Vol. 38 (1995)

SOCIETAT D'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS - ESTUDI GENERAL LUL·uA -

Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears

Data de publicació: desembre de 1995 Palma de Mallorca ISSN 0212-260X Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears

Junta Directiva

President: Josep Antoni Alcover i Tomas Vicepresident: Francesc MoII i Marques Secretaria: Margalida Llabrés i Roset Tresorer: Antoni Grau i Jofre Bibliotecari: Martín Llobera Q'Brien Director de Publicacions: Guillem X. Pons i Buades Vocal 1er: Jaume Damians i Gelabert Vocal 2on: Aina Carbonell i Quetglas Vocal 3er: Caries Constantino i Mas

Junta de Publicacions

Editor: Guillem X. Pons i Buades

Joan J. Fornós i Astó Enric Descals i Callisen Natalia Llorente Nosti Miquel Palmer i Vidal Antonia Amengual i Vich Maria Florit i Lladó

Direcció postal i administració del Bolletí

Societat d'Historia Natural de les Balears Estudi General Lul'lia Sant Roc, 4 07001 Palma de Mallorca Tel./Fax 719667 BOLLETí

de la

SOCIETAT D'HISTORIA NATURAL

DE LES BALEARS 38 (1995) Aquest Bolletí ha estat editat per la Societat d'Historia Natural de les Balears, i ha comptat amb la subvenció parcial de la Caixa d'Estalvis de les Balears, SA NOSTRA

"SA NOS TRA' CAlXA DE BALEARS

i el suport institucional de

I'ESTUDI GENERAL LUL·uA Vol. 38 (1995)

SOCIETAT O'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS - ESTUDI GENERAL LUL·LlA-

Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears

Data de publicació: desembre de 1995 Palma de Mallorca ISSN 0212-260X La Societat d'História Natural de les Balears fa constar que les opinions i fets consignats al present Bolletí són de I'exclusiva responsabilitat deis autors deis treballs.

Deposit Legal, P.M. 56-1959 ISSN 0212-260X Gnifiques MIRAMAR, SA - Torre de l'Amor, 4 - Palma de Mallorca El Consell Assessor (Comité Científic) del Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears esta integrat pels següents membres, a tots els quals la Junta de Publicacions agraeix la seva coHaboració.

Dr. J.M. Alcañiz (Univ. Barcelona) Dr. J.A. Alcover (IMEDEA, CSIC) Dr. M. Alonso (Limnos S.A., Barcelona) Dr. E. Ballesteros (Inst. Est. Avangats de Blanes, CSIC) Dr. X. Bellés (Inst. Biol. Fon. CSIC, Barcelona) Dr. J. Bertrandpetit (Univ. Barcelona) Dr. M. Carles-Tolrá (Barcelona) Dr. F. Calvet (Univ. Barcelona) Dr. F. Casals (Univ. Lleida) Dr. J. Catalan (Univ. Barcelona) D. J. Comas (Museu de Zoologia, Barcelona) D. J. Cuerda (Soc. Hist. Nat. Balears) D. J. Damians (Soc. Hist. Nat. Balears) Dr. F. Español (Museu de Zoologia, Barcelona) Dr. J. Ferrer (Naturhis. Riskmuseet, Stockholm) Dr. A. Garcia-Rubiés (Univ. Barcelona) Dr. A. Gómez-Bolea (Univ. Barcelona) Dra. G. González (Univ. Barcelona) D. A. Grau (Cons. Agricultura, Govern Balear) Dr. C.M. Herrera (Est. Biol. Doñana, CSIC) Dr. D. Jaume (IMEDEA, CSIC) Dr. R. Margalef (Univ. Barcelona) Dr. R. Masalles (Univ. Barcelona) Da. C. Massutí (COPOT, Balears) D. J. Mayol (Cons. Agricultura i Pesca, Govern Balear) D. M. McMinn (IMEDEA, CSIC) Dra. B. Morales-Nin (IMEDEA, CSIC) Dra. E. Moreno (Mus. Nac. Ciencias Naturales, Madrid) Dr. J.A. Morguí (Univ. Barcelone) Dr. L. Munari (Mus. Civ. Hist. Nat., Venezia) Dr. A. Obrador (Univ. Aut. Barcelona) Dr. V. Pérez-Mellado (Univ. Salamanca) Dr. E. Petitpierre (Univ. lIIes Balears) Dr. LI. Pomar (Univ. IIles Balears) Dr. N. Prat (Univ. Barcelona) Dr. E. Ramos (Univ. Barcelona) Dr. O. Riba (Univ. Barcelona) Dr. A. Ribera (Univ. Barcelona) Dr. C. Ribera (Univ. Barcelona) Dr. J. Rita (Univ. IIles Balears) Dr. A. Rodríguez-Perea (Univ. IIles Balears) Dr. J. Ros (Univ. Barcelona) Dr. X. Ruiz (Univ. Barcelona) Dr. C. Ruiz-Altaba (IMEDEA, CSIC) Dr. F. Sabat (Univ. Barcelona) Dr. A. Salvador (Museo Nac. Cienc. Nat., CSIC) Dr. J. Serrano (Univ. Murcia) Dr. A. Traveset (IMEDEA, CSIC) D. E. Vives (Museu de Zoologia, Barcelona) íNDEX

Editorial

Sondaar, P.Y. Historia Natural i curiositat humana. Natural History and human curiosity ......

Articles

Pons, G. X. i Sureda, P. Catilleg de la coHecció de moHuscs (Mollusca) del Museu Regional d'Arta (Mallorca). Catalogue of Mollusca in the Museu Regional d'Arta (Mallorca) 15 González-Martín, A. i Lalueza, C. Estudi del poblament púnic de I'illa d'Eivissa per mitja de I'analisi multivariada craniometrica. Study on the Punic settlement of Eivissa Island through cranio- metric multivariate analysis ...... 35 Castilla, A.M. Interactions between lizards (Podareis hispanica atrata) and scorpions (Buthus occitanus) in the Columbretes Islands. Interaccions entre sargantanes (Podareis hispanica atrata) i escorpins (Buthus occitanus) a les iIIes Columbrets ...... 47 Massutí, E., Stefanescu, C. i Morales-Nin, B. Distribució i abundancia de Symphurus nigrescens Rafinesque, 1810 i Symphurus ligulatus (Coceo, 1844) (Pisces, Pleuronectiformes) en el talús del mar Catala. Distribution and abundance of Symphurus nigrescens Rafinesque, 1810 and Symphurus ligulatus (Coceo, 1844) (Pisces, Pleuro- nectiformes) on the continental slope of the Catalan Sea ...... 51 Puget, G., Staforini, M. i Torres, N. Notes florístiques de les IIles Balears (V). Floristic records from the Balearic Islands (V) ...... 63 Outerelo, R., Palmer, M. y Pons, G.X. Staphylinidae y Pselaphidae (Coleoptera, Staphylinoidea) de s'Albufera de Mallorca (Islas Baleares). Staphylinidae and Pselaphidae (Coleoptera, Staphylinoidea) from s'Albufera de Mallorca (Balearic Islands) ...... 75 Pons, G.X. i Ruiz, F. Presencia d'Eresus cinnaberinus (Olivier, 1789) (Eresidae; Araneae) a les Balears. Noves dades sobre Eresidae de la Mediterrimia occidental. Presence of Eresus cinnaberinus (Olivier, 1789) (Eresidae; Araneae) on the Balearic Islands. New records of Eresidae from the Western Mediterranean ...... 89 Quintana, J. Fauna malacológica asociada a Cheirogaster gymnesicum (Bate, 1914). Implicaciones biogeográficas. Malacological fauna associated with Cheirogaster gymnesicum (Bate, 1914). Biogeographical implications...... 95 Castilla, A.M. Conspecific eggs and hatchlings in the diet of the insular lizard Podareis hispanica atrata. Alimentació conspecífica d'ous i juvenils en la sargantana insular Podareis hispanica atrata ...... 121 Fiol, LI. Líquens epífits de I'area urbana de Palma de Mallorca. Epiphytic lichens from the urban area of Palma de Mallorca.. 131 Alomar, G., Sáez, LI., González, J.M. i Font, J. Notes florístiques de les IlIes Balears (VI). Floristic records from the Balearic Islands (VI) ...... 153 Whitehead, P.F. Observations on Coleoptera of Mallorca, Balearic Islands (amendments) . Observacions de Coleopters de Mallorca, lIIes Balears (puntualit- zacions) ...... 163 Rossell6, V.M. Les cales, un fet geomorfic eponim de Mallorca. The cales an eponym geomorphical case from Mallorca ...... 167 Carles-Tolrá, M. Asteia inanis Lyneborg, 1969: new record to the Balearic Islands (Spain)(Diptera, Asteiidae). Asteia inanis Lyneborg, 1969: nova cita per a les lIIes Balears (Espanya) (Diptera, Asteiidae) ...... 181 Carles-Tolrá, M. Actocetor margarita tus (Wiedemann, 1830): nuevo género y especie para Europa (Diptera, Ephydridae). Actocetor margaritatus (Wiedemann, 1830): new genus and spe- cies for Europe (Diptera, Ephydridae) ...... 183

Altres

Jeroni Orell in memoriam, per L1. L10rens ...... 185 Emili Palmer in memoriam, per A. Muntaner ...... 188 Relació de Tesis Doctorals de Ciencies lIegides a la Universitat de les IlIes Balears durant el curs academic 1994-95. Ph D. Thesis read at the Universitat de les IlIes Balears during the 1994-95 academic year...... 189 Memoria de les activitats de la Societat d'Historia Natural de les Balears durant I'any 1995. Annual report of the Societat d'Historia Natural de les Balears 1995 ...... 190 Normes de publicació del Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears ...... 193 Normas de publicación del Bolletí de la Societat d'História Natural de les Balears ...... 195 Publication rules of the Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears...... 197

Editorial On line

SOCIETAT O'HISTORIA NATURAL DE LES BALEAR S

Historia Natural i curiositat humana

Darrerament I'interes pels dinosaures esta creixent. Avui és facil trobar joguines de plastic, llibres i grans exposicions amb repliques gegants que es mouen i udoHen. Aquests monstres prehistorics impressionen i atrauen al públic i és per aixo que es comercialitzen. La peHícula "Jurassic Park" és un bon exemple. Els productors utilitzen i exploten una imatge erronia deis dinosaures presentant-Ios com a monstres rars i terrorífics ja que és aquesta la fórmula que ven millor. Els monstres són una invenció de I'home, i per aixo només hi són presents a la ment humana. Els dinosaures eren simplement com qualsevol criatura viva: éssers ben adaptats al seu entorno Les imatges capgirades són un error a I'hora d'estimular I'interes per la historia natural. Pero, aquestes són contraries a la concepció raonable i logica de la natura. Cada organisme és la genial integració de diferents estructures funcionals a I'entorn que I'enrevolta. La curiositat és una de les característiques que diferencien els éssers humans d'altres criatures vives. A més, I'home sempre vol saber per qué i com les coses es produeixen. És una curiositat innata, que es desenvolupa de molt tendre edat: només els nins aprenen a parlar, fan constants preguntes als seus pares. La curiositat, doncs, és el suport de la ciencia. Una altra característica de I'home és que sempre vol tenir la veritat a les seves mans, i aixo pot crear conflictes ja que no totes les qüestions poden ser respostes d'immediat. Les societats religioses tracten de donar aquesta certesa mitjangant rígides normes que han d'esser acceptades com la veritat universal. A moltes d'aquestes societats, les preguntes són tabú; les normes i les autoritats troben les respostes, i discutir-les és actuar sense cap moralitat. Dins aquest context, la gent curiosa corre el risc d'esser treta del seu entorn social. Existeix un cert paral'lelisme amb el cas de la ciencia: una vegada la res posta ha estat formulada i acceptada per altres científics, sempre ronda el perill de que passi a esser una veritat inamovible. Si qualcú difereix de la majoria esta exposat a convertir-se en la víctima deis atacs emocionals per part deis més entesos en la materia. L'evolució té la seva propia historia en aquest sentit. Les societats de religió ortodoxa neguen I'evolució perque va en contra de la seva doctrina. A Holanda, 10 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

enguany, 1995, I'assignatura que tracta I'evolució ha estat oficialment treta pel Ministeri d'Educació del pla d'ensenyament secundario Pel que fa a la teoria evolutiva, avui podem trobar dos models rígids i considerats oposats. La discussió és sovint sentimental, i s'enfoca més cap a una demostració del propi model, que no cap a una recerca de noves evidencies que mantenguin I'interes per la materia. Ambdós models tracten de quantificar tant el ritme com la manera en que I'evolució va tenir lIoc. 1. Model Punctuacionista d'Eldredge i Gould (1972) (publicat a Models in Paleobiology, editat per SCHOPF i publicat per Freeman, Cooper & CO., San Francisco. Pags. 82-115) afirma que I'evolució és puntual i ocorre a través de canvis macro-evolutius. 11. Model del Gradualisme Filetic de Gingerich (1974) (publicat al volum 248 de Nature sota el títol Stratigraphic record of early Eocene Hyopsodus and the geometry of mammalian phylogeny. Pags. 107-109) que considera I'evolució com a un procés gradual. Per recolzar el seu model Puntuacionista, Eldredge i Gould, es basen en els canvis evolutius que es varen dur a terme a I'ull facetat deis Trilobits i en la clos­ ca deis caragols terrestres de les IIles Bermudes, mentres que en Gingerich veu la prova del seu model Gradualista en la dentició deis mamífers de l'Eoce Inferior. Cada un d'aquests estudis només té en compte una determinada estructura funcional. Peró, un organisme esta format per una serie d'estructures integrades. El registre fossil de diferents grups mostra que les diverses estructures no evolucionen a la mateixa escala temporal ni de la mateixa forma dins un mateix taxon. Al lIarg de la historia evolutiva d'un mateix grup ambdós models d'evolució tenen lIoc, depenent de I'estructura que es tracti. Aquests dos models, el Puntuacionisme i el Gradualisme Filetic, simplifiquen de manera inadmissible el complex tramat de factors interrelacionats que intervenen en el procés evolutiu, ja que els dos observen únicament i exclusiva una estructura funcional determinada. Per tant, aquestes teories deixen de costat el fet de que un organisme és un conjunt d'estructures integrades i que el registre fossil mostra que aquestes no necessariament han d'evolucionar, dins del mateix grup taxonómic, de la mateixa forma ni al mateix ritme. Un bon exemple de tot aixó es pot trobar a les estructures locomotores i rosegadores deis cavalls. La disposició deis ossos de les potes varia puntualment d'un tipus mecanic a un altre durant el Mioce Inferior, sense que s'hagin trobat formes intermedies al registre fóssil. Aquest canvi drastic deu haver estat primordial a I'hora d'habitar o sobreviure a un nou ambient. D'una altra banda, les dents canvien gradualment. Els canvis en la dentició tenen lIoc després del canvi locomotor, i es poden seguir, passa a passa, al registre fóssil. El resultat evolutiu final és, també, un tipus adaptatiu totalment diferent, encara que aquesta vegada afecta al mecanisme rosegador. Donat que tant el model de I'Equilibri Puntual de Gould i Eldredge, com el del Gradualisme Filetic, de Gingerich, es basen exclusivament en una estructura Editorial 1 1

funcional determinada, només expliquen parcialment I'evolució d'aquestes estructures particulars, i no la forma o I'escala temporal en que I'evolució en general va tenir IIoc. Les discussions plantejades entorn d'aquestes dues teories mostren clarament que molt sovint es considera més important provar el propi model que no la curiositat i I'interes que el problema té per ell mateix. Des de la ciencia, pero, resulta essencial esser sempre curiós i fer preguntes constantment. A més, aquesta curiositat hauria d'esser incentivada des de la més tendre infancia. Una Societat d'Historia Natural juga un paper molt important en aquest sentit. Ja que la majoría de les Societats d'Historia Natural varen ésser fundades per persones molt interessades per la materia, aquestes entitats neixen amb la intenció d'estimular I'interes i la curiositat per la historia natural. Esper que en un futur proper la Societat d'Historia Natural de les Balears pugui fundar un Museu de la Naturalesa a Palma, el qual deixondira I'interes de la gent per la preservació de la Natura i per la seva evolució. Les IIles Balears són molt interessants per a I'estudi del medi ambient i de I'evolució, al que es podria afegir I'important enclau cultural de Ciutat, que és excel·lent per I'assentament d'un museu d'aquestes característiques.

Tradu"it per la Junta de Publicacions

Natural History and human curiosity

There is an increasing public interest on dinosaurs. Plastic toys, books, expositions with giant moving and howling models are easy to find. These prehistoric monsters impress and attract the public, and for this reason become commercialized. The movie Jurassic Park is a good example. The producers use and exploit the wrong images of dinosaurs as 'weird and terrifying monsters', which best fit publicity and commerce. Monsters are invented by humans, and therefore exist only in the human mind. Dinosaurs were just like all living creatures well adapted to their environment. These wrong images are useless to stimulate an interest in natural history. On the contrary, they divert from the conception of the reasonableness and the logic of nature. Every organism is an ingenious integration of different functional structures, well adapted to the environment. Curiosity is one of the characteristics by which human beings differ from other living creatures. In addition to this, they want to investigate why and how things happen. This curiosity starts already at an early age. From the age when children start to talk, they ask questions to their parents. Curiosity al so underlies science. 12 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

Another characteristic of humans is that they want security. This creates problems, as not all problems can be answered immediately. Religious societies try to create security by making rigid rules, which must be accepted as the truth. In many religious societies, questions are taboo. Rules and authorities find the answers, and to doubt these answers goes against morality. Curious people even run the risk of being expelled from society. A parallel can be drawn in science. Once the answer has been formulated and accepted by others, the danger exists that the answer becomes a rigid rule. Whoever doubts the answer, runs the risk of becoming the victim of emotional assaults from leading authorities in the field. Evolution has a special history in this respect. Orthodox religious societies compel evolution, as it would be against religion. In the Netherlands, anno 1995, the subject evolution has been officially taken out 01 the curriculum 01 secondary schools by the Ministry 01 Education. In the evolutionary theory 01 today, we 1ind two rigid models, which are considered to be opposed. The discussion is often emotional, and more focused on proving the model than on finding new evidences through keeping curiosity about the subject. The models try to quantify the rate and mode of evolution. 1.- The model 01 Punctuated Equilibrium from Eldredge and Gould (1972) - published in the book Mode/s in Pa/eobi%gy (chapter titled Punctuated equilibria: an a/ternative to phy/etic gradualism.), edited by Schopf and published by Freeman, Cooper & Co. - maintains that evolution is punctuated with macro-evolutionary changes, 11.- The model of Phyletic Gradualism, published by Gingerich in Nature in 1974 (issue 248: 107-109) considers evolution as a gradual process. Eldredge and Gould use evolutionary changes in the facet eye of Trilobits, and in the shell of the Bermudian landsnails to illustrate their Punctuated Equilibrium model, while Gingerich bases his Phyletic Gradualism on the dentition of early Eocene mammals. In the aboye mentioned studies only one functional structure is taken into account. However, an organism consists of a number of integrated structures. The fossil record of several groups illustrates that different structures within one taxa do not evolve at the same rate and in the same way. In the evolutionary history of a group both models of evolution occur, depending on the structure studied. The two models, Punctuated Equilibrium and Phyletic Gradualism, simplify the complex patterns of interrelated factors in an inadmissible way, as both theories consider only one 1unctional structure. An organism consists of a number of integrated structures and the fossil record shows that different structures within a taxon do not evolve according to the same rate and mode. A good example is provided by the structures for locomotion and mastication in the evolutionary history of the horse. The foot structure changes punctuatedly 1rom one mechanical type into another in the Lower Miocene, without intermediates having been found in the fossil record. The drastic change in locomotion must have 13

been of primary importance to enter or survive in a new environment. The teeth, however, change gradually. These changes start later, and can be followed step by step. The final evolutionary outcome results, too, in a totally different adaptive type, but this time of the chewing mechanism. As the Punctuated Equilibrium model of Gould and Eldredge and the Phyletic Gradualism model of Gingerich are only based on one functional structure, they tell only partially about the evolution of that particular structure, not adducing the mode and rate of evolution in general. The discussion around these two evolutionary theories clearly shows that trying to prove the model is often more important than curiosity and interest in the problem itself. In science, however, it is essential to remain curious and to ask questions. In addition, this curiosity should also be developed from an early age. A natural history society has an important function in this respect. Because most natural history societies were founded by people who were curious in natural history, they have the spirit to stimulate the interest and curiosity in natural history. I hope that in a near future the Natural History Society of the Balearic Islands in Palma will be able to establish a Natural History Museum. A Natural History Museum, which will stimulate the interest ot the people in Nature. The Balearic Islands are of special interest in respect to environmental and evolutionary studies. To this the cultural setting of Palma can be added, which is excellent tor such a museum.

Dr. P.Y. Sondaar Institut d'Estudis Avan~ats de les files Balears (CSIC) Carretera de Valldemossa Km 7,5 07071 Palma de Mallorca

PER UN MUSEU DE LA NATURALESA A CIUTAT

Cataleg de la col·lecció de mol·luscs (Mollusca) del Museu Regional d'Arta (Mallorca)

Guillem X. PONS Pere SUREDA

Pons, G. X. I Sureda, P. 1995. Cataleg de la col-lecci6 de mol-luscs (Mollusca) del Museu Regional d'Arta (Mallorca). Bol/. Soco Hist. Nat. Balears, 38:15-34. SHNB ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Es d6na a coneixer el cataleg de la coHecci6 de moHuscs del Museu Regional d'Arta (Mallorca). S'ha realitzat la revisi6 taxonomica, reordenaci6, reetiquetaci6, determinaci6 de material i recatalogaci6 de les seus 227 taxons corresponents a 97 famllies. A més a més, s'analitza, numericament, la bibliografia més reUevant publicada sobre els moHuscs (Mollusca) vivents de les Balears. Paraules clau: eoHeeeions, Mol/usca, Muse{stiea, Arta, lIIes Balears. ®SOCIETAT O'HISTORIA NATURAl DE LES BALEARS CATALOGUE OF MOLLUSCA IN THE MUSEU REGIONAL O'ARTA (MALLOR­ CA). AII molluscan taxa deposited in this local museum were taxonomically revisecl, reordered and relabeled. The fund consists of 227 taxa belonging to 97 famiiies. A bibliographic revision of the different checklists of living Balearic Mollusca so far reported is also given. Keywords: collections, Mol/usea, Museistics, Arta, Balearie Islands.

Guillem X. PONS Institut d'Estudis Avan~ats de les lIIes Balears (IEAIB-CSIC), Carretera de Val/demossa km 7,5, 07071 Palma de Mallorca. Pere SUREDA, Museu Regional d:Arta, Pla~a d'Espanya, 4, 07570 Arta (Mallorca).

Reeepci6 del manuserit: 30-juny-94; revisi6 aeceptada: 12-gen-95.

Introducció radament són pocs els centres que aconsegueixen abarcar amb exit aques­ Els Museus de Ciencies Naturals tes tres vessants. L'objectiu d'aquest tenen basicament tres vessants: conser­ treball és el de donar a coneixer part vació de coHeccions (conservadors en d'uns fons de coHeccions poc conegut plantilla), investigació (increment de i per tant poc consultat. No obstant, el coHeccions propies, intercanvi o préstec Museu Regional d'Arta (secció de cien­ de material entre institucions, centre de cies naturals) compta, en conjunt, amb recerca) i divulgativa (exposicions, tasca un fons de coHeccions no poc impor­ didactica) (Alcover et al., 1987}- Malau- tant i. en general, en molt bon estat de 16 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

conservació. Aquesta tasca de conser­ osteologic d'aucells del Museu de la vació s'ha duit a terme gracies a la Naturalesa de les l/les Balears. Pero la tasca desinteressada de moltes de per­ relació de catalegs o inventaris faunís• sones que aprecien el valor naturalístic tics no és exclusiu de Museus . També que amaguen aquestes col·leccions. es realitzen treballs per donar a La catalogació de col ·leccions és conéixer el conjunt faunístic d'una una tasca que es realitza de forma localitat (Cuerda et al., 1989-90), d'una sistematica a tots els Museus del món. are a (trobam múltiples exemples a Així alguns deis darrers catalegs Alcover et al., 1993) , d'una illa (Comp­ publicats són, per exemple, Doadrio te , 1968) , d'una regió (Garcia i Massutí, (1989) realitza el cataleg de peixos d'ai­ 1987). d'un país (Bellés, 1990) o adhuc gua dolc;a, Ibáñez i Fernández (1989) d'una regio biogeografica (Winkler, de Quiropters, ambdues col ·lecions del 1924-32) . El nombre total d'espécies Museo Nacional de Ciencias Naturales que es recolleixen en els distints cata­ de Madrid, McMinn (1993) el cataleg legs o inventaris són ben dispars. Per

Fig. 1. Lloren« Garcias Font (1885-1975) a I'e dat de 71 anys. Membre fundador de la Societat d·História Natural de les Balears i de la Institució Catalana d'História Natural. Fig. 1. Llorenr; Garcias Font (1885-1975) 71 years old. Founder member of the Societat d'História Natural de les Balears and the Institució Catalana d 'História Natural. G.X Pons i P. Sureda, Mo¡'¡uscs del Museu Regional d'Arta 1 7

posar algunes dades extremes d'aques­ secci6 d'história natural fou creada per ts exemples citats Bellés (1990) cita 6 I'artanenc i membre fundador de la So­ especies de coleopters de la familia cietat d'História Natural de les Balears Ptinidae, mentre que Winkler (1924-32) L1oren~ Garcias Font (1885-1975) (Su­ 8.805 coleópters de la regió paleartica. reda, 1976) (Fig. 1). La totalitat de la El Museu regional d'Arta fou fundat coI-Jecci6 zoológica esta conformada per I'any 1927. A I'entorn d'aquestes dates, més de 5000 especímens amb aproxi­ Mossen L1oren~ L1iteres, artanenc i ales­ madament 1400 taxons, principalment hores professor d'Historia del Seminari recol-lectats per la comarca d'Arta. de Mallorca, va tenir la iniciativa de Després de quasi més de mig crear en el seu poble el Museu segle de la seva fundació s'ha iniciat la Regional d'Arta. Es, per tant, una insti­ seva revisió taxonomica, reordenaci6, tuci6 pionera en la conservació de col­ reetiquetaci6, determinació de material i leccions científiques de la nostra comu­ recatalogació. Aquesta coHecci6 ja fou nitat. A les lIIes Balears es conserven objecte d'una nota zoológica on es més de 500.000 exemplars en col, lec­ citen 5 especies marines noves per a cions privad es i públiques de ciencies les Balears (Garcias-Font, 1954) que no naturals (Alcover, 1992). En aquest citava Hidalgo (1917), autor qui realitza Museu, ja des del comen~ament, es el cataleg més complet de mol-luscs desenvoluparen tres seccions: d'arqueo­ marins de les costes iberiques, de les logia, d'história natural i d'etnografia. La Gimnesies i Pitiüses. En el seu treball

¡~ ~.".A;. (Ik-r') , Lr~- ,--!- '''1r''' .." ..... ; 3\1:. .J..a-~ ...J;,. "'1" - ~~ "!IU;. ¡,VI·'" ",R,t. ViI.(H ... r'DW¡ i ¡~ sr.r:...t... r..t..-.f,~I~·'T--·~tr ll,....o:..1 Af ';'L""'¡;' ...,..-Rll-f-,·J4..g;L <:"1/.0 (H,,¡.rA..JJ../-1 . J¡ ~'.c;._..,Q,.,(M,;at1 ,Lr---I".:..JJ.....¿.,.VI"! ,,~,....tv. ...,.-AU...f<-P·JII....g;A ~.VH' I 17 J~·IwL.,.Jwh. (M;.t..!,p"r...r,..¡¡ ~4, I ~> C~.;_ UJ.;., 1Ko"¿;',-~ p'~'. ~·V/·n

Ji. Irr....J,.., .t...... ;.:UJoj,P~.- r..... ?'~~. ,¡¡'¡." '~I ,4-',A ,;..Jt...~,-1lU.t- ¡,M3 ....J<. . JI 1~":'~..u:..(M;.;u.I· '.

~.'l....ft....l-T- (Lo.-l<.)

Al 6~'; • .u;.....w.. lL.)

11, It~ .. .¿; .. ~...¡;. C&--"'f') - AIr . ....:"" t'..ló.¡¡.P.. l. 01- I : ~ --:¡;~ 2.1~'1~'~ - VI-<\ . Al I'j,~ 1.+:01,.... L...... - '-r'r¡. .. '~;I~..t.. ... ,.;¡;.,{...... ¡ ..• w.t..~,; _oX.¡" "lA ... ,...1<1.. M,t;... .J..M<. _ ",' .

Fig. 2. Registre original del cataleg de moHuscs del Museu Regional d'Arta realitzat per LI. Garcias Font. Fig. 2. Original record o( the catalogue o( Mollusca in the Museu Regional d'Arta, done by L/. Garcias Font. 18 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

cita o recull la citació de 421 especies registre). No obstant, tot el material ha de les costes de les Balears. Cinc de estat revisat pels autors (determinat les vuit classes en que compta el taxonomicament, reordenat i reetiquetat). fíHum Mollusca estan representades en La coHecció s'ha catalogat de bell nou el material estudiat: Polyplacophora, amb les sigles corresponents a: Col'lec­ Gastropoda, Bivalvia, Cephalopoda i ció de Mol'luscs - Museu Regional Scaphopoda. En aquest treball es revi­ d'Arta (acronim CM-MAA). sa la coHecció de moHuscs del Museu Regional d'Arta, que consta aproxima­ Classe Polyplacophora dament d'uns 3000 especímens dis­ tribu'its en 97 families i 227 especies. Familia Leptochitonidae La majoria deis taxons foren recoHec­ Subfamília Leptochitoninae tats per les costes i muntanyes de la Lepidopleurus cajetanus (Poli, 1791). comarca d'Arta. No obstant, estan CM-MAA 246. representats alguns gastropodes del Llevant iberic (6 especies), de Franr;a Família Ischnochitonidae (2 especies) i de Canaries (1 especie). Subfamília Lepidochitoninae Per a la sevá revisió del material Lepidochitona corrugata (Aeeve, 1848). s'ha seguit, essencialment, a Nordsieck CM-MRA 1. (1968; 1969; 1972; 1977; 1982), Gasull (1963; 1964; 1965; 1979) i Guerra Familia Chitonidae (1992). Pel que fa a I'ordenació taxonó• Subfamília Chitoninae mica s'ha seguit, essencialment, el Chiton olivaceus Spengler, 1797. CM­ criteri establert per Abbott i Boss (1989) MRA 2. i Sabelli et al. (1990) per als moHuses marins i Altonaga et al. (1994) per als Classe Gastropoda terrestres. Cal dir que tota ordenació taxonómica i adscripció de les especies Família Haliotidae dins jerarquies de rang superior resta Haliotis tubereulata lamellosa Lamarck, avui dia molt controvertida. Els diferents 1822, platja de la colonia de Sant Pere taxons s'han agrupat en classes, (Arta), 01.07.1925. CM-MAA 3. famílies, subfamílies i dintre d'aquestes s'ha seguit I'ordenació alfabetica, tal Família Fissurellidae com segueix Abbott i Boss (1989). Subfamilia Emarginulinae Emarginella huzardii (Payraudeau, 1826). CM-MRA 4. Cataleg Emarginula octaviana Coen, 1939, platja d'es Carregador (Capdepera). CM-MAA 5. En el següent cataleg es relaciona Emarginula sicula Gray, 1825, platja d'es genere, especie, descriptor, any de Carregador (Capdepera). CM-MAA 6. descripció, loealitat, data de recoHecció Subfamilia Diodorinae i autor original de la determinació (si Diodora graeea Linneo, 1758, platja apareix a I'etiqueta original o al llibre de d'es Carregador (Capdepera) 01.09.- G.x. Pons i P. Sureda, Mo¡'¡uscs del Museu Regional d'Arta 1 9

1915. CM-MRA 7. Vermell (Capdepera) (22 braces), Diodora italica (Defrance, 1820), platja 01.07.1920. CM-MRA 23. de la colonia de Sant Pere (Arta). CM­ Gibbula umbilicaris (Linneo, 1758), es MRA 8. Carregador (Capdepera). CM-MRA 24. Subfamília Fissurelinae Gibbula varia (Linneo, 1758), badia Fissurella nubecula Linneo, 1758, platja d'Alcúdia (Arta), 01.01.1933. CM-MRA 25. d'es Carregador (Capdepera), 01.07.1915. Subfamília Calliostomatinae CM-MRA 9. Calliostoma conulus (Linneo, 1758), cala Rajada (Capdepera) (Sou). CM-MRA 26. Família Patellidae Calliostoma zizyphinum (Linneo, 1758). Subfamília Patellinae CM-MRA 27. Helcion pellucidus Linneo, 1758, es Subfamília Trochinae Carregador (Capdepera). CM-M RA 10. Clanculus jussieui (Payraudeau, 1826), Patella caerulea Linneo, 1758, colonia roques d'es Carregador (Capdepera), de Sant Pere (Arta). CM-MRA 11. 01.08.1924. CM-MRA 28. Patelfa caerulea var subplanata, cala Família Turbiniidae Rajada (Capdepera). CM-MRA 12. Bolma rugosa (Linnneo, 1767), colonia Patelfa rustica Linneo, 1758, sa Torre de Sant Pere (Arta). 01.08.1931. CM­ (Capdepera). CM-MRA 13. MRA 29. Patelfa ulyssiponensis Gmelin, 1791, sense dades. CR-MRA 14. Família Phasianellidae Tricolia speciosa (Von Mühlfeld, 1824), Família Trochidae platja d'es Carregador (Capdepera), Subfamília Monodontinae 01.08.1920. CM-MRA 30. Jujubinus exasperatus (Pennant, 1777), Tricolia tenuis (Michaud, 1829), pla~a d'es cala Rajada (Capdepera) (Sou), Carregador (Capdepera). CM-MRA 31. 01.01.1938. CM-MRA 15. Jujubinus striatus (Linneo, 1758). CM­ Família Neritidae MRA 16. Subfamília Neritinae Monodonta mutabilis (Philippi, 1846), Theodoxus f1uviatilis (Linneo, 1758), font badia d'Alcúdia (Arta). CM-MRA 17. de s'Olla (Sóller), 01.06.1954. J. Orell Monodonta turbinata (Von Sorn, 1778), leg. CM-MRA CM-MRA 32. badia d'Alcúdia (Arta). CM-MRA 18. Subfamília Smaragdiinae Subfamília Gibbulinae Smaragdia viridis (Linneo, 1758), platja Gibbula adansonii (Payraudeau, 1826). d'es Carregador (Capdepera). CM-MRA CM-MRA 19. 33. Gibbula ardens (Von Salis, 1793), sen­ se localitat, 01.01.1954. CM-MRA 20. Família Littorinidae Gibbula divaricata (Linneo, 1758). CM­ Littorina neritoides (Linneo, 1758), badia MRA 21. d'Alcúdia (Arta), 01.06.1933. CM-MRA 34. Gibbula fanulum (Gmelin, 1790), Cap­ depera (Sou), 10.03.1944. CM-MRA 22. Família Pomatiasidae Gibbula magus (Linneo, 1758), cap Pomatias elegans (Müller, 1774), Sant 20 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Feliu de Codines (sobre pedres), CM-MRA 48. 01.08.1938. CM-MRA 35. Subfamília Rissoininae Tudorella ferrugínea (Lamarck, 1823), Ríssoina bruguíerei (Payraudeau, 1826), Arta. CM-MRA 36. platja d'es Carregador (Capdepera), 01.06.1912. CM-MRA 49. Família Hydrobiidae Pseudamnícola spírata (Paladilhe, 1869), Família Cerithiidae Arta (en plantes, síquies deis Molins). Bíttíum retículatum (Da Costa, 1778), co­ CM-MRA 37. lonia de Sant Pere (Arta). CM-MRA 50. Ventrosía ventrosa (Montagu, 1803), Ceríthíum rupestre Risso, 1826, colonia estany de na Borges (Arta), 02.09.1932. de Sant Pere (Arta), CM-MRA 51. I ba­ CM-MRA 38. I estany de na Borges dia d'Alcúdia (Arta). CM-MRA 52. (Arta), 01.05.1953. CM-MRA 39. Ceríthíum vulgatum Bruguiére, 1792, co­ lonia de Sant Pere (Arta). CM-MRA 53. Família Bithyniidae Bíthynía leachí (Sheppart, 1823). CM­ Família Fossariidae MRA 40. Fossarus ambíguus (Linneo, 1758), Bíthynía tentaculata (Linneo, 1758), Arta platja d'es Carregador (Capdepera). CM­ (síquies de poca corrent). CM-MRA 41. MRA 54. I platja d'es Carregador (Cap­ depera), 01.01.1915. CM-MRA 55. Família Truncatellidae Truncate/la subcylindríca (Linneo, 1758), Família Turritellidae cala Rajada (Capdepera). CM-MRA 42. Turríte/la turbona Monterosato, 1877, cap Vermell (Capdepera) (entre detritus Família Rissoidae a 30 braces). CM-MRA 56. Subfamília Rissoinae Alvanía címex (Linneo, 1758), platja d'es Família Vermetidae Carregador (Capdepera). CM-MRA 43. Serpulorbís arenaría (Linneo, 1767), Alvanía subcrenulata Schwartz, 1869, Capdepera (amb xarxa). CM-MRA 57. I platja d'es Carregador (Capdepera). CM­ cala Rajada (Capdepera). CM-CMA 58. MRA 44. Ríssoa auríscalpíum (Linneo, 1758), Família Aporrhaidae platja d'es Carregador (Capdepera), Aporrhaís pespelecaní (Linneo, 1758), 01.07.1912. CM-MRA 45. Palma de Mallorca. CM-MRA 59. Ríssoa guerínií Récluz, 1843, platja d'es Aporrhaís serresíanus (Michaud, 1827), Carregador (Capdepera), 01.011912. cala Rajada (Capdepera), 01.121960. A. CM-MRA 46. Villalonga leg. CM-MRA 60. Rissoa ventrícosa Desmarest, 1814, platja d'es Carregador (Capdepera). CM­ Família Crepridulidae MRA 47. Calyptraea chínensís (Linneo, 1758), es Ríssoa víolacea Desmarest, 1814, platja Carregador (Capdepera), 01.06.1920. d'es Carregador (Capdepera), 01.01.1912. CM-MRA 61. G.x. Pons i P. Sureda, MoNuses del Museu Regional d'Arta 21

Crepidula unguiformis Lamarck, 1822, es Cabestana eutaeea (Linneo, 1767), sen­ Carregador (Capdepera). CM-MRA 62. se localitat, 01.07.1920. CM-MRA 73. Charonia lampas lampas (Linneo, 1758). Família Capulidae CM-MRA 74. Capulus ungarieus (Linneo, 1758). CM­ Cymatium eorrugatus (Lamarck, 1816), MRA 63. sense localitat, 01.07.1920. CM-MRA 75.

Família Cypraeidae Família Triphoridae Monophorus perversus (Linneo, 1758), Erosaria spurea (Linneo, 1758), colonia es Carregador (Capdepera), 01.09.1920. de Sant Pere (Arta). CM-MRA 64. CM-MRA 76. Luria lurida (Linneo, 1758). Arta. CM­ MRA 65. Família Epitoniidae Epitonium eommune (Lamarck, 1822), Família Triviidae colonia de Sant Pere (Arta), 06.09.1933. Trivia aretiea (Pulteney, 1808), colonia CM-MRA 77. de Sant Pere (Arta). CM-MRA 66. Trivia pulex (Solander in Gray, 1828), Família Eulimidae colonia de Sant Pere (Arta). CM-MRA 67. Melanella polita (Linneo, 1758). CM-MRA 78. Família Naticidae Subfamília Polinicinae Família Muricidae Payraudeautia intrieata (Donovan, 1804), Subfamília Muricinae es Carregador (Capdepera). CM-MRA 68. Bolinus brandaris (Linneo, 1758), colonia Subfamília Naticinae de Sant Pere (Arta). CM-MRA 79. Natiea dil/wynii Payraudeau, 1826, es Hexaplex truneulus (Linneo, 1758), colonia Carregador (Capdepera), 01.08.1920. de Sant Pere (Arta). CM-MRA 80. Subfamília Muricopsinae CM-MRA 69. Murieopsis eristata (Brocchi, 1814), es Carregador (Capdepera). CM-MRA 81. Família Cassidae Subfamília Ocenebrinae Subfamília Cassinae Oeinebrina edwardsii (Payraudeau, Galeodea eehinophora (Linneo, 1758), 1826), colonia de Sant Pere (Arta). CM­ Sette (Franga). CM-MRA 70. MRA 82. Subfamília Phaliinae Subfam ília Trophoninae Phalium granulatum (Born, 1778), cala Trophon murieatus (Montagu, 1803), es Rajada (Capdepera), 01.09.1920. CM­ Carregador (Capdepera). CM-MRA 83. MRA 71. Subfamília Thaidinae Stramonita haemastoma (Linneo, 1766), Família Ranellidae es Carregador (Capdepera). CM-MRA 84. Subfamília Ranellinae Ranella olearia (Linneo, 1758), Climent Família Coralliophilidae leg. CM-MRA 72. Coralliophila meyendorffii (Calcara, Subfamília Cymatiinae 1845). CM-MRA 85. 22 Bol/. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Família Buccinidae Família Volutidae Subfamília Buccininae Cymbium cucumis (R6ding, 1798), Buccinulum corneum (Linneo, 1758), es Canaries. CM-MRA 99. Carregador (Capdepera). CM-MRA 86. Subfamília Pisaniinae Família Marginellidae Pisania striata (Gmelin, 1791), colonia Subfamília Marginellinae de Sant Pere (Arta). CM-MRA 87. Gibberula miliaria (Linneo, 1758), es Pollia dorbignyi (Payraudeau, 1826), Carregador (Capdepera). CM-MRA 100. colonia de Sant Pere (Arta) (Badia). Volvarina mitrel/a (Risso, 1826), es CM-MRA 88. Carregador (Capdepera). CM-MRA 101. Família Mitridae Família Columbellidae Mitra cornicula (Linneo, 1758), badia Subfamília Columbellinae d'Alcúdia (Arta). CM-MRA 102. Columbel/a rustica (Linneo, 1758), co­ lonia de Sant Pere (Arta). CM-MRA 89. Família Costellariidae Subfamília Pyreninae Vexillum ebenus (Lamarck, 1811), co­ Mitrel/a scripta (Linneo, 1758), es Car­ lonia de Sant Pere (Arta) (Badia). CM­ regador (Capdepera). CM-MRA 90. MRA 103. Vexillum tricolor (Gmelin, 1790). CM­ Família Nassariidae MRA 104. Subfamília Nassariinae Cyclope neritea (Linneo, 1758), es Família Cancellariidae Carregador (Capdepera). CM-MRA 91. Subfamília Cancellariinae Nassarius corniculus (Olivi, 1792), es Cancel/aria cancel/ata (Linneo, 1767), Carregador (Capdepera). CM-MRA 92. cap Vermell (Capdepera). CM-MRA 105. Nassarius costulatus (Renier, 1804), es Carregador (Capdepera). CM-MRA 93. Família Conidae Nassarius incrassatus (Stroem, 1768), Conus ventricosus Gmelin, 1791, es Carregador (Capdepera). CM-MRA 94. colonia de Sant Pere (Arta) (Badia). CM-MRA 106. Nassarius mutabilis (Linneo, 1758), es Carregador (Capdepera). CM-MRA 95. Família Turridae Subfamília Mangeliinae Família Fasciolariidae Bela nebula (Montagu, 1803), es Carre­ Subfamília Fasciolariinae gador (Capdepera). CM-MRA 107. Fasciolaria lignaria (Linneo, 1758), Mangelia attenuata (Montagu, 1803), es colonia de Sant Pere (Arta) (Badia). Carregador (Capdepera). CM-MRA 108. CM-MRA 96. Mangelia paciniana (Calcara, 1839), es Subfamília Fusininae Carregador (Capdepera). CM-MRA 109. Fusinus pulchel/us (Philippi, 1844), es Mangelia vauquelini (Payraudeau, 1826). Carregador (Capdepera). CM-MRA 97. es Carregador (Capdepera). CM-MRA 110. Fusinus rostratus (Olivi, 1792), es Mangiliella multilineolata (Deshayes, 1832), Carregador (Capdepera). CM-MRA 98. es Carregador (Capdepera). CM-MRA 111. G.x. Pons i P. Sureda, MoHuscs del Museu Regional d'Arta 23

Subfamília Mitromorphinae na Mayans (Arta). CM-MRA 124. I de Mitrolumna olivoidea (Cantraine, 1835), s'albufera d'Alcúdia, 05.07.1953. CM­ es Carregador (Capdepera). CM-MRA 112. MRA 125. Subfamília Daphnellinae Raphitoma purpurea (Montagu, 1803), Família Planorbidae es Carregador (Capdepera). CM-MRA Planorbis laevis Alder, 1837, font d'es 113. I sense dades. CM-MRA 114. Capella a I'ermita (Arta). CM-MRA 126.

Família Pyramidellidae Família Bullinidae Subfamília Turbonillinae Bu/inus contortus (Michaud, 1829), Arta. Turbonilla lactea (Linneo, 1758), colonia CM-MRA 127. de Sant Pere (Arta). CM-MRA 115. Família Ancylidae Família Scaphandridae Ancyllus fluviatilis Müller, 1774, Arta. Scaphander /ignarius (Linneo, 1758), CM-MRA 128. cala Rajada (Capdepera) (fonera), 27.07.1953. CM-MRA 116. Família Cochlicopidae Coch/icopa lubrica (Müller, 1774), Arta. Família Bullidae CM-MRA 129. Bulla striata Bruguiere, 1792, colonia de Sant Pere (Arta). CM-MRA 117. Fam ília Pupillidae Lauria cy/indracea (Da Costa, 1778), Família Haminoeidae Arta. CM-MRA 130. Haminoea hydatis (Linneo, 1758), es Carregador (Capdepera). CM-MRA 118. Família Valloniidae Vallonia costata (Müller, 1774), Arta, Família Ellobiidae 01.01.1935. CM-M RA 131. Ovatella myosotis (Draparnaud, 1801), Val/onia pulchel/a (Müller, 1774), Arta. albufera d'Alcúdia, 02.06.1953. CM-MRA CM-MRA 132. 119. Família Pyramidulidae Família Trimusculidae Pyramidula rupestris (Studer, 1789), Trimusculus mammilaris (Linneo, 1758). Arta, 01.06.1956. CM-MRA 133. CM-MRA 120. Família Chondrinidae Família Lymnaeidae Granopupa granum (Draparnaud, 1801), Radix peregra (Müller, 1774), Arta. CM­ ses Pastores (Arta), 01.06.1931. CM­ MRA 121. I Arta. CM-MRA 122. MRA 134. Stagnicola palustris (Müller, 1774), hort d'en Salat (Arta). CM-MRA 123. Família Buliminidae Jaminia quadridens (Müller, 1774), Sant Família Physidae Feliu (Catalunya), 06.09.1938. CM-MRA Physa acuta Draparnaud, 1805, síquies 135. 24 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Familia Clausiliidae Helicella pyramidata (Draparnaud, 1805), Papillifera papillaris (Müller, 1778), Arta. Al Morrot (Montjuic, Barcelona), CM-MRA 136. 18.09.1938. CM-MRA 150. Helicopsis conspurcata (Draparnaud, Família Ferussaciidae 1801), Arta. CM-MRA 151. I d'es Ferussacia folliculus (Gronovius, 1781), Carregador (Capdepera). CM-MRA 152. puig de Sant Salvador (Arta), Monacha carthusiana (Müller, 1774), 01.01.1956. CM-MRA 137. Sant Feliu (Catalunya). CM-MRA 153. Trochoidea conica (Draparnaud, 1801), Família Subulinidae Torre de Canyamel (Capdepera). CM­ Rumina decollata (Linneo, 1758), Arta. MRA 154. CM-MRA 138. Trochoidea elegans (Draparnaud, 1801), Arta. CM-MRA 155. Família Succineidae Trochoidea frater (Dohrn et Heynemann, Oxyloma pfeifferi (Rossmaessler, 1835), 1862), Arta. CM-MRA 156. Arta. CM-MRA 139. Família Helicidae Família Euconulidae Subfamília Helicinae Euconulus fulvus (Müller, 1774), Arta. Allognathus graellsianus (Pfeiffer, 1848), CM-MRA 140. puig de les Monjes (Lluc, Escorca), 18.07.1956, B. Alcover leg. CM-MRA 157. Família Zonitidae Caracollina lenticula (Férussac, 1821), Oxychilus lentiformis (Kobelt, 1882), Arta. CM-MRA 141. Arta. CM-MRA 158. I Arta (sota pe­ dres). CM-MRA 159. Família Hygromiidae Cepa ea nemoralis (Linneo, 1758) (Cata­ Subfamília Hygromiinae lunya). CM-MRA 160. Hygromia lanuginosa (Boissy, 1835). Eobania vermiculata (Müller, 1774), Castell CM-MRA 142. I Arta. CM-MRA 143. de Santueri (Felanitx), 18.04.1956. CM­ MRA 161. I d'Arta. CM-MRA 163. Família Helicellidae Helix aspersa Müller, 1774, Arta. CM­ Subfamília Helicellinae MRA 163. Cernuella varia bilis (Draparnaud, 1801), Iberellus balearicus (Ziegler, 1853), puig Arta. CM-MRA 144. de Massanella (Escorca). CM-MRA 164. Cochlicella acuta (Müller, 1775), Arta. Iberellus minoricensis (Mittre, 1842), ses CM-MRA 145. Pai·sses (Arta). CM-MRA 165. I Palma Cochlicella conoidea (Draparnaud, de Mallorca. CM-MRA 166. 1801), Arta. CM-MRA 146. Murella muralis (Müller, 1771), Maó, Cochlicella ventricosa (Draparnaud, 01.01.1957, M. Payeras leg. CM-MRA 1801). CM-MRA 147. 167. Helicella apicina (Lamarck, 1822), Arta. Otala lactea (Müller, 1774), castell de CM-MRA 148. I de na Borges (Arta). Santueri (Felanitx), 18.04.1956. CM-MRA CM-MRA 149. 168. G.x. Pons i P. Sureda, Mo¡'¡uscs del Museu Regional d'Arta 25

Otala punctata (Müller, 1774), Arta. CM­ Eledone cirrhosa (Lamarck, 1798), cala MRA 169. Rajada (Capdepera) amb el bou a 45 Pseudotachea splendida (Draparnaud, braces, 08.07.1924. CM-MRA 180. 1801). CM-MRA 170. I sen se dades. CM-MRA 171. Família Tremoctopodidae Theba pisana (Müller, 1774), Arta. CM­ Tremoctopus violascens Delle Chiaje, MRA 172. 1830, es Carregador (Capdepera) (mort Subfamília Helicigoninae vora la platja), 27.08.1924. CM-MRA 181. Helicigona lapicida (Linneo, 1758), Riells (Barcelona) parets després de pluja, Família Argonautidae 09.09.1938. CM-MRA 173. Argonauta argo Linneo, 1758, arenal de ses Pastores (Arta) (closca), Classe Cephalopoda 02.01.1952, Antoni Llinas leg. CM-MRA 182. I sa Gola (Arta) (closca flotant), Família Sepiidae 15.08.1920. CM-MRA 183. Sepia elegans Blainville, 1827, cala Rajada (Capdepera) (amb el bou), Classe Bivalvia 15.08.1924. CM-MRA 174. Família Arcidae Família Sepiolidae Subfamília Arcinae Subfamília Sepiolinae Arca noae Linneo, 1758, colonia de Sepiola rondeleti Leach, 1817, cala Sant Pere (Arta). CM-MRA 184. Rajada (Capdepera) (amb el bou a 45 Barbatía barbata (Linneo, 1758), colonia braces), 08.07.1934. CM-MRA 175. de Sant Pere (Arta). CM-MRA 185.

Família Loliginidae Família Noetiidae Loligo vulgaris Lamarck, 1798, cala Subfamília Striarcinae Rajada (Capdepera), 20.08.1924. CM­ Striarca lactea (Linneo, 1767), cala MRA 176. Rajada (Capdepera). CM-MRA 186.

Família Ommastrephidae Família Glycymeridae Subfamília IlIicinae Glycymeris glycymeris (Linneo, 1758), lIIex coindetii 01éray, 1839). CM-MRA 177. cala Rajada (Capdepera) (xarxa). CM­ MRA 187. I de cala Rajada (Capdepe­ Família Octopodidae ra) (xarxes 30 braces), 01.07.1920. CM­ Subfamília Octopodinae MRA 188. Octopus macropus Risso, 1826, cala Glycymerís insubríca (Brocchi, 1814), co­ Rajada (Capdepera) (amb el bou), lonia de Sant Pere (Arta). CM-MRA 189. 27.05.1931. CM-MRA 178. Octopus vulgaris Cuvier, 1797, es Família Mytilidae Carregador (Capdepera), 01.08.1926. Subfamília Mytilinae CM-MRA 179. Mytilus galloprovincíalis Lamarck, 1819. Subfamília Eledoninae CM-MRA 190. 26 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Mytilaster minimus (Poli, 1795), estany Pecten jacobaeus (Linneo, 1758). CM­ de na Borges (Arta), 17.09.1912. CM­ MRA 204. MRA 191. Subfamília Modiolinae Família Spondylidae Modiolus barbatus (Linneo, 1758), es Spondylus gaederopus Linneo, 1758, es Carregador (Capdepera). CM-MRA 192. Carregador (Capdepera). CM-MRA 205. Subfamília Lithophaginae I sense dades. CM-MRA 206. Lithophaga Iithophaga (Linneo, 1758), colonia de Sant Pere (Arta). CM-MRA 193. Família Anomiidae Anomia ephippium Linneo, 1758, Família Pteridae Capdepera, 01.08.1'960. CM-MRA 207. Pteria hirundo (Linneo, 1758), cala Ra­ jada (Capdepera) (Bou). CM-MRA 194. Família Lucinidae Ctena decussata (Costa, 1829), cala Família Pinnidae Rajada (Capdepera). CM-MRA 208. Pinna nobilis Un neo, 1758. CM-MRA 195. Loripes lacteus (Linneo, 1758), platja de Pinna rudis Linneo, 1758, cala Rajada s'arenal sa Canova (Arta), 17.09.1920. (Capdepera) (Bou), 26.06.1924. CM­ CM-MRA 209. MRA 196. Família Carditidae Família Limidae Cardita calyculata (Linneo, 1758), cala Lima lima (Linneo, 1758), Capdepera, Rajada (Capdepera). CM-MRA 210. 01.07.1905. CM-MRA 197. Família Chamidae Família Ostreidae Chama gryphoides Linneo, 1758, es Subfamília Lophinae Carregador (Capdepera). CM-MRA 211. Lopha stentina (Payraudeau, 1826). CM­ MRA 198. Colonia de Sant Pere (Arta), Família Cardiidae 01.05.1953. CM-MRA 199. Subfamília Cardiinae Acanthocardia erinacea (Lamarck, 1819), Família Pectinidae cala Rajada (Capdepera). CM-MRA 212. Subfamília Chlamydinae Acanthocardia tubercolata (Linneo, 1758) Chlamys glabra (Linneo, 1758), platja var. nutrica Danfzemberg, port de d'es Carregador (Capdepera), 01.09.1948. Manacor, 01.02.1928. CM-MRA 213. I CM-MRA 200. s'arenal de sa Canova (Arta), 17.09- Chlamys varia (Linneo, 1758), cala 1920. CM-MRA 214. Rajada (Capdepera) (xarxes), 01.08.1905. Cardium geminatum Linneo, 1758, cala CM-MRA 201. Rajada (Capdepera). CM-MRA 215. Subfamília Pectininae Subfamília Laevicardiinae Aequipecten opercularis (Linneo, 1758), Cerastoderma glaucum (Bruguiére, cala Rajada (Capdepera) (Bou). CM­ 1789), estany de na Borges (Arta), MRA 202. I del cap Vermell (Capdepe­ 17.09.1920. CM-MRA 216. ra) (30 braces amb xarxa). CM-MRA 203. Laevicardium norvegicum (Spengler, G.x. Pons i P. Sureda, Mo¡'¡uscs del Museu Regional d'Arta 27

1790), amb xarxa a 45 m a cala de sa Canova (Arta), 17.09.1920. CM­ Rajada (Capdepera), 24.03.1919. CM­ MRA 231. MRA 217. Laevicardium oblongum (Chemnitz, Família Glossidae 1872). CM-MRA 218. Glossus humanus (Linneo, 1758), cala Rajada (Capdepera), 01.06.1960. CM­ Família Mactridae MRA 232. Mactra stultorum Linneo, 1758, port de Família Veneridae Manacor, 01.01.1928. CM-MRA 219. I Subfamília Venerinae de Capdepera, 01.08.1927. CM-MRA 220. Venus verrucosa Linneo, 1758, port de Manacor, 01.08.1952. CM-MRA 233. I Família Solenidae de cala Rajada (Capdepera). CM-MRA Ensis ensis (Linneo, 1758), Palma de 234. Mallorca. CM-MRA 221. Venus cassina Linneo, 1758, davant el Ensis siliqua (Linneo, 1758), Palma de cap Vermell (Capdepera). CM-MRA 235. Mallorca. CM-MRA 222. Subfamília Chioninae Solen vagina Linneo, 1758, Palma de Chamelea gallina (Linneo, 1758), arenal Mallorca. CM-MRA 223. de sa Canova (Arta). CM-MRA 236. Clausinella fasciata (Da Costa, 1778). Família Tellinidae CM-MRA 237. Tellina balaustina Linneo, 1758, es Subfamília Pitarinae Carregador (Capdepera). CM-MRA 224. Callista chione (Linneo, 1758), Sette Tellina donacina Linneo, 1758, es (Franga). CM-MRA 238. I amb xarxa a Carregador (Capdepera). CM-MRA 225. 30 braces a cala Rajada (Capdepera), Tellina incarnata Linneo, 1758 varo 26.07.1920. CM-MRA 239. squalida, port de Manacor, 01.09.1925. Subfamília Tapetinae CM-MRA 226. Irus ¡rus (Linneo, 1758), es Carregador Tellina planata Linneo, 1758, colonia de (Capdepera), 01.07.1920. CM-MRA 240. Sant Pere (Arta), 01.03.1962. CM-MRA Tapes decussatus (Linneo, 1758), port de 227. Manacor, 05.02.1928. CM-MRA 241. Venerupis puflastra (Montagu, 1803), Família Psammobiidae platja sa Canova (Arta), 01.08.1929. Subfamília Solecurtinae CM-MRA 242. Solecurtus strigillatus (Linneo, 1758), Subfamília Dosiniinae platja de sa Canova (Arta), 17.09.1919. Dosinia exoleta Linneo, 1758, cala CM-MRA 228. Rajada (Capdepera). CM-MRA 243. Dosinia lupinus (Poli, 1791), arenal de Família Donacidae sa Canova (Arta). CM-MRA 244. Donax venustus Poli, 1795, platja de son MolI (Capdepera), 01.01.1920. CM­ Classe Scaphopoda MRA 229. I de I'arenal de sa Canova Família Dentaliidae (Arta), 01.05.1919. CM-MRA 230. Dentalium vulgare Linneo, 1767. CM­ Donax trunculus Linneo, 1758, arenal MRA 245. 28 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

MoHuscs Marins / Nombre de taxons MoHuscs Terrestres / Nombre de taxons

Colom (1978) 132 Hidalgo (1917) 421 Pons (1992) 130 Aguilar-Amat (1933b) 372 Jaeckel (1952) 102 Nordsieck (1982) 333 Gasull (1965) 96 Altimira (1972b) 223 Aguilar-Amat (1933c) 76 De Buen (1916) 184 Jaeckel i Plate (1964) 75 Hidalgo (1870-1890) 173 Hidalgo (1878) 72 Altaba (1993b) 169 Barceló (1873) 70 Luque i Templado (1981) 163 Barceló (1876) 70 Boflll i Aguilar-Amat (1924) 160 Compte (1968) 67 Nordsieck (1972) 143 Boflll i Aguilar-Amat (1924) 67 Ballesteros et al. (1987) 132 Paul (1995) 63 Gasull i Cuerda (1974) 102 Altonaga et al. (1994) 54 Moreno et al. (1990) 97 Aguilar-Amat (1933a) 53 Cervera et al. (1988) 95 Maluquer (1917a) 49 Lamy (1934a) 76 Gasull (1984) 47 McAndrew (1850) 69 Dohrn i Heynemann (1862) 43 Ramis (1814) 66 Boflll (1917) 40 Templado (1982) 61 Gasull (1970) 39 Altimira (1973) 59 Mayol (1980) 38 Habsburgo-Lorena (1985) 53 Altaba (1993a) 29 Nordsieck (1977) 46 Der Host (1970) 24 De Buen (1935) 45 Habsburgo-Lorena (1985) 24 Ballesteros et al. (1986) 44 Mateo (1978) 21 Schroder (1978e) 44 Gasull (1964) 20 Giner (1930) 27 Altimira (1972a) 20 Bofill (1917) 27 Pons i Damians (1992) 19 Lamy (1934b) 21 Gasull (1963a) 19 Magaz (1934) 20 Schroder (1978a) 17 Ros i GiIi (1985) 15 Gasull (1979) 15 Ros (1981) 14 Schroder (1978b) 15 Nordsieck (1968) 14 Sech (1989) 14 Dekker (1986) 13 Maluquer (1917b) 11 Giner (1929) 11 Gasull i Van Regteren (1969) 9 Morales (1958) 9 Soeters (1987) 9 Nordsieck (1969) 9 Forés (1984) 9 Ros (1975) 8 Ramis (1814) 9 Bosch i Sastre (1976) 7 Gasull (1963b) 5 Schroder (1978d) 7 Mateo (1976) 6 Girard (1893) 6 Hidalgo (1906) 6 Altaba i Traveset (1985) 6 Schroder (1978c) 5 Maluquer (1915) 5

Taula 1. Relació deis treballs faunístics o taxonómics més rellevants publicats sobre els moHuscs actuals de les Balears amb la relació de taxons citats de les Balears. Table 1. Checklist of the more relevant faunistic and taxonomic papers concerning living Balearic Mollusca. with the number of taxa respectively cited from the Balearic Islands. G.x Pons i P. Sureda, Mo¡'¡uscs del Museu Regional d'Arta 29

Analisi bibliografica situarien aquest treball en la cinquena posici6 d'entre els 37 treballs conside­ És sabut que a les Balears es rats pel que fa als moHuscs marins troben altres coHeccions privades de (174 taxons representats) i la tretzena moHuscs més abundants i millor repre­ de 35 pel que fa als mol'luscs terres­ sentades que la modesta coHecci6 de tres (53 taxons representats). A més a moHuscs del Museu Regional d'Arta més, la revisi6 bibliogratica ens ha (v.gr. coHecció R. Galiana, coHecci6 M. permes de constatar que alguns autors Forés, coHecció M. Cifre, coHecci6 F. moderns desconeixien o obviaven Ruiz, coHecció F. Gracia-D. Vicens, treballs anteriors. Aquesta falta de rigor col'lecci6 Sáez, collecció C.R. Altaba, i ignorancia els conduia a suposar coHecci6 J. Pons, coHecció A. Garau, noves citacions d'especies Balears o coHecci6 J. Damians, coHecci6 G. insulars, peró que previament ja havien Paveras, coHecci6 A.M. Grau, coHecció estat recollides per un o varis treballs. X. Riera, etc ... ). Empero són poques les Per efectuar el recompte han estat dades faunístiques que es tenen sobre inclosos tots els taxons citats en el les mol'luscs de les Balears. Per tot treball, malgrat es tractas de citacions aixo, paraHelament a la revisi6 de la dubtoses. La columna de la dreta coHecci6 de moHuscs del Museu reflexa el nombre total d'especies de Regional d'Arta s'ha intentat revisar la Balears citades, tant si són citacions maJorla deis treballs faunístics o d'especies recoHectades o estudiades taxonómics, més importants publicats pels autors com si s6n fruit de sobre els moHuscs vivents a les Ba­ referencies anteriors. lears (referElncies on es citen més de Aquesta petita coHecci6 histórica quatre taxons) (Taula 1). També han no ha estat tinguda en compte en cap estat considerats aquells treballs deis de les referencies bibliografiques citades quals sense ésser faunístics ni (excepte a Garcias-Font, 1957). taxonómics es podria desprendre una relació faunística. S'ha de recalcar que l'ordenaci6 establerta no indica la Agrai'ments .importancia del treball, doncs hi ha exceHents treballs taxonomics que citen Volem agrair I'ajuda rebuda deis unes poques especies, és tracta tan avaluadors i deis companys amb qui sois d'una ordenació numerica. Així com hem discutit el manuscrit, que amb les en l'ordenaci6 del cataleg s'ha seguit seves suggerencies, sens dubte, han fet un criteri taxonómic, les referencies han millorar el resultat d'aquest modest estat agrupades en dos grans grups treban. També, el nostre més sincer ecológics: d'una banda els moHuscs agra'iment a la Junta rectora del Museu terrestres i d'aigues epicontinentals i Regional d'Arta i a I'Obra Cultural i d'altra els marins. Aquesta analisi s'ha Social de la Caixa d'Estalvis de Balears realitzat per justificar la importancia "Sa Nostra" per les facilitats que ens ha d'aquest tipus de treballs faunístics a brindat per a poder estudiar aquest les nostres iIIes. Les dades objectives material. Sigui aquest el nostre reconei- 30 Bol/. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

xement, i petit homenatge, a la ingent de les IIles Balears. I Jornades del tasca duita pel naturalista Lloreng Medi Ambient., 175-176. Garcias Font i a totes les persones que Altaba C.R 1993a. Els caragols i 1Ii­ de forma desinteressada han coHaborat macs terrestres (Mollusca: Gastro­ per conservar aquest important capítol poda). In: Alcover, JA, Ballesteros, de la Historia Natural d'aquestes IlIes. E. i Fornós, J.J. eds. Historia Natu­ Aquest treball s'emmarca dins del ral de l'Arxipelag de Cabrera: 409- projecte PB91-0055 de la DGICYT. 426. CSIC-Edit. MolI, Mon. Soco Hist. Nat. Balears, 2. Palma de· Mallorca. Altaba C.R 1993b. Els moHuscs ma­ Bibliografia rins: cataleg preliminar. In: Alcover, JA, Ballesteros, E. i Fornós, J.J. Abbott, RT. i Boss, K.J. 1989. A eds. Historia Natural de /'Arxipelag classification of the living Mol/usca. de Cabrera: 409-426. CSIC-Edit. Kay Cunningham Vaught & Ameri­ MolI, Mon. Soco Hist. Nat. Balears, can Malacologists, Inc. Melbourne. 2. Palma de Mallorca. 195 pp. Altaba, C.R. i Traveset, A. 1985. Noves Aguilar-Amat, J.B. 1933a. Llista de les localitzacions d'Opistobranquis als espécies de Mol-Iuscos terrestres i Pa'isos Catalans. Butll. Inst. Cat. fluviatils citats fins ara de Menorca. Hist. Nat., 52:83-86. Revista de Menorca, 28:105-107. Altimira, C. 1972a. Notas malacológicas. Aguilar-Amat, J.B. 1933b. Mol'luscos XV. Datos sobre algunos moluscos marins citats de I'illa de Menorca. terrestres y de agua dulce de Me­ Revista de Menorca, 28: 107 -118. norca. Miscel. Zool., 3:11-13. Aguilar-Amat, J.B. 1933c. Observacions Altimira, C. 1972b. Notas malacológicas. malacologiques. Contribució al co­ XVI. Contribución al conocimiento neixement de la malacofauna me­ de la fauna malacológica marina norquina. Butll. Inst. Cato Hist. Nat., de Menorca. P. Inst. Biol. Apl., 53: 33:324-338. 33-52. Alcover, J.A. 1992. Colecciones de Altimira, C. 1973. Notas malacológicas. Ciencias Naturales en las Baleares. XVIII. Datos sobre la fauna ma­ B. Int. Symp. & First World Con­ lacológica marina de la isla de Me­ gress on Preservo and Conservo of norca. Miscel. Zool., 3:9-10. Nat. Col., 2:75-82. Altonaga, K., Gómez, B., Martín, R, Alcover, J.A., Ballesteros, E. i Fornós, Prieto, C.E., Puente, A.1. i Rallo, A. J.J. 1993. Historia Natural de /'Ar­ 1994. Estudio faunístico y biogeo­ xipelag de Cabrera, CSIC-Edit. gráfico de los moluscos terrestres MolI, Mon. Soco Hist. Nat. Balears, del norte de la península Ibérica. 2. Palma de Mallorca. 778 pp. Eusko Legebiltzarra. Vitoria. 503 pp. Alcover, J.A., Rosselló, JA i Rodrí• Ballesteros, M., Alvarez, G. i Mateo, B. guez-Perea, A. 1987. Bases per a 1986. Aproximación a la fauna de la creació del Museu de la Natura Opistobranquios de la Isla de Me- G.x. Pons i P. Sureda, Mo¡'¡uscs del Museu Regional d'Arta 3 1

norca. P. Dept. Zool. Barcelona, Cervera, J.L., Templado, J., García• 12:93-106. Gómez, J.C., Ballesteros, M., Or­ Ballesteros, M., Castelló, J., Gallés, M, tea, J.A., García, F.J., Ros, J. i i Sarda, R. 1987. Invertebrados Luque, A.A. 1988. Catálogo actua­ alguícolas marinos de las islas lizado y comentado de los Opis­ Pitiusas. Consell Insular d'Eivissa i tobranquios (Mollusca, Gastropoda) Formentera - Conselleria d'Ecologia de la península Ibérica, Baleares y i Medi Ambient. Eivissa. 96 pp. Canarias, con algunas referencias Barceló, F. 1873. Moluscos terrestres y a Ceuta y la isla de Alborán. de agua dulce de la islas Baleares Iberus, su pI. 1. Sevilla. 84 pp. y catálogo metódico de los mis­ Colom, G. 1978. Biogeografía de la mos. Rev. Balear Lit. Cienc. y Ar­ Baleares. IEB-CSIC. Palma de tes. Palma. Mallorca. 517 pp. Barceló, F. 1876. Nuevos apuntes para Compte, A. 1968. La fauna de Menorca la fauna balear. Catálogo de los y su origen. Revista de Menorca, reptiles y de los moluscos terres­ núm. extraordinario:5-212. tres y de agua dulce observados Cuerda, J., Gracia, F. i Vicens, D. en la islas Baleares. Imp. Pedro 1989-90. Dos nuevos yacimientos José Gelaber. Palma de Mallorca. del Pleistoceno marino en Porto 17 pp. Colom (Mallorca). BoII. Soco Hist. Bech, M. 1989. Dades malacologiques. Nat. Balears, 33:49-66. Sobre alguns moHuscs recollits en De Buen, F. 1934. Resultados de la pri­ cavitats subterranies a I'illa de Me­ mera campaña biológica a bordo norca. Endins, 14-15:77-79. del "Xauen" en aguas de Mallorca Bellés, X. 1990. Coleoptera Ptinidae, (Abril 1933). Trabajos, lEO., 6:7- Gibbiinae. Fauna Ibérica, Museo 89. Nacional de Ciencias Naturales, De Buen, O. 1916. Apéndice al estudio CSIC, Vol. O. Madrid. 43 pp. batilitológico de la Bahía de Palma Boeters, H. 1987. Moitessieridae und de Mallorca. Moluscos recogidos Hydrobiidae auf Spanien und Portu­ con los sedimentos. Trabajos de gal. Arch. Mo/lusk., 118:181-261. Oceanografía y Biología Marina. Bofill, A. 1917. Moluscos ingressats en Madrid. 31 pp. el Museu desde el mes de juny de Dekker, R. 1986. On a small collection 1916. Junta de Ciencies Naturals of opisthobranch molluscs from de Barcelona, 2:533-549. Minorca (Balearic Islands, Spain). Bofill, A. i Aguilar-Amat, J.B. 1924. Anales de Biología, 7:3-4. Malacologia de les IIles Pitiüses. Der Host, D.V. 1970. Beitrag zur Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, Kenntnis der Molluskenfauna von 10:1-71. Mallorca. Mitt. Zool. Gess. Braunau, Bosch, M. i Sastre, A. 1976. Sobre la 1 :117-127. presencia y distribución de "Poli­ Doadrio, 1. 1989. Catálogo de los peces placophora" en el litoral de Mallor­ de agua dulce del Museo Nacional ca. Bo/l. Soco Hist. Nat. Balears, de Ciencias Naturales. Museo 21 :25-32. Nacional de Ciencias Naturales - 32 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Consejo Superior de Investiga­ Pityusic Islands: 231-241. Mon. ciones Científicas. Madrid. 72 pp. Biol., 52. Junk ed. La Haia. Dohrn, H. i Heynemann, F.O. 1862. Zur Gasull, L. i Cuerda, J. 1974. Malacolo­ Kenntniss der Molluskenfauna der gía del contenido gástrico de las Balearen. Malak. Blatter, 99-111. grandes estrellas de mar. Bol. Soco Garcia, LI. i Massuti, C. 1987. Inventari Hist. Nat. Baleares, 19:155-175. bibliogratic deis crustacis decapo­ Gasull, L. i Van Regteren, C.O. 1969. des de les Balears. BolI. Soco Hist. Pulmonados desnudos de la Nat. Balears, 32:47-56. Baleares (Mollusca, Gastropoda). Garcias-Font, U. 1954. Notas zooló• Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, gicas. Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, 15:121-134 fas. 1-4:8-11. Giner, J. 1929. Fauna conquiológica Gasull, L. 1963a. Algunos moluscos Peninsular y Baleárica. Gastrópo• terrestres y de agua dulce de Ba­ dos marinos. Inst. Cat. Hist. leares. Bol. Soco Hist. Nat. Balea­ Natural, 9: 142-151. res, 9:3-80. Giner, J. 1930. Fauna conquiológica, Gasull, L. 1963b. Descripción de unas peninsular y baleárica Gastropodos nuevas formas del género Helicel/a IX Familias: Septidae, Cassididae, (Xeroplexa) de Baleares. Bol. Soco Doliidae, Cypraediae, Chenopodi­ Hist. Nat. Baleares, 9:83-92. dae. Inst. Cat. Hist. Natural, 10:124-142. Gasull, L. 1964. Las Helicel/a (Xero­ Girard, AA 1893. Notice sur les cépha­ plexa) de Baleares Gastropoda Pulmonata. Bol. Soco Hist. Nat. lopodes des cotes de I'Espagne. Anal. Soco Esp. Hist. Nat., Baleares, 10:3-67, lamines 1-9. 21 :87- 90. Gasull, L. 1965. Algunos moluscos Guerra, A. 1992. Mollusca Cephalopoda. terrestres y de agua dulce de Ba­ Fauna Ibérica, Museo Nacional de leares. Bol. Soco Hist. Nat. Balea­ Ciencias Naturales, CSIC, Vol. 1. res, 11:7-154. Madrid. 327 pp. Gasull, L. 1969. Adiciones y rectifica­ Habsburg-Lorena, U.S.· 1985. Las ciones a la fauna malacológica Baleares por la palabra y el terrestre y de agua dulce de las grabado. Mallorca (parte general). Baleares. Bol. Soco Hist. Nat. "Sa Nostra" ed. vol. IV. Palma de Baleares, 15:59-72. Mallorca 673 pp. Gasull, L. 1979. Micropulmonados Hidalgo, J.G. 1870-1890. Moluscos terrestres de Baleares. Bol. Soco marinos de España, Portugal y las Hist. Nat. Baleares, 23:7-23. Baleares. Madrid. 348 pp. Gasull, L. 1984. Terrestrial and fresh­ Hidalgo, J.G. 1878. Catalogue des water Gasteropods of the Pityusics Mollusques terrestres des lIes (Eivissa and Formentera), excluding Baleares. Journal de Conchylio­ Trochoidea (Xerocrassa) Monterosa­ logie, 26:213-247. to 1892. In: Kuhbier, H., Alcover, Hidalgo, J.G. 1906. Monografia de las J.A., i Guerau d'Arellano, C. eds. especies del género Cypraea. Biogeography and Ecology of the Gaceta de Madrid. Madrid 588 pp. G.X Pons i P. Sureda, Mof./uscs del Museu Regional d'Arta 33

Hidalgo, J.G. 1917. Fauna malacológica Ibérica y Baleares. Notas y Resú­ de España, Portugal y las Baleares. menes, lE O., 50: 1-53. Moluscos testáceos marinos. Trabajos Maluquer, J. 1915. Amfineures de Cata­ del Museo Nacional de Ciencias lunya. Treb. Inst. Cato Hist. Nat., Naturales 30. Madrid. 725 pp. 187-285. Ibáñez, 1. i Fernández, R. 1989. Catálo­ Maluquer, J. 1917a. Excursió a les iIIes go de Murciélagos de las coleccio­ de Mallorca i Cabrera. Junta de nes del Museo Nacional de Cien­ Ciimcies Naturals de Barcelona, cias Naturales. Museo Nacional de 2:613-618. Ciencias Naturales-Consejo Supe­ Maluquer, J. 1917b. Algunos moluscos rior de Investigaciones Científicas. Terrestres de la isla de Cabrera. Madrid. 54 pp. Bol. r. Soco Hist. Nat., 17:394-396. Jaeckel, S. 1952. Die Mollusken der Mateo, B. 1976. Contribución al conoci­ Spanischen Mittelmeer-Inseln. Mit­ miento de la fauna malacológica teil. Mus. Berlín, 28:53-143. marina de Menorca (1.i! nota). Mis­ Jaeckel, S.H. i Plate, H.P. 1964. Bei­ cel. Zool., 3:19-20. trage zur Kenntnis der Mollusken­ Mateo, B. 1978. Estudio comparado de fauna der Insel Mallorca. Malak. los moluscos terrestres de Menor­ Abhandlungen Staat. Mus. Tierk. ca. Bernardo Mateo Alvarez ed. Dresden, 4:53-87. Mahón. 56 pp. Lamy, E. 1934a. Sobre algunos molus­ Mayol, J. 1980. Malacología de la cos procedentes de las campañas Albufera. In: Barceló, B. i Mayol, J. del Instituto Español de Oceano­ coord. Estudio Ecológico de la al­ grafía. Notas y Resúmenes I.E.O. bufera de Mallorca (Alcudia, Muro, 1-13. Sa Pob/a): 195-198. ICONA -Dep. Lamy, E. 1934b. Primera campaña Geografia. Palma de Mallorca. biológica a bordo del "Xauen" en McMinn, M. 1993. Cataleg de la col, lec­ aguas de Mallorca (Abril 1933). ció osteo/ógica d'ocells "Museu de Moluscos. Trabajos, lEO., 9:80-82. la Naturalesa de les //les Ba/ears". Luque, A. i Templado, J. 1981. Estudio Papers del Museu de la Naturalesa de una tanatocenosis de moluscos de les IIles Balears (SHNB), 2. de la isla de sa Torreta (Formen­ Palma de Mallorca. 51 pp. tera). Iberus, 1 :23-32. Morales, E. 1958. Cefalópodos de MacAndrew, R. 1850. Notes on the dis­ Cataluña. 1. Inv. Pesq., 11 :3-32. tribution and range in depth of Mo­ Moreno, l., Roca, 1. i Salamanca, M. IIusca and other marine animals 1990. Guía de la flora y fauna del observed on the coast of Spain, Mar Balear. INESE. Palma de Portugal, Barbary, Malta, and sou­ Mallorca. 279 pp. thern Italy in 1849. Report, 263- Nordsieck, F. 1968. Die europaischen 304. Meeres-Gehauseschnecken (Proso­ Magaz, J. 1934. Catálogo provisional de branchia). Vom Eismeer bis Kap­ los moluscos cefalópodos vivientes verden und Mittelmer. G. Fischer. en las costas de la Península Stuttgart. 273 pp. 34 Bo//. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

Nordsieck, F. 1969. Die europaisehen riles de Majorque (Baléares). Rapp. Meeres-Gehauseschnecken (Biva/­ Comm. int. Mer Médit., 29:141-145. via). Vom Eismeer bis Kapverden, Sabelli, B., Giannuzzi-Savelli, A.·i Be­ Mitte/mer und Sehwarzes Meer. G. dulli, D. 1990-92. Catalogo anno­ Fischer. Stuttgart. 256 pp. tato dei Mollusehi marini del Medi­ Nordsieck, F. 1972. Die europaisehen terraneo. Societa Italiana di Mala­ Meeressehnecken (Opistho-branehia cologia. Bologna. 781 pp. mit Pyramide//idae; Rissoaeea). Schroder, F. 1978a. Zur Landschne­ Vom Eismeer bis Kapverden, ekenfauna der Insel Formentera! Mitte/mer und Sehwarzes Meer. G. Pityusen. Veróff. Überseemuseum Fischer. Stuttgart. 327 pp. Bremen, 5:49-56. Nordsieck, F. 1977. The Turridae of the Schroder, F. 1978b. Troehoidea (Xe­ European Seas. Roma 131 pp. rocrassa)ebusftana (Hidalgo 1869)· Nordsieek, F. 1982. Die europaisehen und ihre Rassen auf den Pityusen/· Meeres-Gehausesehnecken (Proso­ Spanien. Veróff. Überseemuseum branquia). G. Fischer. Stuttgart-New Bremen, 5:83-120. York. 539 pp. SchrOder, F. 1978c. Die Marinen Mollus­ Paul, C.A.C. 1995. Mol'luscs del Pare ken der Pityusen. 1. Die Polypla­ Natural de s'Albufera. Butll. Pare cophoren (Kafersehnecken) der .­ Natura/ s 'Albufera, 2:71-81. Bueht von Sal Rossa. Veróff. Über• Pons, G. 1992. L1ista vermella de/s seemuseum Bremen, 5:59-66. mofo/uses terrestres i d'aigua do/t;a Schroder, F. 1978d. Die Marinen de les Ba/ears. Documents Tacnics Mollusken der Pityusen. 11. Trochi­ de Conservació número 13. Palma de Mallorca. 93 pp. dae aus der Bucht von Sal Rossa.· Pons, G. i Damians, J. 1992. Fauna Veróff. Überseemuseum Bremen, malacologiea d'algunes eavitats de 5:67-72. I'illa de Mallorca. Endins, 17-18:67-72. Sehroder, F. 1978e. Die Marinen Mollus­ Ramis, J. 1814. Specimen animalium, ken der Pityusen. 111. Die Gastropo­ vegetabilium et mineralium in insula den de Posidonia-Bestande. Veróff. Minorica frequentiorum ad normam Überseemuseum Bremen, 5:73-81. Linneani sistematis; Mahón. 60 pp. Sureda, J. 1976. Lloren~ Gareias-Font. Ros, J. 1975. Opistobranquios (Gastro- Bol. Soe. Hist. Nat. Baleares, 21 :5-9. poda: Euthyneura) del litoral Templado, J. 1982. Contribución al ibérico. Inv. Pesq., 39:269-372. conocimiento de los gasterópodos Ros, J. 1981. Noves citaeions de marinos de Mallorca. Iberus, 2:71- Gasteropodes opistobranquis de les 77. Gimnasies. Butll. Inst. Cato Hist. Winkler, A. 1924-32. Catalogus Coleop­ Nat., 47:175-177. terorum regionis pa/aeartieae. A. Ros, J. i Gili, J.M. 1985. Opistobran­ Winkler ed. Wien. 1698· pp. .-;hes des grottes sous-marines de Estudi del poblament púnic de I'illa d'Eivissa per mitja de I'analisi multivariada craniometrica

Antonio GONZÁLEZ-MARTíN Caries LALUEZA

González-Martín, A. i Lalueza, C. 1995. Estudi del poblament púnic de I'illa d'Eivissa per mitja de I'analisi multivariada craniometrica. Boll. Soco Hist. Nat. SHNB Balears, 38:35-46 ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

S'ha analitzat una mostra esqueletica d'individus del període púnic (segles V-II a.C.) de I'illa d'Eivissa, per intentar esbrinar si aquesta poblaci6 presentava afinitats morfologiques amb les del nord d'Africa i, concretament, amb les de la zona de Cartago. S'han escollit nou variables craniometriques i deu poblacions @ de la Mediterrania occidental (no u de la zona catalano-balear i una de Tunísia). S'ha realitzat una analisi de "cluster" amb I'algoritme UPGMA, emprant la SOCIETAT O'HISTORIA distancia Euclídia al quadrat, i una analisi de components principals. S'ha observat NATURAL DE LES BAlEARS que existe ix una notable homogeneitat morfologica entre les pOblacions de la Mediterrania occidental, i que, conseqüentment, és impossible distingir morfologicament els pobladors púnics del substrat catalano-balear contemporani i posterior. Psrsules elsu: Eivissa, poblament púnic, craniometria, analisi UPGMA.

STUDY OF THE PUNIC SETTLEMENT FROM EIVISSA ISLAND THROUGH CRANIOMETRIC MULTIVARIATE ANAL YSIS. A skeletal sample from the Punic period (V-II century B.C.) from Eivissa island has been analyzed in order to test if this population displays morphological affinities with the Punic populations from North Alrica, and especially, Irom the area 01 Cartago. Nine craniometric variables have been selected for the analysis, and ten samples Irom the western Mediterranean (nine Irom the Catalan-Balearic area and one Irom Tunis) have been included. A cluster analysis has been performed, using the UPGMA algorithm and the squared Euclidean distance, and also a principal component analysis (PCA). A notable morphological homogeneity has been observed between the western Mediterranean populations. It is concluded that, Irom a morphological pOint 01 view, is impossible to distinguish the Punic settlement 01 Eivissa Irom the contemporary and posterior Catalan-Balearic substrate. Keywords: Eivissa, Punic settlement, craniometry, UPGMA analysis.

Antonio GONZÁLEZ-MARTíN i CarIes LALUEZA, Secci6 Antropologia, Dept. Biologia Animal, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona, Avda. Diagonal 645, Barcelona 08028.

Recepci6 del manuscrit: 9-feb-95; revisi6 acceptada: 6-juny-95. 36 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Introducció tres tipus minoritaris, que normalment s'atribui"en a influencies extra-penin­ La morfologia de l'esquelet és el sulars, com els "alpins", els "dinarics" o producte d'una combinació de propor­ els "nórdics". Aquesta concepció forga cions desconegudes entre una base simplificada i poc dinamica de les po­ genetica i una modulació ambiental. blacions humanes era en part con­ Quan s'estudia la morfologia de les seqüencia d'una visió apriorística de la restes óssies del passat, s 'intenten variació cranial i sovint no es recolzava establir relacions de parentiu entre en cap analisi estadística, si no que es grups assumint que la morfologia és en basava en la identificació "de visu" que part un reflex del genotipo Oegut a portava a terme !'investigador. En l'existencia de variabilitat a l'especie realitat, les classificacions de les humana, sempre s'ha de treballar amb tipologies racials deis cranis eren el poblacions i no amb individus isolats. resultat de la visió general que es tenia En aquest treball, s'han caracteritzat de la humanitat actual, estructurada metricament els individus de jaciments també en troncs racials i que, púnics de I'illa d'Eivissa, seguint la actualment, amb la incorporació deis tecnica de Martin i Saller (1957), que estudis genetics, estan clarament en és la més utilitzada en els estudis desús. Per altra banda, cal ten ir en antropológics. Tradicionalment, les me­ compte que el fet de no disposar de sures craniometriques es combinaven recursos informatics només permetia dos a dos per a obtenir índexs de aquest tipus d'aproximacions senzilles a forma de diferents estructures del crani, un problema que era molt més que a l'estar molt estandarditzades, complex. Peró les millores informatiques permetien fer-se una idea d'una manera i estadístiques permeten ara obtenir una senzilla i rapida de les característiques informació més acurada, mitjangant les físiques d'un individuo Les dificultats analisi multivariades. En aquestes ana­ d'interpretar a simple vista més de dues lisi, es combinen de cop un gran nom­ dimensions, van comportar que les bre de variables metriques per cada analisis craniometriques es redui'ssin individu, més de les que podem inter­ practicament a analisis bivariades i aixó pretar nosaltres, que estem limitats a va influir en una esquematització tipo­ no més de dues o tres dimensions. lógica i rígida de la variabilitat morfo­ O'aquesta manera, els resultats d'a­ lógica. Tradicionalment, es van proposar questes analisis multidimensionals van diversos morfotipus racials que es més enlla de la visió classica de l'an­ definien per uns pocs índexs i que tropo logia. s'assumia que apareixien inalterables en En aquest estudi, hem intentat les poblacions al lIarg del temps. A la aproximar-nos a la história de les Península Iberica es considerava que hi poblacions catalano-balears a partir de havia un substrat predominant, anome­ I'analisi de les dades craniometriques nat tipus "mediterrani gracil" (amb una disponibles, així com intentar establir els varietat més robusta, anomenada con­ patrons morfológics de la població púni­ seqüentment "mediterrani robust") i al- ca d'Eivissa. La pregunta principal que A. González i C. Lalueza, Poblament púnic de nI/a d'Eivissa 3 7

ens hem de fer és si existeixen real­ L'antropologia física i la proble­ ment diferencies morfologiques entre les matica del poblament eivissenc poblacions mediterranies del nord d'Africa i de les lIIes. Malgrat les limi­ Des d'un punt de vista historie, el tacions de la morfologia cranial, cal poblament d'Eivissa és un fenomen tenir en compte que aquesta és únic en la formació deis pobles de la probablement la millor eina de que Península Iberica, en el sentit que podem disposar per intentar respondre sembla ser una comunitat immigrant a aquesta pregunta a partir de les (almenys en part) que prové del nord dades proporcionades pels jaciments d'Africa. Nombroses troballes arqueolo­ arqueologics. giques de la gran necropolis púnica del Puig des Molins (ciutat d'Eivissa), com els ous d' estrug importats d'Africa, El poblament púnic d'Eivissa confirmen I'existencia de contactes regulars entre els pobladors d'Eivissa i La colonia fenícia d'Eivissa va ser el continent africa. L'existencia d'aquest fundada per individus procedents de la flux genic documentat entre les propies zona de I'estret de Gibraltar, potser de illes i amb la costa, tan africana con la mateixa Gadir, cap els anys 700-650 peninsular, no implica forgosament que aC (Harrison, 1988) o 625-580 aC hi hagi hagut una uniformització morfo­ (Gómez-Bellart et al., 1990). Al principi logica total (Garralda i Mesa, 1984; va ser una modesta base comercial, Garralda, 1986). El repte de r antropo­ que s'utilitzava com a lIoc per afer logia física és veure si, per mitja de escala en les rutes comercials r estudi de les restes humanes d' epoca marítimes entre el NE peninsular i el púnica d'Eivissa, es poden descobrir sud de Franga. El poblament inicial aquestes influencies africanes. Si es sembla que estava localitzat a Sa poden trobar trets morfologics que Caleta, pero posteriorment es va diferencien els púnics eivissencs de les traslladar a I'emplagament de I'actual poblacions catalano-balears contempora­ ciutat d'Eivissa. A partir del 550-500 aC nies i posteriors, es podria concloure Eivissa entra en I'orbita d'influencia de Cartago, i s'hi envien colons des d'allí, que va existir una aportació de morfo­ logies alienes, i conseqüentment, també tal com fan constar les fonts classiques. La ciutat va creixent entre els anys 550 de gens. i el 450 aC, i coneix un període de gran prosperitat, que s'estendra fins el segle 11 aC, quan la influencia de Roma Material i metodes ja domina tota la Mediterrania occidental (Harrison, 1988). Durant el període S'han estudiat metricament totes púnic, es va desenvolupar r agricultura, les restes cranials del període púnic de la ramaderia i el comerg, i les troballes I'illa d'Eivissa, que inclouen dos hipo­ arqueologiques indiquen que tot !'interior geus d'aquest període: Ca n'Eloi (Gon­ de I'illa devia estar densament poblada zález i Lalueza, 1995) (segles V-III aC) (Gómez-Bellart et al., 1990). i Sant Antoni de Portmany (González i 38 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Neurocrani NI! Martin X S.D. n

Llargada maxima 1 190.36 8.09 11 Amplada maxima 8 139.58 6.52 12 Amplada frontal mínima 9 98.00 6.43 10 Amplada frontal maxima 10 119.70 7.90 10 AI~ada auricular 20 115.27 6.56 11 Arc sagital frontal 26 128.45 6.38 11 Arc sagital parietal 27 128.50 6.49 12 Arc sagital occipital 28 123.10 7.34 10 Corda sagital frontal 29 112.63 4.32 11

Taul~ ~: Var~ables neurocranials utilitzades a I'analisi multivariada, amb el promig (x), la desvlaclo estandard (S.D.) i el nombre mostral (n) de la població púnica d'Eivissa utilitzada (Nº Martin correspon a la definició de Martin i Saller, 1957). Table 1. Neurocr~n~al variables used in the multivariate analysis, with the mean values (x), the ~ta~dard dev,a!,on (5.0.) and the sample size (n) of the Punic sample from Eivissa (NQ Martm 15 the Martm and Sal/er (1957) variable definition).

Lalueza, 1992) (segles 111-11 aC), seguint La mostra d'individus masculins la metodologia de Martin i Saller (1957). (que és la més nombrosa) s'ha com­ S'ha seleccionat el maxim nombre parat amb altres mostres masculines de possible de mesures craniometriques, jaciments catalano-balears de diferents amb I'afany de representar al mateix períodes. Així mateix, s'ha incorporat a temps el maxim nombre de gens I'analisi una població del període púnic involucrats en el fenotipus morfologic de Tunísia, que inclou restes de la global. Malauradament, el baix nombre zona de Cartago (Chamla, 1975), d'on d'esquelets facials conservats ha fet provenia hipoteticament el poblament que s'hagin hagut d'eliminar les majoritari d'Eivissa a partir del segle VI variables de la cara, amb la conseqüent aC. Les poblacions considerades han perdua d'informació i de consistencia estat triades seguint només criteris estadística. Cal tenir en compte que la geografics i un nombre mostral gran inclusió de poblacions amb nombres (presenten totes una mostra superior a mostrals baixos poden produir seriosos 15 individus). Es consideren els sexes biaixos en els resultats. Finalment, per separat, ja que I'existencia de s'han inclos 9 variables en I'analisi, que dimorfisme sexual ens podria emmas­ es presenten en la Taula 1. Tot i que carar les diferencies morfologiques entre es pot considerar que són poques poblacions. La localització i datació de variables per a una anillisi multivariada, cada població estudiada es mostra a la hi ha representades les tres dimensions Taula 2. del neurocrani (lIargada, amplada i La distancia que s'ha utilitzat per a al~ada). establir relacions de proximitat entre les A. González i C. Lalueza, Poblament púnic de nIla d'Eivissa 39

Poblacions catalano-balears considerades

Codi Jaciment/Regió Període Datació Referencia

TAR Tarragona Roma S.III-V de Pons 1949 AMP Ampúries Roma S.III-VIII de Pons 1949 MAL1 Son Real Talaiótic 11 S.VaC Font 1977 (Alcúdia, Mallorca) MAl2 lIIot des Porros Talaiótic 11 S.VI-U aC Malgosa 1992 (Mallorca) MAL4 Mallorca Talaiótic I 1300-700 ae Fernández-Miranda i Garralda 1978 MAL5 Mallorca Pre-Talaiótic 1800-1300 aC Fernández-Miranda i Garralda 1978 CAT1 Catalunya central Edat del Bronze 2000-1000 aC Turbón 1981 CAT2 Catalunya central Medieval S.IX-XI dC Vives 1987 (cristians) BAR Montjuic Medieval S.XI-XIV dC Prevosti i Prevosti 1951 (Barcelona) Gueus) IBIZ Sant Antoni de Portmany Ca n'Eloi (Eivissa) Púnic S,V-II ae González i Lalueza 1992, 1995

Poblacions del nord d'África conslderades

TUN Cartago (Tunísia) Púnic S,V ae (aprox) Chamla 1975

Taula 2. Poblacions de la Península Iberica i del nord d'Africa utilitzades en ranalisi multivariada, amb el jaciment corresponent, ratribució cultural, la datació i la referencia original. Table 2. Samples from the Iberian Peninsula and North Afriea used in the multivariate analysis, with the eorresponding site, period, dating and original reference. diferents poblacions ha estat la fet de no disposar de les dades indivi­ distancia Euclídia al quadrat, que és duals, ha fet que s'hagi hagut de treba­ una de les més senzilles i la més llar només amb mitjanes poblacionals. aconsellable per variables quantitatives Els arbres s6n un deis metodes contínues, com és el cas de les més utilitzats per representar de forma mesures craniometriques (Bisquerra, jerarquica les afinitats entre poblacions. 1989). Aquesta distancia es basa en el L'algoritme "mitjana entre grups" teorema de Pitagoras i és la suma de (anomenat de forma abreujada UPGMA) les diferencies entre cada variable al és un deis més utilitzats per fer arbres quadrat: d2XY = }:(X¡_Y¡)2. Com més similars de "cluster" (Sneath i Sokal, 1973; siguin dues poblacions (i més semblants Felsenstein, 1989), i probablement el les seves variables), més petita sera la més recomanable si es treballa amb la distancia entre elles. Per altra banda, el distancia Euclídia al quadrat. Es cons- 40 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

trueix a partir d'una matriu de dis­ Resultats tancies (n x n) entre tots els possibles pare lis de n poblacions. L'algoritme El resultat de I'analisi UPGMA, agrupa dos a dos les poblacions que amb els valors del "bootstrap" ex­ presenten una distancia menor entre pressats en forma de percentatges, es elles, fins a obtenir un arbre, que es presenten a la Fig. 1. Es pot observar pot interpretar com un model de dife­ com hi ha una clara agrupació de la renciació morfológica de les poblacions maJ0rla de les poblacions catalano­ estudiades. balears. La diferenciació morfológica no Per intentar validar la robustesa de les agrupacions trobades, s'ha portat a terme un "bootstrap" (Felsenstein 1985), 47 % r---- MAL 1 que consisteix en un re-mostreig aleatori amb reempla~ament de les L---MAL5 dades. Per cada re-mostreig, es torna a

calcular la matriu de distancies i el 33% CAT1 corresponent arbre UPGMA. Finalment, 12% es recompte el nombre de vegades que 62% CAT2 ha sortit repetit cada node del "cluster", 7% i s'expressa en forma de percentatge. IBIZ Aquest metode ens permet detectar si 3% les agrupacions entre poblacions es L--MAL4 basen en moltes o poques variables. Si es basen en poques, el nombre de '-----TUN repeticions del "cluster" tendira a ser 18% baix. En aquest estudi, s'han portat a MAL2 terme 100 repeticions a I'atzar de les AMP dades originals. 25% També s'ha portat a terme un '----TAR analisi de components principals, en el qual s'obtenen uns factors o compo­ '------BAR nents principals a partir de la matriu de correlacions entre les variables, que Fig. 1. Analisi de "cluster" amb r algo ritme expliquen un elevat percentatge de la UPGMA (mitjana entre grups) de les variació original de la nostra base de poblacions de la Mediterrania occidental dades. Així, com que cada factor esta utilitzades en el present estudio Les abrevia­ correlacionat amb diverses variables, tures es mostren ·a la Taula 2. Els percen­ segons la posició de les poblacions tatges del "bootstrap" (100 repeticions) es respecte deis factors, podem saber mostren en els nodes. quines variables de la nostra base de Fig. 1. Cluster analysis with the UPGMA algorithm (average linkage between groups) dades original influeixen més en la of the western Mediterranean populations diferenciació entre les poblacions used in this study. See abbreviations in estudiad es. Table 2. A. González i C. Lalueza, Poblament púnic de filia d'Eivissa 4 1

reflecte ix la posició geogratica de les (de la qual probablement la muntanya poblacions. Per exemple, la població en deu el seu nom). Des d'un punt de més distant de la resta (la de Tunísia) vista cultural, aquesta comunitat era queda intercalada amb les poblacions forga especial en el context de la catalano-balears. Aquesta afirmació es península Ibérica, ja que presentava un corrobora amb I'aplicació de I'analisi de elevat grau d'a"illament reproductiu la variancia (ANOVA) utilitzant la (Caro-Baroja, 1978) i era un grup distancia geogratica com a variable clarament minoritario La població hebrea independent (dades no mostrades). com a tal, va sorgir a la terra d'lsrael L'única població que se separa de fa uns 4000-5000 anys, i des d'allí es la resta per la seva morfologia és la va dispersar per tota la Mediterrania a deis jueus de Barcelona (BAR). Aquesta principis de la nostra era, amb la des­ mostra correspon a una necropoli baix­ trucció del Temple I'any 70 dC. Al lIarg medieval (s. XI-XIV) trobada a Montju"ic de la seva historia, la comunitat jueva

1,6 CAT1.

1 TAR • . CAn 0,6 AMP MAL2 • . • IBIZ MAL" o • • -0,6 MAL1 TUN -1 . MAL6 •

-1,6 -2 BAR. -2,5 -2 -1,6 -1 -0,6 o 0,6 1 1,6 2

Fig. 2. Analisi de components principals (peA) de les poblacions de la Mediterrania occidental estudiades (en sentit horitzontal, el factor 1; en vertical, el factor 2). Les abre­ viatures es mostren a la Taula 2. Fig. 2. Principal Component Analysis (PCA) of the western Mediterranean populations (factor 1, horizontal axis; factor 2, vertical axis). See abbreviations in Table 2. 42 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

de Barcelona podria haver incorporat braquicefalia. Es pot observar que, mor­ elements provinents de I'África sudsaha­ fológicament, les poblacions púniques riana, tal com ja van suggerir els autors d'Eivissa i de Tunísia no presenten trets de I'estudi original d'aquesta necropolis diferencials respecte del conjunt de (Prevosti i Prevosti, 1951). poblacions catalano-balears. El fet de la Els resultats del "bootstrap" recol­ insularitat ni tan sois ha influ'it en tendir zen la diferenciaci6 morfológica de la a agrupar conjuntament les quatre mostra de jueus de la resta de poblacions mallorquines (MAL1, MAL2, poblacions, ja que aquest node es MAla i MAL4) , que es distribueixen repeteix en un 62 % deis casos. Els intercalades entre les altres. percentatges deis altres nodes s6n notablement inferiors, la qual cosa vol dir que es podrien agrupar indistinta­ Discussi6 ment d'altres maneres. Aixo és conse­ qüencia de la seva gran uniformitat Alguns deis pocs estudis antropo­ morfologica. lógics que existeixen sobre restes En I'analisi de components princi­ humanes d'Eivissa, són els portats a pals fet a partir de la nostra base de terme per Alcobé (1940; 1943) en una dades, els dos primers factors (Fig. 2) serie de cranis d'una necropolis tar­ expliquen un 60.2 % de la variaci6 total dorromana, descoberta a Can Flit, pro­ (38.7 % i 21 .. 5 %, respectivament). El pera al port de Sant Antoni. La morfo­ factor 1 esta correlacionat principalment logia forga particular d'alguns d'aquests amb variables de lIargada del neuro­ individus (al s quals els hi manca peró crani, mentre que el factor 2 esta corre­ la cara), va fer que fossin atribu'its a un lacionat amb variables d'amplada. En origen forani, en concret a un hipotetic canvi, I'all(ada del neurocrani no sembla grup oriental "dinarico-armenoide" ser una variable important per explicar (Alcobé, 1940), Els trets més definitoris les variacions entre grups, ja que no­ d'aquesta tipo logia eren: braquicefalia més apareix significativament correla­ acusada, volta cranial alta en norma cionada amb el factor 3, que explica un lateral i una marcada planoccipitalia. percentatge de variació más petit (14.7 Una qüestió que quedava pendent era % del total). La distribuci6 de les si aquests individus foranis havien poblacions en els factors ens indica les arribat a I'illa durant I'ocupació romana seves particularitats morfologiques. Així, (potser com a mercenaris integrats en CAT2, IBIZ i MAL4 són les poblacions I'exercit) o en períodes anteriors (potser amb cranis més lIargs, mentre que durant la colonització púnica). TAR, AMP i CAn són les que pre­ Del perlode púnic, només hi ha senten cranis més amples. Els jueus de tres treballs realitzats sobre restes Barcelona (BAR) tornen a ser la pobla­ eivissencs: un sobre la necropolis de ció més diferent, conseqüencia de Puig des Molins (Schwidetzky, 1979), presentar dimensions neurocranials molt un sobre les restes humanes d'un petites (cranis curts i estrets), la qual hipogeu púnic trobat prop de Sant cosa indica una acusada tendencia a la Antoni de Portmany (González i La- A. González i C. Lalueza, Poblament púnic de filia d'Eivissa 43

lueza, 1992) i un darrer sobre les res­ 1994). L'a"illament cultural d'aquestes tes trobades en un altre hipogeu prop comunitats pot haver contribu"it també al de Ca n'Eloi (González i Lalueza, manteniment d'aquestes particularitats 1995). Malgrat que el nombre mostral morfologiques. del període púnic segueix essent El fet que existeixi una gran homo­ relativament petit (al voltant de 10 gene"itat morfologica al lIarg de les individus del sexe masculí), fins i tot costes de la Mediterrania occidental fa unint totes les dades individuals que no es pugui afirmar, des d'un punt publicades, es pot observar com la de vista de I'antropologia física, si els població púnica eivissenca presenta un individus púnics d'Eivissa representen el component general meso-dolicomorf, substrat local, són individus immigrants, que s'integra en el substrat majoritari o ambdues coses. Totes les poblacions observat en altres jaciments de la costa catalano-balears estudiades, tot i per­ mediterrania de la península Iberica, tal tanyer a diversos jaciments i períodes com ja apunta Schwidetzky (1979). Així, historics són molt més semblants entre no s'han descobert fins ara individus sí a nivell morfologic que no les seves púnics que presentin I'extrema braqui­ cultures. Aixo és conseqüencia de la cefalia i planoccipitalia descrita en gran homogenei"tat morfologica present alguns deis individus tardorromans de a la major part de la península Iberica Can Flit. des del període neolític (Garralda i De I'analisi multivariada (UPGMA i Mesa, 1984; 1986). Els bascos en són PCA) es despren que no hi ha diferen­ l' excepció, ja que constitueixen una de cies morfologiques importants entre les les fonts de variació genetica més poblacions púniques del nord d'África important de tota I'Europa occidental (TUN) i la població púnica d'Eivissa (Bertranpetit i Cavalli-Sforza, 1991), i (IBIZ), al menys pel que fa al neuro­ aixo també es reflecteix en algunes crani. El jueus medievals de Barcelona particularitats morfologiques (Lalueza et són el grup més diferenciat de la resta al., 1995). La deriva genetica és el des d'un punt de vista morfologic, la principal motor de la diversitat a les qual cosa esta en correspondencia amb poblacions humanes (Cavalli-Sforza et les seves particularitats culturals i el al., 1994), ¡aquesta actua amb més seu origen forani. Possiblement, la base for~a en poblacions a"illades i de petit real d'aquestes diferencies siguin nombre efectiu, fenomens que ja no influencies genetiques provinents de eren importants en el període púnico I'África sud sahariana, tal com s'observa L'increment demogratic, el trencament en estudis de DNA mitocondrial fets en de l' a"illament reproductor de les diferents poblacions jueves actuals poblacions, la mobilitat deis individus i (Ritte et al., 1993). Aquesta influencia, d'altres factors, va fer que I'efecte de tot i ser minoritaria, podria haver afectat la deriva genetica quedés "congelar', i notablement les característiques del que les petites diferencies morfologiques fenotip morfologic, donat que Africa és, i genetiques (cas d' existir) s'anessin sens dubte, el continent geneticament diluint en el sí d'aquestes poblacions més diferenciat (Cavalli-Sforza et al", de la Mediterrania occidental. 44 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Agrai'ments Felsenstein, J. 1985. Confidence limits on phylogenies: an approach using Volem expressar el nostre agrai­ the bootstrap. Evolution, 35:785- ment a Joan Ramon Torres (Servei· 791. Tecnic d'Arqueologia, Conselleria de Felsenstein, J. 1989. PHYLlP-Phylogeny Cultura i Patrimoni) i a Benjamí Costa Inference Package (Version 3.2). (Museu Arqueológic d'Eivissa). Cladistics, 5: 164-166. Fernández-Miranda, M. i Garralda, M.O. 1978. Contribución al estudio de Bibliografia las poblaciones prehistóricas de la isla de Mallorca. Actas del I Sim­ Alcobé, S. 1940. Cráneos procedentes posio de Antropología Biológica de de una necrópolis romana de Ibiza. España. Madrid: 87-104. Anales de la Universidad de Font, A. 1977. Estudio de los restos Barcelona. Memorias y Comunica­ humanos procedentes de la necró• ciones: 117-190. polis de Son Real, Alcudia, Ma/lor­ Alcobé, S. 1943. Otros cráneos proce­ ca. Tesi Doctoral. Barcelona. 290 dentes de una necrópolis romana pp. de I biza. Anales de la Universidad Garralda, M.O. 1986. Ethnogenese des .. de Barcelona. Crónica, Discursos, Peuples Ibériques (env. 1000 B.C.- Memorias y Comunicaciones: 107- 500 A.D.). In: Kandler-Pálsson, B. 122. ed. Ethnogenese europaischer Vol­ Bertranpetit, J. i Cavalli-Sforza, L.L. ker: 187-207. Gustav Fisher Verlag. 1991. A genetic reconstruction of Sttutgart. the history 01 the population of the Garralda, M.O. i Mesa, M.S. 1984. Va­ Iberian Peninsula. Ann. Hum. riabilité morphologique dans la Pé­ Genet., 55:51-67. ninsule Ibérique: Epipaléolithique­ Bisquerra, R 1989. Introducción concep­ Age Ancien. Bu/l. Mém. Soco tual al análisis multivariante. Pro­ Anthrop. Paris, 1 :207-220. mociones y Publicaciones Univer­ Garralda, M.O. i Mesa, M.S. 1986. Mor­ sitarias. Barcelona. 808 pp. phological variability in the Iberian Caro-Baroja, J. 1978. Los judíos en la Peninsula: Middle-Modern Ages. Int. España Moderna y Contemporánea. J. Anthrop. 1:97-106. Ed. Istmo. Madrid. 271 pp. Gómez-Bellart, C., Costa, B., Gómez• Cavalli-Sforza, L.L., Menozzi, P. i Piaz­ Bellart, F., Gurrea, R, Grau, E. i za, A. 1994. History and geography Martínez, R 1990. La colonización of Human Genes. Princeton. Uni­ fenícia de la isla de Ibiza. versity Press. Princeton. 541 pp. Ministerio de Cultura, Dirección Chamla, M.-C. 1975. Les hommes des General de Bellas Artes y Archivos, . sépultures protohistoriques et puni­ Madrid, 209 pp. ques d'Afrique du Nord (Algérie et Gonzálei-Martín, A. i Lalueza, C. 1992. Tunisie). L'Anthropologie, 79:659- Estudio de los restos humanos 692. procedentes de un hipogeo púnico A. González i C. Lalueza, Poblament púnic de l'illa d'Eivissa 45

en Sant Antoni de Portmany (Eivis­ Prevosti, M. i A. Prevosti. 1951. Restos sa). BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, humanos procedentes de una 35:78-86. necrópolis judaica de Montjuich González-Martín, A. i Lalueza, C. 1995. (Barcelona). Trab. Inst. B. de Sa­ Estudi antropologic de les restes hagún, 12:69-148. humanes de Ca n'Eloi. Memoria Ritte, U. Neufeld, E. Prager, E.M. per a la Conselleria de Cultura i Gross, M. Hakim, 1. Khatib, A. i Patrimoni (inedit). Bonné-Tamir, B. 1993. Mitochon­ Harrison, R.J. 1988. Spain at the Dawn drial DNA Affinity of Several Jewish of History. Thames and Hudson Communities. Hum. Biol., 65:359- Ltd. London. 265 pp. 385. Lalueza, C., González, A. i Vives, S. en Schwidetzky, 1. 1979. Beitrag zur premsa. Variation in the Iberian Anthropologie der punisch-romis­ Peninsula and the Balearic Islands: chen Zeit von Ibiza (Poig des inferences about the history of the Molins, San Antonio). Homo, 30 population. Am. J. Phys. Antropol. (4):273-278. Malgosa, A. 1992. La Població talaiotica Sneath, P.H.A. i Sokal R.R. 1973. de Mallorca: les restes humanes Numerical Taxonomy. W.H. de f'illot des Porros (s. VI-II aC). Freeman. San Francisco. 573 pp. Institut d'Estudis Catalans. Barce­ Turbón, D. 1981. Antropología de lona. 461 pp. Catalunya en el 11 milenio A. C. Martin, R. i Saller K. 1957. Lehrbuch Universidad de Barcelona. Barce­ der Anthropologie, 1. Ed. Gustav lona, 303 pp. Fischer. Stuttgart. 661 pp. Vives, E. 1987. Contribució al coneixe­ Pons, J. 1949. Restos humanos proce­ ment deIs enterraments medievals dentes de la necrópolis de época a Catalunya i regions limítrofes. romana de Tarragona y Ampurias Tesi Doctoral. Universitat Autónoma (Gerona). Trab. Inst. B. de Saha­ de Barcelona. 687 pp. gún, 7:19-206.

Interactions between lizards (Podareis hispaniea atrata) and scorpions (Buthus occitanus) in the Columbretes Islands

ALirora M. CASTILLA

Castilla, A.M. 1995. Interactions between lizards (Podareis hispanica atrata) and scorpions (Buthus oeeitanus) in the Columbretes Islands. Bol/. Soco Hist. Nat. SHNB Balears, 38:47-50. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

This study reports some observations on the predation of lizards (Podareis hispanica atrata) by scorpions (Buthus occitanus), as well as on the predation of scorpions by this lizard species in the Columbretes islands (CasteIl6n, Spain). Keywords: Mediterranean islands, lizard, seorpion, predation.

INTERACCIONS ENTRE SARGANTANES (Podareis hispanica atrata) I ESCORPINS (Buthus occitanus) A LES ILLES COLUMBRETS. ®SOCIETAT D'HISTÓRlA NATURAl DE LES BAlEARS En aquest estudi es descriuen algunes observacions sobre depredaci6 de sargantanas (Podareis hispanica atrata) per escorpins (Buthus occitanus), així com sobre depredaci6 de escorplns per aquesta especie de lacerlid a les iIIes Columbrets (Caslell6, Espanya). Paraules elsu: /IIes Mediterrsnies, laeertids, escorpins, depredaei6.

Aurora M. CASTILLA. Department of Biology, University of Antwerp (UIA), B-2610 Wilrijk, Belgium, and Institut d'Estudis Avan~ats de les lIIes Balears (eSle), Km 7.5, etra. Valldemossa, E-D7071 Palma de Mallorca, Spain. Internet: [email protected]

Reeepei6 del manuserit: 6-maig-95; revisió aeeeptada: 6-juny-95.

Introduction

Several North American and African (Mabuya, Urosaurus, Dipsosaurus, Sce­ scorpions of the families Scorpionidae loporus, Uta, Cnemidophorus). Lizards and Buthidae, are predators of some and other small vertebrates may species of geckos (Coleonyx, Pachy­ constitute an important paft of the dactylus, Palmatogecko) and lizards scorpion diet in xeric areas where 48 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

insect prey are scarce (see review in Sauwens (1991 a; 1991 b) , for a detailed McCormick & Polis, 1982). Laboratory description 01 the study area. studies have demonstrated that scorpions are able to successfully capture, handle and digest lizards Results and discussion (Hardy, 1947; Santa, 1957). Predation of reptiles by scorpions I accidentally observed predation 01 has, to my knowledge, not yet been hatchling lizards by scorpions. In August described for European species. 1992 at about 23:00 hours, a large scorpion was seen transporting a small lizard on its back (A. Sánchez, pers. Material and methods comm.). In July 1993, at 17:30 hours, an adult scorpion attacked a hatchling Observations were conducted du­ (29 .8 mm snout-vent length and 0.5 9 ring 1991-1993 in the island 'Colum­ mass). The juvenile was kept in an brete Grande', the biggest (13 ha) and outdoor terrarium (100x20x50 cm) filled the only inhabited one from the with sand, plants, cover, food and archipelago. The Columbretes islands water. The scorpion aceidentally entered (39 0 54'N, 0 0 41 'E) are an archipelago in the terrarium without being previously of small islets of volcanic origin located detected by the observer. The scorpion in the Mediterranean, ca. 50 km off the which was hidden under plants, sud­ coast of Castelló (Spain) . See Castilla & denly injected his pineher into the abdo-

Fig. 1. Seorpion (Buthus oeeitanus) preying upon hatchling lizard, Podareis h. atrata. Fig. 1. Eseorpió (Buthus oecitanus) ataeant sobre una ¡ove sargantana, Podareis h. atrata. A.M. Castilla, Interaetions between /izards and seorpions 49

men of the lizard and held its body and lizards fled from the scorpion. Thus, at head with its pincers during few minutes least sorne lizards predate on scorpions. until the juvenile was paralysed by the My observations indicate that each venom. Afterwards, the scorpion relea­ species functions as predator and prey sed the lizard, handled it and put it on of the other species. Interactions bet­ its back to be transported to cover. Im­ ween a vertebrate (lizard) and an inver­ mediately afterwards, the scorpion broke tebrate (scorpion) provide an example of and subdued the lizard's tail (Fig. 1). 'cross predation', that is, vertebrates are I have never seen scorpions eating simultaneously the prey and the preda­ adult lizards, even though they share tor of the same species of invertebrate retreats under rocks during late after­ (McCormick & Polis, 1982). Such 'cross noon and night. predation' between species has been While the venom of large scorpions reported by other authors (see refs. in is seemingly strong enough to kili a McCormick & Polis, 1982). Cross preda­ juvenile lizard, it does not have the tion is believed to be an important same effect on adults of 8 to 10 9 bo­ . factor in determining the structure of dy mass (four observations). Neverthe­ aquatic communities (see ref. in McCor­ less, the. venom seems to cause sorne mick & Polis, 1982). However, there is inconveniences. Immediately after a less evidence for the occurrence of sting, adult lizards lick (or try to), their cross predation in terrestrial environ­ body part where the scorpion's chela ments (McCormick & Polis, 1982). was introduced. When lizards were More thorough analyses of the stung into the hindlegs, the poison trophic interactions between scorpions slightly and temporarily immobilised the and lizards are necessary to fully legs (two observations). However, understand their role in the population scorpion stings do not kili adult lizards. dynamics of both species. Podareis h. atrata occasionally predates on scorpions. 80th, the ana­ Iysis of stomach contents (Castilla et Acknowledgements al., 1987) and the examination of faecal pellets (Castilla, unpubl.), revealed the Permission to work on the island presence of scorpion remnants. Further­ and to study the species, as well as a more, occasional predation of scorpions means of transport to reach the iSland, by lizards has been directly observed were given by the 'Conselleria del Medi (own obs. and guardians pers. com). I Ambient, Generalitat Valenciana; by only observed adult lizards (males and Juan Jiménez, director of the Natural females) eating both juveniles and adult Reserve '1IIes Columbretes' and the scorpions. When living scorpions were 'Dirección General de Puertos' of Caste­ tethered to a nylon thread, and presen­ lió. I acknowledge the co-operation and ted to adult lizards in the field, different company that the guardians and wor­ reactions were observed. Sorne lizards kers offered me, especially to Antonio attacked the scorpions, sorne ate them Sánchez, Santi, Valen, Javi, Carlitos and sorne ignored them, while other and Flip. This study was funded by a 50 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

contract of the Spanish M.E.C., the present status, and conservation of DGICYT (project PB91-0055) and funds the insular lizard Podareis hispa­ from the Generalitat Valenciana and the nica atrata on the Columbretes Excm. Ajuntament de Castelló. archipelago, Spain. Biol. Conserv., 58: 69-84. Castilla, A. M., Jiménez, J. & Lacomba, References 1. 1987. Los reptiles de Colum­ bretes. In: Castilla, A. M., Jiménez, Banta, B. H. 1957. Lizards eaten by J. & Lacomba, 1. ed. Islas Colum­ scorpions. Herpetologica, 13:202. bretes. Contribución al estudio de Castilla, A. M. & Bauwens, D. 1991 a. su medio natural: 181-194. Gene­ Thermal biology, microhabitat se lec­ ralitat Valenciana, Valencia. tion, and conservation of the insu­ Hardy, R. 1947. The scorpion as a lar lizard Podareis hispanica atrata. lizard enemy. Herpetologica, 3:170. Oecological (Berl.)., 85:366-374. McCormick, S. & Polis, G. A. 1982. Castilla, A.M. & Bauwens, D. 1991 b. Arthropods that prey on vertebra­ Observations on the natural history, tes. Biol. Rev., 57:29-58. Distribució i abundancia de Symphurus nigrescens Rafinesque, 1810 i Symphurus Iigulatus (Coceo, 1844) (Pisces, Pleuronectiformes) en el tal ús del mar Catala

Enrie MASSUTí, Constantí STEFANESCU Beatriz MORALES-NIN

Massutí, E., Stefanescu, C. i Morales-Nin, B. 1995. Oistribuci6 i abundancia de Symphurus nigrescens Rafinesque, 1810 i Symphurus ligulatus (Coceo, 1844) (Pisces, Pleuronectiformes) en el lalús del mar Calala. Bol1. Soc. Hist. Na/. Balears, 38:51-62. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

A partir deis resultats de 99 pesques realitzades amb arts d'arrossegament entre 202 i 1293 m de fondaria al talús del mar Catala, s'analitza I'abundancia i distribuci6 de Symphurus nigreseens Rafinesque, 1810 i Symphurus ligulatus (Coceo, 1844), les dues especies de la familia Cynoglossidae presenls a I'area. S. nigrescens es va capturar en pesques realilzades entre 200 i 700 m de fondaria, amb un maxim d'abundancia i biomassa entre 300 i 400 m. S. ligulatus, SOCIETAT D'HISTÓRIA en canvi, s'ha capturat des de 500 m tins I'estrat de majar tondaria prospectal, NATURAL DE LES BALEARS si bé és més abundant al marge superior de la seva area de distribuci6 (tins a 900 m). Els resullats indiquen una segregaci6 espaial d'ambdues especies, possiblement conseqüencia d'un tenomen de competencia interespecífica pels mateixos recursos trotics. Paraules elsu: Symphurus nigrescens, Symphurus ligulalus, abundimcia, distribució batimetrica, mar Catala, mar Mediterrania.

OISTRIBUTION ANO ABUNOANCE OF Symphurus nigreseens RAFINESQUE, 1810 ANO Symphurus ligulatus (COCCO, 1844) (PISCES, PLEURONECTIFOR­ MES) ON THE CONTINENTAL SLOPE OF THE CATALAN SEA. From the results obtained trom 99 bottom trawls carried out between 202 and 1293 m depth on the continental slope ot the Calalan sea, the abundance and dislribulion of both Symphurus nigrescens Rafinesque, 1810 and Symphurus ligulatus (Coceo, 1844)._ Ihe two species belonging lo Ihe family Cynoglossidae presenl in the area, are analyzed. On Ihe one hand, S. nigrescens was caughl on hauls between 200 and 700 m depth, with a maximum abundance and biomass between 300 and 400 m. On the other hand, S. ligulatus was captured from 500 m depth to the lowest depth-stratum sampled, being more abundant on the upper limit ot its distribution 52 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

range (down to 900 m depth). The results suggest a bathymetric seggregation 01 both species, probably as a consequence 01 the interspecilic competition lor the same trophic resources. Keywords: Symphurus nigrescens. Symphurus ligulatus, abundance, bathymetric distribution, Catalan sea, Mediterranean sea.

Enrie MASSUTí., lEO. Centre Oceanografic de Balears. Mo" de Ponent s/n, Ap. 291, 07080 Palma de Mallorca. Constantí STEFANESCU, C.S.I.C. Institut de Ciencies del Mar, Pla9a del Mar s/n, 08039 Barcelona. Beatriz MORALES-NIN. C.S.I.C. Institut d'Estudis Avan9ats de les /l/es Balears, Campus Universitari, 07071 Palma de Mallorca.

Recepció del manuscrit: 24-abril-95; revisió acceptada: 26-jul-95. Introducció (Cocco, 1844), especies que es troben A la Mediterré'mia, els peixos plans a les nostres aigües (Lloris et al., de la família Cynoglossidae estan 1984), i Cynoglossus sinusarabici (Cha­ representats per tres especies (Fredj i banaud, 1931), especie lessepsiana Maurin, 1987): Symphurus nigrescens immigrant de la mar Roja, de distribució Rafinesque, 1810 i Symphurus ligulatus limitada a la conca oriental.

I I 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 1 / 1111 1 1111 1 1 1 1 111111111111111111111 111111111 111111 111111 111111IIIIIII I IIIIIIIIIIIIIIIIIIII I"IIIIIIII IIII~

Fig. 1_ Exemplar de Symphurus nigrescens (longitud total: 10.1 cm) capturat al mar Catala (Mediterrania occidental) a 455 m de fondaria (Collecció Ictiológica de l'lnstitut de Ciéncies del Mar, nombre de cataleg IIPB 51/1982). Fig. 1. Specimen of Symphurus nigrescens (total length: 10.1 cm) captured off the Catalan sea (western Mediterranean) at 455 m depth (Institut de Ciencies del Mar Fish Collection, catalogue number IIPB 51 / 1982). E. Massutí et al., Distribució i abundancia de Symphurus spp. 53

S. nigrescens es troba per tota la banda, les dues especies es diferencien Meditem3nia (Bauchot, 1987), mentre entre sí perque S. nigrescens presenta que la distribució de S. /igulatus es menys de 95 i 85 radis a les aletes limita a la conca occidental, fins a les dorsal i anal, respectivament, i els costes de Sicília i Líbia (Matallanas, perfils dorsal i ventral convexes (Fig . 1). 1984). Molt recentment s 'ha citat a la S. ligulatus, en canvi, té més de 95 i mar Egea (Papaconstantinou et al., 85 radis a la dorsal i ventral, amb un 1994). Ambdues especies es diferencien cos més allargat, de manera que els deis al tres Pleuronectiformes presents a perfils dorsal i ventral semblen paral'lels I'area d'estudi per ten ir el preopercle (Fig . 2) . La coloració és més bruna invisible, recobert de petites escates, clara o gris groguenc a la primera per I'absencia de la línia lateral i de especie, mentre que la segona és d'un I'aleta pelviana dreta i, sobretot, per gris més intenso presentar els radis de les aletes dorsal S. nigrescens i S. /igulatus són i anal confluents amb els de la caudal, dues especies de les que es coneixen la qual cosa fa que aquestes aletes molt poques dades de la seva biologia. imparelles siguin contínues. Per altra A la Mediterrania, només Macpherson

• I 10 11 12 13 14 15 16 17 18 I

111 /111111111111111111111111111 "111111 1" 11"111"" 11111111" 111111111 11111111 1111111111111 1i1!

Fig. 2. Exemplar de Symphurus ligulatus (longitud total: 89.0 cm) capturat al mar Catala (Mediterra­ nia occidental) a 576-612 m de fondaria (Collecció Ictiológica de I'lnstitut de Ciéncies del Mar, nombre de cataleg IIPB 347/1982). Fig. 2. Specimen of Symphurus ligulatus (total length: 89.0 cm) captured off the Catalan sea (western Mediterranean) at 576-612 m depth (Institut de Ciencies del Mar Fish Collection, catalogue number IIPB 347/ 1982). 54 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

(1978) ha estudiat la dieta alimentaria róssec realitzades en el talús del mar de la primera, mentre que Cau i Deiana Catala (des de 38°45'N fin s a 42°00'N), (1979) aporten dades sobre la amb el 8/0 García del Cid (Taula 1). reproducció i alimentació de la segona. Les pesques es realitzaren amb En la present nota s'analitza la dos arts d'arrossegament diferents, distribució i abundancia d'ambdues ambdós amb portes i remolcats per un especies en el talús del mar Catala, per sol cable, a una velocitat de 2.5 nusos. sota del 200 m de fondaria. Si bé A la campanya ZONAP s'utilitza un aquestes especies no tenen cap interes OTSB-14 d'una obertura horitzontal comercial a causa de la seva petita estimada de 6.7 m (Sulak, 1984; mida (no més de 15 cm), apareixen Rucabado et al., 1991). A la resta de molt sovint a les captures deis arts de campanyes I'art utilitzat fou un OTMS- róssec (Carbonell et al., 1995; Massutí 27.5, de 14 m d'obertura horitzontal et al., en premsa) i poden arribar a estimada (Sarda et al., 1994). Ambdós comportar-se com a especies subdo­ arts presenten una obertura vertical minants en determinats estrats de semblant de 1.5 a 2 m (Morales-Nin et fondaria (Stefanescu, 1991; Stefanescu al., en premsa). et al., 1994). De cada pesca es va anotar el nombre d'exemplars i la biomassa (pes fresc expressat en g) capturada de les Material i metodes dues especies objecte d'estudi. Per a I'analisi de I'abundancia i biomassa, el Les dades provenen de sis cam­ nombre d'exemplars i el pes es van panyes de prospecció amb arts de estandaritzar a una area de 1000 m2,

Campanya Data Fondaria Nº de Exemplars capturats (m) pesques S.nigrescens S./igulatus

RETROI Abril-91 378-1258 9 160 15 RETROII Desembre-91 433-1273 9 154 RETROIII Marg-92 355-1276 9 60 1 ZONAP0592 Maig-92 202-1150 38 770 137 RETROIV Juliol-92 434-1293 9 35 9 BATMAN Marg-94 653-1236 25 38 121

Total 202-1293 99 1217 283

Taula 1. Dades de les campanyes de prospecció utilitzades en el present estudi i nombre d'exemplars capturats de Symphurus nigrescens i Symphurus ligulatus. Taula 1. Data of the sampling cruises analyzed in this study, and number of specimens captured of Symphurus nigrescens and Symphurus ligulatus captured. E. Massutí et al., Distribució i abundancia de Symphurus spp. 55

de S. ligulatus, amb un pes total de Estrat de Nombre de 4391 i 921 g, respectivament. fondaria (m) pesques Ambdues especies s6n de petita mida i presenten un pes mitja de 4.28 200 - 300 3 g/exemplar (±0.40 P0.05' n=49) en el cas 300 - 400 6 de S. nigrescens i 3.37 g/exemplar 400 - 500 12 (±0.45 P 0.05' n=42) per a S. ligulatus. 500 - 600 13 S. nigrescens va apareixer en el 600 - 700 26 50% de les pesques realitzades. Es va 700 - 800 6 capturar a totes les pesques entre 200 800 - 900 5 i 500 m de fondaria, entre 500 i 700 m 900 - 1000 3 el seu percentatge d'aparició va dismi­ 1000 - 1100 2 nuir progressivament i per sota deIs 700 1100 - 1200 3 m de fondaria no es va capturar cap 1200 - 1300 20 exemplar d'aquesta especie (Fig. 3). Els valors de maxima abundancia i biomas­ Taula 2. Nombre de pesques agrupades per sa (1.67 exemplars/1000m 2 i 6.55 g/ estrat batimétrico 1000m2, respectivament) s'assoleixen Table 2. Number of hauls by depth-strata. entre 300 i 400 m de fondaria, si bé entre 200 i 500 m aquests valors són semblants i se situen molt per sobre tenint en compte la velocitat d'arros­ deIs obtinguts en els dos estrats segament, I'obertura horitzontal de I'art inferiors on apareix I'especie (Fig. 4a). i la duració de les pesques (Sparre et S. ligulatus es va capturar en el al., 1989) que, en general, fou de 60 40% de les pesques realitzades. Aques­ minuts. Aquests resultats d'abundancia i ta especie apareix a partir deIs 500 m biomassa per are a rastrejada es van de fondaria fins a I'estrat més profund agrupar per estrats de fondaria de 100 prospectat (Fig. 3). Els maxims d'a­ m (Taula 2) i per a cada un d'ells es bundancia i biomassa (0.16 exemplars/ van calcular els valors mitjans. Per al 1000m2 i 0.49 g/1000m2) s'observen calcul del pes mitja es va utilitzar la entre 500 i 600 m (Fig. 4b). Tanmateix mitjana geometrica, amb la finalitat de aquests parametres mostren un rang de minimitzar I'efecte de valors extrems variaci6 molt baix fins als 900 m de (Sokal i Rohlf, 1979). fondaria i se situen sempre al voltant de 0.1 exemplars/1000m 2 i 0.3 g/ 1000m2• A les pesques realitzades entre Resultats 900 i 1100 m (5 pesques) no es va capturar cap exemplar de I'especie, D'un conjunt de 104 pesques, van mentre que entre 1100 i 1300 m (23 considerar-se com a valides 99, realit­ pesques) I'especie torna a apareixer, si zades entre 202 i 1293 m de fondaria bé presenta uns valors d'abundancia i (Taula 1). En total es van capturar biomassa inferiors als deIs estrats per 1217 exemplars de S. nigrescens i 283 sobre deIs 900 m de fondaria. 56 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

100r-~~~~~~------¡

f· ... 80 ./ .. *" ..... * .

60

(!) O) ~ 40 e , *, , -(!) ~ 20 Q) " a.. " 0L--4~-*--~--~--L-~~~--~--~--a-~~~" 250 350 450 550 650 750 850 950 1050" 1150 1250 Fondaria (m)

-a- S. nigrescens .*. S. ligu/atus

Fig. 3. Distribució batimétrica del percentatge d'aparició de Symphurus nigrescens i Symphurus ligulatus al talús del mar Catala (Mediterrania occidental). Fig. 3. Bathymetric distribution of the frequency of appearance of Symphurus nigrescens and Symphurus ligulatus on the continental slope off the Catalan sea (western Mediterranean).

Discussi6 aquest rang de fondaries que a la resta deis intervals prospectats (Taula 2). De S. nigrescens i S. ligu/atus, les fet, Stefanescu et al. (1992) indiquen la dues úniques especies de cinoglossids captura d'un total de 21 exemplars en 4 presents al mar Catala, mostren, com estacions entre 984 i 1049 m de s'ha vist en aquest estudi, una fondaria. Tot i que S. ligu/atus és distribució batimetrica molt diferenciada. present, doncs, en un ampli estrat S. nigrescens és present entre els 200 batimetric, el seu optim d'abundancia se i 700 m de fondaria, si bé el seu optim situa en una franja molt més estreta, d'abundancia se situa entre 200 i 500 concretament entre els 500 i 900 m m (sobretot entre 300 i 400 m). S. (sobretot entre 500 i 600 m). ligu/atus, encanvi, apareix a partir deis Aquestes distribucions batimetriques 500 m i és present fins als 1300 m. coincideixen plenament amb les resse­ L'absencia d'exemplars a les pesques nyades a la bibliografia. Així, per exem­ efectuades entre 900 i 1100 m (Fig. 3) pie, Lloris (1977) indica que S. nigres­ és conseqüencia, probablement, d'una cens és present al mar Catala entre 50- intensitat de mostreig més baixa en 150 m i 400-550 m, amb un optim al E. Massutí et al., Distribució i abundancia de Symphurus spp. 57

a 2 7

(\/ 6 E ..' o 1.5 o 5 o 10 ,...... 4 ..Jo CI) o '- o <11 3 o c. 3 E N 2 ~ 0.5 W

250 350 450 550 650 750 850 950 1050 1150 1250 Fondaria (m)

-a- AbundAncia .*.. Blomassa

b

0.2 0.6

(\/ E 0.5 o o 0.15 o,.... 0.4 ...... lO CI) ...... '- 0.1 0.3 ..Jo <11 O a. O E 0.2 O Q) 3 x 0.05 N W 0.1

o O 250 350 450 550 650 750 850 950 1050 1150 1250 Fondaria Cm)

-a- Abundancia .*.. Biomassa

Fig. 4. Valors mitjans d'abundimcia i biomassa de (a) Symphurus nigrescens i (b) Symphurus /igulatus per estrat batimétrico Fig. 4. Mean values of abundance and biomass of (a) Symphurus nigrescens and (b) Symphurus ligulatus by depth-strata. 58 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

voltant deis 300-400 m coincident amb El patró de distribució de les dues I'obtingut al present estudio especies esta, dones, ben definit i es A diferencia del que passa amb S. caracteritza per una clara segregació nigrescens, especie de la qual existei­ espacial en ésser substituH S. nigres­ xen nombroses referencies al mar cens per S. ligulatus a partir deis 500 Catala (e.g. Lloris et al., 1984; Allué, m de fondaria. Es podria hipotetitzar 1985), les cites de S. ligulatus són que aquesta segregació batimetrica és escasses, en especial aquelles referents el resultat d'una competencia interespe­ a exemplars adults. Aquesta especie cífica pels recursos trófics, que ha fou citada per primera vegada al mar donat lIoc a un fenomen d'acomodació Catala per AIIué (1982), si bé batimetrica. Rex (1977) va desenvolupar posteriorment s'ha trobat en altres aquesta teoria en adaptar els estudis ocasions, sempre a fondaries majors a de Terborgh (1971) sobre la distribució 500 m (Matallanas, 1984; Cerro i altitudinal d'aus sudamericanes al cas Portas, 1984; Stefanescu, 1991; dades concret deis organismes que habiten els no publicades deis autors). A altres grans fons marins. indrets de la Mediterrania, S. ligulatus Recentment, I'estudi de la comu­ és present en un rang batimetric nitat deis peixos i crustacis batials del similar. Torchio (1971) i Cau i Oeiana mar Catala (Cartes, 1991; Stefanescu, (1979), per exemple, la consideren una 1991) ha proporcionat nombrosos exem­ especie freqüent en les costes italianes pies de grups de dues o més especies entre 450 i 600 m, peró no disposen molt similars tant morfológica com eco­ de dades de més fondaria. lógicament, que es distribueixen al lIarg Seguint la classificació que Hae­ del talús amb un mínim solapament drich i Merrett (1988) fan de les distin­ deis seus respectius rangs batimétrics. tes zones del talús, podem considerar Tot i la dificultat de demostrar empíri• que S. nigrescens, malgrat apareixer cament que la segregació batimetrica eventualment en pesques de plataforma, d'aquestes especies és el resultat d'un és una especie típica del talús superior fenomen d'exclusió competitiva, I'analisi del mar Catala. S'associa a fons de de les preferencies alimentaries i del Brisingella coronata i Funiculina qua­ solapament de les dietes així sembla drangularis (Maurin, 1962), és ocasional indicar-ho. Alguns deis exemples que a partir deis 500 m i desapareix arnés han permes reforgar la validesa d'a­ de 700 m. Les cites d'aquesta especie questa hipótesi els proporcionen els a fondaries de fins 1100 m (e.g. Bau­ macrúrids Coelorhynchus coelorhynchus chot, 1987) són, amb tota probabilitat, i Coelorhynchus labiatus, els condríctis el resultat d'una confusió amb S. batials Centroscymnus coelolepis i Et­ ligulatus (D. Lloris ICM Barcelona, mopterus spinax i els crustacis de­ comunicació personal). O'altra banda, S. capodes Polycheles typhlops i Stereo­ ligulatus és una especie característica mastis sculpta i Acanthephyra pelagica del talús mitja i s'associa amb fons i Pasiphaea multidentata (Carrasón et d'lsidella elongata (Torchio, 1971; al., 1992; Cartes i Abelló, 1992; Cartes, Tortonese, 1975; Cau i Oeiana, 1979). 1993; Massutí et al., 1995). · E. Massutí et al., Distribució i abundancia de Symphurus spp. 59

La dieta de S. nigrescens i de S. Agraiments ligulatus ha estat estudiada en escasses ocasions. Macpherson (1978) arriba a la Al capita i tripulaci6 del B/O García conclusi6 de que, al mar Catala, S. del Cid, així com a tots els participants nigrescens s'alimenta gairebé exclusiva­ en les campanyes RETROs, ZONAP i ment del crustaci endobentonic Caloca­ BATMAN, per la seva ajuda durant el ris macandreae. Aquesta especie detri­ mostreig. A C. Allué per cedir-nos els tívora juga un paper fonamental en la exemplars de la Col'lecció Ictiologica de comunitat íctica del talús miija en ser la l'lnstitut de Ciencies del Mar de presa preferida de molts peixos bento­ Barcelona i a Miquel Tena per realitzar pelagics (Stefanescu et al., 1993), pero les fotografies incloses en la present desapareix sobtadament a partir deis nota. Aquest treball ha estat finan~at 1000-1200 m de fondaria, probablement pels Projectes CICYT RETRO (MAR90- com a conseqüencia de I'empobriment 757), ZONAP (PB90-0166) i BATMAN en materia organica del sediment (AMB93/0283). (Cartes, 1991). La dieta de S. ligulatus ha estat Bibliografia analitzada per Cau i Deiana (1979). Segons aquests autors la dieta és Allué, R. 1982. Sobre la presencia de clarament zoobentofaga i hi ha una Symphurus ligulatus (Coceo, 1844) marcada preferencia per petits crustacis, (Osteichthyes, Cynoglossidae) en el pero el nivel! d'identificaci6 de les Mediterráneo español. Inv. Pesq., preses no permet extreure més 46(2):305-311. conclusions. Encara que amb les dades Allué, C. 1985. Composici6n y estruc­ ·disponibles no és possible afirmar-ho, tura de la comunidad de peces tot sembla indicar que el nínxol trOfic demersales frente a Barcelona de S. Iigulatus és molt semblant al de (Años 1980-1981). Thalassas, S. nigrescens, i es basa principalment 3(1):57-90. en I'explotació de C. macandreae, tal Bauchot, M.L. 1987. Poissons osseux. com s'ha constatat en altres especies In: Fischer, W., Schneider, M. i de peixos batials que s'alimenten Bauchot, M.L. eds. Fiches FAO basicament de preses bentoniques d'identification des especes pour (Stefanescu et al., 1993). les besoins de la péche. (Révision En definitiva, tot i que es reque­ 1). Méditerranée et mer Noire. riran futurs estudis més detallats sobre Zone de péche 37, Vol. 11:1073- l'alimentaci6 i I'ecologia de S. nigres­ 1075. FAO, Rome. cens i S. ligulatus, la distribució batime­ Carbonen, A., Massutí, E., Reñones, O. trica que mostren ambdues especies al i Alvarez, F. 1995. Accompanying mar Catala sembla ser el resultat d'un fauna of the red shrimp (Aristeus fenomen d'exclusió competitiva, fruit de antennatus) fishery off Majorca I'explotació deis mateixos recursos Island (NW Mediterranean). Rapp. trofics. Comm. int. Mer Médit., 34:23. 60 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Carrasón, M., Stefanescu, C. i Cartes, Lloris, D., Rucabado, J., Cerro, LI. del, J.E. 1992. Oiets and bathymetric Portas, F., Oemestre, M. i Roig, A. distributions of two bathyal sharks 1984. Tots els peixos del Mar of the Catalan deep sea (western Catala. 1: Llistat de .cites i Mediterranean). Mar. Ecol. Prog. referencies. Treballs Soco Cato Ict. Ser., 82:21-30. Herp., 1:1-208. Cartes, J.E. 1991. Análisis de las comu­ Macpherson, E. 1978. Régimen alimen­ nidades y estructura trófica de los tario de Symphurus nigrescens crustáceos decápodos batíales del (Pisces, Cynoglossidae) en el mar Catalán.PhO tesi. Universitat Mediterráneo occidental. Inv. Pesq., Politecnica de Catalunya. 627 pp. 42(2) :325-333. Cartes, J.E. i Abelló, P. 1992. Compa­ Massutí, E., Morales-Nin, B. i Stefa­ rative feeding habits of polychelid nescu, C. 1995. Oistribution and lobsters in the Western Mediterra­ biology offive grenadier fish nean deep-sea communities. Mar. (Pisces: Macrouridae) from the Ecol. Prog. Ser., 84:139-150. upper and middle slope of the Cau, A. i Oeiana, A.M. 1979. Osser­ Northwestern Mediterranean. Deep­ vazioni e considerazioni sul Sym­ Sea Res., 42(3):307-330. phurus ligulatus (Cocco, 1844) Massutí, E., Reñones, O., Carbonell, A. (Osteichthyes, Pleuronectiformes). i Oliver, P. en premsa. Oemersal Natura Milano, 70(4):247-257. fish communities exploited on the Cerro, LI. del i Portas, F. 1984. Contri­ continental shelf and slope off bu ció al coneixement de la Majorca (Balearic Islands, NW ictiofauna de la comarca del Garraf Mediterranean). Vie et Milieu. (Catalunya). Butll. Soco Cato Ictio. Matallanas, J. 1984. Consideraciones Herp., 6:4-25. sobre algunos pleuronectiformes Fredj, G. i Maurin, C. 1987. Les pois­ (Pisces, Teleostei) nuevos o de sons dans la banque de données dudosa presencia en las costas MEOIFAUNE. Application a I'étude orientales ibéricas. Mise. Zool., des caractéristiques de la faune 8:197-202. ichtyologique méditerranéenne. Maurin, C. 1962. Etude des fons chalu- Cybium, 11 (3):217-299. . tables de la Méditerranée occiden­ Haedrich, R.L. i Merrett, N.A. 1988. tale (Ecologie et Peche). Résultats Summary atlas of deep-living des campagnes des navires océa­ demersal fishes in the North nographiques "Président Théodore Atlantic Basin. J. Nat. Hist., Tissier", 1957 a 1960, et 'Thalas­ 22: 1325-1362. sa", 1960 et 1961. Rev. Trav. Inst. Lloris, O. 1977. Tipificación y distribu­ Pecho marit., 26(2):163-218. ción de la ictiofauna del mar Morales-Nin, B., Massutí, E. i Stefanes­ Catalán en relación con los tipos cu, C. en premsa. Oistribution and de plataforma y naturaleza del biology of Alepocephalus rostratus fondo. Tesi de Llicenciatura. Uni­ Risso, 1810 from the Mediterranean versitat de Barcelona. 78 pp. Sea. J. Fish Biol. E. Massutí et al., Distribució i abundancia de Symphurus spp. 61

Papaconstatinou, C., Vassilopoulou, V., Stefanescu, C., Lloris, D. i Rucabado, J. Petrakis, G., Caragitsou, E., Mytili­ 1992. Deep-living demersal fishes naeou, Ch., Fourtouni, A. i Politou, in the Catalan Sea (western C.-Y. 1994. The demersal fishfauna Mediterranean) below a depth of of the North and West Aegean 1000 m. J. Nat. Hist., 26:197-213. Sea. Bios (Macedonia, Greece), Stefanescu, C., Lloris, D. i Rucabado, J. 2:35-45. 1993. Deep-sea fish assemblages Rex, M.A. 1977. Zonation in deep-sea in the Catalan Sea (western gastropods: the importance of biolo­ Mediterranean) below a depth of gical interactions to rates of zona­ 1000 m. Deep-Sea Res., 40:695- tion. In: Keegan, B.F., O'Ceidigh, 707. P. i Boaden, P.J.S. eds. Biology of Stefanescu, C., Morales-Nin, B. i benthic organisms: 521-530. Perga­ Massutí, E. 1994. Fish assembla­ mon Press, Oxford. ges on the slope in the Catalan Rucabado, J., Lloris, D. i Stefanescu C. sea (western Mediterranean): 1991. OTSB14: Un arte de arrastre Influence of a submarine canyon. bentónico para la pesca profunda J. mar. biol. Ass. u.K., 74:499-512. (por debajo de los mil metros). Inf. Sulak, K.J. 1984. A comparative ecolo­ Téc. Sci. Mar., 165:1-27. gical analysis of Temperate and Sarda, F., Cartes, J.E. i Norbis, W. Tropical demersal deep-sea fish 1994. Spatio-temporal structure of faunas in the Western North the deep-water shrimp Aristeus Atlantic. Adaptation of Ph.D. Disser­ antennatus (Decapoda: Aristeidae) tation, University of Miami, Miami. population in the Western Medi­ 211 pp. terranean. Fish. Bull., 92:599-607. Terborgh, J. 1971. Distribution on Sokal, R.R. i Rohlf, F.J. 1979. Biome­ environmental gradients: theory and tría. Principios y métodos estadís• a preliminary interpretation of dis­ ticos en la investigación biológica. tributional patterns in the avifauna Ed. Blume. Madrid. 832 pp. of the Cordillera Vilcabamba, Peru. Sparre, P., Ursin, E. i Venema, S.C. Ecology, 52:23-40 1989. Introduction to tropical fish Torchio, M. 1971. Sul Symphurus ligu­ stock assessment. Part 1. Manual. latus (Coceo) (Osteichthyes Pleuro­ FAO Fisheries Technical Paper, nectiformes). Natura, Milano, 62/ 306/1 : 1-337. 3:259-276. Stefanescu, C. 1991. Comunidades Tortonese, E. 1975. Fauna d'ltalia. ictiológicas demersales del Mar Osteichthyes, Vol. XI. Ed. Calderini. Catalán (Mediterráneo norocciden­ Bologna. 636 pp. tal) por debajo de los 1000 m de profundidad. Tesi Doctoral. Univer­ sitat de Barcelona. 490 pp. I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Notes florístiques de les IIles Balears (V)

Guillem PUGET, Mario STAFFORINI Nestor TORRES

Puget, G., Stafforini, M. i Torres, N. 1995. Notes florístiques de les lIIes Balears SHNB M. Bol/. Soco Hist. Nat. Balears, 38:63-74. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. Es donen a coneixer Andracne telephioides L, Andryala integrifolia L, Delphinium pentagynum lamo i Melilotus albus Medik in Vorles novetats per a la flora balear i s'amplia el coneixement de la distribuci6 d'algunes espeCies per a Eivissa i Formentera. En tots els casos s'indiquen les localitats en quadr[cula U.T.M. de 10 x 10 km de costal. És notable la troballa de Delphinium pentagynum Lam., @ especie del sud i sudoest de la península Ibérica i del Magrib, a I'illa de Formentera. Psrsules elsu: Flora vascular, lIIes Balears, Delphinium pentagynum. SOCIETAT O'HISTÓRIA NATURAL DE LES BAlEARS FLORISTIC NOTES FROM THE BALEARIC ISLANDS M. Some floristic novelties from the Balearic Islands are Andracne telephioides L, Andryala integrifolia L, Delphinium pentagynum Lam. and Melilotus albus Medik in Vorles and further knowledge is given on the distribution of some others throughout Eivissa and Formentera. The finding of Delphinium pentagynum lamo in Formentera is nolted. Keywords: Vascular flora, Balearic Islands, Delphinium pentagynum.

Guillem PUGET, Avgda. Espanya, 16, 4art. 07800 Eivissa, Mario STAFFORINI, Escala de Pedra, 6. 07800 Eivissa, Nestor TORRES, Apartat de Correus, 64. 07800 Eivissa.

Recepció del manuscrit: 25-maig-95; revisió acceptada: 26-set-95.

pentagynum Lam. i Melilotus albus Introducció Medik in Vorles. Altres cites són noves per alguna de les illes i en aquest cas En el transcurs deis darrers anys, s'indica amb un asterisc (*). En tots els els autors han herboritzat bona part de taxons es dóna la situació en les Pitiüses, trobant novetats per a la quadrícula U.T.M. de 10 x 10 km, de flora balear, indicades amb dos aste­ les localitats herboritzades o mostre­ riscs (**), tal com Andracne telephioides jades. Els testimonis deis taxons citats L., Andryala integrifolia L., Delphinium es troben depositats en els herbaris 64 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

deis autors. S'ha afegit també informa­ (Stearn, 1983; Pastor i Valdés, 1983; ció que es considera d'interes corologic, L10rens in Gómez Campo et al., 1987; per referir-se a endemismes o plantes Moreno i Sainz, 1992 i 8rullo et al., rares, distribucions parcialment o 1992. insuficient conegudes. Finalment es Té, empero, una distribució molt confirma I'existencia de taxons deis més amplia i és abundós a moltes 10- quals se'n tenien tan 5015 referencies calitats, especialment sobre 5015 roco­ antigues i sovint sense més localització sos amb terra rossa, prop de la costa que I'illa on és present. Els taxons es des del Cap Nunó fins a la Punta de relacionen per ordre alfabetic. sa Creu (CD 52, 62). Penetra també La publicació recent de diverses sobre el rocam calcari compacte cap a flores, 80105 i Vigo (1984, 1990), 80105 l'interior de I'illa, indiferent a les exposi­ et al. (1990) i els quatre volums apare­ cions, a vegades a més de 3 km del guts de Flora Ibérica (Castroviejo et al., litoral, ocupant part del terg septentrio­ 1986; 1990; 1993a; 1993b), així com nal de I'illa. els catalegs florístics de Rivas-Martínez L'hem herboritzat i vist a les se­ et al. (1992) i de Pla et al. (1992) ens güents localitats del nord i nordest han obligat a modificar la redacció de d'Eivissa: Planes d'en Gabriel, Can la informació que presentem, ja que Ferrer, Can Fornas i Puig des Cap de algunes de les nostres troballes han 80u a Sant Miquel (CD 62). Portinatx i estat recollides per aquests autors. Les ColI d'en Morneta a Sant Joan; es novetats per a la flora balear, de Murtar, Port de ses Caletes i Pla de Linaria pedunculata Chaiz a Formentera ses Formigues a sa Cala; Puig d'en o Centaurium bianoris (Sennen) Sennen Toni Andreu, es Figueral i Pou des L1eó i Lotus Lotus halophilus 80iss. & a Sant Caries (CD 72); Puig de Spruner a Eivissa, com a més signi­ s'Argentera (CD 71) i al Canal d'en ficatives, es citen a Pla et al. (1992) Martí (CD 82). sense cap referencia. També a Tagomago en antics camps de conreu i brolla a I'oest de I'illot (CD82). Resultats: cataleg florístic Andrachne telephioides L. Agrostemma githago L. ** EIVISSA. Pocs exemplars en un * EIVISSA. Camps de conreu a Can hort a la vora d'un safareig al vessant Cantó del Pla de Vila) (CD 60), de la meridional del Puig Cirer (CD 50). Granada (CD 61) i de prop del Pont d'en Ramon a Sant Joan (CD 62). Andryala integrifolia L. ** EIVISSA. En camps de seca I Allium grosií Font Quer. vores de camins de les Planes de EIVISSA. Aquest endemisme eivis­ Porroig, al sud del Puig Rodó (CD 50). senc s'ha considerat amb una distribu­ ció restringida a la costa nordoccidental Andryala ragusina L. (CD 52, 62) i també com especie rara i EIVISSA. Camps prop de la Platja amenagada, rupícola fissurícola des Codolar (CD 50) molt rara. Havia G. Puget et al., Notes f10rístiques de les Balears M 65

estat herboritzada per Gros durant 1918 de ses Roques, Pla de ses Formigues a Cala Molí (CD 41). i Serra de sa Mala Costa (CD 72), Albarqueta (CD 62), Puig de sa Cova i Arisarum simorrhinum Durieu ses Balandres (CD 52), Puig d'en EIVISSA. Les indicacions d'aquesta Mossona (CD 71), Puig d'en Marquet especie en tots els inventaris realitzats (CD 61) i Planes de Porroig (CD 50). per Rivas-Martínez et al. (1992) corres­ ponen en realitat a Arisarum vulgare Calamintha nepeta (L.) Savi. Targ-Tozz., present a les localitats indi­ * EIVISSA. Un sol exemplar en cades i molt extesa i abundant per tota camps del Pla de Corona (CD 52). I'illa. No obstant, hem pogut herboritzar A. simorrhinum en dues localitats en Calystegia sepium (L.) R. Sr. camps de conreu proxims al Torrent * FORMENTERA. Molt rara al torrent des Jondal i a Can Puvil (CD 50). de Cala Saona (CC 68) darrera la platja. Asparagus officinalis L. EIVISSA. Pocs exemplars en sé­ * Capselfa rubelfa Reuter quies del Prat de ses Monges (CD 60) * FORMENTERA. Camps i vores de i al lIit del torrent a la Font Geliberta camins a Sant Francesc (CC 68) i al (CD 50). Es probable que es tracti de Pilar (CC 78). naturalitzacions d'antics conreus.

BarJia robertiana (Loisel) W. Greuter. Carex divu/sa Stokes in With. subsp. EIVISSA. Molt localitzada a les gar­ divu/sa rigues entre la Cala de Sant Vicent i la * EIVISSA. En regadores deis horts de Cala des Jonc (CD 72). Un sol exem­ la Font d'Atzaró (CD 72). piar a I'oest del Port d'es Torrent (CD 41). Apareix citada d'Eivissa per Gifforn Carex extensa Good. (1991). FORMENTERA. Vores de I'Estany Pudent, de I'Estany des Peix, final del Bombycilaena discolor (Pers.) Lainz. Torrent de Cala Saona (CC 68). Rivas­ EIVISSA. Vessant meridional del Martínez et al. (1992) la inclouen en Puig d'en Marquet (CD 61), de les uns inventaris de l'Estany Pudent pero proximitats de Cala Galera (CD 51) i de no la citen al cataleg florístic. Cala Vedella (CD 40). Gros I'herboritza en 1918 al Cap Llentrisca (CD 40) i Centaurea collina L. Duvigneud (1979) la recull al seu cata­ EIVISSA. Camps de conreu prop leg herboritzada d'Eivissa. del Pas de sa Llosa (CD 71) i a Can ColI (CD 61) a Santa Eularia. Gros Bupleurum baldense Turra subsp. I'herboritza en 1918 a Santa Eularia baldense (BC 35091). EIVISSA. Dispersa per brolles, sobretot a la meitat nord de I'illa: Centaurium bianoris (Sennen) Sennen Portinatx (CD 73), Cala d'en Serra, Puig EIVISSA. Endemisme d'origen hi- 66 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

bridogen que es creia exclusiu de Ma­ Berris i es Codolar (CD 50) Cala llorca (Zeltner, 1978). És localment Carbó i Cala d'Hort (CD 40). abundant en pradells de terofits. Ha es­ tat herboritzada a: es Port des Torrent, Chrysanthemum segetum L. Cala de Bou, Can Bonet, es Macians i * EIVISSA. Rara en camps del Pla Can Cardonet (CD 51). Apareix indicat d'Atzaró (CD 72). d'Eivissa a Pla et al. (1992). Cirsium arvense (L.) Scop. Cen~aurium erythraea Rafin. EIVISSA. Localitzada sobre sois EIVISSA. Molt localitzat en garri­ humits: horts de s'Assud de Sant Mi­ gues de Balafia (CD 62) i de s'Estanyol quel i de Xarraca (CD 62); de la Cala de Jesús (CD 60). Barceló (1879-81) la de Sant Vicent (CD 72) i de prop de sa indica d'Eivissa, pero aquesta cita no Trenca a Santa Eularia (CD 71). Ha apare ix recollida en cap flora ni cataleg estat recollida en els catalegs de posterior. Duvigneaud (1979) i Pla et al. (1992).

Centaurium maritimum (L.) Frisch. Conium maeu/atum L. * EIVISSA. Arriba afer-se abundant EIVISSA. Horts del Prat de ses en alguns pradells de terofits. Ha estat Monges (CD 60), solars del casc urba herboritzada a: Xarraca (CD 62); Puig de Santa Eularia (CD 71). Havia estat d'en Cristofol i Pont de s'Arena (CD citada per Barceló (1879-81). 62); s'Estanyol (CD 60); Cala de Bou, Can Bonet, es Macians, Can Cardonet Cye/amen ba/earieum Willk. i es Fornas (CD 51); ses Roques Ma­ EIVISSA. Ha estat herboritzat a la les, Cala Tarida i Port des Torrent (CD localitat més meridional de la distribució 41); Cala Carbó, Cala d'Hort, Puig des de I'especie, en una petita població Savinar i Torrent de ses Boques (CD aHlada en una petita vall orientada al 40) i Bosc d'en Batles a ses Salines nord, al Fornas de Sant Rafel (CD 51). (CD 50). La distribució coneguda fins ara (Guerau d'Arellano i Torres, 1981) era Chaenorhinum rubrifolium (Robill et (CD 72, 52). Cast. ex DC) Four. subsp. rubrifolium EIVISSA. Indicada per Bolos et al. Cynomorium eoeeineum L. (1990). Tan sois en coneixem una EIVISSA. Conegut de Formentera i població en el vessant oriental del Puig de nombrosos illots de les Pitiüses viu de ses Roques a Sant Joan (CD 72). també a I'illa d'Eivissa a la Punta Roja de la costa de Corona (CD 52). Guerau Chondrilla ¡uneea L. d'Arellano (com. pers.) indica la seva * EIVISSA. És una especie en ex­ presencia a la Punta de ses Torretes pansió, molt comuna en rostolls, amb (CD 52). preferencia per sois arenosos: Pla d'AI­ barca (CD 52), la Bassa (CD 41), Pla Crueianella angustifolia L. de Sant Antoni (CD 51) Ca na Negreta * FORMENTERA. Brolles de Cala (CD 61), Can Cantó (CD 60), Ca's Saona i del Torrent de s'Alga (CC 68). G. Puget et al., Notes florfstiques de les Balears (V) 67

Crup/na crupinastrum (Moris) Juniperus phoenicea 2 1 Vis. Rosmarinus officinalis 1 2 * EIVISSA. Sois pedre­ Juniperus oxycedrus 1 1 gosos al peu del Puig d'en Pinus halepensis 1 Joan Andreu al Pla de Cneorum triccocon + Corona (CD 52). Teucrium polium 1 Fumana thymifolia 1 Cynanchicum acutum L. Phagnalon rupestre 1 * FORMENTERA. Enfilat Brachypodium ramosum + 2 sobre Sarcocornia fruticosa Delphinium pentagynum 1 1 (L.) A.J. Scott a I'est de Ranunculus paludosus 1 s'Estany des Peix (CC 68). Arisarum vulgare 2 2 Sherardia arvensis 2 3 Cyperus capitatus Vand. Atractylis cancel/ata 3 2 * FORMENTERA. Dunes Euphorbia exigua 3 2 de ses IlIetes amb Crucianella Hedypnois cretica 2 2 maritima L. (CC 69) Hedysarum spinosissimum 1 2 Plantago be/lardii 3 Datura ferox L. Plantago lagopus 2 * EIVISSA. Horts del Tor­ Linum trigynum 2 1 rent de ses Fonts (CD 50). Coronilla scorpioides 2 Asterolinum linum-ste/latum 1 Delphinium pentagynum Blackstonia perfoliata 1 Lam. Vailantia muralis 1 ** FORMENTERA. Localitzada Serapias parviflora 1 en garrigues prop del Torrent Aetheorhiza bulbosa subsp. willkommii . de Cala Saona (CC 68) i Avena sp. 1 herboritzada iniciant la florida Bromus sp. 1 el 15 de maig de 1992 (Mus, Rosselló i Torres, dades Taula 1. Inventaris realitzats a finals de marc; junt amb inedites). És una especie Delphinium pentagynum Lam. d'elevat interes corologic ja Table 1. Inventaries carried aut by the end af March que la seva distribució és del tagether with Delphinium pentagynum Lam. sud i sudoest de la península Iberica i magribina (Blanché, 1991 ). Tots els peus presenten notable pilositat. Els pocs exemplars fructificats pero desapareixent quan els 5015 es que hem pogut observar tenen sempre cobreixen de fullaraca. Dos inventaris cinc carpels. fitosociologics realitzats a finals de' Es troba en petites poblacions de mar~, en quadrícules de 3x3 m, terofits, en clarianes de la garriga, cer­ orientades feblement al nord es presen­ cant una mica I'ombra deis arbusts, ten a la Taula 1. 68 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Epilobium hirsutum L. Savinar a I'extrem sudoest de I'illa (CD * EIVISSA. Llit del Torrent de 40). Els exemplars són de talla petita, Buscastell, prop del Broll (CD 52) i ajaguts i presenten els galbuls amb les camps a la vora de la Séquia Llavane­ característiques típiques de la subespe­ ra a ses Cases Roges (CD 61). cie, pero són de mida petita.

Erodium ciconium (L.) L'Her. in Ait. Kundmannia sicula (L.) OC. * EIVISSA. Herbassars humits al * EIVISSA. Forma petites poblacions Puig d'en Marquet i ses Cases Roges .. en camps i marges del Pla d'Atzaró (CD 61), Pla de Corona (CD 52), es (CD 72). Macians (CD 51) i al Codolar (CD 50). Lathyrus clymenum L. Fumaria gallardot;; Boiss. * EIVISSA. Camps de conreu a Atza­ EIVISSA. RecoHectada per Font ró (CD 72) i al Pla de Sant Antoni (CD Quer en 1918, apareix determinada per 51 ). Soler (1983) i citada per Linden (1: 447, 1986). Es troba extesa per Eivissa Lepidium graminifolium L. en camps de conreu, marges i parets: * EIVISSA. Puig des Molins sobre Benirras i Rubió (CD 62); Pla d'Albarca 5015 molt alterats (CD 60), la base de (CD 52); Puig d'en Marquet i Torrent de les tiges és una mica IIenyosa. ses Planes (CD 61); es Coscollar (CD 51); Torrent de s'Aigua, Torrent de ses Linaria micrantha (Cav.) Hoffmanns. & Fonts, Can Puvil i Plana de Porroig Link. (CD 50) i Puig des Molins (CD 60). * FORMENTERA. En un carrerany a la Mola sobre sa Cala (CC 78). Hedysarum coronarium L. * EIVISSA. Camps de conreu a Ca's Linaria pedunculata Chaiz. Mallorquía Santa Eularia (CD 71). FORMENTERA. Herboritzada inicial­ Juncus fontanes;; J. Gay ment en comunitats de Crucianella ma­ * EIVISSA. Dins I'aigua del IIit del ritima L. a la Platja de Migjorn (CD 68) Torrent de Buscaste", vora es Bro" (CD el 21-04-87 amb flors i fruits. 52). Viu a la Platja de Migjorn, entre el Codol Foradat i el Racó Fondo (CC Juniperus oxycedrus L. subsp. macro­ 68). També a ses Clotades i al Caló carpa (Sm.) Ball. (CC 78) on pot trobar-se en camps de EIVISSA. Indicada, amb dubtes, de conreu i més rara a les vores de la Platja de Migjorn de les Salines s'Estany des Pe ix i als savinars de la d'Eivissa en inventaris fitosociologics Platja des Cavall d'En Borras (CC 68). (Rivas-Martínez et al., 1992), no I'hem Ha estat citat per Pla et al. (1992). poguda trobar en aquesta localitat. Viu a Eivissa sobre dunes consoli­ Linaria simplex (Willd.) OC. dades a la part superior d'una antiga * FORMENTERA. Darrere les dunes pedrera de mares, al peu del Puig des deis Arenals de Migjorn (CC 78). G. Puget et al., Notes florístiques de les Balears (V? 69

Loeflingia hispanica L. d'En Bossa i prop de Sant Francesc EIVISSA. Localitzada únicament als (CD 60). savinars de les pla-tges de Migjorn i des Cavallet de ses Salines d'Eivissa Melica magnolii Gren. & Godron (CD 60) i als de la Platja des Codolar * EIVISSA. Camps a la vora de Cala (CD 50). Molí (CD 41). FORMENTERA. Dunes de la Platja de Llevant (CC 69); ses IlIetes, Cavall Melilotus albus Medik. in Vorles. d'en Borras, es Pujols, Cala Saona i es ** EIVISSA. Una petita població sobre sois arenosos vora el portet del Canar Codol Foradat (CD 68) i de ses (CD 71). Clotades i es Caló (CC 78). Mentha aquatica L. Lotus halophilus Boiss. & Spruner EIVISSA. Indicada per Duvigneaud EIVISSA. Viu en clarianes deis (1979). Viu molt localitzada en trams savinars, a les mateixes localitats que generalment inundats deis torrents de I'anterior (CD 50, 60). Cala d'Hort i des Nadals (CD 40), FORMENTERA. A part de les Torrent de s'Aigua i Torrent de ses localitats indicades per Kuhbier (1978), Fonts (CD 50) i a la Font des Murtar viu també a la Platja de Llevant, es (CD 72). Pujols i Cala Saona (CC 68) i al Caló i a ses Clotades (CC 78). Onopordum macracanthum Schousboe * EIVISSA. Zones cremades al Puig Maresia nana (OC.) Batt. in Trab. de ses Roques i Puig de sa Fita (CD EIVISSA. Clarianes deis savinars a 72) i camps de conreu darrere la Platja les platges de Migjorn i des Cavallet de Migjorn a ses Salines (CD 60). (CD 60). Font Quer (1927) I'havia herboritzat a Cala Llonga (CD 71) d'on Ophrys bombyliflora Link. ha desaparegut. * FORMENTERA. Pradellets al costat FORMENTERA. Molt abundant a de Sant Francesc (CC 68) les dunes de Cala Saona, Cavall d'En Borras, ses IlIetes, Platja de Llevant, es Oxalis latifolia Kunth. Pujols i Platja de Migjorn (CC 68) i al * EIVISSA. Horts de s'Assud i Be­ nirras Caló i ses Clotades (CC 78). (CD 62), Font d'en Lluna (CD 71) i Ca na Negreta (CD 61) Matricaria chamomilla L. Paspalum dilatatum Poir. in Lam. * EIVISSA. Sempre pocs exemplars * EIVISSA. Llit del torrent a Benirras en indrets alterats: Portinatx (CD 72), (CD 62) i camps a Ca's Mallorquí a Can Bellotera i Puig des Molins (CD Santa Eularia (CD 71). 60). Phillyrea angustifolia L. Medicago ciliaris (L.) AII. FORMENTERA. Garrigues de EIVISSA. Camps amb una certa Porto-sale (CC 58) i de la Punta de la salinitat al Prat de ses Monges, Platja Gavina (CC 68). 70 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Knoche (1923) la inclou en un ques calcaries orientades al nord, a uns lIistat de Formentera, pero no apareix 200 m.s.m. citada als catalegs posteriors. Scandix pecten-veneris lo subsp. Phi/lyrea media lo pecten-veneris * EIVISSA. Pocs exemplars al Torrent * FORMENTERA. En camps de con­ de Rubió (CD 62), Torrent de s'Aigua i reu a ses Bardetes i al Cap de Bar­ a la Font Pared ada al peu del Puig baria (CC 68). Cirer (CD 50). Sci/la numidica Poir. Polygala monspeliaca lo EIVISSA. Aquesta especie va ser EIVISSA. Molt localitzada en erms localitzada inicialment a la Talaia de del Port des Torrent (CD 41). Es cita a Sant Josep (CD 50) (Guerau d'Arellano Pla et al., (1992) ¡Torres, 1981). L'hem trobada també en vuit localitats més, les poblacions Salsola oppositifolia Desf. solen ocupar una area molt petita, EIVISSA. No viu a I'illa principal, gairebé sempre en lIocs orientats al pero si a illots on arriba a ser abun­ nord i en tots els casos, menys un, dant: Malví Pla i Malví Gros (CD 60), amb un comportament fissurícola. El illa des Canar (CD 71), Tagomago (CD nombre d'exemplars per població varia d'una dotzena a més de cinq cents. 82), ses Bledes (Plana, Na Bosc i Na Les localitats tenen la següent Gorra) (CD 41) i es Penjats (CC 69). distribució: tres (CD 40), dues (CD 50), FORMENTERA. Proximitats del far una (CD 51), una (CD 52) i una altra de la Mola (CC 78) i del Cap de (CD 62). No es citen els toponims de Barbaria (CC 67). les localitats per tal d'evitar-ne No apareix indicada de les Balears excessives herboritzacions. per Castroviejo et al., (1990). Gangoger (1900) la cita des Penjats i Llorens Scirpus maritimus lo (1979) de la Mola de Formentera. * FORMENTERA. Llit del Torrent de Cala Saona, darrera la platja (CC 68). Saxifraga corsica (Duby) Gren. & Gro­ don subsp. cossoniana (Boiss.) DA Solenopsis laurentia (L.) Presl. Webb Apareix a Knoche (1922) fent EIVISSA. Era coneguda de la Mola referencia a Font Quer. de Formentera (CC 78) i de I'illot des EIVISSA. Viu molt localitzada en Vedra (CD 40). La cita de Font Quer terrenys arenosos, sobre crostes calca­ (1927) sobre la seva presencia al ries, on es manté més la humitat, Vedranell, no I'hem poguda comprovar sovint amb Bellium bellidioides L.: ses en la visita a I'illot, ni a I'herbari BC. Roques Males, Pujol Gros de Cala Viu a I'illa d'Eivissa, també en Tarida i Port des Torrent (CD 41); Cala penyals marítims, una petita població al de Bou, es Bernats i es Macians (CD Cap des Mossons (CD 52), sobre ro- 51). Viu també en roques del lIit del G. Puget et al., Notes florístiques de les Balears (V) 71

torrent del Port de Sant Miquel (CD 62). Blanché, C. 1991. Revisió biosistematica Knoche (1922) fa referencia a Font del genere· Delphinium a la Penín• Quer, qui la recoHecta a Buscastell (CD sula Iberica í a les lIIes Balears. 52). Arx. Secc. Cienc. Inst. Estudis FORMENTERA. Cocons del Cap Catalans. Barcelona 290 pp. de Barbaria, prop del Torrent Fondo Bolos, O. i Vigo, J. 1984. Flora deIs (CC 68). Havia estat citada de la Mola Paisos Catalans. Vol. 1. Ed. (CD 78). Barcino. Barcelona. 736 pp. Bolos, O. i Vigo, J. 1990. Flora deis Stachys brachyclada De Noé. Paisos Catalans. Vol. 2. Ed. EIVISSA. Font Quer la dona a Barcino. Barcelona. 921 pp. coneixer deis illots de Tagomago (CD Bolos, O., Vigo, J., Massalles, A.M. i 82) i del Vedra i Vedranell (CD 40) i de Ninot, J.M. 1990. Flora Manual la costa de Formentera, on és bastant deis Paisos Catalans. Ed. Portie. abundant. Apareix també puntualment al Barcelona. 1233 pp. litoral d'Eivissa: Punta Roja de Corona Brullo, S., Pavone, P. i Salmeri, C. i Cingles d'en Racó (CD 52). Cytotaxonomical notes on Allium grosii Font Quer from Ibiza Stipa offneri Beistr. (Balearic Islands). Candollea, 47: * FORMENTERA. Clarianes a les pi­ 77-81. nedes de la Pujada de la Mola (CC Cambessedes, J. 1827. Enumeratio 78). plantarum, quas in Insulis Balea­ ribus collegit. Mém. Mus. Hist. Nat. Vaccarla hispanlca (Miller) Rauschert. París, 14: 173-335. EIVISSA. Camps de cereals a Can Castroviejo, S., Aedo, C. Cirujano, S. Cantó del Pla de Vila (CD 60). Havia Laínz, M. Montserrat, P. Morales, estat citada per Barceló (1879-81). A. Muñoz-Garmendia, F. Navarro, C. Paiva J. i Soriano, C. 1993. Zygophyllum fabago L. Flora Ibérica. Plantas vasculares de * FORMENTERA. Fons d'una petita la Península Ibérica e Islas pedrera a la Platja del Cavall d'en Baleares. Vol. 3. Real Jardín Botá­ Borras (CC 69). nico de Madrid. C.S.J.C. Madrid. 730 pp. Castroviejo, S., Aedo, C. Gómez• Bibliografia Campo, C. Laínz, M. Montserrat, P. Morales, A. Muñoz-Garmendia, F. Alomar, G., González, J.M. i Mascaró, Nieto-Feliner, G. Rico, Talavera C. 1992. Notes florístiques de les E. IIles Balears (IV). BolI. Soco Hist. S. i Vi llar, L. 1993. Flora Ibérica. Nat. Balears, 35:67-72. Plantas vasculares de la Península Barceló, F. 1879-81. Flora de las Islas Ibérica e Islas Baleares. Vol. 4. Baleares. Imprenta P. J. Gelabert. Real Jardín Botánico de Madrid. Palma de Mallorca. 654 pp. C.S.J.C. Madrid. 730 pp. 72 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Castroviejo, S., Laínz, M. López-Gon• Gómez-Campo, C. et al. 1987. Libro zález, G. Montserrat, P. Muñoz­ Rojo de especies vegetales amena­ Garmendia, F. Paiva J. i Vi llar, lo zadas de España peninsular e 1986. Flora Ibérica. Plantas vascu­ Islas Baleares. Sección técnica lares de la Península Ibérica e ICONA. Madrid. 676 pp. Islas Baleares. Vol. 1. Real Jardín Guerau d'Arellano, C. i Torres, N. 1981. Botánico de Madrid, C.S.I.C. Nova aportació al coneixement de Madrid. 575 pp. les plantes d'Eivissa i Formentera. Castroviejo, S., Laínz, M., López-Gon• Ed. Institut d'Estudis Eivissencs. zález, G., Montserrat, P., Muñoz­ Eivissa. 132 pp. Garmendia, F., Paiva, J. i Vi llar. lo Knoche. H. 1921. Flora Balearica. Étude 1990. Flora Ibérica. Plantas phytogéographique sur les "es Ba­ vasculares de la Península Ibérica léares. Vol 1. Reprint by Otto e Islas Baleares. Vol. 2. Real Koeltz Science Publishers. Koenigs­ tein. 1974. 534 pp. Jardín Botánico de Madrid, C.S.I.C. Knoche, H. 1922. Flora Balearica. Étude Madrid. 897 pp. phytogéografique sur les ¡les Ba­ Duvigneaud, J. 1979. Catalogue pro vi­ léares. Vol 2. Reprint by Otto soire de la Flore des Baléares. Koeltz Science Publishers. Koenig­ SOCo Ech. PI. Vas. Europe Occ. et stein. 1974. 585 pp. Bass. Médit. 17 (supp.) Liege. 43 Knoche, H. 1923. Flora Balearica. Étude pp. phytogéografique sur les ¡les Font Quer, P. 1920. Compuestas de las Baléares. Vol. 3. Reprint by Otto Pitiusas. Bol. R. Soco Esp. Hist. Koeltz Science Publishers. Koenig­ Nat, 20:141-159. stein. 1974.411 pp. Font Quer, P. 1921. Tubifloras de las Kuhbier, H. 1976. Lotus halophilus Pitiusas. Asoc. Esp. Prog. Ciencias. Boiss. & Spruner nuevo para Congreso de Oporto, 6:5-24. España. Lagascalia, 6(1):97-100 .. Font Quer, P. 1924. De Allis ebusitanis. Kuhbier, H. 1978. Beitrage zur Flora der Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 24:143- Pitiusen. Veraff. Übersee-Museum 146. Bremen. A, 5:1-23. Font Quer, P. 1927. La flora de las Kuhbier, H. i Finschow, G. 1976. Notas Pitiusas y sus afinidades con la de sobre la flora de las Pitiusas (Ba­ la Península Ibérica. Mem. R. leares). Lagascalia, 7(1 ):121-125. Acad. Cienc. Art. Barcelona. 20: Llorens, lo 1979. Nueva contribución al 109-154 conocimiento de la flora balear. Gandoger, M. 1900. Notes sur la flore Mediterránea, 3:101-122. espagnole. 4eme. voyage botanique Luceño, M. 1994. Monografía del aux ¡les Baléares. Bull. Soco Bot. género Carex en la Península France, 47:132-143. Ibérica e Islas Baleares. Ruizia, Gifforn, H. 1991. Ibiza, Ein unbekanntes 14:1-139. Naturparadies. EinfallsReich Ver­ Moreno, J.C. i Sáinz, H. 1992. Atlas lagsgesellschatt. Braunschweig. 79 corológico de las monocotiledoneas pp. endémicas de la Península Ibérica G. Puget et al., Notes florístiques de les Balears (V) 73

e Islas Baleares. Colección Téc­ leares, España). ltinera Geobotani­ nica, ICONA. Madrid. 354 pp. ca, 6:99-235. Pla, V., Sastre, B., L1orens, L. 1992. Soler, A. 1983. Revision de las espe­ Aproximació al cataleg de la flora cies de Fumaria de la Península de les //les Balears. Universitat de Ibérica e Islas Baleares. Lagas­ les IlIes Balears, Jardí Botimic de calia: 11 (2): 141-228. Sóller. Palma. 57 pp. Stearn, W. 1983. The genus Aflium (A­ Pastor, J. i Valdés, B. 1983. Revisión lIiaceae) on the Pityusic Islands. In: del género Allium (LiIiaceae) en la Kuhbier, H., Alcover, J.A. i Guerau Peninsula Ibérica e Islas Baleares. d'Arellano, C. eds., Biogeography Anal. Univ. Hisp. Ser. Ciencias. and Ecology of the Pitiusic Islands: Publ. Univ. de Sevilla. 182 pp. 171-184. Junk ed. The Hague. Rivas-Martínez, S., Costa, M. i Loidi, J. Zeltner, L. 1978. Recherches sur le 1992. La vegetación de las islas Centaurium bianoris (Sennen) Sen­ de Ibiza y Formentera (Islas Ba- nen. Rev. Biol. Ecol. Médit., 5(1): 51-58.

Staphylinidae y Pselaphidae (Coleoptera, Staphylinoidea) de s' Albufera de Mallorca (Islas Baleares)

Raimundo OUTERELO, Miquel PALMER y Guillem X. PONS

Outerelo, R., Palmer, M, y Pons, G, X, 1995. Staphylinidae y Pselaphidae (Coleoptera, Staphylinoidea) de s'Albufera de Mallorca. BolI. Soco Hist. Nat. SHNB Balears, 38:75-88, ISSN 0212-260X, Palma de Mallorca. Continuando una serie sobre la fauna de artrópodos de s'Albufera de Mallorca, en el presente artículo se presentan los resultados correspondientes a las familias Staphylinidae y Pselaphidae (Coleoptera). El muestreo ha tenido una frecuencia quincenal y ha abarcado todo un año, Se han dispuesto trampas de caída en cada uno de los ambientes más característicos de s'Albufera. Este diseño de @ muestreo ha permitido obtener el primer catálogo faunístico, y datos sobre las abundancias relativas y fenología anual de las 26 especies catalogadas. SOCIETAT O'HISTORIA Metocypus globulifer y Pseudocypus fortunatarum se citan por primera vez para NATURAl DE LES BALEARS las Islas Baleares. Palabras clave: Albufera, catálogo, fenología anual, abundancia relativa, nuevas citas.

STAPHYLlNIDAE I PSELAPHIDAE (COLEOPTERA, STAPHYLlNOIDEA) DE S'ALBUFERA DE MALLORCA (ILLES BALEARS). Continuant amb una serie sobre la fauna d'artropodes de s'Albufera de Mallorca, en el present article es presenten els resultats corresponents a les families Staphylinidae i Pselaphidae (Coleoptera). El mostreig ha tengut una freqüencia quinzenal i s'allargat tot un any. S'han disposat trampes de caiguda a cadascun deis ambients més característics de s'Albufera. Aquest disseny de mostreig ha permes obtenir el primer cataleg faunístic, pero, a més a més, s'han obtingut dades envers les abundancies relatives i la fenologia anual de les 26 especies inventariades. Metocypus globulifer i Pseudocypus fortunatarum són noves citacions per a les 111es Balears. Paraules elau: Albufera, cataleg, fenologia anual, abundancia relativa, noves citacions.

STAPHYLlNIDAE ANO PSELAPHIDAE (COLEOPTERA, STAPHYLlNOIDEA) FROM S'ALBUFERA DE MALLORCA (BALEARIC ISLANDS). The present paper continues a series on the arthropod fauna from S'Albufera de Mallorca (Balearic Islands). Results concerning Staphylinidae and Pselaphidae (Coleoptera) are shown. We sampled twice per week during one year. The sampling covers all typical habitats of s'Albufera. Such a sampling program has produced the first check-list from s'Albufera. Moreover, we present data of relative abundance and annual phenology of the 26 surveyed species. Metocypus globulifer and Pseudocypus fortunatarum are new records for the Balearic Islands. Keywords: Lagoon, check-Iist, annual phenology, relative abundance, new records. 76 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Raimundo OUTERELO, Depto. Biología Animal I (Zoología-Entomología), Facultad de Biología, Universidad Complutense, 28040-Madrid. Miquel PALMER y Guillem X. PONS, Institut d'Estudis Avan9ats de les lIIes Balears (eSle-U/B), Campus UIB, etra. Valldemossa km 7.507071, Palma de Mallorca.

Recepció del manuscrit: 26-jul-95; revisió acceptada: 26-set-95.

Introducción

El presente artículo se encuadra 1908; Tenenbaum, 1915; Whitehead, dentro de una serie cuyo objetivo 1993). general es contribuir al conocimiento de La información presentada va más la fauna invertebrada de s'Albufera de allá de un catálogo faunístico, ya que el Mallorca (Palmer y Vives, 1993; Pons método de muestreo ha permitido 1993). Tal como indican Palmer y Vives obtener datos acerca de la fenología y (1993), los artrópodos terrestres de esta de la abundancia relativa de las espe­ localidad han sido poco estudiados, cies estudiadas. Al parecer no existen salvo excepciones como Lepidoptera muestreos comparables en todo el (Cuello, 1980; Goater, 1994) o Formi­ ámbito del Mediterráneo occidental, y cidae (Comín, 1988). Respecto a los sólo cabe mencionar la obra de Bordoni coleópteros, no se dispone de un catá­ (1973) con un estudio de los Staphy­ logo general, y en cuanto a las familias linidae en las islas circunsicilianas, bajo Staphylinidae o Pselaphidae sólo han un aspecto puramente faunístico y sido mencionadas 16 especies (Breit, geográfico.

Es Cibollar (tamarells)

N ;

. Es Comú (pinar dunar) ~ /"'-

Ses Puntes (pinar) Ses Puntes (pradell)

Fig, 1. Situación de s'Albufera de Mallorca y de los distintos puntos de muestreo. Fig. 1. Map of s'Albufera de Mallorca showing the five sampling sites. R. Outerelo et al., Staphylinidae y Pselaphidae de s'Albufera 77

Metodología aquellas especies con más de un indi­ viduo en la Colección del Departamento S'Albufera de Mallorca está situada de Biología Animal I (Zoología-Ento• al norte de Mallorca (Fig. 1). Para una mología), Facultad de Biología, Univer­ descripción más detallada del área de sidad Complutense de Madrid. muestreo véase, por ejemplo, Barceló y La identificación del material y su Mayol (1980), Martínez-Taberner (1988) nomenclatura se ha llevado a cabo de o Palmer y Vives (1993). El área estu­ acuerdo con obras generales que tratan diada abarca zonas de características de fauna de regiones proxlmas ambientales muy diversas, por lo tanto geográficamente, como las de Coiffait sólo un muestreo estratificado permite (1974; 1978; 1984), Lohse (1964), obtener una buena información sobre su Benick y Lohse (1974) y Porta (1926). fauna. En nuestro caso se han elegido cinco puntos que caracterizan la mencionada diversidad ambiental. Para Resultados la ubicación de los puntos de muestreo se han tenido en cuenta variables tales Respecto al total de individuos como tipo y grado de cobertura vegetal, capturados, los Staphylinidae y Psela­ tipo de suelo y grado de humedad phidae de s'Albufera constituyen del edáfica (Palmer y Vives, 1993). Los orden de una décima parte del total de topónimos de las cinco localidades los coleópteros capturados en el trans­ señaladas se corresponden con los curso de un año de muestreo. Se trata indicados en Palmer y Vives (1993) y por tanto de un grupo relativamente Pons (1993). relevante. En cada uno de los 5 puntos elegidos se dispusieron 8 trampas de a) Catálogo de especies caída sin cebo, de 10 cm de diámetro El catálogo faunístico del material y a una distancia entre trampas de estudiado es el siguiente: aproximadamente 2 m. El liquido con­ servante utilizado fue agua jabonosa Staphylinidae con cloruro sódico a saturación. Las trampas se revisaron con una periodici­ Oxytelinae dad quincenal. El período de muestreo 1.-Anotylus sculpturatus (Gravenhorst, abarca todo un año, desde el 10-IV-92 1806) hasta el 25-IV-93. En la Tabla 1 se re­ Es Cibollar (salicorniar): 24-XI-92, sumen las características ambientales 19; Es Comú: 10-XII-92, 1.9 de los mencionados puntos de mues­ 2.-Anotylus pumilus Erichson, 1839 treo. Es Cibollar (tamarells): 24-XI-92, El material fue separado y después 19; Es Cibollar (salicorniar): 5-XI-92, la; conservado en seco, encontrándose 24-XI-92, 19; 19-111-93, la, 19; Ses depositado en la colección entomológica Puntes (pinar): 19-111-93, la. del Museu de la Naturalesa de las l/les 3.-Bledius (Bledius) unicornis Germar, Balears (MNCM) y un ejemplar de 1825 78 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Ses Puntes (pradell): 19-11 1-93, 19. Ses Puntes (pradell): 24-XII-92, 19. 4.-Carpelimus (Carpelimus) bilineatus 8.-Cryptobium fracticorne (Paykull, 1800) Stephens, 1832 Ses Puntes (pradell): 24-XII-92, 19. Ses Puntes (pradell): 22-1-93, 19; Staphylininae 19-111-93, 1d'; 25-IV-93, 19. 9.-0cypus olens (Müller, 1764) 5.-Carpelimus (Carpelimus) corticinus Ses Puntes (pinar): 22-V-92, 299; Gravenhorst, 1806 6-VI-92, 2d'd'; 5-XI-92, 1d', 19; 10-XII- Ses Puntes (pinar): 24-XI-92, 19; 92, 1d', 299; 24-XII-92, 2d'd'; 8-1-93, 24-XII-92, 1d'; 19-111-93, 1d'; Ses Puntes 9d'd', 299; 22-1-93, 1d'; 9-11-93, 1d'; Es (pradell): 19-111-93, 1d'. Cibollar (tamarells): 10-XII-92, 1d'; 24- 6.-Carpelimus (Taenosoma) nitidus XII-92, 1d'; Es Comú: 5-XI-92, 2crd'; 10- Baudi, 1848 XII-92, 1d'; 9-11-93, 1d'. Ses Puntes Ses Puntes (pradell): 9-11-93, 1d'; (pradell): 24-XI-92, 19; 24-XII-92, 1d', 19-11-93, 1d'. 19· 10.-Metocypus globulifer Geoffroy- Paederinae Fourcroy, 1785 7.-Astenus (Astenus) longelytrata Palm, Es Cibollar (tamarells): 24-VI-92, 1936 1d' ; 24-XI-92, 2crd'; Es Cibollar (salicor-

Punto de muestreo Tipo de Suelo Tipo de Cobertura Otras vegetación arbustiva y características arbórea destacables

Es Cibollar (tamarells) Arenoso Vegetación riparia 40-50% Situado a pocos (Tamarix ssp) metros de una laguna

Es Cibollar (saliconar) Arcilloso·limoso Arthrocnemum fruticosum 80-90% Inundada durante gran parte del año

Ses Puntes (pradell) Arenoso Franja de A. fruticosum y 40·50% Sobre duna Juncus sp junto a un consolidada campo de cultivo

Ses Puntes (pinar) Arenoso Rosmarino-ericion 70-80% Sobre duna consolidada

Es Comu (pinar dunar) Arenoso Rosmarino-ericion 70-80% Sobre duna actual, a pocos metros del mar

Tabla 1. Características ambientales de los cinco puntos de muestreo. Table 1. Environmental features of (he five sampling sites. R. Outerelo et al., Staphylinidae y Pselaphidae de s'Albufera 79

niar): 10-XII-92, 3d"d": 24-XII-92, 1d": 9- 92, 3d"d", 19: 10-XII-92, 5d"d", 19: 24-XII- 11-93, 5d"d", 19: 19-111-93, 2d"d", 19: Ses 92, 2d"d", 19: 8-1-93, 2d"d": 22-1-93, 1d", Puntes (pinar): 17-VIII-92, 19. 399 : 9-11-93, 1d": Ses Puntes (pinar): 11.-Pseudocypus (Fortunocypus) fortuna­ 22-V-92, 19: 4-IX-92, 1d", 19: Ses tarum (Wollaston, 1871) Puntes (pradell): 22-V-92, 1d". Es Cibollar (salicorniar): 24-XI-92, 12.-Tasgius (Parastagius) ater (Gra­ 4d"d", 299: Es Cibollar (tamarells): 5-XI- venhorst, 1802)

ESPECIE TAM SAL PIN PRA COM TOTAL

Anotylus sculpturatus 2 Anotylus pumilus 4 6 Bledius unicornis 1 1 Carpelimus bilineatus 3 3 Carpelimus corticlnus 3 1 4 Carpelimus nitidus 2 2 Astenus longelytrata 1 1 Cryptobium fracticorne 1 1 Ocypus olens 2 24 3 4 33 Metocypus globulifer 3 13 1 17 Pseudocypus fortunatarum 20 6 3 1 30 Tasgius ater 24 42 12 10 88 Heterothops dissimilis 1 1 Quedius pallipes 47 60 7 4 118 Stenus fulvicornis 1 1 Stenus melanopus 1 1 Tachyporus nitidulus 1 4 3 10 Tachyporus hypnorum 2 2 Mycetoporus splendidus 1 1 Sepedophi/us monticola 2 2 Liogluta longiuscula 3 31 3 4 42 Acrotona orbata 1 1 1 3 Oxypoda haemorrhoa 3 1 5 Atheta meridionalis 1 Arcopagus mulsanti 1 Brachygluta haemoptera 10 11

TOTALES 108 170 65 32 12 387

Tabla 2. Listado y número de las especies encontradas en cada estación de muestreo. Table 2. Number of adults caught in each sampling site. 80 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

Ses Puntes (pinar): 2-X-92, 299; 5- VIII-92, 10"; 24-XI-92, 19; 19-111-93,19; XI-92, 10"; 24-XI-92, 10"; 10-XII-92, 10", Es Cibollar (salicorniar): 2-X-92, 19; Es 19; 8-1-93, 20"0", 19; 22-1-93, 2aa; 9-11- Comú: 24-XI-92, 299; 10-XII-92, 10"; 93, 19; Es Cibollar (tamarells): 6-VI-92, Ses Puntes (pradell): 9-11-93, 10". 10"; 5-XI-92, 299; 24-XI-92, 90"0", 799; 18.-Tachyporus hypnorum Linnaeus, 10-XII-92, 299; 8-1-93, 10"; 22-1-93, 10", 1758 19; Es Cibollar (salicorniar): 2-X-92, 10"; Es Cibollar (tamarells): 6-VI-92, 10"; 22-X-92, 10", 399; 5-XI-92, 30"0", 499; 22-1-93, 19. 24-XI-92, 10", 19; 10-XII-92, 90"0", 599; 19.-Mycetoporus (/schnosoma) sp/en­ 24-XII-92, 40", 299; 22-1-93, 20"0"; 9-11- didus (Gravenhorst, 1806) 93, 299; 19-111-93, 40"0"; Ses Puntes Es Cibollar (tamarells): 24-XII-92, (pradell): 18-IX-92, 10"; 24-XI-92, 70"0", 19· 19; 8-1-93, 10". 20.-Sepedophilus montico/a Wollaston, 13.-Heterothops dissimilis (Gravenhorst, 1854 1802) Ses Puntes (pinar): 24-XII-92, 19; Ses Puntes (pinar): 9-11-93, 19. 9-11-93, 19. 14.-0uedius (Ouedius) pa/lipes Lucas, 1849 Aleocharinae Es Cibollar (tamarells): 22-X-92, 21.-Liog/uta /ongiuscu/a (Gravenhorst, 399; 5-XI-92, 40"0", 999; 24-XI-92, 70"0", 1802) 1299; 10-XII-92, 30"0", 19; 24-XII-92, 10", Es Cibollar (tamarells): 24-XI-92, 299; 8-1-93, 19; 22-1-93, 20"0"; 9-11-93, 10"; 24-XII-92, 10", 19; Es Cibollar 2aa; Es Cibollar (salicorniar): 18-IX-92, (salicorniar): 5-XI-92, 399; 24-XI-92, 2aa, 499; 22-X-92, 10"; 24-XI-92, 90"0", 30"0", 1399; 10-XII-92, 10", 299; 24-XII- 1799; 10-XII-92, 60"0", 999; 24-XII-92, 92, 40"0", 299; 22-1-93, 10"; 19-111-93, 30"0", 299; 22-1-93, 10", 499; 9-11-93, 299; Ses Puntes (pinar): 24-XI-92, 2aa; 2aa; Ses Puntes (pinar): 10-XII-92, 24-XII-92, 19; Es Comú: 5-XI-92, 19; 2aa, 599; Ses Puntes (pradell): 24-XI- 24-XI-92, 299; 10-XII-92, 19; Ses Puntes 92, 10", 19; 24-XII-92, 10"; 9-11-93, 19· (pradell): 24-XI-92, 19. 22.-Acrotona orbata (Erichson, 1839) Steninae Es Cibollar (tamarells): 22-1-93, 10"; 15.-Stenus (Hypostenus) fu/vicornis Ste­ Es Cibollar (salicorniar): 24-XII-92, 10"; phens, 1832 Ses Puntes (pinar): 24-XI-92, 19. Ses Puntes (pinar): 10-XII-92, 10". 23.-0xypoda (Demosoma) haemorrhoa 16.-Stenus (Nestus) me/anopus Mar­ Mannerheim, 1830 sham, 1802 Ses Puntes (pradell): 24-XI-92, 19; Ses Puntes (pinar): 10-XII-92, 19. Es Cibollar (salicorniar): 9-11-93, 10"; Es Cibollar (tamarells): 24-XII-92, 299; 19- Tachyporinae 111-93, 19. 17.-Tachyporus nitidu/us Fabricius, 1781 24.-Atheta (Pe/urga) meridionalis Rey, Es Cibollar (tamarells): 10-XII-92, 1853 10"; Ses Puntes (pinar): 6-VI-92, 19; 17- Ses Puntes (pradell): 25-IV-93, 19. R. Outerelo et al., Staphylinidae y Pselaphidae de s'Albufera 81

70 01------

60

en 50 ""~ W a:: 540 " c.. :! " !!:l30W ."" o Z 20 ";

10 -c "

I ~TAM + SAL ~ PIN --- PRA * COM I

Fig. 2. Curvas de la actividad de adultos en las cinco estaciones muestreadas. Fig. 2. Adults caught thronghout the year.

Pselaphidae b) Observaciones demoecol6gicas En base a preferencias ecológicas 25.-Arcopagus (Arcopagus) mulsanti de las 26 especies estudiadas de los 5 Kiesenwetter, 1850 ambientes considerados, éstas se pue­ Ses Puntes (pinar): 24-XI-92, 1c¡>. den agrupar en 4 categorías: 26.-Brachygluta (Brachygluta) haemop­ 1) Generalistas, corresponden a tera Aubé, 1844 dos especies que se encuentran en los Es Cibollar (salicorniar): 22-V-92, 5 ambientes: Tachyporus nitidulus y 10"; 27-VII-92, 1c¡>; 17-VIII-92, 20"0", 2<¡x¡>; Liogluta longiuscula. 2-X-92, 1c¡>; 18-IX-92, 20"0"; 1Q-XII-92, 2) Subgeneralistas, se trata de 4 1c¡>; Ses Puntes (pradell): 22-1-93, 10". especies que faltan en un solo ambien­ te: Ocypus olens, Pseudocypus fortuna­ En la Tabla 2 se presenta un tarum, Tasgius ater y Quedius pal/ipes. El medio donde faltan estas especies sumario de las 26 especies encontradas corresponde a Es Comú (pinar barra en cada uno de los puntos muestrea­ dunar), zona arenosa con baja hume­ dos, con un total de 387 ejemplares. dad edáfica. 82 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

duos (22,73%) Y Liogluta longiuscula, Tipos de ambientes núm. especies porcentajes con 42 individuos (10,85%). La última es generalista y las otras dos subgene­ Ses Puntes (pinar) 57,69 % 15 ralistas. En la Fig. 3 se ilustra el ele­ 53,84 % Ses Puntes (pradell) 14 vado grado de solapamiento, temporal y Es Cibollar (tamarells) 12 46,15 % ambiental entre las dos especies más Es Cibollar (salicorniar 11 42,30 % abundantes. Es Comú (pinar dunar) 5 19,23 % c) Observaciones autoecológlcas Tabla 3. Número de especies en cada De los 5 ambientes estudiados a lo estación de muestreo. Table 3. Species number of each sampling largo de un ciclo anual (10-IV-92 al 25- site IV-93) se observa que: so 3) Preferentes, tres especies que aparecen en tres ambientes: Anotylus pumilus, Metocypus globulifer y Acroto­ na orbata. 4) Accidenta­ 40 les, constituidas por las 17 restantes es­ pecies que única­ 30 oVI mente aparecen en :11 ,;o dos o un ambiente, :;•• y que además apa- oS 20 recen con muy pocos individuos. Estas especies no lO se pueden consi­ derar como exclu­ sivas de estos medios. De las 26 es­ 1819 2/JO 22110 5/11 24111 10/12 2A/12 811 22/1 9/2 19/3 pecies, las tres más abundantes (con un Fig. 3. Número de adultos de Ouedius pa/lipes y Tasgius ater porcentaje entre el capturados entre Octubre y Enero. A pesar de ser las dos especies más abundantes, sus ciclos anuales y sus preferencias 10% y el 31%), son ambientales se solapan ampliamente. Quedius pallipes, Fig. 3. Adults of Ouedius pallipes and Tasgius ater caught con 118 individuos between October and January. Despite their being the most (30,49%), Tasgius abundant species, they widely overlap their annual cycle and their ater, con 88 indivi- environmental preferences. R: Outerelo et al., Staphylinidae y Pselaphidae de s'Albufera 83

35 10 30

25 8

20 - - - - - . " 6 15 4 10

5 2

O O 5 2 10

15 4

20 6 25

30 8

35 V VI VII VIII IX X XI XII I II III IV VI VII VIII IX X XI XII I II III IV

Fig. 4. Adultos (especies -sombreado- y Fig. 5. Adultos (especies -sombreado- y individuos) capturados· en Es Cibollar individuos) capturados en Ses Puntes (pinar). (salicorniar). Fig. 5. Adults (species -shaded- and Fig. 4. Adults (species -shaded- and individua/s) caught in Ses Puntes (pinewood). individua/s) caught in Ses Puntes (pinewood)

1) En todos ellos se aprecia una incluimos Es Cibol/ar (salicorniar) y Ses máxima actividad de adultos, en No­ Puntes (pinar), donde la fauna estu­ viembre-Diciembre (Fig. 2), correspon­ diada presenta una actividad continua, diente al período de lluvias otoñales de pero con un incremento en Noviembre­ las Islas Baleares. Diciembre (Figs. 4, 5) de forma brusca 2) Todos los ambientes, salvo Es en Es Cibollar (salicorniar). Este último Comú, presentan una diversidad espe­ medio es el que muestra mayor número cífica muy parecida (Tabla 3). de individuos, aunque sin aumentar, el Con respecto a la abundancia y número de especies. Este incremento actividad de las especies a lo largo del de individuos, se debe al súbito aumen­ ciclo anual, se pueden considerar dos to poblacional de dos especies, Tasgius grupos de ambientes. En el primero ater y Quedius pallipes. Su vegetación 84 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

30 7,------,

25 6

20 5 4 15 3 10 2 5 o

5

10 2

3 15 4 20 5 25 6 30 7'------.,.------' V VI VII VIII IX X XI XII I II 111 IV VI VII VIII IX X XI XII I II III IV

Fig. 6. Adultos (especies -sombreado- y Fig. 7. Adultos (especies -sombreado- y individuos) capturados en Es Cibollar individuos) capturados en Es Puntes (tamarells). (pradell). Fig. 6. Adults (species -shaded- and Fig. 7. Adults (species -shaded- and individua/s) caught in Es Cibal/ar (tamarix). individua/s) caught in Es Puntes (meadaw). está dominada por Arthrocnemum Enero, para mantenerse casi constante fruticosum. El incremento de individuos el resto del año, mientras que en Ses es más graduai en Ses Puntes (pinar) Puntes (pinar) ocurre de forma más gra­ (Fig. 5) desde el mes de Agosto, pero dual y retrasada, en Febrero (Fig. 5). con un aumento brusco en Noviembre­ En el segundo grupo se incluyen Diciembre, tanto en especies como en los otros tres ambientes, caracterizados individuos, Tasgius ater es la respon­ por presentar como mínimo tres meses sable del incremento de los individuos. entre Junio y Septiembre, sin actividad Por lo que se refiere al descenso de adultos. Aquí incluimos los medios de la actividad, se observa la misma Es Cibollar (tamarells), Ses Puntes pauta en ambos medios. En Es Cibol/ar (pradell) y Es Comú. (Figs. 6, 7 Y 8). (salicorniar) decrece bruscamente en No obstante, los tres siguen pre- R. Outerelo et al., Staphylinidae y Pselaphidae de s'Albufera 85

4 3.5 El descenso presenta, sin embargo, 3 unas diferencias más acusadas. En Es Cibol/ar (tamarel/s) ocurre gradualmente 2.5 hasta Abril, manteniéndose muy bajo 2 hasta Julio, donde decrece la actividad en ese ambiente. En Ses Puntes .5 (pradel/) (Fig. 7) el descenso es muy patente ya desde Diciembre y se mantiene más constante hasta el mes 0.5 de Junio, donde cesa la actividad hasta O ~------4-----~--~~ Septiembre. En Es Comú el descenso ocurre, igualmente, en Diciembre hasta 0.5 un mínimo que se mantiene constante hasta Marzo, donde cesa la actividad hasta Noviembre. Este último medio es .5 por tanto el más adverso para la fauna 2 de Staphylinoidea, presentando el me­ nor número de individuos. Ello debe 2.5 atribuirse a sus condiciones tan particu­ 3 lares, ya que está situado en la barra de arena que separa s'Albufera, propia­ 3.5 mente dicha, del mar. Su vegetación 4 éstá constituida por una comunidad de V VI VII VIII IX X XI XII I II III IV Rosmarino ericion con Pinus halepensis.

Fig. 8. Adultos (especies -sombreado- y individuos) capturados en Es Comú (pinar barra dunar) Discusión Fig. 8. Adults (species -shaded- and individua/s) caught in Es Comú (dune En primer lugar, debe destacarse pinewood). el hecho de que dos especies son citadas por primera vez de las Islas sentando un incremento bien patente a Baleares: Metocypus globulifer y Pseu­ partir de Octubre, siendo más aparente docypus fortunatarum. Ambas especies en Es Cibol/ar (tamarel/s) (Fig. 6), en tienen una amplia distribución y que se Noviembre en el número de individuos extiende por la cuenca mediterránea y y de forma más gradual en especies. toda Europa. Este incremento se debe a la especie No se ha detectado la presencia Quedius pallipes de ninguna de las 14 especies citadas En los otros dos ambientes, Ses anteriormente en s'Albufera por Breit Puntes (pradell) y Es Comú, el incre­ (1908), Tenenbaum (1915) y Whitehead mento es muy atenuado, tanto en (1993). Estas especies son: Troglo­ individuos como en especies, dándose phloeus anthracinus Rey, Oxytelus pi­ los máximos durante el mes de No­ ceus Linnaeus, O. sculptus Gravenhorst, viembre (Figs. 7, 8). 86 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

Leucoparyphus silphoides Linnaeus, prensa), de los 23 estafilínidos y Atheta subtiJis Scriba, A. oraria Kraatz, pseláfidos endémicos de las Baleares, Asti/bus cana/icu/atus Fabricius, Anoty/us 18 son especies troglobias, endogeas, nitidu/us (Gravenhorst), Ochthephilum humícolas o detritófagas, mientras que jacquelini (Boieldieu), Mycetoporus solo 5 son propias de otros hábitats o, angu/aris Mulsant et Rey, Myrmecopora simplemente, no se tienen datos al /aesa (Erichson), Atheta pittioni respecto. Así pues, el índice de Scheerpeltz, Brachyg/uta schuppe/i Aubé endemicidad de esta superfamilia no es y Brachyg/uta g/obulicollis aubei elevado, y la mayoría de especies Tournier. Estas especies corresponden endémicas son exclusivas de ambientes o bien a determinaciones erróneas o muy característicos y restringidos. bien a especies cuya presencia es A esto hay que añadir que el gra­ accidental en s'Albufera. do de diferenciación entre las especies Atendiendo a su distribución geo­ de s'Albufera y las poblaciones de gráfica, los Staphylinoidea de s'Albufera Mallorca y de las regiones que la cir­ de Mallorca, pueden dividirse en 6 cundan es nulo. Este. hecho se explica categorías corológicas, en base a la por la elevada capacidad de dispersión obra de Bordoni (1973), con algunas que presentan la mayoría de las modificaciones para la familia Staphyli­ especies de estas familias. nidae, y la de Jeannel (1950) para la Los 387 individuos recogidos supo­ familia Pselaphidae (Tabla 4). nen una fracción pequeña pero nada De estas categorías se observa un despreciable, del total de coleópteros predominio de elementos zoogeográficos de s'Albufera. Hay que mencionar que con una amplia distribución. es posible que la representación en Cabe destacar el hecho que trampas de los Staphilinoidea sea algo ninguna de las especies encontradas, inferior que la correspondiente a en s'Albufera es endémica de las islas Caraboidea, el grupo de coleópteros Baleares. Según Pons y Palmer (en más importante de s'Albufera atendien­ do al número de individuos capturados (Palmer y Vives, 1993). Región biogeográfica Núm. Los valores de abundancia en especies s'Albufera son mayores que en otras localidades de Mallorca. Otra familia de Europeas·Mediterráneas 7 coleópteros (Caraboidea) presentan un Mediterráneas occidentales 6 patrón comparable, encontrándose tam­ Paleoneárticas 6 bién en s'Albufera valores de abundan­ Holomed iterráneas 3 cia superiores a los de otros ambientes, Centro europeas·Mediterráneas·macaronésicas 2 pero en el caso de los Tenebrionidae, ~~M~M 2 la abundancia en s'Albufera (especial­ mente en la barra dunar) es com­ Tabla 4. Grupos biogeográficos de los parable a la encontrada en otras Staphylinoidea de s'Albufera de Mallorca. localidades y ambientes de las Baleares Table 4. Biogeographical group of all the (Palmer y Vives, 1993). species found in s'Albufera de Mallorca. R. Outerelo et al., Staphylinidae y Pselaphidae de s'Albufera 87

Los datos obtenidos permiten la También debe destacarse el hecho descripción de los patrones de feno­ de que 18 especies presentan bajos logía anual. Queda patente que la valores de abundancia (menos de 10 abundancia experimenta un acusado individuos recogidos durante todo el incremento durante los meses de No­ período de muestreo), por tanto su viembre y Diciembre. Es muy probable presencia en s'Albufera de Mallorca que este patrón responda de una ma­ podría ser considerada como accidental. nera muy directa al contenido hídrico Los resultados presentados permi­ del suelo. Tras las lluvias otoñales ten comparar a los Staphylinidae y (Octubre) probablemente se produce Pselaphidae de s'Albufera con los una eclosión masiva de muchas Caraboidea. Ambos grupos presentan especies, la abundancia de las cuales una riqueza específica importante, empieza a declinar a parjir de Enero aunque faltan las especies endémicas para sufrir un acusado descenso a de las Baleares. partir de Abril, mes en el cual ya se hace patente el estrés hídrico. El patrón de distribución dentro de Agradecimientos s'Albufera no parece responder de una manera tan clara a la humedad am­ Agradecemos a P. Gamarra y J.M. biental, ya que en Ses Puntes (pradel/) Hernández, la elaboración de parte de mantiene durante buena parte del año las gráficas de este trabajo, a P.F. un elevado índice de humedad edáfica, Whitehead, sus valiosos comentarios, a mientras que los individuos capturados la dirección y personal del Pare Natural representan únicamente un 8% del total. de s'Albufera y a la Consel/eria La microdistribución de las especies d'Agricultura i Pesca por la concesión consideradas parece estar determinada de los permisos de recolección de 10/4/ por otras variables ya que en Es 92 Y de 26/1/93. Cibol/ar (salicorniar), con un índice de Este trabajo se enmarca dentro del humedad edáfica semejante, el número proyecto de investigación PB91-0055 de de individuos capturados llega al 43%. la DGICYT. Esta variación podria ser debida a la cobertura vegetal, ya que en Ses Puntes (pradell) esta entre el 40-50%, Bibliografía mientras que en Es Cibollar (salicorniar) se sitúa entre el 80-90%. Esta hipótesis Barceló, B. Y Mayol, J. 1980. Estudio se fundamenta en que en el último Ecológico de la albufera de medio predominan especies carac­ Mal/orca (Alcudia, Muro, Sa Pobla). terísticas de zonas boscosas. Por otra Departamento de Gegorafía de la parte Whitehead (com. pers.) atribuye Universidad de Palma de Mallorca. diferentes preferencias ambientales para Palma de Mallorca. 406 pp. alguna de las especies mencionadas Benick, G. y Lohse, G.A. 1974. Staphy­ aquí. linidae 11. (Hypocyphtinae und Aleo- 88 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

charinae). Pselaphidae. Tribus 14 Palma de Mallorca. (Callicerim). In: Freude, H., Harde, Goater, B. 1994. Lepidoptera (Heteroce­ K.w. y Lohse, GA (Edits.). Die ra) recorded at S'Albufera Natural Kafer Mittleuropas 5:72-220 Edic. Park in 1992-93. Butll. Parc Nat. Goecke & Evers. Krefeld. Al. Mall., 1:55-60. Bordoni, A. 1973. I Coleotteri Stafinidi Jeannel, R. 1950. Faune de France 53. delle isole circumsiciliane. XXI con­ Coléopteres Psélaphides. Fac. tributo alla conoscenza degli Sta­ Cienc. Paris. 421 pp. phylinidae. Lav. Soco Ita/. Biogeogr. Lohse, G. A. 1964. Fam. Staphylinidae (N.S.), 3(1972):651-754. I (Micropeplinae bis Tachypoprinae) Breit, J. 1908. Eine koleopterologische In: Freude, H., Harde, K. W. y Sammelreise auf Mallorka (Balea­ Lohse, G. A. eds. Die Kater ren). Verh. zoo/.-bot. Gessellsch, Mitteleuropas 4. Goecke & Evers. Wien, 58:52-67. Krefeld. 364 pp. Coiffait, H. 1974. Coléopteres Staphyli­ Martínez-Taberner, A. 1988. Característi• nidae de la région Paléartique ques limno/ógiques de s'Albufera occidentale 11. Sous famille Staphili­ de Mallorca. Tesis Doctoral. Univer­ ninae Tribus Phi/onthini et Staphyli­ sitat de les IIles Balears. Palma de nini. Nouv. Rev. d'Entomo/. Supp/., Mallorca. 708 pp. 4(4):1-593. Palmer, M. y Vives, J. 1993. Carabidae Coiffait, H. 1978. Coléopteres Staphyli­ i Tenebrionidae (Coleoptera) de nidae de la région Paléartique s'Albufera de Mallorca: Dades occidentale 111. Sous famille Staphy­ preliminars. BolI. Soco Hist. Nat. lininae, Tribu Quediini Sous famille Balears, 36:65-76. Paederinae Tribu Pinophilini. Nouv. Pons, G.X. 1993. Artrópodes de s'Albu­ Rev. Entomo/. Suppl., 8(4):1-364. fera de Mallorca: Arachnida, Ara­ COiffait, H. 1984. Coléopteres Staphy­ neae. Bo/l. Soco Hist. Nat. Balears, linides de la région Paléartique 36:91-98. occidentale V. Sous famille Paede­ Pons, G.x. y Palmer, M. en prensa. rinae Tribu Paderini 2. Sous famille Fauna endemica de les lIIes Euasthetinae. Nouv. Rev. Entomo/. Ba/ears. COPOT-IEB-SHNB. Palma Suppl., 13(4):1-424. de Mallorca. Comín, P. 1988. Estudio de los Formí• Porta, A. 1926. Fauna Coleopterorum cidos de Baleares. Contribución al Italica vol. 11.- Staphylinoidea. Stabi­ estudio taxonómico, geográfico y limento Tipografico Piacentino. Pia­ bioecológico. Tesis Doctoral. Uni­ cenza. 405 pp. versitat de les IIles Balears. Palma Tenenbaum, S. 1915. Fauna koleoptero­ de Mallorca. 447 pp. logizca wysp balearskich. Skland Cuello, J. 1980. La fauna lepidoptero­ Glówny w Ksiegarni Gebethnera i lógica. In: Barceló, B. y Mayol, J. Wolffa. Warsawa. 150 pp. coord. Estudio Ecológico de la Whitehead, P. F. 1993. Observations on albufera de Mallorca (Alcudia, Coleoptera of Mallorca, Balearic Muro, Sa Pobla): 199-218. Oto. Islands. Bo/l. Soco Hist. Nat. Ba­ Geografia Univ. Palma de Mallorca. lears, 36:45-56. Presencia d' Eresus cinnaberinus (Olivier, 1789) (Eresidae; Araneae) a les Balears. Noves dades sobre Eresidae de la Mediterrania occidental

Guillem X. PONS i Francisco RUIZ

Pons, G.X. i Ruiz, F. 1995. Presencia d'Eresus cinnaberinus (Olivier, 1789) (Eresidae; Araneae) a les Balears. Noves dades sobre Eresidae de la SHNB Mediterrania occidental. Bol/ Soco Hist. Nat. Ba/ears, 38:89-94. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Es dóna la primera cita ció d'un representant de la família Eresidae (Araneae) a les Balears. Eresus cinnaberinus fou recol·lectat a Costitx (Mallorca), Aquesta és una especie sedentaria de dispersió limitada, d'aquí el seu interes biogeogratic. Es discuteix sobre la seva possible introducció a les Balears. Es donen noves @ dades d'Eresus cinnaberinus i Stegodyphus Iineatus (Eresidae) de la Mediterrania occidental. SOCIETAT O'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS Parau/es c/au: Eresus, Stegodyphus, Eresidae, Mal/orca, Mediterrania occidental.

PRESENCE OF Eresus cinnaberinus (OLlVIER, 1789) (ERESIDAE; ARANEAE) ON THE BALEARIC ISLANDS. NEW RECORDS OF ERESIDAE FROM THE WESTERN MEDITERRANEAN. The first record of the family Eresidae (Araneae) on the Balearics is given. Eresus cinnaberinus was captured in Costitx (Mallorca). The biogeographical interest of such species is high due to its low dispersal capability. The possibility of human-mediated dispersal on the Balearic Islands is discussed, Eresus cinnaberinus and Stegodyphus Iineatus (Eresidae) are new records for the western Mediterranean. Keywords: Eresus, Stegodyphus, Eresidae, Mal/orca, Western Mediterranean.

Guillem X. PONS, /nstitut Mediterrani d'Estudis Avan~ats de les /l/es Ba/ears (CS/C-U/B) , Carretera de Val/demossa km 7,5, 07071 Palma de Mal/orca, Francisco RU/Z, Museu de Ciimcies Natura/s de Lluc-Costitx, Monasteri de Lluc, Escorca.

Recepció de/ manuscrit: 26-ju/-95; revisió acceptada: 26-set-95,

Introducció per la meitat sud de la regió Paleartica i África (Lehtinen, 1967). Han estat Els aracnids de les Balears han descrits onze generes: Stegodyphus, estat una classe molt poc estudiada. La Magunia, Paradonea, Adonea, Eresus, família Eresidae és un grup amb Dresserus, Gandanameno, Dorceus, poques especies, que es distribueixen Seothyra, Penestomus i Wajane. A 90 Bol/. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Europa occidental esta representada, els seus caus, normalment sota pedres. almanco, per dues especies: Eresus Aquests són molt semblants als deis cinnaberinus (Olivier, 1789), amb genere Stegodiphus. És un tub de tela distribució Paleartica, i Stegodyphus d'uns dos o tres cm de diametre i fins lineatus (Latreille, 1817), coneguda de a 20 cm de longitud. Generalment el la regió Etiopica oriental i de la coloquen parcialment a sota una pedra, Mediterrania. i el camuflen amb detritus de I'entorn, El motiu d'aquesta nota és la de quedant totalment disimulat. Les donar a coneixer una serie de dades aranyes resten a I'interior i atrapen les sobre dues especies de les que es preses quan queden enganxades a la compta amb molt poca informació i amb tela del niu. Els mascles, al contrari pocs especímens depositats en Museus que les femelles, són ben visibles quan (Kraus i Kraus, 1988; P. Hillyard, como surten a la recerca de la seva parella. pers.). Tots els exemplars estudiats Copulen en I'interior del cau i al contrari estan depositats a la coHecció Museu d'altres especies no són devorats per la de la Naturalesa de les lIIes Balears femella, pero tenen una vida curta. La (MNCM) i al Museu de de Ciimcies seva alimentació es fonamenta, es­ Naturals de Lluc (col. F. Ruiz). sencialment, d'altres aranyes i de grans escarabats (Tenebrionidae, Cicinde­ lidae ... ). El seu cicle vital pot arribar als Eresus cinnaberinus (Olivier, 1789) quatre anys. Nombroses especies d'Eresidae Eresus cinnaberinus ha estat han estat originalment assignades al tractada en múltiples ocasions com genere Eresus, i diverses variants de Eresus niger. No obstant, s'ha optat per coloració han estat considerades com a seguir el criteri establert per Lehtinen especies valides. Algunes d'aquestes (1967) alxl com d'altres autors especies han estat descrites de material posteriors (Platnick, 1989; Roberts, provinent de la península Iberica, com 1995; Melic, 1995). per exemple: Eresus frontalis que fou Especie robusta, amb la disposició descrita del centre de la península ocular que caracteritza a tota la Famí• Iberica (considerada com a subespecie lia. Eresus cinnaberinus presenta un d' E. cinnaberinus) (Roewer, 1954), Ere­ marcat dimorfisme sexual. El mascle sus imperialis de la zona oriental de la posseeix un prosoma negre i un opis­ península Iberica (Simon, 1914), Eresus tosoma vermell amb quatre taques sedilloti de la zona central de la penín• negres. La femella és totalment negreo sula Iberica (Simon, 1881) o Eresus El tegument esta provist, ambdós se­ solitarius del sud de la península xes, de sedes blanques. El mascle pot (Simon, 1873). No obstant, la revisió alcan«ar uns 10 mm de longitud mentre específica del genere resta del tot in­ que la femella arriba als 25 mm. completa (Lehtinen, 1967). Aquest autor Les femelles d' Eresus cinnaberinus considera que les dues subfamílies que rarament són descobertes, dones són conformen els Eresidae (Eresinae i més sedentaries i resten amagades en Penestominae) es concentren en la G. X. Pons i F. Ruiz, Eresus cinnaberinus a les Balears 9 1

Fig. 1. Eresus cinnaberinus (Olivier, 1789)

Fig. 2. Stegodyphus lineatus (Latreille, 1817) 92 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

regió Etiopica, empero, els Eresinae són Viuen dins un tub de seda molt també presents a la regió Oriental i a consistent, sus pes a la zona inferior de la Mediterrimia amb una única especie: I'estrat herbaci o arbustiu. Eresus cinnaberinus. Aquesta especie havia estat citada, previament, molt poques localitats de la Material estudiat: I'únic exemplar península Iberica (Fernández-Galiano, d' Eresus cinnaberinus conegut de 1910; Bacelar, 1936; Kraus i Kraus, Mallorca fou capturat a Costitx caminant 1988). Recentment, Melic (1995) dóna sobre una pared seca, 4/11/90, 1 noves citacions de les zones d'Osca, femella, F. Ruiz leg., esta preparada en Valencia i Saragossa. sec, i esta dipositada al Museu de de Ciencies Naturals de Uuc (col. F. Ruiz). Material estudiat: Los Almagros A més a més s'ha estudiat un (Sierra de Carrascay, Múrcia), 28/3/93, exemplar provinent de Corsega idos 1 femella, M. Palmer leg., MNCM especímens immaturs (Eresus cf. cinna­ 12363; Playa de El Algarrobillo (Mojá­ berinus) de la península Iberica: Monte car, Almeria), 31/3/93, 1 femella i 1 ju­ Cintu (Corsega), 25/6/91, 1 femella, M. venil, M. Palmer leg., MNCM 12377; El Palmer leg., MNCM 69; Calar de las Jinete (Albacete), 12/4/93, 1 juvenil, Palomas (Jaén), 17/4/93, 1 juvenil, G.X. G.X. Pons, F. Comas, J.A. Alcover i M. Pons, F. Comas, JA Alcover i M. Trias Trias leg., MNCM 12442; Liétor (Río leg., MNCM 13612; i Puerto de la Mundo, Albacete), 11/4/93, 1 femella, Palomas (Jaén), 16/4/93, 1 mascle G.x. Pons, F. Comas, J.A. Alcover i M. subadult, G.X. Pons, F. Comas, JA Trias leg., MNCM 12627; Playa de El Alcover i M. Trias leg., MNCM 13683. Alquián (Almeria), 7/4/93, 1 femella, De Corsega, previament, tan 5015 G.X. Pons i JA Alcover leg., MNCM havia estat citada per Simon (1873; 12749; Platja de Santa Poi a (Alacant), 1914) i Fage (1926) (segons Canard, 8/4/93, 1 mascle, 1 femella i 2 juvenils, 1989). Melic (1995) dóna noves G.X. Pons i J.A. Alcover leg., MNCM citacions de les zones de Con ca, Terol 13225. i Saragossa. Malgrat no es tenen abundants citacions bibliografiques es considera 5tegodyphus linea tus (Latreille, 1817) una especie freqüent, principalment a sud de la península Iberica. Ha estat Aquesta especie, a I'igual que les recoHectada als Ports de Beceit i Delta altres de la seva fam ília, es caracteritza de l'Ebre, així com a distintes localitats per la forma del prosoma, més elevat a de Múrcia i Almeria (C. Ribera, in Iit.). la part anterior. La coloració d'aquesta especie és molt variable, especialment en el mascle. La femella és de color Discussió brunenc o negre, amb dues bandes longitudinals sobre I'opistosoma. El Les aranyes són, en general, una mascle alcan

(1879) ja explicava la capacitat que ajuda per a la consulta de la col'lecció tenen les aranyes per travessar grans d'aracnids del The Natural History superfícies d'aigua. No obstant, aquesta Museum (Londres) i als Drs. C. Ribera, capacitat de dispersió no és comuna a M. Palmer i D. Jaume pels seus totes les especies dones, per exemple, interessants comentaris i consells per a a les Balears no comptaríem amb, la redacció final d'aquesta nota. aproximadament, una vintena de taxons Aquest treball s'emmarca dins del endemics (Pons i Palmer, en premsa). projecte d'investigació de la DGICYT Aquesta endemicitat no és més que el PB91-0055. resultat d'un a'illament genetic. En general, les especies sedentaries són d'un interes biogeogratic excepional. Bibliografia Tot fa pensar que els Eresidae són una família mala dispersora (de forma Bacelar, A. 1936. Notas aracnológicas. "natural") dones són especies molt 111. Aranhas ibéricas da Familia lIigades al substrat. Empero sí han Eresidae. Bull. Soco portugaise Sc. aconseguit creuar les mars i els oceans nat., 12: 179-183. gracies a I'acció de I'home. E. Canard, A. 1989. Contribution a I'étude cinnaberinus no fou recoHectada des araneides du Parc Naturel d'Anglaterra (una de les zones més ben Régional de la Corse: 1. Données prospectades) fins 1816. És més, fins génerales sur les peuplements 1980 no es troba una segona femella d'Araneides de Corse. Trav. SC. (Jones, 1985). Donada la seva Pare nat. Rég. Réser. Nat. Corse, escassesa aquesta especie ha estat 20:1-52. protegida per a tot el Regne Unit Darwin, C. 1879. Viatje d'un naturalista (Jones, 1985). al rededor del mon, (et a bordo del Un altre exemple el tenim amb barco "lo L1ebrer" (The Beagle) Eresus annulipes qui ha estat desde 1831 a 1836. Estampa de recol'lectat del Brasil, especie que amb Leopoldo Domenech. Barcelona. tota seguretat també ha estat transpor­ Fage, L. 1926. Les Arachnides. Histoire tada per la ma de I'home a les regions du peuplement de la Corse. Bull neotropicals (Lehtinen, 1967). Soe. sci. hist. nat. Corse, 45 Totes aquestes dades fan su posar (3):215-227. que la presencia d' E. cinnaberinus al Fernández-Galiano, E. 1910. Datos para Pla de Mallorca sigui també una el conocimiento de la distribución introducció, recent, deguda a la ma de geográfica de los Arácnidos en I'home. España. Mem. R. Soco esp. Hist. nat., 6:343-424. Jones, D. 1985. Guía de campo de los Agrai'ments arácnidos de España y de Europa. Omega. Barcelona. 368 pp. Volem agrair als Drs. G. Boxshall, Kraus, O. i Kraus, M. 1988. The genus P. Hillyard la seva acollida i la seva Stegodyphus (Arachnida, Araneae). 94 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Sibling species, species groups, Fauna endemica de les /l/es and parallel origin of social living. Balears. COPOT-IEB-SHNB. Palma Verh. naturwiss. Ver. Hamburg, de Mallorca. 30:151-254. Roewer, C.F. 1954. Katalog der Ara­ Lehtinen, P.T. 1967. Classification of the neae, lI(b):927-1751. BrusseHes. Cribellate spiders and some allied Simon, E. 1873. Études arachnologi­ families, with notes on the evo­ queso 2eme mémoire. 11 Note sur lution of the suborder Araneomor­ les especes européennes de la pha. Ann. Zool. Fenn., 4: 199-468. famille des Eresides. Ann. Soco ent. Melic, A. 1995. La familia Eresidae Fr., 5(3):335-358. (Arachnida: Araneae) en Aragón. Roberts, M.J. 1995. Collins Field Guide Notas aracnológicas aragonesas, 4. Spiders of Britain & Northern Boln. SEA, 11:7-12. Europe. Harper Collins Publishers. Platnick, N.I. 1989. Advances in Spider London. 383 pp. Taxonomy 1981-1987. A Supple­ Simon, E. 1881. Description d'arachni­ ment to Brignoli's "A catalogue of des nouveaux d'Espagne et de the Araneae described between Portugal. Anal. Soco Esp. Hist. Nat., 1940 and 1980. Ed. P. Merrett, 10:133-136. manchester University Presss. Simon, E. 1914. Les Arachnides de Manchester- New York. 637 pp. France. Tom VI, part l. Encyclo­ Pons, G.X. i Palmer, M. En premsa. pédie Roret. Paris. 308 pp. Fauna malacológica asociada a Cheirogaster gymnesica (Bate, 1914). Implicaciones biogeográficas

Josep QUINTANA

Quintana, J, 1995. Fauna malacológica asociada a Cheirogaster gymnesica (Bate, 1914). Implicaciones biogeográficas. Bol/. Soco Hist. Nat. Balears, 38:95-119. ISSN SHNB 0212-260X. Palma de Mallorca.

Se da a conocer la fauna malacológica existente al Noroeste de la isla de Menorca, en las zonas de Punta Nati-Cala's Pous y Cala'n Bastó (Ciutadella de Menorca). Por su asociación a Cheirogaster gymnesica (Bate), la edad de estos gasterópodos puede situarse en el Mioceno superior, más concretamente, en el Mesiniense. Se han descrito un total de 11 taxones diferentes, que guardan @ estrechas relaciones con otros taxones presentes tanto en Mallorca-Pitiusas como en Córcega y Cerdeña. SOCIETAT O'HISTORIA NATURAL DE lES BALEARS Palabras clave: moluscos terrestres, Mesiniense, Menorca, Mediterráneo Occidental, biogeografía.

MALACOLOGICAL FAUNA ASSOCIATED WITH Cheirogaster gymnesicum (BATE, 1914). BIOGEOGRAPHICAL IMPLlCATIONS. The malacological fauna present in the North-West of Menorca (Punta Nati-Cala's Pous and Cala'n Bastó areas) is listed. These gastropods are in association with Cheirogaster gymnesica (Bate). Their age can thus be set in the Messinian (Upper Miocene). 11 different taxa, closely related to others present in the Mallorca-Pityusic isiands and in Corsica­ Sardinia, are described. Keywords: terrestrial Mol/usca, Messinian, Menorca, Western Mediterranean, biogeography.

FAUNA MALACOLOGICA ASSOCIADA A Cheirogaster gymnesica (BATE, 1914). IMPLlCACIONS BIOGEOGRÁFIQUES. Es dóna a coneixer la fauna malacologica del nordest de Menorca, en les zones de Punta Nati, Cala's Pous i Cala'n Bastó (Ciutadella de Menorca). Per la seva associació a Cheirogaster gymnesica (Bate), I'edat d'aquests gastropodes es pot situar en el Mioce superior, més concretament, durant el Messinia. S'han descrit un total de 11 taxons, que guarden estretes relacions amb altres taxons presents tant a' Mallorca-Pitiüses com de Corsega i Sardenya. Paraules elau: mo¡'¡uscs terrestres, Messinia, Menorca, Mediterrania Occidental, biogeografia.

Josep QUINTANA, Institut de Paleontologia Miquel Crusafont, Carrer Escola Industrial, 23, Sabadel/, E-08201.

Recepció del manuscrit: 6 juny-95; revisió acceptada: 24-oct-95. 96 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Introducción contrado asociados a ellos gasterópo• La fauna malacológica asociada a dos terrestres. la tortuga gigante de Menorca, Cheiro­ En las zonas de Punta Nati-Cala's gaster gymnesica, y a su fauna acom­ Pous y Cala'n Bastó, en el término pañante era, hasta el momento, des­ municipal de Ciutadella de Menorca, conocida. que se caracteriza, entre otras cosas, Aunque se sabe de la existencia por la presencia de numerosos yaci­ de numerosos yacimientos con tortuga mientos con tortuga, se han localizado puntos 16 y 18 de Punta de s'Esquit­ seis yacimientos (cinco en la zona de xador, 26 de Es bol de ses Sírvies, 28 Punta Nati-Cala's Pous y uno en Cala'n y 29 de Es Racó d'es Pi (Ciutadella de Bastó) en los que se encuentran al­ Menorca) (Quintana, en prensa); y gunos restos de pulmonados terrestres, yacimiento de Binibeca (Maó) (Mercadal generalmente muy mal conservados y y Pretus, 1980) nunca se habían en- muy pobres en restos de vertebrados.

, ,

f I I f ~ I ,-j1 'o .... , , ~. I S' M

Fig. 1. Situación de los yacimientos con gasterópodos terrestres. A'. Yacimientos de Punta Nati (puntos A, C, D y E) Y Cala's Pous (punto B); B'. yacimiento de Cala'n Bastó Fig. 1. Location of the deposits. A'. Punta Nati (A. C, O y E) and Ca/a's Pous; B' Ca/a'n Bastó. J. Quintana, Fauna malacológica asociada a Cheirogaster 97

Fig. 2. Yacimiento D de Punta Nati. Fig. 2. Punta Nati O deposito

La fauna malacológica encontrada Si bien en el caso de los verte­ en Punta Nati-Cala's Pous y Cala'n brados cabe distinguir dos episodios Bastó está compuesta principalmente faunísticos bien diferenciados, uno intra­ por helicodóntidos (Oestophora sp. y un mesiniense y otro post-mesiniense, en Helicodontinae indeterminado), subulíni­ el caso de los gasterópodos esta dos (Rumina cf. decollata (Linnaeus)), distinción no es posible, al tratarse de helícidos (Otala sp ., Iberellus cf. mino­ una misma asociación malacológica ricensis (Mittre). Trochoidea (Xerocras­ evolucionada en el tiempo, probable­ sa) cf. nyeli (Mittre) y un Helicinae mente desde finales del Oligoceno indeterminado), pomatiásidos (Tudorella hasta la llegada del hombre a las cf. ferruginea (Lamarck)), zonítidos Baleares. (Oxychilus cf. lentiformis (Kobelt) y Vítrea sp.), énidos (Mastus cf. pupa (Bruguiére)) y un testacélido (Testacella Situación y descripción de los sp.), puede considerarse como la más yacimientos antigua de la isla, debido a su asocia­ ción con Cheirogaster gymnesica (Bate). Los gasterópodos descritos en el especie atribuida al Mesiniense (Mio­ presente trabajo se han encontrado en ceno superior) (Pons-Moya et al. , 1981). seis puntos diferentes: cinco de ellos en 98 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Fig. 3. Oestophora sp. junto a un fragmento óseo indeterminado de Cheirogaster gymnesica (Bate) en el yacimiento E de Punta Nati. Fig. 3. Oestophora sp. with Cheirogaster gymnesica (Bate) in the E deposit of Punta Nati la zona de Punta Nati-Cala's Pous y el con características similares al que sexto en la zona de Cala'n Bastó, ahora tratamos, su localización exacta situados, respectivamente, al Noroeste y puede llegar a ser problemática. Sudeste del término municipal de Ciuta­ Los sedimentos fuertemente rojizos della de Menorca, donde son relativa­ con gasterópodos terrestres yacen so­ mente abundantes los afloramientos con bre las calizas dolomíticas de edad sedimentos continentales, generalmente jurásica presentes en la zona; a su de extensión bastante limitada y de vez, los sedimentos del Mioceno supe­ coloración rojiza muy característica. rior con gasterópodos terrestres se en ­ cuentran parcialmente cubiertos por 1. Yacimiento A de Punta Nati. (Fig . 1 A') sedimentos pleistocénicos más moder­ Yacimiento de reducidas dimensio­ nos, con moluscos marinos (gasteró­ nes, situado al Noreste de Punta Nati , podos y bivalvos) . próximo a un pozo vertical que se comunica con el mar (Es Bufador). 2. Yacimiento e de Punta Nati. (Fig. 1 A') Debido a sus dimensiones y a la No se trata de un yacimiento existencia en la zona de yacimientos propiamente dicho, ya que los gasteró- J. Quintana, Fauna malacológica asociada a Cheirogaster 99

Fig. 4. Cantera de calcita travertínica ("Sal de Bruixa") de Cala's Pous , donde ha aparecido el único ejemplar de Vitrea sp . Fig. 4. Ca/a 's Pous deposit, where the unique specimen of Vitrea sp. has been found.

podos encontrados en este punto mado de formas redondeadas, semejan­ estaban incluidos en una roca suelta de tes a celdillas de tamaños irregulares. pequeñas dimensiones, encontrada en El yacimiento está cubierto lateral­ las proximidades de la cara Sur del mente por sedimentos pleistocénicos en faro de Punta Nati, sobre las facies los que se encontró un único ejemplar conglomeráticas de eda':l Mesiniense. de Columbella rustica (Linnaeus). Los gasterópodos son poco abun­ 3. Yacimiento O de Punta Nati (Rg. 1 A) dantes y se encuentran asociados a Localizado muy próximo al mar, al algunos fragmentos óseos de Cheiro­ Norte del faro Nati. Se trat2 de un gaster gymnesica (Bate) . yacimiento de extensión bastante limi­ tada, situado sobre las calizas dolomí­ 4. Yacimiento E de Punta Nati. (F¡g. 1 A) ticas de edad jurásica. (Fig. 2) . Situado al Este del yacimiento A Los limos anaranjados con gasteró• de Punta Nati y al Sur de Es Bufador. podos presentan unas concreciones de Los gasterópodos son poco abun­ carbonato cálcico que forman un entra- dantes y se encuentran claramente aso- 100 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Fig. 5. Vista general del yacimiento de Cala'n Bastó. Fig. 5. General view of the Cala 'n Bastó deposito ciados a restos de Cheirogaster gymne­ no han sido encontrados in situ, sino sica (Bate) (Fig. 3) . sobre los escombros de la pequeña Al igual que los yacimientos A y O cantera (Fig. 4) . de Punta Nati, este yacimiento forma parte de un extenso complejo cárstico 6. Yacimiento de Cala'n Bastó. (Fig. 1 B') situado sobre las calizas dolomíticas de Yacimiento situado en la parte más edad jurásica. occidental de Cala'n Bastó, en una zona donde abundan los sedimentos 5. Yacimiento de Cala's Pous. (Fig. 1 rojizos continentales (Fig. 5); sólo en un A', punto B) . punto muy concreto de estos sedimen­ Yacimiento situado al Sudeste de tos aparecen, de forma abundante, las Cala's Pous, sobre los materiales mio­ conchas de los gasterópodos, que se cénicos de facies arrecifales de edad han encontrado asociados únicamente a Mesiniense que afloran en la zona. dos fragmentos pertenecientes a Cheiro­ El yacimiento es fácilmente locali­ gas ter gymnesica (Bate) . zable, por encontrarse en una antigua El yacimiento descansa sobre las explotación de calcita travertínica. facies arrecifales de edad Tortoniense Los gasterópodos, incluidos tam­ (Mioceno superior) existentes en la bién en unos limos fuertemente rojizos, zona. J. Quintana, Fauna malacol6gica asociada a Cheirogaster 1 01

Conservación de los gasterópodos han sido erosionados, la ornamentación original de la concha. Aunque los seis yacimientos con La conservación de los gasteró• gasterópodos se encuentran relativa­ podos de estos yacimientos es, en mente próximos geográficamente, la general, bastante mala: a ello hay que forma en la que se han conservado los añadir la imposibilidad de separar el gasterópodos en cada uno de ellos es fósil de la matriz por métodos físicos o totalmente diferente. químicos, dadas las características tanto En los gasterópodos de los yaci­ de uno como de otro, lo que dificulta, mientos A, O Y E de Punta Nati se ha en la mayoría de los casos, la producido la desaparición total de la determinación taxonómica exacta de los concha original, y ésta ha sido susti­ ejemplares. tuida por calcita de origen secundario, Los gasterópodos encontrados en que conserva, cuando los fósiles no el yacimiento C de Punta Nati y de Cala's Pous sí conservan la concha ori­ ginal y están mejor conservados: ade­ más, se separan de la roca matriz con relativa facilidad mediante métodos físicos. Los gasterópodos encontrados en el yacimiento de Cala'n Bastó también I conservan la concha original y su I interior ha sido rellenado con cristales \ de carbonato cálcico y limos rojos, de \ manera que, en los casos en que la \. concha ha desaparecido por la acción A " ..--'/ abrasiva del mar, la forma de la concha '..... "- -~.----' se preserva en forma de molde interno. L ~mm Edad de los yacimientos

Los restos de vertebrados asocia­ dos a los gasterópodos en los seis 8 yacimientos estudiados son escasos y fragmentarios. Se han identificado, en los yaci­ mientos A, O Y E de Punta Nati y en Fig. 6. Oestophora sp. de Punta Nati. A. el yacimiento de Cala'n Bastó, varios ejemplar 1118, vista superior de la espira; B. fragmentos óseos pertenecientes a la ejemplar 1113, sección de la espira. tortuga gigante de Menorca, Cheiro­ Fig. 6. Oestophora sp. from Punta Natí. A. gaster gymnesica (Bate), que debió specimen 1118, top view B. specimen 1113. cross sectíon. hacer su aparición en la isla durante el Mioceno superior, posiblemente durante 102 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

alguno de los episodios regresivos muy comprimidas lateralmente, con una ocurridos durante el Mesiniense. (Pon s­ ligera angulosidad en la parte superior, Moya et al., 1981). a veces ausente; última vuelta descen­ Por el contrario en el yacimiento C dente hacia la parte anterior; abertura de Punta Nati y en el de Cala's Pous, muy oblicua precedida por una zona no ha sido posible encontrar ningún deprimida; peristoma delgado, reflejado. resto de vertebrado que permita asociar Ombligo amplio, perspectivo. los gasterópodos con Cheirogaster Superficie de la concha adornada gymnesica (8ate). Sin embargo, se con una costulación bien marcada, atribuye provisionalmente una edad paralela y regular, no tan marcada en semejante (Mioceno superior) a los la parte inferior de la espira; sutura yacimientos al encontrarse en ellos bien marcada. Altura: 6,3 mm; diámetro: elementos faunísticos comunes que 13,8 mm (medidas realizadas a partir permiten diferenciarlos de yacimientos del ejemplar Nº 710). pleistocénicos posteriores.

Material Descripción de la fauna y su rela­ Yacimiento A de Punta Nati ción con las otras islas del Medi­ NI! 1112. Ejemplar subadulto completo, terráneo parcialmente cubierto por el sedimento. Se observa parte de las tres últimas Familia Helicidae vueltas y la ornamentación de las Género Oestophora (Hesse) mismas. Concha deprimida o completamente NI! 1113. Ejemplar subadulto de concha plana, con la última vuelta desde marcadamente discoidal, en la que se redondeada hasta marcadamente ar­ conservan las tres primeras vueltas y queada; abertura ensanchada transver­ las dos siguientes, incompletas por salmente, por lo general sin dientes, rotura. Se conserva parte de la pero a veces con una: denticulación. ornamentación original. (Fig. 68). NI! 1114. Ejemplar juvenil de concha Distribución geográfica y temporal: discoidal, en la que se conservan las 20 especies, más o menos, que completas las dos primeras vueltas e presenta este género se reparten incompletas las dos siguientes por actualmente en la península Ibérica y el rotura. Ornamentación poco marcada. Noroeste de África (Fechter y Falkner, NI! 1115. Fragmento de la concha de 1990), desde el Oligoceno hasta la un individuo adulto, en el que está actualidad (Gómez-Alba, 1988). presente parte de la .penúltima y última vuelta. Se aprecia claramente la Oestophora sp. (Fig. 6y 7) ornamentación de la concha y parte del Descripción de los ejemplares de peristoma. Punta Nati y Cala's Pous. NI! 1116. Ejemplar subadulto muy Concha deprimida. Espira deprimi­ cubierto por el sedimento, de manera do-cónica, a veces discoidal, formada que sólo se observan parte de las tres por 8 vueltas de crecimiento regular, últimas vueltas. J. Quintana, Fauna malacológica asociada a Cheirogaster 103

o...... 5rrm

Fig. 7. Oestophora sp., ejemplar 710 de Cala's Pous. Fig. 7. Oestophora sp., specimen 710 from Cala's Pauso

N2 1117. Ejemplar subadulto, de concha Yacimiento D de Punta Natl marcadamente discoidal, en el que solo NI! 1534. Ejemplar adulto de concha se observan parte de las tres últimas discoidal, formada por 7 vueltas de vueltas. espira. Parte inferior de la concha y N2 1118. Fragmento de concha abertura no visibles al estar cubiertos discoidal, subadulta, con las 4 primeras de sedimento. vueltas completas y las dos siguientes N2 1535. Individuo adulto bastante incompletas por rotura. (Fig. 6B) deteriorado, en el que se conservan N2 1123. Fragmento de la concha de completas las 5 primeras vueltas, e in­ un ejemplar subadulto, en el que se completas las dos últimas. Abertura no conservan parte de las tres primeras visible al estar cubierta por el sedimen­ vueltas y las dos siguientes, incom­ to; ombligo sólo visible parcialmente. pletas por rotura, de manera que es N2 1538. Ejemplar juvenil no incluido en posible observar una sección transversal matriz. Cuatro primeras vueltas comple­ de la concha. Se intuye tanto la tas, en las que se conservan parcial­ ornamentación como el ombligo. mente la ornamentación de la concha. N2 1124. Fragmento en el que la parte Dos últimas vueltas incompletas por superior de la concha esta oculta por el rotura. sedimento y la inferior está rota, de manera que se observa claramente el Yacimiento E de Punta Nati interior de la concha y el ombligo. NI! 1537. Individuo subadulto de concha 104 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

mesinienses (Moya-Sola et al., 1982) de la Cova de Ca Na Reia (Eivissa) (Paul, 1984): Oestophora dentata (Paul). Según Paul y Altaba (1992), Oes­ tophora dentata (Paul) es muy similar a las Oestophora existentes tanto en Cerdeña como en Mallorca. Tanto por su morfología, como por . '. ' .. las medidas de altura y diámetro, la o . 5mm especie existente en Punta Nati-Cala's ~I.. ~~ .. -=~ ... , Pous es muy similar a Oestophora Fig. 8. Helicodontinae sp., ejemplar 1119 del dentata (Paul) de Eivissa. yacimiento A de Punta Nati. Fig. 8. He/icodontinae sp., specimen 1119 Helicodontinae sp. (Fig. 8) from the Punta Nati A deposito Un único ejemplar (N2 1119) encontrado en el yacimiento A de Punta discoidal formada por 6 vueltas, las dos Nati, del que sólo se conserva un últimas cubiertas en parte por la roca fragmento de concha de forma lenticu­ matriz. Sólo es posible observar la lar, con las tres primeras vueltas com­ parte superior de la espira. pletas y la cuarta incompleta por rotura. Se observa también parte de la or­ Yacimiento de Cala's Pous namentación original, a base de finas N2 710. Ejemplar que presenta la casi estrías de crecimiento, así como un totalidad de la concha original, aunque ombligo amplio, perspectivo. Altura má­ ésta está parcialmente cubierta por xima: 2,2 mm; diámetro máximo: 5,4 sedimento. (Fig. 7). mm. En ninguno de los ejemplares fué posible observar el interior de la aber­ Género Otala (Schumacher) tura al estar oculta por el sedimento, Concha globulosa deprimida, no por lo que no puede decirse si está o umbilicada, con 5-6 vueltas de espira, no presente algún tipo de denticulación. la última bien redondeada, nunca con El género Oestophora ha sido quilla; peristoma dilatado o reflejado; también citado en la formación de Su borde de la base con una callosidad Casteddu, en Cerdeña Oestophora tuberculiforme más o menos desarrolla­ (Suboestophora) kuiperi (Gasull) (Es u da. 1978) (Fig. 20), en un yacimiento del Villafranquiense inferior (Plioceno), en el Otala sp. Pleistoceno de Mallorca (Palma, Son En el yacimiento A de Punta Nati Dureta. C/. Andrea Doria esq. y C/ Son se encontraron un par de ejemplares Armadans) (Gasull, 1964b; 1970): que han sido incluidos, provisional­ Oestophora (Oestophora) barbula mente, en este género. El mal estado (Rossmassler); en los sedimentos de conservación, sin embargo, no inferiores de Cala Salada (Eivissa) permite una clasificación taxonómica (Paul, 1982a) y en los sedimentos post- más exacta. J. Quintana, Fauna malacológica asociada a Cheirogaster 105

o ?mm

Flg. 9. Iberel/us cf minoricensis, ejemplar 1140 del yacimiento e de Punta Nati. Fig. 9. Iberellus et. minoricensis, speeimen 1140 from the Punta Nati e deposito

Material da por debajo; ombligo nulo; espira Yacimiento A de Punta Natl baja formada de 4,5-5,5 vueltas plano­ NI! 1127. Concha en la que sólo se convexas, algo inclinadas, marcando conserva parte de la última y la bien la sutura, de crecimiento regular; penúltima vuelta. Se conserva, aunque última vuelta doble de ancha que la solo parcialmente, la callosidad presente penúltima en la boca; ésta oblicua­ en la base del peristoma. ovalada; escultura muy fina y regular, NI! 1542. Concha de la que sólo es fuertemente pigmentada. Peristoma posible observar una sección formada simple, ligeramente reflejado, algo por cuatro vueltas de espira. calloso en el borde columenar. El único ejemplar recogido presenta Distribución trazas de la pigmentación original, El género Otafa cuenta con mu­ consistente en una serie de bandas chas especies y se distribuye actual­ paralelas de color pardo. Altura: 13,8 mente por la Península Ibérica y el mm; diámetro: 19,7 mm. En realidad la África Septentrional (Hass, 1929) altura sería algo menor, ya que su Este género ha sido citado fósil en medición se ha realizado desde el lado el Pleistoceno de la Cova de Ca Na opuesto de la abertura hasta el ápice. Reia (Dtafa cf. punctata) (Paul, 1984) en Eivissa, y en el Pleistoceno de Material Menorca (Otala lactea) (Mercadal et. al., Un único ejemplar (NI! 1140) 1970). Según Paul y Altaba (1992), las completo y bien conservado, encontrado OtaJa, tanto de Eivissa como de Me­ en el yacimiento C de Punta Nati. norca, podrían pertenecer a especies Debido a que parte del mismo está exclusivas de estas islas. cubierto por el sedimento, no puede decirse nada respecto a la forma de la Ibereflus er. minoricens;s (Mittre) (Fig. 9) abertura ni sobre el ombligo. Concha deprimida subglobulosa, El género Iberellus es endémico de poco convexa por encima, algo hincha- la Baleares y se ha encontrado fósil en 106 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

0.., -==--==- ...~rTVTI

Fig. 10. Helicellinae sp., ejemplar 1128 del yacimiento de Cala's Pous. Fig. 10. Helice/linae sp., specimen 1128 from the Ca/a's Pous deposito

el Pleistoceno de Mallorca, Menorca y toda Menorca y el levante, centro y Sur Cabrera (Mercadal et al., 1970; Cuerda, de Mallorca (Mateo, 1978). 1975 y 1976). Los Iberellus encontrados en Material Eivissa posiblemente representan una Un solo ejemplar muy deteriorado especie endémica desaparecida antes (Nº 1141) encontrado en el yacimiento de la llegada del hombre a las Pitiüses C de Punta Nati. (Paul y Altaba, 1992) Trochoidea (Xerocrassa) nyeli (Mittre) es un gasterópodo frecuente en Trochoidea (Xerocrassa) cf. nyeli los depósitos pleistocénicos tanto de (Mittre) Mallorca como de Menorca (Mercadal et Concha muy variable, de espira al., 1970) muy poco elevada y más raramente, cónica, con el ombligo generalmente ancho. Concha con quilla, que excep­ cionalmente puede faltar o estar muy poco marcada; boca con angulitos en la parte de la quilla, el resto redondeado. Un pequeño regrueso incoloro hace de peristoma. Tamaño variable. Altura: 2,5- 5mm 4 mm; diámetro: 7,5-11 mm. o! ,

Distribución Fig. 11. Helicellinae sp., ejemplar 1131 del Se trata de un ende mismo de las yacimiento de Cala's Pous. Baleares orientales, común y extensa­ Fig. 11. Helicellinae sp., specimen 1131 from mente repartido en la actualidad por the Ca/a's Pous deposito J. Quintana, Fauna malacológica asociada a Cheirogaster 107

Fig . 12. Helicellinae sp., ejemplares 1484 y 1485 de Cala'n Bastó. Fig. 12. Helicellinae sp., specimens 1484 and 1485 from Cala 'n Bastó.

Helicellinae sp. (Figs. 10, 11 Y 12) N2 1129 Individuo adulto de concha Descripción de los ejemplares encon­ completa aunque algo deformada por trados en Cala's Pous y Cala'n Bastó fractura. Ombligo no visible al estar cubierto por el sedimento. Diámetro: 9,6 Concha deprimido-globulosa; espira mm. formada por 6 1/2 vueltas de crecimien­ N2 11 30. Individuo adulto, de concha to regular algo lento, con suturas me­ incompleta al estar ausente la zona de dianamente marcadas y con una estria­ la abertura. Altura: 4,7 mm; diámetro: ción regular fina; abertura en forma de 7,7 mm . media luna, oblicua; ombligo pequeño, N2 1131 . Individuo subadulto, parcial­ parcialmente cubierto por el peristoma. mente incluido en la matriz; concha formada por 5 1/4 vueltas. Diámetro : Material 6,7 mm (Fig . 11) . Yacimiento de Cala's Pous N2 1132. Concha subadulta,algo N2 1128. Individuo adulto, de concha deteriorada en la última vuelta. Espira completa y bien conservada. Orna­ formada por 5 1/4 vueltas. Altura: 2,8 mentación sólo visible en las zonas no mm; diámetro: 6,3 mm . erosionadas. Altura: 4,6 mm; diámetro: N2 11 33. Ejemplar subadulto, al que le 8,8 mm (Fig. 10) . falta buena parte de la concha; espira 108 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

formada por 5 vueltas. Abertura y Hellicellinae sp. de Cala's Pous y Ca­ ombligo cubiertos por la roca matriz. la'n Bastó es muy parecida a la Heli­ Diámetro: 5,5 mm celia (Cernuella) virgata (Da Costa) figu­ Nº 1134. Concha subadulta parcial­ rada en el trabajo sobre el Cuaternario mente incluida en la roca matriz, de Menorca (Mercadal et al., 1970). formada por 5 1/4 vueltas, a las que les faltan algunos fragmentos de la concha. Diámetro: 5,6 mm. Familia Subulinidae Rumina cf. decollata (Linnaeus) Yacimiento de Cala'n Bastó Concha truncada en los adultos, Se han encontrado un total de 42 prolongado-cilindrácea, bastante sólida, ejemplares, en los que sólo es posible pálido-córnea, a veces blanquecina; 4-6 observar parcialmente los caracteres vueltas en estado adulto, de crecimiento morfológicos de la concha, al estar regular, poco convexas, la última todos incluidos en la roca matriz; sólo aproximadamente igual a 1/3 de la altu­ unos pocos están más o menos bien ra; ombligo perforado, que se abre en conservados, que son los que se forma de una estrecha rendija; abertura especifican a continuación. casi vertical, ovalada; peristoma sencillo, Nº 1484, 1485, 1487 Y 1489 (Fig. 12). algo reflejado en el borde columenar. Individuos adultos, en los que sólo es posible observar la parte superior de la espira, formada por 5-5 1/2 vueltas. La Material concha ha desaparecido totalmente, de Yacimiento A de Punta Natl manera que sólo se conserva un molde Nº 1120. Ejemplar con las cinco interno de carbonato cálcico. primeras vueltas parcialmente comple­ Nº 1490, 1491, 1493 Y 1494. Ejem­ tas, ápice truncado. Altura: 22,6 mm; plares en los que sólo es visible una diámetro: 8,8 mm. pequeña porción de la parte superior de Nº 1121. Ejemplar con las tres primeras la concha. Aunque la concha original se vueltas completas y la última incompleta conserva, está parcialmente erosionada. por rotura. Ápice truncado. Altura: 15,9 Nº 1509. Concha bastante deteriorada, mm; diámetro: 10,5 mm (Fig. 13). incluida lateralmente en la matriz, de manera que sólo es posible observar la Yacimiento de Cala'n Bastó zona de la abertura. Nº 1545. Concha muy mal conservada, Nº 1518 Y 1520. Dos conchas subadul­ en la que ha desaparecido la concha tas, incluidas lateralmente en la matriz. original; se trata de un molde interno Abertura no visible. de carbonato cálcico en el que apenas Nº 1529. Individuo subadulto, casi total­ pueden diferenciarse los caracteres de mente cubierto por la matriz y que con­ la concha, aunque se intuyen las lineas serva la ornamentación de la concha. de sutura. Nº 1530. Concha mal conservada, en la El género Rumina está presente en que se observa la parte inferior de la el Pleistoceno de Mallorca y, en Menor­ espira y el ombligo. ca, en los niveles cuaternarios de Cavalleria, Cap de Fornells, Savinar de J. Quintana, Fauna malacológica asociada a Cheirogaster 1 09

sólido calcáreo, en el que se observa la espiral de crecimiento.

Distribución temporal Este género se encuentra desde el Mioceno hasta la actualidad en Europa.

Material Yacimiento A de Punta Nati N2 1142. Un solo ejemplar en el que sólo es posible observar una sección.

Yacimiento de Cala's Pous N2 708-A. Fragmento de la espira, en el que se aprecian bien las líneas espirales de la ornamentación. N2 708-8. Ejemplar en el que se conservan únicamente las tres primeras vueltas de la espira y parte de la concha original. N2 1126. Concha muy deteriorada, de L .... .Jmm la que tan sólo se conserva una pequeña parte de la espira con trazos Fig. 13. Rumina cf. decollata del yacimiento de la ornamentación original. A de Punta Nati. NI! 1543. Fragmento de concha con la Fig. 13. Rumina ef. decollata from the Punta primera vuelta completa y las dos Nati A deposito siguientes incompletas por rotura. Tudorella ferruginea (Lamarck) ha Montgofre e lila de l'Aire (Mercadal et sido también citada en el Pleistoceno al., 1970; Cuerda, 1975). inferior de Mallorca y Menorca (Merca­ Ha sido también citado en los dal et al., 1970; Cuerda, 1975) y en sedimentos inferiores de Cala Salada Eivissa, en los sedimentos inferiores de (Paul, 1982a) y en la Cova de Ca Na Cala Salada (Paul, 1982a) y en la Cova Reia (Paul, 1984) en Eivissa. de Ca Na Reia (Torres y Alcover, 1981; Gasull y Alcover, 1982; Paul, 1984). Familia Pomatiasidae Una forma afín ha sido también Tudore/la cf. ferruginea (Lamarck) señalada en el Plioceno de Cerdeña Concha troquiforme, con 6 vueltas (Esu, 1978; Esu y Kotsakis, 1983). de crecimiento bastante rápido, la última muy hinchada y separada, todas Familia Zonitidae redondas, algo aplanadas hacia el Oxychilus cf. lentiformis (Kobelt) (Fig. ápice; boca redonda; líneas espirales 14) bien marcadas, estrías transversales Concha lenticular, de color córneo poco marcadas e irregulares. Opérculo sucio con visibles estrias de crecimien- 110 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Fig. 14. Oxyehilus cf. lentiformis, ejemplar 1495 de Cala 'n Bastó. Fig. 14. Oxychilus ef. lentiformis, speeimen 1495 from Cala'n Bastó. to , opaca y casi sin brillo, con la espira serva un molde interno de carbonato deprimida; 5,5 vueltas de crecimiento cálcico. con sutura marcada, pero no profunda; N2 1486. Ejemplar subadulto, en el que última vuelta como una vez y media sólo es posible observar la parte supe­ más ancha que la anterior. rior de la espira. Ombligo estrecho, Boca más ancha que alta, oblícua, abertura más ancha que alta. Sólo se con el borde del peristoma cortante. conserva el molde interno de cabonato Ombligo variable en anchura. Espira a cálcico. veces muy aplanada en las vueltas apicales. Altura máxima: 5 mm ; diáme­ Yacimiento A de Punta Nati tro máximo: 10,5 mm . N2 1122. Ejemplar muy deteriorado que conserva 3-4 vueltas parcialmente com ­ Material pletas; concha deprimida, con las sutu­ Yacimiento de Cala'n Bastó ras poco marcadas; ombligo amplio, N2 1495. Concha con 5 1/2 vueltas, de perspectivo. la que solo puede observarse la parte superior de la espira. La concha ha Yacimiento D de Punta Nati desaparecido totalmente y sólo se con- N2 1536. Individuo adulto. Concha tor- J. Quintana, Fauna malacológica asociada a Cheirogaster 111

Reia (Paul, 1984), Cova d'En Jaume Orat (Paul y Altaba, 1992), Cala Xucla y Cala d' Hort (Paul, 1982a).

Género Vitrea (Fitzinger) Concha muy pequeña, deprimida, transparente, brillante, y con las vueltas de espira de crecimiento lento; ombligo estrecho o nulo.

Vitrea sp. (Fig. 15) Descripción del ejemplar de Cala's o 3mm Pous c!==__ ~==~ ____.' Concha poco elevada superiormen­ te, casi plana, delgada, frágil, con la Fig. 15. Vítrea sp., ejemplar 1135 del yaci­ espira formada por 4 1/2 vueltas de miento de Cala's Pous. crecimiento lento. Suturas visibles, Fig. 15. Vitre a sp., specimen 1135 from the aunque muy poco marcadas. Superficie Cala 's Pous deposit. de la concha lisa, con finas estrías de crecimiento poco marcadas. mada por 5 vueltas parcialmente cubier­ tas por la roca matriz. Sólo es posible Material observar la parte superior de la espira. Yacimiento de Cala's Pous N!! 1539. Fragmento de concha con las N!! 1135. Ejemplar en el que sólo es 2 1/2 primeras vueltas completas y las posible observar la parte superior de la 3 siguientes incompletas por rotura. concha, al estar esta incluida en la Ombligo no visible. roca matriz. Diámetro: 2.5 mm. N!! 1540. Fragmento de concha con las El género Vitrea no ha sido citado 3 1/2 primeras vueltas completas y las en el Pleistoceno de Menorca; el ejem­ dos siguientes incompletas por rotura. plar encontrado en Cala's Pous no Ombligo amplio, perspectivo. parece corresponder ni a Vitrea contrac­ Oxychi/us lentiformis (Kobelt) es ta ni a Vitrea crystallina, las dos espe­ una especie endémica de Mallorca y cies presentes actualmente en la isla Menorca (Gasull, 1969; Riedel, 1969; (Mateo, 1973; Gasull, 1965); tampoco Altaba, 1991; 1993; Mateo, 1978; 1993). parece corresponder a Vitrea gasulli, En Menorca ha sido citada fósil en el Pleistoceno de la Mola de Fornells, Cap especie endémica de Eivissa (Riedel y de Cavalleria y I'llIa de I'Aire (Mercadal Paul, 1978). et al., 1970) y en varios yacimientos junto a Myotragus balearicus (Quintana, Familia Testacellidae en prensa). Género Testacella (Cuvier) En Eivissa este género está Animal limaciforme, con manto muy representado por la especie pityusanus pequeño, confinado a la parte posterior (Riedel). Como fósil ha sido citada en del dorso y cubierto por una concha varias localidades de esta isla: Cala muy reducida, auriforme y de poca Salada (Paul, 1982), Cova de Ca Na espira, de forma y tamaño muy varia- 112 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

ble, por lo que la clasificación de las embargo, un representante de la familia especies se basa en caracteres de la de los limácidos en la Cova de Ca Na anatomía interna. Sus huevos son Reia, en Eivissa (Paul, 1984): Limax cf. grandes, ovalados y blancos, y están majoricensis, que es endémica de las provistos de una cáscara calcárea que Baleares. depositan en número de 10 o más. Familia Enidae Testacella sp. (Fig . 16) Mastus ef. pupa (Bruguiere) (Fig. 17) En el yacimiento de Cala'n Bastó Concha cónica oval, translúcida, se encontró un único huevo (N2 1492) córnea claro, finamente estriada; lustro­ que se atribuye a este género por re­ sa; 7 a 8 vueltas de crecimiento re­ sultar muy similar a los huevos pro­ gular, sutura poco marcada; boca casi ducidos por Tes ta celia (Testacella) recta, redondeada por abajo, con un ha/iotidea, la única especie presente ángulo agudo superior, peristoma algo actualmente en la isla de Menorca reflejo un poco reforzado, con labio (Mateo, 1993; Gasull, 1965). blanco, con callo parietal y en el ángulo superior externo de la boca ornamenta­ Este género no ha sido citado fósil do con un pequeño tubérculo que en las Baleares; sí se ha citado, sin algunas veces falta; ombligo nulo.

Fig. 16. Huevo de Testacella sp. (N2 1492) junto a Helicellinae sp . (N2 1491) del yacimiento de Cala'n Bastó. Fig. 16. Egg of Testacella sp. (N9 1492) with Helicellinae sp. from the Cala 'n Bastó deposit. J. Quintana, Fauna malacológica asociada a Cheirogaster 11 3

Fig. 17. Mastus cf. pupa, ejemplar 1488 del yacimiento de Cala·n Bastó. Fig. 17. Mastu s ef. pupa, speeimen 1488 from the Cala ·n Bastó deposito

Distribución pequeña zona situada alrededor de las Especie propia del Mediterráneo dos últimas vueltas. A causa de la meridional, muy co mún en Marru ecos, rotura del ejemplar, es posible observar Argelia, Túnez, Libia, Egipto, Siria, una sección longitudinal de la concha. Palestina, Islas Jónicas, Creta, Sur de Mastus pupa (Bruguiere) ha sido Italia y España (Cádiz) (Gasull , 1965) . ci tada en el Pleistoceno de numerosas localidades de Mallorca y Menorca Material (Gasull, 1965), y está ausente en la isla Yacimiento de Cala'n Bastó de Eivissa (Paul y Altaba, 1992). N2 1488. Concha formada por 4 1/2-5 vueltas, parcialmente incluida en la roca matriz. (Fig . 17) La fauna y su contexto histórico. N2 1521 . Ejemplar adulto, totalmente Implicaciones biogeográficas cubierto por la roca matriz, excepto una pequeña zona alrededor del om bligo. La denominada crisis de salinidad N2 1523. Individuo adulto, totalmente que tuvo lugar en el Mediterráneo cubierto por la roca matriz, excepto una durante el Mioceno superior-Plioceno 114 BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

inferior constituyó un hecho fundamental phora sp., Helicellinae. sp. y, posible­ en lo que respecta al proceso de mente, Vitrea sp., habrían desaparecido colonización de las Baleares. de Menorca mucho tiempo antes de la La desecación del Mediterráneo, un llegada del hombre a las baleares. fenómeno relativamente rápido y En su trabajo sobre el Cuaternario complejo, permitió el paso de una parte de Menorca, Mercadal et al., (1970) de las biotas vertebradas desde los clasifican, aunque con dudas, como continentes circundantes hacia las islas. Helicella (Cernuella) virgata (Da Costa), Este desierto salino debió consti­ algunos ejemplares encontrados en la tuir, sin embargo, una barrera infran­ Mola de Fornells, Cap de Cavalleria e queable para los moluscos terrestres lila de I'Aire. El ejemplar figurado en la (Altaba, 1993). Desde este punto de lámina 1 como Helicella (Cernuella) vista, parece lógico pensar que el virgata (Da Costa) (Mercadal et a/., origen de los gasterópodos terrestres 1970) podría corresponder a Helicellinae encontrados tanto en el Mioceno supe­ de Cala's Pous y Cala'n Bastó. rior de Punta Nati-Cala's Pous y Cala'n La ausencia de una fauna verte­ Bastó, como en el Pleistoceno, se brada en los sedimentos de la Mola de encuentra más alejado en el tiempo, Fornells y Cap de Cavalleria no permite siendo problable que deba situarse a una correlación temporal con los finales del Oligoceno, época durante la sedimentos con Cheirogaster gymnesica cual el Mediterráneo Occidental formaba (Bate); Mercadal et al. (1970) atribuyen un área emergida continua (Cardona y a estos materiales una edad Fini­ Contandriopoulos, 1977; 1979; Giusti y Mindel. Manganelli, 1984; Altaba, 1993). Respecto a los sedimentos de 1'llIa Al contrario que en el caso de los de l'Aire, en los que aparecen copro­ vertebrados, en el que aparecen dos litos de Myotragus (Mercadal et al., grupos faunísticos bien diferenciados, 1970), tendría que comprobarse si uno intra-Mesiniense y otro post­ realmente se encuentran asociados a Mesiniense, (Agustí y Moya-Sola, 1990) ellos Helicella (Cernuella) virgata (Da en el caso de los gasterópodos Costa) (= Helicellinae sp. ?). En caso terrestres existe una única asociación afirmativo, tendría que admitirse la faunística, que habría evolucionado presencia de este taxon desde el desde finales del Oligoceno hasta la Mioceno superior hasta el Riss llegada del hombre a las Baleares (Paul (Pleistoceno superior). y Altaba, 1 992). La desaparición de Mastus pupa Así, en el Mioceno superior de Me­ en Menorca fué posterior a la de Heli­ norca aparecen ya los gasterópodos cellinae sp. y Oestophora sp. Mastus que perdurarán durante todo el Plioceno pupa debió desaparecer en los inicios y el Pleistoceno de las Baleares: de la última glaciación (Cuerda, 1965). /berellus, Oestophora, Trochoidea (Xero­ Tudorella ferruginea, /berellus crassa), Tudorella, Rumina, Ota/a, etc. minoricensis, Xerop/exa (Xerocrassa) (Tabla 1). nyeli y Oxychilus /entiformis están De todos estos taxones, Oesto- todavía presentes en las Baleares. Así, TaxanP.i IDea lido dps MpsiniE'nsp P1ioct'no PI pis tOCE' n o I Holoc.no

rudorplla el. tprruginl'D Larnan:k ...... Ll'ios tylo sp ...... Oxyehllus pityusonus Ril'dpl ...... « i Vitrpo gosulli Riedet y Pout ...... Limox ct mojoricfllSis HPynpmonn .••...•...... ~ I Rumino cf decotlata LiM~ ...•...... •...... « Sphinctl'rochitocf condidissimo Draparnoud ... . ~~5 ti) Otstophoro dpntato Paut ...... ~~ ti) Hpticodontinop sp ?oul ...... SLtJLtJ ac ce ?= =l =? ~ Ariontinop sp A ?oul ...... > Ibprpllus cf.minoric:tnsis Mittrp ...... Ibtrpllus pityuspnsis Botin y Aguilor Amo! ...... ~ AllDgnolhus sp ...... ~~~ IJJ S' Olola d punctata MUllpr '" ...... g~~ sr Htlix cf aspprsa MUil.r .... _ ...... ,ii TrochoidPO (XPrDCnl5SO Itbusitana. . ..•.•....•.. lrocholdPO (XE'rocrossol corol i Dohrn y HPyllPrnoM ~ Tudorpllo It'rruginpo larnorek ...... § Q) O~ychilus Ipntiformis Kóbplt ...... VitrPO sp ...... !9 i -? Rumino dt'collata Lim# ...... ~ .~ ¡¡¡~ 0t'S lo phora sp. •...•...... •...... « - ? Htlicodontinap Sj) ...... ~~~ u - 1 g 01010 IGcIPO M.illt'r ...... ~-' 1- Ch ~aI~ a:: -1 . ::::::: ::::: O ~r~~i11'D(x~~~~r~~i~~~ii' 'M¡tt~~" '~V l Xt'roplpxo cuE'rdoi Gasun ...... oo ••• 'ij LtJ Z ?- -t-- Ibt'r.llus minoricPnSis Mittrp ...... oo z«c IJJ el Eobonia yprmiculato MUII.r ...... "'v o. g Mastus pupa Brugui.rt ...... « :::E ¡¡jo lt'Stactlla sp ...... ~ v H.lia>llinot sp ...... o. I =~ 2- -- Q) 9 s!!. Tabla 1. Representación de las asociaciones malacológicas de Eivissa y Menorca según las localidades y las. edades de ~ las mismas, realizada a partir de los datos obtenidos con los gasterópodos de Punta Nati-Cala's Pous y Cala'n Bastó, y los trabajos de Mercadal et al. (1970), Paul y Altaba (1992), Riedel y Paul (1978) y Quintana (en prensa). Table 1. Localities and ages ot the Eivissa and Menorca malacological associations, based on data trom the gastropods ~ trom Punta Nati-Cala's Pous, Cala'n Bastó and the papers of Mercadal et al. (1970), Paul & Altaba (1992), Riedel & Paul ..¿ ..¿ (1978) and Quintana (in press). U1 116 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

la evolución del conjunto malacológico Se hace necesario un estudio más ha sido diferente en cada isla balear. a fondo de los gasterópodos con En Menorca, Oestophora sólo ha sido afinidades taxonómicas inciertas encon­ encontrada, hasta el momento, en los trados en los yacimientos de Punta sedimentos del Mioceno superior y falta Nati-Cala's Pous: Oestophora, Helico­ en los del Pleistoceno; sin embargo, dontinae, Otala, Helicellinae sp. y Vitrea tanto en Mallorca como en Eivissa este sp., a fin de establecer, de manera género ha sido citado en los sedimen­ más clara, las relaciones existentes tos del Plio-Pleistoceno (Gasull, 1964b, entre esta fauna y las de otras islas del Paul y Altaba, 1992). El género Tudo­ Mediterráneo. rella, presente en la actualidad tanto en Se hace también necesaria una Mallorca como en Menorca, debió revisión de los taxones presentes en desaparecer de Eivissa durante el Pleis­ los depósitos cuaternarios más antiguos toceno (Tabla 1), posiblemente debido a de la isla de Menorca. La citación en un episodio de extinción en masa que los mismos de ciertos taxones, como tuvo lugar durante o antes de la última Theba pisana (Müller), parece ser erró• glaciación (Paul y Altaba, 1992), que nea (Paul y Altaba, 1992); el ejemplar debió afectar a todas las Baleares, figurado como Helicella (Cernuella) pero, en especial, al archipiélago de las virgata en el trabajo sobre el Cuater­ Pitiusas, y que pudo estar causado por nario de Menorca (Mercadal et al., un cambio climático o por una erupción 1970), podría corresponder con Helicelli­ volcánica, lo que repercutió tanto a los nae sp. de Cala's Pous y Cala'n Bastó. vertebrados como a los gasterópodos Mastus cf. pupa aparece por terrestres (Florit et al., 1989). primera vez asociada a Cheirogaster Si Helicellinae sp. está realmente gymnesica , con lo que su presencia en presente en Menorca hasta el Riss, su la isla es muy anterior al periodo glacial desaparición pudo ser debida, al igual Riss (Cuerda, 1965). que la de la mayoría de los gasteró• podos presentes en Eivissa, al episodio de extinción en masa que afectó, en Agradecimientos menor grado, durante el Pleistoceno, a las Baleares (Florit et al., 1989) Agradezco al Sr. Ángel Galobart, del Instituto de Paleontología "M. Crusafont" el haberme ayudado en la Conclusiones confección y corrección del presente trabajo por ordenador, y al Dr. J. A. Los gasterópodos terrestres encon­ Alcover, del Institut Mediterrani d'Estudis trados en los yacimientos de Punta Avangats de les /l/es Balears por las Nati-Cala's Pous y Cala'n Bastó se facilidades con las que este trabajo se atribuyen, por su asociación a Cheiro­ ha podido publicar en el Bolletí de la gaster gymnesica (Bate), al Mioceno Societat d'Historia Natural de les superior. Balears. J. Quintana, Fauna malacológica asociada a Cheirogaster 11 7

Bibliografía nean. In: Plants and islands: 133- 169. Academic Press. London. Agustí, J. Y Moya-Sola, S. 1990. Neo­ Colom. G. 1978. Biogeografía de las gene-Quaternary mammalian faunas Baleares. La formación de las islas of the Balearics. In: Biogeogra­ y el origen de su flora y fauna. (2 2 phical aspects of insularity. 459- edición aumentada). Institut d'Estu­ 468. Accademia Nazionale dei Un­ dis Balearics. Palma de Mallorca ceL Rome. 515 pp. Alcover, J. A., Moya-Sola, S. y Pons­ Cuerda, J. 1975. Los tiempos cuater­ Moya, J. 1981. Les quimeres del narios en Baleares. Diput. Prov. passat. Els Vertebrats fossils del Baleares. Palma de Mallorca. 304 plio-quaternari de les Balears i pp. Pitiüses. Ed. Moll. Ciutat de Mallor­ Cuerda, J. 1976. Nota preliminar sobre ca. 260 pp. el Quaternari de Cabrera. Butll. Altaba, C. R. 1991. MoHuscs. In: Inst. Cato Hist. Nat., 40:45-58. Altaba, C. R., ed. Historia Natural Esu, D. 1978. La malacofauna conti­ deIs Pai"sos Catalans, vol. 8: nentale pliopleistocenica della for­ Invertebrats no artropodes: 375- mazione fluvio-Iacustre di Nuraghe 416, 427-470. Enciclopedia Catala­ Su Casteddu (Sardegna orientale) na. Barcelona. e sue implicazioni paleogeografiche. Altaba, C. R. 1993. Els cargols i IIimacs Geol. Rom., 27:1-33. terrestres (Mollusca: Gastropoda) Esu, D. y Kotsakis, T. 1983. Les ver­ In: Alcover, J. A., Ballesteros, E. y tebrés et les mollusques conti­ Fornós, J. J. eds. Historia Natural nanteaux du Tertiaire de la Sar­ de f'arxipelag de Cabrera: 409-426. daigne:paléobiogéographie et bios­ Ed. MolI-CSIC. Palma de Mallorca. tratigraphie. Geol. Rom., 22:177- Altonaga, K. 1988. Nuevos datos sobre 206. la familia Zonitidae (Gastropoda: Fechter, R. y Falkner, G. 1990. Weich­ Pulmonata: Stylommatophora) en tiere. Mosaik Verlag GmbH, Mün• Eivissa. BolI. Soco Hist. Nat. Ba­ chen. (Edición en español: Molus­ lears, 32:57-69. cos. Guías de la naturaleza Blume. Bech, M. 1982. Fauna malacologica de Naturart, S. A. Barcelona, 1993.) Catalunya. MoHuscs terrestres i Florit, X., Mourer-Chauviré, C. y Alcover, d'aigua dol9a. Treballs de la Institu­ J. A. 1989. Els ocells pleistocenics ció Catalana d'História Natural. Ed. d'Es Pouas, Eivissa. Nota prelimi­ Ketres, Barcelona. 229 pp. nar. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., Cardona, M. A. Y Contandriopoulos, J. 56:35-46. 1977. L'endemisme dans les flores Gasull, L. 1964a. Algunos moluscos insulaires méditerranéennes. Medi­ terrestres y de agua dulce de Ba­ terranea, 2:49-47. leares. Bol. Soco Hist. Nat. Balea­ Cardona, M. A Y Contandriopoulos, J. res, 9:1-80. 1979. Endemism and evolution in Gasull, L. 1964b. Un nuevo molusco the islands of Western Mediterra- terrestre fósil para la fauna 118 BolI. SOCo, Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

cuaternaria de Baleares: Oesto­ Mercadal, B. Y Pretus, L. 1980. Nuevo phora (id.) barbula Charp. Bol. Soco yacimiento de Testudo gymnesicus Hist. Nat. Baleares, 9:81-82. Bate, 1914 en la isla de Menorca. Gasull, L. 1964c. Las Helícella (Xero­ BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 24:15- plexa) de Baleares: Gastropoda 21. pulmonata. Bol. Soco Hist. Nat. Moya-Sola, S., Pons-Moya, J., Alcover, Baleares, 10:3-67. J. A Y Agustí, J. 1984. La fauna Gasull, L. 1965. Algunos moluscos de vertebrados neógeno-cuaternaria terrestres y de agua dulce de de la isla de Ibiza. Nota preliminar. Baleares. Bol. Soco Hist. Nat. Act. Geol. Hisp., 19:33-35. Baleares, 11:7 -161. Norris, A, Paul, C. R. C. y Riedel, A Gasull, L. 1970. Adiciones y rectifica­ 1988. The genus Vitrea in Ibiza. J. ciones a la fauna malacológica Canchal., 33:43-48. terrestre y de agua dulce de las Paul, C. R. C. 1982a. Pleistocene non Baleares. Bol. Soco Hist. Nat. marine molluscs from Cala Salada, Baleares, 15:59-73. Ibiza. Geol. J., 17:161-184. Gasull, L. y Alcover, J. A 1982. la Paul, C. R. C. 1982b. An annotated Cova de Ca Na Reia: desconcer­ checklist of the non marine tant estació malacológica del Mollusca of the Pityuse Islands, Pleistoce de les Pitiüses. Endins, Spain. J. Canchal., 31 :79-86. 9:41-44. Paul, C. R. C. 1984. Pleistocene non Gómez-Alba, J. A S. 1988. Guía de marine molluscs from Cova de Ca campo de los fósiles de España y Na Reia, Eivissa. BolI. Soco Hist. Europa. Ed. Omega. Barcelona. Nat. Balears, 28:95-114. 925 pp. Paul, C. R. C. y Altaba, C. R. 1992. Haas, F. 1929. Fauna malacológica Els mol'luscs terrestres fóssils de terrestre y de agua dulce de les illes Pitiüses. BolI. Soco Hist. Cataluña. Trab. Mus. Cienc. Nat. Nat. Balears, 35:141-169. Barcelona, 13:1-491. Pons-Moya, J., Moya-Sola, S., Agustí, J. Mateo, B. 1973. Nota malacológica. y Alcover, J. A 1981. La fauna de Revista de Menorca, 12:209-210. mamíferos de los yacimientos con Mateo, B. 1978. Estudio comparado de Geochelone gymnesica (Bate, los moluscos terrestres de Menor­ 1914). Nota preliminar. Act. Geol. ca. Ciutadella. 56 pp. Hisp., 16:129-130. Mateo, B. 1993. Invertebrats no artrópo• Quintana, J. en prensa. Aproximación a des. Enciclopedia de Menorca. los yacimientos de vertebrados del Obra Cultural de Menorca. 328 pp. Mio-pleistoceno de la isla de Mercadal, B., Villalta, J. F., Obrador, A. Menorca. Revista de Menorca. y Rosell, J. 1970. Nueva aporta­ Quintana, J. en prensa. Nuevas locali­ ción al conocimiento del Cuaterna­ dades con Helícella (Xeroplexa) rio menorquín. Acta Geol. Hisp., cuerdai Gasull. Revista de Menor­ 4:89-93. ca. J. Quintana, Fauna malacológica asociada a Cheirogaster 11 9

Riedel, A. 1969. Endemisc;:he Zonitidae 50000 Plan Magna .. Hoja 617-618 (Gastropoda) der Balearen. Ann. Cap de Menorca y Ciutadella. Inst. Zool., 27:237-234. Tecnol. y Geomin. de España. Riedel, A y Paul, C. R. C. 1978. Eine Madrid. neue Vitrea Art aus der Baleari­ Torres, N. Y Alcover, J. A. 1981. schen Insel Ibiza. BolI. Soco Hist. Presencia de Tudorella ferruginea Nat. Balears, 22:54-60. (Lamarck, 1822) (Gastopoda: Po­ Rosell, J., Gómez-Gras, D. y Eliazaga, matiasidae) a I'illa d'Eivissa. BolI. E. 1989. Mapa geológico escala 1/ Soc.Hist. Nat. Balears, 25: 185-188.

Conspecific eggs and hatchlings in the diet of the insular lizard, Podareis hispaniea atrata

Aurora M. CASTILLA

Castilla, A, M, 1995. Conspecilic eggs and hatchlings in the diet 01 the insular lizard, Podareis hispaniea atrata. BolI. Soe. Hist. Nat. Ba/ears, 38:121-129. ISSN SHNB 0212-260X. Palma de Mallorca.

The incidence 01 cannibalism in the lizard Podareis hispaniea atrata in the Columbretes islands (Castelló de la Plana, Spain) under natural and captive conditions is described. Adult male lizards can ingest one hatchling in approxi­ mately lour minutes. Hatchling digestability appeared to be very high. (j) Keywords: Mediterranean is/ands, lizard, endemism, eannibalism, diet. ALlMENTACIÓ CONSPECíFICA D'OUS I JUVENILS EN LA SARGANTANA SOCIETAT D'HISTÓRIA NATURAL DE LES BALEARS INSULAR Podareis hispaniea atrata. Es descriu la incidencia del canibalisme en la sargantana Podareis hispaniea atrata de les iIIes Columbrets (Castelló de la Plana, Espanya) sota condicions naturals i de cautiverio Els mascles de les sargantanes adultes poden ingerir un jove en quatre minuts aproximadament. La digestibilitat del jove és aparentment elevada. Parau/es e/au: iI/es mediterranies, sargantana, endemisme, eaniba/isme, dieta.

Aurora M. CASTILLA, Department o( Bio/ogy, University o( Antwerp (U/A), B-2610 Wilrijk, Be/gium, and /nstitut d'Estudis Avan9ats de les lIIes Ba/ears (CS/C), Km 7.5, Ctra. Valldemossa, E-07071 Palma de Mallorca, Spain. Internet: [email protected]

Reeepeió de/ manuserit: 15-juny-95; revisió aeeeptada: 24-oet-95.

Introduction neonates and nestlings are often defenceless and frequently cannibalized For many species, cannibalism can (Polis, 1981; 1984; Elgar & Crespy, strongly affect population dynamics and 1992). Considering that cannibalism ap­ mortality rates (Polis 1981; Dong & pears to be of ecological and evolutio­ Polis 1992). Individuals beco me vulne­ nary significance for many species rable to cannibalism during particular (Hausfater & Hrdy, 1984; Huntingford & life history stages. Eggs, embryos, Turner, 1987), a very important and 122 BolI. Soe. Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

basic task is to describe in what spe­ thermic lizard with clear sexual dimor­ cies, how and when this phenomenon phism in body mass, snout-vent length occurs. (SVL) and head size (Castilla & Cannibalistic interactions are com­ Bauwens, 1991 b). Lizards spend most mon in nature, but they. are rarely time on the ground in semi-open witnessed in comparison to other habitats. Bushes, burrows, rocks, bricks interspecific feeding interactions (Oong & and rock crevices serve as nocturnal Polis, 1992; Elgar & Crespi, 1992). It is retreats and diurnal refugia from therefore expected that the number of predators. Adults typically capture food known cannibalistic species will in crease by foraging widely, but then occasionally as more research is completed (Polis & sit and wait for prey. Some females lay Myers 1985). at least three clutches from the end of Although infanticide has been much April to mid July. Hatchlings emerge studied ir;¡ vertebrates (Fox, 1975), the between the end of June and Sep­ relevarice of cannibalism in reptile tember with a mean SVL and body populations is poorly known (Polis & mass of 28.1 mm and 0.51 9 (Castilla Myers, 1985; Elgar & Crespi, 1992). In & Bauwens, in press). reptiles, most existing reports of infanticide are anecdotical, correspond Field observations. Observations in to captive individuals (but see Jenssen the field were conducted by myself and et al., 1989; Castilla & Van Oamme, in the guardians of the Natural Reserve, in press), and offer no information on the the biggest (13 ha) island 'Columbrete Mediterranean Iizard species (see review Grande' from May to October 1991- in Polis & Myers, 1985). 1994. In this study, I report the occurren­ ce of prevalent cannibalism on eggs Experiment in terraria. In October and juveniles in a population of Podar­ 1994 I quantified the reaction of adults to eis hispaniea atrata under natural and living juveniles under semi-natural captive semicaptive conditions, and I present conditions. Adult lizards (7 males and 7 data on juvenile digestion by adult females) with a mean snout-vent length lizards. (SVL) between 60.8-71.4 mm, and a mean body mass between 3.8-8.4 g, and juveniles (n=14, SVL: 29.9-36.3 mm; Mass: Material and methods 0.5-1.1 g) were captured using a baited noose (Castilla et al., 1994). Fourteen Podareis h. atrata is an endanger­ terraria (100x20x50 cm) were placed ed subspecies endemic to the Colum­ outdoors at the study site, with one bretes islands (Mediterranean sea, 39º adult and one juvenile randomly placed 54' N, Oº 41' E, Castellón, Spain), in each. Lizards were provided with whose world range is restricted to 20 cover (rocks, wood and vegetation), ha (Castilla & Bauwens, 1991a,b). This sunny and shady spots and plenty of is the only non-avian vertebrate present water and food (meal-worms and fruit). in the archipelago. It is a small helio- Containment to a terrarium undoubtedly A.M. Castilla, Conspecific eggs and hatchlings in the diet of lizard 123

a

b

Fig. 1. Predation by adult male (a) and temale (b) P. hispanica alrala on conspecilic eggs (a) and hatchlings (b) under natural conditions in the island Columbrete Grande. Fig. 1. Predació per mascle adull (a) i feme/la (b) P. hispanica atrata sobre ous (a) i juvenils (b) de la seva especie en condicions nalurals a /'i/la Gran. Foto a: Antonio Sánchez; loto b: Valentín Tena. 124 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

produces unnatural stress. Nevertheless, On separate occasions, I saw adult I consider conspecific predation by cap­ males and females carrying eggs in tive lizards to be strong evidence of a their mouths. Lizards were observed cannibalistic tendency. First, individuals eating and fighting over eggs. The fresh of this species tolerate terrarium condi­ appearance of the eggs suggested that tions well enough to perform normal they were recently taken from their activities (e.g. copulation, laying, fora­ natural nests. In addition to that, 10 ging). In addition, captive adults had eggs were taken from artificial nests ample alternative food. Finally, juveniles that were placed in the study site could avoid predation by seeking refuge (Castilla & Swallow, 1995). Three of under available cover. To confirm the those eggs were taken by lizards from presence of adult and juvenile, all the same nest and position on terraria were inspected three times a successive days. During hunting activity, day for seven consecutive days (1-7 adults stalk juveniles from a distance October 1994). Lizards were subse­ and then chase them. They bite them quently released at their point of capture.

Juvenile digestion. To assess the year month egg month juvenile degree of digestion of conspecific prey, four adult lizards that had ingested 1991 V 2 * VII juveniles in natural or semi-captive con­ VI 3 ditions were captured, maintained in 1992 V 2 VII 1 terraria and provided with abundant food VI 8 VIII 2 and water. Faecal material was exa­ 1993 VI 3 VII 2 * mined using a hand lens. Lizards were VI 9 + VII 3 kept in terraria during four to five days VII 1 + VIII 2 until faecal material was consistently 1994 IX 1 free of any vertebrate remains. During X 6 the digestion period, weather was erratic X 2 * and cold.

Table 1. Number of observations on infanticide Results on eggs and juvenile Podareis h. atrata in the island Columbrete Grande during different Field observations. Adult males and months (in romans) and years. Al! events refer females were observed eating eggs of to natural conditions unless it is indicated: in conspecific (n=29), capturing and swallo­ outdoor terraria (*), in artificial nests (+). Taula 1. Nombre d'observacions d'infanticidi wing hatchlings (n=20) and aggressively sobre ous i juveni/s de Podareis h. atrata a /'il/a chasing juveniles (n=16). Most of these Co/umbret Gran durant diferents mesos (en observations occurred under strictly na­ xifres romanes) i anys. Totes les situacions fan tural conditions in areas with high and referencia a condicions natura/s, les low density of adult lizards (Fig. 1, excepcions estan indicades: en terrari a l'aire Table 1). lliure (*), en nius artificials (+). A.M. Castilla, Conspeeifie eggs and hatehlings in the diet of lizard 125

lasted 3.10 to 5.02 minutes (X=3.6, Male Pellet Juvenile SE=0.14, n=7). number remnants Cannibalism in eaptivity. Two males A 1 o (SVL=67.0 and 69.8 mm; Mass=7 and 2 1 forehand 8.4 9 respectively) consumed juveniles 3 O (SVL=33.5 and 35.2 mm; Mass=0.8 and 4 2 forefingers 1.1 9 respectively) des pite the abundan­ 5 O ce of other food items. Cannibalism took place on the fourth and sixth days B 1 femur of confinementin the terraria. Juveniles 1 tail in terraria were unusually very wary, 2 O spending most of the time hidden under 3 1 forehand rocks or vegetation. None of the fema­ 4 O les consumed juveniles under captive conditions. C 1 1 femur 2 O Juvenile digestion. Digestability of 3 O conspecific juveniles appeared to be very high, at least when additional food D 1 O (invertebrates) was consumed. Faecal 2 3 forefingers pellets of Podareis h. atrata containing 3 2 head scales remains of conspecific juveniles are 4 O usually similar to pellets lacking them. Juvenile remnants were eliminated over several pellets defecated by adults Table 2. Juvenile remnants (type and num­ within four days. Only insignificant parts ber) tound in the taecal pellets numbered by of ingested juveniles were eliminated. I order ot elimination in tour cannibalistic adult found only a few and small remains in males (A-O). adult faecal pellets (femurs, forefingers, Taula 2. Restes de juvenils (tipus i nombre) forehand, head scales, and a 9 mm trobades en excrements de mares adults (A­ piece of tail (Table 2). O) numerats per ordre d'eliminació en quatre casos de canibalisme. Discussion in the back and then they pin them down with their legs and tail. Juveniles No Mediterranean lizards have yet were always consumed head-first. Only been reported to be consistently can­ in one case the adult male crushed the nibalistic under natural conditions. Ne­ head of the juvenile first, and started vertheless, occasional observations in eating the juvenile from the tail to the the field, the presence of conspecifics head. The entire predatory event (han­ in stomach contents and observations in dling time), from capture to complete terraria have been documented (see ingestion of the juveniles in adult males references in Table 3). 126 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Species Source

Podareis hispaniea atrata present study Podareis lilfordi Salvador, 1986; Pérez-Mellado, 1989 Podareis boeagei Bowker, pers. comm. Podareis muralis refs. in Polis & Myers, 1985 Psammodromus algirus Carretero, 1993 Lacerta vivipara Bauwens, pers. comm. Lacerta agilis Paraskiv, 1956 Acanthodactylus erythrurus Busack & Jaksic, 1982 Lacerta lepida Castilla et al., 1991 Laeerta viridis Szcerbak & Szcerbak, 1980 Leioeephalus sehreibersi Jenssen et al., 1989 Eumeees latieeps Cooper & Vitt, 1985 Seeloporus (8 species) refs. in Polis & Myers, 1985 Uta stanburiana refs. in Polis & Myers, 1985 Crotaphytus (2 species) refs. in Polis & Myers, 1985 Anolis lineatopus refs. in Polis & Myers, 1985 Caiman eroeodilus refs. in Polis & Myers, 1985 Moloeh horridus refs. in Polis & Myers, 1985 Varanus gouldii Pian ka, 1994 Gallotia galloti Matuschka & Bannert, 1987 Agama agama refs. in Polis & Myers, 1985 Croeodylus niloticus refs. in Polis & Myers, 1985 Hemidactylus flaviviridis refs. in Polis & Myers, 1985

Table 3. Some lizards and ether saurian species fer which cannibalism has been described. Tau/a 3. A/gunes altres especies de sargantanes i de saures sobre e/s que s'han descrit fenómens de canibalisme.

Podareis h. atrata has repeatedly Even if cannibalistic interactions are been observed preying on conspecific common in Podareis h. atrata, analyses eggs and juveniles under natural con­ of stomach contents an faecal pellets ditions. These observatiOns are suppor­ indicate that the diet of this species ted by the results of an experiment consists largely of arthropods (Castilla conducted in situ, where 59% of 22 et al., 1987). Prior to this study, no ver­ males and 17% of 12 females tried to tebrate remains have been found in attack conspecific juveniles (Castilla & their stomachs or faeces. These ob­ Van Damme, unp). These results collec­ servations may result from the nearly tively suggest the importance of canni­ complete digestion of ingested juveniles. balism to the population dynamics of In addition, juvenile remnants were this lizard in Columbrete Grande. eliminated over several pellets defecated A.M. Castilla, Conspecific eggs and hatchlings in the diet of lizard 127

within four days. Hence, detection of Acknowledgements newly-born juveniles in faeces must be nearly impossible, and quantification of Permission to work in the island overall cannibalism in this population via and with the species was given by the faecal analysis would be very difficult. A Conselleria de Medi Ambient, Genera­ more reliable approach for determining litat Valenciana, the director of the the frequency of cannibalism in this Natural Reserve lIIes Columbrets and population must be the frequent the Direcció General de Ports de examination of stomach contents in a Castel/ó de la Plana. Transport to the large number of individuals. islands was possible thanks to these The few available observations institutions and the Jefatura Provincial indicate that adult lizards seems to be de Duanes of Castelló de la Plana. I efficient in finding and excavating eggs acknowledge the co-operation of Juan and hunting juveniles. Interestingly, the Jiménez, the useful comments of Valen­ few observations also indicate that tín Pérez-Mellado and help in the island of the guardians and workers, specially adults do not attack the tails of to Valentín, Tony, Javi, Santi, Carlitos juveniles, but instead bite the body, and Flip. John Swallow provided infor­ thus increasing the likelihood of prey mation on robbed eggs in the artificial capture. Juveniles are generally consu­ nests. This work was funded by a grant med head-first, a behavior that may of the Spanish National Science Foun­ facilitate prey manipulation as has been dation (CSIC), the DGICYT (project reported for salamanders (Reilly et al., PB91-0055) and funds from the Genera­ 1992). In fact, the entire predation litat Valenciana and Ex. Ajuntament de process is brief in comparison to the Castel/ó de la Plana. time needed to ingest lower energetic items like tenebrionids (Blaps gigas) and other hard chitinous beetles (pers. References obs., time visually estimated). During the predatory events (n=7), the tail of Arnold, E.N. 1984. Evolutionary aspects the juvenile was never shed. Because of tail shedding in lizards and their lizards shed their tail as an antipredator relatives. J. Nat. Hist., 18:127-169. mechanism (Arnold, 1988), adult hunting Arnold, E.N. 1988. Caudal autotomy as behaviour could perhaps indícate lear­ a defense. In: C. Gans & R. B. ning (see Cooper & Vítt, 1985). Huey. eds. Biology of the Reptilia. The extent of cannibalism in the 15:235-273. Ed. J. Wiley & Sonso populatíon of this endangered lizard New-York. Podareis h. atrata ís still unknown. More Busack, S.o., & Jaksic, F.M. 1982. research is needed to understand the Autecological observations of Acan­ foraging decisions of conspecific preda­ thodactylus erythrurus (Sauria: La­ tors, the antipredator mechanisms of certidae) in Southern Spain. Am­ this vulnerable prey, and the overall philia-Reptilia, 3:237-255. causes and rate of evolution of canniba­ Carretero, M.A. 1993. Ecología de los lis m in lizards. lacértidos en arenales costeros del 128 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

norte Ibérico. PHD Thesis. Universi­ propensity in a natural population dad de Barcelona. Barcelona. of the insular lizard Podarcis hispa­ Castilla, A.M. & Bauwens, D. 1991 a. nica atrata. Copeia. Thermal biology, microhabitat selec­ Cooper, W.E. & Vitt, L.J. 1985. Blue tion, and conservation of the in­ tails and autotomy: Enhancement of sular lizard Podarcis hispanica atra­ predation avoidance in juvenile tao Oecologia, 85:366-374. skinks. Z. Tierpsychol., 70:265-276. Castilla, A.M. & Bauwens, D. 1991 b. Dong, Q. & POlis, GA 1992. The dyna­ Observations on the natural history, mics of cannibalistic populations: a present status, and conservation of foraging perspective. In: MA Elgar the insular lizard Podarcis hispa­ & B.J. Crespi. Eds. Cannibalism. nica atrata on the Columbretes Ecology and evolution among diver­ archipelago, Spain. Biol. Conservo se taxa Ed. Oxford Univ. Press. N. 58:69-84. York. Castilla, AM., & Bauwens, D. in press. Elgar, MA & Crespi, B.J. 1992. Canni­ Biología y conservación de la la­ balism. Ecology and evolution gartija Podarcis hispanica atrata en among diverse taxa. Oxford Univ. las islas Columbretes. Consellería Press. N. York. de Medio Ambiente. Generalitat Va­ Fox, L.A. 1975. Cannibalism in natural lenciana. Valencia. populations. Ann. Rev. Ecol. Syst., Castilla, AM., Bauwens, D. & Llorente, 6:87-106. G.A. 1991. Diet composition of the lizard Lacerta lepida in central Hausfater, G. & Hrdy, S.B. 1984. Infan­ Spain. J. Herpetology, 25:30-36. ticide: Comparative and evolutiona­ Castilla, A.M., Gallén, M., Tena, V.L. & ry perspectives. Aldine. N. York. Verheyen, A. 1994. Nueva técnica Huntingford, FA & Turner, A.K. 1987. de captura de lacértidos para tra­ Animal conflict. Chapman & Hall. bajos científicos. Bol. Asoc. Herp. London. Esp., 5:32-33. Jenssen, TA, Marcellini, D.L., Castilla, A.M., Jiménez, J. & Lacomba, Buhlmann, KA & Goforth, P.H. 1. 1987. Los reptiles de Columbre­ 1989. Differential infanticide by tes. In: Alonso Matilla, L.A, Carre­ adult curly-tailed lizards, Leiocepha­ tero, J.L & García-Carrascosa A.M. lus schreibersi. Anim. Behav., eds. Islas Columbretes. Contribu­ 38:1054-1061. ción al estudio de su medio natu­ Matuschka, F.R. & Bannert. B. 1989. ral. Ed. Consellería de Medio Am­ Recognition of cyclic transmission biente. Generalitat Valenciana. of sarcocystis-Stehlinií new-species Valencia. in the Gran Canarian giant lizard. Castilla, AM. & Swallow, J. 1995. Artifi­ J. parasitol., 75:383-387. cial egg-Iaying sites for lizards: A Paraskiv, K.P. 1956. Presmyka- conservation strategy. Biol. Con­ yuswcwiesya Kazakahstana. Alma­ serv., 72: 387-391. Ata (AN KSSR) Castilla, AM. & Van Damme, A. in Pérez-Mellado, V. 1989. Estudio ecoló• press. Prevalence of cannibalistic gico de la lagartija balear Podareis A.M. Castilla, Conspecific eggs and hatchlings in the diet of lizard 129

lilfordi (Gunther, 1874) en Menorca. Reilly, S. M., Lauder, G.V. & Collins, Revista de Menorca, 80:455-511. J.P. 1992. Performance consequen­ Pian ka, E.A. 1994. Comparative ecology ces of a trophic polymorphism: of Varanus in the Great Desert. feeding behavior in typical and Austra/ian J. Eco/., 19 :395-408. cannibal phenotypes of Ambystoma Polis, G. 1980. The effect of canniba­ tigrinum. Copeia, 3:672-679. lism on the demography and Salvador, A. 1986. Podareis lilfordi activity of a natural population of (Gunther, 1874)-Balearen-Eidechse. desert scorpions. Behav. Ecol. In: Boheme W. ed. Handbuch der Sociobio/., 7:25-35. Reptilien und Amfibien Europas. Polis, G. 1981. The evolution and Ed. AULA-Verlag. Wiesbaden. dynamics of intraspecific predation. Szczerbak, N.N. & Szcerbak, M.1. 1980. Ann. Rev. Ecol. Syst., 12:225-251. Zemnovodnye i Presmykayusz­ Polis, G., & Myers, C.A. 1985. A survey ciesya Ukrainskikh Karpat. Kiev of intraspecific predation among (Naukova Dumka). reptiles and amphibians. J. Herpe­ tol., 19:99-107.

Líquens epífits de I'area urbana de Palma de Mallorca

L1uís A. FIOl

Fiol, LI. A. 1995. Líquens epífits de I'area urbana de Palma de Mallorca. BolI. SHNB Soco Hist. Nat. Balears, 38:131-148. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. Els mostrejos efectuats a 40 localitats repartides pel nucli urba de Palma de Mallorca ha permés I'estudi de 54 especies arbories de les quals 36 s'han trobat colonitzades, aixo ha suposat la catalogaci6 de 32 especies de líquens. Els més freqüents i per tant els més toxitolerants s6n: Xanthoria parietina, Lecanora horiza, Caloplaca cerina, Lecanora hagenii, Caloplaca holocarpa, Diplotomma alboatrum i Schismatomma picconianum. També és interessant la catalogaci6 de 5 especies noves per a les Balears i Pitiüses, com s6n: Arthonia exilis, Arthrosporum ~SOCIETAT D'HISTÓRIA accline, Caloplaca lobulata, Porina aenea i Thelenella modesta. NATURAL DE lES BALEARS Psrsules elsu: Ifquens epífits, bioindicadors, Palma de Mallorca.

EPIPHYTIC LlCHENS IN THE URBAN AREA OF PALMA DE MALLORCA (BALEARIC IS.). Looking lor lichens living on trees, samples 01 54 tree species have been taken on 40 sites covering the entire town 01 Palma de Mallorca. Thirty-six 01 such phorophytes have been lound colonized by 32 species 01 lichens. The more abundant species and, therelore, the more toxin-tolerant are: Xanthoria parietina, Lecanora horiza, Caloplaca cerina, Lecanora hagenii, Calo­ placa holocarpa, Diplotomma alboatrum and Schismatomma picconianum. It is notedthat five 01 the species listed are new records lor the Balearic Islands. They are: Arthonia exilis, Arthrosporum accline, Caloplaca lobulata, Porina aenea and Thelenella modesta. Keywords: epiphytic Iichens, bioindicators, Palma de Mallorca.

L1uís A. FIOL, Laboratori de Botánica. Departament de Biologia Ambiental. Facultat de CiI}ncies. Universitat de les lIIes Balears. 07071 Palma de Mallorca.

Recepció del manuscrit: 21-agost-95; revisió acceptada: 24-oct-95.

Introducci6 els líquens epífits com a bioindicadors, Aquest treball es va dur a terme ja que com apunta Crespo et al. (1977) amb la finalitat de coneixer la vegetació els resultats obtinguts a altres regions liquenica epífita del nucli urba de Palma corológiques no són extrapolables i es de Mallorca i així disposar d'una base fa precís una investigació en cada cas fiable per a futurs treballs de valoració per a coneixer el valor indicatiu de les de la contaminació atmosferica emprant especies. 132 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Palma esta situada a la badia del maxim el mes de novembre (78%) i un mateix nom, al Sud-Oest de l'iIIa de mínim el mes de juliol (69%). Les Mallorca. El clima és de tipus mediterra­ boires són un altre hidrometeor, pero de ni occidental, semia.rid, mesotermic, baixa freqüencia (10-20 dies/any), de sense excés hídric i amb estiu sec tipus marítim, nocturnes o matinals, (Jansá, 1968). d'escassa duració i poc denses. La precipitació anual mitja esta Les temperatures no són en cap entre 400-500 mm, amb un ma.xim els cas excessives, osciHant la mitjana mesos de tardor i un altre no tan mensual, entre els 10,00 de gener i els abundós a la primavera, que va seguit 24,6 0 d'agost. d'un remarcat eixut els mesos d'estiu. Els vents més freqüents a Palma La humitat relativa mitja presenta són de direcció Nord (Tramuntana), Sud uns valors notablement alts, amb un (Migjorn) i Sud-Oest (L1ebeig).

Fig. 1. Distribució de les 40 localitats estudiades al nucli urba de Palma de Mallorca. Fig. 1. Distribution of the 40 studied localities in the urban area of Palma de Mallorca. LI. A. Fíol, Líquens epífíts de rarea urbana de Palma 1 33

La contaminació existent en aquest europa ea varo sylvestrís, Opuntía maxí• nucli urba basicament té el seu origen ma, Pinus halepensís i Pistacia lentis­ en la combustió de carburants, ja que cus. no hi ha nuclis industrials importants als 11- Carrer Fabrica, E-O. Robinia voltants del mateix. pseudoacacia i Sophora japonica. Durant els anys 1984, 85 i 86, es 12- S'Esplanada de Sta Catalina, varen visitar les 40 localitats que a con­ oberta al SSO. Casuarina cunninghania­ tinuació es relacionen (Fig. 1), indicant na, Pinus halepensis, Quercus ilex i en cada cas els possibles forOfits que Schinus molle. han estat objecte de prospecció: 13- Carrer Ricard Ankerman, 50, jardí interior. Prunus dulcis, Citrus limon, 1- Plaga Francisco Pizarro, oberta C. sinensis, Ficus carica, Prunus do­ al S. Phytolacca díoíca. mestica i Punica granatum. 2- Jardí Banys Árabs (jardí inte­ 14- Jardí carrer Manuel Azaña. rior), Carrer Serra. Ceratonia siliqua, Phytolacca dioica. Citrus deliciosa, C. limon, C. sinensis i 15- Avinguda Gabriel Alomar, NO­ Cupressus sempervirens. SE. Ligustrum lucidum. 3- Carrer Sant Alonso, 20, jardí 16- Hort del convent de la Concep­ particular, interior. Celtis australis Cercis CIO, carrer de la Concepció. Citrus Ii­ siliquastrum, Eriobotrya japonica, Euca­ mon, Cupressus sempervirens, Dios­ Iyptus resinifer, Euphorbia pulcherrima, pyros kaki, Punica granatum i Ziziphus Jacaranda mimosifolia, Ligustrum lu­ cidum, Phoenix dactylifera, Salix ba­ jujuba. bilonica i Tipuana tipu. 17- Passeig Mallorca, N-S. Ailan­ 4- Jardí del Palau Episcopal, jardí thus altissima. interior, carrer Palau i carrer Sant Pere 18- Carrer Concepció, 34, jardí in­ Nolasco. Cercis siliquastrum, Citrus terior. Cupressus sempervirens. limon, C. sinensis, Cupressus semper­ 19- Jardí Botanic, Via Roma can­ viren, Jasminum officinale, Phoenix tonada Beneficiencia, amb diverses dactylifera, Pyrus communis i Prunus orientacions. Ceratonia siliqua, Ficus domestica. elastica, Jacaranda mimosifolia, Laurus 5- Jardí claustre de la Seu, Plaga nobilis, Ligustrum lucidum, Platanus hy­ de I'Almoina. Cupressus sempervirens. brida, Schinus molle i Tamarix gallica. 6- Carrer Conquistador, SOO. 20- Hort del convent de Sta Mag­ Populus nigra. dalena, Plaga de Sta Magdalena. Citrus 7- Avinguda Gral. Primo de Rivera, limon, C. sinensis, Diospyros kaki, pati vivendes, O. Nerium oleander, Eriobotrya japonica, Ficus carica, Laurus Pinus halepensis i Tipuana tipu. no bilis, Malus communis, Myrtus com­ 8- Carrer Torrent, NO-SE. Eucalyp­ munis i Prunus domestica. tus resinifer. 21- Hort del convent de les Car­ 9- Carrer Joan Miró, NE girant cap melites Descalces, carrer Tereses. Ci­ el SSO. Ligustrum lucidum. trus deliciosa, C. limon, C. sinensis, 10- Entrada del bosc de Bellver, Diospyros kaki, Olea europaea i Pyrus carrer Atajo. Ceratonia siliqua, Olea communis. 134 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

22- Pla<;a de I'Olivar. Melia azede­ 35- Carrer Hiroshima, 80 (s'Olive­ racho ra), jardí i hort amb diverses orienta­ 23- Pla<;a Bisbe Berenguer de Pa­ cions. Celtis australis, Citrus deliciosa, lou. Platanus hybrida. C. limon, C. sinensis, Laurus nobilis, 24- Carrer Cecili Metel, 18, jardí de Ligustrum lucidum, Pinus halepensis, Sanitat i Seguretat Social. Cupressus Pyrus communis, Pistacia lentiscus, sempervirens, Elaeagnus angustifolia, Prunus domestica, Quercus ilex, Eriobotrya japonica, Ficus elastica, Tamarix gallica i Thuja orientalis. Laurus nobilis, Ligustrum lucidum, 36- Carrer Verge de Montserrat si Myoporum tenuifolium, Nerium oleander, n, jardí coHegi Sant Josep Obrer, amb Phytolacca dioica, Pinus halepensis, diverses orientacions. Citrus limon, Pittosporum tobira, Robinia pseudoacacia i Cupressus sempervirens, Cydonia vul­ Schinus molle. garis, Eucalyptus resinifer, Ficus carica, 25- Carrer Miquel De los Santos F. elastica, Mespilus germanica, Nerium Oliver, obert al NO. Acer negundo i So­ oleander, Populus nigra, P. alba, Schi­ phora japonica. nus molle, Tamarix gallica, Thuja orien­ 26- Carrer Pintor Lloren<; Cerda, talis i Ziziphus jujuba. obert al NO. Populus nigra. 37- Carrer Verge de Montserrat, 27- Jardí Clínica Rotger, Carrer camp de cultiu abandonat. Prunus dul- General Riera, 7. Broussonetia papy­ cis. rifera, Ficus elastica, Nerium oleander, 38- Carrer Jazmín jardí i hort Phoenix dactylifera, Pinus halepensis i sin, Populus nigra. del Seminari Nou, amb diverses orienta­ 28- Carrer Blanquerna NO-SE. Cel­ cions. Cercis siliquastrum, Citrus sinen­ tis australis. sis, Cupressus sempervirens, Eriobotrya 29- Carrer 31 de desembre N-S. japonica, Ligustrum lucidum, Melia Platanus hybrida. azederach, Pinus halepensis, Populus 30- Carrer Antoni Marques Mar­ nigra, Robinia pseudoacacia i Schinus ques, jardí particular, NE-SO. Citrus molle. deliciosa, C. limon, C. sinensis, Ligus­ 39- Carrer Sant Viceng de Paul, E­ trum lucidum i Taxus baccata. O. Acer negundo. 31- Carrer Arxiduc Lluís Salvador, 40- Principi carretera de Valldemos­ N-S. Sophora japonica. sa, camp de cultiu abandonat. Prunus 32- Carrer Reina Maria Cristina, dulcis. 47, jardí interior. Citrus deliciosa, C. limon, C. sinensis, Eriobotrya japonica i Euphorbia pulcherrima. Cataleg florístic 33- Carrer Jaume Balmes, jardí particular obert al SO. Acacia dealbata A continuació presentam les espe­ i Vitis vinifera. cies trobades als forofits corresponents 34- Carrer Bartomeu Torres, 10a, i a les localitats citades. Afegim una jardí interior. Citrus deliciosa, C. limon, descripció per a aquelles especies que C. sinensis, Mespilus germanica i consideram més interessants i que Prunus domestica. I'estat del material ho fa possible, ja LI. A. Fiol, Líquens epífits de rarea urbana de Palma 1 35

que en alguns casos el seu deficient lIeugerament K(+) o K(-), i amb raiga desenvolupament a fet fins i tot difícil Trentepohlia. Ascocarps plans o un poc una determinació prou precisa. convexos, de circulars a el-líptics i, fins Per a la nomenclatura hem seguit, i tot, irregulars, de 0,5 a 1,2 mm. basicament, el criteri donat per Clau­ Epiteci bru obscur, teci d'incolor a bru zade i Roux (1985) i Torrente i Egea ciar de 75 11m d'altura i hipoteci bru. (1989). Ascs octosporats de 35x22,5 11m, espores amb 2-5 septes, freqüentment Arthonia exilis (Florke) Anzi (Fig. 2a) amb 4, d'incolores a un poc coloretja­ Carrer Ricard Ankerman (13) Ficus des, de 15-19 x 5-7,5 11m amb una carica; Plaga Sta. Magdalena (20) Ficus cel·lula d'un extrem més grossa i ca rica; carrer Verge de Montserrat arrodonida. Picnidiospores de 6-7,5 x 1 S.J.D. (36) Ziziphus jujuba i carrer 11m en forma de bastonet. Jazmín (38) Ligustrum lucidum. L'acom­ Citat a Cabrera per Llimona (1976) panyen: Arthrosporum accline, Caloplaca i a Mallorca per Font i Fiol (1984) i per cerina, C. holocarpa, Lecanora hagenii, Mus (1989). L. horiza, Lecide/la elaeochroma i Xanthoria parietina, entre altres. Athopyrenia salicis Massal. Tal·lus epifleu, entre irregularment Carrer Jazmín (38) Robinia areolat a més o menys granulós, de pseudoacacia. Junt amb: Caloplaca blanquinós a gris bastant obscur, K(-) cerina, C. holocarpa i Lecanora horiza. CI(-). Ascocarps de 0,26 a 0,6 mm de Citat a Mallorca per Fiol (1991). diametre, normalment primer plans i després convexos, circulars o el·líptics, Arthothelium crozalsianum B. de Lesd. de color negre i finament granulosos. Entrada bosc de Bellver (10) Epiteci bru, hipoteci bru ciar, teci de 25 Opuntia maxima. a 50 11m. Parafisis fortament coherents, Citat a Mallorca per Fiol (1991). acabades en ocasions per una cel·lula un poc globulosa, coloretjada i un poc Arthrosporum accline (Flot.) Massal. capitada. Ascs octosporats de 30-40 x Syn. Bacidia populorum (Massal.) 10-12,5 11m. Espores uniseptades, inco­ Trevis. (Fig.2b) lores amb una cel-lula un poc més gran Carrer Verge de Montserrat S.J.D. que I'altra (7,5)-9-12,5 x (2,5)-3-5 11m. (36) Ziziphus jujuba i carrer Jazmín (38) No citat a les IIles Balears ni a les Cercis siliquastrum. L'acompanyen: Ca­ Pitiüses. loplaca cerina, C. holocarpa, Lecanora horiza i Xanthoria parietina. Arthonia melanophthalma Ouf. Tal·lus epifleu, un poc fissurat i Entrada bosc de Bellver (10) Cera­ granulós, de color gris verdós. Apotecis tonia siliqua. Acompanyat de: Dirina negres de 0,2 a 0,5 mm de diametre, cera tonia e, Opegrapha atra i Schisma­ plans i amb marge persistent, excípul tomma picconianum. de bru a negreo Epiteci bru-verd Tal·lus epifleu, lIis, prim, de blan­ negrenc, hipoteci incolor o bru ciar, teci quinós a gris més o manco brunenc, de 50 a 75 11m d'altura. Parafisis un 136 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

...... ::.. (!J 12f}

lO)Jm 2mm

2mm

Fig. 2. a) Arthonia exilis (Florke) Anzi. b) Arthrosporum accline (Flot.) Massal. L/. A. Fiol, Líquens epífits de rarea urbana de Palma 1 37

poc ramificades sobretot a la meitat halepensis; carrer Ricard Ankerman (13) superior, amb la darrera ceHula dilatada Ficus ca rica; passeig Mallorca (17) de fins a 6 pm, capitades i colorajades. Ailanthus altissima; hort Santa Magdale­ Ascs octosporats de 40-50 x 12,5-17,5 na (20) Ficus ca rica; hort Carmelites pm. Espores reniformes, a vegades (21) Diospyros kaki; carrer Miquel De apuntades als extrems, incolores, majo­ los S.O. (25) Acer negundo i Sophora ritariament amb tres septes i a vegades japonica; carrer Reina Maria Cristina amb una lIeugera constricció al seu (32) Citrus limon; carrer Hiroshima (35) nivell, de 10-15 x 4-5 pm. Citrus deliciosa, C. limon, Laurus nobi­ No citat a les lIIes Balears ni a les lis, Ligustrum lucidum, Pinus ha/epensis, Pitiüses. Pyrus communis, Prunus domestica, Quercus i1ex i Thuja orientalis; carrer Bactrospora patellarioides (Nyl.) Verge de Montserrat (37) Prunus du/cis; Almqu. Syn. Lecanactis patel/arioides carrer Jazmín (38) Cercis siliquastrum, (Nyl.) Vain. Me/ia azederach i Robinia pseudoacacia Carrer Hiroshima (35) Ligustrum i principi carret. Valldemossa (40) Pru­ lucidum. Junt amb: Caloplaca cerina, nus du/cis. L'acompanyen entre altres: Dirina ceratoniae, Lecanora horiza i Ca/op/aca citrina, C. holocarpa, Catil/aria Schismatomma picconianum. nigroclavata, Dirina ceratoniae, Dip/o­ TaHus crustaci, de fissurat a fissurat­ tomma alboatrum, Lecanora hagenii, L. areolat, de color brunenc ciar, CI(-) ,K(-), horiza, Lecidel/a e/aeochroma, Ope­ i amb I'alga Trentepohlia. Apotecis grapha atra, O. celtidico/a, Physcia lecide"ins de color negre o bruns molt lepta/ea i Xanthoria parietina. obscurs, no pru'inosos de 0,3 a 0,6 Citat a Eivissa per Klement (1965) mm. Disc sobretot pla, marge persistent i a Mallorca per Fiol (1991). i en ocasions sinuós. Excípul bru obscur i incomplet a la base. Epiteci Caloplaca citrina (Hoffm.) Th. Fr. bru, hipoteci incolor o casi, teci de 112 Carrer Hiroshima (35) Citrus a 125 pm. Parafisis ramificades a la deliciosa, C. limon i Laurus nobilis. Junt part superior. Ascospores aciculars, amb: Ca/oplaca cerina, C. h%carpa, incolores, de 5 a 12 septes de 62-87 x Dirina cera tonia e, Lecania dubitans, 2,5-3 pm. Lecanora horiza, Rinodina exigua i Citat a Cabrera per Llimona (1976) Schismatomma picconianum. i a Mallorca per Fiol i Font (1983) i per Mus (1989). Caloplaca holocarpa (Hoffm.) Wade Carrer Sant Alonso (3) Cercis Caloplaca cerina (Ehrht. ex Hedw.) Th. siliquastrum i Salix babi/onica; jardí Fr. (Fig. 3a) Palau Episcopal (4) Pyrus communis; Carrer Sant Alonso (3) Cercis carrer Torrent (8) Euca/yptus resinifer, siliquastrum, Jacaranda mimosifolia i carrer Ricard Ankerman (13) Ficus Tipuana tipu; jardí Palau Episcopal (4) ca rica i Prunus domestica; hort Sta Prunus domestica i Pyrus communis; Magdalena (20) Diospyros kaki i Ficus entrada bosc de Bellver (10) Pinus carica; hort Carmelites (21) Diospyros 138 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Fig. 3. a) Caloplaca cerina (Ehrht. ex Hedw.) Th. Fr. b) Catillaria nigroclavata (Nyl.) Schuler. L/. A. Fiol, Líquens epífits de I'area urbana de Palma 139

kaki; carrer Reina Maria Cristina (32) No citat a les IlIes Balears ni a les Citrus limon; carrer Hiroshima (35) Pitiüses. Citrus deliciosa, Laurus nobilis i Pyrus communis; carrer Verge de Montserrat Cande/ariella aurel/a (Hoffm.) Zahlbr. S.J.O. (36) Eucalyptus resiniter, Tamarix Carrer Sant Alonso (3) Cercis gallica i Ziziphus jujuba; carrer Verge siliquastrum i carrer Jazmín (38) Melia de Montserrat (37) Prunus dulcis i azederach. Junt amb: Caloplaca cerina, carrer Jazmín (38) Cercis siliquastrum, C. holocarpa, Diplotomma alboatrum, Eriobotrya japonica, Ligustrum lucidum, Lecanora hagenii, L. horiza, Lecidella Melia azederach, Populus nigra i elaeochroma, Physcia adscendens, Robinia pseudoacacia. L'acompanyen Rinodina exigua i Xanthoria parietina. entre altres: Arthonia exilis, Caloplaca TaHus format per grfmuls de 0,1 a cerina, C. citrina, Diplotomma alboatrum, 0,35 mm i també un poc fissurat, de Lecanora hagenii, L. horiza, Lecidella color groguenc a gris verdós, K(-). Apo­ elaeochroma, Opegrapha atra, Physcia tecis plans de color groc a groe bru­ adscendens, Rinodina exigua i Xantho­ nenc, Finament granulosos, de 0,2 a ria parietina. 0,7 mm, amb un marge persistent, groc i flexuós. Himeni de 60 a 80 Jim, Epi­ Caloplaca lobulata (Florke) Hellb. Syn. teci bru carbassa i amb cristalls K(-). Xanthoria lobulata (Flk.) B. de Lesd. Parafisis ramificades des de la meitat (Fig. 8a). inferior i un poe anastomitzades. Ascs Carrer Pintor Lloreng C. (26) Popu­ octosporats de 45-57,5 x 12,5-17,5Jim. lus nigra. Acompanyat de: Lecania tus­ Ascospores unicel'lulars, rectes o un celia, Lecanora horiza, Phaeophyscia cf. poc eorbades, eHipso'idals i, fins i tot, orbicularis, Rinodina exigua i Xanthoria oblongo eHipsoidals, de 12,5-18 x 5-7,5 parietina. Jim. Liquen format, en general, per un Citat a Mallorca per Fiol (1984). grupet d'apotecis en forma de caramull, de color ataronjat i amb un marge tal·1í Catlllarla nigroclavata (Nyl.) Schuler concolor amb el taHus, un poc flexuós (Fig. 3b) i que es va fent prim a mesura que els Entrada bose de Bellver (10) Pinus apotecis passen de plans a més o halepensis. Aeompanyat de Caloplaca menys convexes, de 0,3 a 2 mm. A la cerina. periferia apareixen uns petits lóbuls Citat a Mallorca per Mus (1989), plans o convexes, sense rizines, de Hofmann (1990) i Fiol (1991). color gris verdós o groguenc, sobretot cap el marge. El conjunt mesura entre Diploicia canescens (Dicks.) Massal. 1,5 i 5,5 mm. K(-) o K(+) porpra. Hort Sta Magdalena (20) Ficus ParMisis ramificades a partir de la carica i carrer Jazmín (38) Cercis sili­ meitat superior i amb la darrera ceHula quastrum. Junt amb: Arthonia exi/is, dilatada de fins 7,5 J.lm de gruixa. As­ Arthrosporum accline, Caloplaca holocar­ cospores amb engruixament equatorial pa, Lecanora hagenii, L. horiza i Xan­ de fins 7,5 J.lm i de 11-16 x 5-7,5 J.lm. thoria parietina. 140 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

2mm

B B

2.5 mm

Fig. 4. a) Diplotomma alboatrum (Hoffm.) Flotow. b) Dirina ceratoniae (Ach.) Fr. LI. A. Fiol, Líquens epífits de /'area urbana de Palma 1 41

Diplotomma alboatrum (Hoffm.) Flotow. europaea var. sylvestris. Junt amb (Fig. 4a) Schismatomma picconianum. Carrer Sant Alonso (3) Cercis Tal'lus gris blanquinós amb tonali­ siliquastrum; entrada bosc de Bellver tats brunes per zones. Molt variable, (10) Pinus halepensis; avinguda Gabriel des de molt fi i llis a un poc granulós, Alomar (15) Ligustrum lucidum; passeig entre continu i un poc fissurat. Mallorca (17) Ailanthus altissima; carrer Pseudotecis al principi lirel'liformes Miquel De los S.O. (25) Acer negundo i que amb freqüencia van agafant as­ i Sophora japonica; carrer Hiroshima pecte d'apoteci, de color negre no (35) Pinus halepensis i Quercus ilex; prulnosos de 0,4-0,8xO,2-0,4 mm. Excí• carrer Jazmín (38) Cercis siliquastrum, pul bru quasi negre i en ocasions Eriobotrya japonica, Melia azederach i incomplet a la part central. Himeni bru Robinia pseudoacacia, i principi carret. ciar de 62,5 11m, pseudoepiteci bru Valldemossa (40) Prunus dulcis. Les es­ obscur i subhimeni bru. Ascs cilíndrics pecies acompanyants més usuals són: de 42-55x1 0-15 11m. Ascaspores majo­ Caloplaca cerina, C. holocarpa, Can­ ritariament amb tres tabics, ocasional­ delariel/a aurel/a, Lecanora hagenii, L. ment amb 4 i amb un extrem més horiza, Opegrapha celtidicola, O. varia, afilat, de 15-17,5x5-6 11m. Conidis rectes i alguns curvats, de 5-8x1 11m. Rinodina exigua i Xanthoria parietina. Citat a Eivissa per Klement (1965) Citat a Mallorca per Mus (1989) i i a Cabrera per Llimona (1976). No citat Perring (1994). a Mallorca. Dirina ceratoniae (Ach.) Fr. (Fig. 4b) Lecania dubitans (Nyl.) A. L. Sm. Syn. Jardí Banys Árabs (2) Citrus sinen­ L. dimera (Nyl.) Th. Fr. sis; entrada bosc de Bellver (10) Ce­ Carrer Hiroshima (35) Citrus deli­ ratonia siliqua i Pinus halepensis; Jardí ciosa. Acompanyat de: Caloplaca cerina, Botfmic (19) Ligustrum lucidum i carrer C. citrina, C. holocarpa, Lecanora Hiroshima (35) Citrus limon, Laurus no­ hagenii, L. horiza i Xanthoria parietina. bilis, Ligustrum lucidum i Quercus ilex. Citat a Mallorca per Fiol (1991). L'acompanyen entre altres: Arthonia melanophthalma, Caloplaca cerina, Cati­ Lecania fuscella (Schaerer) Korber l/aria nigroclavata, Diplotomma alboa­ Syn. L. syringea (Ach.) Th. Fr. trum, Lecanora horiza, Opegrapha celti­ Carrer Pintor Llorenc; C. (26) Popu­ dicola, O. varia i Schismatomma picco­ lus nigra. Junt amb: Caloplaca lobulata, nianum Rinodina exigua i Xanthoria parietina. Sota aquesta denominació també Citat a Mallorca per Burnat hem inclas un grup de mostres esterils Barbey (1882) com L. fuscel/a Mass. amb Trentepohlia, que en ocasions es fa difícil la seva determinació precisa. Lecanora hagenii (Ach.) Ach. Carrer Sant Alonso (3) Cercis Lecanactis grumulosa (Duf.) Fries Syn. siliquastrum i Salix babilonica; jardí Opegrapha diaphoroides Nyl. Palau Episcopal (4) Pyrus communis; Entrada bosc de Bellver (10) Olea carrer Torrent (8) Eucalyptus resinifer, 142 Bo". SOCo Hist. Nat. Balears. 38 (1995)

10,um

10}lm

Fig. 5. a) Lecanora horiza (Ach.) Linds. b) Lecidella elaeochroma (Ach.) Choisy. L/. A. Fiol, Líquens epífits de rarea urbana de Palma 143

carrer Ricard Ankerman (13) Ficus Iimon; earrer Hiroshima (35) Celtis ca rica; Hort Santa Magdalena (20) australis, Citrus deliciosa, C. limon, C. Diospyros kaki i Ficus carica; ¡ardí sinensis, Laurus nobilis, Ligustrum Clínica Rotger (27) Broussonetia lucidum, Pyrus communis, Prunus do­ papyrifera; carrer Reina Maria Cristina mestica, Quercus i1ex i Thuja orientalis; (32) Citrus Iimon; carrer Jaume Balmes carrer Verge de Montserrat S.J.O. (36) (33) Vitis vinifera; carrer Hiroshima (35) Ziziphus jujuba; carrer Verge de Mont­ Citrus deliciosa; carrer Verge de serrat (37) Prunus dulcis; carrer Jazmín Montserrat S.J.O. (36) Tamarix gallica i (38) Cercis siliquastrum, Citrus sinensis, Ziziphus jujuba; earrer Verge de Eriobotrya japonica, Ligustrum lucidum, Montserrat (37) Prunus dulcis i carrer Melia azederach, Populus nigra i Ro­ Jazmín (38) Eriobotrya japonica, binia pseudoacacia, i principi carret. Ligustrum lucidum, Melia azederach i Valldemossa (40) Prunus dulcis. L'acom­ Robinia pseudoacacia. L'acompanyen panyen entre altres: Arthonia exilis, entre altres: Arthonia exilis, Arthros­ Caloplaca cerina, C. holocarpa, Dirina porum accline, Caloplaca cerina, C. ceratoniae, Lecania dubitans, Lecanora holocarpa, Diplotomma alboatrum, hagenii, Lecidella elaeochroma, Opegra­ Lecanora horiza, Lecidella elaeochroma, pha atra, O. varia, Physcia adscendens Opegrapha atra, Physcia semipinnata, i Schismatomma picconianum. Rinodina exigua i Xanthoria parietina. Citat a Mallorca per Font i Fiol Lecidella elaeochroma (Ach.) Choisy (1984). (Fig. 5b) Carrer Ricard Ankerman (13) Ficus Lecanora horiza (Ach.) Linds. Syn. carica; avinguda Gabriel Alomar (15) Li­ Lecanora siena e B. de Lesd. (Fig. 5a). gustrum lucidum; Plaga Bisbe Berenguer Jardí Banys Arabs (2) Citrus de P. (23) Platanus hybrida; carrer deliciosa i C. limon; carrer Sant Alonso Blanquerna (28) Celtis australis; carrer (3) Cercis siliquastrum; carrer Joan Miró Verge de Montserrat (37) Prunus dulcis, (9) Ligustrum lucidum; entrada bose de i carrer Jazmín (38) Melia azederach. Bellver (10) Pinus halepensis; carrer L'acompanyen entre altres: Arthonia exi­ Ricard Ankerman (13) Ficus carica i lis, Diplotomma alboatrum, Lecanora ha­ Prunus domestica; avinguda Gabriel genii, L. horiza, Opegrapha atra i O. Alomar (15) Ligustrum lucidum; passeig varia. Mallorca (17) Ailanthus altissima; hort Sta Magdalena (20) Ficus carica; hort Opegrapha atra Pers. (Fig. 6a) Carmelites (21) Citrus sinensis i Entrada bose de Bellver (10) Ce­ Diospyros kaki; plaga Bisbe Berenguer ratonia siliqua; hort Carmelites (21) Py­ de P. (23) Platanus hybrida; carrer rus communis; carrer Verge de Mont­ Miquel De los S. O. (25) Acer negundo serrat (37) Prunus dulcis; carrer Jazmín i Sophora japonica; carrer Pintor Lloreng (38) Robinia pseudoacacia, i principi C. (26) Populus nigra; carrer Blanquer­ carret. Valldemossa (40) Prunus dulcis. na (28) Celtis australis; carrer reina Junt amb: Arthonia melanophthalma, Maria Cristina (32) Citrus deliciosa i C. Arthopyrenia salicis, Caloplaca cerina, 144 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Bg

2mm

Fig. 6. a) Opegrapha atra Pers. b) Opegrapha celtidico/a (Jatta) Jatta. LI. A. Fiol, Líquens epífits de I'area urbana de Palma 1 45

Lecanora horiza, Opegrapha varia, entre Carrer Sant Alonso (3) Cercis altres. siliquastrum, i carrer Hiroshima (35) Thuja orientafis. Acompanyat de: Calo­ Opegrapha celtidicola (Jatta) Jatta incl. placa cerina, C. holocarpa, Candelariella O. betufinoides 8. de Lesd. (Fig. 6b) aurella, Lecanora hagenií, L. horiza, Entrada bosc Bellver (10) Pinus Physcia adscendens, Rinodina exigua i halepensis i carrer Hiroshima (35) Quer­ Xanthoria parietina. cus ilex. Acompanyat de: Caloplaca Citat a Mallorca per Mus i Egea cerina, Catillaria nigroclavata, Diplotom­ (1989) i Fiol (1991). ma alboatrum, Physcia semipinnata, Lecanora horiza i Opegrapha varia, Physcia adscendens (Fr.) Oliv. entre altres. Carrer Sant Alonso (3) Cercis Citat a Mallorca per Font i Fiol siliquastrum; carrer Verge de Montserrat (1984). (36) Ziziphus jujuba; carrer Jazmín (38) Ligustrum lucidum, i principi carret. Opegrapha varia Pers. Syn. O. fiche­ Valldemossa (40) Prunus dulcis. Les noides Pers. (Fig. 7a) especies acompanyants més usuals Jardí Botanic (19) Ligustrum luci­ són: Arthonia exilis, Caloplaca holocar­ dum; plaga Bisbe Berenguer de P. (23) pa, Diplotomma alboatrum, Lecanora Platanus hybrida; carrer Hiroshima (35) hagenií, L. horiza, Opegrapha atra i Quercus ilex, i principi carret. Vallde­ Xanthoria parietina. mossa (40) Prunus dulcis. Junt amb: Dirina ceratoniae, Lecanora horiza, Physcia semipinnata (Gmel.) Moberg Opegrapha atra, O. celtidicola, Schisma­ Entrada bosc de Bellver (10) Pinus tomma picconianum, etc. halepensis; hort Santa Magdalena (20) Tal·lus fissurat gris blanquinós o Ficus carica, i carrer Jazmín (38) Mefia brunenc. Pseudotecis lireHiformes o azederach. L'acompanyen: Caloplaca més o menys arrodonits amb el disc cerina, Catillaria nigroclava ta, Diplotom­ visible i bruns molt obscur o negres, de ma alboatrum, Lecanora hagenií, L. 0,3-0,65 x 0,15-0,3 mm, alguns un poc horiza, Opegrapha celtidicola, Porina ramificats. Abundants i dispersos, aenea, etc. alguns un poc pru·inosos. Excípul com­ plet, himeni bru ciar de 75 a 100 J1m, Porina aenea (Wallr.) Zahlbr. pseudoepiteci i subhimeni bru. Ascospo­ Entrada bosc de Bellver (10) res amb 4-5-6 septes, fusiformes, amb Ceratonia siliqua i Pinus halepensis. la cel·lula central més grossa, de 18- Junt amb: Arthonia melanophthalma, 25x 5-6 J1m i amb halo. No s'han vist Catillaria nigroclavata, Diplotomma conidis. alboatrum, Dirina ceratoniae, Lecanora Citat a Mallorca per Mus (1989) i hagenií, Opegrapha celtidicola i Schis­ Perring (1994). matomma picconianum. TaHus epifleode un poc fissurat, de Phaeophyscia cf. orbicularis (Neck.) color gris fosc o gris olivaci. Peritecis Moberg més o menys globosos, negres, de 0,12 146 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

10)Jm

Fig. 7. a) Opegrapha varia Pers. b) Schismatomma picconianum (Bagl.) Steiner. · U. A. Fiol, Líquens epífits de /'area urbana de Palma 147

a 0,3 mm de diametre. Excípul des Lecidella elaeochroma, Rinodina exigua d'incolor a bru i involucrel negre d'ex­ i Xanthoria parietina. tensió molt variable. Parafisis simples i No citat a les lIIes Balears ni a les ases de 75-82x9-12,5 J..Im. Ascospores Pitiüses. fusiformes amb els extrems arrodonits o afuats, incolores i triseptades, de 17,5- Xanthorla parietina (L.) Th. Fr. (Fig. 20x4-5 pm. 8b) No citat a les lIIes Balears ni a les Carrer Sant Alonso (3) Cercis Pitiüses. siliquastrum, Jacaranda mimosifolia i Salix babilonica; Jardí palau Episcopal Rinodina exigua (Ach.) S. F. Gray (4) Pyrus communis; carrer Torrent (8) Carrer Sant Alonso (3) Cercis Eucalyptus resinifer, carrer Joan Miró siliquastrum; avinguda Gabriel Alomar (9) Ligustrum /uc/dum; entrada bosc de (15) Ligustrum lucidum; Passeig Bellver (1 O) Pinus halepensis i Pistacia Mallorca (17) Ailanthus altissima~ Carrer lentiseus; carrer Ricard Ankerman (13) Pintor Lloren~ C. (26) Populus nigra; Ficus carica i Prunus domestica; avin­ carrer Hiroshima (35) Citrus limon i guda Gabriel Alomar (15) Ligustrum Laurus nobilis, i carrer Jazmín (38) lucidum; passeig Mallorca (17) Ailanthus Robinia pseudoacacia. L'acompanyen altissima; hort Santa Magdalena (20) sovint: Caloplaca cerina, C. holocarpa, Oiospyros kaki i Ficus cariea; hort Oiplotomma alboatrum, Lecanora hage­ Carmelites (21) Oiospyros kaki; pla~a de nii, L. horiza, entre altres. I'Olivar (22) Melia azederach; carrer Citat a Mallorca per Hofmann Pintor Llorenc; C. (26) Popu/us nigra; (1990) i Fiol (1991). jardí Clínica Rotger (27) Broussonetia papyrifera; carrer Blanquerna (28) Celtis Schismatomma picconianum (Bagl.) australis; Carrer Reina Maria Cristina Steiner (Fig. 7b) (32) Citrus limon; carrer Hiroshima (35) Entrada bosc de Sellver (10) Cera­ Citrus deliciosa, C. limon, Pyrus com­ tonia siliqua, Olea europea varo sylves­ munis, Prunus domestica i Thuja orien­ tris, Pinus halepensis i Pistacia /en­ talis; carrer Verge de Montserrat S.J.O. tiscus; Jardí Botanic (19) Ligutrum lu­ (36) Tamarix gallica i Ziziphus jujuba; eidum; carrer Reina Maria Cristina (32) carrer Verge de Montserrat (37) Prunus Citrus deliciosa i C. limon, i carrer Hi­ dulcis; carrer Jazmín (38) Cercis roshima (35) Celtis australis, Laurus no­ bilis, Ligustrum lucidum i Quercus ilex. siliquastrum, Eriobotrya japonica, Ligus­ L'acompanyen: Arthonia melanophthal­ trum lucidum, Melia azederach, Popu/us ma, Catillaria nigroclavata, Lecanactis nigra i Robinia pseudoaeacia, i principi grumulosa, Lecanora horiza, Opegrapha carret. Valldemossa (40) Prunus dulcis. ce/tidico/a, O. varia, entre altres. L'acompanyen entre altres: Arthonia exilis, Ca/oplaca cerina, C. h%carpa, Thelenella modesta (Nyl.) Nyl. Catillaria nigroclavata, Dip/otomma Avinguda Gabriel Alomar (15) alboatrum, Lecanora hagenii, L. horiza, Ligustrum lucidum. Junt amb: Oiplo­ Lecidella elaeochroma, Opegrapha atra, tomma alboatrum, Leeanora horiza, O. varia i Rinodina exigua. 148 BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

~n a ¿?j 2mm

Fig. 8. a) Calaplaca labulata (Florke) Hellb. b) Xantharia parietina (L.) Th. Fr. LI. A. Fiol, Líquens epífits de I'area urbana de Palma 1 49

FOROFITS NOMBRE O'ESPECIES LOCALlTAT NOMBRE O'ESPECIES

Ligustrum lucidum 15 1 O Cercis siliquastrum 12 2 2 Pinus halepensis 11 3 10 Citrus limon 1 O 4 4 5 O Prunus dulcis 10 6 O Ficus ca rica 9 7 O Melia azederach 9 8 3 Quercus ilex 7 9 2 10 14 Populus nigra 7 11 O Ziziphus jujuba 7 12 O 13 7 Taula 1. Nombre d'especies per forófit. 14 O Table 1. Number of species per phorophyte. 15 6 16 O 17 5 Patellaria atrata Fr. 18 O Jardí Banys Árabs (2) Citrus limon; 19 3 20 9 jardí Palau Episcopal (4) Citrus sinensis 21 6 i Phoenix dactylifera; carrer Fabrica (11) 22 1 Robinia pseudoacacia; carrer Cecili 23 3* Metel (24) Myoporum tenuifolium; carrer 24 O 25 3 Reina Maria Cristina (32) Citrus limon, i 26 5 carrer Hiroshima (35) Citrus limon. 27 2 Fong no liquenificat que es 28 3* presenta sempre damunt les parts 29 O lIenyoses mortes. 30 O 31 O 32 8 Endemés a la localitat 16 varem 33 1 trobar, damunt Ziziphus jujuba, la molsa 34 O epífita Tortula laevipila (Brid.) Schwaegr. 35 15 36 7 37 7 38 16 Conclusions 39 O 40 7 S'han catalogat 32 especies de líquens, que colonitzen 36 especies Taula 2. Nombre d'especies per localitat. arbories de les 54 mostretjades. *Especies presents en el moment del tras­ plantament i que posteriorment varen anar El grup d'especies epífites més desapareixent. freqüents en aquest nucli urba i per Table 2. Number of species per locality tant més toxitolerants són: Xanthoria *Species present at transplant and which parietina, Lecanora horiza, Caloplaca later disappeared gradual/y. 150 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

cerina, Lecanora hagenii, Caloplaca A. Rosselló per la determinació de la holocarpa, Diplotomma alboatrum i molsa. Schismatomma picconianum. Aquestes També vull expressar el meu es consideren, en general, subcosmopo­ agrarment als conciutadans que em lites, mediterranies, fotófiles, xerófiles, deixaren visitar els jardins particulars, el nitrófiles i coniófiles. que va fer més facil la recollida de Un segon grup interessant és el mostres. format per especies trobades a localitats Aquest treball s'ha duit a terme de la periferia del nucli urba, com: dins del projecte núm.: PB92-0795-C02- Arthonia exilis, Arthrosporum accline, 01. Caloplaca 10bulata, Lecanactis grumu­ losa, Porina aenea i Thelenella modes­ ta, així com algunes altres, que malgrat Bibliografia de la seva baixa freqüencia, presenten un bon desenvolupament i quasi totes Bumat, D. i Barbey, W. 1882. Notes sur pertanyen a comunitats riques en un voyage botanique dans les ¡les especies nitrófiles. Baléares. Geneve et Bale. Tot el conjunt indica una flora Clauzade, G. i Roux, CI. 1985. Likenoj típica de lIocs calids, secs i empobrida de Okcidenta Europo. Bull. Soco per la pol·lució atmosferica. Bot. Centre-Ouest, nov. ser. 7:1- Els forófits més colonitzats queden 893 pp. relacionats a la Taula 1. Crespo, A., Manrique, E., Barreno, E., i La diversitat de forófits, de situa­ Seriña, E. 1977. Valoración de la cions en que aquests es troben i d'es­ contaminación atmosférica del área pecies arbóries a cada localitat, no urbana de Madrid mediante permet treure conclusions, ni és aquest bioindicadores (líquenes epífitos). el motiu del treball, respecte a zones Anal. Inst. Bot. Cavanilles, 34 (1): 71-94. més o menys contaminades, peró sí Fiol, LI. A. 1984. Estudio liquénico de la que es pot observar a la Taula 2 i la habitación urbana de Palma de Fig. 1 com, en general, el número d'es­ Mallorca. Anales de biología, 1:237- pecies per localitat augmenta a mesura 243. que ens allunyam del centre del nucli Fiol, LI. A. 1991. Líquens epífits urba, com per altra banda era pre­ d'Opuntia maxima Miller a I'illa de visible, ja que en aquestes zones Mallorca. Boll. Soco Hist. Nat. periferiques la circulació rodada és Balears, 34:13-31. menys densa i no hi ha nuclis indus­ Fiol, LI. A. i Font, M. A. 1983. Líquens trials contaminants. epífits de Quercus ilex a I'illa de Mallorca (1). BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 27:103-116. Agrai·ments Font, M. A. i Fiol, LI. A. 1984. Líquens epífits de Quercus ilex a I'illa de Al Dr. A. Gómez-Bolea per I'aclari­ Mallorca (11). BolI. Soco Hist. Nat. ment deis dubtes sistematics i al Dr. J. Balears, 28:47-58. LI. A. Fiol, Líquens epífits de I'area urbana de Palma 1 51

Hofmann, P. 1990. Beitrag zur Flechten­ Ozenda, P. i Clauzade, G. 1970. Les flora von Mallorca (Spanien). Ber. liehens. Etude biologique et flore nat.-med. Verein Innsbruek, 77:21- iIIustrée. Masson & Cie. Paris. 801 29. pp. Jansá, J. M. 1968. Climatología de Perring, F. 1994. Lichens of s'Albufera, Palma de Mallorca. Boletín de la Mallorca 1991. Butlletí del Pare Cámara de C. l. y N. de Palma de Natural de s 'Albufera, 1 :61-63. Mallorca. Enero-Marzo. Poelt, J. 1969. BestimmungssehJüssel Klement, O. 1965. Flechtenflora und europai'seher Fleehten. Ed. J. Flechtenvegetation der Pithyusen. Cramer. Lehre. 757pp. Nova Hedwigia, 9 (1-4) :435-501. Purvis, O. W., Coppins, B. J., Hawks­ Llimona, X. 1976. Vegetació Liquenica. worth, D. L., James, P. W. i Impressions sobre la vegetació de Moore, D. M. 1992. The Iiehen I'illa de Cabrera. Treb. Inst. Cato flora of Great Britain and Ireland. Hist. Nat., 7:123-137. Natural History Museum, London. Mus, M. 1989. Líquenes epifíticos en la 710pp. Marina de Llucmajor. Rev. Cien., Torrente, P. i Egea, J. M. 1989. La 4:89-92. familia Opegraphaeeae en el área Mus, M. i Egea, J. M. 1989. Líquenes mediterránea de la Península sobre rocas no calcáreas en la Ibérica y Norte de África. Bibl. Serra Nord de Mallorca. Islas Ba­ Lieh., 32:1-282. leares (España). Anales de Biolo­ gía, 15:115-129.

Notes florístiques de les IIles Balears (VI)

Guillem ALOMAR, Uoreng SÁEZ, Juan Miguel GONZÁLEZ Joan FONT

Alomar, G., Sáez, U., González, J.M. i Font, J. 1995. Notes Ilorístiques de les IIles Balears (VI). Bol/. Soco Hist. Nat. Balears, 38:153-161. ISSN 0212-260X. SHNB Palma de Mallorca.

S'aporten dades corologiques d'alguns taxons interessants per a la llora Balear. Destaquem: Cosentinia vel/ea (Aiton) Tod. subsp. bivalens (Reichstein) Rivas­ Martínez & Salvo; Osyris quadripartita Salzm. ex Decne i Damasonium alisma Miller subsp. bourgaei (Cosson) Maire. @ Psrsu/es e/su: flora vascular, lIIes Ba/ears. FLORISTIC NOTES FROM THE BALEARIC ISLANDS (VI). Chorological notes on SOCIETAT O'HISTORIA NATURAL OE LES BALEARS some interesting taxa 01 the Balearic llora are reported, 01 which the lollowing three are outstanding: Cosentinia vel/ea (Aiton) Tod. subsp. bivalens (Reichstein) Rivas-Martínez & Salvo, Osyris quadripartita Salzm. ex Decne and Damasonium alisma Miller subsp. bourgaei (Cosson) Maire. Keywords: vascular flora, Balearic Islands.

Guil/em ALOMAR i Juan Miguel GONzALEZ, Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, Carrer de Can Verí, 1, 3r, 07001 Ciutat de Mal/orca. Lloren9 SÁEZ, Departament de Biologia Vegetal, Universitat de Barcelona, Avinguda Diagonal, 645, 08028 Barcelona. Joan FONT, Departament de Ciencies Ambientals, UdG, Pla9a Hospital, 6, 17071 Girona.

Recepció del manuscrit: 21-agost-95; revisió acceptada: 24-oct-95.

Introducció coordenades UTM corres ponen a la Aportem dades referents a taxons zona de designació 31 S. Es conserven interessants per a la flora de les IlIes plecs testimoni deis taxons citats als Balears. Les novetats corológiques per herbaris personals deis autors. En el a I'arxipelag s'assenyalen amb dos cas de les Orchidaceae, les cites asteriscs (**) i les novetats insulars amb corres ponen a identificacions "in situ", i un (*). Per a cada localitat s'especifica s'han realitzat fotografies, sense que la quadrícula del reticle UTM de 10 x s'hagi recoHectat material, degut a lo 10 km. Quan no s'indica el contrari, les redu'it de les seves poblacions. 154 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

Cataleg florístic Asp/en/um marinum L. Asp/enium azomanes Rosselló, Cubas Mallorca: Punta de n'Amer, Son & Rebassa Servera, ED38, 10m, molt rar dins Mallorca: Lluc-Alcari, Deia, DE70, encletxes de roques ombrívoles 110m, molt rar a les marjades. orientades al N.

Asp/enium major/cum Litard. Asp/enium x ore/1iI Lovis & Reichstein Mallorca: Puig de sa Fita, Selva, Mallorca: Lluc-Alcari, Deia, DE70, DE90, entre 260 i 340 m, a relleixos i 100 m. N'hem trobat un sol individu a esquerdes de roques ombrívoles. A­ esquerdes de roques, entre exemplars questa localitat constitueix el límit orien­ d'Asp/enium trichomanes L. i A. majori­ tal de I'area de distribució de I'especie. cum Litard. Aquest híbrid es considera­ Lluc-Alcari, Deia, DE70, 100 m, a va restringit als voltants de Sóller (Ros­ marjades i fissures de roques. selló, 1989).

taxon plec x D.S. mín-max

subsp. biva/ens

1 54,6 2,91 46-59 2 55,3 2,48 50-60 3 52,8 2,56 48-58 4 52,6 3,47 46-60 5 53,1 2,91 46-58

subsp. vellea 6 66,2 2,62 62-71 7 60,4 2,63 56-65 8 67,9 4,23 60-75 9 65,7 3,37 63-70 10 63,8 2,13 61-70 11 60,2 3,33 56-68 12 67,1 3,15 62-72

Taula 1. Mida de les espores de Cosentinia ve/lea s.l. X= mitjana; 0.5.= desviació estandard; mín= mínim; max= maxim. Mides en micres. Tab/e 1. Spore size of Cosentinia vellea s./. X= mean; DS= standard deviation; mín= minimum; max= maximum. Measures are given in micrometers. G. Alomar et al., Notes florístiques de les Balears (VI) 155

** Cosentinia vellea (Aiton) Tod. 5. Mallorca: Penyal des Llamp, DD47, subsp. bivalens (Reichstein) Rivas­ 210m, leg. L. Sáez, 05.01.1995, (L. Martinez & Salvo Sáez, herb. pers.). Taxon que no pot diferenciar-se de 6. Formentera: La Mola, roques del la subespecie ti pus per la macromorfo­ torrent Fondo, CC77 leg. Gros, logia, pero sí pot separar-se per deter­ 14.05.1918, (BC 71747). minats microcaracters, particularment per 7. Mallorca: Puig de Son Nassi, la mida de les espores, que són signifi­ Bunyola, DD79, 400 m, leg. L. Sáez, cativament menors que a la subsp. 07.01.1987, (L. Sáez, herb. pers.). vellea (cf. Badre i Reichstein, 1983). 8. Eivissa: Puig de s'Argentera, leg. 1. L'estudi del material d'herbari de C. Soriano, 22.06.1992, (BCC s.n.). vellea del qual donem la relació a 9. Eivissa: Sant Miquel, leg. P. Font i continuació, ha revelat la presencia Quer, 19.05.1919, (BC 71793). d'exemplars amb unes dimensions 10. Eivissa: Punta de ses Torretes, prop esporals que entren dins del rang de de cala Sardina, CD52 leg. M.A. variació establert per a la subsp. Cardona, s.d. (BC 644497). bivalens per Badre i Reichstein (Le.). 11. Cabrera: rocas secas del Castillo, Les espores obtingudes de cada plec DD93, leg. P. Palau, 17.04.1951, han estat muntades en aigua; de cada (BC 87591). mostra s'han realitzat 30 medicions del diametre equatorial, perispori inclos. Els 12. Menorca: Llinaritx Nou, Es Mercadal, resultats els exposem a continuació EE92, leg. P. Fraga, 01.1995, (L. (Taula 1). C. vellea subsp. bivalens Sáez, herb. pers.). su posa novetat per al cataleg florístic de les Balears, ja que a les citacions Ophioglossum lusitanicum L. precedents de C. vellea no s'explicita­ Taxon propi de pradells terofítics va la subespecie, i per tant, aquestes damunt substrat pobre en carbonats. eren assimilables a la subespecie tipus. Ginés et al. (1989) reporten aquesta especie de diferents dolines del sector central de la Serra de Tramuntana. Material estudlat Hem constatat la seva presencia a 1. Cabrera: Sa Pleta des Castell, nombroses localitats de la Serra de DD93, leg. P. Palau, 18.04.1948 (BC Tramuntana aixi com del Pla de 104098). Mallorca: Dolina del Pla de ses 2. Cabrera: Es Penyal Blanc, DD93, Basses, Formentor, Pollen~a EE12, 160 leg. P. Palau, 30.04.1948, (BC m. 104099). Comuna de Lloret, L1oret, DD98, 3. Mallorca: Cala en Gossalba, For­ 150 m. mentor, EE12, a 50 m, leg. L. Sáez, Ses Basses, Sóller, DD79, 700 m. J.M. González i B. Company, CoII de l'Arena, Míner Gran, Po­ 31.12.1989, (L. Sáez, herb. pers.). lIen~a, DE90, 620 m. 4. Cabrera: Part alta de Sa Punta des Es Pixarells, Menut, Escorca, Castell, DD93, leg. A. Marcos 06.06 DE90, 520 m. 1933, (BC 87592). Dolines de la Muntanya de Mont- 156 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

caire, S6l1er-Fornalutx, DE70 i 80, entre de Tramuntana, penínsules de la Victo­ 720 i 780 m. ria i Arta, i a la costa de Llevant, colo­ Cases Noves de Tossals, Escorca, nitzant lIocs oberts i assolellats, a la DE80. garriga de muntanya (Hypericion balea­ rici) i més rarament a la maquia litoral Scandix australis L. (Oleo-Ceratonion). Mallorca: Sa Rateta, Bunyola, Mallorca: Muntanya des Fangar, DE80, 900m, a un peu de penyal orien­ Manacor, ED17, 220 m. tat al nord. Havia estat citada del Puig Cala Falc6, Manacor, ED27, 100m. Major (Alomar et al., 1988). Per la seva Cala Pilota, Manacor, ED27, 30m. part, Bolos i Vigo (1990) recullen una Cala Varques, Manacor, ED27, cita de Weyler, sense especificar cap 20m. localitat. Cap Vermell, Capdepera, ED38, 100m. Thapsia gymneslca Rossell6 & Comuna de Bunyola, DD79, 500- Pujadas 760m. Endemisme gimnesic, que a I'illa Mola de Son Cotoner, Puigpunyent, de Mallorca, es distribueix per la Serra DD58, 500m.

7 • t o , 2 3 '4 5 6 7 • 9 o , 2 5 000 4 O.E ~E EE ,fÉ.. 1-- 500 ~~i 3 i[jd~·I'M ... In! .~ 2 ~. ~- •• 4 5 6 1 8 9 O 1 2 3 4 5 6 ,.J ...... ~:. ~ •• r ~ o V' :...... I C[ 100 ... 1/ ••• EO 9 .r ~ l.h ~ ~ ~ 7 .~ 6 ~. 5 -. leI - ~ 4 - 3 ~ r-" ~ 2 1- , .¡- ~ Ir 0'00' .~ lí ce 00 00 EO o ""'- ce 9 - - •• ~ .....

Fig. 1. Distribució de Launaea cervicornis. Fig. 1. Distribution o, Launaea cervicornis. G. Alomar et al., Notes florístiques de les Balears (VI) 157

Puig de s'Esclop, Andratx, 0058, Arenaria grandiflora L. subsp. bolos;; 600-800m. (Cañigueral) Küpfer Cap Fabioler, Andratx 0048, 470m. Mallorca: Puig des Tossals, Escor­ ca, OE80, 1050 m, al vessant nord. l/ex aquifolium L. Endemisme restringit a les muntanyes Mallorca: Puig Gros de Ternelles, més elevades de la Serra de Tramun­ Pollen9a, OE91. Diversos exemplars a tana: Puig de Massanella i Puig Major la Canal des Porcs entre 500 i 800 m. (Bonafe, 1978; Alomar i Rosselló, 1986) Corral den Figuera, Escorca, OE81, i Puig Tomir (Alomar, 1994). 400 m. Puig Caragoler de Femenies, Sedum caespitosum (Cav.) OC. Escorca, OE91, 700 m. Mallorca: Clot d'Albarca, Escorca, Coma des Moro, Son Fortuny, OE80, 350 m, molt rar en pradells Estellencs, 0058, 600 m. terofítics calcífugs amb Crassula tilla ea Lester-Garland. No havia estat citat de Launaea cervicornis (Boiss.) Font Quer la Serra de Tramuntana. & Rothm. Can Pastilla, Palma, 0077, 1 m, Endemisme gimnesic distribu"it per entre gespes de Bryum bicolor Dicks., les illes de Mallorca, Menorca, Cabrera, damunt terreny asfaltat. Sa Oragonera i lila den Colom (Fig. 1). Es característica de la comunitat Cuscuta campestris Yuncker Launaeetum cervicornis O. Bolos & R. Molinier 1958, pero puntualment Citada per primera vegada per colonitza zones més altes amb forta Llorens (1979) de les dunes de Son influencia marina. Serra de Marina, sobre diverses espe­ Mallorca: Cim de I'Atalaia d'Alcúdia, cies de la franja dunar. A les següents Alcúdia, EE11, a 445m. localitats I'hem observat parasitant Canó des Moro, Alcúdia, EE11, a plantes ruderals: Convolvulus arvensis 354m. L., Senecio vulgaris L., Amaranthus sp., Puig des Corbs, Pollen9a OE91, a Papa ver rhoeas L. i als planters de 450m. Populus alba L., P. boleana Mast., P. Ses Roquetes, Ses Salines, E005, nigra L., Salix babylonica L. i Tamarix a 5m. sp. al viver forestal de la Granja, a Son Es Pantaleu, Andratx, 0048, a 5m. Oliva (Ciutat). Sa Roca, Es Mercadal, EE92 a Sa Vall, Ses Salines, E005. 200m. Sa Granja a Son Oliva, Ciutat, IlIeta de Formentor, Pollen9a, 0078. EE11, a 5 m. En aquesta localitat hem observat entre d'altres: Helichrysum ru­ Euphorbia maresií Knoche subsp. pestre (Rafin) OC., Senecio rodriguezii balearica (Willk.) Malagarriga ex Molero, Willk., Polycarpon polycarpoides (Biv.) Mus, Rosselló & Valles. Fiori subsp. colomense (Porta) Pedrol, Mallorca: Tossals, Escorca, OE80, Hypericum balearicum L. i Sibthorpia 1050 m, vora Galium balearicum Briq. i africana L. Chaenorhinum origanifolium (L.) Fourr. 158 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Euphorbia mares;; Knoche subsp. cias Font (1917) assenyala M. praecox mares;; com a abundant a les terres conreades Mallorca: Banc d'Eivissa, Calvia, deis voltants d'Arta, pero aquesta és 0056, 50m. resultat d'una confusió amb M. minima Serra des Cavall Bernat, Pollen~a, (L.) Grufb., com apunta el mateix autor 300m. anys després (cf. Garcias Font, 1953). Puig des Rabassó, Capdepera, D'altra banda, M. praecox ha estat ED39, 20m. indicada a I'illa de Mallorca en catalegs florístics més recents (Duvigneaud, Medicago praecox OC. 1979; Pla et al., 1992). Es tracta d'una especie propia de Mallorca: Clot d'Albarca, Escorca, pradells terofítics calcífugs, de la qual DE80, 340 m, en pradells terofítics, existeixen cites corresponents a I'illa de damunt gresos del Keuper. Mallorca dubtoses, i d'altres que han ser considerades com a erronies. Entre *Teucrium marum L. subsp. occiden­ les primeres cal incloure la deguda a tale Mus, Mayol & Rosselló Barceló (1879-81), corresponent a Sa Dragonera: Es Pins de sa Palma i Felanitx, de la qual no existe ix Cova, Andratx, 0048, 300 m. testimoni d'herbari. Posteriorment, Gar-

, 1-t--1~D.E ~o:E.-t--t--t--t--¡--t--t--¡--t;~ ~ .~~ ~ 3~r-r-r-r-r-r-r-r-+-~----~~I-'o 2~~~~~~~-r-r-+-+_~I~~--¡-l-- L 5 6 7 a 9 o 1 ,--'-'--'--"'-r-1~--,-2--.-3-,' _5T"16rl~t...-''''''''''-t-_ <.,:..-z...lr-t--t--t -+-t--l---~~l~ Ve¡;'" " ... t., I I~- o ...... IUU 9 H-- 1-

7 6 +I s I IV I ~: P" ~~ r- -- te ;-- o l~ Ir CODOce- DO EO 9 '-r- .' ;)~

7L-L-~L-~~~~~~~~~~~~~~~ ______~ Fig. 2. Distribució de Galium balearicum. Fig. 2. Distribution o( Galium balearicum. G. Alomar et al., Notes florístiques de les Balears (VI) 159

*Orobanche picridis F.W. Schultz ex Puig de Ca de Miner, Escorca, Koch OE91, 800m. Menorca: Punta Nati, Ciutadella, Serra d'Alfabia, Bunyola, 0079, 31T EE73, 30 m, parasitant Carlina 1000m. corymbosa L. Son Moragues, Valldemossa, 0069, 900m. Paeonia cambessedesii (Willk.) Willk. Puig de Galatzó, Estellencs, 0058, Mallorca: Serra de Son Jordi, 850-1000 m. Capdepera, E038, 200 m, a un peu de penyal ombrívol orientat al N. *Osyris quadripartita Salzm. ex Oecne Mallorca: Serra de na Burguesa, Polygala vulgaris L. 0068, 320 m. N'hem trobat un sol Mallorca: Puig Major, a la Coma exemplar en un penyal orientat al nord­ Fosca, Escorca, OE80, 900 m. A les est. A les Balears la presencia Balears únicament es coneixia del Puig d'aquesta especie només era coneguda de Massanella (Mares i Vigineix, 1880). d'Eivissa. Primula acaulis (L.) L. subsp. balea­ -Viola arvensis Murray rica (Willk.) Greuter & Burdet Mallorca: voreres d'una pista a Mallorca: Sa Talaia Moreia, Arta, Santa Maria del Camí, 0088, junt amb EE30, 350 m, a replans de roques i Matricaria recutita L. A Mallorca V. escletxes del vessant nord-est, vora i han de ser Bellium bellidioides L. i Adiantum arvensis M. recutita capillus-veneris L. Primera cita per a les considerades especies adventícies. Serres de Llevant. Zygophyllum fabago L. Amelanchier ovalis Med. subvar. co­ Mallorca: naturalitzada al penyal mafredensis Bolos & Vigo del Mirador de Santa Maria al Port de Mallorca: vessant nord del Puig de SÓller, OE70, 20 m. Sa Font, Escorca, OE80, 950 m, molt rar al Brassico-Helichrysion. *Damasonlum alisma Miller subsp. bourgaei (Cosson) Maire Galium balearicum Briq. Menorca: Barranc d'en Rellotge, Aquest endemisme tan soIs es Alaior, EE92, 60 m, a les comunitats coneixia deIs dos cims més alts de del Glycerio-Sparganion, vora Eleocharis Mallorca i de la península d'Arta palustris (L.) Roemer & Schultes i (Barceló, 1879-81; Porta, 1887; Knoche Oenanthe globulosa L. subsp. globulosa. 1921; Bonafe 1979; Alomar i Rosselló, 1986; Gradaille i Sastre, 1990). Amb les *Allium antoni-bolosii Palau següents localitats de la Serra de Sa Oragonera: Na Popia, Andratx, Tramuntana, s'extén /'area de distribució 0048,300 m. coneguda de I'especie (Fig. 2). Puig de ses Moles, Escorca, OE91, Cephalanthera rubra (L.) L.C.M. 700m. Richard 160 Bo//. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

Mallorca: Hort de Llinars, Pollenc;a, Agraiments DE91, 100 m. Una part de la present nota forma Orchis mascula L. subsp. ichnusae part del projecte Inventaris de Biodiver­ Corrias. sitat de les finques públiques i consor­ Mallorca: Sa Rateta, Bunyola, ciades de la Serra de Tramuntana de DE80, 900 m, als penyals del vessant Mallorca (SECONA, Conselleria d'Agri­ nord. Aquest taxon havia estat reportat cultura). Agra'im a Pere Fraga la per Alomar (1989-90) i Schmitt (1993) recoHecció de material menorqui de deis cims més alts de la Serra de Tra­ Cosentinia vellea i a Cosme Aguiló la muntana. A I'herbari del CoHegi d'Apo­ cita de Thapsia gymnesica de sa tecaris de Balears hi ha un plec d'Or­ Muntanya des Fangar. chis mascu/a que conté exemplars re­ coHectats per Garcias Font (04.06.1934) als penyals del Massanella, i que ha de Bibliografia ser adscrit a la subsp. ichnusae. Alomar, G. 1989-90. Aportació a la Cal fer observar que la fenologia Flora orquidiofila de les IlIes indicada per Alomar (1989-90) de Balears. BolI. Soco Hist. Nat. mitjans d'abril a mitjans de juny no és Ba/ears, 33:269-273. exacta, és des de mitjan maig a mitjan Alomar, G. 1994. In: Plantes de les juliol. Balears. Manuals d'lntroducció a la Naturalesa. 1. Antoni Bonner. Ed. x Orchiaceras blvonae Soó MolI. 148 pp. (Aceras antropophorum (L.) Aiton x Alomar, G., Rita, J. i Rossell6, J.A. Orchis itafica Poiret) 1988. Notas florísticas de las Islas Mallorca: Torrent des Ravellar, Baleares (111). BolI. Soco Hist. Nat. Santa Margalida, ED19, 20 m. A les Balears, 32: 141-144. Balears aquest híbrid 1ins ara just era Alomar, G. i Rosselló, J.A. 1986. conegut de Xorrigo, Mallorca (Bona1a, Catálogo de las especies vegetales 1978). endémicas o amenazadas en las /slas Baleares. 2. Especies amena­ Ophrys scolopax Cavo zadas a proteger. MOPU. Palma Mallorca: vessant nord del Puig de Mallorca. 92 pp. des Noguer, Escorca, DE80, 760 m. Amold, J. E. 1981. Notas para la Existeix una citació de s'Albufera d'AI­ revisión del género Ophrys L. cúdia, deguda a I'omitoleg anglas (Orchidaceae) en Cataluña. Collect. Watkinson (1976). Per la seva part, Bot., 12 (1 ):5-61. Arnold (1981) assenyala la seva presen­ Badré, F. i Reichstein, T. 1983. The cia a Mallorca, sense especificar cap two cytotypes of Notholaena lanugi­ localitat, en base a un plec d'herbari nosa (Sinopteridaceae, Pterido­ (BC 125323). phyta). WiI/denowia, 13:361-367. Barceló, F. 1879-81. Flora de las Islas G. Alomar et al., Notes florístiques de les Balears (VI) 161

Baleares. Impremta Gelabert. Pal­ lears. Univ. IlIes Balears, SOCo Hist. ma. 596 pp. Nat. Balears. 81-82. Palma. Bolos, O. i Vigo, J. 1990. Flora deIs Knoche, H. 1921. Flora Balearica. Étude Paisos Catalans. Vol. 2. ed. Barci­ phytogéographique sur les ¡les no. Barcelona. Baléares. Ed. Impr. Roumegous et Bonafé, F. 1978. Flora de Mallorca. Dechen. vols 1-3. Montpellier. Tom 2. Ed. MolI. Palma de Mallor­ Llorens, L. 1979. Nueva contribución al ca. 378 pp. conocimiento de la Flora Balear. Bonafé, F. 1979. Flora de Mallorca. Mediterranea, 3:101-122. Tom 3. Ed. MolI. Palma de Mallor­ Marés, P. i Vigineix, G. 1880. Catalogue ca. 380 pp. raisonné des plantes des ¡les Balé­ Duvigneaud, J. 1979. Catalogue provi­ ares. G. Mason Paris. 365 pp. soire de la flore des Baleares. So­ Pla, V., Sastre, B. i Llorens, L. 1992. ciété pour I'echange des plantes Aproximació al cataleg de la flora vasculaires de I'Europe occidentale vascular de les I/Ies Balears. Univ. et du bassin meditérranéen, 17:1- lIIes Balears. Palma. 57 pp. 43. Porta, P. 1887. Stirpium in insulis Garcias Font, L. 1917. Contribució a la Balearicum Anno 1885. Collec1arum flora Balear. Plantes deis voltants enumeratio. Nuovo Giorn. Bot. Ital., d'Arta i Capdepera. Butll. Inst. Cato 19:276-327. Hist. Nat,:67-70 Rosselló, J.A. 1989. La pteridoflora de Garcias Font, L. 1953. Nuevas contribu­ las Islas Baleares. Tesi doctoral ciones al estudio de la Flora inedita. Universitat de les IlIes balear. Adiciones y correcciones. Balears. 215 pp. Collect. Bot., 25:359-366. Schmitt, T. 1993. Orchis simia Lam. und Ginés, A., Fiol, L., Poi, A. i Rosselló, Orchis mascula subsp. ichnusae JA 1989. Morfologia i vegetació Coro zwei bemerkenswerte Orchi­ d'un grup de dolines de la Serra deen für Mallorca. Ber. Arbeitskrs. de Tramuntana (Mallorca). Endins, Heim. Orchid. 10(2):30-33. 14-15:43-52. Watkinson, E. 1976. A Guide to bird­ Gradaille, J.L. i Sastre, B. 1990. Notes watching in Majorca. Stockholm. 56 Florístiques de Mallorca. 11 Jorna­ pp. des del Medi Ambient de les Ba-

Observations on Coleoptera of Mallorca, Balearic Islands (amendments)

Paul F. WHITEHEAD

Whitehead, P.F. 1995. Observations on COleoptera of Mallorca, Balearic Islands (amendments). BoR. Soco Hist. Nat. Sa/ears, 38:163-165. ISSN 0212-260X. Palma SHNB de Mallorca.

Diverse ecological and taxonomical aspects of some Coleoptera, which appeared in a previous article, are discussed and commented on, Keywords: Co/eoptera, Mallorca, taxomony.

OBSERVACIONS SOBRE COLEOPTERS DE MALLORCA, ILLES BALEARS (PUNTUALlTZACIONS). Es discuteixen i comenten diferents aspectes ecolbgics i taxonomics d'alguns coleopters tractats en un anterior article. ®SOCIETAT O'HISTORlA PBrBu/es e/BU: Co/eoptera, Mallorca, taxonomia. NATURAL DE LES BALEARS Pau/ F, WH/TEHEAD, Moor Leys, Litt/e Comberton, Pershore, Worcestershire, WR10 3EH, Eng/and.

Recepci6 del manuscrit: 5-set-95; revisió acceptada: 24-oct-95.

Introduction own, which I am now amending, as well as updating knowledge of particular My earlier paper in this Bul/etin species. (Whitehead, 1993) discussed a number of significant Coleoptera from Mal/orca, Staphylinidae with a strong emphasis on the conser­ The genus Sepedophilus Gistel. vation of species from the crucially Mention was made of two species important north coast wetlands and on page 49, both having now been littoral. They include species of Cara­ studied by Dr. M. Schülke, the leading bidae and Hydrophilidae characteristic of authority of the group. The record of productive, regularly inundated fen, an Sepedophilus pedicularius (Gravenhorst) extensive prime habitat which contri­ (Lago Esperanza, Port d'Alcúdia, butes to the magnificent varied scenery 25.10.1990) must be deleted. The spe­ of the area. cimen is a female, and according to Dr. A number of misprints crept into Schülke cannot therefore be determined, my earlier paper through no fault of my but an affinity with Sepedophilus 164 BolI. Soco Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

Perenniporia fraxinea (Fr.) Ryvarden on Fraxinus exce/sior Unnaeus), of fairly typical appearance (Hammond, 1973) . . i The internal structure of the aedeagus of the Alcanada specimen is shown in Fig. 1b. In England, this species is characteristic of fungoid angiosperms. Its occurrence on Mallorca on Pinus ha/epensis Miller, is more reminiscent of Sepedophilus /usitanicus Hammond.

Pselaphldae The entry on page 50 should have read as follows: "Brachyg/uta g/obuli­ FIg. 1. a) Kemerton, Worcestershire, collis aubéii. Tournier. 80 in flood debris England, 7.8.1992. b) Alcanada, Mallorca, on beach by Torrent de S'Albufereta, Balearic Islands, April 1987. The general 21-25.10.1990; Brachyg/uta schüppe/ii morphological conformation and microsculptu­ Aubé, a few, Parc de S'Albufera, re of the Balearic insect agrees with S. 23.10.1990. Examples of both species testaceus, but turther work on the morphology of the genital internal armature have been seen by Dr. C. Besuchet, of a larger sample may, in the author's view, Geneva". provide a basis tor taxonomic revision. Fig. 1. a) Kemerton, Worcestershire, Angla­ Scarabaeldae terra, 7.8.1992. b) Alcanada, Mal/orca, /l/es Martín-Piera & Coca-Abia (1992) Balears, abril 1987. La conformació morfoló• have shown that Rhizotrogus /epidus gica general així com la microescultura de /'insecte balear coincideixen amb els de S. Schaufuss is an insular form of the testaceus, peró estudis més precisos sobre dominantly Iberian Rhizotrogus pallidi­ la morfologia de /'armadura genital interna a pennis Blanchard. un exemplar més gros podria, segons I'autor, donar l/oc a una revisió taxonómica. Chrysomelidae Crioceris asparagi var. campestris obtusus (Luz e) (Central and southern Unnaeus (Alcúdia, 20.10.1990). Clava­ Europe, near East, certainly not Iberian) reau (1913) showed that Crioceris as­ is apparent. paragi (Unnaeus), C. campestris Un­ Dr. Schülke has confirmed my naeus, and C. campestris "Rossius" we­ identification of Sepedophilus testaceus re synonymous, but on page 41 he ac­ (Fabricius) (coast near lila d'Alcanada, cepted Crioceris macilenta Weise as a April 1987) commenting that the variety of C. asparagi (L.). White (1981) structural details of the aedeagus are has resolved the taxonomic difficulties somewhat atypical. Fig. 1a shows the surrounding C. campestris. The Alcúdia internal structure of an aedeagus of a specimen was compared with specimens male S. testaceus from Kemerton, in the Natural History Museum, London, Worcestershire, England (7.8.1992, at bearing the names Crioceris asparagi P.F. Whitehead, Coleoptera of Mallorca 165

varo campes tris, and Crioceris macilenta Jolivet, P. 1953. Les Chrysomeloidea Weise. In my view these specimens are des ¡les Baleares. Mem. Inst. Roy. in reality conspeci1ic, and the correct Sci. Nat. Belgique, 2(50):88. taxonomy 01 the Alcúdia specimen is Martín-Piera, F. & Coca-Abia, M.M. Crioceris macilenta Weise, a species 1992. Revisión taxonómica del already known 1rom the Balearic archi­ género Rhizotrogus Berthold 1827, pelago (Jolivet, 1953) as well as North el grupo de R. cicatricosus Muls. A1rica, Iberian Peninsula, Sardinia, 1842 (CoL, Melolonthidae). Elytron, Corsica, Sicily, Italy, Greece (Whitehead, 6:199-220. in press), and Cyprus. Whitehead, P.F. 1993. Observations on Crioceris macilenta Weise shows Coleoptera 01 Mallorca, Balearic considerable whole-range variation (ove­ Islands. BolI. Soco Hist. Nat. Ba­ rall size, extent 01 elytral vittae, extent lears, 36:45-56. 01 dark pigmentation on appendages Whitehead, P.F. in press. The Coleop­ etc.) which has probably caused past tera 01 Zakynthos, Greece. misconceptions. Hammond, P.M. 1973. Observations on British Staphylinidae 3. The British species 01 Sepedophilus Gistel References (Conosomus auctt.). Entomologist's mono Mag., 108:130-165. Clavareau, H. 1913. Coleopterorum White, R.E. 1981. Homonymy in world Catalogus. Pars. 51: Chrysomeli­ species-group names 01 Criocerinae dae. W. Junk, Berlin. 103 pp. (Coleoptera: Chrysomelidae). U.S. Dept. Agric. Tech. Bull. 1629, 1-69.

Les cales, un fet geomorfic eponim de Mallorca

Viceng M. ROSSELLÓ

Rosselló, V.M. 1995. Les cales, un fet geomorfic eponim de Mallorca. BolI. Soco SHNB Hist. Nat. Ba/ears, 38:167-180. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. El toponim cala, d'ampla ressonancia, pero no gaire concret, ha servit per a designar un fenomen geomorfic molt lligat a la costa oriental mallorquina. Sobre materials calcaris neogens es troben unes penetracions marines d'origen parcialment fluvial i eustatic que responen a una diversa tipologia. La relació entre la gola i el tirat del curs interior sol ser menor que 1/1 o 1/2. Psrsules elsu: Cala, morfometria, geomorfologia, Mallorca.

THE "CALA", AN EPONYM GEOMORPHIC CASE FROM MALLORCA. The ®SOCIETAT D'HISTÓRIA NATURAL DE lES BALEARS toponym cala, of great resound, even, though not too concrete, may well design a geomorphic phenomenon greatly linked to the Majorean oriental eoas!. On neogene limestone we can find marine inlets of partially eustatic and fluvial origin whieh respond to a diverse typology. The relationship between the outlet and the traet of the interior eourse is usually lower than 1/1 or 1/2. Keywords: Cala, morphometry, geomorphology, Mallorca.

Vicen9 M. ROSSELL6, Universitat de Valencia, Facultat de Geografia i Historia, Departament de Geografia, apartat 22060, 46080 Valencia.

Recepció del manuscrit: tO-set-95; revisió acceptada: 7-nov-95.

El nom

El concepte de "vall d'erosió curta sitzada ca/anque (provengal ca/anco) i submergida" sembla que entra sota que Trenhaile (1987:264) defineix com el mot ca/a a la literatura per ma d'A. a "penetració litoral que pot tenir Penck (1894, 11: 568). És molt proba­ característiques de congost". ble que ho extraiés de I'obra de I'arxi­ El sentit de cala, 'entrada de duc Lluís Salvador d'Austria-Toscana, mar', correspon a una paraula catalana, gran viatger coneixedor conscienciós del comuna amb la lIengua d'oc, I'italia i el litoral mallorquí, descrit a Die Ba/earen castella, que té un origen pre-roma, (1869-91, V-2: "Die Küste der Insel"). pre-celtic i pre-iberic. La primera La paraula ca/a, tanmateix, ha tengut documentació d'aquest venerable mot després menys fortuna que la france- és, per ara, de 1123 en un document 168 BolI. SOCo Hist. Nat. Ba/ears, 38 (1995)

rossellones que esmerita "ad ca/am de són cales i no totes les que ho són Maruano" (Coromines, 1981). El s'ho diuen. Cales geomórficament ~ignificat més freqüent sembla exigir indiscutibles com Portopetre, Mondragó, una platja interior o un varador per a sa Barca Trencada, es Domingos o barques petites, tot confirmant el valor s'Estany d'En Mas, es Portitxol, eludei­ originari, conservat a Córsega, de 'lIoc xen el generic que tal vegada és abrigat' (a terra o al litoral). sobreentes. Per contra, es Caló des El topónim es troba a totes les Soldat, sa Cala de ses Faves o Cala costes catalanes, fins i tot a I'extrem Falcó amb prou feines poden acomo­ meridional: Cala de la Mare de Déu a dar-se a les definicions més corrents. Santa Pola (un caletó, en realitat); a les Ordinacions de defensa marítima de 1673 hom en troba vint-i-una. Peró a Els materials les lIIes Balears i Pitiüses n'hi ha més que enlloc: no manquen a Cabrera, ni La serie arquetípica de les cales tan sois als illots des Freu i a la mallorquines -així com les de Menorca mateixa Formentera. Segons Coromines, i Formentera- s'obri dins terrenys en castella la paraula és documentada neógens que els geólegs antics es des de 1440 (Pérez de Hita i després conformaven en assignar al Vindobonia. Cervantes) i en portugues durant el Ara pode m ser més precisos i al mateix segle XV. En occita apareix conjunt postorogenic només afectat per devers 1225 i és actualment ben viva a falles distensives hom ha identificat la Provenc;a. Del catala el mot pass a al (Pomar et al., 1983) cinc unitats sard, mentre que en portugues i italia litoestratigrafiques que s'identifiquen tant sembla un manlleu. a la plataforma del Migjorn com a I'orla Una possible etimologia arab ha del Llevant de Mallorca. Totes tenen estat refusada per Dauzat, Abischer i un abassegador component calcari Coromines, que invoquen un etim pre­ -convé remarcar-ho- i són descrites de roma, potser lígur. Els derivats caleta i baix a dalt tot seguit. caló sovintegen al Principat, País 1)"Calcisiltites amb Heterostegines" Valencia (Barranc del Caló a Xabia) i , que s'assignen al Tortonia i formen una sobretot, a les lIIes, inclosa Cabrera. gran plataforma. Només afloren en Calanca -excepcional a Mallorca, alguns penya-segats de les cales que Capdepera, Rafaubetx- és citat a donen a la badia de Palma. I'Emporda, Eivissa, el Rosselló (dit 2) "Unitat escullosa" (unidad arre­ carranca). Cal agermanar aquesta cifal, reef' unit) , que descansa sobre paraula amb el ca/anca proven<;al que I'anterior, comen<;a al Tortonia superior també té un significat interior, terrestre, i acaba al Messinia amb una o diverses semblant a I'italia frana (Coromines, superfícies erosives. Aquests dipósits 1981 ). escullosos formen una unitat progradant Si volem passar del camp de 20 km al Migjorn de Mallorca, cons­ toponomastic -o popular- al científic, tituint una plataforma carbonatada, convé remarcar que no totes les cales lIeugerament basculada, de Llucmajor- V.M. Rosselló, Les Cales, eponim de Mallorca 169

Fig. 1. Mapa del litoral del Migjorn i Xaloc de Mallorea amb la localització de les cales principals. Fig. 1. Survey of the Migjom and Xaloc coasts af Mallorea, shawing the loeatian of the main Cales. 170 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Campos i mostren una posició marginal ques amb nivells estromatolítics, a sa· Marina de Llevant. Els trobem calcaries evaporítiques i, fins i tot, man­ igualment, encara que de forma més glars, tot sedimentat en plataforma o a irregular, al sud de Menorca i confor­ la mateixa Hnia litoral. També té men tota I'illeta de Formentera. Presen­ algunes afinitats amb la costa de Santa ten prou afinitats amb el prominent cap Pola. Aquestes calcaries poden -dit Serra- de Santa Pola (al litoral fossilitzar paleorelleus -paleoespadats­ valencia meridional) i amb I'arxipélag de excavats en la Unitat escullosa (p.e. a Malta on també hi ha cales. Vallgornera) amb un sistema de cales L'alta productivitat de les colonies semblant a I'actual; els coHapses coral'lines, unida a la seva intensa carstics del calcari escullós són reblits destrucció i rapida sedimentació explica per les Cal caries de Santanyí, afectades els nombrosos cicles d'elevada freqüén• per la bretxificació. El complex de cia que hanestat estudiats modélica­ manglars és ben visible al Caló deis ment i minuciosa (Pomar, 1991). En Macs, en es Pontas i a la Cala de general es tracta de calcoarenites Santanyí (Fornós i Pomar, 1983, figs. bioclastiques, amb pegats d'esculls 18 i 21). Moltes cales s'obrin al Calcari d'albufera -o lIacuna- interna i externa, de Santanyí o el deixen veure des de amb morfologies coral'lines persistents i Cala Murta de Manacor vers el sud visibles i canals de rodolits. Hom ha (Forn6s, 1991). pogut reconstruir esculls-barrera i les 5) "Calcisiltites de Son Miro. albuferes posteriors gracies a .I'estudi Pertanyen ja al Plioce i es presenten meticulós deis espadats des Cap Blanc reblint conques subsidents. No afecten a Cala Carril. . gaire la nostra are a d'estudi. 3) Les "Margues de la Bonanova" Totes aquestes unitats, a les vores són diposits de con deltaic regressius de la conca, passen a facies conglo­ que, en determinats indrets, se superpo­ meratiques de con al·luvial, englobades sen a la unitat anterior i acaben en una al "complex terrigen marginal" que no palesa discontinu"itat erosiva. sol afectar per a res les formes litorals. 4) Més sovint a la nostra area La subsidencia relacionada amb falles d'estudi trobem damunt les calcaries normals, sobretot esdevinguda durant el esculloses les anomenades "Calcaries Plioce i el Plistoce inferior (Pomar, de Santanyí" (Fornós i Pomar, 1983; 1991) explica alguns accidents de gran Fornós, 1991), anomenades per d'altres "Complex terminal" i que popularment radio coincideixen en gran part amb la "pedra Com a coberta generalitzada, pero de Santanyí" (grainstone i biocalcoare­ de potencia molt desigual, els materials nita) amb la qual foren bastides les més .recents són les eolianites plisto­ millors obres escultoriques i arquitec­ ceniques que sovint descansen sobre toniques del gotic insular. La unitat les "Cal caries de Santanyí". Majoritaria­ esmentada, que és un complex trans­ ment es tracta d'un grainstone bio­ gressiu, pertany al Messinia i es troba clastic, també calcari, que deu haver entre dues superfícies d'erosió. És un acompanyat o seguit la formació de les grainstone format per calcaries oolíti- cales. V.M. Rosselló, Les Cales, eponim de Mallorca 171

Una aproximació morfometrica

Deixant de banda, per ara, les consideracions genétiques, la cartografia detallada ens permet d'apropar-nos al fenomen 'cala' amb una perspectiva geométrica bidimensional. El concepte d'enclosed bay (Healy i Harada, 1991) no és facil de concretar dins el marc C=amplaria mitjana (A de les "mars litorals tancades" (EMECS'90), ja que un és el punt de vista del bioleg (un ecosistema diferent del de la mar oberta), I'altre, el d'un geoleg (espai marginal, de poca fondaria o que penetra a les terres), de la física o química de I'aigua ... Hem assajat d'aplicar el simplista índex LJE (L és la penetració i E I'am­ pi aria de la gola) a una quarantena de cales mallorquines de qué teníem informació cartogratica i aerofotografica. (Taula 1). El criteri que podem parlar de "badies tancades" quan LJE :S 4 s'acompliria gairebé sempre als nostres exemples, lIevat d'alguns com Cala Ma­ nacor, Cala sa Nau i Cala Uonga, que Fig. 2. Parametres morfometrics d'una cala mostren una disposicio meandritzant i tipus. A) Pro posta de I'autor. B) Proposta de que assoleixen una gran penetració (1,8 Healy-Harada (1991). E: amplaria de la boca; km a la primera, 1,1 a I'última). Potser T: tirat (per I'eix de la cala); L: penetració marina. detall justificaria matisar L i aquest Fig. 2. Morphometrie parameters of a stan­ substituir-ho -com hem fet- per T dard cala. A) The author's proposa/. B) (tracte o tirat) i fins i tot suplir E per Hea/y-Harada (1991) proposa/. E: Outlet I'amplaria mitjana que anomenarem C. width; T: Traet (a/ong the cala axis). La cala de boca més ampla és Portopetre (400 m), seguida per Cala Murada i Falcó. De les 29 ressenyades -totes de la costa de Llevant-, només La relació tiraVamplaria de la boca Cala Uombards té una gola inferior als dóna un maxim de 8,57 a Cala 100 m. Les amplaries mitjanes tenen Manacor (Portocristo) que meandritza i com a extrems Cala Gran (180 m, més prossegueix per un torrent d'una que la gola) i Cala Varques (160 m) i desena de quilometres. En aquest n'hi ha alguna, com Cala Murta, que no parametre segueix -fent honor al arriba a 50. Tanmateix, tenen més toponim- Cala Uonga (6,29) que interes les relacions T/E i TIC. continua terra endins més d'un 172 Boll. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Cala E T C T/E TIC

Morlanda 325 275 0,85 gran coHapse Petita 150 275 50 1,83 5,5 sa Ferradura 125 200 1,60 longitudinal Manacor 210 1800 100 8,57 18,0 meandritzant Murta 100 225 45 2,25 5,0 carst Mendia 110 150 80 1,36 1,9 Anguila 140 250 95 1,79 2,6 s'Estany d'En Mas 200 350 125 1,75 2,8 barranc meandritzant Falcó 300 175 0,58 Varques 200 320 160 1,60 2,0 Magraner 250 450 95 1,80 4,7 Virgília 210 460 65 2,19 7,1 Bóta· 180 230 80 1,28 2,9 Antena 150 300 50 2,00 6,0 barranc molt marcat es Domingos 210 225 1,07 doble barran e Murada 105 110 1,05 estany sa Nau 100 500 55 5,00 9,1 meandritzant Mitjana 230 500 75 2,17 6,7 des Macs 100 270 75 2,70 3,6 Gran 160 470 180 2,94 2,6 d'Or (ses Dones) 130 310 70 2,38 4,4 Llonga 170 1070 140 6,29 7,6 ses Egos 160 380 60 2,37 6,3 meandritzant Portopetre 400 1150 2,87 meandritzant Mondragó 250 500 160 2,00 3,1 meandritzant i estany Figuera 250 800 90 3,20 8,9 meandritzant Santanyí 250 360 90 1,44 4.0 barranc ramificat Llombards 80 250 55 3,12 4,5 estany? s'Almonia 150 150 1,00 barranc i coHapses

Taula 1. Dades morfometriques de les cales mallorquines. Table 1. Morphometric data of Mal/orcan "cales". quilometre en un curs de barranco seria discutible posar a la llista com a Superiors a un coeficient 3, tenim Cala 'cales', malgrat el topónimo sa Nau (5,00), Cala Figuera (3,20) i L'índex TIC, és a dir, relació Cala L10mbards (3,12). A I'extrem tirat/amplaria mitjana, ens confirma les contrari caldria remarcar amb índexs idees anteriors. Destaca, encara més, inferiors a la unitat Cala Morlanda Cala Manacor (18,0), seguida ara per (0,85), Cala Falcó (0,58) i d'altres que Cala sa Nau (9,1), Cala Figuera (8,9) i V.M. Rosselló, Les Cales, epónim de Mallorca 173

Cala Llonga (7,6): totes són cales­ glaciacions (+90 m i +55 m, aproxima­ torrent encaixades en una plataforma de dament), pero mig milió d'anys s6n 25-30 m. A I'altre cap de I'escala no molts per a garantir una minima tenim coeficients inferiors a 2, excepte "estabilitat" del continent. Cala Mendia (1,9), tot i que té torrent, L'anomenat Paleotirrenia o Tirrenia pero s'integra en un sistema superior; I (Cuerda, 1989) és una transgressió Cala Varques (2,0) i algunes altres amb possibles pulsacions diverses que romanen per sota 3, o sia, no arriben a ha deixat testimonis entre +34 i 16 m triplicar I'amplaria mitjana. s.n.m. j, fins i tot, a +5-4 m, a les Aquestes consideracions morfoma­ nostres ribes; aquestes osciHacjons triques haurien de completar-se amb s'esdevenen abans del Riss (hemicicle I'obtenció de talls transversals conti­ W; Butzer, 1975), ara fa devers 300 O nentals i submarins, seguint un metode 350 ka (estadis 9-10 de Shackleton­ fluvial de la relaci6 F= amplaria/fonda­ Opdyke, 1973). La regressió rissiana - ria i diversos índexs d'asimetria (Milne, que potser fou quasi tan pronunciada 1983; Rosselló, 1985). De més a més, com el descens messinia- tengué unes seria bo construir una matriu per a probables influencies decisives en el combinar aquestes dades amb d'altres nostre afer. Butzer (1962) suggerí de litologia, estructura, nivells marins quatre fases regressives amb les quaternaris, conques afluents, etc. corresponents acumulacions eoliques (hemicicles F i E; Butzer, 1975). El Tirrenia 11 o Eutirrenia, que en La dinamica morfogenetlca principi es feia coincidir amb !'inter­ glaciar Eem (o sia Riss-Würm, estadi Cal considerar d'una manera jsotopic 5), sembla millor escindir-lo interactiva les variacions del nivell marí, entre un Tirrenia lIa (180.000-220.000 o de base, la dinamica fluvial -ara BP, hemicicle X de Butzer, 1975) i un minsa, pero no necessariament igual en Tirrenia IIb (.125.000 BP), separats per altres epoques- i les repercussions un hemicicle continental C, 150.000 neotectoniques postorogeniques. La anys BP. Aquests dos nivells transgres­ morfogenesi de les cales en pot sortir sius amb Strombus bubonius osciHarien aclarida. . entre +12 i +8 m aproximadament. Dins a) És ver que I'eustatisme, per ell el Plistoce superior encara tenim el mateix, no pot justificar la formació de Neotirrenia o Tirrenia 111 (estadi 5a), pas cales, pero sí hi pot contribuir de I'Eem al Würm, amb nivells de +2,5 efica<;ment a partir d'altres accidents. m com a terme mitja. Qualsevol baixada del nivell marí La regressió würmiana dóna lIoc a afavoreix la incisió de les goles fluvials I'hemicicle continental B (100.000-70.000 i vice-versa. L'amplaria i freqüancia de BP) al que s'intercala I'aludit Neotirrenia les oscil'lacions marines són més (80.000 BP ca) amb altituds de +3 a conegudes a partir de mitjan Quaternari. +1 m, generalment. El Würm II degué Hom sol admetre uns nivells alts tornar dur el nivell a menys de -80 m ("Sicilia I i 11", "Calabria"?), aban s de respecte a I 'actual. Dins I'Holoce, cadascuna de les dues primeres grans I'hemicicle marí Z corres pon al Flandria, 174 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

nivell que sol osciHar entre O i +2 m i d'agranar les crestes d'arena a través assenyala la transgressió definitiva que del planell mallorquí. La plataforma dóna I'aspecte actual a la costa. litoral de lIevant, altrament, en desco­ No es pot sostreure de la dinamica brir-se, pogué fornir molts materials. marina, com a agent primordial, el vent Com a norma, les dunes inicials de i I'onatge. Encara que les condicions cada regressió estan estratificades en actuals no han de ser necessariament direcció perpendicular a la costa local, analogues a les del Quaternari, convé mentre que, al final, hi estan en relació saber que els vents -i els onatges- del a la isobata -100 m (Butzer i Cuerda, segon quadrant solen comptar com al 1961 ). .20 %, quant a freqüEmcia. És important b) La dinamica fluvial deis "tor­ remarcar, empero, que els fetchs són rents" mallorquins no ha estat gaire considerables: E 450 km, ESE més de estudiada i menys encara allo que en 1.000 i SE un poc més de 300, que podríem dir hidrogeomorfologia (Ros­ garanteixen possibles ones de gran selló, 1985; Grimalt et al., 1990). Tan­ altura. mateix, el protagonisme de les formes Butzer (1961) va estudiar els pa­ fluvials en una bona part de les cales leovents a partir de les dunes wür• -si no en totes- és mal de defugir. mianes i rissianes del litoral meridional Es tracta de ram bies o cursos i en va deduir una desviació gene­ efímers -arroyos, podríem dir-ne en ralitzada de la direcció deis vents "america"- que solen arrancar del pla o efica~os de tempesta, respecte als del planell elevat i tenen poca relació actuals. Concretament per a la costa amb la zona muntanyosa, a judicar pels SE, si el vent predominant actual és de seus perfils longitudinals, i s'encaixen I'ESE, durant el Plistoce les dunes de­ només a I'acabatall. Els gradients deis mostren direccions compreses entre SE fons de les cales, segons pot deduir-se i S, sobretot del SSE. Aquesta "ano­ de les sondes, són semblants als deis malia" pot atribuir-se tant a la diferent torrents i, com ells, baixos i ben defi­ orientació de la costa durant les re­ nits. Els valors varien segons les gressions -tra~at de la isobata-100 m­ dimensions deis torrents entre 0,5 i 4%. com a un sistema divers de circulació Als calons més esquifits els gradients de les borrasques del front polar. solen ser for~a més acusats i no sol El rapid viratge senyalat per les haver-hi correspondencia entre el sector dunes del Würm 11 suggereix a Butzer submergit i el subaeri. El caracter (1961) i Butzer i Cuerda (1962) un ha­ gairebé "difunt" deis corrents ha permes bitual centre depressionari situat a 5° E la conservació de les cales al seu estat i al N de la costa algeriana durant el actual i la seva evolució per efecte de maxim glacial, cosa que hauria provocat la sedimentació marina (Butzer, 1962) .. la desviació pel sud -ruta de Gibraltar­ Per la seva complicada ramificació de les pertorbacions occidentals. Durant són notables els tra~ats tortuosos i la penúltima regressió, pero, les dendrítics de les cales de Santanyí• borrasques més importants venien del Felanitx. Les formes fluvials que avui golf de Valencia (lIebeig) i eren capaces contemplem i sobretot la seva subor- V.M. Rosselló, Les Cales, eponim de Mallorca 175

dinació són relíquies de períodes més Mediterrania. Tot i que alguns torrents humits i en bona part "fossils". Les litorals han reexcavat parcialment els lIargues i intenses regressions eustati­ diposits regressionals del Plistoce ques del principi del Plistoce superior superior o mitja i els flonjos rebliments serien prou a justificar la majoria de de I'Holoce antic, cal que atribu'im cursos de torrent. Només als casos I'excavació original d'aquestes valls a més espectaculars de desenvolupament l'inici del Plistoce mitja. Analogament els i embotiment caldria recórrer a la baixa cursos baixos han sofert modificacions messiniana, quan va dessecar-se la posteriors a les transgressions del

Punta de sa Guardia

es Blanqucr

o m 500

Fig. 3. Mondragó: un conjunt de cales on predomina I'alineació NW-SE. S'Amarador hi allarga extraordinariament la penetració amb un aiguamoll. Fig. 3. Mondragó: a group of cales in which the NW-SE alignment is predominant. S'Amarador appears to be extraordinarily lengthened due to a marsh. 176 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Plistoce mitja i superior, especialment a L'estructura del Caló des Burxit i sa les cales (Butzer, 1962). Barca Trencada (a I'E) és inequívoca Una modalitat que convindria no geneticament (Fig. 3) (Rosselló, 1964 i perdre de vista, són els canyons 1979). carstics, indubtablement presents dins un rocam calcari d'extraordinaria solubi­ litat i que ha estat sotmes a climes Tipologia i classificaci6 prou més humits que I'actual i a varia­ cions considerables del nivell de base. Un assaig de tipologia que c) La tectónica distensiva -deixant proposarem fa molt de temps (Rosselló, de banda coHapses i afonaments 1964) confrontava cales "altes" i "bai­ d'origen carstic- ha de tenir part en la xes", tot calcant I'esquema de les ries disposició o trac;at de determinades gallegues. Les primeres correspondrien cales "estructurals" o en I'orientació a cursos d'aigua d'influx carstic (?) que, preferent que adopten moltes de les el seu dia, originaren canyons, de cales baixes. La distensió produ'ida vegades prolongats submarinament, i durant el Plioce i el Plistoce inferior que per terra acaben sobtadament en dona 1I0c a falles normals. autentics culs-de-sac, molt poc rela­ Les cales baixes acusen en gran cionats amb la circulació superficial. Per mesura, com els talvegs originaris, el aquests cursos, si és que arriben a tragat ortogonal de línies de menor tenir conca apreciable, mai no corre resistencia, motiu pel qual es mostren aigua de pluja. La situació a costes molt ramificades i sovint prou amples relativament altes pot deure's al (p.e., Cala Llombards, Mondragó, retrocés testificat per la presencia de Portopetre, Cala Llonga). Al complex valls penjades i la rara proximitat de la Cala Ferrera-Cala Llonga (Santanyí• divisória hidrografica a I'espadat. L'afi­ Felanitx) la lIarga dotzena de cales, nitat amb "ries altes" o abers bretons subcales i calons que se succeeixen al és purament formal -no litológica, ni lIarg d'una recta de 2 km mostra hidrológica-, salvades les proporcions. orientacions constants i més o menys Cala Pi pot servir-ne de tipus, admes el perpendiculars que no poden atribuir-se seu caracter excepcional i solitari. més que a influx estructural, ja que el S'enfonsa amb un tall gairebé verrtical relleu interior és ben migrat per a en un planell de 50 m d'altitud, juntant poder-se responsabilitzar d'accions tan dos afluents de conca insignificant que intenses; la mar ha aprofitat les minor malament poden justificar-ne I'encaixa­ fines per a eixamplar la cala; aquestes ment; més encara, el canyó s'interromp línies es prolonguen vers I'interior per en sec a un quilómetre de I'aigua. Les algunes barrancades seques. Més línies de fractura expliquen sis trams eloqüent és encara, si cal, el conjunt rectes alternativament paral'lels amb un de Mondragó, on es re pete ix insistent­ angle de 130°. Cala Figuera de Ponent ment una orientació ENE que reco­ s'hi pot comparar instructivament neixem igualment als uads de I'interior. (Rosselló, 1975). V.M. Rosselló, Les Cales, eponim de Mallorca 177

A 8

Fig. 4. Cala Pi, prolongada per un profund barranc, té sis trams alternativament paral'lels, que disseccionen I'alta plataforma. A) Topografia; B) bloc diagrama. Fig. 4. Cala Pi, lengthened by a deep gully, presents six sections alternatively parallel that cut the upper platform. A) Topography; B) block diagram.

Cala Beltran Una distinció de les cales per la

"f t· grossaria ens duria a parametres 500m semblants als que hem manejat en les analisis morfometriques i la simple Punta de Ses Taronges planimetria -extensió d'aigua abrigada­ no sembla que pugui tenir valor L'altre tipus, assimilable a les "ries d'interpretació, encara que en tenga al baixes", de predomini tectónic segons camp de les aplicacions portuaries o Guilcher (1976), es caracteritza per un residencials. Contraposar cales embrio­ curs de torrent o rambla prolongat naries i desenvolupades, tal vegada palesament terra endins i pel qual les seria més efica<;. aigües circulen, almenys, esporadica­ La disposició de I'eix de I'accident ment. Aquestes cales acusen en gran respecte a I'orientació general de la mesura, com els talvegs originaris, el costa autoritza contraposar cales tra<;at ortogonal de línies de menor transversals -la immensa majoria- a resistencia, motiu pel qual apareixen cales longitudinals, I'eix de les quals molt ramificades i relativament amples corre paral'lel al litoral; solen reduir-se (exemples: Cala Llombards, Mondragó, a ramals d'altres cales principals i Portopetre, Cala Llonga). transversals. Potser caldria afegir-hi el 178 Bo/l. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

tipus de cala ondulada o serpentiforme, el valor deis embarcadors, pero el sentit la meandrització de la qual és un tema portuari o pescador s'hi mantengué amb per escatir. (Sobreimposició?). les vicissituds poblacionals. Ara, fins al Ens preocupa, sObretot, la classi­ nostre segle el paisatge no sofrira cap ficació per origen. Mentre no avancem canvi substancial. Primer serien les més en la coneixenc;a genetica, hom instal'lacions portuaries (pesqueres, pot dividir entre cales tectoniques (o gairebé sempre) que trencarien alguns estructurals) i cales erosives. Les pri­ equilibris deposicionals o circulatoris. El meres basicament obe'irien a fractures o cas més conspicu fou a Cala Manacor plans de debilitat, explotats per torrents on calgué dinamitar un dic massa o I'onatge. Les segones, caldria atribuir­ "eficient"; tot i amb aixo, I'antiga pul­ les a I'encaixament fluvial -preterit, sació del Rivetó, que transcendia a les "relicte"- i també a la dissolució Coves del Drac, s'ha interromput fa carstica; I'abundancia de calcaries bio­ decennis i la sedimentació s'ha tras­ clastiques explica I'extraordinari joc tocat. Els ports esportius -autentica d'aquest component amb el qual plaga deis nostres litorals- han afectat coincideix el no menyspreable deis més d'una cala i esperem que els seus coHapses. Finalment, podem contrapo­ desequilibris dinamics no s'encomanin sar -sumar?- fluvial a marí. Sembla encara més. que hi ha cales més marines que Comptat i debatut, el major im­ d'altres i cales d'un aire molt més pacte, tant paisatgístic com geomorfic, fluvial. Són factors indissolublement és el de I'edificació, massa temps complementaris, pero podríem pensar incontrolada a la faixa litoral, que sem­ en 'cales' només marines? pre hauria d'haver estat preservada. Hi ha moltes cales fins suara intactes (anys 1960 o 1970) que ara són del tot L'antropització irrecognoscibles geomorfologicament. S'ha donat el cas i tot de construir-se La troballa de les cales -I'aprofita­ al mateix lIit del torrent (Estany d'En ment- no hi ha dubte que fou marinera. Mas, Portocolom, p.e.) amb els logics El sentit primigeni del mot sembla que perjudicis en cas de revingudes. era el de 'recer' o 'port natural', deis L'especulació, a banda, mai no I'han quals tanta fretura hi ha a la nostra deturada preocupacions estetiques ni Mediterrania. Les cartes portolanes del paisatgístiques. Aquesta absencia de segle XIII i XIV (Rosselló, 1995) ja protecció fa pensar, amb poques porten en la seva no prodigada excepcions, en una desfeta quasi total retolació mitja dotzena i escaig de del capital que han representat i toponims de cales mallorquines; aixo vol representen les cales al nostre litoral. dir que eren "internacionalment" ben Un valor que no era només físic o conegudes. fisiogratic, sinó resultat d'un matisat Els perills de la mar -pirates, equilibri entre la presencia humana i el corsaris, invasors- capgiraren adesiara suport natural. V.M. Rosselló, Les Cales, epónim de Mallorca 179

Pro posta de definició tocene chronology of the Mediterra­ nean Sea. Jour. Geol., 70:398-416. A tall de conclusi6, sintetitzam les Carandell, J. 1927. Movimientos lentos idees exposades en un assaig definitorio en el litoral de Mallorca. Bol. r. Una cala es pot presentar com "una Soco Esp. Hist. Nat., 27-(10) :468- penetraci6 marina preferentment en un 473. litoral calcari de caracter tabular, Coromines, J. 1981. Diccionari etimo­ deguda a la inundaci6 eustatica d'un lógic i complementari de la Ilengua antic curs fluvial, sense excloure'n les catalana, ". Curial Barcelona. albuferes, el carst, el coHapse, ni la Cuerda, J. 1989. Los tiempos cuaterna­ fracturaci6 distensiva com a 1actors rios en Baleares. Diputación Provin­ coadjuvants". La relaci6 entre la gola i cial, Palma de Mallorca. 304 pp. el curs interior sol ser inferior a 111 o Drooger, C.w. 1973. Messinian Events 1/2. in the Mediterranean. North Ho­ IIand, Pub. Co .. Amsterdam, 272 pp. Bibliografia Fornós, J.J. 1991. La Unitat Calcaries de Santanyí (Mioca superior) a la Austria-Toscana, L.S. 1884-91. Die Ba­ zona de Cala Murta. Marina de learen in Wort und Bild geschildert. L1evant. Boll. Soco Hist. Nat. Brockhaus, Leip:zig 7 volums. Balears, 34:33-40. Sutzer, K.W. 1961. Paleoclimatic impli­ Fornós, J.J. i Pomar, L. 1983. Mioceno cations of Pleistocene stratigraphy superior de Mallorca: Unidad in the Mediterranean Area. Ann. calizas de Santanyi ("Complejo New York Acad. Sci, 95:449-456. terminal"). El Terciario de las Sutzer, K.W. 1962. Coastal Geomorpho­ Baleares. Guía de las Excursiones logy of Majorca. Ann. Assoc. Amer. del X Congreso Nacional de Geogr., 52-(2):191-212. Sedimentología. Menorca, 1983. Butzer, K.W. 1975. Pleistocene Littoral­ 177-206. Sedimentary Cycles of the Medi­ Grimalt, M., Rodríguez-Perea, A. i Ro­ terranean: A Mallorquin View. In dríguez-Gomila, R. 1990. Morfome­ Butzer, K.W. and Isaac, G. L. eds. tría de cuencas en la vertiente After the Australopithecines: 25-71. sudoriental de Mallorca. IV Chicago. Coloquio de geografía cuantitativa. Sutzer, K.W. i Cuerda, J. 1961. Nota Palma de Mallorca, Universitat de preliminar sobre la estratigrafía y les /l/es Balears. 355-374. paleontología del Cuaternario mari­ Guilcher, A. 1976. Les cotes a rias de no del Sur y Sureste de la isla de Corée et leurévolution morpholo­ Mallorca. Bol. Soco Hist. Nat. de gique. Ann. Géol., 472:641-671. Baleares, 6:9-29. Healy, T. i Harada, K. 1991. Enclosed Sutzer, K.w. i Cuerda, J. 1962. Coastal and semi-enclosed coastal seas. stratigraphy of southern Mallorca Jour. Coastal Research, 7-1 :1-5. and its implication for the Pleis- Milne, J.A. 1983. Variation in cross- 180 Boll. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

sectional asymmetry of coarse Primer Curso de Geomorfología bedload river channels. Earth surf. litoral aplicada. Valencia, Univer­ proc. landf., 8:503-511. sidad Politécnica. 105-111 . Monnier, O. i Guilcher, A. 1993. Le Rosselló, V.M. 1985. Los barrancos de Sharm Abhur, ria récifale du la plataforma oriental de Palma de Hedjaz, mer Rouge: géomorpho­ Mallorca. IX Coloquio de Geografía. logie et impact de I'urbanisation. Murcia, 1985. Asociación de Geó• Ann. Géol., 569:1-16. grafos Españoles. Ponencias, 1-13. Penck, A. 1894. Morphologie der Rosselló, V.M. 1995. Cartes i atles por­ Erdoberfláche. Engelhorn. Stuttgart. tolans de les coHeccions espanyo­ Pomar, L. 1991. Reef geometries, ero­ les. Portolans procedents de col­ sion surfaces and high-frequency leccions espanyoles. Segles XV­ sea-Ievel changes, upper Miocene XVII. Barcelona, Institut Cartogratic Reef Complex, Mallorca, Spain. de Catalunya: 9-60. Sedimentology , 38: 243-269. Shackleton, N.J. i Opdyke, N.O. 1973. Pomar, L., Esteban, M., Calvet, F. i Oxygen isotope and palaeomag­ Barón, A. 1983. La Unidad Arrecifal netic stratigraphy of Equatorial del Mioceno superior de Mallorca. Pacific core U28-238: Oxygen El Terciario de las Baleares. Guía isotope temperatures and ice de las Excursiones del X Congreso volumes on a 105 year and 108 Nacional de Sedimentología. Me­ year scale. Quaternary· Research, norca, 1983. 139-175. 3:39-55. Rosselló, V.M. 1964. Mallorca. El sur y Simó, A. i Ramon, X. 1986. Análisis sureste. Cámara de Comercio, sedimento lógico y descripción de Industria y Navegación. Palma de las secuencias deposicionales del Mallorca. 553 pp. Neógeno postorogénico de Ma­ Rosselló, V.M. 1975. El litoral de Ma­ llorca. Bol. Geol. Min., 97:445-472. llorca. Assaig de genetica Trenhaile, A.S. 1987. The Geomorpho­ classificació. Mayurqa, 5: 14-19. logy of Rock Coasts. Ciaren don Rosselló, V.M. 1979. Las calas: un tipo Press. Oxford. 384 pp. de costa peculiar mediterránea. Asteia inanis Lyneborg, 1969: new record to the Balearic Islands (Spain) (Diptera, Asteiidae)

Miguel CARLES-TOLRÁ

Carles-Tolrá, M. 1995. Asteia inanis Lyneborg, 1969: new record 10 the Balearic Islands (Spain)(Diptera, Asteiidae), Bo/l, Soe. Hist. Nat. Balears, 38:181-182 ISSN SHNB 0212-260X, Palma de Mallorca,

Asteia inanis Lyneborg, 1969 is recorded lor the first time Irom the Balearic ISlands, concretely lrom the Isle 01 Ibiza. Furthermore, a list 01 asteiid species recorded in the Balearic Islands is given, Keywords: Asteiidae, Asteia inanis. new record, Balearie /s/ands.

Asteia inanis LYNEBORG, 1969: NOVA CITA PER A LES ILLES BALEARS ~SOCIETAT D'HISTÓRIA (ESPANYA) (DIPTERA, ASTEIIDAE), Es cita per primera vegada per a les Illes NATURAL DE lES BAlEARS Balears, concretament de l'illa d'Eivissa, I'asteid Asteia inanis Lyneborg, 1969, A més es dóna una IIista deis asteids citats fins ara a les lIIes Balears. Parau/es e/au: Asteiidae. Asteia inanis, nova cita. lIIes Ba/ears.

Miguel CARLES-TOLRÁ. Avgda. Príncep d'Astúries 30. atic 1. E-OB012 Barcelona, Spain.

Recepció del manuscrit: 2-oet-95; revisió acceptada: 23-nov-95.

Introduction

Recently, Carles-Tolrá (1995) pu­ the palaearctic region (Papp, 1984), of blished a preliminary list with eleven which only eight (belonging to two acalyptrate families of Diptera from the genera: Asteia Meigen and Leiomyza Balearic Islands. One of the families Macquart) are known to occur in the was that of the Asteiidae, which is Iberian Peninsula (Carles-Tolrá, 1990, recorded here again. 1992). According to Carles-Tolrá (1995) Asteiidae are small to very small only three species have been recorded (1-3 mm), slender flies. Thirty species from the Balearic Islands, all of them have been, up to now, described from from the isle of Eivissa (for more de 182 Bol/. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Asteia amoena Meigen, 1830 References Asteia ibiza na (Enderlein, 1935) Asteia inanis Lyneborg, 1969 Carles-Tolrá, M. 1990. Contribución al Phlebosotera mollis Duda, 1927 estudio de los Diptera, Cyclo­ rrhapha, Acalyptratae (Insecta) de Table 1. List of the Asteiidae recorded in the Balearic Islands. España peninsular. Tesis Docto­ Taula 1. L1istat deIs Asteiidae citats de les lIIes ral. Facultad de Biología, Barce­ Balears. lona. 621 pp. Carles-Tolrá, M. 1992. New and inte­ tailed information concerning the resting records of Diptera Aca­ knowledge of this familiy in the Balearic Iyptrata from Spain. Part 1: Acar­ Islands see Carles-Tolrá, 1995). tophthalmidae, Opomyzidae, An­ thomyzidae, Asteiidae, Carnidae, Tethinidae, Milichiidae and Cryp­ Material examined tochetidae. Bul/. Ann/s Soco r. beIge Ent., 128:343-353. Asteia inanis Lyneborg, 1969 Carles-Tolrá, M. 1995. Nuevas citas de Balearic Islands, Ibiza, Punta Arabí, dípteros acalípteros para las Islas 30VI.1988 1 male, 28.V1.1989 1 female, Baleares, junto con una lista light lamp, M. Carles-Tolrá leg., det. et preliminar de once familias coll. (Diptera, Acalyptrata). Boln. Asoc. Asteia inanis Lyneborg was descri­ esp. Ent., 19(1-2) :253-265. bed from southern Spain, specifically Papp, L. 1984. Family Asteiidae. In: from the province of Almería. This had Soós, A. & Papp, L. eds. Ca­ been hitherto the only known world talogue of Palaearctic Diptera. record. With the new material collected Volume 10. Clusiidae-Chloropidae on the Isle of Ibiza we extend its 63-66. Elsevier Sci. Publ., geographical distribution to the Balearic Amsterdam & Akadémiai Kiadó, Islands, increasing to four (see Table 1) Budapest. the number of asteiid flies occurring there. Unfortunately, its life cycle is not known.

Acknowledgements

My most sincere thanks to Dr. Amnon Freidberg (Tel Aviv) for having confirmed the identifications. Actocetor margarita tus (Wiedemann, 1830): nuevo género y especie para Europa (Diptera, Ephydridae)

Miguel CARLES-TOLRÁ

Carles-Tolrá, M. 1995. Actocetor margaritatus (Wiedemann, 1830): nuevo género y especie para Europa (Diptera, Ephydridae). BolI. Soco Hist. Nat. Balears, SHNB 38:183-184. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca.

Actocetor margaritatus (Wiedemann, 1830) se cita por primera vez para Europa en las Islas Baleares, concretamente de la isla de Formentera. Palabras clave: Ephydridae, Actocetor margaritatus, primera cita, Europa.

Actocetor margaritatus (WIEDEMANN, 1830): NEW GENUS AND SPECIES FOR EUROPE (DIPTERA, EPHYDRIDAE). Actocetor margaritatus (Wiedemann, 1830) ®SOCIETAT D'HISTÓRIA is recorded lor the lirst time lor Europe on the Balearic Islands, specilically Irom NATURAL DE LES BALEARS the isle 01 Formentera. Keywords: Ephydridae, Actocetor margaritatus, (irst record, Europe, Ba/earic /slands.

Actocetor margaritatus (WIEDEMANN, 1830): NOU GENERE I ESPECIE PER A EUROPA (DIPTERA, EPHYDRIDAE). Actocetor margaritatus (Wiedemann, 1830) se cita per primera vegada per a Europa a les lIIes Balears, concretament a I'illa de Formentera. Para u/es e/au: Ephydridae, Actocetor margaritatus, primera cita, Europa, /l/es Balears.

Miguel CARLES-TOLRÁ, Avgda. Príncep d'Astúries 3D, atic 1, E-08012 Barcelona, Espanya.

Recepció del manuscrit: 2-oct-95; revisió acceptada: 23-nov-95.

Introducción más de 500 especies en la región paleártica (Cogan, 1984). Vulgarmente, Los Ephydridae forman una gran se conocen con el nombre de "moscas familia de dípteros del grupo acalyp­ costeras", si bien este término no se trata. Se trata de una familia común, refiere estrictamente a la costa marina, cosmopolita, estando representada por sino a la "costa" de zonas acuáticas, ya 184 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

sea salada o dulce, pues se las puede de este género y especie, no solo para encontrar fácilmente en los márgenes las Islas Baleares, sino también para de ríos, pantanos, y cualquier zona Europa. acuática, incluidos "charcos" pequeños y aislados. Sin embargo, no son estricta­ mente acuófilos, pues también son Material examinado frecuentes lejos de zonas acuáticas, aunque, eso sí, generalmente sobre la Actocetor margarita tus (Wiedemann, vegetación de zonas húmedas, más o 1830) menos sombreadas. La mayoría de las Islas Baleares, Formentera, Es Pu­ larvas conocidas son acuáticas o jols, 28.V1.1988 1 hembra, playa, hierba, semiacuáticas, ya sea de agua dulce o Carles-Tolrá leg. et coll., Canzoneri det. salobre, alimentándose de algas y otros organismos microscópicos. El género Actocetor fue establecido Agradecimientos por Becker en 1903 para incluir una única especie que había sido descrita Deseo expresar mi más sincero por Wiedemann en 1830, originaria­ agradecimiento al Dr. Silvano Canzoneri mente dentro del género Ephydra Fa­ (Venecia) por la identificación del único lIén, 1810, como Ephydra margaritata. ejemplar. Esta especie se describió en base a material procedente de Egipto. No obstante, actualmente su distribución se Bibliografía ha ampliado considerablemente, pues se ha extendido por diversas regiones, Cogan, B.H. 1984. Family Ephydridae: a saber, Israel, Egipto, Islas Canarias, In: Soós, A. & Papp, L. eds. Ca­ India, Islas Cabo Verde, Kenia, Sudán y talogue of Palaearctic Díptera. Zimbawe. De su distribución anterior se Volume 10. Clusiidae-Chloropi­ deduce, por consiguiente, que el dae: 126-176. Elsevier Sci. Publ., ejemplar capturado en la isla de Amsterdam & Akadémiai Kiadó, Formentera representa la primera cita Budapest. SHNB Jeroni Orell Casasnovas (1924-1995)

JERONI ORELL CASAS NOVAS va néixer a Sóller el 6 de SOCIETAT D'HISTORIA juny de 1924. Féu els primers estudis al col'legi de "Ca'l Bisbe NATURAL DE LES BALEARS Nada!" que estava dirigit pels germans de les Escoles Cristianes (La Salle) . Fou a una excursió a Balitx, en co mpanyia deis germans d'aquest centre, un d'ells deixeble del germa Bianor, quan tingué Iloc el seu pimer contacte amb la botanica, essent Carlina carymbasa la primera planta que va coneixer. Més tard va estudiar al ce ntre que aquesta Ordre tenia al Pont d'lnca. Aleshores va tenir ocasió de prendre contacte amb I'herbari Bianor, la qual cosa el va estimular a continuar i, en bona mesura, dirigir la seva relació cap al món de la botani ca. Després va cursar magisteri a Ciutat i exercí com a professor a Ciutat, Pont d'lnca, Sóller i Biniaraix, fins al 1967, any en que, determinat per motivacions familiars i per la seva afecció pel món de les plantes, va demanar I'excedencia. La vida i les activitats ciutadanes foren greument trasbalsades per la guerra 1936-39. A Mallorca tan sois un redu'it grup de persones mantenien activitats naturalístiques. Amb una d'elles, Ll orenº Garcies Font, apotecari d'Arta, va fer la seva primera excursió botanica al Puig Major i a sa Coma de n'Arbona, el 18 de juliol de 1942. El 1947, mitjanºant el mateix Llorenº Garcies Font, entra a formar part de la Sacietat d'Historia Natural de les Balears, on va destacar per la seva activitat. El 1980 esdevé membre fundador de I'associació "Museu Balear de Ciencies Naturals" de SÓlle r, centrant la seva activitat a la re alització de I'herbari del Museu i prenent part en la iniciativa de creació del Jardí Botanic. L'any 1994 la mateixa 186 Bo". Soe. Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

associaci6 el va nomenar Soci d'Honor. Destacat coHaborador de molts botimics que visitaven I'illa, va intervenir a importants recerques. D'entre totes, destaquen les realitzades sobre falgueres de la vall de S611er amb els Drs. Lovis, Bennert, Rasbach i Reichstein; o les relacionades amb el Prof. Ehrendorfer de Viena, el Dr. Sleep d'Anglaterra, el Prof. Pignatti de Roma o el Dr. Erben de Munich. Historicament molt vinculat amb els botanics instaHats a Barcelona i a Mallorca, mantingué una repetida i estable relaci6 amb els Profs. Antoni i Oriol de Bolos, amb la Dra. M. Angels Cardona i darrerament amb el Dr. Angel Romo de Barcelona. A Mallorca destaquen les que havia tingut amb U. Garcies Font, amb Pere Palau i amb el Pare F. Bonafe. Una part important de la seva activitat com a naturalista ha quedat present al seu herbari i al Jardí Botanic de S6l1er. Una altra es reflecteix a les seves publicacions científiques. Publica els seus articles al Bolletí de la Soeietat d'História Natural de les Ba/ears, a Col/eetanea Botaniea - un d'ells signat amb la seva esposa- i al Butlletí de la Institució Catalana d'História Natura/ -coHaboraci6 amb C. Benedí i J.J. Orell una i amb A.M. Romo I'altre-. Cal esmentar, també, les seves coHaboracions de divulgació (un lIibre, distints fullets i articles al setmanari "S611er1 i els eponims: Asplenium orellii Lovis & Reichstein i Limonium orelli Erben. RecoHector constant, guard a la memoria una imatge seva trescant entre joncs i estepes, a Sa Mesquida de Menorca, una horabaixa fosca sota una forta pluja, per tal de trobar la rara Vicia bifoliolata, mantingué un intens esperit de relaci6 amb les plantes, des d'aquella primera Carlina corymbosa tins els darrers Limonium que cuidava a casa seva, que ara s6n al, també seu, Jardí Botanic de S6l1er. Una necessaria i delicada intervenci6 quirúrgica el va obligar a anar a Barcelona. Malgrat aquesta circumstimcia, quan el vam acomiadar, tot fent projec­ tes per a I'herbari del Jardí Botanic de Sóller, no ens havíem fet la imatge de que no el tornaríem a veure. Ens deixava per sempre el 31 de maig de 1995.

Els seus amics no I'oblidaran.

Lleonard Llorens 187

BIBLlOGRAFIA DE JERONI ORELL CASASNOVAS

Artie/es eientífies

1953.- Contribución al estudio de la flora balear. Bol. Soco Hist. Nat. Baleares, fase. 1, pp: 7-9. 1956.- Novedades botánicas de la región de Sóller, Mallorca. Bol. Soco Hist. Nat. Ba/eares, fase. 1-4, pp: 79-81. 1961.- Localidades nuevas de plantas raras de Mallorca. Bo/. Soe. Hist. Nat. Ba/eares, vol. 7, pp: 75-79. 1961.- Contribución al estudio de la flora micetológica de Mallorca. Bol. SOCo Hist. Nat. Baleares, vol. 7, pp: 69-74. 1968 [conjuntament amb Mª C. Jaquotot]. Asplenium majoricum R. Litardiere, su área de expansión en la Sierra Norte de Mallorca. Collect. Bot., vol. 7, fase. 1, pp: 559-571. 1985.- Cotula australis (Sieb.) Hook. F. i Lapsana communis a les illes Balears. Collect. Bot., vol. 16, fase. 1, pp: 239. 1989 [conjuntament amb C. Benedi i J.J. Orell-Jaquotot]. Notes taxonomiques, nomenclaturals i corologiques de les especies de Verbascum L. (Scrophulariaceae) a Mallorca. Butll. Insto Cato Hist. Nat., 57 (Sec. Bot., 7): 61-64. 1990 [conjuntament amb A.M. Romo]. Arundinaria japonica a les Balears. Collect. Bot., vol. 18, pp: 160. 1990 [conjuntament amb J. LI. Gradaille i L. Villar]. Sobre algunos Po/ygonum de Mallorca. Collect. Bot., vol. 18, pp: 151-152. 1991 [conjuntament amb A.M. Romo]. The genus Viola in the Balearic Islands. Butll. Inst. Cat.Hist. Nat., 59 (Sec. Bot., 8), pp: 81-88.

Comunieaeions presentades a congressos

1987 [conjuntament amb C. Benedi i J.J. Orell-Jaquotot). El genere Verbaseum L. (Scrophulariaceae) a Mallorca. Primeres Jornades del Medi Ambient de Balears, L1ibre de Resums. Ed. Universitat IlIes Balears, Palma. pp: 39-40.

Contribueions a /libres

1987 [conjuntament amb H. Straka. H. Haeupler i U. L1orens). Führer zur Flora van Mallorca. Gustav Fischer Verlag. Stuttgart-New York, pp: 1-216.

Altres publicacions

1960.- D. Guillermo Colom Casasnovas y su obra. Impremta Marqués, Sóller. 4 pago 1960.- El Valle de Sóller y /a flora Balear. Impremta Marqués, Sóller. 7 pago 188 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

SHNB Emili Palmer Juan (1910-1995)

N'EMILI PALMER JUAN ha estat un deis membres més antics de la Societat d'Historia Natural de les Balears. Era un gran afeccionat a la Paleontologia. Els anys 1949-1950 residí SOCI ETAT DHISTÓRlA NATURAL DE LES BALEAAS a Salars de Pallars (Lleida), on va explorar amb el metge LLUís FARRER CONDAL el famós jaciment de peixos i insectes fossils de Santa Maria de Maia. Va donar a coneixer les seves importants troballes a tres articles que foren publicades a la revista Ibérica 81952), així com a diverses conferencies que va realitzar a comen<;aments deis anys cinquanta a diferents pobles de Mallorca. El 1951 va retornar definitivament a Palma. S'integra immediatament al que a IIavores era la Secció de Palma de la Real Sociedad Española de Historia Natural. Va viure i va participar de pie en el neixement de la Societat d'Historia Natural de les Balears, amb un gran entusiasme, aportant tant conferencies i articles que foren publicats en els primers números del nostre bolletí (fins i tot en els petits bolletins trimestrals que tots els nostres socis més antics recorden com a les "fulles dominicals") així com també contribuint de bona manera a la captació de socis per a la Societat acabada de neixer. Fou Secretari del Jutjat de Pollenga, i durant el seu temps IIiure es va dedicar a retro bar i trobar jaciments del Cretaci amb ammonits piritosos. Seva també fou la troballa d'uns ossos de Myotragus als al·luvions de Búger, que fou publicada al nostre bolletí en col 'laboració amb n'Andreu MUNTANER. Va fer una tasca meticulosa de recol 'lecció de materials científics, tant a nivell particular com associat al Museu de I'IGME. La seva família conserva amb afecte el seu legat naturalístic, un legat científicament ben interessant tant des d'un punt de vista historic com per contenir peces molt ben conservades. Des d'aquestes pagines el volem recordar com a un capdavanter de la Societat, i manifestam el nostre afecte i condol a la seva família. Andreu Muntaner SHNB Relació de Tesis Doctorals de ciencies lIegides a la Universitat de les IlIes Balears durant el curs ®SOCIETAT O'HISTORIA NATURAL DE lES BALEARS academic 1994-95

Papel del operón nifBfdxNnifOO en la fijación de nitrógeno por Azotobacter vinelandii, per Rafael Bosch Zaragoza, octubre 1994. Emisiones contaminantes a la atmósfera y calidad del aire en Baleares, per Miguel Antonio Colom Altés, octubre 1994. Forzamiento de flujos ageostróficos. Mar de Alborán y plataforma de Mallorca­ Cabrera, per Álvaro Viúdez Lomba, octubre 1994. Estructura de las masas de agua y dinámica del mar de Alborán, per Gregorio Parrilla Barrera, novembre 1994. Aspectes biogeogratics deIs Tenebrionidae (Coleoptera) de les //les Balears, per Miquel Palmer Vidal, desembre 1994. Electrofisiología de la demencia subcortical en la enfermedad de Parkinson, per Juan Llinás Servera, febrer 1995. Morphology and kinetic properties of aggregation models for single particles and polymer systems, per Tomás Miguel Sintes Olives, mar~ 1995. Estudio de la composición qufmica y la micro estructura del queso Mahón, per Miguel Angel Frau Caldentey, juny 1995. Efecto del estrés salino sobre la fisiología de Phaseolus vulgaris L., per Elena Montero Pineda, juny 1995. Contribución al estudio del transporte de aerosoles atmosféricos en el Mediterráneo noroccidental, per Joan Mateu Barceló, juliol 1995. Modelización del proceso de deshidratación de frutas y hortalizas: efecto de la anisotropía y de la contracción de volumen sobre los parámetros cinéticos, per Susana Simal Florindo, juliol 1995. Aplicación de métodos moleculares a la detección e identificación de Pseudomonas stutzeri, per Antonio Bennasar Figueras, juliol 1995. The influence of bottom topography on large and small scale ocean dynamics, per Alberto Álvarez Díaz, setembre 1995. 190 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

SHNB Memoria de les activitats de la SHNB @ durant I'any 1995 SOCIETAT O'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS

1.- Conferencies.

Formant part de la campanya que la Junta Directiva de la SHNB va decidir iniciar, amb el lema "Per un Museu de la Naturalesa a Ciutat", amb el fi de promocionar la creació d'un Museu a Palma, es van dur a terme a I'Estudi General Lul'lia (carrer Sant Roc 4, 07001 Palma) una serie de conferencies, que es detallen a continuació:

20 de febrer- "The evolution of horses in palearctic zones" per la Dra. Vera Eisenmann, del Museum d'Histoire Naturelle de Paris.

20 de febrer- "La evolución de los caballos en Sudamérica" pel Dr. José Prado, del Museo de La Plata (Argentina).

28 de marg- "Copepods life in the Plancton" pel Dr. G. Boxshall, The Natural History Museum, London.

30 de marg- "The evolution of horses" pel Dr. P. Y. Sondaar, Institut d'Estudis Avangats de les lIIes Balears. Organitzada juntament amb I'Associaeió d'Estudiants de Biologia "Botabata" .

3 de maig- "Les faunes pre-humanes de les Balears", pel Dr J.A. Aleover, de I'lnstitut Mediterrani d'Estudis Avangats de les lIIes Balears, va tenir lIoe a I'Ateneu de Maó.

5 de maig- "La ballena franca a ustraf' , pel Dr. Alejandro Arias, de Madrid.

8 de maig- "Les iIIes Galápagos: Darwin i el laboratori natura!", per Guillem X. Pons, de la Societat d'História Natural de Balears, en eol.laboració amb I'lnstitut Mediterrani d'Estudis Avangats, I'A. VV. Camp Rodó i l'Ajuntament de Palma. Va tenir lIoe al Centre Cultural s'Eseorxador. 191

10 de juny- "Origen i evoluci6 de I'home", per Guillem X. Pons, de la Societat d'História Natural de Balears, en coHaboració amb I'lnstitut d'Estudis Avanc;tats, la A. VV. Camp Rodó, I'lnstitut Paleontologic "Miquel Crusafont" de Sabadell i l'Ajuntament de Palma. Va tenir lIoc al Centre Cultural s'Escorxador.

Agost- "News morphometrics", per Leslie Marcus, de l'American Museum of Natural History, New York, en coHaboració amb I'Institut d'Estudis Avanc;tats de les lIIes Balears.

2.- Cicle de Conferencies. També com a part de la campanya de promoci6 d'un Museu a Ciutat, la Societat d'Historia Natural de les Balears va organitzar, juntament amb I'Institut d'Estudis Balearics un cicle de conferencies sobre "Evolució deIs primats i de I'home" que va tenir lIoc durant la primera setmana del mes d'abril al Centre Cultural de I'entitat coHaboradora, Sa Nostra. Els títols de les conferencies van esser els següents:

3 d'abril : "L'evolució deIs grans simis', pel Dr. Salvador Moya-Sola. Institut de Paleontologia de Sabadell.

4 d'abril : "The origin and diversification of primates and other mammals in the Greater Antilles", pel Dr. Ross MacPhee. American Museum of Natural History, New York.

D 5 d'abril : "The Sardinian Palaeolithic Man , pel Dr. P. Y. Sondaar. Institut Mediterrani d'Estudis Avan9ats de les II/es Balears.

6 d'abril : "L'Evolució de I'home: des de I'Australopithecus a la biologia molecular', pel Dr. Jaume Bertranpetit. Universitat de Barcelona.

7 d'abril : "El hombre de Atapuerca", pel Dr. José María Bermúdez de Castro. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid.

3.- Publicaclons El mes de desembre de 1994 va sortir el Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears número 37 (1994).

Durant el mes de setembre de 1995 va sortir publicada, conjuntament amb la Federació Balear d'Espeleologia, la Monografia de la Societat número 3 "Karst and caves of Mallorca" (Endins nI! 20), amb motiu de I'lnternational Symposium on Karren Landforms, que va tenir 1I0c al Museu Balear de Ciencies Naturals de Sóller del 19 al 22 de setembre. 192 BolI. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

La circular de la Societat Naturalesa i Societat va sortir publicada els mesos de marg, juny i octubre de 1995, ja duim cinc números.

4.- Premis

El 31 de desembre de 1994 la Junta de la Societat d'Historia Natural de les Balears va concedir els primers Premis de la Societat 1994.

Premi Francesc Barceló i Combis: Da. Margalida Puigserver pel treball "Estudi de la contribució d'a/gunes especies de biva/ves a/s sediments de la P/atja de Palma (Mallorca): factors hidrodinamics i processos tafonómics". Premi Bartomeu Darder: Dr Lluís Pomar pel treball publicat a la revista The American Association of Petro/eum Ge%gists Memoir titulat "High reso/ution sequence stratigraphy in prograding Miocene carbonates: application to seismic interpretation". Premi Cristofol Vilella: Dr Salvador Moya·Sola pel treball "Recent discoveries of Dryopithecus shed new light on evo/ution of great apes", publicat conjuntament amb la Dra. M. K6hler a la prestigiosa revista científica Nature.

5.- Altres

Pel desembre de 1995 se va acabar I'homogeneització de les bases de dades naturalístiques amb que compta la COPOT (base de dad es del Museu Balear de Ciéncies Naturals de Sóller, de !'Institut d'Estudis Avangats de les IIles Balears i de la Societat). En total aquesta base de dades conjunta comptara amb més de 5.000 fitxes referents a les Balears i unes 10.000 referents a altres IIocs d'arreu del Món.

El mes de juny finalitza el treball "Projecte d'estudi de les comunitats bentóniques i de /a ictiofauna associada a les futures reserves marines de Ca/via. (lila de/ Toro. lIIes Ma/grats)", fet per Josep CoII, Benjamín Reviriego i Joan Moranta i dirigit per la Societat d'Historia Natural de les Balears. Normes de publicació del Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears

El BolI. Soco Hist. Nat. Balears publica treballs científics originals sobre Historia Natural en sentit ampli, posant especial émfasi en la regió de la Mediterrania occidental. Se recomana als autors la lectura del darrer número del Bolletí per a una orientació general sobre I'estil i presentació formal. De qualsevol manera, se reco­ mana que els treballs estiguin estructurats en apartats i s'ajustin a les següents normes: 1. De cada un deis treballs se presentara un original i dues copies, en fulles DIN A4, mecanografiades per una sola cara, a doble espai i amb uns maxims de 70 caracters per Hnia i 30 línies per pagina. Se recomana I'enviament d'una copia addicional en qualsevol soport informatic, per agilitzar les tasques d'edició. El text pot estar redactat en qualsevol lIengua moderna. Se recomana la no utilització de termes poHtics (vgr. Espanya, Paj'sos Catalans), en favor deis geogratics (vgr. Península Iberica, Catalunya, IlIes Pitiüses). 2. Al principi de cada article, i per aquest ordre, ha de constar: * Títol. * Nom complet de I'autor/s. * Resums. Han d'esser clars, concissos i han d'especificar el contingut i resultats del treball. És imprescindible incloure un resum en la lIengua del treball, un en catala i un altre amb angles. Seguira a cada resum un maxim de 6 paraules clau en cursiva. * Nom complet i adrega postal de cadascun deis autors. 3. L'extensió maxima de I'article sera de 20 paginas. La Junta de Publica- cions se reserva la possibilitat excepcional de publicar articles més extensos. La tipografia a utilitzar en el text ha d'esser la següent: * Text general: rodones. * Cites d'altres autors: rodones. * Especies i generes: cursiva (o, per defecte, subratllat ). * Apartats: minúscules i negretes. * Subapartats (redu"its al mínim imprescindible): minúscules precedides de les lIetres a), b) ... ). 4. Cada treball anira acompanyat d'un apartat de Bibliografia, que se presentara segons el següent format: *Articles en revistes: Adrover, R., Hugueney, M. i Mein, P. 1977. Fauna africana oligocena y nuevas formas endémicas entre los micromamíferos de Mallorca (Nota preliminar). Bol/. Soco Hist. Nat. Balears, 22:137-149. * Llibres i altres publicacions no periodiques: 194 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

Colom, G. 1978. Biogeografía de las Baleares. La Formación de las islas y el origen de su fauna y flora. Institut d'Estudis Balearics. Palma de Mallorca. 515 pp. * Treballs de contribució en lIibres: Kadel, K. i Hemmer, H. 1984. Temperature dependence of larval development in theMallorcanmidwifetoad,Baleaphrynemuletensis. In: Hemmer,H.iAlcover, J.A. eds. História biológica del Ferreret. (Life History of the Mallorcan Midwife Toad):169-173. Ed. Moll. Palma de Mallorca. La Bibliografia s'ordenara alfabeticament per autors i cronológicament per als diferents treballs d'un mateix autor (en el cas de que un mateix autor tengui més d'un treball del mateix any citat en el text s'afegiran les lIetres a, b, c ... a I'any de publicació). Les referencies en el text se realitzaran de la forma habitual: ..... segons Colom (1978a) ..... ;..... són components habituals d'aquesta fauna (Adrover et al., 1977) ."; ..... establerta per Bourrouillh (1973)". 5. Les il-lustracions (sempre en blanc i negre) han de cumplir les següents normes: * Han d'estar citades en el text. * En el text les figures (mapes, gratiques, lamines, fotografies ... ) han de numerar-se correlativament mitjangant Fig. 1, Fig. 2 ... ; per a les taules (taules, quadres, llistes ... ), Taula 1, Taula 2 .... * La seva mida ha d'ajustar-se a la caixa del Bolletí (18 x 12.5 cm) o preveure (especialmerít per als retolats interiors) la possibilitat d'ampliacions o reduccions. La publicació d'il'lustracions de format no ajustable a la caixa del Bolletí anira a carrec deis autors, així com la publicació de fotografies en color. * Les il-lustracions es presentaran separades del text general. A cadascuna d'elles anira (a lIapis) el seu número i els autors del treball. * Els peus de figura i les taules es presentaran en una fulla apart, redactats en la lIengua del treball i en angles (aquest darrer en cursiva). * En el text general, al marge, s'ha d'incloure la situació en la que, segons els autors, es té que intercalar cada iI·lustració. 6. Cada treball se remetra, per al seu arbitratje, a dos especialistes en la materia corresponent, que assessoraran a la Junta de Publicacions. La decisió final de la publicació d'un article és responsabilitat exclusiva de la Junta de Publicacions. 7. Els treballs es publicaran segons rigurós ordre d'acceptació. 8. El primer autor rebra per a la correcció d'errates una prova d'impremta i, després de la publicació de I'article, 50 separates de forma gratu"ita. Si desitja un nombre superior haura d'abonar les despeses addicionals. 9. Els originals de cada article quedaran en propietat de la Societat d'História Natural de les Balears. A petició deis autors seran retornades les il·lustracions. Normas de publicación del Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears

El BolI. Soco Hist. Nat. Balears publica trabajos científicos originales sobre Historia Natural en sentido amplio, poniendo especial énfasis en la región medi­ terránea occidental. Se recomienda a los autores la lectura del último número del Bolletí para una orientación general acerca del estilo y presentación formal habituales. De cualquier manera se recomienda que los trabajos estén estructurados en apartados y que se ajusten a las siguientes normas: 1. De cada uno de los trabajos se presentará un original y dos copias, en hojas DIN A4, mecanografiadas por una sola cara, a doble espacio y con unos máximos de 70 caracteres por línea y 30 líneas por página. Se recomienda el envío de una copia adicional en cualquier soporte informático, para agilizar las labores de edición. El texto puede estar redactado en cualquier lengua moderna. Se recomienda prescindir de terminos políticos (vgr. España, Pa"isos Catalans), en favor de los geográficos (vgr. Península Ibérica, Catalunya, IIles Pitiüses). 2. Al principio de cada artículo, y por este orden, debe constar: * Título. * Nombre completo del autor/es. * Resúmenes. Deben ser claros, concisos y especificar el contenido y resultados del trabajo. Es imprescindible incluir un resumen en la lengua del trabajo, uno en catalán y otro en inglés. Seguirá a cada resumen un máximo de 6 palabras clave en cursiva. * Nombre completo y dirección postal de cada uno de los autores. 3. La extensión máxima del artículo será de 20 páginas. La Junta de Publica- ciones se reserva la posibilidad excepcional de publicar artículos más extensos. La tipografía a utilizar en el texto deberá ser la siguiente: * Texto general: redondas * Citas de otros autores: redondas * Especies y géneros: cursiva, (o, en su defecto, subrayado) * Apartados: minúsculas y negritas. * Subapartados (reducidos al mínimo imprescindible): minúsculas precedidas de las letras a). b) .... ). 4. Cada trabajo deberá ir acompañado de un apartado de Bibliografía, que se presentará bajo el siguiente formato: * Artículos de revistas: Adrover, R., Hugueney, M. y Mein, P. 1977. Fauna africana oligocena y nuevas formas endémicas entre los micromamíferos de Mallorca (Nota preliminar). BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 22:137-149. 196 Bol/. SOCo Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

* Libros y otras publicaciones no periódicas: Colom, G. 1978. Biogeografía de las Baleares. La Formación de las islas y el origen de su fauna y flora. Institut d'Estudis Balearics. Palma de Mallorca. 515 pp. * Trabajos de contribución en libros: Kadel, K. y Hemmer, H. 1984. Temperature dependence of larval development in theMallorcanmidwifetoad.Baleaphryne muletensis. In: Hemmer, H. y Alcover, J.A. eds. História biológica del Ferreret. (Life History of the Mal/orean Midwife Toad):169-173. Ed. Moll. Palma de Mallorca. La Bibliografía se ordenará alfabéticamente por autores y cronológicamente para los diferentes trabajos de un mismo autor (en el caso de que un mismo autor tenga más de un trabajo del mismo año citado en el texto se añadirán las letras a, b, C ... al año de publicación). Las referencias en el texto se realizarán de la forma habitual: " ... según Colom (1978a) ... "; " ... son componentes habituales de esta fauna (Adrover et al., 1977)."; " ... establecida por Bourrouillh (1973, en Rodríguez-Perea y Ramos, 1984)". 5. Las ilustraciones (siempre en blanco y negro) deben cumplir las siguientes normas: Deben estar citadas en el texto. En el texto las figuras (mapas, gráficas, láminas, fotografías ... ) deben nume­ rarse correlativamente mediante Fig. 1, Fig. 2 ... ; para las tablas (tablas, cuadros, listas ... ): Tabla 1, Tabla 2 .... Su tamaño debe ajustarse a la caja del Bolletí (18 x 12.5 cm) o preveer (especialmente para los rotulados interiores) la posibilidad de ampliaciones o reducciones (por esa misma razón las figuras presentarán siempre escala gráfica). La publicación de ilustraciones de formato no ajustable a la caja del Bolletí correrá a cargo de los autores, así como la publicación de fotografias en color. Las ilustraciones deberán presentarse separadas del texto general. En cada una de ellas aparecerá (a lápiz) su número y los autores del trabajo. Los pies de figura y tablas deberán ser presentados en hoja aparte, redactados en la lengua del trabajo y en inglés (este último en cursiva). En el texto general, en un margen, debe incluirse la situación en la que, según los autores, debe intercalarse cada ilustración. 6. Cada trabajo se remitirá, para su arbitraje, a un mínimo de dos especialistas en la materia correspondiente, que asesorarán a la Junta de Publicaciones. La decisión final de la publicación de un artículo será responsabilidad exclusiva de la Junta de Publicaciones. 7. Los trabajos se publicarán según riguroso orden de aceptación. 8. El primer autor recibirá para la corrección de erratas una prueba de imprenta y, tras la publicación del artículo, 50 separatas de forma gratuita. Si se desea un número superior se deberán abonar los costes adicionales. 9. Los originales de cada artículo quedarán en propiedad de la Societat d'História Natural de les Balears. A petición de los autores les serán devueltas las ilustraciones. Publications rules of the Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears

The Bolletí of the SOCo Hist. Nat. Balears publishes original works on natural history in a broad sense, with special emphasis on the Western Mediterranean region. Authors are recommended to check on the last issue of the Bolletí for style and formal presentation. In any case, it is advisable that manuscripts be broken down into sections and that they follow the instructions below: 1. For each manuscript the author should submit the original and two copies on DIN A4 sheets, typed on one side, double spaced, and with a maximum of 70 characters per line and 30 lines per page. It is advisable to send a copy on disquette in order to shorten publication procedures. The text may be written in any modern language. Geographical terms (e.g. Iberian Peninsula, lIIes Pitiuses) are encouraged in preference to political ones such as Spain or Pa'isos Catalans. 2. At the beginning of each article the author should state: * Title * Full name(s) of author(s) * Summaries. These should be clear and concise, and specify the contents and results of the contribution. There should be a summary in the text language and another one in English. There should follow a maximum of 6 keywords in itafies. * Full name and postal address of each author. 3. The maximum length of the paper will be 20 pages. The Editorial Committee reserves the right to publish eventually longer articles. The typesetting for the text will be the fo"owing: * Text: Roman * Author citations: Roman * Species and genera: italics (or at least underlined) * Headings: small case and bold * Subheadings (as few as possible): small case, preceded by the letters a), b) ... ). 4. Each article should include a Bibliography containing only publications cited in the text. The Bibliography wi" be displayed in the fo"owing ways: * For articles in journals: Adrover, R., Hugueney, M. & Mein, P. 1977. Fauna africana oligocena y nuevas formas endémicas entre los micromamíferos de Ma"orca (Nota preliminar). 198 BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 38 (1995)

BolI. Soco Hist. Nat. Balears, 22: 137 -149. * For books and other non-periodic publications: Colom, G. 1978. Biogeografía de las Baleares. La Formación de las islas y el origen de su fauna y flora. Institut d'Estudis Baleiuics. Palma de Mallorca. 515 pp. * For papers published in books: Kadel, K. & Hemmer, H. 1984. Temperature dependence of larval development in theMallorcanmidwifetoad.Baleaphryne muletensis. In: Hemmer, H. & Alcover, J.A. eds. História biológica del Ferreret. (Life History of the Mallorcan Midwife Toad): 169-173. Ed. Moll. Palma de Mallorca. The bibliography will be arranged alphabetically by authors and chronologically for any different works by the same author (if anyone had published more than one paper per year, they should be followed by the letters a, b, c ... ). Text citations will be in the usual way: "... afier Colom (1978a) ... "...... are usual components of this fauna (Adrover et al., 1977)."; ..... established by Bourrouillh (1973, in Rodríguez-Perea & Ramos, 1984)". 5. lIIustrations (always in black and white) must be submitted according to the following norms: * They must be cited in the text at least once. * In the text, the iIIustrations (maps, graphs, figures, photographs ... ) must be numbered in a single sequen ce by means of Fig. 1, Fig. 2 ... ; for tables (tables, lists ... ): Table 1, Table 2 ... * Their size must fit within the format of the Bolletí (18 x 12.5 cm) or the author should foresee the possibility of enlargements or reductions (hence figures should always include scale bars). The publication costs of illustrations not meeting the above requirements will be met by the author(s), as well as that of colour photographs. * IlIustrations will be submitted separately from the text. They should each be labelled (in pencil) with their sequence number and the names of authors of the contribution. * Figure and table legends will be submitted on separate sheets in the language of the text and in English (the latter in ¡tafics). * The desired location for the insertion of each illustration on the text should be indicated on its margino 6. Each manuscript will be refereed by at least two specialists on the subject, who will report to the Editorial Committee. The final decision on publication of an article will be the sole responsibility of this Editorial Committee. 7. Manuscripts will be published in strict order of acceptance. 8. The first author will receive one proof for correction, and afier publication, 50 free reprints. Further reprints required will be charged to the author. 9. The originals will remain the property of the Societat d'Historia Natural de les Balears. Artwork will be returned to the authors upon request. Es!udi General LuHiil San! Roc, 4 - Te!. 719667 07001 Palma de Mallorca Spain

SOCIETAT D'HISTÓRIA NATURAL DE LES BALEARS CARTA D'ORDRE AL BANC

NOM: ...... D.N.I.: ...... Adrega ...... C.P. Telf...... Fax: ...... Data Entitat Sucur · Nº Compte I l I l l _

Estimats Srs.: Les pregam atenguin, fins nou avís, amb carrec al meu compte, els rebuts de la Societat d'Historia Natural de les Balears. molt cordialment: Signatura del Titular:

CARTA A LA SOCIETAT D'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS

NOM: ...... D.N.I.: ...... Adrega ...... C.P. Telf...... Fax: ...... Data

Entitat Sucur. Nº Compte

Estimats Srs.: Les pregam atenguin, fins nou avís, amb carrec al meu compte, els rebuts de la Societat d'Historia Natural de les Balears. molt cordialment: Signatura del Titular: HISTORIA NATURAL DE L'ARXIPELAG DE CABRERA

LES MONOGRAFIES DE LA SOCIETiXT

PER UN MUSEU DE LA NATURALESA A CIUTAT Whitehead, P. Observations on Coleoptera of Mallorca, Balearic Islands Pago (amendments). Observacíons de Coleopters de Mallorca, /l/es Balears (puntualítzacíons) ...... 163 Rosselló, V.M. Les cales, un fet geomorfic eponim de Mallorca. The cales, an eponym geomorphíc case from Mal/orca ...... 167 Carles-Tolrá, M. Asteía ínanís Lyneborg, 1969: new record to the Balearic Islands (Spain)(Diptera, Asteiidae). Asteia inanis Lyneborg, 1969: nova cíta per a les /l/es Balears (Es- panya) (Díptera, Asteiídae) ...... 181 Carles-Tolrá, M. Actocetor margarítatus (Wiedemann, 1830): nuevo género y especie para Europa (Diptera, Ephydridae). Actocetor margaritatus (Wíedemann, 1830): new genus and specíes for Europe (Díptera, Ephydridae) ...... 183

Altres

Jeroni Orell ín memoríam, per LI. Llorens ...... 185 Emili Palmer ín memorían, per A. Muntaner ...... 188 Relació de Tesis Doctorals de Ciemcies lIegides a la Universitat de les IIles Balears durant el curs academic 1994-95. Ph D. Thesís read at the Universitat de les IIles Balears duríng 1994-95 academíc year ...... 189 Memoria de les activitats de la Socíetat d'Hístoría Natural de les Balears durant I'any 1995. Annual report of the Societat d'Historia Natural de les Balears during 1995 ...... 190 Normes de publicació del Bolletí de la Socíetat d'Hístoría Natural de les Balears ...... 193 Normas de publicación del Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears ...... 195 Publicatíon rules of the Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears...... 197 Els articles apareguts en el BoII. Soco Hist. Nat. de les Ba/ears estan recollits en els següents resums i bases de dades: ICYT, PASCAL, GEOREF, GEOBASE, BIOSIS, ENVIRONMENT ABSTRACTS, ENVIROLlNE, GEOLOGICAL ABSTRACTS, ZOOLOGICAL RECORDS íNDEX

Editorial

Sondaar, P.Y. Historia Natural i curiositat humana. Natural History and human curiosity ...... 9

Articles

Pons, G. X. i Sureda, P. Catilleg de la col'lecció de mol'luscs (Mollusca) del Museu Regional d'Arta (Mallorca). Catalogue of Mollusca in the Museu Regional d'Arta (Mallorca) .... 15 González-Martín, A. i Lalueza, C. Estudi del poblament púnic de I'illa d'Eivissa per mitja de I'analisi multivariada craniometrica. Study on the Punic settlement of Eivissa Island through craniometric multivariate analysis ...... 35 Castilla, A.M. Interactions between lizards (Podarcis hispanica atrata) and 'scorpions (Buthus occitanus) in the Columbrets Islands. Interaccions entre sargantanes (Podareis hispanica atrata) i escorpins (Buthus occitanus) a les /l/es Columbrets ...... 47 Massutí, E., Stefanescu, C. i Morales-Nin, B. Distribució i abundancia de Symphurus nigrescens Rafinesque, 1810 i Symphurus ligulatus (Coceo, 1844) (Pisces, Pleuronectiformes) en el talús del mar Catala. Distribution and abundance of Symphurus nigrescens Rafinesque, 1810 and Symphurus ligulatus (Cocco, 1844) (Pisces, Pleuronectifor- mes) on the continental slope of the Catalan Sea ...... 51 Puget, G., Staforini, M. i Torres, N. Notes florístiques de les Balears (V). Floristic records from the Balearic Islands (V) ...... 63 Outerelo, R., Palmer, M. y Pons, G.X. Staphylinidae y Pselaphidae (Coleop­ tera, Staphylinoidea) de s'Albufera de Mallorca (Islas Baleares). Staphylinidae and Pselaphidae (Coleoptera, Staphylinoidea) from s'Albufera de Mallorca (Balearic Islands) ...... 75 Pons, G.X. i Ruiz, F. Presencia d' Eresus cinnaberinus (Olivier, 1789) (Ere­ sidae;Araneae) a les Balears. Noves dades sobre Eresidae de la Mediterrania occidental. Presence of Eresus cinnaberinus (Olivier, 1789) (Eresidae; Araneae) on the Balearic Islands. New records of Eresidae from the Western Mediterranean ...... 89 Quintana, J. Fauna malacológica asociada a Cheirogaster gymnesicum (Bate, 1914). Implicaciones biogeográficas. Malacological fauna assoélated with Cheirogaster gymnesicum (Bate, 1914). Biogeographical implications...... 95 Castilla, A.M. Conspecific eggs and hatchlings in the diet of the insular lizard Podarcis hispanica atrata. Alimentació conspecífica d'ous i juvenils en la sargantana insular Podareis hispanica atrata ...... 121 Fiol, LI. Líquens epífits de I'area urbana de Palma de Mallorca. Epiphytic lichens from the urban area of Palma de Mallorca ...... 131 Alomar, G" Sáez, LI., González, J.M. i Font, J. Notes florístiques de les IIles Balears (VI). ' Floristic records from the Balearic Is/ands (VI)...... 153

(segueix al dors)