DOCSLIB.ORG

DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2011 Guia Per a Organitzadors

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2011 Guia Per a Organitzadors 2011 CORRELLENGUA HOMENATGE A JOAN OLIVER (PERE QUART) Sant Llorenç Savall, 2 de juliol Perpinyà, 5 de novembre DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2011 Guia per a organitzadors Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) C. Muntadas,24-26 baixos / 08014 Barcelona Telèfon: 93 415 90 02 – www.cal.cat – a/e: [email protected] CONTINGUTS 1. INTRODUCCIÓ ....................................................................................................................3 2. LA COORDINADORA D’ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA CATALANA (CAL) .........4 3. EL CORRELLENGUA, UN PROJECTE REEIXIT .....................................................................3 4. OBJECTIUS BÀSICS DEL CORRELLENGUA ........................................................................4 5. EL CORRELLENGUA 2011 ...................................................................................................8 5.1. Quins són els objectius marc?...................................................................................8 5.1. Quin és el lema? .........................................................................................................9 5.2. Què és el Manifest i qui el fa? ...................................................................................9 5.3. Què és la moció? .................................................................................................... 11 5.4. Quin és el calendari? .............................................................................................. 12 6. COM ORGANITZAR UN CORRELLENGUA .................................................................... 14 6.1. Qui l’organitza? ........................................................................................................ 14 6.2. Quan s’ha de celebrar? ......................................................................................... 14 6.3. Quin ha de ser el nexe d’unió entre tots els Correllengües? ............................ 15 6.4. Quina ha de ser la filosofia i com han de ser els actes? ................................... 15 6.5. Com es financen els actes? .................................................................................. 16 7. OFERTA DE MATERIALS, PRODUCTES I RECURSOS PEL CORRELLENGUA 2011 ........ 17 7.1. Oferta de productes i materials ............................................................................ 17 7.2. Oferta de recursos ................................................................................................... 18 7.3. Material de préstec ................................................................................................. 20 7.4. Com puc sol·licitar el material de venda i de préstec? ................................... 24 8. DIFUSIÓ I COMUNICACIÓ .............................................................................................. 26 8.1. Què he de fer per difondre els meus actes? ...................................................... 26 8.2. Canals de difusió ..................................................................................................... 26 ANNEX 1 – MATERIAL DE VENDA (MARXANDATGE) ....................................................... 29 ANNEX 2 – MATERIAL DE PRÉSTEC ..................................................................................... 34 ANNEX 3 – PRESENTACIÓ DE LLIBRES / GRUPS D’ANIMACIÓ / GRUPS MUSICALS .... 37 ANNEX 4 – RECURSOS SOBRE JOAN OLIVER (PERE QUART) .......................................... 46 - 2 - 1. INTRODUCCIÓ Aquest dossier té la intenció de facilitar la tasca d’organització i de coordinació del Correllengua a totes aquelles persones, entitats o associacions interessades a fer arribar el moviment a les seves respectives viles, pobles, barris i ciutats. Al mateix temps, vol ser una eina d’ajuda per a aclarir alguns aspectes bàsics del Correllengua. La Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) és una de les principals entitats impulsores del Correllengua que recorre cada any bona part de les comarques dels Països Catalans, tot realitzant actes arreu amb la finalitat de promoure la nostra llengua i cultura. A cada ciutat, poble, barri... els actes del Correllengua són impulsats pels nuclis de la CAL o per entitats i persones interessades a col·laborar-hi. Això fa del Correllengua una de les iniciatives més participades dels Països Catalans, però també implica seguir uns principis bàsics, En aquest dossier us facilitem tota la tant en relació als continguts com en informació que us pot caldre per al relació a l’àmbit organitzatiu, per tal desenvolupament del vostre d’aconseguir uns bons resultats i tenir la Correllengua i us demanem que tingueu repercussió que es mereix. en compte el seu contingut. En cas de trobar-vos amb qualsevol dificultat o dubte podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través del telèfon 93 415 90 02 o bé a l’a/e [email protected]. També podeu consultar el nostre portal web www.cal.cat, i tota la informació necessària al llarg de la campanya a la secció dedicada al Correllengua 2011. - 3 - 2. LA COORDINADORA D’ASSOCIACIONS PER LA LLENGUA CATALANA (CAL) La Coordinadora d’Associacions per la Les nostres eines són la mobilització i la Llengua catalana (CAL) va néixer el 23 conscienciació de la població d’abril de 1996 amb la voluntat de fer un mitjançant activitats adreçades a treball de xarxa entre associacions i promoure la nostra cultura i llengua. persones a títol individual d’arreu del Pretenem que la gent gaudeixi d’una país, que volguessin implicar-se en un normalitat catalana i, a la vegada, projecte basat en tres grans objectius: sensibilitzar-la de la seva necessitat. Així doncs, mitjançant el nostre discurs clar Garantir un futur digne per a la volem fer veure a les persones nostra llengua, tot reivindicant l’anormalitat –no només cultural i polítiques actives que en lingüística– en què vivim. promoguin l’ús social i n’afavoreixin la plena normalització. I, paral·lelament, incidir en la presa de consciència de la gent respecte d'aquest fet. Acabar amb la menysvaloració de la nostra cultura i, per tant, presentar-la arreu del món com el que és: una cultura innovadora, integradora i desacomplexada. Reclamar el reconeixement de la unitat i l’oficialitat de la llengua La CAL es vertebra en nuclis territorials, catalana en tot el seu territori: de des d’on es pot incidir de manera més Salses a Guardamar i de Fraga a directa i efectiva sobre les Maó. problemàtiques locals. - 4 - 3. EL CORRELLENGUA, UN PROJECTE REEIXIT Aquesta iniciativa va sorgir l’any 1993 a persones arreu del país. l’illa de Mallorca, inspirada en la Korrika del País Basc, que sorgeix amb la finalitat El Correllengua es vertebra amb el pas de demostrar la vitalitat de la llengua de la flama, l’element simbòlic i catalana i fomentar-ne l’ús social. El 1995 cohesionant de tota aquesta iniciativa. es comença a fer al País Valencià i a Al seu pas es llegeix el ―Manifest del partir del 1996 la CAL agafa el Correllengua‖ i es realitzen, en l’àmbit compromís de portar-lo a la resta dels local, tota mena d’activitats de caire territoris de parla catalana. lúdic, festiu, pedagògic i reivindicatiu: xerrades, taules rodones, programes de La CAL exerceix la coordinació del ràdio i televisió, música i balls populars, Correllengua al Principat, a Menorca, a actes gastronòmics, cercaviles, teatre al Eivissa, a Andorra, a la Franja i a la carrer, concerts, ... amb l’objectiu de Catalunya Nord, en coordinació amb mostrar la vitalitat de la nostra llengua i altres entitats de cada territori, mentre cultura a totes les persones que, que al País Valencià l’exerceix Acció nouvingudes o no, encara no la Cultural del País Valencià (ACPV). A l’illa coneixen. Alhora, pretén implicar tothom de Mallorca, el Correllengua no se en la seva defensa. En definitiva, una celebra cada any, sinó que es va manera festiva i oberta de celebrar la alternant: un any celebren Correllengua i catalanitat, al carrer, de manera un altre Acampallengua. Des de fa uns desacomplexada i en positiu. anys, però, i de la mà de l’entitat Joves de Mallorca per la Llengua, durant el mes El Correllengua ha esdevingut el referent d’octubre celebren un acte de més clar i més multitudinari de Correllengua, per tal de participar en els reivindicació de la llengua catalana. actes que es fa arreu del país. Centenars d’entitats d’arreu dels Països Catalans, provinents de molts àmbits L’evolució del Correllengua es fa evident (lúdic, cultural, esportiu, musical, social, si tenim en compte que en el seu inici festiu, juvenil, pedagògic, gastronòmic...) comptàvem amb una dotzena de han fet possible una infinitat d’actes amb pobles, barris o ciutats que celebraven l’objectiu de mostrar la necessitat de actes de Correllengua i avui passem dels treballar tots plegats per tal que la 300. El Correllengua és la iniciativa per la llengua catalana ocupi el lloc que li llengua que anualment mou més pertoca a la nostra societat. - 3 - 4. OBJECTIUS BÀSICS DEL CORRELLENGUA Els objectius del Correllengua són aconseguir el ple reconeixement de la unitat de la llengua catalana, l’oficialització a tot el territori i el foment d’uns hàbits interpersonals de fidelitat lingüística. a) La unitat de la llengua catalana Cal continuar treballant per evidenciar la fal·làcia que suposen les polítiques secessionistes, l’objectiu final de les quals és arraconar la llengua en el conjunt del territori, supeditant-la a la llengua espanyola o la francesa. Per tant, cal insistir en els fonaments històrics, científics i jurídics que avalen la unitat de la llengua.
Load more

Recommended publications
  • Gestió Del Patrimoni Literari Català Femení
    Gestió del patrimoni literari català femení Volum II 1 2 2 Capítol 8 Annexos 3 Annex n.1 | Antologies de la història de la literatura catalana | Antologies generals Bordons, G. & Subirana, J. (Eds.) (1999). Literatura catalana comtemporània. Barcelona: Ediuoc/ Proa. Borràs, V. (2002). Les veus del temps. Antologia dels millors textos de la nostra literatura, Alzira: Bromera (13 autors, 0 dones: 0 &. Segle XX ). Busquets, L. (1980). Plomes catalanes contemporànies. Barcelona: Edicions del Mall (25 autors, 4 dones: 16%. Segle XX) [Maria-Mercè Marçal]. Cabré, J.; Mira, J. F. & Palomero, J. (1980). Història de la literatura catalana. Barcelona: Rosa sensat: Edicions 62 (48 autors, 9 dones: 18,75 %. Del Modernisme a la Guerra Civil) [Caterina Albert]. Castellanos, J. (1973). Guia de literatura catalana contemporània. Barcelona: Edicions 62 (50 textos, 2 de dones: 4%) [Caterina Albert]. Comas, A. (1980). Grans personalitats de la literatura catalana. Barcelona: Gràfiques Marina (23 autors, 1 dona: 4,30%) [Caterina Albert]. Fuster, J. (1976). Literatura catalana contemporània. Barcelona: Curial (57 autors, 4 dones: 7%. A partir de Maragall) [Caterina Albert]. Garolera, N. (1985). Anàlisis i comentaris de textos literaris catalans. Barcelona: Curial (12 autors, 1 dona: 8,3%. De Maragall a Brossa) [Caterina Albert]. Molas, J. & Castellet, J. M. (1979). MOLC. Barcelona: Edicions 62 i La Caixa (100 capítols, 4 dedicats a 2 dones diferents). [Caterina Albert]. Prado, J. M. & Vallverdú, F. (1984). Història de la literatura catalana. Barcelona: Edicions 62 (50 autors, 3 dones: 6%. Del Modernisme a la Guerra Civil) [Caterina Albert]. Riquer, M. de & Comas, A. (1988). Història de la literatura catalana. Barcelona: Edi- torial Ariel (96 autors , 11 dones.
    [Show full text]
  • Passat Ressuscitat
    La Marxa Infantil arriba aquest cap de setmana a la 53a edició ESPORTS P13 de castellar DEL 4 AL 10259 D’OCTUBRE DE 2013 Setmanari d’informació local www.lactual.cat El CB El Correllengua Especial Castellar homenatja aquest programació cau contra el cap de setmana cultural de favorit al títol Martí i Pol tardor ESPORTS P14 CULTURA P19 PÀGINES CENTRALS La visita a Sant Esteve va comptar amb la dramatització de personatges de l’època en què es va construir l’església. || Q. PASCUAL Passat ressuscitat Gran seguiment de les Jornades Europees del Patrimoni el cap de setmana passat CULTURA P18 Laura Girbau i Carmen Padilla han de lluitar amb les administracions i contra les retallades per donar una educació als seus fills. || Q. PASCUAL La dificultat d’escolaritzar fills amb Asperger ACTUALITAT P3 02 DEl 4 al 10 d’octubrE DE 2013 PUBLICITAT DEl 4 al 10 d’octubrE DE 2013 03 ACTUALITAT “No ens hem de rendir mai” agnosticar erròniament epilèpsia. Laura Girbau i Carme “Hem anat a molts llocs per fer-li proves, ens hem trobat amb bons Padilla expliquen professionals, però també amb els problemes per molts de dolents. De vegades et escolaritzar els seus tracten malament, fins i tot te’n fan a tu culpable però s’ha de se- fills amb Asperger guir lluitant, encara que hi ha metges i persones que et diuen que no continuïs”, explica la Mari Carmen. “No ens hem de rendir De moment, han mai”, asseguren les dues mares, la aconseguit una Laura i la Mari Carmen. El Daniel ha anat a l’escola Be- solució transitòria llapart de Sabadell des dels 5 anys, per a aquest curs però com que ha fet ja els 18 havia de passar a un centre ocupacional o a un centre de dia amb auxiliar.
    [Show full text]
  • Nationalities Papers How Nationalism Evolves
    This article was downloaded by: [University of Oxford] On: 13 June 2011 Access details: Access Details: [subscription number 773573598] Publisher Routledge Informa Ltd Registered in England and Wales Registered Number: 1072954 Registered office: Mortimer House, 37- 41 Mortimer Street, London W1T 3JH, UK Nationalities Papers Publication details, including instructions for authors and subscription information: http://www.informaworld.com/smpp/title~content=t713439073 How nationalism evolves: explaining the establishment of new varieties of nationalism within the national movements of Quebec and Catalonia (1976-2005) Jaime Llucha a Collegio Carlo Alberto, Turin, Italy Online publication date: 23 April 2010 To cite this Article Lluch, Jaime(2010) 'How nationalism evolves: explaining the establishment of new varieties of nationalism within the national movements of Quebec and Catalonia (1976-2005)', Nationalities Papers, 38: 3, 337 — 359 To link to this Article: DOI: 10.1080/00905991003646490 URL: http://dx.doi.org/10.1080/00905991003646490 PLEASE SCROLL DOWN FOR ARTICLE Full terms and conditions of use: http://www.informaworld.com/terms-and-conditions-of-access.pdf This article may be used for research, teaching and private study purposes. Any substantial or systematic reproduction, re-distribution, re-selling, loan or sub-licensing, systematic supply or distribution in any form to anyone is expressly forbidden. The publisher does not give any warranty express or implied or make any representation that the contents will be complete or accurate or up to date. The accuracy of any instructions, formulae and drug doses should be independently verified with primary sources. The publisher shall not be liable for any loss, actions, claims, proceedings, demand or costs or damages whatsoever or howsoever caused arising directly or indirectly in connection with or arising out of the use of this material.
    [Show full text]
  • CVN De FECYT Date of Document: 05/11/2018 V 1.4.0 3995C11539a825c93a6ca3cb0b60d2e2
    Joana Maria Pujadas Mora Generated from: Editor CVN de FECYT Date of document: 05/11/2018 v 1.4.0 3995c11539a825c93a6ca3cb0b60d2e2 This electronic file (PDF) has embedded CVN technology (CVN-XML). The CVN technology of this file allows you to export and import curricular data from and to any compatible data base. List of adapted databases available at: http://cvn.fecyt.es/ 3995c11539a825c93a6ca3cb0b60d2e2 Summary of CV This section describes briefly a summary of your career in science, academic and research; the main scientific and technological achievements and goals in your line of research in the medium -and long- term. It also includes other important aspects or peculiarities. Researcher and co-head of the Historical Demography area at the Centro de Estudios Demográficos – Universitat Autònoma de Barcelona, and associate professor at the Department of Economic History of the Universitat de Barcelona. Along my predoctoral and postdoctoral period, I was visiting researcher funded on competitive-basis at the Cambridge Group for the History of Population and Social Structure (UK), the Center for Population Studies (Sweden), the Inter-University Consortium for Political and Social Research (USA) and the Center for Economic Demography (Sweden). The development of my research career is framed within the Modern and Contemporary History, especially concerning Social History, Historical Demography and Economic History. I do understand my research as a contribution to the following topics: 1) Relevance of public health policies and social-medical institutions in the decline of mortality along the Demographic Transition. 2) Time reduction of individual demographic databases construction through computer vision methods (i.e. handwriting recognition algorithms), automation on standardization and record linkage through string distances.
    [Show full text]
  • Escoles Actives I Obertes Al Seu Entorn
    Número 14 · Abril 2015 ESCOLES ACTIVES I OBERTES AL SEU ENTORN Escola Joan Blanquer Escola El Sol i La Lluna Escola Sant Esteve Escola Josep Gras Escola Mestre Pla Escola Bonavista FEDAC Castellar - La Immaculada, Institut Castellar, Escola Municipal d’Adults, Institut Puig de la Creu, Col·legi El Casal, Escola Emili Carles Tolrà 02 del 30 d’abril AL 07 DE MAIG DE 2015 Número 15 ELS MUSSOLS DELS NOSTRES BOSCOS FEDAC Castellar – La Immaculada Alumnes de P5 Aquest curs els nens i nenes de la classe de P-5 vam triar ser la classe dels mussols. Cada curs desenvolupem un projecte interdisciplinari a l’entorn de la mascota de la classe, i aquesta vegada, a més de treballar els mussols en general, vam apro- fundir una mica més en els mussols que habiten els boscos insectes. El mussol banyut, no n’hi ha gaires, es pot trobar del nostre entorn més immediat. al parc natural de Sant Llorenç en zones forestals. El mussol Els castellarencs i castellarenques vivim en un entorn privile- comú, és de mida petita, viu en conreus i ambients pedrego- giat, tenim el poble envoltat de boscos i just a tocar del Parc sos amb vegetació pobra, també n’hi ha poques parelles. El Natural de Sant Llorenç del Munt, i encara que els animals gamarús, té el cap molt arrodonit, un udol profund i distintiu, costin una mica de veure, són uns boscos amb una gran ri- viu a les diferents tipologies de boscos del massís de Sant Llo- quesa a nivell de flora i fauna.
    [Show full text]
  • 2016 Dossier Del Correllengua 2016
    2016 CORRELLENGUA HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG Canet de Mar, 9 de juliol Perpinyà, 5 de novembre DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Guia per a organitzadors Document elaborat per: Coordinadora d’Associacions per la Llengua catalana (CAL) C. de Muntadas, 24-26 08014 Barcelona Països Catalans Telèfon: 934 159 002 A/e: [email protected] Descàrrega del dossier digital: http://www.cal.cat (apartat Correllengua 2016) Maig de 2016 DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Índex Pàgines Aspectes bà sics del Correllenguà 5 a 12 (la CAL, objectius del Correllengua...) El Correllenguà 2016 13 a 20 (objectius marc, el lema, el manifest, la moció...) L’orgànitzàcio del Correllenguà 21 a 28 (qui l’organiza?, quan se celebra?, com han de ser els actes?, com es finança?, quins materials i recursos ofereix la CAL?, com es sol·liciten?...) Difusio i comunicàcio 29 a 32 (com es difonen els actes?, quins canals hi ha?...) ANNEX 1 - Màteriàl de vendà 33 a 40 (samarretes, marxandatge...) ANNEX 2 - Màteriàl de pre stec 41 a 50 (exposicions, jocs, audiovisuals, pancartes...) ANNEX 3 - Correllenguà à l’escolà 51 a 52 (activitats didàctiques) ANNEX 4 - Projecte EMPENTALLENGUA 53 a 56 (proposta d’activitats per al vostre Correllengua) ANNEX 5 - Recursos 57 a 63 (xerrades, presentacions de llibres, grups de música) DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Aspectes bàsics del Correllengua DOSSIER DEL CORRELLENGUA 2016 Pàgina 6 1. El dossier Un àny me s, àquest dossier te persones interessàdes à col·làboràr- l’objectiu de fàcilitàr là tàscà hi. Aixo fà del Correllenguà unà de les d’orgànitzàcio i de coordinàcio del iniciàtives me s pàrticipàdes dels Correllenguà à totes àquelles Pàï sos Càtàlàns, pero tàmbe implicà persones, entitàts o àssociàcions seguir uns principis bà sics, tànt en interessàdes à fer-lo àrribàr à les relàcio àls continguts, com en relàcio seves respectives viles, pobles, bàrris i à l’à mbit orgànitzàtiu, per tàl ciutàts.
    [Show full text]
  • Memòria I Record L’Horror Dels Camps Nazis a Través D'onze Sitgetans
    Hivern 2020/21 | Núm. 54 | Exemplar gratuït revista de cultura popular i divulgació històrica de Sitges Memòria i record L’horror dels camps nazis a través d'onze sitgetans Les festes d’abans Colors blau i vi Cel i calitges Les confraries i el ball de bastons 50 anys de presència castellera Josep Carner i Sitges presentació Un segle de RECORDANT LA BARBÀRIE l’estrena a Sitges Durant la primera part de la tardor, l’exposició Sitgetans als camps nazis ha complert l’objectiu de fer arribar a la gent una realitat totalment desconeguda a casa nostra. Un dels comissaris de la mostra –que fins fa unes setmanes es va presentar a Can Falç de Mar– ens apropa en aquesta edició de La Xermada a la història, el testimoni i les misèries de la sardana que van passar onze sitgetans que van ser deportats als camps de concentració i extermini de l’Alemanya nazi i van viure l’horror en primera persona. D’aquests onze vilatans, només dos van aconseguir sobreviure aquella barbàrie. En aquest nou número també celebrem tres importants i rodones efemèrides. Una d’elles són els 100 anys de la Processó de Sant Bartomeu i les altres els 50 anys de la presència castellera a Sitges, i també els 50 de la mort del poeta Josep carner, autor del Sitges, cel i calitges i que va centrar l’acte central del Correllengua 2020, celebrat a Sitges. Els balls de la Festa Major també són protagonistes d’aquesta nova edició. Per una banda, parlem de les La celebracions i festes que es feien a la vila als segles XVII, XVIII i part del XIX, que estaven organitzades i encabides dintre del desenvolupament de tasques anuals de les confraries sitgetanes.
    [Show full text]
  • Acta De La Sessió Ordinària De La Junta De Govern Del Dia 17 De Setembre De 2020
    Àrea de Presidència Secretaria General ACTA DE LA SESSIÓ ORDINÀRIA DE LA JUNTA DE GOVERN DEL DIA 17 DE SETEMBRE DE 2020 El 17 de de setembre de 2020, a les 11 hores i 5 minuts, es reuneix en sessió ordinària en primera convocatòria, la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona, sota la presidència de la seva presidenta, senyora Núria Marín Martinez (PSC-CP) i amb l’assistència del vicepresident primer, senyor Jaume Collboni Cuadrado (PSC-CP), vicepresidenta segona, senyora Carmela Fortuny i Camarena (JUNTS), vicepresident tercer, senyor Ferran Mascarell i Canalda (JUNTS), vicepresidenta quarta, senyora Núria Parlon Gil (PSC-CP), i amb els diputats i diputades amb dret a vot que s’esmenten a continuació: senyors Carles Ruiz Novella (PSC-CP), Pere Pons i Vendrell (JUNTS), Josep Arimany i Manso (JUNTS), senyora Pilar Díaz Romero (PSC-CP), senyor Joan Carles Garcia Cañizares (JUNTS), senyora Eva Maria Menor Cantador (PSC-CP), senyor Francisco Javier Gomar Martín (PSC-CP), senyora Lluïsa Moret Sabidó (PSC-CP), senyors Alfredo Vega López (PSC-CP), Rubén Guijarro Palma (PSC-CP), senyora Neus Munté i Fernández (JUNTS), senyor Josep Tarín i Canales (JUNTS), senyora Alba Barnusell Ortuño (PSC-CP) i els diputats i diputades amb veu però sense vot següents: senyora Laura Pérez Castaño (ECG), senyor Celestino Corbacho Chaves (Cs) i senyora Lluïsa Melgares i Aguirre (TxT). A causa de les mesures de prevenció adoptades amb motiu de la pandèmia del Covid 19 i la crisi sanitària, i en existir dificultats per garantir les distàncies interpersonals disposades per la normativa aplicable, fet que dificulta la realització de la sessió de forma presencial, de conformitat amb el que preveu l’article 46.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local, la sessió se celebra a distància i per mitjans electrònics.
    [Show full text]
  • Veure El Llibre En
    Quaderns d’Estudi _L’ASSOCIACIONISME PER LA IGUALTAT DE DRETS LINGÜÍSTICS Susanna Pardines López Càtedra de Drets Lingüístics Susanna Pardines López. Llicenciada en Filologia Hispànica (especialitat valencia- na) per la Universitat de València, màster en Assessorament Lingüístic per la mateixa universitat i en Elaboració de diccionaris per la UNED. Actualment es tècnica lingüística de l’Aca- dèmia Valenciana de la Llengua, i membre del Ple de la Junta Qualificadora de Co- neixements del Valencià i del Consell Social de les Llengües. Com a sòcia de l’ACV Tirant lo Blanc des dels inicis de l’entitat ha coordinat i dut a terme nombroses accions de promoció del valencià. Des de 2016, a més a més, coordi- na el Lab d’Identitat i Cultura de la Funda- ció Nexe. © SUSANNA PARDINES LÓPEZ Directors: VICENTA TASA FUSTER RAFAEL CASTELLÓ COGOLLOS Edició: Càtedra de Universitat Drets Lingüístics de València ISBN: 978-84-0919-914-3 L’ASSOCIA- CIONISME PER LA IGUALTAT DE DRETS LINGÜÍSTICS AUTORA: Susanna Pardines López Primera part LA LLENGUA I L’ASSOCIACIONISME EN EL CENTRE DE LA SOCIETAT La llengua i l’associacionisme en el centre de la societat 11 Els conceptes d’ésser humà i de societat van lligats. Les persones ens aple- guem en grups socials i ens organitzem en sistemes complexos. Les llengües esdevenen, en aquest punt, un element fonamental per a viure en col·lectivitat, ja que tota organització necessita comunicar-se, necessita compartir un codi que li permet codificar i descodificar la informació. Segons constata Saussure, la llengua, separada del conjunt dels fets de llenguatge, és el més ric i complex de tots els sistemes de comunicació, el més important.
    [Show full text]
  • Catalan-Ness(Es) in the Catalan Countries
    CATALAN SOCIAL SCIENCES REVIEW, 4: 1-14 (2014) Secció de Filosofia i Ciències Socials , IEC, Barcelona ISSN: 2014-6035 DOI: 10.2436/20.3000.02.16 http://revistes.iec.cat/index/CSSr Catalan-ness(es) in the Catalan Countries Mariona Lladonosa Latorre * Universitat de Lleida Original source : Mirmanda, 8: 10-23 (2013) (http://raco.cat/index.php/Mirmanda/index ) Translated from Catalan by Mary Black Abstract This is an overview of the discourses, practices, changes and continuities in the ideas of Catalan-ness in the Catalan Countries from the 1960s until today after the turn of the century. The 1960s played a crucial role in the construction of new identity discourses influenced the sociopolitical situation in the Catalan Countries at the same time that the national identity markers have undergone transformations. Both of these can be examined under a joint perspective. Key words: 1960s, globalisation, identity, Catalan-ness, Catalan Countries 1. Introduction National identity in the Catalan Countries can be described from multiple frontiers of thought, first because from the 1960s until today the play between the imagined community and the real community has never ceased to spark political and social conflicts all throughout the land, and secondly because, as Joan Fuster said, what we call the identity in this particular area has been and continues to be a “question of names”. We are starting with the assumption that writing about Catalan-ness in the Catalan Countries implies an initial, specific ideological position, because if we understand ‘the Catalan Countries’ to be a general coronym – the name of a country – and frame of reference, ‘Catalan’ is the corresponding adjective that defines a person who lives there, and ‘Catalan- ness’ is thus the noun version of this adjective.
    [Show full text]
  • Tríptic Calendari Copia
    Diumenge, 15 d’octubre 18:00 h Teatre El Jardí Tempesta esvaïda Comèdia lírica en tres actes, text de l’escriptora figuerenca Carme Montoriol (1893-1966) i música de Organitza: Joaquim Serra (1907-1957). L’obra fou estrenada el 7 Dimecres, 4 d’octubre Divendres, 3 de novembre Dissabte, 2 de desembre de novembre de1936, en plena Guerra Civil, a 20:00 h Castell de Sant Ferran 19:00 h Teatre Municipal El Jardí 17:30 h Plaça de l'Ajuntament Barcelona. L’any 2016 es va recuperar per commemorar Presentació del llibre Històries de músics, Premis Capital de la Sardana Cobla i batucada el 80è aniversari de la seva estrena i els cinquanta anys Programació d'Antoni Mas Bou Reconeixement a les persones, entitats i institucions El Foment de la Sardana Pep Ventura organitza aquesta de la mort de Carme Montoriol. Organitzat per l'Associació d'Amics del Castell de Sant Ferran. que han desenvolupat una tasca de conreu, difusió i ballada amb la cobla Vila de la Jonquera patrocinada enaltiment de la sardana i la dansa tradicional. pels comerciants de la Plaça de l’Ajuntament i carrers Divendres, 6 d’octubre Divendres, 20 d’octubre Presentació de la capitalitat de Montblanc, del centre, en el decurs de la qual s'interpretarà la octubre 20:00 h Casino Menestral 20:00 h Cercle Sport i nomenament de la Capital de la Sardana 2019. sardana de Xavi Piñol, Batuc de roure conjuntament Venècia-París-Figueres-L’Havana. 4ª Vetllada Poètica del Casino Menestral novembre Amb l’actuació del tenor Josep Fadó i la cobla Flama de amb el grup de batucada “Tramuntakada”.
    [Show full text]
  • Tipologia Del Caganer Història Interpretacions I Controvèrsia Al
    Tipologia del Caganer Història L'origen d’aquesta figura sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es va caracteritzar per un realisme exagerat. En aquells temps, el Caganer no era una figura exclusiva del pessebre: per exemple, perduren testimonis d’ell en rajoles, on és representat com un narrador de rondalles. No és fins a finals del segle XVIII que els caganers apareixen als pessebres catalans, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Als Països Catalans es pot trobar a Catalunya i al País Valencià. A l'estat espanyol, a les illes Canàries i a la Regió de Múrcia. A Portugal també és tradicional. Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó de col·locar una figura cagant al pessebre, es creu que la tradició popular considerava el Caganer i les seves femtes un símbol de fertilitat de la terra. Per aquest motiu se'l va elevar a emblema de prosperitat i bona sort pel següent l'any. Es considerava que col·locar aquesta figura al pessebre duia bona sort i alegria; si no, desventures. Es tracta d’una tradició que, en contra del que pugui semblar, està ben acceptada per l'Església. Interpretacions i controvèrsia al voltant de la seva figura Les característiques d’aquesta figura, que es situa entre la transcendència de la representació del fet religiós i la contingència còsmica del fet de defecar, l’han convertit en el blanc de tot tipus de polèmiques i possibles interpretacions.
    [Show full text]