Pla Ordenació Urbanística Municipal Alfarràs Segrià

Informe de Sostenibilitat Ambiental

NOVEMBRE 2010

(a z) Estudis i projectes de medi ambient i de paisatge

POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

1. INTRODUCCIÓ...... 3 1.1. L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL...... 3 1.2. METODOLOGIA PER L’ELABORACIÓ DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL...... 3 1.3. EQUIP REDACTOR DE L’INFORME AMBIENTAL...... 4 1.4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS I LOCALITZACIÓ DEL TERME D’ALFARRÀS ...... 5 2. REQUERIMENTS AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA ...... 6 2.1. IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT ...... 6 2.2. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS...... 7 2.2.1. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA...... 7 2.2.2. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA...... 12 2.2.3. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL...... 24 2.2.4. PAISATGE ...... 34 2.2.5. QUALITAT DE L’AMBIENT ATMOSFÈRIC, ACÚSTIC I LUMÍNIC ...... 48 2.2.6. ENERGIA ...... 54 2.2.7. RESIDUS ...... 57 2.2.8. RISCOS ...... 58 2.2.9. SENSIBILITAT GLOBAL...... 66 2.3. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL ESTABLERTS EN LA NORMATIVA O EN ELS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT APLICABLES ...... 71 2.3.1. PROTECCIÓ DELS SISTEMES NATURALS PELS SEUS VALORS DE CONSERVACIÓ, FRAGILITAT O SINGULARITAT...... 71 2.3.2. PROTECCIÓ PER LA CONCURRÈNCIA DE VALORS ARQUEOLÒGICS I ARQUITECTÒNICS SUSCEPTIBLES DE PRESERVACIÓ...... 71 2.3.3. NORMATIVA GENERAL DE CARÀCTER AMBIENTAL APLICABLE A L’ÀMBIT DEL POUM ...... 71 2.3.4. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT TERRITORIAL...... 77 2.3.5. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT VIGENT ...... 84 2.4. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS...... 85 2.4.1. MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL...... 85 2.4.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA...... 87 2.4.3. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA...... 87 2.4.4. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL...... 89 2.4.5. PAISATGE ...... 90 2.4.6. QUALITAT DE L’ AMBIENT ATMOSFÈRIC, ACÚSTIC I LUMÍNIC ...... 91 2.4.7. GESTIÓ DE RESIDUS ...... 93 2.4.8. RISCOS ...... 94 2.4.9. MESURES PROPOSADES PER AL PLANEJAMENT DERIVAT...... 94 3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA ..... 99 3.1. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES...... 99 3.1.1. ALTERNATIVA ZERO. El PLA VIGENT...... 99 3.1.2. ALTERNATIVA 1. L’AVANÇ DE PLA ...... 102 3.1.3. ALTERNATIVA 2. PLA PER A L’APROVACIÓ INICIAL. ALTERNATIVA PROPOSADA...... 104 3.2. JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA ...... 116 4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA121 4.1. SÍNTESI DESCRIPTIVA DEL CONTINGUT DEL PLA AMB EXPRESSIÓ DE LES SEVES DETERMINACIONS AMB POSSIBLES REPERCUSSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE EL MEDI AMBIENT...... 121 4.1.1. CANVIS EN LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: CREIXEMENT URBANÍSTIC I SÒL URBANITZABLE DELIMITAT DE NOVA CREACIÓ...... 122 4.1.2. SISTEMES GENERALS: ...... 123

1 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

4.1.3. SÒL URBÀ:...... 126 4.1.4. SÒL URBANITZABLE DELIMITAT:...... 127 4.1.5. SÒL NO URBANITZABLE: ...... 127 4.1.6. NORMATIVA AMBIENTAL DE CARÀCTER GENERAL I REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE:128 4.2. IDENTIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ I DE LES DEMANDES ADDICIONALS DE RECURSOS NATURALS I D’INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT, DE GESTIÓ DE RESIDUS I SIMILARS DERIVADES DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA...... 128 4.2.1. SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ...... 128 4.2.2. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES DELS RECURSOS ENERGÈTICS...... 141 4.2.3. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES D’INFRAESTRUCTURES D’ABASTAMENT I DE SANEJAMENT D’AIGUA ...... 143 4.2.4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS 145 4.3. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVISTES PER AL FOMENT DE LA PRESERVACIÓ I LA MILLORA DEL MEDI AMBIENT...... 148 5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS (SECUNDARIS, ACUMULATIUS, SINÈRGICS, A CURT O LLARG TERMINI, PERMANENTS I TEMPORALS, POSITIUS I NEGATIUS I D’ALTRES) DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT ...... 158 5.1. EFECTES SOBRE ELS RECURSOS NATURALS...... 158 5.2. EFECTES SOBRE ELS ESPAIS I ASPECTES IDENTIFICATS D’ACORD AMB L’APARTAT 1...... 160 5.3. EFECTES AMBIENTALS DERIVATS DE LA MOBILITAT GENERADA PER L’ORDENACIÓ PREVISTA PEL PLA. 161 6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS ...... 163 6.1. VERIFICACIÓ I JUSTIFICACIÓ DETALLADES DE LA CONGRUÈNCIA DEL PLA AMB ELS REQUERIMENTS AMBIENTALS...... 163 6.2. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA, TENINT EN COMPTE L’ANÀLISI COMPARATIVA DELS PERFILS AMBIENTALS INICIAL I RESULTANT DE L’ÀMBIT DEL PLA, D’ACORD AMB ELS OBJECTIUS AMBIENTALS 168 6.3. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES...... 171 6.3.1. ESPECIFICACIONS PER AL PLA DE SEGUIMENT AMBIENTAL EN EL PLANEJAMENT DERIVAT.... 173 6.3.2. FASE D’EXECUCIÓ ...... 176 6.3.3. INDICADORS DE SEGUIMENT ...... 178 7. SÍNTESI DE L’ESTUDI...... 180 8. REFERÈNCIES ...... 184 ANNEX I. DISPOSICIONS NORMATIVES DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT PER ALS ESPAIS LLIURES, EN RELACIÓ AL CREIXEMENT MITJÀ, ALS SEPARADORS URBANS I A LES DIRECTRIUS DEL PAISATGE...... 185 ANNEX II. CARACTERÍSTIQUES PARTICULARS DE CADA SECTOR DE CREIXEMENT...... 205 ANNEX III MATRIU D’IMPACTES ...... 208 ANNEX IV. ANÀLISI DEL MODE D’INCORPORACIÓ AL POUM DE LES DETERMINACIONS DEL CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TERRES DE LLEIDA...... 209 8.1. UNITAT DE PAISATGE 12: PAISATGE FLUVIAL DEL SEGRE ...... 209 8.2. UNITAT DE PAISATGE 15: PLANA D’ALMENAR I ALGUAIRE...... 211 8.3. UNITAT DE PAISATGE 16: HORTA DE PINYANA ...... 213 ANNEX V ANÀLISI DE LES INCORPORACIONS ESTABLERTES PEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA...... 216

2 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

1. INTRODUCCIÓ

1.1. L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

En compliment de la legislació vigent en termes d’urbanisme, d’avaluació ambiental i de participació ciutadana, l’Informe de Sostenibilitat Ambiental (ISA) forma part de la documentació necessària per tramitar les figures de planejament, integrant en el seu procés d’elaboració els objectius i criteris ambientals des de l’inici.

L’objecte del present ISA és el Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal (POUM) del municipi d’Alfarràs, a la comarca del Segrià.

Aquest ISA s’ha redactat seguint les prescripcions indicades a l’article 70 del Reglament del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’urbanisme (a partir d’ara RLUC) i amb les prescripcions l’informe de referència emès el 29 d’octubre de 2009 per l’Oficina Territorial d’Avaluació Ambiental de Lleida.

D’altra banda, per indicació dels serveis territorials a Lleida del Departament de Medi Ambient i Habitatge, al Document de Referència, s’incorpora un annex (annex V) en el qual s’indica com s’ha incorporat en el text normatiu i en plànols d’ordenació del POUM les determinacions de l’apartat 7 del document de referència, afegint‐hi, a més, la incorporació en l’ISA, de les determinacions expresses per a aquest document.

1.2. METODOLOGIA PER L’ELABORACIÓ DE L’INFORME DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL

La metodologia emprada per a l’elaboració del present document ha seguit dos eixos principals.

El primer consisteix en adquirir un coneixement directe de la zona d’estudi, amb la realització del treball de camp, durant el qual es van obtenir dades sobre el paisatge, el medi biòtic i el medi físic de l’àrea d’estudi. El segon eix engloba l’anàlisi de la documentació relacionada amb el planejament i la normativa vigent a l’àmbit del Pla, així com la recerca de diferents fonts d’informació, per tal d’obtenir la cartografia actual, i informació dels diversos atlas temàtics, la bibliografia específica relacionada

3 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

amb els aspectes ambientals de l’àmbit, etc. Aquesta informació ha permès ampliar les dades i el coneixement de l’àrea adquirits durant el treball de camp, així com concretar aspectes que per la seva naturalesa no es poden obtenir per mitjà de l’observació directa a l’àmbit.

La cartografia de referència per al medi físic ha estat els mapes de la proposta proporcionats per l’equip redactor del POUM, els topogràfics i ortofotomapes 1/5.000 de l’ Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC).

A partir de la documentació recollida s’han establert quins son els principals aspectes ambientalment rellevants que es poden veure afectats per la proposta, i s’han recollit els objectius establerts pel planejament i la normativa vigents. La valoració de les diferents alternatives s’ha realitzat a partir de si les principals actuacions del pla estan d’acord o en desacord amb els objectius plantejats, en tant que a l’avaluació dels impactes ambientals derivats de la proposta s’ha estudiat com poden veure’s afectats els diferents aspectes ambientals per aquestes actuacions, bàsicament a través d’una matriu d’impactes i a partir, per a la majoria d’actuacions que impliquen ocupació del sòl, de la superposició cartogràfica entre l’estat actual dels aspectes rellevants i el plànol de proposta.

Per als diferents impactes detectats s’han establert un sèrie de mesures amb l’objectiu de reduir aquests efectes i s’ha realitzat una avaluació del pla en funció de l’assoliment dels objectius ambientals establerts i les mesures que s’han establert per tal d’aconseguir aquests objectius.

1.3. EQUIP REDACTOR DE L’INFORME AMBIENTAL

El present ISA ha estat realitzat per:

(az) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge, s.l.p., sota la direcció d’Anna Zahonero Xifré, biòloga.

4 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

1.4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS I LOCALITZACIÓ DEL TERME D’ALFARRÀS

Alfarràs, situat a una cota de 281 msnm, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, es situa a l'encreuament de dues carreteres importants, la que es dirigeix cap a la Llitera procedent del Pla d'Urgell i la de la Vall d'Aran, des de Lleida. Aquest nus de comunicacions ha caracteritzat al municipi, en tant es troba en una zona ben comunicada i és un punt d’enllaç important en la província de Lleida.

Alfarràs es situa a l'extrem més septentrional de la comarca del Segrià, a la riba dreta de la Noguera Ribagorçana, que fa de límit de terme amb els municipis d'Ivars de Noguera i d'Algerri. Les importants zones de regadiu depenen dels canals de Pinyana i del d'Aragó i Catalunya. El terme municipal d'Alfarràs va deixar de pertànyer a la Noguera al 1990 i va quedar adscrit al Segrià, té una extensió d'11,44 km2. Limita amb els termes de la Llitera, de Castellonroi al nord i d'Albelda (a la comunitat aragonesa) a l'oest; amb els municipis d'Ivars de Noguera al nord‐est i Algerri a l'est, i amb Almenar al sud.

A part del nucli d'Alfarràs, el cap de municipi, el terme comprèn el barri d'Andaní i les partides del Sot d'Alfarràs, la Plana d'Alfarràs, les Guixeres, la Quadra, el Coll de Foix, el Sot d'Andaní, la Plana d'Andaní, els Hortets, la Sisquella, el Grec i el Sas; altres partides d'Alfarràs són l'Illa, el Pla de Gilis i Arnaia.

Figura 1‐1 Ubicació del municipi d’estudi.

Font: ICC

5 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2. REQUERIMENTS AMBIENTALS DE L’ÀMBIT DEL PLA

2.1. IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS DE L’ÀMBIT

Per a la identificació dels aspectes i elements ambientalment rellevants presents al terme municipal d’Alfarràs, l’àmbit del present POUM, s’ha tingut en compte les possibles alteracions sobre el medi que pot suposar el desenvolupament i execució de les determinacions del Pla en l’àmbit de referència.

En aquest sentit, inicialment es realitza un estudi previ de tots els aspectes i elements ambientals en l’àmbit, en base al treball de camp realitzat així com de la cartografia disponible de temàtica ambiental. A partir d’aquesta diagnosi i de les característiques de la proposta concreta, s’identifiquen quins són els aspectes i elements ambientalment rellevants, i quins no.

Entre els aspectes i elements que, en aquest context, des del present ISA no es consideren d’especial rellevància atenent les característiques de l’àmbit de referència i les de la proposta concreta, cal esmentar:

La climatologia

D’aquesta manera, s’han considerat com a aspectes importants, i per tant en el següent apartat es descriuen més acuradament, els que es detallen a continuació:

ƒ La geologia i la geomorfologia. ƒ Hidrologia i cicle de l’aigua. ƒ Biodiversitat i connectivitat ecològica ƒ Paisatge. ƒ Qualitat de l’ambient atmosfèric, acústic i lumínic. ƒ Energia. ƒ Residus. ƒ Riscos. ƒ Sostenibilitat global del model d’ordenació del territori.

6 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.2. DESCRIPCIÓ DELS ASPECTES I ELEMENTS AMBIENTALMENT RELLEVANTS

2.2.1. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

La conca de l'Ebre és entre els relleus dels Pirineus i de les Cadenes Costeres. S'ha omplert de sediments terciaris derivats de l'alçament i l'erosió d'aquestes serralades. Durant l'Eocè, la sedimentació a l'interior de la conca fou marina, mentre que als marges existien sistemes al∙luvials i deltaics procedents dels relleus adjacents. A final de l'Eocè el mar es retirà de la conca de l'Ebre, i la sedimentació tingué lloc en condicions continentals de tipus endorreic (al∙luvials, lacustres i evaporítiques), fins al Miocè mitjà aproximadament. La subsidència en la conca fou causada principalment per flexió litosfèrica induïda pel pes dels mantells d'encavalcament pirinencs (pot considerar‐se com la conca d'avantpaís dels Pirineus), tot i que l'estructuració de les Cadenes Costeres Catalanes també hi va influir. Llevat de les vores, la deformació de la conca de l'Ebre és feble. A la part NE hi ha un sistema de plecs amplis, en el nucli del quals hi afloren formacions evaporítiques. Aquests plecs responen essencialment a l'empenta dels mantells pirinencs.

El municipi d’Alfarràs es troba a l’extrem septentrional de la Conca de l’Ebre, al sud del mantell d’encavalcament de les serres marginals, on la serralada pirinenca presenta la seva màxima amplada. El nivell de desenganxament d’aquest mantell és la unitat de guixos de Barbastre‐Balaguer, que aflora a la meitat septentrional del terme.

Al terme afloren unitats terciàries de la conca de l’Ebre, formades per gresos, lutites i guixos. Són dipòsits fluvials, lacustres i de ventall al∙luvial. Aquestes unitats es troben deformades i formen l’anomenat anticlinal de Balaguer. El quaternari es disposa de forma discordant recobrint àmpliament les unitats terciàries, sobretot a la meitat oriental del terme, i representat majoritàriament pel sistema de terrasses de la Noguera Ribagorçana. Tanmateix, altres unitats d’origen col∙luvial i al∙luvial es troben representades, amb una extensió reduïda.

Concretament, en la meitat est del terme, vinculats a la plana al∙luvial del riu i dels seus afluents, i normalment situats en les cotes més baixes i de menor pendent, es troba material del període neogen d’edats recents (holocè, plistocè, pliocè) compostos de còdols, graves i llims.

Altres materials del neogen d’edats més antigues (miocè) es situen juntament amb materials del paleogen (oligocè) a la meitat nordoest i a l’extrem sudoest de l’àmbit, amb litologia dominada per margues, gresos i lutites i en cotes que superen els 410m. A la meitat sudoest del terme apareixen còdols del neogen mitjà a una cota superior (al voltant dels 400 m), en una àrea de pendent baix.

7 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐1 Litologia dominant al terme municipal d’Alfarràs

NQt1 ‐ còdols PEOx ‐ margues i guixos PONMgx ‐ gresos POlxc ‐ lutites POmgc4 ‐ lutites Qac ‐ graves Qca ‐ llims Qcd ‐ graves Qt0‐1 ‐ graves Qv2 ‐ graves S_Qt1‐ còdols S_Qt2‐ graves S_Qt3‐ graves

Font: Elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH.

QUATERNARI

Qac Graves amb matriu sorrenca i argilosa. Agrupa els materials de peu de mont (derrubis de pendent i fàcies proximals de ventalls al.luvials) recolzats als relleus principals i que formen acumulacions importants. La seva composició litològica depèn de la del relleu associat. En general consisteixen en fragments angulosos inclosos en una matriu d'argiles, generalment vermelles. Corresponen a dipòsits de tipus mixte: col.luvials i al.luvials. Edat atribuïda: Holocè recent.

Qca Dipòsits al∙luvials‐ col∙luvials. Llims i llims sorrencs.

Qcd Graves heteromètriques subanguloses intercalades amb sorra mitja‐grollera. Localment inclouen calitxes. Dipòsits de cons de dejecció. Edat: Holocè.

8 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Qt0‐1 Graves, sorres i lutites. Representa els sediments més moderns: llera actual, plana d'inundació ordinària i terrassa més baixa, entre 0 i 2 metres per damunt del nivell del riu. En general aquests dipòsits s'organitzen en seqüències granodecreixents, amb graves a la base i sediments cada cop més fins cap al sostre. Equival lateralment a Qpa (plana al∙luvial i deltaica actual) i a part de Qr (dipòsits de les lleres de les rieres actuals). Edat: Holocè recent.

Qv2 Intercalació de nivells de blocs, graves, sorres i argiles amb estructures fluvials S'interpreten com a dipòsits de ventall al∙luvial correlacionables amb la Qt2. Edat: Plistocè superior.

S_Qt1 Còdols, graves i llims. La granulometria és més fina respecte les terrasses més antigues del Segre. Constitueixen el nivell de terrasses més baix del Segre que es troben 3 m per sobre del nivell actual d'aquest riu. Edat: Holocè

S_Qt2 Graves, sorres, llims i argiles. Terrassa fluvial del riu Segre i afluents. Lligada al curs actual del Segre, amb afloraments relativament grans situats a +20 metres. Edat Holocè basal.

S_Qt3 Graves, sorres, llims i argiles. Terrassa fluvial del riu Segre i afluents. Està preservada en grans extensions a una altura de +40 metres. Edat Pleistocè superior.

NEOGEN

NQt1 Còdols amb matriu llim‐arenosa i ciment carbonatat. Són còdols arrodonits de tamany de gra decimètric. La litologia dels còdols és d'origen paleozoic, permotriàsic i terciari (granits, quarsites, pissarres, conglomerats i calcàries). Poden presentar encostraments de calitx de fins a 50cm de gruix cap a la part superior de la unitat. La potència aproximada és de 3 a 4 metres. Es troba a 140 metres per sobre del nivell del riu actual. S'interpreten com a dipòsits fluvials de riu trenat de procedència pirenaica. Edat: Pliocè ‐Pleistocè.

PALEOGEN

PEOx Margues grises i vermelles, gresos i nivells de guixos. Representen part de les formacions "guixos de Copons" i "guixos de Sarreal". Ambient sedimentari lacustre. Edat: Priabonià superior‐ Oligocè inferior.

PONMgx Calcàries bioclàstiques ocres i grises amb sílex i guix. Contenen fragments de gasteròpodes i caràcies. Al tram superior de la unitat, presenten nòduls de sílex. Poden presentar intercalacions de margues amb lignits i restes orgànics. Cap el sud, es troben intercalades en argiles vermelles amb guix nodular, estratiforme, dispers o massiu en estrats. Presenten estructures de corrent, laminacions creuades planars, ripples i superfícies ondulades. Cap el sostre contenen bioturbació moderada a abundant i ocasionalment superfícies ferruginitzades. S'interpreten com a fàcies lacustres‐palustres. Edat: Oligocè‐Miocè.

9 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

POlxc Lutites grises i rosades, calcàries micrítiques, guixos blancs

POmgc4 Lutites vermelles i ocres amb intercalacions de gresos. Els gresos són de tamany de gra mig a fi. S'ordenen en seqüències granodecreixents, amb superfícies de reactivació i d'acreció lateral i estratificació encreuada en solc i planar. La cimentació és de tipus calcàrea i guixosa. Són dipòsits de reompliment de canals i de plana d'inundació. Edat: Catià.

Font: Cartografia de la Web del DMAH

Morfològicament es distingeixen tres sectors. La meitat est del terme es correspon amb la plana al∙luvial de la Noguera Ribagorçana, des del limit del terme fins el nucli urbà d’Alfarràs. El quadrant sud‐oest es correspon amb una plana, anomenada lo Sas o el pla del Sas, que es troba elevada uns 50 m respecte la plana al∙luvial i separada d’aquesta per un escarpament. El quadrant nord‐oest del terme, que coincideix amb la serra de les Guixeres, es troba la part amb més relleus del terme, tot i que els pendents són suaus a moderats.

En referència a l’altimetria, el punt més alt d’Alfarràs es situa a l’extrem nord‐oest del municipi, sobre els 455 m d’altitud, a la zona de Canxinxes (Serra de les Guixeres). La cota disminueix d’oest a est, a mesura que hom s’apropa a la plana al∙luvial de la Noguera Ribagorçana, situant‐se el punt de cota mínima, al sud‐est del municipi a uns 260 m sobre el nivell del mar, coincidint amb la part baixa d’aquest riu. L’altiplà situat al sud‐oest del municipi (lo Sas) forma part d’un conjunt que s’estén cap al sud, ja fora dels límits del municipi, i es situa a una cota d’aproximadament 380 metres sobre el nivell del mar (veure figura 2.2).

10 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐2 Altimetria

Llegenda (m.s.n.m.):

Font: Elaboració pròpia.

Pel que respecta a la clinometria (veure figura 2‐3) es pot observar que els sectors amb més pendent es situen a la zona nord‐oest del municipi, coincidint amb les estribacions de les zones amb més altimetria del municipi i que en alguns llocs arriben a superar el 100%. En aquest sector predominen els guixos, i és on la xarxa hidrològica s’ha encaixat i ha donat lloc a diversos torrents que davallen cap a la Noguera Ribagorçana amb pendents moderats a forts, i l’escarpament entre la plana al∙luvial i el pla de Sas excavat en els gresos i argiles paleògens. Es localitzen pendents relativament alts (del 20 al 50%) en les vessants de la Plana de Dalt. Aquest darrer àmbit contrasta per contra per presentar uns pendents molt baixos, en la seva major part per sota del 2%. Cal esmentar així mateix que l’àmbit corresponent a la zona agrícola vinculada a la plana de la Noguera Ribagorçana destaca també per presentar uns pendents baixos, que en general no superen el 5%.

11 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐3 Clinometria

Llegenda (pendent en %):

Font: Elaboració pròpia.

2.2.2. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA

2.2.2.1. Hidrologia superficial

Les aigües superficials del municipi formen principalment part de la conca hidrogràfica de la Noguera Ribagorçana, que recorre el límit est del municipi. Cal destacar però que a l’extrem sud‐oest del municipi, l’altiplà de la Plana de Dalt (o “lo Sas”) drena cap al Segre formant part d’aquesta altra conca hidrogràfica. A Alfarràs destaca com a curs fluvial principal la Noguera Ribagorçana.

La Noguera Ribagorçana és un afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està embassat pels pantans d'Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a la producció d'energia hidroelèctrica com per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Aragó.

Pel que respecta al canal de Pinyana la seva àrea regable està limitada a l’est pel riu Noguera Ribagorçana, al nord per la presa del canal de Pinyana, aigües avall de l’embassament de Santa Anna,

12 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

al Sud pel riu Segre i a l’oest per la carretera N‐230. Aquest regadiu abarca els municipis de Castillonroi (Osca), Alfarràs, Almenar, Alguaire, Vilanova de Segrià, Corbins, Rosselló, Torrefarrera, Alpicat, Lleida, Alcarràs i Torres de Segre en la comarca del Segrià.

El principal curs d’aigua correspon a la Noguera Ribagorçana discorre de nord a sud pel límit est del terme. La resta de la xarxa hidrogràfica correspon únicament a diversos torrents i barrancs que davallen de les zones elevades de la meitat occidental del terme. El canal de Pinyana transcorre paral∙lel a la Noguera pel centre del terme, i la sèquia d’Andaní i la segleta de Coll de Foix trasvassen aigua des del canal d’Aragó i Catalunya.

Taula 2‐1 Característiques del canal de Pinyana

Demarcació: Lleida

Regants: 7.190

Superfície 13.891 ha

Procedència aigua: Superficial Sistema reg: 55% manta ‐ 45% pressuritzat

Conreus Farratges i Fruita dolça

Font: http://www.regadius.cat/actuacions/regadius/lleida/canal‐de‐pinyana/

13 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐4 Hidrologia superficial al municipi.

Xarxa hídrica – cursos naturals

Xarxa hídrica – canals

Font: ICC i cartografia de la web del DMAH.

Les lleres públiques del municipi són:

ƒ canal de Pinyana

ƒ sèquia d’Andaní

ƒ segleta de Coll de Foix

ƒ Noguera Ribagorçana

ƒ Regal de la viuda

S’ha consultat la Directiva Marc de l’Aigua per determinar les pressions i impactes sobre la Noguera Ribagorçana, en el tram inclòs al municipi d’Alfarràs que queda comprès entre la presa de Santa Anna fins a Alfarràs (codi E0890) i el que queda comprès entre des d'Alfarràs fins a la confluència amb el Segre (codi E0900). Les pressions venen majoritàriament donades per la presència de diferents embassaments a la conca d’aquest riu així com de forma minoritària per les captacions d’aigua, tal i com es mostra en les següents figures:

14 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Taula 2‐2 Pressió sobre la massa d’aigua

Font: IMPRESS (ACA)

15 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

16 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Font: ACA.

17 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

D’aquest fet es deriven una sèrie d’impactes probables a la massa d’aigua i un impacte global baix. Aquest fet porta a la definició, per part de l’ACA, d’un risc mig d’incompliment dels objectius establerts per la Directiva Marc de l’Aigua. L’estat ecològic dels dos trams de la Noguera Ribagorçana al seu pas per Alfarràs es considera com a mediocre.

2.2.2.2. Hidrologia subterrània

Seguint les instruccions de la Directiva Marc de l’Aigua, l’ACA ha delimitat les masses d’aigua subterrànies. La nova Directiva Marc en Política d’aigües de la Unió Europea, aprovada pel Parlament Europeu i el Consell el 23 d’octubre de 2000, i publicada al DOCE el 22 de desembre de 2000 (2000/60/CE) exigeix l’especificació de totes les masses d’aigua utilitzades per abastament, o que es prevegi utilitzar en un futur, i o proporcionin de mitjana més de 10 m3 diaris o subministrin a més de 50 persones. El municipi d’estudi correspon a la massa d’aigua subterrània anomenada Al∙luvial de del baix Segre, amb una extensió de 191 km2.

El terme d’Alfarràs es troba sobre l’aqüífer dels dipòsits al∙luvials i terrasses del riu Noguera Ribagorçana. La tipologia litològica dominant és l’al∙luvial, amb aqüífers lliures com a característiques hidràuliques dominants. S’identifica amb els al∙luvials dels rius Noguera Ribagorçana (d’Alfarràs cap el S) i Segre (des de Sant Llorenç de Mongai cap el S). El límit aigües avall està poc més avall de la confluència del riu Cinca i el Segre, que desguassa a la cua de l’embassament de Riba‐roja.

L’aqüífer es troba format per dipòsits al∙luvials i terrasses dels rius Segre (2061A11) i Noguera Ribagorçana (2061A12). La zona de més interès inclou la plana d’inundació i la terrassa baixa connectada amb el riu. Està formada amb graves netes, poc consolidades amb matriu de components fins. La terrassa mitjana està desconnectada en molts casos del nivell regional del riu per afloraments miocènics, i està constituïda per còdols de roca calcària, gresos i granits pirenaics. El substrat, argilós, és de molt baixa permeabilitat.

La recàrrega natural es deu principalment a retorns de rec. També es recarrega per infiltració de l’aigua de pluja per sobre de les terrasses, infiltració d’afluents laterals, i infiltració dels rius (emmagatzematge en riberes). La zona de descàrrega és cap als rius.

Pel que respecta a l’estat químic de les aigües d’aquest al∙luvial es detecten dues fàcies químiques predominants; aigües bicarbonatades càlciques a la meitat nord i aigües sulfatades càlcic magnèsic sòdiques a la meitat sud. La mineralització de les aigües varia de mitjana a alta cap a les àrees de

18 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

descàrrega de l’al∙luvial. Es disposa de dades analítiques a partir de l’any 1998, amb presència de nitrats que denoten la influència de l’activitat antròpica, i per tant no es pot establir l’estat químic de referència.

En compliment dels articles 6 i 7 de la Directiva, s'ha establert un registre de zones declarades objecte de protecció especial. Aquest registre inclou les masses d'aigua amb captacions superiors a 10 m3/dia destinades al consum humà i les masses d'aigua afectades per les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d'origen agrari. Addicionalment, es consideren els Aqüífers Protegits i les Zones Humides Dependents més rellevants que es troben a cada Massa d'Aigua Subterrània. El municipi d’Alfarràs no queda inclòs en cap delimitació objecte de protecció especial en funció d’aquests preceptes. Així no està delimitat com a zona vulnerable als nitrats, no es localitzen aqüífers protegits dins de l’estensió d’aquesta massa d’aigua ni es constata cap zona humida rellevant ni ecosistema terrestre relacionat amb aquesta massa d’aigua.

Pel que respecta a les pressions sobre aquesta massa d’aigua es consideren elevades en relació principalment a les dejeccions ramaderes, la agricultura intensiva i els abocaments industrials, tal i com es mostra a la següent figura:

19 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐5 Pressions d’origen qualitatiu sobre la massa d’aigua subterrània present a Alfarràs.

Font: ACA.

Pel que respecta a les extraccions d’aigua a Alfarràs es detecten captacions destinades a l’abastament:

20 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐6 Extraccions d’aigua.

Font: ACA.

Pel que respecta a l’explotació d’aquest aqüífer el volum d’extracció és molt baix en relació amb els recursos de la massa d’aigua. La major part de les demandes es dediquen a l’agricultura si bé la indústria n’extreu volums cada vegada majors. D’altra banda les plantacions de freatòfits i vivers en general consumeixen importants volums d’aigua i per tant poden incidir en l’estat quantitatiu de la massa d’aigua. Sobre la massa de l’al∙luvial del Baix Segre la pressió per aquest tipus de cultiu s’ha considerat moderada. Es localitzen a l’entorn del Segre i sobretot de la Noguera Ribagorçana on la densitat és més elevada. Representen un 10% de la superfície de la massa amb recobriments d’entre el 30 i el100%.

Figura 2‐7 Pressions d’origen quantitatiu sobre la massa d’aigua subterrània present a Alfarràs.

Font: ACA.

Pel que respecta a la vulnerabilitat intrínseca d’aquesta massa d’aigua,és alta segons l’ACA; l’aqüífer es troba format per dipòsits al∙luvials i terrasses dels rius Segre i Noguera Ribagorçana. Són materials molt permeables: graves netes, poc consolidades amb matriu de components fins. És una zona notablement plana, desprovista de vegetació i la zona no saturada té una potència poc important.

21 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Com a conclusió, cal dir doncs que les pressions sobre la qualitat de l’aigua d’Aquest aqüífer venen principalment donades per l’elevada concentració de nitrats, amb una concentració mitjana a la massa superior a 50 mg/l, i en aquest sentit l’ACA avalua un impacte comprovat sobre l’estat qualitatiu Alt. Pel que respecte a les extraccions d’aigua, aquestes són baixes i per tant s’avalua com a impacte comprovat Baix. En conjunt es determina que aquesta massa es troba en un nivell de risc Alt, l’impacte per nitrats es relacionat amb les pràctiques agrícoles que impliquen un alt nivell de nitrats i les zones urbanes i industrials també se sumen a la pressió química.

D’altra banda, cal esmentar que el Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, de transposició de la Directiva 91/676 CEE, de 12 de desembre identifica el terme d’Alfarràs com a zona no vulnerable per nitrats.

2.2.2.3. El cicle de l’aigua

2.2.2.3.1. Abastament

Tenint en compte una precipitació mitjana anual de 450 mm a la zona d’Alfarràs, i fent una estimació molt aproximada (sense tenir en compte factors com l’evapotranspiració), es pot estimar que en el terme municipal (considerant una superfície de 11.396.280 m2) cauen, de mitjana, uns 5,1 milions de m3 anuals d’aigua.

En el terme municipal és important el consum d’aigua del sector agrícola. La Superfície Agrícola Útil (SAU) total d’Alfarràs l’any 1999 era d’aproximadament 507 ha, de les quals 309 ha (un 61%) eren de regadiu aquest any.

Figura 2‐8 Superfície (ha) per tipologia de conreus de la SAU

Tipus de conreu secà regadiu herbacis(inclou guarets i hortes familiars) 170 45 fruiters 15 252 oliverar 13 11 TOTAL 198 309

Font: Elaboració pròpia a partir de l’IDESCAT.

El reg es realitza principalment a partir de canals i sèquies derivats des del canal de Pinyana.

Segons ha informat l’Ajuntament, en l’actualitat l’abastament municipal s’efectua bàsicament a partir de conduccions d’aigua provinents del pantà de Santa Anna, a través del canal d’enllaç, i del pantà de Barassona, a través del canal d’Aragó i Catalunya.

22 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Pel que fa a les dades de consum en altres sectors, les disponibles en el moment de fer l’ISA preliminar són de caràcter comarcal. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, al Segrià es consumeixen:

Figura 2‐9 Consum d’aigua per sectors al Segrià (2006).

domèstic indústria i serveis TOTAL Consum d’aigua (milers de m3) 11.321,6 2.298,3 13.619,9 Població 190.558

Font: Idescat. A partir de la facturació declarada per les entitats subministradores d'aigua.

Comparant aquestes dades amb la mitjana a l’àmbit de Ponent i amb Catalunya, s’observa que el consum d’aigua domèstic és superior al Segrià que a l’àmbit de Ponent i tota Catalunya, en tant que l’industrial i de serveis és lleugerament superior que a l’àmbit de Ponent però inferior a la mitjana catalana, observant‐se aquesta mateixa tendència pel que fa al consum total.

Taula 2‐3 Consum comparatiu d’aigua per sectors (2006). Dades en l/persona i dia

El Segrià Àmbit de Ponent Catalunya Població 190558 340827 7210508 domèstic 165,0 158,8 158,0 indústria i serveis 33,5 30,9 45,6 Total 198,5 189,8 203,6

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat

Pel que respecta al subministrament d’aigua municipal aquest servei el presta l’Ajuntament. Hi ha dos dipòsits municipals, un a la carretera de Tamarit i un altre a la carretera de Vielha. Està previst privatitzar el servei i contractar‐lo amb una empresa privada.

2.2.2.3.2. Sanejament

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Alfarràs està compartida amb el municipi veí d’Almenar i de fet s’ubica en aquest municipi, donant també servei a Andaní; es va posar en marxa al 2001. Té 7 km de col∙lectors sense cap bombament i el punt d’abocament es troba a la Noguera Ribagorçana. Realitza un tipus de tractament biològic, amb un cabal de disseny de 1545 m3/dia i una població equivalent de 7982 habitants. Les seves dades d’explotació l’any 2007, últimes dades disponibles a l’Agència Catalana de l’Aigua, queden detallades als gràfics següents.

Aquesta depuradora, durant el mes de novembre del 2007 va arribar a un 80% de la seva capacitat (límit que s’estima com de saturació) i l’any 2006 al mes de maig es va superar el 90% de la seva

23 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

capacitat, pel que s’estima que aquesta depuradora es troba actualment en el límit de la seva capacitat. El PSARU 2005 no té programada cap ampliació per a aquesta EDAR.

Figura 2‐10 Rendiment DBO5 i MES.

Font: ACA.

Figura 2‐11 Rendiment DQO.

Font: ACA.

2.2.3. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

2.2.3.1. Comunitats vegetals

Per conèixer els diferents hàbitats presents al municipi, s’ha realitzat treball de camp, complementant‐lo amb la consulta de cartografia del DMAH

Tal com s’ha pogut observar, en termes generals es pot afirmar que Alfarràs té la meitat est del municipi dedicada principalment al conreu de fruiters, principalment pomeres, pereres i presseguers,

24 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

estant aquest cultiu relacionat amb la plana al∙luvial de la Noguera Ribagorçana. La meitat oest es caracteritza per la presència tant d’hàbitats principalment de màquies i matollars amb algunes pinedes de pi blanc a la zona nord, tots ells lligats a les zones amb pendents més elevats que impedeixen el seu ús com a zones de conreu, com pròpiament els conreus herbacis extensius de secà que es situen a les zones més planes, però que per localitzar‐se en zones relativament elevades respecte els canals de subministrament d’aigua de reg no admeten cultius de regadiu. Cal destacar també la presència d’hàbitats de ribera lligats als curs de la Noguera Ribagorçana, principalment alberedes així com plantacions de pollancres associades al riu i que s’intercalen amb els fruiterars.

Figura 2‐12 Hàbitats presents a Alfarràs.

Llegenda:

Font: Elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH (2007).

25 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

En referència als hàbitats d’interès comunitari (HIC), cal esmentar que els hàbitats esmentats es corresponen amb diferents HIC (veure figura 2‐13), entre els que cal destacar per la seva categorització com a prioritaris els Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero‐Brachypodietalia) i la Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia). En conjunt els HIC presents a Alfarràs representen una cobertura superior al 95% de les zones que no són conreades, i que, com s’ha esmentat prèviament, es corresponen amb pendents que ho impossibiliten.

Figura 2‐13 Hàbitats d’interès comunitari presents a Alfarràs.

Llegenda:

Font: Elaboració pròpia en base a cartografia del DMAH (2007).

26 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.2.3.2. Fauna

Donada la significació dels grup taxonòmic de les aus en aquests tipus d’hàbitats, l’estudi faunístic s’ha centrat principalment en el grup de les aus i el pren com indicador de la situació de la fauna en aquesta àrea.

Aquest municipi es caracteritza per la presència de grans extensions de cultiu de regadiu i àrees de secà i, puntualment, de caràcter pseudoestèpic1.

Alfarràs presenta en la major part dels seus hàbitats un alt grau d’antropització, destacant en aquest sentit tant les zones destinades al conreu de regadiu de fruita dolça com la Plana de Dalt amb conreus cerealístics de secà. Les zones amb vegetació natural han quedat en aquest sentit restringides a les zones amb pendents massa elevats per al conreu. En referència a la zona agrícola de regadiu són per tant d’especial rellevància els marges entre aquests conreus, que tot i presentar una composició florística principalment ruderal, es configuren com a hàbitat important especialment com a zona de refugi i cria. En aquests sectors hi abunden en aquest sentit nombroses espècies antropófiles com els estornells (Sturnus vulgaris i S. unicolor), pardals (Passer domesticus i P. montanus), tórtores turques (Streptotelia decaocto), orenetes vulgars (Hirundo rustica) o falciots negres (Apus apus). D’altra banda cal mencionar que també es poden observar algunes espècies pròpies del secà com poden ser el tòrlit i la cogullada fosca.

Els camps dedicats al conreu cerealístic així com les parcel∙les que no han estat conreades recentment suposen un hàbitat molt interessant per les espècies pròpies d’àrees pseudoestèpiques i cultius de secà. Els principals tàxons d’especial rellevància són el tòrlit (Burhinus oedicnemus) i la cogullada fosca (Galerida theklae).

A les zones en les que predomina el cultiu més intensiu les comunitats d’ocells que hi habiten estan formades per espècies molt més adaptables als canvis i que fins i tot seleccionen positivament aquesta mena d’ambients. No es tracta de comunitats amb uns interessos de cares a la preservació remarcables donada la tendència, com ja s’ha dit, de continuar potenciant el regadiu. Espècies que entrarien dins d’aquest grup són la garsa (Pica pica), el verdum (Carduelis chloris), el gafarró (Serinus serinus) o els estornells (Sturnus vulgaris) entre d’altres.

1 Els ambients pseudoestèpics acullen una comunitat avifaunística única a Catalunya i molt escassa a nivell europeu. Així per exemple, espècies com la ganga (Pterocles alchata), la xurra (Pterocles orientalis), el sisó (Tetrax tetrax) i la trenca (Lanius minor) actualment només les trobem en aquesta àrea de Catalunya. Mentre que altres espècies com el tòrlit (Burhinus oedicnemus), la calàndria (Melanocorypha calandra) o el gaig blau (Coracias garrulus) mantenen aquí les principals poblacions catalanes.

27 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Com a hàbitat diferenciat cal esmentar també la zona de ribera de la Noguera Ribagorçana i a un nivell més reduït també són interessants les basses de reg que trobem disperses per la zona i especialment les sèquies. Les basses tot i ser un hàbitat d’interès per moltes espècies donada la presència contínua d’aigua, són en aquest cas particular poc útils per la fauna en tant en la major part dels casos no presenten una naturalització dels marges amb vegetació de ribera atenent a la seva construcció amb làmines impermeables, el que dificulta l’assentament de la fauna. Entre les espècies que es poden localitzar en aquests hàbitat aquàtics cal esmentar com a més abundant l’anec coll‐verd (Anas platyrhynchos).

Tot i que al municipi es poden delimitar aquests hàbitats diferenciats en funció de si es tracta de zones de regadiu, secà, marges zones humides, aquest s’ha tractat en el present document de forma unitària, en tant que les espècies que hi son presents utilitzen aquests ambients diferenciats i s’hi poden observar en funció de les seves necessitats tròfiques, de refugi o cria i per tant no es pot dir que una espècie es present en una determinada zona i no en una altra.

Respecte a les espècies més interessants cal mencionar vàries de prioritàries. El tòrlit (Burhinus oedicnemus) és una d’aquestes espècies associada principalment les zones de secà. Al municipi d’estudi s’ha observat als camps de cereal i erms, on pot alimentar‐se i fer el niu. També pot utilitzar els ametllers i camps d’alfals.

2.2.3.2.1. Espècies que es poden localitzar al municipi

Ànec coll‐verd (Anas platyrhynchos). Es pot observar en les basses de rec i el riu; tot i que es desestima que es reprodueixi a les basses aquestes poden suposar una zona de descans per aquestes aus en els seus desplaçaments entre zones humides.

Xoriguer comú (Falco tinnunculus). Es pot observar principalment sobre les zones de conreu cerealístic, no es descarta que s’hi reprodueixi.

Tòrlit (Burhinus oedicnemus). S’ha observat en un camp no conreat, no es descarta que es pugui reproduir a la zona.

Tudó (Columba palumbus). Es pot observar alimentant‐se als camps de conreu. Com a zona de reproducció probable, les pinedes i els carrascars presents al nord‐oest del municipi, poden resultar un hàbitat adequat.

Tórtora turca (Streptotelia decaocto). Es pot observar al voltant de les edificacions aïllades.

28 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Falciot negre (Apus apus). S’observen alimentant‐se tant a les zones de secà com de regadiu.

Puput (Upupa epops). S’observa especialment en els marges entre conreus, particularment en els secans.

Cogullada vulgar (Galerida cristata). Es localitza de forma abundant tant als marges dels camps de secà com dels de regadiu.

Cogullada fosca (Galerida theklae). Molt menys abundant que la cogullada vulgar s’ha localitzat esporàdicament al municipi.

Oreneta vulgar (Hirundo rustica). S’observen alimentant‐se tant a les zones de secà com de regadiu.

Abellerol (Merops apiaster). S’observen alimentant‐se tant a les zones de secà com de regadiu.

Garsa (Pica pica). És molt abundant per tot el municipi, nidificant en les plantacions de planifolis.

Estornell vulgar (Sturnus vulgaris). Tot i ser menys abundant que l’estornell negre es pot observar fàcilment, ocupant principalment edificacions.

Estornell negre (Sturnus unicolor). És l’estornell més abundant, principalment al voltant de les explotacions agrícoles.

Pardal comú (Passer domesticus). Molt abundant arreu. Principalment a prop de les construccions.

Pardal xarrec (Passer montanus). Menys abundant que el pardal comú, ocupa més sovint forats naturals en arbres o talussos per a nidificar. Es troba per tota la zona.

Gafarró (Serinus serinus). Ocupa principalment marges amb vegetació ruderal, és abundant al municipi.

Cadernera (Carduelis carduelis). A l’igual que el gafarró s’observa principalment relacionada amb els marges i els camps no conreats; s’alimenta de les llavors dels cards que creixen als erms i nidifica en arbustos i arbrets colindants dels camps.

2.2.3.3. Connectivitat ecològica: estructura ecològica del paisatge.

Els elements que estructuren ecològicament el paisatge d’Alfarràs són d’una banda la xarxa hídrica, amb la Noguera Ribagorçana i de l’altra la zona de secà situada a la Plana de Dalt i les zones amb

29 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

vegetació natural adjacents. Tot i que a no es localitza cap espai inclòs al PEIN en el municipi d’Alfarràs, a la banda est de la Noguera Ribagorçana, ja fora dels límits municipals es troba l’EIN Serra Llarga, amb una superfície total de 8.960,35 ha. Aquest espai inclòs al PEIN està format per petits tossals de substrat guixenc. La coberta vegetal és formada per brolles calcícoles, timonedes gipsícoles i prats secs que alternen amb les terres de conreu. Pel que fa a la fauna d’aquest EIN destaquen les espècies d’invertebrats africans de gran interès.

Figura 2‐14 Espais d’interès natural amb figura de protecció sectorial

Font: Pla Territorial de Ponent

Pel que respecta a la xarxa hídrica cal destacar que el tram de la Noguera Ribagorçana al seu pas per Alfarràs és una zona d’interès per a la llúdriga i el cranc (Pla Territorial de Ponent). Les zones de secà de la Plana de Dalt s’estableixen com d’interès per a la fauna ornítica.

30 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐15 Qualitat ecològica

Font: Pla Territorial de Ponent

Esmentar també la importància de la xarxa hídrica com a connector a gran escala en tant forma part de la conca de l’Ebre i per tant es configura com un connector a nivell supraprovincial.

Els eixos de connexió a Alfarràs queden definits per tant per l’eix de la Noguera Ribagorçana en direcció nord‐sud i des del secà de la Plana de Dalt en direcció est‐oest a través del conreus de regadiu i el riu per connectar amb l’espai inclòs al PEIN Serra Llarga.

31 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐16 Principals eixos de connexió biològica

Font: Pla Territorial de Ponent

D’acord amb aquests eixos el Pla territorial de Ponent estableix a Alfarràs dues zones d’interès per a la connexió que queden incloses respectivament en els espai:

1. Altiplà Alguaire‐Almenar. Extensa plataforma de terrassa fluvial ocupada majoritàriament per cultius extensius de secà, amb vegetació natural relegada als vessants. Espai interessant per a l’avifauna estèpica amb xurra, calàndria, sisó, terrerola vulgar i altres. Als plans de la Unilla es troba la darrera gran llacuna endorreica de Catalunya, de gran importància biològica i per a l’avifauna aquàtica.

13. Noguera Ribagorçana a Alfarràs‐Ivars de Noguera. Espai fluvial de la Noguera Ribagorçana amb bosc de ribera de gran importància per als ocells migratoris que segueixen el Segre i les Nogueres. Permet la connexió entre els plans d’Alguaire‐Almenar i els plans de la Figuera. Pel que fa a l’avifauna destaca la presència del blauet, el teixidor, l’oriol, el picot garser gros, l’oreneta de ribera i la merla

32 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

d’aigua. Respecte de l’avifauna aquàtica, hi destaquen l’agró roig i la cigonya. Presència de tortuga de rierol, altres rèptils com el vidriol, amfibis com el tòtil i mamífers com la llúdriga.

Figura 2‐17 Sòl no urbanitzable de protecció especial

Font: Pla Territorial de Ponent

En relació a aquests espais cal destacar la importància dels espais agrícoles de regadiu situats entre el secà i el riu com a zona que permet la connectivitat entre aquests espais i més enllà, tal i com s’esmenta en el Pla territorial de Ponent per a l’espai d’interès connector 13, entre els secans de l’Altiplà Alguaire‐Almenar i els plans de la Figuera (26), destacant aquest darrer espai per se un sector important per a l’avifauna estèpica: sisó, torlit, calàndria, gaig blau, xoriguer petit, esparver cendrós, arpella pàl∙lida i altres rapinyaires, com el voltor, l’aufrany, l’àguila daurada i l’àguila cuabarrada. També fauna mediterrània com el còlit ros, el trobat, la tallareta cuallarga, el tallarol, el trencamates, el pardal roquer, el capsigrany, el botxí, l’hortolà, el tallarol de garriga, el mosquiter pàl∙lid, el tallarol emmascarat, el llangardaix ocel∙lat i llagostes.

33 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.2.4. PAISATGE

2.2.4.1. Unitats de paisatge

En referència a la qualitat del paisatge del municipi d’Alfarràs s’ha consultat en el Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida, aprovat definitivament el 10 de setembre del 2008. En aquest catàleg el municipi queda inclòs en tres de les unitats definides: La Plana d’Almenar i Alguaire, el Paisatge fluvial del Segre, i molt parcialment en la unitat Horta de Pinyana.

Figura 2‐18 Unitats de paisatge

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

34 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Les característiques definitòries de cada unitat són:

35 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

36 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.2.4.2. Paisatges d’atenció especial

Pel que respecta a la zonificació de paisatges d’atenció especial, cal destacar que a Alfarràs es contempla l’àmbit de l’entorn de la Noguera Ribagorçana com a Parc fluvial.

37 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐19 Paisatges d’atenció especial

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

2.2.4.3. Exposició visual

En referència a l’exposició visual, la major part del municipi es considera de baixa exposició, tot i que destaquen alguns punt amb una exposició alta, en particular els vessants de la Plana de Dalt, al sud‐ oest del municipi. No es localitzen zones catalogades com a horitzó persistent.

38 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐20 Exposició visual

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

Respecte l’exposició visual des de les principals infraestructures viàries, el municipi queda majoritàriament comprès en l’àmbit visual de l’autovia A2.

39 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐21 Exposició visual des de les principals infraestructures viàries

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

2.2.4.4. Elements i valors significatius

2.2.4.4.1. Valors naturals i ecològics

A Alfarràs destaquen forests d’utilitat pública gestionats pel DMAH, al nordoest del terme, i dos franges nord‐sud que són sòls de valor natural i de connexió: una d’elles, en tota la meitat est del terme, i l’altra, relacionada amb el riu Noguera‐Ribagorçana.

Figura 2‐22 Valors naturals i ecològics

40 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

2.2.4.4.2. Valors estètics

Patrons, elements morfològics i singularitats

Al municipi destaquen dos tipus de patró agrícola: fruiters de regadiu i conreus herbacis de secà. Un element configurador del paisatge: el canvi de relleu vinculat al talús del riu i, com a element puntual de valor patrimonial, el castell.

41 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐23 Patrons, elements morfològics i singularitats.

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

Elements vegetals i predominants

Pel que respecta als patrons agrícoles significatius a Alfarràs destaquen els conreus arboris de regadiu per la seva entitat així com puntualment les plantacions de pollancres i, en les zones amb vegetació natural, les pinedes, en tant esdevenen zones destacables per la seva entitat en un àmbit amb predominància de conreus herbacis (extensius de secà), matollars i arbres de poc port com els fruiters.

42 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐24 Elements vegetals i predominants

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

2.2.4.4.3. Valors històrics

Pel que fa als valors històrics, a Alfarràs és rellevant el castell, i el fet que és una zona on es localitzen diverses llegendes històriques i amb cert nivell de béns culturals d’interès nacional.

43 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐25 Valors històrics i simbòlics

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

Al respecte, el punt 2.2.4.7. d’aquest ISA llista els elements de patrimoni històric del municipi.

2.2.4.4.4. Itineraris paisatgístics

El catàleg de paisatge localitza un itinerari d’interès paisatgístic que comunica el terme d’Alfarràs amb Rosselló.

44 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐26 Itineraris paisatgístics

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

2.2.4.5. Fragilitats del paisatge i riscos

En conjunt, pel que fa a les fragilitats, en aquest catàleg es detecten pel municipi d’Alfarràs tres factors: la presència de zones d’alta exposició visual, les zones d’extracció minera així com el connector ecològic en transformació en referència a les zones de secà situades a la Plana de Dalt.

45 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐27 Fragilitats

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

Pel que respecta als riscos, al catàleg es detecten el risc d’expansió de guixos al quadrant nord‐oest del municipi, un possible risc d’inundació associat a la Noguera Ribagorçana (veure apartat 2.2.13) així com el risc d’invasió d’espècies exòtiques Al bosc de ribera associat a aquest riu i en particular del negundo (Acer negundo), la falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) i el plàtan (Platanus hispanica).

46 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐28 Riscos

Font: Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

2.2.4.6. Patrimoni arquitectònic i arqueològic

En base a les fonts de l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, s’ha trobat cinc registres dins del terme municipal d’Alfarràs, que es llisten a la taula següent.

Taula 2‐4 Registres de l’Inventari Arqueològic i Paleontològic de Catalunya al terme d’Alfarràs

Nom Tipus de jaciment Cronologia Lloc d'habitació amb TOSSAL DEL PONTET Medieval (400 / 1492) estructures Lloc d'habitació amb Des de Bronze Final I a Ferro‐ TOSSAL DEL CASETS estructures conservades Ibèric (‐1200 / ‐50) poblat Lloc d'habitació sense TOSSAL DEL CLAMORÍS Bronze Final I (‐1200 / ‐1150) estructures Lloc d'enterrament NECRÒPOLIS DE SANT Inhumació col∙lectiu Romà (‐218 / 476) FADUC necròpolis Lloc d'habitació amb SANT FADUC Romà (‐218 / 476) estructures conservades vil∙la

Pel que fa al Patrimoni Arquitectònic, s’ha consultat l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i tot seguit es llista els noms de les edificacions d’Alfarràs incloses a l’inventari.

47 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Del llistat següent, cal destacar el Castell per ser un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), protegit per decret el 200 d’abril de 1949 amb data de publicació al BOE 05/05/1949.

Figura 2‐29 Llistat d’elements inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nom Època "EL CASTELL" o Gran Casal XV LA TORRE ‐ NOVA ESGLÉSIA DE SANT PERE. PARRÒQUIA. XX ESGLÉSIA VELLA DE SANT PERE XII‐XIX FÀBRICA DE FILATURES CASALS Final XIX CASES DE LA COLÒNIA DE FILATURES CASALS Final XIX PONT VELL D'ALFARRÀS XIII‐XIV ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU XVII‐XX

Font: Elaboració pròpia en base a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

2.2.5. QUALITAT DE L’AMBIENT ATMOSFÈRIC, ACÚSTIC I LUMÍNIC

2.2.5.1. Qualitat de l’aire

Existeix la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) de Catalunya, elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (DMAH). Aquesta xarxa és un sistema de detecció dels nivells d’immissió dels principals contaminants, va ser creada per la Llei 22/1983 i adscrita administrativament al DMAH. En aquesta llei es defineixen unes Zones de Qualitat de l’Aire (ZQA), definides com a porcions del territori amb una qualitat de l’aire similar. La ZQA número 14 és a la qual pertany Alfarràs (Terres de Ponent).

Figura 2‐30 Característiques generals de la zona 14.

Font : Document Delimitació de les Zones de Qualitat de l’Aire de Catalunya.

La ZQA 14 es caracteritza pel que respecta a les condicions de dispersió per tractar‐se d’una plana interior que es veu poc afectada per la brisa. A l’hivern s’hi formen inversions tèrmiques per refredament nocturn. En referència a les emissions, s’observen nivells mitjans d’emissions difuses provinents de les d’activitats domèstiques i del trànsit urbà. Respecte a la IMD de les vies

48 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

interurbanes hi ha trams amb trànsit escàs, moderat i intens. Hi ha focus industrials aïllats amb un clar predomini de les activitats de tipus B, especialment agroindustrials. La majoria dels municipis de la zona, al voltant d’un 80%, no presenten àrees industrials (veure figura següent).

Figura 2‐31 Caracterització de les emissions a la zona 14.

Font : Document Delimitació de les Zones de Qualitat de l’Aire de Catalunya.

Pel que respecta a les emissions i tal i com s’observa a la figura anterior, Alfarràs no té activitats industrials potencialment contaminants de l’atmosfera segons el grup del CAPCA, tot i que cal esmentar que el municipi veí d’Almenar té activitats incloses al grup B.

Respecte als nivells d’immissió, les estacions actuals estan orientades al trànsit urbà i a l’ozó de fons. No es disposa de valors de fons respecte a la resta de contaminants.

L’any 2007, i d’acord amb el balanç de la qualitat de l’aire a Catalunya, a la Zona de Qualitat de l’Aire 14, Terres de Ponent, els nivells de qualitat de l’aire mesurats pel diòxid de sofre, el monòxid de carboni, el plom, el benzè i el diòxid de nitrogen estan per sota dels valors límit.

Respecte als nivells mesurats d’arsènic, cadmi i níquel no s’han superat els valors objectiu establerts a la legislació.

49 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Pel que fa als nivells d’ozó troposfèric mesurats, són superiors als valors objectiu de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2010 i als objectius a llarg termini de protecció de la salut humana i de protecció de la vegetació d’aplicació l’any 2020. S’ha detectat una superació del llindar d’informació.

A partir de les mesures de les partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 micres, s’han detectat superacions del valor límit anual i del nombre de superacions del valor límit diari en un punt de mesura ubicat a Lleida en una àrea de trànsit respecte els 2 punts de mesura de què disposa aquesta zona. S’està realitzant un estudi de caracterització de partícules per determinar‐ne els factors que generen aquests nivells.

Pel que respecta a les estacions automàtiques, la més propera al municipi d’Alfarràs es localitza a la ciutat de Lleida i per tant no es consideren extrapolables els seus valors al municipi d’estudi.

2.2.5.2. Qualitat acústica

L’instrument normatiu que regula la protecció contra la contaminació acústica és la Llei 16/2002, la qual disposa d’un seguit de mesures a adoptar pels ajuntaments. Aquests han d’elaborar un mapa de capacitat acústica que estableixi els nivells d’immissió dels emissors acústics, així com una ordenança reguladora de la contaminació per sorolls i vibracions, sense que en cap cas pugui reduir les exigències i els paràmetres de contaminació acústica establerts pels annexos d’aquesta llei.

En els mapes de capacitat acústica del municipi, segons els nivells d’immissió dels emissors acústics que estiguin inclosos a les zones urbanes, els nuclis de població, i, si s’escau, les zones del medi natural, s’establiran els objectius de qualitat que vulgui atorgar‐se. En aquests mapes el territori es delimita en les zones següents:

Taula 2‐5 Delimitació de les zones de sensibilitat acústica segons la llei 16/2002

Zona A B C LAr <60 <65 <70 Sensibilitat acústica alta moderada baixa

On es considera:

Zona A: comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.

Zona B: comprèn els sectors del territori que admeten una percepció mitjana del soroll.

50 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Zona C: comprèn els sectors del territori que admeten una percepció elevada del soroll.

Per altra banda, i considerant les relacions de veïnatge en l’ambient exterior, la llei estableix uns nivells d’immissió d’aplicació quan la contaminació acústica prové d’un o diversos emissors acústics situats al medi exterior del centre receptor. Els valors límit d’immissió són d’aplicació a tot el que es faci nou a partir de l’entrada en vigor de la llei, l’11 d’octubre del 2002. A la vegada, els valors d’atenció són els d’aplicació a tot l’existent abans de l’aplicació de la llei.

Taula 2‐6 Nivells d’immissió de soroll segons la llei 16/2002

Valor límit Valor Zona de d'immissió d'atenció sensibilitat Lar, en dB(A) Lar, en dB(A) Dia Nit Dia Nit A 60 50 65 60 B 65 55 68 63 C 70 60 75 70

En base a aquests mapes de capacitat acústica de cada municipi, els instruments de planejament urbanístic han de tenir en compte les zones de sensibilitat acústica i les normes per a les noves construccions en les zones de soroll. En relació al municipi d’Alfarràs el 2004 s’elabora el mapa de capacitat acústica del municipi. La carretera N‐230, la C‐26 que entra al terme per l’est fins al nucli urbà (Avinguda Balmes), juntament amb la perifèria del polígon industrial de Martí Casals són les zones amb una sensibilitat acústica menor. Al seu torn, la N‐230 es considera una zona de soroll, que pot admetre nivells sonors més elevats. El casc antic té una sensibilitat moderada, mentre que els carrers més perifèrics, tenen sensibilitat acústica alta.

51 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐32 Mapa de capacitat acústica municipal

Font: Consell Comarcal del Segrià

D’altra banda, la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha realitzat, durant la campanya 2002‐2003, una acció de control per determinar els nivells de soroll de referència de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya.

La metodologia emprada determina uns escenaris estratègicament representatius de les carreteres de Catalunya i mesura els nivells de soroll i la intensitat mitjana de vehicles. Les mesures s’han realitzat durant el període diürn.

Els resultats que s’obtenen són representatius i permeten obtenir un mapa on es representen els nivells de soroll de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya.

Així, s’ha consultat els nivells sonors de la xarxa bàsica de carreteres de Catalunya, concretament, la carretera N‐230, que creua el municipi en direcció nord‐sud, travessant el nucli i presenta un nivell sonor comprès entre els 60 i els 65 dB en el seu pas per Alfarràs i la C‐26 en direcció est‐oest amb un

52 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

nivell sonor inferior als 60 dB, el que situaria els àmbits adjacents en una zona de sensibilitat B i A respectivament (a l’any 2003).

Figura 2‐33 Nivells sonors de la xarxa bàsica de carreteres d’Alfarràs.

Llegenda:

Font: cartografia de la web del DMAH.

2.2.5.3. Qualitat lluminosa

Amb la finalitat d’eliminar la il∙luminació excedent, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, amb l’objectiu de prevenir i corregir els efectes pertorbadors de la contaminació lluminosa. Posteriorment, el Decret 82/2005, de 3 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn desenvolupava els criteris establerts a l’esmentada llei. L’objectiu principal de la normativa d’ordenació ambiental de l’enllumenat és harmonitzar les activitats de les persones a la nit, amb la preservació de l’estat natural del medi ambient. Entre d’altres coses, disposa que cal que els municipis elaborin mapes de protecció lumínica, on es zonifiquen les àrees del municipi segons les seves capacitats d’absorbir la contaminació lumínica.

53 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

D’acord amb el que estableix l’article 5, a Catalunya es consideren quatre zones en funció de la seva protecció a la contaminació lluminosa; el Departament de Medi Ambient i Habitatge va enviar una proposta de zonificació dels diferents municipis segons la protecció a la contaminació lluminosa. A partir d’aquest, s’elabora el Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa esmenada pels ajuntaments de Catalunya, i aprovada pel DMAH el 19 de desembre del 2007.

A continuació es mostra la zonificació establerta en aquest mapa pel municipi d’Alfarràs, en la que s’aprecia que la major part del municipi es considera zona E2, de protecció alta, excepte les zones urbanes, categoritzades com a zona E3, de protecció moderada envers la contaminació lluminosa.

Figura 2‐34 Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa.

Llegenda:

Font: cartografia de la web del DMAH.

2.2.6. ENERGIA

Pel que respecta al consum energètic en el municipi d’Alfarràs i en particular pel consum elèctric a continuació es mostren en la següent taula pel període 2000‐2006. S’observa com pels usos domèstics s’ha anat produint un increment mantingut durant aquest període a l’igual que en el sector terciari i

54 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

del transport, tot i que per aquest últim de forma més acusada. El consum industrial i energètic ha patit en el període 2004 a 2006 una reducció molt important i atenent a que aquest sector era un consumidor molt important d’energia elèctrica (al voltant del 75% de la consumida a nivell municipal en el període 200 a 2004), en conjunt s’observa una davallada de gairebé el 70% en el consum total en el període 2000 a 2006.

SECTORS

TERCIARI I CONSTRUCCIÓ I INDUSTRIAL I TRANSPORT USOS ANYS PRIMARI OBRES TOTAL ENERGÈTIC (TRACCIÓ DOMÈSTICS PÚBLIQUES ELÈCTRICA)

2000 87 17.899 12 2.201 3.119 23.317 2001 65 17.640 9 2.149 3.442 23.305 2002 74 16.788 15 2.291 3.537 22.705 2003 67 16.927 43 2.584 3.724 23.345 2004 71 14.961 17 2.610 3.893 21.552 2005 69 8.893 29 2.612 4.019 15.622 2006 52 451 102 2.807 4.045 7.457

Unitats consum: MWh. Font: ICAEN

Pel que respecta a les dades de consum de gas natural al municipi d’Alfarràs, s’observa un increment al llarg dels darrers anys dels que es disposa de dades, tot i que s’observen unes certes oscil∙lacions sobretot pel que respecta al sector domèstic, probablement lligades al consum de gas per calefacció, el qual varia depenenet especialment de les condicions meteorològiques pròpies de cada any.

SECTORS ANY INDUSTRIAL COMERCIAL DOMESTIC TOTAL 2000 0 1.032 4.977 6.009 2001 0 1.372 4.686 6.058 2002 0 1.605 4.100 5.705 2003 0 1.726 3.410 5.136 2004 0 2.105 6.570 8.674 2005 0 1.991 5.020 7.011 2006 0 1.919 5.985 7.903

Unitats consum: MWh Font: ICAEN

Pel que respecta al consum de gasos liquats del petroli (GLP) es disposa de dades a nivell de la província de Lleida. Pel que respecta al butà, s’observa una davallada en el consum al llarg dels darrers anys, possiblement degut a la progressiva substitució dels seu ús pel del gas natural. En el cas

55 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

del propà s’observa en canvi que el seu consum s’ha mantingut més estable al llarg del període d’estudi.

ANYS TIPUS 2000 2001 2002 2003 2004 2005 COMBUSTIBLE BUTÀ 11.219 10.374 9.392 8.785 8.778 8.216 PROPÀ 27.565 24.928 25.045 24.421 24.361 24.519

Unitats: TONES Font: ICAEN

Pel que fa al consum d'hidrocarburs, a la província de Lleida, s’observa un manteniment dels nivells de consum en el període 2000‐2007, amb un lleuger descens a l’últim tram d’aquest període i amb oscil∙lacions que depenen essencialment dels canvis que s’han produït a partir de la substitució d’alguns hidrocarburs, com és el cas de la Gasolina ‐ IO 97.

ANY 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 TIPUS COMBUSTIBLE CONSUM PROVINCIA LLEIDA Gasolina ‐ IO 97 33973 24582 19233 15053 11313 4896 8 0 Gasolina ‐ Eurogrado 48174 56203 60924 62093 64300 65836 67607 67018 Gasolina ‐ s/p IO 98 8661 8515 8890 9212 9389 8348 8032 7705 Gasoil A 274695 288325 301196 315963 336157 322166 327447 362584 Gasoil B 123808 125477 125899 131498 142072 134142 132404 130685 Gasoil C 59152 56641 48662 46754 44588 42322 34788 33321 Fueloil BIA (1%) * 17307 30054 30835 111259 62663 52405 44190 33706 Fueloil 1 (2,7%) * 82649 55120 55520 392 Fueloil 2 (3,5%) * 1616 0 0 Total 650035 644917 651159 692224 670482 630115 614476 635019

Unitats: TONES. Font: ICAEN

* Des de gener de 2003, degut a la limitació del contingut de sofre dels fueloils, aquests passen a anomenar‐se fueloil 1 (<=1% de sofre en pes) i fueloil 2 (>1% i <3% de sofre en pes) que substitueixen als antics fueloil BIA (<=1% de sofre en pes), fueloil 1 (>1% i <=2.7% de sofre en pes) i fueloil 2 (>2.7% i <=3.5% de sofre en pes).

56 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.2.7. RESIDUS

Pel que fa a la gestió dels residus, des del 2002 se’n encarrega el Consell Comarcal del Segrià. El Consell gestiona les deixalleries de rebuig, els residus orgànics, el paper i el vidre i envasos.

Alfarràs, l’any 2007 (amb 3.228 habitants), va tenir una ràtio de 1,16 Kg/hab/dia i un 19,87 % de recollida selectiva, per tant, amb una situació una mica diferent respecte la mitja de la seva comarca, amb una ràtio més elevada (1,31 Kg/hab/dia) i aproximadament un 4% més de recollida selectiva.

Pel que fa a la recollida per cada tipus de material durant l’any 2007 a continuació es mostra la quantitat (en Tm) per recollida selectiva i rebuig:

Figura 2‐35 Tm de residus recollits a Alfarràs l’any 2007.

Matèri Vidre Paper i Envaso Residus Medicaments Total % Recollida a cartró s voluminos Recollida Selectiva s/total orgànic lleuger os Selectiva a s 120,02 49,6 55,24 24,47 22,54 0,24 272,11 19,87 0 Fracció Resta %Fracció Generaci Kg/hab/dia directa a Dipòsit Resta / Total ó (total) controlat 1.097,39 80,13 1.369,50 1,16

Font: ARC, 2008.

S’ha comparat les ràtio de contenidors del municipi amb el conjunt de la comarca del Bages, i s’observa com Alfarràs està en una situació ,és desfavorable respecta la mitjana de la comarca ja que disposa de menys contenidors per habitant, concretament de 267 de vidre de mitja a la comarca, a Alfarràs hi ha 440 mentre que en el cas del paper i cartró hi ha 254 hab/contenidor i pels envasos lleugers 293 hab/contenidor al Segrià.

Figura 2‐36 Nº de contenidors en servei de recollida selectiva a Alfarràs.

Vidre Hab/cont Paper i Hab/cont Envasos Hab/cont. Envasos Vidre cartró Paper i lleugers lleugers cartró 8 404 9 359 7 461

Font: ARC, 2008.

La producció de kilograms de residus per habitants i dia al municipi ha tingut una tendència a incrementar‐se fins l’any 2006, tot i que l’any 2007 ja s’observa una lleugera disminució. Pel que respecta a la recollida selectiva s’observa per el període 2000‐2007 un increment pràcticament constant des d’uns valors mínims l’any 2000 fins al quasi 20% actual.

57 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐37 Producció de residus per habitant i dia i perecntatge de recollida selectiva pel període 2000‐2007

any Kg/hab/dia % recollida selectiva 2000 0.98 3.3 2001 1.08 3.84 2002 1.04 5.29 2003 1.14 4.92 2004 1.18 6.37 2005 1.19 8.46 2006 1.19 17.83 2007 1.16 19.87

Font: ARC, 2008.

Cal destacar que el 80,13% dels residus generats no són reciclats. El destí final dels residus que no s’han pogut reciclar o reutilitzar dels diferents municipis que formen part del Consell Comarcal del Segrià, s’han abocat a l’abocador de Montoliu a Los Tossalets, actualment en fase d’ampliació.

En quant a residus industrials, a Alfarràs i d’acord amb l’Agència de Resisud de Ctalaunya, l’any 2005 no es van produir residus industrials al municipi.

2.2.8. RISCOS

A continuació s’identifiquen i es defineixen els s possibles presents al municipi d’estudi.

En relació a l’avaluació dels riscos ambientals, l’article 9 del Text refós de la Llei d’urbanisme, diu que les administracions amb competències en matèria urbanística han de vetllar perquè les determinacions i l’execució del planejament urbanístic permetin assolir, en benefici de la seguretat i el benestar de les persones, uns nivells adequats de qualitat de vida, de sostenibilitat ambiental i de preservació enfront dels riscs naturals i tecnològics.

És prohibit d’urbanitzar i d’edificar en zones inundables i en zones de risc per a la seguretat i el benestar de les persones, salvant les obres vinculades a la protecció i la prevenció dels riscs.

2.2.8.1. Risc d’inundació

Per determinar el risc d’inundació del municipi d’Alfarràs, s’ha consultat el pla d’emergència de protecció civil per inundacions (INUNCAT), el qual identifica les zones inundables a tot Catalunya, elaborat per la Generalitat de Catalunya.

58 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

A partir de les zones inundables, i mitjançant els criteris de vulnerabilitat definits en el pla, s’ha establert un nivell de risc general per a cada municipi de Catalunya. En el cas d’Alfarràs, el risc d’inundació és baix, i per tant no té la obligatorietat d’elaborar un PAM (Pla d’Actuació Municipal).

Figura 2‐38 Risc municipal enfront les inundacions, destacant el municipi d’Alfarràs.

Font: INUNCAT, 2006.

Així doncs, fruit del programa de prevenció d’avingudes INUNCAT, existeix una delimitació del risc d’inundació a escala 1:50000 per a períodes de retorn de 50, 100 i 500 anys, seguint criteris hidrològics, i també geomorfològics, delimitats a la figura següent.

59 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐39 Inundabilitat de la Noguera Ribagorçana.

Llegenda:

Temps d’inundació (període de retorn en anys)

Font: Elaboració pròpia en base a l’ACA.

2.2.8.2. Risc d’incendi

S’ha consultat la cartografia del DMAH sobre perímetres de protecció prioritària per a la prevenció d’incendis forestals, i s’ha comprovat que el municipi d’Alfarràs no queda inclòs en aquest perímetre de protecció contra incendis forestals.

També s’ha consultat el Mapa de perill bàsic d'incendi forestal, que defineix un estat del territori estimatiu de la freqüència i la intensitat en que s’hi pot produir el perill d'incendi, elaborat pel DMAH (2002). El mapa està realitzat en base a la integració dels factors que intervenen en el perill d’incendi forestal, sent aquests el perill d’ignició (facilitat que s’iniciés un incendi forestal) i el perill de propagació (facilitat amb que es pot expandir).

En la figura següent s’adjunta un detall de la cartografia esmentada, on es pot observar que el municipi d’estudi s’ubica en una zona considerada, en la seva major part, com a zona de baix risc

60 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

d’incendi. Les zones amb un risc més elevat es corresponen amb les forestals i/o amb presència de matollars, associades als vessants.

Figura 2‐40 Detall del Mapa de perill bàsic d’incendi forestal a Alfarràs.

Llegenda:

Font: cartografia de la web del DMAH.

2.2.8.3. Risc geològic

Una gran part del terme municipal d’Alfarràs té zones amb pendents superiors al 20%, situades sobretot al quadrant nord‐oest i als vessants de la Plana de Dalt. Aquestes àrees, tal i com s’ha esmentat anteriorment, es mantenen ocupades per la vegetació natural, en tant les que presenten un pendents menors han estat ocupades pel conreu, tant de regadiu a les parts baixes com a de secà a les altes i per la zona urbana. En conjunt no es detecten assentaments en zones amb un risc d’erosió derivat d’un pendent superior al 20%.

61 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐41 Pendents superiors al 20%.

Llegenda:

Font: Elaboració pròpia

2.2.8.3.1. Dictamen preliminar de riscos geològics

A instàncies de la Direcció General d’Urbanisme el setembre del 2008 es va lliurar un dictamen preliminar de riscos geològics en l’àrea delimitada al terme municipal d’Alfarràs, per part de l’Institut Geològic de Catalunya. L’objectiu d’aquest dictamen era efectuar una avaluació preliminar de la perillositat geològica natural per tal de determinar si en els àmbits estudiats o en part d’aquests, existeixen indicis de processos geològics que puguin donar lloc a situacions de risc que convingui evitar.

Aquest dictamen es va centrar en l’estudi de la perillositat geològica d’origen natural corresponent a:

ƒ Moviments del terreny (moviments de vessant i esfondraments)

ƒ Inundabilitat

ƒ Cons de dejecció i processos erosius associats a torrentades i avingudes

ƒ Aqüífers vulnerables d’especial interès per al consum urbà

62 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

L’objectiu del dictamen finalment és definir les àrees on existeix risc natural, distingint entre:

– Àrees on no es recomana la realització d’estudis addicionals de perillositat geològica. Usualment, corresponen a àmbits amb perillositat de Molt baixa a Baixa, en les quals, generalment, no es necessari realitzar altres estudis que els informes geotècnics pertinents per a la construcció de les diferents estructures.

– Àrees on es recomana la realització d’estudis addicionals. Normalment, corresponen a àrees que contenen àmbits amb perillositat de Mitjana a Alta. En aquestes àrees, com a criteri general, abans d’emprendre qualsevol actuació urbanística, es recomana efectuar estudis detallats, previs a la definició dels usos del sòl que hi poden ser compatibles, que avaluïn detalladament determinats aspectes de la perillositat geològica i els seus possibles efectes sobre l’actuació projectada.

El principal que se’n desprèn és:

ƒ És als sectors amb major pendent on s’ha reconegut alguns indicis de moviments de vessant. Al quadrant nord‐occidental, s’ha observat despreniments de pedres i blocs molt petits en els vessants de pendents elevats desenvolupats en uns guixos molt deformats i fracturats. La magnitud d’aquests despreniments és molt baixa i la seva trajectòria molt curta. Als escarpaments del quadrant sud‐occidental, també s’ha observat fenòmens de molt baixa magnitud als sectors de més pendent. Atesa la baixa magnitud dels fenòmens observats i que no s’ha tingut constància de moviments més significatius, s’ha estimat per tota l’àrea d’estudi una perillositat natural baixa a molt baixa enfront moviments de vessant.

ƒ En relació al desenvolupament de despreniments, cal remarcar l’existència d’una unitat litològica amb un contingut molt elevat amb guixos (PEOx), que en algun moment havien arribat a ser explotats (les Guixeres). Aquesta unitat amb guixos (PEOx) aflora al quadrant nord‐oest, però també està present per sota dels dipòsits al∙luvials de la Noguera. L’existència dels dipòsits de terrassa (permeables) sobre la unitat de guixos (impermeables) pot afavorir la circulació d’aigua al contacte amb els guixos i el desenvolupament de carstificacions per dissolució, que en superfície podrien esdevenir esfondraments del terreny. Així, atenent a la presència de guixos al substrat, la presència d’una unitat superior amb possible circulació d’aigua de l’aqüífer al∙luvial de la Noguera i l’existència d’antecedents propers s’ha considerat per a la Subàrea A (figura 2‐42) una perillositat natural mitjana enfront esfondraments. Es recomana que prèviament al planejament urbanístic s’efectuï un estudi de perillositat enfront esfondraments, que delimiti la perillositat i que determini la necessitat de prendre mesures de prevenció.

63 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ƒ Al quadrant nord‐occidental (Subàrea B, figura 2‐42) del terme, la presència de guixos és important, però és poc probable que en l’actualitat hi hagi una circulació d’aigua suficient pel desenvolupament de processos càrstics significatius. Tanmateix, com si que és possible l’existència de cavitats no evolutives degudes a processos càrstics antics s’estima per la subàrea B una perillositat natural baixa a mitjana enfront esfondraments. Es recomana que els informes geotècnics pertinents per a futures actuacions urbanístiques, tinguin en compte la possibilitat de cavitats per carstificació als guixos i s’adeqüin en cada cas concret per tal d’evitar possibles afeccions.

ƒ A la resta de l’àrea, els guixos són presents a les unitats paleògenes (PONMgx i POlxc), però en quantitats i en trams insuficients per haver desenvolupat processos càrstics significatius, de manera que s’ha estimat una perillositat baixa enfront esfondraments. Als marges de la Noguera Ribagorçana cal considerar la possibilitat de processos erosius localment importants, de manera que prèviament a la implantació de qualsevol estructura propera a l’escarpament de les terrasses baixes cal que en el projecte s’estudiï els efectes que hi pugui tenir l’erosió fluvial.

ƒ Quant a la inundabilitat, la Noguera Ribagorçana, el regal de la Viuda i el barranc que comunica el canal d’Aragó i Catalunya amb el de Pinyana, podrien patir episodis torrencials en períodes de pluja abundant. Es recomana un estudi d’inundabilitat del regal de la Viuda i el barranc que comunica el canal d’Aragó i Catalunya amb el de Pinyana.

64 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐42 Subàrees del dictamen geològic

Estudi d'inundabilitat Subàrea A B

Font: Elaboració pròpia a partir del Dictamen preliminar de riscos geològics, Institut de Geologia de Catalunya. 2008.

Per tant les recomanacions del dictamen són:

ƒ En la subàrea A, on s’ha estimat una perillositat natural mitjana enfront esfondraments, prèviament a qualsevol actuació, fer estudis de detall que determinin en cada cas les característiques geològiques i geotècniques del subsòl i determinin la necessitat d’establir franges de seguretat o les mesures de prevenció i protecció adequades.

ƒ A la subàrea B, on s’ha estimat una perillositat natural baixa a mitjana enfront esfondraments, es recomana que els informes geotècnics pertinents per a futures actuacions urbanístiques, tinguin en compte la possibilitat de cavitats per carstificació als guixos i s’adeqüin en cada cas concret per tal d’evitar possibles afeccions

ƒ Es recomana la realització d’un estudi d’inundabilitat del riu Noguera Ribagorçana, el regal de la Viuda i el barranc que connecta el canal d’Aragó i Catalunya amb el de Pinyana.

65 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Amb caràcter general, independentment de la perillositat natural, el dictamen indica que caldrà tenir en compte les següents recomanacions:

ƒ La realització d’un estudi geotècnic per a cada nova construcció, d’acord amb les directrius actuals del “Código Técnico de la Edificación” (CTE).

ƒ Prendre les mesures adequades durant o posteriorment a l’execució d’excavacions o talussos antròpics per evitar el desenvolupament d’inestabilitats.

ƒ Evitar edificar a les vores d’escarpaments i talussos. Es recomana deixar una distància prudencial entre l’escarpament i les bases de les edificacions, ja que es poden veure afectades per un progressiu desenvolupament d’inestabilitzacions locals en forma de moviments de massa o de despreniments.

ƒ Evitar les fonamentacions sobre terraplens o rebliments antròpics preexistents. Usualment, no solen ser aptes per a fonamentar estructures, i es poden generar assentaments diferencials importants en ser sotmesos a càrregues.

ƒ Respectar les lleres, evitant les actuacions que obstaculitzin el pas o impedeixin el correcte drenatge de l’aigua, i deixant espai lliure suficient al voltant de la llera.

2.2.9. SENSIBILITAT GLOBAL

Per tal de sintetitzar la informació obtinguda dels aspectes ambientals rellevants que tenen incidència directa sobre el territori, s’ha realitzat un plànol de sensibilitat a partir d’una zonificació en funció principalment dels valors dels hàbitats d’interès comunitari, les zones d’interès connector i els valors paisatgístics. S’ha tingut en compte en aquest mateix sentit la influència negativa sobre la connectivitat i els hàbitats per part les infraestructures existents i les edificacions, així com les àrees fràgils degudes als pendents elevats, les zones inundables, les zones amb risc potencial d’inestabilitat geològica i el risc d’incendi.

A continuació es mostren els plànols corresponents als valors i als riscos, que han estat la base per elaborar el plànol de sensibilitat:

66 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐43 Valors del territori

ESPAIS DE VALOR DEL TERRITORI Sistema fluvial Tipus d'espai (períodes de retorn en anys) Zona fluvial (10) Sistema hidrològic (100) Zona inundable (500) Hàbitats d'interès comunitari Hàbitat prioritari Hàbitat no prioritari

Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient

Sòl valor natural i de connexió (PTPP)

Patró nítid de fruiters

Font: Elaboració pròpia

67 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐44 Riscos naturals

RISCOS NATURALS Risc bàsic d'incendi forestal Graus de perill Moderat Alt Molt alt Inundabilitat. Períodes de retorn. 10 100 500 pendents superiors al 20% Àrees amb potencials riscos geològics Risc moderat Risc baix Font: Elaboració pròpia

68 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

En conjunt es detecten com a zones de sensibilitat més elevada els àmbits situats al nord‐oest i al sud‐ oest del municipi, en tant es configuren com a hàbitats d’interès per la fauna i juguen un paper important de cares a la connectivitat territorial. També són zones amb els relleus més abruptes, on es superen els pendents del 20%. Com a zona d’especial interès, l’àmbit situat al nord‐oest del municipi comprèn alhora una sèrie d’hàbitats d’interès comunitari com és el cas dels HIC prioritaris Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero‐Brachypodietalia) i Vegetació gipsícola ibèrica (Gypsophiletalia).

D’altra banda cal destacar la importància l’espai situat entre la plana agrícola del Sas i l’horta, al sud del nucli. Són espais coberts cultius de fruiters en canvi de pendent. L’horta, d’altra banda, destaca principalment com a zona d’interès connector els conreus de regadiu presents al quadrant sud‐est del nucli, en tant permeten mantenir la connectivitat entre els espais de secà de l’Altiplà Alguaire‐ Almenar i la Noguera Ribagorçana, a més de configurar un patró nítid de paisatge. Tal i com s’ha esmentat a l’apartat sobre connectivitat territorial, el Pla Territorial de Ponent estableix que l’espai fluvial de la Noguera Ribagorçana permet la connexió entre els plans d’Alguaire‐Almenar i els plans de la Figuera i es considera per tant que els espais agrícoles associats a aquest espai fluvial, principalment de conreus arboris de regadiu, representen a nivell del municipi d’Alfarràs un àmbit d’especial rellevància a nivell de la connectivitat.

Finalment, al nord‐est la sensibilitat be donada pel risc geològic moderat.

69 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 2‐45 Plànol de sensibilitat

+ sensibilitat

‐ sensibilitat

Font: Elaboració pròpia

70 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.3. DETERMINACIÓ DELS OBJECTIUS, CRITERIS I OBLIGACIONS DE PROTECCIÓ AMBIENTAL ESTABLERTS EN LA NORMATIVA O EN ELS INSTRUMENTS DE PLANEJAMENT APLICABLES

2.3.1. PROTECCIÓ DELS SISTEMES NATURALS PELS SEUS VALORS DE CONSERVACIÓ, FRAGILITAT O SINGULARITAT

Per aquest apartat, s’ha consultat la cartografia disponible referent als Espais naturals de protecció especial, els Hàbitats d’interès comunitari, el Pla d’Espais d’Interès Natural, la Xarxa 2000, el Pla de recuperació del Trencalòs, les Zones d’actuació urgent, les Zones humides i l’Inventari d'Espais d'Interès Geològic de Catalunya. Atenent a les bases consultades el terme d’Alfarràs no està inclòs en cap delimitació de les esmentades, exceptuant la presència de diversos hàbitats d’interès comunitari, tal i com s’ha esmentat a l’apartat sobre vegetació.

Al municipi no hi ha aqüífers vulnerables per contaminació de nitrats, designades pel Decret 283/1998 i el Decret 476/2004, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. Tampoc hi ha aqüífers protegits pel Decret 328/1988, d’11 d’octubre, pel qual s’estableixen normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya.

2.3.2. PROTECCIÓ PER LA CONCURRÈNCIA DE VALORS ARQUEOLÒGICS I ARQUITECTÒNICS SUSCEPTIBLES DE PRESERVACIÓ

Tal i com s’ha mencionat l’apartat 2.2.2 s’han consultat l’Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya i l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i s’ha trobat en tots dos casos registres d’interès al terme municipal d’Alfarràs. D’aquests registres, cal destacar el Castell per ser un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), protegit per decret el 200 d’abril de 1949 amb data de publicació al BOE 05/05/1949.

2.3.3. NORMATIVA GENERAL DE CARÀCTER AMBIENTAL APLICABLE A L’ÀMBIT DEL POUM

2.3.3.1. Marc general

ÀMBIT EUROPEU

71 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

- Directiva 2001/42/CE relativa als efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

ÀMBIT AUTONÒMIC

- Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes.

- Llei 12/2006, del 27 de juliol, de mesures en matèria de medi ambient i de modificació de les lleis 3/1988 i 22/2003, relatives a la protecció dels animals, de la Llei 12/1985, d'espais naturals, de la Llei 9/1995, de l’accés motoritzat al medi natural, i de la Llei 4/2004, relativa al procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental

- Decret 50/2005, de 29 de març, pel qual es desplega la Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats existents a la Llei 3/1998, de 27 de febrer, i de modificació del Decret 220/2001, de gestió de les dejeccions ramaderes.

- Llei 4/2004, d'1 de juliol, reguladora del procés d’adequació de les activitats d’incidència ambiental al que estableix la Llei 3/1998, del 27 de febrer, de la intervenció integral de l'Administració ambiental.

- Decret 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos.

- Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, en la qual es defineixen les tipologies d’activitats i de permisos, sistemes específics de prevenció i control ambiental, les institucions implicades i el règim sancionador.

2.3.3.2. Urbanisme i territori

ÀMBIT ESTATAL

- Llei 9/2006, de 28 d’ abril, sobre l’avaluació ambiental dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient.

- Llei 8/2007 de 28 de maig, del sòl.

- Reial Decret Llei 1/2008, d’impacte ambiental.

ÀMBIT AUTONÒMIC

- Llei d’Urbanisme vigent, el text refós de la qual s’aprova pel Decret Legislatiu 1/2010

- Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme.

2.3.3.3. Aigua

ÀMBIT EUROPEU

72 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

- Directiva 60/2000/EC per la que s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües.

ÀMBIT ESTATAL

- Reial Decret Llei 4/2007, de 13 d'abril, pel qual es modifica el text refós de la Llei d'Aigües, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol.

- Llei 46/1999 de 13 de desembre de modificació de la Llei 29/1985 d’aigües.

- Reial Decret 849/1986, modificada pel Reial Decret 9/2008

ÀMBIT AUTONÒMIC

- Llei 12/2004, de 27 de desembre, de mesures financeres, que modifica el Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya que deroga la LOGTA i altres disposicions.

2.3.3.4. Residus

ÀMBIT EUROPEU

- Directiva 2000/76/CE del Parlament Europeu i del Consell de 4 de desembre, relativa a la incineració de residus.

- Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de febrer de 2004, per la que es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als envasos i residus d’envasos.

ÀMBIT AUTONÒMIC

- Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.

- Decret 161/2001, de 12 de juny, que modifica el Decret 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció.

- Decret 93/1999, de 6 d’abril, sobre procediments de gestió de residus.

2.3.3.5. Contaminació atmosfèrica

ÀMBIT ESTATAL

- Llei 34/2007, de 15 de novembre, de qualitat de l’aire i protecció de l’atmosfera.

ÀMBIT AUTONÒMIC

73 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

- Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant diòxid de nitrogen i per a les partícules.

- Llei 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de protecció de l'Ambient Atmosfèric.

2.3.3.6. Contaminació acústica

ÀMBIT EUROPEU

- Directiva 2002/49/CE, 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental.

ÀMBIT ESTATAL

- Llei 37/2003, de 17 de novembre, del soroll.

ÀMBIT AUTONÒMIC

- Decret 176/2009, de 10 de novembre, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, i se n'adapten els annexos.

- Decret 245/2005, de 8 de novembre, pel qual es fixen els criteris per a l’elaboració dels mapes de capacitat acústica.

- Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

2.3.3.7. Contaminació lumínica

ÀMBIT AUTONÒMIC

- Decret 82/2005, de 3 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

- Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn.

2.3.3.8. Edificació

- DECRET 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis

- Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación

74 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.3.3.9. Incendi

NIVELL ESTATAL

- Real Decret 949/2005, de 29 de juliol, pel que s’aproven mesures de relació amb les adoptades al Real Decret‐ Llei 11/2005, de 22 de juliol, pel que s’aproven mesures urgents en matèria d’incendis forestals.

- Real Decret Llei 11/2005, de juliol, pel que s’aproven mesures urgents en matèria d’incendis Forestals.

NIVELL AUTONÒMIC

- Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

- Resolució de 24 d’octubre de 1994, per la qual es dóna publicitat a l’Acord de 29 de setembre de 1994, de Govern de la Generalitat, pel qual s’aprova el Pla de Protecció Civil d’emergències per incendis forestals a Catalunya (INFOCAT).

- Decret 46/1999, de 23 de febrer, d’ampliació de termini per adoptar mesures de prevenció d’incendis forestals.

2.3.3.10. Hàbitats d’interès comunitari

NIVELL EUROPEU

- Directiva 92/43/UE, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de fauna i flora silvestres, coneguda com a Directiva hàbitats.

- El 27 d'octubre de 1997, va aprovar la Directiva 97/62/UE, en què s’adapten al progrés científic (és a dir, al millor coneixement i definició) els hàbitats naturals i les espècies dels annexos I i II.

2.3.3.11. Fauna protegida

NIVELL EUROPEU

- Directiva 92/43/CE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres.

75 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Annex 1: Tipus d’hàbitats naturals d’interès comunitari per a la conservació dels quals cal designar zones especials de conservació.

Annex 2: Espècies de la fauna i la flora d’interès comunitari per a la conservació de les quals cal designar zones especials de conservació.

Annex 4: Espècies de la fauna i la flora d’interès comunitari que requereixen una protecció estricta.

- Directiva 79/409/CE, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres.

Annex 1: Espècies objecte de mesures de conservació especial del seu hàbitat a fi d’assegurar‐ne la supervivència i la reproducció en la seva àrea de distribució. Per a aquestes espècies (175), es classificaran zones de protecció especial les (ZEPA).

‐ Directiva 2009/147/CE, de 30 de novembre de 2009, relativa a la conservació de les aus silvestres.

NIVELL ESTATAL

- Reial decret 439/1990, de 30 de març de 1990, pel qual es regula el Catàleg nacional d’espècies amenaçades.

Annex 1: Espècies en perill d’extinció, les quals han de ser objecte d’un pla de recuperació.

Annex 2: espècies d’interès especial, les quals han de ser objecte d’un pla de gestió.

NIVELL AUTONÒMIC

- Llei 3/1988, de 4 de març, de protecció dels animals, modificada per la Llei 3/1994. de 20 d'abril modificada per la Llei 18/1998, de 28 de desembre.

2.3.3.12. Activitats industrials

NIVELL AUTONÒMIC

- Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, modificada per: LLei 1/1999, LLei 13/2001 i Llei 12/2006

76 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.3.4. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT TERRITORIAL

2.3.4.1. Pla territorial parcial de Ponent (Terres de Lleida)

El Pla territorial parcial de Ponent proposa tres categories bàsiques de sòl no urbanitzable segons el grau de protecció que els atorga davant les possibles transformacions:

− el sòl no urbanitzable de protecció especial,

− el sòl no urbanitzable de protecció territorial

− el sòl no urbanitzable de protecció preventiva.

Aquest contempla així mateix que el planejament urbanístic haurà de recollir aquestes categories i, en cas necessari, desenvolupar‐les a una escala més precisa.

El pla contempla com a finalitats de la determinació espacial i normativa del sistema d’espais oberts les següents:

a) Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural (hàbitats d’interès, boscos, fauna, flora, patrimoni geològic, etc.), paisatgístic, social, econòmic i/o cultural.

b) Evitar els processos d’implantació urbana en àrees mal comunicades, no aptes orogràficament o subjectes a riscos, d’acord amb allò que estableix la normativa urbanística.

c) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes.

d) Preservar aquells terrenys necessaris per al correcte funcionament del sistema hidrològic i mantenir en bon estat de conservació les zones humides.

e) Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del sistema d’espais oberts, de manera que s’afavoreixi la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.

f) Establir una gradació de preferències amb relació a les alternatives d’urbanització i edificació.

77 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

g) Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur.

h) Facilitar les activitats econòmiques estratègiques compatibles amb el sòl no urbanitzable.

i) Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària, singularment la de secà, pel seu especial interès en la gestió dels espais oberts i en la conservació dels valors ecològics associats i la del paisatge rural.

j) Contribuir a la valorització econòmica dels espais oberts mitjançant l’ús turístic o altres usos compatibles amb la seva preservació que afavoreixin la seva gestió.

k) Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.

l) Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantació d’aquelles edificacions que es poden admetre en sòl no urbanitzable.

En el cas concret d’Alfarràs el Pla delimita com a sòl no urbanitzable de protecció especial i en concret com a sòl de valor natural i de connexió els secans de la Plana de Dalt així com els vessants d’aquest altiplà i, cap al nord, les zones amb vegetació natural i els secans de menor entitat situats en la meitat oest del municipi. Així mateix queden delimitats com a sòls de valor natural i de connexió les zones adjacents a la Noguera Ribagorçana i, en concret, en correspondència amb els àmbits ocupats pel bosc de ribera i vegetació associada. Pel que respecta al sòl no urbanitzable de protecció territorial es delimiten com a Sòls potencialment sotmesos a risc natural els que no queden compresos com a sòls de protecció especial a l’entorn de la Noguera Ribagorçana i que són potencialment inundables corresponents al període de retorn de 500 anys, tal i com queden reflectits a la cartografia oficial a escala 1:50.000 de l’Agència Catalana de l’Aigua. Pel que respecta a la resta de sòls, majoritàriament agrícoles compresos entre aquestes dues grans delimitacions, i exceptuant l’àrea urbana, es categoritzen com a sòls no urbanitzables de protecció preventiva.

D’altra banda cal esmentar que el Pla contempla al nucli d’Alfarràs com a de creixement mitjà, sense delimitar cap reserva associada a aquest, però establint les condicions d’aquest creixement a l’article 3.7. (veure annex I).

Així mateix aquest Pla recull les indicacions establertes pel Pla d’Infraestructures de Transports de Catalunya i per tant estableix les propostes de la xarxa viària amb les categories de Nou traçat, Condicionament i Conservació. El viari de nou traçat es correspon amb la futura Autovia A‐14 i les

78 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

connexions d’aquesta amb la xarxa viària existent així com la nova variant pel nord del nucli, en tant que es proposa el condicionament de l’actual C‐26.

Figura 2‐46 Detall del Mapa d’Espais oberts, estratègies d'assentaments i actuacions d'infraestructures corresponent a Alfarràs.

79 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Font: Pla territorial parcial de Ponent

En l’annex I es reprodueixen els articles del Pla territorial parcial de Ponent que fan referència a les tres categories bàsiques de sòl establertes i les relacionades amb el creixement mitjà.

2.3.4.2. Determinacions del Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida

Segons el que s’especifica a la memòria del catàleg, els objectius de qualitat paisatgística (OQP) associats a cada catàleg, “s’incorporen amb caràcter normatiu com a normes, directrius i recomanacions del paisatge als set plans territorials parcials que elabora la Secretaria per a la Planificació Territorial d’aquest departament i als plans directors territorials que el Departament consideri oportuns, prèvia consulta pública. Són els mateixos plans territorials parcials i, depenent de cada cas, també els plans directors territorials els que determinen en quins supòsits les Directrius del Paisatge són d’aplicació directa, d’incorporació obligatòria en la modificació i revisió del planejament urbanístic, o bé quan constitueixen únicament recomanacions per al planejament urbanístic i per a d’altres plans o programes de naturalesa sectorial amb afecció en el paisatge”.

80 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

D’altra banda, el capítol 13 de la memòria del catàleg, conté els criteris i accions que han de permetre concretar els objectius de qualitat paisatgística per a la seva posterior integració en el planejament territorial en forma de directrius de paisatge –alguns podrien esdevenir directrius de manera directa‐.

Així doncs, a priori, el PTPP ha hagut d’incorporar aquests objectius de qualitat com a determinacions que afecten el POUM d’Alfarràs, no obstant, l’aprovació definitiva del PTPP va ser anterior a l’aprovació del catàleg. El PTPP incorpora, en previsió regulació general a l’article 6.6. i directrius paisatgístiques a les disposicions transitòries (veure annex I).

En aquest apartat, s’especifiquen els objectius que figuren en el catàleg de paisatge, tal com es demana al document de referència, perquè siguin tinguts en compte en el planejament com a determinacions. Aquests objectius generals són:

1. Un paisatge urbà rehabilitat i valoritzat en la seva part històrica, arquitectònicament rellevant, i endreçat i dissenyat per a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. 2. Uns nuclis poblacionals amb un creixement urbanístic ordenat, dimensionat d’acord a les necessitats reals i que no comprometi el futur del caràcter agrícola dels espais circumdants als nuclis urbans. 3. Uns paisatges naturals de qualitat que compaginin l’activitat agropecuària, d’extracció de recursos naturals i l’ús turístic i de gaudi. 4. Un sòl no urbanitzable endreçat amb construccions rurals (magatzems agrícoles, granges, coberts d’eines, casetes de bombeig, etc.) fetes amb volumetries, materials i revestiments adaptats a l’entorn. 5. Unes vies de comunicació integrades paisatgísticament i que no malmetin la connectivitat paisatgística i social del territori. 6. Uns accessos als nuclis urbans ordenats paisatgísticament que facilitin la transició entre els espais oberts i els paisatges urbans i que reforcin el caràcter i la identitat de les poblacions. 8. Uns polígons industrials i àrees terciàries (comercials i d’oci) ubicades en zones visuals no preferents o notòries i dissenyades tenint en compte la integració amb l’entorn de les façanes que confronten amb el sòl no urbanitzable. 9. Unes centrals eòliques planificades amb visió de conjunt a escala regional, amb participació dels actors del territori i disposades en el paisatge en relació als seus elements configuradors. 10. Uns nuclis encimbellats on s’identifiqui amb claredat el perfil paisatgístic de l’espai construït i els seus punts d’interès (campanars, esglésies, castells, casals, etc.) en relació al paisatge obert i el sòl no urbanitzable. 11. Un paisatge de nuclis alineats en valls ordenats urbanísticament i amb visió de conjunt conforme a l’assumpció d’aquest patró d’assentament. 12. Uns tossals ben conservats i erigits en punts d’atracció visual. 13. Uns fons escènics de qualitat que mantinguin els referents visuals i identitaris de Terres de Lleida i no incorporin elements estranys o aliens. 14. Una xarxa de miradors que posin en valor les panoràmiques més rellevants i permetin descobrir la diversitat i matisos dels diferents paisatges de Terres de Lleida. 15. Un paisatge de zones estèpiques conservat i gestionat. 16. Un paisatge de secà, de conreu d’olivera i ametller, productiu i vinculat al manteniment dels elements de pedra seca de suport a l’agricultura.

81 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

17. Unes infraestructures hidràuliques tradicionals i unes banquetes arbrades a tota la plana regada gestionades i revaloritzades per al seu ús social. 18. Uns paisatges fluvials del riu Segre i la Noguera Pallaresa i Ribagorçana conservats conforme a la seva dinàmica i accessibles per activitats d’oci. 19. Uns parcs solars localitzats en l’entorn a partir de criteris d’eficiència, preexistència de línies d’evacuació i preexistència d’edificacions i minimització del nombre d’observadors potencials en àrees fràgils. 20. Un paisatge de les construccions defensives que vinculi història, territori i població de Terres de Lleida. 21. Una Horta de Lleida productiva i concebuda com a àrea tampó de vocació agrícola entre la ciutat i els espais oberts perifèrics

Consultades les fitxes de les corresponents unitats de paisatge es destaquen les principals directrius que són rellevants per al planejament municipal d’Alfarràs:

2.3.4.2.1. Unitat de paisatge 12: Paisatge fluvial del Segre

Objectius de qualitat paisatgística:

Un paisatge dels rius Segre i Noguera Ribagorçana que mantingui la funcionalitat ecològica permetent el seu ús turístic i de gaudi. Es important mantenir la qualitat de les ribes fluvials i el bosc de ribera.

Unes construccions lligades a l’activitat industrial, agrària i ramadera adaptades a l’entorn: A les àrees d’influència dels nuclis de població de la unitat s’hi concentren diverses construccions derivades de l’activitat agroramadera (granges, naus, coberts d’eines) i de l’activitat industrial (polígons industrials). La proliferació d’aquestes construccions i polígons industrials, formen un paisatge desestructurat que és necessari gestionar i ordenar.

Àrees amb valors especials a protegir

ƒ Connector biològic i paisatgístic dels cursos i boscos de ribera dels rius Segre i Noguera Ribagorçana.

Àrees de foment de la gestió

‐ Riu Noguera Ribagorçana i els seus hàbitats de ribera.

ƒ Promoció i gestió dels elements significatius del patrimoni històric i entorns: (...) les diverses fortificacions situades al llarg del curs dels rius (entre d’altres la torre d’Alfarràs).

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació

‐ Trams degradats de les ribes fluvials del Segre i la Noguera Ribagorçana.

ƒ Façanes urbanes de diversos municipis, entre ells, d’Alfarràs.

82 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ƒ Recorregut de la línia d’alta tensió que creua la unitat en sentit nord‐sud i que connecta amb una altra a Vilanova de Segrià.

2.3.4.2.2. Unitat de paisatge 15: Plana d’Almenar i Alguaire

Objectiu de Qualitat Paisatgística:

Un paisatge de cultius de secà i zones estèpiques ben conservat i compatible amb l’activitat aeroportuària: La unitat comprèn una àmplia plataforma de camps de cereals de secà vorejada per vessants amb boscos i vegetació estèpica. Aquest territori escassament edificat i amb poques infraestructures viàries constitueix un connector biològic. La futura construcció de l’autovia Lleida‐ Vielha suposarà una transformació del paisatge que pot posar en perill aquesta funció de connexió.

Àrees amb valors especials a protegir:

ƒ Caràcter estèpic de tota la plana, amb el predomini dels conreus cerealístics de secà, que actua com a connector biològic. Conté espais d’alta exposició visual (fons escènic)

ƒ Arbres i grups d’arbres aïllats als marges de finca o al peu de construccions rurals.

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació

ƒ Futura autovia Lleida–Vielha que creurà la unitat de nord a sud.

ƒ Activitats extractives

2.3.4.2.3. Unitat de paisatge 16: Horta de Pinyana

Objectius de qualitat paisatgística:

Un paisatge d’hortes del canal de Pinyana ordenat i que mantingui la seva estructura tradicional: El canal de Pinyana rega les hortes més antigues de les Terres de Ponent. La seva importància històrica i el vincle amb la població local, l’han convertit en referent paisatgístic i identitari. Per altra banda, aquest paisatge agrícola de regadiu porta associades una sèrie d’elements de suport al reg tradicional (canals, sèquies, banquetes arbrades) que, a banda de la seva utilitat, també tenen un ús social que cal fomentar i gestionar.

Uns entorns de les poblacions ordenats i que no malmetin llur façana urbana: Les perifèries urbanes són els espais on es tendeixen a concentrar construccions i infraestructures més diverses, creant‐se espais intersticials amb conreus abandonats. A les poblacions de dimensió petita i mitjana aquestes

83 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

construccions principalment són granges i petits polígons industrials (Almenar, Alguaire, etc.). Cal ubicar adequadament aquests equipaments i construccions perquè no distorsionin la façana paisatgística de les poblacions.

Àrees amb valors especials a protegir

‐ Patró agrícola tradicional de l’horta de Pinyana

‐ Xarxa hidràulica i elements arquitectònics de suport dels recs tradicionals de Pinyana.

ƒ Costers de la Serra llarga que separen aquesta unitat dels Plans d’Alguaire i Almenar ocupats per vegetació natural que fa la funció de connectors biològic.

Àrees de foment de la gestió

ƒ Promoció i gestió del patrimoni històric i els seus entorns

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació

‐ A gairebé tota la unitat proliferen un nombre important de construccions en sòl no urbanitzable amb ús d’habitatge fora d’ordenació.

ƒ Senyalitzar els recorreguts d’interès o itineraris paisatgístics als punts de principi i final: Rosselló – Alfarràs.

2.3.5. ÀMBITS PROTEGITS AL PLANEJAMENT VIGENT

El planejament vigent al municipi d’Alfarràs son les Normes Subsidiàries de Planejament d’Alfarràs, aprovades el 1990. Aquestes NNSS classifiquen com a sòl no urbanitzable tot el territori del terme municipal d’Alfarràs que no es troba comprès dins de la delimitació del sòl urbà ni sòl apte per urbanitzar. Es contempla que el SNU restarà subjecte en tot cas, al règim general previst en la legislació urbanística i els criteris aprovats per la Comissió d’Urbanisme de Lleida. Es qualifiquen dues zones diferenciades per aquest tipus de sòl:

- Zona d’horts familiars, en la que només es permeten els usos vinculats a l’explotació en règim d’horts familiars i únicament construccions de caràcter provisional.

- Zona de conreu ordinari, que comprèn la resta de sòl no urbanitzable que no constitueixi sistema general

84 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Com a sistemes es distingeixen el següents tipus:

- Sistema d’Espais Lliures i Zones Verdes

- Sistema Viari

- Sistema Fluvial

- Sistema d’Infraestructures viàries

Les Normes proposen abastir els següents objectius en aquesta classe de sòl:

- Assenyalament i delimitació dels àmbits objecte de protecció especial i normes específiques de regulació de les activitats adients a la classe de sòl.

- Ordenar els processos d’explotació del territori amb les activitats agrícoles, les infraestructures i els serveis i que s’entenguin necessaris per a la població.

- Protecció d’aquells elements o espais naturals que mereixen una especial atenció en base a les seves característiques.

- Previsió d’aquelles infraestructures i Sistemes necessaris a l’estructura general del territori.

- Qualificació urbanística del sòl.

2.4. OBJECTIUS I CRITERIS AMBIENTALS

Per a la redacció del POUM, s’estableixen a una sèrie d’ objectius i criteris ambientals, alguns dels quals venen determinats per la legislació vigent, i d’altres són contribucions del POUM.

2.4.1. MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL

L’objectiu principal és la minimització del consum de sòl i la racionalització del seu ús, d’acord amb un model territorial globalment eficient.

85 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Objectiu específic Criteri d’ordenació/reglamentació Directrius pel POUM

Situar les àrees de nous No afectació de les àrees d’interès, vulnerables creixements en zones de baix o de risc descrites en aquest document. interès natural.

Regulació de la parcel∙lació i de l’edificació en Assignar els usos del sòl relació amb aquesta (vinculació de l’edificació al sense sobrepassar la Evitar la fragmentació territorial. compliment de les unitats mínimes forestals i de capacitat d’acollida del conreu per les parcel∙les afectades) i la medi. zonificació del sòl no urbanitzable.

Delimitar les zones de risc per a la Delimitar les àrees sotmeses a riscs naturals, seguretat de les persones a fi d’acord amb l’article 9.2 del Decret Legislatiu d’evitar‐ne la urbanització i 1/2010. l’edificació.

Potenciar que les persones residents en els Tractament del sòl no urbanitzable nuclis rurals tinguin accessos en bon estat. com a estructura territorial amb identitat pròpia i garantint el Conservar l’estructura paisatgística i funcional manteniment dels seus elements dels espais agrícoles i forestals d’Alfarràs. estructuradors, i dels trets característics del teixits rurals.

Establir una xarxa d’espais Delimitar la xarxa físicament continua i tractada naturals d’interès connector entre com a zona específica de sòl no urbanitzable. Ordenar la globalitat el diferents espais d’interès naturals en sòl no urbanitzable, els del sòl no urbanitzable. espais lliures urbans i xarxes territorials externes.

Mesures en els sòls agrícoles que: - poden ser objecte de formes d’explotació ambientalment correctes Protegir el sòl agrícola i forestal. - són sòls agrícoles tradicionals d’interès paisatgístic - estan situats en zones de pressió periurbana

Preservar els espais i Delimitar en el sòl no urbanitzable les zones Aplicar les proteccions definides elements de valor protegides pel Pla territorial parcial de Ponent per plans de nivell superior. rellevant del territori.

Fomentar una estructura urbana plurifuncional, Contribuir a la mobilitat Avaluar i reduir la mobilitat amb un caràcter policèntric dels sistemes i els sostenible. obligada. teixits urbans.

86 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.4.2. GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA

Objectiu específic Criteri d’ordenació/reglamentació Directrius pel POUM

Minimització del moviment de Preservar de la construcció les zones amb terres. pendents superiors al 20%.

Màxima adaptació Especificacions pel planejament derivat: topogràfica. Evitar al màxim la necessitat d’aportació o bé exportació de Ha de procurar que les aportacions de terres es terres en l’àmbit d’ordenació. faran amb les terres d’excavació que provinguin del mateix àmbit d’actuació i viceverça.

Protecció dels sòls Evitar l’afectació a sòls de valor Delimitar i minimitzar l’ocupació de sòls de productius. productiu valor agrícola.

2.4.3. HIDROLOGIA I CICLE DE L’AIGUA

Objectiu específic Criteri Directrius pel POUM d’ordenació/reglamentació

Concentrar el sector construït i maximitzar el Minimitzar la sòl permeable, principalment en els espais impermeabilització del sòl. verds públics (parcs i jardins). Protegir els recursos hídrics i minimitzar el Utilització en jardineria (d’espais consum d’aigua públics i privats) espècies de Establir pel planejament derivat que les derivat del baix cost de manteniment, espècies que es plantin en els espais verds planejament d’àrees bioclimàtiques públics estiguin adaptades al clima adaptades a la zona, aplicant mediterrani, i tinguin per tant un baix consum criteris de biodiversitat en el hídric. disseny dels espais lliures.

Previsió de mesures i d’actuacions específiques per a la reutilització de les aigües Fomentar la reutilització de les de pluja retingudes i impuls en els projectes Fomentar l’estalvi i aigües pluvials i depurades edificadors de la reutilització de les aigües reutilització de l’aigua. segons els nivells de qualitat grises i de pluja. (les aigües poden ser exigibles als diversos usos. destinades a la recàrrega d’aqüífers, la neteja dels espais urbans, el reg dels espais públics i agrícoles, etc. )

87 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Especificacions pel planejament derivat: Compliment de l’article 3 sobre paràmetres d’ecoeficiència relatius a l’aigua del Decret 21/2006, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis: - Xarxa de sanejament que separi les aigües pluvials de les residuals. Preveure en els edificis l’estalvi - Mecanisme economitzador en la de l’aigua. pressió de l’aigua d’entrada. - Doble descàrrega en les cisternes dels vàters. - En edificis d’ús docent, sanitari o esportiu, les aixetes dels lavabos i dutxes disposaran obligatòriament de mecanismes temporitzadors o bé detectors de presència per al seu funcionament.

Mínima longitud de xarxa de distribució: Evitar pèrdues en la distribució. seguint les infraestructures existents, amb qualitat suficient per evitar pèrdues.

Fomentar la retenció de l’aigua de pluja per a la seva utilització posterior mitjançant la Facilitar la retenció de l’aigua de necessitat d’incorporar una xarxa separativa pluja. de pluja en el sector residencial i capaç perquè l’aigua pugui ser reutilitzada per altres usos,

Especificacions pel planejament derivat: Compliment de l’article 13 del CTE sobre exigències bàsiques de salubritat en els edificis.

Normativa adequada en els usos i activitats Previsió de les xarxes de del SNU que evitin contaminació de les aigües sanejament adequades i que contempli l’autodepuració. Preservar i millorar la (clavegueram, col∙lectors qualitat de l’aigua. generals i parcials, escomeses) i Establir mecanismes normatius que premiïn garantir el tractament adequat els projectes amb criteris d’eficiència en el de les aigües residuals. consum.

Estudiar la remodelació de les indústries contaminants de la xarxa hídrica.

Integrar els plans i programes de sanejament previstos per l’ACA.

88 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.4.4. BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

De forma general, els objectius d’aquest apartat són la conservació de la biodiversitat territorial i altres elements d’interès natural, així com promoure’n l’ús sostenible.

Objectiu específic Criteri Directrius pel POUM d’ordenació/reglamentació

Incloure els espais ja protegits a Identificació i protecció dels espais protegits través de planejament mitjançant el planejament territorial, en aquest territorial i urbanístic de rang cas el Pla territorial parcial de Ponent. superior.

Establir, com a element Garantir la presència de mostres vertebrador del model suficients d’hàbitats d’interès territorial, una xarxa comunitari d’acord amb la No afectació dels HIC i protecció de les zones d’espais d’interès Directiva hàbitats, i incloure amb vegetació natural i sòls agrícoles. natural, connectada mostres suficients d’altres amb les xarxes hàbitats naturals. territorials exteriors. Creació d’una xarxa verda ecològicament Dissenyar futurs espais lliures coherent en el marc del sistema d’espais lliures. de forma que maximitzin la Això requereix en els espais públics i en l’arbrat biodiversitat del lloc. urbà la utilització d’espècies vegetals adaptades a les condicions bioclimàtiques de la zona.

Delimitar els àmbits d’interès connector i establir una regulació adequada dels usos, edificació i la prevenció d’actuacions que puguin generar efecte barrera: És prioritari reservar com espais no urbanitzables Dotar d’una continuïtat física aquells que siguin claus per la continuïtat, i més, adequada la xarxa d’espais tenint en compte les previsions del planejament d’interès natural. territorial. La regulació del SNU hauria d’evitar la instal∙lació Conservar i millorar la d’elements barrera (tanques, murs, etc.) en connectivitat ecològica. aquells casos en què es s’afecti la connectivitat ecològica.

Delimitar els espais fluvials del Parar especial atenció a la protecció de la municipi. vegetació de ribera.

Xarxa connectada de zones verdes urbanes Introduir el concepte de relacionades amb la xarxa hidrogràfica, deixant connectivitat biològica en el disseny lliures d’edificació les zones properes a la de les xarxes d’espais lliures urbans. Noguera Ribagorçana.

Ordenar i gestionar els sòls ocupats per ecosistemes Delimitar en sòl no urbanitzable Protegir les zones d’interès paisatgístic descrites fràgils o escassos i d’altres zones de protecció. al present document. d’especial interès.

89 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

- Conservar les característiques de l’estructura parcel∙laria. - Regular estrictament els moviments de terra.

Protegir els sòls agrícoles d’interès - Ordenar acuradament els elements de paisatgístic i els que cultiven tancament. varietats locals. - Conservar els elements de vegetació natural integrats en el teixit agrari. - Regular l’edificació. - Restringir instal∙lacions de ramaderia intensiva.

Les àrees boscoses que es troben al terme municipal, tenen un elevat valor com a continents de biodiversitat i com a hàbitat de refugi i de nidificació faunístic. Amb el mateix objectiu, també s’encamina la conservació dels hàbitats de ribera. D’altra banda, per preservar els valors del no urbanitzable es proposa incloure en la normativa el següent: Manteniment i potenciació dels espais de diversitat biològica del “Pel que fa a les actuacions previstes el l’article municipi. 47.4 del TRLUC, a més del que s’estableix en el RLUC, podran autoritzar‐se sempre que siguin compatibles amb els usos previstos en els diferents tipus de sòl no urbanitzable i quan no es donin els següents supòsits: afecten la protecció dels seus valors; existeixen riscos naturals o servituds per a la protecció del domini públic; disminueixen significativament la permeabilitat del sòl o afecten negativament la connectivitat territorial.”

2.4.5. PAISATGE

Criteri Objectiu específic Directrius pel POUM d’ordenació/reglamentació

Conservar i/o Minimitzar el consum de sòl i Incloure en l’assignació dels usos del sòl i millorar la qualitat racionalitzar‐ne l’ús. l’edificació, el manteniment i la millora de la del paisatge. qualitat del paisatge.

Mantenir i/o potenciar la qualitat del paisatge i Protegir, millorar i recuperar els conservar la identitat del territori: Incloure en el elements i ambients paisatgístics catàleg de patrimoni els de patrimoni natural d’interès. existents.

Elaborar el catàleg específic de masies i cases rurals per a la reconstrucció o rehabilitació.

90 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Tenir en compte les especificacions que puguin afectar el POUM, establertes en el catàleg de paisatge de les Terres de Lleida

Establir mesures pel planejament derivat d’integració dels edificis en les àrees de major exposició visual. Cal evitar en el SNU la Minimitzar l’impacte visual de les instal∙lació d’elements d’elevat impacte noves implantacions. paisatgístic o preveure mesures per reduir‐ne l’impacte visual en el cas que la seva ubicació sigui convenientment justificada.

2.4.6. QUALITAT DE L’ AMBIENT ATMOSFÈRIC, ACÚSTIC I LUMÍNIC

Objectiu Criteri Directrius pel POUM específic d’ordenació/reglamentació

Millorar l’eficiència Compliment del Reglament de protecció del cel nocturn, de energètica dels Exigència d’enllumenat de la Llei 6/2001. sistemes urbans baix consum en espais Especificacions pel planejament derivat: reduir‐ne la públics. contribució al Disseny de l’enllumenat públic, estalvi d’energia. canvi climàtic.

Millora de Especificacions pel planejament derivat: l’eficiència Aplicació de l’article 4 sobre paràmetres d’ecoeficiència energètica de les Minimitzar el consum relatius a l’energia del Decret 21/2006 pel qual es regula edificacions i energètic. l'adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència en els reduir‐ne la edificis. contribució al canvi climàtic. Especificacions pel planejament derivat: Compliment de l’article 15 sobre exigències bàsiques d’estalvi d’energia del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE).

91 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Especificacions pel planejament derivat: - Exigència d’un rendiment energètic mínim per a calderes i bombes de calor, i en el seu cas, d’un distintiu de garantia de qualitat ambiental. - Regulació de materials, aïllaments i solucions constructives en façanes i cobertes. - Sistemes mixtes per a subministrament d’aigua calenta sanitària, amb utilització de captadors solars i d’acumuladors. - Condicions d’emplaçament i d’orientació de les edificacions (màxima eficiència en la captació solar i en l’aprofitament de la llum natural). - Condicions de configuració arquitectònica: disseny solar passiu (zonificació interior, optimització d’obertures, sistemes passius de captació solar, prevenció de sobreescalfaments, etc.).

Zones verdes i espais lliures urbans com a teixit Prevenir i estructurador per atendre un conjunt de funcions, entre les corregir les Planificar les zones verdes i quals està la millora de l’ambient atmosfèric. En referència a immissions de els espais lliures urbans. la qualitat de l’aire, potenciar el seu paper pulmó amb espais fonts disposats estratègicament i desenvolupar una funció de contaminants. separació en relació als focus emissors.

Localitzar en la mesura del possible, al voltant de les fonts de contaminació acústica (infraestructures de transport) els usos i les activitats menys sensibles al soroll.

Aplicació de l’article 14 del Codi Tècnic d’Edificació sobre exigències bàsiques de protecció enfront els sorolls. Reduir la població exposada a nivells acústics Segons el Document de referència, el POUM ha d’assegurar no permesos per la com a mínim els objectius de qualitat acústica corresponents Adequar els usos legislació. del planejament a la zona de sensibilitat acústica moderada B1, per a les al mapa de zones urbanitzades existents, i a la zona de sensibilitat zonificació acústica alta A4, per a nous desenvolupaments urbanístics. lumínica i a les Per a les zones de soroll, les edificacions sensibles han condicions d’assegurar el compliment d’uns objectius de qualitat en acústiques. l’espai interior. Caldria establir restriccions per a l’otorgar permisos i llicències segons el compliment de les mesures.

Compliment del Reglament (Decret 82/2005) de protecció del cel nocturn, de la Llei 6/2001. Implementació dels criteris tècnics bàsic de protecció Especificacions pel planejament derivat: de la contaminació - Disseny de l’enllumenat públic, estalvi d’energia. lluminosa. - Ordenar el territori segons la vulnerabilitat a la contaminació lluminosa.

92 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.4.7. GESTIÓ DE RESIDUS

Objectiu específic Criteri Directrius pel POUM d’ordenació/reglamentació

Implantar els sistemes adients Establir les condicions urbanístiques per a per a la reutilització i la l’emplaçament d’altres instal∙lacions per a la recollida recollida selectiva dels residus selectiva, tractament i dipòsit de residus (art. 43.1 als carrers. Llei 6/1993).

Especificacions pel planejament derivat: Ordenar el desenvolupament Evitar la utilització de materials amb forts impactes de l’activitat constructiva amb ambientals de fabricació i d’aquells potencialment l’objectiu de minimitzar els perillosos per a la salut. impactes associats als materials utilitzats i fomentar‐ne la Inventariar les pedreres i altres espais durabilitat, la reutilització i el morfològicament degradats i promoure’n la reciclatge. restauració i el condicionament amb la utilització de materials reciclats en obra.

Especificacions pel planejament derivat: Disminuir la Exigència als projectes relatius a llicències quantitat de urbanístiques d’enderrocament, excavació i/o residus i assegurar construcció, de contenir una avaluació dels volums i el seu reciclatge. les característiques dels residus originats pels enderrocs, les operacions de destriament i de recollida selectiva projectades per als diversos tipus de residus generats i les instal∙lacions de reciclatge i disposició del rebuig on es gestionaran en cas que no s’utilitzin o reciclin en la mateixa obra Fomentar el reciclatge. Aplicació de l’article 7 sobre paràmetres d’ecoeficiència relatius als residus del Decret 21/2006: - Preveure, en el cas d’habitatges, un espai fàcilment accessible de 150 dm en l’interior dels mateixos, que permeti la separació de les diferents fraccions (envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper i cartró i rebuig). - Caldrà incorporar al projecte executiu un pla de gestió de residus de la construcció.

93 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.4.8. RISCOS

Objectiu específic Criteri Directrius pel POUM d’ordenació/reglamentació

Decret 64/1995 de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals. Ordenar la zonificació en funció Especificacions pel planejament derivat: del riscos d’incendi. Compliment de l’article 11 del CTE sobre les exigències bàsiques de seguretat en cas Salvaguardar la d’incendi. població dels riscos naturals. Dibuixar les línies zona fluvial, sistema hídric i zona inundable (Disposició transitòria 2a. Reglament de la LUC). Regular els usos en zones Ordenar la zonificació en funció inundables, de forma compatible amb els riscos. del riscos d’inundabilitat. Delimitar àrees de protecció hidrològico‐forestal, protegint la coberta vegetal i prohibint

actuacions erosionadores.

Ordenar la zonificació en funció Tenir en compte les zones de pendents superiors dels riscos geològics. al 20% alhora de promoure nous creixements residencials, prohibir qualsevol activitat erosionadora, i adoptar les mesures de protecció necessàries si es dóna el cas de construir‐hi.

2.4.9. MESURES PROPOSADES PER AL PLANEJAMENT DERIVAT

A continuació es proposen mesures que hauria d’incorporar el planejament derivat que desenvolupin els nous vials, el sòl urbanitzable i el sòl urbà.

Els projectes hauran de presentar un estudi on es justificarà el seu mínim impacte en la vegetació, fauna, permeabilitat ecològica, paisatge, i la contaminació acústica.

2.4.9.1. Biodiversitat i permeabilitat ecològica

En la mesura del possible i de forma general, es recomana, en base a criteris de conservació de la vegetació i integració de la proposta a l’àmbit concret, la conservació de la vegetació existent i concretament la no afectació dels elements constitutius de la vegetació pròpia de ribera o d’ambients humits, masses boscoses madures i elements arboris grans.

94 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Si és inevitable aquesta afectació, caldrà delimitar l’àrea del projecte, la identificació dels elements de vegetació a conservar, i protegir aquells elements de major valor, ja sigui comunitats vegetals d’interès o arbres singulars o d’interès local delimitant al seu voltant una zona de protecció de radi igual al radi de la capçada més 5 metres amb la finalitat de no afectar les arrels.

Si no és possible la conservació dels elements en el seu lloc actual a l’àmbit, es trasplantaran a altres indrets de l’àmbit o del municipi, adients per la seva conservació.

Per facilitar l’arrelament tant dels exemplars trasplantats com d’aquells que es plantin ex‐novo, es planificarà un reg automatitzat provisional, individualitzat per hidrozones, tractant‐los en forma tal que es minimitzi l’evapotranspiració durant el període d’arrelament.

A més de les propostes referents al model d'ordenació, les noves infraestructures viàries i ferroviàries han de mantenir la continuïtat/permeabilitat encara que sigui amb actuacions puntuals. Serà prioritari mantenir la connectivitat biològica a través de la construcció de passos de fauna en nombre i tipologia adequada per la viabilitat de l’element connector.

En cas d’inevitable i justificada construcció d’instal∙lacions o espais que necessitin tanques en zones d’interès faunístic o connector, caldrà que aquestes siguin permeables per a la fauna: el disseny de les tanques serà vegetal, i, si això no és possible, caldrà justificar tanques d’altres tipus i aquestes hauran de contemplar cert nombre de passos per a la fauna.

Les obres es realitzaran preferentment en el període comprés entre els mesos de juliol a gener, ambdós inclosos, per evitar afectacions a la fauna en període de cria.

S’identificaran i senyalitzaran els caus, amb la finalitat de realitzar un seguiment de les zones en las que es detecti la presència de caus, evitant la seva destrucció.

Es potenciaran les estructures vegetals o artificials (com ara murs de pedra seca) que permetin la presència de fauna i que no interfereixin en la connectivitat ecològica.

2.4.9.2. Hidrologia

Els projectes hauran de considerar els fluxos d’aigua superficial i evitar la seva interrupció. S’evitarà l’ocupació del sòl en zones inundables, seguint els criteris de l’Agència Catalana de l’Aigua.

95 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2.4.9.3. Contaminació acústica

Sempre que sigui possible s’instal∙laran pantalles acústiques i paviments sonoreductors en el desenvolupament dels nous vials. En el desenvolupament del sòl urbanitzable, les edificacions i els paviments hauran de preveure la contaminació acústica.

En el moment de desenvolupar el sòl urbanitzable, així com en el desenvolupament dels projectes per els nous vials, es creu convenient que les propostes d’enllumenat incorporin criteris que han d’anar dirigits a una major sostenibilitat i manteniment dels valors ambientals.

2.4.9.4. Eficiència energètica

En relació als consums d’energia, es recomana introduir criteris de sostenibilitat, com per exemple:

o Fomentar l’arquitectura bioclimàtica per tal de reduir l’ús de les calefaccions i els aparells d’aire condicionat.

o Dissenyar elements constructius incorporant criteris de deconstrucció: muntatge en sec, facilitat de muntatge i desmuntatge, unions mecàniques, etc.

o Preveure en les edificacions elements de protecció solar a totes les obertures orientades al sud‐oest (± 90º) que rebin assolellada directe.

o Estudiar la possibilitat d’implantar un sistema de producció d’aigua calenta sanitària (ACS) que utilitzi per al seu funcionament ordinari una part de l’energia provenint d’una font d’energia renovable.

o Utilitzar vidres dobles en els forats de façanes dels habitatges orientats a nord (± 45º).

o Disposar d’un circuit de preinstal∙lació domòtica en els habitatges que arribi fins als llocs d’ubicació dels aparells de producció d’ACS, calefacció i llocs d’entrada de les fonts d’energia, la sala i els dormitoris des del Registre d’accés d’usuari (RAU) de telecomunicacions.

o Garantir l’ús comunitari de la coberta pel possible ús de sistemes d’aprofitament d’energia solar tèrmica, per usos comuns.

96 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

o Disposar temporitzadors per apagar el sistema d’enllumenat de les zones comunitàries dels edificis.

2.4.9.5. Minimització del consum d’aigua

En els punts de consum d’aigua a les vivendes, es recomana col∙locar sistemes i mecanismes adequats dirigits a minimitzar el consum, com per exemple:

o Les aixetes dels aparells sanitaris de consum individual disposaran de mecanismes economitzadors d’aigua o similars així com mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2,5 kg/cm2) tinguin un cabal màxim de vuit litres per minut (8 l/min).

o El mecanisme d’addicionament de la descàrrega de les cisternes dels wàters limitarà el volum de descàrrega a un màxim de 7 litres i disposarà de la possibilitat d’aturar la descàrrega o d’un doble sistema de descàrrega.

o El mecanisme de les dutxes inclourà economitzadors de raig o similars així com mecanismes reductors de cabal, de manera que per a una pressió de dos quilograms i mig per centímetre quadrat (2,5 kg/cm2) tinguin un cabal màxim de deu litres per minut (10 l/min).

A més s’estudiarà la viabilitat d’incorporar als edificis sistemes d’aprofitament de les aigües grises per l’ús dels sanitaris.

2.4.9.6. Minimització de la contaminació lumínica

En relació a l’enllumenat públic es proposen les següents mesures correctores amb la finalitat de reduir i minimitzar la contaminació lumínica:

o Utilitzar el tipus d’enllumenat més adequat segons el seu ús: vial, viari, zones de vianants o ornamental.

o Utilitzar sistemes d’encesa com cèl∙lules fotoelèctriques de gran qualitat o rellotges astronòmics, per assegurar que l’enllumenat no resta encès en les hores que hi ha llum natural.

o Utilitzar làmpades de vapor de sodi ja que consumeixen quasi la meitat que les de vapor de mercuri i, de forma general generen menys contaminació lluminosa.

97 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

o Disposar que els tancaments de les lluminàries siguin plans, que el material utilitzat tingui gran capacitat de transmissió i que resisteixi els efectes de la intempèrie i el pas del temps.

o No utilitzar lluminàries tipus globus sense reflector en la part superior, ja que projecten una gran emissió de llum per sobre de l’horitzontal.

o Evitar en la mesura del possible l’enllumenat ornamental, i en el cas que sigui inevitable cal utilitzar lluminàries asimètriques d’alt rendiment, donat que il∙luminen millor amb menys llum.

o Cal intentar evitar l’emissió de llum per sobre de l’horitzontal, sobretot en l’enllumenat de vials i carrers.

98 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

3. JUSTIFICACIÓ AMBIENTAL DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ PROPOSADA

3.1. DESCRIPCIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE LES ALTERNATIVES CONSIDERADES

3.1.1. ALTERNATIVA ZERO. El PLA VIGENT.

Es considera com a alternativa zero les determinacions establertes pel pla vigent, és a dir les normes subsidiàries de 1983, modificades el 1990. La zonificació distingeix entre el sòl urbà, urbanitzable i el no urbanitzable, aquest darrer com a resta dels dos anteriors.

Les superfícies per a cada classe de sòl són:

CLASSE DE SÒL HA % Sòl urbà d’ordenació directa (SU) 59,73 52,21 Sòl urbà planejament segona escala (SU) 6,66 5,82 Sòl urbanitzable (SAU) 10,9 9,53 Total 77,29 67,56 Sòl rústic (SNU) 37,11 32,44 TOTAL 114,4 100,00

99 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 3‐1 Classificació del sòl

Font: Pla General d’Alfarràs. Registre del planejament urbanístic de Catalunya.

Com a claus urbanístiques per a cada tipus de sòl estableix les següents:

SÒL URBÀ SÒL URBANITZABLE SISTEMES ORDENACIÓ ALINEACIÓ DE VIAL ZONA D’EDIFICACIÓ G ESPAIS LLIURES I ZONES L AÏLLADA VERDES Casc antic F Zona d’ordenació optativa O Equipaments E Eixample F Viari V Industrial I SÒL NO URBANITZABLE Instal∙lacions tècniques T ORDENACIÓ AÏLLADA Àrea d’influència viària IV Fluvial R Residencial semiintensiva ed2 a1 Zona de conreu C Unifamiliar aïllada a2 Ordenació mixta ed3, ed4 M Zona remodelació urbana ed1 D

100 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 3‐2 Qualificació del sòl

Font: Pla General d’Alfarràs. Registre del planejament urbanístic de Catalunya.

Per a destacar de la normativa, que sigui d’utilitat per a la comparació d’alternatives:

‐ El pla vigent preveu dues àrees urbanitzables: Desenvolupament opcional (SAU 1) i desenvolupament residencial (SAU 2). A més s’inclou com a “sòl apte per a urbanitzar” el sistema viari V. Per a SAU 1,

101 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

entre el nucli d’Andaní i la N‐230, els usos previstos són “residencials terciari o eminentment industrials”. SAU‐2 es situa al sud de la C‐26, a l’oest del nucli. Els usos previstos són el residencial extensiu, amb una densitat de 15 habitatges/ ha.

‐ La clau I (industrial) es localitza en els sectors urbans on en aquell moment es realitzava l’activitat o bé on existia un procés iniciat per a realitzar‐la. Estan inserits en diversos punts de la trama urbana i s’estableixen condicions d’edificació: una parcel∙la mínima de 300m2, 20 m de fondària i 10 m d’alçada.

‐ Per a les zones verdes la reglamentació estableix el compliment de la normativa urbanística vigent. A més, s’estableix que no es podran edificar per a usos aliens als propis de les zones verdes. Els elements provisional (quioscos, etc. ) no podran interferir en els recorreguts ni accessos.

‐ El sistema fluvial, clau R no es dibuixa dins del sòl urbà, i només es considera en sòl no urbanitzable. No desenvolupa normativa per als sistema fluvial, així com tampoc del sistema de serveis tèncics, més enllà de la referència a la normativa vigent.

‐ No hi ha una regulació precisa del sòl no urbanitzable, ni àrees a protegir. La regulació estarà “en tot cas, subjecta al règim previst en la legislació urbanística i els criteris aprovats per la comissió d’urbanisme de Lleida”. S’admet la formació de nuclis de població. D’altra banda, es distingeixen dues zones: els horts familiars i la resta, com a “zona de conreu ordinari”. S’estableixen uns objectius per al sòl no urbanitzable, però no es desenvolupen normes en aquest sentit (veure apartat 2.3.5. d’aquest informe).

3.1.2. ALTERNATIVA 1. L’AVANÇ DE PLA

En un inici, la primera proposta de pla recollia les delimitacions establertes pel Pla Territorial de Ponent (PTP), i a partir d’aquest defineix les delimitacions generals de l’estructura territorial del municipi. Cal esmentar però que, a diferència del PTP, l’avanç incorpora una variant alternativa de la la carretera C‐26 que transcorre a l’est (variant d’Alfarràs) i sud del nucli (L‐53) i que enllaça amb l’autovia A‐14 i la N‐230. Aquest vial està basat en les previsions establertes pel Ministerio de Fomento en relació a la futura Autovia A‐14 i les connexions d’aquesta autovia amb el viari existent. D’altra banda, també modifica el traçat de la A‐14 des de l’entrada per Almenar fins a la connexió amb la C‐ 26.

102 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

En base a aquest nou traçat viari, la proposta de POUM contempla l’establiment d’un nou polígon industrial en el sector delimitat per la nova Autovia i la L‐53.

D’altra banda aquesta proposta contempla també una sèrie de creixements associats a l’actual nucli, en general basats en un principi de compleció de la trama urbana, la qual actualment presenta uns límits difosos.

Figura 3‐3 Proposta de POUM

Font: Equip redactor del POUM

103 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

3.1.3. ALTERNATIVA 2. PLA PER A L’APROVACIÓ INICIAL. ALTERNATIVA PROPOSADA.

A continuació es mostren les propostes de l’alternativa 2 per a tot el municipi (figura 3‐4), per al sòl urbà i urbanitzable (figura 3‐5) i la proposta d’infraestructures viàries (figura 3‐6).

Figura 3‐4 Proposta de zonificació per a tot el terme

Font: Equip redactor del POUM

104 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 3‐5 Proposta per al sòl urbà i urbanitzable

Equipaments Zones verdes Serveis tècnics Sòl urbanitzable PMU PAU Límit de sòl urbà

Font: Elaboració pròpia en base la cartografia facilitada per l’equip redactor del POUM

105 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 3‐6 Proposta d’infraestructures viàries

vies noves Nom A14 C26 L53 L805 N230 Variant Alfarràs

Font: Elaboració pròpia en base la cartografia facilitada per l’equip redactor del POUM

3.1.3.1. Creixements. Sectors urbanitzables delimitats.

La nova proposta de pla manté els creixements residencials proposats en l’avanç i elimina el sòl urbanitzable industrial situat a l’oest del terme municipal, que es situava en sòl de protecció especial pel PTPP. Els creixements proposats ocupen aproximadament una superfície de 30 ha.

Són tots els sòls urbanitzables són delimitats, cinc de residencials (SUD‐1, SUD‐2, SUD‐3, SUD‐4 i SUD‐ 5) i un d’industrial (SUD‐6) .

Les característiques globals del conjunt dels creixements és:

106 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Superficie Superfície Sostre Sistema Espais Superfície Superfície edificable Viari Lliures equipaments Sectors (m2 sostre) (m2 sòl) (m2 sòl) (m2 sòl) SUD‐1 49.537,21 42.106,63 12.384,30 11.921,71 4.923,29 SUD‐2 58.447,14 49.680,07 14.611,79 6.917,93 13.434,05 SUD‐3 50.887,14 33.076,64 12.721,79 7.595,55 5.635,11 SUD‐4 46.631,39 30.310,40 11.657,85 5.081,86 7.042,30 SUD‐5 31.198,75 12.479,50 7.799,69 3.119,88 2.495,90 SUD‐6 68.117,96 44.276,67 17.029,49 10.217,69 ‐

TOTALS 304.819,59 344.958,56 119.656,33 66.279,63 46.650,71 Percentatges 39,25% 21,74% 15,30%

Les característiques de cada sector es mostren a l’annex II.

3.1.3.2. Sòl urbà

En total, el sòl urbà ocupa una extensió de 62,52 ha.

Les claus del sòl urbà són les següents: Nucli antic, clau 1. Urbà tradicional, clau 2. Densificació urbana, clau 3. Ordenació en illa oberta, clau 4. Unifamiliars aïllades, clau 5. Industrial compacte, clau 6. Indústria aïllada, clau 7. Dotacions i serveis, clau 8. Activitat econòmica, clau 9. Transformació, clau 10. Agrupació d’activitats, clau 11. Implantació singular, clau 12. Mixtes, clau 13. Altres, clau 14 a 19.

Destaca la zona de lliure privat, clau 15, que comprèn els terrenys, jardins, horts i edificacions auxiliars i entorns immediats que pel seu interès històric artístic, o testimonial, tinguin necessitat d’una ordenació que mantingui el caràcter propi del conjunt i també els terrenys destinats a espai lliure o jardí que mantenen la titularitat privada, ja sigui individual o col∙lectiva.

Es proposen 7 polígons d’actuació urbanística (PAU) i 3 polígons de millora urbana (PMU).

Els objectius dels PMU són:

PMU‐1. Instal∙lacions Arnó: Possibilitar la futura transformació dels terrenys ocupats actualment per les instal∙lacions de l’empresa Arnó, d’ús terciari a residencial, per tal d’integrar‐los adientment a la trama urbana de l’entorn on s’ubiquen.

107 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

PLA de MILLORA URBANA número 1, PMU 1 SUPERFÍCIE (m2 sòl) 44.701,42 100,00 % ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,70 Sostre aprofitament privat (m2st) 31.290,99 DENSITAT BRUTA (hab./Ha) 60 Nombre màxim d'habitatges 268 SISTEMES SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ % (A completar en la redacció del

planejament derivat) SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 6.258,20 14,00 % SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 6.258,20 14,00 % SUPERFICIE APROFITAMENT 21.009,67 47,00 Edificabilitat neta 1,49

PMU‐2. Horts familiars Colònia tèxtil Casals. Permetre el desenvolupament del sòl urbà no consolidat de l’àmbit, tot formalitzant un nou parc urbà per la població i completar les connexions viàries de l’indret amb la resta de la xarxa viària ja executada de l’entorn.

PLA de MILLORA URBANA número 2, PMU 2 SUPERFÍCIE (m2 sòl) 26.779,19 100,00 % ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,60 Sostre aprofitament privat (m2st) 16.067,51 DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 60 Nombre màx. d'habitatges (hab.) 161 SISTEMES SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ % (A completar en la redacció del

planejament derivat) SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 6.427,01 24,00 % SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ % SUPERFICIE APROFITAMENT 13.657,39 51,00 Edificabilitat neta 1,18

PMU‐3, Industrial Filatures Casals: Permetre la reordenació de l’àmbit ocupat per l’antiga fàbrica de Filatures Casals, actualment en desús, per tal d’acollir part del futur sector industrial de caire municipal, annex a la població. Es preveu mantenir alguna de les edificacions més emblemàtiques, (protegides pel Catàleg de patrimoni d’aquest document), mitjançant la seva reconversió en edificis d’equipament públic, així com definir una zona verda pública en l’espai situat entre l’edifici esmentat, el Canal de Pinyana i el salt d’aigua proper a l’indret.

108 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

PLA de MILLORA URBANA número 3, PMU 3 SUPERFÍCIE (m2 sòl) 47.033,48 100,00 % ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65 Sostre aprofitament privat (m2st) 30.571,76 SISTEMES SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ % (A completar en la redacció del

planejament derivat) SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 1.845,37 3,92 % SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 5.783,31 12,30 % SUPERFICIE APROFITAMENT 27.646,43 58,78 % Edificabilitat neta 1,11

Els objectius específics dels PAU són:

PAU‐1, Perllongació camí del Cementiri: urbanització del vial paral∙lel a la N‐II que s’inicia amb front al Cementiri, així com de les seves connexions amb la vialitat ja executada, per tal de possibilitar l’edificació de les parcel∙les que hi fan front.

PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 1, PAU 1 SUPERFÍCIE (m2 sòl) 3.764,90 100,00 % SÒL APROFITAMENT PRIVAT: Zona clau 2 (m2 sòl) 2.619,41 69,57 % SOSTRE EDIFICABLE Sostre residencial (m2 sostre) 4.043,22 Sostre no residencial (m2 sostre) 2.619,41 SISTEMES SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) 1.145,49 30,43 % SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 0,00 0,00 % SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 0,00 0,00 %

PAU‐2, Connexió carrer Cementiri‐carrer general Prim: urbanització del vial paral∙lel a la N‐II que constitueix la connexió entre la perllogació del carrer del cementiri i la perllongació del carrer General Prim, així com de les seves connexions amb la vialitat ja executada, per tal de possibilitar l’edificació de les parcel∙les que hi fan front.

109 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 2, PAU 2 SUPERFÍCIE (m2 sòl) 3.870,50 100,00 % SÒL APROFITAMENT PRIVAT: Zona clau 2 (m2 sòl) 2.682,04 69,29 % SOSTRE EDIFICABLE Sostre residencial (m2 sostre) 4.215,38 Sostre no residencial (m2 sostre) 2.682,04 SISTEMES SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) 1.188,46 30,71 % SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 0,00 0,00 % SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 0,00 0,00 %

PAU‐3 Reordena l’àmbit ocupat per les antigues Filatures Viladés, actualment en desús, per tal de possibilitar la transformació d’usos d’industrial a residencial, millorar la connexions viàries del sector amb l’entorn, reconvertir part de les antigues edificacions industrials en equipaments públics i formalitzant un parc urbà en aquest àmbit central de la població vora el Canal de Pinyana.

PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 3, PAU 3 SUPERFÍCIE (m2 sòl) 16.605,61 100,00 % SÒL APROFITAMENT PRIVAT: (m2 sòl) 5.798,02 34,92 % Zona clau 4 (m2 sòl) 4.424,47 Zona clau 15 (m2 sòl) 1.373,55 SOSTRE EDIFICABLE (m2 st) 14.260,98 Sostre residencial (m2 st) 11.837,34 Sostre no residencial (m2 st) 2.423,64 SISTEMES SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) 5.962,73 35,91 % SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 3.766,30 22,68 % SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 1.078,56 6,50 %

PAU‐4, Filatures Viladés: Reordenar l’àmbit ocupat per les antigues Filatures Viladés, actualment en desús, per tal de possibilitar la transformació d’usos d’industrial a residencial, millorant la connexions viàries, reconvertint part de les antigues edificacions en equipaments públics i formalitzant un parc urbà en aquest àmbit central de la població vora el Canal de Pinyana.

110 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 4, PAU 4 SUPERFÍCIE (m2 sòl) 9.080,92 100,00 % SÒL APROFITAMENT PRIVAT: Zona clau 2 (m2 sòl) 5.587,75 61,53 % SOSTRE EDIFICABLE Sostre residencial (m2 sostre) 10.398,30 Sostre no residencial (m2 sostre) 5.587,75 SISTEMES SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) 2.809,28 30,94 % SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 683,89 7,53 % SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 0,00 0,00 %

PAU‐5, Vial vora Canal de Pinyana: urbanització del tram de vial adjacent al Canal de Pinyana inclòs en l’àmbit, així com de la seva connexió amb la vialitat ja executada, per tal de possibilitar l’edificació de les parcel∙les que hi fan front.

PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 5, PAU 5 SUPERFÍCIE (m2 sòl) 1.901,48 100,00 % SÒL APROFITAMENT PRIVAT: Zona clau 6a (m2 sòl) 1.149,46 60,45 % SOSTRE EDIFICABLE Sostre residencial (m2 sostre) 689,68 SISTEMES SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) 752,02 39,55 % SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 0,00 0,00 % SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 0,00 0,00 %

PAU‐6, Andaní: Urbanització del tram de vial perimetral previst a l’oest del nucli inclòs en l’àmbit, així com de la seva connexió amb el carrer sant Nicolau, per tal de possibilitar l’edificació de les parcel∙les que hi fan front. En el final de l’esmentat vial perimetral, prèviament al seu gir cap a l’interior del nucli, es preveu un petit mirador, elevat topogràficament sobre els terrenys de sòl rústic a llevant de la població.

111 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 6, PAU 6 SUPERFÍCIE (m2 sòl) 2.266,81 100,00 % SÒL APROFITAMENT PRIVAT: Zona clau 2 (m2 sòl) 1.677,25 73,99 % SOSTRE EDIFICABLE Sostre residencial (m2 sostre) 3.210,56 Sostre no residencial (m2 sostre) 1.677,25 SISTEMES SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) 589,56 26,01 % SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 0,00 0,00 % SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 0,00 0,00 %

PAU‐7, Àmbit Enher: Exclusivament finalitzar la urbanització. Es modifica parcialment la posició d’un volum.

PLA d'ACTUACIÓ URBANÍSTICA número 7, PAU 7 SUPERFÍCIE (m2 sòl) 5.842,16 100,00 % SÒL APROFITAMENT PRIVAT: (m2 sòl) 2.022,54 34,62 % Zona clau 4 (m2 sòl) 1.016,05 Zona clau 15 (m2 sòl) 594,09 Zona clau 2 (m2 sòl) 412,40 SOSTRE EDIFICABLE Sostre residencial (m2 sostre) 5.301,40 Sostre no residencial (m2 sostre) 412,40 SISTEMES SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) 1.375,37 23,54 % SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 2.444,25 41,84 % SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 0,00 0,00 %

El conjunt dels PAU ocupen una superfície de 5,5 ha i els PMU abarquen una superfície de 7,7 ha.

3.1.3.3. Sòl no urbanitzable

Pel que fa al sòl no urbanitzable, s’integra la zonificació del PTPP. En el cas del sòl de protecció especial (en endavant SPE), aquest es divideix en dues zones identificades sota la clau 24, Protecció paisatgística i forestal i la clau 25d Protecció especial de valor natural i connexió

112 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

En concret, la proposta defineix tres tipus de sòl no urbanitzable.

Agrícola de regadiu, clau 21b: Correspon als sòls que per les seves condicions tenen un especial valor agrícola, estiguin o no conreats en el moment de la seva classificació, s’han de preservar del procés d’incorporació a àrees urbanes o han estat incorporats per raó de la pròpia fertilitat dels sòls, la seva extensió i la seva posició estratègica comarcal. Aquests terrenys rebran un tractament prioritari en l’ordenament de les activitats agràries i foment per a la millora de les explotacions i mereixen una especial protecció, d’acord amb els criteris de l’article 32 de la LUC. Correspon majoritàriament al sòl de protecció preventiva del PTPP.

Protecció paisatgística i forestal, clau 24: Són els sòls que, per la seva configuració i situació contenen uns valors paisatgístics que convé preservar, com son els espadats, fondalades i espais de caràcter forestal, d’acord a l’establert en l’art.2 de la llei 6/1988, forestal de Catalunya. Aquests espais de forestals confereixen un paper estructurador dins el territori i aporten una gran riquesa ecològica i faunística. S’integren en la zonificació del sòls de protecció especial per part del PTPP.

Protecció especial de valor natural i de connexió territorial, clau 25d: Són els sòls delimitats pel Pla Territorial Parcial de Ponent com a sòls de protecció especial de valor natural i de connexió, que el POUM recull com a tals per tal de compatiblitzar les seves determinacions amb les del planejament territorial, amb l’objectiu de garantir la protecció dels seus valors i el seu paper de connectors biològics. Concretament, es tracta de l’Altiplà Alguaire‐Almenar i del tram del riu Noguera Ribagorçana entre Alfarràs i Ivars de Noguera. Pel que fa al primer, a la Plana d’Almenar Alguaire, el POUM considera els conreus cerealístics de secà del Sas com a espais agrícoles de valor, que afavoreixen la biodiversistat i contribueixen a mantenir el paper de connector de la unitat. Correspon al sòl de protecció especial del PTPP.

3.1.3.4. Sistemes

La proposta distingeix els següents tipus de sistemes:

ƒ Sistema urbanístic de comunicacions: Sistema viari, clau A; Sistema aparcament, clau B i Sistema de protecció de sistemes, clau P.

Pel que fa al sistema viari, el POUM redefineix un tram del traçat de la A‐14 respecte la que provenia del PTPP. Així mateix, incorpora la L‐53, que no estava contemplada en el PTPP però que, per proposta del municipi d’Alfarràs, ha estat acceptada per la Direcció General de Carreteres. La variant d’Alfarràs, en canvi, té el mateix traçat que el que es dibuixava en el PTPP.

113 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

La proposta final de nous vials proposats pel POUM difereix sensiblement de l’avanç. El més destacable respecte l’alternativa 1 és que es manté la modificació del traçat de la A‐14 respecte el que indica el PTPP i es manté la ronda sud (L‐53), però s’elimina l’enllaç per l’est, d’acord amb la proposta que finalment ha aprovat la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya.

D’altra banda, la normativa contempla que “el traçat de les noves infraestructures viàries sotmeses al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el RDL 1/2008 tindrà caràcter indicatiu i, per tant, podrà modificar‐se en funció del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental”.

Pel que fa als aparcaments, aquests són situats en l'exterior.

En total, considerant la proposta tal com es troba actualment, les noves infraestructures del sistema viari i considerant així mateix les servituds i els enllaços, ocuparan una superfície en sòl actualment no construït d’aproximadament 135 ha.

ƒ Sistema urbanístic d’espais lliures públics: Sistema de parcs i jardins, clau V i Sistema hidràulic, clau H

Constitueix el sistema hidràulic el conjunt de rius, rieres, torrents, fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques. Aquest sistema inclou com a domini hidràulic tot l’àmbit fluvial que avarca l’aigua, la vegetació de ribera i els sistemes naturals. D’aquesta manera es vol protegir també les comunitats vegetals i faunístiques que formen part dels cursos fluvials. Segons els criteris de l’Agència Catalana de l’Aigua el sistema hidràulic, entès com la llera legal i la seva zona d’influència, es correspon amb la zona fluvial.

En relació al sistema hidràulic es delimita en funció de l’estudi d’inundabilitat elaborat per l’institut de geologia de Catalunya, i que també delimita el sistema hídric (període de retorn de 100 anys) i la zona inundable (període de retorn de 500 anys). L’àmbit amb període de retorn de 10 anys (T‐10) es considera sistema hidràulic, seguint les prescripcions del RLUC.

L’àmbit amb període de retorn de 100 anys i l’àmbit corresponent a la zona inundable (500 anys) formen bàsicament part del sòl no urbanitzable gairebé íntegrament, no obstant una part també s’inclou en la trama urbana (PMU 3). En aquest cas la normativa del POUM estableix que el projecte d'urbanització haurà de contemplar les mesures correctores que es derivin dels estudis hidrogràfics i geològics del sector que hauran de ser informades juntament amb la resta del projecte per l'Agència Catalana de l'Aigua.

114 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Formen el sistema de parcs i jardins públics tots els parcs, jardins, places, rambles, àrees de jocs d’infants i tot l’espai lliure destinat a zona esportiva pública i a l’esbarjo i expansió de les persones, situats en sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable.

ƒ Sistema urbanístic d’equipaments comunitaris: Sistema d’equipaments i dotacions públics, clau E i Sistema de serveis tècnics, clau ST.

Formen el sistema d'equipaments i dotacions públics els terrenys assenyalats pel Pla amb aquesta qualificació i que es destinen a la titularitat i ús públic, d’acord amb les categories següents: E1 Cultural, E2 Docent, E3 Sanitari, E4 Assistencial, E5 Religiós, E6 Social, E7 Administratiu, E8 Proveïment, E9 Cementiri i E10 Esportiu.

El sistema de serveis tècnics comprèn els terrenys destinats a la dotació d’infrastructures, d'abastament d'aigües potables, d'aigües residuals, pluvials i de rec, depuradores, centrals i xarxes d'energia elèctrica, de gas, de comunicacions, de telecomunicacions i de telefonia, parcs mòbils de maquinària, instal∙lacions relacionades amb la valorització del residus (planta de compostatge) i altres possibles serveis de caràcter ambiental, com les instal∙lacions vinculades a l’estalvi energètic. També s’inclouen tots els elements necessaris pel correcte funcionament d’aquestes instal∙lacions.

Es reserva un espai per a Serveirs tècnics i ambientals on actualment ja existeix un dipòsit, i que ocupa una extensió de 0,75 ha.

En relació als equipaments comunitaris, tots es troben relacionats al sòl urbà, excepte un, en el lloc de l’escola agrària i cultius adjacents, que ocupa 11,16 ha. En total, es reserva una superfície de sòl de 16,6 ha per a equipaments, dels quals 5,5 estan vinculades al sòl urbà i urbanitzable.

ƒ Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics: Sistema d’habitatges dotacionals públics, clau HD. El sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col∙lectius de persones amb necessitats d’assistència o d’emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides.

3.1.3.5. Normativa general amb incidència significativa per al medi ambient

Pel que fa a la normativa, s’incorporen les prescripcions del PTPP dels espais oberts i les directrius de paisatge i es dóna compliment a la normativa ambiental vigent i la llei d’urbanisme.

115 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Dins del capítol 4 d’intervenció en l’edificació i ús del sòl, del títol 1, l’article 33 regula les condicions estètiques i paisatgístiques. També incorpora les directrius paisatgístiques tal com estan desenvolupades en el PTPP (veure’n més detalls a l’annex IV)

D’altra banda, en els capítols relatius al desenvolupament del sòl urbanitzable i en les disposicions generals del sòl no urbanitzable, s’incorporen les prescripcions de caire ambiental.

Finalment, en l’apartat relatiu a la definició de paràmetres reguladors d'usos i activitats s’estableix la regulació, entre d’altres, de les activitats industrials, les activitats extractives, de l’ús de càmping, les instal∙lacions de telefonia mòbil i de radiocomunicació, amb alguns condicionaments dirigits a la correcta integració ambiental d’aquestes. L’apartat (B.10, incidència dels usos en l’entorn i el medi ambient) regula entre d’altres el soroll, les emissions atmosfèriques, les aigües residuals, els residus, els olors, les radiacions electromagnètiques i el risc d’incendi. Així mateix, l’apartat B.11 es desenvolupa per regular les activitats ramaderes amb finalitats industrials i comercials. Tots aquests preceptes es destinen sobretot al compliment de la normativa vigent.

3.2. JUSTIFICACIÓ DE L’ELECCIÓ DE L’ALTERNATIVA SELECCIONADA

A continuació i en base als objectius i criteris ambientals exposats a l’apartat 2.5. d’aquest informe, es fa la comparativa de les tres alternatives.

S’ha puntuat cada alternativa en funció del grau de compliment dels diferents criteris i objectius de la següent manera:

2 totalment d'acord

1 parcialment d'acord

0 no incideix

‐1 en contra

116 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Objectiu 2.4.1. MODEL Criteri d’ordenació/reglamentació alt 0 alt 1 alt 2 TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL Situar les àrees de nous creixements en zones de baix interès natural. 2 ‐1 2 Evitar la fragmentació territorial. ‐1 ‐1 2 Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat Delimitar les zones de risc per a la seguretat de les persones a fi d’acollida del medi. d’evitar‐ne la urbanització i l’edificació. 2 1 2 Tractament del sòl no urbanitzable com a estructura territorial amb identitat pròpia i garantint el manteniment dels seus elements estructuradors, i dels trets característics del teixits rurals. ‐1 1 2 Establir una xarxa d’espais naturals d’interès connector entre el diferents espais d’interès naturals en sòl no urbanitzable, els espais lliures urbans i xarxes territorials externes. ‐1 1 2

Ordenar la globalitat del sòl no urbanitzable. Protegir el sòl agrícola i forestal. 1 1 2

Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori. Aplicar les proteccions definides per plans de nivell superior. ‐1 ‐1 2

Contribuir a la mobilitat sostenible. Avaluar i reduir la mobilitat obligada. ‐1 0 1 Objectiu 2.4.2. GEOLOGIA I Criteri d’ordenació/reglamentació alt 0 alt 1 alt 2 GEOMORFOLOGIA

Minimització del moviment de terres. 0 1 1

Evitar al màxim la necessitat d’aportació o bé exportació de Màxima adaptació topogràfica. terres en l’àmbit d’ordenació. 0 0 1 Protecció dels sòls productius. Evitar l’afectació a sòls de valor productiu 1 1 2 Objectiu 2.4.3. HIDROLOGIA I Criteri d’ordenació/reglamentació alt 0 alt 1 alt 2 CICLE DE L’AIGUA Minimitzar la impermeabilització del sòl. 0 1 2 Utilització en jardineria (d’espais públics i privats) espècies de Protegir els recursos hídrics i baix cost de manteniment, d’àrees bioclimàtiques adaptades a minimitzar el consum d’aigua la zona, aplicant criteris de biodiversitat en el disseny dels espais derivat del planejament lliures. ‐1 2 2 Fomentar la reutilització de les aigües pluvials i depurades segons els nivells de qualitat exigibles als diversos usos. ‐1 2 2

Preveure en els edificis l’estalvi de l’aigua. ‐1 2 2

Evitar pèrdues en la distribució. 0 0 0 Fomentar l’estalvi i reutilització de l’aigua. Facilitar la retenció de l’aigua de pluja. 0 1 1 Previsió de les xarxes de sanejament adequades (clavegueram, Preservar i millorar la qualitat col∙lectors generals i parcials, escomeses) i garantir el de l’aigua. tractament adequat de les aigües residuals. 0 2 2

117 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Objectiu Criteri d’ordenació/reglamentació alt 0 alt 1 alt 2 2.4.4.BIODIVERSITAT, CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI NATURAL

Incloure els espais ja protegits a través de planejament territorial i urbanístic de rang superior. ‐1 ‐1 2

Establir, com a element vertebrador del model Garantir la presència de mostres suficients d’hàbitats d’interès territorial, una xarxa comunitari d’acord amb la Directiva hàbitats, i incloure mostres d’espais d’interès natural, suficients d’altres hàbitats naturals. ‐1 1 2 connectada amb les xarxes Dissenyar futurs espais lliures de forma que maximitzin la biodiversitat territorials exteriors. del lloc. 0 0 0 Dotar d’una continuïtat física adequada la xarxa d’espais d’interès natural. ‐1 ‐1 2

Delimitar els espais fluvials del municipi. ‐1 0 2 Conservar i millorar la Introduir el concepte de connectivitat biològica en el disseny de les connectivitat ecològica. xarxes d’espais lliures urbans. ‐1 1 2

Delimitar en sòl no urbanitzable zones de protecció. ‐1 1 2 Protegir els sòls agrícoles d’interès paisatgístic i els que cultiven Ordenar i gestionar els sòls varietats locals. 1 1 2 ocupats per ecosistemes fràgils o escassos i d’altres Manteniment i potenciació dels espais de diversitat biològica del d’especial interès. municipi. ‐1 1 1 alt 0 alt 1 alt 2 Objectiu 2.4.5. PAISATGE Criteri d’ordenació/reglamentació

Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar‐ne l’ús. ‐1 1 2 Conservar i/o millorar la Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatgístics qualitat del paisatge. d’interès. ‐1 ‐1 2 Minimitzar l’impacte visual de les noves implantacions. ‐1 1 1

118 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Objectiu 2.4.6. QUALITAT DE L’ Criteri d’ordenació/reglamentació alt 0 alt 1 alt 2 AMBIENT ATMOSFÈRIC, ACÚSTIC I LUMÍNIC Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans reduir‐ne la contribució al canvi climàtic. Exigència d’enllumenat de baix consum en espais públics. 0 1 1 Millora de l’eficiència energètica de les edificacions i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic. Minimitzar el consum energètic. 0 1 1

Prevenir i corregir les immissions de fonts contaminants. Planificar les zones verdes i els espais lliures urbans. 0 1 1 Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. 0 2 2 Adequar els usos del planejament al mapa de zonificació lumínica i a les Implementació dels criteris tècnics bàsic de protecció de la condicions acústiques. contaminació lluminosa. ‐1 1 2 Objectiu 2.4.7. GESTIÓ DE RESIDUS Criteri d’ordenació/reglamentació alt 0 alt 1 alt 2

Implantar els sistemes adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus als carrers. 0 0 0 Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar‐ne la durabilitat, la reutilització i el Disminuir la quantitat de residus i reciclatge. 0 0 0 assegurar el seu reciclatge. Fomentar el reciclatge. 0 0 0 Objectiu 2.4.8. RISCOS Criteri d’ordenació/reglamentació alt 0 alt 1 alt 2 Ordenar la zonificació en funció del riscos d’incendi. 1 1 1 Salvaguardar la població dels riscos Ordenar la zonificació en funció del riscos d’inundabilitat. ‐1 1 2 naturals. Ordenar la zonificació en funció dels riscos geològics. 0 0 2

alt 0 alt 1 alt 2 Total ‐12 25 62

Com es pot observar, l’alternativa 2 és la que té un valor més alt, i per tant, la que més s’apropa al compliment dels objectius ambientals establerts en aquest informe.

Això és així principalment perquè, d’una banda, l’alternativa 0 no és prou concreta normativament, a més de que no estableix proteccions ni defineix en detall el sòl no urbanitzable. Així mateix, aquesta alternativa no incorpora l’actualització de la normativa vigent en matèria ambiental ni els plans supramunicipals, instruments que en gran mesura contribueixen a protegir els valors del territori i a

119 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

establir mesures de minimització de l’impacte en relació als vectors ambientals (residus, energia, aigua), entre d’altres.

D’altra banda, l’alternativa 1 estableix el creixement de sòl urbanitzable industrial delimitat pel traçat de la nova infraestructura viària. En aquest sentit i des d’un punt de vista socioeconòmic i de mobilitat es podria considerar una proposta adequada, sobretot perquè al costat hi passa una infraestructura viària, però tot i això, la reserva de sòl industrial es situa sobre una zona d’interès faunístic i connector, tal i com es recull en el PTPP, i per tant, va en contra dels objectius de permeabilitat i biodiversitat que configuren al sector com un espai de valor. D’altra banda, sí que s’adequaria a la normativa ambiental vigent i a altres plans superiors.

Així doncs, considerant que l’alternativa 2 s’adequa a les proteccions establertes pel PTPP i incorpora normativa amb criteris ambientals i paisatgístics, defineix en detall el sòl no urbanitzable, compleix la legislació en matèria de riscos, adequant‐se als informes emesos pels diferents organismes competents, és l’alternativa més adient.

Tot i així, sobretot, en el projecte de noves infraestructures viàries, com el desenvolupament de nous creixements hauran de considerar el manteniment dels valors ambientals i procurar de fer‐los compatibles amb les noves propostes sobre aquests sòls. En els apartats següents d’aquest informe s’analitzen els impactes ambientals de la proposta i es proposen mesures correctores i compensatòries, que caldrà tenir en compte en fases posteriors del pla per tal de minimitzar els efectes negatius de les actuacions derivades de la proposta.

120 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

4. DESCRIPCIÓ AMBIENTAL DEL PLA D’ACORD AMB L’ALTERNATIVA D’ORDENACIÓ ADOPTADA

4.1. SÍNTESI DESCRIPTIVA DEL CONTINGUT DEL PLA AMB EXPRESSIÓ DE LES SEVES DETERMINACIONS AMB POSSIBLES REPERCUSSIONS SIGNIFICATIVES SOBRE EL MEDI AMBIENT.

La memòria del pla inclou una descripció general de les seves propostes. En síntesi, les principals determinacions que poden causar repercussions significatives sobre el medi ambient es mostren esquemàticament a la matriu següent. Una valoració detallada de cadascun es desenvolupa en l’apartat 5. D’altra banda, la proposta d’ordenació es mostra a la documentació del POUM. En relació als aspectes ambientalment rellevants, es pot concloure que les actuacions del pla que tindran repercussions significatives per al medi ambient són:

L’AIRE

CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA QUALITAT DE

EN

LA

EN

RESIDUS PERMEABILITAT

,

ECOEFICIÈNCIA

I ELS

NATURAL subterrània I

i

URBANITZACIÓ

L’EDIFICACIÓ

I TERRITORIAL

LA

I PATRIMONI MATERIALS

GEOMORFOLOGIA I superficial

l’aigua

I

SOSTENIBILITAT

atmosfèrica acústica lumínica

de DELS

cicle

Hidrologia Qualitat Qualitat El Qualitat URBANITZACIÓ RISCOS PAISATGE ECOLÒGICA L’EDIFICACIÓ GESTIÓ GEOLOGIA BIODIVERSITAT ENERGIA: Determinacions de caràcter general Canvis en la classificació del sòl x x x x x x x x x x x Sistemes generals Sistema hidrològic x Comunicacions x x x x x x x Espais lliures públics x x x Equipaments i Serveis tècnics i ambientals x x x x x x Sòl urbà Sòl urbà de nova creació x x x x x x x Sòl urbanitzable delimitat de nova creació (SUD‐1, SUD‐2, x x x x x x x x x x x SUD‐3, SUD‐4, SUD‐5, SUD‐6) Sòl no urbanitzable x x x x x

121 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

4.1.1. CANVIS EN LA CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: CREIXEMENT URBANÍSTIC I SÒL URBANITZABLE DELIMITAT DE NOVA CREACIÓ.

En aquest apartat s’analitzen de forma global els efectes dels canvis en la classificació del sòl, sense considerar els impactes que a nivell concret es produeixen en cada tipus de classificació i que s’analitzen en punts posteriors d’aquest apartat (sòl urbà, sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no delimitat).

La nova proposta implica l’ajustament del límit del sòl urbà, de manera que de 66,4 ha segons el planejament vigent, es passa a 62,5 ha amb la proposta.

La proposta implica creixements nous i no es desclassifica cap espai. El sòl transformat per sectors urbanitzables delimitats és de 30,5 ha (en el PGM vigent és de 10,9 Ha). Cal mencionar, també que un total de 2,6 ha també seran transformades pels sectors en desenvolupament que corresponen a planejament ja aprovat però encara no executat. Es tracta del PMU‐2, antic SAU‐1. D’altra banda, hi haurà nova ocupació en PAU‐5 (0,2 ha) i PAU‐2 (0,5 ha), actualment no hi ha edificacions, però on els terrenys presenten vegetació escassa. En total, es pot considerar que respecte la situació actual, es transformen (és a dir s’ocupen per urbanització), un total de 33,8 ha de sòl.

Aquests sòls de transformació són els que principalment poden causar efectes adversos al medi, en major o menor mesura: medi geològic, el cicle de l’aigua, la qualitat atmosfèrica, acústica i lluminosa, la gestió de residus, el consum energètic, la biodiversitat i el paisatge. Previ a la fase de funcionament del pla, cal tenir en compte que la fase de desenvolupament dels plans i projectes derivats els impactes previsibles són principalment en la contaminació atmosfèrica i acústica. També en la generació de residus de la construcció.

Tot i que en relació al model urbanístic l’efecte no és significativament negatiu ja que els nous creixements es situen en contacte amb la trama urbana actual, els nous sòls urbanitzables impliquen canvis sobre el medi geològic: comporten la desaparició dels sòls en el medi on s’assenten i modificació topogràfica. Subsidiàriament hi ha un efecte negatiu sobre la biodiversitat, en el sentit que desapareixen les comunitats vegetals en els indrets de creixement i de l’atmosfera. Els efectes negatius sobre els vectors ambientals (aigua, residus, energia) estan relacionats amb la nova població.

122 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

La densificació urbana: Actualment, al municipi, amb un sòl urbà de 66,39 ha2, hi ha 1.024 habitatges3. La densitat bruta promig és, doncs, d’uns 15 habitatges per hectàrea. Les propostes dels PAU i PMU del POUM es situen, en general, entre 50 i 60 habitatges /Ha.

Es preveu que aquesta determinació tindrà efectes positius especialment sobre el model territorial, en tant afavoreix un creixement menys dispers i de forma indirecta sobre el consum de recursos i la gestió dels residus.

4.1.2. SISTEMES GENERALS:

4.1.2.1. Sistema hidrològic:

A partir dels estudis d’inundabilitat de la Noguera Ribagorçana es delimita el sistema hidrològic (H). Per tant, s’hi inclou l’àmbit marcat per la legislació com a sistema, és a dir, l’àrea inundable amb període de retorn de 10 anys. Aquest fet té efectes positius sobre la hidrologia superficial i els riscos.

4.1.2.2. Comunicacions:

Les propostes de nous vials provenen del planejament superior, i, tot i que no depenen d’aquest POUM, impliquen la transformació tant dels sòls que ocupen, com d’una distància corresponent a l’efecte vora.

Així, des del planejament territorial, les propostes en aquest àmbit són vies de la xarxa estructurant primària i secundària: A‐14, L‐53 i variant d’Alfarràs. El POUM redefineix un tram del traçat de la A‐14 respecte la que provenia del PTPP. Així mateix, incorpora la L‐53, que no estava contemplada en el PTPP però que, per proposta del municipi d’Alfarràs, ha estat acceptada per la Direcció General de Carreteres. La variant d’Alfarràs, en canvi, té el mateix traçat que el que es dibuixava en el PTPP.

D’altra banda, el POUM estableixen les següents categories de vies:

ƒ Xarxa viària territorial constituïda per carreteres i autovies o vies segregades, subjectes a la seva legislació específica.

2 Segons les superfícies de planejament vigent , i un cop comprovat que no s’han desenvolupat els SAU 1 ni el SAU 2 amb espais residencials.

3 Font: Institut d’Estadística de Catalunya, en base a les dades del 2001 a partir del Cens de població i habitatges de l'INE.

123 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ƒ Xarxa viària bàsica, formada pels carrers estructurants assenyalats en el sòl urbà i en el sòl urbanitzable, i els camins estructurants assenyalats en el sòl no urbanitzable, destinats a comunicar les diferents àrees urbanitzades del municipi, a dotar‐lo d’espais d’aparcament i a comunicar‐lo amb els municipis veïns.

ƒ Xarxa viària secundària, comprèn la resta de carrers del sòl urbà no principals i els camins del sòl no urbanitzable que tenen com a funció donar accés als solars i a les parcel.les. En el sòl urbanitzable és determinaran mitjançant la redacció del Pla parcial corresponent.

Aquestes actuacions comporten la millora de la mobilitat en general, la qual cosa pot implicar la disminució en el temps de desplaçament. Aquestes propostes tenen efectes positius sobre el medi atmosfèric. Les obres que impliquen aquestes actuacions, però, tindran efectes negatius per la seva ocupació i per l’efecte de vora, aquests espais seran transformats i rebran impactes sobretot en la gea, en la biodiversitat i en la permeabilitat ecològica.

4.1.2.3. Espais lliures públics:

Es procura que la reserva d’espais lliures públics sigui acord amb què l’àrea de població abastada cobreixi la totalitat de la ciutat habitada. En conjunt es fan reserves per a 2,1 ha vinculats als PMU i PAU de sòl urbà i un total de 6,6 ha en sòl urbanitzable (22%). En total, considerant la superfície urbana i urbanitzable (92,6 ha) i la superfície final de sistema d’espais lliures (comptabilitzant també les existents), la superfície final de zones verdes en sòl urbà i urbanitzable es situaria en 10,3ha, el que suposa un 11% del total de sòl urbà i urbanitzable del municipi.

La figura següent mostra que la cobertura de les zones verdes accessibles (s’ha descartat la zona verda situada al turó on es situa el dipòsit d’aigua) a una distància de 500 m abastaria tot el sector residencial:

124 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐1 Cobertura de les zones verdes urbanes proposades

distància de 200 m distància de 500 m Zones verdes Sòl urbanitzable

Font: Elaboració pròpia

Es considera que aquestes propostes tenen efectes positius per als següents aspectes ambientals rellevants: biodiversitat i medi atmosfèric.

4.1.2.4. Equipaments i serveis tècnics

Es proposa incrementar la dotació d’equipaments en sòl urbà i fer les cessions obligatòries en sòl urbanitzable. La superfície resultant en els sectors proposats és de 4,7 ha en sòl urbà i urbanitzable (1,3 ha en els PAU i PMU) i 3,4 ha en SUD.

125 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

La cessió per a nous equipaments en sòl urbanitzable supera els estàndards previstos per la llei d’urbanisme de Catalunya, situant‐se com a promig en el 11 % de la superfície total dels SUD.

En global, s’arribaria a una superfície en sòl urbà i urbanitzable, considerant els existents actualment, de 9,4 ha d’equipaments, el que suposa un 9,5% del total de sòl urbà i urbanitzable.

En sòl no urbanitzable es proposa un nou equipament, de 11,6 ha, no contemplat pel pla vigent però que no obstant actualment ja està ocupat per l’escola agrària i les àrees de cultiu adjacents.

Pel que fa a la proposta de serveis tècnics, aquests es situen en un espai que ja contenia aquests usos (concretament un dipòsit) i no en preveu cap altre de concret en sòl urbà o en sòl urbanitzable. En el POUM tampoc no s’ha reservat sòl per aquestes infrastructures en sòl no urbanitzable i per tant a priori, es descarten els possibles efectes derivats d’aquesta ocupació.

Considerant que s’amplien les instal∙lacions per ocupació en l’àmbit de l’escola agrària, es poden produir impactes sobre la geologia, el paisatge i la biodiversitat. D’altra banda, el nou ús d’equipament implicarà un previsible augment en el consum de l’aigua, en la producció de residus i d’aigües residuals i consum energètic.

4.1.3. SÒL URBÀ:

De cara als seus efectes ambientals, són rellevants les actuacions de millora urbana i plans d’actuació que impliquen la instal∙lació un increment dels habitatges, que tenen una densitat bruta promig de 55hab/Ha. Aquest indicador indica que previsiblement el model de ciutat és moderadament compacte, responent als objectius i criteris ambientals exposats en altres punts d’aquest ISA.

D’altra banda, actualment el sòl ocupat ja està transformat per instal∙lacions existents, per tant els efectes d’aquesta proposta es produiran en la fase d’obres, i tindrà efectes sobre els moviments de terra, consum d’aigua, contaminació atmosfèrica, consum energètic, emissió de residus i possible contaminació de l’aigua si no es tenen en compte mesures correctores.

D’altra banda, durant la fase de funcionament, es preveuen efectes principalment derivats de la població que s’hi instal∙li: cicle de l’aigua, emissió de residus, sobre la qualitat atmosfèrica (relacionada amb la mobilitat i l’edificació), i sobre el paisatge urbà.

126 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

4.1.4. SÒL URBANITZABLE DELIMITAT:

A continuació es mostra aquesta superfície de sòl:

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 1, SUD 1 49.537,21 m2 sòl

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 2, SUD 2 58.447,14 m2 sòl

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 3, SUD 3 50.887,14 m2 sòl

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 4, SUD 4 46.631,39 m2 sòl

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 5, SUD 5 31.198,75 m2 sòl

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 6, SUD 6 68.117,96 m2 sòl

En total la superfície de SUD és de 30,4 ha.

Els efectes sobre el medi derivats d’aquesta nova ocupació s’han descrit en conjunt amb tots els sectors d’ocupació en l’apartat 4.1.1.

Aquí es volen ressaltar els efectes respecte com seran aquestes noves ocupacions i a tal efecte, l’indicador que serveix per mesurar els efectes del model urbà considerat són les densitats previstes. Respecte això, s’assenyala que les densitats dels nous sectors residencials estan en l’entorn de 55 habitatges/ha. Oscil∙len entre una densitat bruta de 35 habitatges/ha a SUD‐5 fins a 65 habitatges/ha a SUD 1, SUD 2 i SUD 3, responent a un model de densitat compacta. El percentatge de sistema d’espais lliures oscil∙la entre el 10 i el 17% i el percentatge d’Equipaments oscil∙la entre el 8 i el 17%.

Previsiblement aquestes extensions impliquen impactes sobre el medi geològic, la biodiversitat, el paisatge, el cicle de l’aigua, el medi atmosfèric, la gestió de residus i en el consum energètic. D’altra banda, es produiran efectes durant la fase de construcció i tindrà efectes sobre els moviments de terra, consum d’aigua, contaminació atmosfèrica, consum energètic, emissió de residus i possible contaminació de l’aigua si no es tenen en compte mesures correctores.

4.1.5. SÒL NO URBANITZABLE:

Desenvolupament de l’estructura general i el model territorial: Tot allò que forma part del SNU té algun grau de protecció d’acord amb els valors que es pretenen protegir. Es desenvolupa una

127 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

normativa acurada quant a les activitats i instal∙lacions permeses. Aquest fet es valora com a positiu per a diferents aspectes rellevants, principalment la biodiversitat la permeabilitat del territori, el medi geològic i el paisatge.

4.1.6. NORMATIVA AMBIENTAL DE CARÀCTER GENERAL I REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE:

Les determinacions que estableix el POUM van encaminades a promoure un desenvolupament més sostenible, incorporant les mesures adients i les disposicions del PTPP. Aquestes mesures tenen efecte especialment, i de forma positiva, sobre el model territorial i la ocupació del sòl, el cicle de l’aigua, l’ambient atmosfèric, la biodiversitat territorial, permeabilitat ecològica i patrimoni natural i la qualitat del paisatge (apartats B.6 Incidència dels usos en l’entorn i el medi ambient de la normativa del POUM, i altres articles concrets i vinculats a l’ordenació del diferents classificacions del sòl especifiquen mesures concretes per la protecció del paisatge i del medi natural).

4.2. IDENTIFICACIÓ I QUANTIFICACIÓ DELS SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ I DE LES DEMANDES ADDICIONALS DE RECURSOS NATURALS I D’INFRAESTRUCTURES DE SANEJAMENT, DE GESTIÓ DE RESIDUS I SIMILARS DERIVADES DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA.

4.2.1. SÒLS OBJECTE DE TRANSFORMACIÓ

Els sòls que seran transformats són els que seran objecte de nous creixements urbanístics (residencials, industrials, equipaments i serveis tècnics) i els que seran afectats pel pas de noves infraestructures. El nou POUM no desclassifica cap sòl, així que en global la situació proposada implica una major ocupació urbanitzada del territori municipal.

A continuació es fa un esbós de les característiques ambientals dels sectors que seran transformats.

4.2.1.1. Nous sectors urbanitzables

Els sectors urbanitzables sumen en total més de 30 ha i es situen, majoritàriament en zones de conreu, relativament planes, sense riscos hidrològics i en contacte amb la trama urbana actual.

128 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐2 Localització dels sectors de creixement

nous creixements

Font: Elaboració pròpia amb la base de l’ortofotomapa (1:5000) de l’ICC.

Els nous creixements afecten sobretot fruiters herbacis de regadiu que es troben al voltant del nucli, però també conreus herbacis, a més d’altres cobertes de sòl d’una forma superficialment menys significativa:

129 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Taula 4‐1 cobertes de sòl afectades pels nous creixements

Superfície (ha) Fruiters no cítrics en regadiu 19,42 Conreus herbacis en regadiu 4,05 Horta familiar 1,41 Canals 0,90 Matollars 0,81 Conreus en transformació 0,58 Prats i herbassars 0,48 Zones construïdes 2,97 TOTAL 30,61

1,6% 1,9%

2,6% Fruiters no cítrics en regadiu 9,7% 2,9% Conreus herbacis en regadiu 4,6% Horta familiar Canals Matollars

13,2% 63,5% Conreus en transformació Prats i herbassars Zones construïdes

Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia de cobertures de sòl del DMAH, 2010.

Pel que fa als valors del territori el més destacable és que els sectors del sud (SUD 3, SUD 4 i SUD 5) afecten l’espai delimitat en les bases del DMAH amb un hàbitat d’interès comunitari no prioritari (matollars halonitròfils) i, també, en la zona de patró nítid de fruiters. En realitat, la cobertura vegetal en aquesta zona és de fruiters, i els matollars tenen un grau de representativitat molt baix, situant‐se en els espais intersticials. D’altra banda, no afecten altres espais sotmesos a proteccions ambientals relatius a la biodiversitat o la connectivitat com els forests d’utilitat pública, àmbits de la Xarxa Natura 2000 o espais inclosos al PEIN, ni tampoc espais de valor per altres aspectes ambientals rellevants amb vinculació amb la ocupació del territori.

130 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐3 Àmbits de valor per la biodiversitat i la permeabilitat ecològica

ESPAIS DE VALOR DEL TERRITORI Sistema fluvial Tipus d'espai (períodes de retorn en anys) Zona fluvial (10) Sistema hidrològic (100) Zona inundable (500) Hàbitats d'interès comunitari Hàbitat prioritari Hàbitat no prioritari

Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient

Sòl valor natural i de connexió (PTPP)

Patró nítid de fruiters

Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia del DMAH i el DPTOP.

En relació als valors paisatgístics, els creixements del sud del terme afecten espais valorats pels patrons agrícoles significatius dels fruiters de regadiu (veure figura 2‐23).

En relació als riscos naturals presents en aquest territori no es situen riscos remarcables. El sector SUD 5 té punts concrets amb pendents superiors al 20% i a SUD 6 hi ha espais amb alt risc d’incendis que desapareixerà quan es transformi el sòl. També, els creixements del nord (SUD‐6, SUD‐1 i SUD‐6) del municipi, que es situen en àrees de risc geològic moderat. D’altra banda, puntualment, algun sector de creixement es situa en part de la zona inundable amb període de retorn de 500 anys.

131 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐4 Àmbits amb riscos naturals

RISCOS NATURALS Risc bàsic d'incendi forestal Graus de perill Moderat Alt Molt alt Inundabilitat. Períodes de retorn. 10 100 500 pendents superiors al 20% Àrees amb potencials riscos geològics Risc moderat Risc baix

Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia del DMAH, de l’ICC i de l’estudi d’inundabilitat del POUM

Quant a les fragilitats, cap de les detectades en el catàleg de paisatge al municipi (la presència de zones d’alta exposició visual, les zones d’extracció minera així com el connector ecològic en transformació, veure figura 2‐27) es situen en els sectors de creixement. D’altra banda, en relació a altres fragilitats i impactes presents, que podrien condicionar el creixement i que es mostren a la figura següent, cal destacar la presència d’indústries prop dels creixements residencials i granges prop del SUD industrial.

132 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐5 Fragilitats en l’entorn dels sectors de creixement

sectors de creixement (SUD) Fragilitats i impactes Coberta de sòl Abocadors Plantes de tractament Depuradores i potabilitzadores Infraestructures elèctriques Telecomunicacions Centrals eòliques Centrals nuclears Centrals solars Centrals tèrmiques Granges Piscifactories i conreus aqüícoles d'aigua dolça Hivernacles Hivernacles en bancals Grans vials Indústries aïllades Polígon industrial ordenat Polígon industrial sense ordenar Urbanitzacions Zones d'extracció minera

Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia del DMAH

4.2.1.2. Noves infraestructures

El pla incorpora la planificació sectorial de rang superior en relació a noves infraestructures viàries i també proposa infraestructures locals, que implicaran una ocupació sobre el territori i la transformació d’aquests sòls en una superfície aproximada de 135 ha.

133 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐6 Localització de les noves carreteres

vies noves Nom A14 C26 L53 L805 N230 Variant Alfarràs

Font: Elaboració pròpia amb la base de l’ortofotomapa (1:5000) de l’ICC.

134 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Taula 4‐2 Cobertes de sòl afectades per la ocupació de les noves carreteres

Superfície % respecte Coberta (ha) el total Fruiters no cítrics 56,8 41,96 Conreus herbacis 31,0 22,91 Matollars 22,5 16,60 Conreus herbacis en regadiu 8,2 6,03 Prats i herbassars 2,5 1,83 Horta familiar 2,5 1,81 Conreus en transformació 1,7 1,25 Plantacions de pi blanc 1,7 1,23 Boscos caducifolis de ribera 0,9 0,68 Pinedes de pi blanc 1,0 0,70 Oliverars 0,4 0,26 Vinyes 0,1 0,10 Roquissars 0,1 0,08 Granjes 0,8 0,61 Cases aïllades 1,2 0,91 Altres construccions 2,6 1,93 Preses, embassaments i piscifactoria 0,7 0,54 Rius i canals 0,8 0,56 TOTAL 135,4 100,00

135 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Superfície (ha)

60,0

50,0

40,0

30,0

20,0

10,0

0,0

s r s i s a jes s a s lars anc rar nyes sars n ons al bac sar e ade i ori cítrics tol as blanc bl Vi ll can a regadiu famili ribera pi liv Gra aï ucc ct i no her M pi O r a ta de Roquis es cif us en herb de de eus s i onst pis Ri ci s Hor transformació Cas c i at es ts FruitersConr Pr en nedes tr herba Pi Al en caducifolis eus Plantacions sam Conreus bas Conr Boscos em es, es Pr

Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia de cobertures de sòl del DMAH, 2010.

Pel que fa als valors del territori, s’observa que es veuran afectats espais connectors del PTPP, hàbitats d’interès comunitari (entre ells el prioritari amb codi 1520: vegetació gipsícola ibèrica, travessat per la A‐14), fragments puntuals de boscos de titularitat pública (variant d’Alfarràs) i espais fluvials. No afecta altres espais sotmesos a proteccions ambientals relatius a la biodiversitat o la connectivitat com àmbits de la Xarxa Natura 2000 o espais inclosos al PEIN, ni tampoc espais de valor per altres aspectes ambientals rellevants amb vinculació amb la ocupació del territori.

136 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐7 Àmbits de valor per la biodiversitat i la permeabilitat ecològica

ESPAIS DE VALOR DEL TERRITORI Sistema fluvial Tipus d'espai (períodes de retorn en anys) Zona fluvial (10) Sistema hidrològic (100) Zona inundable (500) Hàbitats d'interès comunitari Hàbitat prioritari Hàbitat no prioritari

Forests gestionades pel Departament de Medi Ambient

Sòl valor natural i de connexió (PTPP)

Patró nítid de fruiters

Font: Elaboració pròpia

En relació als valors paisatgístics alguns traçats afecten espais valorats pel Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida pels seus patrons agrícoles significatius: conreus herbacis de secà (C‐26 i A‐14) i fruiterars de regadiu i la línia de canvi de relleu (L‐53) (veure figura 2‐23). La L‐53 també pot interferir l’itinerari paisatgístic entre Rosselló i Alfarràs.

En relació als riscos naturals presents en aquest territori, el més destacable són els pendents elevats que ha de superar la A‐14, així com els espais inundables que es situen en els terrenys de la nova variant d’Alfarràs i de la L‐53 en la seva entrada al terme municipal.

137 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐8 Àmbits amb riscos naturals

RISCOS NATURALS Risc bàsic d'incendi forestal Graus de perill Moderat Alt Molt alt Inundabilitat. Períodes de retorn. 10 100 500 pendents superiors al 20% Àrees amb potencials riscos geològics Risc moderat Risc baix

Font: Elaboració pròpia

Quant a les fragilitats, de les detectades en el catàleg de paisatge al municipi el més destacable és que la A‐14 es situa en àrees d’alta exposició visual i que la variant d’Alfarràs es situa sota una línia d’alta tensió.

138 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐9 Fragilitats detectades en el catàleg de paisatge

Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia de l’observatori del paisatge.

D’altra banda, en relació a altres fragilitats i impactes presents, que podrien condicionar el creixement i que es mostren a la figura següent, cal destacar l’afectació a granges i a la piscifactoria del municipi. A més, afecta a cases aïllades i la A‐14, al cementiri municipal.

139 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐10 Altres fragilitats

Fragilitats i impactes Coberta de sòl Abocadors Plantes de tractament Depuradores i potabilitzadores Infraestructures elèctriques Telecomunicacions Centrals eòliques Centrals nuclears Centrals solars Centrals tèrmiques Granges Piscifactories i conreus aqüícoles d'aigua dolça Hivernacles Hivernacles en bancals Grans vials Indústries aïllades Polígon industrial ordenat Polígon industrial sense ordenar Urbanitzacions Zones d'extracció minera Cementiris

Font: Elaboració pròpia amb la base de la cartografia del DMAH

4.2.1.3. Propostes en relació al mapa de protecció envers la contaminació lluminosa:

En la imatge següent es mostren els sòls de transformació respecte les proteccions existnets en el mapa de protecció envers la contaminació lluminosa aprovat pel DMAH:

140 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 4‐11 Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa

Zones de transformació

Zona

E1‐ protecció màxima E2‐ protecció alta E3‐ protecció moderada E4‐ protecció menor

Font: Elaboració pròpia a partir de les bases cartogràfiques del DMAH

S’observa com els nous creixements SUD (excepte SUD‐6) i les noves infraestructures viàries es situen en zona de “protecció alta” envers la contaminació lluminosa.

4.2.2. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES DELS RECURSOS ENERGÈTICS.

4.2.2.1. Consum energètic previst

En els sectors de nova creació de tipus residencial, es pot estimar el consum energètic que es requerirà a cada sector en funció dels habitants previstos, partint de la hipòtesi que el consum es

141 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

manté constant per cada any i que es realitza a partir de la projecció de la població de 6.767 habitants, segons consta en la Memòria Descriptiva i Justificativa del POUM d’Alfarràs.

Taula 4‐3 Habitatges, habitants i consum energètic dels nous sectors residencials.

Habitants: 67671 Consum energètic per persona2 (MWh/any): 4,57

Consum energètic Habitants (MWh/any) TOTAL SECTORS RESIDENCIALS 6.767 16.506,84 1 Memòria Descriptiva i Justificativa del POUM d’Alfarràs (2010). 2 Projecció de consums anuals – Catalunya horitzó 2015. Redacció del programa energètic de les Àrees Residencials Estratègiques del Institut Català del Sòl. Font: Elaboració pròpia

Per als nou ús industrial, es parteix del consum dels treballadors que s’ocuparan en cada un dels nous sectors definits pel POUM.

Taula 4‐4 Superfície, treballadors i consum energètic dels nous sectors industrials.

Sòl Industrial actual1 (ha): 10,81 Consum energètic per persona2 (MWh/any): 58,80 Treballadors al sector industrial3 (2001): 16,3% Superfície Consum energètic 4 (ha) Treballadors (MWh/any) TOTAL SECTORS INDUSTRIALS 10,81 213 12.530,82 1 Memòria Descriptiva i Justificativa del POUM d’Alfarràs (2010). 2 Projecció de consums anuals – Catalunya horitzó 2015. Redacció del programa energètic de les Àrees Residencials Estratègiques del Institut Català del Sòl. 3 Població ocupada per sectors a Alfarràs. IDESCAT (2001). 4 Dada estimada a partir de les dades de sòl industrial actual, població ocupada al sector industrial i les superfícies dels nous sectors. Font: Elaboració pròpia.

Així, considerant les taules anteriors, es pot estimar que les necessitats d’energia per als sectors previstos pel POUM, tant industrials com residencials, sumen 29.037,66 MWh/any.

4.2.2.1.1. Capacitat d’abastament

La capacitat d’abastament d’energia depèn de les companyies subministradores, de caràcter privat, i prové de fonts diverses, tant en el cas de l’energia elèctrica com d’altres tipus. No es preveuen dificultats d’abastament d’aquesta energia, però per tal d’aproximar‐se als criteris de sostenibilitat, per a complir amb la normativa vigent i per minimitzar l’emissió de gasos hivernacle es considera imprescindible prendre mesures d’ecoeficiència en la urbanització i en l’edificació.

142 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

4.2.3. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES D’INFRAESTRUCTURES D’ABASTAMENT I DE SANEJAMENT D’AIGUA

4.2.3.1. En relació a la demanda d’aigua

En els sectors residencials i industrials, a partir d’indicadors de consum d’aigua pot estimar‐se la demanda d’aigua prevista. Aquesta es calcula a partir de la suma del següent:

ƒ Consum dels habitants del sector

ƒ Consum dels sectors industrials

ƒ Consum per al reg de les zones verdes dels sectors

ƒ Consum dels equipaments previstos als sectors

ƒ Neteja dels vials

4.2.3.1.1. Consum d’aigua dels nous sectors.

Taula 4‐5 Habitants per habitatge i consums d’aigua per sistemes.

Habitants1 3.612 Dada consum domèstic d'aigua2 (l/hab/dia) 165 Consum industrial d’ús genèric3 150 habitants/ha neta Consum equipaments3 50 habitants/ha Consum zona verda3 100 habitants/ha Neteja vials3 75 habitants/ha 1 Memòria Descriptiva i Justificativa del POUM d’Alfarràs (2010). 2 Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Idescat 3 Informació proporcionada per l’informe de referència del DMAH Font: Elaboració pròpia.

143 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Taula 4‐6 Habitants, superfícies i consum hídric dels sectors residencials i industrials de nova creació.

Habitants superfície m2 superfície ha total (litres) total (m3/dia)

Dada consum domèstic d'aigua per 595980 595,98 habitant (165 l/dia) Consum industrial 74.848,44 7,4848436 185249,8791 185,249879 d’ús genèric Consum 46.650,71 4,66507136 38486,83872 38,4868387 equipaments Consum zona verda 66.279,63 6,62796323 109361,3933 109,361393 Neteja dels vials 119.656,33 11,965633 148074,7084 148,074708 Consum total 1077152,819 1077,15282

Font: Elaboració pròpia.

La suma dels indicadors de consum estableixen, per als sectors residencials i industrials un total de 1077 m3 per dia.

Pel que respecta al consum domèstic, segons les dades de consum obtingudes de l'Informe de Viabilitat del "Projecte d'Abastament d'aigua a Lleida i nuclis urbans de la zona regable del canal de Pinyana", redactat per a la Secretaria General per al Territori i la Biodiversitat del Ministerio de Medio Ambiente , la dotació necessària s'estima en 280 l/hab.i dia, situant‐se aquest valor molt per sobre del valor actual que es situa al voltant dels 165 l per habitant i dia a nivell comarcal.

Es contempla normativament que en la tramitació del pla parcial caldrà garantir la disponibilitat jurídic‐administrativa i tècnica de recursos hídrics per al correcte abastament de les activitats a implantar en els nous sectors.

4.2.3.2. Generació d’aigües residuals

Pot establir‐se que un 90% de les aigües de consum domèstic es converteixen en aigües residuals. De tota manera, per precaució, pot considerar‐se que la totalitat del consum domèstic d’aigua es converteix en aigües residuals d’origen domèstic, per tant, 595 m3/dia.

144 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Alfarràs està compartida amb el municipi veí d’Almenar i de fet s’ubica en aquest municipi, donant també servei a Andaní; es va posar en marxa al 2001. Té 7 km de col∙lectors sense cap bombament i el punt d’abocament es troba a la Noguera Ribagorçana. Realitza un tipus de tractament biològic, amb un cabal de disseny de 1545 m3/dia i una població equivalent de 7982 habitants.

Aquesta depuradora, durant el mes de novembre del 2007 va arribar a un 80% de la seva capacitat (límit que s’estima com de saturació) i l’any 2006 al mes de maig es va superar el 90% de la seva capacitat, pel que s’estima que aquesta depuradora es troba actualment en el límit de la seva capacitat. El PSARU 2005 no té programada cap ampliació per a aquesta EDAR.

No obstant, es contempla normativament que s’haurà de garantir pel desenvolupament dels nous sectors:

‐ La disponibilitat tècnica per al correcte tractament de les aigües residuals previstes en cada sector (depuració i retorn al medi).

‐ El sector ha d'afrontar el cost econòmic de la seva part proporcional d'inversió per a totes les infraestructures dels sistema públic de sanejament i depuració, abastament d'aigua, energia elèctrica, telecomunicacions, gas, reg, hidrants, gestió de residus i altres serveis. Per a les aigües residuals del sector, es preveurà una depuració pròpia independent de la d’aigües domèstiques, i per tant, el planejament derivat haurà de fer la reserva de sòl i econòmica corresponent.

4.2.4. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DE LES DEMANDES D’INFRAESTRUCTURES DE GESTIÓ DE RESIDUS

L’objecte principal d’aquest apartat és el de conèixer la potencial generació de residus dels sectors de nova creació considerats pel nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Alfarràs, i recomanar mesures per optimitzar‐ne la seva recollida selectiva.

Els objectius específics són:

ƒ Determinar la generació de residus per a cada sector, tant residencials com industrials, en un escenari tendencial (que mostra el business as usual, o el que passaria si no es fes res).

145 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ƒ Estimar la quantitat d'infraestructura necessària per a la recollida selectiva de residus al municipi.

4.2.4.1. Generació de residus

Pel que fa a la gestió dels residus, des del 2002 se’n encarrega el Consell Comarcal del Segrià. El Consell gestiona les deixalleries de rebuig, els residus orgànics, el paper i el vidre i envasos.

Alfarràs, l’any 2007 (amb 3.228 habitants), va tenir una ràtio de 1,16 Kg/hab/dia i un 19,87 % de recollida selectiva, per tant, amb una situació una mica diferent respecte la mitja de la seva comarca, amb una ràtio més elevada (1,31 Kg/hab/dia) i aproximadament un 4% més de recollida selectiva.

La producció de kilograms de residus per habitants i dia al municipi ha tingut una tendència a incrementar‐se fins l’any 2006, tot i que l’any 2007 ja s’observa una lleugera disminució. Pel que respecta a la recollida selectiva s’observa per el període 2000‐2007 un increment pràcticament constant des d’uns valors mínims l’any 2000 fins al quasi 20% actual.

Figura 4‐12 Producció de residus per habitant i dia i perecntatge de recollida selectiva pel període 2000‐2007

any Kg/hab/dia % recollida selectiva 2000 0.98 3.3 2001 1.08 3.84 2002 1.04 5.29 2003 1.14 4.92 2004 1.18 6.37 2005 1.19 8.46 2006 1.19 17.83 2007 1.16 19.87

Font: ARC, 2008.

Cal destacar que el 80,13% dels residus generats no són reciclats. El destí final dels residus que no s’han pogut reciclar o reutilitzar dels diferents municipis que formen part del Consell Comarcal del Segrià, s’han abocat a l’abocador de Montoliu a Los Tossalets, actualment en fase d’ampliació.

En aquest capítol es realitza una quantificació del volum de residus generat per cada sector analitzat en base a les dades de la generació de residus actual.

Per tal d’obtenir el volum de residus municipals domèstics als sectors residencials, el present document realitza una projecció de la població fent el supòsit del manteniment de la generació de residus per habitant i dia a mig termini, tot i que s’ha observat un lleuger increment d’aquesta en els

146 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

darrers anys. Aquesta projecció de població multiplicada per la generació per persona, defineix la generació total segons un escenari tendencial (taula 3‐14).

Taula 4‐7 Habitatges, habitants i generació de residus dels nous sectors residencials.

Nombre Generació de residus d’habitants dels per habitant1 Generació de residus sectors (kg/hab/dia) dels sectors (tones/any) NOUS SECTORS RESIDENCIALS 3.612 1,16 1.529,32 1 Dades extretes de l’Agència de Residus de Catalunya (2008) per Alfarràs. Font: Elaboració pròpia.

4.2.4.2. Objectius i criteris ambientals per a maximitzar la recollida selectiva de residus

Tenint en compte les dades actuals de nombre de contenidors de recollida selectiva al sol urbà residencial, aquest apartat fa una estimació del nombre mínim de contenidors que hi haurà en cada sector de nova creació segons un escenari tendencial, es a dir, mantenint constant la proporció de habitants per cada tipus de contenidor.

Taula 4‐8 Nombre de contenidors de recollida selectiva al nous sectors residencials.

Habitants / Contenidors Vidre1 404 Habitants / Contenidors Paper i Cartró1 359 Habitants / Contenidors Envasos Lleugers1 461

Nombre Contenidors d’habitants Contenidors Contenidors Envasos dels sectors Vidre Paper i Cartró Lleugers TOTAL NOUS 3.612 463 411 528 SECTORS RESIDENCIALS 1 Dades extretes de l’Agència de Residus de Catalunya (2008) per Alfarràs. Font: Elaboració pròpia.

A causa de la gran quantitat de brossa recollida com fracció resta als sectors residencials, s’entén com a prioritari el foment del reciclatge i de la reutilització dels residus urbans i, si és el cas, facilitar la disponibilitat d’instal∙lacions adequades per al seu tractament.

Actualment el 80,13% dels residus generats no són reciclats. El destí final dels residus que no s’han pogut reciclar o reutilitzar dels diferents municipis que formen part del Consell Comarcal del Segrià, s’han abocat a l’abocador de Montoliu a Los Tossalets, actualment en fase d’ampliació. Es contempla que aquest abocador podrà assumir els residus derivats dels nous desenvolupaments proposats.

147 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

4.2.4.3. Síntesi i conclusions

La generació anual de residus domèstics als sectors residencials de nova creació d’Alfarràs és de 1529 tones. No obstant, a partir de la diagnosi s’observa un increment rellevant en la taxa de recollida selectiva del municipi, que haurà d’anar‐se incrementat en els propers anys.

La incorporació de sistemes que facilitin la separació de les fraccions dels residus, tant a nivell domèstic com a nivell de sistema de recollida ha de ser una de les prioritats en el disseny dels habitatges (deixant espais suficients per facilitar la separació) i de l’espai públic.

4.3. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES PREVISTES PER AL FOMENT DE LA PRESERVACIÓ I LA MILLORA DEL MEDI AMBIENT.

El Pla incorpora una sèrie de mesures per el foment de la preservació i millora del medi ambient, més enllà del que estableix la normativa vigent, i que a continuació s’expliciten.

4.3.1. ZONIFICACIÓ I ORDENACIÓ.

El POUM proposa uns creixements vinculats directament a la trama urbana existent, completant sectors residencials i industrials i distribuint els equipaments comunitaris i les zones verdes i espais lliures, que ha de ser usats per la població, en relació directa a la vialitat urbana. És excepció la ubicació d’un equipament que recull l’actual escola agrària i els cultius adjacents i que es situa a tocar del camí d’Horta. Es defineix també un sector d’espai lliure/zona verda vinculat a la zona de Protecció especial de valor natural i de connexió, del riu Noguera Ribagorçana.

Pel que fa a l’ordenació del sòl no urbanitzable, es recull en aquesta alternativa del POUM el sector connector delimitat pel PT com a zona de Protecció especial de valor natural i de connexió en el sector oest del TM, sectoritzant una àrea com a zona de Protecció paisatgística i forestal, atenent a les seves condicions particulars; la zonificació de Protecció especial de valor natural i de connexió es repeteix vinculada al sistema hidrogràfic, de manera que es preserven les funcions de connectivitat ecològica en tot el municipi.

Aquestes propostes contribueixen al model sostenible d’ordenació i al foment de la biodiversitat i permeabilitat ecològica.

148 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

4.3.2 NORMATIVA

4.3.2.1 Normativa general

Disposicions generals sobre l’edificació i la urbanització:

Tractament de l’espai públic: L’espai públic, llur urbanització i edificació ha de tractar‐se d’acord amb els criteris de màxima sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic. L’espai lliure ha de tractar‐se d’acord amb els criteris de màxima sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic, evitant la contaminació lumínica, fomentant la protecció dels cursos hidràulics, el reciclatge i l’ús de les energies renovables.

S’estableix normativament la necessitat d’aplicar criteris que impliquin respecte i bon ús dels recursos naturals, destacant el control del consum d’aigua, la selecció d’espècies vegetals autòctones i ornamentals ben adaptades al sòl i al clima d’aquest territori, el control integrat de plagues i la protecció del sòl per evitar la pèrdua de fertilitat i la impermeabilització.

En relació a l’espai públic vinculat al riu es proposa un tractament formal i compositiu evitant les construccions no necessàries i es basarà en elements vegetals naturals.

Serà necessària l’obtenció de llicència per a la col∙locació de pancartes, cartells o qualsevol mena d’instal∙lació publicitària que sigui visible des de l’espai públic.

Subsòl: L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos, a la protecció d’aqüifers classificats i de restes arqueològiques d’interès declarat.

Ecoeficiència dels habitatges. Energies renobables: Els edificis de nova construcció, sempre que sigui possible, preveuran espais i condicions tècniques suficients per la ubicació d'instal∙lacions receptores d’energia solar i altres energies alternatives, que cobreixin les necessitats domèstiques i de serveis propis de l’edificació. Aquestes instal∙lacions hauran de preveure la seva integració en el disseny de l’edificació, tenint en compte, en especial, l’impacte estètic i visual que puguin produir, sobre tot en zones amb valors ambientals i/o paisatgístics.

Instal∙lació de plaques solars: Es prevue la possibilitat d’instal∙lar plaques solars en cobertes ja siguin taulades i/ocobertes inclinades i en tarrats.

Disposicions per a l’edificació aïllada:

El sòl lliure d’edificació romandran preferentment arbrats i enjardinats.

149 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

En els casos en què sigui imprescindible l'anivellament del sòl formant terrasses, aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents: a) Les plataformes d'anivellament i els murs tocant els límits de parcel∙la no podran situar‐se a més d'1,50 metres per damunt o a més de 2,20 metres per sota de la cota natural del límit, b) Les plataformes d'anivellament a l'interior de parcel∙la (excepte els soterranis) hauran de disposar‐se de manera que no sobrepassin uns talussos ideals de pendent 1:3 (alçada:base) traçats des de les cotes referides a les llindes al punt anterior, c) En cada punt, l’alteració de la cota natural del terreny no pot excedir en 1,50 metres, d) Els talussos verticals i els murs interiors de contenció de terres no podran ultrapassar una alçada de 3,50 metres.

Determinacions de la xarxa viària de nova implantació en relació a la permeabilitat ecològica:

A més de les propostes referents al model d’ordenació, les noves infrastructures viàries han de mantenir la continuïtat/permeabilitat encara que sigui amb actuacions puntuals. Serà prioritari mantenir la connectivitat biològica a través de la construcció de passos de fauna en nombre i tipologia adequada per la viabilitat de l’element connector.

Règim a aplicar als camins rurals:

En el plànol d’estructura general del territori (sèrie O.1) s'assenyalen els camins rurals que integren la xarxa viària bàsica. També es consideraran incorporats com a xarxa viària bàsica els determinats per a la prevenció d’incendis, o per ésser d'interès general i els fixats en el plans elaborats per l’administració.

No podran obrir‐se nous camins, vies rurals, pistes o altre tipus de vialitat que no fixi aquest POUM i/o en els plans especials derivats i en plans i programes d'altres Administracions. Altrament, no es podrà modificar el traçat, el perfil longitudinal i transversal dels camins sense la corresponent llicència municipal. Les modificacions no podran suposar en cap cas alteracions negatives de l’entorn natural, ni una menor continuïtat en el seu traçat.

El planejament derivat ha de preveure a la xarxa de camins veïnals, reserves d’espai suficient per a la col∙locació i integració en el paisatge d’un sistema de contenidors o altres equipaments per a optimitzar les operacions de recollida i transport dels residus, d’acord amb les previsions municipals de foment de la recollida selectiva i valorització de residus.

150 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Queda prohibit situar publicitat dins de tots els camins rurals del municipi. Només s’admet situar indicadors en les cruïlles dels camins per tal de facilitar la localització de masies, jaciments arqueològics o altres elements del patrimoni cultural i natural.

Sistema Hidràulic.

Aquest sistema inclou com a domini hidràulic tot l’àmbit fluvial que abarca l’aigua, la vegetació de ribera i els sistemes naturals. D’aquesta manera es vol protegir també les comunitats vegetals i faunístiques que formen part dels cursos fluvials. Amb caràcter general, els projectes o actuacions vinculats als espais fluvials caldrà que s’adaptin als hàbitats que són propis en aquest tram del riu Noguera‐Ribagorçana (arbredes i salzedes).

4.3.2.2 Normativa del sòl urbanitzable de nova creació

Es delimiten 5 àrees residencials i 1 àrea industrial com a Sectors de Sòl Urbanitzable Delimitat. Tots ells en continuïtat amb la trama urbana existent i relacionats per un sistema d’espais lliures, el parc lineal urbà vora el canal de la Pinyana. En el planejament derivat que ha de desenvolupar aquests sectors es prendran les següents mesures ambientals:

ƒ Donat que l'impacte de les actuacions recaurà sobre l'espai agrícola, en els sectors a desenvolupar, quan incloguin zona d'hort ben conservada, caldrà considerar el seu paper paisatgístic i social i per tant s'hauran de prendre en consideració a l'hora d'ordenar els sectors.

ƒ Quan s'afecti vegetació arbòria d’interès o que destaqui per les seves qualitats fisonòmiques o edat, caldrà protegir els peus d'arbre afectats i procedir a la seva replantació en el mateix o altres sectors del municipi.

ƒ Quant els sectors estan travessats pel pas d'una línia elèctrica, es recomana preveure el desplaçament del traçat actual per tal de minimitzar el seu impacte.

ƒ Les espècies que es plantin en els espais verds públics estaran adaptades al clima mediterrani, i tindran, per tant, un baix consum hídric.

ƒ Les noves infraestructures viàries hauran de mantenir la continuïtat i la permeabilitat encara que sigui amb actuacions puntuals. Serà prioritari mantenir la connectivitat biològica a través de la construcció de passos de fauna en nombre i tipologia adequada per la viabilitat de l’element connector.

151 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ƒ En cas d’inevitable i justificada construcció d’instal∙lacions o espais que necessitin tanques en zones d’interès faunístic o connector, caldrà que aquestes siguin permeables per a la fauna: el disseny de les tanques serà vegetal, i si això no es possible, caldrà justificar tanques d’altres tipus i aquestes hauran de contemplar cert nombre de passos per a la fauna.

Sector sòl urbanitzable delimitat núm. 1 (SUD‐1). Ús residencial. Objectius bàsics amb incidència ambiental:

ƒ Proposar una ordenació conjunta del sector que valori adequadament les característiques físiques del lloc i la bona relació funcional i ambiental amb l’entorn urbà i el territori, assegurant que el nou creixement s’inserti de forma correcta ambientalment dins el conjunt urbà i el paisatge.

ƒ Possibilitar l’ampliació de la superfície dels equipaments esportius existents actualment

ƒ Contribuir a la configuració del parc lineal urbà vora el canal de Pinyana.

ƒ Es proposa una densitat de 65 habitatges/Ha.

Sector sòl urbanitzable delimitat núm. 2 (SUD‐2), residencial . Ús residencial. Objectius bàsics amb incidència ambiental:

ƒ Proposar una ordenació conjunta del sector que valori adequadament les característiques físiques del lloc i la bona relació funcional i ambiental amb l’entorn urbà i el territori, assegurant que el nou creixement s’inserti de forma correcta ambientalment dins el conjunt urbà i el paisatge.

ƒ Possibilitar l’ampliació de la superfície dels equipaments esportius existents actualment

ƒ Contribuir a la configuració del parc lineal urbà vora el canal de Pinyana.

ƒ Es proposa una densitat de 65 habitatges/Ha

Sector sòl urbanitzable delimitat núm. 3 (SUD‐3), residencial . Ús residencial. Objectius bàsics amb incidència ambiental:

ƒ Proposar una ordenació conjunta del sector que valori adequadament les característiques físiques del lloc i la bona relació funcional i ambiental amb l’entorn urbà i el territori,

152 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

assegurant que el nou creixement s’inserti de forma correcta ambientalment dins el conjunt urbà i el paisatge.

ƒ Contribuir a la prolongació del parc lineal urbà fins a l’extrem sud de la població..

ƒ Possibilitar la definició d’un nou àmbit d’equipaments d’important dimensió agrupats a banda i banda del parc lineal.

ƒ Es proposa una densitat de 55 habitatges/Ha

Sector sòl urbanitzable delimitat núm. 4 (SUD‐4), residencial. Ús residencial. Objectius bàsics amb incidència ambiental:

ƒ Proposar una ordenació conjunta del sector que valori adequadament les característiques físiques del lloc i la bona relació funcional i ambiental amb l’entorn urbà i el territori, assegurant que el nou creixement s’insereixi de forma correcta ambientalment dins el conjunt urbà i el paisatge.

ƒ Contribuir a la prolongació del parc lineal urbà fins a l’extrem sud de la població.

ƒ Possibilitar la definició d’un nou àmbit d’equipaments d’important dimensió agrupats a banda i banda del parc lineal.

ƒ Es proposa una densitat de 55 habitatges/Ha

Sector sòl urbanitzable delimitat núm. 5 (SUD‐5), Ús residencial. Objectius bàsics amb incidència ambiental:

ƒ Proposar una ordenació conjunta del sector que valori adequadament les característiques físiques del lloc i la bona relació funcional i ambiental amb l’entorn urbà i el territori, assegurant que el nou creixement s’insereixi de forma correcta ambientalment dins el conjunt urbà i el paisatge.

ƒ Es proposa una densitat de 55 habitatges/Ha

Sector sòl urbanitzable delimitat núm. 6 (SUD‐6), Industrial Front N‐II. O bjectius bàsics amb incidència ambiental:

ƒ La creació d’una nova zona industrial compatible amb el teixit residencial de l’entorn i proporcionada a la dinàmica i dimensió del municipi.

153 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ƒ Proposar una ordenació conjunta del sector que valori adequadament les característiques físiques del lloc i la bona relació funcional i ambiental amb l’entorn urbà i el sector industrial veí, facilitant l’accés a ambdós sectors des de la carretera nacional i assegurant que el nou creixement s’insereixi de forma correcta ambientalment dins el conjunt urbà i el paisatge.

ƒ Facilitar la mobilitat rodada i especialment de vianants en relació al teixit urbà.

4.3.2.3 Normativa del sòl no urbanitzable

Per el sòl no urbanitzable, el POUM la necessitat o conveniència d’evitar la seva transformació per tal de protegir el seu interès connector, natural, agrari, paisatgístic, forestal o d’altres. Considera que els terrenys que han de ser classificats coma a SNU tenen l'objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida d'acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible, així com la concurrència d’altres criteris objectius establerts pel planejament territorial o urbanístic. Així mateix, estableix com una raó important el valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides o denominacions d’origen.

Els usos permesos en aquesta classificació de sòl, es determinen segons l’article 47 del DL 1/2010, sempre i quan no es donin els següents supòsits: afectin la protecció dels valors del sòl no urbanitzable; existeixin riscos naturals o servituds per a la protecció del domini públic; disminueixin significativament la permeabilitat del sòl o afectin negativament la connectivitat territorial.

L'establiment de qualsevol ús autoritzat comportarà l'obligació d'adoptar les mesures necessàries per evitar la degradació de la naturalesa i per aconseguir una integració total en el medi. Per això caldrà estudiar d'una manera detallada la captació d'aigua potable, la depuració de les aigües residuals, l'eliminació dels residus, la idoneïtat dels accessos i la conservació i restauració de les masses arbòries. Així mateix, no s'admeten els usos que impliquin una transformació en la destinació o la naturalesa del sòl no urbanitzable, o bé lesionin el paisatge.

Pel que fa a les construccions en sòl no urbanitzable, s’estableixen criteris d’integració paisatgística: qualsevol edificació o volum que s'emplaci en el sòl no urbanitzable haurà de garantir que la seva situació, volumetria, alçada, murs i tancaments, o la instal∙lació d'altres elements, no limiti el camp visual per a poder contemplar els paisatges naturals, ni trenqui l'harmonia o desfiguri la perspectiva. En cas que la ubicació d’elements amb elevat impacte paisatgístic sigui convenientment justificada caldrà preveure mesures per reduir‐ne l’impacte visual.

154 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Les construccions s'adaptaran a la topografia natural del terreny, es situaran en els llocs menys exposats visualment, seran adequades a la seva condició aïllada i, per tant, caldrà explicitar la previsió i qualitat dels accessos i serveis necessaris en funció de l'ús i de l'emplaçament. Altrament es consideren no edificables els terrenys amb un pendent igual o superior al 20% i es prohibeixen les construccions sobre els careners i turons del relleu del terreny.

La nova edificació o ampliació de l'existent no pot suposar la destrucció de l'arbrat existent. En tot cas, els possibles arbres arrencats es reemplaçaran dins el termini màxim d'un any. En la sol∙licitud de llicència municipal hi constarà el seu nombre, el procés i localització de la replantació.

Les construccions que es projectin tindran uns materials, sistemes constructius, volum, tipologia aparent, acabats i colors que garanteixin una adequada integració a les condicions naturals de l'entorn i al seu cromatisme.

S’estableix la necessitat de redactar plans especials per la implantació de noves xarxes de Telecomunicació i de transport d'energia elèctrica. Pel que fa a la instal∙lació d’antenes i altres instal∙lacions de radiocomunicació i georeferenciació es determina que les torres de suport d’antenes i camins d’accés i escomeses elèctriques es compartiran sempre que sigui tècnica i econòmicament viable, s’ajustin a l’ordenació urbanística aprovada i suposi una reducció de l’impacte ambiental i paisatgístic.

En qualsevol cas, caldrà un pla especial per ordenar la implantació de les instal∙lacions sobre el territori, que demostri la seguretat per les persones i béns, així com la seva avaluació ambiental i paisatgística.

Pel que fa a les àrees afectades per l’extracció d’àrids, a part de la regulació específica i ambiental aquestes zones al finalitzar la seva activitat, parcial o totalment, es redactarà un Pla Especial de recuperació i integració de la zona, i es prendran les mesures oportunes per evitar qualsevol tipus de contaminació ambiental.

En relació a la zonificació que estableix l’ordenació del POUM per el SNU, es planteja el manteniment de la morfologia i la cobertura vegetal dels marges i els talussos existents en la Zona Agrícola de regadiu. Pel que de a la Zona de Protecció paisatgística i forestal, No es permeten els usos que transformin la topografia i els boscos i s’admet l’ús agrícola, sempre i quan sigui compatible amb l’avifauna de la zona. Es prohibeix qualsevol tipus de construcció, d’instal∙lació i d’edificació, la tala d’arbrat, els moviments de terres i marges i qualsevol modificació que desvirtuï les característiques de l’entorn. Tan sols estaran permeses les tallades de millora i/o aprofitament de la massa, les quals

155 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

estaran sotmeses als principis de sostenibilitat, estabilitat i persistència, prèvia autorització de l'Administració forestal. No es podran roturar àrees amb pendent superior al 40% i les actuacions s’encaminaran per augmentar el valor paisatgístic, agrícola i forestal el sòl.

En els sòls de Protecció especial de valor natural i connexió, les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per nuclis i àrees urbanes i àrees especialitzades que formen part d’un mateix curs d’aigua, s’adreçaran a la funció connectora del conjunt del curs fluvial, a traves del qual es pot produir la continuïtat entre sòls de protecció especial, el seu tractament formal i compositiu evitarà les construccions no necessàries i es basarà en elements vegetals naturals.

Els projectes o actuacions vinculats a aquests espais fluvials caldrà que s’adaptin als hàbitats que són propis en aquesta tram de riu Noguera‐Ribagorçana (arbredes i salzedes). En tot cas, les actuacions hauran de ser coherents amb els criteris generals d’actuació en els espais fluvials de l’Agència Catalana de l’Aigua.

4.3.1.1. Normativa ambiental

Es presenta un capítol específic de la normativa en el que es tracta la incidència dels usos en l’entorn i el medi ambient (B.6). En concret es determina que la mesura del nivell d’incidència de qualsevol activitat sobre l’entorn o sobre d’altres usos, s’estableix mitjançant els següents paràmetres: sorolls i vibracions, contaminació atmosfèrica, aigües residuals, residus sòlids, activitats extractives, construccions ramaderes, càrrega i descàrrega, aparcament, olors, radiacions electromagnètiques, risc d’incendi, risc d’explosió. En general el contingut està destinat a garantir el compliment de la normativa vigent en cada matèria. No obstant és destaca el següent:

En relació a sorolls i vibracions. S’exigirà un projecte acústic a totes les activitats contigües a habitatges i que funcionin, totalment o parcialment, en horari nocturn. S’exigirà igualment projecte acústic a les activitats situades en contigüitat amb usos educatius o sanitari‐assistencials. Els serveis tècnics municipals podran exigir la presentació de projecte acústic a aquelles activitats que, malgrat que funcionin exclusivament en horari diürn, es realitzin en contigüitat amb l’habitatge i presentin especial problemàtica pel que fa als sorolls i les vibracions. Es determinen les condicions per regular les vibracions de manera que s’estableixen els màxims admissibles i es proposen mesures preventives per evitar la transmissió de les vibracions. Així mateix, com a mesures complementàries, l’ajuntament ha d’atendre els requeriments de prevenció, correcció i millora dels nivells d’avaluació mitjançant apantallaments acústics, pavimentació de les vies de circulació urbana amb materials absorbents, equipaments urbans de baixa emissió sonora i la gestió del trànsit.

156 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

En relació a la contaminació atmosfèrica. Les activitats classificades en el grup A no s’admeten en caràcter general. Malgrat això, i després de redactar un estudi d’impacte ambiental, l’Ajuntament podrà autoritzat, si s’escau, aquestes activitats. No es poden llençar a l’exterior fums, bafs, gasos, vapors o aire amb substàncies en suspensió o a temperatura diferent que l’ambient per les façanes i els patis de tot tipus. Per aquells contaminants que no tinguin fixat legalment el límit d’emissió regiran els nivells que es determinin, en el seu cas, en la autorització o llicència ambiental per a l’exercici de l’activitat. Aquestes activitats resten sotmeses igualment, si escau, a l’obligació d’instal∙lar els sensors automàtics necessaris i permetin dur a terme les mesures d’autocontrol que s’assenyalin en l’esmentada llicència.

En relació a les aigües residuals. Amb caràcter general (per a tot l’àmbit del municipi) quan no sigui possible la connexió amb la xarxa general de clavegueram i, per tant, amb el sistema de tractament corresponent, s’haurà de comptar amb sistemes de tractament autònoms.

En relació als residus. Es determina que és d’especial interès l’aprovació d’una ordenança municipal que reguli la gestió de residus de la construcció i d’enderroc, per tal de donar compliment a la normativa específica del sector. Es recomana la correcta gestió dels residus de la construcció i la utilització de materials ecològics i reciclats o reutilitzats en l’edificació, són conceptes claus a tenir en compte per garantir una construcció sostenible.

En relació a les olors. Totes les activitats que s’instal∙lin, sigui quina sigui la localització, no podran produir pudor que sigui fàcilment detectable més enllà dels límits del local o la parcel∙la on s’exerceixi l’activitat. Quan la concentració de la substància és superior al nivell de toxicitat s’haurà de tractar l’emissió olorosa com si es tractés de contaminació atmosfèrica.

En relació a les radiacions electromagnètiques. No es permet la instal∙lació d’activitats amb equips que produeixin radiacions ionitzants (fàbriques de producció d’urani, tori i els seus compostos, fàbriques de producció d’elements combustibles d’urani natural, instal∙lacions industrials d’irradiació).

157 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

5. IDENTIFICACIÓ I AVALUACIÓ DELS PROBABLES EFECTES SIGNIFICATIUS (SECUNDARIS, ACUMULATIUS, SINÈRGICS, A CURT O LLARG TERMINI, PERMANENTS I TEMPORALS, POSITIUS I NEGATIUS I D’ALTRES) DE L’ORDENACIÓ PROPOSADA SOBRE EL MEDI AMBIENT

5.1. EFECTES SOBRE ELS RECURSOS NATURALS.

El desenvolupament del pla implicarà efectes significatius sobre els recursos naturals, entenent que l’augment de població i el desenvolupament del sòl urbanitzable implica directament un increment del consum d’aigua i energia, així com uns efectes negatius com la generació de més residus. Aquests impactes es valoren quantitativament a l’apartat 4.2.3 en tant pel que respecta a la seva avaluació qualitativa es determina que:

Sobre el consum energètic es pot estimar que les necessitats d’energia per als sectors previstos pel POUM, tant industrials com residencials, sumen 29.037,66 MWh/any. Tenint en compte que la capacitat d’abastament d’energia depèn de les companyies subministradores, de caràcter privat, i prové de fonts diverses, tant en el cas de l’energia elèctrica com d’altres tipus, no es preveuen dificultats d’abastament d’aquesta energia, però per tal d’aproximar‐se als criteris de sostenibilitat, per a complir amb la normativa vigent i per minimitzar l’emissió de gasos hivernacle es considera imprescindible prendre mesures d’ecoeficiència en la urbanització i en l’edificació. L’impacte sobre aquest vector es considera moderat.

S’han incorporat a la normativa del POUM una sèrie de mesures per pal∙liar aquest impacte.

Sobre el vector aigua, pel que respecta a l’abastament, s’ha estimat un consum total de 1077 m3 per dia tenint en compte tant els sectors residencials com industrials. La normativa del POUM contempla que en la tramitació del pla parcial caldrà garantir la disponibilitat jurídic‐administrativa i tècnica de recursos hídrics per al correcte abastament de les activitats a implantar en els nous sectors. S’avalua com un impacte moderat atenent a que, tot i que el desenvolupament dels futurs sectors anirà lligat a la obligatorietat de la disponibilitat d’aquest recurs, l’increment estimat de la demanda d’aquest recurs és notable.

S’han establert a la normativa del POUM una sèrie de mesures per tal de reduir aquest impacte.

158 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Pel que respecta al sanejament de les aigües residuals, pot establir‐se que un 90% de les aigües de consum domèstic es converteixen en aigües residuals. S’ha considerat no obstant com a estimació que la totalitat del consum domèstic d’aigua es converteix en aigües residuals d’origen domèstic, per tant, 595 m3/dia. Atenent a que l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals d’Alfarràs es troba al límit de la seva capacitat es considera que aquesta no podrà assumir les aigües residuals provinents dels desenvolupaments proposats. No obstant, el POUM contempla a la seva normativa que s’haurà de garantir pel futur desenvolupament dels nous sectors:

o La disponibilitat tècnica per al correcte tractament de les aigües residuals previstes en cada sector (depuració i retorn al medi).

o El sector ha d'afrontar el cost econòmic de la seva part proporcional d'inversió per a totes les infraestructures dels sistema públic de sanejament i depuració, abastament d'aigua, energia elèctrica, telecomunicacions, gas, reg, hidrants, gestió de residus i altres serveis. Per a les aigües residuals del sector, es preveurà una depuració pròpia independent de la d’aigües domèstiques, i per tant, el planejament derivat haurà de fer la reserva de sòl i econòmica corresponent.

Atenent a aquests criteris l’impacte s’avalua com moderat degut a l’increment en el volum d’aigües residuals derivat del desenvolupament dels sectors proposats.

S’han incorporat a la normativa del POUM una sèrie de mesures per pal∙liar aquest impacte.

Sobre la generació de residus s’observa un increment de 1529 tones any considerant el desenvolupament de tots els sectors residencials proposats així com la necessitat de pràcticament doblar el nombre de contenidors de recollida selectiva actualment existents. Tot i que l’abocador de Montoliu a Los Tossalets (on actualment van a parar els residus que no s’han pogut reciclar o reutilitzar d’Alfarràs i altres municipis) es troba en fase d’ampliació i que es contempla que aquest abocador podrà assumir els residus derivats dels nous desenvolupaments proposats, s’avalua com un impacte moderat.

Atenent a que una recollida selectiva adequada pot reduir substancialment el volum de residus no reciclats, tal i com s’observa en l’evolució dels darrers anys, la incorporació de sistemes que facilitin la separació de les fraccions dels residus, tant a nivell domèstic com a nivell de sistema de recollida ha de ser una de les prioritats en el disseny dels habitatges (deixant espais suficients per facilitar la separació) i de l’espai públic.

159 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

S’estableixen una sèrie de mesures que han quedat incorporades a la normativa del POUM per tal de reduir aquest impacte.

5.2. EFECTES SOBRE ELS ESPAIS I ASPECTES IDENTIFICATS D’ACORD AMB L’APARTAT 1.

Per tal d’avaluar aquests efectes s’ha realitzat una matriu d’impactes (veure annex III). En aquesta matriu es determina quines són les principals repercussions que pot implicar la proposta de POUM, d’acord amb les diferents zones i sistemes, respecte els aspectes ambientalment rellevants contemplats a la diagnosi. En l’annex IV, d’altra banda, s’analitzen en detall les incorporacions de les determinacions del Catàleg del Paisatge en la ordenació i normativa del POUM. En aquest annex s’assenyalen algunes mesures correctores que el planejament derivat haurà de tenir en compte.

A partir de l’avaluació els diferents efectes es pot determinar que els principals impactes negatius venen donats pels nous desenvolupaments previstos al POUM, en tant que suposen una major ocupació de sòl. Cal destacar no obstant que els creixements previstos es situen en zones en continuïtat amb el nucli existent i que s’han tingut en compte els riscos existents així com els principals valors del territori detectats en el present ISA de cares a la classificació dels sòls.

En conjunt s’avalua que el POUM té un impacte moderat respecte el planejament vigent. Cal esmentar així mateix que les mesures correctores i/o compensatòries a partir de l’avaluació d’aquests efectes, han estat incorporades pel propi Pla i formen part de la seva normativa, tal i com s’especifiquen a l’apartat 4.3.

Cal precisar que les infraestructures noves proposades no són totes procedents de propostes directes del POUM, sinó que venen determinades pel planejament superior, tant la A‐14, com la L‐53 i la variant d’Alfarràs. La A‐14 veu modificat un tram respecte el que es contemplava al Pla Territorial aprovat definitivament. La L‐53 no estava contemplada pel Pla Territorial. És una incorporació que a proposta d’Alfarràs, ha estat acceptat per la DG de Carreteres. La variant d’Alfarràs es recull tal com figura en el PTPP.

Aquest ISA ha decidit tenir totes les noves infraestructures en compte per poder avaluar‐ne els efectes i comprovar que el POUM n’incorpora mesures correctores.

160 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

5.3. EFECTES AMBIENTALS DERIVATS DE LA MOBILITAT GENERADA PER L’ORDENACIÓ PREVISTA PEL PLA.

Tenint en compte les previsions de creixement de població estimada de 3612 persones d’acord amb les dades del POUM, es pot calcular, aproximadament, l’augment d’emissions de CO2 que això comportarà respecte el total de població actual.

Es calcula la xifra d’emissions totals de CO2 per habitants a Alfarràs calculada segons els indicadors dels Objectius de desenvolupament del Mil∙leni de la ONU, l’any 2004 a la emissió de CO2 era de 7,7 tones de CO2/càpita.

7,7 Tn CO2/càpita x 3612 habitants = 27.8 kilotones

Així doncs, es preveu un increment potencial de les emissions de CO2 de 27.8 kilotones, arribant fins a un total de 52,1 kilotones.

Segons l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía, l’any 2002 el transport va ser el responsable del 28% de les emissions de CO2 a l’Estat Espanyol; d’altra banda, també afirma que un cotxe emet un promig de 2,3 kg de CO2 per cada litre de gasolina i 2,6 kg de CO2 per cada litre de gasoli.

7,7 Tn CO2/càpita x 0,28 = 2,16 Tn CO2/càpita deguda al transport

Tenint en compte que les dades obtingudes, poden calcular‐se les emissions de CO2 degudes al transport que comportaria aquest augment de població al municipi d’Alfarràs:

2,16 Tn CO2/càpita deguda al transport (2010) = 6802 Tn CO2

2,16 Tn CO2/càpita deguda al transport (població potencial) = 14590 Tn CO2

Així doncs, es preveu un augment de les emissions de 7787 Tn CO2.

Cal tenir en compte que en aquest càlcul s’inclou el transport de mercaderies, entre d’altres, que posteriorment seran consumides pels habitants del municipi.

El POUM preveu relligar les trames urbanes del nucli urbà amb els seus voltants, la millora de l’accessibilitat interna del municipi, permetent la correcta comunicació entre els assentaments principals. D’altra banda, també es preveuen sectors de compleció (àrees residencials i activitats) que permetin mantenir continuïtat urbana entre els diferents assentaments, que dinamitzi els nous espais.

161 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

La urbanització dels nous sectors de desenvolupament es realitzarà de manera que es garanteixin les condicions de connectivitat i mobilitat sostenible.

162 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA I JUSTIFICACIÓ DEL COMPLIMENT DELS OBJECTIUS AMBIENTALS ESTABLERTS

6.1. VERIFICACIÓ I JUSTIFICACIÓ DETALLADES DE LA CONGRUÈNCIA DEL PLA AMB ELS REQUERIMENTS AMBIENTALS

A l’Annex III es pot veure la caracterització de la magnitud de l’efecte sobre cadascuna de les determinacions del POUM pels aspectes ambientalment rellevants afectats i les àrees d’afectació significativa. Tenint en compte aquesta caracterització, la taula següent globalment l’impacte per a cadascuna de les determinacions.

163 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Geologia i CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA BIODIVERSITAT PAISATGE AMBIENT ATMOSFÈRIC ENERGIA: GESTIÓ DELS RISCOS geomorfologia TERRITORIAL , SOSTENIBILITAT MATERIALS I ELS PERMEABILITAT I ECOEFICIÈNCIA RESIDUS EN LA ECOLÒGICA I EN LA URBANITZACIÓ I Hidrologia El cicle de PATRIMONI NATURAL Qualitat Qualitat Qualitat URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ superficial i l’aigua atmosfèrica acústica lluminosa L’EDIFICACIÓ‐ subterrània Energia Canvis en la classificació del sòl Sistemes generals Sistema hidrogràfic (H). Comunicacions Espais lliures públics (V) Equipaments (E) i Serveis Tècnics (T) Sòl urbà Sòl urbanitzable delimitat

Sòl no urbanitzable sòl no urbanitzable: 25d, 24 i 21b. Catàleg de béns protegits Normativa general Normativa general

164 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Així, es pot veure que de les 48 determinacions avaluades, 20 tenen un efecte positiu, 9, un efecte negatiu compatible i 19, un efecte negatiu moderat.

Les propostes més impactants són l’augment de consum de recursos de la nova població (que com a mínim, es dobla respecte l’actual), els efectes sobre el medi per la ocupació de nous sectors urbanitzables i de les noves infraestructures viàries proposades. En canvi, tenen un efecte positiu el tractament del sòl no urbanitzable i la normativa general –que inclou normativa ambiental‐. Es valora positivament el fet que el pla hagi incorporat en el seu articulat mesures correctores que minimitzen l’impacte en diversos aspectes (sectors de desenvolupament, connectivitat, etc.).

En relació a les previsions del pla, cal tenir en compte que la població prevista, de l’entorn dels 6.600 habitants, en relació als habitatges previstos, impliquen una densitat d’habitant per habitatge molt baixa (de l’entorn d’un habitant per habitatge). Actualment, la densitat per habitatge també és baixa (2 habitants per habitatge). No obstant això, el consum de sòl previst al pla compleix amb els objectius de creixement establerts en el pla territorial i, alhora, amb les densitats de ciutat compacte establertes en el mateix pla.

Cal tenir en compte que en la caracterització dels efectes sobre el consum energètic, s’ha considerat que el subministrament d’energia és d’origen privat i prové de fonts diverses, amb el que no es preveuen problemes d’abastament, i per això tot i els elevats consums, s’han valorat com a moderats. Tot i així, caldrà tenir en compte mesures d’ecoeficiència en la urbanització i l’edificació per tal de minimitzar‐ne el consum.

En el cas de la gestió dels residus, també s’ha valorat l’efecte com a moderat, però caldrà assegurar‐se que les infraestructures de tractament i recuperació que donen servei a Alfarràs tenen capacitat per absorbir l’augment de demanda i, si no és el cas, preveure’n el correcte tractament i gestió en d’altres llocs o la instal∙lació de nous. Cal tenir en compte, en aquest sentit, que el Pla Territorial Sectorial d'Infraestructures de Gestió de Residus Municipals de Catalunya no preveu noves infraestructures en aquest àmbit, del que es dedueix que la capacitat de gestió de residus està coberta.

Pel que fa l’abastament d’aigua, les previsions d’aigua d’abastament són molt elevades, fet que es considera no fomenta gens l’adopció de mesures d’estalvi i eficiència en el seu consum. És per això que s’ha valorat com a impacte negatiu el consum d’aigua d’abastament, tot i que la quantitat calculada es pugui subministrar.

Pel que fa al sanejament, la valoració global és moderada ja que les aigües residuals van a parar a l’EDAR del municipi, que sembla que no podrà assumir les aigües residuals de tots els sectors de

165 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

creixement residencial per trobar‐se a prop del seu cabal de saturació actualment. Serà necessària per tant la construcció de noves estacions a partir dels desenvolupament dels sectors proposats. Tot i així, caldrà informe favorable de l’ACA per garantir‐ho. En el cas de les aigües residuals industrials, a més, el tractament s’haurà de solucionar dins el sector amb la instal∙lació de les estacions depuradores pertinents, abans d’abocar les aigües a la xarxa; per tant, es garanteix la capacitat de depuració de les aigües generades.

En concret per als sectors industrials, els càlculs de consum d’aigua i energia i de generació d’aigües residuals i residus poden variar molt en funció de l’activitat que s’instal∙li en el sector. És per això que pot variar molt respecte el que s’ha calculat i sobre el que s’ha avaluat.

En relació a la sensibilitat del territori la següent imatge mostra com les propostes de sectors urbanitzables i plans de millora urbana i actuació urbanística es situen en els espais de menor sensibilitat del territori. L’entorn, valorat amb una sensibilitat major, està protegit per diverses qualificacions del sòl no urbanitzable:

166 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Figura 6‐1 Sectors del POUM en relació a la sensibilitat del territori

Sòl urbanitzable PMU PAU

+ sensibilitat

‐ sensibilitat

Font: Elaboració pròpia

Tenint en compte aquest resultat i la congruència del Pla amb els objectius ambientals analitzada en l’apartat anterior, es considera com a avaluació global que el Pla té un impacte moderat, atenent a que es prenen en consideració i s’integren a la normativa del POUM les mesures proposades de correcció i compensació.

167 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

6.2. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PLA, TENINT EN COMPTE L’ANÀLISI COMPARATIVA DELS PERFILS AMBIENTALS INICIAL I RESULTANT DE L’ÀMBIT DEL PLA, D’ACORD AMB ELS OBJECTIUS AMBIENTALS

A continuació i en base als objectius i criteris ambientals exposats a l’apartat 2.5. d’aquest informe, es fa la comparativa entre el perfil inicial i resultant del Pla, en funció del grau de compliment dels diferents criteris i objectius de la següent manera:

++ totalment d'acord

+ parcialment d'acord

0 no incideix

‐ en contra

168 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Objectiu 2.4.1. MODEL Criteri d’ordenació/reglamentació Perfil Perfil TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL inicial resultant SÒL Situar les àrees de nous creixements en zones de baix interès natural. ++ ++ Evitar la fragmentació territorial. ‐ ++ Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat Delimitar les zones de risc per a la seguretat de les persones a d’acollida del medi. fi d’evitar‐ne la urbanització i l’edificació. ++ ++ Tractament del sòl no urbanitzable com a estructura territorial amb identitat pròpia i garantint el manteniment dels seus elements estructuradors, i dels trets característics del teixits rurals. ‐ ++ Establir una xarxa d’espais naturals d’interès connector entre el diferents espais d’interès naturals en sòl no urbanitzable, els espais lliures urbans i xarxes territorials externes. ‐ ++

Ordenar la globalitat del sòl no urbanitzable. Protegir el sòl agrícola i forestal. + ++

Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori. Aplicar les proteccions definides per plans de nivell superior. ‐ ++

Contribuir a la mobilitat sostenible. Avaluar i reduir la mobilitat obligada. ‐ + Objectiu 2.4.2. GEOLOGIA I Criteri d’ordenació/reglamentació Perfil Perfil GEOMORFOLOGIA inicial resultant

Minimització del moviment de terres. 0 +

Evitar al màxim la necessitat d’aportació o bé exportació de Màxima adaptació topogràfica. terres en l’àmbit d’ordenació. 0 + Protecció dels sòls productius. Evitar l’afectació a sòls de valor productiu + ++ Objectiu 2.4.3. HIDROLOGIA I Criteri d’ordenació/reglamentació Perfil Perfil CICLE DE L’AIGUA inicial resultant Minimitzar la impermeabilització del sòl. 0 ++ Utilització en jardineria (d’espais públics i privats) espècies de Protegir els recursos hídrics i baix cost de manteniment, d’àrees bioclimàtiques adaptades a minimitzar el consum d’aigua la zona, aplicant criteris de biodiversitat en el disseny dels derivat del planejament espais lliures. ‐ ++ Fomentar la reutilització de les aigües pluvials i depurades segons els nivells de qualitat exigibles als diversos usos. ‐ ++

Preveure en els edificis l’estalvi de l’aigua. ‐ ++

Evitar pèrdues en la distribució. 0 0 Fomentar l’estalvi i reutilització de l’aigua. Facilitar la retenció de l’aigua de pluja. 0 + Previsió de les xarxes de sanejament adequades Preservar i millorar la qualitat (clavegueram, col∙lectors generals i parcials, escomeses) i de l’aigua. garantir el tractament adequat de les aigües residuals. 0 ++

169 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Objectiu 2.4.4.BIODIVERSITAT, Criteri d’ordenació/reglamentació Perfil Perfil CONNECTIVITAT ECOLÒGICA I inicial resultant PATRIMONI NATURAL

Incloure els espais ja protegits a través de planejament territorial i urbanístic de rang superior. ‐ ++

Establir, com a element vertebrador Garantir la presència de mostres suficients d’hàbitats del model territorial, una xarxa d’interès comunitari d’acord amb la Directiva hàbitats, i d’espais d’interès natural, incloure mostres suficients d’altres hàbitats naturals. ‐ ++ connectada amb les xarxes Dissenyar futurs espais lliures de forma que maximitzin la territorials exteriors. biodiversitat del lloc. 0 0 Dotar d’una continuïtat física adequada la xarxa d’espais d’interès natural. ‐ ++

Delimitar els espais fluvials del municipi. ‐ ++ Conservar i millorar la connectivitat Introduir el concepte de connectivitat biològica en el ecològica. disseny de les xarxes d’espais lliures urbans. ‐ ++

Delimitar en sòl no urbanitzable zones de protecció. ‐ ++ Protegir els sòls agrícoles d’interès paisatgístic i els que cultiven varietats locals. + ++ Ordenar i gestionar els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos i Manteniment i potenciació dels espais de diversitat d’altres d’especial interès. biològica del municipi. ‐ + Perfil Perfil inicial resultant Objectiu 2.4.5. PAISATGE Criteri d’ordenació/reglamentació

Minimitzar el consum de sòl i racionalitzar‐ne l’ús. ‐ ++ Conservar i/o millorar la qualitat del Protegir, millorar i recuperar els elements i ambients paisatge. paisatgístics d’interès. ‐ ++ Minimitzar l’impacte visual de les noves implantacions. ‐ + Objectiu 2.4.6. QUALITAT DE L’ Criteri d’ordenació/reglamentació Perfil Perfil AMBIENT ATMOSFÈRIC, ACÚSTIC I inicial resultant LUMÍNIC Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans reduir‐ne la contribució al canvi climàtic. Exigència d’enllumenat de baix consum en espais públics. 0 + Millora de l’eficiència energètica de les edificacions i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic. Minimitzar el consum energètic. 0 +

Prevenir i corregir les immissions de fonts contaminants. Planificar les zones verdes i els espais lliures urbans. 0 + Reduir la població exposada a nivells acústics no permesos per la legislació. 0 ++ Adequar els usos del planejament al mapa de zonificació lumínica i a les Implementació dels criteris tècnics bàsic de protecció de condicions acústiques. la contaminació lluminosa. ‐ ++ Objectiu 2.4.7. GESTIÓ DE RESIDUS Criteri d’ordenació/reglamentació Perfil Perfil inicial resultant

170 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Implantar els sistemes adients per a la reutilització i la recollida selectiva dels residus als carrers. 0 0 Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar‐ne la durabilitat, la Disminuir la quantitat de residus i reutilització i el reciclatge. 0 0 assegurar el seu reciclatge. Fomentar el reciclatge. 0 0 Objectiu 2.4.8. RISCOS Criteri d’ordenació/reglamentació Perfil Perfil inicial resultant Ordenar la zonificació en funció del riscos d’incendi. + + Salvaguardar la població dels riscos Ordenar la zonificació en funció del riscos d’inundabilitat. ‐ ++ naturals. Ordenar la zonificació en funció dels riscos geològics. 0 ++

A partir de la taula anterior s’observa com, atenent als objectius ambientals proposats per al POUM, el perfil resultant incorpora una sèrie de mesures per tal d’afavorir el compliment d’aquests objectius.

6.3. DESCRIPCIÓ DE LES MESURES DE SEGUIMENT I SUPERVISIÓ PREVISTES.

La legislació per a l’avaluació ambiental de plans i programes, sol∙licita establir mesures de supervisió i control per a les diferents fases que comporta l’execució de l’actuació.

Aquestes mesures de seguiment de caràcter general caldrà que siguin concretades amb les prescripcions dels projectes constructius.

El Pla de Seguiment Ambiental (PSA) és un document tècnic de control ambiental, en el qual s’especifiquen els paràmetres de seguiment de la qualitat dels diferents factors ambientals afectats pel planejament i el projecte derivat.

El PSA ha de cobrir els aspectes que es citen a continuació:

• Control i supervisió de documentació en fase de planejament i de redacció del projecte d’urbanització (i d’infraestructures derivades). Cal comprovar que s’han incorporat els criteris ambientals establerts a la documentació associada, és a dir, a l’Informe Ambiental (ISA).

• Control i assistència en obres

• Control i assistència en fase d’explotació de l’actuació

Les mesures definides al document s’hauran de diferenciar segons si s’apliquen:

171 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

• En fase de planejament i projecte d’urbanització

• En fase d’obres

• En fase d’explotació

Tot seguit es mostra un diagrama que recull el desenvolupament del PSA per a les diferents fases del procés urbanístic.

Aquest ISA recull les mesures i condicionants específics que han de formar part del PSA per les tres fases de l’actuació en els objectius i en les diferents mesures correctores. Aquests són necessaris per elaborar el PSA (seguint les indicacions del diagrama que precedeix). Han de ser complementats amb d’altres que es creguin específics per a l’àmbit on es duran a terme les obres, així com amb d’altres que hagin estat especificats en informes dels organismes consultats (DMAH, ACA, DAAR, etc.).

Per al cas de la fase d’explotació, s’haurà de considerar l’efectivitat i l’aplicació de les mesures previstes per a la preservació i millora del medi ambient per aquesta fase i, també, la totalitat de criteris de caràcter ambiental contemplats en fases anteriors (especialment en planejament i redacció de projecte). L’entitat responsable de l’explotació haurà d’encarregar‐se de vetllar pel seu compliment.

172 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

6.3.1. ESPECIFICACIONS PER AL PLA DE SEGUIMENT AMBIENTAL EN EL PLANEJAMENT DERIVAT

Seguidament, es proposen les mesures correctores que s’hauran de considerar i incorporar durant la fase de disseny dels plans parcials de delimitació i dels projectes constructius que desenvoluparan la proposta, i que permetran minimitzar els impactes durant la fase de funcionament. El seguiment ambiental s’establirà en el projecte executiu a partir de la comprovació de que s’incorporen les mesures següents.

En relació a la delimitació de zones i sistemes:

• La delimitació de les zones i sistemes es farà de manera que s’afecti el mínim la vegetació de valor existent, tant en relació al valor florístic com d’hàbitat faunístic, d’oferta tròfica i de protecció contra l’erosió. També, es prioritzarà la localització de les zones verdes i espais lliures tenint en compte la dinàmica de la xarxa superficial d’aigua i la permeabilitat ecològica preexistent en el context de l’àmbit d’actuació.

En relació al moviment de terres:

• Comprovar el càlcul de moviment de terres. El balanç global de moviment de terres ha de ser compensant, l’excavació i terraplenat.

• Inclusió d’un Estudi de Gestió dels residus d’enderrocament, construcció i excavació on, també, ha de figurar la gestió de les terres sobrants.

• El projecte ha de contemplar la gestió correcta de les terres vegetals

• Disseny de talussos correcte, si n’hi ha.

En relació a la biodiversitat:

• El projecte contemplarà la restauració d’aquelles àrees d’ocupació temporal que no seran urbanitzades ni enjardinades però que han sofert una alteració a causa de les obres.

• Es plantaran espècies de baix consum hídric, preferiblement autòctones, que garanteixin la funcionalitat com a hàbitats del sòl no urbanitzables i que per les seves característiques ofereixin recursos tròfics i permetin l’establiment d’estructures de vegetació complexes per tal d’afavorir la presència de fauna. Es buscarà la diversitat d’estrats de vegetació i la continuïtat dels espais no pavimentats.

• Conservar els elements naturals significatius

• Adaptar les línies elèctriques a la protecció de l’avifauna.

• Resoldre correctament la compatibilitat de la millora de la xarxa viària amb la xarxa d’espais verds tenint present que les millores, ampliacions i modificacions de la xarxa viària que es proposin han de tenir en compte l’estructura del verd urbà i no interferir‐la .

173 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

En relació a la qualitat del paisatge

• Delimitar les zones adequades d’acopi de materials i runes.

• Condicions d’integració de les noves edificacions

• Vegetació en les àrees de viari i aparcament

• Condicions d’integració de materials en espais lliures, talussos i elements de protecció visual.

• Construir les edificacions d’una forma esglaonada, amb una alçada i una tipologia, material i colors que tinguin poc impacte visual.

En relació al vector aigua:

• Instal∙lar xarxa separativa d’aigües, sistemes d’emmagatzematge i reutilització d’aigües, i reutilitzar les aigües pluvials.

• S’assegurarà el tractament de les aigües pluvials abans de ser abocades a la xarxa.

• Les actuacions del planejament hauran d’estar d’acord amb els Criteris d’intervenció dels espais fluvials redactats per l’ACA en març del 2002 i publicats en la seva pàgina web.

• Garantir la maximització de la superfície amb tractaments tous .

• Disseny adequat de la xarxa de distribució d’aigua i de l’aigua residual, amb la correcta separació de pluvials, centralització de sistemes de control per a reg i control de pressions i cabals per detectar fuites a la xarxa, amb un correcte disseny també per facilitar el posterior manteniment tenint en compte l’accessibilitat als serveis i minimitzar la longitud de la xarxa de distribució.

• Garantir el tractament de les aigües residuals.

• Assegurar el compliment del CTE, instal∙lació dels mecanismes de minimització dels consums d’aigua en edificis i construcció d’aljubs per la reutilització de l’aigua.

• Tipus de reg dels espais verds: prioritzant l’ús de pluvials emmagatzemades. Si encara es considera necessari, després d’utilitzar plantes de baix consum hídric en el disseny del verd, instal∙lar programadors de reg.

• Estudiar la possibilitat d’una gestió compartida dels serveis d’aigua calenta sanitària.

En relació a l’energia:

• Determinar una tipologia edificatòria plurifamiliar i una posició dels edificis que permeti la màxima entrada de llum.

• Disseny dels edificis amb els criteris d’ecoeficiència, com a mínim seguint l’establert en la normativa en relació a l’aigua calenta sanitària.

• Disseny de l’enllumenat exterior seguint els paràmetres establerts.

174 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

• Preveure les reserves de sòl necessàries per als serveis tècnics energètics.

• Disseny de la ordenació concreta dels edificis: orientació, ventilació.

En relació a la qualitat atmosfèrica, acústica i lluminosa:

• Planificar adequadament les zones verdes privades

• Ordenar els usos interns i les tipologies edificatòries de manera adequada, considerant el mapa de capacitat acústica municipal

• Adoptar solucions de disseny (apantallament amb vegetació) que en minimitzin l’impacte acústic.

• Tipus de paviments sonoreductors.

• Estructures compactes que evitin la dispersió d’il∙luminació

• Calcular les necessitats lumíniques en funció dels factors de clima i color dels materials. No il∙luminar excessivament, sinó de forma adaptada al tipus de via i d’edifici sens detriment de la seguretat.

• Elements d’il∙luminació exterior que minimitzen el consum energètic: cèl∙lules fotoelèctriques, làmpades de vapor de sodi, etc.

En relació als residus:

• Estudi de Gestió de residus d’enderrocament, construcció i excavació.

• Planificació dels sistemes constructius de manera que es minimitzin els materials sobrants.

• Gestió de les terres excedents.

• Preveure els espais necessaris per a la recollida selectiva i considerar l’estalvi de materials per a les construccions posteriors.

• Dissenyar els talussos de forma que siguin estables, si n’hi hagués.

• Respectar les servituds de les línies elèctriques.

• Ordenar el desenvolupament de l’activitat constructiva amb l’objectiu de minimitzar els impactes associats als materials utilitzats i fomentar‐ne la durabilitat, la reutilització i el reciclatge.

• Evitar la utilització de materials amb forts impactes ambientals de fabricació i d’aquells potencialment perillosos per a la salut.

• Dissenyar el mobiliari urbà amb materials d’empreses que garanteixin que l’origen de la fusta no prové de tales il∙legals o que són de compra venda, per exemple amb distintiu FSC, que garanteixi que els productes de boscos o plantacions forestals gestionades correctament des del punt de vista social, econòmic i ambiental.

175 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

• Fomentar a través de la normativa d’urbanització i d’edificació i de la implantació de beneficis fiscals, la utilització de materials i productes que disposin de distintiu de garantia de qualitat ambiental i l’elecció preferent de materials de llarga durada, reutilitzables o reciclables.

6.3.2. FASE D’EXECUCIÓ

El pla de vigilància ambiental haurà d’establir el seguiment de les mesures durant el període d’obres, tant d’aquelles que es derivin del projecte executiu (que haurà de situar en el temps un cop es tingui el calendari de l’execució del projecte), com de les següents, que són exclusivament de l’obra:

Període de les obres:

• S’ha de realitzar fora del període reproductiu i de nidificació. Les activitats de major impacte (voladures, demolicions, etc.) es realitzaran fora del període febrer – agost. La desbrossada de la vegetació i el decapatge de terra vegetal s’ha de planificar per a realitzar‐lo fora del període febrer ‐ juny.

• Fer la plantació i la hidrosembra de les zones verdes considerant les condicions climàtiques, per tant a la tardor.

Operacions prèvies:

• Delimitar les àrees d’afectació. En cap cas s’afectaran les zones properes de sòl no urbanitzable, o els sòls destinats a espais lliures. Així mateix, tampoc ho farà la maquinària.

• S’hauran de minimitzar i delimitar estrictament les zones de trànsit i maniobra dels vehicles i la maquinària, per minimitzar el trepig en les zones que no sigui imprescindible. Aquesta delimitació la realitzarà la Direcció Ambiental de l’obra en base als plànols d’ordenació, i es senyalitzaran tots els recorreguts amb tanques plàstiques reflectants i visibles.

• Les zones d’estacionament i manteniment la maquinària es localitzaran en punts sense desnivell, delimitant‐les amb tanca perimetral o qualsevol altre sistema que delimiti clarament l’espai.

• Delimitar les àrees per estacionament de maquinària i acopi de runes i materials d’acord amb el projecte d’obres.

• Prèviament a l’inici de les obres, caldrà marcar un perímetre de protecció de la vegetació que no s’hagi de veure afectada de com a mínim la projecció vertical de les capçades.

• Inspecció tècnica dels vehicles de l’obra: reducció de gasos contaminants, bones condicions de funcionament per evitar emissions de soroll inadequades.

En l’execució de les obres:

• Les obres es portaran a terme sempre de dia, i en l’horari comprés entre les 8:00 del matí i les 20:00 de la tarda. El treball nocturn haurà de ser expressament autoritzat per l’Ajuntament.

176 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

• Retirada i acumulació de terra i material vegetal. Previ a les operacions de replanteig i excavació es realitzaran la desbrossada i la retirada superficial o decapatge dels horitzons orgànics (15‐25 cm). Prèviament s’hauran definit les zones on s’acumularà aquesta terra es destinarà a la restauració de les zones identificades com a sistema d’espais lliures, que es destinarà.

• Fer la neteja de la maquinària en espais impermeabilitzats i assegurant que no s’infiltri al subsòl ni s’escoli en direcció als cursos superficials

• Utilitzar les instal∙lacions temporals adequades que assegurin que les aigües residuals no afecten l’aqüífer: dipòsits o connectats a la xarxa.

• Els arbres pels quals es plantegi el trasplantament segons la direcció facultativa, caldrà que siguin marcats prèviament a l’inici de les obres, preparant‐los adequadament; s’han d’evitar el trasplantaments en períodes d’activitat vegetativa. A títol indicatiu es proposa:

Tipus de planta Època de trasplantament Coníferes (pins i avets) De setembre a abril Arbres de fulla A finals d’hivern persistent Arbres de fulla caduca De novembre a març

• Les àrees destinades a acopiament d’espècies vegetals per a la posterior plantació s’instal∙larà una sistema de rec automatitzat de tipus provisional, individualitzat per hidrozones, intentant no barrejar‐les, així com els mecanismes necessaris per l’aprofitament per el rec de l’aigua de pluja.

• S’evitarà l’abocament de qualsevol mena de residu o la impermeabilització de les zones lliures així com encendre foc en la proximitat de les zones arbrades.

• Procedir correctament en cas d’afectació a fauna o als seus nius: En cas que es trobin individus d’espècies de fauna salvatge, ferits o desorientats i, sempre que s’afecti involuntàriament un niu o un cau, s’hauran de comunicar els fets immediatament al centre autoritzat de recuperació de fauna salvatge més pròxim a l’àmbit d’estudi i, en el seu defecte, a l’Oficina territorial del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Es procedirà a actuar segons dictaminin els organismes citats.

• En el supòsit de que es detectés l’existència d’espècies incloses a l’Annex I de la Directiva referent a la conservació de les Aus Silvestres 91/294/CE, s’hauran de prendre mesures de protecció del seu hàbitat. Idèntica actuació haurà de fer‐se de detectar‐se qualsevol de les incloses a l’Annex II del Conveni de Berna, tot i que no estiguin amenaçades ni a Catalunya ni a l’estat espanyol.

• Gestió de correcta de residus i materials.

• Evitar aixecament de pols.

• Evitar mantenir el motor encès quan no sigui necessari.

• Gestió correcta de residus i materials en funció a l’Estudi de Gestió de residus d’enderrocament, construcció i excavació, fent una separació en origen.

177 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

• No realitzar cap actuació que pugui generar l’inici d’un incendi forestal en àrees arbrades i arbustives i en les zones properes. No encendre foc dins l’àmbit de les obres per a la crema de residus, ni tan sols els d’origen vegetal.

• Dur a terme les tasques relatives a la prevenció i minimització dels fenòmens erosius: regs, restauracions, etc.

• Assegurar l’estabilitat dels talussos. Si per les exigències del projecte calguessin talussos més verticals, per aquests s’haurà de justificar la conveniència i l’estabilització amb altres elements (en el projecte o durant la vigilància ambiental) i s’haurà de fer seguint criteris paisatgístics.

En la fase final:

• Restauració d’aquelles àrees d’ocupació temporal.

• Neteja general de l’àmbit

• Gestió de les terres excedents.

6.3.3. INDICADORS DE SEGUIMENT

Si el consistori ho considera adequat, per un control de la implantació de les mesures ambientals indicades, es poden utilitzar els següents indicadors de seguiment, en la fase d’obres i d’execució:

BIODIVERSITAT:

• Superfície agroforestal afectada per la urbanització o l’edificació.

CICLE DE L’AIGUA:

• Consum d’aigua d’abastament previst.

• Volum d’aigua depurada i pluvial reutilitzada al sector.

• Percentatge d’aigües residuals depurades i que compleixen els paràmetres de qualitat.

ENERGIA:

• Consum energètic previst en el sector.

• Percentatge energètic de producció pròpia en relació al consum total en el sector.

RESIDUS:

• Percentatge de residus sòlids urbans recollits de forma selectiva.

MOBILITAT/QUALITAT ATMOSFÈRICA:

178 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

• Percentatge de superfície viària exclusiva o prioritària per a vianants i/o bicicletes en relació a la totalitat del sistema viari urbà.

• Percentatge de xarxa viària adaptada a la recollida selectiva de residus.

SOROLL:

• Persones exposades a nivells sonors superiors a 65 dB diürns i 55dB nocturns.

La periodicitat que es considera òptima per la mesura d’aquests indicadors és l’ANUAL.

179 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

7. SÍNTESI DE L’ESTUDI

El més destacat dels aspectes i elements ambientals significatius d’Alfarràs és el següent:

‐ El sistema hidrogràfic en el municipi és articulat per la Noguera Ribagorçana, que transcorre a l’est del terme municipal. També té especial interès la presència del canal de Pinyana dins del municipi.

‐ D’acord amb el document IMPRESS els principals impactes sobre el riu Noguera Ribagorçana es deuen a la presència de diversos embassaments i captacions. El risc d’incompliment dels objectius proposats per la Directiva Marc de l’Aigua és mig.

‐ D’acord amb el document IMPRESS els principals impactes sobre la qualitat de l’aigua de l’aqüífer al∙luvial del baix Segre es deuen a l’elevada concentració de nitrats, adobs i fitosanitaris, les filtracions procedents de les àrees urbanes i els abocaments industrials. El risc d’incompliment dels objectius proposats per la Directiva Marc de l’Aigua és alt.

‐ El municipi disposa d’una EDAR que comparteix amb Almenar i que actualment es troba al límit de la seva capacitat.

‐ Tenen especial interès natural en el municipi els hàbitats de ribera associats a la Noguera Ribagorçana, la vegetació natural present en els vessants i les zones més abruptes i l’àmbit pseudoestèpic dels plans de Dalt.

‐ D’acord amb el Catàleg de paisatge de les Terres de Lleida, el municipi es troba entre les unitats paisatgístiques, “Plana d’Almenar i Alguaire”, “paisatge fluvial de Segre” i “Horta de Pinyana”.

‐ D’acord amb el sistema d’espais oberts del Pla territorial parcial de Ponent dins del municipi existeixen dos espais d’interès per a la connexió ecològica: Altiplà Alguaire ‐ Almenar , Noguera Ribagorçana a Alfarràs – Ivars de Noguera.

‐ Existència de 5 jaciments inclosos en l’inventari de patrimoni arqueològic i paleontològic i 8 elements inclosos en l’inventari de patrimoni arquitectònic.

‐ El municipi s’inclou en la Zona de Qualitat de l’Aire número 14. S’han superat els valors objectius en el cas de l’ozó troposfèric i també els de partícules inferiors a 10 micres, en aquest darrer cas, en una zona ubicada a Lleida i amb un trànsit considerable.

180 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

‐ El municipi disposa d’un mapa de capacitat acústica. Els nivells sonors de les carreteres se situen entre 60 i 65 dB, en el cas de la N‐230, i en menys de 60 dB, en el cas de la C‐26.

‐ La major part del terme municipal s’inclou en la zona E2 (protecció alta) del Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa de Catalunya. La zona urbana s’inclou en una zona E3 (protecció moderada).

‐ El risc d’inundació és baix, però amb zones inundables dins d’un sector urbanitzable proposat i en un pla de millora urbana.

‐ El risc d’incendi és generalment baix, encara que en l’àmbit situat al nord‐oest del terme municipal hi ha un risc alt – molt alt.

‐ No es localitzen assentaments en zones amb elevat pendent.

A partir de l’anàlisi del territori, legislació vigent i pel planejament superior (Pla Territorial Parcial de Ponent), s’estableixen els objectius ambientals següents:

∙ Assignar els usos del sòl sense sobrepassar la capacitat d’acollida del medi.

∙ Ordenar la globalitat del sòl no urbanitzable.

∙ Preservar els espais i elements de valor rellevant del territori.

∙ Contribuir a la mobilitat sostenible.

∙ Màxima adaptació topogràfica.

∙ Protecció dels sòls productius.

∙ Protegir els recursos hídrics i minimitzar el consum d’aigua derivat del planejament.

∙ Fomentar l’estalvi i la reutilització de l’aigua.

∙ Preservar i millorar la qualitat de l’aigua.

∙ Establir, com a element vertebrador del model territorial, una xarxa d’espais d’interès natural, connectada amb les xarxes territorials exteriors.

∙ Conservar i millorar la connectivitat ecològica.

181 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

∙ Ordenar i gestionar els sòls ocupats per ecosistemes fràgils o escassos i d’altres d’especial interès.

∙ Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge.

∙ Millorar l’eficiència energètica dels sistemes urbans reduint‐ne la contribució al canvi climàtic.

∙ Millorar l’eficiència energètica de les edificacions i reduir‐ne la contribució al canvi climàtic.

∙ Prevenir i corregir les immissions de fonts contaminants.

∙ Adequar els usos del planejament al mapa de zonificació lluminosa i a les condicions acústiques.

∙ Disminuir la quantitat de residus i assegurar el seu reciclatge.

∙ Salvaguardar la població dels riscos naturals

L’ISA inclou les següents alternatives:

‐ Alternativa 0: determinacions establertes pel Pla municipal vigent.

‐ alternativa 1: determinacions de l’avanç de POUM. Reconeix les infraestructures previstes pel Pla territorial de Ponent, proposa una variant alternativa al sud del municipi, preveu diferents sectors de creixement residencial i un nou sector industrial.

‐ Alternativa 2: proposta per a l’aprovació inicial. Elimina el creixement industrial en sòl de protecció especial, detalla la ordenació ajustant‐se a les proteccions del pla territorial, detalla les propostes de creixement, sectors en sòl urbà, noves infraestructures i desenvolupa les normes urbanístiques.

L’ISA valora les tres alternatives i conclou que l’alternativa proposada és la que més s’ajusta als objectius ambientals.

En l’apartat 4, desenvolupa la descripció ambiental del pla, d’acord amb les determinacions del pla amb repercussions ambientals, la identificació de les àrees que es veuran transformades pels creixements i noves infraestructures, la identificació de les noves demandes de recursos i de producció de residus i aigües residuals i descriu les mesures previstes per al foment de la preservació i la millora del medi ambient.

En l’apartat 5, l’ISA identifica i avalua els efectes significatius de l’ordenació proposada sobre el medi ambient, en relació als recursos naturals, els efectes sobre els espais i aspectes ambientalment rellevants i els efectes derivats de la mobilitat generada.

182 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Finalment, en l’apartat 6, es fa l’avaluació global del pla i es justifica el compliment dels objectius ambientals.

Es considera com a avaluació global que el Pla té un impacte moderat, atenent a que es prenen en consideració i s’integren a la normativa del POUM les mesures proposades de correcció i compensació.

Les propostes més impactants són l’augment de consum de recursos de la nova població (que com a mínim, es dobla respecte l’actual), els efectes sobre el medi per la ocupació de nous sectors urbanitzables i de les noves infraestructures viàries proposades. En canvi, tenen un efecte positiu el tractament del sòl no urbanitzable i la normativa general –que inclou normativa ambiental‐. Es valora positivament el fet que el pla hagi incorporat en el seu articulat mesures correctores que minimitzen l’impacte en diversos aspectes (sectors de desenvolupament, connectivitat, etc.).

En relació a les previsions del pla, cal tenir en compte que la població prevista, de l’entorn dels 6.600 habitants, en relació als habitatges previstos, impliquen una densitat d’habitant per habitatge molt baixa (de l’entorn d’un habitant per habitatge). Actualment, la densitat per habitatge també és baixa (2 habitants per habitatge). No obstant això, el consum de sòl previst al pla compleix amb els objectius de creixement establerts en el pla territorial i, alhora, amb les densitats de ciutat compacte establertes en el mateix pla.

D’altra banda, la proposta d’ordenació s’adequa a la sensibilitat del medi (entenent‐la com la integració dels elements de valor del territori i els seus riscos).

Finalment l’ISA desenvolupa una sèrie de mesures de seguiment i supervisió que inclouen prescripcions a prendre pel planejament derivat i una proposta d’indicadors ambientals de seguiment.

183 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

8. REFERÈNCIES

Bases cartogràfiques digitals en format Miramon. Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. http://mediambient.gencat.net/

Delimitació de zones inundables per a la redacció de l’INUNCAT. web de l’Agència Catalana de l’Aigua. Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge. http://mediambient.gencat.net/

Folch, R., 1981, La vegetació dels Països Catalans. Ed. Ketres. Barcelona

Folch i Guillèn, R. i altres autors, 1986. Història Natural dels Països Catalans. Ocells (Volum 12). Enciclopèdia Catalana.

Qualitat ecològica dels rius 2006. http://ecobill.diba.cat

Marull J., Pino J., Carreras J., Ferré A., Cordobilla M., Llinàs., Rodà F., Carrillo E., Ninot J. 2004. Primera proposta d’índex del valor del patrimoni natural de Catalunya (IVPN), una eina cartogràfica per a l’avaluació ambiental estratègica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 72: 115‐138.

Nuet, J., Panareda, J.M. i Romo, À.M., 1991, Vegetació de Catalunya. Eumo Editorial, Vic.

Tucker, G.M. i Heath, M.F., 1994, Birds in Europe. Their conservation status. Bird Life International.

Web de l’Ajuntament d’Alfarràs.

Web de l’Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya.

Web de la Generalitat de Catalunya. www.gencat.net

Web de l’Estratègia Catalana per la Biodiversitat. http://biodiver.bio.ub.es/

Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya. www.idescat.es

Web de l’institut d’estudis catalans

Web de l’Agència de Residus de Catalunya. www.arc‐cat.net

Web del DPTOP.

Web del consell Comarcal del Segrià. /www.segria.net/

184 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ANNEX I. DISPOSICIONS NORMATIVES DEL PLA TERRITORIAL PARCIAL DE PONENT PER ALS ESPAIS LLIURES, EN RELACIÓ AL CREIXEMENT MITJÀ, ALS SEPARADORS URBANS I A LES DIRECTRIUS DEL PAISATGE.

Article 2.5. Sòl de protecció especial: definició

S’inclouen en aquesta classe aquells espais en què concorren valors que justifiquen un grau de protecció altament restrictiu de les possibilitats de transformacions que els poguessin afectar. Comprèn aquells sòls que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial –com el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Zarza Natura 2000– i aquells que el Pla considera que cal preservar pel seu valor com a peces i connectors d’interès natural i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental, com és el cas de les àrees de recàrrega dels aqüífers.

Article 2.6. Sòl de protecció especial: regulació

1. El sòl de protecció especial haurà de mantenir la condició d’espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat serà classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal llevat que, excepcionalment i de manera justificada, convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la permanència com a espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. En els sòls de protecció especial determinats pel Pla s’hi aplicarà el règim que estableix aquest article.

2. Amb relació a les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels apartats 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), s’entendrà que el sòl de protecció especial està sotmès a un règim especial de protecció al qual fa referència l’apartat 5 de l’esmentat article, i que seran incompatibles totes aquelles actuacions d’edificació o de transformació de sòl que puguin afectar de forma clara els valors que motiven la protecció especial.

3. En el sòl de protecció especial, només es podran autoritzar les següents edificacions de nova planta o ampliació de les existents:

− Les que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció o la millora de la gestió del sòl en el marc dels objectius de preservació que estableix el Pla, sempre que justificadament no es pugui optar per la reutilització d’una construcció preexistent a una distància raonable.

− Les que podrien ser admissibles d’acord amb el que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, i dels articles concordants del Reglament aprovat pel Decret 305/2006, quan es compleixin les condicions i exigències que assenyalen els apartats 5, 6, 7 i 8 del present article per tal de garantir que no afectaran els valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

185 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Quan les ampliacions d’edificis destinats a usos que poden ser admesos en sòl no urbanitzable no poguessin complir aquestes condicions i fossin imprescindibles per a la continuïtat de l’activitat i aquesta fos d’interès per al municipi, es podrà autoritzar una ampliació de fins al 20% del sostre i del volum existent que no se subjecti totalment o parcial a les condicions assenyalades.

4. En el sòl de protecció especial que estigui destinat a activitats agràries, s’entendran com a edificacions motivades per la millora de la seva gestió les necessàries per a l’agricultura a cel obert i la ramaderia extensiva, tal com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, per al bestiar o la maquinària agrícola i similars i, en general, aquelles que preveuen el punt 6 a) i b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i els articles concordants del Reglament (Decret 305/2006).

5. Les edificacions motivades per formes intensives d’explotacions agrícoles o ramaderes, com també totes aquelles altres edificacions i activitats, autoritzables en determinades circumstàncies en el sòl no urbanitzable a l’empara de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i dels articles concordants del Reglament (Decret 305/2006), requeriran, per a ser autoritzades, la incorporació a l’estudi d’impacte i integració paisatgística, que és preceptiu d’acord amb el que disposa l’article 6.4 per tractar‐se d’edificacions aïllades, d’un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl, sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8. En tot cas, no s’autoritzaran aquestes edificacions i activitats en sòl de protecció especial si hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció preventiva o territorial.

6. Els nous elements d’infraestructures que s’hagin d’ubicar necessàriament en sòl de protecció especial, com també la millora dels que hi ha en aquesta classe de sòl, adoptaran solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i evitaran interferir els connectors ecològics, els corredors hidrogràfics i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic). L’estudi d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra tindrà en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental serà preceptiva la realització, dins l’estudi d’impacte i integració paisatgística que disposa l’article 6.4, d’una valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les condicions esmentades sense perjudici del que s’assenyala a l’apartat 8.

7. L’anàlisi i valoració de la inserció de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial haurà de demostrar que les construccions i els usos que es proposen no afecten de forma substancial els valors de l’àrea de sòl de protecció especial on s’ubicarien. L’estudi haurà de considerar les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors per protegir:

a) Vegetació i hàbitats de l’entorn

b) Fauna de l’entorn

186 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

c) Funcions de connectivitat biològica

d) Estabilitat del sòl

e) Funcions hidrològiques

f) Fragmentació del sòl

g) Gestió de residus i aigües residuals

h) Accessibilitat i necessitat de serveis

i) Increment de la freqüentació

j) Patrimoni cultural i històric

k) Patrimoni geològic

l) Zones humides

m) Paisatge

n) Qualitat atmosfèrica

o) Millora esperable de l’espai protegit

8. Mitjançant instruments de planejament urbanístic –plans directors urbanístics, plans d’ordenació urbanística o plans especials–, directrius de paisatge o altres instruments de planificació que s’incorporin al Pla territorial, es podran, en el marc de les regulacions d’ordre general que s’expressen en aquestes normes, desenvolupar de forma detallada les condicions per a l’autorització de les edificacions i activitats a què es refereix l’apartat 5, com també les condicions específiques per a la implantació de les infraestructures necessàries. Quan hi hagi aquestes regulacions, no serà necessari analitzar i valorar la inserció en l’entorn territorial a què es fa referència, amb caràcter general, en aquest article, sense perjudici de tot allò previst en els instruments de planificació i de protecció de l’entorn natural, en els plans de recuperació d’espècies de fauna i flora, del procediment d’avaluació d’impacte ambiental i de les condicions específiques establertes per als espais de la Xarxa Natura 2000, que – òbviament– han de complir les directrius de gestió de la mateixa.

9. En els marges i límits de parcel∙la dels sòls de protecció especial destinats a la producció agrària, es mantindrà o, en el seu cas, es reposarà la vegetació natural espontània o la tradicional de la zona, en tant que factors de biodiversitat i del paisatge. Els departaments competents definiran projectes de restauració i programes de foment amb aquest objectiu.

187 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

10. En els sòls de protecció especial destinats a la producció agrícola en què es produeixin concentracions parcel∙làries i/o implantacions de nous regadius, es pendran mesures per a implantar i mantenir una xarxa de marges, guarets i erms no regats que han d’actuar com a factors de biodiversitat.

Article 2.7. Sòl de protecció territorial: definició

S’inclouen en aquest tipus de sòl aquells terrenys que sense assolir el grau de valors naturals i mediambientals que tenen els sòls de protecció especial convé diferenciar i sotmetre a una regulació més restrictiva que el sòl de protecció preventiva pels motius que s’assenyalen en aquest article.

En funció dels motius pels quals el sòl ha d’ésser preservat o se n’ha de condicionar la transformació a un suficient interès territorial, el Pla distingeix tres tipus de sòl de protecció territorial:

1. De risc.

Àrees de sòl d’extensió o significació apreciable en els plànols, on l’existència de riscos naturals o tecnològics o d’altres afectacions fan inadequat el seu aprofitament urbanístic, en tant aquests romanguin.

(...)

Article 2.8. Sòl de protecció territorial: regulació

1. Sense perjudici del que assenyala l’apartat 4, el sòl de protecció territorial haurà de mantenir la condició d’espai no urbanitzat i amb aquesta finalitat serà classificat com a no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística municipal, llevat dels casos en què concorrin les circumstàncies que assenyala l’apartat 5 de l’article 2.11.

2. El sòl de protecció territorial restarà subjecte a les limitacions que estableix l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i a les condicions que es deriven dels motius que en cada cas justifiquen la seva consideració com a sòl de protecció territorial que s’especifiquen a la memòria del Pla. La delimitació de les àrees en què la protecció territorial atorgada pel Pla està motivada per riscos d’inundabilitat reflecteix la cartografia oficial a escala 1:50.000 fornida per l’Agència Catalana de l’Aigua. En cas que una cartografia sobre inundabilitat fos més precisa i determinés que aquestes zones no són susceptibles de patir aquest risc natural, seria possible desenvolupar‐hi creixements urbans, sempre i quan l’ACA determinés la idoneïtat per a construir‐ hi. En cas que es realitzin obres per a evitar aquest risc natural i els estudis a una escala més precisa demostrin que no existeix, es podran redefinir els límits del sòl no urbanitzable de protecció territorial en el moment de la redacció del planejament urbanístic. En tot cas, cal tenir presents les determinacions sobre àrees inundables establertes pel Reglament de la Llei d’urbanisme, aprovat mitjançant el Decret 305/2006, de 18 de juliol.

3. En relació amb les actuacions en sòl no urbanitzable que es poden autoritzar a l’empara dels punts 4 i 6 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), es considera preferible la seva

188 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

localització en sòl de protecció preventiva, i per aquest motiu la seva autorització en sòl de protecció territorial s’haurà de justificar per la inexistència d’alternatives raonables de localització en sòl de protecció preventiva.

4. El procediment que estableix l’article 1.14 per a fer possibles actuacions d’interès territorial no previstes pel Pla serà d’aplicació obligatòria per a les actuacions d’urbanització o transformació que s’hagin de portar a terme en sòl de potencial interès estratègic, com també d’aquelles que es poguessin situar en sòl de risc on es prenguessin les mesures necessàries per a evitar‐lo.

(...)

Article 2.9. Sòl de protecció preventiva: definició

S’inclouen en aquest tipus els sòls classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial o de protecció territorial. El Pla considera que cal protegir preventivament aquest sòl, sense perjudici que mitjançant el planejament d’ordenació urbanística municipal, i en el marc que les estratègies que el Pla estableix per a cada assentament, es puguin delimitar àrees per a ésser urbanitzades i edificades, si escau.

També el Pla preveu la possibilitat que, més enllà de les estratègies establertes per a cada nucli, es puguin admetre, en casos justificats, implantacions d’activitats o instal∙lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, a través del procediment que el Pla determina en l’article 1.14 per a garantir una avaluació suficient dels pros i contres de la iniciativa.

Article 2.10. Sòl de protecció preventiva: regulació

1. El sòl de protecció preventiva està subjecte a les limitacions que la legislació urbanística estableix per al règim de sòl no urbanitzable i que s’assenyalen bàsicament a l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005).

2. Els plans d’ordenació urbanística municipal podran, si s’escau, classificar com a urbanitzable aquelles peces de sòl de protecció preventiva que tinguin la localització i proporció adequades en funció de les opcions d’extensió urbana que el pla d’ordenació urbanística municipal adopti d’acord amb les estratègies de desenvolupament urbà que en cada cas estableix el Pla.

3. El sòl de protecció preventiva que mantingui la seva classificació de sòl no urbanitzable continuarà subjecte a les limitacions pròpies d’aquest règim de sòl amb les especificacions que estableixi en cada cas el Pla d’ordenació urbanística municipal i altres instruments de planejament urbanístic, en el seu cas. Sense perjudici de les restriccions específiques per a determinades àrees establertes en el Pla d’ordenació urbanística municipal o altres instruments urbanístics, cal considerar en general el sòl de protecció preventiva com una opció preferent enfront del sòl de protecció territorial per a implantacions admeses en sòl no urbanitzable.

189 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

4. Els plans municipals hauran de posar especial atenció en l’ordenació de l’àmbit del sòl de protecció preventiva, sense perjudici de la capacitat del pla d’ordenació urbanística municipal de precisar, d’acord amb el Pla territorial, l’ordenació de tot el sòl no urbanitzable del terme municipal.

Article 2.11. Sòl subjecte a riscos

1. Els sòls subjectes a riscos naturals o tecnològics quedaran exclosos de qualsevol ús que pugui comportar risc per a les persones d’acord amb les directrius que estableixen els articles 5 i 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol.

2. El planejament urbanístic delimitarà amb precisió les zones de risc i determinarà en el seu cas les mesures específiques de protecció i prevenció que siguin adequades d’acord amb l’ordenació.

3. L’ús dels terrenys sotmesos a risc d’inundació es regula pel que assenyala l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme en funció de la planificació hidràulica que ha d’establir els àmbits de la zona fluvial, zona del sistema hídric i zona inundable per episodis extraordinaris.

4. Les àrees de sòl de protecció territorial que hagin estat així tipificades pel Pla exclusivament per causa de la seva inundabilitat, d’acord amb les delimitacions proposades per l’Agència Catalana de l’Aigua, passaran automàticament al règim del sòl de protecció preventiva si per causa de canvis en el règim hidràulic o per la utilització de models més precisos de predicció, l’administració hidràulica deixés de classificar‐les com a inundables.

5. Les peces de sòl de protecció territorial per causa de la seva inundabilitat, confrontants amb àrees urbanes podran, amb les limitacions derivades de l’estratègia assignada a l’àrea o nucli urbà, ser classificades com a sòl urbanitzable en el planejament d’ordenació urbanística municipal si es compleixen els requeriments que estableix al respecte l’article 6 del Reglament de la Llei d’urbanisme (Decret 305/2006).

Art. 2.12. L’ordenació del sòl no urbanitzable en el planejament urbanístic

1. Dins del marc que estableixen els tipus de sòl del sistema d’espais oberts establerts pel Pla, el planejament urbanístic determinarà diverses zones i mesures de protecció en funció de la regulació d’actuacions, usos i construccions que estableixi en cada lloc d’acord amb els graus de preservació i transformació exigibles i admissibles respectivament.

2. Sense perjudici de les consideracions específiques derivades de les característiques del municipi, les zones i les mesures de protecció en sòl no urbanitzable tenen entre els seus objectius facilitar la gestió orientada a la preservació dels següents valors i funcions:

a) Valors agrícoles:

− Terrenys de regadiu o que poden ser‐ho.

190 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

− Terrenys amb unitats productives més aptes per al seu maneig.

− Terrenys que hostatgen els elements que garanetixen el sistema de ramaderia tradicional: espais de pastura i infraestructures associades (camins ramaders, camins d’accés motoritzat, abeuradors, triadors, pletes, coberts de refugi).

− Terrenys de vinya i de conreus llenyosos de secà.

− Terrenys agrícoles que embolcallen espais naturals protegits o de domini públic hidràulic o pecuari.

b) Valors ambientals, ecològics o científics:

− Hàbitats singulars fràgils o que hostatgen flora o fauna d’especial interès.

− Hàbitats de major integritat, dimensió i més representatius de la regió.

− Zones humides.

− Espais d’interès geològic.

− Mosaics agro‐silvo‐pastorals.

− Espais intersticials agrícoles rics en diversitat biològica (marges, sèquies, tanques arbrades, ...).

c) Valors paisatgístics i patrimonials.

− Àrees d’interès paisatgístic a preservar, a restaurar i a crear.

− Àrees amb gran visibilitat.

− Entorns d’elements culturals (històrics, arqueològics, identitaris, ...).

− Espais agraris de valor: aquells amb infraestructures agràries creades per al maneig de sòls que identifiquen un paisatge, que tenen valor històric i que resulten fonamentals per a la conservació de sòls i aigües com ara terrasses i feixes, closes, infraestructures de rec i drenatge, ...

− Terrenys de domini públic (camins, boscos i pastures comunals, domini hidràulic, camins ramaders,...).

d) El planejament urbanístic haurà de considerar també en l’ordenació del sòl no urbanitzable, aquell que, sense tenir un valor intrínsec notable, pot jugar un paper rellevant en l’estructuració de l’espai i en concret el que:

− Respon a un objectiu de separació d’àrees edificades.

− Defineix els límits de l’espai que poden assolir les àrees urbanes.

191 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

− Facilita la percepció del paisatge.

− Facilita l’ampliació o la implantació de les infraestructures necessàries.

− Preserva superfícies no urbanitzables de certa entitat com a reserves estratègiques de futur.

− Pot fer de franja protectora de corredors fluvials i zones humides.

3. La consideració dels valors que assenyala aquest article no comporta una zonificació que específicament s’hi refereixi, atès que les determinacions normatives d’una zona poden simultàniament tenir objectius d’ordre divers i que aquests poden ser també objecte de determinacions no zonals. Les zones de sòl no urbanitzable seran, per tant, les que el pla urbanístic adopti, en el seu cas, en el marc de les disposicions reglamentàries que s’estableixin al respecte.

Article 2.13. Consideració dels béns culturals d’interès nacional i local

1. El Pla cartografia l’inventari dels béns culturals d’interès nacional i local de les Terres de Lleida.

2. Les actuacions en sòl no urbanitzable que s’autoritzin a l’empara de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005), situades a l’entorn visual dels edificis o elements patrimonials declarats béns culturals d’interès nacional o local, a part de complir amb caràcter general les disposicions transitòries d’aquestes normes territorials, hauran de respectar les característiques paisatgístiques d’aquest entorn i les traces existents de camins, passos, explanades, fonts, vegetació, ..., que estructuren l’espai al voltant de l’edifici o element.

Article 2.14. Règim dels usos i edificacions existents en els espais oberts

1. Les edificacions legalment implantades que s’ajustin als supòsits d’usos permesos en sòl no urbanitzable poden mantenir‐se i ampliar‐se si es compleixen els requisits del planejament general urbanístic a què estiguin subjectes i les determinacions que estableixen la legislació urbanística i el Pla.

2. Les edificacions degudament autoritzades d’acord amb la legislació anterior a la Llei 2/2002 que no s’ajustin als supòsits d’usos permesos pel text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) i que, per tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir, però només podran autoritzar‐se’n ampliacions en sòl de protecció territorial o de protecció preventiva en els termes previstos per la Llei d’urbanisme i pel seu reglament (Decret 305/2006) si el planejament urbanístic municipal aprovat definitivament abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002 ho preveu expressament. En aquest cas, les ampliacions possibles no podran superar el percentatge previst pel planejament urbanístic i com a màxim el 50% de la superfície construïda i del volum edificat que hi havia en la data d’entrada en vigor de la Llei 2/2002. L’establiment d’aquest límit màxim no comporta cap nova opció d’ampliació en aquells casos en què aquesta ja s’hagi realitzat i hagi exhaurit les possibilitats assenyalades en el planejament urbanístic. En tot cas, caldrà que les obres d’ampliació siguin

192 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

imprescindibles per al manteniment de l’activitat per a la qual es va construir l’edificació objecte d’ampliació i que aquesta es trobi en plena utilització.

3. Els municipis hauran de vetllar que les edificacions o usos existents implantats il∙legalment, pels quals hagi prescrit l’acció de reposició, minimitzin els seus impactes. No s’admetran ampliacions d’aquestes edificacions ni intensificació o substitució de les activitats.

4. Amb l’objectiu de recuperar la integritat formal del territori rural, les administracions públiques adoptaran mesures per al desmuntatge o enderroc de les construccions no catalogades destinades a activitats subjectes a intervenció ambiental quan aquestes cessin definitivament. S’entendrà que una activitat ha cessat definitivament quan és constatada de manera notòria la seva inactivitat continuada al llarg de dos anys consecutius.

5. No són objecte d’aquest article aquelles edificacions que per les seves tipologia, construcció i valor identitari (borges, casetes de tros, pletes, colomars, etc.) cal considerar que formen part de la imatge del territori rural que es vol preservar o recuperar.

Article 2.15. Connectivitat ecològica en el planejament i actuacions urbanístics

Sense perjudici dels requeriments específics que calgui admetre en operacions d’interès estratègic general expressament aprovades per la Generalitat de Catalunya, tant a la memòria com a les normes, el planejament i actuacions urbanístics compliran les condicions següents, amb l’objectiu de garantir la permeabilitat ecològica del territori:

1. Justificació que l’ordenació urbanística proposada és compatible amb el manteniment de la connectivitat ecològica a l’escala del pla o l’actuació i en el seu àmbit d’aplicació.

2. Identificació dels punts crítics per al manteniment de la connectivitat ecològica dins l’àmbit de planejament, previsió de les mesures de caire urbanístic que permetin revertir la seva situació, evitació dels usos urbans susceptibles de reforçar l’efecte barrera de les infraestructures lineals i manteniment dels separadors urbans establerts pel Pla territorial.

3. Reconeixement dels valors i les funcions dels components de l’estructura agrària d’interès connectiu (marges vegetals, arbredes i punts d’aigua aïllats, erms, canals, camins rurals, etc.), adopció de les mesures necessàries per a la seva protecció, conservació o recuperació i desenvolupament adequat de la normativa urbanística referent a tanques, edificacions, vialitat, etc.

4. Presa de mesures per tal que es tendeixi a la connexió i estructuració com una veritable xarxa dels sistemas d’espais lliures públics amb els espais naturals amb què confronten:

− Les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per nuclis i àrees urbanes i àrees especialitzades que formen part d’un mateix curs d’aigua, la resta del qual, aigües amunt i aigües avall, està classificat pel Pla de

193 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

protecció especial en una longitud territorialment significativa, s’adreçaran al manteniment o, en el seu cas, la restauració de la vegetació riberenca per tal d’incrementar, en la mesura del possible, la funció connectora del conjunt del curs fluvial i influir positivament en la qualitat del paisatge dels espais urbans que travessa.

Quan aquests trams fluvials i riberencs formin part d’algun parc o zona verda urbans, com també en els casos de parcs o zones verdes urbans a través dels quals es pot produir la continuïtat entre sòls de protecció especial, el seu tractament formal i compositiu evitarà les construccions no necessàries i es basarà en elements vegetals naturals, preferentment de les espècies pròpies dels ambients representats en els sòls de protecció especial contigus, i el mobiliari urbà hi serà absent o quedarà reduït al mínim imprescindible.

− En cas d’un nucli o àrea urbana amb un curs fluvial perifèric, les extensions urbanes evitaran preferiblement passar a l’altre costat d’aquest, llevat que fos l’única opció o que des dels punts de vista de l’estructuració urbana i la integració territorial tingués avantatges clares respecte altres opcions. En tot cas, l’espai fluvial i riberenc serà tractat com un element bàsic de l’ordenació urbanística.

− Quan sigui adient pel tipus d’espais i pel caràcter de la franja perimetral del sòl urbà, el tractament i els usos admesos a les zones verdes perifèriques i els parcs periurbans seran els adequats per tal que aquestes àrees de sòl puguin jugar un paper d’espais de transició entre l’àrea urbana i el medi rural i que actuïn com a amortidors dels possibles impactes de la primera envers el segon.

5. A més d’aplicar els criteris per a la regulació d’usos en zones inundables que estableix el Decret 305/2006, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme, i les conclusions de l’informe preceptiu de l’Agència Catalana de l’Aigua en els espais fluvials, es tindran en compte els criteris d’intervenció en espais fluvials i les recomanacions tècniques per al disseny d’infraestructures que interfereixen amb l’espai fluvial de l’Agència Catalana de l’Aigua, com també les seves indicacions pel que fa a la recuperació del bosc de ribera i al manteniment de lleres.

Article 2.16. Determinacions específiques per a la valorització de les làmines d’aigua

A l’entorn de les làmines d’aigua dels embassaments, podran establir‐se, mitjançant pla especial únic del conjunt de l’entorn de cada làmina d’aigua, i, en el seu cas, mitjançant els instruments de planejament urbanístic addicionals que siguin necessaris, equipaments que permetin la seva posada en valor. Es donarà prioritat a la ubicació en els sòls de protecció preventiva.

Article 2.17. Activitats extractives i abocadors de residus

1. El Pla no afecta les activitats extractives i els abocadors de residus autoritzats d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent.

2. Les autoritzacions relatives a noves activitats extractives i a ampliacions de les ja autoritzades tindran en compte les determinacions del Pla, en especial les corresponents al sistema d’espais oberts, però també les

194 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

estratègies de desenvolupament urbà i d’infraestructures, en tant que poden ésser també argument favorable o desfavorable per a determinades ubicacions.

3. Les propostes del Pla per a la protecció dels sòls no urbanitzats i del paisatge que s’estableixen en els títols II, VI i disposicions transitòries d’aquestes normes seran específicament considerades en l’elaboració dels proyectes d’explotació i dels programes de restauració, i en els informes preceptius corresponents.

4. Amb l’objectiu de racionalitzar al màxim des dels punts de vista ambiental, econòmic i social l’atorgament de noves autoritzacions d’activitats extractives, es portaran a terme estudis en l’àmbit de Catalunya sobre previsions de la demanda i sobre la localització i condicions d’explotació dels possibles jaciments; de manera especial es tindran en compte els acords i els estudis promoguts pel Grup Interdepartamental d’Àrids de Catalunya constituït el 7 de juliol de 2004, o per altres dispositius amb la mateixa finalitat que es creessin en el futur.

Article 2.18. Plantes de tractament de residus i estacions depuradores d’aigües residuals

El Pla no afecta les plantes de tractament de residus i les estacions depuradores d’aigües residuals autoritzades d’acord amb els procediments i condicions establerts per la legislació sectorial vigent. En tot allò que els és d’aplicació, regeix el que estableix l’article 2.17.

Article 2.19. Mesures adreçades al manteniment de la població rural en el territori

A més de les propostes que fa respecte del sistema d’assentaments, per a contribuir al manteniment de la població rural en el territori, el Pla proposa la redacció de plans especials i l’adopció de mesures per a promoure:

− L’adaptació de la producció agrària a les noves condicions prevalents per la seva rendibilitat.

− L’establiment i desenvolupament d’activitats de suport al sector primari, especialment la producció artesanal i la transformació agroindustrial de qualitat i alt valor afegit, i l’activitat terciària, especialment la lligada a l’ecoturisme –singularment el birdwatching o observació d’ocells–, l’agroturisme, el cicloturisme, el turisme cultural, el turismo gastronòmic, el senderisme, la caça, la pesca, els esports d’aventura i els serveis d’oci.

Article 2.20. Mesures adreçades a la preservació de valors específics singulars objecte de protecció especial

1. Per a la preservació dels ambients estèpics, tant pels seus valors intrínsecs com per la seva consideració com a recurs econòmic, el Pla recomana les mesures següents:

− La redacció d’un manual de bones pràctiques agràries.

− L’ús de la concentració parcel∙lària en grans unitats territorials com a instrument de repartiment de beneficis i càrregues, de gestió integral de l’aigua i de conservació del paisatge rural conjuntament amb l’adopció de mesures per a implantar i mantenir una xarxa de marges, guarets i erms no regats, la consolidació de la qual ha

195 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

d’assegurar el manteniment d’un nivell suficient de biodiversitat. La cessió de la titularitat o de l’ús d’aquests sòls, en una proporció a acordar en cada cas, s’assenyala com a desitjable.

− La promoció d’acords de custòdia del territori.

2. Per a la conservació dels tossals testimoni dispersos per la plana, el Pla proposa la seva valorització com a darrers reductes de vegetació natural en sectors amplis en què actuen com a refugi per a la flora i la fauna, clara referència territorial i elements característics del paisatge de les Terres de Lleida.

3. Per al manteniment de la qualitat dels cursos fluvials, regs i marges, el Pla recomana la redacció de plans especials per a recuperar i conservar el bosc de ribera, incrementar la qualitat de les aigües, ordenar els usos de les ribes, recuperar –amb el seu arbrat– les banquetes de canals i sèquies com a llocs d’esbarjo de la població, dissenyar itineraris i transformar aquests espais en elements estructurants del territori.

4. Per al manteniment i millora de la qualitat de l’aigua subterrània, es determina que a les activitats agràries situades en zones designades com a vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries, s’haurà d’aplicar –a més del Codi de bones pràctiques agràries (Ordre del 22 d’octubre de 1998) i el Decret 205/2000, de mesures agronòmiques– els programes que els òrgans competents aprovin i que siguin aplicables en aquestes zones.

Article 2.21. Recomanacions complementàries per a una millor planificació i gestió dels espais oberts

Com a instruments de planificació i de gestió que poden complementar positivament les directrius d’ordenació territorial que es proposen, el Pla recomana:

− Un pla d’espais d’interès agrari que identifiqui, entre d’altres qüestions, els espais on el valor natural i productiu van indisociablement lligats i que proposi actuacions de gestió que tendeixin a mantenir o reforçar les poblacions d’espècies de fauna més vulnerables o amenaçades, que poden ser incloses en línies d’ajut específiques o bé contractes globals d’explotació.

− Un mapa de sòls agrícoles.

− Un estudi sobre les possibiltats de racionalització i minimització de l’impacte paisatgístic de les infraestructures de transformació d'energia elèctrica –subestacions i centres de transformació elèctrics– i de transport.

− Una delimitació precisa del domini públic hidràulic i de les zones inundables.

− Una normativa específica i un pla de camins que clarifiqui la titularitat i la gestió dels diferents tipus de camí.

− Un pla de vies pecuàries que garanteixi la seva recuperació i conservació patrimonial i reguli la seva multifuncionalitat.

196 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

− Un programa d’actuacions de recuperació, valorització i ús públic en general i d’equipaments d’interpretació del patrimoni natural.

− Un pla de valorització de les làmines d’aigua.

− Un pla d’ordenació ambiental de les instal∙lacions de radiocomunicació.

− Un pla d’equipaments de tecnificació esportiva.

− Un pla d’espais d’interès esportiu.

− Un estudi acurat de les necessitats d’àrids i materials petris previsibles en l’horitzó del Pla i de la localització i qualitat dels jaciments possibles. Aquest estudi, que convindrà estendre a tot Catalunya, ha de constituir una referència per a avaluar l’interès i el grau de necessitat de les noves autoritzacions i considerar les posibles alternatives per a minimitzar els impactes negatius sobre el paisatge i el medi rural.

Article 2.22. Reintegració de sòl al sistema d’espais oberts per desclassificació urbanística.

El sòl que es reintegri al sistema d’espais oberts com a resultat d’una desclassificació urbanística realitzada mitjançant modificació o revisió del planejament municipal, esdevindrà sòl de protecció especial, de protecció territorial o de protecció preventiva en funció de la categoria que tingui l’àrea de sòl en què estigui integrat físicament o amb la quemantingui una clara continuïtat morfològica.

En els casos dubtosos per trobar‐se en relació similar amb peces de sòl de distinta categoria, el sòl desclassificat s’adscriurà al tipus que s’assenyali en l’instrument a través del que s’ha produït la desclassificació, i si aquest no ho fa, quedarà inclòs en el tipus que comporti la major protecció dels que tinguin els sòls del seu entorn immediat.

Article 2.23. Espais oberts inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i altres àmbits subjectes a legislació o planejament sectorial.

1. El Pla incorpora al sistema d’espais oberts de protecció especial els espais inclosos en el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), Xarxa Natura 2000 i en altres instruments sectorials de protecció de la natura amb les delimitacions globals adoptades per aquests.

2. Sens perjudici de la regulació de protecció derivada d’aquest Pla o del planejament que el desenvolupi, és d’aplicació a cada espai la legislació o regulació específica per raó dels seus valors naturals i el planejament que les desenvolupi. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, constitueix el marc jurídic bàsic per a la protecció de la natura a Catalunya.

3. En els àmbits del PEIN regulats mitjançant els plans especials a què fa referència la normativa sectorial reguladora de la protecció dels espais d’interès natural o mitjançant altres plans de protecció derivats de

197 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

l’aplicació de la regulació sectorial, la normativa d’aquests plans especials prevaldrà en cas que sigui més restrictiva sobre la que amb caràcter general estableix el Pla territorial per al sòl de protecció especial. Tanmateix, en tot cas seran d’aplicació les disposicions del Pla relatives a la protecció del paisatge.

Article 3.7. Creixement mitjà o moderat

1. El Pla estableix aquestes estratègies en aquells nuclis de mitjana o petita dimensió urbana que, sense l’objectiu d’augmentar el seu pes relatiu en el territori, pel seu paper estructurant i per les seves condicions de sòl i de connectivitat poden tenir un creixement proporcionat a la seva realitat física com a àrees urbanes.

2. L’extensió urbana màxima que el Pla d’ordenació urbanística municipal podrà proposar serà orientativament la que resulti de l’aplicació de les següents expressions alfanumèriques:

essent:

E: superfície de l’extensió urbana admissible

A: superfície de càlcul de l’àrea urbana existent

f: factor de correcció per a nuclis de petita dimensió

3. La superfície de l’àrea urbana existent a considerar en el càlcul (A) es determinarà de la següent manera: s’inclouran tots els sòls consolidats o urbanitzats en la data d’aprovació definitiva del Pla territorial, corresponents a trames urbanes d’ús dominant residencial o mixt amb una presència significativa d’habitatge, incloent‐hi tota la superfície viària, de zones verdes i d’equipaments integrats o associats a aquestes trames, que estan incloses per Pla territorial en els àmbits de les àrees urbanes i les seves extensions assenyalats en els plànols. En cas que les trames considerades estiguin en contigüitat amb altres trames consolidades o urbanitzades destinades a activitat econòmica, que no han estat comptabilitzades per no contenir habitatge o per tractar‐se d’àrees especialitzades, una proporció d’aquestes es considerarà que forma també part de l’àrea urbana existent a efectes de càlcul, amb els següents límits:

a) No incrementarà en més del 60% l’àrea urbana de caràcter residencial i mixt delimitada a efectes de càlcul.

b) Es comptabilitzarà només el sòl d’activitat econòmica consolidat o urbanitzat que està situat dins d’una franja al voltant d’aquesta mateixa àrea urbana, d’una amplada igual a la meitat del màxim diàmetre d’aquesta.

(...)

198 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

5. La superfície d’extensió urbana que determinarà el Pla d’ordenació urbanística municipal comprèn els sectors de sòl urbanitzable i el sòl urbà no consolidat que estigui en disposició d’ésser desenvolupat per no contenir edificacions i usos de difícil desplaçament.

6. El sòl urbà no consolidat que estigui ocupat per teixits urbans o instal∙lacions que hagin de ser objecte d’un procés de remodelació, la complexitat del qual no permet preveure un desenvolupament dins dels primers 8 anys de vigència del Pla, no es tindrà en compte en el càlcul. En tot cas, el Pla d’ordenació urbanística municipal haurà de justificar aquesta previsió.

7. L’extensió que resulta de l’aplicació dels apartats anteriors comprèn els teixits urbans de base residencial i aquells destinats a l’activitat econòmica industrial o terciària que s’integren en la trama general de l’àrea urbana.

L’extensió representa el màxim orientatiu que el Pla considera adequat per al termini 2006‐2026, sense perjudici del que assenyala l’article 3.13. En cas que s’haguessin d’excedir aquests màxims, encara que sigui en poca quantitat, s’haurà de justificar expressament per la racionalitat de l’ordenació, la coherència amb els objectius del Pla o altres motius d’interès públic.

8. El planejament urbanístic definirà els àmbits de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable constituents del creixement i farà explícita la comprovació que no excedeixen dels límits establerts en aquest article. Tanmateix, i amb la finalitat que les limitacions del creixement convencional no afectin negativament la solució de necessitats o oportunitats de millora de l’àrea urbana, s’admetrà com a justificació per a sobrepassar si és necessari els límits d’extensió establerts la provisió de sòl per als següents usos, d’acord amb les especificacions que s’assenyalen en aquest apartat:

a) Habitatges de protecció pública en proporció superior al mínim establert per la legislació.

b) Establiments hotelers.

c) Equipaments públics supramunicipals.

d) Equipaments privats qualificadors del nucli i àrea urbana (culturals, turístics, científics, sanitaris, educatius...).

e) Propostes de compactació de sòl urbanitzable classificat en el planejament vigent, d’acord amb el que assenyala l’article 3.12., apartat 2.

L’increment d’habitatges de protecció pública tindrà com a limitació que el total d’habitatges de protecció pública – existents més previstos– no ha d’excedir del 40% del total d’habitatges del municipi –existents més previstos–. Els equipaments i establiments hotelers que hagin de justificar una major extensió hauran d’estar en parcel∙la única, no segregable i d’ús excloent. Els terrenys destinats a habitatges de protecció pública, equipaments públics o privats i hotels, que per raó d’aquests usos excedeixin de l’extensió obtinguda per

199 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

aplicació del que estableixen els apartats 1, 2, 3 i 4 d’aquest article, no podran variar el seu destí urbanístic sense una prèvia modificació, en aquest sentit, del Pla territorial.

Els motius de justificació de majors extensions seran vàlides també en les modificacions dels POUM.

Article 3.16. Limitacions físiques a l’extensió urbana

La concreció espacial del sòl urbanitzable per a l’extensió de les àrees urbanes o si s’escau, per a la delimitació de noves àrees especialitzades o d’actuacions d’interès estratègic, s’efectuarà a través dels instruments de planejament general urbanístic, d’acord amb el que el Pla estableix al respecte. En aquesta concreció, el planejament urbanístic respectarà les condicions limitatives que en determinats llocs assenyalen les determinacions del Pla. Aquestes les constitueixen els separadors urbans que indiquen l’obligació de mantenir franges de sòl no urbanitzable que evitin el contacte entre possibles extensions urbanes. L’amplada d’aquests separadors no ha d’ésser inferior a 500 metres, llevat dels casos en què les situacions de fet no ho permetin.

Article 6.6. Catàleg i directrius del paisatge

1. D’acord amb el que disposa la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, està en procés de tramitació i s’aprovarà un catàleg de paisatge que comprèn tot l’àmbit del Pla, el qual establirà els objectius de qualitat paisatgística i la informació paisatgística necessària per als processos d’avaluació ambiental de plans i programes, per als estudis d’impacte ambiental i per als estudis d’impacte i d’integració paisatgística. També, el catàleg de paisatge diferenciarà el territori en unitats de paisatge que són els àmbits estructuralment, funcionalment i visualment coherents sobre els quals pot recaure un règim diferenciat de protecció, gestió i ordenació.

2. A partir del catàleg de paisatge del territori s’incorporaran al Pla les directrius de paisatge que precisaran normativament les propostes d’objectius de qualitat paisatgística.

3. Les directrius de paisatge inclouran les oportunes regulacions dels processos de transformació del sòl i edificació considerats en aquestes normes i podran introduir, si cal, ajustaments i variacions a les disposicions establertes inicialment pel Pla, per a adequar‐les als diferents caràcters de les unitats establertes pel catàleg. La incorporació de les directrius de paisatge podrà comportar la delimitació d’àrees de sòl que no admeten cap tipus d’edificació per motius de paisatge.

4. La formalització articulada de les directrius de paisatge en el Pla determinarà, d’acord amb l’article 12 de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, els supòsits en els quals les directrius són d’aplicació directa, els supòsits en els quals són d’incorporació obligatòria quan es produeixi la modificació o la revisió del Pla d’ordenació urbanística municipal i els supòsits en els quals les actuacions requereixen un informe preceptiu de l’òrgan competent en matèria de paisatge.

200 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Disposicions transitòries

Primera: Condicions que han de complir les edificacions aïllades en el medi rural en absència de directrius de paisatge

En absència de directrius de paisatge, les edificacions aïllades compliran les condicions que s’estableixen en aquesta disposició, les quals seran d’obligat compliment de manera indefinida en aquells aspectes en què les directrius no estableixin una regulació alternativa.

a) Implantació

Atès que una adequada implantació contribueix significativament a la integració paisatgística, s’avaluaran diverses alternatives d’emplaçament i se seleccionarà la més adient amb relació al paisatge.

b) Perfil territorial

Es preservaran les línies del relleu que defineixen els perfils panoràmics i s’evitarà la localització d’activitats sobre

els punts prominents, els careners i les cotes més altes del territori, on la projecció de la silueta de l’edificació en la línia d’horitzó modifiqui el perfil natural perceptible del paisatge.

c) Proporció

Les implantacions han de ser proporcionades a la dimensió i escala del paisatge, de manera que l’evitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presència impròpia i desproporcionada.

d) Pendent

En totes les intervencions s’evitarà ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris nivellaments, es procurarà evitar l’aparició de murs de contenció de terres, i se salvaran els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetació. Per tal de minimitzar l’impacte visual, les edificacions s’esglaonaran o es descomposaran en diversos elements simples articulats evitant la creació de grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferències de cota entre el terreny natural i el modificat.

e) Parcel∙la

La correcta inserció en el medi rural de qualsevol implantació requereix que aquesta ocupi la mínima part possible de la parcel∙la, i que la resta mantingui el caràcter d’espai rural no artificialitzat que ha d’actuar de coixí amb l’entorn no transformat, tot i que s’admeten les actuacions necessàries per donar un correcte tractament als límits de la implantació.

f) Distàncies

201 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Les edificacions se separaran com a mínim 100 m de les lleres dels rius, rieres i barrancs. Així mateix, se separaran dels marges de les infraestructures lineals de comunicació, un mínim de 50 m de les vies locals, 100 de les generals i 150 de les autopistes, autovies i vies convencionals amb doble calçada. La distància de separació a vies fèrries serà de 100 m. Aquestes distàncies que es consideren com els mínims desitjables es podran disminuir justificadament en aquells casos d’edificacions agràries o d’interès públic de necessària ubicació en una parcel.la, en què la configuració del territori les faci inabastables.

g) Tractament exterior

Serà obligatori el tractament com a façana de tots els paraments exteriors de les edificacions sigui quina sigui la seva finalitat i com a materials d’acabament només s’utilitzaran aquells que presentin colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge i no introdueixin contrastos estranys que desvaloritzin la seva imatge dominant.

h) Vegetació

Es recomana la utilització de vegetació, i en concret d’arbrat, amb espècies i plantacions pròpies del lloc per a facilitar la integració paisatgística de l’edificació.

Segona: Tanques

En tant el Pla no hagi incorporat les directrius de paisatge derivades de l’aprovació del Catàleg de paisatge, d’acord amb el que disposa la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, i en tot cas en allò que no sigui regulat de manera més específica per les esmentades directrius, les tanques de finca, parcel.la o recinte dins l’àmbit dels espais oberts compliran les condicions que s’estableixen en aquest article per tal que els pugui ser atorgada la llicència preceptiva a què obliga l’article 179 del Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (Decret Legislatiu 1/2005).

a) La construcció de tanques en els espais oberts ha de limitar‐se a aquells casos en què siguin imprescindibles en funció de l’ús i les circumstàncies del lloc. El Pla recomana, quan sigui funcionalment possible, la utilització d’altres sistemes que la tanca per l’assenyalament del límit de la propietat o de l’àmbit de l’activitat.

b) Les tanques transparents podran complementar‐se amb vegetació pròpia de l’entorn per aconseguir el grau d’opacitat que es desitgi.

c) Les tanques tindran un tractament regular i homogeni en tota la seva longitud.

d) Els materials manufacturats utilitzats en les tanques tindran colors discrets per tal que s’integrin bé en el fons cromàtic del lloc.

e) Sempre que no sigui incompatible amb l’activitat que motivi la necessitat de tanques, aquestes permetran el pas de la petita fauna terrestre pròpia del lloc.

202 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

L’administració competent exigirà el compliment d’aquestes condicions per a la concessió de la llicència corresponent, sense perjudici de les determinacions més restrictives o més específiques que continguin els plans d’ordenació urbanística.

Tercera: Informe de l’òrgan competent en matèria de paisatge

1. D’acord amb el que disposa la transitòria primera de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge, en absència de directrius del paisatge, l’informe d’impacte i integració paisatgística que ha d’emetre l’òrgan competent en matèria de paisatge serà preceptiu en els següents casos:

a) Projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable als quals fa referència l’apartat 4 de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005).

b) Projectes de construccions i dependències pròpies d’una activitat agrícola, ramadera, d’explotació de recursos naturals o, en general, rústica i les destinades a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporers a què fan referència els apartats 6.a) i 6.b) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005) quan superin algun dels següents paràmetres:

− Ocupació en planta 500 m2

− Sostre 1.000 m2

− Alçada total 10 m2

c) Plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova planta destinades a activitats de turisme rural o de camping a què fa referència l’apartat 6 e) de l’article 47 del Text refós de la Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005).

d) Edificacions de qualsevol tipus en sòls urbans i urbanitzables que hagin de romandre aïllades de manera indefinida, o ubicades en punts molt visibles, i per les seves dimensions hagin de tenir una presència acusada en el paisatge. L’informe serà preceptiu quan, a més de la ubicació especialment visible, la construcció superi algun dels paràmetres establerts a l’apartat b).

e) Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcel∙làries que afecten un àmbit de més de 100 ha.

f) Nous traçats de camins rurals, i les variacions de traçat dels existents, de més de 1.000 metres de longitud.

g) Tanques de finques, parcel∙les o àmbits d’activitats de més de 1.000 metres de longitud.

h) Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats dels penyassegats, de les riberes fluvials i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.

203 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

2. A més dels casos previstos en aquesta norma, l’òrgan que hagi d’atorgar la llicència podrà demanar un informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què ho consideri convenient.

3. Tots els projectes que s’hagin de sotmetre a l’informe d’impacte i integració paisatgística incorporaran l’estudi d’impacte i integració paisatgística a què fa referència l’article 6.4.

204 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ANNEX II. CARACTERÍSTIQUES PARTICULARS DE CADA SECTOR DE CREIXEMENT

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 1, SUD 1

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 49.537,21 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,85 Sostre aprofitament privat (m2st) 42.106,63

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 65 Nombre màx. d'habitatges (hab.) 322

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ % (A completar en la redacció del planejament derivat) SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 11.921,71 24,07 % compensat amb SUD‐2 s/art.64 DL 1/2010 SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 4.923,29 9,94 % compensat amb SUD‐2 s/art.64 DL 1/2010

SUPERFICIE APROFITAMENT 20.307,91 41,00

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 2, SUD 2

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 58.447,14 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,85 Sostre aprofitament privat (m2st) 49.680,07

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 65 Nombre màx. d'habitatges (hab.) 380

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ % (A completar en la redacció del planejament derivat) SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 6.917,93 11,84 % compensat amb SUD‐1 s/art.64 DL 1/2010 SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 13.434,05 22,98 % compensat amb SUD‐1 s/art.64 DL 1/2010

SUPERFICIE APROFITAMENT 23.483,38 40,18

205 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 3, SUD 3

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 50.887,14 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65 Sostre aprofitament privat (m2st) 33.076,64

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 55 Nombre màx. d'habitatges (hab.) 280

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ % (A completar en la redacció del planejament derivat) SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 7.595,55 14,93 % compensat amb SUD‐4 s/art.64 DL 1/2010 SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 5.635,11 11,07 % compensat amb SUD‐4 s/art.64 DL 1/2010

SUPERFICIE APROFITAMENT 24.934,70 49,00

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 4, SUD 4

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 46.631,39 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65 Sostre aprofitament privat (m2st) 30.310,40

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 55 Nombre màx. d'habitatges (hab.) 256

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ % (A completar en la redacció del planejament derivat) SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 5.081,86 10,90 % compensat amb SUD‐3 s/art.64 DL 1/2010 SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 7.042,30 15,10 % compensat amb SUD‐3 s/art.64 DL 1/2010

SUPERFICIE APROFITAMENT 22.849,38 49,00

206 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 5, SUD 5

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 31.198,75 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,40 Sostre aprofitament privat (m2st) 12.479,50

DENSITAT BRUTA D'HABITATGES (hab/Ha) 35 Nombre màx. d'habitatges (hab.) 109

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ % (A completar en la redacció del planejament derivat) SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 3.119,88 10,00 %

SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) 2.495,90 8,00 %

SUPERFICIE APROFITAMENT 17.783,29 57,00

SECTOR URBANITZABLE DELIMITAT número 6, SUD 6

SUPERFÍCIE (m2 sòl) 68.117,96 100,00 %

ÍNDEX EDIFICABILITAT BRUTA (m2st/m2sòl) 0,65 Sostre aprofitament privat (m2st) 44.276,67

SISTEMES

SV SISTEMA VIARI (m2 sòl) ‐‐‐‐‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐‐‐‐ % (A completar en la redacció del planejament derivat) SL SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (m2 sòl) 10.217,69 15,00 %

SE SISTEMA D'EQUIPAMENTS (m2 sòl) Compensat al PMU 3

SUPERFICIE APROFITAMENT 40.870,78 60,00

207 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ANNEX III MATRIU D’IMPACTES

208 GEOLOGIA I GEOMORFOLOGIA CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PAISATGE AMBIENT ATMOSFÈRIC ENERGIA: SOSTENIBILITAT I GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RISCOS Hidrologia superficial i subterrània El cicle de l’aigua PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI Qualitat atmosfèrica Qualitat acústica Qualitat lluminosa ECOEFICIÈNCIA EN LA RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ NATURAL URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ- I L’EDIFICACIÓ

Canvis en la Es produeix una transformació (sense tenir en En l'apartat 5.1 de l'ISA Els creixements no es situen en punts clau per a A partir de la nova població En l'apartat 5.1 de l'ISA es fa un En l'apartat 5.1 de l'ISA es fa un classificació del sòl compte el que ja es preveia pel planejament es fa un càlcul del la connectivitat prevista pel POUM es calcula la càlcul del previsible consum càlcul de la previsible producció de vigent) de 33,8 ha de sòl, que implica un efecte previsible consum xifra d'emissions totals de CO2 d'energia en funció a la nova residus i es valora l'impacte. negatiu en el sòl orgànic i moviments de terra. Els d'aigua en funció a la per habitants a Alfarràs segons demanda i es valora l'impacte. impactes concrets estan descrits en l'apartat de sòl nova demanda i la els indicadors dels Objectius de urbanitzable de la matriu. quantitat d'aigua per a desenvolupament del Mil·leni de ser sanejada en relació la ONU. Considerant un augment a les infraestrutures de 3.612 habitants l'augment existents i es valora d'emissions seria de: 27.8 l'impacte. kilotones

L'impacte es valora per en les caselles L'impacte es valora per en les caselles L'impacte es valora per en les caselles L'impacte es valora per en les secundari / sinèrgic / llarg termini L'impacte es valora per en les L'impacte es valora per en les L'impacte es valora per en les caselles successives de la matriu, per a cada tipus de sòl. successives de la matriu, per a cada tipus successives de la matriu, per a cada tipus de sòl. caselles successives de la matriu, / temporal / negatiu caselles successives de la caselles successives de la successives de la matriu, per a cada de sòl. per a cada tipus de sòl. matriu, per a cada tipus de matriu, per a cada tipus de tipus de sòl. sòl. sòl. Sistemes generals

Sistema hidrogràfic Ja que segons la nomativa,"les actuacions hauran Segons la nomativa,"les actuacions Segons la nomativa,"les actuacions hauran de L'àmbit corresponent a l'espai Es contempla com a sistema hidrogràfic (H). Correspon a la de ser coherents amb els criteris generals hauran de ser coherents amb els criteris ser coherents amb els criteris generals fluvial H es situa en la unitat les zones amb un risc d'inundabilitat línia d'inundabilitat d’actuació en els espais fluvials de l’Agència generals d’actuació en els espais fluvials d’actuació en els espais fluvials de l’Agència Paisatge fluvial del Segre segons el amb un perìode de retorn de 10 anys. amb T=10 anys Catalana de l’Aigua”, això implica que queda de l’Agència Catalana de l’Aigua” Catalana de l’Aigua” Catàleg de paisatge de les Terres Es desenvolupa normativa d'acord amb prohibida qualsevol tipus d’urbanització d’aquests de Lleida. S'han integrat la majoria la legislació vigent per als sistemes terrenys. Queda prohibida tota activitat urbanística de prescripcions en relació al fluvials, inclosos els corresponents a la que modifiqui el perfil natural del terreny. paisatge que es fa d'aqusta unitat. inundabilitat amb períodes de retorn de Es considera que queda garantida 100 i de 500 anys. la qualitat del paisatge per aques sòl.

positiu positiu positiu positiu positiu Comunicacions Les noves infraestructures viàries generaran La nova variant d'Alfarràs es situa en Hi haurà l'afectació a la vegetació existent i a la S'estableix una regulació sobre els Les noves infrastructures L'establiment de noves Les noves infrastructures La nova variant d'Alfarràs es situa en impacte sobre la gea en relació al moviment de zona inundable. D'altra banda, la fauna associada per ocupació de les noves camins rurals que garanteix la provocaran un impacte sobre la infraestructures viàries provocaran una dispersió de zona inundable, així com la L-53 en la terres i ocupació del sòl (aproximadament 45 ha, normativa contempla la preservació de la infraestructures i les àrees adjacents (en total protecció del paisatge. D'altra qualitat atmosfèrica en produir provocarà un impacte sobre les fonts contaminants seva entrada al terme municipal. La A- sense comptar l'efecte vora). Es preveuen permeabilitat ecològica en les noves unes 135 ha). S'afecten principalment fruiters, banda, les noves infraestructures una dispersió de les fonts la qualitat acústica en espais provinents del trànsit rodat. Es 14 es situa en espais amb pendents importants moviments de terra en la A-14, en el infraestructures, i això indirectament conreus herbacis i més de 20 ha de matollars. Es previstes provocaràn afectació al contaminants provinents del de valor del sòl no situen actualment en zona de elevats i en zona de risc geològic baix. tram de la meitat nord. Val a dir que aquest tram ja afavoreix una menor alteració dels cursos veuran afectats també hàbitats d’interès paisatge existent. Concretament la trànsit rodat. Aquest viari urbanitzable. Aquest viari "protecció alta" segons el venia determinat pel PTPP i que aquest POUM no superficials d'aigua.La variant d'Alfarràs comunitari (entre ells el prioritari amb codi 1520: L-53 afecta al patró nítid de fruiters i contribuirà a una major dispersió contribuirà a una major mapa de protecció envers la el modifica. estava prevista pel PTPCC. vegetació gipsícola ibèrica, travessat per la A- la C-26 i la A-14 es situen en sòl de de les fonts de contaminació dispersió de les fonts de contaminació lluminosa. 14), fragments puntuals de boscos de titularitat valor agrícola i paisatgístic. la L-53 i atmosfèrica. Val a dir que el viari contaminació acústica. El pública (variant d’Alfarràs) i espais fluvials. Pel la A-14 també es situen en espais nou ja està previst pel viari nou ja està previst pel que fa a la permeabilitat, la nova L-53 i, sobretot, d'alta exposició visual. Val a dir que planejament superior. planejament superior. el nou tram de la C-26 són transversals a la zona el viari nou ja ve previst pel de connectivitat territorial SPE del PTPP. La planejament superior: la variant normativa preveu per a les noves d'Alfarràs i la A-14 apareixen en el infraestructures, mesures que mantiguin els PTPP. La L-53 és proposta passos de fauna necessaris per garantir la d'Alfarràs assumida per la DG de connectivitat, no obstant això, es valora un Carreteres. impacte global com a moderat. Val a dir que aquestes infraestrucutres són assumides per la DG de carreteres de la Generalitat.

secundari / acumulatiu / a llarg termini / permanent secundari / acumulatiu / a llarg termini / secundari / sinèrgic/ a mitjà termini / permanent / secundari / sinèrgic/ a mitjà termini / secundari / acumulatiu / a mitjà secundari / acumulatiu / a secundari / acumulatiu / a secundari / sinèrgic / a llarg termini / / negatiu permanent / negatiu negatiu permanent / negatiu termini / temporal / negatiu mitjà termini / temporal / mitjà termini / temporal / permanent / negatiu negatiu negatiu Espais lliures públics Es preveuen zones verdes en sòl urbà i en sòl no El fet que es pugui utilitzar el subsòl fa La normativa preveu que en aquestes zones es permeten aquelles construccions (V) urbanizable. En tot cas, al subsòl d'aquests que les zones verdes puguin implicar s'utilitzin espècies autòctones prioritàriament. Els que serveixin per a un millor sistemes s'admet que s'hi situïn serveis públics, alteració en l'aqüífer subterrani, sobretot arbres i arbustos plantats han d’ésser espècies despleguament dels usos previstos, mantenint la titularitat pública, sempre que es pel que fa a la zona verda situada en sòl pròpies i arrelades a la comarca del Segrià. En sempre i quan no ocupin més del garanteixi l'enjardinament de la superfície. no urbanitzable. D'altra banda, l'ocupació relació a l’espai públic vinculat al riu es proposa 5% de la superficie de la zona. Es en superfície per elements construïts es un tractament formal i compositiu evitant les preveuen mesures d'integració limita d'acord amb el que estableix la construccions no necessàries i es basarà en paisatgística. normativa vigent. elements vegetals naturals.

primari / simple / a llarg termini / permanent / secundari / acumulatiu / a llarg termini / positiu positiu negatiu permanent / negatiu MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PAISATGE AMBIENT ATMOSFÈRIC ENERGIA: SOSTENIBILITAT I GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RISCOS Geologia i geomorfologia Hidrologia superficial i subterrània El cicle de l’aigua PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI Qualitat atmosfèrica Qualitat acústica Qualitat lluminosa ECOEFICIÈNCIA EN LA RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ NATURAL URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ- I L’EDIFICACIÓ Equipaments (E) i Es comptabilitza una àrea d'equipament en SNU No es preveuen noves ocupacions per a E ni ST. No es preveuen noves ocupacions Serveis Tècnics (T) (11 ha, aproximadament) que no estava per a E ni ST. considerada com a tal pel planejament vigent, però on actualment ja es situa l'escola agrària i els camps adjacents. Les intencions del POUM per aquest sector és consolidar l'existent i no ocupar més superfície. Tenint en compe això, es considera que no hi ha impacte. Pel que fa als serveis tècnics, tampoc es crea cap nou element que impliqui nova ocupació.

sense impacte. sense impacte. sense impacte. Sòl urbà Canvis en sòl urbà. Alguns sectors de sòl urbà impliquen una major Relacionat amb la nova ocupació que Alguns sectors de sòl urbà impliquen una major Els sectors no es situen en espais L'increment d'habitatges i de sòl Amb l'augment de població en tractar-se de sòl urbà, no El sector PMU-3 es situa en sòl Sectors PMU i PAU. ocupació de l'existent actualment, la qual cosa representen els sectors en sòl urbà, es ocupació de l'existent actualment, la qual cosa de valor paisatgístic, excepte el industrial en els nous sectors en trama urbana es considera que hi hagi inundable del barranc que comunica el Condicions detallades implicarà un impacte sobre el sòl edafològic. No produirà certa impermeabilització. Pel que implicarà un impacte sobre la vegetació existent. PMU-1, que es situa en espai de impliquen l'augment d'emissions. probablement s'incrementi el impacte sobre el medi lumínic. canal d’Aragó i Catalunya amb el de d’ús i d’edificació obstant, en tractar-se de sòl urbà actual, l'impacte fa a la inundabilitat, l'impacte es valora en No obstant, en general no s'han detectat espais valor pel patró agrícola de fruiters. nivell de soroll, no obstant, Pinyana. La normativa contempla per sobre el medi geològic es considera compatible. la casella de "riscos". de valor quant a la vegetació en aquestes zones, Caldrà tenir en compte, no obstant, caldrà seguir la normativa aquest sector que el pla derivat a excepció del PMU-1, que es situa en un indret mesures per al tractament de la vigent en relació al mapa de redefinirà la línia d’inundabilitat Q10 amb hàbitats d'interès comunitari. Tenint en façana urbana, en aquells sectors zonificació acústica del amb la introducció de les mesures que compte tot això, en tractar-se de sòl urbà actual, que es situen en contacte amb el municipi. s’escaiguin, a l’objecte de l'impacte sobre la biodiversitat es considera sòl no urbanitzable. compatibilitzar-la amb l’ordenació compatible. D'altra banda, no es considera que hi interna de l’àmbit i també que haurà hagi afectació a la permeabilitat ecològica. d’ésser informat favorablement per l'Agència Catalana de l'Aigua. No obstant això, és previsible que l'augment de la ocupació i les obres previstes per evitar la inundabilitat al sector modifiquin el sistema de drenatge en l'entorn.

primari / simple / a llarg termini / permanent / secundari / acumulatiu / a llarg termini / primari / sinèrgic/ a llarg termini / permanent / primari / sinèrgic/ a llarg termini / Aquest impacte es valora en primari / simple/ a llarg termini sense impacte. secundari / acumulatiu / a llarg termini / negatiu permanent / negatiu negatiu permanent / negatiu global a la casella de "canvis en / permanent / negatiu permanent / negatiu la classificació del sòl" d'aquesta matriu.

Sòl urbanitzable delimitat (art. 58.7) (SUD-1, SUD-2, SUD-3, Els nous creixements impliquen una ocupació total El principal impacte sobre el medi Pel que fa als valors del territori el més En relació als valors paisatgístics, L'increment d'habitatges i de sòl Hi ha nous creixements que Hi ha nous creixements que El SUD-6 es situa en zona inundable. SUD-4, SUD-5, SUD-6) de més de 70 ha. D'altra banda, tots els sectors es hidrològic subterrani recau en els nous destacable és que els sectors del sud (SUD 3, els creixements del sud del terme industrial en els nous sectors incrementen la dispersió de la incrementen la dispersió de la La normativa contempla que el situen en pendents majoritaris inferiors al 20%. creixements, que impliquen la SUD 4 i SUD 5) afecten l’espai delimitat en les (SUD-5 i SUD-3) afecten espais impliquen l'augment d'emissions. contaminació acústica. contaminació lluminosa, en desenvolupament del mateix haurà de Únicament el sector SUD-5 conté talussos amb impermeabilització del sòl, amb una bases del DMAH amb un hàbitat d’interès valorats pels patrons agrícoles Caldrà que l'urbanisme concret tots els SUD excepte tenir un informe favorable de l'ACA, no pendents superiors, fet que pot implicar un superfície bruta superior a les 30 ha. (cal comunitari no prioritari (matollars halonitròfils) i, significatius dels fruiters de regadiu. s'adapti al mapa de soroll del SUD-6 es situen en zona de obstant, és previsible que la nova moviment de terres significatius. tenir tanmateix en compte que en global també, en la zona de patró nítid de fruiters. En D'altra banda, es podria afectar la municipi. protecció alta del mapa de ocupació modifiqui el sistema de aproximadament un 14% d’aquests realitat, la cobertura vegetal en aquesta zona és qualitat paisatgística de l'entorn protecció envers la drenatge de l'entorn. D'altra banda, el creixements serà destinat a zones de fruiters, i els matollars tenen un grau de urbà, considerat de valor pel contaminació lluminosa. sector SUD 5 té punts concrets amb verdes).Pel que fa a la inundabilitat, representativitat molt baix, situant-se en els Catàleg de paisatge. Caldrà tenir en Caldrà que l'urbanisme pendents superiors al 20% i a SUD 6 hi l'impacte es valora en la casella de espais intersticials. D’altra banda, no afecten compte, mesures per al tractament s'adapti al mapa de zonificació ha espais amb alt risc d’incendis que "riscos". altres espais sotmesos a proteccions ambientals de la façana urbana, en aquells lumínica del municipi. desapareixerà quan es transformi el sòl. relatius a la biodiversitat o la connectivitat com sectors que es situen en contacte També, els creixements del nord (SUD- els forests d’utilitat pública, àmbits de la Xarxa amb el sòl no urbanitzable. 6, SUD-1 i SUD-6) del municipi, que es Natura 2000 o espais inclosos al PEIN, ni situen en àrees de risc geològic tampoc espais de valor per altres aspectes moderat ambientals rellevants amb vinculació amb la ocupació del territori.

primari / simple / a llarg termini / permanent / secundari / acumulatiu / a llarg termini / primari / simple / a llarg termini / permanent / primari / simple / a llarg termini / Aquest impacte es valora en primari / simple / a llarg primari / simple / a llarg secundari / acumulatiu / a llarg termini / negatiu permanent / negatiu negatiu permanent / negatiu global a la casella de "canvis en termini / permanent / negatiu termini / permanent / negatiu permanent / negatiu la classificació del sòl" d'aquesta matriu. MODEL TERRITORIAL I OCUPACIÓ DEL SÒL CICLE INTEGRAL DE L’AIGUA BIODIVERSITAT TERRITORIAL , PAISATGE AMBIENT ATMOSFÈRIC ENERGIA: SOSTENIBILITAT I GESTIÓ DELS MATERIALS I ELS RISCOS Geologia i geomorfologia Hidrologia superficial i subterrània El cicle de l’aigua PERMEABILITAT ECOLÒGICA I PATRIMONI Qualitat atmosfèrica Qualitat acústica Qualitat lluminosa ECOEFICIÈNCIA EN LA RESIDUS EN LA URBANITZACIÓ NATURAL URBANITZACIÓ I L’EDIFICACIÓ- I L’EDIFICACIÓ Sòl no urbanitzable Regulació general i La normativa que desenvolupa l’ordenació de les Es desenvolupa una normativa que està Es desenvolupa una normativa en relació als La normativa protegeix els Tal com es diu a la normativa del sòl no regulació de les zones diferents zones del SNU, així com la general en encarada a la protecció dels cursos usos permesos del SNU segons els seus valors. elements identitaris o de valor, urbanitzable, els usos permesos es del sòl no urbanitzable: relació a la protecció del SNU i la protecció del superficials en relació a la qualitat seguint Els hàbitats d'interès i les zones de valor per la protegint l'espai forestal i el patró regularan específicament per a cada 25d, 24 i 21b. medi a són impactes positius en relació a la l'articulat del que estableix el PTPP. permeabilitat, entre d'altres espais de valor per la agrícola i limitant els moviments de tipus de sòl no urbanitzable, atenent als geologia i la geomorfologia. Les construccions També, es delimiten les diferents zones biodiversitat com els espais agrícoles s'integren terra. Pel que fa a les construccions previstos en l’article 47 del DL 1/2010, s'adaptaran a la topografia natural del terreny, inundables dels cursos i s'associa la seva a la proposta en espais protegits en SNU. en sòl no urbanitzable, sempre i quan existeixin riscos naturals altrament es consideren no edificables els terrenys gestió als criteris de l'ACA. Es considera S’evitarà la instal•lació d’elements barrera en s’estableixen criteris d’integració o servituds per a la protecció del domini amb un pendent igual o superior al 20%. i es que aquests fets tenen impactes positius aquells casos en que s’afecta a la connectivitat paisatgística.No obstant, s'admet la públic. prohibeixen les construccions sobre els careners i sobre aquest sistema. ecològica i amb aquest objectiu, es preveuran construcció d'hivernacles i granjes i turons del relleu del terreny. Pel que fa a les àrees mesures per mitigar-ne l’impacte de manera això pot provocar impacte afectades per l’extracció d’àrids, a part de la adequada. paisatgístic en funció de l'espai on regulació específica i ambiental aquestes zones al s'ubiquin dins de la zona 21. finalitzar la seva activitat, parcial o totalment, es redactarà un Pla Especial de recuperació i integració de la zona, i es prendran les mesures oportunes per evitar qualsevol tipus de contaminació ambiental. Pel que de a la Zona de Protecció paisatgística i forestal, no es podran roturar àrees amb pendent superior al 40%.

positiu positiu positiu primari / simple / a llarg termini / positiu permanent / negatiu Catàleg de béns La protecció dels elements protegits catalogats té efectes positius sobre el paisatge. D'altra banda, l’aprofitament del subsòl es condiciona a la protecció de restes arqueològiques d’interès declarat.

positiu Normativa general Normativa general L’aprofitament del subsòl es condiciona a la L’aprofitament del subsòl es condiciona a S'estableix regulació La normativa desenvolupa diverses Es presenta un capítol específic Es presenta un capítol Es determina que és d’especial L’aprofitament del subsòl es condiciona protecció d’aqüifers classificats i de restes la protecció d’aqüifers classificats. específica en relació a consideracions en relació a la de la normativa en el que es específic de la normativa en interès l’aprovació d’una ordenança a la preservació de riscos. Segons es arqueològiques d’interès declarat. L'activitat les aigües residuals. minimització de l'impacte tracta la incidència dels usos en el que es tracta la incidència municipal que reguli la gestió de regula a l'apartat B6 de la normativa, no extractiva tot i que es permet, haurà d'incorporar un paisatgístic. També integra les l’entorn i el medi ambient (B.6). dels usos en l’entorn i el medi residus de la construcció i es permet la instal•lació d’activitats amb projecte de restauració, seguint la normativa determinacions del catàleg del Es determina que la mesura del ambient (B.6). Es determina d’enderroc, per tal de donar equips que produeixin radiacions vigent. paisatge de les Terres de Lleida. nivell d’incidència de qualsevol que la mesura del nivell compliment a la normativa ionitzants (fàbriques de producció L'activitat extractiva tot i que es activitat sobre l’entorn o sobre d’incidència de qualsevol específica del sector. Es recomana d’urani, tori i els seus compostos, permet, haurà d'incorporar un d’altres usos, s’estableix activitat sobre l’entorn o la correcta gestió dels residus de la fàbriques de producció d’elements projecte de restauració, seguint la mitjançant, entre d'altres la sobre d’altres usos, construcció i la utilització de combustibles d’urani natural, normativa vigent. contaminació atmosfèrica. s’estableix mitjançant, entre materials ecològics i reciclats o instal•lacions industrials d’irradiació). d'altres el soroll i les reutilitzats en l’edificació, són També, es regula la instal·lació vibracions. conceptes claus a tenir en compte d'antenes de telecomunicació. per garantir una construcció sostenible

positiu positiu positiu positiu positiu positiu positiu positiu POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ANNEX IV. ANÀLISI DEL MODE D’INCORPORACIÓ AL POUM DE LES DETERMINACIONS DEL CATÀLEG DE PAISATGE DE LES TERRES DE LLEIDA

A continuació, i a partir de les determinacions del Catàleg de Paisatge de les Terres de Lleida que figuren en l’apartat 2.3.4.2. d’aquest ISA, s’analitza la manera com el POUM s’ha adaptat a les determinacions i en cas contrari, es proposen mesures correctores (en text blau).

8.1. UNITAT DE PAISATGE 12: PAISATGE FLUVIAL DEL SEGRE

Objectius de qualitat paisatgística:

Un paisatge dels rius Segre i Noguera Ribagorçana que mantingui la funcionalitat ecològica permetent el seu ús turístic i de gaudi. Es important mantenir la qualitat de les ribes fluvials i el bosc de ribera.

Es regula amb l’article dels espais fluvials: "Els projectes o actuacions vinculats als espais fluvials caldrà que s'adaptin als hàbitats que són propis en aquest tram del riu Noguera‐Ribagorçana (alberedes i salzedes). En tot cas, les actuacions hauran de ser coherents amb els criteris generals d'actuació en els espais fluvials de l'Agència Catalana de l'Aigua".

Unes construccions lligades a l’activitat industrial, agrària i ramadera adaptades a l’entorn: A les àrees d’influència dels nuclis de població de la unitat s’hi concentren diverses construccions derivades de l’activitat agroramadera (granges, naus, coberts d’eines) i de l’activitat industrial (polígons industrials). La proliferació d’aquestes construccions i polígons industrials, formen un paisatge desestructurat que és necessari gestionar i ordenar.

Es regula mitjançant els articles “construccions permeses en sòl no urbanitzable” i amb els articles corresponents a cada classe de sòl SNU, que ja estan desenvolupats.

A més, s’afegeix un article general per a les construccions en sòl no urbanitzable: “En cas d’enderroc per ruïna d’una edificació existent en sòl no urbanitzable, el sòl passarà a tenir la qualificació de l’entorn”.

Àrees amb valors especials a protegir

ƒ Connector biològic i paisatgístic dels cursos i boscos de ribera dels rius Segre i Noguera Ribagorçana.

209 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

En la clau de infraestructures s’hi afegeix l’article:

“A més de les propostes referents al model d'ordenació, les noves infraestructures viàries i ferroviàries han de mantenir la continuïtat/permeabilitat encara que sigui amb actuacions puntuals. Serà prioritari mantenir la connectivitat biològica a través de la construcció de passos de fauna en nombre i tipologia adequada per la viabilitat de l’element connector.”

D’altra banda, en l’article relatiu als deures addicionals dels propietaris de sòl urbanitzable delimitat:

“En cas d’inevitable i justificada construcció d’instal∙lacions o espais que necessitin tanques en zones d’interès faunístic o connector, caldrà que aquestes siguin permeables per a la fauna: el disseny de les tanques serà vegetal, i, si això no és possible, caldrà justificar tanques d’altres tipus i aquestes hauran de contemplar cert nombre de passos per a la fauna.”

També, les construccions permeses hauran de justificar la conveniència de posar‐les aquí i no en una altra categoria de sòl: en l’article relatiu a la Protecció especial de valor natural i connexió, clau 25d diu “no s’autoritzaran aquestes edificacions i activitats en sòl de protecció especial si hi ha alternatives raonables d’ubicació en sòls de protecció preventiva o territorial (...) En tot cas, no s’autoritzaran aquestes edificacions i activitats en sòl de protecció especial si hi ha alternatives raonables d’ubicació en altres tipus de sòl no urbanitzable. En cas contrari, el projecte inclourà una justificació de que no existeixen alternatives raonables”.

MC: normativa del SNU i sistema hídric:

Es prohibeixen les activitats de manteniment i reproducció d’espècies d’animals que siguin de risc per al manteniment de la fauna i flora autòctones.

Àrees de foment de la gestió

‐ Riu Noguera Ribagorçana i els seus hàbitats de ribera.

Es regula amb l’article dels espais fluvials: "Els projectes o actuacions vinculats als espais fluvials caldrà que s'adaptin als hàbitats que són propis en aquest tram del riu Noguera‐Ribagorçana (alberedes i salzedes). En tot cas, les actuacions hauran de ser coherents amb els criteris generals d'actuació en els espais fluvials de l'Agència Catalana de l'Aigua".

ƒ Promoció i gestió dels elements significatius del patrimoni històric i entorns: (...) les diverses fortificacions situades al llarg del curs dels rius (entre d’altres la torre d’Alfarràs).

210 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Es regula a partir del que digui el catàleg de patrimoni d’Alfarràs.

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació

‐ Trams degradats de les ribes fluvials del Segre i la Noguera Ribagorçana.

Es regula amb l’article dels espais fluvials: "Els projectes o actuacions vinculats als espais fluvials caldrà que s'adaptin als hàbitats que són propis en aquest tram del riu Noguera‐Ribagorçana (alberedes i salzedes). En tot cas, les actuacions hauran de ser coherents amb els criteris generals d'actuació en els espais fluvials de l'Agència Catalana de l'Aigua".

ƒ Façanes urbanes de diversos municipis, entre ells, d’Alfarràs.

MC sòl urbà i urbanitzable: Caldria regular‐ho en funció de criteris arquitectònics.

ƒ Recorregut de la línia d’alta tensió que creua la unitat en sentit nord‐sud i que connecta amb una altra a Vilanova de Segrià.

Compliment de les zones de servitud. Normativa inclosa en el POUM.

8.2. UNITAT DE PAISATGE 15: PLANA D’ALMENAR I ALGUAIRE

Objectiu de Qualitat Paisatgística:

Un paisatge de cultius de secà i zones estèpiques ben conservat i compatible amb l’activitat aeroportuària: La unitat comprèn una àmplia plataforma de camps de cereals de secà vorejada per vessants amb boscos i vegetació estèpica. Aquest territori escassament edificat i amb poques infraestructures viàries constitueix un connector biològic. La futura construcció de l’autovia Lleida‐ Vielha suposarà una transformació del paisatge que pot posar en perill aquesta funció de connexió.

Àrees amb valors especials a protegir:

ƒ Caràcter estèpic de tota la plana, amb el predomini dels conreus cerealístics de secà, que actua com a connector biològic. Conté espais d’alta exposició visual (fons escènic)

211 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Coincideix amb bona part de 25d i en la normativa s’inclou, en la definició d’aquesta clau “El POUM considera els conreus cerealístics de secà de lo Sas com a espais agrícoles de valor, que afavoreixen la biodiversitat i contribueixen a mantenir el paper de connector de la unitat.”

El PTPP recomana Un pla d’espais d’interès agrari que identifiqui, entre d’altres qüestions, els espais on el valor natural i productiu van indisociablement lligats i que proposi actuacions de gestió que tendeixin a mantenir o reforçar les poblacions d’espècies de fauna més vulnerables o amenaçades, que poden ser incloses en línies d’ajut específiques o bé contractes globals d’explotació.

MC: El POUM pot incorporar la previsió de fer una pla d’espais d’interès agrari amb aquestes característiques.

En la normativa del POUM ja s’inclou el següent:

En els sòls de protecció especial destinats a la producció agrícola en què es produeixin concentracions parcel∙laries i/o implantacions de nous regadius, es pendran mesures per a implantar i mantenir una xarxa de marges, guarets i erms no regats que han d’actuar com a factors de biodiversitat

ƒ Arbres i grups d’arbres aïllats als marges de finca o al peu de construccions rurals.

Es recull en la normativa per a les noves construccions, no s’han de eliminar arbres.

S’inclou el següent, derivat del PTPP: 9. En els marges i límits de parcel∙la dels sòls de protecció especial destinats a la producció agrària, es mantindrà o, en el seu cas, es reposarà la vegetació natural espontània o la tradicional de la zona, en tant que factors de biodiversitat i del paisatge. Els departaments competents definiran projectes de restauració i programes de foment amb aquest objectiu. En el mateix article, s’hi afegeix “les tasques agrícoles no s’eliminaran els arbres aïllats que siguin d’espècies autòctones o els propis del paisatge agrícola tradicional del lloc. Per tant, això no és aplicable a les espècies invasores al∙lòctones”.

També, s’hi afegeixen els següents punts:

“Els marges dels conreus es constitueixen com a refugis de la biodiversitat, per tant es mantindrà sempre que sigui possible la vegetació natural que hi apareix espontàniament. Quan els marges hagin de ser afectats per obres de millora de les infraestructures caldrà que es justifiqui per tal d’obtenir la llicència municipal”.

212 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

“Es prioritzarà la sega o el desbrossament manual en cas que sigui necessari controlar el creixement de la vegetació perquè afecti la productivitat del conreu. Es prohibeix específicament l’ús de productes herbicides per aquestes tasques”.

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació

ƒ Futura autovia Lleida–Vielha que creurà la unitat de nord a sud.

S’inclou en la normativa sobre connectivitat:

En la clau de infraestructures s’hi afegeix l’article:

A més de les propostes referents al model d'ordenació, les noves infraestructures viàries i ferroviàries han de mantenir la continuïtat/permeabilitat encara que sigui amb actuacions puntuals. Serà prioritari mantenir la connectivitat biològica a través de la construcció de passos de fauna en nombre i tipologia adequada per la viabilitat de l’element connector.

D’altra banda, en l’article relatiu als deures addicionals dels propietaris de sòl urbanitzable delimitat:

En cas d’inevitable i justificada construcció d’instal∙lacions o espais que necessitin tanques en zones d’interès faunístic o connector, caldrà que aquestes siguin permeables per a la fauna: el disseny de les tanques serà vegetal, i, si això no és possible, caldrà justificar tanques d’altres tipus i aquestes hauran de contemplar cert nombre de passos per a la fauna.

ƒ Activitats extractives

Prohibeixen expressament les activitats extractives noves en la zona 25d. Les activitats extractives hauran, en compliment de la legislació vigent, de planificar la restauració amb criteris d’inserció paisatgística i fomentant la biodiversitat del lloc, un cop finalitzada la seva activitat.

8.3. UNITAT DE PAISATGE 16: HORTA DE PINYANA

Objectius de qualitat paisatgística:

Un paisatge d’hortes del canal de Pinyana ordenat i que mantingui la seva estructura tradicional: El canal de Pinyana rega les hortes més antigues de les Terres de Ponent. La seva importància històrica i el vincle amb la població local, l’han convertit en referent paisatgístic i identitari. Per altra banda,

213 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

aquest paisatge agrícola de regadiu porta associades una sèrie d’elements de suport al reg tradicional (canals, sèquies, banquetes arbrades) que, a banda de la seva utilitat, també tenen un ús social que cal fomentar i gestionar.

Uns entorns de les poblacions ordenats i que no malmetin llur façana urbana: Les perifèries urbanes són els espais on es tendeixen a concentrar construccions i infraestructures més diverses, creant‐se espais intersticials amb conreus abandonats. A les poblacions de dimensió petita i mitjana aquestes construccions principalment són granges i petits polígons industrials (Almenar, Alguaire, etc.). Cal ubicar adequadament aquests equipaments i construccions perquè no distorsionin la façana paisatgística de les poblacions.

Àrees amb valors especials a protegir

‐ Patró agrícola tradicional de l’horta de Pinyana

Aquest espai coincideix amb el sud de la clau 21b, sòl de valor agrícola de regadiu del POUM i també és Protecció preventiva segons PTPP.

En aquest sòl la normativa preveu el manteniment del patró agrícola amb el redactat següent: mantenir la morfologia i la cobertura vegetal dels marges i els talussos existents.

‐ Xarxa hidràulica i elements arquitectònics de suport dels recs tradicionals de Pinyana.

Els canals estan inclosos com a sistemes (?) regulats per l’article 117. Diu que “9. Els canals com elements estructuradors del territori i del paisatge, cal potenciar‐los, en el seu paper de passeigs/camins principals, combinant la seva funció de repartiment de l'aigua als camps, amb la d’ésser els eixos plans de gran longitud que poden convertir‐se en un dels grans atractius al turisme rural”.

MC: Pel que fa als elements arquitectònics si n’hi ha i tenen valor, per exemple el Molí fariner, incloure’ls al catàleg de patrimoni.

ƒ Costers de la Serra llarga que separen aquesta unitat dels Plans d’Alguaire i Almenar ocupats per vegetació natural que fa la funció de connectors biològic.

214 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Aquest espai coincideix amb part de 24. Sòl No urbanitzable de protecció paisatgística i forestal. Aquest espai, a més té una elevada exposició visual. L’únic ús admès és l’agrícola. A l’article que diu “No es permeten els usos que transformin la topografia i els boscos. L’ús admès és l’agrícola, sempre i quan sigui compatible amb l’avifauna de la zona” i s’hi afegeix que no es podran roturar àrees amb pendent superior al 40%. En la normativa general del snu hi ha especificacions d’integració paisatgística.

Àrees de foment de la gestió

ƒ Promoció i gestió del patrimoni històric i els seus entorns

A través del catàleg de patrimoni, criteris arquitectònics pels BCIN es delimita una franja de 25 m de protecció dels entorns. Per als altres elements les fitxes respectives dibuixen la protecció dels mateixos.

Com a MC. Es suggereix protecció visual a través de deixar lliure de construcció els espais de l’entorn.

Àrees susceptibles d’accions d’ordenació

‐ A gairebé tota la unitat proliferen un nombre important de construccions en sòl no urbanitzable amb ús d’habitatge fora d’ordenació.

Es regula amb la normativa de edificacions fora d’ordenació.

ƒ Senyalitzar els recorreguts d’interès o itineraris paisatgístics als punts de principi i final: Rosselló – Alfarràs.

Coincideix amb la N‐230 des que entra pel sud del terme fins al nucli d’Alfarràs.

MC: El POUM ho pot incloure en la memòria del pla com a itinerari paisatgístic d’interès. En la normativa, es pot regular a través del tipus d’elements constructius i cartells permesos, i evitar elements que interfereixin en les panoràmiques visuals, etc.

215 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental ANNEX V ANÀLISI DE LES INCORPORACIONS ESTABLERTES PEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA

ASPECTE INCORPORACIÓ CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA RELLEVANT AL PLA O A L’ISA ‐

El creixement residencial previst en l’avanç de planejament reforça el caràcter compacte del nucli i afavoreix la mobilitat sostenible. Els sectors urbanitzables prevists s’emplacen sobre espais agraris periurbans que no juguen un paper ecològic rellevant i que, en conseqüència, s’inclouen en el sòl de protecció preventiva del sistema d’espais oberts del Pla territorial de Ponent. En aquest sentit, cal dir que el pla territorial esmentat considera el sòl de protecció preventiva una opció preferent per a la ubicació dels àmbits d’extensió RESIDENCIAL CREIXEMENT

urbana.

L’avanç preveu la implantació d’un nou sector urbanitzable de caràcter industrial, sobre els plans de Dalt, uns 500 metres a l’oest del nucli.

D’ORDENACIÓ El sector comporta l’ocupació d’aproximadament 45 hectàrees de sòl no urbanitzable, qualificat com a sòl de protecció especial de valor

natural i de connexió pel Pla territorial de Ponent. D’acord amb l’article 2.6 de les normes d’ordenació territorial del pla mencionat “el sòl de protecció especial haurà de mantenir la MODEL

En la versió del condició d’espai no urbanitzat, i amb aquesta finalitat serà classificat com a sòl no urbanitzable pels plans d’ordenació urbanística pla per a DEL municipal, llevat que convingués incloure alguna peça en sectors o polígons per tal de garantir definitivament la seva permanència com a l’aprovació inicial espai obert mitjançant la cessió i la incorporació al patrimoni públic, que poden resultar del procés de gestió urbanística corresponent. “ es canvia la ubicació d’aquest GLOBAL D’altra banda, el sector s’ubica en un dels àmbits més sensibles del municipi (tal i com s’aprecia en el plànol de sensibilitat ambiental de INDUSTRIAL

l’ISA preliminar) i comporta canvis importants en la funcionalitat del connector de l’altiplà Alguaire ‐ Almenar ‐ Alfarràs , el qual queda sector tallat transversalment tant pel sector com per les infraestructures viàries d’accés al sector i de connexió amb la futura autovia de Vielha i urbanitzable a un la carretera C‐26. espai de protecció Finalment, cal tenir en compte que la ubicació d’un sector d’aquestes característiques en el municipi no està prevista en el planejament CREIXEMENT preventiva segons

SOSTENIBILITAT de rang superior. Atès que el POUM no és l’instrument més apropiat per plantejar propostes de caràcter territorial (ja que la planificació el PTPP. local d’activitats que tenen funcionalitat en un àmbit territorial més ampli pot comportar problemàtiques ambientals importants), en el cas que el document per aprovació inicial inclogui un sector urbanitzable de característiques similars al previst en l’avanç de planejament, caldrà sotmetre’l a l’informe de la Secretaria per a la planificació territorial i, si s’escau, a la Comissió d’urbanisme de Catalunya que hauran de reconèixer l’interès territorial de la proposta.

216 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA RELLEVANT

Respecte els punts 1 i 2, en la versió del pla per a l’aprovació inicial es A més l’ISA s’haurà de referir a les característiques de les activitats que es preveu ubicar al sector i justificar la canvia la ubicació d’aquest sector compatibilitat de les activitats respecte d’elements vulnerables (àrees residencials, equipaments sanitaris, espais urbanitzable a un espai de protecció naturals...) propers. preventiva segons el PTPP. Consideracions: Pel que fa al punt 3, en la mesura que 1. El POUM ha de classificar la totalitat del sòl qualificat com a sòl de protecció especial pel Pla territorial parcial de les normes urbanístiques defineixin el INDUSTRIAL Ponent, inclòs l’àmbit del sector urbanitzable previst, com a sòl no urbanitzable. tipus d’activitat es valorarà la compatibilitat amb els elements de 2. En el cas que s’opti per la reubicació del sector industrial en el sòl de protecció preventiva del PTPP, caldrà vulnerabilitat propers. En tot cas, es sotmetre’l a l’informe de la Secretaria per a la planificació territorial i, si s’escau, a la Comissió d’urbanisme de D’ORDENACIÓ

prohibeix la instal∙lació d’activitats Catalunya.

CREIXEMENT amb equips que produeixin radiacions 3. L’ISA es referirà a les característiques de les activitats previstes en els sectors d’activitat i justificarà la seva ionitzants (capítol X. Radiacions MODEL compatibilitat amb els elements vulnerables propers. electromagnètiques). DEL

GLOBAL L’avanç de planejament reconeix el traçat de la futura autovia A‐14 i de la variant prevista en el Pla territorial parcial

de Ponent. A més, l’avanç incorpora una variant alternativa que transcorre a l’est i al sud del nucli i que connecta amb DE

TERRITORI l’autovia ‐14, el sector industrial proposat i, finalment, amb la carretera C‐26.

DEL CONFIGUREN Atès que tant la variant d’Alfarràs (prevista en el PTPP) com al resta de vies de nova creació previstes en l’avanç estan L’anàlisi d’impacte de les

sotmeses al tràmit d’impacte ambiental, d’acord amb l’establert al Real decret legislatiu 1/2008, pel qual s’aprova el infraestructures previstes sobre la QUE SOSTENIBILITAT Text refós de la Llei d’avaluació d’impacte ambiental, la definició del sistema viari del POUM en l’àmbit d’aquestes permeabilitat territorial es URBANÍSTICS infraestructures tindrà caràcter indicatiu i no podrà condicionar el procés d’avaluació d’impacte ambiental dels desenvolupa en l’apartat 5.2 i l’annex GENERAL projectes mencionats. III de l’ISA. Tanmateix, cal tenir en compte que la variant alternativa pot tenir un important efecte sobre la permeabilitat SISTEMES biològica del municipi, ja que implica el tall horitzontal dels dos connectors existents (altiplà i ribera de la Noguera Ribagorçana). COMUNICACIONS L’ESTRUCTURA

217 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA RELLEVANT

4. S’incorpora el RDL 1/2008 com normativa de

QUE

caràcter general aplicable Consideracions: DEL

4. Cal especificar en el text normatiu del POUM que el traçat de les noves infraestructures viàries 5. El canvi d’ubicació del sector industrial implica un D’ORDENACIÓ canvi en la proposta de nova vialitat respecte la sotmeses al tràmit d’avaluació d’impacte ambiental d’acord amb el RDL 1/2008 tindrà caràcter

GENERAL versió de l’avanç de pla. indicatiu i, per tant, podrà modificar‐se en funció del tràmit d’avaluació d’impacte ambiental

esmentat. MODEL

COMUNICACIONS

6. Les directrius ambientals per garantir el DEL DE

manteniment de permeabilitat ecològica (tant per les 5. Cal adequar el sistema viari als canvis en el POUM derivats de la supressió o canvi d’ubicació del sector industrial previst en l’avanç de planejament. propostes de noves infraestructures com en general TERRITORI

L’ESTRUCTURA pel sòl no urbanitzable i pels espais lliures)

GLOBAL 6. Cal que l’ISA contempli una llista directrius ambientals a fi de garantir que les noves s’introdueixen en l’apartat 2.4.4. d’objectius infraestructures viàries que s’ubiquin en el territori adopten les mesures necessàries per al ambientals. També en l’apartat 2.4.9.2. hi ha URBANÍSTICS manteniment de la permeabilitat biològica en aquells àmbits de major valor ecològic (Altiplà i ribera condicionants i recomanacions per als plans i de la Noguera Ribagorçana). Aquestes directrius s’han fixar en la normativa del POUM i es tindran en projectes derivats. CONFIGUREN compte en el procés d’avaluació d’impacte ambiental corresponent.

SISTEMES SOSTENIBILITAT

218 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA RELLEVANT

7. El espais forestals del municipi s’inclouen dins del La bona part dels espais forestals del terme municipal s’ubiquen dins del sòl no urbanitzable de sòl no urbanitzable sota clau 24 de Protecció protecció paisatgística. Entre la documentació aportada no s’inclou un avanç de la normativa del

QUALITAT paisatgística i forestal i/o sota clau 25d de Proteccó

I

POUM, encara que el nom sembla indicar una elevada protecció. especial de valor natural i connexió Consideracions: 7. Es considera convenient ampliar el sòl no urbanitzable de protecció paisatgística per tal 8. En l’article 185, en la definició de la zona de FORESTALS

Protecció paisatgística i forestal, clau 24 s’estableix ECOLÒGICA d’incorporar la totalitat d’espais forestals del terme municipal. la preservació de la configuració i situació, aixó com 8. La normativa associada al sòl de protecció paisatgística ha de garantir que aquells espais que els valors d¡acord amb el que s’estableix a l’art. 2 de ESPAIS tenen caràcter forestal d’acord amb l’establert en l’article 2 de la Llei 6/1988, forestal de la Lel 6/1988 , foratal de Catalunya. Catalunya, es regulin mitjançant una qualificació adequada a la legislació vigent en matèria forestal.

PERMEABILITAT

9. Es té en compte en les NNUU del Pla. PAISATGE

DEL El terme municipal d’Alfarràs compta amb dos espais inclosos en la xarxa d’espais de valor TERRITORIAL,

TERRITORIAL

natural i connexió del Pla territorial parcial de Ponent. Aquests espais són:

PLA ‐ Altiplà Alguaire – Almenar (1): espai interessant per a l’avifauna estèpica amb xurra, calandria, sisó, terrerola vulgar i altres. DEL

PONENT

‐ Noguera Ribagorçana a Alfarràs – Ivars de Noguera: connector entre espais fluvials amb BIODIVERSITAT DE

especial importància pels ocells migratoris i les espècies aquàtiques i de ribera. ESPECIAL

Consideracions:

PARCIAL 9. Sens perjudici de l’adopció de regulacions més restrictives en aquells àmbits que ho NATURAL, requereixin, els espais qualificats com a sòl de protecció especial del Pla territorial parcial de

PROTECCIÓ Ponent es regularan mitjançant una qualificació coherent amb l’article 2.6 del PTPP

DE

PATRIMONI SOL

219 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA RELLEVANT

S’incorpora com a directriu en l’apartat d’objectius

Consideracions: ambientals de l’ISA. 10. La regulació de sòl no urbanitzable hauria d’ evitar la instal∙lació d’elements que Pel que fa al pla, aquest incorpora en les NNUU els requisits de

QUALITAT poden alterar la permeabilitat ecològica (tanques, murs...), sempre que la seva

I

protecció de l’article 2.6. del PTPP pel que fa als sòls de valor per instal∙lació no estigui convenientment justificada. a la connexió (clau NU‐5) i en la regulació de les tanques (art. En tot cas, cal evitar la instal∙lació d’elements barrera en aquells casos en que

ECOLÒGICA 151, 166, 187). s’afecta a la connectivitat ecològica i no s’han previst mesures per mitigar‐ne PERMEABILITAT l’impacte de manera adequada. ECOLÒGICA

11. S’incorpora com a directriu en l’apartat d’objectius ambientals de l’ISA. Pel que fa al pla, s’incorporen la protecció paisatgística en diverses categories del SNU, així com en la regulació de caràcter general (art. 171), per a les construccions en sòl no urbanitzable i per als serveis tècnics i equipaments que

PERMEABILITAT Consideracions: hagin d’emplaçar‐se en SNU, entre d’altres(art. 171 i 173). Pel 11. La regulació de sòl no urbanitzable hauria d’evitar la instal∙lació d’elements amb que fa al sòl urbanitzable, es contempla com a objectiu que elevat impacte paisatgístic o preveure mesures per reduir l’impacte visual en el cas l’actuació “s’inserti de forma correcta ambientalment dins el

PAISATGE que la seva ubicació estigui convenientment justificada. conjunt urbà i el paisatge” en cada SUD, sense especificar Igualment la normativa del POUM hauria de garantir l’adequació paisatgística dels DEL mesures concretes. A l’artcle 151, apartat 6 de les NNUU es TERRITORIAL, nous creixements residencials i també mesures per tal de minimitzar els efectes proposen una sèrie de mesures per prendre en consideració visuals del sector d’activitat. determinats elements del paisatge com per exemple elements 12. Cal que l’ISA es refereixi a com s’han incorporat en la normativa i en la zonificació arboris significatius o hortes. PAISATGE del POUM els aspectes següents: 12. S’incorporen els objectius del catàleg de paisatge a l’apartat • Principals directrius del catàleg de paisatge de les Terres de Lleida. 2.2.4.6 de l’ISA, juntament amb una ampliació de la descripció BIODIVERSITAT

• Itineraris paisatgístics, els elements de valor estètic, històric... del terme municipal dels elements rellevants que figuren al catàleg a l’apartat 2.2.4 d’Alfarràs. (itineraris, àrees de valor, etc.). • Àrees amb valors especials a protegir, àrees de foment de la gestió i àrees L’ISA analitza les incorporacions al POUM de Lleida en l’apartat susceptibles d’accions de gestió identificades pel catàleg dins del terme municipal.

NATURAL, d’anàlisi d’impactes 5.2

D’altra banda, en l’annex IV d’aquest ISA s’analitza en detall cóm s’incorpora al pla cada determinació del catàleg i especifica mesures correctores.

PATRIMONI

220 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE INCORPORACIÓ AL PLA O CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA RELLEVANT A L’ISA

Consideracions: 13.El pla ho té en compte

13. Les actuacions que es prevegin sobre l’espai fluvial (per exemple, mesures correctores de la inundabilitat) hauran de fer‐se en la normativa.

SOBRE d’acord amb els “Criteris d’intervenció dels espais fluvials. ACA, març 2002” i les “Directrius de planificació i gestió de l’espai 14. En l’apartat 2.2.2 de

fluvial. ACA, 2007”, redactats per l’ACA i publicats a la seva pàgina web. l’ISA s’analitza l’IMPRESS i FLUVIALS en l’apartat de valoració 14. Mitjançant el document IMPRESS, d’anàlisis d’impactes i pressions sobre les masses d’aigua, redactat dins del marc dels impactes s’analitza la

ESPAIS d’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua, l’ISA haurà de reflectir el nivell d’Estat Ecològic de les masses d’aigua que es puguin seva afectació. ACTUACIONS veure afectades pel nou planejament, així com les mesures a adoptar per mantenir / millorar aquest nivell. 15. S’incorpora la Consideracions: descripció i inventari de 15. L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents: les lleres públiques en

• Cal recollir la xarxa hidrogràfica i establir mesures per protegir‐la i potenciar‐ne la vegetació de ribera. l’apartat de 2.2.2.1 l’ISA.

• Cal adjuntar un inventari de les lleres públiques i assenyalar el seu traçat. Els béns que integren el domini públic hidràulic són D’altra banda la normativa els definits per l’article 2 del RDPH; d’altra banda la definició de llera apareix en el punt 2 del RD 9/2008, d’11 de gener. Cal del pla incorpora les L’AIGUA tenir en compte que el domini públic no computarà a efectes del repartiment de càrregues i beneficis. determinacions de la llei DE • Les lleres de domini privat s’ajustaran al que estableix l’article 5 del Text refós de la Llei d’Aigües. vigent esmentades en HIDROLÒGIC • D’acord l’article 6 del Reglament del domini públic hidràulic (RD 849/1986), els marges de les lleres estaran subjectes, en tota aquesta consideració. CICLE la seva extensió longitudinal: EL RD 9/2008 s’incorpora a) a una zona de servitud de 5 m d’amplada per a ús públic que es regula al RDPH. com a normativa vigent al SISTEMA b) a una zona de policia de 100 m d’amplada a la qual es condicionarà l’ús del sòl i de les activitats que es desenvolupin POUM (Art. 114) i mesures

DEL • La zona de servitud tindrà les finalitats establertes a l’article 7.1 del RDPH, modificat pel RD 9/2008, d’11 de gener, i ha de per protegir la vegetació

quedar lliure de qualsevol construcció i edificació i ser apta i practicable en tot moment. Qualsevol obra o actuació en la zona de ribera a la NNUU. de servitud (5 m) haurà d’adequar‐se a l’article 7.2 del RDPH. Les autoritzacions per a la plantació d’espècies autòctones en aquesta zona requerirà l’autorització de l’ACA.

REGULACIÓ • Per poder realitzar obres en la zona de policia de lleres, cal disposar de la corresponent autorització prèvia de l’ACA, a menys que el corresponent POUM o altres figures d’ordenament urbanístic o plans d’obres de l’Administració haguessin estat informats per l’ACA i haguessin recollit les oportunes previsions formulades a l’efecte (art. 78.1 RDPH). En tot cas s’estarà al previst als articles 52 a 54, 78 i 79 del RDPH.

221 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA RELLEVANT

Consideracions: 16. L’ISA ha de fer, necessàriament, una anàlisi de la suficiència de recurs i de la xarxa d’abastament en alta actual 16. A l’apartat 4.2.3. de l’ISA del municipi per afrontar les futures demandes d’aigua, derivades del desenvolupament del planejament. Aquesta s’incorpora una anàlisi del consum anàlisi haurà de recollir: de les noves demandes d’aigua. Els • Descripció gràfica ‐ escrita de la xarxa d’abastament en alta actual (incloent concessió d’aigües) amb indicació de redactorsde l’ISA han fet servir les fonts que l’alimenten. parcialment la informació aportada • Determinació de les necessitats d’aigua per al desenvolupament del POUM. Es podran utilitzar les següents pel document de referència. Doncs dotacions: es considera massa elevada la previsió de l/hab/dia. En el seu lloc Abastament població permanent (litres/hab∙dia) s’utilitza el paràmetre de consum Activitat industrial – Comercial actual que és de 165l/hab/dia. En tot Habitants Alta Mitjana Baixa cas,la tendència hairia de ser a la < 10.000 hab 280 250 220 baixa. ≥10.000 i <50.000 hab 310 280 250 ≥ 50.000 hab 360 330 300

Abastament població estacional (litres/plaça∙dia) S’espera que sigui l’organ Càmping 120 Hotel 240 comptetent qui determini la L’AIGUA Apartament 150 Xalet 350 suficiència de recursos amb les dades DE Abastament industrial aportades per l’ISA. Tipus d’ús Equivalència ABASTAMENT

CICLE Industrial d’ús genèric 150 habitants/Ha neta Industrial d’ús terciari 50 habitants/Ha neta Equipaments 50 habitants/Ha Reg zona verda 100 habitants/Ha Neteja vials 75 habitants/Ha

Justificació de la disponibilitat de recursos hídrics per satisfer les futures demandes dels creixements urbanístics i del grau de suficiència de l’actual infraestructura en alta. Cal incloure el balanç d’aigua (aportacions internes + reutilització + aportacions externes = consum total + pèrdues xarxa), amb els consums anuals actuals i els previstos i justificar la capacitat de subministrament mitjançant un certificat/informe de l’ens subministrador. • En cas de problemes en l’abastament cal definir alternatives viables. • Tant si el sòl és urbanitzable com si és sòl urbà no consolidat, les despeses relatives al finançament de les noves infraestructures d’abastament (o l’ampliació de les existents) corresponen als propietaris afectats per la nova actuació.

222 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA RELLEVANT

A i b) En l’apartat 4.2.3.2 s’aporta la informació obtinguda que sintèticaent parla de la saturació´ de Consideracions: l’actual EDAR”. Es calcula la 17. L’ISA ha de justificar i contenir els aspectes següents: quantitat d’aigua procedent d’ús a) Anàlisi de la infraestructura actual (justificació del grau de suficiència d’aquesta envers el nou creixement domèstic que previsiblement es planificat, producció prevista i qualitat de les aigües residuals) i de les previsions d’actuació. depurarà tenint en compte la nova b) Determinació de la quantitat i la tipologia de les aigües residuals que es generaran (pluvials, residuals població prevista, La manera en com domèstiques i residuals industrials) degut al desenvolupament del planejament. Avaluació de la producció es retornaran al medi, així com la d’aigües residuals derivades del creixement previst, en quantitat (m3/dia, m3/any) i en qualitat. seva qualitat tal com diu a les c) Definició de com es resoldrà la depuració d’aquestes aigües, i de com i on es retornaran al medi. Cal disposicions de la NNUU, dependran justificar que el retorn de les pluvials no originarà afeccions a tercers. de la normativa vigent i de les

d) Les figures de planejament derivat que resolguin la gestió de les seves aigües residuals mitjançant l’ús del disposicions de l`òrgan competent sistema públic de sanejament hauran d’assumir com a cost d’urbanització els costos d’inversió (ACA). proporcionals a totes les infrastructures del sistema públic de sanejament a utilitzar. En cas de no ser viable L’AIGUA la connexió al sistema de sanejament públic, el planejament derivat haurà de preveure sistemes depuratius DE propis i haurà de fer la reserva de sòl i econòmica corresponent. c).

SANEJAMENT e) La normativa urbanística haurà de contemplar de manera explícita les següents determinacions, referents al ‐ En caràcter general, veure Capítol V CICLE planejament derivat: de les NNUU • Necessitat que la xarxa de sanejament sigui separativa: residuals i pluvials. ‐ En sectord de creixement dins de • Necessitat d’assegurar una correcta gestió de les aigües residuals, ja sigui mitjançant EDAR pública o amb sòl urbà, veure art. 117 sistema depuratiu propi. ‐ En sector de Sòl Urbanitzable • Necessitat que els promotors assumeixin els costos derivats del sanejament. Avaluació de la possibilitat delimitat. Veure art. 159 en relació a d’endegar convenis de sanejament en els termes establerts en el PSARU. Sector industrial Front N‐II. • Les aigües residuals industrials haurien de preveure una depuració pròpia i independent de les ‐En SNU es condiciona la tramitació domèstiques. de la llicència a l’especificació i f) Caldrà anar adaptant la situació de sanejament en les zones urbanes consolidades als criteris que estableix resolució de la depuració de les el Reglament dels Serveis Públic de Sanejament, el PSARU 2005 i el PSARI 2003. memòria del pla i isa. aigües residual (art. 169).

e) S’afgeix a la NNUU

223 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE INCORPORACIÓ AL PLA O A CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA RELLEVANT L’ISA

Aquestes zones poden incorporar els valors límit dels usos del sòl d’acord amb la taula següent: 20. L’ISA incorpora el plànol Consideracions: corresponent. 20. L’ISA s’ha de referir a la zonificació acústica del territori, i el text normatiu del POUM ha d’assegurar pels S’incorporen requisits edificis d’ús residencial, com a mínim, els objectius de CONTAMINACIÓ normatius a la normativa qualitat acústica corresponents a la zona de sensibilitat acústica moderada B1, per a les zones urbanitzades del Pla. El pla conté normes existents, i a la zona de sensibilitat acústica alta A4, per a de soroll. ACÚSTICA nous desenvolupaments urbanístics, d’acord amb les LLUMINOSA

I

taules següents: ATMOSFÈRIC,

ACÚSTICA CONTAMINACIÓ L’AMBIENT

DE

QUALITAT

224 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE INCORPORACIÓ AL PLA O CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA RELLEVANT A L’ISA

18. Hi ha un plànol Consideracions: d’inundabilitat elaborat

per l’institut geològic que 18. L’ISA haurà de justificar la compatibilitat dels creixements urbanístics amb l’establert a l’article 6 i a les disposicions primera segueix aquests criteris.

i segona del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme. En cas que per demostrar la compatibilitat, sigui necessari redactar un estudi d’inundabilitat de detall, se seguirà l’establert a la “Guia tècnica. Recomanacions tècniques per als estudis d’inundabilitat d’àmbit local”. En la normativa i plànols L’estudi serà en règim permanent gradualment variant (HEC‐RAS o similar), excepte que es justifiqui que càlculs més senzills es diferencien la zona

NATURALS fluvial, zona de sistema (fórmula de Manning,etc.) siguin suficients. En funció de les característiques de la llera, serà necessari tenir en compte el transport de sediments. hídric i zona inundable i es regula d’acord amb la INUNDABILITAT L’estudi es presentarà en format paper i CD (incloent l’arxiu executable HEC‐RAS) i tindrà una definició mínima 1:500. RISCOS En el planejament urbanístic s’haurà de diferenciar entre zona fluvial, zona de sistema hídric i zona inundable. Cadascuna legislació vigent (art. 114) d’aquestes zones s’haurà d’ajustar als usos establerts pel RLU. Per a comprovar aquest aspecte s’adjuntarà un plànol que superposi la qualificació del sòl prevista i l’abast de les diferents avingudes (Q10, Q100 i Q500) de les lleres estudiades i afectades pel planejament.

19. S’incorporen plànols de capacitat acústica del Consideracions: municipi en l’ISA. Els plànols de zonificació L’AMBIENT

LLUMINOSA

CONTAMINACIÓ

I 19. En el cas que s’hagin elaborat els plànols de vulnerabilitat i capacitat referents a la contaminació atmosfèrica, acústica i lluminosa ja estaven DE

lluminosa, cal incorporar‐los en els plànols d’informació de la proposta, d’acord amb l’establert a l’article 72 del Reglament de incorporats a l’ISA la Llei d’urbanisme. preliminar. No hi ha més estudis de contaminació ACÚSTICA QUALITAT atmosfèrica. ATMOSFÈRIC,

225 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE INCORPORACIÓ AL CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA RELLEVANT PLA O A L’ISA

21. a. La zona de soroll de les infraestructures de transport existents haurà de ser sol∙licitada a l’administració titular de la b. La determinació infraestructura, i les seves limitacions per a determinats usos del sòl, activitats, instal∙lacions, construccions o edificacions. normativa de

referència b. Les edificacions sensibles, com ara escoles i hospitals, han d’assegurar, com a mínim, el compliment d’uns objectius de qualitat a s’incorpora en l’espai interior, d’acord amb la següent taula: l’apartat B6 de les NNUU

LLUMINOSA

I

ACÚSTICA

ACÚSTICA

CONTAMINACIÓ CONTAMINACIÓ

Cal establir en el text normatiu del POUM la següent determinació “abans que s’atorguin els permisos i les llicències corresponents l’ajuntament ha de comprovar que es compleixen les mesures establertes. Si no se n’acredita el seu compliment, no es pot atorgar el permís o la llicència corresponent i el procediment administratiu d’atorgament resta en suspens fins que la persona interessada l’acrediti”. ATMOSFÈRIC,

22. En l’apartat L’AMBIENT 4.2.1.3 de l’ISA es DE mostren les zones de LLUMINOSA

Consideracions: creixement en relació 22. L’ISA haurà de justificar l’adequació del planejament a les diferents zones que figuren en el mapa de protecció envers la al mapa citat. contaminació lluminosa elaborat pel DMAH.

QUALITAT L’impacte es valora en l’apartat 5.2. de l’ISA. CONTAMINACIÓ

226 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

ASPECTE CONSIDERACIONS DEL DOCUMENT DE REFERÈNCIA INCORPORACIÓ AL PLA O A L’ISA RELLEVANT

23. El POUM no proposa cap reserva nova per al tractament de residus, més enllà de les ja existents Consideracions: regulades per la clau T. En les NNUU, es permet la construcció de serveis 23. D’acord amb la Llei 9/2008, de modificació de la Llei 6/1993, reguladora dels residus “els instruments d’ordenació

tècnics en la zona T, d’acord amb la del territori i de planejament urbanístic han d’incloure la gestió dels residus que s’originen en l’àmbit territorial llei d’urbanisme. En SNU els usos respectiu i establir‐ne les prescripcions pertinents, d’acord amb la naturalesa de l’instrument de planejament de què permesos es regeixen pel que es tracti i les determinacions d’aquesta llei. A aquests efectes, el planejament general ha de contenir les RESIDUS

dictamina l’art. 47 de la llei determinacions corresponents dins el sistema d’equipaments o de serveis tècnics que estableixin les reserves de sòl DE

d’urbanisme i per tant s’inclouen les necessàries per a l’execució de les instal∙lacions de residus previstes, d’acord amb la legislació vigent”. infraestructures de tractament de residus. D’altra banda, es preveu que

GESTIÓ 24. En coherència amb l’article 68.9 del Reglament de la Llei d’urbanisme, les determinacions del POUM en sòl no els sectors assumeixin la previsió urbanitzable no poden comportar prohibicions genèriques de la implantació d’activitats destinades a la gestió de d’espais per a la recollida de residus residus. en el seu àmbit.

24. no hi ha prohibicions genèriques per a aquest tipus d’activitats.

227 POUM Alfarràs Informe de Sostenibilitat Ambiental

Aquest document ha estat redactat per l’equip d’(az) estudis i projectes de medi ambient i de paisatge, sota la supervisió d’Anna Zahonero.

Barcelona, 12 de novembre del 2010

228