David Lynch (UU - 1979} (i II)
Francesc Garcia fons INICIS D'UNA dels seus films) marcà Lynch. ANORMALITAT A mitjans de 1973, després d'un any de Finalment, aconseguí els doblers. preparació i rodatge, l'estudi que fi Alguns dels seus amics hi aportaren part. nançava els llargmetratges de l'AFI va D'altres com Jack Fisk (feia un petit pa deixar de fer-ho perquè les pel·lícules per), convertit ja en aquella època cn un urant el primer any en el que s'estaven produint eren tan bones director artístic de cert prestigi, i la seva Centre de l'AFI, en el qual que podien competir amb les seves. també famosa dona, Sissv Spacek, (re també estudiava el seu amic Decidiren només donar suport a la pro ballaren en el film sense cap remune Alan Splet, Lynch va escriure ducció dc curtmetratges. Per tant, ració. A l'actriu, recentment, l'hem po cl guió de Gardenback, una Eraserhead quedà paralitzada. gut veure en una magnífica interpreta ció a The Straighl story. Fisk s'ha història d'adulteri que fendria Durant un any, David Lynch es dedicà a cercar inversors per continuar amb el convertit en freqüent col·laborador dc un metratge d'uns 40 minuts. rodatge. Mentre, amb l'intenció de pro Lynch, creant el disseny de producció Artimat pel seu professor Frank Daniel, var dos tipus diferents dc vídeo en blanc de moltes de les seves pel·lícules. En degà de l'Escola de Cinema dc vCesca i negre que havien arribat a l'AFI, Lynch data d'avui, la seva darrera feina con a Slovenskà/Txecoslovàquia, presentà el va rodar en dues versions, The amputee, junta és el capítol pilot de MuUholland guió a un productor de la Fox que, a un film de 5 minuts que protagonitzà drive, sèrie que combina drama i mis canvi de produir-la, l'obligà a allargar la Catherine Coulson i ell mateix. Tracta teri i que la productora ABC rebutjà per història fins aconseguir que la seva du d'una dona, amb les dues cames ampu ser massa "lenta". ració fos de llargmetratge. Però Lynch, tades, que llegeix en veu alta una carta, La protagonista dEraserbead, Charlotte després dc veure que c'ls canvis en el guió mentre un metge Li cura les ferides. Stewart va tornar a treballar amb Lynch restaven interès a l'obra, renegà del pro Herbert Cardwell també se n'encarregà a la sèrie i pel·lícula de Twin Peaks. I la sevafillaJenniferChambcrsLvnch,quc jecte. de la fotografia, però deixà de fer feina amb Lynch perquè era un productor que té una petita intervenció a la pel·lícula, L'any següent -el 1971-, després de no no pagava. Aleshores, el director de va ser assistent de producció a Blue vel haver aconseguit fer cap pel·lícula du l'AFI, Antonio Vellani, li aconsellà que vet i l'any 1993 dirigí la seva opera pri rant el primer curs i, a pesar d'esser un continuas amb Frederick Elmes, un al ma. dels alumnes predilectes del Centre, de tre estudiant del Centre, que es conver L'any 1976, passats dos anys de la re cidiren incloure'l en un grup de princi tiria en el seu director de fotografia pre presa del rodatge, Eraserhead quedà en piants. Aquella actitud el molestà fins a ferit. llestida. En aquella època, Lynch vivia tal punt que hi deixà d'assistir. Mes, a Cardwell era una persona molt miste amb la germana de Jack Fisk, A Iarv, qui la fi, Frank Daniel aconseguí el seu re riosa que desapareixia i mai ningú sabia es convertiria, un any després, en la seva torn a l'AFI, prometent-li finançament on anava, ni tan sols la seva dona. segona dona. i total suport per a la seva pròxima idea: Emperò, un dematí el trobaren mort i S'intentà, sense èxit, estrenar la pel·lícula un guió, que havia començat a escriu cap dc les dues autòpsies que li practi en els festivals de Cannes i New York Però, re, titulat Eraserhead caren n'aclariren la causa. Aquella mort a la fi, gràcies a la insistència de Mary Eislc, Li deixaren part de l'establia del Centre perquè hi pogués construir els decorats. Amb la col·laboració dels seus amics, inicià tot un procés artesanal de creació, en què cada detall i cada presa eren mi nuciosament curades. David Lynch es passava tot el vespre fabricant "coses", rodant -l'ambient era perfecte per una pel·lícula nocturna- i treballant durant unes hores de repartidor de periòdics. L'excès de feina provocà el trencament del seu matrimoni. Encara que a l'ac tualitat mantenen una relació d'amistat, Peggy Rcavev no ha tornat a col·labo rar més en els seus films. Lynch abandonà ca seva i, sense que els responsables del Centre se n'assaben tessin, s'instal·là a l'establia. Per dormir feia servir el decorat del dormitori que havien construït pel protagonista. A vegades, així mateix, dormia a la casa dels seus amics, el matrimoni format per Jack Nance (actor principal del film i des d'aleshores habitual de les seves pel·lícules fins a la seva mort, l'any 1996) i Catherine Coulson (ajudant del cá mara -Herbert Cardwell- , maquilla- dora, ... i a posteriori, actriu en alguns - Eraserhead és una pel·lícula per ser experimentada més que explicada. Es un deis films més hermètics, personals i orgànics del cinema dels anys setanta.
Lynch la presentà en el festival de Los monstruós. Alguns dels elements que de la sala d'autòpsies o per anunciar un Angeles, on l'acceptaren. Després de han caracteritzat el seu estil i dinàmica perill inminent (Bob, l'esperit pervers) l'exhibició rengué unes crítiques terri de feina es troben esbossats en aquest 0 una revelació (per exemple, un àngel) bles i Lynch decidí tallar del copió al film inquietant, anormal i inclassifica a Twin Peaks, etc. Són molt comuns gunes seqüències. El distribuïdor Ben ble. Però, també, la irregularitat i, fins i aquests esperits malignes i celestes que Barenholtz, el pare de les sessions gol tot, pedanteria característiques d'algu es mouen entre dos mons, que a vega fes, li demanà una còpia i l'estrenà en el nes de les seves pel·lícules. des es confonen; com a l'habitació ver village de New York Durant les pri Com la major part d'elles, són històries mella de Twin Peaks on trobam el di meres setmanes hi anava molt poca gent, de veïns, visions de l'Amèrica profun buix del terra idèntic al del vestíbul de però despres que John Wàters, una de da, sorpreses en un d'aquests moments l'apartament de Henry d'Erasehead. les figures del cine underground d'a en què l'home es troba de sobte perdut Aquestes "presències", sobretot, aparei quella època, la recomanàs amb ve en la confusió. xen al final de la història: a Twin Peaks: hemència durant el col·loqui posterior Lynch i Alan Splet (editor i dissenya- fire walk with me Laura Palmer té la seva a l'estrena d'una de les seves pel·lícules, dor del so a totes les seves pel·lícules fins pròpia visió d'un àngel, a Wild at heart, el número d'espectadors va anar en aug a Blue velvet, que morí l'any 1995) cre una vegada morta la Bruixa Dolenta, ment i acabà exhibint-se, en funcions aren una banda sonora molt densa, en Sailor veu a la Fada Bona (un altre cop de mitjanit, durant cinc anys. què no hi havia quasi diferència entre d'esplèndida Sheryl Lee) i a Eraserhead Eraserhead és un dels exemples més ad les escenes d'interior i les d'exterior, ca és la Dona del Radiador, que realment mirables de la determinació absoluta racterística més pronunciada a Twin estima Henry i es troba amb ell en el d'un cineasta per dur la seva visió a la Peaks. més enllà. David Lynch escriví el guió pantalla contra tota adversitat. L'especial Encara que els sons són distints, els in de Ronnie Rocket, un dels seus projectes estima de Lynch per aquesta pel·lícula teriors de les cases són quasi tan soro més estimats, inspirat en el viatge que és part d'un afecte notable per una gent llosos com el món exterior, provocant va fer de París a Athinai/Atenes en el -un equip reduït d'artesans que de for una permanent tensió. Són una variada mític Orient Express. Centra la seva ma discontíua ha continuat col·laborant gamma de sons industrials i orgànics història en un individu pèl-roig, d'un en altres obres del director- un temps i que s'enregistraren de forma artesana! metre d'estatura, que pateix una defi una forma particular de fer cinema: la Á totes les seves pel·lícules, la banda so ciència física i funciona en corrrent al manera lenta. nora (renou, música, etc.) té una gran tern. S'ambientaria en els anys cin Eraserhead és una pel·lícula per ser ex importància. No en va a Tioin Peaks:fire quanta, època en què Lynch creixé i perimentada més que explicada. És un walk with me, s'atreví a construir de la que ha influït molt en la seva obra. Fins dels films més hermètics, personals i manera més realista possible, a nivell de 1 tot pel·lícules com Blue velvet i Lost orgànics del cinema dels anys setanta. so, una escena de discoteca, fent que la highway, tan modernes i contemporà Transcorre en un barri indusrial, un lloc música fes impossible l'audició dels dià nies, estan posseïdes pels cinquanta en petit, desconegut, fosc i perdut, en el legs i posant subtítols per la seva com la seva imatge i sentiment. qual existeixen petits detalls pertorba prensió. Durant dos anys intentà, sense èxit, ti dors. Henry, personatge central, és un Una de les "presències" constants a rar endavant la pel·lícula. Mentrestant, ésser angoixat que no entén el que li està Eraserhead i en el seu cinema posterior durant el temps disponible que li dei passant. Cerca alliberar-se dels malsons és l'electricitat el so i la força del corrent xava la feina de repartiment de periò que l'assetgen mitjançant elèctric que ho associa a l'inexplicable o dics, construí amb les fustes que troba a la presència d'una força: els aplics que va un petit rafal-estudi molt elaborat. brunzen a l'edifici de Dorothy Valens a A l'any 1978, Stuart Cornfeld, que en la seva imaginació. Aviat Blue velvet, els neons espatllats aquell moment treballava com a pro veurà amb horror al ductor executiu amb Mel Brooks, ha seu fill acabat de via vist Eraserhead i estava tan entusias néixer, un és mat que volgué conèixer el seu direc ser com tor. pleta Intentaren posar en marxa, una ment vegadamés, Ronnie Rocket, però el projecte es frustrà. Passat un cert temps, Lynch li comentà que necessitava treballar mal grat fos amb un guió d'una al tra persona. Aleshores, Cornfeld començà a recitar una sèrie de títols fins que el director sentí el de The elep- hant man i, abans de saber quin era el seu tema, exclamà que volia fer la pel·lícula. Aquell moment inicià, amb totes les seves conseqüències, la professionalització de la seva vida creadora.H