David Lynch (UU - 1979} (I II)

Total Page:16

File Type:pdf, Size:1020Kb

David Lynch (UU - 1979} (I II) David Lynch (UU - 1979} (i II) Francesc Garcia fons INICIS D'UNA dels seus films) marcà Lynch. ANORMALITAT A mitjans de 1973, després d'un any de Finalment, aconseguí els doblers. preparació i rodatge, l'estudi que fi­ Alguns dels seus amics hi aportaren part. nançava els llargmetratges de l'AFI va D'altres com Jack Fisk (feia un petit pa­ deixar de fer-ho perquè les pel·lícules per), convertit ja en aquella època cn un urant el primer any en el que s'estaven produint eren tan bones director artístic de cert prestigi, i la seva Centre de l'AFI, en el qual que podien competir amb les seves. també famosa dona, Sissv Spacek, (re també estudiava el seu amic Decidiren només donar suport a la pro­ ballaren en el film sense cap remune­ Alan Splet, Lynch va escriure ducció dc curtmetratges. Per tant, ració. A l'actriu, recentment, l'hem po­ cl guió de Gardenback, una Eraserhead quedà paralitzada. gut veure en una magnífica interpreta­ ció a The Straighl story. Fisk s'ha història d'adulteri que fendria Durant un any, David Lynch es dedicà a cercar inversors per continuar amb el convertit en freqüent col·laborador dc un metratge d'uns 40 minuts. rodatge. Mentre, amb l'intenció de pro­ Lynch, creant el disseny de producció Artimat pel seu professor Frank Daniel, var dos tipus diferents dc vídeo en blanc de moltes de les seves pel·lícules. En degà de l'Escola de Cinema dc vCesca i negre que havien arribat a l'AFI, Lynch data d'avui, la seva darrera feina con­ a Slovenskà/Txecoslovàquia, presentà el va rodar en dues versions, The amputee, junta és el capítol pilot de MuUholland guió a un productor de la Fox que, a un film de 5 minuts que protagonitzà drive, sèrie que combina drama i mis­ canvi de produir-la, l'obligà a allargar la Catherine Coulson i ell mateix. Tracta teri i que la productora ABC rebutjà per història fins aconseguir que la seva du­ d'una dona, amb les dues cames ampu­ ser massa "lenta". ració fos de llargmetratge. Però Lynch, tades, que llegeix en veu alta una carta, La protagonista dEraserbead, Charlotte després dc veure que c'ls canvis en el guió mentre un metge Li cura les ferides. Stewart va tornar a treballar amb Lynch restaven interès a l'obra, renegà del pro­ Herbert Cardwell també se n'encarregà a la sèrie i pel·lícula de Twin Peaks. I la sevafillaJenniferChambcrsLvnch,quc jecte. de la fotografia, però deixà de fer feina amb Lynch perquè era un productor que té una petita intervenció a la pel·lícula, L'any següent -el 1971-, després de no no pagava. Aleshores, el director de va ser assistent de producció a Blue vel­ haver aconseguit fer cap pel·lícula du­ l'AFI, Antonio Vellani, li aconsellà que vet i l'any 1993 dirigí la seva opera pri­ rant el primer curs i, a pesar d'esser un continuas amb Frederick Elmes, un al­ ma. dels alumnes predilectes del Centre, de­ tre estudiant del Centre, que es conver­ L'any 1976, passats dos anys de la re­ cidiren incloure'l en un grup de princi­ tiria en el seu director de fotografia pre­ presa del rodatge, Eraserhead quedà en­ piants. Aquella actitud el molestà fins a ferit. llestida. En aquella època, Lynch vivia tal punt que hi deixà d'assistir. Mes, a Cardwell era una persona molt miste­ amb la germana de Jack Fisk, A Iarv, qui la fi, Frank Daniel aconseguí el seu re­ riosa que desapareixia i mai ningú sabia es convertiria, un any després, en la seva torn a l'AFI, prometent-li finançament on anava, ni tan sols la seva dona. segona dona. i total suport per a la seva pròxima idea: Emperò, un dematí el trobaren mort i S'intentà, sense èxit, estrenar la pel·lícula un guió, que havia començat a escriu­ cap dc les dues autòpsies que li practi­ en els festivals de Cannes i New York Però, re, titulat Eraserhead caren n'aclariren la causa. Aquella mort a la fi, gràcies a la insistència de Mary Eislc, Li deixaren part de l'establia del Centre perquè hi pogués construir els decorats. Amb la col·laboració dels seus amics, inicià tot un procés artesanal de creació, en què cada detall i cada presa eren mi­ nuciosament curades. David Lynch es passava tot el vespre fabricant "coses", rodant -l'ambient era perfecte per una pel·lícula nocturna- i treballant durant unes hores de repartidor de periòdics. L'excès de feina provocà el trencament del seu matrimoni. Encara que a l'ac­ tualitat mantenen una relació d'amistat, Peggy Rcavev no ha tornat a col·labo­ rar més en els seus films. Lynch abandonà ca seva i, sense que els responsables del Centre se n'assaben­ tessin, s'instal·là a l'establia. Per dormir feia servir el decorat del dormitori que havien construït pel protagonista. A vegades, així mateix, dormia a la casa dels seus amics, el matrimoni format per Jack Nance (actor principal del film i des d'aleshores habitual de les seves pel·lícules fins a la seva mort, l'any 1996) i Catherine Coulson (ajudant del cá­ mara -Herbert Cardwell- , maquilla- dora, ... i a posteriori, actriu en alguns - Eraserhead és una pel·lícula per ser experimentada més que explicada. Es un deis films més hermètics, personals i orgànics del cinema dels anys setanta. Lynch la presentà en el festival de Los monstruós. Alguns dels elements que de la sala d'autòpsies o per anunciar un Angeles, on l'acceptaren. Després de han caracteritzat el seu estil i dinàmica perill inminent (Bob, l'esperit pervers) l'exhibició rengué unes crítiques terri­ de feina es troben esbossats en aquest 0 una revelació (per exemple, un àngel) bles i Lynch decidí tallar del copió al­ film inquietant, anormal i inclassifica­ a Twin Peaks, etc. Són molt comuns gunes seqüències. El distribuïdor Ben ble. Però, també, la irregularitat i, fins i aquests esperits malignes i celestes que Barenholtz, el pare de les sessions gol­ tot, pedanteria característiques d'algu­ es mouen entre dos mons, que a vega­ fes, li demanà una còpia i l'estrenà en el nes de les seves pel·lícules. des es confonen; com a l'habitació ver­ village de New York Durant les pri­ Com la major part d'elles, són històries mella de Twin Peaks on trobam el di­ meres setmanes hi anava molt poca gent, de veïns, visions de l'Amèrica profun­ buix del terra idèntic al del vestíbul de però despres que John Wàters, una de da, sorpreses en un d'aquests moments l'apartament de Henry d'Erasehead. les figures del cine underground d'a­ en què l'home es troba de sobte perdut Aquestes "presències", sobretot, aparei­ quella època, la recomanàs amb ve­ en la confusió. xen al final de la història: a Twin Peaks: hemència durant el col·loqui posterior Lynch i Alan Splet (editor i dissenya- fire walk with me Laura Palmer té la seva a l'estrena d'una de les seves pel·lícules, dor del so a totes les seves pel·lícules fins pròpia visió d'un àngel, a Wild at heart, el número d'espectadors va anar en aug­ a Blue velvet, que morí l'any 1995) cre­ una vegada morta la Bruixa Dolenta, ment i acabà exhibint-se, en funcions aren una banda sonora molt densa, en Sailor veu a la Fada Bona (un altre cop de mitjanit, durant cinc anys. què no hi havia quasi diferència entre d'esplèndida Sheryl Lee) i a Eraserhead Eraserhead és un dels exemples més ad­ les escenes d'interior i les d'exterior, ca­ és la Dona del Radiador, que realment mirables de la determinació absoluta racterística més pronunciada a Twin estima Henry i es troba amb ell en el d'un cineasta per dur la seva visió a la Peaks. més enllà. David Lynch escriví el guió pantalla contra tota adversitat. L'especial Encara que els sons són distints, els in­ de Ronnie Rocket, un dels seus projectes estima de Lynch per aquesta pel·lícula teriors de les cases són quasi tan soro­ més estimats, inspirat en el viatge que és part d'un afecte notable per una gent llosos com el món exterior, provocant va fer de París a Athinai/Atenes en el -un equip reduït d'artesans que de for­ una permanent tensió. Són una variada mític Orient Express. Centra la seva ma discontíua ha continuat col·laborant gamma de sons industrials i orgànics història en un individu pèl-roig, d'un en altres obres del director- un temps i que s'enregistraren de forma artesana! metre d'estatura, que pateix una defi­ una forma particular de fer cinema: la Á totes les seves pel·lícules, la banda so­ ciència física i funciona en corrrent al­ manera lenta. nora (renou, música, etc.) té una gran tern. S'ambientaria en els anys cin­ Eraserhead és una pel·lícula per ser ex­ importància. No en va a Tioin Peaks:fire quanta, època en què Lynch creixé i perimentada més que explicada. És un walk with me, s'atreví a construir de la que ha influït molt en la seva obra. Fins dels films més hermètics, personals i manera més realista possible, a nivell de 1 tot pel·lícules com Blue velvet i Lost orgànics del cinema dels anys setanta. so, una escena de discoteca, fent que la highway, tan modernes i contemporà­ Transcorre en un barri indusrial, un lloc música fes impossible l'audició dels dià­ nies, estan posseïdes pels cinquanta en petit, desconegut, fosc i perdut, en el legs i posant subtítols per la seva com­ la seva imatge i sentiment.
Recommended publications
  • David Lynch : À Propos De Blue Velvet
    Document généré le 25 sept. 2021 06:06 Séquences La revue de cinéma David Lynch À propos de Blue Velvet André Caron et Martin Girard Numéro 128, février 1987 URI : https://id.erudit.org/iderudit/50738ac Aller au sommaire du numéro Éditeur(s) La revue Séquences Inc. ISSN 0037-2412 (imprimé) 1923-5100 (numérique) Découvrir la revue Citer ce document Caron, A. & Girard, M. (1987). David Lynch : à propos de Blue Velvet. Séquences, (128), 44–48. Tous droits réservés © La revue Séquences Inc., 1987 Ce document est protégé par la loi sur le droit d’auteur. L’utilisation des services d’Érudit (y compris la reproduction) est assujettie à sa politique d’utilisation que vous pouvez consulter en ligne. https://apropos.erudit.org/fr/usagers/politique-dutilisation/ Cet article est diffusé et préservé par Érudit. Érudit est un consortium interuniversitaire sans but lucratif composé de l’Université de Montréal, l’Université Laval et l’Université du Québec à Montréal. Il a pour mission la promotion et la valorisation de la recherche. https://www.erudit.org/fr/ INTERVIEW DA VÊD L YNCH A PROPOS DE BLUE VELVET Aucun mot ne peut décrire exactement l'impression que donne David Lynch en entrevue. Il semble aussi mystérieux que ses films, û'Eraserhead à Dune, en passant par The Elephant Man. Il faut avouer cependant que le bar Méridien n'est sûrement pas le meilleur endroit du monde pour un entretien. Nous étions ennuyés; un autre journaliste patientait nerveusement en discutant avec l'agent de Lynch, des gens circulaient et bavardaient. Nous fûmes interrompus à deux reprises.
    [Show full text]
  • ROGÉRIO FERRARAZ O Cinema Limítrofe De David Lynch Programa
    ROGÉRIO FERRARAZ O cinema limítrofe de David Lynch Programa de Estudos Pós-Graduados em Comunicação e Semiótica Pontifícia Universidade Católica de São Paulo (PUC/SP) São Paulo 2003 PONTIFÍCIA UNIVERSIDADE CATÓLICA DE SÃO PAULO – PUC/SP Programa de Estudos Pós-Graduados em Comunicação e Semiótica O cinema limítrofe de David Lynch ROGÉRIO FERRARAZ Tese apresentada à Banca Examinadora da Pontifícia Universidade Católica de São Paulo, como exigência parcial para obtenção do título de Doutor em Comunicação e Semiótica – Intersemiose na Literatura e nas Artes, sob a orientação da Profa. Dra. Lúcia Nagib São Paulo 2003 Banca Examinadora Dedicatória Às minhas avós Maria (em memória) e Adibe. Agradecimentos - À minha orientadora Profª Drª Lúcia Nagib, pelos ensinamentos, paciência e amizade; - Aos professores, funcionários e colegas do COS (PUC), especialmente aos amigos do Centro de Estudos de Cinema (CEC); - À CAPES, pelas bolsas de doutorado e doutorado sanduíche; - À University of California, Los Angeles (UCLA), por me receber como pesquisador visitante, especialmente ao Prof. Dr. Randal Johnson, supervisor de meus trabalhos no exterior, e aos professores, funcionários e colegas do Department of Spanish and Portuguese, do Department of Film, Television and Digital Media e do UCLA Film and Television Archives; - A David Lynch, pela entrevista concedida e pela simpatia com que me recebeu em sua casa; - Ao American Film Institute (AFI), pela atenção dos funcionários e por disponibilizar os arquivos sobre Lynch; - Aos meus amigos de ontem, hoje e sempre, em especial ao Marcus Bastos e à Maite Conde, pelas incontáveis discussões sobre cinema e sobre a obra de Lynch; - E, claro, a toda minha família, principalmente aos meus pais, Claudio e Laila, pelo amor, carinho, união e suporte – em todos os sentidos.
    [Show full text]
  • Pdf-Collections-.Pdf
    1 Directors p.3 Thematic Collections p.21 Charles Chaplin • Abbas Kiarostami p.4/5 Highlights from Lobster Films p.22 François Truffaut • David Lynch p.6/7 The RKO Collection p.23 Robert Bresson • Krzysztof Kieslowski p.8/9 The Kennedy Films of Robert Drew p.24 D.W. Griffith • Sergei Eisenstein p.10/11 Yiddish Collection p.25 Olivier Assayas • Alain Resnais p.12/13 Themes p.26 Jia Zhangke • Gus Van Sant p.14/15 — Michael Haneke • Xavier Dolan p.16/17 Buster Keaton • Claude Chabrol p.18/19 Actors p.31 Directors CHARLES CHAPLIN THE COMPLETE COLLECTION AVAILABLE IN 2K “A sort of Adam, from whom we are all descended...there were two aspects of — his personality: the vagabond, but also the solitary aristocrat, the prophet, the The Kid • Modern Times • A King in New York • City Lights • The Circus priest and the poet” The Gold Rush • Monsieur Verdoux • The Great Dictator • Limelight FEDERICO FELLINI A Woman of Paris • The Chaplin Revue — Also available: short films from the First National and Keystone collections (in 2k and HD respectively) • Documentaries Charles Chaplin: the Legend of a Century (90’ & 2 x 45’) • Chaplin Today series (10 x 26’) • Charlie Chaplin’s ABC (34’) 4 ABBas KIAROSTAMI NEWLY RESTORED In 2K OR 4K “Kiarostami represents the highest level of artistry in the cinema” — MARTIN SCORSESE Like Someone in Love (in 2k) • Certified Copy (in 2k) • Taste of Cherry (soon in 4k) Shirin (in 2k) • The Wind Will Carry Us (soon in 4k) • Through the Olive Trees (soon in 4k) Ten & 10 on Ten (soon in 4k) • Five (soon in 2k) • ABC Africa (soon
    [Show full text]
  • Eraserhead and Masculinity by Dylan Price
    Eraserhead and Masculinity With a “nebbish” young man in the lead role, by Dylan Price David Lynch’s Eraserhead followed this insecurity, leading its viewers into the disturbingly relat- Dylan Price is a Psychology—Pre-Med major from able tale of Henry Spencer, his not-so-loving wife Lawton, Oklahoma who wrote this essay in the “Modern Mary X, and their grotesque progeny (Gross d12). Monsters” class taught by David Long. Supported by appearances from the Beautiful Girl Across the Hall, the Lady in the Radiator, the X The Sordid Seventies, the Scary Seventies, the Sur- family, and bookend cameos from the Man in the real Seventies—all such alliterative aliases could Planet, the flm portrays Henry and his family in be reasonably ascribed to the decade that former a surreal, Lynchian2 kitchen-sink reality, shining a President Jimmy Carter famously believed to have light of inevitability on the shadowy conceptualiza- inspired a “crisis of confdence” (Graebner 157). tion of gender roles in the 1970s and the perceived This was a time when the sexual revolution and the castration of the male persona. women’s liberation movement drew the ire of more Eraserhead is a unique flm, even among traditionally minded men nationwide, with the Lynch’s strange flmography. It is probably the male gaze giving the evil eye to the women who most perplexing flm of his career, and its grip decided that they had what it takes to do the jobs on reality is tenuous at best. Like most flms that men had already been doing. Men, traditionally Lynch directed, it has been pulled apart and dis- the sole source of income—the so-called bread- sected repeatedly, but it still maintains an air of winners—would potentially now have to compete mystery, often considered to be so disturbing that with their wives, their neighbors, their neighbors’ many would prefer to latch on to the frst inter- wives, and any other woman who had in her head pretation that they agree with and move on.
    [Show full text]
  • Booklet Eraserhead
    La Station Service presents Eraserhead Live soundtrack by Cercueil Eraserhead is the first David Lynch’s movie. Amazing direction of an « oniric nightmare », this cult movie is magnified by Cercueil’s hypnotic electronic music, involving drones, ambiant sound waves and labyrinthic pop. A contemplative, organic, singular and striking live soundtrack. “The words through the music, the music through the picture, Cercueil’s dreamlike orchestration reinterprets Lynch’s nightmare in a dizzying weightlessness.” Mymetro december 2012 A film by David Lynch (USA - 1977 – 89 min) Nico Devos > guitar, electronic, synthesizers Pénélope Michel > cello, sound effects, synthesizers Created in october 2012 for « Fantastic 2012 – Lille3000 ». Since 2012 the live soundtrack by Cercueil on Eraserhead movie keeps going on France and Europe in theater, music clubs and festivals like Fimé (Hyères, Fr), le Printemps des ciné-concerts (Bordeaux, Fr), Natala Festival (Colmar, Fr), Lowlands (Nl), Espoo International Film Festival (Helsinki, Fl), St Vith (Be), Wiltz (Lu), Beursschouwburg (Brussel, Be), Vip (St Nasaire, Fr)… BOOKING > Benoit Gaucher [email protected] I (33) 06 46 34 20 78 DATES AND VIDEOS > http://www.lastationservice.org http://pucemoment.org • http://www.facebook.com/eraserheadbycercueil Cercueil *CERCUEIL : pronounced “Sir coil”, means "coffin"…in french. CERCUEIL is a french trio from Lille (FR), created in 2005 and leaded by Nico Devos and Penelope Michel. The band has released its second album “EROSTRATE” on french label LE SON DU MAQUIS (distribution Harmonia Mundi in France, V2 for the Benelux, Proper for the UK), recorded at Toy Box studio in Bristol (Uk) by Alister Chant (Gravenhurst, Scout Niblett) and masterised by Bob Weston (Lcd sound system, Fuck buttons...).
    [Show full text]
  • Šablona -- Závěrečná Práce
    Ohebnost zvuku ve filmové tvorbě Davida Lynche Ann Kuznetzova Bakalářská práce 2020 ABSTRAKT Tato práce se zaměřuje na analýzu zvukové tvorby Davida Lynche, především filmové, na příkladu jeho audiovizuálních děl Mazací hlava, Příběh Alvina Straighta, Inland Empire a jejich srovnání. Zabývá se způsobem ztvárnění idejí a určením charakteru zvukové tvorby Davida Lynche. Hlavním cílem je zjistit, do jaké míry je podstatná a v čem spočívá její určující dominantní vlastnost – ohebnost, a také prozkoumat vliv jiných druhů umění, osob, prostředí a událostí, které tvůrce dovedly k vlastnímu uměleckému sebevyjádření prostřednictvím zvuku. Obsahuje také rozhovor se zvukovým inženýrem Johnem Neffem, který se podělil o svoji zkušenost ze spolupráce s Lynchem. Klíčová slova: David Lynch, filmový zvuk, filmová hudba, Mazací hlava, Příběh Alvina Straighta, Inland Empire, Angelo Badalamenti, Alan Splet, Dean Hurley, John Neff ABSTRACT This Bachelor thesis focuses on the soundtrack in the cinematography of David Lynch with its primary goal of analyzing and comparing films of his authorship, in particular Eraserhead, The Straight Story, and Inland Empire. This thesis examines David Lynch’s creative process and establish the essence of his sound design. The aim is to determine wherein lies – and how major of a role plays – the dominant characteristic of David Lynch’s work, its versatility, as well as to explore how the environment, society, and different fields of art influenced the filmmaker in his own artistic expression through the language of sound. To further help answering those questions, an interview with a sound engineer, John Neff, was conducted, in which he talked about his experience of collaborating with David Lynch on several projects.
    [Show full text]
  • EL AMANTE I Escuela Crítica De Cine
    EL AMANTE I Escuela Crítica de cine El Amante I Escuela es una carrera de dos años, organizada en cuatro cuatrimestres, dictada por los redactores de El Amante. O, si se lo quiere tomar menos orgánicamente, una serie de cursos sobre cine, un lugar de conversación, la posibilidad de encontrarse y aprender discutiendo. A su vez, cada materia -tanto de primero como de segundo año- podrá ser cursada independientemente a modo de seminario, con una tarifa diferencial. 17 DE AGOSTO MATERIAS DE PRIMER AÑO COM\ENZAN Teorías del cine 2 LAS CLASES Historia del cine 2: Otras industrias Crítica y críticos 1 Cómicos y comedia Cine norteamericano clásico: Géneros y autores Medios y escritura 1 MATERIAS DE SEGUNDO AÑO Documentales Los géneros marginales Nuevo cine argentino Historia del cine 4: El cine independiente Autores fuera de Hollywood Medios y escritura 2 Director Gustavo Noriega Profesores Diego Brodersen, Leonardo D'Espósito, Marcela Gamberini, Santiago García, Gustavo Noriega, Javier Porta Fouz, Eduardo Rojas, Diego Trerotola, Juan Villegas. Especial robots 2 Introducción Maldición,¿todos los números deben tener 4 Robby the Robot tapa?Cansa tener que definir todos los me- 5 Star Wars, Televisión, Perdidos en Tokio ses cuál será nuestra rutilante imagen. Es 6 Las mujeres robots realmente difícil y nadie decide por nosotros 7 Queers y machotes, El hombre bicentenario, (no hacemos tapas publicitarias, no escucha- Humanos con partes robóticas mas a quienes nos insisten con su marke- 8 Robocop y Asimov ting, ni siquiera hacemos tapas para irritar
    [Show full text]
  • 101 Films for Filmmakers
    101 (OR SO) FILMS FOR FILMMAKERS The purpose of this list is not to create an exhaustive list of every important film ever made or filmmaker who ever lived. That task would be impossible. The purpose is to create a succinct list of films and filmmakers that have had a major impact on filmmaking. A second purpose is to help contextualize films and filmmakers within the various film movements with which they are associated. The list is organized chronologically, with important film movements (e.g. Italian Neorealism, The French New Wave) inserted at the appropriate time. AFI (American Film Institute) Top 100 films are in blue (green if they were on the original 1998 list but were removed for the 10th anniversary list). Guidelines: 1. The majority of filmmakers will be represented by a single film (or two), often their first or first significant one. This does not mean that they made no other worthy films; rather the films listed tend to be monumental films that helped define a genre or period. For example, Arthur Penn made numerous notable films, but his 1967 Bonnie and Clyde ushered in the New Hollywood and changed filmmaking for the next two decades (or more). 2. Some filmmakers do have multiple films listed, but this tends to be reserved for filmmakers who are truly masters of the craft (e.g. Alfred Hitchcock, Stanley Kubrick) or filmmakers whose careers have had a long span (e.g. Luis Buñuel, 1928-1977). A few filmmakers who re-invented themselves later in their careers (e.g. David Cronenberg–his early body horror and later psychological dramas) will have multiple films listed, representing each period of their careers.
    [Show full text]
  • America's Hardcore.Indd 278-279 5/20/10 9:28:57 PM Our First Show at an Amherst Youth Center
    our first show at an Amherst youth center. Scott Helland’s brother Eric’s band Mace played; they became The Outpatients. Our first Boston show was with DYS, The Mighty COs and The AMERICA’S HARDCORE FU’s. It was very intense for us. We were so intimidated. Future generations will fuck up again THE OUTPATIENTS got started in 1982 by Deep Wound bassist Scott Helland At least we can try and change the one we’re in and his older brother Eric “Vis” Helland, guitarist/vocalist of Mace — a 1980-82 — Deep Wound, “Deep Wound” Metal group that played like Motörhead but dug Black Flag (a rare blend back then). The Outpatients opened for bands like EAST COAST Black Flag, Hüsker Dü and SSD. Flipside called ’em “one of the most brutalizing live bands In 1980, over-with small cities and run-down mill towns across the Northeast from the period.” 1983’s gnarly Basement Tape teemed with bored kids with nothing to do. Punk of any kind earned a cultural demo included credits that read: “Play loud in death sentence in the land of stiff upper-lipped Yanks. That cultural isolation math class.” became the impetus for a few notable local Hardcore scenes. CANCEROUS GROWTH started in 1982 in drummer Charlie Infection’s Burlington, WESTERN MASSACHUSETTS MA bedroom, and quickly spread across New had an active early-80s scene of England. They played on a few comps then 100 or so inspired kids. Western made 1985’s Late For The Grave LP in late 1984 Mass bands — Deep Wound, at Boston’s Radiobeat Studios (with producer The Outpatients, Pajama Slave Steve Barry).
    [Show full text]
  • El Hombre Elefante Screenbox
    EL HOMBRE ELEFANTE SCREENBOX FICHA NÚM. 2.452 T.O.: THE ELEPHANT MAN NACIONALIDAD: ESTADOS UNIDOS Estreno Screenbox: 11-06-2.021 DURACIÓN: 125’ Estreno España: 04-05-1.981 AÑO: 1.980 WWW.SCREENBOX.CAT TEL: 630 743 981 PI I MARGALL, 26. LLEIDA FICHA ARTÍSTICA -Twin Peaks: Las Piezas Perdidas Dr. Frederick Treves: Anthony (2.014) Hopkins -Inland Empire (2.006) John Merrick: John Hurt -Mulholland Drive (2.001) Mrs. Kendal: Anne Bancroft -The Straight Story: Una Historia Carr Gomm: John Gielgud Verdadera (1.999) -Carretera Perdida (1.997) FICHA TÉCNICA -Twin Peaks: Fuego Camina Conmi- Director: David Lynch go (1.992) Guion: David Lynch, -Corazón Salvaje (1.990) Eric Bergren, -Terciopelo Azul (1.986) Christopher De Vore -Dune (1.984) Productor: Jonathan Sanger -El Hombre Elefante (1.980) Música: John Morris -Cabeza Borradora (1.977) Fotografía: Freddie Francis Montaje: Anne V. Coates PREMIOS Y PRESENCIA EN FESTIVALES SINOPSIS -Premios Oscar: Nominada a la A finales del siglo XIX, el doctor Mejor Película, al Mejor Director, al Frederick Treves descubre en un Mejor Actor, al Mejor Guion Adap- circo a un hombre llamado John tado, a la Mejor Música Original, al Merrick. Se trata de un ciudadano Mejor Montaje, a la Mejor Dirección británico con la cabeza mons- Artística y al Mejor Diseño de Ves- truosamente deformada, que vive tuario (1.981) en una situación de constante -Globos de Oro: Nominada a la Me- humillación y sufrimiento al ser jor Película-Drama, al Mejor Direc- exhibido diariamente como una tor, al Mejor Actor-Drama y al Mejor atracción de feria.
    [Show full text]
  • Smashing the Small Screen David Lynch, Twin Peaks and Reinventing Television
    Smashing the Small Screen David Lynch, Twin Peaks and Reinventing Television KYLE BARRETT David Lynch began his career as a fine artist and his films have always had a strong sense of visual style, even within the conventions of narrative cinema, which tends to fore­ ground effectswork or script-based character development over aesthetic verisimilitude. -Odell (163) Moving into filmmakingwith his debut animated short Six Figures Get­ ting Sick {1967), David Lynch developed subversive filmmaking techniques that would later be employed in his later live-action shorts and feature films. Many stylistic elements have evolved fromhis earlier work, including the use of an experimental soundscape, wide-angles, long sustained close-ups and use (and absence) of color. Jane Evans Braziel notes, "His visual style, influ­ enced by artists Francis Bacon, Jackson Pollock and Edward Hopper, balances narrative with non-representational images. The effectis a startling beautiful, if bizarre and sometimes horrifying, montage of sights, sounds, bodies, lights and movement that denaturalises the parameters of space and time, and con­ ventions of embodiment, violence, sex, desire and gender" {108). Both embracing and abandoning conventional production practices, Lynch has created an easily identifiable-"Lynchian" -style, successfully translated to the small screen with the seminal Twin Peaks (1990-91). Lynch's firstfeature film, Eraserhead, became a cult hit on the midnight movie circuit, leading to directing duties on the Mel Brooks-produced The Elephant Man. The critical success of this gave Lynch the chance to direct a big budget science fictionfilm, Dune, the result of which became a box-office 47 48 Approaching Twin Peaks and critical failure.
    [Show full text]
  • Brotherly Love, David Lynch-Style.” Art in America
    Epstein, Edward. “Brotherly Love, David Lynch-Style.” Art in America. 11 September 2014. Web. Magazine. BROTHERLY LOVE, DAVID LYNCH-STYLE By Edward Epstein Best known as the Academy Award-nominated director of such films as Blue Velvet and Mulholland Drive, David Lynch is also a prolific painter and printmaker. Nearly 100 of his works make up a retrospective, "The Unified Field," at the Pennsylvania Academy of the Fine Arts (PAFA) in Philadelphia (Sept. 13, 2014-Jan. 11, 2015), where he trained as a painter and made his first forays into filmmaking during the late 1960s. Like his films, Lynch's paintings often feature grotesque bodies, violent scenes and images of decay. Large works in paint and mixed mediums on cardboard, such as Pete Goes to his Girlfriend's House (2009) and I Burn Pinecone and Throw In Your House (2009), showcase the kind of weird domestic intrigue that is at the heart of Lynch's first major film, Eraserhead (1977). Each of these paintings features a hideous-looking character performing a destructive act, with small lights and other objects affixed to the panel and the title of the work scrawled in child-like letters. The artist credits the distressed cityscape of Philadelphia, where he spent four years, as a primary influence. Living there during the height of the chaos, neglect and racial animosity that accompanied white flight, Lynch experienced the City of Brotherly Love at its least loving. Although it was filmed in Los Angeles, Eraserhead's landscape bears a striking resemblance to the acres of deserted warehouses that cover the areas north of Philadelphia's center—an area that has been dubbed "The Eraserhood" by local artists.
    [Show full text]