26 JUNY - 02 JULIOL 2021 No faces de la teua ignorància un argument Joan Fuster

LA SETMANA QUE HAVIA D’ACABAR DESPERTANT EL PAÍS VALENCIÀ, QUINZE ANYS DESPRÉS 2 LA SETMANA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021 LA LLOSA DEL TRIBUNAL DE COMPTES ROGER GRAELLS FONT

Una setmana després dels indults als presos polítics, el Tribunal En l’àmbit de Comptes espanyol intensifica la repressió econòmica contra internacional, la polítics i alts càrrecs de la Generalitat per l’acció del govern a repressió contra l’estranger l’última dècada. l’ex-conseller d’Economia Andreu L’estat espanyol no té aturador. Gaire- Homs van ser jutjats i condemnats a Mas-Colell ha fet forat bé quatre anys després de l’1-O, l’es- inhabilitació per desobediència, però no tat profund encara no ha perdonat el els van acusar de malversació per haver i ha posat en relleu desafiament de l’independentisme a la organitzat aquell procés participatiu. la persecució contra unitat territorial d’Espanya i continua En canvi, mesos després el Tribunal de l’independentisme reprimint a tort i a dret. Trenta-quatre Comptes va actuar motu proprio i els va polítics i alts càrrecs del govern entre el embargar béns i comptes. Mas denun- 2011 i el 2017 han sortit del Tribunal de ciava dimarts que el Tribunal Suprem Comptes espanyol amb l’obligació de espanyol feia dos anys que tenia damunt pagar una fiança solidària de 5,4 milions la taula els recursos contra la sentència d’euros. L’afany de venjança és tan gran del Tribunal de Comptes i que ni tan sols que fins i totvolen embargar els béns de havia decidit si els admetia a tràmit o la filla de Maryse Olivé, ex-delegada del no. Quaranta-vuit hores després, la sala govern a París, finada el 2017. tercera del Suprem refusava el recurs dels condemnats pel 9-N, de manera que L’ens, amb una trajectòria escanda- enviava un missatge clar: allò que digui losa de nepotisme, s’ha defensat de el Tribunal de Comptes va a missa. Men- les crítiques amb un comunicat insòlit trestant, l’advocacia de l’estat espanyol en què diu que la seva tasca és restituir s’ha retirat de la causa. els fons públics que s’utilitzen de ma- nera “indeguda”. És ben sabut que la Però el fet més escandalós és que aquest majoria dels membres del tribunal són tribunal trepitgi l’Estatut de Catalunya. estretament vinculats al PP i que molts La Generalitat té plenes competències són parents, i fins i tot el Tribunal Su- per a fer acció exterior, com les altres au- prem espanyol hi ha actuat en contra tonomies. Ex-presidents, ex-consellers per designacions irregulars. En tot cas, el i ex-alts càrrecs i delegats són acusats Tribunal de Comptes no ha furgat mai en d’haver promogut el procés d’indepen- el finançament irregular del PP ni en els dència perquè en van parlar en alguns múltiples casos de corrupció. En canvi, viatges i declaracions, i els volen imputar no ha tingut pietat amb l’independen- com a indeguda tota la despesa del viatge. tisme. Ara, té una via d’aigua oberta, En un fil a Twitter, l’ex-secretari general un vot particular que qüestiona tot el del Diplocat Albert Royo explicava l’abús procediment i que pot ser jurídicament de l’ens contra l’independentisme. El útil per a futurs recursos. Diplocat va estar sota la lupa molts anys i va ser una obsessió per a liquidar-lo Només cal recordar el precedent del 9-N. amb el 155. L’abús va fer-se més gros L’ex-president Artur Mas i els ex-conse- amb el tracte esperpèntic dispensat llers Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc als advocats en les dues compareixen- 3 LA SETMANA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ces dimarts i dimecres. Van donar-los dèficit fiscal de Catalunya és de 20.000 tres hores per llegir-se mig miler de milions d’euros. El Bloc Nacionalista Valencià pàgines i deu minuts per a presentar les al·legacions pertinents, i després de tot Quant als presos polítics, dimarts van va fer el seu congrés de el tribunal va mantenir la mateixa xifra ser rebuts pel govern en ple al Palau de la refundació, que s’havia de la fiança. Una situació que vulnera Generalitat i pels diputats al Parlament de ajornat un any a causa de la clarament el dret de defensa i totes les Catalunya. Dijous, Oriol Junqueras, Carme pandèmia. La candidatura garanties processals. Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva van d’Àgueda Micó va imposar- retrobar-se amb Marta Rovira a Ginebra, se a la llista d’Àlex Ruiz, però Aquell mateix dia hi havia la primera re- i divendres Jordi Sànchez, Jordi Turull, unió entre el president de la Generalitat, Josep Rull i Joaquim Forn van reunir-se amb menys diferència de Pere Aragonès, i el president espanyol, amb el president Carles Puigdemont a l’esperada Pedro Sánchez. Va ser dimarts a la Mon- Waterloo. La reunió entre Puigdemont i cloa i va constatar-s’hi la diferència Junqueras encara no té data. Puigdemont abismal entre la proposta del govern vol rebre’l a la Casa de la República, i Jun- català –amnistia i autodeterminació– queras va anunciar en una entrevista que i la del govern espanyol, que no en té se’l trobaria el 6 de juliol a Estrasburg amb cap de concreta més enllà del relat de la la resta d’eurodiputats independentistes. concòrdia i la convivència. Sí que es va Tanmateix, Puigdemont probablement acordar la segona reunió de la taula de no hi serà. El torcebraç entre els dos prin- Triomf de l’esquerra a Catalunya Nord diàleg i negociació, que es farà a partir cipals dirigents de l’independentisme i refundació del Bloc de la tercera setmana de setembre. Arri- arriba fins i tot en el format del seu re- Les eleccions al Consell Departamental barà un any i mig després de la primera trobament presencial després de gairebé dels Pirineus Orientals van revalidar reunió, i amb la incògnita de la presència quatre anys separats forçosament per la diumenge la majoria de l’esquerra i van de Junqueras. ERC va proposar-ho i la presó i l’exili. Junqueras potser vol rebai- enfonsar l’esperança de l’extrema dreta Moncloa de moment no vol ni sentir-ne xar la trobada a una reunió amb tots els d’assaltar la institució nord-catalana i el parlar, amb l’argument que no forma eurodiputats, mentre que Puigdemont Consell Regional d’Occitània. Hermeline part de govern. Però a la primera reunió probablement pretén una reunió de perfil Malherbe i Carole Delga continuaran hi havia Josep Maria Jové, Marta Vilalta i polític alt a Waterloo. al capdavant de sengles institucions, Elsa Artadi, que no eren consellers. mentre que el Rassemblement National Preocupació per l’augment de contagis va quedar finalment fora del Consell Mentre el govern de la Generalitat estu- Arreu del país hi ha hagut un creixement Departamental. Un resultat insuficient dia possibles vies per a ajudar els tren- dels casos detectats de covid-19. L’avenç per a l’extrema dreta, que, amb l’im- ta-quatre represaliats, que tenen quinze de la vaccinació fa que la majoria siguin puls de la victòria de les municipals de dies hàbils per a pagar la fiança, la Caixa lleus i asimptomàtics, però també es tem l’any passat a Perpinyà i un any abans de de Solidaritat dubta sobre si ha de co- un augment de la pressió hospitalària i el les eleccions presidencials, esperava de mençar una campanya de recaptació corresponent increment de pacients a les guanyar. Ara, l’abstenció altíssima torna de fons entre l’independentisme per a UCI en un moment en què començaven a ser la pitjor notícia en unes eleccions a contribuir a sufragar-la. L’entitat està a buidar-se. Catalunya i les Illes han l’estat francès. escurada a causa de les múltiples fiances, decidit d’obrir la vaccinació a la franja multes i causes judicials en què ha con- d’edat de 16 anys a 30 per a començar Al sud, el Bloc Nacionalista Valencià va tribuït amb les aportacions de la base de a immunitzar el jovent. Els viatges de fer el seu congrés de refundació, que moviment, i espera un gest del govern final de curs, Sant Joan i la reobertura s’havia ajornat un any a causa de la pan- abans de decidir-se. En l’àmbit interna- del lleure nocturn poden haver fet cir- dèmia. La candidatura d’Àgueda Micó va cional, la repressió contra l’ex-conseller cular el virus i s’ha optat per avançar imposar-se a la llista d’Àlex Ruiz, però d’Economia Andreu Mas-Colell ha fet en la vaccinació sense haver acabat les amb menys diferència de l’esperada. El forat i ha posat en relleu la persecu- franges d’edat adulta. A Catalunya Nord congrés va evidenciar les dues ànimes ció contra l’independentisme. I mentre ja s’aplicava aquesta mesura, mentre que del Bloc, rebatejat amb el nom Bloc - Més l’estat espanyol vol embargar els béns al País Valencià de moment es manté la Compromís, que haurà de recosir la unitat de Mas-Colell, l’actual conseller d’Eco- previsió de començar a vaccinar el jovent interna i mantenir l’equilibri per a ser la nomia, Jaume Giró, ha calculat que el entre 16 anys i 30 a l’agost. formació referent del valencianisme. 4 SUMARI vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021 26 DE JUNY - 2 DE JULIOL DE 2021

Quinze anys del dispendi, la corrupció i la protesta per la visita PORTADA del papa a València Per Arnau Lleonart.

Rosa Garrote: “La nostra lluita era justa i ho han reconegut ells!” Per Esperança Camps Barber.

Benet Salellas: “És possible la revocació dels indults, amb aquest ENTREVISTES poder judicial” Per Josep Casulleras Nualart.

Anna Regalón: “Aquí no mana ningú! A tothom li sap greu això que li passa al meu fill, però ningú no fa res!” Per Assumpció Maresma.

Enric Àlvarez: “Si es mantenen aquestes pujades tan fortes, veurem joves ingressant a les UCI” Per Txell Partal.

Josep Rull: “No ens podem esperar dos anys especulant sobre un referèndum pactat” Per Txell Partal

El congrés del Bloc: tres fotografies i un fil de cosir REPORTATGES Per Esperança Camps Barber.

L’incendiari vot discrepant que el Tribunal de Comptes espanyol va voler amagar Per Josep Casulleras Nualart.

Qui era Mohamed Choulli el Hosni, el pres mort a l’incendi del Puig de les Basses? Per Roger Graells Font.

Qui són els cinc magistrats del Suprem que podrien revocar els indults? Per Josep Casulleras Nualart.

Sánchez i Aragonès i l’oblit impossible de com s’ha arribat fins aquí ANÀLISI Per Odei A.-Etxearte.

IMATGE DE PORTADA: EFE 5 vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

El 4 de juliol de 2006 València va viure uns dels dies més tràgics. Un accident al metro de la ciutat va causar la mort de quaranta-tres persones. La Generalitat Valenciana va fer mans i mànigues perquè es deixés de parlar ràpidament de la tragèdia: al cap de quatre dies el papa visitava Valencià i calia que tot sortís bé. I el cas és que, aquells dies, la major part de la societat es va empassar el discurs oficial i no es va qüestionar per què havia descarrilat aquell comboi. Però anys després, la corrupció que envoltava la visita papal i l’ocultació de les causes de l’accident de metro van ser dues de les espurnes que van acabar portant el canvi al País Valencià. 6 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

Quinze anys del dispendi, la corrupció i la protesta per la visita del papa a València

El 8 de juliol de 2006 el papa Benet XVI va visitar una València encara comocionada per l’accident del metro 7 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ARNAU LLEONART

El 3 de juliol de 2006, a migdia, un comboi del metro de Valèn- Televisió Valenciana per retransmetre l’acte. Els 3,1 milions cia amb 150 persones a bord va descarrilar quan s’acostava a d’euros en urinaris se’ls va embutxacar Acciona i van fer néixer l’estació de Jesús. L’accident va causar la mort a quaranta-tres una investigació judicial que va acabar arxivada perquè el jutge persones i ferides a quaranta-set. Per als estaments oficials, va considerar que la fundació que havia fet l’adjudicació era el dol no va durar gaire. L’accident va ser dilluns i dissabte privada, malgrat que tres quartes parts del finançament eren València va rebre engalanada Joseph Aloisius Ratzinger, el públics. En canvi, sí que va acabar en condemna la branca de papa Benet XVI, per tancar la V Trobada Mundial de les Fa- la trama Gürtel que es va conèixer per cas de les pantalles de mílies, un esdeveniment fastuós concebut pels governs del la visita del papa. PP a la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament de València. El dispendi de l’acte ja cridava l’atenció llavors pel contrast L’Audiència espanyola va sentenciar a penes que arribaven entre allò que es veia al carrer i la despesa pública admesa fins a quinze anys de presó dinou dels vint-i-tres acusats per per la Generalitat –només 10.000 euros d’aportació inicial a l’adjudicació il·legal al Grup Correa del contracte de submi- la Fundación V Encuentro Mundial de las Famílias (FVEMF) nistrament de pantalles, so i megafonia que es van repartir i 9.969,9 euros a l’agència de viatges Cavaltour, de Banca- per tota la ciutat per retransmetre-ho tot plegat. Entre els ja, per la gestió dels viatges i hotels de cardenals, bisbes i condemnats, hi havia, per una banda, noms que es van fer cúria. La sospita, confirmada fa poc per l’Oficina de Gestió habituals en el reguitzell de causes judicials relacionades amb i Recuperació d’Actius de la Generalitat, va sobrepassar les la corrupció dels anys de domini del PP al País Valencià, com malfiances: en total, es van gastar, pel cap baix,20,3 milions ara Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Perez, el Bigotis. d’euros públics en un esdeveniment que va durar menys Al costat d’aquests noms, hi havia el de Pedro García Gimeno, d’una setmana i que es qüestiona que tingués un benefici ex-director de Ràdio Televisió Valenciana i, més endavant, significatiu per a la ciutat. secretari de Comunicació del president Francisco Camps. Durant el judici, García Gimeno va confessar els fets en canvi Fa quinze anys, VilaWeb ja va recollir en aquest reportatge la d’una rebaixa de la pena de quaranta anys de presó a set i va inquietud pel sobrecost que s’hi podia amagar: implicar-hi el seu amic Francisco Camps, que, malgrat tot, no va ser condemnat.

Qui no va rebre cap condemna va ser Juan Cotino, membre nu- merari de l’Opus Dei i llavors conseller d’Agricultura, nomenat coordinador de la visita del papa. Tenia tots els números per a acabar a la presó, però, poc després d’haver declarat com a acusat en el judici, es va morir per la covid.

Les pantalles de la visita del papa: set milions d’euros i quinze anys de presó

“Jo no t’espere”: cristians i laics contra la visita del papa Tota la pompositat de l’esdeveniment que va servir per a amagar adjudicacions a dit a empresaris amics de les ad- ministracions que encara s’investiguen es va justificar rere D’aquests 20,3 milions d’euros, se’n destaquen partides com l’horitzó eteri de “posar València en el mapa”, el mateix que ara 108.418 euros per editar un llibre i organitzar una expo- va justificar barbaritats especulatives com el circuit urbà de sició sobre la relació dels papes amb València; 194.456 euros fórmula 1 a València, la designació de València com a seu de de l’empresa pública CACSA (Ciutat de les Arts i les Ciències la Copa America de vela o les obres faraòniques de Santiago SA); 750.011 euros gastats per l’empresa pública VAERSA per Calatrava. Però, tot i tanta fastuositat, la gent no va respondre. guarnir València; 3,1 milions d’euros per a llogar 7.000 urinaris S’esperava que vindrien un milió de pelegrins d’arreu del món (una xifra absolutament desproporcionada pels visitants que a participar en l’experiència religiosa, però es calcula que amb va atreure l’acte); i 14,3 milions d’euros abocats per Ràdio prou feines en van arribar 250.000. 8 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

I si la visita del papa no va convèncer en l’àmbit internacional, tampoc no va tenir un suport majoritari entre els valencians. Els motius per a oposar-s’hi anaven des de la preocupació pel dispendi de diners públics i la desmesura dels organitzadors a la indignació per una relació entre les administracions i l’Església catòlica més estreta que no s’espera en un estat aconfessional. Tot plegat, en un context polític marcat per l’enfrontament obert de la Conferència Episcopal Espanyola amb el govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero per l’aprovació del matrimoni entre persones del mateix sexe i la llei d’educació que permetia d’escollir entre l’assignatura de religió i la d’educació per a la ciutadania. Durant la seva visita, Benet XVI va mantenir un to cordial amb les autoritats socialistes del govern espanyol, però durant la missa de diu- menge que va cloure la Trobada de les Famílies va defensar el matrimoni “indissoluble entre un home i una dona” i va condemnar l’avortament.

La visita del papa ni tan sols va convèncer tot el catolicisme. Alguns moviments cristians de base, com ara Catòliques pel Dret a Decidir, Som Església i Comunitats Cristianes Popu- lars, van impulsar amb moviments laics la campanya “Jo no t’espere”, que va combatre el groc i el blanc de les banderes vaticanes repartides per la ciutat amb banderoles amb el logotip de la campanya. En un reportatge d’aquells dies de VilaWeb TV, el coportaveu de la campanya Ximo Cádiz explicava que l’objectiu era mostrar “d’una manera respectuosa, però també contundent”, la discrepància “davant del que ens ve damunt”. “Jo no t’espere” –explicava– era una resposta al “te espera- mos” que havien fet córrer sectors conservadors parlant en nom de tots els valencians.

PRATS I CAMPS 9 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

PRATS I CAMPS 10 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

Rafael Abad, de Som Església, criticava la gran despesa pú- La despesa desmesurada de Ràdio Televisió Valenciana per a blica de l’esdeveniment. Deia que el papa hauria de renunciar retransmetre l’acte no va fer sinó aprofundir el forat econòmic a tots els honors i demanar que es destinessin els recursos a on s’enfonsaven els mitjans públics i que va motivar l’ERO amb accions socials. “La visita hauria de ser finançada pel Vaticà què foren acomiadats 843 treballadors. Aquell ERO va acabar i per la Conferència Episcopal”, afegia. També va ser sono- anul·lat pel Tribunal Superior de Justícia, però el Consell de la ra la protesta del moviment LGTB, que feia poc que havia Generalitat Valenciana va respondre encara amb més con- aconseguit la legalització del matrimoni i havia de suportar tundència ordenant el tancament de Canal Nou Televisió i el discurs contrari dels sectors més reaccionaris de l’església. Ràdio Nou. Per protestar, per exemple, van celebrar un casament doble de dos dirigents de l’organització Lambda amb les parelles respectives, a la mateixa hora que Benet XVI feia la missa RTVV, tancada enmig de crits de ‘Açò és un colp d’estat’ de diumenge. El casament es va fer en un altar provisional damunt el pont de Montolivet. La visita del papa a València fou dels pocs projectes gegantins També va ser sonada l’apostasia en massa de milers de ciu- empesos des de les administracions públiques abans d’esclatar tadans. En concret, més de tres mil persones van lliurar a la bombolla immobiliària i sumir el País Valencià en una crisi l’arquebisbat de València la documentació per a deixar de ser econòmica mai vista. considerats membres de l’Església catòlica.

L’herència de tot plegat La visita del papa Benet XVI a València va durar poc més de vint-i-quatre hores, però l’esforç i els recursos públics abocats per les administracions dirigides pel PP cercaven una trans- cendència que anés més enllà. Els governs de Francisco Camps i Rita Barberà van aconseguir d’erigir-se, ni que fos uns dies i prou, en el contrapoder conservador al govern espanyol de Zapatero, de la manera que estaven acostumats a fer les coses: patrimonialitzant per als seus objectius els recursos i els espais de tots. Amb una València encara commocionada per l’accident del metro, Benet XVI –que feia poc més d’un any que havia estat elegit papa– s’hi va posar bé per rebre tots els honors que tapaven la indignació per les irregularitats que ja s’intuïen que havien causat l’accident. Es va posar l’anell perquè fos besat, va menjar paella i fins i tot va parlar en català quan oficiava el res de l’Àngelus: “Empareu-nos nit i dia en totes les necessitats, puix sou, la Verge Maria, Mare dels Desemparats.”

El PP va revalidar la majoria absoluta a les Corts l’any següent i Camps va convertir-se en el candidat a president de la Gene- ralitat Valenciana amb més suport electoral de la història, amb el 53,22% dels vots. Aquest vot en massa va servir d’argument al PP per a justificar l’acceptació de la societat valenciana a aquests projectes, però també servia perquè moviments ciutadans opositors teixissin les confiances i mobilitzacions comunes contra el caciquisme i la corrupció que acabà en la gestació del govern del Botànic, el 2015.

Paco Camps, el retorn d’un fantasma indigest

PRATS I CAMPS 11 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ROSA GARROTE “La nostra lluita era justa i ho han reconegut ells!”

Entrevista a la presidenta de l’associació de víctimes de l’accident del metro de València. Ara es compleixen quinze anys de la tragèdia

PRATS I CAMPS 12 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ESPERANÇA CAMPS BARBER

“ star en la lluita m’ajudava. No em rote, encara presidenta de l’Associació podia conformar pensant que la de Víctimes de l’Accident del Metro del culpa era del conductor. Cada ve- 3 de Juliol (AVM3J), mire enrere i pose gada que els polítics intentaven paraules a allò que han viscut. Per a ella, criminalitzar-nos, o ens deien que aquest és un lloc per al recolliment. En- Eteníem intencions ocultes, o que volíem cara que hi passa molta gent que va o ve Que els directius hagen danyar la imatge del PP, em donaven més de l’estació, ella, i tants altres familiars reconegut que ells forces per a batallar. No podia consentir de les víctimes, hi saben trobar la pau haurien pogut fer més que la societat pensara que jo era la do- quan la necessiten. Garrote troba que del que feren, que és el lenta, que no tenia bones intencions. Per està bé que aquesta placeta-monument això, aquest final, que els directius hagen siga de pas quasi obligat per a milers de que nosaltres dèiem, reconegut que ells haurien pogut fer més persones cada dia. dóna valor a la lluita del que feren, que és el que nosaltres de l’associació i neteja dèiem, dóna valor a la lluita de l’asso- L’associació ha tancat els actes públics, aquesta imatge que van ciació i neteja aquesta imatge que van però encara no s’ha dissolt perquè tenen voler embrutar voler embrutar. Jo no volia que la meua algun afer pendent, com ara arranjar el filla tinguera la imatge que sa mare tenia monument a les víctimes de València, males intencions.” Parla Rosa Garrote, el dels rellotges, que és en mal estat. presidenta de l’associació de víctimes de Quan facen això, Garrote tancarà una l’accident del metro de València. carpeta més. Li demanem com es troba i s’emociona. Les ulleres de sol impedei- Ens cita a l’eixida del metro Tor- xen que vegem com se li neguen els ulls, rent-Avinguda, al costat del monu- però la veu esgarrada sí que arriba ben ment a les víctimes. El monument és nítidament. una replaceta dins una plaça més gran. Per telèfon ens diu que és un bon lloc per a fer les fotos de l’entrevista. Vint- i-un xiprers, en memòria dels vint-i-un torrentins que van morir a l’accident del 3 de juliol de 2006 entre les estacions de Plaça Espanya i Jesús. I al centre d’aquest cercle verd, quaranta-tres monòlits de pissarra, de mides diferents, s’enfilen cap al cel ben blau del matí del dia de Sant Joan. Aquest espai el van inaugurar molt solemnement les autoritats ara fa cinc anys, quan en feia deu de l’accident i un del canvi de govern a les institucions valencianes. “Aquest monument és la victòria d’un poble i de les causes justes”, va dir Enric Morera, aquell dia.

Hi ha dues pedres planes i ens hi asseiem.

Quinze anys després, carpetes (quasi) tancades Ara ja en fa quinze, d’anys, d’aquell accident de metro, un dels més greus d’Europa. Per això volem que Rosa Gar-

PRATS I CAMPS 13 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

“La veritat és que tancar pàgina ha es- tat important. Ara puc parlar del judici, de les injustícies, de tot allò que es va fer, i ho faig amb un altre ànim. Amb la satisfacció d’haver aconseguit que la veritat isquera a la llum. Per a nosaltres era molt injust que es culpara el con- ductor. Ell va morir a l’accident i no es podia defensar. Ens hem acostumat que es culpe l’última baula de la cadena, qui no té cap responsabilitat.”

43+47 ja no sumen zero Va al gra, Rosa, quan explica la victò- ria que van aconseguir el 24 de gener de 2020. Fou llavors quan, reoberta la causa, els responsables de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) van reconèixer les errades comeses.

“És quasi més important que no hi ha- guera judici, perquè una sentència sem- pre pot ser interpretable, però no, no va ser una sentència. Van ser ells que van assumir tot allò que nosaltres ha- víem denunciat des del primer dia. Van assumir que l’accident s’hauria pogut evitar, que hi havia hagut una deixadesa de funcions en la gestió de FGV en ma- tèria de seguretat, i aquesta deixadesa assenyalava directament Marisa Gracia. No se li pot imputar una responsabilitat penal, però sí una responsabilitat en la gestió.”

Aquell dia de gener del 2020, l’associ- ació va haver de canviar els dígits de la pancarta, en què la suma de 43 morts i 47 ferits feia catorze anys que, tossuda- ment, era zero. Zero responsables. Ara ja no.

“Aquests directius van reconèixer que la gestió de FGV no havia estat correcta. Van reconèixer els errors. Van reconèixer que la gestió de l’empresa no s’havia fet com tocava per a evitar un accident. Un accident amb 43 morts. Això és molt fort i és molt important.”

PRATS I CAMPS 14 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

Maica Garrote, psicòloga d’un centre de menors Una de les quaranta-tres víctimes era Maica Garrote, la bessona idèntica de Rosa, i també germana de Beatriz, que durant els primers anys va exercir amb molta fermesa la presidència de l’asso- ciació. Qui era Maica Garrote, demanem. I la resposta torna a ser un somriure i la veu tremolosa:

“Era psicòloga i treballava en un cen- tre de menors que acull joves i infants de famílies on els pares passen un mal moment i no els poden atendre, o són a la presó… Li agradava molt la seua PRATS I CAMPS feina. Li agradava molt tractar-los i s’hi abocava, en ells. La prova és que molts joves que van estar amb ella encara tenen tracte amb Goyo, el seu marit, que n’era el director. M’alleuja saber que encara haguera cap mesura tècnica que frenara I vosaltres, què voleu? la recorden quan em veuen a mi, perquè el tren si anava massa de pressa en una L’abandó institucional que van sentir érem idèntiques. Em reconeixen i em revolta. Res. Que no hi haguera res que en el primer moment els va acompa- saluden i em parlen molt bé de Maica. La frenara el tren. I quan ens preguntàvem nyar fins el 2015, quan el PP va perdre veritat és que el fet que aquesta persona això encara ignoràvem totes les man- el poder a les urnes. Abandó, menys- haja deixat aquesta empremta a la gent cances que vam anar sabent després.” preu, indiferència, criminalització. necessitada d’amor i estima, és molt Garrote explica que la seua idea inicial bonic per a nosaltres. […] A vegades ix Aquest interrogant va ser la palanca, el era reunir-se amb Francisco Camps un tema a la conversa i diem Maica això rent que va fer germinar l’associació. perquè fes de mitjancer amb la di- o Maica allò. Ho comentem amb emoció, Rosa Garrote explica que les primeres recció de FGV perquè els donaren les però ja en podem parlar amb un senti- reunions dels familiars, de les víctimes, respostes que necessitaven. Camps no ment diferent que quan encara estàvem van ser tenses i caòtiques. els va rebre mai i els directius de FGV en la lluita.” van tardar catorze anys a reconèixer “La gent tenia els sentiments a flor de els errors. El germen de l’associació pell. Ens reunírem ací, a Torrent, d’on Garrote es posa tensa quan recorda les eren quasi la majoria de víctimes. El dolor “Ens va rebre el vice-president Víctor hores i els dies que van seguir a l’accident. de les morts era molt fort i d’aquella reu- Campos i la primera cosa que ens va de- Recorda un informatiu de Canal 9, el ma- nió només va eixir una mena de desfoga- manar era què volíem. I quan li vam dir que teix dia, en què es va pronunciar la frase ment inicial i una llista de persones que volíem la veritat ell va insistir fregant-se que es va convertir en mantra i argumen- van deixar els seus números de telèfon. dos dits de la mà fent el gest dels diners. I tari: “L’accident ha estat imprevisible i La idea inicial era mantenir el contacte.” nosaltres li vam dir que no volíem res. Por- inevitable, i la culpa és del conductor.” tàvem les peticions i les queixes per escrit Algú l’havia fabricada a Presidència de Aquella idea que l’accident s’hauria po- perquè quedara tot registrat, perquè no hi la Generalitat i ràpidament va brollar de gut evitar continuava a l’ambient, aque- haguera dubte que no demanàvem res ma- totes les boques que opinaven sobre el fet. lla pregunta piconava l’enteniment de terial per a cap membre de l’associació, que les famílies: “Com és que res no podia només volíem que un accident com aquest “A nosaltres no ens entrava en el cap frenar aquell tren?” L’home a la lluna i no es repetira mai. Va recollir el paper i va que en ple segle XXI i tants anys després un tren sense possibilitat de frenar en cas dir que en parlaria amb el president”. Era d’haver enviat l’home a la lluna no hi d’emergència. el 8 de març de 2007. 15 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

La resposta la van tenir dos mesos més de la ciutadania. Rosa Garrote ho explica: tard: després de les eleccions del 2007, en què el PP va passar de quaranta-vuit “Vam decidir de fer les concentracions diputats a cinquanta-quatre a les Corts, a la plaça de la Mare de Déu perquè no una majoria absoluta aclaparadora que volíem que s’oblidara què havia passat Francisco Camps va celebrar amb esca- a València i que es posaren els mitjans Esteban González Pons rafalls i paraules grandiloqüents. suficients perquè no tornara a passar. va dir, sobre la falta Eren molt dures. La primera va ser el 3 d’atenció a les víctimes, “Esteban González Pons va dir, sobre la de novembre de 2006. En vam fer 105 que les urnes els havien falta d’atenció a les víctimes, que les ur- fins al 3 de juliol del 2015. Volíem una nes els havien donat la raó. Es veu que ja investigació independent. No ens servia donat la raó. Es veu que ja no van tenir la necessitat d’escoltar-nos la comissió parlamentària que s’havia no van tenir la necessitat perquè mai més no en vam saber res. fet en ple mes d’agost, amb presses i d’escoltar-nos perquè Mai més.” corregudes, abans de conèixer les con- mai més no en vam saber clusions de la investigació tècnica, i que res. Mai més Un cert abandonament social havia acabat amb la mateixa idea de la En veritat, les víctimes del metro no van inevitabilitat de l’accident. Deien això i saber res de les autoritats, però tampoc la mateixa empresa havia posat balises

Una de les concentracions de les víctimes a la plaça de la Mare de Déu de València 16 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

de frenada en altres línies. Per què? Fins a l’últim dia fèiem la mateixa pregunta.”

Rosa recorda ben bé la soledat dels pri- mers mesos, i anys. “Sí, sí. Hi havia membres de l’associació que ho vivien com una llosa. L’abandó institucional pesava molt, però el de societat, encara més. Ens va costar molt de trencar el silenci ciutadà. Era una barrera. La gent passava de llarg. Alguns ens miraven i preguntaven què era allò. Hi havia gent que havia oblidat l’accident. Uns altres ens deien: ‘Però no heu cobrat, ja? La culpa no va ser del conductor?’ I nosaltres els responíem dient-los que la pèrdua d’un familiar no s’arregla amb diners. I els fèiem veure que tothom és usuari del metro i que la nostra protesta era pel bé de tothom. La veritat és que va ser PRATS I CAMPS molt dur. Crec que jo sóc la persona més animosa i més optimista del col·lectiu i sempre els deia, coste el que coste, això se sabrà.”

I es va saber. I molts treballadors de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana diners públics, perquè els fabricaren tot de Barret Films que els havien obligat acudiren a l’associació i van contar més aquell argumentari. La primera frase de a mentir. El 23 d’abril, Jordi Évole va irregularitats, més errades de gestió, la inevitabilitat i tot el que va venir des- dedicar un Salvados a la lluita de l’asso- algunes denúncies que havien interposat prés per a cobrir l’esquena dels directius ciació de víctimes. Les irregularitats van com a treballadors. I van parlar d’aquella de ferrocarrils. eixir a la llum. Es va poder veure un Juan revolta. Entre Plaça Espanya i Jesús. I van Cotino altiu i desafiador i es van saber dir que era molt perillosa. Que havien “Als directius no els podia passar res”, moltes coses que el PP, la Generalitat, demanat que es protegira amb la mateixa diu Rosa Garrote. Acusaven l’associació havien anat ocultant de manera molt balisa que havien posat en més trams del de tenir com a única intenció fer mal al meticulosa. La faena d’aquella consul- recorregut… PP per interessos partidistes. “Quan es tora va ser determinant per a alliçonar tornaven condescendents ens deien que tots els compareixents tant a la comissió “Teníem tant clar que s’hauria pogut fer és clar, que estàvem moguts pel dolor i d’investigació com als jutjats. més, que era una deixadesa de funcions, que vèiem conspiracions allà on no n’hi que no ens en podíem anar a casa per havia. Però totes aquestes declaracions molt cansats que estiguérem… No po- dels treballadors de FGV i més testimonis Vicent Peris: “Hi va haver una estra- díem marxar i deixar que això quedara ens demostraven, cada dia més, que la tègia per a silenciar les víctimes del així.” nostra causa era justa. No ens podíem metro” quedar a casa.” Així eren les acusacions que la maqui- nària de propaganda del PP i de la Ge- El programa de Jordi Évole A partir d’aquella revelació, la plaça es va neralitat abocava contra ells. Garrote El silenci va ser llarg i espès. Va durar fins omplir cada dia 3. encara se’n fa creus, de com van ser l’any 2013, quan uns treballadors de Ca- capaços de pagar una consultora, amb nal 9 van explicar per a un documentari “Va ser molt emotiu veure la plaça plena. 17 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

Ens va donar moltes forces per a continu- aquesta coincidència, les coses haurien ar lluitant. No agrairem mai prou a Jordi anat igual. Évole que fes aquell programa. I a Barret Films, que va fer el documental el 2015 “És difícil de saber, però que el PP ha- arran d’un seguiment exhaustiu d’anys guera elegit València per la gestió que de la nostra lluita”. el partit feia tant de la ciutat com de la Va ser molt emotiu veure Generalitat era un triomf impressionant la plaça plena. Ens va Un accident inoportú per a ells. Francisco Camps, Juan Coti- donar moltes forces per A banda d’inevitable i imprevisible, que no, que volien fer carrera política a Es- a continuar lluitant. són els adjectius de l’argumentari de la panya… No els podia destorbar res. Crec Generalitat que es van dir en veu alta, n’hi que potser sí que ho haurien fet d’una No agrairem mai prou havia un que ningú no gosava pronun- altra manera, però en tot cas, estaven a Jordi Évole que fes ciar: inoportú. L’accident va ocórrer el acostumats a no donar explicacions, a aquell programa. I a dilluns de la setmana que havia d’acabar girar full. Potser haurien dissimulat un Barret Films, que va fer el amb l’apoteòsica visita del Papa Benet poc i haurien fet una investigació un pèl documental el 2015 arran XVI a València per a clausurar la Troba- més llarga, però ells ja tenien el boc ex- d’un seguiment exhaustiu da Mundial de les famílies. Demanem a piatori, que era el conductor.” Recorda d’anys de la nostra lluita Rosa Garrote si té la sensació que, sense que l’any 2006 eren uns anys de bonança

EFE 18 PORTADA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

econòmica, que els ciutadans no estaven quatre dels directius investigats van re- acostumats a exigir responsabilitats o a conèixer la responsabilitat en l’accident i demanar explicacions als responsables van pactar amb la fiscalia penes de vint- polítics. i-dos mesos de presó. Quatre directius més, entre els quals hi havia l’ex-gerent Una jutgessa entossudida a girar el cap Marisa Gracia, no van ser condemnats. No hauríem pensat a una altra banda Gracia era la màxima responsable de mai que els directius El 3 de juliol del 2006 la jutgessa de coordinar tots els departaments de fer- reconeixerien la guàrdia a València era Nieves Molina. rocarrils, inclosa la seguretat. responsabilitat, però jo “Sempre volgué defensar la gestió d’FGV. Ella no va veure mai cap errada ni cap “No hauríem pensat mai que els directius deia que a algú li pesaria responsabilitat. És curiós que quan va reconeixerien la responsabilitat, però jo la consciència, que algú signar l’acta d’arxivament de la instruc- deia que a algú li pesaria la consciència, parlaria, que voldria que ció va escriure que era cert que una balisa que algú parlaria, que voldria que se se sabera la veritat. “Algú programada per a frenar el tren si supe- sabera la veritat. “Algú parlarà i serà el parlarà i serà el final”, rava la velocitat permesa hauria evitat final”, deia jo… I ara, una volta tancat deia jo… l’accident, però que no es podia atribuir l’assumpte, amb aquest final tan satis- cap responsabilitat a ningú. Ens donava factori… És que ho han reconegut ells! la raó! L’accident s’hauria pogut evitar! La nostra lluita era justa. No teníem cap No la vam entendre, aquesta actuació de mala intenció. Lluitàvem per una cosa la jutgessa.” que era justa per a tota la societat. Si es millora la línia de metro, s’eviten més Arran del programa d’Évole es va re- accidents.” obrir la investigació amb l’aportació de nova documentació que havia romàs Aquest 3 de juliol oculta. També es van tenir en compte Per a acabar la conversa, comentem amb informes que s’havien ignorat sobre Rosa Garrote que el PP ha triat el 3 de excessos de velocitat anteriors i inci- juliol per a celebrar el congrés “regional” dents diversos. que haurà de proclamar Carlos Mazón com a nou líder. Rosa esbossa un rictus “Es va obrir perquè van eixir proves que que vol ser un somriure fred: “Crec que s’havien amagat. Es va saber que ja hi haurien de tenir un poc de pudor o de havia hagut excessos de velocitat a la remordiment de consciència. És curiós mateixa línia. I això volia dir que FGV que trien aquesta data tan assenyalada… no controlava la velocitat dels trens. La És curiós.” fiscalia va estimar que hi havia causa suficient per a reobrir la instrucció i, per desgràcia, no es va fer causa nova, “El nivell d’indignació pujava pàgina a sinó que el cas tornà a caure en Nieves pàgina, mentre fèiem el còmic” Molina, que va dir que no, que l’any 2006 ja ho havia tingut tot en compte. No era cert.”

El viacrucis judicial va ser complicat, amb constants obertures i arxivaments de les causes a pesar que les evidències eren cada vegada més irrefutables. Finalment, l’any passat, es va assenyalar la data d’un judici que no es va arribar a fer perquè 19 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

BENET SALELLAS “És possible la revocació dels indults, amb aquest poder judicial”

L’advocat de Cuixart explica com pretenen que el TEDH condemni Espanya per primera vegada per haver violat l’article 18 del conveni 20 BENET SALELLAS vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

JOSEP CASULLERAS NUALART

l recurs de Jordi Cuixart contra juntura europea en què diferents actors Espanya al Tribunal Europeu dels es pronuncien d’una manera molt clara. Drets Humans (TEDH) té una part Crec que Sánchez es veu arrossegat no que, si reeixís, significaria un pre- tan sols per la pressió a Catalunya de cedent molt important. L’advocat manera permanent durant aquests anys EBenet Salellas explica en aquesta en- sinó pels pronunciaments explícits que Ni Jordi Cuixart ni trevista en què consisteix la demanda hi ha i per un cert mar de fons a Europea nosaltres, els advocats, per vulneració de l’article 18 del Conveni que planteja l’anomalia que significa no hem tingut cap reunió Europeu dels Drets Humans, en el qual l’existència d’aquests presos polítics. No ni cap contacte amb la es basa el tribunal per dictar sentència. és per bondat ni per necessitat. qüestió de la tramitació Fins ara, cap estat de l’Europa occidental no ha estat condemnat per la violació —Què vol dir que Cuixart hagi de fer dels indults, que no l’hem d’aquest article, que implica el reco- bondat durant cinc anys i no cometre demanat. neixement que l’estat utilitza els me- cap delicte greu perquè li mantinguin canismes de l’estat de dret per silenciar l’indult? la dissidència política. Hi ha precedents —Quan hem dit que volíem l’amnistia a Rússia, a Armènia, a Azerbaitjan... És i no els indults era per això, perquè una una de les parts d’un recurs molt pensat cosa significa l’eliminació absoluta de la estratègicament, i que Salellas descabde- responsabilitat penal i l’altra significa lla. Però comencem parlant dels indults. que aquí no s’esborra res, que el siste- ma continua considerant culpable Jordi —Sabeu què diu l’informe del govern Cuixart d’un delicte de sedició però li espanyol per a indultar Jordi Cuixart? perdona el tros de pena que li queda. I —Nosaltres no hi hem tingut accés. I com que és un perdó, si no es mantenen vull deixar clar que els advocats no hem les circumstàncies aplicades a l’indult, tingut res a veure amb la tramitació de es pot revertir la situació. L’estat vol l’indult i que l’únic informe que conei- deixar clar que imposa unes condicions xem és el relatiu a Oriol Junqueras, que de llibertat, que no és una llibertat plena, és l’únic que s’ha filtrat, i no sé si per sinó condicionada. algun motiu concret. Però ni Jordi Cui- xart ni nosaltres, els advocats, no hem —El problema és què volen dir quan tingut cap reunió ni cap contacte amb parlen de reincidir o cometre un delicte la qüestió de la tramitació dels indults, greu en el cas d’aquests presos polítics. que no l’hem demanat. Quan el Suprem —Si hi hagués un context de normalitat, va demanar l’opinió a Cuixart li vam dir qualsevol persona pensaria que per tenir clarament que no volia l’indult, sinó una condemna de més de cinc anys de l’amnistia i l’exercici del dret d’autode- presó vol dir que l’ha feta molt grossa. terminació, que continuaria en aquesta I, per tant, aquest condicionant que els línia i que ho tornaria a fer. imposen no seria tan determinant. Però en un context com l’espanyol, en què —Per què els indults ara, si Sánchez veiem que tenim un delicte de desordres havia dit que la sentència s’havia de públics que permet d’imposar penes fins complir íntegrament? a sis anys, o quan hi ha una investigació —És evident que fins que el tribunal oberta a l’Audiència espanyola contra les no hagués tramitat l’expedient de l’in- mobilitzacions pacífiques del Tsunami, dult, el govern espanyol no podia con- sembla que per terrorisme, aleshores cedir-los. Però sí que tinc la impressió aquest condicionant és molt determi- que aquestes presses de Sánchez a dictar nant. La inseguretat que vivim quan ens els indults tenen a veure amb una con- manifestem moviments com l’inde- 21 BENET SALELLAS vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

pendentista fa que aquestes condicions debat polític i no pas jurídic. El tribu- siguin possibles. nal es va inventar aquell tràmit perquè diguessin si volien els indults amb una —És possible que el Suprem acabi lògica de dominació, de voler-los posar revocant els indults? contra la paret, d’humiliar-los, fent-los —El context polític i judicial espanyol agenollar demanant l’indult. I com que permet de manera clara que el poder ju- es va trobar la reacció de Cuixart, que és dicial continuï fent política per sobre de tot el contrari del que esperava obtenir, la política. Si hem arribat on som perquè d’aquí ve aquest to tan agressiu, amb el el poder judicial fa política, entenc que la tribunal responent-lo, entrant en un tu És una de les qüestions política tant la pot fer la sala segona com a tu que no hauria de formar part de la que hem plantejat en el la sala tercera del Suprem. I per tant, és manera de fer de cap tribunal i menys recurs, que hi ha hagut possible la revocació, hi ha hagut situ- encara d’un Tribunal Suprem. No tan un intent del tribunal acions de revocació dels indults, la via sols perquè expressa aquesta visceralitat d’incidir en l’estratègia existeix, i no seré jo qui doni els possi- i implicació que ha tingut el tribunal en bles arguments, ja s’ho farà qui vulgui tot moment, sinó perquè compromet de defensa de Cuixart, combatre els indults. Però amb un poder directament la seva imparcialitat quan de disciplinar l’equip judicial tan colonitzat per la dreta i la ja ha dictat sentència. d’advocats ultradreta espanyolista, és possible que la reacció a la decisió del govern espanyol —Sembla que Marchena i el seu tribu- acabi portant a una revocació. nal han tingut una fixació especial amb vosaltres. —Seria passant per damunt de tota —És una de les qüestions que hem plan- lògica jurídica. tejat en el recurs, que hi ha hagut un —És una qüestió absolutament contrària intent del tribunal d’incidir en l’estra- a la naturalesa mateixa de l’indult, que tègia de defensa de Cuixart, de disci- és una situació que no hauria d’estar plinar l’equip d’advocats. Penso que subjecta al control dels tribunals, és con- probablement la duresa amb què ens trària a la separació de poders, i a moltes va tractar Marchena és proporcional a coses que tenen a veure amb la normali- l’encert de la nostra estratègia, és la que tat democràtica. Però és que no vivim en una situació de normalitat democràtica.

—De moment, benvingut l’indult per a la situació personal de Cuixart. —Sí, benvingut perquè significa que Jordi Cuixart pot reconstruir la seva vida personal i familiar després de gairebé quatre anys.

—Impressiona el nivell d’agressivitat que el Suprem ha demostrat envers Cuixart. —No és gens habitual. Res d’aquest ex- pedient és normal, tot és extraordinari.

—Sobretot pels atacs contra Cuixart en l’informe contra els indults. —Hem aportat aquest informe en el recurs a Estrasburg. És una demostra- ció que és un judici polític, quan diu que Cuixart té una actitud antidemocràtica, quan entra en qualificatius propis del 22 BENET SALELLAS vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

a la llarga li pot fer més mal. Veurem què evident que la situació d’injustícia hi ha passa a Estrasburg, però la resolució de estat durant quatre anys i que el TEDH té l’Assemblea Parlamentària del Consell la possibilitat de valorar-ho. d’Europa demostra que anem en la línia correcta. Ara sembla que tothom planteja —Vau ser els primers a presentar recurs la qüestió dels drets humans com la clau a Estrasburg, després Rull i Turull. No de volta per a resoldre aquesta causa, hauria estat millor anar-hi junts? però recordem que no tothom va apostar —Òmnium va treballar durant aquests per aquesta estratègia durant el judici. A mesos perquè hi hagués un ambient de Marchena el preocupava des del primer És evident que tots els treball conjunt entre tots els advocats i dia aquest plantejament que fèiem. actors en matèria de drets un espai de coordinació. En aquest espai humans estan alineats de coordinació es va rebutjar la proposta —Corre la brama que la Moncloa ja sap en una mateixa direcció. d’anar-hi junts. Es va considerar que no que hi haurà sentència contra Espanya. era el millor. I és la línia en què molt —No ho sé, això, i no diré què resoldrà Estrasburg. Però sé que hi ha una mena de probablement es pot —Alguns advocats no ho van voler? pluja fina que ha anat fent sedimentació. moure el TEDH —Exacte. I per tant, es va decidir que Quan tens les entitats referents de drets cadascú el presentaria en el seu mo- humans, com ara Amnistia, Front Line ment. Nosaltres ja feia mesos que hi Defenders i altres, que es pronuncien treballàvem, i era una obsessió de Cuixart d’una manera clara en una direcció, i tens que havíem d’estar molt preparats quan organismes de les Nacions Unides i del sortís la sentència del Tribunal Constitu- Consell d’Europa que van en la mateixa cional i que no havíem de deixar passar direcció, tot això marca un carril, i seria ni hores per donar aquest missatge, que molt estrany que el TEDH dictaminés en sempre hem volgut arribar allà on es la direcció exactament contrària. Hi pot protegeixen els drets. Calia tenir-ho tot haver moltes decisions i matisos, però a punt. és evident que tots els actors en matèria de drets humans estan alineats en una —Hauria tingut més força que arribes- mateixa direcció. I és la línia en què molt sin tots els recursos alhora? probablement es pot moure el TEDH. —Si el tribunal al final vol acumular-ho tot en un únic recurs, ho podrà fer. Des —Els indults poden alentir ara la trami- d’una perspectiva política hauria tingut tació dels recursos al Tribunal Europeu més força simbòlica, sí, però des d’una dels Drets Humans? perspectiva pràctica encara no hauríem —Jo crec que sí. No és habitual que els pogut presentar els recursos. I també és recursos a Estrasburg tinguin a veure cert que no plantegem qüestions idèn- amb persones que compleixen penes de tiques en tots els casos, perquè el paper presó; en són una part petita, i el tribunal de cadascun dels presos és diferent i els dóna un tractament preferent perquè les mirades que hi donem també són de la seva decisió pot dependre que sur- diferents. Sempre he pensat que féssim tin en llibertat. Els indults poden treure un plantejament que sumés, que mai no urgència a la resolució dels recursos al ens desactivéssim entre nosaltres ni ens TEDH. restéssim. Al final s’ha aconseguit una estratègia que suma. —I sobre la decisió que prengui? —Sobre el fons tinc clar que, com a mí- —En el cas de Cuixart, què dieu al TEDH? nim amb Cuixart, no tindrà pas cap con- —Hi denunciem com a qüestió central seqüència. Perquè la vulneració de drets la vulneració del dret de reunió. Ell està que denunciem ja s’ha comès. I com que condemnat per haver convocat mani- l’indult no reconeix l’existència de cap festacions. I això, lligat al principi de vulneració de drets humans ni cap repa- legalitat penal, és a dir, que es conver- ració de la vulneració d’aquests drets, és teixen en delictes fets que no haurien de 23 BENET SALELLAS vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ser delicte. Ens agradaria que Estrasburg que són diferents, és clar, però es tracta hi entrés a fons. I denunciem unes altres d’advertir d’aquesta tendència. vulneracions que tenen a veure més amb la idea del judici just, que Cuixart no —Això seria aplicable al cas de Tamara hauria hagut de ser jutjat pel Suprem, la Carrasco, per exemple? manera com es va tractar la defensa… I —Per exemple. O al cas dels CDR, o hi ha també una clàusula de tancament a tants casos que tenen a veure amb que és molt interessant i que té un punt eines que té l’estat que són legítimes i d’avantguarda, que és la vulneració de la pensades per lluitar contra una deter- prohibició de la desviació de poder, que Amb l’inconvenient que minada realitat, però que s’utilitzen és a l’article 18 del Conveni Europeu dels si ens donen la raó en les per a altres fenòmens per castigar-los, Drets Humans. qüestions procedimentals, desactivar-los i donar un missatge po- pot acabar passant que ens lític d’escarment. —Què diu aquest article 18? obliguin a repetir el judici. —És un article que queda al final de tot —Marchena va fer córrer un missat- del conveni i que els darrers anys ha I no volem això, sinó que ge entre la premsa criticant la vostra tingut un desenvolupament jurispru- ens diguin que allò que va estratègia de defensa. Això hi és, en la dencial molt interessant, sobretot en passar a Catalunya no era denúncia? relació amb països de l’Europa oriental, cap delicte —Sí. I és una qüestió molt important a Rússia en el cas Navalni, però també a sobre la vulneració del judici just, que l’Azerbaitjan, a Armènia… L’argument l’hem discutit molt. Hi va haver conduc- del TEDH en aquests casos és que l’es- tes que van portar els col·legis d’advocats tat utilitza la justícia per desactivar els a reaccionar alhora donant-nos suport, opositors polítics, i hem detectat que pel tracte que vam tenir. I això ho van això, en alguns casos, és traslladable posar per escrit tots els observadors a la causa de Cuixart. I plantegem una internacionals que van venir al judici. La cosa que no ha passat encara, que cap defensa hi molestava, algunes defenses estat de l’Europa occidental no ha estat allà molestàvem. condemnat per l’article 18 vinculat a drets de protesta i a l’oposició política. —Marchena us va qüestionar l’estratè- Nosaltres ho posem damunt la taula en gia explícitament. relació amb allò que sempre hem dit del —Com que vam ser especialment ata- judici polític, llançant el guant al tribu- cats pel tribunal durant el judici, tenia nal perquè hi aprofundeixi en relació molt sentit que nosaltres plantegéssim amb un estat de l’Europa occidental. És aquesta afectació al dret del judici just, un plantejament molt de màxims, però per la manera com ens van atacar el dret pensem que és interessant obrir-lo, d’escollir l’estratègia de defensa. I tenim perquè permet de construir un marc un seguit de resolucions que ha dictat comú amb totes les causes de judicis Estrasburg que ens obren la via perquè polítics que tenim pendents, com la es declari aquesta vulneració. causa del 13, i altres sobre mobilitzaci- ons i protestes. Totes tenen en comú la s’ha de mobilitzar per això, vol desactivar —Per què dieu que ho vau haver de dis- utilització de la justícia amb la finalitat l’independentisme i les mobilitzacions cutir molt, això? de neutralitzar l’oposició. independentistes. La lògica no és la de —Perquè al final sempre hi ha una dis- l’estat de dret, que té els drets fonamen- cussió estratègica. La campanya d’Òm- —En el cas de Jordi Cuixart com es con- tals com a marc democràtic i primordial, nium culminaria d’una manera molt creta això? sinó que l’estat té una agenda que prio- interessant si es reconegués que se’ns —Ell és líder d’una entitat de la societat ritza la defensa de la unitat d’Espanya ha vulnerat el dret de reunió. Però és que civil, i el seu empresonament, el càstig i i que passa per sobre d’aquests drets. I venim d’un procediment on han passat les restriccions en el seu exercici de drets que, per tant, acosta el regne d’Espanya coses molt greus i no podem deixar de i llibertats no cerca castigar-lo per res no pas a un model d’estat democràtic dir-les. Amb l’inconvenient que si ens que hagi fet, sinó que va més enllà, vol sinó a estats de l’Europa oriental. Ho fem donen la raó en les qüestions proce- enviar el missatge a la societat que no amb els matisos i el respecte a situacions dimentals, pot acabar passant que ens 24 BENET SALELLAS vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

obliguin a repetir el judici. I no volem nosaltres plantegem ara, per més que això, sinó que ens diguin que allò que parlem del mateix lloc i la mateixa època. va passar a Catalunya no era cap delicte. Però per una qüestió si voleu moral, no —L’informe del Consell d’Europa pesa- podem deixar de dir que el judici no va rà amb vista al TEDH? ser just. Aquesta és la discussió que de —Reforça més la nostra posició davant vegades hem tingut. del tribunal, i penso que es tindrà en compte. Fins a quin nivell, no ho sé. Però —Podria passar com en el cas d’Otegi, és que són allà mateix, a Estrasburg, amb en què el Suprem va dir que es repetís dos edificis que són de costat, el de l’As- La ponderació de drets el judici? semblea Parlamentària i el del tribunal, que va fer Estrasburg és —Sí, és un risc. Quan denunciem la vul- i costa d’imaginar que una realitat no que es va suspendre en neració del judici just, hi ha la possibilitat dialogui amb l’altra. I de fet, aquesta unes circumstàncies com que, si ens donen la raó en la recepció de Assemblea és la que tria els jutges del les que hi havia l’octubre la sentència per part de qui l’ha d’apli- tribunal. Sí que és un precedent molt car, que és la sala segona del Suprem, important. del 2017 a Catalunya s’acordi la repetició del judici. Seria amb uns altres magistrats de la mateixa sala, però seria una repetició. Aquest seria un resultat no desitjable.

—Amnistia Internacional va dir que no es va vulnerar el dret d’un judici just. Això us pot anar a la contra? —Jo diria que aquí Amnistia resol el debat estratègic que us comentava d’una ma- nera diferent de com ho hem fet nosal- tres, i situa en el focus només la vulnera- ció de drets substantius. Nosaltres, a més d’aquests drets substantius, hi afegim coses més de procediment. Però no penso que sigui tan diferent el que plantegem nosaltres del que diu Amnistia.

—La inadmissió del recurs de Carme Forcadell el 2019 per part del TEDH pot ser un problema? —Aquell pronunciament ha estat uti- litzat pel Suprem i el TC, i hi ha una cosa que sempre hem de tenir clara: hem de ponderar molt bé tot allò que fem, tot allò que farem fora, perquè totes les victòries ens jugaran molt a favor, però cada derrota serà utilitzada, també, i no podem anar-hi a fer experiments. Però en aquell cas, es discutia sobre una cosa molt concreta, que era la suspensió d’un ple del parlament. I la ponderació de drets que va fer Estrasburg és que es va suspendre en unes circumstàncies com les que hi havia l’octubre del 2017 a Catalunya. En aquella decisió no es va entrar en cap dels debats substantius que 25 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ANNA REGALÓN “Aquí no mana ningú! A tothom li sap greu això que li passa al meu fill, però ningú no fa res!”

Entrevista a Anna Regalón, mare de Marcel Vivet

JÚLIA PARTAL 26 ANNA REGALÓN vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ASSUMPCIÓ MARESMA

Anna Regalón, mare de Marcel —Podeu detallar més què us va dir? Vivet, la indignació no li impedeix —Abel Pié em va dir que veien claríssim de fer una anàlisi fina i profunda que en Marcel no havia fet res perquè de la situació que ha de supor- havien vist les imatges, però que ells no tar. Denuncia totes les anomalies es podien retirar de l’acusació particular. Ai absurditats que viu la seva família. La Em va demanar que el meu home i jo por –explica– s’ha convertit en ràbia i féssim el favor de parlar amb en Marcel Abel Pié em va dir que veien en acció. I no pensa deixar que el seu fill perquè li podien caure cinc anys de presó. claríssim que en Marcel no entri a la presó ni un dia injustament. Què si en Marcel parlava amb el mosso havia fet res perquè havien Amb un llenguatge dur i clar, fa miques i li demanava perdó, el mosso retiraria vist les imatges, però que les zones de confort on s’han instal·lat la denúncia. Vaig contestar que parla- ells no es podien retirar de els successius governs independentistes, ria amb l’advocat. Quan hi vaig parlar, l’acusació particular que s’amaguen rere les paraules i les l’advocat em va dir que aquest xantatge complexitats jurídiques per camuflar-se el feien a tothom. d’una responsabilitat que és seva i de ningú més. Està farta de paraules boni- —Com a pares això us deixava en una ques, de declaracions solemnes i de falses posició difícil. culpabilitats, i va al moll de l’os: això és —Teníem el judici a sobre i ja estàvem hipocresia. prou desfets per a rebre aquesta trucada de la Generalitat. Quan et passa això Es pregunta de què li serveixen les de- penses: què passa? Em diuen a mi, la solidaritat immensa que reps de la gent claracions parlamentàries si ningú no mare, que el conseller està molt pre- et fa tirar endavant. I, passes de la por a fa res per retirar l’acusació particular de ocupat pel que li pugui passar al meu entendre què passa, de la indignació a la Generalitat i suspendre la sentència fill. Vaig escoltar i vaig callar, però la la ràbia. Quan van detenir en Marcel, al que condemna el seu fill. És això que primera reacció hauria estat de dir que primer moment vaig pensar: el deixaran cal que es faci. La pregunta de l’Anna és truquessin a la mare del mosso perquè anar perquè ell no ha fet res. Després ja sagnant: “Aquí qui mana?” I la resposta, retires la denúncia si sabien del cert que t’assabentes de més detalls i vas ente- encara més: “Aquí no mana ningú”, que les imatges demostraven que ell mentia. nent la gravetat de tot plegat. exactament vol dir que ningú no es fa L’endemà, quan van anar al judici, van responsable d’uns fets que en tenen i que tornar a intentar que en Marcel demanes —A quins detalls feu referència? si per als dirigents d’aquest país són una perdó. I el meu fill els va tornar a dir que —En Marcel quan va anar a la manifes- qüestió burocràtica, per als afectats són no demanava perdó d’una cosa que no tació contra Jusapol vivia amb nosaltres sofriment i un atac directe a la seva vida. havia fet. I llavors el judici es va suspen- i aquesta és l’adreça que té al seu DNI. En dre. Van dir que era perquè hi havia dos canvi, el van anar a detenir a casa seva, —Després d’haver explicat a TV3 que un mossos malalts, dels set que hi anaven on va anar a viure després. Aquest canvi alt càrrec del govern us havia demanat de testimonis. Faltaven dos mesos per de casa encara no constava enlloc. Això que diguéssiu a en Marcel que es declarés a les eleccions i això era una patata ca- volia dir que l’havien anat seguint durant culpable encara que no ho fos, us han lenta que ningú volia assumir. El van cinc mesos. Quan saps això, t’adones que trucat de la Generalitat? suspendre fins el 22 de febrer, passades l’han seguit a ell, als seus amics i a nosal- —No m’han dit res. Dono un marge de les eleccions. tres durant mesos. Veus que és molt fort. temps perquè ha estat la setmana dels El món et cau a sobre i penses: on estem indults. Espero i desitjo que em truquin —Com us sentiu ara? ficats? Primer hi ha la por infinita del i em preguntin qui era aquesta persona. —Quan tens aquesta situació a sobre moment de la detenció, que penses: què També he de dir que tampoc no m’ha dit dissocies una mica i penses: no pot ser passarà? La gent em deia: “Tranquil·la, res cap periodista. que això em passi a mi. Però sí que et que declararà i el deixaran sortir.” Ah!, i passa i el teu cos en pateix. Tens mal de tot això sense ordre judicial. El van se- —Qui us va trucar? panxa, mal de cap, insomni. I tot això et fa guir, el van detenir sense ordre judicial. —Abel Pié, assessor personal del con- adonar que encara que sembli un malson Van anar a casa seva, quatre policies, seller Sàmper. és real [se li neguen els ulls]. Sort que la dos de paisà i dos d’uniformats i el van 27 ANNA REGALÓN vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

emmanillar per l’esquena. Això sí, quan van als desnonaments diuen que són policia judicial i han de fer allò que diu el jutge. Quan saps això penses: segueixen una persona pel carrer i la detenen sen- se ordre judicial. Llavors, qui les dóna, aquestes ordres?

—Que sigui la Generalitat com us afecta? —Quan vam rebre la citació i vam veure que la Generalitat es personava com a acusació particular contra el meu fill per haver anat a una manifestació, em va caure el món a sobre. Els presos polítics són represaliats per l’estat espanyol i no- saltres som doblement represaliats: pel govern espanyol i per la nostra Genera- litat, que ens acusa. Quan veus això dius: però, si us plau, què passa aquí? Costa d’entendre que la Generalitat del teu país es personi com a acusació particular con- tra el teu fill. Nosaltres hem estat sempre al carrer. Hem sortit al carrer pels presos. Ja vam sortir al carrer el Primer d’Octu- bre. Vam tornar a sortir al carrer el dia 3, que aquell dia tot Catalunya era al carrer. Vam sortir el 27, quan el president va dir que érem república, però no ho érem. Vam tornar a sortir quan hi va haver les sentències. Quan van detenir els Jordis recordo que era a casa i vaig posar-me a plorar perquè pensava: aquesta gent no JÚLIA PARTAL han fet res perquè els detinguin...

—El grup de suport ha fet un vídeo molt dur que parla concretament d’Oriol Amorós, nou secretari d’Interior. Ell havia estat monitor... no ho sap, però hauria pogut dir: “Acabo —D’en Marcel, no; va ser monitor de d’entrar i em posaré al dia de seguida.” l’Adrià, que és l’altre nano que acusen Però el que no pot dir és que a Generalitat dels mateixos fets que en Marcel. no pot retirar els càrrecs. Aquesta és la mateixa declaració que va fer Sàmper i —L’acusen de mentir... tots els altres que menteixen. No entenc Aquests d’ara acaben —Oriol Amorós, que tothom diu que era per què ho diuen... La Generalitat sí que d’arribar i de moment tan kumba, que havia estat a Serveis So- es pot retirar, ho ha fet en altres casos. cials i a Esplais, resulta que en la primera La Generalitat té l’obligació de prestar tampoc no fan res. A tothom declaració que ha fet sobre aquest cas ja assessorament jurídic i posar un advocat li sap molt de greu, tothom té menteix. No comencem bé. Entenc que a disposició de tots els funcionaris. És a molt bones paraules. Ningú ell acaba d’entrar en el càrrec i que potser això que està obligada la Generalitat, no no fa res. 28 ANNA REGALÓN vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

a personar-se com a acusació particular. sol, saps que la gent del carrer és la portant. Nosaltres a la llarga guanyarem. No hi està obligada, si ho fa és perquè vol. que ens aguanta, la resta només són Ens costarà dolor, sang i llàgrimes, però paraules. Sents molta ràbia de tot ple- guanyarem perquè tenim la raó. Hi ha —Vàreu llegir l’article del president gat perquè ningú de les institucions, les imatges que no han sortit enlloc, on Torra? ningú d’aquests que t’han dit “surt al es demostra clarament que no es veu res. —Sí, i li vaig contestar: que vol que carrer” no es posa en contacte amb tu. En canvi, sí que es veu com els mossos m’agafi un cobriment de cor? Es pot ser Quan et passa a tu, llavors no en volen estomaquen en Marcel i els seus amics. més hipòcrita? Això va començar amb saber res. I és veritat que portava una bandera. No ell com a president. Hi havia Buch com portava cap pistola, portava una bandera a conseller, després va venir Sàmper. Ni —Per passar de les bones paraules a a una manifestació. Això és el que es veu. quan van detenir en Marcel, ni quan va l’acció, què li demaneu a la Generalitat? La Generalitat de Catalunya ens deixarà venir l’acusació, mai de la vida no havia —L’advocat ens ha explicat que la Gene- fer aquest recorregut tots sols, sabent fet cap tweet. Saps quina sensació tinc? ralitat pot retirar l’acusació i posar-se al que és mentida allò que ells defensen. Que aquí no mana ningú. Al president nostre costat, que és el que havia d’haver Això és molt trist. li sap molt de greu, però no ha fet res! A fet de bon començament. I encara pot fer Sàmper li sabia molt de greu, però tam- una altra cosa, que és deixar la sentència —El compromís del vostre fill, l’ha poc no va fer res. Aquests d’ara acaben en suspens i obrir una investigació a après a casa? d’arribar i de moment tampoc no fan res. interior. —Nosaltres som d’una generació que A tothom li sap molt de greu, tothom té a casa et deien: “No et signifiquis, no molt bones paraules. Ningú no fa res. I —Ho heu demanat? diguis res.” A casa meva no es parlava llavors dius: Qui mana aquí? Hi ha ningú —L’endemà de la sentència, quan vam d’aquestes coses. Un germà del meu que hi pugui fer res? fer la conferència de premsa i vam expli- pare era exiliat a França; no podia tor- car que un agent havia acusat del mateix nar i no se’n parlava. Feia por. El que va —Hi han de poder fer... cop dues persones diferents, la Generali- aconseguir Franco va ser ficar la por a —Crec que sí. Agraeixo molt la decla- tat pot obrir una investigació. Si no ho fa la gent, que va quedar per a tota la vida. ració que han fet al parlament, però a la Generalitat dels seus departaments qui La nostra generació ja no tenia aquesta mi no em serveix de res. Quan et trobes ho ha de fer? Per mi això seria molt im- por. Nosaltres vam sortir al carrer i ens pensàvem que havíem deixat la cosa una mica arreglada. Ara, al cap de quaranta anys, almenys jo, m’adono que d’arre- glat, gens. Que aquests socialistes que van arribar al govern i que ens pensàvem que eren els nostres, ens van enganyar. Quan Felipe González va arribar al poder i va dir allò del canvi jo m’ho vaig creure i vaig pensar que es faria neteja. Ara t’adones que ens van enganyar, que era mentida. La nostra joventut no té aquest deure històric amb aquesta gent, són una altra generació i tenen conviccions molt fortes, que els donen força.

—Lluís Llach va dir que els indults eren bons per a les persones que els rebien, però no per al moviment. Què en penseu? —Estic molt agraïda a en Lluís Llach, que ens va enviar un missatge de suport, i estic d’acord amb tot el que va dir. Ell

JÚLIA PARTAL 29 ANNA REGALÓN vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

després va dir que havia xerrat massa, manifestar. No volem la independència jo crec no. Respecte als presos, estic molt per a ser com ells. Això no. Jo vull ser contenta que hagin sortit de la presó i com Suècia, com Dinamarca... No tots els siguin a casa seva, i més quan penso que països són iguals: sí que hi ha corrupció, les seves famílies han passat això que però dimiteixen. Aquí ningú no agafa la passo ara. Per una altra banda, penso responsabilitat. que és un xantatge que el govern de la Generalitat s’ha deixat fer pel govern espanyol. Ells han de sortir de la presó perquè no hi havien d’haver entrat mai. Què significa per al procés? No ho sé. Què representarà per als tres mil represali- ats com el meu fill. No ho sé, però jo no pararé fins que aquests presos que hi ha al carrer es tombin i mirin els altres que encara hi han d’entrar. Si no continuem la lluita, que aquesta gent hagi estat a la Jo vull ser com Suècia, com Dinamarca... No tots els països presó tots aquests anys no haurà servit de res. Hem de continuar la lluita per ells són iguals: sí que hi ha corrupció, però dimiteixen. Aquí i per nosaltres. ningú no agafa la responsabilitat

—Voleu afegir res més? —Em van posar en contacte amb la Xar- xa Antirepressió de Famílies de Detin- guts, fundada el 2014. En principi eren familiars dels nanos que van desnonar de Sants, de Can Vies. Ara hi ha molts fa- miliars, per exemple, els pares d’un noi dels d’Encerclem el Parlament. Aquesta gent fan acollida i suport als familiars de detinguts. El dia que vaig anar a parlar amb ells se’m va obrir el món. Aquest sentiment de culpabilitat que la Gene- ralitat m’havia creat parlant amb ells em va marxar. Aquesta xarxa vol denunciar el tracte policial i judicial que reben els nois, la impunitat de la policia, la falta de presumpció d’innocència. I demana que la Generalitat no es personi mai més com a acusació particular. Són de molta ajuda.

—Tot això que us ha passat us ha influït, en la vostra lluita independentista? —Volem marxar d’Espanya perquè és un país corrupte i antiquat. Volem un país nou, sense tota aquesta gent. Jo vull ser independent per a tenir un país nou, sense corruptes; que la gent es pugui

JÚLIA PARTAL 30 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ENRIC ÁLVAREZ “Si es mantenen aquestes pujades tan fortes, veurem joves ingressant a les UCI”

L’investigador del Grup de Recerca en Biologia Computacional de la UPC (BIOCOMSC) Enric Álvarez explica la situació actual de la pandèmia després d’un augment fort de contagis 31 ENRIC ÁLVAREZ vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

TXELL PARTAL

eia setmanes que els contagis de la ha més mobilitat, i per tant fan més tro- i parleu. Allò que origina grans cadenes covid-19 anaven de baixa. Semblava bades, amb més possibilitat de contagis. de contagis no és això, sinó quan hi que amb la vaccinació la pandèmia Però també creiem que hi té un efecte la ha molta gent involucrada, com ara començava a estar controlada. Però variant delta, que tot fa preveure que es una reunió o una aglomeració al carrer. aquest cap de setmana hi ha hagut transmet més. És a dir, en un entorn de Ara, una altra cosa és el risc individual, Fun canvi de tendència. Els contagis han risc hi ha molts més contagis. que existeix sempre mentre et trobis augmentat sobtadament, sobretot entre amb gent molt de prop, sense màscara la gent jove, de quinze anys a trenta. —Què vol dir un entorn de risc? i cridant. I el risc encara augmenta més Analitzem la situació amb Enric Álva- —Exteriors amb molta gent, sense si hi ha molta gent i no es respecten les rez, del Grup de Recerca en Biologia distància i compartint objectes. O, en distàncies, o la gent és a l’interior. En Computacional de la UPC (BIOCOMSC). interiors, amb mala ventilació, sense un espai interior no hi ha tan sols el risc màscara i cridant. amb la gent que tens a prop, sinó amb —No deixen d’augmentar els contagis, tots els qui hi ha en aquella habitació, aquests últims dies. Feia molts mesos —Per tant, ara que la màscara no és sobretot si no és ben ventilada. que no es veien xifres tan altes. És pre- obligatòria, si anem pel carrer passe- ocupant la situació? jant i ens aturem a parlar amb algú ens —Llevar-se la màscara ara que hi ha un —Hem tingut unes dades molt dolen- trobem en una situació de risc? augment de contagis pot ser perillós? O tes aquest cap de setmana. I sobre- —No si dura pocs minuts i es manté la en realitat fa temps que s’hauria pogut tot, una positivació molt elevada dels distància de seguretat. Perquè ho fos prendre, aquesta mesura? simptomàtics, que, normalment, indi- caldria estar més temps interactuant. —Per mi, l’obligació de dur màscara quen que els casos pujaran molt brus- Ara, sempre és millor mantenir les dis- segurament era un senyal perquè la gent cament els dies següents. En aquests tàncies mínimes, sobretot si interactueu fos conscient que vivíem en una pandè- moments, tots els indicadors apunten que els dies que vénen hi haurà una pujada de contagis forta. Restem a l’espera de confirmar-ho aquesta set- mana, però de moment no sembla que s’hagi d’aturar.

—A Catalunya, ara com ara, els contagis se centren a Barcelona sobretot... —Sí, ha començat fort a Barcelona. I ara esperem a veure cap a on es propaga. De moment, sembla que va cap a la Metro- politana Nord. Però a partir d’aquí veu- rem com evoluciona. No sabem si això es propagarà, però no hi ha restriccions de mobilitat, la gent es mou lliurement pertot arreu. Per tant, és molt possible A què es deu aquest creixement? El primer que arribi a bona part del territori. factor important és que no estan vacunats. Després, passa que hi ha més mobilitat, i per —I afecta majoritàriament la gent tant fan més trobades, amb més possibilitat jove... de contagis. Però també creiem que hi té un —En general afecta els qui no estan im- efecte la variant delta, que tot fa preveure que munitzats, però sobretot la franja entre 15 anys i 30. Ja va ser aquesta la primera es transmet més. És a dir, en un entorn de risc hi franja en què la incidència va deixar de ha molts més contagis baixar. A què es deu aquest creixement? El primer factor important és que no estan vacunats. Després, passa que hi 32 ENRIC ÁLVAREZ vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

qüestió és qui grau de protecció et dóna la vacuna contra les formes greus de la malaltia. Sobre això, sabem que hi ha la protecció per a aquests casos és forta. Però en la variant delta és molt impor- Crec que és molt important de conscienciar tant de tenir la segona dosi. La primera els joves. Mentre no arribi la vacuna, cal ser no et protegeix tant. Per tant, pot ser més curós i mirar de no arriscar-se. Cal ser que apareguin casos de contagi entre conscients que hi ha joves que tenen una gent d’edats diferents, però no és gaire experiència dura als hospitals. Això no s’ha probable que la gent gran acabi entrant a acabat. Els joves cal que esperin a tenir la les UCI i hi hagi morts, perquè la vacuna els protegirà. Per molt que hi hagi una vacuna pujada de contagis i encara menys de morts. I això és important.

—Llavors no hi hauria una saturació a les UCI. Però i els ingressos a planta? —És una gran pregunta, però no goso fer cap pronòstic, perquè és complicat. És molt difícil que hi hagi una pujada forta de morts o una saturació a les UCI. Però no estic tan segur que no pugin molt els ingressos a planta. En cas de molts contagis entre la gent jove, si hi ha una certa propagació entre la gent de més edat, podríem veure pujades significatives a planta. Però no és la cosa més probable. mia. Segurament es volia aconseguir que a l’UCI. Però si es mantenen aquestes —I en cas d’un augment de contagis, la gent la portés tant sí com no en una pujades tan fortes, veurem com n’hi l’única manera de frenar-lo seria tor- situació de risc, és a dir, quan no hi ha ingressen, segur. Pensem que l’entrada nar a aplicar mesures més restrictives? distància o en interiors. Les màscares de joves a les UCI és d’un cada mil casos —Ara mateix no és l’única opció. També representen una variació molt impor- o dos mil. Si hi ha dos mil casos setma- es pot optar per vacunar als joves com tant en la probabilitat de contagi. Per nals, pràcticament no n’hi ingressarà. més aviat millor. O evitar aquestes tro- tant, era un senyal important per a saber Però si n’hi ha deu mil o trenta mil, els bades en ambients de risc, especialment si estem millor o pitjor en la pandèmia. ingressos esdevindran habituals. la gent no vacunada. Però és prioritari administrar la segona dosi a tota la fran- —De moment, aquests contagis no ar- ja de quaranta anys a setanta, tenint en riben als hospitals. És per què és massa Ingressat a l’UCI un jove de divuit anys compte els efectes de la variant delta. aviat o com que és jovent no arribaran contagiat al macrobrot de Mallorca Tant de bo arribin el màxim de vacunes als hospitals? com més aviat millor i es puguin posar —Això és molt important: la gent jove a tothom. Però també crec que és molt sí que arriba als hospitals. Passa que —Si augmenten tant els contagis entre important de conscienciar els joves. ingressa a planta, amb una propor- els joves, al final això pot repercutir en Mentre no arribi la vacuna, cal ser més ció menor que la gent gran, per bé que edats més avançades? O el fet d’estar curós i mirar de no arriscar-se. Cal ser significativa. Per tant, si els casos aug- vaccinats els protegeix? conscients que hi ha joves que tenen una menten gaire és molt probable que es —La protecció de les vacunes no és del experiència dura als hospitals. Això no vegin augments a planta. Els joves, això 100%. Per tant, hi ha una probabili- s’ha acabat. Els joves cal que esperin a sí, tenen una probabilitat baixa d’entrar tat que et puguis infectar. Però la gran tenir la vacuna. 33 ENTREVISTA vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

JOSEP RULL

“No ens podem esperar dos anys especulant sobre un referèndum pactat”

Entrevista a Josep Rull, quan fa una setmana que li han atorgat l’indult que li ha permès de sortir de la presó

ALBERT SALAMÉ 34 JOSEP RULL vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

osep Rull arriba content a la extraordinàriament calmada. Quan surts TXELL PARTAL redacció de VilaWeb. Confessa fora és al revés. Quan has de fer tres coses que aquests dies li costa d’anar de cop et sents aclaparat. pel carrer, tothom l’atura. Però agraeix moltíssim tanta estima. —Teníeu ganes de sortir i parlar amb JAlhora explica que la sortida de la presó la gent? Saber què pensen? Fins ara tots no ha estat tan fàcil com s’imaginava. Hi aquests pensaments us ha arribat mit- ha un procés d’adaptació. Ara té centrats jançant la gent que us visitava. tots els esforços a recuperar la relació —A la presó perds els matisos. Per això amb els fills. Sobretot amb el petit, que moltes vegades era molt prudent a l’hora ha passat mitja vida amb el seu pare a la de fer grans declaracions i propostes presó. Es coneixen molt poc. tàctiques i estratègiques. Perquè aques- ta part del matís la perds. Ara que hem Sobre els indults, ho veu clar: pensa que sortit, a poc a poc, parlarem amb molta el govern espanyol s’hi ha trobat abocat. gent de sensibilitats i visions diferents. “Si no ens deixaven anar ara, hi havia una Terrassa és com un petit laboratori. Hi alta probabilitat que ens obrís la porta la ha moltes Catalunyes dins Terrassa, i justícia europea.” Ara, deixa clar que això ara m’hi vaig acostant. De moment, la no servirà per a girar full, com pretenen. primera conversa que tinc és de grati- Els seus ideals continuen intactes: “Vull tud. Molta gent ens atura al carrer. És veure la independència d’aquest país, no molt potent i bonic, i et dóna una força hi renunciaré mai.” extraordinària.

A partir d’ara té previst de no ser a la —Aquests dies toca això, però suposo primera línia política, sinó més aviat fer que més endavant arribaran les recla- política en la militància i en la societat macions. civil. Tanmateix, no evita pas de parlar —Exacte! [Riu] Però ara per ara la sen- sobre la taula de diàleg i les cartes d’Oriol sació és impressionat. Ahir per fer cin- Junqueras i Jordi Sánchez. quanta metres a Terrassa vaig tardar vint minuts o trenta. —Fa una setmana que sou fora de la presó. Us sentiu lliure? —Aquests dies dieu que ara és prioritari —Si, me’n sento, però es costa d’adap- recuperar la relació amb els fills. tar-me a la llibertat. Haig d’aprendre a —Sí, no serà fàcil. Ells han viscut sense ser lliure. Parlo de la llibertat individual, pare durant tres anys i mig. I això no és després podem parlar de la col·lectiva. menor. El meu fill petit ha viscut més Però si ens referim a la individual, encara de la meitat de la seva vida amb el pare em sento en un núvol de força irrealitat. a la presó. El conec poc, a ell, i ell a mi. Ens coneixem molt superficialment, —La presó té moltes rutines; deu costar de veure’ns a la presó. Penseu que hi tornar a la vida prèvia, ara. havia moments que ens vèiem quatre —Ara tot ens atabala. A la presó vivíem hores el mes. Ara he de recuperar el com una persona del segle XX. No te- gran i construir una relació amb el níem pràcticament interacció, tot era petit. Aquesta és, en molts aspectes, molt programat. No hi tens informació, la brutalitat de la repressió espanyola. bàsicament veus la televisió, reps i envies Sabien perfectament què feien, i quin cartes, fas vint trucades a la setmana. I era al patiment i el mal que infligien. l’única interacció amb la gent de l’ex- No tant a nosaltres, que estàvem molt terior és al locutori, des d’un vidre. No mentalitzats de poder-ho resistir pràc- hi ha xarxes, no hi ha internet. Per tant, ticament tot, sinó a la baula més feble, Vull veure la l’aproximació amb la realitat es passiva. que és la família. En el meu cas, els meus independència d’aquest Diguem que la revolució digital no exis- fills, la meva dona i la meva mare. Dels país, no hi renunciaré mai teix, a la presó. I això fa que la vida sigui pares, ens n’hem oblidat molt, però 35 JOSEP RULL vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ALBERT SALAMÉ

han patit moltíssim. Per ella sí que ha de Terrassa. Hi desplego el compromís tinuaré expressant les meves posicions estat d’un alliberament important el verd de l’organització. públicament. Continuaré parlant. Crec nostre indult. que, en aquest moment, sobretot podem —Per tant, no sereu a primera línia ser útils explicant què vam fer, per què ho —Com us el mireu, el futur? política? vam fer, quina anàlisi en traiem. I sobre- —He estat inhabilitat per a qualsevol —No, però això no vol dir que deixi de tot compartir una cartografia d’allò que càrrec públic, però no per a fer política. fer política. Hi seré per a allò que calgui. vam aprendre als fets d’octubre del 2017. Mantindré el meu compromís polític a Però necessito fer un període de guaret. Junts, com a militant de base. Hi insisteixo: ho decideixo jo, no ho fixa —Els passos següents que ha de fer el la justícia espanyola. És una etapa de país haurien de dependre d’unes altres —Militant de base, perquè, a diferència transició. persones? d’alguns altres companys presos o exi- —Els que vam viure molt intensa- liats no teniu cap càrrec al partit... —I la decisió té a veure amb tot allò que ment aquell octubre del 2017, tenim —No, no hi tinc cap càrrec. Faré política heu viscut a la presó? una informació extraordinàriament en la militància i en la societat civil. Per —No, m’he dedicat molt intensament a valuosa. En el meu cas, era partidari exemple, molta gent em demana que vagi l’activitat política institucional durant d’arribar fins al final. Molt partidari a presentar el llibre que vaig escriure a molt de temps. He estat vint-i-un any de fer la declaració d’independència i la presó. Encara no ho havia pogut fer essent diputat al Parlament de Catalunya. de veure que hi havia darrere el mur. presencialment. Això serà un bon pre- És molt de temps. He estat conseller del Però malauradament no vam poder text per a fer territori i explicar la meva govern i regidor de Terrassa. He tingut sostenir la posició. Però aquests pas- visió, per a donar les gràcies a la gent. responsabilitats importants a Conver- sos eren rellevants per entendre quins Professionalment, sóc advocat, i m’in- gència, i per tant, si no hagués entrat a camins poden ser viables, i quins estan corporaré el mes de setembre, una altra la presó, aquest guaret crec que l’hauria impedits. Hem descobert moltes coses. vegada, als serveis jurídics de la Mútua proposat en termes similars. Ara, con- Abans no sabíem que hi havia darrere 36 JOSEP RULL vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

del mur. I simplificant-ho molt, dèiem: —Aquest indult és un xantatge? sis anys a no cometre cap altre delicte. l’estat espanyol no serà capaç de... Al- —Intenta condicionar i limitar la nostra L’altre dia el magistrat Martín Pallín deia guns ja ens advertia que eren capaços plena capacitat de desplegar allò que que fins i tot ens afecten el cas de delictes de tot, i subratllo la paraula tot amb som. Però, no em caparan l’ànima, no em imprudents. L’espasa de Dàmocles és molta èmfasi. Estan disposats a tot deixaré sotmetre en aquest marc mental constant, és inaudit. S’assembla molt a per tal de garantir la seva integritat de la por. Continuaré pensant, dient i la sentència, quan aquells membres del territorial. També dèiem: Europa no fent; si no haurien guanyat la batalla. govern que van dir que no volien fer més permetrà que... Hi ha matisos, l’Europa Nosaltres sortim, i crec que parlo en nom política institucional els van inhabilitar. dels estats és molt tancada, però hi ha de tots, més forts que mai. Aquesta presó En canvi, aquells que vam decidir de expressions europees que són molt es- no ens ha vinclat. Sortim dempeus, i per continuar ens van sotmetre a unes penes perançadores. No crèiem que tindríem tant, amb molta consciència de què vam de presó altíssimes. Ara és igual. Per què tant de recorregut. Des de les mateixes fer bé i convençuts que ha valgut la pena. a uns ens imposen sis anys i als altres justícies nacionals o estatals, com ara Allò que hem fet no haurà estat debades. menys? Tots som iguals i tenim al mateix Alemanya, Bèlgica, Escòcia, passant pel nivell de compromís. tribunal general de la Unió Europea en —En qualsevol moment podríeu tornar relació amb la immunitat parlamen- a entrar a la presó. —I això no fa que estigueu constant- tària dels eurodiputats. Però sobretot, —Si, en sóc plenament conscient. Això ment pensant què dieu o feu? és molt potent l’últim dictamen del forma part de la seva estratègia de la por. —No. Si fos així haurien guanyat ells, Consell d’Europa. Hem vist que aquí hi No acostuma a passar mai en cap indult, i no estic disposat a caure aquest marc ha recorregut. que el condicionin, com aquest, durant mental de limitar-me. És veritat que la

ALBERT SALAMÉ 37 JOSEP RULL vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

por ha entrat en massa àmbits de la vida —Coneixeu les motivacions del seu institucional catalana, i hem de rever- informe? tir-ho. Però nosaltres, els que hem estat —No, encara no, avui en parlava amb a la presó, estem molt immunitzats en el meu advocat, Jordi Pina. Sembla que contra d’això. Ja hem estat sotmesos a s’exposen en uns termes políticament un nivell de vexació inaudit. Si pretenien inaudits. Diuen que uns s’ho merei- Tot apunta que la que tot això ens debilités, han aconseguit xen més que uns altres. En el meu cas, sentència d’Estrasburg el contrari, ens ha reforçat. sembla que apunten que sóc irredempt. pot ser molt contundent Si fos així, francament, me’n sento contra la cúpula del —L’altre dia Lluís Llach deia en una orgullós. Perquè a la presó només re- entrevista a VilaWeb: “Els indults són sisteixes si ets molt coherent amb les poder judicial espanyol. bons per a les persones que els reben, teves idees i assumeixes plenament I, per tant, s’anticipa però fatals per al procés.” que ets un pres polític, amb totes les a allò que sembla que —Depèn, crec que si sortim amb contun- conseqüències. Des dels setze anys sóc serà inevitable, que és la dència, força i determinació no és fatal independentista. He treballat apassi- rebregada de la justícia per al procés. Crec que no s’esperaven que onadament per la independència. Vull europea a la cúpula del sortíssim així. I, per una altra banda, els in- veure la independència d’aquest país, dults no vénen del no-res. Amb els indults, no hi renunciaré mai. Què diu Carmen poder judicial espanyol el govern espanyol intenta protegir l’estat Calvo? D’independentistes en poden espanyol. Tot apunta que la sentència ser, amb això no hi ha cap problema. d’Estrasburg pot ser molt contundent con- Respectem la seva ideologia. Però no tra la cúpula del poder judicial espanyol. poden aconseguir la independència. I, per tant, s’anticipa a allò que sembla No, no, jo sóc independentista, no per que serà inevitable, que és la rebregada a ser-ho, sinó per a aconseguir la in- de la justícia europea a la cúpula del poder dependència. Aquest és el gran acte judicial espanyol. Si nosaltres haguéssim de rebel·lió. En aquests moments, dic i de la presó i vaig entrar a Terrassa amb sortit vinclats, es podria donar aquesta diem: “Volem ser independentistes per cotxe, la primera cosa que vaig fer va ser explicació, que els indults són fatals. Però aconseguir la independència.” I per as- trucar-li. Els hem de donar les gràcies, jo em sento més útil ara a fora explicant que solir-la com l’hem formulada sempre, perquè, amb el seu compromís, l’exili el Primer d’Octubre va ser un referèndum, pacíficament i democràticament. ens ha obsequiat, al conjunt del país, unes i que hi ha un mandat democràtic vigent, i victòries extraordinàries. Això per a ells que hem de tornar a ser capaços de pensar —D’ençà que heu sortit, algú del govern té un cost altíssim, però té un retorn ex- un nou embat democràtic i pacífic que espanyol o dels partits que governen traordinari per al conjunt de la nació. Val ens permeti d’aconseguir l’objectiu de la s’han posat en contacte amb vós? a dir que cada vegada que sortia de permís República Catalana. —No, en el meu cas, no. No puc parlar en el president Puigdemont em trucava, o nom dels altres. jo a ell. Però, és clar, era amb trucades —Per tant, la motivació del govern es- telefòniques o videoconferències. Ara és panyol per a donar aquests indults van —No hi ha cap acord per als indults amb molt important de retrobar-nos i poder més en aquest sentit, que no pas en el el govern espanyol? analitzar què vam fer. discurs de concòrdia que ha fet Sánchez? —No, rotundament. En el meu cas no hi —Hi pot ser també, aquest discurs, no ha hagut cap acord. —Entenc que, tot i que ja heu parlat, entraré a jutjar-ho. No sé si subjectiva- aquesta vegada la conversa serà diferent. ment hi ha això. Però hi ha un element —Demà aneu a Brussel·les a retro- Suposo que sempre hi ha el dubte de si objectiu: si no ens deixaven sortir ara, bar-vos amb els exiliats... us escolten per telèfon. hi havia una alta probabilitat que ens —Serà un moment molt emocionat, per- —Si, mirem d’utilitzar missatges segurs obrís la porta la justícia europea. Això no què fa tres anys i mig que no els veig. Amb per comunicar-nos. Però ara serà una és menor, no és irrellevant. També vull Puigdemont ens vam haver d’acomiadar trobada molt humana. Ho necessitem. Ha deixar una cosa clara: nosaltres no els d’una manera molt abrupta. També em de ser de molta pell, de tocar-nos, mal- hem demanats, aquests indults. Ho vam reuniré amb Lluís Puig, amb qui tinc grat la crisi de la covid-19. Necessitem tenir tots clar. No demanaríem aquests una relació molt emotiva, tots dos som retrobar-nos. En realitat, aquell govern indults, hauria estat reconèixer que ha- terrassencs. Ara veig les coses que ell ens vam acabar avenint molt, més enllà víem comès un delicte, i nosaltres això no veu, veig els colors de la ciutat que de diferències de partits. Vam ser una no ho reconeixerem mai. tant s’estima. De fet, quan vaig sortir pinya molt sòlida. 38 JOSEP RULL vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

—Defenseu que sou una pinya molt sò- lida. Però els presos d’Esquerra han anat a Ginebra a visitar els exiliats que hi ha allà, i els de Junts anireu a Waterloo. No sé si això és una imatge d’unitat? —En aquests moments hem posat l’èm- fasi en un aspecte molt humà. Jo també vull anar a Ginebra, vull veure la Marta Rovira i l’Anna Gabriel. Ara és més una cosa d’afinitats personals, d’amistat. Però desitjo que hi pugui haver una foto conjunta. I estic convençut que serem capaços de fer-la.

—És necessària una reunió entre Jun- queras i Puigdemont? —Crec que per a ells seria bo. Primer, perquè allò que van liderar va ser excep- cional. I segon, perquè val la pena. Abans deia allò de la cartografia. Per poder afrontar una nova etapa, crec que val la pena que tot pugui surar, en un sentit positiu. Tenim tantes ganes de veure’ns que vull creure que serà fàcil. És impres- cindible que tot suri, i ens interpel·lem sobre determinades decisions que vam prendre i que no vam compartir.

—Hi ha ferides arran d’aquestes deci- sions? —Diguem que hi ha conseqüències. Però deixeu-me que m’expressi molt en po- sitiu, no vull retreure res. Jo veig clar que quan vam anar junts vam fer coses increïbles. Si som capaços de tornar a anar junts, això pot ser molt potent. Sóc optimista, i malgrat tot això que ens ha passat, no em mouré d’aquesta visió.

—Ja hi ha data per a la taula de diàleg. Hi confieu? —Sempre que ens ha cridat a dialogar, l’independentisme català s’hi ha assegut. Però sóc escèptic, perquè ja ens posen límits. Crec que la taula de diàleg s’hauria d’enfocar amb un únic límit, la demo- cràcia. Però, és clar, quan se’t suggereix que a la taula de diàleg no es pot parlar ni d’amnistia ni d’autodeterminació... Tenim més de tres mil persones represa- liades, la vergonya europea del Tribunal de Comptes, l’exili... Tenim el dret legí- ALBERT SALAMÉ 39 JOSEP RULL vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

tim de decidir el nostre futur. Defenso la nega que el Primer d’Octubre fos un re- —És cert que dins el partit la carta de vigència del Primer d’Octubre, com a re- ferèndum del qual es desprèn un mandat Sànchez va molestar una certa gent? ferèndum, i del seu mandat democràtic, democràtic. Ho tinc molt clar, sempre ho —Crec que Jordi Sànchez ha explicat que només pot ser substituït per un nou he tingut clar. I tot aquell procés el vaig clarament quina és la seva visió. El partit referèndum. Els països avançats, civilit- viure d’una manera molt apassionada. El té una idea clara de què va ser el Primer zats, que tenen un projecte potent i que Primer d’Octubre vam fer un referèndum d’Octubre i què hem de pretendre amb el saben defensar, no temen les urnes. i el 27 vam fer una declaració d’indepen- vista al futur. No vull polemitzar amb Els forts pacten, els dèbils imposen. El dència. Va ser efímer, però mentre va això. Canadà i el Regne Unit són forts i pacten durar uns quants teníem la convicció que referèndums perquè estan convençuts era un pas endavant, no una gesticulació. —Es va dir que estàveu molest perquè que poden oferir una cosa interessant. Damià Calvet no havia entrat al govern. Els dèbils això no ho poden fer. I aquest —Com es van viure aquestes cartes dins —No; molest, no. Defenso Damià Calvet és el gran problema amb l’estat espanyol. la presó? perquè ha fet una feina extraordinària. No tenen un projecte potent per a oferir —Els set presos som una família. Hem He pogut fer de conseller legítim en ple- a Catalunya i la resta de ciutadans de viscut tantes coses junts... Entre nosal- nitud, perquè Damià Calvet venia cada l’estat. Això els obliga a refugiar-se en tres preval l’element d’unitat emotiva. A setmana a la presó. Allà despatxàvem la imposició, amb el codi penal o amb la partir d’aquí, com en qualsevol família, els temes ordinaris. I això ho he volgut persecució. Fins i tot han hagut de des- hi ha propostes diferents. Vam intentar valorar. M’hauria agradat més que Damià mantellar el seu estat de dret per com- ser molt seriosos a l’hora de defensar ca- Calvet hagués continuat essent conse- batre allò que nosaltres representàvem. dascú la seva visió, però al mateix temps ller? Rotundament, sí. A partir d’aquí, Per això, en l’àmbit exterior s’homologa que això no afectes la nostra convivència. penso que serà un gran president de l’estat espanyol amb Turquia. Costarà sentir-me mai qüestionar o par- l’Autoritat Portuària de Barcelona, que lar en termes negatius de cap dels meus és un dels grans pulmons de l’economia —Però Pedro Sánchez ja ha dit al con- companys de presó. catalana. grés de diputats que res de parlar de referèndum? —Les paraules de Pedro Sánchez d’ahir al congrés de diputats fan que la taula de diàleg neixi greument ferida. No ens podem esperar dos anys especulant sobre un referèndum pactat que ja ens han dit que no acceptarien mai. Si la proposta és que hem d’estar contents perquè ja hem deixat de patir uns quants i ara toca girar full, s’equivoquen. Ara no toca girar full de res, perquè el plet polític continua da- munt la taula. Som una nació, nosaltres decidim. Ells volen que tornem a abans del 2010, contents i alegres. Però no pot ser, tots els elements que ens han portat a fer això que hem fet continuen més vigents que mai.

—La via unilateral s’ha aparcat, com deia l’article d’Oriol Junqueras? —Personalment, crec que no podem re- nunciar a cap via democràtica i legítima.

—I què en dieu, de l’article de Jordi Sà- nchez? El Primer d’Octubre era per fer la independència o per negociar? —Per mi el Primer d’Octubre és un re- ferèndum. I he de dir que Sànchez no ALBERT SALAMÉ 40 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

El congrés del Bloc: tres fotografies i un fil de cosir

El resultat del congrés de la refundació nacionalista trau a la llum un important corrent crític amb la direcció · Àgueda Micó obté un 60% dels vots dels delegats

Àgueda Micó i Àlex Ruiz se saluden després de saber el resultat de la votació 41 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ESPERANÇA CAMPS BARBER

El congrés del Bloc, ara dit que també la va repartir ahir, Més-Compromís, es va clau- després de la votació i dels Algú va dir que ací la cosa no era guanyar surar ahir de vesprada amb la discursos, el servei de premsa: o perdre, perquè qui guanya és el partit interpretació de la Muixeran- una abraçada entre Àgueda sencer, però la nota de premsa diu ga i el llançament d’una traca. Micó i Àlex Ruiz. textualment: “Àgueda Micó i la seua Dos dies intensos de debat, de somriures, d’abraçades, però I entremig, una frase de Fran- candidatura guanyen el VIII Congrés del també de tensió dissimulada cesc Roig, que va parlar en Bloc i dirigiran la primera executiva de amb més somriures i amb la la clausura en nom de Joves Més-Compromís” repetició fins a l’extenuació del País Valencià: “Ara toca de l’argumentari oficial de cosir.” la candidatura que finalment ha guanyat. Ser més, fer més ampla la base... Sever toc d’atenció a la di- recció del Bloc al congrés Els dos dies es poden resumir dels valencianistes en tres imatges, tres fotogra- fies que el servei de comuni- cació del partit ha anat posant Sense autocrítica a disposició de la premsa. Les En el discurs d’acceptació del Arribada, dissabte, d’Àgueda Micó dues primeres són de dissab- càrrec, Àgueda Micó no va fer te: les arribades dels dos can- cap referència als possibles didats a dirigir el partit. estrips que el resultat de la votació hagen fet en el par- En una es veu Àgueda Micó, tit. Tampoc al toc d’atenció la candidata oficial, arribant que hauria de significar. Va a Fira València envoltada del felicitar Ruiz i va felicitar la nucli dur de la candidatura, formació perquè es tractava alguns membres destacats de confrontar idees. “A partir de la que ja és la nova exe- de demà, tots i totes continu- cutiva del partit formada per arem fent país”, va dir. quaranta-cinc integrants, ocupant tota l’amplada de Tampoc no va fer autocrítica. l’avinguda. Micó va obtenir Va reincidir en el seu discurs el 61% dels vots. de ser més per a fer més i per a arribar més lluny, per a ser A la segona fotografia es veu més forts per a construir na- l’arribada, en solitari, del cionalment el País Valencià. candidat Àlex Ruiz, batlle de “Aquest congrés és el millor Bellreguard, que es va presen- que li ha passat a aquest país. tar sense el suport explícit de Entre tots construirem el nos- cap càrrec institucional. Ruiz tre projecte tenint en compte va obtenir prop del 37% dels on volem arribar.” vots dels delegats assistents. En cap moment del discurs a La tercera fotografia és la la militància, Micó no es va que encapçala aquest article i referir als percentatges de la Arribada, dissabte, d’Àlex Ruiz 42 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

votació. A aquest quasi 60-40 Àlex Ruiz estava content lisme, perquè és d’on venim. el conclave. En realitat, amb que ja s’insinuava dissabte perquè ha complit un dels Els nostres pobles, les nos- la seua experiència i el full quan es va haver de refermar objectius de la seua candi- tres comarques. La direcció de càlcul a la mà, ja preveia el canvi de nom del partit. De datura: donar a entendre a la ho ha deixat de banda quan que això podia passar i va re- fet, la presidència de la mesa direcció, a l’aparell, que hi ha han començat a governar a conèixer que des de bon co- no va donar aquestes xifres. certes qüestions que s’hau- la Generalitat. Això també mençament havia treballat Les va fer públiques, una ve- ran d’abordar aviat. “Entenc s’haurà de cosir.” Ruiz s’ha per fer una llista única. Era gada més, el servei de premsa. que algunes coses s’hauri- posat a disposició de l’exe- clar que dins el partit hi ha una Algú va dir que ací la cosa no en d’haver cosit ja fa molt de cutiva nacional: “Mentre els postura de crítica a l’executiva era guanyar o perdre, perquè temps. Evidentment, hi ha meus principis els reconega molt forta. qui guanya és el partit sencer, una falta de cohesió interna en dins d’aquest partit”, va voler però la nota de premsa diu el partit i això es veu en els re- remarcar. Segons els seus càlculs, aquest textualment: “Àgueda Micó i sultats. S’ha de cosir aquesta sector voltava el 35%, però el la seua candidatura guanyen cohesió”, va dir Ruiz a l’eixida Entre els senyals d’alarma i resultat de la votació ha anat el VIII Congrés del Bloc i diri- del pavelló de la fira. el tancament de files més enllà. “No ha sigut pos- giran la primera executiva de El militant veterà Jordi Sebas- sible la integració i les dificul- Més-Compromís”. El batlle de Bellreguard va tià, membre del nou consell tats han vingut tant de l’una insistir que s’ha de tornar nacional de Més-Compromís, banda com de l’altra. No hi “Hi ha qüestions internes a la primera línia política el és un dels pocs referents del ha hagut voluntat.” Segons que s’hauran d’abordar” municipalisme. “El fort del partit que va expressar una Sebastià, el conflicte no és A pesar que no va guanyar, nostre partit és el municipa- certa preocupació en acabar ideològic, sinó que és de for- 43 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

mes. “Per a mi, l’ametlla està que la nova executiva comp- més en la comunicació, en les taria amb l’altra candidatura formes, s’ha de fer política per a les tasques de direcció. més de baix cap a dalt, donar “Creiem en la democràcia in- importància a les comissions terna i en la pluralitat. Eixim sectorials. La direcció hauria més forts.” de prendre nota per a fer-ho millor, i esperem que els prò- “Escolteu els crítics” xims dies hi haja l’autocrítica Ricard Chulià, un dels mem- que avui no hi ha hagut.” bres del corrent crític Bloc i País, considera el resultat el El diputat Joan Baldoví, que és congrés com un toc d’aten- membre de la nova executiva, ció molt important. “S’ha de va agafar totes les metàfores canviar el rumb en moltes co- i les va resumir en una frase: ses. En un congrés pensat per “Hem d’agafar fil i agulla i a guanyar-lo amb un 90% acabar de cosir aquest partit de suport, aconseguir-ne un que és el valencianisme, la 60%, és un toc d’atenció for- pedra de toc del nacionalisme tíssim.” Chulià ha recordat valencià. Estic content i ho que la candidatura de Micó resumisc en la foto d’Àgueda tenia el suport explícit de tots i d’Àlex abraçant-se.” els càrrecs institucionals del partit. “La militància ha dit: I encara més fil embolicat. El escolteu els crítics.” reelegit president del partit, Enric Morera, va fer broma i va dir que ell no sap fer punt Els dos candidats a dirigir de ganxo, i que hi ha bona vo- el Bloc remarquen les seues luntat i bon clima. “Som una diferències opció política de molt de nivell i treballarem per a continuar fent créixer Compromís. En som una pota important. Ei- xim plens d’energia.” Va dir Morera que estava convençut

PRATS I CAMPS 44 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

L’incendiari vot discrepant que el Tribunal de Comptes espanyol va voler amagar

María Dolores Genaro denunciava la pressa que hi havia per a aprovar l’informe, que engegava aquesta persecució patrimonial

JOSEP CASULLERAS NUALART

Entre avui i demà quaran- hi ha els presidents Puigde- És un vot discrepant molt nars de fulls amb què la resta ta-un polítics, alts càrrecs, mont i Mas, el vice-presi- contundent, de cinc pàgines, de membres de l’organisme funcionaris i delegats del dent Junqueras i els consellers contra l’informe que el març pretén justificar la persecució govern a l’estranger són ci- Romeva, Turull, Mas-Colell, del 2019 posava el fonament contra tots aquests ex-alts tats al Tribunal de Comptes Munté i Homs. Però la causa d’una gran persecució patri- càrrecs; perquè ni tan sols espanyol, que els reclama d’aquest tribunal adminis- monial. Cinc pàgines perdu- consta en el sumari de con- que paguin les despeses del tratiu polititzat i amb vincles des en un volum de set-cents tinguts que hi ha a l’inici. Com Diplocat entre els anys 2011 i amb el franquisme tardà té setze fulls, que és l’informe si el volguessin amagar. 2017 per l’acció exterior de la un punt feble: el vot discre- sobre el qual el Tribunal de Generalitat. En aquesta vista, pant d’una consellera, María Comptes va engegar aquesta En primer lloc, cal entendre els podrien imposar una nova Dolores Genaro Moya, que investigació. El vot particu- d’on ve aquest informe acu- fiança milionària. Entre els posa en qüestió tot el proce- lar d’aquesta consellera es satori, perquè arrenca de la quaranta-un citats a declarar diment. troba perdut entre els cente- voluntat d’acarnissament del 45 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

PP, el PSOE i Ciutadans contra cesc Homs, Andreu Mas-Co- els càrrecs que hi havia a la lell, Javier Acín, Roger Albi- Generalitat el Primer d’Octu- nyana, Amadeu Altafaj, Martí bre, que s’estén fins al govern Anglada, Virginia Astigarra- d’Artur Mas i que en cerca la ga, Luca Bellizzi, Luis Bertrán, ruïna econòmica i patrimoni- Albert Carreras, Adam Casals, al. Aquests partits van encar- Francesc Cubel, Ewa Adela regar al tribunal, a final del Cylwik, Ramon Font, Fran- 2017, quan ja hi havia presos cesca Guardiola, Erick Hauck, i exiliats, que examinés tota Marie Katinka, Elisabeth la despesa de l’acció exterior Kapretz, Manuel Manonelles, María Dolores Genaro: de la Generalitat. Sabien què Sergi Marcén, David Mascort, implicava, això: la inevitable Joaquim Nin, Maryse Olivé, “No puc votar a favor d’un informe del causa per un ús de diners que Mar Ortega, Juan Prat, Pere qual, quan es va debatre en la reunió del qualificarien d’irregular, per- Puig, Albert Royo, Andrew ple, jo no sabia la versió definitiva, amb què el Tribunal de Comptes Scott Davis, Jordi Serra, Josep els canvis d’última hora que s’hi van fer. és controlat totalment pels Manuel Suárez Iborra, Mi- Perquè aquesta versió no ens la van enviar. grans partits espanyols, PP i reia Vidal, Rosa Vidal, Jordi Això és resultat, probablement, de la PSOE –i sobretot, actualment, Vilajoana, Aleix Villatoro i pel PP. Pau Villòria. Són presidents, incomprensible urgència per aprovar el vice-presidents i consellers, projecte d’informe” I tal dit, tal fet: el tribunal, en però també secretaris gene- el vast informe que li havia rals, delegats a l’estranger… encarregat la comissió mixta del senat i el congrés espa- “No puc votar a favor d’un nyols sobre la despesa en ac- informe del qual, quan es va ció exterior de la Generalitat, debatre en la reunió del ple, va concloure que hi havia un jo no sabia la versió defini- munt de despeses (fins i tot tiva, amb els canvis d’última les ampolles de vi dels sopars hora que s’hi van fer. Perquè amb diputats de parlaments aquesta versió no ens la van estrangers) que “interferien, enviar. Això és resultat, pro- pertorbaven i condicionaven bablement, de la incompren- la direcció pel govern [espa- sible urgència per aprovar el nyol] de la política exterior del projecte d’informe”, es quei- regne d’Espanya”. Però María xava. Genaro deia, a més, que trictament tècnic i d’eficàcia Dolores Genaro Moya no hi aquesta pressa en la tramita- econòmica. És a dir, que van estava pas d’acord. I els seus ció és contrària a les normes fer una avaluació política que arguments són contundents. del tribunal. Tanta pressa li no els pertocava. I això es nota va impedir de fer-hi totes les en tota la resta d’esmenes que Els arguments de María observacions tècniques que la consellera fa als arguments Dolores Genaro hi volia fer. de l’informe. En primer lloc, Genaro de- nunciava la pressa que hi ha- Però el fet més greu és el Ho deixa ben clar: “Amb les via per a aprovar l’informe, fons, el contingut definitiu dades que s’hi indiquen no que desfermava la persecució de l’informe, que segons la sembla que hi hagi en aquests contra totes aquestes perso- consellera és ple de vaguetats, casos una extralimitació de nes: Carles Puigdemont, Artur d’ambigüitats, d’inconcreci- l’acció exterior exercida per la Mas, Oriol Junqueras, Neus ons i de consideracions que Generalitat en relació amb les Munté, Raül Romeva, Fran- van més enllà del judici es- competències que li corres- 46 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ponen.” Heus ací la base de la quanta-dues activitats que, irregularitat en la persecució tot i que tenen a veure amb contra la trentena de càrrecs el procés d’independència, del govern; que allò que van són “meres declaracions fer durant tots aquells anys polítiques o ideològiques i era justificat per la competèn- expressen opinions, sense cia que la legislació els con- cap mena de transcendèn- feria. L’argúcia que destapa cia econòmica ni compta- Genaro és la següent: en l’in- ble i que, per tant, han de forme detallen tot un seguit de ser objecte de consideració despeses que s’inclouen “dins en àmbits diferents del de Per exemple, inclouen com a despesa les competències autonòmi- l’exercici de la funció fis- ques”, però “els confereixen calitzadora del Tribunal de il·legal una entrevista que va fer el caràcter irregular, al viatge Comptes, que s’ha de cir- secretari d’Afers Exteriors per a la UE el o l’activitat, a conseqüència cumscriure estrictament a 2014 amb un periodista txec que es volia de les declaracions fetes a la l’anàlisi de l’activitat eco- documentar i conèixer de primera mà la premsa després de l’acte”. nòmico-financera del sector realitat catalana per fer un reportatge públic”. I posa l’exemple d’un viat- ge del president Mas a Ams- Per exemple, inclouen com a terdam per a participar en la despesa il·legal una entrevista segona trobada de dirigents que va fer el secretari d’Afers europeus liberal-demòcrates Exteriors per a la UE el 2014 (25 de febrer de 2013) i un del amb un periodista txec que es president Puigdemont a Co- volia documentar i conèixer penhaguen per a inaugurar la de primera mà la realitat ca- seu de la delegació als països talana per fer un reportatge. nòrdics (31 d’agost de 2017) I com que el periodista li de- També diu que és excessiu de manava per les opcions d’una qualificar d’il·legals activitats Catalunya independent i la que clarament són “accessò- viabilitat d’un referèndum, ries d’una activitat principal aquella despesa ja és qualifi- desenvolupada dins l’àmbit cada de sospitosa. Passa això competencial”. I afegeix una mateix amb una entrevista pràctica més greu encara: el d’un periodista japonès i d’un Tribunal de Comptes utilitza de xinès. I encara hi ha més una carta enviada des del Mi- com a mitjans de prova per a coses: la participació en tot nisteri d’Afers Estrangers de certificar una despesa irregu- d’actes i conferències on no Polònia el 2016”. Una carta lar notes de premsa i no pas la s’indica cap mena de despesa que el Tribunal de Comptes documentació integrant dels associada, però que tanma- aporta com a prova que la Ge- expedients de despesa. Tota teix consten en l’informe, per neralitat volia establir relaci- una violació de les normes a inflar la dimensió política ons bilaterals amb el govern de fiscalització recollides en de tota l’acció que es volia polonès. Però no hi fa constar les Normes Internacionals qüestionar i impugnar. Hi cap despesa associada, no hi per a Entitats Fiscalitzadores inclouen també l’enviament ha pas res d’irregular d’un Superiors en què s’hauria de d’una carta a l’alt represen- punt de vista comptable, i basar aquest tribunal. tant del govern del Kurdis- tanmateix incorpora una va- tan a Itàlia el setembre del loració i una crítica política Però encara més: la conse- 2017 i, en paraules de Genaro, que ultrapassa les seves com- llera discrepant compta cin- “l’insòlit fet d’haver rebut petències. 47 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

Qui era Mohamed Choulli el Hosni, el pres mort a l’incendi del Puig de les Basses?

El Síndic de Greuges ha obert una actuació d’ofici i la família considera d’emprendre accions legals per a esclarir la causa de l’incendi

ROGER GRAELLS FONT

Mohamed Choulli el Hosni és també van ser ingressats pel arran d’una condemna per L’any passat, El Hosni va de- el pres que va morir dilluns mateix motiu a l’Hospital de un robatori amb violència. nunciar a la fiscalia de Tar- en un incendi a la presó del Figueres. Durant aquest temps, va ragona que havia rebut mal- Puig de les Basses, intoxicat passar per diverses presons. tractaments i coaccions a la pel fum del foc. Dos interns El Hosni va néixer al Marroc Abans d’arribar al Puig de les presó del Mas d’Enric per part més van resultar ferits per la i a dos anys la seva mare va Basses, havia estat a Quatre de funcionaris. També ho ha- inhalació i van ser ingressats emigrar a Catalunya. Tenia Camins, a Brians 1, a Brians 2, via posat en coneixement del a l’Hospital de Palamós, i dos 31 anys i en feia deu que era als Lledoners i al Mas d’Enric. Departament de Justícia i el funcionaris que van inter- entre reixes. Complia una pe- Actualment, era internat sota Síndic de Greuges. La situació venir per apagar l’incendi i na de 13 anys i 22 mesos de el Departament Especial de va arribar a tal extrem que El treure els interns de les cel·les presó, fins a final del 2024, Règim Tancat (DERT). Hosni va intentar de suïci- 48 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

dar-se a la cel·la penjant-se “No hi ha un espai més vi- amb un llençol. Feia temps gilat i no és tan fàcil de ca- que li aplicaven el protocol lar foc a dues habitacions, antisuïcidi, i segons la seva com diuen que ha passat”, germana estava diagnosticat deien diumenge al vespre a per un psiquiatre. VilaWeb fonts de l’Observa- tori del Sistema Penal i els El pres havia estat molts anys Drets Humans, que demana en règim d’aïllament i tant una investigació per a esclarir la família i com els advocats els fets. havien denunciat la vulne- ració de drets que patia. De En aquest sentit, el Síndic de fet, en la denúncia relatava Greuges ha obert una actua- com l’havien coaccionat o ció d’ofici. Segons un comu- intimidat perquè no expli- nicat, el Síndic s’ha adreçat qués res, sota l’amenaça que a la Secretaria de Mesures l’agredirien i el traslladarien Penals, Reinserció i Aten- de presó, cosa que ell no volia. ció a la Víctima per demanar El Hosni tenia una persona- informació sobre quan va El pres havia estat molts anys en litat rebel i sovint s’alçava començar l’incendi i les me- règim d’aïllament i tant la família contra el tracte que rebia a sures i actuacions de la presó com els advocats havien denunciat la les presons per part d’alguns per a apagar-lo. Respecte d’El vulneració de drets que patia. De fet, funcionaris per fer valdre els Hosni, ha sol·licitat infor- en la denúncia relatava com l’havien seus drets. mació sobre el seguiment psiquiàtric que li feien, els coaccionat o intimidat perquè no El 2017, va participar com programes de rehabilitació expliqués res, sota l’amenaça que a testimoni en el grup de que seguia i la seva evolució l’agredirien i el traslladarien de presó, treball sobre el Règim d’Aï- quant al tractament i el rè- cosa que ell no volia llament dels Departaments gim. El Síndic també vol saber Especials de Règim Tancat quina relació mantenia amb al Parlament de Catalunya. els altres dos interns ferits i Per aquest motiu, i per por si tenia cap incompatibilitat, de possibles represàlies, per denúncies de presump- va demanar una protecció tes maltractaments, amb els especial, però no li la van funcionaris del DERT. Ai- concedir. xí mateix, vol accedir a les imatges enregistrades per Una investigació per a les càmeres del passadís de esclarir els fets les cel·les on hi va haver l’in- Segons el Departament de cendi. Justícia, El Hosni –que va morir a la presó– i dos in- Justícia va donar la seva ver- terns més van calar foc a les sió dels fets, i caldrà esperar dues cel·les. Una volta apaga- el resultat de les diligències des les flames, una comitiva judicials i de l’actuació del judicial va anar al Puig de les Síndic de Greuges, a més de Basses per l’aixecament del les possibles accions que em- cos i per començar diligències prengui la família per mitjà judicials. Ara bé, no tothom dels seus advocats del Centre troba creïble aquesta versió. Irídia. 49 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

Qui són els cinc magistrats del Suprem que podrien revocar els indults?

Un dels magistrats és un amic íntim de Lesmes que no havia fet prou mèrits i un altre fou president de la JEC durant l’ofensiva contra Torra

JOSEP CASULLERAS NUALART

Tant Vox, com diputats de Uns recursos presentats a la ríssimes perquè s’anul·lessin cap d’aquests partits no era Ciutadans i el PP han presen- sala tercera del Tribunal Su- els indults immediatament pas legitimat per a presen- tat recursos perquè es revo- prem, la contenciosa admi- mentre no decidia sobre el tar aquests recursos, i que quin i es deixin sense efec- nistrativa, que ja ha comen- fons del recurs, la tramita- ni tan sols s’haurien d’ad- te els indults als presoners çat a estudiar el de Ciutadans. ció continua endavant. I això metre. Ara, tan bon punt han polítics aprovats la setmana I en aquest cas, tot i que no ha topa amb el criteri de molts estat admesos, comença un passada pel govern espanyol. acceptat les mesures cautela- juristes que consideraven que procediment que pot trigar 50 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

uns quants mesos però que punt que el 2013 van revo- pot menar a una revocació. car la concessió d’un indult I qui ho haurà de decidir són perquè van considerar que cinc magistrats que formen el govern espanyol havia ac- part de la secció cinquena tuat arbitràriament, és a dir, d’aquesta sala. que no havia motivat prou la concessió de l’indult tenint És possible encara que, tenint en compte que els informes en compte que és una qüestió del tribunal sentenciador i de controvertida, el president de la fiscalia eren contraris. És la sala tercera, César Tolosa aquest factor, l’arbitrarietat, Tribiño, decideixi d’elevar el on possiblement els magis- debat al plenari. Però ara per trats poden tenir un marge Són Segundo Menéndez Pérez, Octavio ara recau en aquests cinc ma- de maniobra si la seva mirada Juan Herrero Pina, Wenceslao gistrats: Segundo Menéndez política és prou esbiaixada. Francisco Olea Godoy, Ángeles Huet de Pérez, Octavio Juan Herrero Sande i Fernando Román García. Pina, Wenceslao Francisco Un d’aquests magistrats, Se- Olea Godoy, Ángeles Huet gundo Menéndez Pérez, ha I d’aquests cinc magistrats, n’hi ha tres, de Sande i Fernando Román estat president de la Junta si més no, que poden tenir una posició García. I d’aquests cinc ma- Electoral espanyola (JEC) del contrària als indults o fins i tot hostil gistrats, n’hi ha tres, si més novembre del 2017 al 2020. no, que poden tenir una posi- És a dir, durant els anys de ció contrària als indults o fins repressió contra l’indepen- i tot hostil. dentisme després dels fets de l’octubre en què la JEC La forma i no el fons, però... ha tingut un paper central. Convé recordar que la sala Menéndez fou designat tercera no pot entrar a ava- president en una renovació luar directament el fons dels dels membres de l’òrgan que arguments utilitzats pel go- es va fer un mes abans de les vern espanyol sobre els ele- eleccions imposades pel 155, ments de justícia, equitat i les del 21-D. Aquella JEC es utilitat pública, elements va encarregar de controlar que la llei de l’indult demana obsessivament indicis d’in- que es tinguin en compte a dependentisme als carrers i l’hora de prendre una decisió. als mitjans, amb un zel in- D’ençà del 2001, aquesta sala quisidor: prohibint que als contenciosa administrativa Telenotícies es fessin servir les té capacitat per a controlar expressions “presos polítics” si els indults s’han concedit i “exiliats”, condemnant un o s’han denegat respectant reportatge del programa Sen- tots els requeriments for- se ficció sobre els familiars mals que exigeix la llei; és a dels presoners polítics, pro- dir, sobre la forma, però no hibint la llum groga a les fonts pas sobre el fons. Però en el de Barcelona… I sobretot és la curs dels anys la sala tercera JEC que va engegar l’ofensiva ha anat entrant de mica en contra el president Torra pels mica en aspectes que poden llaços grocs i les pancartes tenir a veure més amb el fons pels presos i els exiliats, i que que no amb la forma, fins al va ultrapassar les seves fun- 51 REPORTATGE vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

cions ordenant al parlament aprovés una reforma del CGPJ que li retirés l’escó sense que que donava molt més poder hi hagués sentència ferma. al president de l’òrgan. I just Fins i tot ordenant la retirada en el moment que hi arriba- de la condició d’eurodiputat va Lesmes. No tanta capa- a Oriol Junqueras malgrat la citat de decisió dels vocals i sentència del màxim òrgan molta més del president i la judicial europeu, el TJUE, que comissió permanent que ell deia la contrària. designa. Quan Gallardón va caure, Román també. Fins que Si Segundo Menéndez era al el 2018 Lesmes el va resca- capdavant d’un dels prin- tar i el va col·locar a la sala cipals instruments de la tercera. I en una posició que, D’ençà del 2001, aquesta sala repressió contra l’indepen- curiosament, el podria portar contenciosa administrativa té dentisme, un altre magistrat, a decidir sobre una possible capacitat per a controlar si els indults Fernando Román García, ha revocació dels indults als pre- s’han concedit o s’han denegat estat sempre a l’ombra del soners polítics. poder que han ostentat dos respectant tots els requeriments dels seus grans amics: Alber- Dels altres tres magistrats de formals que exigeix la llei; és a dir, to Ruiz Gallardón al Ministeri la secció cinquena, n’hi ha sobre la forma, però no pas sobre de Justícia del govern de Ra- un que té un perfil molt afí el fons joy i Carlos Lesmes, encara al al PP: Wenceslao Francisco capdavant del Consell Gene- Olea Godoy, que és membre ral del Poder Judicial. Román de l’Associació Professional García, amic íntim reconegut de la Magistratura, de ca- de Lesmes, el dia que es va fer ràcter conservador, i que fou públic l’informe de Marchena designat membre del CGPJ a va dir públicament que els proposta del PP. A més, fou indults als presoners polítics un dels magistrats que va de- no s’haurien de concedir pas, liberar en la sentència del 2013 “per manca de concòrdia”. en què s’establí el precedent de l’arbitrarietat per a revocar Fernando Román García és un indult que és més clar i que magistrat de la sala tercera es tindrà en compte a l’hora sense haver fet gaires mèrits. d’examinar els indults dels Hi va haver crítiques quan el nou presos polítics. van designar, a començament del 2018, perquè hi havia can- Els altres dos magistrats de la didats que tenien clarament secció cinquena són Ángeles una trajectòria molt més àm- Huet de Sande, amb un perfil plia per a ocupar el lloc. Ell més progressista, i Octavio hi va arribar perquè Carlos Juan Herrero Pina, que just Lesmes havia fet campanya enguany fa setanta anys i que per ell des de la presidència es podria jubilar, amb la qual del CGPJ. Són amics, i Lesmes cosa quedaria una vacant a la li tornava un favor. Román sala. García va fer feina el 2012 i el 2013 al Ministeri de Justícia com a secretari d’estat, amb Ruiz Gallardón, perquè el PP 52 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

Sánchez i Aragonès i l’oblit impossible de com s’ha arribat fins aquí

La conveniència política d’obrir una nova etapa s’imposa sobre la realitat de la repressió mentre el debat polític recula anys enrere 53 ANÀLISI vilaweb.cat Divendres, 2 de juliol de 2021

ODEI A.-ETXEARTE

“No hem transitat tot aquest segons l’executiu espanyol, ria del Consell d’Europa, que La conveniència política camí per a tornar al 2010”, no es va discutir de l’amnistia Aragonès recordava a Sánchez d’obrir una nova etapa ma- sentenciava Pere Aragonès i l’autodeterminació encara ahir per exigir el compliment na. S’imposa sobre una re- després de la primera reu- que Aragonès en parlés. Si una de les demandes que s’hi for- alitat tossuda mentre el de- nió amb Pedro Sánchez a la cosa va sortir ahir ben lligada mulen. El dirigent del PSOE no bat polític recula anys enrere Moncloa. Però el president de la Moncloa va ser la cordi- sembla disposat a anar més amb nous cants de millora de espanyol no sospesa cap sor- alitat en els desacords. enllà de l’alliberament dels l’autogovern, per una ban- tida per al conflicte polític que presos. El seu govern diu que da, i amb el reciclatge de la vagi més enllà d’una millora Per als dos governs, ara comp- no farà cap gest amb els exili- demanda d’un referèndum de l’autogovern. L’amnistia i ta la voluntat d’acostament. ats ni pensa moure fitxa amb pactat, per una altra, amb la l’autodeterminació? “No han La Moncloa parla del “retro- el Tribunal de Comptes, més dificultat que implica aquesta estat objecte del debat dels bament” i de girar full d’un enllà d’anunciar la retirada demanda havent comprovat, dos presidents”, va respondre conflicte que ha creat divisió. de l’advocacia de l’estat en el després de l’octubre del 2017, la portaveu del govern espa- El govern de la Generalitat, procés, seguint una pràctica la capacitat de repressió polí- nyol, María Jesús Montero, d’una negociació per a afron- habitual després de la presen- tica de l’estat espanyol. Torna taxativa, mentre el president tar el fons del conflicte polític. tació de la liquidació provisio- la taula de diàleg i torna la de la Generalitat, a la seu del De la primera reunió entre tots nal, segons que remarcaven a comissió bilateral, que es reu- govern a Madrid, insistia que dos presidents no en va sortir Madrid. Els fets ho diran. nirà al juliol. Allò que no va ser són la solució. Temps enrere, cap més acord que el de conti- possible en el passat ho serà la grandària de l’esvoranc en- nuar parlant. Són tan lluny que El seu missatge és que una ara? És tan difícil com sembla. tre els punts de partida hauria han decidit d’asseure’s ben a cosa és el govern i una altra, la I, a més, res no és com llavors. pogut ser suficient per a dina- prop, a banda i banda d’una resta de poders de l’estat es- Perquè és impossible que nin- mitar tots els ponts. Però ara taula de diàleg que vol garantir panyol. I això que l’experièn- gú oblidi com s’ha arribat fins els dos governs n’han cons- l’estabilitat parlamentària al cia de la reforma de l’estatut aquí, encara que a estones ho truït un de ben sòlid, que ja ha PSOE fins a les portes del final ja va demostrar que, sense un pugui semblar. afavorit la concessió dels in- del mandat i que donarà aire a pacte d’estat espanyol, no és dults dels nou presos polítics la via escocesa que propugna possible cap acord estructural (a banda de la determinant Aragonès, ara que els preso- amb Catalunya que pugui du- pressió internacional) i que ners han estat reincorporats rar. Potser és perquè els punts es vol mantenir dempeus du- (amb inhabilitacions i l’ame- de partida no enganyen quan rant dos anys. D’això parla la naça de la reversibilitat dels fan albirar el fracàs de l’intent. fotografia dels dos presidents indults) al nou tauler polític. I I, malgrat tot, les dues ban- d’ahir a la porta del Palau de tot plegat, mentre la repressió des estan decidides a exhaurir la Moncloa: de perseverar. La continua, amb l’exili, milers l’oportunitat de la conjuntura. paradoxa és que són tan lluny de represaliats més i la cruesa “Sabem que no és fàcil la re- com sempre, però potser més del Tribunal de Comptes amb cerca de solucions i no hi ha a prop que mai. la liquidació provisional que garantia d’èxit”, constatava embargarà els béns de desenes Montero, que alhora intenta- Torna la taula de La conveniència mana i Mon- de famílies. va de convèncer els escèptics tero mirava de superar tots amb la premissa que caldrà diàleg i torna la els desnivells amb una des- El consell de ministres exe- temps, confiança, tranquil·li- comissió bilateral, tresa discursiva treballada a cuta els indults, Sánchez res- tat i repòs perquè alguna cosa que es reunirà al consciència. Va venir a dir que tableix la “normalitat” ins- es mogui. “Ens haurem de juliol. Allò que no una cosa és què proposa cada titucional amb Aragonès i es carregar de perseverança i de va ser possible en el president a la reunió i una al- disposa a reunir la taula per paciència”, avisava Aragonès, passat ho serà ara? tra, que obtingui una respos- a maquillar Espanya davant anticipant que la negociació ta de l’altre i, sobretot, que els ulls europeus, sobretot no seria fàcil perquè no re- És tan difícil com allò que es diu s’accepti com després de l’informe aprovat nunciarien a l’autodetermi- sembla. I, a més, res a objecte de debat. Per això, per l’assemblea parlamentà- nació i a l’amnistia. no és com llavors

TOTA L’OPINIÓ DE VILAWEB EN UN SETMANARI DIGITAL

26 JUNY - 02 JULIOL Opinió 2021 SI ALGÚ PRETÉN CAP DIÀLEG SENSE TENIR LA GENT MOBILITZADA, ES TROBARÀ QUE NO TINDRÀ RES –NÚRIA CADENES

JA POTS DESCARREGAR EL QUADERN D’AQUESTA SETMANA