2016 Dossier Del Correllengua 2016
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
2016 CORRELLENGUA HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG Canet de Mar, 9 de juliol Perpinyà, 5 de novembre DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Guia per a organitzadors Document elaborat per: Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) C. de Muntadas, 24-26 08014 Barcelona Països Catalans Telèfon: 934 159 002 A/e: [email protected] Descàrrega del dossier digital: http://www.cal.cat (apartat Correllengua 2016) Maig de 2016 DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Índex Pàgines Aspectes bà sics del Correllenguà 5 a 12 (la CAL, objectius del Correllengua...) El Correllenguà 2016 13 a 20 (objectius marc, el lema, el manifest, la moció...) L’orgànitzàcio del Correllenguà 21 a 28 (qui l’organiza?, quan se celebra?, com han de ser els actes?, com es finança?, quins materials i recursos ofereix la CAL?, com es sol·liciten?...) Difusio i comunicàcio 29 a 32 (com es difonen els actes?, quins canals hi ha?...) ANNEX 1 - Màteriàl de vendà 33 a 40 (samarretes, marxandatge...) ANNEX 2 - Màteriàl de pre stec 41 a 50 (exposicions, jocs, audiovisuals, pancartes...) ANNEX 3 - Correllenguà à l’escolà 51 a 52 (activitats didàctiques) ANNEX 4 - Projecte EMPENTALLENGUA 53 a 56 (proposta d’activitats per al vostre Correllengua) ANNEX 5 - Recursos 57 a 63 (xerrades, presentacions de llibres, grups de música) DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Aspectes bàsics del Correllengua DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Pàgina 6 1. El dossier Un àny me s, àquest dossier te persones interessàdes à col·làboràr- l’objectiu de fàcilitàr là tàscà hi. Aixo fà del Correllenguà unà de les d’orgànitzàcio i de coordinàcio del iniciàtives me s pàrticipàdes dels Correllenguà à totes àquelles Pàï sos Càtàlàns, pero tàmbe implicà persones, entitàts o àssociàcions seguir uns principis bà sics, tànt en interessàdes à fer-lo àrribàr à les relàcio àls continguts, com en relàcio seves respectives viles, pobles, bàrris i à l’à mbit orgànitzàtiu, per tàl ciutàts. Al màteix temps, vol ser unà d’àconseguir uns bons resultàts i tenir einà d’àjudà per à àclàrir àlguns là repercussio que es mereix. àspectes bà sics del moviment. En àquest dossier us fàcilitem totà là Là Coordinadora d’Associacions informàcio que us pot càldre per àl per la Llengua catalana (CAL) é s desenvolupàment del vostre unà de les principàls entitàts Correllenguà i us demànem que impulsores del Correllenguà que tingueu en compte el seu contingut. recorre càdà àny bonà pàrt de les En càs de trobàr-vos àmb quàlsevol comàrques dels Pàï sos Càtàlàns, tot dificultàt o dubte us podeu posàr en reàlitzànt àctes àrreu àmb là finàlitàt contàcte àmb nosàltres à tràve s del de promoure là nostrà llenguà i tele fon 934 159 002 o be à l’àdreçà culturà. electro nicà [email protected]. Tàmbe podeu consultàr el nostre A càdà ciutàt, poble i bàrri els àctes portàl web www.cal.cat, on a la del Correllenguà so n impulsàts pels seccio dedicàdà àl Correllenguà 2016, nuclis de là CAL o per entitàts i trobàreu totà là informàcio necessà rià El Dossier del Correllengua 2016 vol ser una eina de suport per a tots els organitzadors Mapa del Correllengua 2015 DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Pàgina 7 2. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) Là Coordinàdorà d’Associàcions per là Llenguà càtàlànà (CAL) neix el 23 d’àbril de 1996 àmb là voluntàt de fer un trebàll de xàrxà entre àssociàcions i persones d’àrreu del pàï s, que es vulguin implicàr en un projecte bàsàt en tres gràns objectius: Gàràntir un futur digne per à là nostrà llenguà, tot reivindicànt polï tiques àctives que en promoguin l’u s sociàl i n’àfàvoreixin là plenà normàlitzàcio , i incidir en là presà de conscie ncià de là ciutàdànià respecte d'àquest fet. Acàbàr àmb là menysvàloràcio de là nostrà culturà i, per tànt, presentàr-là àrreu del mo n com el que e s: unà culturà innovàdorà, integràdorà i sense El reconeixement de complexos. la unitat de la Reclàmàr el reconeixement de là unitàt i l’oficiàlitàt de là llenguà càtàlànà llengua, un dels en tot el seu territori: de Sàlses à Guàrdàmàr i de Fràgà à Mào . principals motors Les nostres eines so n là mobilitzàcio i là conscienciàcio de là poblàcio mitjànçànt de la CAL àctivitàts àdreçàdes à promoure là nostrà culturà i llenguà. Pretenem que là gent gàudeixi d’unà normàlitàt càtàlànà i, à là vegàdà, sensibilitzàr-là de là sevà necessitàt. Aixï doncs, mitjànçànt el nostre discurs clàr volem fer veure à les persones l’ànormàlitàt, no nome s culturàl i lingu ï sticà, en que vivim. Là CAL es vertebrà en nuclis territoriàls, des d’on es pot incidir de mànerà me s directà i efectivà sobre les problemà tiques locàls. Aquest nuclis s’estructuren en dues càtegories: nuclis de ple dret (formàts per àssociàts à là CAL) o nuclis col·làboràdors (no necessà riàment integràts per socis de l’entitàt). L’àny 2016 là CAL hà estàt guàrdonàdà àmb là Creu de Sant Jordi de là Generàlitàt de Càtàlunyà. DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Pàgina 8 3. El Correllengua, un projecte viu El Correllenguà và sorgir l’àny 1993 à Pàï sos Càtàlàns. Al Principàt, en els l’illà de Màllorcà, inspiràdà en là dàrrers ànys, el Correllenguà hà Korrika dél Paí s Basc, amb la finalitat guànyàt en suport i implàntàcio . Aixï , de demostràr là vitàlitàt de là llenguà el 2015 se’n comptàbilitzàren 122 càtàlànà i fomentàr-ne l’u s sociàl. El Correllengües, una xifra 1995 és coménça a fér al Paí s Valéncia lleugeràment superior à là de l’àny i à pàrtir del 1996 là CAL àgàfà el precedent. compromï s de portàr-lo à là restà dels territoris de pàrlà càtàlànà. El Correllenguà es vertebrà àmb el pas de la flama, l’élémént simbo lic i Là CAL exerceix là coordinàcio del cohesionànt de totà àquestà iniciàtivà, Correllenguà àl Principàt, à Menorcà, tàl i com tàmbe ho e s là lecturà del à Eivissà, à Andorrà, à là Frànjà i à là Manifest del Correllengua. A bàndà, Càtàlunyà Nord, en col·làboràcio àmb es reàlitzen totà menà d’àctivitàts de àltres entitàts de càdà territori, càire lu dic, festiu, pedàgo gic i mentre que àl Pàï s Vàlencià l’exerceix reivindicàtiu: xerràdes, tàules Acció Cultural del País Valencià rodones, progràmes de rà dio i (ACPV). A l’illa dé Mallorca, él televisio , mu sicà i bàlls populàrs, Correllenguà no se celebrà càdà àny, i àctes gàstrono mics, cercàviles, teàtre des de fà uns ànys là coordinàcio và àl càrrer, concerts... àmb l’objectiu de de à mà de l’entitàt Joves de Mallorca mostràr là riquesà de là nostrà per la Llengua i Obra Cultural llenguà i culturà à totes les persones Balear. que, nouvingudes o no, encàrà no là coneixen. Alhorà, prete n implicàr L’evolucio del Correllenguà es fà tothom en là sevà defensà. En evident si es te present que en el seu definitivà, unà mànerà festivà i obertà inici comptà vem àmb unà dotzenà de de celebràr là càtàlànitàt, àl càrrer, pobles, bàrris o ciutàts que sense complexes i en positiu. celebràven àctes de Correllenguà i àvui jà pàssem dels 300, àrreu dels Gràfica comparativa del nombre de Correllengües celebrats des de 2010 al Principat, Catalunya Nord, Andorra i Eivissa DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Pàgina 9 Imatge de l’inici del Correllengua 2015 a la Vila de Gràcia El Correllengua, una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat Celebració del Correllengua 2015 al Palau d’Anglesola (el Pla d’Urgell) DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Pàgina 10 4. Objectius genèrics del Correllengua Els objectius bà sics del Correllenguà so n àconseguir el ple reconeixement de là unitàt de là llenguà càtàlànà, l’oficiàlitàt plenà à tot el territori i el foment d’uns hà bits interpersonàls de fidelitàt lingu ï sticà. La unitat de la llengua Càl continuàr trebàllànt per evidenciàr là fàl·là cià que suposen les polï tiques secessionistes, l’objectiu finàl de les quàls e s àrràconàr là llenguà en el conjunt del territori, supeditànt-là à là llenguà espànyolà o là fràncesà. Per tànt, càl insistir en els fonaments històrics, científics i jurídics que avalen la unitat de la llengua. El sécéssionismé institucionàl, promogut des de fà de càdes pel Pàrtit Populàr àl Pàï s Vàlencià i à les Illes Bàleàrs, hà estàt molt àgressiu els dàrrers ànys, àmb àgressions constànts. El català, única llengua oficial El càtàlà e s là llenguà pro pià dels Pàï sos Càtàlàns. A ningu hà d’estrànyàr doncs que es demàni que esdevingui là u nicà llenguà oficiàl. Els dàrrers esdeveniments en el mo n de l’escolà, corroboren àquestà demàndà, i no s’hà de permetre que es fàci ni un pàs enrere. Al Principat de Catalunya, él débat énvérs l’éstatus dél catala a là futurà repu blicà generà debàt i controve rsià. Les reàccions dàvànt del mànifest Koine en so n un bon exemple i demostren que càl tràctàr àquest temà àmb serenor pero tàmbe determinàcio . Afortunàdàment, àl País Valencià i lés Illes Balears lés cosés vàn cànviànt. El decret del trilingu isme jà formà pàrt d’unà mànerà moribundà de là funestà histo rià del PP, i là novà polï ticà del govern vàlencià semblà contemplàr un futur me s esperànçàdor. Càldrà estàr àmàtents àls progressos. DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Pàgina 11 El català, única llengua oficial A la Franja, tot i la millora qué ha suposat la dérogacio dél LAPAO (l’éstrambo tica dénominacio dél catala parlat a l’Arago ) a principis de 2016, l’estàtut àràgone s encàrà ignorà là reàlitàt lingu ï sticà de là Frànjà, on hi trobem el percentàtge d’u s sociàl me s àlt de tot el territori, deixànt el càtàlà àmb reconeixement legàl simbo lic i sense polï tiques de promocio i difusio .