0. Generalitats
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
Situació Geogràfica
L’arxipèlag de les Illes Balears es troba situat al sud-oest d’Europa, en la part central de la conca mediterrània occidental. La ciutat de Palma, capital de les Balears, està situada a l’illa de Mallorca, la major de les Balears, de localització geogràfica 3º de longitud est i 39º de latitud nord.
El terme municipal de Palma té una superfície de 208,63 Km 2 , cosa que el converteix en el 3er més gran de l’illa per superfície, i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Algaida, Llucmajor i la mar Mediterrània.
0_ Generalitats del municipi de Palma 3 Correspon al terme municipal de Palma l'arxipèlag de Cabrera, situat al sud de Mallorca format per les illes de Cabrera, Conillera, l'Imperial, S’Illot Pla, na Redona, na Foradada, na Plana, na Pobra i altres illots menors.
Figura 0.1 Mapa de Mallorca amb la localització del municipi de Palma
Font: Elaboració pròpia
Característiques demogràfiques
Segons l’Institut Nacional d’Estadística, la població empadronada a Palma en gener de 2009 era de 401.270 habitants, amb densitat de població situada entorn als 1.923 hab/ Km 2
Des de 1996, fins a gener de 2009, la població de Palma ha augmentat un 32%, tal com es mostra al següent gràfic.
Agenda Local 21 Palma
Figura 0.2. Evolució demogràfica de la població de Palma
450000 400000 350000 300000 250000 200000 150000 100000 50000 0 1996 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009
Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBESTAT
Característiques territorials
Degut a l’aplicació de la “Llei de grans ciutats”, des de març de 2005 la ciutat de Palma està dividida en cinc districtes. Aquests districtes estan dirigits per un regidor responsable, popularment conegut com “el batle de barri”. A cada un d’aquests districtes s’ha instal·lat una “Oficina de districte” on els ciutadans poden realitzar qualsevol gestió amb l’ajuntament. D’aquesta manera s’ha descentralitzat el govern municipal. Els districtes són: ° Districte Nord ° Districte Centre (inclou l’illa de Cabrera) ° Districte Ponent (inclou la zona del Castell de Bellver) ° Districte Llevant (inclou la zona de l’Aeroport) ° Platja de Palma
0_ Generalitats del municipi de Palma 5 La ciutat de Palma es divideix a la vegada en 88 barriades o nuclis de població segons la següent taula:
Taula 0.1 Distribució de la població de Palma per barriades
Barriada Habitants Barriada Habitants Es Puig de Sant Pere 470 Jaume III 2795 La Llotja - Born 1944 Sant Jaume 2141 Sant Nicolau 1738 Cort 1555 La Seu 660 Montision 1085 La Calatrava 1026 El Sindicat 3759 El Mercat 2341 La Missió 1876 Plaça dels Patins 3887 Sant Agustí 4359 Cala Major 5633 Portopí 2635 La Bonanova 2933 Gènova 2290 El Terreno 6393 Bellver - Son Armadans 8291 Sa Teulera 1231 Son Espanyolet 7509 Son Dureta 2303 Santa Catalina 8887 Es Jonquet 690 Son Peretó 1615 Son Flor 1067 Son Serra - Sa Vileta 5912 Son Roca 1722 Son Ximelis 2533 Son Anglada 544 Los Almendros - Son Rapinya 2706 S.Pacs 3133 Son Xigala 4267 Son Vida 524 Son Cotoner 11907 Son Dameto 6812 Es Camp d'en Serralta 13147 Es Fortí 7191 El Secar de la Real 4184 Establiments 3037 Son Espanyol 623 Son Sardina 2705 Cas Capiscol 8537 Es Camp Redó 13077
Agenda Local 21 Palma
Bons Aires 19267 Plaça de Toros 15312 Son Oliva 6392 Amanecer 532 L'Olivera 2718 Sa Indioteria (urbà) 3469 Sa Indioteria (rural) 1445 Arxiduc 6406 Marquès de Fontsanta 6097 Son Rutlan 809 Mare de Déu de Lluc 1825 Son Cladera 6841 Es Viver 6311 Es Ralfal Nou 6892 Es Rafal Vell 11352 Son Forteza (nord) 2097 Els Hostalets 2431 Son Forteza (sud) 3468 Son Gotleu 9099 Can Capes 1790 Son Canals 5561 La Soledat (nord) 8005 Estadi Balear 240 Pere Garau 26911 Foners 16000 Polígon Llevant 7081 La Soledat (Sud) 2466 Son Malferit 55 Can Pere Antoni 155 Es Molinar 8376 Es Coll d'en Rabassa 10434 Son Riera 373 Can Pastilla 5375 Aeroport 158 Les Meravelles 3681 S'Arenal 7618 Es Pil·lari 1246 Son Ferriol 7942 S'Aranjassa 879 Sant Jordi 2426 La Casa Blanca 1082 Zona Portuària 32
Font: Observatori Municipal de la Igualtat (Ajuntament Palma)
0_ Generalitats del municipi de Palma 7 Breu història del municipi de Palma
Es creu que l'actual ciutat de Palma era ocupada embrionàriament per un poblat talaiòtic amb forta vinculació amb la mar. Posteriorment va ser envaïda pels romans, que portaren colons des d'Iberia, més tard pels vàndals, pels bizantins i després pels àrabs, que l'anomenaren Madina Mayurqa . Es conserven restes de les muralles romana i aràbiga, l'emplaçament del fòrum romà, part de la trama urbana romana, restes de la presència ibèrica, el jaciment de la Calatrava, i vestigis monumentals de l'època aràbiga com el palau de l'Almudaina, els banys àrabs, part de la trama urbana, en part destruïda recentment, al barri de la Gerreria, l'arc de la Gabella Vella de la Sal i part del Pont Pisà (s.X) del jaciment arqueològic de l'avinguda Antoni Maura.
El 1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, com Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit. D'aquesta expedició, se n'han trobat restes també a l'avinguda Antoni Maura.
El 1229 fou conquerida pel rei Jaume el Conqueridor, que l'anomenà Mallorca, la mantingué com a capital del Regne de Mallorca i li atorgà una municipalitat que abraçava tota l'illa (per això el seu òrgan de govern s'anomenà Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca ).
Des de la mort de Jaume I, Palma compartí la capitalitat del Regne de Mallorca amb Perpinyà. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II, promogué alguns dels principals monuments, com el castell de Bellver, les esglésies conventuals de Santa Clara de Palma,Sant Francesc i Sant Domingo, aquesta desapareguda a hores d'ara. A més reformà el palau de l'Almudaina i començà la seu de Mallorca.
L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, travessada per diversos ponts, i navegable fins ben endins durant gran part de la història, donà lloc, des de l'època musulmana, a la "Vila de Dalt" i a la "Vila d'Avall" com a nuclis de població urbana situats a cadascuna de les voreres de la riera.
Agenda Local 21 Palma
Aquesta riera sortí de mare diverses vegades durant la història, amb la qual cosa provocà milers de morts. Els seus sediments al darrer tram navegable de la riera haurien aportat molta d'informació, però s'han perdut a l'avinguda Antoni Maura.
La seva privilegiada situació geogràfica va permetre a Palma un intens comerç sobretot amb Catalunya i el País Valencià, però també amb Provença, els pobles del Magrib, els ducats i ciutats-estat italians i els dominis del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or de la ciutat. A la Llonja, un dels principals monuments de la ciutat, l'actual obra de Guillem Sagrera, s'hi feia un actiu mercat de contractació i el Consolat de Mar vetllava pel respecte de la legalitat en el comerç marítim.
A principi del segle XVI, la revolta de les Germanies i els freqüents atacs dels pirates turcs i magrebins van provocar una reducció de les activitats comercials i importants despeses de fortificació. Com a conseqüència d'això, la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes del segle XVII. Mentrestant, la riera fou treta de la ciutat al vall de ponent, es construí el bastió poligonal del Moll i la murada renaixentista substituí la medieval al costat de terra. També es construí un col·lector per l'antic llit de la riera, anterior al de moltes ciutats continentals, destruït al jaciment d'Antoni Maura, com les restes del bastió del Moll.
El segle XVII es caracteritzà a Mallorca per les banderies i els bandolers i la ciutat quedà dividida en els bàndols anomenats Canamunt i Canavall, amb greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una revifalla a la segona meitat del segle amb l'expansió del corsarisme mallorquí. El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució per la Inquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenats xuetes.
Al segle XVIII, la derrota de la Corona d'Aragó en la Guerra de Successió, o d'Ocupació, es plasmà en l'ocupació militar per unitats i autoritats militars castellanes i en el Decret de Nova Planta de Felip V (1715). Aquest decret modificà el règim de govern de l'illa i el separà del govern municipal de Palma. Aleshores la ciutat es tornà denominar oficialment Palma i, al darrer quart del
0_ Generalitats del municipi de Palma 9 segle XIX, es generalitzà, només per escrit, el nom de Palma de Mallorca (en castellà). En el segle XVIII Carles III liberalitzà el comerç amb Amèrica i cresqué l'activitat comercial i portuària de la ciutat.
Al començament del segle XIX, Palma esdevingué refugi d'un gran nombre d'exiliats de l'ocupació napoleònica de Catalunya i el País Valencià; en aquest període hi florí la llibertat d'expressió fins a la restauració absolutista. Amb la creació de l'estat-nació espanyol, Palma es convertí (1833) en la capital de la nova província de les Balears. L'ocupació francesa d'Algèria al segle XIX va posar fi al perill dels atacs magribins a Mallorca, la qual cosa afavorí l'expansió de les línies marítimes i navilieres i, per tant, el creixement econòmic de la ciutat, que es va veure demogràficament ampliada amb el naixement de nous nuclis de població.
Des del començament de la segona meitat del segle XX l'aparició del turisme de masses canvià radicalment la fesomia de la ciutat i de tota l'illa, la transformà en centre d'atracció de visitants i atragué una important immigració d'altres zones de l'estat cap al sector de serveis i de la construcció, i tot plegat produí una gran transformació en els costums, en el mapa sociolingüístic, en l'urbanisme i en el nivell de vida.
A partir de l'esclat del turisme de masses, el seu creixement a les Balears fou absolutament espectacular i també les seves repercussions en la immigració: dels 500.000 visitants que rebé Mallorca l'any 1960 passà a 8.718.788 per a l’any 2009, amb un moviment de viatgers a l'aeroport de Son Sant Joan de Palma el 2001 de 19.207.045 persones i de 1.410.709 per vies marítimes.
En el canvi de segle, les reformes urbanístiques, en l'anomenat Pla Mirall , i la inversió pública en obres públiques, atragueren una important immigració de fora de la Unió Europea, africana i, sobretot, centre- i sud-americana, aquesta afavorida per les autoritats. Aquests canvis demogràfics feren palesa la insuficiència del finançament per a mantenir les despeses socials i provocaren una davallada de la renda per càpita a la ciutat.
Agenda Local 21 Palma
Breu història d’Establiments
Establiments, és un nucli urbà situat a ponent del terme municipal de Palma. Té una superfície aproximada de 16,73 Km 2 i a l’any 2004 comptava amb un total de 3.219 habitants, coneguts amb el nom d’establimenters.
Compren els nuclis d’Establiments Vells (100 m) i Establiments Nous (140 m). Es troba situat al peu de la serra de Tramuntana , delimitat per la serra de Son Bauçà (307 m) al nord; del canyar (404 m) a l’oest; de Marill (327 m) al sud i per el torrent de Bàrbara a l’est. D’aquests dos confrontaments neixen afluents del torrent anteriorment anomenat i de la Riera.
Durant el període islàmic, va pertànyer administrativament al districte de Bunyula-Musu. Durant el repartiment va passar a Nuño Sanz, compte del Rosselló (1229-131). El nucli primitiu era l’actual Establiments vells, que va néixer de la parcel·lació de la finca de Son Gual.
Al segle XVII, es va produir la parcel·lació del Muntant de la finca de Sarrià, que donà lloc al nucli d’establiments Nous. El mateix segle es va construir la església.
Al 1837, es segrega d’Esporles i es va mantenir independent fins a la seva annexió a Palma (1919)
0_ Generalitats del municipi de Palma 11 Entorn Mediambiental
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient Descripció de l’entorn físic
Clima i Meteorologia
A grans trets el clima dominant a la zona és el típic Mediterrani, no sec, amb temperatures temperades i distribuïts ambdós paràmetres (tant temperatura com pluviositat) de la forma típica en aquest clima, fet que condiciona un únic, encara que perllongat, període amb un acusat dèficit hídric que va des del maig fins el setembre, en el qual coincideixen els valors més alts de temperatura amb els més baixos de precipitació.
En línies generals, tant les calors com els freds intensos són molt poc freqüents, la qual cosa no és obstacle perquè de forma ocasional la columna termomètrica es dispari en ambdós sentits donant lloc als notables valors de les temperatures màximes i mínimes.
Pel que fa a la temperatura, els mesos més freds són els de gener i febrer, mentre que les temperatures màximes arriben durant els mesos de juliol i agost. Quant a la temperatura mitjana, es considera suau, al voltant de 17 ºC.
Agenda Local 21 Palma
En quant a la pluviometria, hem d’indicar que, el valor màxim arriba el mes d’octubre, essent la mínima la corresponent al mes de juliol, mentre que la pluviometria anual total ascendeix aproximadament a 463 mm. S’ha de considerar aquesta una xifra mitjana.
Altres dades d’interès són les següents:
• El calabruix i la neu es consideren de mínima aparició. • La rosada és una mica freqüent i es dóna, de mitjana, de 20 a 50 dies l’any. • La gelada és molt menys freqüent, i s’aprecia menys de 10 dies l’any.
Geologia, geomorfologia i edafologia El territori ocupat pel municipi de Palma està situat en el sector occidental de l’illa de Mallorca. Aquest sector correspon al domini de la serra de Tramuntana, la qual es caracteritza pel seu relleu accidentat definit per alineacions de direcció nord-est a sud-oest, sent les elevacions situades en l’alineació de la Serra de Puntales, amb els vèrtexs des Puntals (882 m) i Galatzó (1.026 m), les més elevades de l’entorn. Cap al nord-oest el relleu descendeix bruscament cap a la mar, mentre que cap al sud-est el descens és gradual cap al Pla de Palma, a través de les serres del Ram (883 m), Bauçà (614 m), Canyar (400 m) i Son Bauçà (307 m), i finalment les serres de na Burguesa, Camps i d’en Marill que amb unes altures de 400 metres dominen el sector occidental de la Badia de Palma.
El sector oriental i mitjà de l’entorn de la ciutat de Palma correspon al pla central; gran part constitueix el que es pot denominar més estrictament Pla de Palma, amb una altitud mitjana per sota dels 100 metres i una morfologia plana descendint suaument cap a la línia de costa. Cap al nord-est i sud-est s’eleven els petits pujols de Marratxí-Santa Maria i la plataforma de Llucmajor.
La delimitació del terme municipal de Palma ve traçada per una línia irregular que a la seva part oriental parteix de la costa de s’Arenal (torrent de Cas Ciutadà) i en direcció nordoriental creua els materials quaternaris fins arribar als voltants de la carretera de Palma a Manacor. Una vegada passades les costes
0_ Generalitats del municipi de Palma 13 de Xorrigo, pren direcció nord fins als voltants del Viver; torna a girar i pren una direcció nord-oest fins arribar als voltants de la carretera Palma-Sóller, on, amb un angle recte, canvia de direcció i arriba fins a l’altura del quilòmetre 8,5 de la carretera de Bunyola. Segueix el seu traçat un petit tram i agafa definitivament una orientació occidental, seguint una línia sinuosa que arriba fins a la carretera de Valldemossa en els voltants de la seva intersecció amb el torrent d’Esporles. En aquest punt abandona definitivament els terrenys quaternaris pertanyents al Pla Central per seguir dins els materials de la serra Nord. En primer lloc i seguint la direcció oest, creua els materials paleogènics a les Rogetes de Canet, el de les fàcies Keuper i els materials juràssics de naturalesa volcànica que formen la mola de Son Pacs i la serra de Son Bauçà fins a arribar a la mola de Sarrià.
En aquest punt la línia de delimitació del terme municipal pren definitivament direcció sud i amb un traçat sinuós creua la serra des Canyar, la serra de Son Marill, la serra de Son Camps i la serra de na Burguesa, fins a arribar a la mar entre Cala Major i Cas Català. Durant aquest recorregut ha travessat els materials fonamentalment calcaris, dolomítics, margosos i argilencs.
La configuració geològica de Palma i el seu entorn està definida per dos sectors, el sector oriental, corresponent al pla central, on afloren essencialment materials del quaternari i terciaris post-tectònics, així com un petit aflorament de mesozoic i terciari estructurat localitzat al sud-oest de Santa Maria. El sector occidental correspon al domini de la serra Nord, que es caracteritza per la superposició de diverses unitats tectòniques. Els materials que apareixen a la zona corresponent al municipi de Palma pertanyen a les unitats tectòniques de Banyalbufar, Teix-Tomir, Alfàbia-es Barracar i la unitat tectònica d’Alaró.
La unitat tectònica de Banyalbufar . Estructuralment és la més baixa; aflora a la banda nord-oest del municipi així com a la finestra tectònica de Puigpunyent, ja fora de l’àmbit d’estudi, constituïda per materials del tries, dipòsits litorals del burdigalià i margues turbidites del burdigalià-langhià.
Agenda Local 21 Palma
La unitat tectònica des Teix-Tomir . Està assentada sobre els relleus més importants tals com la mola de Sarrià, la serra de Son Bauçà, la mola de Son Pacs i les Rogetes de Canet. Cobreix el que podríem definir com el cantó més septentrional del terme municipal.
La unitat tectònica d’Alfàbia - Es Barracar . Es caracteritza per presentar una sèrie mesozoica bastant completa des del tries superior al cretàcic inferior, uns dipòsits paleògens fluvials i una estructura de plegaments ben desenvolupada, en contrast amb l’estructura d’escates que predomina a les unitats inferiors.
La unitat tectònica d’Alaró . És la més septentrional i estructuralment superior de les que es donen cita a l’entorn objecte d’estudi; aflora a la serra de na Burguesa i sobre la unitat d’Alfàbia- Es Barracar; presenta una sèrie mesozoica més completa, fins al cretàcic superior; entre aquesta i el paleogen fluvial apareixen dipòsits lacustres eocens que duen associats importants dipòsits de carbó en els territoris perifèrics propers a Sóller i Inca.
Al full de Palma es donen cita, com ja hem indicat, dues unitats clarament diferenciables, les quals estan controlades per l’atac dels processos d’erosió sobre materials de diferent litologia i configuració estructural.
La unitat que ocupa la meitat occidental del full és la corresponent a la serra Nord, constituïda per afloraments de materials calcaris mesozoics fonamentalment, sent l’altra meitat la unitat morfoestructural coneguda com el Pla Central.
La unitat estructural de la serra Nord es caracteritza per disposar d’un relleu molt accidentat, en el qual predominen les alineacions muntanyenques de direcció nord-est a sud-oest. El relleu en aquesta part central de la unitat és menys marcat.
L’erosió de les estructures alpines ha originat un relleu en el qual s’encaixa la xarxa fluvial quaternària, sense oblidar la importància del modelat càrstic a causa de la naturalesa carbonatada de la major part de la serra.
0_ Generalitats del municipi de Palma 15
La unitat del Pla Central es caracteritza per estar constituïda per dipòsits del neogen poc o gens deformats. Aquests dipòsits presenten capbussaments suaus i s’enfonsen davall els dipòsits quaternaris.
Aquesta unitat correspon a una plana suaument inclinada cap a la mar constituïda per dipòsits quaternaris procedents de l’erosió de la Serra. La seva història és complexa, amb processos d’erosió i dipòsit. És característic d’aquesta unitat el desenvolupament de crostes calcàries i l’acumulació de dipòsits de terra rossa . Els processos actius a la zona de Palma no són importants. Únicament són destacables la possibilitat de caigudes de blocs d’algunes escarpes, les inestabilitats de coster i l’erosió del sòl en terrenys blans, amb forts pendents.
Pel que fa a les altures, hem de posar de manifest l’existència d’un clar gradient de pendent que vària des de la línia de costa a cota 0 m fins a les formacions muntanyenques més rellevants localitzades a la banda més occidental del municipi amb altures properes als 509 m.
Hidrologia Aigües subterrànies
En aquest apartat hem de considerar com en el terme municipal de Palma es localitzen dos aqüífers clarament diferenciables: el del Pla de Palma i el de na Burguesa, pertanyents al sistema aqüífer de la Depressió Central i de la serra Nord, respectivament.
1) Aqüífer del Pla de Palma
Com marc general podem indicar com el Pla de Palma conforma una conca subsidència que s’ha reblanit amb materials recents de complexa estratigrafia. En general, el subsòl de l’aqüífer està constituït per materials detrítics, mitjanament ordenats o estratificats, que permeten una permeabilitat per porositat, i que formen en conjunt un important aqüífer lliure, és a dir, que el
Agenda Local 21 Palma
nivell de saturació constitueix el nivell freàtic o d’aigües lliures. En aquest medi es constata l’existència de dos aqüífers:
L’ aqüífer superficial presenta una transmissibilitat que s’ha valorat entre 150 i 10.000m²/dia, en funció de les permeabilitats presents i potències de penetració o explotació del medi aqüífer. Està integrat per arenes, graves i dunes quaternàries i les calcarenites pliocèniques.
Igualment, el coeficient d’emmagatzematge s’ha valorat globalment entre els valors de 0,1 i 0,3 per als materials detrítics superficials, descendint fins a un 2-4% en el tram de calcarenites que estan en condicions d’aqüífer lliure.
En cas de trobar-se les calcarenites compreses en l’aqüífer captiu, davall el tascó pliocè argilenc, el coeficient d’emmagatzematge només arriba a algun tant per mil, en treballar el sistema aqüífer per descompressió.
L’ aqüífer profund està constituït per les calcarenites del messinià i les molasses del tortonià superior que poden estar ja sigui connectades o separades hidràulicament, si bé com a la meitat nord del Pla de Palma, constitueixen un aqüífer lliure juntament amb el quaternari.
En aquesta unitat del Pla de Palma, la problemàtica de la qualitat de l’aigua és conseqüència de dues circumstàncies: la intrusió marina i la contaminació derivada de les activitats humanes.
La intrusió marina es dóna en els dos aqüífers (superficial i profund), si bé és més coneguda la que es produeix a l’aqüífer superficial on es constata com a la zona de Sant Jordi s’ha produït una multiplicació per dos o fins i tot per tres de l’ió clorur.
2) Aqüífer de na Burguesa
0_ Generalitats del municipi de Palma 17 La unitat hidrogeològica de na Burguesa se situa en els voltants de la banda oest de la ciutat de Palma, constituïda per una serra d’uns 40 km² de superfície, de naturalesa permeable, formada fonamentalment per dolomies liàsiques molt carstificades. La unitat hidrològica presenta en el seu conjunt una superfície de 55 km².
Les característiques hidràuliques d’aquest aqüífer són bones. S’obtenen valors de transmissibilitat de 2.500 m²/dia i un coeficient d’emmagatzematge de 5 × 10–2, essent les capacitats específiques de l’ordre dels 10 l/s/m.
La recàrrega de l’aqüífer es realitza a partir de la infiltració eficaç de l’aigua de pluja sent per a un any mitjà de l’ordre dels 5-6 hm³/any. No obstant l’anterior, hem de posar de manifest com la complexa tectònica existent en el medi restringeix aquestes òptimes condicions de partida, i és la responsable de l’escàs nombre de sol·licituds d’obertura i explotació de nous pous així com dels mediocres resultats registrats en la desena de captacions que s’hi troben.
Agenda Local 21 Palma
Descripció de l’entorn biòtic
Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient
És difícil visualitzar un bell paisatge sense vegetació ni animals. No obstant això en les ciutats solament trobem espècies que s’han acostumat a viure amb l’home, aprofitant-se d’ell i dels seus costums, o servint-nos d’adorn i companyia.
Al municipi de Palma, fins i tot a la ciutat, conviuen espècies considerades com plaga, perilloses per a la salut humana, amb altres d’alt interès ecològic. Per això de cara a fer una descripció biològica del municipi hem d’organitzar bé la informació per poder obtenir dades representatives. Per això, pel que fa al medi biòtic s’ha decidit abordar el Parc Nacional Maritimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera de forma independent de la resta del municipi de Palma, ja que tant la seva història com la seva evolució natural l’han dotat d’una flora i una fauna excepcionals, molt representatives de l’ecosistema mediterrani original.
Per altra banda, la antropització del municipi condiciona totalment la flora i la fauna que hi podem trobar. La major part d’aquest document se centra en el que consideraríem condicions pròpies (originals). Es tracten de forma diferent (un poc al marge) aquells aspectes derivats de l’activitat i costums humans
0_ Generalitats del municipi de Palma 19 com la importació d’espècies vegetals per a jardineria, cultius, animals de companyia i plagues.
Flora
Existeix un condicionament clar que influeix decisivament a l’hora d’establir el tipus o associació vegetal predominant en un sector tan extens com l’estudiat. Aquest condicionament no és altre que la presència o intervenció de l’home en el medi natural; d’aquesta forma podríem diferenciar fins a quatre grans dominis o tipus de vegetació distints, a saber: a. Els camps de cultiu artigats en els quals la influència de l’home ha estat decisiva, en substituir la coberta vegetal existent per espais òptims per a l’explotació agrícola. b. Els camps de cultiu no artigats que varen ser objecte d’explotació agrícola en un passat recent, varen ser abandonats com a conseqüència de la seva escassa rendibilitat, motiu pel qual estan sent envaïts en l’actualitat tant per la vegetació ruderal, també present en espais abandonats i sotmesos a fortes condicions d’estrès ambiental, com per la vegetació zonal corresponent, que tendeix a homogeneïtzar l’entorn. c. La vegetació lligada als assentaments antròpics i als espais construïts, que és un tipus de vegetació ornamental introduïda en el medi amb fins clarament decoratius. d. Les taques de vegetació natural autòctona que al seu torn podem englobar en diverses catalogacions diferents:
d.1 Zones de coberta forestal densa i alta (pins, alzines, garrics). d.2 Zones de vegetació corresponent a garriga. d.3 Zones de vegetació costanera. d.4 Zones humides.
Agenda Local 21 Palma
Una primera visió de conjunt ens revela com el territori tractat –amb una extensió aproximada de 208,63 km²– es compartimenta en funció de l’existència o no d’activitats antròpiques (camps de cultiu extensius amb o sense plantacions arbòries de secà, abandonats o artigats, formació i expansió d’assentaments antròpics, presència d’equipaments i infraestructures, esteses de línies aèries i subterrànies, etc.).
Fauna
La gran superfície de terreny objecte d’anàlisi (uns 208,63 km²) possibilita l’existència de tot un seguit de condicionaments per a les diferents espècies animals tant positius com negatius. A continuació els negatius seran objecte de comentari.
- La pèrdua de naturalitat i l’increment constant en el nivell d’artificialització del medi, motivats tant per una activitat agrícola i ramadera, minoritària al municipi de Palma, com per una notòria proliferació dels usos de caràcter constructiu i residencial.
- L’existència d’una xarxa de vials rodats que potencien l’accessibilitat al medi i que contribueixen a la degradació de l’entorn natural (abocaments d’escombraries i restes, espais alterats i que han estat objecte d’abandó, trànsit de vehicles, etc).
- La presència de grans extensions de camps de cultiu i, en conseqüència, la pèrdua d’espais naturals amb vista a obtenir una major rendibilitat econòmica de les terres.
- La clara fragmentació del medi com a conseqüència de l’establiment de tancaments, de línies aèries i subterrànies, d’edificacions, entre altres elements d’origen antròpic.
0_ Generalitats del municipi de Palma 21 Per contra, existeixen tot un seguit de condicionaments positius que contribueixen a incrementar els nivells faunístics del medi gràcies a una sèrie de factors entre els quals podem citar com a més importants els següents:
- El manteniment de grans extensions amb vegetació natural autòctona pròpia del lloc, fet que afavoreix i potencia el desenvolupament de les diferents comunitats animals.
- L’existència d’àmplies zones d’ús restringit de titularitat tant pública com privada (vedats privats).
- La disparitat d’ecosistemes presents en el territori tractat (camps de cultiu, cursos torrencials, platges, masses denses de vegetació, prats, costa, etc.), fet que possibilita l’existència d’una clara diversitat d’espècies.
Inventari per grups taxonòmics
Fauna és el terme emprat per designar el conjunt dels animals que viuen en una regió o país.
Per fauna entenem totes aquelles espècies animals en estat salvatge que formen poblacions estables i integrades en comunitats també estables.
Deixarem fora d’aquest inventari els invertebrats, atesa la complexitat de la seva taxonomia i el volum de les seves citacions. Però cal posar l’accent que es tracta d’un dels grups més nombrosos tant en biodiversitat com en biomassa.
a) MAMÍFERS TERRESTRES
En el següent inventari figuren les espècies amb una major probabilitat d’aparició, (exceptuant les ratapinyades). Les espècies marcades amb un asterisc (*) són les que presenten majors dificultats d’observació.
Agenda Local 21 Palma
Ratolí campestre: Apodemus sylvaticus Ratolí domèstic: Mus musculus Rata campestre: Rattus rattus Rata comuna: Rattus norvegicus Conill: Oryctolagus cuniculus Eriçó: Erinaceus algirus Geneta: Genetta genetta * Mostel: Mustela nivalis * Rata cellarda: Eliomys quercinus * Mart: Martes martes *
b) AVIFAUNA
A continuació oferim un llistat de les espècies més probables i amb un rang d’aparició elevat dins el terme. No obstant això es pot esperar l’existència d’altres espècies potencials i que no han estat esmentades per no allargar la llista.
Tórtora comuna: Streptopelia turtur Falcia: Apus apus Papamosques gris: Muscicapa striata Tallarol de casquet: Sylvia atricapilla Perdiu vermella: Alectoris rufa Corb: Corvus corax Mèrlera: Turdus merula Tallarol capnegre: Sylvia melanocephala Rossinyol: Luscinia megarhynchos Passerell: Carduelis cannabina Mallerenga carbonera: Parus major sól·lera: Miliaria calandra Xoric: Falco tinnunculus Pinsà: Fringilla coelebs Gorrió: Passer domesticus Terrola: Calandrella brachydactyla Cadernera: Carduelis carduelos Rossinyol bastard: Cettia cetti Verderol: Carduelis chloris Mosquiter comú: Phylloscopus collybita Oronella: Hirundo rustica Corb marí emplomallat:
0_ Generalitats del municipi de Palma 23 Phalacrocorax aristotelis Estornell: Sturnus vulgaris Corb marí gros: Phalacrocorax carbo Puput: Upupa epops Falcó de la reina: Falco eleonorae Rupit: Erithacus rubecula Falcó pelegrí: Falco peregrinus Cuereta blanca: Motacilla alba Gavià argentat: Larus argentatus Colom roquer: Columba livia
c) RÈPTILS I AMFIBIS
Encara que no els puguem veure amb molta facilitat i es trobin distribuïts geogràficament d’una forma variada, son espècies que tenen una gran rellevància dintre de qualsevol ecosistema natural. És per això que es creu necessari anomenar les espècies més nombroses, representatives i d’aparició més probable dintre del municipi de Palma.
Dragó: Tarentola mauritanica
Serp de garriga: Macroprotodon cucullatus
Dragó rosat: Hemidactylus turcicus
Granot: Rana perezi
Calàpet verd: Bufo viridis
S’ha de destacar, per concloure, que la fauna d’amfibis i rèptils del territori tractat (igual que la de la resta de les illes) es caracteritza per la seva escassa diversitat biològica. Això no és obstacle perquè determinades espècies comptin amb una catalogació ambiental elevada i digna de merèixer els majors esforços conservacionistes.
Agenda Local 21 Palma
Fauna associada a l’activitat humana
Com en gairebé totes les ciutats, existeixen una sèrie d’animals més aviat molests típicament urbans, com son les rates de ciutat, els coloms o les cuques molles. A més podem trobar-ne altres, l’oportunisme dels quals els ha permès colonitzar les ciutats com gavines, tórtores, gorrions... Amb ells en conviuen d’altres que per contra gaudeixen de la nostra companyia.
Segons es va desenvolupant una societat van apareixent nous gusts i noves mascotes, i els tradicionals cans i moixos se sumen serps, lloros, iguanes, lirons, etc., espècies típiques d’altres cultures i ecosistemes, totalment alienes al nostre. Els animals de companyia poden resultar un problema ecològic si no estan controlats, vacunats i aïllats de les poblacions salvatges. A més existeix el problema ètic del seu abandó, juntament amb els accidents i problemes sanitaris que això sol comportar.
Com pot veure’s en la següent taula, el nombre total d’animals recollits és alarmant a l’any 2008.
Taula 0.2
Ingressos per espècies 2008 Cans 8.040 Moixos 2.211 Altres 1.012 Total 11.263
Font: Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal
0_ Generalitats del municipi de Palma 25 A les taules següents s’anomenen les causes principals d’ingrés i de sortida del animals del Centre Sanitari Municipal.
Taula 0.3 Taula 0.4
Causa d’ingrés 2008 Causa de sortida 2008
Recollits al carrer 4.040 Animals sacrificats 2.716
Vagabunds 3.166 Adopcions 2.031
Abandonats 874 Retornats al
Entrega al centre 7.223 propietari 1.008 renúncies posseïdor 1.259 Morts 351
Ingressats malalts per sacrifici 599 Escapats i altres 41
Ingressats per observació Entrega de sanitària 69 cadàvers 5.045
Segrestos 157 Total Sortides 11.192 Cadàvers 5.036
Termini complit i assilvestrats 103
Total Ingressos 11.263
Font: Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal
Però no només es recullen cans i moixos. Les dades de recuperació del “servei de protecció de l’avifauna balear” ens mostren el gran espectre d’animals atesos, alguns abandonats, altres ferits o enverinats. Molts d’ells moren, però altres són recuperats i alliberats en el seu medi natural o cedits a centres o institucions especialitzades.
Taula 0.5
Estadística de recuperació a Son Reus.
Existències Existències Espècie Altes Total Alliberat Morts Sacrificat Altres 01/01/2008 31/12/2008
RAPINYAIRES 11 23 34 12 9 0 1 12
Agenda Local 21 Palma
Existències Existències Espècie Altes Total Alliberat Morts Sacrificat Altres 01/01/2008 31/12/2008
DIÜRNES
Voltor negre( Aegypius monachus ) 4 0 4 0 0 0 0 4 Xoriguer ( Falco tinnunculus ) 1 17 18 10 7 0 0 1 Falco pelegrí (Falco peregrinus ) 3 5 8 2 2 0 0 4 Esparver (Hieratus pennatus ) 2 0 2 0 0 0 0 2 Arpella ( Circus aeruginosus ) 1 0 1 0 0 0 0 1 Híbrid Gerifalte 0 1 1 0 0 0 1 0 RAPINYAIRES NOCTURNES 1 8 9 5 2 0 1 1 Òliba (Tyto alba ) 1 1 2 0 0 0 1 1 Mussol banyut (Asio otus ) 0 2 2 0 2 0 0 0 Mussol ( Otus scops) 0 5 5 5 0 0 0 0 AUS 0 3 3 1 2 0 0 0 AQUATIQUES Anec de collblau ( Anas platyrhynchos ) 0 1 1 1 0 0 0 0 Suís ( Ixobrychus minutus ) 0 1 1 0 1 0 0 0 Agró blanc (Egretta garzetta ) 0 1 1 0 1 0 0 0
0_ Generalitats del municipi de Palma 27 Existències Existències Espècie Altes Total Alliberat Morts Sacrificat Altres 01/01/2008 31/12/2008
AUS MARINES 0 137 137 1 2 48 86 0
Gavina roja (Larus audouinii ) 0 1 1 0 1 0 0 0 Gavina d’hivern (Larus ridibundus ) 0 2 2 1 1 0 0 0
Gavina vulgar (Larus cachinnans ) 0 134 134 0 0 48 86 0
ALTRES AUS 1 27 28 15 10 0 0 3
Indiot 1 0 1 0 0 0 0 1 Cotorra argentina (Myopsitta monachus ) 0 2 2 0 1 0 0 1
Sebel.lí (Burhinus oedicnemus ) 0 2 2 2 0 0 0 0
Tòrtora turca (Streptopelia decaocto ) 0 5 5 5 0 0 0 0 Gorrió le passa (Passer hispaniolensis ) 0 3 3 1 2 0 0 0 Falzia (Apusapus ) 0 7 7 6 1 0 0 0 Mèrlera ( Turdus merula ) 0 4 4 0 4 0 0 0 Cotorra Patagonia (Cyanoliseus patagonus ) 0 1 1 0 0 0 0 1
Agenda Local 21 Palma
Existències Existències Espècie Altes Total Alliberat Morts Sacrificat Altres 01/01/2008 31/12/2008
Diamante 0 1 1 0 1 0 0 0 Mulato Periquito (Melopisttacus undulatos ) 0 1 1 0 1 0 0 0
Tord cellard (Turdus iliacus ) 0 1 1 1 0 0 0 0
RÈPTILS 304 222 526 154 66 0 3 303
Tortuga mediterrània (Testudo hermanni ) 169 15 184 0 24 0 0 160
Tortuga mora (Testudo graeca ) 104 187 291 150 31 0 0 110
Tortuga Florida (Trachemys scripta ) 25 7 32 0 9 0 0 23 Iguana ( Iguana iguana ) 1 3 4 0 2 0 0 2 Serp falsa coral 1 1 2 0 0 0 0 2 Serp de ferradura (Coluber hippocrepis ) 1 0 1 0 0 0 0 1 Serpiente maiz 1 0 1 0 0 0 0 1 Serp garriga (Macroprotodon cucullatus ) 0 4 4 4 0 0 0 0 Pitón albina 2 0 2 0 0 0 1 1 Serp reial California 0 1 1 0 0 0 0 1
0_ Generalitats del municipi de Palma 29 Existències Existències Espècie Altes Total Alliberat Morts Sacrificat Altres 01/01/2008 31/12/2008
Tortuga aligator 0 1 1 0 0 0 0 1 Caretta Caretta 0 1 1 0 0 0 1 0 Camaleón 0 1 1 0 0 0 1 0 Sargantana 0 1 1 0 0 0 0 1
MAMIFERS 5 17 22 16 3 0 3 0
Fura ( Putorius putorius furo ) 1 2 3 0 1 0 2 0 Eriçó( Erinaceus algirus ) 0 5 5 4 1 0 0 0 Esquirol ( Sciurus sp. ) 1 0 1 1 0 0 0 0 Hàmster (Cricetus sp .) Conill 3 8 11 10 1 0 0 0 Ratapinyada 0 1 1 1 0 0 0 0 Marta ( Martes Martes ) 0 1 1 0 0 0 1 0 TOTAL 322 437 759 204 94 48 94 319
Font: Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal
Una altre tema a tractar és el de les plagues i el seu control. Entre les espècies més comunes dins aquest grup trobem, dins els insectes la cuca molla alemanya ( Blattella germanica ), la cuca molla americana ( Periplaneta americana ), la cuca molla oriental ( Blatta orientalis ), la formiga negra de jardí (Lasius niger ), diferents mosques, mosquits i vespes; dins els rosegadors la rata comuna ( Rattus norvegicus ), la rata negra ( Rattus rattus ) i el ratolí casolà ( Mus musculus ).
Cada any es posa en marxa una campanya contra els dípters plantejada sobre la base del control biològic larvicida, amb l'objecte de controlar la plaga i mantenir les poblacions de moscards a nivells naturals. S'empren per a això
Agenda Local 21 Palma
tècniques de control físic-químic-biològic. Els dos camps d'actuació generals estan enfocats cap a:
1. Moscards d'àmbit rural 2. Moscards d'àmbit urbà
L'objectiu principal de la campanya és la restauració a nivells naturals de la població de moscards en el terme municipal de Palma al menor "cost ecològic" possible, aconseguint els objectius establerts per l'Organització Mundial de la Salut, en allò referent a la transmissió de malalties i tant com sigui possible evitar les molèsties causades per aquests insectes.
Altres objectius són:
• Controlar les poblacions de moscards a les zones més problemàtiques. Amb això es pretén un control racional que redueixi de forma important el nombre d'individus, eliminant un gran percentatge de les molèsties que ocasionen sense afectar la fauna insectívora. • Emprar els productes més específics i menys agressius per al medi afavorint les accions físiques i biològiques que ajudin a evitar la proliferació de la plaga. • Establir les directius i l'organització necessària per a la realització d'una campanya de control integrat de moscards, de tipus plurianual. • Adequar les èpoques de tractament amb el cicle biològic del moscard, tendint a evitar els períodes crítics. A la vegada, controlar durant tot l'any les poblacions que es desenvolupen gràcies a l'existència permanent de condicions propícies creades per l'home. • Millorar la qualitat de vida del ciutadà i dels visitants.
L'àrea de Salut de l'Ajuntament de Palma ha encarregat a un equip de biòlegs de la Universitat de les Illes la realització d'un sistema de predicció de mosquits que constituirà una eina més eficaç i més respectuosa amb el mediambient per prevenir la proliferació de mosquits. El disseny d'aquest sistema, en el qual ja s'ha començat a fer feina, contempla tot un seguit d'accions:
0_ Generalitats del municipi de Palma 31 1. Cartografia i localització dels habitats de cria de Palma . Es realitzarà un estudi detallat de Palma per tal de determinar reserves permanents o estacionals d'aigua que puguin ser un habitat adequat per la cria de mosquits. Es localitzaran aquestes zones amb GPS i s'incorporaran a una cartografia.
2. Recollida de mostres per distingir gèneres i determinar densitats. Recollida de postes i larves de les masses d'aigua mitjançant un sistema que permet distingir gèneres i determinar la densitat dels mosquits. Els mostrejos es realitzaran setmanalment i el material serà transportat al laboratori.
3. Estudi a l'insectari de la UIB: per conèixer el comportament de les formes immadures de mosquits amb variació de temperatura.
4. Disseny d'un sistema de predicció i establiment de les bases pel control de mosquits a les àrees estudiades: el disseny d'aquest sistema de predicció està basat en el coneixement de les zones de cria de les espècies de mosquits del municipi de Palma, les variacions estacionals de les poblacions i la seva relació amb paràmetres climatològics com ara la temperatura i la precipitació.
En aquells casos en què es detectin temperatures abundants i elevades precipitacions serà necessari posar en marxa un protocol especial de vigilància i actuació per tal d'evitar proliferacions massives de les poblacions de culícids.
D' aquesta forma, el tractament adequat i a temps de les poblacions en forma larvària evita en gran mesura la proliferació de mosquits adults i actuaria per tant com a sistema preventiu. Un dels tractaments larvicides que ofereix més garanties des del punt de vista mediambiental i de la salut són els insecticides biològics basats en el bacteri Bacillus thuringiensis varietat israelensis (Bti).
5. Intercanvi d'informació per millorar estratègies de control de cada zona : el grup de treball de la UIB juntament amb l'empresa encarregada del control de mosquits al Municipi de Palma utilitzaran la informació obtinguda amb aquest estudi per dissenyar les estratègies de control més adients a les necessitats de cada zona, tenint en compte els següents factors:
Agenda Local 21 Palma
• El tipus d'hàbitat • La densitat poblacional dels insectes • Els hàbits i l'agressivitat de les distintes espècies estudiades • La distància entre els llocs de cria i les àrees d'esbarjo • La freqüència de visitants al voltant de les esmentades zones
Com plagues puntuals podem destacar la presència de estornells i grills. Amb l'arribada de la tardor, es produeix l'entrada massiva d'esbarts a ciutat. Aquestes aus pertanyen a l'ordre dels Passeriformes, i realitzen grans migracions estacionals cercant condicions ambientals més favorables durant el hivern, establint els seus "dormitoris" en la conca mediterrània.
La gran quantitat d'individus que envaeixen el nostre entorn urbà implica una sèrie d'inconvenients com el renou, excrements, males olors, exclusió de zones de passeig, problemes sanitaris, etc. Per pal·liar aquest problema, l'Ajuntament de Palma desenvolupa cada any una campanya de control i desplaçament d'estornells a les zones més crítiques de la ciutat. Amb aquestes campanyes anuals, es pretén evitar la concentració massiva d'estornells en zones conflictives, distribuint les seves poblacions de tal forma que no ocasionin molèsties a la gent.
L'objectiu consisteix a desplaçar els estornells de les zones envaïdes, allà on s'ha observat la seva presència cada any. Igualment, les actuacions s'amplien a punts on es produeixen molèsties als ciutadans, sempre dins el terme municipal de Palma. El inici dels treballs ve condicionat per l'aparició de les primeres onades d'estornells i finalitzen en el moment de la seva emigració natural.
Les zones que habitualment venen essent objecte de control són les següents:
• Plaça d'Espanya • Via Roma • Passeig del Born - Plaça de la Reina • Parc Ses Estacions • Zona Avingudes
0_ Generalitats del municipi de Palma 33 Les actuacions consisteixen fonamentalment en l'ús controlat d'equips pirotècnics mitjançant personal degudament capacitat i fent ús de falcons ensinistrats a les zones de treball, amb l'objectiu de fer fugir els estornells a través dels seus depredadors naturals.
Com a complement d'aquests mètodes, s'utilitzen també sistemes de gravacions d'alarma simultanis amb els vols dels falcons i material pirotècnic. D'aquesta forma, els estornells associen la crida de perill amb els seus depredadors naturals. De no reforçar les crides d'alarma podria succeir que els estornells advertissin la no existència d'un perill reial.
Tot aquest operatiu s'activa en el moment en el què els estornells comencen a descendir cap els arbres, amb la intenció que no s'arribin a posar damunt ells i s'acabi produint el desplaçament a altres zones on ocasionin menys molèsties. Els estornells intenten la tornada al seu "dormitori" natural al dia següent per la qual cosa són necessàries varies actuacions en el mateix lloc. Normalment es tarda uns quatre o set dies per aconseguir que no tornin.
El material pirotècnic consta de tres tipus de coets de diferent potència. El consum màxim de material explosiu permès és inferior a 50 kg per equip i dia. Com material pirotècnic complementari s'utilitzen bengales de fum i traques curtes d'interval lent.
L'horari de les actuacions té lloc mitja hora abans aproximadament de la fosca, fins una hora després.
El Centre Sanitari Municipal s’encarrega del control de la població de coloms a la ciutat de Palma, mitjançant dos sistemes, canons de llançament de xarxes i Gàbies trampa. A la següent gràfica s’exposa l’augment progressiu que ha tingut la captura de coloms des de l’any 1991 fins al 2008.
Agenda Local 21 Palma
Gràfic 0.1
Evolució anual captura de coloms
Captura de coloms a Palma (1991-2008)
3500 3000 2500 2000 1500 1000 núm. coloms 500 0
anys
Font: Centre Sanitari Municipal de Protecció Animal
Dins un marc de prevenció de la processionària als boscs de pins als espais públics d'aquest municipi amb el suport de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, l'Ajuntament posa en marxa al parc de Bellver una campanya d'estudi de l'impacte de l'esmentada plaga per emprendre la fase de prevenció de la processionària als seus boscos.
0_ Generalitats del municipi de Palma 35