels treballs i dels temps entre dones i homes, tant en l’àmbit públic com privat.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

4.1. Impulsar mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i promoure una utilització equitativa per part de dones i homes. 4.2 Fomentar la coresponsabilitat familiar i social en la cura de les persones. 4.3 Afavorir l’accés i la permanència de les dones en el mercat de treball en condicions d’igualtat. 4.4 Fomentar l’emprenedoria de les dones i el treball cooperatiu. 4.5 Potenciar el teixit productiu garantint la igualtat i l’aprofitament del talent femení.

TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST

INDICADORS REGIDORIES / ÀREES Any inici Durada >1000 >5000 <5000 ACCIONS RESULTATS PREVISTOS D’AVALUACIÓ IMPLICADES

4.1 Impulsar mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral i promoure una utilització equitativa per part de dones i homes. 4.1.1 Acord municipal per oferir - Millorar la qualitat de - Formalització de l’acord Serveis Socials 2017 Contínua X serveis d’acollida-lúdics vida i la participació de municipal(si/no) Cultura per infants i joves per tal les persones cuidadores Educació que les persones - Nombre de persones Gent gran cuidadores puguin assistir que han fet ús del servei a activitats i formacions d’acollida per sexe (per organitzades per any) l’Ajuntament113.

113 Es podrien fomentar activitats infantils/juvenils en paral·lel o activitats familiars conjuntes que incloguin l’aspecte intergeneracional.

- 137 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

-Valoració qualitativa (memòria anual)

4.1.2 Organitzar activitats per a - Millorar la qualitat de - Nombre d'activitats Regidoria d’Educació i 2016 Contínua X infants i joves en períodes vida i la participació de organitzades (per any) Regidoria de Cultura 114 de vacances . les persones cuidadores Regidoria de Joventut - Nombre de participants per sexe (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

4.1.3 Introduir serveis de - Facilitació de la - Nombre de tràmits nous Secretaria i Comunicació 2016 Contínua X tramitació virtual conciliació de la vida municipals que es poden municipal. personal, familiar i laboral gestionar virtualment (per any)

- Nombre de gestions efectuades telemàticament per tipologia i sexe (per any)

- Valoració qualitativa de les mesures adoptades (memòria anual)

4.1.4 Mantenir l'obertura del - Accés a la ciutadania a - Obertura de camp de Regidoria d’Esports 2016 Contínua X camp de futbol i les espais públics durant els futbol i les instal·lacions instal·lacions esportives períodes de vacances i (si/no)

114 Crear un Casal municipal durant el mes de setembre o donar un major suport en la seva organització des de l'AMPA, mantenir el casal d'estiu i els tallers audiovisuals i escènics per a joves, etc.

- 138 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

en períodes de vacances caps de setmana escolars i els caps de -Ús que se n’ha fet per setmana115. - Facilitació de la sexe (per any) conciliació de la vida personal, familiar i laboral -Valoració qualitativa (memòria servei)

4.1.5 Difondre el Servei RESPIR - Difondre informació -Difusió d' informació del Regidoria de Serveis 2016 Contínua X residencial per a familiars sobre aquest servei i servei (si/no) Socials de persones grans i tramitació en cas de persones amb detecció de necessitats - Nombre de tramitacions discapacitat intel·lectual i realitzades per sexe (per gestió de les demandes. any)

4.2 Fomentar la coresponsabilitat familiar i social en la cura de les persones. 4.2.1 Realitzar activitats de - Major valoració social - Nombre d’actuacions Regidoria d’Igualtat 2017 Puntual X formació i sensibilització dels treballs domèstics i realitzades (per any) per donar valor al treball de cura domèstic i de cura, i - Nombre d’assistents per fomentar la - Major dedicació de sexe (per any) coresponsabilitat social i temps per part de la dels homes en les tasques població masculina en els - Grau de satisfacció de cura116. treballs domèstic i de participants (per any) cura (coresponsabilitat) -Valoració qualitativa

115 Es podria intentar promoure la realització d’activitats esportives alternatives al futbol per aconseguir que l’ús de l’espai sigui equilibrat entre noies i nois. 116 Per exemple: campanyes, Xerrada d’informació i sensibilització per donar suport a les famílies quan ja no es poden fer càrrec d’un/a familiar dependent i han d’optar per una residència. Activitats per tal de treballar la coresponsabilitat amb els homes i implicar-los en les feines de casa: Com treballar els privilegis? (dels homes en vers les dones)/Curs de cuina adreçat a homes, amb objectiu de “millorar la nostra qualitat de vida”. Els homes es preocupen del que es vol menjar: “Els homes es cuiden més”, d’aquí anar implicant-los en la cura dels altres i en els “quefer” quotidians/Com el taller de paternitat de Vilanova: Els homes poden mostrar la seva sensibilitat i millorar el vincle amb les criatures i amb la cura de les persones. Tallers de cuina per a nenes i nens, ara que està tan de moda el concurs televisiu Master Chef.

- 139 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

(memòria anual)

4.3 Afavorir l’accés i la permanència de les dones en el mercat de treball en condicions d’igualtat. 4.3.1 Desagregar per sexe i - Visibilització de les - Recollida de dades Regidoria de Treball i 2016 Contínua X edat les fonts principals desigualtats en laborals per sexe (si/no) Regidoria de Comunicació estadístiques vinculades el mercat de treball al mercat laboral local i - Descripció de les fer-ne difusió a través actuacions fetes per fer dels mitjans de visibles les dades comunicació local. (Memòria anual Servei)

4.3.2 Posar en marxa mesures - Afavoriment l’accés de - Nombre de programes Regidoria de Treball 2017 Contínua X específiques d’inserció les dones al mercat de actius per a la inserció ocupacional per dones treball formal laboral de dones (per any) majors de 45 anys117. - Nombre de dones participants en els programes (per any)

- Nombre de dones inserides laboralment per programa (per any)

- Memòria qualitativa de les accions dutes a terme

4.3.3 Fer més difusió de - Afavoriment l’accés de - Realització d’accions de Regidoria de Comunicació 2016 Contínua X l’horari del Servei les dones al mercat de difusió del Servei (si/no)

117 Promoure l’ocupabilitat de les dones en les tasques de prospecció empresarial que realitza Promoció Econòmica/ Desenvolupar accions positives en les contractacions realitzades a través dels Plans d’ocupació.

- 140 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

d’Orientació Laboral i treball formal Assessorament per a la - Nombre d’accions de Creació d’Empreses. difusió del Servei (per any)

- Nombre de persones usuàries del Servei per sexe, per tipologia d’acció118 (per any)

- Valoració qualitativa de les accions dutes a terme (memòria anual)

4.3.4 Integrar el Servei - Millora en l’atenció i el - Incorporació del Servei a Regidoria d’Ocupació 2016 Contínua X d’Orientació Laboral i seguiment de les la Xarxa Xaloc (si/no) Assessorament per a la persones en procés de Creació d’Empreses en la recerca de feina i/o de - Nombre de persones Xarxa de Serveis Locals creació d’empresa usuàries del Servei per d’Ocupació Xaloc. sexe, per tipologia d’acció119 (per any)

- Nombre de persones usuàries que s’han inserit laboralment per sexe (per any)

- Nombre de projectes d’emprenedoria iniciats (per any)

118 Tipologia d’acció: orientació laboral, inserció laboral, assessorament en la creació d’empreses, acompanyament per a la consolidació d’empreses, etc. 119 Tipologia d’acció: orientació laboral, inserció laboral, assessorament en la creació d’empreses, acompanyament per a la consolidació d’empreses, etc.

- 141 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

- Nombre de persones implicades en projectes d’emprenedoria per sexe (per any)

- Grau de satisfacció de les persones usuàries (per any)

- Valoració qualitativa (memòria anual)

4.3.4 Portar a terme un - Afavoriment de l’accés - Realització del programa Regidoria d’Ocupació i 2017 Puntual X programa d’inserció de les dones al mercat de d’inserció laboral amb Regidoria d’Esports laboral amb formació: treball formal formació (si/no) Cursos de formació a mida (p. e. Curs de - Creació de llocs de feina - Nombre de cursos monitors/es de lleure per de qualitat en el municipi realitzats (per any) a joves, per treballar a l’estiu, a les activitats - Nombre de persones extraescolars tan beneficiàries per sexe i esportives com de lleure.) edat (per any)

- Nombre de persones contractades per sexe i edat (per any)

- Valoració qualitativa (memòria anual)

- 142 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

8.5 Reconeixement del lideratge i participació de les dones

L’administració pública, com a institució propera a la ciutadania, és una observadora de primera línia de les necessitats i interessos de la ciutadania i, per tant, ha de ser capaç de canalitzar les seves demandes.

Des de fa uns anys, es parla de participació lligada a la política, com una eina per democratitzar decisions i construir nous processos socials que donin poder a les persones. Els mecanismes desplegats però, defensen formes de participació que no sempre acaben reflectint totes les veus de la ciutadania.

Tot i que la participació política i social de les dones ha anat en progressiu augment, el cert és que aspectes psicosocials, polítics, econòmics, d’horaris, i també d’interessos, dificulten o, en el pitjor dels casos, impedeixen, el lliure accés de les dones a les esferes públiques i de decisió.

Per això, les polítiques públiques han de treballar per transformar les formes i els canals de participació perquè siguin compatibles amb la vida quotidiana de les persones, eliminant la dicotomia entre formal i informal, reconeixent el valor i les capacitats diferenciades de dones i homes i potenciant l’apoderament individual i col·lectiu. Les actuacions s’adrecen, per tant, a pal·liar les deficiències existents i a promoure noves mesures de representació equilibrada, partint del convenciment que les noves demandes i realitats socials necessiten de les aportacions de les dones, d’un nou model de gestió i de renovades línies d’acció en l’agenda política.

Així mateix, cal seguir treballant per donar valor i visibilitat a totes les aportacions que les dones fan a la cultura i donar la importància que mereixen les seves contribucions a la memòria històrica.

- 143 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

LÍNIA ESTRATÈGICA 5: RECONEIXEMENT DEL LIDERATGE I LA PARTICIPACIÓ DE LES DONES OBJECTIU GENERAL: Treballar per una democràcia equitativa i participativa, promovent la governança i la participació de les dones en tots els nivells de la vida pública.

OBJECTIUS ESPECÍFICS

5.1 Assegurar que els mecanismes de participació siguin una plataforma de representació de totes les veus, i de la presa de poder tant individual com col·lectiu. 5.2 Potenciar la incorporació i el lideratge de les dones en tots els nivells de responsabilitat i presa de decisions dels espais institucionals. 5.3 Fomentar la participació de les dones en totes les esferes socioculturals de la ciutat. 5.4 Acompanyar i donar suport als grups de dones, reconeixent el seu valor i les seves potencialitats. 5.5 Reconèixer, valorar i difondre els treballs i els sabers de les dones i de la genealogia feminista al llarg de la història.

TEMPORALITZACIÓ PRESSUPOST

INDICADORS REGIDORIES / ÀREES Any inici Durada >1000 >5000 <5000 ACCIONS RESULTATS PREVISTOS D’AVALUACIÓ IMPLICADES

5.1 Assegurar que els mecanismes de participació siguin una plataforma de representació de totes les veus, i de la presa de poder tant individual com col·lectiu. 5.1.1 Difondre informació en - Major sensibilització de - Nombre d'informacions Regidoria de Comunicació 2016 Contínua X matèria de gènere les entitats en matèria desplegades (per any) adreçada a les entitats del d'igualtat municipi. - Nombre d'entitats receptores de la informació (per any)

- Grau de satisfacció amb la informació rebuda (per any)

- 144 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

- Valoració qualitativa (memòria)

5.1.2 Convocar les reunions, a - Afavoriment de la - Horari de les reunions Totes les Àrees de 2016 Contínua X hores adients per tal de participació ciutadana compatibles amb els l’Ajuntament que es faciliti la fent-la compatible amb la treballs de cura (si/no) conciliació familiar. cura - Nombre de persones assistents a les reunions per entitat i per sexe (per any)

- Valoració qualitativa (memòria entitats)

5.1.3 Realitzar activitats que - Major reconeixement - Nombre d’activitats Regidoria de Cultura 2016 Contínua X facin visible la producció social de les dones i les realitzades (per any) Regidoria d’Igualtat cultural i la recuperació seves aportacions a la de la memòria històrica història i a la cultura - Nombre de participants 120 de les dones . per sexe (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual Servei)

5.1.4 Elaborar una proposta per - Major visibilitat i - Aprovació de la Regidoria d’Igualtat 2017 Contínua X incorporar noms de reconeixement social de proposta pel Ple dones rellevants a les dones a la societat Municipal (si/no) places, carrers i equipaments nous de la - Percentatge de noms de

120 Per exemple Sant Jordi, Club de lectura / Difusió en els mitjans de comunicació comarcals / Commemorar aniversaris d’artistes, escriptores, polítiques, pensadores rellevants a través d’exposicions, conferències, etc.

- 145 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

ciutat i presentar-la al Ple dones rellevants en Municipal. relació als carrers, equipaments i places de nova creació

5.1.5 Continuar portant a - Major reconeixement - Nombre d’activitats Regidoria de cultura 2017 Contínua X terme accions i treballs social de les dones i les realitzades (per any) Regidoria d’Igualtat per difondre els sabers de seves aportacions a la les dones. història i a la cultura - Nombre de participants per sexe (per any)

-Valoració qualitativa (memòria anual)

- 146 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

8. GLOSSARI121

Acció Positiva: Mesures temporals per compensar la situació de desigualtat de partida, principalment de les dones. Incideix en l’àmbit públic i garanteix la seva presència.

Androcentrisme: Conjunt de valors dominants basats en una percepció centrada en normes masculines. Les societats androcèntriques són aquelles que situen l’element masculí com a prototip, un referent que cal imitar i l’experiència del qual és interpretada com a universal, menyspreant i ocultant les experiències de les dones.

Coeducació: Mètode educatiu que parteix del principi de la igualtat entre els sexes i de la no discriminació per raó de sexe, que pretén educar conjuntament a nens i nenes en la idea que hi ha diferents mirades i visions del món, diferents experiències i aportacions fetes per dones i homes que conformen la realitat col·lectiva i sense les que no es pot interpretar ni conèixer el món.

Conciliació de la vida personal i laboral: Possibilitat d’una persona de fer compatibles l'espai personal amb el familiar, el laboral i el social, i poder desenvolupar-se plenament en els diferents àmbits.

Coresponsabilitat en el treball reproductiu: Participació equilibrada de dones i homes en cadascuna de les tasques i responsabilitats de la vida familiar, tant en el treball domèstic com en el de cura de les persones dependents.

Democràcia paritària: Forma d’organització social i política en la qual hi ha igualtat de nombres i drets dels diferents col·lectius que componen la societat i que han de formar part dels òrgans decisoris i de govern. Les quotes o la modificació de les normatives electorals són exemples d’estratègies per aconseguir la democràcia paritària entre dones i homes.

121 Elaborat a partir dels Glossaris: Centres d’informació i recursos per a dones, una proposta de model funcional i de gestió, Diputació de Barcelona, 2007; i Col·lecció Documents de Recull de termes Dones i treball, Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, 2008.

- 147 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Desigualtat de tracte: Manca d’igualtat en el tracte entre diversos col·lectius de manera arbitrària i sistemàtica, tot afavorint un col·lectiu per damunt dels altres. (Directiva2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juliol de 2006, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en matèria de treball i ocupació).

Discriminació directa: Tractar de manera desigual o amb un tracte d’inferioritat les persones sobre la base d’un dels motius expressament prohibits per l’ordenament jurídic nacional i internacional, per exemple, segons el sexe.

Discriminació indirecta: Criteris, mesures, normes i intervencions socials o polítiques formalment neutres que resulten desfavorables per a un col·lectiu, ja que no té en compte la posició inicial desfavorable de la qual parteix aquest col·lectiu. Aplicació de distincions i de pràctiques desiguals i arbitràries que una col·lectivitat fa a una persona o grup en un determinat àmbit per motius de sexe, ètnia, ideologia, edat, opció sexual o d’altres.

Discriminació: Es considera discriminació tots aquells casos en què una persona és tractada de manera desigual i desfavorable per la seva pertinença a un grup concret i no sobre la base de les seves capacitats individuals.

Divisió sexual del treball: Repartiment de tasques socials i domèstiques adjudicades segons el sexe que han produït aprenentatges diferents per a homes i dones i que es valoren d’una manera desigual en la societat.

Equitat de gènere: Distribució justa dels drets, beneficis, obligacions, oportunitats i recursos entre les persones a partir del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes a la societat.

Feminisme: Doctrina, teoria i moviment social que propugna la consideració de les dones com a éssers humans complets, subjectes individuals de drets i deures i s’oposa a la discriminació per raó de sexe (per haver nascut femella), o de gènere ( a causa de les atribucions femenines com a dona). El feminisme té diverses orientacions i ideologies, però no s’ha d’oposar – com vulgarment es fa – a masclisme, ja que el masclisme representa una actitud de prepotència del mascle enfront de la femella, i aquest concepte és l’oposat al feminisme que defensa l'equitat.

- 148 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Gènere: Construcció social i cultural basada en les diferències biològiques entre els sexes que assigna diferents característiques emocionals, intel·lectuals i comportamentals a dones i homes, variables segons la societat i l’època històrica. A partir d’aquestes diferències biològiques, el gènere configura les relacions socials de poder entre homes i dones.

Igualtat de gènere: Condició de ser iguals homes i dones en les possibilitats de desenvolupament personal i en la capacitat de prendre decisions, per la qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i d’homes són igualment considerats, valorats i afavorits.

Igualtat de tracte entre dones i homes: Condició de ser iguals dones i homes en l’àmbit laboral, social, cultural, econòmic i polític, sense que actituds i estereotips sexistes limitin les seves possibilitats.

Indicador de gènere: Mesura, nombre, fet, opinió o percepció que mostra la situació específica de les dones i dels homes, així com els canvis que es produeixen en els dos grups a través del temps. L’indicador de gènere és una representació d’un fenomen determinat que mostra totalment o parcial una realitat i que té la funció de fer visibles els canvis socials en termes de relacions de gènere al llarg del temps.

Perspectiva de gènere: Presa en consideració de les diferències socioculturals entre les dones i els homes en una activitat o àmbit per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, considerant com les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet de visualitzar dones i homes en la seva dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural i de trobar línies d’acció per a la solució de desigualtats.

Polítiques d'Igualtat: Sorgeixen als Estats Units a la dècada dels 60 dins del moviment de drets civils i, en principi, per evitar la discriminació, per raons de raça, religió, color o origen. Sota el mandat del president J. F. Kennedy s’estableix el concepte d’acció positiva i s’obliga a garantir als contractistes del govern la igualtat d’oportunitats en la seva plantilla. A Europa, des dels anys 50 i 60, els països nòrdics - Islàndia, Finlàndia, Suècia, Noruega i Dinamarca- ja treballen en polítiques de l’Estat de Benestar que inclouen accions positives vers les dones. A dia d’avui, aquests països són els que disposen d’una proporció més alta de població activa femenina, conjuntament amb polítiques familiars que permeten conciliar la vida personal i la laboral a dones i homes. La teoria – que s’ha complert- és que en invertir en ajudes socials, s’incrementa la presència de les dones al

- 149 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

mercat laboral. Major presència de força de treball qualificada al mercat laboral té conseqüències en el creixement econòmic.

Rols de gènere: Els papers, les funcions, les activitats i les responsabilitats que s’atribueixin com a pròpies i diferenciades a dones i homes.

Segregació horitzontal de l'ocupació: Distribució no uniforme d’homes i dones en un sector d’activitat determinat. Generalment, la segregació horitzontal de l’ocupació fa que les dones es concentrin en llocs de treball que es caracteritzen per una remuneració i un valor social inferiors i que són en bona mesura una prolongació de les activitats que fan en l’àmbit domèstic.

Segregació vertical de l'ocupació: Distribució no uniforme d’homes i dones en nivells diferents d’activitats. Generalment, la segregació vertical de l’ocupació fa que les dones es concentrin en llocs de treball de menor responsabilitat.

Sostre de vidre: Barrera invisible que dificulta l’accés de les dones al poder, als nivells de decisió i als nivells més alts de responsabilitat d’una empresa o organització a causa dels prejudicis envers les seves capacitats professionals.

Transversalitat de gènere (de l’anglès gendermainstreaming): Estratègia al llarg termini que incorpora la perspectiva de gènere i la igualtat de gènere de les dones en totes les polítiques i actuacions d’un govern. La transversalitat de gènere implica incorporar la perspectiva de gènere en totes les polítiques i les actuacions per a tenir en compte les necessitats i els interessos tant de les dones com dels homes.

- 150 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

9. ANNEXES

1. Documentació consultada per a l’elaboració de la Diagnosi de Gènere...... 152 2. Recull de propostes dels tallers realitzats per a l’elaboració del Pla d’Igualtat de Gènere...... 153

- 151 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

1. DOCUMENTACIÓ CONSULTADA PER A L'ELABORACIÓ DE DIAGNOSI DE GÈNERE

1.1. Documentació municipal:

. Pla d’actuació municipal 2011-2014 . Memòria de gestió municipal 2011-2015 . Memòria municipal de Serveis Socials 2014 . Cartipàs per a la legislatura 2015-2019 . Dades municipals desagregada per sexe 2011-2014

1.2. Publicacions periòdiques locals:

. "Dia a dia" de Sant Cugat Sesgarrigues, abril 2015 . "El cargol" - Magazín del Penedès, abril de 2015 . "El cargol" - Magazín del Penedès, novembre de 2015 . "La Fura" - L'Informatiu de l'Alt Penedès, Baix Penedès i el Garraf . "El Corcó" - Publicació trimestral del Amics de la Font del Cuscó, primavera 2015

1.3. Díptics dels principals serveis municipals:

. Servei d’atenció Jurídica. Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Col·lecció Dona . Servei d’atenció psicològica infantil. Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Col·lecció Dona . Servei de mediació familiar. Consell Comarcal de l’Alt Penedès. Col·lecció Dona . Guia de Serveis per a la gent gran. Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues . Guia d’activitats. Sant Cugat Sesgarrigues. Abril-juny 2015 . El Camí Escolar de Sant Cugat de Sesgarrigues

1.4. Altres tríptics informatius:

. Línia d’atenció a les dones en situació de violència. ICD. Generalitat de Catalunya . Dolor al pit?. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya . 1ra mostra de Petits Cellers. Avinyonet del Penedès

- 152 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

2. RECULL DE PROPOSTES DELS TALLERS REALITZATS PER A L’ELABORACIÓ DEL PLA D'IGUALTAT DE GÈNERE

El dia 27 de gener del 2016, es van realitzar 2 tallers, un amb el personal tècnic i un altre amb les persones representants d'associacions i ciutadania del municipi.

Estructura dels tallers:

1 Roda de presentacions

2 Objectius de la sessió

Presentació dels principals resultats de la diagnosi del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues des 3 de la perspectiva de gènere

4 Recollida de propostes per a l'elaboració del Pla d'Igualtat 1

1. Taller de matí, en el qual van participar 5 professionals corresponent al personal tècnic de l’Ajuntament de Sant Cugat Segarrigues (per ordre alfabètic, de nom):

 Berta Blanco Roca – Treballadora Social de l’equip de Serveis Socials  Emma Muriel Escofet – Membre de l’ equip de direcció de l’Escola “Les Vinyes”  Jordi Milà Lozano – Serveis tècnics  Josep Mª Mallofré Montserrat– Agutzil  Rut Ribas Martí - Educadora Social de l’Equip de Serveis Socials

A continuació es presenten les accions proposades en els dos tallers per a l'elaboració del Pla d’Igualtat de Gènere del municipi de Sant Cugat Sesgarrigues, classificades per línies estratègiques: Línia 2. Acció contra la violència masclista . Xerrades de conscienciació per a la prevenció i detecció de casos de violència masclista adreçades a la ciutadania, escoles, esports, etc. . Contes no sexistes. . Atenció personal per part d’un/a professional de confiança que sigui referent a l’Ajuntament, desvinculada de Serveis Socials , a la qual poder adreçar-se. . Anunciar/informar al butlletí municipal “Dia a Dia” els telèfons dels serveis (016, Generalitat, Consell Comarcal,...). . Creació/constitució d’una entitat per la igualtat / o consell de dones: que vetlli per la igualtat i canalitzi subvencions.

- 153 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

Línia 3. Drets i qualitat de vida . Promoure esports mixtes, como el Corfbol (esport de competició), Vòlei mixt (promoure tornejos mixtos). . A l’àmbit escolar: obrir un petit centre obert -tipus petita ludoteca- (dos dies per setmana a les tardes, de 5 a 8 h), acollidor i que es facin activitats diverses enfocades a promoure la igualtat de gènere. On fomentar els jocs infants que puguin jugar ambdós sexes alhora: parxís, escacs, etc. . Crear una associació oficialitzada i adreçada a dones: obrir activitats als homes. Per exemple cursos de cuina mixta. . En els concursos, per exemple el de “truites” que es fa a la Festa Major, posar a les bases que ha de ser per parelles mixtes.

Línia 4. Treballs i temps . Cursos de formació a mida: Curs de monitors/es de lleure per a joves, per treballar a l’estiu, a les activitats extraescolars tan esportives com de lleure. Podrien ser contractats per l’Ajuntament o l’empresa externa, pel grup d’esplais i/o ludoteca. . Banc del temps: de manera voluntària i altruista, en el que poden participar persones jubilades o sense ocupació. . Millorar el transport entre la ciutadania (a nivell privat): fent servir un sistema de compartir cotxe particular (de manera fixa o eventual) per anar a Vilafranca del Penedès (serveis sanitaris o altres gestions) puntualment o anar a l’estació de Renfe (La Granada). Fer algun sistema fàcil i accessible per a tothom (no només per a les persones que tinguin accés a les noves tecnologies de la informació i la comunicació). . Augmentar el servei d’assessorament laboral . Crear esplais i grups d’escoltes . Espai infantil: on desenvolupar activitats adreçades a mares i pares.

Línia 5. Reconeixement del lideratge i la participació de les dones . Crear un grup de dones o una entitat per a la igualtat. . Potenciar la presència/participació de les dones al cafè. Fent activitats específicament per a elles. . Seguir fent treballs per difondre els sabers de les dones.

2. Taller de tarda, en el qual van participar 13 persones representant d’entitats de la localitat i ciutadania, concretament 10 dones i 3 homes (per ordre alfabètic, de nom):

 Chadia Mohammadi – Curs Català  Dolors Escala Moyés – Representant del Taller de cuina i del Grup de Recerca.  Ernest Durant Banchs – Representant del Grup de Carnaval.  Eva Trias Via – Representant de l’AMPA de l’Escola “Les Vinyes”.

- 154 - Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues Pla d'igualtat de gènere

 Josep Anton Ollé Batet – Representant de la Colla Gegantera i de la Coral “El Raïm”.  Laura Galimany Bonaterra - Representant dels pares/mares de la Llar d’Infants “La Balena”.  Mª Àngels Tenas Cuscó – Representant de la Sala de Lectura Antoni Margarit.  Manel Almansa Lobato– Representant Amics de la Font del Cuscó  Maria De La Cruz Martí– Representant de Grallers “Pica-Soques” i de Diables “Sexes Foc”.  Mounira Oulad el Hadj – Curs de Català.  Rosa Mª Gil Matas– Representant dels Tres Tombs.  Souad El Hajjioui – Curs Català.

Les accions proposades per a l'elaboració del Pla d’Igualtat de Gènere, classificades per línies estratègiques, van ser: Línia 5. Reconeixement del lideratge i la participació de les dones . Convocar les reunions, a hores adients per tal de que es faciliti la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, i que les persones cuidadores puguin participar a les associacions i entitats del municipi. . Posar servei d’acollida per a les criatures mentre les persones adultes estan reunides. . Posar el llistat de totes les associacions al butlletí municipal “Dia a Dia”. . Millorar la comunicació de les activitats programades i tots els canvis que puguin haver-hi (horaris, lloc, etc.). . Activitats per tal de treballar la coresponsabilitat amb els homes i implicar-los en les feines de casa. . Curs de cuina adreçat a homes, amb objectiu de millorar la qualitat de vida. Els homes es preocupen del que es vol menjar: “Els homes es cuiden més”, d’aquí anar implicant-los en la cura dels/de les altres i en les activitats quotidianes. . Accions per valorar els treballs domèstics, reproductius i de cura. . Tallers de cuina per a nenes i nens, ara que està tan de moda el concurs televisiu “Master Chef”. . Perforant /teatre fòrum per a treballar la coresponsabilitat

Línia 2. Acció contra la violència masclista . Perforant /teatre fòrum per a prevenir i detectar la violència masclista (es posa l’exemple d’una escenificació en la sala de Plens de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès). . Campanya d’informació i conscienciació implicant a les botigues i centres del poble: cartells amb el número de telèfon d’atenció, etc. . Una persona referent de l’Ajuntament, però que no sigui de Serveis Socials i que tampoc estigui ubicada a les instal·lacions municipals, hauria d’estar en un altre lloc. . Realitzar xerrades, tallers preventius , cinefòrum (tenen una sala amb 120 cadires) i fer-les al llarg de l’any i no només fer- les per al 25N. . En general: xerrades atractives i participatives amb interès perquè tothom hi vagi.

- 155 -