El Raval AA.VV: Ciutat Vella
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
T. 933 064 100 / www.cccb.org / 100 064 933 T. Montalegre, 5 08001 Barcelona 08001 5 Montalegre, Servei Educatiu Servei Més informació Un poema per comentar Tema de reflexió i diàleg Bloc de notes Bibliografia disponible al Centre La rambla de Documentació del CCCB El gran canvi del Raval AA.VV: Ciutat Vella. Ciutat construïda. Promoció Ciutat Vella. Quan vàrem inaugurar el CCCB, a l’any 1994, el Raval era un barri On s’allotjaven, aquells dies del 92, els jugadors de la NBA, que 1988-2000. El Cep i la Nansa Edicions. Barcelona, 2003 empobrit, amb zones molt degradades, en ple procés de renovació. van estrenar un hotel al carrer Pintor Fortuny, hi passa ara, cada FERRAN AISA Érem el primer dels nous projectes dissenyats amb la idea de dia, una munió de gent d’orígens i cultures diverses. El Raval ha AA.VV: Atlas Histórico de Ciudades Europeas. Península Ibérica. revaloritzar el barri i donar-li la centralitat que mai hauria hagut canviat; Barcelona, també. El Raval té encara alguna senyal del Ed. CCCB i Salvat. Barcelona, 1994. de perdre, no en va el Raval està al cor de la ciutat. Un mes abans barri canalla que havia estat algun dia, però és, sobretot, un lloc Han obert la Rambla del Raval perquè la brisa de la inauguració es va cremar el Liceu. Barcelona vivia llavors una d’incorporació a la ciutat de molta gent nova (i sovint pobra) com AA.VV: Escenes del Raval. (catàleg d’exposició) Ed. CCCB - es passegi entre la gent que enyora els racons ressaca olímpica, aquests anys de mal cos que deixa el pas d’un és propi d’un barri que llinda amb el port. La novetat és la magnitud: esdeveniment que, per uns dies, va fer cosmopolita la pell de la el gran nombre de recent arribats. Ajuntament de Barcelona. Institut Municipal d’Història. on la lluna dormia la revetlla dels enamorats. Barcelona, 1995. ciutat. L’incendi del Liceu va augmentar la melancolia. A finals dels D’aquesta transformació parla aquest llibre. I, sobretot, del paper Han obert una Rambla al cor del Raval 80 s’havia dissenyat el projecte que, Del Seminari al Liceu, havia que en aquest canvi han representat els nous equipaments AA.VV: Apartheid. El mirall sud-africà. (catàleg d’exposició) i els àrabs prenen el sol sota les palmeres, de crear una rambla cultural paral·lela a les Rambles de tota la culturals. És un paper modest, perquè les necessitats bàsiques vida. Nosaltres ens estrenàvem i, com una maledicció, a l’altre Ed. CCCB i Diputació de Barcelona. Barcelona, 2007 han obert una Rambla..., de la gent d’aquest barri són moltes i nosaltres només hi podem punt de l’eix cremava el gran teatre líric de la ciutat. Però la reforma donar algun cop de mà. Però hem aconseguit portar gent a aquest i, a poc a poc, s’hi arreglen les façanes menjades AA.VV: “L’atracció de Barcelona. Migracions del segle XX”. del barri continuava. Era impossible d’aturar. barri que potser no hi hauria vingut mai. I el que ve sempre està L’Avenç, febrer 2003. pel temps i la metralla Tretze anys després tot ha canviat. El carrer Montalegre, que era exposat a quedar-ne enamorat. d’una Guerra que sembla molt llunyana. un carrer fosc, ple de magatzems i altres construccions en desús, AA.VV: “Immigració a Catalunya”. L’Avenç, gener 2005. té ara, renovat i eixamplat, la vitalitat que emergeix de la intensa cosmopolita Han obert una Rambla al cor del Raval vida del CCCB i de la Universitat que tenim al davant. Llavors era Josep Ramoneda ALBERCH i FUGUERAS, Ramon (direcció): Els Barris de i no se si sóc al Marroc o al Senegal, difícil fer venir la gent de fora del barri quan es feia fosc: ara hi ha Director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona Barcelona. Vol. I. Ciutat Vella – L’Eixample. Enciclopèdia Catalana. camino entre botiguers pakistanesos enrenou a totes hores. Aquells projectes que només existien sobre La ciutat La Barcelona, 1999. els plànols ja són realitat, sigui el MACBA, la Biblioteca de Catalunya i manobres i passavolants saharians. renovada o el Liceu reconstruït. El pla de reforma va seguir el seu ARTIGUES VIDAL, J.; MAS PALASÍ, F.; SUÑOL FERRER, X.: El Sona música hindú, argelina, camí, amb la Rambla del Raval com espai emblemàtic. Els projectes SUBIRATS, Joan i RIUS, Joaquim: Del Xino al Raval. El raval El Raval. Història d'un barri servidor d'una ciutat. Associació de hi ha dones passejant amb vel, planejats s’han anat concretant. El barri ha canviat. Ha canviat Cultura i Transformació social a la Barcelona Central. Veïns del Districte Vè. Barcelona,1980. físicament i ha canviat humanament. Poc importa que en el projecte homes bruns de caballera atzabeja Editorial Hacer. Barcelona, 2008. Pp. 17-19 dels vuitanta a ningú se li hagués acudit pensar que el Raval viuria BUSQUETS, J. i altres: La Ciutat Vella de Barcelona. Un passat i restaurants per cruspir “falafel”; una enorme transformació demogràfica. Els vells plans han servit amb futur. Ed. Ajuntament de Barcelona – Foment Ciutat Vella – vells de barba blanca turbant i gel·laba, per nova gent, confirmant aquella idea d’en Dipesh Chakrabarty Fes una relació dels temes exposats al text i contrasta les teves Universitat Politècnica de Catalunya. Barcelona, 2003. que diu que hem de posar atenció a l’estatge i no a les arrels, que es saluden en el nom d’Alà opinions i les teves experiències amb la resta de companys. perquè l’estatge ens recorda que allà on som sempre hi ha hagut CARRERA, Carles: La Barcelona literària. Una introducció són Mohamed, Rachid, Mustafà algú abans que nosaltres. El Raval és un cas d’interès universal en geogràfica. Ed. Proa. Barcelona, 2003. i van a la mesquita i celebren el Ramadà. la mida en què està sent capaç de garantir la seva sostenibilitat s malgrat la seva enorme diversitat. urban Han obert una Rambla al cor del Raval DELGADO, Manuel: La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del Itinerari La transformació demogràfica del Raval vol dir immigració. En deu “modelo Barcelona”. Ed. Los libros de la Catarata. Madrid, 2007. perquè es barregi la gent, anys s’ha passat d’un 2% o un 3% d’estrangers a un 55%, si Ëtnies i cultures diferents comptem els il·legals. El paisatge cosmopolita epidèrmic dels GUERIN, José Luis: En construcción. Ed. Planeta. caminen pel nou passeig... quinze dies dels jocs s’ha convertit en el paisatge habitual del barri. Barcelona, 2002. (DVD) (...) NAÏR, Sami: La immigració explicada a la meva filla. Ed. Plaza Janés. Barcelona, 2001. Imatges per a parlar NAÏR, Sami: Y vendrán… las migraciones en tiempos hostiles. AISA, Ferran: La Rambla del Raval. Ed. Emboscall. Ed. Planeta. Barcelona, 2006. Col. El taller de la poesia, 76. Barcelona, 2004. pàg. 70 RUMBAU, Montserrat: La Barcelona de fa 200 anys. Ed. Tibidabo. Barcelona, 1992. Quina imatge ens dóna el poeta de la Rambla del Raval? VERDAGUER i SERRA, Antoni: Raval literari. Ellago Edicions. Com l’has vist? Castellón, 2005. VILLAR, Paco: Historia y leyenda del Barrio Chino (1900-1992): Crónica y documentos de los bajos fondos de Barcelona. Ed. La Campana. Barcelona, 1997. Altres referències literàries El Raval La ciutat cosmopolita AAVV: El Raval de Barcelona. Immigració: Històries d’anada i tornada. Ed. Grup d’Estudis Pedagògics, Barcelona, 2003. AAVV: El cor del Raval. Parlen els joves. Edicions 62. Barcelona, 2006. MOIX, Terenci: El Peso de la Paja. Ed. Plaza y Janés. Barcelona, 1994. RUIZ ZAFÓN, Carlos: L’ombra del vent. Ed. Planeta. Barcelona, 2002. VÁZQUEZ MONTALBÁN, Manuel: El Pianista. Ed. Plaza y Janés. Barcelona, 1983. Enllaços web Descriu la imatge. Què et fa pensar? http://php.ravalnet.org/ravalnet http://www.bcn.cat http://www.cccb.org http://www.totraval.org http://www.coordinadoraraval.org Llegeix i comenta El raval aquestes cites literàries. “...i les nostres passes van buscar els carrers exactes La ciutat on, de joves, havíem començat a caminar plegats. Però hi ha molts carrers del Raval que han desaparegut, molts portals enderrocats, moltes memòries íntimes rendides els cosmopolita darrers anys per les excavadores de l’ajuntament a la recerca de la dignitat urbana, com si canviant les pedres velles per altres de noves canviés la pell del veïnat. Amb el que no pensen prou els polítics és que les ciutats les fan les persones, sigui brut o sigui trist, sigui pobre o sigui benestant el paisatge que trepitgen cada dia. I aquelles dues persones que ara caminaven sota un plugim fi com un tel de ceba, sense preocupar-se gaire per mullar-se, eren com dos arqueòlegs que buscaven amb afany retalls de records atrapats a les antigues pedres del Barri Xino d’abans, del Raval ara. (...)” VALLBONA, Rafael: Plaça dels àngels. Ed. Columna. Barcelona, 2000. Pàg. 253 “El piso de la calle Unión no era grande ni pequeño, aunque suficiente para nosotros, lo que representaba mucho en un Barrio en el que la mayor parte de la gente vivía arracimada, muchas veces en condiciones de realquiler con derecho a cocina, que era como habíamos vivido, por lo que recuerdo, cuando éramos tres, mientras duró el matrimonio de mis padres. (...) El Barrio, que limitaba al norte con la doble hilera de añejos plátanos de la Rambla, se perdía en sentido opuesto en un laberinto de hediondas callejuelas cuajadas de ropa tendida a la que nunca llegaba el sol, rematadas por la bulliciosa avenida del Paralelo, y más arriba por las cuestas del Pueblo Seco, llenas de críos que jugaban.” TORRES, Maruja: Un calor tan cercano, Ed.