CATALUNYA CRISTIANA SETMANARI D’INFORMACIÓ I DE CULTURA RELIGIOSA «Sense concòrdia no pot existir mai ni un Estat ben governat ni una casa ben administrada» Any XXIX ● Núm. 1.502 ● 2,10 € 3 • juliol • 2008 Publi Sir Nou prevere jove per a Barcelona Tarragona va acollir un congrés internacional sobre Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu El jove de 32 anys Miquel Ramón Fuen- tes, de Montgat, va rebre el 22 de juny

Agustí Codinach passat l’ordenació sa- Retorn a Tarraco cerdotal a la catedral de Barcelona. Presi- dits pel cardenal Llu- ís Martínez Sistach, una quarantena de preveres van conce- lebrar una solemne cerimònia en el de- curs de la qual l’Es- glésia de Barcelona rebia com a do aques- ta nova consagració presbiteral. Pàg. 17

Relleu al capdavant dels Salesians Durant tres dies la ciutat de Tarragona envolupament posterior del cristianisme va semblar retrocedir en el temps i sub- fins al segle VIII. Un dels grans interro- de Catalunya mergir-se en els primers segles del cristi- gants del congrés era saber com se’n sor- anisme. La celebració del Congrés Inter- tiria el Dr. Armand Puig a l’hora de presen- El 28 de juny passat el P. Ángel Asurmendi nacional Pau, Fructuós i el cristianisme tar la seva argumentació a favor d’una va prendre possessió com a nou provincial de la primitiu a Tarragona (segles I-VIII) va possible visita de l’apòstol Pau a Tar- Inspectoria Salesiana de la Mare de Déu de la portar fins a Tarragona professors d’arreu raco. Segons el Dr. Armand Puig, «hi Mercè, que comprèn Catalunya, les Illes Bale- del món per tal d’aprofundir en el tresor ha raons suficients perquè sigui alta- ars, Osca i Andorra. En una entrevista conce- espiritual que els primers cristians van ment probable la visita de Pau a Tarra- dida a Catalunya Cristiana el nou provincial, sembrar en les nostres terres. El congrés es gona, però el fet que hi hagués arribat que substitueix el P. Joan Codina, ens explica va estructurar a partir de tres eixos cen- exiliat va condicionar que la seva missió quins són els reptes més urgents que afronta trals: la vinguda de sant Pau a Hispània, les s’hagi diluït en la història». amb aquesta nova responsabilitat. actes martirials de sant Fructuós i el des- Pàg. 3, 4 i 5 Pàg. 18

Es recupera la comunió a la boca i de Jerusalem ja té nou patriarca llatí genolls en les celebracions papals Mons. Fouad Twal va ser no- menat oficialment nou patriarca En una entrevista recent a L’Osservatore de Jerusalem el 21 de juny pas- Romano, Mons. Guido Marini, mestre de sat. Substitueix al capdavant dels les celebracions litúrgiques pontifícies, ha cristians de Terra Santa l’em- explicat que la comunió als fidels a la blemàtic Mons. Michel Sabbah, boca i de genolls és una praxi destinada a patriarca llatí de Jerusalem du- esdevenir habitual a partir d’ara en les rant els darrers 20 anys. En l’ini- celebracions papals. Per a Benet XVI, ci del seu nou ministeri Mons. segons Mons. Marini, aquest gest és un Twal va fer una crida al diàleg i senyal inequívoc de la veneració i respec- la reconciliació, en perfecta sin- te que cal tenir davant l’Eucaristia, així tonia amb la tasca duta a terme com de la necessitat de subratllar la pre- durant les últimes dècades pel sència real de Jesús en la sagrada forma. seu predecessor. Pàg. 8 Pàg. 9

Sumari Amics de Jesús Musical sobre Pàg. 7 Canadà: cloenda del 49 Congrés Eucarístic Internacional SantaSanta la Mare de Déu Pàg. 19 Urgell: reconeixement a la Càtedra de Pensament Cristià MargaridaMargarida La preestrena mundial de MariaMaria Pàg. 22 Solsona: llibre sobre els 176 anys d’activitat de les vedrunes l’espectacle «María de Nazaret, Maria una historia que continúa…» AlacoqueAlacoque Pàg. 26 Vic: les sagramentàries celebren la beatificació de la fundadora va tenir lloc el 17 de juny al Vaticà

Pàg. 20 Pàg. 28 Barcelona: homenatge a Mn. Josep M. Via Taltavull Pàg. 21 2 CATALUNYA CRISTIANA opinió 3 • juliol • 2008

Editorial CATALUNYA CRISTIANA Director: Mn. R. Octavi Sánchez Redactors: Eduard Brufau, Miquel Àngel Codina, Samuel Gutiérrez, Rosa M. Jané, Carme Munté, Rosa Peraire Lingüista: Montserrat Pibernat Arxiu i fotografia: Eulàlia Grande Corresponsals: Mónica García, BARCELONA; Guillem Farré, CASTELLÓ; Víctor Gay, GIRONA; Jordi Curcó, LLEIDA; Cristina Ràdios catòliques Sànchez, MALLORCA; Marta Nin, ROMA; Ramon Estany, SOL- SONA; Joan Boronat, TARRAGONA; Víctor M. Cardona, TORTOSA; David Codina, URGELL; Xavier Bisbal i Jordi Castellet, VIC Col·laboradors: Fabrizio Assandri, Pilarín Bayés, Joan Carrera, ivendres 20 de juny, el papa Benet XVI es va que va apostar per una política de lluita per l’audièn- Agustí Codinach, Francesc Gamissans, Enric Graupera, Joan dirigir als participants del Congrés Internaci- cia i pels beneficis econòmics a imatge de les altres Guiteras, Dani Majà, J. A. Mateo, Victòria Molins, Francesc Donal de Responsables de Canals de Ràdios ràdios generalistes del panorama estatal. Encara que Nicolau, Cristóbal Sàrrias, Lluís Serra, Pere Tena, Ferran L. Catòliques, organitzat pel Consell Pontifici per a les la COPE té un ideari ben definit, en el qual es Tognetta, P-J Ynaraja Comunicacions Socials que presideix l’arquebisbe reflecteixen els valors cristians, voler estar sempre en Redacció, administració, publicitat i promoció: Claudio Maria Celli i que tenia per lema: «La identitat la lluita pels primers llocs, l’ha portat a distanciar-se C/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 BARCELONA i la missió de les ràdios catòliques avui. Del pensament del seu ideari, que s’ha vist sacrificat a canvi d’obte- Tel. 934 092 810, Fax 934 092 820 sobre l’home a una informació al servei de la persona.» nir altres beneficis més estrictament quantificables. a/e: [email protected] (Redacció) En el seu discurs el Pontífex va destacar el servei Si a tot això hi afegim la presència de locutors no a/e: [email protected] (Administració i que pot oferir la ràdio catòlica «per informar i entre- catòlics i amb clara vocació polemista, tenim uns subscripcions) tenir, per anunciar i denunciar, però sobretot en el resultats que són clarament previsibles. a/e: [email protected] (Publicitat) respecte de la realitat i amb una clara perspectiva Des de Catalunya s’ha optat per un altre model de Pàgina web: www.catalunyacristiana.com d’educació en la veritat i l’esperança». ràdio catòlica, una ràdio que assumeix per endavant Fundadors: Mn. Joan E. Jarque i Mn. Francesc Malgosa Benet XVI va vincular la tasca de les ràdios que no lluitarà pels primers llocs del rànquing d’au- Edita: Fundació Catalunya Cristiana per a l’evangelització catòliques amb la missió evangelitzadora de l’Esglé- diència, i que està condemnada a no viure en l’opu- i la cultura sia: «Ajudant el cor de cada home a obrir-se a Crist, lència econòmica, però que ofereix un servei a la Gerent: Jaume Vinyals ajudareu el món a obrir-se a l’esperança i a aquesta societat catalana des dels valors de l’Evangeli, res- Publicitat: Josep Harris civilització de veritat i amor que és el fruit més pectuosa i oberta amb els que no són creients, que no Promoció: Alfons Miralles eloqüent de la seva presència entre nosaltres.» busca la divisió partidista o l’encasellament en una Administració: Isabel Giralt (comptabilitat), Eduard Aquestes paraules papals ressonen enmig de la determinada posició ideològica, sinó que vol arribar a Masllorens (subscripcions) polèmica que ha suscitat la renovació d’uns determi- tots els públics independentment de les seves tendènci- Autoedició i compaginació: Carlos Aguado nats periodistes de la cadena episcopal COPE. Aquesta es polítiques. Una ràdio que no amaga la seva condició Impressió: Impressions Intercomarcals, SA Ctra. C-1.411, Km renovació ha rebut crítiques no tan sols des de diver- de catòlica i que reflecteix el seu pensament cristià no 34. Polígon industrial El Cementiri. Tel. 938 788 403. Fax 938 sos sectors socials i polítics entre els quals hi ha tan sols en els programes estrictament religiosos sinó 788 212 - 08272 SANT FRUITÓS DE BAGES - DLB 14.387/79 alguns dels dirigents de la nova executiva del Partit també en tots els espais de la seva graella. Popular, sinó també de destacats membres de l’epis- Amb la COPE els bisbes espanyols tenen un pro- Difusió controlada per copat espanyol, entre els quals trobem l’arquebisbe blema, ho han vist clarament en l’última reunió de de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach. l’Executiva de la Conferència Episcopal. De fet ja fa Membre de la UCIP És important matisar que dins de les emissores temps que s’arrossega la polèmica, però ara s’ha International Catholic Union of Press anomenades «catòliques» hi ha un ampli ventall de incrementat i les veus crítiques entre els mateixos Membre de l’APPEC Associació de Publicacions Periòdiques en català possibilitats ja que hem de distingir aquelles que es prelats cada vegada són més i més qualificades. dirigeixen a un públic majoritàriament ja catòlic i Sembla que el problema de moment es torna a ajor- SUBSCRIPCIONS ANUALS EN CATALÀ O CASTELLÀ practicant d’aquelles altres que busquen un públic nar, com ja ha passat en altres ocasions. Per molt que € molt més ampli, amb la intenció d’evangelitzar des els bisbes diguin que exigiran el compliment de Catalunya, resta de l’Estat espanyol i Andorra: 105,99 € d’algun dels seus espais. Dins d’aquests dos models l’ideari de l’emissora, tots sabem que certs locutors Gibraltar i Portugal: 105,99 € també trobaríem importants subdivisions. no canviaran la seva manera de fer ni el seu estil Resta d’Europa: 174,38 € Certament, les emissores catòliques catalanes que davant del micròfon, més aviat al contrari: les màxi- Amèrica i Àfrica: 208,70 € es poden sentir a través de les freqüències de Ràdio mes autoritats eclesiàstiques no s’escaparan de les Àsia i Oceania: 279,89 Estel i Ràdio Principat no tenen res a veure amb la crítiques i burles d’aquests líders d’audiències, tot i El setmanari rep l’ajut de l’Institut Català de les filosofia de la cadena COPE. Aquesta última fa anys saber que són els amos i propietaris de la cadena. Indústries Culturals, de la Generalitat de Catalunya

La Frase / Rogelio Garrido Montañana «Sense concòrdia no pot existir mai ni un Estat ben governat ni una casa ben administrada» (Publi Sir. Poeta llatí. Segle I aC)

La paraula concòrdia, pel que comporta, té el seu carisma; concòrdia ve de l’arrel llatina Thomas Carlyle: «Una persona es basta ella mateixa, però deu persones unides per cor-cordis, que significa «cor». I derivada de cor, una concordança és «una correspon- l’amor serien capaces de ser i de fer el que deu mil no aconseguirien per separat.» dència o conformitat entre una cosa i una altra»; i en termes humans, entre una persona Només la unió exempta d’interessos individuals, de clans i partits, sinó basada en i una altra, i entre uns i altres». Conformitat, bona avinença, unió: una estructura l’amor, pot garantir la pau, la prosperitat i «la llibertat i el benestar per a tots d’una humana sublim en la qual no hi ha lloc per a enfrontaments mentals perquè està manera equitativa i feliç». Un provebi portuguès fa així: «El valor crea vencedors; la promoguda, basada i edificada pels cors, «per l’amor»! Ens diu l’escriptor anglès concòrdia crea invencibles.

LA TIRA DEL PRIMER PLA Per Pilarín

AQUESTS DIES HE SORT QUE TINC MOLT D’ATENDRE ELS TARRAGONINS ES ...PERÒ, EN GENERAL, REPARTIRÉ BONS AJUDANTS... MEREIXEN QUE MOLTES PETICIONS... UNA PLUJA DE BONHOMIA, DE ELS ESCOLTEM D’UN EN TOLERÀNCIA, I D’ESPIRITUALITAT AUGURI EULOGI UN... TAL COM VAIG PREDICAR

EU FA UNS QUANTS SEGLES! EL M UET XIQ NA TÉ GA NO LDRIA VO ÉS S SER MERÓ GEN 3 • juliol • 2008 CATALUNYA CRISTIANA 3 en primer pla Rere la pista de sant Pau a Tarragona ■ Durant tres dies es va celebrar el Congrés Internacional «Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona»

Durant tres dies la ciutat de Tarragona va sem- prés al segle III per ser testimonis del martiri del en aquells temps remots va culminar amb la repre- blar retrocedir en el temps i submergir-se en els bisbe sant Fructuós i dels seus diaques Auguri i sentació de La Passió de Sant Fructuós al mateix amfi- primers segles del cristianisme. No era difícil imagi- Eulogi per la persecució decretada pels emperadors teatre romà on el 21 de gener de l’any 259 dC Fructuós, nar-se l’apòstol sant Pau desembarcant a la Tarraco Valerià i Gal·liè, per acabar finalment als segles IV- Auguri i Eulogi van donar la vida per la seva fidelitat romana per deixar una petja de l’Evangeli en una VIII amb el desenvolupament de la comunitat cristi- a l’únic Déu, «que ha fet el cel, la terra, el mar, i tot el societat que rendia culte a l’emperador; passar des- ana més antiga de la península Ibèrica. La immersió que contenen».

’Església de Tarragona es troba im- clau per valorar la possibilitat d’aquest Lmersa de ple en la commemoració viatge la trobem justament en el procedi- dels 1.750 anys del martiri del bisbe Fruc- ment jurídic al qual Pau va ser sotmès a tuós de Tarragona i dels seus diaques Au- Roma. La professora alemanya va defensar guri i Eulogi el 21 de gener de l’any 259 la tesi que Pau va acabar morint a Roma, «bé dC. Són moltes les peregrinacions que per causes naturals, o bé després que Neró el s’acosten fins a Tarragona per guanyar sentenciés a mort», sense haver assolit l’ob- l’Any Jubilar concedit pel papa Benet XVI jectiu de visitar Hispània. i per resseguir les petjades dels primers El professor Vasile Mihoc, de Sibiu cristians. (Romania), va recordar que alguns Pares L’Any Jubilar de Sant Fructuós també de l’Església donen com a cert que sant ha estat capaç de transcendir l’àmbit més Pau va viatjar al final de la seva vida a pròpiament eclesiàstic i, gràcies a la col·- Hispània, predicant l’Evangeli i fundant laboració de les institucions de la ciutat, esglésies, tal com diuen sant Climent de d’arribar fins i tot als més joves. N’és un Roma i el Cànon de Muratori. També el bon exemple l’èxit de Iubilaeum, l’àlbum professor Agustí Borrell va recordar la de cromos que amb il·lustracions de Pilarín Les sessions del congrés van ser viscudes amb gran intensitat. importància de la primera carta de Climent Bayés i text d’Andreu Muñoz explica la als corintis, «escrita segurament a Roma història paleocristiana de la seu metropolita- una ocasió tan especial pels bisbes de sos ni humans ni materials, de manera que entorn de l’any 96 dC i que assegura que na de Tarragona i del bisbe sant Fructuós. O Girona i d’Urgell. El vicepresident de la el gran projecte hispànic es va convertir en Pau va anar “fins al límit de l’Occident”». bé la iniciativa de difondre i apropar l’Any Generalitat de Catalunya, l’alcalde de la una ombra del que hauria pogut ser. Per La Dra. Cristina Godoy, de la Facultat de Jubilar de Sant Fructuós a les escoles a ciutat de Tarragona i el president de la això, va dir el Dr. Puig, «caldrà esperar a Teologia de Catalunya, va cercar en la través d’una carpeta didàctica. Diputació encapçalaven la llista d’autori- mitjan segle III per trobar el primer testi- literatura apòcrifa les tradicions d’aquest Però sens dubte que la cita més impor- tats polítiques. El professor Ulrich Luz, de moni directe del cristianisme a la ciutat: el possible viatge de sant Pau a Hispània. tant de la commemoració dels 1.750 anys Berna (Suïssa), va ser l’encarregat de pro- martiri del bisbe Fructuós i dels seus dos Arguments a favor i en contra d’un del martiri de sant Fructuós va ser la cele- nunciar la lliçó inaugural: Construcció i diaques». Segons la Dra. Isabel Rodà, de tema apassionant que ens fa remuntar als bració, del 19 al 21 de juny, del Congrés desenvolupament de la Justificació en l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica darrers anys de la vida de l’apòstol dels Internacional Pau, Fructuós i el cristianis- l’Evangeli predicat per Pau. de Tarragona, «la Tarragona que va poder gentils i a un temps, segles I-II, en què la me primitiu a Tarragona (segles I-VIII), Un dels grans interrogants del congrés rebre la visita de Pau era una ciutat de Tarraco romana, capital de la província que va portar fins a Tarragona professors era saber com se’n sortiria el Dr. Armand primeríssim ordre dins l’organització de d’Hispania Citerior i ciutat comercial i de Bíblia, patrística, litúrgia, història i Puig, degà de la Facultat de Teologia de l’Imperi romà». administrativa, se sentia orgullosa del gran arqueologia per tal d’aprofundir en el tre- Catalunya, a l’hora de presentar la seva «És molt probable que Pau anés a His- temple dedicat a August, ubicat sota l’ac- sor espiritual que els primers cristians van argumentació a favor d’una possible visita pània al final de la seva vida», va defensar tual catedral de Tarragona. En aquells pri- sembrar en les nostres terres. Homes i de l’apòstol Pau a Tarragona. Segons va també el professor Rainer Riesner, de mers segles de la nostra era, el cristianisme dones de relleu internacional disposats a argumentar el Dr. Armand Puig, «hi ha Dortmund (Alemanya), «i és possible que començaria a fer un forat important en les posar una mica de llum a les ombres que raons suficients perquè sigui altament pro- Tarragona fos el lloc de la seva estada, atès creences d’un poble que rendia culte a encara perduren d’una època remota de la bable la visita de Pau a Tarragona, però el que és la ciutat que té més elements a favor l’emperador i al segle III, amb la mort dels història del cristianisme a Tarragona i a fet que hi hagués arribat exiliat va condici- seu. Altres llocs d’Hispània són molt més protomàrtirs hispànics Fructuós, Auguri i Catalunya. El congrés es va estructurar a onar que la seva missió s’hagi diluït en la hipotètics». L’argument en contra el va Eulogi, ja estaria plenament consolidat. partir de tres eixos centrals: la vinguda de història». Així és, segons sembla Pau hau- posar la professora Heike Omerzu, de sant Pau a Hispània, les actes martirials de ria arribat a Tarragona exiliat i sense recur- Mainz (Alemanya), que va indicar que la Carme Munté sant Fructuós i el desenvolupament poste- rior del cristianisme fins al segle VIII. Per a molts dels ponents provinents RAINER RIESNER, PROFESSOR DE LA UNIVERSITAT DE DORTMUND (ALEMANYA) d’universitats d’arreu del món (Itàlia, Su- ïssa, Alemanya, Anglaterra, França, Ro- mania i Estats Units), aquella era la prime- «Tarragona és el destí més versemblant de la visita de sant Pau» ra ocasió que tenien per visitar Tarragona —Quines conclusions podem extreure —Tindria unes implicacions clares en la mesu- i per meravellar-se davant d’una ciutat que sobre el congrés celebrat a Tarragona? ra que relacionaria directament Tarragona conserva importants vestigis del seu pas- —En primer lloc, que és molt probable que amb els orígens del cristianisme. D’altra ban- sat romà. Els tres dies del congrés van sant Pau hagués vingut a Hispània i, en da, el fet que Tarragona estigués directament transcórrer a l’interior del Palau de Con- segon lloc, que d’entre totes les poblacions lligada amb Pau podria fer que l’Església de gressos de Tarragona però els congressis- d’Hispània que s’atribueixen la visita de sant Tarragona es plantegés fins a quin punt avui tes també van tenir ocasió de visitar llocs Pau, Tarragona és el destí més versemblant dia es manté fidel al missatge de la tradició de com la capella de Sant Pau, on la tradició i que té més possibilitats. Fins ara, dins de Pau. evoca l’estada de Pau a Tarraco; l’amfite- l’exegesi neotestamentària, la creença que —Què és el que més l’ha impressionat de atre on van morir els màrtirs Fructuós, sant Pau va visitar Tarraco era una creença la seva primera visita a Tarragona? Auguri i Eulogi, i el conjunt cristià de minoritària. Com a conseqüència d’aquest —He pogut prendre consciència de la roma- Centcelles (segona meitat del segle IV). congrés celebrat a Tarragona i gràcies a nització de Tarraco i de fins a quin punt era la Les sessions del congrés, molt intenses, l’intercanvi d’idees que hi ha hagut, la cre- ciutat més important de l’Imperi romà a His- van ser inaugurades a primera hora del ença que sant Pau va venir a Tarraco conti- pània. De la possible vinculació entre sant Pau nua sent cosa d’una minoria però d’una i Tarragona, i en darrer terme, de la importàn- matí del 19 de juny per l’arquebisbe me- minoria que està creixent. cia de les Actes del martiri de sant Fructuós, tropolità de Tarragona i Primat, Mons. —Què implicaria aquest cert grau de Auguri i Eulogi com una mostra dels orígens Jaume Pujol, que va estar acompanyat en consens per a l’Església de Tarragona? de la implantació del cristianisme a Hispània. 4 CATALUNYA CRISTIANA en primer pla 3 • juliol • 2008 Sant Fructuós, bisbe, una veu d’Església d’orient a occident ■ El segon dia del congrés va abordar el cristianisme a Tarragona durant el segle III

Les sessions del segon dia van abordar el martiri dels sants. El professor Gennaro Luongo, durant la seva intervenció.

La segona part del Congrés Internacional Pau, Fructuós i el cristianisme peri romà; un imperi que només cinc anys ressat no només a reportar les dades essen- primitiu a Tarragona es va centrar en el cristianisme a Tarragona durant el després no va poder evitar la invasió ger- cials del procés judicial sinó, més encara, segle III, període en el qual s’emmarca l’esdeveniment del judici i la mort de mànica». a proposar-nos —amb la finalitat d’edifi- Així mateix, tampoc no es constata el car i d’ensenyar— els moments que més Fructuós, bisbe de Tarraco, i del seus diaques Auguri i Eulogi. És la trilogia punt concret de la celebració del judici sobresurten en l’experiència final de sant dels sants tarragonins que van ser cremats vius a l’amfiteatre de la ciutat ràpid celebrat davant del governador romà Fructuós», subratllant la fe certa, el corat- el 21 de gener de l’any 259, a causa de la persecució als cristians decretada Emilià, que va dictar la sentència de morir ge decidit, la serenitat i la mística joia del per Valerià, emperador de Roma. a la foguera dels tres sants tarragonins; per martiri, així com el zel del bisbe. En defi- contra, sí que es verifica l’amfiteatre romà nitiva, un relat, el de les actes, «que ens mitjan segle III a Tarragona existia precisió d’utilització limitada, però se’n com a escenari del martiri. Fructuós i els interpel·la», amb expressions tan fermes Auna comunitat cristiana fortament ar- desprèn que Fructuós, Auguri i Eulogi van seus diaques van ser acompanyats al su- de Fructuós com l’oració que va pronun- relada i amb una sòlida estructura jeràr- ser detinguts en una domus, amb el desco- plici per la comunitat cristiana, amb el ciar abans de morir i en la qual va tenir quica eclesial, com ho demostra la presèn- neixement de si aquest habitatge es troba- planyiment de molts pagans que els admi- present tota l’Església, «des de llevant cia d’un bisbe, de diaques, preveres i va a dins o a fora del recinte emmurallat, raven. Tarraco, doncs, va ser una capital fins a ponent». lectors. Aquesta comunitat estava cons- sense descartar que, en opinió de Macias, capdavantera a donar i, posteriorment re- Luongo va fer al·lusió a l’observació truïda sobre consistents bases del temps i «pogués tractar-se de l’habitatge d’una tirar, el culte a l’emperador. que fa l’hagiògraf Pio Franchi de Cavali- capaç d’introduir-se en diferents estrats comunitat cristiana». A la vegada, l’in- eri segons la qual el text de les actes que ha socials de la població de la Tarraco del vestigador d’arqueologia va manifestar Anàlisi del text de la arribat als nostres dies es fonamenta en les segle III. que tampoc no hi ha constància de la «Passio Fructuosi» anotacions gairebé telegràfiques que se- En la seva ponència, el Dr. Angelo di ubicació de la presó on van ser tancats el gurament va recollir un testimoni ocular Berardino, de Roma, va assegurar que els bisbe i els dos diaques i s’ignora de quina El professor italià Gennaro Luongo va dels fets, que no era un eclesiàstic ni un cristians, a causa de la persecució, eren administració depenia l’establiment peni- fer una presentació dels principals estudis literat, tot deixant entreveure que, per la assassinats com a elements que formaven tenciari. De les actes sorprèn la familiari- sobre la Passio Fructuosi i va analitzar a terminologia, l’autoria es podria atribuir a part d’un espectacle «i fou això que va fer tat amb què Fructuós rep les visites a la bastament el text, que va qualificar de «breu un soldat. Les actes, amb el seu redactat, pensar moltes persones de cara a les con- presó, exponent de «l’accessibilitat de la i fructífer», en el qual el redactor relata esdevenen una font de citacions i d’excla- versions al cristianisme». Per conseqüèn- comunitat cristiana als recintes, en aquell amb precisió la captura, el dia 16 de gener, mació de cites bíbliques, en les quals «el cia, la majoria d’eclesiàstics van marxar o moment, cosa que en demostra la implan- i el martiri, el divendres dia 21, de l’any redactor veu les persones de la Trinitat», es van amagar, mentre que els cristians tació dins de la societat», va afirmar Ma- 259. Així mateix, va destacar l’eficaç or- va esmentar Gennaro Luongo. Es va atu- van haver de conviure entre el culte i el cias, «en un any 259 de fortalesa de l’Im- ganització literària de l’hagiògraf, «inte- rar en el dejuni establert els dimecres i els paganisme. Valerià va atacar els pricipals divendres i en com Fructuós no el vol caps de les esglésies perquè temia la cris- trencar, «en la voluntat de transmetre la tianització de les classes dirigents. convicció teològica comuna»; va valorar L’empresonament i la mort de sant El plus dels debats el martiri com un drama coral i no pas Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi van ser En acabar les ponències, del migdia i de la tarda, durant els tres dies del individual, enmig d’una societat cristiana recollits per la comunitat cristiana de la Congrés Internacional Pau, Fructuós i el cristianisme primitiu a Tarragona va ben organitzada, com palesa el suport ciutat d’aquell moment a través d’unes haver-hi temps per al debat dels temes i comunicacions exposades, per material i espiritual als imputats. Actes martirials que han arribat fins avui aprofundir, consultar i manifestar els congressistes els seus punts de vista, un La Passio és també un observatori pri- dia i que són les més antigues de tota la exercici, aquest, que es va explicitar en un bon recull d’enriquidores aporta- vilegiat sobre l’Església de Tarragona, la península Ibèrica, amb una clara vocació cions. La manca del temps, en la majoria dels casos, va ser insuficient per seva organització interna, la litúrgia, els històrica que detalla el més fonamental, donar la paraula a tothom qui la reclamava. costums i la praxi ascètica. El ponent escrites per un personatge anònim. La Conceptes complementaris van posar per exemple al descobert que els tampoc no va obviar aspectes un xic con- conservació de les actes de la Passio Fruc- estudis arqueològics fets a Tarragona els darrers 20 anys demostren que la fosos que contenen els darrers capítols tuosi «ens ha permès conèixer l’arrela- Tarraco romana era una ciutat molt més gran del que es creia en un principi afegits a les actes, les quals, en conclusió, ment i l’acceptació d’una nova fe a la i d’aquí la seva gran importància: l’hegemonia mercantilista del port de va considerar que són «de gran valor epi- capital de la província d’Hispània Citeri- Tarragona; la impossibilitat de situar al mapa de la ciutat els barris ocupats gràfic, històric i de total credibilitat». Unes or», va definir en la seva ponència el Dr. per les classes pobres d’aquella societat i la manca de vestigis arqueològics a actes que, tal com va manifestar en la seva causa de la fragilitat dels materials utilitzats en els habitatges; la presència Josep M. Macias, «en un moment històric intervenció el professor Giuseppe Caru- cristiana en totes les capes de la societat, sense distincions entre nobles i d’alt interès per allò que representa el esclaus; el model paulí del pontificat del bisbe Fructuós i el fet que les actes so, de Roma, per dos cops les menciona procés de transformació de l’Imperi romà no recullin cap cita de l’apòstol; el concepte d’esclau, un estatus jurídic, no pas sant Agustí en les seves homilies i que són vers un nou model d’organització politi- social; un esclavatge benestant que defugia de l’alliberament; la no-abolició presents en l’obra del poeta Prudenci. cosocial que conduirà cap a un període de l’esclavitud, per part de l’Església, però sí l’aportació d’innovacions en denominat “antiguitat tardana”». aquest àmbit; la decadència de la ciutat amb el declivi de l’Imperi romà, entre Joan Boronat Arqueològicament el document té una d’altres visions, van ser alguns dels punts de debat. Fotos: MCS Arquebisbat Tarragona 3 • juliol • 2008 en primer pla CATALUNYA CRISTIANA 5

L’ENTREVISTA ElEl Dr.Dr. JosepJosep AmengualAmengual vava abordarabordar lala vidavida dede lesles EsglésiesEsglésies cristianescristianes enen lala MediterràniaMediterrània occidentaloccidental

n aquest llarg recorregut en el temps que (segles III), el darrer dia ens va portar fins als nia occidental a través de la correspondència ens va permetre fer el Congrés Internaci- segles IV-VIII, una època en què l’Església de trobada entre el teòleg laic Consentius, nascut a la Eonal Pau, Fructuós i el cristianisme primi- Tarragona i la Tarraconense va assolir una gran Tarraconense i establert a Menorca, i sant Agustí tiu a Tarragona, després de la possible arribada importància. El Dr. Josep Amengual i Batle, (354-430), bisbe d’Hipona. Tota una troballa que de l’apòstol Pau a Tarraco (segles I-II), després m.ss.cc., fill de Palma de Mallorca, va abordar la va permetre observar sota un nou prisma la reali- del martiri de sant Fructuós, Euguri i Eulogi vida de les Esglésies cristianes en la Mediterrà- tat del cristianisme en aquells segles. «Quan més va créixer el cristianisme va ser durant l’època en què va ser més perseguit»

—Quins elements cal tenir en compte afers entre bisbes. Era una Església molt ments teològics dins de l’Església a l’hora d’abordar la vida de l’Església sinodal, en el sentit que els problemes de la de l’època? de Tarragona dels primers segles? Tarraconense els resolien els bisbes d’aquí, —Consentius estava al corrent —El primer que cal fer és no aïllar-la amb la participació d’un cert laïcat i amb la dels moviments teològics d’aquella del context mediterrani, és a dir, tenir participació de vegades un poc tumultuosa època. El preocupaven l’arrianis- present que Tarragona era un lloc cèntric del poble. Coses aquestes que avui són me, el macedonianisme i l’orige- però no únicament en el marc de la penín- impossibles, però que no ho són per dog- nisme, doctrines que commovien sula Ibèrica sinó també en relació amb les màtica o per teologia, sinó per un dret sobretot l’Orient, però també el va Balears —sobretot Menorca—, amb canònic que, d’altra banda, hauríem de inquietar el pelagianisme occiden- l’Àfrica i amb Arles-Marsella. Ens trobem reformar. Durant els orígens els laics no tal i el priscil·lianisme hispànic. en un moment de l’Església de Tarragona estaven discriminats. Va ser a poc a poc Consentius va ser el primer de dir que ha evolucionat molt, ja no som al com aquesta distinció classista entre laics que el priscil·lianisme, moviment temps de sant Fructuós, ja no hi ha perse- i ministres va anar ocasionant la distància iniciat per Priscil·lià, era heretge, cució, sinó que és un cristianisme establert entre uns i altres. És qüestió de retornar a però no sabem per quina raó, no que ja disposa d’una estructura ministerial les arrels, de deixar que el poble de Déu sabem quin contingut tenien aquests i institucional plena. El primer metropolità existeixi, de donar la possibilitat de plan- escrits. Jo crec com a hipòtesi més de Tarragona i d’Hispània de què tenim tejar els problemes que avui tenen lloc. raonable que es tractava d’uns es- notícia l’any 419 és Titianus, cosa que ens —Sempre s’havia cregut que amb les crits apòcrifs i, més concretament, fa suposar tota una tradició molt llarga incursions dels bàrbars a Hispània la els actes de l’apòstol sant Joan, en durant la qual l’Església de Tarragona i la vida de la societat i de l’Església s’havia els quals hi ha una certa mística de Tarraconense s’ha anat consolidant. Te- col·lapsat. La correspondència trobada Crist. nim l’episcopat fins a Osca i Lleida, són entre el laic Consentius i el bisbe sant —En quin sentit som hereus els primers noms dels bisbes, però també Agustí, com va capgirar aquesta creen- cosa que vol dir comerç, viatgers, admi- avui dia d’aquells primers cristians? hi ha un altre factor que no hem de menys- ça? nistració eclesiàstica, administració civil… —Les persecucions dels cristians du- tenir i que ens diu que hi ha cristians a les —Fa 25 anys es van trobar a Marsella i Per tant, en el primer quart del segle V ens rant l’època romana són l’aportació més zones rurals entre Lleida i Osca, cosa que a París un total de 29 cartes, de les quals trobem amb tota una vasta regió que se- gran que s’ha fet al llarg de la història a la indica que en aquesta època de principis n’hi ha vuit que formen part de la corres- gueix l’estructura i el món romà. Tenim, llibertat de pensament i de consciència. del segle V la ruralia i la pagesia de la pondència entre el teòleg laic Consentius, doncs, 25 anys molt ben il·luminats de tota Tot i que Fructuós i els seus companys van Tarraconense tenia presència cristiana. nascut a la Tarraconense i establert a la Tarraconense, de la Baleàrica, de l’Àfrica tenir l’oportunitat de ser alliberats de la —Quin paral·lelisme podem fer en- Menorca, i sant Agustí, bisbe d’Hipona. del Nord i de la Provença. D’altra banda, mort, es van matenir fidels fins al darrer tre l’organització de l’Església actual i Quan ens pensàvem que al segle V tota la també veiem com hi havia dones dels alts moment a la seva llibertat de consciència. la dels primers segles? Tarraconense estava anorreada pels bàr- estaments molt cultes i, per tant, no porta Avui dia, en què ens trobem amb tantes —Hi havia ministeri de bisbes, de pre- bars i per les incursions dels visigots, grà- enlloc dir que totes les dones dels temps tensions, oblidem massa sovint l’aporta- veres, de diaques i de monjos, al capdavant cies a aquestes cartes ens hem trobat amb romans estaven instrumentalitzades, so- ció d’aquests 10.000 màrtirs que hi va dels quals hi havia el metropolità. També una societat normalitzada, amb unes co- bretot des que el cristianisme va començar haver i que és el conjunt que més va hi apareix molt activament el poble, que municacions terrestres i marítimes norma- a irrompre contra l’abús de la dona. arriscar perquè nosaltres avui poguéssim fins i tot podia participar en judicis sobre litzades, amb persones de molta cultura, —Com convivien els diversos movi- tenir llibertats, i llibertats també civils. El cristianisme, quan més va créixer, va ser justament durant l’època en què va ser més perseguit, i això amb estadístiques a la mà. El Sant Pare serà el primer a rebre una carta Per què la volem, doncs, la llibertat els cristians? Veure avui dia realitats com les amb el segell de l’Any Jubilar que viuen els països necessitats, dins de la misèria més absoluta, i veure com nosal- Després de la lliçó inaugural comunicació congregats, va po- tres vivim i que no som més crítics amb del professor emèrit de la Uni- sar el primer mata-segells realit- versitat de Berna, Ulrich Luz, zat amb aquest motiu al sobre l’organització econòmica… Per això vo- els 300 inscrits al Congrés Inter- número 1, que serà lliurat al papa lem la llibertat? nacional Pau, Fructuós i el cris- Benet XVI, a Roma. Carme Munté tianisme primitiu a Tarragona, El paquet complert, que es po- segles I-VIII van gaudir d’un ben dia adquirir pel preu de 16,5 euros guanyat descans durant el qual a l’estafeta provisional, incloïa un

MCS Arquebisbat Tarragona es va presentar, a l’estafeta de document filatèlic en el qual s’ex- ESTAMPES - ROSARIS - PESSEBRES - OLIS - TRÍPTICS - RETAULES - IMATGES correus provisional instal·lada plica la història dels màrtirs tarra- RELIGIOSES - MEDALLES - RESTAURACIONS al Palau Firal i de Congressos de gonins; els dos sobres realitzats en - MIRALLS - ICONES - ORFEBRERIA. la ciutat de Tarragona, el mate- record de l’Any Jubilar —un amb rial filatèlic relatiu a l’Any Jubi- una imatge de l’amfiteatre de L’arquebisbe de Tarragona va posar el lar de sant Fructuós, bisbe, i primer mata-segells. Tarragona, escenari del martiri dels sant Auguri i sant Eulogi, dia- tres sants, i l’altre que reprodueix ques, realitzat per la Societat Filatèlica i Numismàtica de la capella de Sant Fructuós, a la catedral de Tarragona—; la Tarragona. L’encarregat de dur a terme la presentació va postal del Jubileu, que reprodueix la icona ortodoxa de sant Boters 7 i 9 Tel. 933 175 685 08002 Barcelona Fax 934 127 523 ser Mons. Jaume Pujol, arquebisbe metropolità de Fructuós, sant Auguri i sant Eulogi, realitzada pels monjos de Tarragona i primat, qui, davant de l’interès dels mitjans de l’Església ortodoxa de Sèrbia; i el segell de l’Any Jubilar. e-mail: [email protected] www.articulosreligiosos.com

3 • juliol • 2008 CATALUNYA CRISTIANA 7 església en el món Canadà Clausurat el 49è Congrés Eucarístic Internacional ■ Del 15 al 22 de juny Quebec es va convertir en una gran ciutat eucarística

QUEBEC.— Uns 11.000 pelegrins, prop de 50 car- món». L’obertura formal va anar a càrrec del legat va celebrar una processó eucarística en la denals i més de 100 bisbes van participar des del pontifici, el cardenal Jozef Tomko, president emèrit qual van participar prop de 15.000 perso- nes. Durant una marxa de 5,1 km, els diumenge 15 de juny en el 49è Congrés Eucarístic del Comitè Pontifici per als Congressos Eucarístics participants van poder, mitjançant l’ani- Internacional que es va dur a terme a Quebec (Canadà) Internacionals, que també va presidir la missa de mació, moments de pregària, cants i acla- amb el lema «L’Eucaristia, do de Déu per a la vida del clausura el diumenge 22 de juny. macions, manifestar la fe d’un poble. La processó va començar a les 19 hores i va l diumenge 15 es van obrir els diver- fer dues parades en dos llocs altament Esos llocs per a l’adoració eucarística simbòlics abans d’acabar a l’Àgora del durant els dies del Congrés. Van ser sis els Port Vell. La primera va ser a l’església de cardenals convidats com a conferenciants Sant Francesc d’Assís, al mateix lloc on el d’arreu del món per mostrar la vitalitat de 1535 va acabar la processó organitzada l’Eucaristia als cinc continents. per Jacques Cartier per demanar a la Mare El dilluns 16 es va obrir l’ExpoCité, de Déu que guarís la tripulació de l’escor- transformada en una gran ciutat eucarísti- but que patia. La segona parada es va fer ca, que va estar oberta fins al dissabte 21. a l’església de Notre-Dame de Saint-Roch, S’hi trobaven a més de les capelles d’ado- on hi havia congregades nombroses per- ració, un saló d’expositors (amb més de sones malaltes i discapacitades. Aquell 80 expositors i una exposició sobre la dia l’ExpoCité també es va transformar història dels Congressos Eucarístics), el durant unes quatre hores en la Ciutat del Centre d’Informació (amb els detalls so- Perdó, amb sacerdots disponibles per po- bre la programació i els serveis que s’ofe- der administrar el sagrament de la confes- rien) i la Sala D (de conferències i testi- sió. monis diversos). Hi havia també el pavelló En aquest 49è Congrés Eucarístic, l’Es- François-de-Laval, amb l’Espai dels Jo- glésia canadenca va voler aportar un ves (conferències, música, taules rodo- símbol visible perquè la joventut tin- nes, etc., animat per joves de 18 a 35 L’Arca de la Nova Aliança, un dels símbols del Congrés. gués un espai important en aquest esde- anys), l’Espai de Memòria (exposició so- veniment: l’Arca de la Nova Aliança. bre la preparació espiritual), botiga de aspectes pastorals que es deriven de les treballen al servei de les persones neces- Es tracta d’un objecte simbòlic en for- records (venda d’objectes commemora- ensenyances i els testimonis escoltats al sitades, o bé fent activitats d’evangelitza- ma de nau. També és un tron en què hi tius del CEI 2008) i l’Espai de la Família matí. Els treballs van servir de material ció a la ciutat. ha Crist en la Sagrada Forma col·locada (exposició sobre la vida de Jesús a través bàsic per a la publicació de les actes del El dimecres 18, enllaçant amb la temà- en una custòdia. Al mateix temps és un de cinquanta escultures d’argila). En l’ano- Congrés, document que contindrà les re- tica del dia, L’Eucaristia edifica l’Esglé- cofre que conté la Sagrada Escriptura, menat «Parc dels Beats» hi havia una comanacions pràctiques per a la pastoral sia, els pelegrins van ser convidats a viure que, proclamada en la litúrgia, es exposició a l’aire lliure en què es presen- de l’Església universal. A més de les una experiència de comunió fraternal i transforma en presència de Crist que par- taven figures destacades de la història de conferències, es van oferir diverses acti- d’intercanvis culturals. Per això, algunes la al món. El Papa va beneir l’Arca de la l’Església catòlica canadenca. Durant vitats de compromís missioner que per- comunitats cristianes de la diòcesi de Nova Aliança l’11 de maig del 2006, a aquest dia es va celebrar la jornada com- met als pelegrins viure concretament el Quebec van oferir un dinar fraternal, com Roma, amb motiu d’una visita ad limina, memorativa François de Laval en què es vincle entre Eucaristia i compromís, ja a signe de la unitat acompanyat d’un en presència de tots els bisbes del Quebec. va celebrar el 349è aniversari de l’arriba- sigui com a voluntaris en organismes que temps de pregària mariana. El dijous 19 es (Fides) da de Mons. François de Laval a Nova França. Per això, es van fer diverses acti- vitats amb la finalitat de recordar l’herèn- El Papa demana una atenció renovada a l’Eucaristia cia espiritual llegada pels missioners i convidar els joves i els pelegrins a trans- QUEBEC.— En participar per satèl·lit en la clausura del trobaran en la comunió de desig i en la participació en l’Euca- formar-se en testimonis de l’Evangeli se- Congrés Eucarístic Internacional de Quebec, Benet XVI va ristia una força i una eficàcia salvadora». «L’Eucaristia no és un guint els passos de Crist. La benedicció demanar a tota l’Església «una atenció renovada a la preparació àpat entre amics», va advertir. «Estem cridats a entrar en aquest d’una creu per Mons. Pierre-André Four- per a la recepció de l’Eucaristia». El Papa va reconèixer que misteri d’aliança, conformant cada dia cada cop més la nostra nier, bisbe auxiliar de Quebec, va consti- «l’Eucaristia és el nostre tresor més bonic». «És el sagrament vida amb el do rebut en l’Eucaristia.» El Bisbe de Roma va tuir el centre de la jornada. Aquesta creu, per excel·lència; ens introdueix per endavant en la vida eterna; convidar a resar perquè Déu enviï sacerdots a l’Església i a situada davant de l’església Saint-Michel conté tot el misteri de la nostra salvació; és font i cimal de l’acció transmetre aquesta invitació a nois joves, «perquè acceptin amb de Sillery, quedarà com a record històric i de la vida de l’Església», va aclarir. alegria i sense por respondre a Crist. No quedaran decebuts. Que de les festes del 400è aniversari de la «Per tant, és particularment important que els pastors i els les famílies siguin el lloc primordial d’aquest bressol de voca- ciutat de Quebec, del 49è Congrés Euca- fidels aprofundeixin permanentment en aquest gran sagra- cions». rístic Internacional i de l’any del jubileu ment», va afegir. D’aquesta manera, va assenyalar, «cadascú Va posar en relleu que «la participació de l’Eucaristia no ens François-de-Laval, per tal de commemo- podrà enfortir la pròpia fe i complir cada cop més bé la seva missió allunya dels nostres contemporanis, al contrari, com que és rar-ne el 300è aniversari de la mort i el a l’Església i al món, recordant la fecunditat de l’Eucaristia per a l’expressió per excel·lència de l’amor de Déu, ens crida a 350è aniversari de l’ordenació episcopal. la vida personal, per a la vida de l’Església i del món». Per aquest comprometre’ns amb tots els nostres germans per afrontar els D’altra banda, el Festival Eucarístic va motiu, el Papa va voler «convidar els pastors i els fidels a una reptes presents i per fer que el planeta sigui un lloc agradable». oferir la possibilitat d’escoltar grans testi- atenció renovada de la preparació per a la recepció de l’Eucaristia». «Per això —va assenyalar—, hem de lluitar sense parar perquè monis de la fe, al lloc de la ciutat eucarís- «Tot i la nostra debilitat i el nostre pecat, Crist vol habitar en tota persona sigui respectada des de la concepció fins a la mort tica i a diverses parròquies, a més de nosaltres.» Per tant, va dir, «hem de fer tot el possible per rebre’l natural, que les nostres societats riques acullin els més pobres i conferències, espectacles, exposicions, amb un cor pur, tornant a trobar sense parar, a través del sagrament els retornin la dignitat, que tota persona es pugui alimentar i fer etc. Cada tarda es van fer els tallers d’apro- del perdó, la puresa que el pecat ha embrutat». viure la família, que la pau i la justícia resplendeixin en tots els fundiment, en què unes 600 persones, En efecte, va indicar, «el pecat, sobretot el pecat greu, continents.» designades per la delegació del seu lloc s’oposa a l’acció de la gràcia eucarística en nosaltres. D’altra El proper Congrés Eucarístic Internacional, segons va anun- d’origen, van treballar per estudiar els banda, els que no poden combregar a causa de la seva situació, ciar el Papa, se celebrarà a Dublín (Irlanda) l’any 2012. (Zenit) 8 CATALUNYA CRISTIANA església en el món 3 • juliol • 2008

Vaticà Benet XVI opta per la tradició en les celebracions litúrgiques ■ El mestre de cerimònies del Sant Pare explica en una entrevista a «L’Osservatore Romano» alguns canvis en la litúrgia vaticana

CIUTAT DEL VATICÀ.— En les darreres celebracions eucarístiques altres, sense apel·lar a altres criteris que no presidides per Benet XVI, el Sant Pare ha volgut que els fidels que rebien siguin els evangèlics i eclesials. No tot el la comunió de les seves mans ho fessin de genolls i a la boca, és a dir, tal com que és nou és veritable, com d’altra banda tampoc no ho és tot el que és antic». Per al era usual abans del Concili Vaticà II. Per al Papa, aquest gest és un senyal mestre de celebracions papals el més im- inequívoc de la veneració i respecte que cal tenir davant l’Eucaristia, així portant «és que tot concorri per tal que la com de la necessitat —ja assenyalada pel Pontífex en nombroses ocasi- celebració litúrgica sigui de debò la cele- ons— de subratllar la presència real de Jesús en la sagrada forma. bració del misteri sagrat, del Senyor cru- cificat i ressuscitat que es fa present en la n una entrevista a L’Osservatore Ro- seva Església reactualitzant el misteri de E mano, Mons. Guido Marini, mestre la salvació i cridant-nos, en la lògica d’una de les celebracions litúrgiques pontifíci- autèntica i activa participació, a compartir es, va declarar el 25 de juny passat que la fins a les últimes conseqüències la seva comunió als fidels a la boca i de genolls és pròpia vida, que és vida de do d’amor al una praxi destinada a esdevenir habitual a Pare i als germans, vida de santedat». partir d’ara en les celebracions papals i va afegir: «No hem d’oblidar que la distribu- Bàcul daurat en forma de ció de la comunió a la mà roman encara, creu grega Mons. Guido Marini, mestre de des del punt de vista jurídic, com a indult celebracions litúrgiques pontifícies. a la llei universal, concedit per la Santa Pel que fa al bastó pastoral del Papa, Seu a les conferències episcopals que l’ha- que des del Diumenge de Rams d’aquest sobre una possible celebració de Benet gin demanat. La modalitat adoptada per any és el de Pius IX i ha deixat de seguir el XVI en llatí segons el ritu tridentí (el Benet XVI tendeix a subratllar la vigència model introduït per Pau VI i usat per Joan missal romà anterior a la reforma concili- de la norma vàlida per a tota l’Església. A Pau I, Joan Pau II i pel mateix Benet XVI ar), Mons. Marini no es va pronunciar en més a més, podríem veure també una fins a la Quaresma d’enguany, Mons. cap direcció. Tanmateix, l’ús del llatí està preferència per l’ús d’aquesta modalitat Marini explica que l’opció del Sant Pare sent reconsiderat per instàncies vaticanes. de distribució que, sense llevar res a l’al- per aquest bàcul daurat en forma de creu Recentment, el cardenal Dario Castrillón tra, ressalta la veritat de la presència real grega «no significa simplement un retorn a Hoyos, president de la Pontifícia Comis- de Jesús en l’Eucaristia, ajuda a la devoció allò antic sinó que vol ser testimoni d’un sió Ecclesia Dei, va declarar amb motiu dels fidels, introdueix amb més facilitat al desenvolupament en la continuïtat, un arre- d’una roda de premsa a la Latin Mass sentit del misteri. Aspectes que, en la lament en la tradició que permet de procedir Society, que el Papa voldria que «totes les nostra època, pastoralment parlant, cal ordenadament en el camí de la història». El parròquies poguessin celebrar segons el que subratllem i recuperem urgentment.» motiu de fons, doncs, és el fet que aquest ritu antic», és a dir, l’anomenada missa El Papa aposta per recuperar algunes Pel que fa a les acusacions que aquests tradicions litúrgiques. bàcul actual «respon de manera més fidel al tridentina en llatí. El cardenal també va senyals del Papa impliquin un retorn al bastó pastoral típic papal de la tradició afirmar que des d’Ecclesia Dei, estan es- passat amb la imposició de models pre- sia, sóc del parer que són erronis i típics de romana, que sempre ha estat en forma de crivint als seminaris d’arreu del món per conciliars, Mons. Marini va declarar: visions ideològiques molt reductives.» creu i sense crucifix, si més no des que els demanar que als futurs sacerdots se’ls «Crec que termes com preconciliars i Mons. Marini va afegir que «hi ha pontífexs romans van començar a fer servir ensenyi «no només a celebrar la missa en postconciliars, que algú fa servir, perta- coses antigues i coses noves que perta- el bastó pastoral». A més, es tracta també llatí sinó també a comprendre la teologia, nyen a un llenguatge que ja està superat i, nyen al tresor de l’Església des de sempre d’una qüestió pràctica ja que el bàcul de la filosofia i el llenguatge específic d’aquell si es fan servir amb la intenció d’indicar i que com a tals s’han de considerar. El Pius IX és «més lleuger i manejable». ritu». una discontinuïtat en el camí de l’Esglé- savi sap trobar en el seu tresor les unes i les En relació amb les veus que circulen Marta Nin

Congrés Mundial de Ràdios Catòliques CIUTAT DEL VATICÀ.— Del 19 al amb una presència més gran a internet. amb una clara pers- 21 de juny va tenir lloc a la Universitat «Hem de veure què ens espera —va asse- pectiva d’educació a Urbaniana de Roma el I Congrés Mundial nyalar també Celli—. Avui les tecnologies la veritat i l’esperan- de Ràdios Catòliques, organitzat pel Pon- posen a la nostra disposició noves possibi- ça». I va afegir: tifici Consell per a les Comunicacions litats. Vivim en un context multimedial i «Jesucrist ens ofereix Socials. Van participar-hi representants llavors és molt important entendre com es la veritat sobre l’és- de prop d’una setantena d’emissores pro- percep aquest fenomen i com es pot aplicar ser humà i la veritat cedents de 50 països d’arreu del món. El entre nosaltres.» per a l’ésser humà i, tema de la trobada va ser La identitat i la En el missatge que el papa Benet XVI a partir d’aquesta missió de les ràdios catòliques avui. L’ob- va adreçar el 20 de juny als participants en veritat, una esperan- jectiu proposat no ha estat tan sols el d’es- el congrés, el Sant Pare va afirmar que les ça per al present i el coltar una sèrie de conferències o xerrades ràdios catòliques han d’estar «al servei de futur de les persones Les ràdios catòliques formen part de la missió de l’Església. formatives sinó el de reflexionar i apro- la Paraula»: «Les paraules que transmeteu i del món.» Amb la fundir plegats en «el redescobriment avui cada dia són un ressò d’aquesta Paraula voluntat d’engrescar la tasca duta a terme èpoques». Finalment, el Papa va deixar de la missió de les ràdios catòliques», eterna que es va fer carn.» Benet XVI va arreu del món per les ràdios catòliques, el clar que la missió avui de les ràdios catò- segons va afirmar en la presentació del destacar també, adreçant-se directament al Sant Pare va remarcar que «les vostres liques forma part també de la «missió de congrés Mons. Claudio M. Celli, president centenar d’assistents al congrés, que «la xarxes poden representar, des d’ara, un l’Església». «Amb la vostra tasca —va del Pontifici Consell per a les Comunica- ràdio, a través de la qual exerciu el vostre ressò petit però concret en el món d’aque- acabar dient Benet XVI—, ajudareu el cions Socials. apostolat, proposa una proximitat i una lla xarxa d’amistat que la presència de món a obrir-se a l’esperança i a aquella L’altre gran tema de la trobada va ser el escolta de la paraula i de la música per Crist Ressuscitat, el Déu amb nosaltres, va civilització de la veritat i de l’amor que és de la multimedialitat, que interessa molt, informar i entretenir, per anunciar i denun- inaugurar entre el cel i la terra i entre éssers el fruit més eloqüent de la seva presència especialment a les ràdios, cada vegada ciar, però sempre respectant la realitat i humans de tots els continents i totes les entre nosaltres». (C.C.) 3 • juliol • 2008 església en el món CATALUNYA CRISTIANA 9

Israel Mons. Fouad Twal, nou patriarca llatí de Jerusalem ■ Succeeix Mons. Michel Sabbah, pastor dels cristians de Terra Santa durant 20 anys

JERUSALEM.— El 21 de juny la concatedral del Getsemaní la que va acollir, gairebé sense poder conte- patriarcat llatí s’hauria quedat petita per acollir la nir-la, tota una multitud de fidels procedent de totes les gran quantitat de gent que va participar en la darrera diòcesis i de totes les nacions, i aplegada per al comiat missa de Mons. Michel Sabbah com a patriarca de solemne de qui durant vint anys ha estat pastor i veu El nou patriarca de Jerusalem, Jerusalem. Per això, va ser la basílica de les Nacions de dels cristians de Terra Santa. Mons. Fouad Twal.

l cardenal Patrick Foley, gran mestre estimat amic, guda pel sentit de la responsabilitat, del Edels Cavallers del Sant Sepulcre, aquest germà, valor i del sentit de justícia, ajudi les acompanyat d’una delegació internacio- el qual, sent poblacions de les regions a prendre les nal de Cavallers i Dames; Mons. Camillo fins ara el seu decisions justes.» Finalment, en tercer Ballin, bisbe de Kuwait i representant de bisbe, és ara el lloc, als fidels de les tres religions mono- la CELRA (Conferència de Bisbes Lla- seu nou patri- teistes i de les diverses confessions cristi- tins a les Regions Àrabs), els ordinaris arca. anes d’aquesta Ciutat Santa: «Continuem catòlics de Terra Santa, fra Pierbattista El nou patri- recorrent el camí del diàleg, reforçant la Pizzaballa, custodi de Terra Santa, un arca va voler nostra solidaritat en la caritat i prosse- centenar de sacerdots, nombrosos religio- oferir tres mis- guim les nostres trobades amb aquest sos i religioses, i els seus familiars, junta- satges. El pri- esperit.» El lema de Sa Beatitud Mons. ment amb tots els fidels, immersos en la mer als caps de Fouad Twal és «Paratur cor meum» («El calor de la primera jornada d’estiu, amb les nacions en meu cor està llest»), extret del salm 108. l’estimació i la pregària, van voler estar al Mons. Sabbah i Mons. Twal, units en una abraçada. conflicte: «Tin- Un lema que li escau bé a aquest home el costat de Sa Beatitud emèrita, Mons. gueu el coratge nom del qual vol dir, en àrab, «cor que Sabbah. Emèrita perquè, a les 13 hores, és el seu costum, el patriarca emèrit no va de trobar solucions justes, perquè es pu- estima». les campanes del patriarcat van repicar a deixar d’evocar la situació dolorosa que gui viure en pau i seguretat!» El segon, a Marie Armelle Beaulieu festa per anunciar que Mons. Fouad Twal hi ha entre Israel i Palestina, demanant un la comunitat internacional: «Perquè, mo- CTS Noticias era nomenat oficialment nou patriarca de altre cop justícia, pau i seguretat per als Jerusalem. dos pobles. I també per a Xipre, dividida Era el mateix Mons. Sabbah qui, des- igualment en dos estats. Després es va prés d’haver presentat la dimissió per dirigir novament als cristians de Terra haver assolit el límit d’edat, el mateix dia Santa, als quals va convidar a recuperar en què feia 75 anys, havia triat aquest lloc l’alegria de lliurar-se, prenent com a exem- i aquest moment per a la missa solemne ple Jesús a Getsemaní, amb la certesa de d’acció de gràcies, per celebrar l’última la joia de la Resurrecció. missa com a patriarca amb aquella veu Durant la pregària eucarística va ser seva tan flexible, però tan forta en la seva emocionant sentir Mons. Sabbah dema- capacitat de tocar les ànimes i els cors. nar pel «nostre patriarca Fouad Twal». Al començament de la celebració va Però un dels moments forts d’aquesta tenir lloc la lectura en francès, pel nunci celebració va ser el traspàs dels símbols apostòlic Mons. Antonio Franco, i repeti- entre tots dos patriarques: el bàcul pasto- da en àrab pel canceller del patriarcat ral, que canvia de mà, i la llarga abraçada Abuna Humam Khzouz, d’una carta de posterior. Després, Mons. Twal es va Benet XVI adreçada a Mons. Sabbah. dirigir calorosament a la multitud, primer Paraules d’agraïment per tota la tasca en àrab i després en francès. La benedic- desenvolupada en la seva llarga vida i, ció final la va impartir el nou patriarca. especialment, en els darrers anys com a Després, la processó de patriarques, car- patriarca de Jerusalem. Agraïment per denals, bisbes i sacerdots va sortir entre haver sabut portar consol i esperança als una gran explosió d’aplaudiments. La fidels que se li havien confiat, tot subrat- multitud de fidels es va dispersar per llant una dedicació expressa «sense dis- després aplegar-se a Notre Dame Centre, tinció de pertinença religiosa o social». on Mons. Michel Sabbah va poder rebre La missa va prosseguir en àrab, la la felicitació i la salutació del poble que llengua principal de l’Església a Terra estima, al qual ha servit i al qual vol servir € Santa. Després de la lectura de l’evangeli, amb la pregària i la santificació. 208,70 € Mons. Sabbah es va acostar al micròfon i, L’endemà, Mons. Fouad Twal va fer 279,89 amb veu ferma malgrat l’emoció, es va l’entrada solemne al Sant Sepulcre com a adreçar una altra vegada al seu ramat. Ja nou patriarca llatí de Jerusalem. En els havia anticipat el sentit de les seves pa- darrers dos anys i mig, en qualitat de raules: «El bisbe té tres funcions: santifi- vicari, Mons. Fouad Twal havia realitzat car, ensenyar, administrar. Amb la “pen- ja nombroses entrades solemnes a la basí- sió” encara queden les dues terceres lica de la Resurrecció, en les múltiples parts del ministeri: santificar i ense- ocasions de les més diverses celebracions nyar. Queda encara molt per fer!» San- del temps litúrgic. Però, en aquest primer tificar i ensenyar va ser precisament el diumenge d’estiu, el nou pastor de l’Es- que Mons. Sabbah va fer en aquesta glésia de Terra Santa va experimentar una celebració a Getsemaní, marcada per emoció particular. Una multitud inconte- aquest lloc sant de la Passió del Senyor. nible, a estones indisciplinada i sorollosa De fet, en la seva homilia, sovint es va per l’alegria i la curiositat, es va aplegar referir a aquest misteri de la Passió. Com per acollir aquest fill de Jordània, aquest Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona - Tel. 934 092 810 -Fax 934 092 820 10 CATALUNYA CRISTIANA església en el món 3 • juliol • 2008

Espanya La CEE «continuarà vetllant» pel respecte a l’ideari de la COPE ■ No es planteja una manca de confiança en la direcció de la cadena de ràdio

MADRID.— El 17 i 18 de juny va tenir del que han publicat alguns mitjans». I va lloc la CCIX reunió de la Comissió Per- aprofitar l’ocasió per aclarir que «els òrgans de manent de la Conferència Episcopal Es- la Conferència Episcopal no intervenen en la direcció de l’empresa COPE, sinó que confien panyola (CEE), amb la cadena COPE a en els directius i en els òrgans de govern de l’ull de l’huracà de l’actualitat informa- l’empresa, i no intervenen mai en les decisions tiva. En finalitzar la reunió, el secretari de tipus empresarial ni de tipus professional». general i portaveu de la CEE, Mons. Així, afegia que «la COPE és un òrgan de Juan Antonio Martínez Camino, es va comunicació que, com tots els bons òrgans de comunicació, és present en els debats ordinaris trobar amb els mitjans de comunicació d’una vida pública i social complexa, és un per llegir-los un comunicat i va parlar a òrgan que es troba en el centre d’atenció, i per bastament sobre la cadena COPE. això també els bisbes, que tenen una certa responsabilitat i convençuts de la necessitat i a nota llegida pel portaveu de la CEE Mons. Martínez Camino amb Isidro Catela, director de l’Oficina d’Informació de la CEE. utilitat d’aquest important mitjà de comunica- Lassenyala que els bisbes de la Comissió ció social, tracten regularment sobre el segui- Permanent van ser informats àmpliament sobre ment d’aquest tema, però sempre amb el prin- la situació actual i perspectives de futur de la cipi bàsic que la direcció de la cadena és cadena COPE, encara que «no s’ha entrat en Aclariment sobre el llibre de Pagola autònoma pel que fa a les decisions empresari- qüestions que pertanyen a les decisions empre- als». sarials i de la direcció de l’empresa», explicava La Comissió Permanent ha concedit a la Comissió Episcopal per El comunicat emès per la Comissió Perma- Mons. Martínez Camino als periodistes. «Cons- a la Doctrina de la Fe l’autorització per publicar pròximament una nent, «no es pot interpretar en el sentit que el cients de la seva responsabilitat i convençuts de nota d’aclariment sobre el llibre de José Antonio Pagola, Jesús. Comitè Executiu hagi d’intervenir més, perquè la necessitat i utilitat d’aquest important mitjà Aproximación histórica (Madrid, 2007). En la roda de premsa, Mons. Juan Antonio Martínez Camino va subratllar que «no es és que mai no hi ha intervingut, en el sentit de de comunicació social, els bisbes es proposen tracta d’una nota sobre el llibre revisat que encara no s’ha prendre decisions empresarials. Mai ha pres intensificar la relació de la Conferència Episco- publicat, sinó sobre el llibre que desenes de milers de lectors ja han decisions empresarials sobre un contracte, so- pal, a través del seu Comitè Executiu, amb la llegit. Els bisbes tenen una obligació i un dret d’aclariment envers bre una política informativa, sobre criteris de Direcció i el Consell d’Administració de la aquests lectors arran d’un llibre que s’estima que ha de ser aclarit finançament... tot això són qüestions empresa- cadena per tal de continuar vetllant pel respecte en qüestions que toquen la doctrina catòlica. Aclarir davant rials sobre les quals mai no ha intervingut el a l’ideari de la COPE i a l’exigència del seu l’opinió pública i davant dels lectors una determinada obra que Comitè Executiu. I no es proposa intervenir, es compliment», llegia Mons. Juan Antonio qüestioni, d’alguna manera, la doctrina catòlica, pertany a l’obli- proposa mantenir aquesta diferència entre el Martínez Camino. gació de pastors i mestres». En relació amb la propera publicació que és un seguiment d’aquest gran mitjà i Aquest ideari obliga tots els professionals de del llibre de Pagola revisat, el portaveu i secretari de la CEE va manifestar: «Benvinguda sigui la revisió del llibre, perquè vol dir assumir competències que, decididament, el la COPE i tota la programació. Segons el prelat, que calia.» Comitè Executiu ni cap altre òrgan de la Con- «l’ideari és una orientació obligada per a tots. D’altra banda, el bisbe de Sant Sebastià, Mons. Juan M. Uriarte, ferència Episcopal desitja assumir. Seria con- Tothom sempre el pot complir millor perquè és ha escrit un missatge als seus diocesans en què comunica la seva fondre els plans», deia Mons. Juan Antonio un ideari de màxims, no és una norma de decisió d’atorgar el nihil obstat i l’imprimàtur episcopal al text Martínez Camino. I tornava a repetir que «no es mínims. Complir un ideari de màxims, com és renovat del llibre Jesús. Aproximación histórica, de Pagola, un cop planteja una manca de confiança amb la direc- l’ideari de la COPE és un afer complex. Cal examinada amb cura la feina realitzada per l’autor i els dictàmens ció de la cadena. La Conferència no ho planteja promoure la veritat, la llibertat, el bé comú i fer- sobre el text millorat per persones autoritzades i eclesials. D’aquesta en aquest moment, però que hi hagi veus és una ho amb respecte a les persones, en diàleg, amb manera, ofereix la garantia que en el nou text no hi ha res de altra qüestió. No hi ha una decisió de la Confe- una postura comprensiva», i reconeixia que contrari a la fe i als costums de l’Església. Mons. Uriarte assenyala que l’obra de Pagola ha tingut un gran rència en aquest sentit». «injuriar i calumniar aniria, per descomptat, ressò i que moltes persones «hi han trobat una crida al seguiment, Un dels missatges que especialment va voler contra l’ideari de la COPE». un impuls de conversió i un interès per la persona i el missatge de transmetre el secretari i portaveu de la CEE és Una de les qüestions sobre la qual més insis- Jesús». Això no obstant, indica que «he conegut, també, que en que «hi ha voluntat clara de la Conferència de tien els periodistes en la roda de premsa es força creients i pastors ha produït una perplexitat que ha pogut no interferir en les decisions del dia a dia referia a Federico Jiménez Losantos i el seu torbar-los la fe i una crítica inspirada per la preocupació de empresarials, tècniques de l’empresa, perquè programa La Mañana. Al respecte, Mons. mantenir netament la identitat i la integritat de la doctrina és una condició bona i fonamental perquè l’em- Martínez Camino responia que «s’ha parlat de catòlica arran de Jesucrist “veritable Déu i veritable home”». El presa rutlli. Una empresa amb interferències tota la situació de la cadena, no s’ha parlat de bisbe de Sant Sebastià escriu que «José Antonio Pagola ha realit- d’elements no tècnics i no empresarials no pot zat, al seu torn, una relectura de la seva obra i ofereix al text un cap programa en particular, monogràficament. nou capítol que aclareix la naturalesa del seu llibre i l’abast i els funcionar. I aquesta és una de les claus del bon S’ha parlat de molts programes, de la viabilitat de límits d’una aproximació històrica a Jesús. Amplia l’últim capítol funcionament de la COPE.» I va concloure de l’empresa, del futur de l’empresa, del seu paper per afirmar més clarament la vinculació entre la història de Jesús manera rotunda: «Els bisbes no són els empre- importantíssim, perquè els bisbes pensen que la i el desenvolupament de la fe catòlica de l’Església i introdueix en saris de la COPE, i l’executiu tampoc.» COPE té un paper social important i volen que el cos del llibre diverses modificacions per dissipar interpretacions En la CCIX reunió de la Comissió Perma- aquest paper es mantingui. Per parlar d’això no es a les quals podien desembocar alguns passatges de la primera nent, la cadena COPE no va ser l’únic tema pot parlar només d’un sol programa. Hi ha hagut versió. Tant ell com jo estem molt agraïts a aquestes crítiques que tractat pels bisbes. En la reunió Mons. Ramón opinions de tota mena, sobre tots els programes, han contribuït que, lluny de desnaturalitzar el text primer, l’autor del Hoyo López, bisbe de Jaén i president de la però no us les revelaré pas aquí». El secretari i hagi pogut millorar-lo sensiblement». Comissió Episcopal de Missions, va presentar El prelat considera que «l’autor ha contrastat tot el seu treball portaveu de la CEE també va voler deixar ben clar amb dos grans experts, designats en diàleg amb el president de la per tal que s’estudiés un document sobre l’actu- que «la Comissió Permanent no té competències Conferència i de plena confiança de l’Església. Tots dos han alitat de la missió ad gentes a Espanya. És una per rescindir un contracte. La responsabilitat de consignat la seva convicció que no troben en el text renovat cap proposta que pren com a base les conclusions la Conferència no és governar empresarialment mena d’afirmació explícita ni implícita que contradigui el nucli del Congrés Nacional de Missions, celebrat a una cadena de ràdio». essencial de la fe cristològica professada com a normativa i Burgos el 2003, i les intervencions més desta- vinculant per l’Església catòlica». Així, «recolzat en aquests dos cades i recents del magisteri pontifici. Així Confiança en l’equip directiu testimonis autoritzats i assumint la meva responsabilitat de bisbe mateix, es va informar sobre les gestions per diocesà de l’autor, he decidit, davant Déu i en consciència, fer meu determinar quina diòcesi serà l’amfitriona del el nihil obstat del censor i atorgar l’imprimàtur episcopal al text Mons. Martínez Camino no té constància Congrés Eucarístic Nacional, l’any 2010. renovat. (...) Espero contribuir amb això a la integritat de la fe que la cadena COPE s’hagi convertit en un catòlica, al bé de la comunitat eclesial i a l’exquisida consideració element de preocupació al Vaticà, «en contra que, per tants motius, mereix la persona de l’autor». Rosa María Jané Chueca 3 • juliol • 2008 veu dels pastors CATALUNYA CRISTIANA 11

Lluís Martínez Sistach Paraula i vida Cardenal, arquebisbe de Barcelona El debat actual sobre la laïcitat

xisteix avui tant a França, com a Itàlia i Espanya un considero fonamentals. El primer consisteix en l’as- nitat. I, sobretot mitjançant el reconeixement del dret de E debat molt viu sobre la laïcitat. Recentment, el car- sumpció crítica de la modernitat per part dels cristians. les persones a la llibertat civil en matèria religiosa, obrí denal Angelo Scola, arquebisbe de Venècia, ha publicat Això comporta donar importància al nexe veritat-lliber- el camí a un replantejament de l’estatut públic del cris- un llibre sobre la nova laïcitat. tat, però també al que el Concili Vaticà II anomenà tianisme —i en general de tots els grups religiosos— dins Cal adonar-se que el concepte de laïcitat no és quel- «legítima autonomia de les realitats terrenals» i, en les societats modernes i a una nova visió de la laïcitat de com estrany ni aliè a la tradició cristiana. El seu fonament concret, de la vida i de les institucions polítiques i el seu l’Estat. es troba en aquella famosa sentència de Jesús: «Doneu al dinamisme propi. En segon lloc, la modernitat ha estat L’evolució del pensament cristià a què he al·ludit ha Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu». concebuda ben sovint com a laica, en el sentit de consi- motivat un replantejament de la laïcitat estatal, que ja no Aquesta norma establerta per Jesucrist ha entrat a formar derar la religió com un fet merament privat. és contemplada com una actitud d’estricta indiferència i part del patrimoni de la humanitat pel que fa a la confi- Benet XVI, en el seu discurs als juristes catòlics neutralitat de l’Estat davant els grups religiosos, sinó guració de les societats democràtiques. italians, els parlà del deure de contribuir a elaborar un com una recíproca autonomia capaç d’obrir-se a la El mateix Benet XVI, en la seva visita al president de concepte de laïcitat que, d’una banda, «reconegui a Déu col·laboració en el servei a les persones en l’exercici la República Italiana del 24 de juny de 2005, pronuncià i a la seva llei moral, a Crist i a la seva Església, el lloc individual i col·lectiu del dret a la llibertat religiosa, aquestes paraules: «És legítima una sana laïcitat de l’Es- que els correspon en la vida humana; i que, d’altra banda, segons els criteris del Vaticà II. El retorn al concepte i a tat en virtut de la qual les realitats temporals es governen afirmi i respecti la legítima autonomia de les realitats la vivència de la laïcitat del començament del segle XX segons les normes que els són pròpies, sense excloure temporals que tenen les seves lleis i valors propis que em sembla un anacronisme que ja no respon ni a les —tanmateix— les referències ètiques que troben el seu l’home ha de descobrir i ordenar». necessitats de les societats democràtiques actuals ni a les fonament més pregon en la religió.» No hi ha dubte que el Concili Vaticà II, en general, va necessitats dels grups religiosos que viuen en les nostres Quan parlem de laïcitat cal insistir en dos aspectes que suposar una obertura del pensament catòlic a la moder- societats religiosament pluralistes.

Jaume Pujol Balcells Als quatre vents Arquebisbe de Tarragona i Primat

La Mare de Déu de Lourdes Déu ens regala, però sabem que hem trobat gràcia davant Déu gràcies a Maria, per la qual ens podem adreçar al seu Fill i suplicar-li per tot allò que li volem demanar. Ella ens el 5 al 9 de juliol l’Hospitalitat de la Mare de Déu de ens són força coneguts perquè els trobem a les lletanies de ensenya també com hem de rebre el do de Déu: «Sóc D Lourdes de l’arxidiòcesi de Tarragona farà el seu la Mare de Déu que desgranem quan resem el Rosari. Per l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves pelegrinatge anual a la gruta de Massabielle de Lourdes. exemple, quan l’anomenem Arca de l’Aliança. Un altre paraules.» Viurem un any més moments molt esperats per tants d’aquests moments el trobem en el llibre de l’Èxode, on Moltes persones peregrinen a Lourdes carregades amb malalts i persones que els acompanyen: familiars, amics llegim que el Senyor va dir encara a Moisès: «Aquí vora el jou dur i difícil de llurs malalties i dolors, però amb i un bon grup de voluntaris que generosament ajuden a meu tens aquest lloc. Posa’t damunt la roca, i, quan l’esperança de trobar gràcia als ulls del Senyor. Estigueu tirar endavant el pelegrinatge diocesà. passarà la meva glòria, t’amagaré en una esquerda de la segurs que tots l’hem trobada, però no sempre rebem el Aquest és un any molt especial, perquè ara fa 150 anys roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat. Després que demanem: Moisès volia veure el rostre de Déu i no li la Mare de Déu es va aparèixer a Bernadeta Soubirous. retiraré la meva mà i em podràs veure d’esquena; però la va ser concedit. Jesús, a Getsemaní, va demanar que, si Des d’aquell moment Lourdes no ha deixat de ser lloc de meva cara, ningú no la pot veure» (Ex 33,21-23). era possible, passés aquell calze sense haver-lo de beure, pelegrinatge per a tots aquells que cerquen Déu, sobretot Fixeu-vos que, en aquest text apareix «l’esquerda de la però que no es fes la seva voluntat sinó la del Pare. És els malalts, els quals troben refugi i consol a prop de la roca» que el Senyor cobreix amb la seva mà mentre ell passa l’actitud de Maria, l’actitud que ha de tenir tot deixeble de seva gruta. També Lourdes, com nosaltres a Tarragona, davant Moisès. Els Sants Pares han reconegut en aquesta Jesús: «Faci’s la vostra voluntat així a la terra com es fa viu un Any Jubilar per aquests 150 anys de gràcies rebu- esquerda de la roca la figura de Maria perquè ella és el refugi en el cel.» des de Maria. del poble escollit, el refugi de l’Església i, també, el refugi Gràcies a l’esquerda de la roca, Moisès va poder veure Maria és fonamental en la història de la Salvació. dels qui sofreixen, dels qui pateixen i dels pecadors. Déu d’esquena, no la seva cara. Nosaltres, gràcies a Tanmateix, no apareix gaires vegades a l’Escriptura. Tot Moisès sabia que ell no era digne d’aquell do que Déu Maria, podem contemplar Déu que s’ha posat de cara als i això, els Pares han reconegut la seva presència amagada, li feia, però sabia que havia trobat gràcia als seus ulls. homes en Jesucrist, el seu Fill. Com a les noces de Canà, en figura, en altres passatges i moments, alguns dels quals Igualment nosaltres sabem que no som dignes d’allò que Maria ens diu: «Feu tot el que ell us digui.»

La Bona Notícia també a internet

www.catalunyacristiana.com

Catalunya Cristiana col·labora amb www.flama.info 12 CATALUNYA CRISTIANA 3 • juliol • 2008 opinió

Punt de vista A propòsit de... Llucià Pou Sabaté P-J Ynaraja Historiador i teòleg Capellà del Montanyà ([email protected])) L’estiu i l’amistat Església somrient cabo de rebre la revista Ciutat Nova. Me l’envien Aperquè hi han inclòs un article meu sobre Chiara atzinger deia que en una excavació romana al nord és aquell que escoltarà la cançó del meu cor i me la cantarà Lubich que es va publicar en altres revistes. Inclou un Rd’Àfrica es va trobar una inscripció del segle II o quan em falli la memòria. Quan hi ha un amic, tot és DVD i aquest és el motiu que torni a parlar d’aquesta III, al mercat algerià de Fimgad, en la qual es llegia suportable, més encara: útil per al creixement.» gran dona, a qui tant vaig admirar. He de dir, però, que aquestes paraules: «Caçar, banyar-se, riure: això és la Amistat és no tant donar a l’altre el que li ve de gust, no pertanyo a cap de les institucions que ella va fundar; vida», i ho recordava quan la riuada de turistes europeus sinó sobretot el que li convé: «Avui voldria poder estal- però, en parlo, perquè en reconec la simpatia i l’actitud vénen cap al Sud «a la recerca de la vida», perquè pensen viar-te tota pena, tota errada, qualsevol fracàs, però profètica, amb una llibertat absoluta. Ho faig en com- —avui com fa 2.000 anys— que el temps que passen als llavors viuries aliè als altres. Una família, un matrimoni, pliment del que es diu al llibre de Tobies (12,7): «És bo llocs de feina és un no viure, i que vacances és «recerca una amistat o un amor es construeixen tant amb dolors proclamar i publicar les obres glorioses de Déu.» No de la felicitat». com amb alegries, i tu més que jo avui ho saps. Si pogués ignoro que dins la Santa Mare Església apareixen i hi És clar que vacances és esbarjo i llibertat, que el ritme donar-te avui alguna cosa, seria la pau en el fons de la teva ha molts sants. N’hi ha uns que són més atractius que de feina s’ha d’alternar amb el descans. Però, la llibertat vida, que fos serena i ferma en totes les adversitats. Et altres. Un exemple. Simó, l’estilita, va ser un gran en l’ocupació del temps lliure ens planteja interrogants: desitjo felicitat, però no la felicitat que es compra donant místic, però, tot i la notorietat que li va donar la viure veritablement «no l’esquena al món. Ni la de pel·lícula de Buñuel, la seva vida no té cap atractiu per consisteix a banyar-se, di- renunciar per comoditat als a l’home d’avui. I encara menys, per a la joventut vertir-se i riure», és impor- teus somnis. Et desitjo la fe- actual. Cal afegir que una Església plena de definici- tant saber què fem del temps licitat de fer totes les coses el ons dogmàtiques, posseïdora de líders capaços de lliure. Tomàs d’Aquino millor que puguis. De córrer proclamar i d’exigir que se’ls reconeguin els drets, aconsellava per combatre el risc d’intentar-ho. De cór- seria una Església pobra en humanitat. La salvació és la tristesa «banyar-se, dor- rer el risc de donar... I per felicitat, i això cal evidenciar-ho. Chiara Lubich va ser mir i distreure’s»; afegia què no, de córrer el risc d’es- un testimoni viu del somriure cristià. Aquell somriure que, principalment, «és la timar novament. Et desitjo que floria als llavis de Jesús, quan es fixava als lliris del convivència, el tracte amb l’alegria de tenir sempre algú camp, quan rebia Nicodem a la nit, quan assistia a les els amics: això és el que amb qui compartir les teves bodes de Canà, quan acariciava els infants. He conegut veritablement ens lliura de coses. Desitjo que de vega- altres dones, també altres santes, m’atreveixo a dir, i la soledat, que és l’arrel pro- des i, només de vegades, d’elles parlaré un altre dia. N’avanço algun nom: M. funda de la nostra insatis- aconsegueixis tot el que an- Camino, fundadora de les Missioneres de Crist Jesús, la germana Elena, cuinera inoblidable a la Llobeta... facció. És a dir, el temps heles en comptes del que Cap d’aquestes no va tenir el ressò mundial que va lliure ha de ser, sobretot, temps lliure de l’home per a necessites… Et desitjo la sorpresa de trobar una cosa tenir Chiara. I molta gent s’inclina a reconèixer els l’home»; i sobretot «el tracte amb la Veritat; és a dir, amb millor del que et vas atrevir a esperar. Et desitjo bons mèrits d’algú pel ressò mediàtic que pot tenir. Posar- Déu; perquè en la contemplació de Déu és on l’home viu records amb què suportar els mals temps... I confio que nos a explicar detalls pot fatigar l’oient. Regalar un veritablement, on troba la vertadera vida». sempre tindràs en la teva vida... un espai per a una altra llibre per llegir, sovint frustra la il·lusió, perquè a El tracte amb Déu també és d’amistat, com el tracte amistat… I sempre compta el teu jardí per les flors, no per moltes persones els costa fer-ho. El DVD del qual amb els altres, i tot això em recorda un correu encanta- les fulles caigudes… compta els teus dies per les hores parlava al començament és més fàcil d’assimilar per dor: «Sempre vaig creure que el privilegi, l’alleugeri- daurades, i oblida les penes hagudes; compta les teves a la gent d’avui. Cal acceptar, d’altra banda, que ment i el consol més gran de l’amistat consisteix en el fet nits per estrelles, no per ombres; compta la teva vida per Chiara Lubich no va ser gaire coneguda entre nosal- que no cal explicar res. Els silencis entre amics constitu- somriures, no per plors; i per al teu goig en aquesta vida, tres. Sovint, quan en vull parlar, faig una comparació. eixen autèntiques converses, la cosa que importa no és el compta la teva edat per amics… no per anys.» Estiu, Esmento la mare Teresa de Calcuta, a qui tothom que es diu, sinó el que mai s’ha de dir. Per a mi un amic moments d’amistat… coneixia, i afegeixo: en un àmbit paral·lel, també excel·lent i reconegut, va ser on Chiara es va moure. El DVD dura 90 minuts, però cal recomanar-ne els Saber escoltar 14 primers. De seguida a la pantalla hi surten notícies Joan Guiteras i Vilanova de la seva vida i dels seus triomfs. Probablement, molta gent constatarà la ignorància que tenien de l’Església, i hauran de reconèixer que només en conei- Dues orelles i una boca xien el que els informava la televisió preferida. Podem afegir-hi: l’opinió que teníeu d’Esposa estimada de n proverbi xinès diu: «El Gran Arquitecte de l’Uni- ri. Si enregistressin les nostres trobades amb els altres, Jesucrist estava plena d’ignoràncies. Coneixem mol- Uvers féu l’home amb dues orelles i una boca, per tal quina imatge i quin so obtindrien? tes intrigues d’eclesiàstics, jeràrquics o no. Detalls que que escolti el doble del que parla.» Trobar persones que guarden un silenci elegant és als mitjans els agrada airejar a causa de l’interès de Hi ha persones que semblen màquines de parlar. trobar persones disposades a escoltar i acollir. No parlar desacreditar i també per satisfer els desitjos de morbo- Centren l’interès, només encetada la conversa, cap al seu només de si mateix és signe de maduresa i afavoreix sitat. Chiara és un exemple de persona valenta, profè- «jo». Potser pateixen el miratge de ser el centre del món. l’intercanvi confiat. Qui sap observar el silenci és capaç tica i somrient. El més important de l’Església no són La veritat és que el seu món sol ser petit, molt petit. Així de comprendre els altres amb les seves necessitats. Per- els personatges protagonistes de publicacions, el que ho demostren les seves paraules. Parlen sense parar i de què qui guarda silenci sap quan els altres necessiten de és important són el sants, dels quals no sempre se’n coses fútils. Qui els veu a venir, si hi és a temps, canvia debò ser atesos, quan cal dir-los la paraula adequada, parla com es mereixen. Caterina de Siena va ser molt de trajecte. Perquè no pot suportar una allau de paraules quan ha d’infondre ànims o aconsellar degudament... útil, les seves cartes, providencials, però no recordem buides extemporànies. Una avís per a navegants. No tinguem complex que el nom del Pontífex a qui anaven dirigides. Joana Els humans, en general, solem parlar massa. Com si ningú no ens escolta. Si xerrem pels descosits, no ens d’Arc va acabar amb una guerra d’un segle de durada el silenci fos una cosa maleïda. Parlem, parlem... Obli- estranyi que alguns ens defugin. No tenim dret a provocar i va morir màrtir. El nom del bisbe que la va condemnar dem que el silenci és un do de Déu. I que el respecte dels mal de cap a ningú. a la foguera és ignorat per la majoria de gent. Nosaltres altres requereix alguns graus de silenci. Perquè la vida no Déu ens ha donat una boca i dues orelles. Hem som uns afortunats, el nostre Papa és una bona persona és un monòleg. Es teixeix amb el silenci i la paraula. Qui d’escoltar el doble del que parlem. He cercat alguns i sap somriure. Molts dels bisbes actuals, encara que no fa silenci respecta l’altre. Un silenci acollidor permet proverbis de l’Escriptura: «Qui molt xerra no evita la surtin a la televisió, són formidables; n’hi ha algun que escoltar. De vegades —les taules rodones de la televisió falta; l’home assenyat mesura les paraules» (Pr 10,19). no, però són una minoria. I això cal que se sàpiga. Torno en són una mostra— convertim la conversa en un mercat «L’home assenyat, abans de parlar, ho pensa, i allò que a repetir: veure i ensenyar el DVD de què parlo és una de Calaf. Sorprèn veure com diversos interlocutors par- diu convenç més» (Pr 16,23). «L’entenimentat parla poc, pràctica excel·lent per donar a conèixer el rostre somrient len alhora i, evidentment, tot resta en un sorollós murmu- l’intel·ligent conserva la calma» (Pr 17,27). de l’Església, del qual tanta gent té necessitat. 3 • juliol • 2008 opinió CATALUNYA CRISTIANA 13

Finestra a la vida Signes d’avui Victòria Molins, s.t.j. Lluís Serra Llansana ([email protected]) Mirar i veure Una mirada externa

quests dos verbs poden semblar sinò- I, fins i tot, hi ha veïns que li donen menjar per aig parlar amb una dona jove mexicana durant una pausa d’un curs que Anims, però no sempre ho són. De vega- als gossos, aparentment afamats, que sempre Vvaig impartir a Barcelona. Acabava de fer un màster universitari i era des mirem i no hi veiem, o no ens adonem del l’acompanyen. a punt de tornar al seu país. Considerava que la seva experiència havia estat que tenim davant dels nostres ulls. I de vega- Cada dia, quan el miro, hi veig o n’intueixo satisfactòria, però no podia dissimular l’alegria del seu retorn proper. Vam des hi veiem gairebé sense aturar la mirada... moltes coses: la solitud, la pobresa, la capa- parlar del contrast de cultures i de països. Ella s’havia submergit amb interès Sovint he dit en aquest racó que al carrer citat de lluita, la tendresa amb els seus ani- en la cultura catalana. Anava a classes de català tot i que tenia previst tornar trobo veritables lliçons d’humanitat. Ens mals de companyia... I també veig, gairebé a casa. Li vaig preguntar sobre quines diferències li havien cridat més donen un aprenentatge increïble. I quan dic el sense mirar, la ganyota de fàstic d’algun l’atenció entre Mèxic i Catalunya. carrer dic tot allò que ens envolta més enllà transeünt perquè veritablement la neteja no La seva resposta va ser clara i concisa. Primera, la família. La seva dels límits de casa nostra. l’envolta. apreciació és que la família és molt important al seu país i que constitueix un Una de les coses que últimament estic Deixo el nostre estimat avi, i m’aturo a referent clau. Darrere de les seves paraules, s’advertia un allunyament a una veient és que la mendicitat va en augment. contemplar i a mostrar un altre tipus caracte- certa descomposició de la família, que observava aquí. Segona, l’espiritua- Conec captaires que fa anys que ronden pels rístic d’aquests voltants: el pallasso robot. litat. Els valors espirituals i religiosos estan més presents al seu país d’origen carrers, però que abans no n’eren pas, de També amb els anys ha canviat d’indret i i configuren la vida personal amb més força. Tercera, la manca d’esforç en captaires. Potser van començar fent d’estàtu- de recursos aquest altre avi que fa anys que els joves per obrir-se camí en la vida. Ella, també jove, creia que a Mèxic els es vivents a la Rambla i han acabat asseguts admiro: amb la cabellera blanca, el seu barret joves lluiten més. Potser perquè ho tenen tot més difícil. Tot i la seva edat, a terra amb la mà estesa o la gorra oberta, i el nas de pallasso, amb unes sabates grosso- s’identificava més amb la generació gran, perquè es mostra més esforçada. esperant que se’ls ompli de monedes. tes i còmiques, es col·locava a la Rambla a Aquestes van ser les tres diferències que va subratllar aquesta dona jove, Hi ha un avi que coneixem de fa anys tots prop del Liceu. llicenciada, i amb un màster recent a la butxaca. els que voltem per la Barcelona vella. Porta Era una delícia veure’l fer aquells movi- Em resulta interessant conèixer què pensen les persones que ens visiten un orgue de maneta com de joguina, petit, tan ment mecànics com de robot, amb un ritme i o que, procedents d’altres països, s’instal·len a viure aquí. L’escenari em petit que s’ha d’asseure a terra per poder fer una expressivitat que feia les delícies de resulta tan familiar que no sempre és viable fer un cop d’ull de distància per anar la maneta còmodament. L’acompanyen tothom. A poc a poc va començar a distanciar objectivar el meu parer. Els estrangers ho tenen més fàcil i les seves opinions dos gossos i sempre porta un carretó ple les actuacions de carrer. de contrast permeten descobrir nous matisos. d’andròmines. Ben mirat, entre l’orgue de Ara el miro i el veig molt sovint que es Els tres temes que va abordar i la valoració que en va fer poden ser maneta, el carro, la catifa que posa a terra i els dirigeix al seu lloc actual: el carrer Pelai. considerats conservadors. Família, espiritualitat i esforç... no entren en gossos ocupa un bon espai. Allà, assegut en un tamboret, deixa la gorra a l’argot políticament correcte del discurs progressista. Em va semblar una L’he vist envellir al mateix compàs del terra i espera... dona oberta i dialogant. Avui parlem de models de família. Reconeixem que meu propi envelliment. No sé si per això, o Ja no porta cabellera, ni barret, ni nas, ni el paradigma de la seva institució s’ha diversificat. La ruptura de parelles i per qualsevol altra causa desconeguda, ha sabatots. Ara només porta la càrrega dels de famílies genera nous formats. El fet que cada vegada hi hagi més casos canviat el seu lloc d’estada. Ja no s’atura a la anys i la seva solitud. no menyscaba l’intent original. Encara avui, amb tot, és possible que una Rambla de Santa Mònica, com ha fet durant No sé què hi veuen els que passen i el parella es mantingui unida tota la vida i que aglutini una família. No seria molt de temps, sinó a la Ronda de Sant Pau, miren. Jo veig el pas del temps i la pobresa just menysprear-la perquè moltes altres parelles no siguin capaces, per a prop del metro de Sant Antoni. Se li conei- sense jubilació. diverses circumstàncies, d’aconseguir-ho. Les separacions, de vegades xen els anys i el seu deteriorament em fa I és que alguns ciutadans no seran mai necessàries, tenen el seu preu i produeixen commocions emocionals llàstima, però continua voltant el seu orgue jubilats perquè la seva vida de rodamons ha fortes en els mateixos protagonistes i en els seus fills. No es tracta de de maneta. La gent li posa algunes monedes. anat per altres camins. tancar-nos als fets sinó de no convertir-los en referent ètic de la conducta humana. Amb tot, els joves d’aquí també valoren la família encara que no els resulti fàcil viure-hi. Zoom L’espiritualitat i la religió s’han anat desplaçant aparentment al marge de Eduard Brufau la vida personal i social. El materialisme i l’economia són avui els referents indiscutibles d’àmplies capes de població. Déu sona com una pregunta inútil o, en tot cas, prescindible. Els temes religiosos sonen a arqueologia o no hi ha gaire interès per abordar-los. No estan de moda. No obstant això, no s’han suprimit sinó que es viuen com a succedanis. Formes líquides d’espiritualitat envaeixen el mercat com a ofertes de formació. Nous credos suplanten el credo de Nicea. Moltes novel·les exploten la curiositat religiosa. S’importen espiritualitats d’Orient. El rebuig secular del monoteisme no aboca tant a la increença com al politeisme. L’esforç dels joves xoca davant d’un món de més facilitats. Els grans els ho han volgut posar tan fàcil que els han privat del tremp i de la fortalesa. Els estudis presenten a Catalunya una conclusió que ho diu tot: els joves prefereixen ser funcionaris que arriscar-se a crear empreses. El diagnòstic de la mexicana anava en aquesta mateixa línia. Contrastos per reflexionar.

PUBLICITAT A:

CATALUNYA CRISTIANA (EDICIÓ SETMANAL)

BUTLLETÍ DE L’ARQUEBISBAT DE BARCELONA (EDICIÓ MENSUAL)

GUIA DE L’ESGLÉSIA DE L’ARXIDIÒCESI DE BARCELONA (EDICIÓ ANUAL) El cedre és l’arbre per excel·lència de les muntanyes del Líban, i ja apareix citat a la Bíblia com a arbre sagrat. Fins a tal punt són apreciats els cedres que fa dos-cents anys el patriarcat RÀDIO ESTEL 24 H. AL DIA maronita (catòlic) en va prohibir la tala sota pena d’excomunió. Tot i això les guerres, els incendis i l’explotació forestal n’han reduït moltíssim el nombre d’exemplars. Per això ara s’ha posat en funcionament una iniciativa per replantar-ne 40.000, amb el suport unànime de la Informeu-vos al telèfon: 934 092 810 Fax: 934 092 775, comunitat cristiana libanesa i el vistiplau del mateix Benet XVI. c/ Comtes de Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona e-mail: [email protected] 14 CATALUNYA CRISTIANA opinió 3 • juliol • 2008

CARTES DEL EL CONSULTORI LECTOR ■ Nadal i jo per tal de «no doblegar-me davant de PREGUNTES I RESPOSTES les directrius del govern», jo també SOBRE DOCTRINA I MORAL Rafa Nadal ha tornat a guanyar. passaria a la clandestinitat. pel Dr. Joan Recentment, Alberto Contador també 4. A un jove que vol ser sacerdot de Antoni Mateo ens va donar una gran alegria. Són la catòlica perseguida a la Xina, abans Déu vos guard, Maria, d’entrar li pregunten: «Estàs disposat a molts els esportistes que durant l’any Font de la Salut. ens fan passar bons moments amb la sofrir presó i mort per Crist i l’Evange- Vós sou l’alegria li?» Els he conegut i afirmo que són Atacs seva professionalitat, esforç i victòri- d’un món decebut. es. Això no obstant, res no els ha sortit una viva imatge de Crist sofrent. —Darrerament he patit persecucions de franc, lluiten fins a la darrera pilota, Ave, gran Senyora! pedalegen fins al darrer segon. Quina Mn. JOAN D’ARQUER i TERRASA de persones pròximes a mi que ata- Mare dels mortals. La Roca del Vallès quen els preveres en la seva condició lliçó tan impressionant i com millora- Doneu pa al qui plora, ríem personalment si cadascú a la nos- consol als malalts. humana i per alguns casos desho- tra feina poséssim el millor de nosal- ■ Una crisi alimentària nestos que han passat en la història, tres mateixos i ens esforcéssim a ser La llar esqueixada mundial incloent-hi tothom i murmurant sense millors professionals, amb pluja o se- en Vós trobi pau. pietat. Davant d’això, he mirat de quera, si el cap ens mira o si la nostra La pobra mainada! Si els països desenvolupats patim defensar els preveres tant com he feina roman amagada! Però ja se sap, Maria, si us plau! una crisi alimentària, imaginem-nos la pogut, però he vist que no sé com fer- en general ens agrada el «torni vostè fam que deuen passar els països pobres demà». ho… Li agrairia si em pogués ajudar Salut us demana en via de desenvolupament i les guer- o enviar una reflexió sobre això. rilles polítiques que han de suportar el poble fidel. —Ens diu el Senyor que la veritat RITA RAS ANDREU per acabar d’arrasar-ne més la supervi- I fent la sardana ens farà lliures. Quan rebem críti- Tarragona guieu-nos al Cel. vència. Quin drama tan gran deuen passar aquesta pobra gent! ques sobre eclesiàstics cal veure en primer lloc si la crítica s’adequa a la ■ Anem a buscar el Feu que Catalunya No tenim sentiments humans, de triomf en equip retorni a Déu. manera que els deixem de banda, en veritat i recordar el principi fona- Si de Crist s’allunya l’oblit, i no posem un interès raonable mental segons el qual una persona és innocent sempre que no se’n de- Diu Guardiola: «Sento que no falla- Catalunya, adéu! per ajudar-los a desenvolupar-se, tal ré», «sento que estic preparat». Verb com es mereix tot ésser humà. mostri la culpabilitat. Avui, però, fanfarró que no diu res. No pretenc FRANCESC A. PICAS L’egoisme humà és enorme, però per a alguns, quan s’intenta jutjar ofendre Guardiola; pretenc atacar el La Jonquera hem de saber dominar aquest compor- persones de l’Església sembla que «sentiment» com a base de veritat, tament que surt de nosaltres i, d’una siguin culpables fins que no se’n d’aportació, d’escomesa. Aquí hi ha un ■ L’Església a la Xina manera psicològica, vèncer aquest ins- demostri la innocència. En segon error: ni som, ni aconseguim el que tint. I sensibilitzar el nostre esperit lloc, cal descartar les crítiques inclu- «sentim», sinó allò que treballem o En relació amb l’entrevista publica- perquè venci la maldat i ens inclini sives, és a dir, que posen tot un acceptem com a identitat personal. El da a la pàgina 8 del 12 de juny passat de vers el bé de tot germà perquè és la col·lectiu a la mateixa pila. Quan mateix en un projecte d’empresa, que Catalunya Cristiana voldria afegir manera de portar la pau al món. Si no sentim expressions com «tots els ca- potser no és això avui dia l’esport?, quatre punts: ho fem així, se’ns presenta un futur pellans són…», «tots els polítics molt negatiu, tant des de la dimensió com en la identitat de gènere, com en 1. La reconciliació de les dues es- són…», «tots els metges són…», el espiritual com material. un contracte o tantes altres coses. El fet glésies catòliques a la Xina no s’acon- millor és no entrar en discussions, ja Hem de saber equilibrar el nostre de sentir no canvia l’ésser. seguirà potser mai. La raó l’ha esmen- que amb gran certesa ens trobem Ànims amb el Barça, Guardiola! tada el Sant Pare Benet XVI en la seva món i donar-li un caire de seny en benefici de tota la humanitat. davant de gent d’escassa intel·ligèn- Comptem amb tu. carta del maig del 2007 referint-se a cia i gran superficialitat. les tensions, divisions i recriminacions Si és un cas cert, no hem de defen- M. LLUÏSA COLL COLOM SALVADOR PAÑELLA LONGAN interiors (núm. 6, 2n paràgraf). Conei- sar res. Cal reconèixer les coses com Esplugues de Llobregat xem les denúncies de capellans catò- Barcelona són i tractar amb misericòrdia el qui lics oficials contra capellans catòlics clandestins? ha caigut. El Senyor ens vol compas- Catalunya Cristiana agraeix les cartes sius i misericordiosos i pobres de ■ Ave a la Mare de Déu 2. L’associació esmentada és l’ANP dels seus lectors i demana que no superin les (Associació Nacional Patriòtica), que vint línies mecanografiades. Les cartes han nosaltres que ens tractin com nosal- de la Salut, patrona de catòlica no en té res. Són els vells del d’anar firmades amb nom i cognoms i ha de tres tractem tot sovint els altres. de l’Alt Empordà Partit Comunista Xinès. I que exercei- constar-hi l’adreça i el telèfon. Catalunya Complaure’ns en una crítica despie- xen no «un cert control del govern», Cristiana es reserva el dret de publicar les tada de les misèries i dels defectes que consideri oportunes i no s’identifica dels altres em sembla un acte de Un bell santuari sinó un absolut control del govern en amb l’opinió dels lectors. No es mantindrà s’alça a l’Empordà. tot. correspondència ni s’atendran visites o tru- gran crueltat, una mena d’esquarte- Si voleu pujar-hi 3. Si algun dia com a sacerdot em cades respecte dels originals no publicats. rament espiritual d’una persona, donem-nos la mà. trobés en aquesta o semblant situació i cosa del tot indigna d’un deixeble i seguidor de Jesucrist, que sempre s’ha de considerar un pecador indig- ■ Un espectacle vergonyós PSC-PSOE i, ben de pressa, van sortir del recinte. ne profundament agraciat. Per nor- És clar, allà es va quedar el diputat adreçant un discurs ma evito entrar en aquestes conver- Discutíem fins a quin punt el compliment del deure ens al local gairebé buit, ja que només hi quedaven els del seu ses que solen ser un autèntic ha d’obligar o permetre un punt de negligència. Vaig partit i quatre diputats de bona fe exhibint la seva honra- linxament moral dels altres. Quan posar com a exemple el cas d’un dia en què recordo que desa, i jo diria que complint honestament la seva obliga- en tinguem constància, deixem el estava mirant al canal 3/24 una sessió en directe del ció professional. judici al qui correspongui i preguem Parlament i que, indignat i ple de vergonya aliena, vaig Després votaran, oi? Que ningú es pensi que ho faran pel pobre infeliç. Recordem també contemplar l’escandalosa conducta d’uns diputats que després de sospesar les raons exposades per l’orador. que fa més soroll un sol arbre en van mostrar un menyspreu repugnant envers els seus Aquestes raons del diputat, malaguanyades, no serviran caure que un bosc sencer creixent. col·legues parlamentaris i envers el poble que els paga per a res, ja que ses senyories votaran obeint la consigna Recordem també: el qui estigui dret uns bons sous perquè facin una tasca, de la qual ells es del partit i no pas al dictat de la seva consciència. riuen descaradament. No és possible que creguin que compleixen amb la que miri de no caure. La pantalla ens va mostrar l’hemicicle ple de diputats noble tasca del governant. Això era una estafa en tota que estaven aplaudint alguna cosa que devia haver passat regla. Qualsevol altre empresari ja els hauria acomiadat • Si voleu enviar les vostres consultes al abans de la meva connexió. Llavors el president va donar per incompliment del contracte. Dr. Mateo, podeu adreçar-vos a: [email protected] la paraula a un diputat, el qual es va disposar a parlar www.balmesiana.org davant dels micròfons mentre que, com un sol home, ANTONI MUNNÉ i TOMÀS apartat de correus 121 - 25620 Tremp (Lleida). s’alçaren el president del Govern i tots els diputats del Barcelona Cal indicar sempre «Consultori». 3 • juliol • 2008 litúrgia CATALUNYA CRISTIANA 15

Preparació pròxima i immediata al matrimoni

Pere Tena, bisbe auxiliar emèrit de Barcelona

n un text de fa dues setmanes vaig comentar una relacionats amb l’educació dels fills, amb la guia de la manera com se’ls parla de l’aliança conjugal, pot Epart de l’explicació que fa el papa Joan Pau II família, etc. determinar-ne l’actitud en relació amb el sagrament. sobre la preparació de les parelles al matrimoni, en L’amplitud i el caràcter tècnic de molts d’aquests Seria greu que algunes parelles arribessin a la conclusió l’exhortació postsinodal sobre la Família, de l’any aspectes donen una imatge de la preparació pròxima que, certament, el que van a fer és un acte burocràtic 1982. Ni que sigui breument, és interessant comentar semblant a la d’un curs especialitzat, que només es sense més conseqüències que les de tenir «els papers en avui les orientacions del Papa sobre la preparació pot organitzar amb suficients elements competents, regla». pròxima i immediata. i per tant en àmbits més amples que les parròquies. Sabem prou de quina manera l’aliança matrimonial D’altra banda, no es tracta només de qüestions sofreix actualment l’atac de la banalització, de la moda Preparació pròxima tècniques: hi ha també en aquest context «la prepa- de les separacions de la parella, de l’oferta de divorcis ració a l’apostolat familiar, a la fraternitat i col- fàcils, i encara la realitat dels casaments ficticis que «Des de l’edat oportuna i amb una catequesi ade- laboració amb les altres famílies, a la inserció activa busquen només «els papers» per legitimar la residència quada, com en un camí catecumenal, es farà la prepa- en grups, associacions, moviments i iniciatives que al país. La preparació immediata s’ha convertit, per ració més específica per als sagraments, com un nou tenen com a finalitat el bé humà i cristià de la això, en una urgència pastoral de primera necessitat. El descobriment. Aquesta nova catequesi dels qui es pre- família» (n. 66). fet que arribin parelles que manifestament són lluny del paren per al matrimoni cristià és absolutament necessà- que l’aliança conjugal significa no és motiu perquè es ria per tal que el sagrament sigui celebrat i viscut amb Preparació immediata dimiteixi de la pròpia responsabilitat pastoral en aquest les degudes disposicions morals i espirituals.» camp. Les parelles han de percebre, en la manera de En aquesta proposta es pensa clarament en la cate- En els darrers mesos i setmanes que precedeixen la parlar de les disposicions al matrimoni, i de les carac- quesi dels joves, no necessàriament dels que ja estan en celebració de les noces, es fa la preparació immediata, terístiques bàsiques per contraure’l vàlidament, que camí de contraure matrimoni, sinó d’una manera més «com per donar un nou significat, nou contingut i nova estem tractant realitats decisives tant a nivell personal, ampla, en aquells que, en principi, han optat per la vida forma a l’anomenat examen prematrimonial que exi- com social, com eclesial. El mateix interrogatori que, matrimonial. El contingut d’aquesta preparació ha d’es- geix el Dret Canònic». (n. 66). en la celebració, precedeix el consentiment dels contra- tar integrat dins la formació religiosa dels joves, i ha És interessant que el Papa es refereixi aquí a l’exa- ents, ofereix la síntesi essencial del que és necessari d’atendre els diversos aspectes que implica la vida men prematrimonial, com a contingut bàsic de la pre- perquè el sagrament sigui autèntic. Ometre’l en la matrimonial: la relació interpersonal, els problemes de paració immediata. Fàcilment les parelles parlen «d’ar- celebració és perdre una referència útil, tant als nuvis la sexualitat conjugal i de la paternitat responsable, els reglar els papers» quan decideixen celebrar el matrimoni. com als presents, per mostrar la «veritat natural» del coneixements mèdico-biològics essencials, els temes La manera com aquestes parelles són acollides, i la matrimoni.

Per Eduard Brufau JULIOL El sant de la setmana 9

❏ Nascut a la segona meitat del segle XVIII en un lloc indeterminat de la Xina ❏ Soldat que es va convertir al cristianisme i va ser ordenat sacerdot ❏ Va morir executat l’any 1815 ❏ Canonitzat l’any 2000 per Joan Pau II

partir del segle XVI dor Kia-Kin (1796-1821), nombrosos missioners Sant Agustí període durant el qual va ser Acatòlics comencen a martiritzat el nostre sant arribar a la Xina. Al principi d’avui. Agustí Zhao Rong era l’activitat missionera no es va Zhao Rong un soldat xinès que va formar trobar amb gaires entrebancs part de l’esquadró que escor- per part de les autoritats tava el bisbe francès Mons. imperials, i es van aconseguir Dufresse des del centre de la nombroses conversions arreu Xina fins a Pequín, on havia del país. Però a partir del de ser executat. Durant el segle següent —en part com a viatge, el soldat va quedar tan reflex de les persecucions que impressionat de la personali- havien començat al Japó i en tat del bisbe i de l’enteresa part per l’èxit aclaparador amb què es dirigia a la mort, aconseguit pels missioners— que es va convertir al cristia- els emperadors xinesos van nisme. Es va fer batejar, poc canviar la política de toleràn- després va ser enviat al semi- cia cap al cristianisme. nari i finalment va ser ordenat Va començar llavors un sacerdot. període llarg de persecucions L’any 1815, durant una de que comportaven l’empreso- les persecucions, sant Agustí nament i l’execució de sacer- Zhao va ser arrestat junta- dots, religiosos i fidels. Espe- ment amb altres cristians, i en cialment cruels van ser les no voler abjurar de la fe de persecucions sota l’empera- Crist va ser torturat i executat. 16 CATALUNYA CRISTIANA litúrgia 3 • juliol • 2008

CALENDARI DE LA SETMANA Lectures bíbliques

Lectures de la missa, santoral i altres celebracions Diumenge XIV de (Cicle litúrgic A; ferial II) Temps de durant l’any durant l’any (Salteri: setmana 2)

JULIOL Lectura primera Za 9,9-10;13,1 Totes les obres del Senyor són fidels, les seves obres són obres d’amor. 6. Diumenge El teu rei fa la seva entrada El Senyor sosté els qui estan a punt de caure, XIV de durant l’any, Verd. Lectures: Zacaries 9,9-10 / muntat humilment en un ase els qui han ensopegat, ell els redreça. R. Salm 144 / Romans 8,9.11-13 / Mateu 11,25-30 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Isaïes, prof. i mr.; Lectura de la profecia de Zacaries: Ròmul, b.; Santes, Maria Goretti, vg. i mr. El Senyor diu: «Alegra’t, ciutat de Sió. Acla- Lectura segona Rm 8,9,11-13 Festa Major: a Castellet i la Gornal, Hostalric, Maçanet ma, ciutat de Jerusalem. El teu rei fa la seva entra- de Cabrenys, Sant Fruitós de Bages, Sant Martí Vell i da. Es bo i salvador, muntat humilment en un ase, Si per l’Esperit feu morir les obres pròpies del Ultramort. en un pollí, fill de somera. Bandejarà d’Efraïm cos, viureu els carros de guerra, allunyarà de Jerusalem els 7. Dilluns cavalls, i els arcs dels guerrers seran bandejats. Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Adreçarà a tots els pobles paraules de pau, i el seu Fèria, Verd. Lectures: Osees 2,16.17b-18.21-22 / Salm Roma: 144 / Mateu 9,18-26. La Seu d’Urgell (S), Urgell i Solsona domini s’estendrà d’un mar a l’altre, des del gran (MO): Sant Ot, Blanc. Riu fins a l’extrem del país.» Germans, vosaltres no viviu segons les mires ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Fermí, b.; Marçal, de la carn sinó segons les de l’Esperit, perquè l’Es- b.; beat Benet XI, p.; Santes, Edilberga, vg. perit de Déu habita en vosaltres, i si algú de vosal- Salm responsorial 144 tres no tingués l’Esperit de Crist, no seria de Crist. Festa Major: a Terrassa. I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell que va Us exalçaré, Déu meu i rei meu. ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies 8. Dimarts beneiré el vostre nom per sempre. al seu Esperit, que habita en vosaltres, aquell que Fèria, Verd. Lectures: Osees 8,4-7.11-13 / Salm 113B / Us beneiré dia rere dia, va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la Mateu 9,32-38 lloaré per sempre el vostre nom. vida als vostres cossos mortals. Per tant, germans, ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Adrià III, p.; Edgar, nosaltres tenim un deute, però no amb la carn, que rei; Eugeni III, p.; Àquila i Priscil·la, mr. R. Beneiré el vostre nom per sempre. ens obligaria a viure com demana la carn. Per- què si visquéssiu així, moriríeu; en canvi, si per 9. Dimecres Déu meu i rei meu. l’Esperit feu morir les obres pròpies de la carn, Fèria, Verd. Lectures: Osees 10,1-3.7-8.12 / Salm 104 / El Senyor és compassiu i benigne, viureu. Mateu 10,1-7. Si es vol: Sant Agustí Zhao Rong (MLl), lent per al càstig, gran en l’amor. Vermell. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat. R. Al·leluia Cf. Mt 11,25 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Zenó, mr.; Joan de Colònia, prev. i mr.; beat Teodoric Balat, mr.; Santes, beata Que us enalteixin les vostres criatures, Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, Joana Scopelli, rel. que us beneeixin els fidels; perquè heu revelat als senzills els misteris del Festa Major: a Arenys de Mar. que proclamin la glòria del vostre Regne Regne. i parlin de la vostra potència. R. 10. Dijous Fèria, Verd. Lectures: Osees 11,1-4.8c-9 / Salm 79 / Evangeli Mt 11,25-30 Mateu 10,7-15 ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Cristòfol; Ascani, Soc benèvol i humil de cor mr.; beats Carmel Boltà i Francesc Pinazo, mr.; Santes, Verònica Giuliani, rel.; Amèlia, viuda. Lectura de l’evangeli segons sant Ma- Festa Major: a Begues, Lliçà de Vall, Premià de Mar i teu: Toses. En aquell temps, Jesús digué: «Us enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la ter- 11. Divendres ra, perquè heu revelat als senzills tot Sant Benet (F), Blanc. Lectures: Proverbis 2,1-9 / Salm això, que heu amagat als savis i als ente- 33 / Mateu 19,27-29 sos. Sí, Pare, així us ha plagut a vós. El ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Pius I, p. i mr.; San- Pare ho ha posat tot a les meves mans; tes, Olga, reina. fora del Pare, ningú no coneix veritable- ment el Fill; igualment ningú no coneix Festa Major: a Lluçà. veritablement el Pare, fora del Fill i d’aquells a qui el Fill el vol revelar. 12. Dissabte Veniu a mi tots els qui esteu cansats i Fèria, Verd. Lectures: Isaïes 6,1-8 / Salm 92 / Mateu afeixugats; jo us faré reposar. Accepteu 10,24-33 el meu jou, feu-vos deixebles meus, que ALTRES CELEBRACIONS: Sants, Joan Gualbert, ab.; jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu Abundi, prev. i mr.; Ignasi Delgado, b. i mr.; Josep Fer- el repòs que tant desitjàveu, perquè el nández, prev. i mr.; Santes, Marciana, vg. i mr. meu jou és suau, i la meva càrrega lleu- Festa Major: a Calonge i Prades. gera». 3 • juliol • 2008 CATALUNYA CRISTIANA 17

Barcelona diòcesis

doncs, en el do i la gràcia de Déu». I va acabar dient: «Val la pena viure la vida per Un nou prevere per als anunciar l’amor de Déu!» Els preveres actuen en la persona de Crist; per tant cal la màxima identificació amb Crist per a la sembrats barcelonins màxima eficàcia del ministeri. I per això, va expressar el cardenal, es necessita una «gran intimitat amb Jesús, amb moments ■ Mn. Miquel Ramón Fuentes estudia actualment a la Pontifícia generosos de pregària, per proclamar “des Universitat Gregoriana de Roma del terrat allò que sentim a cau d’orella”». Ritu d’ordenació BARCELONA.— Des del diu- menge 22 de juny la diòcesi de La cerimònia va continuar amb la li- Barcelona té el goig de comptar túrgia pròpia d’ordenació. Primer el car- amb un nou pastor, Mn. Miquel Mónica García denal i després tots els preveres assistents van imposar les mans sobre Mn. Miquel Ramón Fuentes. El cardenal Lluís Ramón Fuentes, que per gràcia de l’Espe- Martínez Sistach el va ordenar pre- rit Sant va esdevenir nou «sacerdot de vere a la catedral de Barcelona en Jesucrist». una solemne cerimònia concelebra- Un cop finalitzada l’Eucaristia Mn. da per més de quaranta sacerdots. Miquel Ramón Fuentes va expressar el Entre els assistents que van voler seu agraïment davant dels assistents. En primer lloc, va agrair a Déu la vocació i va acompanyar Mn. Ramón hi havia implorar-ne l’ajut i el sosteniment al llarg joves i grans, famílies, religiosos i del camí. A continuació, va tenir unes religioses que van seguir amb joia el paraules d’agraïment per al pastor de la ritu d’ordenació. diòcesi de Barcelona, el cardenal Lluís Martínez Sistach, per la confiança diposi- rocedent de Roma després d’haver tada en ell com a col·laborador; per al P acabat el seu primer any de llicència Seminari, per als seminaristes, i per a la en filosofia a la Universitat Gregoriana, El cardenal Lluís Martínez Sistach va imposar les mans al nou prevere durant la parròquia i amics del seu Montgat natal. Mn. Miquel Ramón Fuentes va ser orde- pregària d’ordenació. El nou prevere va destacar molt especial- nat prevere el 22 de juny passat enmig ment el paper fonamental de la seva famí- d’una gran joia diocesana. Als seus 32 nal Lluís Martínez Sistach. Mn. Miquel tots», va afegir l’arquebisbe de Barcelona lia, «de qui he rebut tot el que sóc; és a anys, el jove prevere, fill de Montgat, Ramón Fuentes continuarà el curs que ve adreçant-se de manera molt especial als través dels meus pares i del meu germà culmina amb l’ordenació sacerdotal un estudiant a Roma la seva llicència en Filo- joves, «hi ha moltes vocacions i cal, al- que he conegut l’amor de Crist, que he llarg procés iniciat als 21 anys, mentre sofia. menys una vegada a la vida, plantejar-nos pogut fer fèrtil el cor per acollir la voca- estudiava Bioquímica a la Universitat de Durant l’homilia de l’ordenació, Mons. si Déu potser ens crida a la vida consagra- ció». Finalment, Mn. Miquel Ramón Barcelona. Va ser llavors quan un prevere Martínez Sistach va repassar alguns dels da». La vocació a la vida consagrada, Fuentes va fer una menció emocionada a el va interpel·lar sobre una possible voca- trets fonamentals del ministeri presbiteral expressió preferent de l’amor de Déu, pot Joan Pau II, pels seus escrits sobre el ció sacerdotal. Es va iniciar un període de al fil de les lectures del profeta Jeremies i semblar més difícil de viure, va continuar sacerdoci i pel seu testimoni fidel, clar i quatre anys de discerniment, que el va de l’Evangeli. El purpurat va subratllar el dient. Tanmateix, per afrontar les tasques ple d’alegria, que el van empènyer a ser portar a entrar al Seminari Conciliar de do que representa per a tota l’Església difícils, «el Senyor ens dóna les eines ministre del Senyor. Les últimes paraules Barcelona, on la crida sacerdotal s’ha anat diocesana la vocació al sacerdoci. «No és necessàries tal com ho expliquen les Es- van ser per a la Mare de Déu, de qui va manifestant cada dia amb més força i un do per a ell mateix, sinó per servir tota criptures en la història del profeta Jeremi- implorar la protecció per ser imatge del claredat. I així fins al 22 de juny, data en l’Església que peregrina en aquesta diòce- es». «“No tingueu por!”, ens diu avui tres seu fill, Jesucrist. què va rebre a la catedral de Barcelona si», va afirmar. «És necessari, doncs, es- vegades Jesús a l’Evangeli», va apuntar l’ordenació presbiteral de mans del carde- coltar la crida que Nostre Senyor ens fa a l’arquebisbe de Barcelona, «confiem, Mónica García

MN. MIQUEL RAMÓN FUENTES, NOU PREVERE DE LA DIÒCESI DE BARCELONA «El centre del meu ministeri no és en mi, sinó en Crist» —Què representa per a tu el sacerdoci? fa present per donar la seva vida al seu poble. que aquesta secularització no va acompa- —El sacerdoci és un do de Déu a l’Església El centre del meu ministeri no és en mi, sinó en nyada de més felicitat ni d’una vida viscuda per tal que aquesta s’alimenti dels misteris de Crist. Per això mateix, la fecunditat del meu amb sentit. Aquest desencant de la societat la vida de Crist. Per això el sacerdot és un ministeri no està lligada a les meves capacitats actual és una oportunitat per proposar l’Evan- home, escollit d’entre els homes, per tal de o aptituds, sinó més aviat a la meva unió amb geli, la vida cristiana, el seguiment del Senyor. servir els homes. És l’home que està davant Crist, de manera que Ell pugui fer-se present a —Com valores l’experiència viscuda a Roma? del Senyor, com un sentinella, atent al poble través del meu ministeri. Això no vol dir que jo —L’experiència viscuda a Roma aquest dar- que se li ha confiat i sempre disposat a partir no hagi de posar tot el meu interès i totes les rer any ha estat molt positiva. Visc al Pontifici el pa de la Paraula i el pa de l’Eucaristia, meves forces en l’exercici del ministeri; però Col·legi Espanyol de Sant Josep amb altres disposat a administrar la misericòrdia divina, està clar que és el Senyor qui li donarà una sacerdots de la resta d’Espanya que han estat a confortar els malalts, a anar a buscar les fecunditat més enllà del que jo mateix m’atre- també enviats pels seus bisbes a ampliar ovelles perdudes; en definitiva, a ser la imatge viria a imaginar. estudis. És una riquesa perquè s’estableixen viva de Jesús Bon Pastor. Això demana una —Com a capellà jove en una societat cada entre nosaltres uns lligams intel·lectuals i gran intimitat amb Crist, mirar-lo constantment vegada més dessacralitzada, et sents una d’amistat que espero que puguin perdurar per tal de reproduir la seva vida. El sacerdot no mica fora de lloc? més enllà de la nostra estada a Roma. D’altra només és aquell que parla de Déu, sinó que tota —És cert que no és gaire habitual avui dia ser banda, estudiar a la Universitat Gregoriana la seva vida està configurada a la del Senyor prevere, però no em sento en absolut un rara és tot un privilegi. Estic fent la llicència en per tal d’ajudar els seus germans a viure avis. Més aviat em sento com un que ha trobat filosofia, en l’especialitat de ciència i filosofia, també aquesta intimitat amb Ell. el sentit de la seva vida i que espera poder ja que considero que és un àmbit que pot obrir —Què és el que més t’atrau del ministeri? ajudar els seus germans a trobar Jesucrist. És noves formes d’articulació del saber, de ma- —El que més m’impressiona del ministeri és el cert que el nostre món occidental ric viu al nera que els diversos camins d’aproximació a fet que, a través de la meva humanitat, de la marge del sagrat, en una societat cada cop la veritat no siguin contradictoris sinó comple- meva fragilitat, de la meva debilitat, Crist es més secularitzada. Però també és patent el fet mentaris. 18 CATALUNYA CRISTIANA diòcesis 3 • juliol • 2008

P. Á NGEL ASURMENDI, NOU PROVINCIAL DE LA INSPECTORIA SALESIANA DE BARCELONA «Per als salesians, tornar a don Bosco passa per força per tornar als joves»

—Com afronta aquesta nova responsabilitat al l passat 28 de juny el P. Ángel Asur- —A la inspectoria de la Mercè, comptem amb 23 co- capdavant dels Salesians de Catalunya? mendi, navarrès de naixement i català munitats, repartides per tota la província salesiana, en- —Tenint en compte que ha estat una cosa que no m’es- cara que la majoria concentrades a Barcelona i rodalia. d’adopció, va ser nomenat oficialment perava, ho afronto amb molt de respecte. Ho interpreto Portem 14 col·legis, amb diferents línies i ofertes, 8 pla- també com un signe de confiança de Déu i dels meus E nou provincial salesià de la Inspectoria taformes d’educació social, 12 parròquies i 8 centres ju- germans cap a mi. Al mateix temps és una oportunitat, de la Mare de Déu de la Mercè, que inclou venils. d’una banda, per fer una cosa diferent del que he fet fins Catalunya, les Illes, Osca i Andorra. Vital i —Quins trets caracteritzen la proposta educativa ara; i de l’altra, per créixer en el que és la vocació sale- optimista per naturalesa, el pare Asurmendi, salesiana? siana, la vida religiosa i el lliurament a Déu. Certament que ha dedicat gairebé trenta anys de la seva —El sistema de don Bosco parteix del protagonisme que cada crida és una nova oportunitat que Déu t’ofe- dels mateixos joves, aconseguir que se sentin estimats i reix per continuar avançant en el camí cap a Ell. vida a l’educació, acull la nova responsabilitat reconeguts, que s’hi confiï i se’ls ofereixi un seguit d’al- —Suposa també una certa dosi de «càrrega»? com una oportunitat de continuar creixent en el ternatives per desenvolupar-se humanament i espiritu- —Evidentment. Tota responsabilitat té també una di- carisma salesià. Abans de ser nomenat provincial, alment. La paraula clau és acompanyament i per això mensió de càrrega. El fet que la província dipositi en mi va desenvolupar la seva activitat educativa i cal ser al seu costat. És imprescindible que el jove et la responsabilitat última de certes decisions és un pes, pastoral a les comunitats de Rocafort, Osca, senti proper. Per a nosaltres el verb educar es comença encara que ple de sentit. Qualsevol missió a l’Església, conjugant amb el verb estar. No només cal un acos- quan es rep amb ganes de fer-ho bé, suposa un pes que Horta, Sant Vicenç dels Horts, Sarrià i des de tament físic, sinó també i sobretot del cor. Si no es- abans no tenies. l’any 2006 exercia com a vicari i delegat provinci- tem amb ells, al seu costat, per ells... ja podem fer un —En quin estat de salut s’ha trobat la Inspectoria al de formació a la Casa Provincial. llibre formidable sobre educació, però no educarem. de la Mercè? Un altre dels elements clau d’aquesta presència acti- —Crec que ens trobem en un bon moment de la nos- va és escoltar i comprendre. I tot això en un clima tra província. Som 170 germans aproximadament, en alegre i de família, que és el que intentem que es res- una situació de calma, serenitat i amb molts aspectes piri en totes les nostres obres. Don Bosco tenia difi- ben treballats en l’àmbit de la pastoral, de la vida comu- cultats i nosaltres tenim les nostres, però les intuïci- nitària, de l’espiritualitat de la trobada amb Déu... El ons que va tenir es continuen revelant molt vàlides provincial anterior, el P. Joan Codina, ha deixat la pro- avui. víncia en una bona situació, ben enfocada, per la qual —Educació i evangelització són per als salesians cosa rebo un bon llegat de part seva. Això em permet les dues cares d’una mateixa moneda? afrontar la nova responsabilitat amb certes garanties i —Efectivament. Ens sentim cridats a educar evange- sense situacions especialment problemàtiques. litzant i a evangelitzar educant. És un altra gran intuïció —Quins seran els reptes més importants que està de don Bosco traduïda al temps actual. Es tracta d’oferir cridat a afrontar com a nou provincial? als joves un ambient educatiu ric en experiències de for- —Tot i que, com he dit, la situació de la província és mació, d’acompanyament, de relació propera, d’apre- força bona, els reptes continuen sent molts i importants. nentatge, d’alegria, d’amistat, de participació i protago- D’una banda, hi ha la revitalització necessària de la nostra nisme juvenil... i al mateix temps, enmig d’ells, amb vida religiosa, que avui més que mai està cridada a ser ells, sense separar-ho, anar veient els valors de l’Evan- una autèntica alternativa de vida. Per això ens plante- geli. gem el repte de com presentar-la, com significar aques- —Abans hem parlat dels reptes de la província i ta alternativa per al món d’avui, quin rostre de Déu i de no ha esmentat les vocacions. Això vol dir que no pa- l’Església s’ha d’oferir... Això s’emmarca en un entorn teixen la crisi vocacional? advers, que no ens deixa immunes, i ens posa davant del —Ja ens agradaria, però no és pas així. La patim igual- repte de viure amb il·lusió i amb ganes encara que no ment, com passa a tota l’Europa occidental. És un dels estigui de moda. D’altra banda, el nostre carisma i la nostres problemes més grans. Comptant amb factors so- nostra vida són sobretot els joves, que avui tenen man- ciològics, etc., això també ens interpel·la i ens planteja cances, a les quals ens sentim cridats a continuar donant si realment estem donant aquell rostre de l’Església, de respostes creatives. Ens hem de plantejar com afrontem Déu i de don Bosco que sigui capaç d’engrescar. Tenim i atenem el que demanen i les necessitats que tenen, i un repte seriós, suscitar vocacions, i en el meu cas, com com els anunciem l’Evangeli com a bona notícia, com a provincial, encara més. una cosa alegre i alliberadora per a la seva vida, engres- —Tot i les dificultats, en vostè es percep un to d’op- cadora, capaç d’omplir-los la vida de sentit. També su- timisme i d’esperança... posen un repte per a nosaltres les diverses situacions de —Un salesià sense esperança i sense il·lusió seria un pobresa i exclusió juvenil que avui es produeixen, de mal salesià. Hem de buscar noves maneres més creati- manera que ens convertim en autèntic instrument de re- ves d’arribar als joves, o fins i tot de viure la vida religi- inserció social. osa. A mi la nostra vida em continua entusiasmant i a —Sense els joves, els salesians no serien el que són? concreta avui l’aggiornamento d’aquesta intuïció fun- moltes altres persones com jo, també. —Efectivament. El nostre carisma no es pot enten- dacional? —Des de la seva nova responsabilitat com a pro- dre sense els joves. En l’últim Capítol General celebrat —És cert que els joves han canviat molt, però conti- vincial, amb l’activisme juvenil que se li percep, tro- a Roma es va fer una crida insistent a tornar a don Bos- nuem creient que la proposta salesiana té avui molt a dir barà a faltar el treball de camp, tan característic del co però des d’una tornada als joves. I és que tornar a al món de la joventut. Els joves continuen tenint avui carisma salesià? don Bosco passa necessàriament per tornar als joves. Si necessitat de sentit de la vida. I els salesians estem con- —Ja ho trobo a faltar ara. Fins fa dos anys, quan em perdem de vista els joves, que són el centre de la nostra vençuts que Déu pot donar resposta i omplir aquesta in- van fer vicari, sempre he estat en contacte directe amb missió i de les nostres obres, seríem com la sal que es quietud. Els ho hem de fer proper. És complicat però els joves, sobretot a l’escola i en el temps de lleure. Això torna insípida o el llum que no fa claror. La gran pre- estem convençuts que no és impossible. Amb el proble- era la meva vida i no em plantejava res més. Era molt gunta, però, és com atendre avui les mancances que té ma que hi ha avui de la fe en els joves, els salesians feliç. Era el meu món. I fins i tot quan em van destinar a la joventut. Fidels a don Bosco, els salesians de tenim avui moltíssim sentit. Aquest és el repte i la mis- càrrecs directius a les escoles sempre he intentat mante- Catalunya intentem donar resposta a aquestes necessi- sió que tenim. I per dur-la a terme amb èxit el primer nir el contacte amb els joves. És una cosa que et manté tats, ja sigui a través de les parròquies, les escoles, els que ens cal és que el cor del salesià s’animi i s’apassioni jove. Ara, amb aquesta nova responsabilitat, m’aparto centres juvenils o les plataformes d’educació social. amb la missió. Continua valent la pena fer arribar als una mica de la feina directa del dia a dia, però no em Cadascuna d’aquestes realitats ofereixen diferents res- joves un rostre de Déu amable, del qual es puguin ena- voldria apartar del tot dels joves, perquè un dia no gaire postes, no només econòmiques o socials, sinó també morar. Si ho sentim nosaltres, i així ho vivim, segur que llunyà espero tornar a treballar amb els joves... i em sa- afectives i espirituals. ho contagiarem. Les nostres obres són per anunciar bria molt de greu que llavors el món dels joves em fos —Tornar a don Bosco, tornar als joves... La jo- l’Evangeli, no per mantenir una estructura. desconegut. ventut ha canviat moltíssim en poc temps. Com es —De quantes obres parlem a Catalunya? Samuel Gutiérrez 3 • juliol • 2008 diòcesis CATALUNYA CRISTIANA 19

Urgell La Santa Seu inclou la Càtedra de Pensament Cristià en el Directori de Centres Culturals Catòlics ■ Mons. Joan Enric Vives va anunciar la notícia durant la presentació del llibre «Memòria del segle XX»

ANDORRA LA VELLA.— La de cada país, i ha establert un diàleg in- Santa Seu ha inclòs la Càtedra de tens i fructífer amb les diferents escoles Pensament Cristià del bisbat filosòfiques dels darrers cent anys. El ministre Minoves, per la seva part, d’Urgell, amb seu a Sant Julià de va destacar com les ponències recollides Lòria (al Principat d’Andorra), al llibre palesen no ja la possibilitat real dins del Directori de Centres Cul- d’una filosofia cristiana, sinó també l’au- turals Catòlics del món, una xarxa tenticitat d’aquest corrent de pensament de centres que fomenten la missió a l’hora de construir un marc ètic per a la humanitat i de donar resposta a les pre- evangelitzadora dels cristians al cor guntes que són inherents a la condició de la cultura i dels homes del nos- humana. tre temps. Mons. Vives, que ha escrit el proemi del llibre, va cloure l’acte amb una refle- l bisbe d’Urgell i copríncep, Mons. xió sobre la necessitat de conèixer i de re- EJoan Enric Vives, va avançar aques- conèixer el que ha suposat el segle XX ta notícia (que li va notificar l’arquebisbe per al conjunt de la humanitat, com a punt Gianfranco Ravasi, president del Pontifi- de partida per construir la societat del se- ci Consell per a la Cultura, en una carta Les autoritats van assistir a la presentació del llibre. gle XXI des dels principis i els valors cris- datada el dia 10) en obrir l’acte de la pre- tians, i des del diàleg amb la resta de cor- sentació del llibre Memòria del segle XX. Ferrer, a més d’un nombrós públic. ponència oral que va pronunciar a les jor- rents filosòfics i confessions religioses, tot Idees per al futur, que va tenir lloc el dia Memòria del segle XX. Idees per al fu- nades lauredianes, sinó d’una versió re- respectant la pròpia identitat de cadascu- 17 de juny a la sala d’actes de Santa Maria tur, publicat per Pagès Editors en català i visada i ampliada. El Dr. Torralba fa un na. La presentació del llibre va servir tam- del Fener, a Andorra la Vella. En la pre- en castellà, recull les ponències que van recorregut més extens pels diferents ca- bé per anunciar la propera edició de la sentació van intervenir també el ministre presentar en l’edició 2007 de la Càtedra mins que ha seguit la filosofia cristiana al Càtedra de Pensament Cristià, que tindrà de Cultura del Govern d’Andorra, Juli de Pensament Cristià el Dr. Armand Puig, llarg del segle XX i analitza com no tan lloc el 4 de juliol a Sant Julià de Lòria. Se Minoves, i el doctor en Teologia i en Fi- degà de la Facultat de Teologia de sols no es tracta d’un pensament monolí- centrarà en el tema Valors emergents a losofia Francesc Torralba, coordinador de Catalunya i biblista; el Dr. Miguel García- tic i unidireccional, com de vegades s’ha Europa i tindrà com a ponents Jordi Pu- la Càtedra de Pensament Cristià i de l’edi- Baró, catedràtic de Filosofia de la Uni- volgut presentar des d’altres planteja- jol, expresident de la Generalitat de ció del llibre; hi van assistir la subsíndica versitat Pontifícia Comillas de Madrid; i ments filosòfics, sinó que, ben al contra- Catalunya, el filòsof José Antonio Mari- general, Bernadeta Gaspà; el cònsol ma- el mateix Dr. Francesc Torralba, tot i que ri, ha estat una escola de pensament i de na i el doctor Francesc Torralba. jor de Sant Julià de Lòria, Josep Pintat; i en el seu cas, com va explicar ell mateix reflexió que s’ha adaptat a les realitats la cònsol major d’Andorra la Vella, Rosa durant la presentació, no es tracta de la econòmiques i socials de cada moment i David Codina

Relleu del coordinador Assemblea de l’Orde Franciscà Seglar de Catalunya diocesà de Vida Creixent BALAGUER.— El con- vent de Sant Domènec de Balaguer va acollir l’assem- blea anual de l’Orde Francis- cà Seglar (OFS) de Catalunya, en què es van reunir 15 Fra- ternitats de les 19 que hi ha a Catalunya. El dia va comen- çar amb la celebració de l’Eu- caristia, presidida per Mn. Ramon, rector de la parrò- quia, concelebrada amb els assistents de l’OFS de Cata- lunya: fra Miguel Campillo, fra Francesc Linares i fra Josep M. Segarra; l’assistent El bisbe va rebre la Comissió Permanent de Vida Creixent. de la fraternitat d’Arenys, La trobada va tenir lloc al convent de Sant Domènec de Balaguer. Josep Manuel Vallejo, i fra LA SEU D’URGELL.— El dimarts dia 17 de juny, a la Casa del Francesc Vilà, o.f.m., ministre provincial. gona, són, senzillament, franciscans. Com cada Bisbat, el bisbe d’Urgell i el vicari general es van reunir amb la Co- Després de les lectures i de l’Evangeli, fra cristià són cridats a la santedat, incorporats a Crist missió Permanent diocesana del Moviment Vida Creixent, que formen Francesc Vilà va recordar en l’homilia que els pel Baptisme. No és necessari ser franciscà per Carles Dalmau, Mn. Manuel Pal, Mn. Joan Mas, la Gna. Visitació frares franciscans van arribar a Balaguer l’any ser sant, però per la professió s’han compromès Lorenzo, M. Àngels Carbonell, Carme Cerqueda, Núria Obach i Maria 1351 i que, tot i que actualment no hi són pre- a viure l’Evangeli segons el carisma que els ha Carme Ribes. Van fer arribar al bisbe els resultats de l’elecció de la sents, l’Orde Franciscà Seglar ha mantingut el transmès sant Francesc: identitat, vocació, pro- nova coordinadora diocesana, Maria Carme Ribes Sidós, d’Andorra, carisma de Francesc i Clara quan ja s’escau la fessió. Entrar a l’orde i emetre la professió re- perquè substitueixi Carles Dalmau després de disset anys al càrrec. celebració dels 800 anys de la conversió de sant presenta un compromís que marca i abasta tota Mons. Joan Enric Vives va acollir el desig de la Comissió Perma- Francesc. la vida. És un «sortir del món», renunciant a la nent i aviat nomenarà Maria Carme Ribes nova coordinadora diocesa- Acabada la celebració, els locals parroquials manera de viure del món, però sense deixar d’in- na. Durant la reunió van parlar dels objectius d’aquest moviment d’apos- van acollir la conferència Orde Franciscà Se- teressar-nos pels seus problemes i necessitats. tolat per a les persones adultes i jubilades, del seu mètode senzill i eficaç, glar: naturalesa, professió, sentit de pertinen- Després de dinar la trobada va acabar amb la formatiu per als laics, i del seu desig d’una extensió més gran de grups a ça, a càrrec del germà Benedetto Lino, mestre visita al Sant Crist de Balaguer, on viuen unes les parròquies del bisbat. El bisbe va agrair a Carles Dalmau, en nom de de formació. Els «Penitents d’Assís», després germanes clarisses. La germana Victòria Treviño, tot el Moviment, la seva llarga dedicació apostòlica i li va demanar que Orde Franciscà Seglar, és un veritable Orde, amb l’abadessa, va explicar la història del Sant Crist continuï a la Seu amb la seva valuosa i dinàmica aportació. (D.C.) una vocació específica, no són franciscans de se- i del convent. (M. Remei Garcia, o.f.s.) 20 CATALUNYA CRISTIANA Amics de Jesús 3 • juliol • 2008 3 • juliol • 2008 reportatge CATALUNYA CRISTIANA 21

LaLa preestrenapreestrena mundialmundial dede l’espectaclel’espectacle «María«María dede Nazaret,Nazaret, unauna historiahistoria queque continúa…»continúa…» vava tenirtenir lloclloc elel 1717 dede junyjuny alal VaticàVaticà MusicalMusical sobresobre lala MareMare dede DéuDéu

Amb el patrocini i el suport del Pontifici Consell per a la Cultura i el de les Comunica- cions Socials, el musical María de Nazaret, una historia que continúa… va viure el 17 de juny passat a l’Aula Pau VI del Vaticà la seva esperada preestrena mundial. La presència del cardenal Tarcisio Bertone, secretari d’Es- tat de la Santa Seu, va ser el millor aval d’una aventura musical de gran envergadura que aviat iniciarà una gira per Europa, Amèrica Llatina i països del Pròxim Orient.

aria ahir, Maria avui i Maria sempre.» Amb la voluntat de presentar la Mare de «M Déu com a «resum de la vida de totes les mares», la directora artística Maria Pia Liotta feia anys que somiava a traslladar a un musical la vida de «la dona més important de la història de la humanitat». El somni es va fer realitat el 17 de juny passat, a l’Aula Pau VI del Vaticà, amb la preestrena mundial de María de Nazaret, una historia que continúa… L’espectacle, produït per AIRAM-Cultura e Comunicazione, ha estat avalat per la Santa Seu i està cridat a esdevenir tot un referent del teatre modern d’inspiració cristiana. El musical María de Nazaret narra la història de la Mare de Déu des de la seva infantesa com a camperola jueva, la seva joventut, el nuviatge i el matrimoni amb Alma Manera interpreta la Mare de Déu. Josep, el naixement de Jesús, la seva passió i mort, fins a la seva ascensió als cels. El pa- per de Maria ha estat encoma- nat a la jove soprano Alma Manera, que ja ha participat en importants espectacles pro- duïts pel Teatre de l’Òpera de Roma. Juntament amb ella, la representació compta també amb la participació d’un am- pli ventall d’actors i ballarins, així com de l’Orquestra del Teatre calabrès Francesco Ci- lea, que interpreta amb mes- L’espectacle combina teatre, dansa i música. tratge la música de Stelvio Cipriani. La coreografia és obra de Salvatore Spagno- actual —ha explicat De Fiores— ja no és la de cantar lo, amb la supervisió de Luciano Cannita. les glòries de Maria, sinó més aviat la de Maria, dona L’obra, que sense desnaturalitzar les Escriptures dels nostres dies.» Segons el mariòleg italià, «aquest ofereix també alguna llicència poètica, compta amb el camí d’humanització de la Mare de Déu el percebem suport i el patrocini dels pontificis consells per a la molt bé al musical, segons la intuïció de Maria Pia Cultura i per als Mitjans de Comunicació Social, si bé Liotta, que amb extrema sensibilitat ha captat la ne- la iniciativa com a tal no ha partit de la Santa Seu. Els cessitat d’acostar la figura de la Mare de Déu al nostre màxims responsables d’aquests consells —Mons. temps, palesant-ne la imatge històrica d’humil dona Claudio M. Celli i Mons. Gianfranco Ravasi— han hebrea». Malgrat tot, precisa De Fiores, «aquesta obra declarat que «contemplem amb gust aquesta obra i ens defuig la banalització de Maria, ja que deixa entreveu- agrada brindar-li el nostre patrocini». re el seu misteri de dona que viu al ritme de Déu i de La supervisió del contingut teològic del musical ha la seva Paraula.» anat a càrrec del P. Stefano di Fiores, mariòleg, per al Amb la preestrena mundial el 17 de juny passat al qual «Maria és certament la dona més cèlebre de la Vaticà de María de Nazaret, una historia que conti- història». El musical ofereix la imatge d’una Maria núa…, aquest musical inicia una nova etapa de l’aven- molt propera —Maria filla, Maria esposa, Maria tura que l’ha de portar en els pròxims mesos per mare—, lluny de la d’altres èpoques. «La tendència Europa, Amèrica Llatina i el Pròxim Orient. (C.C.)

MÉSMÉS INFORMACIÓINFORMACIÓ sobresobre elel musicalmusical a:a: www.mariadinazarethmusical.comwww.mariadinazarethmusical.com 22 CATALUNYA CRISTIANA diòcesis 3 • juliol • 2008

Solsona

JOSEPOSEP ÀÀNGELNGEL CCOLOMÉSOLOMÉS II Un llibre recull l’activitat de CONXITA CCOLOMÉS les vedrunes durant 176 anys «Les germanes es van donar ■ Josep Àngel Colomés i Conxita Colomés són els autors als malalts i a la d’«Amor i més amor que mai no diu prou» joventut» SOLSONA.— La Sala d’Actes de la re- —Com va sortir la idea de fer sidència Pere Màrtir Colomés va acollir aquest llibre? —L’any 2005, quan van marxar les un acte molt especial dins la commemo- Germanes Carmelites, vam pensar ració de la festivitat de Santa Joaquima en el bé que havien fet durant tots de Vedruna. La presentació del llibre aquests anys a la nostra ciutat i que, si algú no recuperava la his- Amor i més amor que mai no diu prou va tòria, al cap de pocs anys la gent reunir un nombrós públic: residents, per- no la recordaria. Simplement vol- sonal sanitari, voluntaris i altres perso- dríem escampar i donar a conèixer els valors que aquestes germanes nes vinculades a la residència. La direc- amb tant d’amor van sembrar du- tora del centre, Rosa Anguera, va donar rant els anys que van ser a Solsona. la benvinguda a tothom, especialment a —Però al començament no pen- l’alcalde de Solsona, Xavier Jounou, al saven fer un llibre? —Primer vam pensar a fer una ma- president del Consell Comarcal, Marià queta de l’Hospital que amb po- Chaure, i als autors del llibre, Josep Àn- ques paraules deixés constància de gel Colomés i Conxita Colomés. Els autors del llibre. les tres monges que l’any 1829 van arribar a Solsona acompanyades de n les paraules de salutació, Marià la ciutat de Solsona i de van plasmant la història santa Joaquima per fer-se càrrec de Chaure, president del Consell Co- la comarca a tants anys d’aquests fets que, si nin- l’Hospital, així com del comiat l’any E 2006 de les nou darreres germanes. marcal del Solsonès, va destacar la im- de servei senzill, humil, gú no ho fes, potser en el Vam parlar-ne amb el grup de vo- portància d’aquest llibre que homenatja i callat però necessari de fons no els oblidaríem del luntaris dels dimecres que anem a fa un reconeixement a la labor de les ger- les Carmelites Vedru- tot però les concrecions passar les tardes amb els avis, i a manes vedrunes. Chaure va desitjar que nes, «les monges de sí. Per tant, són molt im- tots ens va semblar una bona idea. «aquest llibre sigui una petita llavor per- l’Hospital». D’aquest portants les persones que Ens vam posar a treballar i a bus- què tots plegats fem alguna cosa a canvi llibre, Jounou va adver- han fet el llibre, les insti- car informació. Com que en vam de res», tot recordant que «la vostra tasca tir que «no sé si es pot tucions només hi som per trobar força, ens vam atrevir a fer —dirigint-se a les Vedrunes— mai no serà fer més bé o menys bé, donar aquell petit suport, aquest llibre que avui ja tenim a prou reconeguda». del que n’estic segur és però realment la feina no les mans. L’acte va continuar amb la participa- que no es pot trobar un és nostra». Per finalitzar —Com definirien aquest llibre? ció d’unes nenes que van recitar poesies i títol més encertat». les seves paraules, l’al- —És un recull de la història d’unes cançons. També diversos representants del L’alcalde va destacar calde de Solsona es va germanes que han donat la seva joventut, encapçalades per santa voluntariat de la residència van recitar al- l’empremta que han dirigir als autors per dir- Joaquima, en el qual intentem cop- guns fragments poètics. deixat les «monges de los «moltes gràcies en sar el pols d’un temps amb guerres, La presentació del llibre va continuar l’Hospital» a Solsona, i Portada del llibre. nom de tots els solsonins epidèmies i patiments. Aquestes amb l’explicació dels autors, que es van és que al llarg de la his- i solsonines». germanes es van donar als malalts i ajudar d’un petit audiovisual. Josep Àngel tòria, «entre desgràcies i alegries compar- Va tancar els parlaments Dolors Ribes, a la joventut de tota classe. va explicar que el títol del llibre ve d’una tides, les germanes de l’Hospital han tin- superiora de la província de Tarragona per —Què trobarem en aquest lli- frase que repetia sovint santa Joaquima de gut a bé fer-se un pouet de sensibilitat i les Vedrunes. Va manifestar que se sentia bre? Vedruna i que reflecteix perfectament el pas d’estima al cor de molts solsonins i sol- amarada d’estimació, i feia arribar «l’es- —Bàsicament una petita biografia ininterromput per Solsona de les Vedrunes sonines». timació i afecte a les germanes que no han de les 20 mares superiores que han durant 176 anys, del 1829 al 2005. Colo- Jounou no es va estar de recordar que pogut assistir a la celebració». Va agrair passat per Solsona i el que han fet més va relatar que 20 superiores van pas- «és un goig ser aquí plegats i tenir una també als autors del llibre l’afecte mos- durant el temps que han exercit el sar per Solsona i que 19 noies de Solsona altra oportunitat per reconèixer tot el que trat en voler recollir l’amor de les germa- seu càrrec. I també una biografia de les 19 noies de Solsona i del i del Solsonès durant aquests anys es van van fer, i també és un gaudi poder tenir nes. Finalment va demanar que en la nos- Solsonès que van ser religioses, així fer religioses vedrunes. gent que a poc a poc, però amb constàn- tra vida tinguem sempre aquest lema: com les cartes que santa Joaquima A continuació l’alcalde de Solsona, cia —i això a la ciutat li fa molta falta, «Amor i més amor que mai no diu prou.» havia escrit des de Solsona o per Xavier Jounou, va manifestar que aquest com la Conxita i el Josep Àngel i tota la motiu de les visites, i altres coses. acte era una nova edició de la gratitud de gent que han col·laborat amb el llibre—, Text i fotos: Ramon Estany LLEIDA

Jordi Curcó Jordi Els Franciscans celebren Sant Antoni de Pàdua LLEIDA.— La comunitat franciscana de Lleida va cele- qual els fidels teniu molt a dir, ja que és gràcies a vosaltres brar el 13 de juny la festa del seu sant i titular, sant Antoni que la caritat arriba arreu», va dir el P. Recasens, que no va de Pàdua. Ho va fer com és tradició a Lleida amb la be- voler separar aquesta obra caritativa de la figura de sant Antoni nedicció de 3.557 panets del sant, que van ser distribuïts de Pàdua, «un sant tan proper i simpàtic que és vostre, de al final de les misses que es van celebrar al santuari du- tots, però que per a nosaltres, els franciscans, és el nostre rant tota la jornada. germà, que ens omple de goig i de satisfacció». La festa va ser precedida pel tradicional Tretzenari de pre- Enguany també es va recuperar una tradició dels anys sei- paració i va acabar amb una solemne Eucaristia presidida xanta: la benedicció i imposició als infants de la medalla de pel guardià del convent de Lleida, el P. Joaquim Recasens, i Sant Antoni, iniciativa dels pares franciscans que va aplegar amb una nombrosa assistència de fidels. una vintena d’infants amb els seus pares. Van rebre la meda- El celebrant va definir sant Antoni de Pàdua com el «sant lla de Sant Antoni amb una bonica pregària del celebrant: més popular i estimat», que omple esglésies en la seva festa «Un prec a vós pels nostres infants, festius i purs com somri- Fra Genís en el moment de preparar les i porta esperança a la fam de molts necessitats en l’anomenat ents estels. Feu, oh dolç sant, que sempre siguin bons, i ben paneres amb els panets. «pa dels pobres», una iniciativa franciscana única «sobre la semblants als angelets del Cel.» (J.C.) 3 • juliol • 2008 diòcesis CATALUNYA CRISTIANA 23

Girona

catedral, va presentar les tres vessants pa- trimonials i artístiques: els immobles, els Trobada de responsables béns mobles i el patrimoni arxivístic, i la responsabilitat que correspon a l’Església en la conservació i la difusió d’aquest pa- de cases de turisme rural trimoni que, en el cas concret de Girona, és d’un volum extraordinari i que demana un ■ esforç considerable, des de diferents àmbits: Mn. Joan Naspleda va pronunciar una conferència sobre el l’econòmic, el tècnic, la seva seguretat i el patrimoni artístic i cultural de l’Església de fer-lo conèixer com cal. Mn. Naspleda va facilitar una relació de les actuacions més recents en les tasques de ALBANYÀ.— El santuari de la restauració: Breda, Sant Martí d’Empúries, Mare de Déu del Mont va acollir la Argelaguer, Sant Fèlix de Girona... També II Trobada de Responsables de cases va informar de projectes interessants per de turisme rural de la diòcesi. En difondre aquest patrimoni que, des del bis- aquell espai únic, la trentena de par- bat, es preparen en coordinació amb la Uni- versitat i que permetran oferir un seguit d’iti- ticipants van ser acollits per Mn. neraris amb la base del patrimoni artístic que Enric Sala, capellà-custodi, i pel ma- la fe dels diocesans, en el decurs dels se- teix Mn. Salvador Batalla. gles, ha deixat en aquesta terra. Finalment cal dir que el bisbe de Girona, eia uns deu anys que no s’havia convo- Mons. Carles Soler, adreçarà la seva tradici- Fcat els responsables d’aquesta modali- onal salutació als turistes el primer diumenge tat turística que té una notable implantació de juliol i, precisament, els convidarà a gau- a la diòcesi i, en general, arreu del país. Es dir d’aquest patrimoni que es correspon a les va encarregar de conduir la trobada Jordi arrels cristianes de Catalunya. Comas, membre de la Comissió diocesana d’aquesta pastoral especialitzada, i recone- La trobada va tenir lloc al santuari de la Mare de Déu del Mont. Víctor Gay gut industrial hoteler de Platja d’Aro. Van intervenir els membres de la matei- xa Comissió diocesana: Narcís Coll, indus- trial de l’hostaleria de l’Estartit, i Sílvia Arrenca la temporada turística Aulet, professora de turisme i responsable La temporada turística que amb la procedència dels feligre- de l’hostatgeria del santuari de la Mare de enguany es presenta incerta sos/turistes. El mes de juny de Déu de la Font de la Salut de Sant Feliu de per la crisi econòmica es prepa- cada any els rectors d’aquestes Pallerols, que van tractar el tema de les ca- ra des de diferents perspecti- parròquies, generalment de la ses de turisme rural com a mitjà per fer co- ves. L’Església de Girona ha dut Costa Brava i del Maresme Nord, nèixer la cultura del país, el caràcter pro- a terme dues accions que es s’apleguen a Sant Antoni de fessional dels seus responsables, les formes projecten en l’atenció pastoral Calonge per preparar l’acció pas- d’acollida i d’oferir la participació dels cli- als visitants: la reunió de rec- toral en la temporada que co- ents en les activitats pròpies del territori. tors de parròquies turístiques i mença. Enguany hi va ser convi- Donada la tipologia dels usuaris d’aques- la trobada de responsables de dat el conegut especialista tes cases, el tracte familiar que generalment cases de turisme rural. barceloní Domènec Biosca, pre- s’hi ofereix i fins i tot les característiques Què s’enten per parròquia Domènec Biosca va oferir una xerrada als preveres. sident de l’Associació Catalana físiques dels establiments, és factible oferir turística? Segon el delegat de d’Escriptors de Turisme, profes- informacions i explicacions a l’entorn de la la Pastoral de Turisme de Girona, que des de fa una tren- sor d’EADA i autor d’una vintena de llibres relacionats amb vida social del camp català, les seves fideli- tena d’anys assumeix aquest servei, Mn. Salvador Batalla l’activitat turística, que va reflexionar a l’entorn de la ne- tats religioses i el seu arrelament al país, (rector de la parròquia turística de Santa Susanna), i que cessitat de transmetre als visitants la realitat del país que moltes vegades amb fondàries de segles. també ha tingut aquesta responsabilitat en l’àmbit de la visiten i el paper que des de les parròquies es pot fer en Conferència Episcopal Espanyola, quan el nombre de fe- aquest sentit. Per la seva part, Mn. Salvador Batalla va pre- La conferència central de la trobada la ligresos que temporalment resideixen al terme parroqui- sentar un text a l’entorn dels 40 anys del maig francès i el va pronunciar Mn. Joan Naspleda, provica- al és igual o superior al dels residents habituals podem que va suposar aquell esdeveniment com a punt de refle- ri general de la diòcesi, sobre el tema Patri- afirmar que es tracta d’una parròquia turística. Des de la xió sobre el paper de l’Església en la societat europea, atès moni artístic i cultural de l’Església i la seva Delegació s’ofereix cada any un seguit de material pasto- que en aquell moment era a Lille com a alumne d’un curs visita. A partir d’un viatge en la memòria ral, informatiu i cultural en diferents idiomes i d’acord de formació. tot seguint els capitells del claustre de la

Treballs de restauració a l’església de Sant Fèlix

GIRONA.— El perfil urbà de la ciu- en profunditat. S’ha intervingut en la part aven com simples carreus i que ara s’inte- precarietat, i adequar la sala oest de l’in- tat de Girona, el seu particular sky line, superior del campanar i en bona part dels graran en una petita mostra del contingut terior del temple per acollir activitats par- l’integren el conjunt i els campanars de la arcs de pedra dels finestrals, molt deteri- del temple. roquials i actes públics. Aquests treballs catedral i de la parròquia major de Sant orats. Una veritable «operació neteja», Els treballs realitzats fins ara a l’esglé- han tingut un cost de 78.545,75 euros, que Fèlix. El pas del temps i les limitacions amb eliminació de crostes, segellat d’es- sia de Sant Fèlix de Girona han costat han estat coberts per la Fundació Endesa, econòmiques els han deteriorat, fins al querdes, fixat de coronament i pinacles i 1.716.665,73 euros. El pressupost inicial pel bisbat i per la parròquia. punt que les respectives estructures po- tractament, després de la retirada de tots de restauració del campanar era de Ara caldrà escometre nous reptes en les den ocasionar un greu perill per a les per- els elements vegetals que s’hi havien for- 1.200.000 euros, sufragats per l’Incasòl restauracions pendents, primer a la cate- sones que es mouen a l’entorn d’aquests mat, especialment a la part superior del (420.000 euros), l’Ajuntament de Girona dral, a la façana nord, on també s’obrirà dos edificis tan emblemàtics. campanar, inclosos dos magnífics arbres: (290.000 euros), la Diputació de Girona un finestral que, històricament, ha restat Bisbat i administracions van decidir fa una figuera i una olivera que s’integraran (200.000 euros) i el bisbat (200.000 eu- tapiat. Un artista de la diòcesi, del qual pocs anys iniciar un procés de recupera- a la zona enjardinada davant de la façana ros). Aquest pressupost inicial es va ha- no ha transcendit el nom, ha rebut l’en- ció i de restauració de la seu i de l’esglé- principal. ver d’augmentar en 438.119,98 euros a càrrec dels vitralls corresponents, mentre sia veïna. Culminada la primera fase a la Els informes tècnics assenyalen la si- causa d’unes obres no previstes a l’interi- es treballa en la restauració d’una capella seu, corresponia actuar a Sant Fèlix, un tuació crítica d’alguns elements de pe- or del campanar. Aquest pressupost addi- de la seu, que serà inaugurada aquest es- noble edifici del segle XIV, sota la direc- dra que havien perdut tot el morter i no cional s’ha cobert, proporcionalment, per tiu, i l’Ajuntament refà els jardins que ció del mestre d’obres Pere Sacoma i cul- tenien cap element de subjecció, i que les institucions esmentades. acompanyen la façana principal de Sant minat dos segles després. només es mantenien els uns damunt dels També ha estat necessari millorar la Fèlix. En «llista d’espera» trobem el claus- Segons els tècnics que han intervingut altres. També han aparegut un seguit de instal·lació elèctrica i l’enllumenat del tre de la catedral i el futur museu, al mag- en els treballs, es tracta d’una restauració peces d’evident valor artístic que actu- conjunt, que es trobava en un estat de gran nífic espai del soterrani. (V.G.) 24 CATALUNYA CRISTIANA diòcesis 3 • juliol • 2008

Tortosa Festa de la fundadora de les religioses de la Consolació ■ L’Eucaristia va ser presidida per Mons. Romà Casanova

TORTOSA.— En el marc de les celebracions de l’any goig la solemnitat de la seva fundadora: santa Maria Rosa jubilar en què es troba la Congregació de Germanes de Molas i Vallvé. Encara que la festa es va celebrar a totes Nostra Senyora de la Consolació amb motiu dels 150 anys les cases de les religioses, va destacar, com cada any, la de la seva fundació, l’11 de juny passat van celebrar amb festa de la casa mare on hi ha les restes de la santa.

a reusenca establerta a Tortosa san- participada. En Lta Maria Rosa Molas va fundar la l’homilia el bisbe Congregació de Germanes de Nostra Se- de Vic va fer a nyora de la Consolació amb la finalitat grans trets un re- de tenir cura de malalts i ancians en hos- pàs de la vida de la Benedicció de pitals i residències i d’educar la joventut santa fundadora en col·legis. Aquesta tasca, que la matei- des de la perspec- les campanes xa fundadora va iniciar ara fa 150 anys, tiva de tres virtuts la continuen fent les germanes que per- que van destacar de Peníscola tanyen a la institució que va fundar a per la manera com Tortosa i que està estesa no només per les va viure i per la PENÍSCOLA.— A la plaça que té per Europa sinó també per Amèrica, Àfrica i manera com les nom Pati d’Armes que hi ha al davant del Oceania, on s’està iniciant una nova fun- germanes les han castell de Peníscola va tenir lloc el diumen- dació a les Filipines. continuat: la fe, la ge 15 de juny la benedicció de les 8 cam- La festa en honor de la fundadora va fortalesa i la senzi- panes que sonaran al campanar de l’esglé- tenir aquest any un to especial pel motiu La festa va tenir lloc a la casa mare de la congregació. llesa. Després de sia parroquial i al campanar de l’església ja explicat de la celebració de l’any jubi- cantar l’himne de- de la Mare de Déu de l’Ermitana, patrona lar. L’Eucaristia va ser presidida pel bis- des per dos membres del Consell Gene- dicat a la mare Molas va finalitzar l’Euca- de la ciutat. Una plaça replena de penis- be de Vic, Mons. Romà Casanova, que ral; alumnes del Col·legi de la Consola- ristia i va ser el moment de la felicitació a clans i curiosos va presenciar la festa de la havia estat membre del presbiteri de ció de Tortosa; residents de la Residèn- les germanes i de compartir amb el nom- benedicció i el concert de les campanes Tortosa. Van concelebrar-hi més de qua- cia Diocesana d’ancians on les germanes brós grup d’assistents la tertúlia, les inqui- que sonaran d’ara endavant a la ciutat ranta sacerdots diocesans que, propers a de la Consolació van servir uns quants etuds i l’alegria de trobar-se tots junts per de Peníscola. En total són vuit, quatre la Congregació, van participar amb il·- anys; feligresos de la parròquia de Jesús, compartir la fe i la devoció a qui ha fet per a cada campanar. Sis han estat res- lusió de la festa en honor de la santa. A i altres simpatitzants i amics de la Con- tant de bé a l’Església i a la societat i que taurades. En destaca una del 1627, de- l’església de l’antic noviciat es van aple- gregació que en segueixen l’espirituali- el continua fent per mitjà de les germa- clarada Bé d’Interès Cultural, que va ser gar fidels de totes les edats i principal- tat o mantenen amb les germanes una es- nes de la Congregació que va fundar. traslladada a Alemanya per a la seva res- ment de Jesús, de Tortosa i de la rodalia: pecial relació. tauració. Dues són noves i han estat sufra- religioses de la Congregació, encapçala- La missa, senzilla i sentida, va ser molt Víctor-Manuel Cardona gades amb l’ajuda de dues famílies i l’apor- tació de la parròquia, mentre que la restauració de les altres sis ha anat a càr- rec de l’Ajuntament de Peníscola. Trobada d’exalumnes de la Consolació La celebració va començar amb el par- lament d’una noia que va fer una presen- El 14 de juny més de 300 exalumnes dels centres d’en- tan construint. tació poètica de les campanes i de la seva senyament de les germanes de Nostra Senyora de la Con- Per aquest motiu, després d’arribar la majoria dels par- funció social i litúrgica en la vida de tot solació es van trobar a la casa mare per celebrar tots junts ticipants va ser el moment de traslladar-se a l’Hospital de poble. Després Mn. Manel Domènech va l’any jubilar que estan realitzant. Jesús, el lloc on va començar santa Maria Rosa Molas la La jornada va estar acompanyada per un sol esplèndid i seva obra i carisma de la Congregació de la Consolació. fer la benedicció i va agrair l’ajuda de tots, una alegria gran per retrobar-se amb gent que feia temps Davant del monument de la santa fundadora cada grup especialment de l’Ajuntament. Al final l’al- que no havien tingut ocasió de veure. Però sobretot va ser va anar presentant-se, explicant les seves obres i projec- calde de la ciutat va renovar el compromís l’alegria de trobar-se en el context que marca la vivència i tes i es van anar cantant les cançons identificatives de la de les autoritats civils a promoure la vida l’educació de les germanes de la Consolació que tots els Consolació al llarg dels anys d’història de la fundació. del poble i va anunciar la decisió del ple participants havien rebut en un moment concret de la seva Després de retre aquest sentit, lluminós i juvenil home- del Consistori de nomenar la Mare de Déu vida. A les 10 del matí anaven arribant els més matiners: natge a la mare Molas, es van dirigir a peu a fer la ruta de l’Ermitana, patrona de la ciutat, com a autocars de la plana de Castelló, del camp de Reus, del sud de santa Maria Rosa per Tortosa. És la ruta tradicional en alcaldessa d’honor perpètua de la ciutat. de Castelló… i començaven dei- què la Congregació resumeix Acte seguit va tenir lloc un concert a xant els cartells que cada grup i exposa els principals llocs de càrrec de l’Associació de Campaners del havia preparat per presentar la la ciutat que estan vinculats a Miquelet de la catedral de València. Les seva vida, les seves aspiracions la fundadora. campanes estaven disposades en dues fi- o la seva idiosincràsia d’acord Després de dinar al Semina- leres amb la seva ubicació posterior: qua- amb la trobada i l’esperit cele- ri, es van traslladar tots a l’es- tre al campanar de la parròquia i quatre al bratiu que se li va donar. glésia de la casa mare, on es campanar de l’Ermitana. El concert va co- L’ocasió per a l’encontre era guarden les restes mortals de la celebració jubilar i l’agraï- santa Maria Rosa Molas, per mençar amb un diàleg de campanes i des- ment a Déu per la vida de la celebrar l’Eucaristia. Presidida prés es van fer sonar al vol i es van presen- mare Molas i pel carisma de la per Mn. Xavier Vilanova, rec- tar diferents repics de campanes. Consolació que per mitjà d’ella tor del Seminari Diocesà, es La fosa de les dues noves campanes s’ha han rebut les germanes i els qui van reviure moments d’alegria fet a Santander i la restauració i informa- han participat en la vida de la i de renovat compromís per tització del toc de les campanes ha anat a Congregació o s’han benefici- acollir l’amor de Crist per ca- càrrec d’una empresa valenciana. Ara ja at dels seus ensenyaments o atencions en hospitals o re- dascun i per retornar aquest amor al Senyor amb l’amor col·locades al seu campanar esperen el dia sidències. i el servei humil i fidel als altres. de sonar per primera vegada al seu lloc La jornada va estar preparada per una petita comissió El final de la jornada va resultar positiu: l’alegria d’ha- definitiu: les de la parròquia ho van fer el d’exalumes de Tortosa, l’Alcora i Borriana, a més de la ver-se trobat i de reviure tantes coses que els han donat dia de Sant Pere, en honor dels mariners; germana que pertany al Consell General de la Congrega- un estil de viure i una manera d’entendre la vida i la soci- les de l’Ermitana sonaran el dia 31 d’agost ció i que era l’última responsable d’aquesta activitat. La etat els va comprometre a continuar vivint en la mateixa en honor de la Mare de Déu, ja que aquell seva proposta, en la carta d’invitació als exalumnes, va tònica i els va portar a demanar als organitzadors de re- dia comencen les festes que Peníscola de- ser animar a compartir experiències i camins que s’estan petir amb més freqüència aquesta experiència que els ha dica a la seva patrona. (V.M.C.) fent, somnis que s’estan projectant, esperances que s’es- donat vida i impuls per viure-la. 3 • juliol • 2008 diòcesis CATALUNYA CRISTIANA 25

Terrassa Quart aniversari Dia de la parròquia a de la diòcesi TERRASSA.— Amb motiu de la Sant Martí de Cerdanyola celebració el 15 de juny passat del quart aniversari de l’erecció de la diò- cesi de Terrassa, el bisbe Josep Àngel ■ El 15 de juny passat es va celebrar una gran festa culminada Saiz va presidir a la catedral del Sant amb una paella popular Esperit una solemne eucaristia d’acció de gràcies. Hi van concelebrar Mn. Salvador Cristau, vicari general de CERDANYOLA DEL VALLÈS.— 50 quilos d’ar- coincidint amb el quart aniversari de la creació de la Cúria i rector del Seminari; Mn. ròs, 25 de pollastre i 25 de peix. Aquests són els ingre- diòcesi de Terrassa per part de Joan Pau II. «El nostre Francesc Pardo, vicari general de Pas- dients de la gran paella preparada per uns feligresos de repte —va dir a la celebració de l’eucaristia Mn. Joan toral; Mn. Fidel Catalán, secretari ge- la parròquia de Sant Martí de Cerdanyola del Vallès Carles Montserrat, l’actual rector— és atreure els que neral i canceller, i altres preveres, secu- lars i regulars procedents de diversos per celebrar plegats amb tota la comunitat el dia de la viuen cansats i extenuats, com ovelles que no tenen llocs de la geografia diocesana. El po- parròquia. La festa va tenir lloc el 15 de juny passat, pastor.» ble fidel va omplir de gom a gom el temple. a parròquia de Sant Martí de En la seva homilia Mons. Saiz va L Cerdanyola va celebrar l’any 2006 glossar el fragment de l’evangeli del cent anys d’existència. Es tracta de la dia. Va ressaltar com Jesús es compa- tercera església que ha tingut Cerdanyola deix de la multitud extenuada i deses- dedicada a sant Martí de Tours. La prime- perançada i crida i envia els apòstols

ra, a l’època medieval, es trobava a l’inte- Luis Fernando García per anunciar la Bona Nova, predicar la rior de la serra de Collserola, prop de conversió i alliberar del mal. En la l’actual masia de Can Coll. A comença- segona part de l’homilia va centrar la ments del segle XVII es va edificar la seva reflexió en dos elements particu- coneguda com a església vella, entre les larment significatius, com són, d’una masies de la planúria, mentre que l’actual banda, el Seminari diocesà, erigit no- va ser construïda entre el 1902 i el 1909, amb més fa dos anys i amb un nombre un estil historicista molt eclèctic: a l’exterior important de seminaristes, que consti- es barregen estils arquitectònics gòtic i ro- tueix una de les realitats més esperan- mànic i a la desapareguda façana i a l’òcul çadores de la diòcesi; i de l’altra, la que il·lumina el baptisteri es fa palesa la importància de la missió dels laics, influència bizantina. El campanari es va participants corresponsables en la vida afegir posteriorment seguint el disseny ori- de l’Església diocesana. ginal. El Dia de la parròquia es va culminar amb una gran paella. En acabar la solemne Eucaristía el El 1909 es van col·locar a cada banda bisbe va saludar els assistents i va con- de l’altar dos grans mosaics d’estil moder- també Mn. Joan Carles Montserrat— és sa de l’entrada, que té uns dibuixos d’imat- versar llargament amb ells a l’atri del nista fets amb tessel·les de ceràmica i acollir tothom malgrat l’escassa visibilitat ges bíbliques. Finalment, la parròquia de temple. Els joves de la parròquia del marbre, obra del prestigiós artista Luis que això té davant d’altres tipus d’agrupa- Sant Martí compta també amb diverses Sant Esperit havien preparat un refri- Moreno Salells (1868-1952), que repre- cions eclesials.» activitats caritatives, sobretot a través de geri senzill, a través del qual buscaven senten dos miracles atribuïts a sant Martí: De fet, la parròquia de Sant Martí pre- Càritas, que té una dependència dins del sufragar part de la despesa de la parti- la resurrecció d’un catecumen i la submis- tén fomentar la trobada entre els feligresos centre parroquial i que s’ocupa d’impartir cipació aquest estiu a la Trobada Euro- sió de l’emperador Valentinià. a través de diferents iniciatives. A més de classes d’alfabetització a persones que no pea de Joves a Lourdes. En aquella època la població era molt les trobades de catequesi i de preparació al coneixen l’espanyol, i a repartir menjar, La diòcesi de Terrassa, present a les petita i ha anat creixent al llarg del temps matrimoni, cada divendres el diaca Antoni estris de neteja i roba nova. En un altre lloc comarques del Vallès Oriental i Occi- gràcies sobretot a la immigració, especial- Macaya ofereix una xerrada sobre la fe del poble hi ha una casa d’acollida, també dental, ocupa una extensió de 1.197 qui- ment de Sud-amèrica. També hi ha molts adreçada als joves i el quart divendres del portada per Càritas parroquial, que acull lòmetres quadrats i atén una població estudiants per la presència de la veïna mes hi ha una trobada per a tota la comunitat per un cert temps persones sense allotja- d’1.211.000 habitants. Està formada per Universitat Autònoma, joves sovint pro- al voltant d’un tema. En el mes de juny es va ment. Així, la parròquia intenta seguir les 119 parròquies i té actualment 119 sa- cedents d’altres països i que estudien Eras- oferir el testimoni de quatre joves de la petjades del seu patró sant Martí, la llegen- cerdots diocesans i 31 religiosos amb mus o postgraus. Actualment, Cerdanyola comunitat del Cenacle, realitat que acull i té da del qual explica que va ser soldat abans càrrec pastoral, amb la presència de 80 compta amb uns 60.000 habitants i per a la cura de persones amb problemes de drogo- de ser bisbe i va partir la seva capa en dos comunitats religioses. Actualment és la seva atenció pastoral hi ha una parròquia, addicció. A més, el cor de la parròquia per protegir del fred un pobre que va trobar segona diòcesi en nombre d’habitants la de Sant Martí —a més, sant Martí de compta, juntament amb uns quants cata- pel camí. de Catalunya i es troba entre les deu Tours és el sant patró del poble des de lans, amb joves estudiants de Mèxic, Itàlia, Fabrizio Assandri més grans de l’Estat espanyol. (C.C.) l’època medieval— i l’església de la Mare Eslovàquia, el Brasil, Veneçuela i Xile. de Déu del Roser, que exerceix de parrò- Sovint la parròquia surt al carrer per a les quia universitària. processons de la Mare de Déu de l’Antiga, del Corpus, de la Setmana Santa o per a al Dia de la parròquia tradicional pessebre del Nadal. També s’intenta comunicar amb els El dia de la parròquia celebrat el 15 de parroquians a través de la pàgina d’inter- SERVEI DE LLOGUER juny passat va aconseguir la implicació de net http://parroquiasantmarti.net i la revis- Des del 1860 tota la comunitat. Per menjar la macropa- ta El Martinet, que va passar de ser un ella i els tortells (unes postres preparades simple full fotocopiat a una revista en per les senyores de la Germandat de la color finançada pels anuncis publicitaris. C/ Puigcerdà, 100-102 Mare de Déu de l’Antiga), es van aplegar Es tracta d’espais per comentar afers i 08019 Barcelona al pavelló poliesportiu Can Xarau de temes d’interès de la parròquia i també per ☎ Tel. 933 080 104 - Fax 933 087 193 Cerdanyola gairebé 500 persones. Durant assenyalar les iniciatives que marquen la i després del menjar hi va haver cançons, vida de la comunitat. A més, la col·lecta Lloguer de: cadires, taules, tarimes, passarel·les, tanques metàl·liques, parament balls populars i una rifa. També hi era del Dia de la parròquia servirà per finançar de taula, estovalles, peanyes per a protocol, penja-robes... present l’alcalde del poble, Antoni Mor- els treballs de restauració dels vitralls, que ral, el qual va assegurar que «l’Ajunta- es troben tots foradats. Recentment es va Muntatge de: festes, concerts, reunions, exàmens, congressos, conferències, ment sempre vol col·laborar en iniciatives restaurar l’antiga capella dedicada al San- desfilades de modes, banquets i tota classe d’actes a petita o de la parròquia, per ser una realitat acolli- tíssim Sagrament, que recorda una cripta gran escala. dora oberta i que afavoreix la integració». romànica amb elements bizantins. El que CASA GAY Vendes Hostaleria: c/ Roger de Llúria, 12-14 - 08010 Barcelona - Tel. 933 181 495 «El que és bonic d’una parròquia —va dir resulta més urgent ara és restaurar la rosas- Servei de lloguer: c/ Puigcerdà, 100-102 - 08019 Barcelona - Tel. 933 080 104 26 CATALUNYA CRISTIANA diòcesis 3 • juliol • 2008

Vic

beatificació de la seva fundadora. I ho van aconseguir. De fet, el bisbe Romà Casa- Les Sagramentàries celebren nova les va felicitar dient-los que «eren molt valentes i que havien aconseguit omplir la catedral de gom a gom, cosa no la beatificació de la fundadora gens fàcil a Vic». I era veritat, les acompa- nyaven gairebé 2.000 persones de tots els VIC.— El clergat d’Osona i del Ripollès té un especial i gairebé estrats, encapçalades per pràcticament tot obligat tracte amb el convent de les Sagramentàries de Vic perquè van el consistori de la ciutat vigatana, l’alcal- a buscar-hi el pa per a l’eucaristia. El diumenge 1 de juny culminava de i els regidors, així com també per altres personalitats de la societat osonenca. un cap de setmana profundament i sentidament contemplatiu: si el dia L’estampa es produïa en sortir de l’es- abans una monja professava al convent de Santa Teresa de la ciutat, glésia on hi ha perpètuament l’exposició el diumenge a la tarda se celebrava la missa d’acció de gràcies per la del Santíssim. L’hàbit, de disseny italià i beatificació de la seva fundadora, la mare Maria Magdalena de molt modern, cridava molt l’atenció per la l’Encarnació, a Sant Joan del Laterà l’anterior 3 de maig. seva vivesa: blanc amb l’escapulari ver- mell i el vel negre. El blanc de la puresa i a ser aquesta una religiosa italiana episcopal, Mn. Joan Casas i de la santedat; el vermell de l’entrega Vque, a mitjan segle XVIII, va voler Griera, antic missioner en aquest generosa, i el negre de la mort al món i a fundar un orde dedicat a la contemplació país del sud, on la diòcesi viga- elles mateixes, com refermen els vots re- i a la pregària d’intercessió i de reparació tana tenia lligams missioners ligiosos, que reflecteixen l’amor a Déu davant del Santíssim Sagrament. Va ser així fins abans de la guerra fratricida sobre totes les coses. com, només un segle després, el 1856, es del 1992. Així, la processó des de l’església pròpia fundava el monestir de les Sagramentàries El contacte amb les joves fins a la catedral, en una tarda assolellada de de Vic. De fet, la vocació i el carisma de les Esglésies rwandeses continua ben diumenge, enmig dels xàfecs propis Sagramentàries es va quedar a Catalunya, viu per múltiples intercanvis en- d’aquests dies, donava un aire alhora de on van fundar dos convents més, un a Berga, tre la diòcesi de Vic i les de tradició i de modernitat, on fins i tot els el 1940, i un altre Barcelona, el 1952. Actu- Rwanda, on els sacerdots viga- polítics de totes les tendències es trobaven alment, aquestes comunitats gaudeixen de tans van contribuir a ordenar i bé i a gust. La comitiva la formaven també molt bona salut perquè, si bé és cert que de estructurar les respectives Esglé- Processó inicial. els oferents, els abanderats de les agrupaci- les 22 religioses que formen la comunitat sies. Com dèiem, el clergat i la ons d’Adoració Nocturna i l’acompanya- de Vic 12 són vingudes de Rwanda, també població diocesana té un tracte especial Museu Episcopal, al centre de la ciutat ment sublim de l’Orfeó Vigatà, que va compten entre elles amb vocacions joves amb aquest convent, justament perquè la antiga. excel·lir en les seves interpretacions. Desta- del país. comunicació amb les monges es produeix a La comunitat sagramentària havia de- quem el Pange Lingua gregorià amb inno- El lligam amb el país africà és degut, través del torn del carrer de Sala i Saçala, manat dispensa papal per un dia per tal de vació de Rafael Subirach. especialment, al tracte amb l’actual vicari just al costat de la pujada, per l’esquerra, del poder anar fins a la catedral a celebrar la Text i foto: J.C.S.

Residència Nostra cerers Senyora des de de Fàtima 1 862 al Tibidabo

✓Instal·lacions amb espais enjardinats i de bosc molt amplis. ✓Habitacions individuals amb bany i instal·lació per a TV i telèfon. ✓Ampli menjador amb vistes panoràmiques. ✓Capella, gimnàs, etc.

Equip humà de professionals: metge, assistent tècnic sanitari, assistent social, gabinet psicològic, podòleg, fisioterapeuta, terapeuta ocupacional i animació, perruqueria, personal assistencial i auxiliar. Últims avenços informàtics, en el control postural i la localizació de persones.

Disposem d’un nombre de places concertades amb la Generalitat de Catalunya.

La qualitat de vida de les persones grans és la nostra prioritat P.I. Can Clapés, 08181 Sentmenat (Barcelona) T. 93 715 31 02 / Fax 93 715 02 51 FUNDACIÓ B. NOSTRA CERERIA ABELLA SENYORA DE FÀTIMA Sant Antoni Abat, 9, 08001 Bcn. Carretera de Vallvidrera a T. 93 441 09 07 / Fax 93 441 70 47 Tibidabo, 102-104 Boters, 5, 08002 Bcn. T./Fax 93 318 08 41 08035 Barcelona Comte Borrell, 41, 08015 Bcn. T.93 442 93 28 Tel. 934 343 630 - 609 101 344 Fax 934 343 650 e-mail: [email protected] web: www.fundacionntrasra fatima.org 3 • juliol • 2008 aquesta setmana... CATALUNYA CRISTIANA 27

Litúrgia «Vaig trobar denigrant que es fessin exèquies d’aquella manera» ■ Mn. Francesc Xavier Parés parla de la mort a «Las exequias cristianas»

Mn. Francesc Xavier Parés (Ribes de Freser, alumnes però també pot ser de gran utilitat per als cerimonier i delegat diocesà de Litúrgia d’Urgell. 1940) ha volgut condensar al volum Las exequias preveres i els diaques. «Són molts els enterraments Finalment, el llibre Las exequias cristianas també pot cristianas, editat pel Centre de Pastoral Litúrgica, que hem de fer i és bo que, lluny de caure en la rutina, ser de gran interès per als cristians i per a totes les les classes que imparteix sobre aquesta matèria a ens renovem i cerquem de fer unes celebracions persones en general que vulguin adquirir una mica l’Institut Superior de Litúrgia de Barcelona. Es exequials ben fetes», afirma Mn. Parés, que també de cultura sobre el sentit de la mort i la sepultura en tracta, doncs, d’una eina pràctica per als seus és rector de la catedral de la Seu d’Urgell, canonge les cultures paganes i en la Sagrada Escriptura.

—Quin lloc ocupen els morts avui tenir present la creu de Crist, n’oblidem ràpidament. dia? que va morir per nosaltres, i —Com queden tots aquests —Els morts avui dia destorben en la que la posem damunt del fère- ritus quan els apliquem al tana- vida tan activa que tenim els vius. Quan tre del difunt. El ciri pasqual tori? abans algú es moria, i això encara es encès la nit de Pasqua és el —Fa poc vaig anar en un en- conserva als pobles més petits, la gent no signe més eloqüent de la resur- terrament en un tanatori i vaig anava a treballar, es mudava, acudia a recció. És la llum de la fe que, quedar garratibat, i així els ho l’enterrament i acompanyava la família a des del nostre baptisme, ens vaig manifestar als diaques que peu fins al cementiri en el que era el darrer guia en la nostra vida fins al s’encarregaven de les exèquies. passeig del difunt pel seu ambient, pel seu moment de la nostra mort. L’ai- Hi havia una orquestrina de qua- poble, al costat de la seva gent. En la gua beneïda que s’aspergeix tre o cinc músics, al costat de nostra vida actual tan atrafegada, els morts damunt del fèretre simbolitza l’altar, que durant la celebració no hi tenen lloc: de l’hospital al tanatori, l’aigua de la vida que dóna de les exèquies s’encarregaven del tanatori al cementiri, i s’ha acabat. l’eternitat. L’encens és un sím- de cantar cançons de Lluís Llach, —Per què són tan necessaris els ritu- bol de respecte per aquest cos de Joan Manuel Serrat…, cap cant als de la mort? que ha estat temple de l’Espe- religiós, cap cant d’esperança, cap —Perquè sentim que el difunt no queda rit Sant. cant pasqual! Tot era purament abandonat. Ja en l’antiguitat cristiana els —Si el ritu actual posa humà! Eren cançons molt ma- cossos dels difunts han estat molt respec- especial èmfasi en el misteri ques, que apel·laven directament tats, venerats, s’ha pregat per ells. Fins i pasqual de Jesucrist, què feia als sentiments, però que no dona- tot els pagans seguien ritus que més enda- prevaler l’antic? ven cap missatge d’esperança ni vant el cristianisme va anar modificant: el —El ritual de Pau V, que es de fe cristiana. Vaig trobar deni- fet de posar una moneda a la boca del va celebrar al llarg de més de grant que es fessin exèquies difunt perquè pogués pagar el seu viatge a tres segles, era més clerical, no d’aquella manera i que no es can- l’eternitat es va transformar en el viàtic; tenia en compte la família del tés «que la llum eterna l’il·- en lloc de les famoses ploraneres que difunt, insistia molt en el judi- lumini», «doneu-nos, Senyor, el creaven un ambient tètric, el cristianisme ci final i en la por de la con- repòs etern» o «el Senyor és el va voler entonar els salms d’esperança demnació i del purgatori. Un meu pastor»… Tots aquests salms cristiana en l’eternitat de Déu. Així, les altre aspecte que seria molt i tots aquests cants que tenim tan tradicions paganes es van anar transfor- difícil d’entendre avui dia eren bonics en la nostra litúrgia que mant a la fe cristiana, sempre, però, que no les diferents categories d’en- donen un sentit d’esperança cris- anessin en contra de la resurrecció i de terraments. N’hi havia de primera, de se- espirituals i fins i tot molt teològiques, tiana. D’altra banda, també passa que en l’esperança en la vida eterna. gona i de tercera categoria, segons el que però també podem córrer el perill de que- moltes exèquies els preveres hem anat —De quina manera el ritual de Pau cada família pogués pagar. dar-nos amb unes homilies molt humanes traient símbols importants com l’encens, VI (1969) va canviar el concepte de la —Encara es manté amb força la tra- en què només lloem el difunt i posem com si l’encens s’hagués abolit, o ens mort cristiana respecte del ritual tri- dició de recordar l’aniversari del di- èmfasi en la separació de la mort. Una trobem capellans que fins i tot celebren dentí (1614)? funt i de dedicar-li una missa? homilia ha de ser espiritual, catequètica, l’Eucaristia sense casulla, només amb l’es- —El ritual tridentí només pensava en el —La veritat és que aquesta tradició es però també molt humana i ha de tenir molt tola, o fins i tot n’hi ha que ni tan sols això. mort, mentre que el ritual actual també va perdent. Encara bo que conservem la en compte la persona del difunt, la situació Una altra cosa que tampoc no s’hauria de pensa, recorda i anima els vius. Té molt festa de Tots Sants, que està molt arrelada de la família, que es troba en un moment fer és celebrar només les exèquies, sense present la família, que moltes vegades viu al poble. Quan les autoritats polítiques molt delicat. La gent es recorda tota la Eucaristia. desesperada la mort d’un ésser estimat. van intentar suprimir-la com van fer amb vida d’aquest moment i, tot i que pot —Una altra pràctica cada cop més Va canviar moltes coses, sobretot l’aspec- altres festes religioses, amb aquesta no semblar estrany, la veritat és que les homi- habitual és la incineració. Què hi diu te més profund teològic, perquè el ritual van poder perquè la gent no ho va accep- lies dels funerals són molt escoltades. De l’Església? actual està basat en el misteri pasqual de tar. vegades ens les deixem perdre, sobretot si —Com que en el Credo professem la Jesucrist i no té tant en compte tot l’aspec- —Davant d’una família desolada per tenim en compte que normalment hi acu- resurrecció de la carn i la vida eterna, i te fúnebre i de tristesa davant de la mort, la mort d’un ésser estimat, el prevere deix molta gent, i gent que normalment no com que Jesucrist va ser enterrat, els cris- sinó que té molt present l’esperança cris- que presideix les exèquies com ha va a missa. tians sempre havíem potenciat més l’en- tiana. Per tant, és un ritual que ens anima d’afrontar el tema de la mort i de la —Per què la gent escolta molt les terrament que no pas la incineració. A poc tant amb les lectures de la Paraula de Déu resurrecció? homilies dels funerals? Perquè potser a poc, però, la incineració s’ha anat impo- com amb les pregàries, els salms, els res- —Hem de vigilar molt i per això dedico en el fons tots hi busquem una respos- sant per raons higièniques i per raons ponsoris… tot té un aspecte més pasqual. una part del llibre a l’homilia dels difunts. ta? pràctiques i l’Església l’accepta, sempre, Aquest és el principal canvi més de fons, Els preveres hem d’estar molt atents al —La mort és un dels misteris de la vida això sí, que no es faci per destruir el cos en però també cal destacar la transformació que diem i hem de ser molt conscients de humana. Tots sabem que hem de morir, contra de la resurrecció. Les cendres es del llenguatge que es fa servir tant en la les persones que tenim davant, perquè no però no sabem com ni quan. D’altra ban- porten a l’església i es dipositen en un paraula com en els cants, així com el podem tractar de la mateixa manera ni tots da, en la vida tan atrafegada que portem espai que en cap cas no pot ser l’altar, que llenguatge no verbal, és a dir, els símbols els difunts ni totes les famílies. Hem d’in- normalment no pensem en la mort, per està reservat a les relíquies de sants i de i els gestos que hi ha en la litúrgia exequi- tentar no separar mai la part humana de la això el fet d’assistir a un funeral ens ofe- màrtirs, i se celebra la missa davant de les al. Per exemple, el silenci és una de les divina i saber-les enllaçar. En aquest sen- reix una estona per poder reflexionar so- cendres com si es fes davant del fèretre del coses que davant de la mort i davant de les tit, podem córrer el perill de quedar-nos bre el misteri de la mort i sobre el futur difunt. exèquies més hem de valorar, així com amb unes homilies molt místiques, molt després de la mort, encara que després ens Carme Munté 28 CATALUNYA CRISTIANA 3 • juliol • 2008 cultura Homenatge a Mn. Josep M. Via Taltavull ■ En ocasió de la presentació de l’obra «Fe i pensament»

BARCELONA.— L’aula magna voquen i es demanen perdó, col·laboren del Seminari Conciliar de Barcelona en la simfonia de la Veritat», va afirmar es va omplir d’alumnes i amics que Mn. Via, inspirant-se en Marcel, a qui va conèixer el 1961. «S’ha de lluitar per la van voler retre homenatge a Mn. Mónica García Veritat, i ho dic com a comiat d’aquesta Josep M. Via Taltavull per tota una casa, que estimo, perquè li serveixi.» vida dedicada al pensament i a la De Paul Valéry, «poeta de la paraula cerca de la Veritat. L’acte va tenir cisellada», va destacar la idea del desig lloc el 16 de juny passat en ocasió de d’infinit de l’home, de vegades difícil de la presentació de Fe i pensament. lligar al desig de veure Déu. En aquest Tria d’articles (1973-1981), un qua- interval en el qual l’home es veu immers, juntament amb el misteri del mal, cal dern de la Fundació Maragall. El també lluitar per construir la fe en «Déu, llibre és un recull dels articles pu- que m’ha estimat primer, i al qual intento blicats al diari La Vanguardia entre correspondre». els anys 1973 i 1981. Per acabar, Mn. Via Taltavull va agrair a Déu la seva vida, on «el camí per cercar n. Antoni Matabosch, president de Taula presidencial de l’acte. la Veritat s’ha fet aparentment fosc», però Mla Fundació Joan Maragall; Mn. on ha pogut veure també que «la Veritat la Joan Martínez Porcell, degà de la Facultat nar les «mil coses» de la vida que no ens del llenguatge de Mn. Via, va considerar tenim al davant: parlant, discutint, en el de Filosofia de Catalunya; Mn. Armand deixen veure amb profunditat i per «inter- que «fa anar la paraula amb profunditat i diàleg basat en l’amor». Va voler tenir Puig, degà de la Facultat de Teologia de penetrar amb tota naturalitat el diàleg en- amb la capacitat per les aportacions inno- igualment unes paraules per a l’Església. Catalunya, i el cardenal Lluís Martínez tre cristianisme i cultura». vadores, tan escasses en l’actualitat». Va Una Església que ell va conèixer «apa- Sistach, arquebisbe de Barcelona, van definir-lo com un professor «lliure d’es- rentment forta, mentre que ara sembla acompanyar Mn. Via Taltavull durant l’ac- Tota una «institució» perit» i «apassionat». aparentment feble, i això fa pensar... però te i li van manifestar el seu respecte i després de l’hivern, ve la primavera», va afecte sincer. Mn. Joan Martínez Porcell va posar en Trajectòria vital afirmar Mn. Via. Malgrat les dificultats físiques per la relleu allò que «a l’homenatge de la Facul- L’acte va ser clausurat per Mons. Lluís seva avançada edat, Mn. Josep M. Via tat de Filosofia no vaig tenir ocasió de dir». Quan Mn. Via Taltavull va prendre la Martínez Sistach, que va expressar un cop Taltavull va mostrar una enorme senzille- Va apuntar que recordar Mn. Via Taltavull paraula, es va posar de manifest tot allò més la seva profunda estimació envers Mn. sa i un gran sentit de l’humor que, en més és recordar «una “institució” amb un do de que anteriorment s’havia pogut escoltar. Via Taltavull. Va destacar-ne la caritat pas- d’una ocasió, va provocar riallades entre paraula viva i plena de força». Va fer també Amb un to distès i evocant alguns aspectes toral i l’amor al ministeri sacerdotal. Va els assistents. Tota la taula presidencial va una menció especial del seu «bon cor, difícil de la seva trajectòria vital, va voler recor- agrair-li, com a pastor de la diòcesi de Bar- coincidir a destacar la bonhomia i profun- de destacar pels seus alumnes a l’inici, un dar alguns del filòsofs que més han influït celona, la seva tasca fecunda i sincera. I ditat de l’homenatjat. Mn. Antoni Mata- cor molt tendre i gran». en el seu pensament com ara Gabriel amb una nova mostra d’afecte, el cardenal bosch va reconèixer el deute de gratitud de El degà de la Facultat de Teologia de Marcel, Paul Valéry, Kant o Spinoza. va demanar a Déu que «per molts anys li la Fundació Joan Maragall envers el pen- Catalunya va coincidir amb Mn. Porcell «La Veritat es troba en el teatre de la conservi la ironia, expressió de les intel·li- sador i patró emèrit de l’esmentada Fun- en el qualificatiu d’«institució» per refe- vida, on els interlocutors que parlen s’in- gències més fines». dació per la seva capacitat d’interrelacio- rir-se a l’homenatjat. Pel que fa al domini terrompen, dialoguen, formulen, s’equi- Mónica García

per Enric FILATÈLIA Graupera La Moguda Juvenil Salesiana obté el XII premi Giovanni Battista Joves per Terrassa Salvi, pintor TERRASSA.— El Rotary reconeixement implícit que su- Club de Terrassa va atorgar re- posa a la tasca realitzada pels França va dedi- centment la 12a edició del seu joves voluntaris. car el 2002 aquest premi Joves per Terrassa a la L’acte també comptar amb la segell al pintor ita- Moguda Juvenil Salesiana (MJS), presència del regidor de Cultura lià Giovanni Battis- de forma compartida amb el grup i Esport de l’Ajuntament de Ter- ta Salvi, que s’il·- d’animació de l’Hospital de Ter- rassa, Amadeu Aguado, així com lustra amb una de rassa, vinculat a la Creu Roja de de destacats representants d’ins- les seves obres més Catalunya. Cadascuna de les dues titucions terrassenques. Els di- cèlebres: Mare de plataformes va aconseguir alho- plomes van ser lliurats per repre- Déu amb l’Infant ra una dotació de 3.000 euros. sentants de Caixa Terrassa i El dormint. Giovanni El guardó, que es concedeix Corte Inglés, les entitats patroci- Battista Salvi va néixer a Sassoferrato el anualment, va ser lliurat en el nadores. 1609. Deixeble d’Il Domenichino, va pin- decurs d’un sopar celebrat a Els joves de la MJS de Terras- tar gairebé exclusivament temes religio- l’Hostal del Fum de Terrassa. sa participen en diferents entitats sos, sobretot madones, de colors brillants i Van recollir el premi Jordi Ba- de voluntariat vinculades als Sa- to pietós, que mostren una puresa coinci- bio, Mónica Rodríguez, Alberto lesians, com ara els esplais Preju dent amb Perugino i Rafael. El 1641 va Cabrerizo i Pedro Ramírez, tots Sarau i Club Amigos, el grup de realitzar una pintura per a l’església de San ells representants de les diferents teatre Ja Som Algú i l’ONG Francesc de Paula a Roma. L’any següent entitats que conformen la MJS. VOLS, des de les quals impulsen la princesa Pamphili di Rossano li va en- El president del Rotary Club Els joves de la MJS, durant l’acte de lliurament. diferents projectes educatius per carregar l’obra Mare de Déu del Roser per de Terrassa, Josep Pérez, va des- a infants i joves de la ciutat i de a l’església romana de Santa Sabina. Entre tacar que «el guardó intenta ser un reconeixement a joves països en via de desenvolupament. El lliurament dels guar- altres quadres, cal destacar L’Assumpció, de 15 a 26 anys que desenvolupen tasques o iniciatives de dons coincideix amb la cloenda del 50è aniversari de la que es troba actualment al Museu del servei als altres». Per la seva banda, en nom de la MJS, presència salesiana a Terrassa, que s’ha celebrat amb diver- Louvre. Salvi va morir a Roma el 1685. Pedro Ramírez va agrair el lliurament del premi i el sos actes al llarg de tot el curs. (C.C.) 3 • juliol • 2008 cultura CATALUNYA CRISTIANA 29 Una reflexió sobre el món laboral ■ Presentació d’un llibre publicat pel Departament de Pastoral Obrera BARCELONA.— El 19 de juny Reflexió de la classe obrera passat el Centre d’Estudis Pasto- rals va acollir la presentació del Per la seva banda, Mons. Joan Carrera va constatar que «el llibre intenta reflexi- llibre El trabajo humano, principio onar des del punt de vista cristià sobre la de vida, publicat per l’Editorial situació en què es troba actualment la EDICE. L’acte, convocat per la classe obrera, caracteritzada per tres as- Delegació de Pastoral Obrera de pectes essencials: la insuficiència de re- Barcelona, va ser presidit per Mons. cursos econòmics, la precarietat i la de- pendència». El prelat va manifestar que Joan Carrera, bisbe auxiliar de «avui dia el conflicte social es revesteix de Barcelona. formes ben diverses» i va confessar que no se sentia «gaire optimista» davant de la més de Mons. Carrera, també hi van conjuntura sociolaboral actual. «L’home Aparticipar Pepe Rodado, delegat de ha de transformar la societat», va argu- Pastoral Obrera de Barcelona; mentar Mons. Carrera. Va tenir paraules Paco Porcar, militant de la d’elogi per al volum que es presentava, GOAC de Castelló, i Mn. D’esquerra a dreta: Pepe Rodado, Paco Porcar, Mons. Joan «en el qual hi ha una gran riquesa de cites Joaquim Cervera, capellà i so- Carrera i Mn. Joaquim Cervera. ben estructurades». ciòleg. «Aquest llibre és el re- En el seu parlament, Mn. Joaquim sultat d’un llarg i exhaustiu pro- ha esdevingut no no- feina (horaris infames, salaris de misèria, Cervera va parlar dels canvis que hi ha cés de treball en què han més un sistema eco- condicions de treball deplorables...) nega hagut a la societat occidental en les darre- participat moltes persones des nòmic, sinó també la possibilitat de ser: ser persona, ser famí- res dècades. Va enumerar unes quantes del Departament de Pastoral social i cultural». Tot lia, ser pare, ser mare, ser fill...» aportacions positives, com ara la impor- Obrera de la Conferència Epis- gira al voltant del sis- El tercer problema que va assenyalar tància que se li atorga a la família com a copal Espanyola», va afirmar tema productiu i Paco Porcar és «la deformació de la nostra nucli bàsic de la comunitat humana o la Pepe Rodado. Més endavant, «això perjudica enor- humanitat, atès que vivim en una societat conscienciació cada cop més gran dels va afegir: «Vol respondre, des mement la vida de les individualista, hedonista i consumista». temes mediambientals. També va opinar d’una concepció cristiana, a les persones». «Vivim —va assegurar— com si Déu no que «cal una profunda transformació del polítiques laborals que s’estan El ponent va des- existís, com si els altres no existissin. sistema capitalista per millorar el món del duent a terme actualment a l’Es- tacar tres problemes Tenim posada una bena als ulls. Cal treba- treball». tat espanyol.» que afecten el món llar per construir una societat més humana Paco Porcar va comentar que el volum laboral. El primer, l’explotació laboral i i cristiana.» Miquel Àngel Codina El trabajo humano, principio de vida «ofe- les injustícies que es cometen amb els reix un servei molt important al món treballadors, fonamentalment en tres col- obrer». Aquestes pàgines volen denunciar lectius: els joves, les dones i els immi- que «tot i que la feina és un bé essencial, grants. «La pobresa —va dir Porcar— és avui s’està convertint en un obstacle per- un fenomen crònic que sembla no tenir què les persones puguem viure humana- solució.» El segon, la forma en què s’or- ment, amb dignitat». Segons Porcar, «vi- ganitza la feina dificulta la vida personal i LES RECEPTES DE vim en una societat on el sistema capitalista familiar: «La configuració actual de la

La bona notícia... J O A N ll r El canal catòlic de televisió Vi a ó més vist del món

Santa Clara d’Assís és la patrona de la televisió, i una filla espiritual seva, la clarissa mare Angèlica, és la fundadora i directora del canal de televisió privat i catòlic més vist del món. Fa setze anys, aquesta monja nord- L’Anna, una gran amiga americana va decidir evangelitzar a través de la imatge i la paraula. Amb el suport de Joan Pau II, la mare Angèlica ha aconseguit un projecte senzill que Jo feia de tercer cuiner i ella era una de les recepcionistes de va començar en un garatge llogat i que avui arriba a 140 milions de l’hotel de superluxe on treballàvem tots dos. L’Anna treballava per teleespectadors de 144 països. Ara, també, a Espanya. pagar-se els estudis de medicina. Quan va acabar la carrera, un Cap als anys setanta, la mare Angèlica escrivia llibres de catequesi popular. Va ser convidada a intervenir en programes de televisió com a dia em va convidar a sopar en un restaurant de Lió. A la taula, comentarista de textos bíblics. Quan es va assabentar que en aquell canal com que li agradava molt parlar dels aliments, em va donar uns s’emetien pel·lícules blasfemes, va decidir abandonar-lo i crear-ne un de quants consells: «Joan, si tens una mica de colesterol has de propi. Afirma que «des del començament, la missió de la cadena ha estat donar prioritat a la carn d’au i no abusis de la carn vermella. El propagar la Paraula de Déu i comunicar arreu del món que Jesucrist és el més aconsellable és fer-la a la planxa o rostida, tot i que, de tant Camí, la Veritat i la Vida». en tant, un bon estofat també te’l pots menjar. El pa, millor que La cadena televisiva de la mare Angèlica no és comercial, no té publicitat i es finança gràcies a les aportacions desinteressades dels teleespectadors. sigui integral, i la llet, semidesnatada o desnatada. No fumis, si Durant les 24 hores de programació diària, dóna respostes a les qüestions pot ser, ni beguis en excés. A la dieta, inclou dos o tres cops per més fonamentals de l’ésser humà i informa dels esdeveniments més relle- setmana, sardines i salmó. I també menja fruita i verdura.» Grans vants de l’Església catòlica. Inclou sèries educatives, documentals, entrevis- consells! tes i dibuixos animats, així com la celebració de la santa missa, el rés del Avui dia, després de vint anys, encara ens veiem i mantenim una Rosari o altres devocions populars. No hi manca una secció de preguntes i molt bona amistat. respostes, on teòlegs de renom opinen sobre qüestions de fe i vida cristiana. N’hi ha que consideren que la línia ideològica de la mare Angèlica és d’un caire molt americà, tancada a qüestions discutides de moral i poc adient per a una societat agnòstica, com la del nostre país. Amb tot, si se sap destriar ESCOLA DE CUINA JOAN VILLARÓ entre la pluralitat de programes que ofereix, es poden trobar espais c/ Emili Botey, 5, local 2 - 08400 Granollers correctes i escaients, sobretot per a les classes socials més populars. Tots els interessats a adquirir el seu llibre Aprèn amb mi truqueu al Francesc Gamissans tel. 938 793 402 • www.joanvillaro.e.telefonica.net 30 CATALUNYA CRISTIANA cultura 3 • juliol • 2008 Llargmetratge de dibuixos animats sobre sant Josepmaria Escrivà ■ Amb motiu de la celebració del 80è aniversari de la fundació de l’Opus Dei

ROMA.— Segons informa l’oficina de premsa i informació de no arriba mai a la tragèdia, al contrari, l’Opus Dei de Roma, de cara al 80è aniversari de la fundació de condueix sempre cap a l’alegria d’una família plena d’esperança i de valentia. l’Obra, s’està preparant un llargmetratge de dibuixos animats Hi ha episodis divertits i també seqüèn- sobre la infantesa del fundador, sant Josepmaria Escrivà. cies poètiques. Està destinat al públic tant infantil com adult. La història es clou amb la decisió de Josepmaria de fer-se capellà per posar-se a disposició de Déu. En les escenes finals se sintetitza amb algunes imatges la fundació de l’Opus Dei i la canonització del sant. El llargmetratge té una durada de 70 minuts. El guió és de Francesco Arlanch, els dibuixos són de Francesca Natale i els colors, de Cristina Costa. Els artífexs de la música són Paolo Zavallone i Guido de Gaetano. El director de producció és Gian Claudio Galatoli i la direcció és d’Orlan- do Corradi. Pel que fa a la producció, se n’encarrega Mondo TV, un dels princi- Imatges d’aquest nou projecte audiovisual. pals operadors europeus en el sector de la través d’alguns episodis, els dibui- com la relació del petit Josepmaria amb seva dedicació i heroisme són coses producció i comercialització de sèries de Axos fan un retrat del sant quan era els seus pares, amb les germanes i amb que va aprendre dels seus pares, de la televisió i llargmetratges animats desti- infant, en el qual emergeixen els trets els companys de l’escola. Es narra tam- manera que aquests tenien d’estimar-se nats al mercat televisiu i cinematogràfic. característics que el portaran, ja d’adult, a bé fidelment la vida i els ambients de i del caliu que es respirava a la llar Els dibuixos es retransmetran a Itàlia, dedicar la seva vida al missatge de la l’Espanya d’aquell temps. Emergeix familiar. però posteriorment també es podran veu- santificació de la vida quotidiana. amb força el fet que l’extraordinària També s’hi expliquen episodis dolo- re en altres països, alhora que estaran Els dibuixos mostren el clima d’afecte personalitat de sant Josepmaria, la seva rosos (el fracàs del pare, la mort de les disponibles en DVD. i de fe que hi havia a la seva família, així capacitat d’estimar autènticament, la germanes), però amb un estil serè que Marta Nin

Material didàctic de la Fundació Pere Tarrés per treballar la fe amb infants I N G R E D I E N T S: BARCELONA.— Ja comunicar-se i treballar en 2 cebes està disponible el número 8 el diàleg interreligiós. de la col·lecció de materials L’objectiu de la col·lecció oli didàctics Pren-te Temps, és dotar els diferents grups 3 grans d’all que edita la Fundació Pere d’esplai i de catequesi i els farina Tarrés, i que en aquesta oca- col·legis que vulguin treba- sió està dedicat a les activi- llar l’experiència cristiana i brou vegetal tats de vacances, especial- transcendent dels infants i sal ment les de contacte amb la adolescents d’una eina pe- tomàquet natura. La col·lecció Pren- dagògica adaptada al procés te Temps està formada per evolutiu dels alumnes. Cada quatre llibres amb materials llibre inclou activitats, dinà- pedagògics per treballar miques, pregàries i celebra- durant l’Advent, la Quares- Portada d’un dels volums. cions específiques per a in- ma, la Pasqua i les vacances. fants i joves de diferents edats. P R E P A R A C I Ó: A cada llibre es treballaran quatre acti- Amb aquesta col·lecció, la Fundació tuds o valors. A l’Advent les actituds que Pere Tarrés continua el seu compromís s’han de treballar són esperar, confiar, per una educació en el lleure de qualitat i Talleu dues cebes a llunes i fregiu-les amb acceptar-se i escoltar; a Quaresma es vol fonamentada en la transmissió de valors poc oli i a foc lent. Quan estiguin al punt, emfatitzar els valors d’acollida, compar- propers a l’Evangeli. En la seva elabora- afegiu-hi tres grans d’all, remeneu-los bé tir, perdonar i promoure el sentit crític; el ció han participat diversos especialistes llibre de la Pasqua es fonamenta en els en el lleure i professors del departament perquè no es cremin i tireu-hi una cullerada valors de comprometre’s, construir, agrair de Pedagogia de la Fe de l’Institut de de farina. Després, afegiu-hi un brou i estimar; finalment, en el llibre de vacan- Formació de la Fundació Pere Tarrés i de ces són quatre els aspectes a treballar: l’àmbit de la fe del Moviment de Centres vegetal colat i deixeu-ho bullir uns minuts fruir de la natura, el sentit de la pau, saber d’Esplais Cristians. (C.C.) més. Aneu-ho remenant, afegiu-hi dues cullerades de tomàquet fregit i rectifiqueu- Segon Campus per la Pau a Girona ho de sal.

Salsa de ceba especial GIRONA.— Del 9 a l’11 de juliol, Justícia i Pau de Girona i la Universitat de Girona Aquesta salsa serveix per acompanyar la organitzen el Segon Campus per la Pau, després de la bona acollida que va tenir la carn, el llom o la botifarra. primera convocatòria. L’objectiu és reflexionar davant de la realitat de l’augment de la despesa militar a escala internacional i la manca de fermesa d’interessos polítics per un compromís actiu en defensa de la pau. L’acte d’obertura del Campus anirà a càrrec d’Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i d’Helena Benito, vicerectora de la UdG. El Dr. Jesús Núñez, professor a la Universitat Pontifícia Comillas de Madrid, pronun- ciarà la conferència inaugural, titulada Panoràmica sobre els conflictes armats en el món. Més informació: http://www.udg.es/cooperacio (V.G.) Si teniu algun dubte d’aquesta recepta Joan Villaró us atendrà al tel. 938 793 402. 3 • juliol • 2008 cultura CATALUNYA CRISTIANA 31 «Imaginar que l’univers ha estat creat per amor és una font d’exultació» ■ El físic i poeta David Jou acaba de publicar el llibre «Déu, cosmos, caos»

David Jou i Mirabent (Sitges, 1953) és catedràtic de Física caracteritzada per la seva temàtica científica, religiosa, cívica de la Matèria Condensada a la Universitat Autònoma de i cinematogràfica. Aquesta obra ha estat aplegada als volums Barcelona. Des de la seva vessant científica, ha publicat L’èxtasi i el càlcul (2002) i L’huracà sobre els mapes (2004). diversos llibres i nombrosos articles. Paral·lelament a la seva David Jou acaba de publicar el llibre Déu, cosmos, caos. activitat com a científic, Jou té una extensa obra poètica Horitzons del diàleg entre ciència i religió, de Viena Edicions.

—Amb quins objectius es va plante- que ens ajuda a situar-nos, vitalment, res- jar l’elaboració del llibre Déu, cosmos, pecte de la ciència i respecte de la religió, caos? AGAUR i ens estimula a saber més ciència i a —He impartit moltes conferències so- pensar més sobre la religió. Crec, doncs, bre diversos temes al voltant de la relació que és un plaer. entre ciència i religió que m’han fet estu- —Amb els nous descobriments, el diar i reflexionar molt. Creia que valia la món científic ha guanyat terreny a la pena que aquesta feina pogués quedar a dimensió religiosa en els darrers temps? l’abast dels qui se senten atrets per aques- —Ha guanyat terreny en presència pú- com es formen i xoquen les galàxies. tes qüestions, presentada de forma siste- blica, aparentment. A la pràctica, la gent —En una visió científica de la natu- màtica. que té una curiositat real per la ciència és ra, hi ha espai per a Déu? —Per què aquest títol tan suggeridor? menys que la que té curiositat per la reli- —La ciència es pregunta per com fun- —El títol vol suggerir bàsicament dues gió. La majoria de la gent s’acontenta amb ciona el món, no per què existeix el món ni coses. Des del punt de vista teològic, el aprofitar la tecnologia, més que no pas a quin sentit té. Déu té lloc en una visió Déu Creador —cosmos— i el Déu Salva- preguntar-se sobre el món. humana de la natura, en què les preguntes dor —caos—; científicament, el fet que la —Totes les qüestions que una perso- sobre el món no estiguin limitades a les ciència actual ens descobreix, en la com- na es pot formular sobre la creació de preguntes que pot respondre el mètode plexitat, una barreja profunda d’ordre i de l’univers tenen una resposta des del científic. desordre, de cosmos i de caos. El misticis- punt de vista religiós? —Vostè és científic i creient. És difí- me còsmic no s’exhaureix, per tant, en la David Jou. —Hi ha moltes qüestions sense respos- cil compaginar totes dues facetes? Es contemplació de l’harmonia, sinó també ta definitiva i total. Per a mi, imaginar que considera una mena de rara avis? de la turbulència. onal que no acostumen a tenir les obres l’univers ha estat creat per amor i que —No he trobat dificultat, sinó felicitat. —A quin públic va dirigit fonamen- sobre aquesta temàtica, que tiren més cap conèixer aquest amor és la plenitud i la A la pràctica, òbviament hi ha dificultats talment aquest llibre? a l’aspecte purament intel·lectual. felicitat és una font d’exultació, de sereni- concretes, si ciència o religió volen ser —És obert a un públic general, que —El diàleg entre ciència i religió és tat, i un estímul a la solidaritat. La ciència, explicacions totals de la realitat, o si l’una tingui curiositat per aquests temes. No és avui dia més necessari que mai? després, explorarà molts detalls sobre el vol arraconar la presència i les possibili- un llibre especialitzat. La darrera secció, —Com més presència té la ciència en la món, molts d’ells apassionants, però no ens tats de l’altra. Són dificultats relacionades per exemple, està dedicada a l’expressió cultura, més urgent és la necessitat d’un dirà res sobre aquest amor, perquè no li toca amb la voluntat de poder, més que no pas literària dels diàlegs entre ciència i fe a diàleg entre ciència i cultura en general, i dir-ho, no escau al seu mètode. D’altra amb la voluntat de saber o de viure. través de la poesia. La presència de l’as- entre ciència i religió en particular. La banda, la religió no ens dirà res sobre el pecte poètic dóna al llibre un caliu emoci- importància d’aquest diàleg rau en el fet contingut ni l’edat de l’univers, ni sobre Miquel Àngel Codina

Celebració del 75è aniversari del Grup Avant de Terrassa TERRASSA.— El dis- sabte 31 de maig es va cele- brar l’acte de cloenda dels actes commemoratius del 75è aniversari de la funda- ció del Grup Avant de Ter- rassa, de la Federació de Cristians de Catalunya. La jornada va tenir lloc a la masia Can Carbonell de Terrassa, vinculada a la Federació des dels seus ini- cis. En aquest paratge mag- nífic, situat en plena natu- ra, va començar el dia amb Dibuix d’un campament dels Minyons a Can Carbonell, una missa de campanya pre- Mn. Fidel Catalán, durant la missa de campanya. fet per Jacint Figueras, màrtir de la fe el 1936. sidida per Mn. Fidel Ca- talán, consiliari del Grup Avant i rector de l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i al- Com hem esmentat, Can Carbonell sem- escaigut en el passat amb aplecs i acampa- la catedral del Sant Esperit de Terrassa, i tres membres de l’ajuntament. Posterior- pre ha estat molt vinculada a la Federació des de Minyons Escoltes». concelebrada amb Mn. Josep Pausas, arxi- ment, es va retre un homenatge a Joan de Cristians de Catalunya. Salvador Alavedra va afegir que «anar a un aplec prest de Terrassa, i el P. Antoni Baltà, s.h.p. Fornells, expresident del Grup Avant de Alavedra, avantguardista del Grup Santa a Can Carbonell sempre ha estat sinònim L’homilia de Mn. Catalán va ser molt emo- Terrassa, que va renunciar al càrrec per Maria de la parròquia de Sant Pere de d’una festa germanívola, de bon acolli- tiva. Va rememorar la trajectòria viscuda al motius de salut. També hi va haver un Terrassa, va explicar que «la vinculació ment, amb la missa a l’ombra de les alzi- llarg de tots aquests anys. També va recor- record emocionat pels militants ja traspas- que existeix entre la masia de Can Carbo- nes que guarda o guardava aquell paratge dar la figura del beat Pere Tarrés, militant de sats. Moltes de les esposes van ser convi- nell, situada a tocar de l’indret ben cone- encisador, que la família Carbonell gene- la Federació, en la qual va col·laborar ober- dades a l’acte i en record se’ls va oferir una gut del Pla del Bon Aire, amb els grups de rosament ens permet participar i viure tament i amb perseverança. rosa amb una cinta de color blau amb les Federació de Cristians de Catalunya ha dignament». Aquesta jornada commemo- Tot seguit, va tenir lloc el dinar de paraules brodades «Federació de Cristi- estat una relació amistosa ben present en rativa va acabar amb un sentit Cant dels germanor, caracteritzat per l’alegria i la ans de Catalunya-Grup Avant de Terras- el decurs del segle XX i també en el segle adéus. Certament, un dia per recordar. cordialitat. Hi va assistir com a convidat sa. 31-5-2008». actual. Cal evocar les trobades que s’han (Cecília Aranés) 32 CATALUNYA CRISTIANA cultura 3 • juliol • 2008

Llibres Pensaments Tradició clàssica paulins Aquest llibre ofereix una selecció abun- dant, ordenada per temes, dels proverbis i Amb un missatge per a cada dia de l’any, les sentències de l’antiguitat grecollatina, Editorial Paulinas presenta en aquestes pàgi- considerats durant segles com el millor nes una selecció acurada de pensaments de resum de la tradició clàssica. Més de mil l’apòstol Pau, a càrrec de Jacinta Cericato, en cinc-centes cites apareixen recollides aquí, els quals demostra el seu amor i la seva im- acompanyades de la versió castellana i mensa gratitud per la crida, la gratuïtat i la amb indicació de l’autor i l’obra d’on pro- misericòrdia que Déu hi va tenir. L’objectiu venen. També s’hi inclou un ampli reperto- principal és que els lectors s’acostin a Pau, ri de locucions, frases i paraules llatines seguidor exemplar del missatge cristià, que ell d’ús encara corrent com vox populi o statu va ajudar a donar a conèixer mitjançant la quo. (C.C.) creació de comunitats fundades als seus viat- AA.DD., Aurea dicta. Dichos y proverbios ges. (C.C.) del mundo clásico. Editorial Crítica, Jacinta Cericato, 365 días con Pablo. Col·lecció Referencia Crítica, Editorial Paulinas, Madrid 2008, 151 pàg. Barcelona 2008, 498 pàg. Arquitectura gòtica Un viatge fascinant Tesi doctoral adaptada a llibre sobre un dels El Kilimanjaro és el sostre mític de l’Àfrica edificis més emblemàtics de les Terres de l’Ebre: i la muntanya sagrada dels massai. Per què algú la catedral de Tortosa. En el primer volum ens decideix emprendre l’aventura del seu ascens? posa en antecedents de l’anterior catedral romà- De vegades cal pujar fins a 5.895 metres d’al- nica, les etapes constructives d’un nou estil titud per veure les coses clares. Això és el que (1346-1500), mestres d’obra, promotors, escul- devia pensar la periodista Marta Viladot, auto- tura decorativa…, mentre que el segon conté ra d’aquest llibre. Un viatge d’aquestes carac- transcripcions de documents, fotografies, bibli- terístiques implica conèixer altres persones i ografia, quadres sinòptics dels artífexs que van viure experiències fascinants. Perquè hi ha intervenir en la construcció, plànols, etc. (Ramon viatges que, un cop comencen, ja duren per a Ribera) tota la vida. (C.C.)

Marta Viladot Santaló, La pedra d’Omari. Victòria Almuni Balada, La catedral de Tortosa Una aventura al Kilimanjaro. als segles del gòtic (2 volúmenes). Fundació Cossetània Edicions, Col·lecció Viatgers, Noguera, Barcelona 2007, 914 pàg. Valls 2008, 109 pàg. Antologia Un més de la hagiogràfica família Benet XVI és l’únic Papa teòleg de l’època Un any més, la Fundació Affinity, entitat contemporània. Molts diumenges, abans de la pre- privada sense ànim de lucre la missió de la qual gària de l’Àngelus, ha parlat sobre la vida i l’obra és promoure el paper dels animals de compa- d’alguns sants, conscient que el seu testimoni és nyia en la societat, posa a disposició dels encara una pauta vàlida per avui. «Els sants són els propietaris de gossos i gats aquesta guia. Pre- veritables portadors de llum en la història perquè tén així ajudar aquelles famílies que vulguin són homes i dones de fe, esperança i amor» (Deus viatjar amb el seu animal a planificar les seves caritas est, 40). El P. Bernabé Dalmau ha agrupat vacances. Es proporciona una informació molt uns setanta sants seguint l’ordre del calendari litúr- completa. En aquesta setzena edició s’inclo- gic. (C.C.) uen per primera vegada els allotjaments rurals que admeten animals de companyia. (C.C.) Bernabé Dalmau, El santoral del Papa Benet. AA.DD., Guía para viajar con animales de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, compañía 2008. Viena Ediciones, Col·lecció El Gra de Blat, Barcelona 2008, 195 pàg. Col·lecció Guías, Barcelona 2008, 220 pàg. Recorregut vital Sabor exquisit Amb una trajectòria immersa en el context Christophe Felder, gran nom de la pastis- de la Segona Guerra Mundial, i a l’ombra seria francesa i mestre en l’art de la xocolate- d’Auschwitz i de la pregunta pel silenci de Déu, ria, ofereix en aquest volum les seves cent la pensadora francesa Simone Weil (1909-1943) millors receptes, magníficament fotografia- és l’artífex d’un dels llegats filosòfics i espiri- des per Bernhard Winkelmann. Dels clàssics tuals més notables de la primera metitat del ineludibles (pastís de xocolata, soufflé, tira- segle XX. L’assagista Josep Otón, especia- misú, mousse o macaron) a les seves creaci- litzat en l’estudi de la interioritat i la mística, ons més sofisticades (magdalenes de mel i desvetlla les claus per entendre la contradic- cacau, pans de pessic de xocolata i plàtan, ció que amara el recorregut vital de Simone bunyols de xocolata…), Felder desvetlla al Weil. (C.C.) llarg d’aquestes pàgines les seves receptes més personals i creatives. (C.C.)

Josep Otón, Simone Weil: el silenci de Déu. Christophe Felder, Mis 100 recetas Fragmenta Editorial, Col·lecció Assaig, de chocolate. RBA Libros, Barcelona 2008, Barcelona 2008, 204 pàg. 192 pàg. 3 • juliol • 2008 cultura CATALUNYA CRISTIANA 33

Llibres per als més joves Mostres d’afecte Un món fantàstic La col·lecció Mira Mira s’adreça El Món de Creosbe és un món submarí, als més petits de la casa i té com a farcit de nàiades, sirenes i elfs, al qual és objectiu combinar diversos elements possible arribar únicament les nits de lluna d’aprenentatge. Agrupa en sis petits plena. Aquest univers fantàstic està unit al llibres de pàgines de cartró informa- nostre a través d’una porta màgica, que s’ama- ció sobre el comportament dels ani- ga sota les aigües del llac Enol, a Astúries. mals i dels seus cadells: la seva forma Quatre infants (Arnau, Adrià, Rocío i Sònia) de dormir, de rentar-se, de comuni- viuran una aventura inoblidable, plena de car-se, d’acaronar-se... A més d’en- sorpreses, on el coratge, l’amistat i l’espe- riquir el vocabulari dels infants, els rança tindran un paper protagonista. Per a inicia també en els colors, els núme- infants a partir de 10 anys. (C.C.) ros i els sons. (C.C.) Anne Gutman i Georg Hallensleben Lorena Martín (text) i Alicia Arlandis (text i il·lustracions), Els petonets. (il·lustracions), El maravilloso Mundo de Editorial Joventut, Col·lecció Mira Creosbe . Editorial Brief, València 2008, Mira, Barcelona 2003, 14 pàg. 115 pàg. Una festa sorpresa Conèixer altres cultures Fill d’una mare cocodril i d’un pare llop, Cocolobo és el protagonista d’aquesta Contes i faules africanes i llatinoamericanes divertida i tendra història. Cocolobo té molts amics (la gateta Lara, l’elefant Fabián...), que barregen llengües, tradicions i personatges però quan els truca per convidar- traslladaran el jove lector, en un viatge fantàstic, los a jugar amb ell, li diuen que al continent africà i sud-americà. Acompanyant tenen coses a fer i que no poden Buba Buba, Dumtadege, Teoztón i altres amics anar a casa seva. Davant d’aques- en les seves aventures podran conèixer la cul- ta situació, Cocolobo se sent sol i tura i els costums de països llunyans. Per exem- trist. El que no sap és que tots els ple, el conte El sapo orgulloso és de prop de seus amics estan molt ocupats Nicaragua, mentre que La ardilla i el talismán és preparant-li una festa sorpresa del Sudan. (C.C.) amb motiu del seu aniversari. (C.C.) Ophélie Texier (text i AA.DD. (text) i Sandra Bersanetti (il·lustracions), il·lustracions), Cocolobo y sus La llama y la jirafa. Cuentos africanos y amigos. Editorial Blume, sudamericanos. Editorial San Pablo, Col·lecció Barcelona 2008, 24 pàg. Cuentos de 5 minutos, Madrid 2008, 78 pàg. Aprendre a llegir i escriure El regal de les flors Aquesta carpeta conté divuit quaderns que ofereixen un mètode pràctic d’aprenen- Alguns són rodons, amb la pell llisa, com tatge de la lectura i l’escriptura per a el nabiu; n’hi ha d’altres, com la maduixa, infants a partir de 4 anys. Aquests qua- que tenen unes formes molt curioses. Altres derns ajuden a treballar sistemàticament s’envolten d’una pell gruixuda, com ara les la relació entre el llenguatge oral i l’es- taronges i, sobretot, els melons. Fins i tot n’hi crit, la introducció progressiva de les ha que, com l’avellana, es troben ben prote- consonants, així com l’ordenació de fo- gits dins d’una closca molt forta. Són els nemes i grafies tenint en compte la fre- fruits. Els podem trobar als arbres, als arbus- qüència d’aparició en el vocabulari in- tos... Aquest llibre ofereix de manera didàc- fantil. A més, inclou orientacions peda- tica una guia completa sobre el regal que ens gògiques per als pares. (C.C.) donen les flors: els fruits. (C.C.) M. Àngels Ollé (textos) i Pere Prats (il·lustracions), La sopa, El nen té tos, El meu amic... Editorial La Galera, Valérie Guidoux (text), El fruit. Combel Col·lecció A Poc A Poc, Editorial, Col·lecció I Tu, Qui Ets?, Barcelona 2008, 17 pàg. Barcelona 2006, 24 pàg. Força de voluntat Històries meravelloses Ellison no és un elefant com els altres. Per això, els seus companys se’n riuen. I és El poeta romàntic Gustavo Adolfo Bécquer que l’únic desig del petit Ellison és cantar. Animat per la seva mare i estimulat per la (1836-1870) va escriure unes Leyendas plenes senyora Mostela, una amiga ima- de misteri, màgia, musicalitat i bellesa. A ve- ginària, Ellison descobrirà la seva gades ens informa on les va sentir o com se les autèntica veu: una melodia mera- va imaginar. La catedràtica Rosa Navarro, vellosa que fascinarà i animarà especialista a explicar als infants les grans tothom que la senti. Es tracta d’un obres clàssiques de la literatura, ha escollit cinc llibre molt especial per ensenyar d’aquestes històries meravelloses i les ha adap- als infants que gràcies a la volun- tat per al públic infantil. Són aquestes: El tat i l’esforç personal els somnis monte de las Ánimas, Los ojos verdes, El rayo es poden fer realitat. (C.C.) de luna, La promesa i El beso. (C.C.) Eric Drachman (text) i James Muscarello (il·lustracions), Rosa Navarro Durán (text adaptat) i Francesc Ellison, l’elefant que desitjava Rovira (il·lustracions), Leyendas de Bécquer. cantar. Editorial Malsinet- Editorial Edebé, Col·lecció Clásicos Contados a Robinbook, Teià 2008, 30 pàg. los Niños, Barcelona 2008, 176 pàg. 34 CATALUNYA CRISTIANA cultura 3 • juliol • 2008

La crítica literària d’aquesta setmana Polònia? «polònia»...

l seu moment va ser famosa. Crec Aque li deien «la polaca», perquè a Jordi VENTURA (Ed.) l’incomprensible argot gitano hi afegia una tartamudesa impossible com si parlés Cabòries!!! en polonès. Després va ser una manera Columna/TV3, Barcelona 2008, 350 pàg. despectiva de manifestar la dificultat de comprensió d’una llengua com el català per part d’uns quants castellanoparlants. Vázquez Montalbán té un text il·lustratiu premiat moltes vegades en el nostre món fàcilment detectables de cada perso- sobre la «moguda» madrilenya, amb el cultural, amb el subtítol La volta al nalitat. títol d’Un polaco en la corte del rey Juan POLÒNIA en 80 gags. Un text editat Hi podem estar d’acord o no, però Carlos. I hi ha uns ritus del món marginal acuradament, que recull un anecdotari una mirada objectiva ha de detectar o populatxer que es mouen al so del «po- ampli de la vida política social del país, molt aviat el risc de deformar i trivia- laco el que no salte»... amb els protagonistes més conspicus, i litzar una cosa tan seriosa com és la Dic tot això —podria afegir més de- que responen a una mirada crítica i bur- vida política d’un país, i de reduir els talls del nostre costumisme ibèric— per- lesca sense pal·liatius. protagonistes a figures grotesques d’un què «Polònia» i Catalunya s’identifiquen No vull entrar en l’anàlisi del resultat guinyol, manipulat per ideologies molt sociològicament alguna vegada, i sempre d’aquestes 80 visions del dia a dia en tots concretes i partidistes. I és una llàsti- sota el mateix signe. És curiós conèixer- els àmbits en els quals s’introdueix el ma que produeixi desafecció envers la rable, absurd i fora de lloc, totalment ne l’origen, i podem fer hipòtesis dife- conjunt de l’obra, que, a més, està pensa- política en la ment immadura de certs rebutjable, és la introducció de la figura rents que ens porten a una petita aproxi- da i escrita per a la representació televisi- col·lectius, poc capaços de discerniment, del papa Ratzinger, encarnada per un cò- mació als primers textos, en els quals va. El que sí que és cert és que la força de com la infància o la massa popular, poc mic sense gràcia, histriònic i grotesc, amb trobem la raó d’aquesta referència al país la crítica i de la burla està més en l’habi- educada políticament o socialment. un afany evident de desprestigiar una amic. Ha estat recollit en diferents estudis litat caricaturesca dels figurants, que en el Podem aplicar l’afirmació que va fer figura que ens mereix a tots un gran res- i, fins i tot, María Moliner parla del terme contingut i l’originalitat dels continguts. de moltes de les seves obres Lope de pecte, i que no té res a veure amb aquesta polaco com a sinònim de català. El que ha fet popular aquesta burla és la Vega... «como las paga el vulgo, es justo «Polònia» que es vol reduir a una fira de De totes passades, el volum que avui imitació grotesca de personatges cone- hablarle en necio para darle gusto» a mediocritats. comento és la recopilació de 80 escenes guts, que exageren sense compassió — l’èxit de la sèrie televisiva? d’un programa de televisió molt popular, encara que sense gaire habilitat— els trets El que resulta gratuït, altament intole- Cristóbal Sàrrias

Federació Sardanista de Catalunya La sardana i la dansa web: http://fed.sardanista.com La sardana present a Barcelona

Barcelona, cap i casal de Catalunya, la Selva. Tot i que nascut a Peralada, compta amb la sardana com a element i l’obra i la vida de Joaquim Serra va estar símbol distintiu del país i la fa present als vinculada amb diferents viles, com espais públics de la ciutat. Castellterçol, Sabadell, Vic o Guissona € l’any Així, al parc del Centre del Poblenou, destacant especialment Barcelona, on va només per 105,99 que es va inaugurar el mes d’abril passat, desenvolupar la majoria de la seva carrera hi ha la Gran Plaça de la Sardana, que és artística. D’altra banda, van ser entitats un dels espais principals d’aquest nou barcelonines (Foment de la Sardana de enclavament, dissenyat per l’arquitecte Barcelona i l’Agrupació Cultura Folklò- francès Jean Nouvel. El parc està ubicat rica Barcelona) les que van impulsar més en un gran triangle que formen l’avingu- decisivament la seva carrera, i va ser a da Diagonal, els carrers de Bilbao, Bac de redós d’entitats com la Cobla Barcelona, Roda i del Marroc, al districte de Sant l’Obra de Ballet Popular o l’Esbart Ver- Martí. Jean Nouvel ha concebut aquest daguer, on va desenvolupar totes les se- parc com un espai de més de cinc hectàre- ves possibilitats creatives artístiques. es, on la jardineria és l’element principal La Comissió de la Memòria Històrica, que serveix per emmarcar els diferents adscrita a l’Institut Municipal de Cultura Amb un únic pagament de 105,99€ Amb dos pagaments semestrals espais com la Plaça de la Sardana, l’Illa de Barcelona, és l’ens que gestiona el € per any de 53 sota la cúpula, les Cabanyes sota la pluja, nomenclàtor de la ciutat. I el districte de els Nius i Pous del cel i el cràter Pou del Nou Barris va acceptar amb entusiasme la Món. proposta, especialment gràcies al suport La plaça de la Sardana està situada a la de l’Agrupació l’Ideal d’en Clavé de les part central del parc, té 32 metres de Roquetes, entitat a qui es van dirigir els diàmetre i està envoltada de desmais per responsables municipals. Actualment crear un efecte de cascada vegetal. aquest espai és un aparcament però està D’altra banda, l’Ajuntament de previst que s’habiliti d’acord amb un nou Barcelona ha aprovat l’atorgament del projecte urbanístic d’execució imminent. nom del mestre Joaquim Serra a una plaça A Barcelona, una placa commemora- Envieu aquesta butlleta a nom de: situada al districte de Nou Barris, davant tiva situada a la façana del número 11 del CATALUNYA CRISTIANA del Mercat de la Mare de Déu de carrer del Notariat, recorda el lloc on va (Departament de Subscripcions). Montserrat, entre la Via Favència i els residir el mestre els darrers anys de la seva Comtes de Bell-lloc, 67-69, 08014 Barcelona carrers de les Torres, Aiguablava i Port de vida. (C.C.) Tel. 934 092 810 - Fax 934 092 820 3 • juliol • 2008 ciència CATALUNYA CRISTIANA 35

La troballa de molècules que frenen A el càncer de mama ctualitats científiques Tots els descobriments que es facin per combatre les la cosa s’havia d’observar amb claredat. I després malalties de càncer seran sempre benvinguts i val la pena encara es feu una nova comprovació: en ratolins s’in- conèixer-los. Per això us volem notificar aquesta troballa jectaren cèl·lules tumorals d’aquestes i després es que ha fet el Centre Oncològic Memorial Sloan Kettering verificà com amb la introducció d’aquelles molècu- de Nova York. L’equip que l’ha fet té per director un les microARNs, la metàstasi dels ossos es contenia català, Joan Massagué, que hi treballa com a investigador. i les cèl·lules canceroses perdien activitat per envair

S’havien proposat escatir la funció que tenen dins la teixits sans. Per Francesc Nicolau, cèl·lula els microARN, que són petites molècules d’àcid Els investigadors, com a bons científics, preferei- Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya ribonucleic, que s’hi troben disperses. Fa deu anys ningú xen mostrar aquesta troballa amb cautela pel que fa no les havia estudiat i no s’hi donava importància. a les aplicacions. Van comprovar, això sí, que l’abun- La revista Nature del 10 de gener passat ens explica el dor dels miR335 i miR126 era vuit vegades inferior resultat de les seves recerques: els nostres investigadors en aquelles pacients que desenvoluparen metàstasi han identificat tres microARN que controlen alguns dels al pulmó o als ossos respecte de les que no en patien, gens que intervenen en les metàstasis: el miR-126, el cosa que ratificava el que el laboratori havia posat de miR335 i el miR206. I han arribat a la conclusió que el manifest. Però ara no és del tot fàcil trobar la manera primer redueix la proliferació de cèl·lules tumorals i d’injectar en pacients humans els microARNs conveni- els altres dos silencien o modifiquen els gens que ents o simplement restaurar-ne l’activitat. Els tracta-

intervenen en la metàstasi del càncer de mama: quan ments que es basin en aquesta troballa hauran d’esperar professor de la ells hi són es bloqueja l’activitat d’aquests gens, que segurament. Mentrestant Joan Massagué està animat a farien expandir les cel·lules canceroses cap als pulmons o investigar si aquest descobriment es pot traslladar a els ossos. La comprovació es féu in vitro en extractes de altres càncers o a altres tipus de metàstasis. Li desitgem tumors de 368 dones pacients. No es tractava de teories; bona sort! CosmologiesCosmologies actualsactuals ii fefe cristianacristiana

em de parlar d’Einstein com a fun- fotons dels quanta lumínics que ell intro- Hdador de la cosmologia científica duí) va fer que prosperés la física quàntica actual. Ho farem. Però creiem que el L’obra científica de Planck, que acabà prenent la volada lector agrairà que diguem també alguna d’avui dia, ben coneguda. El descobri- cosa de la seva personalitat com a físic ment i desenvolupament del làser als anys investigador en general, per completar 14 d’Albert Einstein 60 es deu en gran part a l’esquema d’inte- així l’esquemàtica narració que hem ex- racció entre radiació i matèria descrit per posat de la seva vida. La seva activitat a Annalen der Physik el 1906; exposava la conseqüent pèrdua de massa. La com- Einstein el 1917. Ja hi exposava la possi- científica no es limità a l’exposició de la com es podia fer una nova determinació provació vindria vint-i-cinc anys més tard, bilitat de l’emissió estimulada. Les cor- teoria de la relativitat i a la cèlebre fórmu- de la mida de les molècules. Amb ell ja ho sabem, amb el descobriment de reccions relativistes aplicades als elec- la E=mc2. Les seves contribucions a la aconseguí el títol de doctor. l’energia nuclear. trons han donat raó de molts fenòmens ciència han estat la base de molts progres- El tercer article escrit el 1905, però atòmics (fins i tot del color groc de l’or i sos fets posteriorment. segon de publicar-se en aquella revista, Contribucions posteriors a la el fet de ser líquid el mercuri a la tempe- era sobre el moviment brownià. Aquest ciència ratura ambient). La idea de De Broglie Els cèlebres articles del 1905 moviment, observat el 1828 per Robert d’assignar un caràcter ondulatori a la Brown, tenia intrigats els físics: per què Seria llarg enumerar tots els articles o matèria va ser aplicada per Einstein a un S’ha anomenat annus mirabilis de la les partícules coloïdals es mouen caòtica- llibres que seguiren als seus treballs de gas atòmic quan el físic S. Bose el 1924 li vida d’Einstein el 1905 pels articles que ment amb una agitació tan intensa? La l’annus mirabilis. Diguem només que la demanà col·laboració per establir l’esta- publicà a Annalen der Physik. No eren els resposta era: els àtoms són una realitat i la seva dedicació principal fins al 1915 va dística de la distribució de les partícules. primers que hi publicava. Va començar el calor no és res més que agitació de les ser generalitzar la teoria de la relativitat, Ara en diem estadística Bose-Einstein. 1901 amb un que tractava de la capil·- molècules. «Agitació tèrmica», se’n dirà cosa que aconseguí el 1915. Després vin- Predeia una transició de fase a temperatu- laritat, seguit d’un altre sobre termodinà- ara. gueren aclariments i el 1917 publicà un res molt baixes. El 1938 ja s’hi veié la mica. El tercer i el quart del 1902, i el El quart article que arribà com a tercer llibre amb una exposició de la teoria asse- confirmació en la superfluïdesa de l’heli cinquè del 1904, tractaven del concepte a Annalen der Physik el 30 de juny del quible per al gran públic. I aquell mateix líquid a temperatures pròximes al zero d’entropia, cosa que Boltzmann i Gibbs, mateix any és el més conegut. Amb el títol any hi afegia les Consideracions cosmo- absolut. La química i física de les tempe- per aquell temps, també estudiaven. Sen- innocent de Sobre l’electrodinàmica dels lògiques sobre la teoria de la relativitat ratures ultrafredes és recent, però com se dir-se res, independentment, Einstein cossos en moviment hi exposava la teoria general. Iniciava una nova cosmologia que s’hi veuen aplicacions d’interès, s’hi coincideix amb ells i fins i tot va més de la relativitat. De moment només l’ano- diferent de la de Newton. Ara bé, en les treballa en molts laboratoris. El refreda- enllà. menada ara relativitat restringida o espe- equacions de camp de gravitació que pro- ment per làser ha proporcionat la possibi- Però el primer article veritablement cial. Negava que l’espai i el temps fossin posava, corresponents a un univers esta- litat de fer-ho. revolucionari per a la ciència va ser el que absoluts (contra el que havia postulat New- ble, es veia obligat a introduir un terme Algú podria pensar que un físic teòric envià a aquella revista el 17 de març del ton) i afirmava que la velocitat de la llum més amb un coeficient lambda —anome- com era Einstein no podia donar gran 1905: «Sobre un punt de vista heurístic en el buit és constant tant si el focus nat després constant cosmològica— que cosa d’aplicacions pràctiques. Però no ha referent a la producció i transformació de emissor es mou com si no. Això trasbalsa- garantia la validesa dels principis de con- estat així. Conèixer amb profunditat l’ob- la llum.» Hi exposava que la teoria quàn- va les idees cosmològiques aleshores vi- servació. Quan publicà el 1945 la segona jecte ajuda a trobar-hi recursos per mani- tica de Planck calia aplicar-la a la llum de gents. Després ho amplià el 1915 amb la edició del text de les quatre conferències pular-lo. És cert que Einstein no es dedi- manera que s’havia de considerar forma- teoria de la relativitat generalitzada. En pronunciades a Princeton el 1921, amb el cava a treballs de laboratori. Un dia un da de grànuls d’energia, o quanta lumí- parlarem més endavant. nom d’El significat de la relativitat, hi desconegut li preguntà: «On té vostè el nics, i que això explicava el fenomen I en un article de tres pàgines enviat tres afegí un apèndix titulat Sobre el proble- laboratori, si és com és un físic?» I ell es conegut per efecte fotoelèctric (allibera- mesos després, fent ús de les equacions ma cosmològic, en el qual reconeixia que tragué una ploma de la butxaca i digué: ment d’electrons de certs metalls per ac- electromagnètiques del treball anterior, el terme lambda s’havia de suprimir des- «És aquest el meu laboratori.» Gràcies al ció de la llum). Els experiments li dona- mostrava que si un cos allibera energia E prés que s’havia demostrat que l’univers «laboratori» d’Einstein la societat actual ren la raó, i és per aquesta troballa que en forma de radiació perdia una massa m s’expandia, per les observacions d’Edwin és en possessió de tècniques insospitades obtingué el premi Nobel de Física el per valor d’E/c2, o sigui E=mc2, en aquest Hubble (ho explicarem amb més detall al començament del segle passat, a més de 1921. cas (c és la velocitat de la llum en el buit, als pròxims capítols). poder veure amb uns altres ulls la realitat El segon article del 1905 acabat un sempre constant), cosa que suggeria es- Resumint les altres contribucions ci- física, que segueix unes lleis que la fan mes més tard, enviat a la Universitat de tendre aquesta fórmula, amb caràcter ge- entífiques que realitzà, direm que amb la més meravellosa encara del que una visió Zuric com a tesi doctoral, va publicar-se neral, a qualsevol emissió d’energia amb teoria quàntica de la llum (ara en diem superficial deixaria entreveure. 36 CATALUNYA CRISTIANA en pantalla 3 • juliol • 2008

Novetats cinematogràfiques Qualificacions: * Dolenta ** Regular *** Bona **** Molt bona

Oh, Jerusalén **** El increíble Hulk *** Director: Elie Chouraqui. Director: Lois Leterrier. Guionistes: Elie Chouraqui i Duduer La Pecheur. Guionista: Zak Penn. Intèrprets: J. J. Feild, Saïd Taghmaoui, Maria Papas, Patrick Bruel. Intèrprets: Edward Norton, Liv Tyler, Tim Roth, William Hurt. Gènere cinematogràfic: drama històric. Gènere cinematogràfic: ciència ficció. Coproducció internacional, color, 2006. 98 minuts. Estats Units, color, 2008. 114 minuts.

os amics, un pales- l científic Bruce Banner està bus- qui flirteja «amb les forces ocultes» Dtí i un jueu nord- E cant una cura per a la radiació de i desferma el caos general, com afir- americà, viuen despre- rajos gamma que li ha fet malbé les ma l’actor protagonista, Edward Nor- ocupats al Nova York cèl·lules. Banner va patir aquest acci- ton. En aquesta versió, Leterrier re- dels anys quaranta. dent quan es va sotmetre a un expe- crea una atmosfera lírica i romàntica Tots dos tenen dife- riment del govern, en què estava in- en algunes de les trobades de Betty i rents punts de vista vestigant, i que creia que era per a Hulk, i per això recorre a una certa polítics, però això no una bona causa. Des d’aleshores, Ban- iconografia de Frankenstein i de King afecta la seva amistat. ner, en certs moments, veu com es Kong, en un gir més cap a la història de El 1948, les Nacions desferma una ira incontrolable al seu «la bella i la bèstia». Unides proclamen l’es- interior, que acaba D’altra banda, la tat d’Israel, després desbordant-lo fins a pel·lícula ofereix dels horrors que havia convertir-lo en un una realització vi- patit el poble jueu a l’holocaust nazi. Tant Saíd como Bobby viatgen a monstre. A més, el brant, amb un bon Terra Santa per defensar els seus ideals, tot i que allí es trobaran seu enemic i pare de ritme en les esce- enfrontats. la seva antiga nòvia, nes d’acció —tam- Basada en el best-seller de Larry Collins i Dominique Lapierre, O el general Thaddeus, bé en les que inter- Jerusalem, intenta abastar l’inici del complex conflicte israelià des del li va al darrere amb vé Hulk, si hom punt de vista àrab, jueu i britànic. El director, Elie Chouraqui, reflecteix la intenció d’aprofi- accepta les «limita- Jerusalem com a bressol de les tres grans civilitzacions i, en conseqüèn- tar-ne el poder per cions» que els bons cia, escenari de tantes desavinences. El film advoca per la pau i la a fins destructius. efectes especials convivència dels diferents pobles jugant amb el significat etimològic de En la seva fugida, permeten— i una Jerusalem, que significa «ciutat de la pau». Bruce trobarà un al- fotografia que juga Això es palpa en una bella escena en què els protagonistes contemplen tre adversari de de manera interes- una panoràmica de la ciutat, on es veu com conviuen en un mateix força fins i tot superior a la seva, sant amb els colors (el verd i la natu- territori els tres símbols de les tres religions: el mur de les lamentaci- Abominación, una mena de super sol- ralesa solitària on Bruce s’amaga), la ons, el Gòlgota —ara església del Sant Sepulcre— i el Domo de la Roca. dat amb una doble personalitat com llum i la foscor. En aquesta línia, po- El sense sentit de la guerra, que queda palès a la pel·lícula, també es palpa el jove investigador. El seu pol opo- dem dir que el to general és elegant. en l’amistat de Bobby i Saíd. sat. Per això, tot i que en una altra clau Això no obstant, el cineasta no es queda en «la bellesa de la pau» ni Hulk, l’heroi de còmic creat per genèrica, El increíble Hulk recorda en els bons i els dolents, perquè tant Bobby com Saíd perden éssers Stan Lee i Jack Kirby per a Marvel el l’estil instaurat per la saga Bourne, estimats, sinó que mostra com la mort d’un jueu porta a la mort d’un àrab 1962, va néixer per reblar el clau al sobretot en una fabulosa seqüència i viceversa, i que la sang vessada alimenta l’odi, la violència i la mite —també molt versionat— del de persecució als terrats brasilers. irracionalitat de tots dos bàndols fins als nostres dies. Dr. Jekyll i Mr. Hyde, de Robert • Humor: 1/2; acció: 3; violència: 1 i 1/ • Humor: 0; acció: 2; violència: 2; sexe: 1/2; llenguatge: col·loquial; públic: Louis Stevenson. Totes dues històri- 2; sexe: 1/2; llenguatge: col·loquial; joves (qualificacions de 0 a 3). es desprenen el regust prometeu del públic: joves (qualificacions de 0 a 3).

Estrena en DVD El món de la televisió

4 meses, 3 semanas, 2 días **** ▲ Numb3rs *** Director i guionista: Cristian Mungiu. Dissabte i Diumenge - 20.00 h - Antena 3 Intèrprets: Anamaria Marinca, Laura Vasiliu, Vlad Ivanov, Alex Potocean. Gènere cinematogràfic: drama. Numb3rs és una reeixida Romania, color, 2007. 113 minuts. sèrie nord-americana que, produïda pels germans Ridley Otilia i Gabita són dues amigues que comparteixen habitació en una residència i Tony Scott, arriba a Espa- d’estudiants d’una petita ciutat de Romania durant el règim comunista. Una d’elles nya avalada pel seu èxit als està embarassada i sembla decidida a avortar, de manera il·legal. Estats Units. Es tracta d’un La pel·lícula forma part d’un projecte cinematogràfic que vol retratar la drama policial basat en la tas- Romania comunista a través d’històries urbanes, sense referències directes al ca d’un agent especial de l’FBI règim, però parlant-ne a través de les persones que el van patir. En aquest cas, que recluta el seu germà pe- la pel·lícula retrata la complexa i confosa situació —també moral— en la qual es tit, un prodigi de les matemà- trobaven els romanesos sota la dominació soviètica. tiques, perquè l’ajudi a resol- La pel·lícula no estalvia la cruesa interna i externa del problema d’Otilia, i dre tota mena de crims. també de Gabita, la veritable protagonista de la història. Ella s’«entrega» Aquesta producció compta totalment a la seva amiga en un context moral contradictori, ja que el marc és el amb bon ritme i guions i per- de l’horror d’un avortament. Fins i tot a nivell formal —fotogràfic, de realització sonatges magnífics. Una sort és recuperar Rob Morrow, i de la direcció d’actors—, es conegut pel seu mític paper de Joel a Doctor en Alaska. defuig tot embelliment. Però això contribueix a centrar l’es- ▲ El gran Quiz ** pectador en un drama, amb tocs Diumenge - 21.30 h - Cuatro de thriller, que no deixarà indi- ferent perquè fa pensar no úni- Aquest concurs, basat en un format britànic, busca la cament en les dones sinó també «ment més brillant d’Espanya». 48 finalistes, dividits en en els infants que porten dins. tres grups per edats, competeixen per un premi de 400.000

(Teleespectadors Associats de Catalunya) Tel. 934 881 757 a/e: [email protected] - web: www.taconline.net • Humor: 0; acció: 1; violència: euros en un format inspirat en la clàssica fórmula de 2; sexe: 1 i 1/2; llenguatge: preguntes i respostes. El gran Quiz podria ser un concurs col·loquial; públic: adults. àgil, amè i familiar. Això no obstant, compta amb una • Extres DVD: idiomes: caste- extensa informació sobre els seus participants, els seus llà, romanès; subtítols: caste- gustos i manies i un llarg etcètera que fa malbé l’essència llà; trailer; fitxa tècnica i ar- del concurs. Molt d’ànim ha de tenir l’espectador per tística; filmografies aguantar els 135 minuts que dura el programa. El més destacades. intel·ligent és gravar l’espai i veure’n el més interessant. 3 • juliol • 2008 veus d’església CATALUNYA CRISTIANA 37

RÀDIO GRAELLA DE PROGRAMES

De dilluns a divendres 21.00-22.00 Temps d’escolta 11.00-12.30 Trotamundos 06.50-08.00 El tren de les set (reflexió) 23.00-00.00 Projectes 13.00-14.00 Vida sana Espurna d’alba 00.00-01.00 Completes-Radiofórmula 14.00-19.00 Radiofórmula Evangeli 01.00-02.00 Ressons 19.00-20.00 Parlem d’empresa Sant Rosari 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, 20.00-00.00 Radiofórmula Laudes des de Montserrat Espurna d’Alba 00.00-01.00 Pregària de Completes Santoral 02.30-06.50 Música instrumental- Radiofórmula 08.00-09.00 El Primer Cafè (informatiu Radiofórmula 01.00-02.00 Ressons i tertúlia) 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Dijous Espurna d’Alba 09.00-18.00 Radiofórmula 19.00-20.00 Redescobrir Amèrica 22.00-23.00 Finestra oberta (l’actualitat 02.30-06.50 Música instrumental- 23.00-00.00 Mirades Radiofórmula de l’Església) 00.00-01.00 Completes-Radiofórmula Dilluns 01.00-02.00 Ressons Diumenge 06.50-08.00 El tren de les set 19.00-20.00 Vida sana 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Espurna d’Alba Espurna d’alba us ofereix en 20.00-21.00 El tercer temps Evangeli 21.00-22.00 Coneixes Jesús? 02.30-06.50 Música instrumental- Radiofórmula Sant Rosari 23.00-00.00 Planeta Blau (medi Laudes des de Montserrat ambient) directe des de la Divendres Santoral 00.00-01.00 Completes-Radiofórmula 08.00-09.00 Radiofórmula 18.00-19.00 Amb els ulls de Maria 01.00-02.00 Ressons (música en català) 09.00-10.00 Tot sardana basílica de 19.00-20.00 Catalunya sense barreres 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, 11.00-12.30 Missa de Montserrat 23.00-00.00 Amb llum pròpia Espurna d’Alba 12.30-14.30 Rutes per Catalunya 00.00-01.00 Pregària de Completes 02.30-06.50 Música instrumental- 18.00-18.30 La taula de l‘Evangeli la Mare de Déu Radiofórmula Radiofórmula (comentari de les lectures 01.00-02.00 Ressons Dimarts dominicals) 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, de Montserrat 18.30-20.00 Avui és el dia del Senyor 19.00-20.00 Parlem d’empresa Espurna d’Alba (prèvia i Eucaristia des de 20.00-21.00 Parlem de salut 02.30-06.50 Música instrumental- la catedral de Barcelona) 21.00-22.00 Buscant la llum Radiofórmula 23.00-00.00 Paraules d’amor 20.00-20.30 Església Viva 00.00-01.00 Completes-Radiofórmula Dissabte 20.30-23.00 Melodies de fe 01.00-02.00 Ressons 06.50-08.00 El tren de les set (reflexió) 23.00-23.45 La cantata 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Espurna d’alba 23.45-00.00 Moments a mitjanit Espurna d’Alba Evangeli 00.00-00.30 Pregària de Completes 02.30-06.50 Música instrumental- Sant Rosari 00.30-01.00 Jazz Radiofórmula Laudes des de Montserrat 01.00-02.00 Ressons Dimecres Santoral 02.00-02.30 Dietaris, Evangeli, Espurna 18.00-19.00 Amb els ulls de Maria 08.00-10.00 Radiofórmula d’Alba 19.00-20.00 De cap i de nou 10.00-11.00 A tota costa (submarinisme) 02.30-06.50 Música instrumental- 20.00-21.00 A peu de carrer Aires hípics Radiofórmula

Desconnexions de Ràdio Estel

De dilluns a divendres: Dissabte RÀDIO BARCELONA (OM 666) 08.00 Agenda 09.00 Informatiu matí + el temps + agenda Diumenge - De 22.00 a 23.00h, 14.00 Agenda 10.30 Agenda Objectiu, l’home 16.00 Agenda 12.00 Butlletí informatiu Programa de valors humans: fets, el 17.30 Agenda 14.00 Informatiu migdia + el temps + agenda cas de la setmana; un espai per a la 16.00 i 18.00 Butlletí informatiu Diumenge solidaritat; entrevista; suggeriments 18.30 Agenda 08.00 Agenda per viure millor la vida i la «Carta Do- 20.00 Informatiu vespre + el temps + agenda 14.00 Agenda minical» de l’arquebisbe de Barcelona, 20.30 Música Principat (Dl., Dm., Dc.) 16.00 Agenda Lluís Martínez Sistach. (Edita i presen- La Taula de l’Evangeli (Dj.) 17.30 Agenda ta: J.M. Alimbau.) Església d’Urgell (Dv.)

Diumenge 6 Diumenge 6 08.45 Islam hoy 10.15 Signes dels Temps Programa de la comunitat islàmica. Magazín sobre temes d’Església que inclou diferents Director: Mohamed Chakor. seccions com ara reportatges, entrevistes, comentaris 09.00 Buenas noticias TV de llibres, comentari de l’Evangeli, secció de cinema, de dilluns a diumenge, TELEVISIÓ Programa de la comunitat evangèlica. etc. Director: Francesc Rosaura. Director: José Pablo Sánchez Núñez. 11.00 Missa conventual de Montserrat a les 7.30 h, 09.15 Shalom Cada primer diumenge de mes, retransmissió de la Programa de la comunitat jueva. missa conventual de Montserrat amb els cants finals la pregària de Laudes Director: Benito Garzón. a càrrec de l’escolania. 10.00 Últimas preguntas Programa religiós catòlic per a gent que té dubtes. Directora: M. Ángeles Fernández. Cada divendres 10.25 Testimonio 20.00 Creure avui Cada diumenge, Reportatges el denominador comú dels quals és ser Programa de notícies, reportatges culturals i entrevistes des el relat de vides «viscudes en cristià» explicades en del vessant religiós. Cada setmana ofereix també l’agenda primera persona. d’activitats de l’arxiprestat de Mataró i l’espai Temps de a les 11.00 h, Director: Isidro Catela. reflexió. El programa es repeteix el dissabte a les 12.30 h. 10.30 Santa Missa la Missa conventual Amb la participació d’una coral convidada. Canal Català Televisió Tarragona Director i celebrant habitual: Mn. Manuel Valls i Als quatre vents Serra. Coordinador: Ignasi Miranda. Espai escrit i dirigit per Mons. Jaume Pujol que s’emet cada 11.20 Els camins de la calma diumenge a les 10.00, 12.00 i 14.00 hores. Programa documental que proposa itineraris per El programa també s’emet pel Canal Reus TV a les 8.30 i es llocs de Catalunya amb les esglésies com a eix repeteix cada quatre hores. central. Director: Ferran González. 11.30 Pueblo de Dios Camí de Vida, magazín setmanal que produeix la Delegació «Kenia, la guerra de los machetes.» diocesana de Mitjans de Comunicació Social de la diòcesi El 27 de desembre del 2007 el president Kibaki i el de Girona, presentat per Jordi Callejón i Maria del Mar cap de l’oposició, Odinga, es van declarar vence- Ribé. S’emet per: Televisió de Girona, diumenges i dilluns, dors de les eleccions i van donar lloc a «la guerra a les 9.30 h; Televisió de l’Escala, diumenges, a les 12.30 h; dels matxets». Durant les revoltes es van cremar Televisió de Tossa de Mar, diumenges, a les 21.00 h; Canal persones i collites, es van comptabilitzar 3.500 Nord Televisió, diumenges, a les 11.50 h; Televisió Costa morts i més de 350.000 desplaçats. Brava, diumenges, a les 24.00 h; Canal Català la Selva, Director: Julián del Olmo. diumenges, a les 8.30 h; Canal Català Girona Pla, dissabtes i diumenges, a les 8.00 h. 38 CATALUNYA CRISTIANA agenda 3 • juliol • 2008

juliol. Més informació: tel. 942 882 zen del 28 de juliol a l’1 d’agost, a d’octubre la parròquia de Sant Cristò- JULIOL ÉS EL MES 954, a/e: [email protected]. Burgos, una trobada d’Amics d’Orar, for (Madrid) organitza un pelegrinatge CONSAGRAT A LA amb el tema Hablar de Dios. Més infor- a Turquia. Més informació: tel. 686 258 • GERMANDAT OBRERA D’ACCIÓ mació: tel. 947 264 267, a/e: cipe@ 064, a/e: [email protected]. PRECIOSÍSSIMA CATÒLICA.— Del 14 al 18 de juliol, cipecar.org, web: www.cipecar.org. SANG a Salamanca, jornades per a consiliaris BARCELONABarcelona amb el tema Ver los caminos de Dios en • TERESA DE JESÚS.— Del 28 de Internet esta sociedad y en esta Iglesia. Més juliol al 3 d’agost, a Segòvia, curs • CAMPANYA «CAP INFANT SEN- informació: tel. 917 014 807 i 649 936 sobre santa Teresa de Jesús Camino de SE COLÒNIES».— La Fundació Pere 903, a/e: [email protected], web: perfección: mirad que convida a todos, Tarrés demana empreses i institucions • «MULIERIS DIGNITATEM».— El www.hoac.es. amb Salvador Ros. Organitza: Centre que vulguin col·laborar en aquesta cam- Pontifici Consell per als Laics promou Sant Joan de la Creu, tel. 921 431 961, panya. A tall d’exemple, amb 300 euros una web (www.laici.org/index.php? • CÀRITAS ESPANYOLA.— Del 20 a/e: [email protected]. es pot oferir la possibilitat de viure p=homedonna) que anima a la reflexió al 27 de juliol camp de treball a l’alberg l’experiència d’unes colònies durant 10 sobre la carta apostòlica de Joan Pau II de Càritas Burgos, per a persones de 18 • CIUDAD RODRIGO.— La Pastoral dies a un infant; amb 1.000 euros, 10 Mulieris dignitatem, en el 20è aniversa- a 35 anys. Més informació: tel. 914 441 Juvenil i Càritas diocesana de Ciudad nens i nenes gaudeixen d’una setmana ri de la seva publicació. 000, www.caritas.es. Rodrigo organitzen un campament dio- al casal d’estiu; i amb 3.000 euros es cesà per a joves de 12 a 17 anys, del 28 cobreixen los despeses de 25 infants en ALTRESAltres BISBATS bisbats • CITES.— El Centre Internacional Te- de juliol al 6 d’agost. Més informació: una casa de colònies durant una setma- resià-Santjoanista d’Àvila organitza del tel. 653 034 949, a/e: alvaro@ na. Més informació: www.peretarres. • ESTIU SOLIDARI. CAMPS DE 21 al 27 de juliol, l’activitat Desarrollo diocesisciudadrodrigo.org. org/capinfantsensecolonies i al telèfon TREBALL.— Del 24 al 29 de juliol a integral de la persona: sanación de la 934 301 606. Màlaga (amb transeünts i pacients amb vida y de la muerte, amb M. José Ji- • RELIGIOSES.— De l’1 a l’11 d’agost, problemes de salut mental). Del 20 de ménez i Jesús Rodríguez. Més informa- a Zamora, exercicis espirituals per a • CAIXAFORUM.— El 8 de juliol, a les juliol al 3 d’agost a Saragossa (hospi- ció: tel. 920 352 240, fax 920 251 694, religioses impartits per Luis Guillermo 19.30, Marc Mayer (catedràtic de Filo- tals, pacients de llarga durada). Del 13 web: www.citesavila.org. Alonso. Organitza: Missioneres Croa- logia Llatina, Universitat de Barcelona), al 24 d’agost a Múrcia (amb persones des de l’Església, tel. 980 531 670. dissertarà sobre «L’ase d’or» d’Apuleu; sense llar i immigrants). Del 17 al 24 • CAMPS DE TREBALL EN PASTO- el 10, a les 19.30, projecció de la pel- d’agost a Granada (experiència de pre- RAL PENITENCIÀRIA.— Del 28 de • JOVES SANT JOAN DE DÉU.— Or- lícula Xiao Wu; fins al 24 d’agost es pot gària, servei i trobada hospitalària re- juliol al 4 d’agost. Organitza: Religiosos ganitzen del 2 al 13 d’agost, a Múrcia, un visitar la mostra «Hannah Collins. His- corrent els llocs en què va viure Joan de Mercedaris d’Aragó. Destinataris: joves camp de treball amb persones sense sostre i tòria en curs. Fotografies i videoinstal- Déu). Organitza: germans de Sant Joan d’entre 21 i 35 anys. Lloc: Alacant. Més immigrants. Més informació: Eduardo Ri- lacions». Av. Marquès de Comillas, 6- de Déu. Informació: tel. 686 490 643, informació: tel. 965 427 203, 699 579 302. bes, tel. 695 220 366, a/e: jovenes@ ohsjd.es, 8 - Barcelona, tel. 934 953 945, web: 657 881 052. Correus electrònics: Correu electrònic: nachoblascoom@hot web: www.jovenessanjuandedios.org. www.laCaixa.es/ObraSocial. [email protected], [email protected]. Web: mail.com i manoloangles@telefonica. net. www.jovenessanjuandedios.org. • MISSIONERS XAVERIANS.— Or- • SANT CRISTÒFOL.— Festivitat del • MARROC.— Camp de treball al desert ganitzen del 22 al 30 d’agost, per a sant el 10 de juliol: a les 8.00 i 19.30, • V NIT TALITHAKUM.— El 12 de marroquí amb l’ONG ITRAN, Amics majors de 17 anys, una marxa missione- eucaristia; de 9.00 a 14.00 i de 17.00 a juliol, de 22.00 a 2.30, l’arxiprestat del Poble Marroquí, del 26 de juliol al ra de Loiola a Xavier: camí, reflexió, 19.00, benedicció d’automòbils; a les Archidona-Campillos (Màlaga) i el Se- 14 d’agost. Més informació: Mar, tel. pregària i compromís. Més informació: 12.00, desfilada d’automòbils antics, i a cretariat diocesà de Joventut organitzen 619 994 106. P. Gigi, tel. 968 292 979, i P. José, tel. les 20.00, ball de gegants. Capella de la V Nit Talithakum amb el lema «Como 914 461 262. Sant Cristòfol del Regomir, c/ del Re- sal y luz». Més informació: tel. 696 620 • MONESTIR DE SANT TOMÀS gomir, 5 - Barcelona. 421, a/e: [email protected]. (ÀVILA).— Organitza del 28 al 31 de • CATEDRAL DE BURGOS.— Fins a juliol el curs Jesús de Nazaret: lecturas principis del mes de setembre es pot • PARRÒQUIA DE LA CONCEP- • AMIGONIANS.— Organitzen un camp cristiana, judía e islámica. Més infor- visitar a la catedral de Burgos l’exposi- CIÓ.— El 10 de juliol es beneiran de treball a la presó de Santander, per a mació: tel. 920 352 237, a/e: ció «Luz y tinieblas», els autores de la cotxes, bicicletes i altres vehicles de joves a partir de 18 anys, del 13 al 26 de [email protected], web: qual, Bernardí Roig i Marina Núñez, 10.00 a 12.00 i de 18.00 a 20.00. Es www.monasteriosantotomas.com. mostren la seva visió del paradís i de repartiran recordatoris i espígol amb la l’infern. imatge de sant Cristòfol. C/ Aragó, 299 • TEOLOGIA I BÍBLIA.— Del 28 de - Barcelona. Alba residència d’àvies juliol a l’1 d’agost, a Santander, curs • SANTUARIS.— Del 23 al 25 de se- Jesús de Nazaret entre la crítica his- tembre, a Santiago de Compostel·la, • MONESTIR DE L’ENCARNA- Torre de 24 places només per a dones tórica y la confesión cristiana. Organit- XI Trobada de Santuaris d’Espanya amb CIÓ.— El 15 de juliol, a les 18.45, I a Sarrià-Sant Gervasi za: Escola de Teologia Karl Rahner- el tema Hombres y mujeres en camino. vespres de la solemnitat de la Mare de a 10 minuts del centre de la ciutat Hans U. Balthasar (Universitat La peregrinación, parábola de la vida. Déu del Carme; el 16, a les 18.15, ves- Estades curtes i llargues Internacional Menéndez Pelayo). Més Més informació: tel. 938 777 766 (P. pres; a les 19.00, eucaristia i imposició Centre de dia, també els festius informació: tel. 942 298 800, a/e: Josep-Enric Parellada) i 913 439 710 de l’escapulari. C/ Panamà, 12 - Bar- Visiteu-nos sense compromís! [email protected]. (M. Luisa Martín-Lunas). celona. Tel. 932 039 740, Isabel web: http://www.albaresidencia.es • REVISTA ORAR I CIPE.— Organit- • RUTA SANT PAU.— Del 14 al 22 • GOA.— Els Grups d’Oració i Amistat a/e: [email protected]

Si el cel no fos clar podria MISSES en favor de l’Església de caure a trossos. Si la terra no fos ferma podria l’Europa de l’Est i del Tercer Món erosionar-se. Si els esperits no tinguessin poders Ajuda a l’Església Necessitada deixarien d’existir. Associació Pública Universal dependent de la Santa Seu Filial: c/ Lluís Antúnez, 24, 2n 2a - 08006 Barcelona - Tel. 932 373 763 Si la vall no tingués tot el que BSCH - CCC: 0049-1806-91-2110636317 l’omple es podria assecar. La Caixa - CC: 2100-1344-63-0200111817 E-mail: [email protected] / www.ain-es.org «Podeu ajudar-los encarregant-los misses amb el mateix estipendi que a la seva CONVIVÈNCIES diòcesi. Ells les celebraran amb molt de gust per les SEVES INTENCIONS» AMB PETER YANG * Vull que se celebrin...... MISSES per les Del 28 de juliol al ¿Sabeu que milers de sacerdots intencions següents:...... de l’Església Missionera i de 18 d’agost a Mèxic...... Organitza: Yolanda Padilla. l’Europa de l’Est subsisteixen € gràcies als estipendis de les * Envio...... com a DONATIU Santes Misses que «Ajuda a Nom i Cognoms:...... l’Església Necessitada» fa arribar ...... TAI - TXI ZEN CRISTIÀ a aquests veritables deixebles de Carrer i número:...... «Rincón del Silencio» Crist d’avui dia? C. Postal i Ciutat:...... c/ Floridablanca, 133, baixos - 08011 Barcelona Els donatius a aquesta Associació són deduïbles a la Declaració de la Renda. CIF núm. Q-2800175 - H. Informació, Tel. 933 225 890 3 • juliol • 2008 agenda CATALUNYA CRISTIANA 39

organitzen del 21 al 26 de juliol exerci- parròquia. A les 12.00, missa i benedic- cis espirituals en castellà, dirigits per ció de vehicles. Mn. Josep M. Turull, rector del Semina- ri de Barcelona. Serà a la casa d’espiri- • LLARDECANS.— El 13 de juliol, a «CATALUNYA CRISTIANA» ALS QUIOSCOS DE CATALUNYA tualitat La Immaculada de Tiana. Oberts Llardecans, festa de sant Cristòfol orga- a tothom. Més informació: tel. 932 181 nitzada per la Colla dels Xofers: a les Podeu trobar-la setmanalment a: 005 i 606 229 630. 12.30, missa major presidida pel rector Mn. Josep M. Cebrià. Processó amb la Maria Pujades Majó Francesc Macià, 86 08358 Arenys de Munt • ESPIRITUALITAT CARMELI- imatge de sant Cristòfol i benedicció de La Formiga d’Or Av. Portal de l’Àngel, 3 08002 Barcelona TA.— Del 21 al 27 de juliol, curset vehicles. Llibreria Balmes Duran i Bas, 11 08002 Barcelona d’estiu al voltant de l’espiritualitat car- melita, a càrrec de Secundino Castro, • ESTIU.— El santuari-parròquia de Santa Llibreria Claret Roger de Llúria, 5 08010 Barcelona membre de la Universitat de Comillas. Tereseta de Lleida organitza els Aplecs d’es- Llibreria L’Escaire Pg. Maragall, 342 08031 Barcelona Més informació: Martí Codolar, tel. 610 tiu a la residència dels carmelites de Llibreria Mateu Santa Maria, 22 17820 Banyoles 297 588. Palafrugell. Torns: del 24 al 31 de juliol, de Papereria Bitlloch Ample, 25 17300 Blanes l’1 al 8 d’agost i del 16 al 23 d’agost. Més Llibreria Empuries Álvarez de Castro, 6 17001 Girona • LOURDES.— La parròquia de Sant informació: tel. 973 268 038. Llibreria Diocesana Pl. del Vi, 2 17004 Girona Joan Bosco (pl. Ferran Reyes, 2 - Barcelona) organitza un pelegrinatge a SOLSONA Solsona Llibreria Issauna Pg. Bell-lloc, 7 25210 Guissona Lourdes del 2 al 5 de setembre. Més Comerç i Estanc Ponts i Arola, 28 25240 Linyola informació: tel. 934 082 910. • EXERCICIS ESPIRITUALS.— Del Llibreria Ramon Llull La Palma, 9 25002 Lleida 6 al 12 de juliol, exercicis espirituals L’Ossetfi Av. Alcalde Porqueres, 32 25008 Lleida • ORGUE.— Del 8 al 13 de setembre, X per a tothom. Dirigits pel P. Ramon Llibreria Moral S.C.P. Major, 27 08783 Masquefa Curs d’Orgue del Maresme a Cabrera Ribera-Mariné, monjo. Sobre l’evan- Llibreria Dalmases Jacint Verdaguer, 5 25230 Mollerussa de Mar. Més informació: tel. 659 138 geli de les dones: lectura del llibre de Llibreria Larsa 08199 Montserrat 328, fax 937 540 875, a/e: Rut. Informació: Casa d’Espiritualitat cursorgue@hotmail. com, web: http:// del Miracle, tel. 973 480 045. Llibreria Joan Fons Jaume Fons, 13 08784 Piera groups.msn.com/cursorgue. Llar del Llibre Pg. Pl. Major, 12 34 08202 Sabadell TARRAGONATarragona Llibr.-papereria Pilar Boladeras Pl. Major, 10 43420 Sta. Coloma de Queralt • HOSPITALITAT DE LA MARE DE Kiosco Baldiri Bosch Eusebi Güell, 87 08830 Sant Boi de Llobregat DÉU DE LOURDES.— Pelegrinatge • HAVANERES I BOLEROS.— Els Llibreria Dach Sant Miquel, 5 25280 Solsona 145 a Lourdes, del 25 al 29 de setem- dies 13 i 27 de juliol la Fundació Priva- Llibreria Sauret Carme, 14 25300 Tàrrega bre. Informació: c/ Consell de Cent, da Caixa de Tarragona organitza con- 224-228 - 08011 Barcelona. Tel. 934 certs amb el nom «5è Festival d’Hava- 874 009. Les oficines romandran tanca- neres i Boleros de la Costa Daurada», a des del 30 de juliol al 25 d’agost. l’Auditori Caixa Tarragona (c/ Pere Reserveu el vostre exemplar, ara! Martell, 2 - Tarragona). La recaptació GIRONA Girona es destinarà a Mans Unides. Anuncis per paraules • MAÇANET DE CABRENYS.— El 6 TERRASSATerrassa de juliol, festa major d’estiu. Ofici so- lemne, a les 11.00. Més informació: • CASA MARE DE DÉU DE MONT- www.parroquiademassanetdecabrenys.com. SERRAT.— El 13 de juliol, de 10.00 a COMPRA i VENDA DIVERSOS 14.00, recés per a homes, a Caldes de ADVOCADA especialista en nul·litats COMPRO SEGELLS, monedes, LLEIDA Lleida Montbui, amb el tema Les Benaurances. matrimonials i separacions. 1a visita postals, cromos, i joguines antigues. gratuïta. Tel. 934 510 707. Més informació: tel. 938 654 496 y 697 Tel. 933 578 394. • PARRÒQUIA MARE DE DÉU DEL 840 559, a/e: [email protected], CARME DE LLEIDA.— Del 7 al 15 web: www.cpcr.org. COMPRO rellotges de qualsevol tipus, AUXILIAR de clínica per tenir cura de de juliol, novena de preparació a la festa ràdios, làmpades, mobles, segells, pos- postoperats, terminals, gent gran i ma- de la seva patrona i titular: a les 19.30, • MATAGALLS.— El 13 de juliol, 59è tals, monedes, llibres, joies i instruments lalts d’Alzheimer. Només nits. Tel. 664 Rosari; a les 20.00, eucaristia i novena Aplec de Matagalls: al cim, a les 10.00, musicals. Tel. 609 230 303. 818 323. presidida per Mn. Joan Mora i el P. Jesús proclamació dels noms i distribució dels Sans, amb el tema El Pare Nostre. premis a la constància; missa concele- brada, presidida pel P. Màxim Muñoz, ✂ • CARMELITES.— Del 7 al 15 de ju- provincial dels Claretians a Catalunya; Si voleu anunciar-vos, ompliu la BUTLLETA D’INSERCIÓ liol, al monestir del Sagrat Cor de Jesús, record pels apleguistes difunts; rotllana a base d’una lletra per quadret, deixant un espai en blanc Carmelites Descalces, novena en honor i Cant dels adéus; a les 13.00, inaugura- de la Reina del Carmel: a les 8.30, ció de la nova font; a Viladrau, a les entre cada paraula i envieu-ho juntament amb un gir postal eucaristia i novena presidida per Mn. 18.00, sardanes. Més informació: Joan o xec bancari a CATALUNYA CRISTIANA c/ Comtes de Joaquim Lax. Alsina, passeig Maragall, 118 - Bell-lloc, 67-69 - 08014 Barcelona. Barcelona, tel. 933 517 960, a/e: NOMBRE DE SETMANES IMPORT TOTAL • SANT CRISTÒFOL.— El 10 de juli- [email protected], web: NOM ...... ol, a les 19.00, a Bovera, missa en honor www.aplecmatagalls.org. de sant Cristòfol presidida pel rector ADREÇA ...... Mn. Martí Sandiumenge i benedicció • PARRÒQUIA DE SANT PAU DE POBLACIÓ ...... C. P...... de vehicles. TERRASSA.— Celebra el desè aniver- TELÈFON ...... DNI/CIF ...... sari amb una sèrie d’activitats: el 13 de • LES BORGES BLANQUES.— El 12 juliol, a les 11.30, missa de la festa de 6,30 € de juliol, a l’ermita de Sant Cristòfol de Sant Pere Nord, acompanyada pel Cor mínim Les Borges Blanques, commemoració Rociero; del 20 al 27, colònies d’estiu. 3 setmanes de la festa de Sant Cristòfol, organitza- Dr. Ferran, 151 - Terrassa, tel. 937 342 da pels Amics de la Font Vella i la 030, a/e: [email protected]. 12,60 € mínim 2 setmanes LLAR D’ANCIANS P. MIRALLES per a grans persones grans 18,90 €

Molt agraïts per la vostra estimació i ajuda REQUADRAT: suplement de 3€ per inserció. Preus amb IVA Inclòs.

Trafalgar, 39, 5è - 08010 Barcelona Tel. 932 681 867 - Fax 932 684 356 RESERVAT EL DRET DE PUBLICACIÓ NIF: G-08862781 - Els donatius desgraven un 20% del total de l’IRPF (Llei 30/94) www.residenciapmiralles.org e-mail: [email protected] 40 CATALUNYA CRISTIANA CATALUNYA CRISTIANA 3 • juliol • 2008

Jordi Curcó El lleidatà i germà marista Ramon Beseny Joan Carrera Planas va arribar a Colòmbia el setembre del 2001. Bisbe auxiliar de Barcelona Més concretament a Medellín, per col·laborar en la tasca de formació dels novicis de la província marista Nord- andina, que comprèn Colòmbia, l’Equador i Per camins Veneçuela. Però, des del gener del 2007 és a Bogotà, acompanyant la comunitat del Postnoviciat-Teologat on hi ha deu germans d’esperança joves estudiants de Teologia a la Pontifícia Universitat Xaveriana. Amb ocasió de la a història de Sant Sebastià de Verdum L(Cf. Catalunya Cristiana, núm. 1501) seva breu, però intensa estada a Lleida, i ens feia reviure una etapa fecunda de la quan li quedaven pocs dies per retornar a nostra pastoral. Des del carrer Colòmbia, ha tingut temps de parlar per a Molt poc abans, havia aparegut un altre «Catalunya Cristiana». llibre, L’esperança d’una Església pobra i evangèlica, centrat també en experiènci- es pastorals, a l’entrada de la segona mei- Ramon Beseny, missioner marista tat del segle XX. N’és autor Jaume P. a Bogotà, on acompanya els joves Sayrach, que hi recull i hi emmarca arti- estudiants de Teologia cles diversos, publicats per ell mateix en aquells anys. Es tracta d’una història més polèmica... Però és bo parlar-ne. I fer-ho sincerament, «A Colòmbia l’Església és molt serenament, com el seu autor. I aportant-hi cada u el seu punt de vista. No seria bo que fets i qüestions difícils que s’hi esmenten —des de la concepció de la parròquia fins valorada i apreciada pel poble» a la retirada del ministeri de tants pas- tors— restessin a la nostra memòria —i a —Quina és la seva tasca en un amb una modernitat que també tira cap sóc a Colòmbia, i hi seré fins que Déu la nostra consciència— com un nus fatídic país missió com és Colòmbia? al laïcisme. És un país on molts tenen vulgui i la meva presència sigui humil- que no gosem desnuar mai. Tot, també la —Actualment, com a germà maris- ganes de pau i clamen per la justícia, ment útil a l’Església, als pobres i a la vida eclesial, pot ser, des de la lògica ta, col·laboro en el Col·legi Champag- no només des de l’àmbit cristià. El meva comunitat. pluralitat de criteris, analitzat i entès. nat en la formació permanent dels ger- poble colombià és un poble joiós i —Ja fa uns quants anys de la seva El marc de referència del llibre de mans i dels professors i professores de agraït. professió com a marista, però per Sayrach és la Santa Coloma dels anys les nostres escoles i en altres àmbits de —L’Església a Colòmbia és una què marista...? S’ha penedit mai 60 i 70, amb les noves parròquies que la vida religiosa, a Bogotà principal- Església viva i militant, comprome- d’aquella decisió? hi són creades. Hi arriben nous rec- ment. Els caps de setmana que puc, sa amb els pobres i necessitats? —Vaig entrar al noviciat l’any 1960. tors, joves i generosos, oberts i plens dono un cop de mà a la meva comunitat —Efectivament, i per això la insti- Recordo que aleshores vaig compren- de zel evangelitzador... No sempre, en la catequesi i atenció humana i tució eclesial és molt valorada i apreci- dre que ser germà era el camí que Déu però, amb prou sentit pedagògic ni pastoral en un poblat d’invasió al sud ada pel poble. Potser hi ha parròquies em donava molt gratuïtament per viure amb una percepció prou lúcida de la de Bogotà, que és una veritable favela. i diòcesis més compromeses que no l’Evangeli. Cal dir que sóc antic alum- força dels hàbits ancestrals de la gent, Tot això és per a mi una gràcia de Déu, pas altres, però tota l’Església, jerar- ne del Col·legi Montserrat de Lleida i l’antiga i la que arriba, ni dels seus ja que puc estar joiós de ser, als meus quia i poble alhora, en general, són sempre m’hi vaig trobar molt bé a valors. 66 anys, un «jubilat molt actiu», gràci- molt sensibles cap als pobres i ne- l’escola, amb el germans, amb el taran- Quatre qüestions, especialment vi- es a Déu. cessitats. Puc dir que hi ha veritables nà marià i amb les obres apostòliques Ara mateix ves en aquells anys postconciliars, —Quina radiografia faria de accions i molta creativitat per ser d’aquell temps: Acció Catòlica, cate- centraren el debat pastoral de Santa Colòmbia? Com és aquell país del una Església viva i compromesa. quesi al Canyeret... A més d’algun Coloma: l’opció per una Església allibera- qual nosaltres coneixem per infor- Aquesta és una característica que so- germà que em va ajudar molt en el meu da de la tutela de l’Estat, pobra i lliure; la macions parcials i tòpiques tot el que bresurt. discerniment, vull assenyalar les ori- inculturació de la fe en el món obrer, no fa referència als càrtels, al tràfic de —Abans d’anar a Colòmbia, qui- entacions que vaig rebre de dos grans solament com a àmbit de pobresa, sinó cocaïna, als segrestos, etc.? na ha estat la seva trajectòria com a sacerdots ja traspassats, de qui guardo també de lluita alliberadora; la reforma de —Tot això és una realitat trista i germà marista? una gran estimació: Mn. Josep Llanes molt greu, però podem dir que d’algu- —Anys d’estudi i formació a les i el jesuïta Joan Gabernet. Certament, la institució eclesial; la priorització de la fe na manera ha disminuït en els últims Avellanes, Barcelona i Roma; educa- a la vida pràctica, a tots ens surten per damunt de la religió. anys, si bé hi ha un rerefons de violèn- dor i formador força anys; sis anys com dificultats, també jo les he tingudes, Diria que totes quatre, de menys a més, cia que rebrota ara ací, ara enllà. a provincial de Catalunya i set com a però mai, mai dubtes. Sempre m’he van resultar poc o molt conflictives. Les Colòmbia és un país de gent amb inici- coordinador de la formació permanent sentit portat per Déu i me’n refio. dues primeres eren compartides per am- ativa, de moltes riqueses naturals, amb dels germans en àmbit internacional a plis sectors diocesans: només quan el com- una fe de sentiments i conviccions i El Escorial, a Madrid. Des del 2001, Jordi Curcó promís social arribava al comunisme es- devenia polèmic. La tercera ja resultava més difícil de situar. El Vaticà II havia marcat unes línies clares de renovació, però al seu voltant havien crescut expecta- Sor Marie Keyrouz tives i il·lusions, no estrictament concili- ars, que aviat es convertirien en frustra- El mes passat va actuar a Barcelona sor Marie Keyrouz, religiosa libanesa que s’ha especialitzat a ció. La quarta era, potser, la més fina… recuperar el cant litúrgic de les Esglésies orientals, ja sigui a partir de la tradició oral o bé mitjançant l’estudi Però quan es convertia en una pastoral documental. Sor Marie difon aquesta antiga tradició musical a través de la bellíssima veu que té, que ella sacramental coactivament restrictiva considera per damunt de tot un preciós i immerescut do de Déu. perdia alè profètic. Potser és ara, quan la Ella concep la música sacra com un estat de gràcia, a través del qual s’intenta transmetre a la humanitat secularització esdevé una realitat lliure- la perfecció i la bondat de Déu, malgrat ser conscient que això no es pot aconseguir mai del tot. La música ment assumida per tants, que estem en —especialment el cant religiós— ha de fer descobrir a qui l’escolta tot el misteri diví que conté. Així entès, condicions de reprendre algunes intuï- Rauxa el cant sacre no és una finalitat en ell mateix, i encara menys un espectacle, sinó una eina al servei de Déu, cions d’aleshores. una de les maneres que tenim de transcendir la pròpia condició humana i d’apropar-nos al Pare. D’altra Però el llibre de Sayrach diu moltes més banda el cant religiós també és un instrument de pau, perquè qui el canta o l’escolta, hi sent la bondat de la coses... Ens ajuda a comprendre el passat presència divina i necessàriament s’allunya del mal. L’experiència d’escoltar la veu de sor Marie Keyrouz i a avançar cap al futur. Sempre amb espe- és indescriptible. Eduard Brufau rança.