DOCSLIB.ORG

Passat Ressuscitat

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Passat Ressuscitat La Marxa Infantil arriba aquest cap de setmana a la 53a edició ESPORTS P13 de castellar DEL 4 AL 10259 D’OCTUBRE DE 2013 Setmanari d’informació local www.lactual.cat El CB El Correllengua Especial Castellar homenatja aquest programació cau contra el cap de setmana cultural de favorit al títol Martí i Pol tardor ESPORTS P14 CULTURA P19 PÀGINES CENTRALS La visita a Sant Esteve va comptar amb la dramatització de personatges de l’època en què es va construir l’església. || Q. PASCUAL Passat ressuscitat Gran seguiment de les Jornades Europees del Patrimoni el cap de setmana passat CULTURA P18 Laura Girbau i Carmen Padilla han de lluitar amb les administracions i contra les retallades per donar una educació als seus fills. || Q. PASCUAL La dificultat d’escolaritzar fills amb Asperger ACTUALITAT P3 02 DEl 4 al 10 d’octubrE DE 2013 PUBLICITAT DEl 4 al 10 d’octubrE DE 2013 03 ACTUALITAT “No ens hem de rendir mai” agnosticar erròniament epilèpsia. Laura Girbau i Carme “Hem anat a molts llocs per fer-li proves, ens hem trobat amb bons Padilla expliquen professionals, però també amb els problemes per molts de dolents. De vegades et escolaritzar els seus tracten malament, fins i tot te’n fan a tu culpable però s’ha de se- fills amb Asperger guir lluitant, encara que hi ha metges i persones que et diuen que no continuïs”, explica la Mari Carmen. “No ens hem de rendir De moment, han mai”, asseguren les dues mares, la aconseguit una Laura i la Mari Carmen. El Daniel ha anat a l’escola Be- solució transitòria llapart de Sabadell des dels 5 anys, per a aquest curs però com que ha fet ja els 18 havia de passar a un centre ocupacional o a un centre de dia amb auxiliar. Van anar a l’Equip de Valoració i Cristina Domene Orientació Laboral de Barcelona (EVO) per començar el procés. El El 23 de setembre en Roc havia de van derivar a un centre ocupaci- començar les classes de 3r d’ESO onal amb auxiliar –el TEB, el Xa- a la Fundació MAPA, però el ma- lest o la CIPO-. “Al Xalest em va teix dia el centre va trucar a la fa- dir directament que no i la CIPO mília per informar-li que havien de A l’esquerra, la Maria Carme Padilla i a la dreta, la Laura Girbau || Q. PASCUAL i el TEB li van fer una entrevista tancar per falta de recursos i que, i l’han deixat en llista d’espera”. per tant, el Roc no començaria les Llavors la Mari Carmen va continu- classes. “Com que el Departa- el procés de negociació”. El que conducta, però estan traient tots he fet només pel Roc sinó també ar buscant i va preguntar al centre ment d’Ensenyament no podia han aconseguit és que el Ministe- els vetlladors per culpa de les re- pels altres companys. Les famíli- Bellaire, “on ens van tractar molt donar més diners, la Fundació rio de Educación doni una beca tallades: “Hem anat a parar als es ens trobem molt soles i esgota, malament” i a un centre a Santa no podia pagar ni el psicòleg ni per al Roc i també per als altres dos llocs on han retallat més i perquè cada dia és una lluita”. Eulàlia de Ronçana. “Aquest lloc el psiquiatre, i els monitors els 11 companys. Aquests diners ani- els més il·lògics, sanitat i edu- ens va encantar, però està en reubicaven amb altres alumnes ran a l’escola i es podrà pagar el cació. És que és inconstitucio- QUAN ES FAN GRANS || Qui també llista d’espera, en el número 14”. i, per tant, aquest servei especí- psicòleg durant aquest curs. “Ara nal, com pot haver-hi un estat ha hagut de lluitar molt ha estat Amb aquesta situació va arribar fic que és on havia d’anar el Roc estem mirant de quina manera tant incoherent?”, es pregunta la Maria Carme Padilla, que té setembre, quan el Daniel havia de amb d’altres 11 companys s’ha- es poden treure diners per pagar la Laura. Quan li dius que és una un jove, Daniel, de 18 anys també començar el curs, però no tenia via de tancar, perquè MAPA con- el psiquiatre. El Taulí en cediria mare coratge, riu i rebutja total- amb Asperger. El procés de diag- plaça enlloc. siderava que sense els recursos un a l’escola, el problema és que ment l’adjectiu: “He fet una cosa nòstic, des que era petit, ha estat Finalment, inspecció del De- no podien oferir l’atenció que ne- ara Salut Mental del Taulí està que faria qualsevol mare i no ho molt complicat, fins i tot li van di- partament d’Ensenyament de Sa- cessiten aquests nens”, explica la pitjor que mai, amb més casos i badell va parlar amb la directo- mare d’en Roc, Laura Girbau. amb menys recursos”. ra del Bellapart i el Daniel podrà Davant d’aquesta situació, la estar a l’escola fins el Nadal, però família va començar una campa- SÍNDROME D’ASPERGER || Els Asper- després haurà de trobar plaça en nya de denúncia –capitanejada per ger són nens que no saben sentir, tot + CASOS EN EL FUTUR necessitats educatives especials algun centre ocupacional o quedar- la Laura- que van difondre a tra- el que és social no ho saben inter- i la seva escolarització es fa se a casa. “No és el centre qui no vés de les xarxes socials, sobretot pretar o descodificar, com el llen- La dificultat complicada. Donada la situació vol obrir places, és la Generali- per Facebook. “Vaig publicar el guatge facial o corporal o les ironies. actual de crisi i de retallades tant tat. Volen que si tu tens una per- post a Facebook i va tenir 19.000 Són intel·ligents però s’obsessionen d’escolaritzar en l’àmbit educatiu com en el sona amb trastorn te’l quedis a comparticions. El 24 de setem- amb un tema i poden deixar de fer sanitari -els dos que més afecten casa, com antigament”, afirma bre m’entrevistaven a la ràdio, qualsevol rutina. La Laura explica Els casos del Daniel i del Roc, a aquest col·lectiu-, des de Mari Carmen. el 27 reobrien l’escola i el 30 el que sempre han procurat que es- malauradament, no són aïllats. Benestar Social de l’Ajuntament, De moment, en Roc i en Daniel Roc va poder començar. Gràci- tigui en un centre ordinari amb un Hi ha altres nens i nenes que denuncien que aquesta proble- han trobat una solució a la seva es- es a la pressió de les famílies i a vetllador, perquè no són nens que pateixen una situació semblant, màtica de l’escolarització, cada colarització, però aquesta, és transi- aquesta difusió per les xarxes so- necessitin educació especial, sinó que quan ja han superat l’edu- vegada anirà a més i la patiran tòria. Ningú sap què passarà de cara cials el que hem fet és accelerar que són nens amb trastorn de la cació obligatòria es troben amb més persones al nostre municipi. al Nadal o al curs vinent. 04 DEl 4 al 10 d’octubrE DE 2013 ACTUALITAT Josep Maria Espinàs SOLIDARITAT | ROBA obre el curs de l’Aula L’Aula d’Extensió Universitària de Castellar arrenca el curs amb 313 socis l’escriptor Antoni Dalmases, la Rocío Gómez doctora i catedràtica de Filologia Catalana, Rosa Delor, o el doctor L’escriptor Josep Maria Espinàs, en Física i catedràtic d’Electròni- obrirà el curs 2013-2014 de L’Au- ca, Albert Cornet. A banda de les Al centre, Eduard Monleón d’Humana, amb la regidora i l’alcalde. || AJ. CASTELLAR la d’Extensió Universitària per a conferències, que tractaran àmbits gent gran de Castellar, un curs que com la música, l’art, viatges, poesia, l’entitat emprèn amb “el repte de medicina tradicional xinesa o cièn- Humana lliura 25 bons mantenir la qualitat i la varietat cia, L’Aula completa la programa- de les conferències” que es pro- ció amb sessions de cinefòrum l’úl- d’ajuda per a castellarencs gramaran cada dimarts a l’Audi- tim dijous del mes. Les pel·lícules tori. Així ho assegura Anna Maria del primer trimestre seran Madres Alguersuari, la vicepresidenta e Hijas, de Rodrigo García, Amen de digna i que “les persones que es- de l’entitat, que reivindica L’Aula Portada del darrer llibre d’Espinàs. Costa-Gavras, i Perdición, de Billy J.R. tiguin amb una necessitat espe- “no només pel component cultu- Wilder. També tornaran aquest cial puguin comprar roba sense ral sinó també pel social. Quan curs els monogràfics, que es pro- La Fundació Humana ha lliurat la visió de la caritat”. Glòria Mas- s’acaben les xerrades la gent no hom, és d’una entrevista a càrrec gramaran alguns dilluns a la Sala 25 bons d’ajuda a l’Ajuntament, sagué, tinent d’alcalde de Serveis a marxa, es queden comentant i de- de membres de L’Aula, on el públic d’Actes. El primer trimestre, el mo- que seran repartits entre per- les Persones, ha assegurat que els batent, és un punt de trobada”. també hi podrà participar i pregun- nogràfic de novembre serà “Com sones necessitades del munici- cupons serveixen per a les perso- De fet, les xifres demostren la bona tar a Josep Maria Espinàs. “No ha llegir un quadre” i el dirigirà la pin- pi. Cada cupó té un valor de 30 nes necessitades “per anar a com- acollida entre els castellarencs volgut saber les preguntes que tora i escultora Mariona Millà.
Load more

Recommended publications
  • Gestió Del Patrimoni Literari Català Femení
    Gestió del patrimoni literari català femení Volum II 1 2 2 Capítol 8 Annexos 3 Annex n.1 | Antologies de la història de la literatura catalana | Antologies generals Bordons, G. & Subirana, J. (Eds.) (1999). Literatura catalana comtemporània. Barcelona: Ediuoc/ Proa. Borràs, V. (2002). Les veus del temps. Antologia dels millors textos de la nostra literatura, Alzira: Bromera (13 autors, 0 dones: 0 &. Segle XX ). Busquets, L. (1980). Plomes catalanes contemporànies. Barcelona: Edicions del Mall (25 autors, 4 dones: 16%. Segle XX) [Maria-Mercè Marçal]. Cabré, J.; Mira, J. F. & Palomero, J. (1980). Història de la literatura catalana. Barcelona: Rosa sensat: Edicions 62 (48 autors, 9 dones: 18,75 %. Del Modernisme a la Guerra Civil) [Caterina Albert]. Castellanos, J. (1973). Guia de literatura catalana contemporània. Barcelona: Edicions 62 (50 textos, 2 de dones: 4%) [Caterina Albert]. Comas, A. (1980). Grans personalitats de la literatura catalana. Barcelona: Gràfiques Marina (23 autors, 1 dona: 4,30%) [Caterina Albert]. Fuster, J. (1976). Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial (57 autors, 4 dones: 7%. A partir de Maragall) [Caterina Albert]. Garolera, N. (1985). Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans. Barcelona: Curial (12 autors, 1 dona: 8,3%. De Maragall a Brossa) [Caterina Albert]. Molas, J. & Castellet, J. M. (1979). MOLC. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa (100 capítols, 4 dedicats a 2 dones diferents). [Caterina Albert]. Prado, J. M. & Vallverdú, F. (1984). Història de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62 (50 autors, 3 dones: 6%. Del Modernisme a la Guerra Civil) [Caterina Albert]. Riquer, M. de & Comas, A. (1988). Història de la literatura catalana. Barcelona: Edi- torial Ariel (96 autors , 11 dones.
    [Show full text]
  • Nationalities Papers How Nationalism Evolves
    This article was downloaded by: [University of Oxford] On: 13 June 2011 Access details: Access Details: [subscription number 773573598] Publisher Routledge Informa Ltd Registered in England and Wales Registered Number: 1072954 Registered office: Mortimer House, 37- 41 Mortimer Street, London W1T 3JH, UK Nationalities Papers Publication details, including instructions for authors and subscription information: http://www.informaworld.com/smpp/title~content=t713439073 How nationalism evolves: explaining the establishment of new varieties of nationalism within the national movements of Quebec and Catalonia (1976-2005) Jaime Llucha a Collegio Carlo Alberto, Turin, Italy Online publication date: 23 April 2010 To cite this Article Lluch, Jaime(2010) 'How nationalism evolves: explaining the establishment of new varieties of nationalism within the national movements of Quebec and Catalonia (1976-2005)', Nationalities Papers, 38: 3, 337 — 359 To link to this Article: DOI: 10.1080/00905991003646490 URL: http://dx.doi.org/10.1080/00905991003646490 PLEASE SCROLL DOWN FOR ARTICLE Full terms and conditions of use: http://www.informaworld.com/terms-and-conditions-of-access.pdf This article may be used for research, teaching and private study purposes. Any substantial or systematic reproduction, re-distribution, re-selling, loan or sub-licensing, systematic supply or distribution in any form to anyone is expressly forbidden. The publisher does not give any warranty express or implied or make any representation that the contents will be complete or accurate or up to date. The accuracy of any instructions, formulae and drug doses should be independently verified with primary sources. The publisher shall not be liable for any loss, actions, claims, proceedings, demand or costs or damages whatsoever or howsoever caused arising directly or indirectly in connection with or arising out of the use of this material.
    [Show full text]
  • CVN De FECYT Date of Document: 05/11/2018 V 1.4.0 3995C11539a825c93a6ca3cb0b60d2e2
    Joana Maria Pujadas Mora Generated from: Editor CVN de FECYT Date of document: 05/11/2018 v 1.4.0 3995c11539a825c93a6ca3cb0b60d2e2 This electronic file (PDF) has embedded CVN technology (CVN-XML). The CVN technology of this file allows you to export and import curricular data from and to any compatible data base. List of adapted databases available at: http://cvn.fecyt.es/ 3995c11539a825c93a6ca3cb0b60d2e2 Summary of CV This section describes briefly a summary of your career in science, academic and research; the main scientific and technological achievements and goals in your line of research in the medium -and long- term. It also includes other important aspects or peculiarities. Researcher and co-head of the Historical Demography area at the Centro de Estudios Demográficos – Universitat Autònoma de Barcelona, and associate professor at the Department of Economic History of the Universitat de Barcelona. Along my predoctoral and postdoctoral period, I was visiting researcher funded on competitive-basis at the Cambridge Group for the History of Population and Social Structure (UK), the Center for Population Studies (Sweden), the Inter-University Consortium for Political and Social Research (USA) and the Center for Economic Demography (Sweden). The development of my research career is framed within the Modern and Contemporary History, especially concerning Social History, Historical Demography and Economic History. I do understand my research as a contribution to the following topics: 1) Relevance of public health policies and social-medical institutions in the decline of mortality along the Demographic Transition. 2) Time reduction of individual demographic databases construction through computer vision methods (i.e. handwriting recognition algorithms), automation on standardization and record linkage through string distances.
    [Show full text]
  • Escoles Actives I Obertes Al Seu Entorn
    Número 14 · Abril 2015 ESCOLES ACTIVES I OBERTES AL SEU ENTORN Escola Joan Blanquer Escola El Sol i La Lluna Escola Sant Esteve Escola Josep Gras Escola Mestre Pla Escola Bonavista FEDAC Castellar - La Immaculada, Institut Castellar, Escola Municipal d’Adults, Institut Puig de la Creu, Col·legi El Casal, Escola Emili Carles Tolrà 02 del 30 d’abril AL 07 DE MAIG DE 2015 Número 15 ELS MUSSOLS DELS NOSTRES BOSCOS FEDAC Castellar – La Immaculada Alumnes de P5 Aquest curs els nens i nenes de la classe de P-5 vam triar ser la classe dels mussols. Cada curs desenvolupem un projecte interdisciplinari a l’entorn de la mascota de la classe, i aquesta vegada, a més de treballar els mussols en general, vam apro- fundir una mica més en els mussols que habiten els boscos insectes. El mussol banyut, no n’hi ha gaires, es pot trobar del nostre entorn més immediat. al parc natural de Sant Llorenç en zones forestals. El mussol Els castellarencs i castellarenques vivim en un entorn privile- comú, és de mida petita, viu en conreus i ambients pedrego- giat, tenim el poble envoltat de boscos i just a tocar del Parc sos amb vegetació pobra, també n’hi ha poques parelles. El Natural de Sant Llorenç del Munt, i encara que els animals gamarús, té el cap molt arrodonit, un udol profund i distintiu, costin una mica de veure, són uns boscos amb una gran ri- viu a les diferents tipologies de boscos del massís de Sant Llo- quesa a nivell de flora i fauna.
    [Show full text]
  • DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2011 Guia Per a Organitzadors
    2011 CORRELLENGUA HOMENATGE A JOAN OLIVER (PERE QUART) Sant Llorenç Savall, 2 de juliol Perpinyà, 5 de novembre DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2011 Guia per a organitzadors Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) C. Muntadas,24-26 baixos / 08014 Barcelona Telèfon: 93 415 90 02 – www.cal.cat – a/e: correllengua@cal.cat CONTINGUTS 1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................3 2. LA COORDINADORA D’ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA CATALANA (CAL) .........4 3. EL CORRELLENGUA, UN PROJECTE REEIXIT .....................................................................3 4. OBJECTIUS BÀSICS DEL CORRELLENGUA ........................................................................4 5. EL CORRELLENGUA 2011 ...................................................................................................8 5.1. Quins són els objectius marc?...................................................................................8 5.1. Quin és el lema? .........................................................................................................9 5.2. Què és el Manifest i qui el fa? ...................................................................................9 5.3. Què és la moció? .................................................................................................... 11 5.4. Quin és el calendari? .............................................................................................. 12 6. COM ORGANITZAR UN CORRELLENGUA ...................................................................
    [Show full text]
  • 2016 Dossier Del Correllengua 2016
    2016 CORRELLENGUA HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG Canet de Mar, 9 de juliol Perpinyà, 5 de novembre DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Guia per a organitzadors Document elaborat per: Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) C. de Muntadas, 24-26 08014 Barcelona Països Catalans Telèfon: 934 159 002 A/e: correllengua@cal.cat Descàrrega del dossier digital: http://www.cal.cat (apartat Correllengua 2016) Maig de 2016 DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Índex Pàgines Aspectes bà sics del Correllenguà 5 a 12 (la CAL, objectius del Correllengua...) El Correllenguà 2016 13 a 20 (objectius marc, el lema, el manifest, la moció...) L’orgànitzàcio del Correllenguà 21 a 28 (qui l’organiza?, quan se celebra?, com han de ser els actes?, com es finança?, quins materials i recursos ofereix la CAL?, com es sol·liciten?...) Difusio i comunicàcio 29 a 32 (com es difonen els actes?, quins canals hi ha?...) ANNEX 1 - Màteriàl de vendà 33 a 40 (samarretes, marxandatge...) ANNEX 2 - Màteriàl de pre stec 41 a 50 (exposicions, jocs, audiovisuals, pancartes...) ANNEX 3 - Correllenguà à l’escolà 51 a 52 (activitats didàctiques) ANNEX 4 - Projecte EMPENTALLENGUA 53 a 56 (proposta d’activitats per al vostre Correllengua) ANNEX 5 - Recursos 57 a 63 (xerrades, presentacions de llibres, grups de música) DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Aspectes bàsics del Correllengua DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Pàgina 6 1. El dossier Un àny me s, àquest dossier te persones interessàdes à col·làboràr- l’objectiu de fàcilitàr là tàscà hi. Aixo fà del Correllenguà unà de les d’orgànitzàcio i de coordinàcio del iniciàtives me s pàrticipàdes dels Correllenguà à totes àquelles Pàï sos Càtàlàns, pero tàmbe implicà persones, entitàts o àssociàcions seguir uns principis bà sics, tànt en interessàdes à fer-lo àrribàr à les relàcio àls continguts, com en relàcio seves respectives viles, pobles, bàrris i à l’à mbit orgànitzàtiu, per tàl ciutàts.
    [Show full text]
  • Memòria I Record L’Horror Dels Camps Nazis a Través D'onze Sitgetans
    Hivern 2020/21 | Núm. 54 | Exemplar gratuït revista de cultura popular i divulgació històrica de Sitges Memòria i record L’horror dels camps nazis a través d'onze sitgetans Les festes d’abans Colors blau i vi Cel i calitges Les confraries i el ball de bastons 50 anys de presència castellera Josep Carner i Sitges presentació Un segle de RECORDANT LA BARBÀRIE l’estrena a Sitges Durant la primera part de la tardor, l’exposició Sitgetans als camps nazis ha complert l’objectiu de fer arribar a la gent una realitat totalment desconeguda a casa nostra. Un dels comissaris de la mostra –que fins fa unes setmanes es va presentar a Can Falç de Mar– ens apropa en aquesta edició de La Xermada a la història, el testimoni i les misèries de la sardana que van passar onze sitgetans que van ser deportats als camps de concentració i extermini de l’Alemanya nazi i van viure l’horror en primera persona. D’aquests onze vilatans, només dos van aconseguir sobreviure aquella barbàrie. En aquest nou número també celebrem tres importants i rodones efemèrides. Una d’elles són els 100 anys de la Processó de Sant Bartomeu i les altres els 50 anys de la presència castellera a Sitges, i també els 50 de la mort del poeta Josep carner, autor del Sitges, cel i calitges i que va centrar l’acte central del Correllengua 2020, celebrat a Sitges. Els balls de la Festa Major també són protagonistes d’aquesta nova edició. Per una banda, parlem de les La celebracions i festes que es feien a la vila als segles XVII, XVIII i part del XIX, que estaven organitzades i encabides dintre del desenvolupament de tasques anuals de les confraries sitgetanes.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària De La Junta De Govern Del Dia 17 De Setembre De 2020
    Àrea de Presidència Secretaria General ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE LA JUNTA DE GOVERN DEL DIA 17 DE SETEMBRE DE 2020 El 17 de de setembre de 2020, a les 11 hores i 5 minuts, es reuneix en sessió ordinària en primera convocatòria, la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, sota la presidència de la seva presidenta, senyora Núria Marín Martinez (PSC-CP) i amb l’assistència del vicepresident primer, senyor Jaume Collboni Cuadrado (PSC-CP), vicepresidenta segona, senyora Carmela Fortuny i Camarena (JUNTS), vicepresident tercer, senyor Ferran Mascarell i Canalda (JUNTS), vicepresidenta quarta, senyora Núria Parlon Gil (PSC-CP), i amb els diputats i diputades amb dret a vot que s’esmenten a continuació: senyors Carles Ruiz Novella (PSC-CP), Pere Pons i Vendrell (JUNTS), Josep Arimany i Manso (JUNTS), senyora Pilar Díaz Romero (PSC-CP), senyor Joan Carles Garcia Cañizares (JUNTS), senyora Eva Maria Menor Cantador (PSC-CP), senyor Francisco Javier Gomar Martín (PSC-CP), senyora Lluïsa Moret Sabidó (PSC-CP), senyors Alfredo Vega López (PSC-CP), Rubén Guijarro Palma (PSC-CP), senyora Neus Munté i Fernández (JUNTS), senyor Josep Tarín i Canales (JUNTS), senyora Alba Barnusell Ortuño (PSC-CP) i els diputats i diputades amb veu però sense vot següents: senyora Laura Pérez Castaño (ECG), senyor Celestino Corbacho Chaves (Cs) i senyora Lluïsa Melgares i Aguirre (TxT). A causa de les mesures de prevenció adoptades amb motiu de la pandèmia del Covid 19 i la crisi sanitària, i en existir dificultats per garantir les distàncies interpersonals disposades per la normativa aplicable, fet que dificulta la realització de la sessió de forma presencial, de conformitat amb el que preveu l’article 46.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, la sessió se celebra a distància i per mitjans electrònics.
    [Show full text]
  • Veure El Llibre En
    Quaderns d’Estudi _L’ASSOCIACIONISME PER LA IGUALTAT DE DRETS LINGÜÍSTICS Susanna Pardines López Càtedra de Drets Lingüístics Susanna Pardines López. Llicenciada en Filologia Hispànica (especialitat valencia- na) per la Universitat de València, màster en Assessorament Lingüístic per la mateixa universitat i en Elaboració de diccionaris per la UNED. Actualment es tècnica lingüística de l’Aca- dèmia Valenciana de la Llengua, i membre del Ple de la Junta Qualificadora de Co- neixements del Valencià i del Consell Social de les Llengües. Com a sòcia de l’ACV Tirant lo Blanc des dels inicis de l’entitat ha coordinat i dut a terme nombroses accions de promoció del valencià. Des de 2016, a més a més, coordi- na el Lab d’Identitat i Cultura de la Funda- ció Nexe. © SUSANNA PARDINES LÓPEZ Directors: VICENTA TASA FUSTER RAFAEL CASTELLÓ COGOLLOS Edició: Càtedra de Universitat Drets Lingüístics de València ISBN: 978-84-0919-914-3 L’ASSOCIA- CIONISME PER LA IGUALTAT DE DRETS LINGÜÍSTICS AUTORA: Susanna Pardines López Primera part LA LLENGUA I L’ASSOCIACIONISME EN EL CENTRE DE LA SOCIETAT La llengua i l’associacionisme en el centre de la societat 11 Els conceptes d’ésser humà i de societat van lligats. Les persones ens aple- guem en grups socials i ens organitzem en sistemes complexos. Les llengües esdevenen, en aquest punt, un element fonamental per a viure en col·lectivitat, ja que tota organització necessita comunicar-se, necessita compartir un codi que li permet codificar i descodificar la informació. Segons constata Saussure, la llengua, separada del conjunt dels fets de llenguatge, és el més ric i complex de tots els sistemes de comunicació, el més important.
    [Show full text]
  • Catalan-Ness(Es) in the Catalan Countries
    CATALAN SOCIAL SCIENCES REVIEW, 4: 1-14 (2014) Secció de Filosofia i Ciències Socials , IEC, Barcelona ISSN: 2014-6035 DOI: 10.2436/20.3000.02.16 http://revistes.iec.cat/index/CSSr Catalan-ness(es) in the Catalan Countries Mariona Lladonosa Latorre * Universitat de Lleida Original source : Mirmanda, 8: 10-23 (2013) (http://raco.cat/index.php/Mirmanda/index ) Translated from Catalan by Mary Black Abstract This is an overview of the discourses, practices, changes and continuities in the ideas of Catalan-ness in the Catalan Countries from the 1960s until today after the turn of the century. The 1960s played a crucial role in the construction of new identity discourses influenced the sociopolitical situation in the Catalan Countries at the same time that the national identity markers have undergone transformations. Both of these can be examined under a joint perspective. Key words: 1960s, globalisation, identity, Catalan-ness, Catalan Countries 1. Introduction National identity in the Catalan Countries can be described from multiple frontiers of thought, first because from the 1960s until today the play between the imagined community and the real community has never ceased to spark political and social conflicts all throughout the land, and secondly because, as Joan Fuster said, what we call the identity in this particular area has been and continues to be a “question of names”. We are starting with the assumption that writing about Catalan-ness in the Catalan Countries implies an initial, specific ideological position, because if we understand ‘the Catalan Countries’ to be a general coronym – the name of a country – and frame of reference, ‘Catalan’ is the corresponding adjective that defines a person who lives there, and ‘Catalan- ness’ is thus the noun version of this adjective.
    [Show full text]
  • Tríptic Calendari Copia
    Diumenge, 15 d’octubre 18:00 h Teatre El Jardí Tempesta esvaïda Comèdia lírica en tres actes, text de l’escriptora figuerenca Carme Montoriol (1893-1966) i música de Organitza: Joaquim Serra (1907-1957). L’obra fou estrenada el 7 Dimecres, 4 d’octubre Divendres, 3 de novembre Dissabte, 2 de desembre de novembre de1936, en plena Guerra Civil, a 20:00 h Castell de Sant Ferran 19:00 h Teatre Municipal El Jardí 17:30 h Plaça de l'Ajuntament Barcelona. L’any 2016 es va recuperar per commemorar Presentació del llibre Històries de músics, Premis Capital de la Sardana Cobla i batucada el 80è aniversari de la seva estrena i els cinquanta anys Programació d'Antoni Mas Bou Reconeixement a les persones, entitats i institucions El Foment de la Sardana Pep Ventura organitza aquesta de la mort de Carme Montoriol. Organitzat per l'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran. que han desenvolupat una tasca de conreu, difusió i ballada amb la cobla Vila de la Jonquera patrocinada enaltiment de la sardana i la dansa tradicional. pels comerciants de la Plaça de l’Ajuntament i carrers Divendres, 6 d’octubre Divendres, 20 d’octubre Presentació de la capitalitat de Montblanc, del centre, en el decurs de la qual s'interpretarà la octubre 20:00 h Casino Menestral 20:00 h Cercle Sport i nomenament de la Capital de la Sardana 2019. sardana de Xavi Piñol, Batuc de roure conjuntament Venècia-París-Figueres-L’Havana. 4ª Vetllada Poètica del Casino Menestral novembre Amb l’actuació del tenor Josep Fadó i la cobla Flama de amb el grup de batucada “Tramuntakada”.
    [Show full text]
  • Tipologia Del Caganer Història Interpretacions I Controvèrsia Al
    Tipologia del Caganer Història L'origen d’aquesta figura sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es va caracteritzar per un realisme exagerat. En aquells temps, el Caganer no era una figura exclusiva del pessebre: per exemple, perduren testimonis d’ell en rajoles, on és representat com un narrador de rondalles. No és fins a finals del segle XVIII que els caganers apareixen als pessebres catalans, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Als Països Catalans es pot trobar a Catalunya i al País Valencià. A l'estat espanyol, a les illes Canàries i a la Regió de Múrcia. A Portugal també és tradicional. Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant al pessebre, es creu que la tradició popular considerava el Caganer i les seves femtes un símbol de fertilitat de la terra. Per aquest motiu se'l va elevar a emblema de prosperitat i bona sort pel següent l'any. Es considerava que col·locar aquesta figura al pessebre duia bona sort i alegria; si no, desventures. Es tracta d’una tradició que, en contra del que pugui semblar, està ben acceptada per l'Església. Interpretacions i controvèrsia al voltant de la seva figura Les característiques d’aquesta figura, que es situa entre la transcendència de la representació del fet religiós i la contingència còsmica del fet de defecar, l’han convertit en el blanc de tot tipus de polèmiques i possibles interpretacions.
    [Show full text]