DOCSLIB.ORG

0. Generalitats

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
0. Generalitats 0. Generalitats Font: Ajuntament de Palma. Àrea de Medi Ambient Situació Geogràfica L’arxipèlag de les Illes Balears es troba situat al sud-oest d’Europa, en la part central de la conca mediterrània occidental. La ciutat de Palma, capital de les Balears, està situada a l’illa de Mallorca, la major de les Balears, de localització geogràfica 3º de longitud est i 39º de latitud nord. El terme municipal de Palma té una superfície de 208,63 Km 2 , cosa que el converteix en el 3er més gran de l’illa per superfície, i limita amb els termes de Calvià, Puigpunyent, Esporles, Valldemossa, Bunyola, Marratxí, Santa Eugènia, Algaida, Llucmajor i la mar Mediterrània. 0_ Generalitats del municipi de Palma 3 Correspon al terme municipal de Palma l'arxipèlag de Cabrera, situat al sud de Mallorca format per les illes de Cabrera, Conillera, l'Imperial, S’Illot Pla, na Redona, na Foradada, na Plana, na Pobra i altres illots menors. Figura 0.1 Mapa de Mallorca amb la localització del municipi de Palma Font: Elaboració pròpia Característiques demogràfiques Segons l’Institut Nacional d’Estadística, la població empadronada a Palma en gener de 2009 era de 401.270 habitants, amb densitat de població situada entorn als 1.923 hab/ Km 2 Des de 1996, fins a gener de 2009, la població de Palma ha augmentat un 32%, tal com es mostra al següent gràfic. Agenda Local 21 Palma Figura 0.2. Evolució demogràfica de la població de Palma 450000 400000 350000 300000 250000 200000 150000 100000 50000 0 1996 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IBESTAT Característiques territorials Degut a l’aplicació de la “Llei de grans ciutats”, des de març de 2005 la ciutat de Palma està dividida en cinc districtes. Aquests districtes estan dirigits per un regidor responsable, popularment conegut com “el batle de barri”. A cada un d’aquests districtes s’ha instal·lat una “Oficina de districte” on els ciutadans poden realitzar qualsevol gestió amb l’ajuntament. D’aquesta manera s’ha descentralitzat el govern municipal. Els districtes són: ° Districte Nord ° Districte Centre (inclou l’illa de Cabrera) ° Districte Ponent (inclou la zona del Castell de Bellver) ° Districte Llevant (inclou la zona de l’Aeroport) ° Platja de Palma 0_ Generalitats del municipi de Palma 5 La ciutat de Palma es divideix a la vegada en 88 barriades o nuclis de població segons la següent taula: Taula 0.1 Distribució de la població de Palma per barriades Barriada Habitants Barriada Habitants Es Puig de Sant Pere 470 Jaume III 2795 La Llotja - Born 1944 Sant Jaume 2141 Sant Nicolau 1738 Cort 1555 La Seu 660 Montision 1085 La Calatrava 1026 El Sindicat 3759 El Mercat 2341 La Missió 1876 Plaça dels Patins 3887 Sant Agustí 4359 Cala Major 5633 Portopí 2635 La Bonanova 2933 Gènova 2290 El Terreno 6393 Bellver - Son Armadans 8291 Sa Teulera 1231 Son Espanyolet 7509 Son Dureta 2303 Santa Catalina 8887 Es Jonquet 690 Son Peretó 1615 Son Flor 1067 Son Serra - Sa Vileta 5912 Son Roca 1722 Son Ximelis 2533 Son Anglada 544 Los Almendros - Son Rapinya 2706 S.Pacs 3133 Son Xigala 4267 Son Vida 524 Son Cotoner 11907 Son Dameto 6812 Es Camp d'en Serralta 13147 Es Fortí 7191 El Secar de la Real 4184 Establiments 3037 Son Espanyol 623 Son Sardina 2705 Cas Capiscol 8537 Es Camp Redó 13077 Agenda Local 21 Palma Bons Aires 19267 Plaça de Toros 15312 Son Oliva 6392 Amanecer 532 L'Olivera 2718 Sa Indioteria (urbà) 3469 Sa Indioteria (rural) 1445 Arxiduc 6406 Marquès de Fontsanta 6097 Son Rutlan 809 Mare de Déu de Lluc 1825 Son Cladera 6841 Es Viver 6311 Es Ralfal Nou 6892 Es Rafal Vell 11352 Son Forteza (nord) 2097 Els Hostalets 2431 Son Forteza (sud) 3468 Son Gotleu 9099 Can Capes 1790 Son Canals 5561 La Soledat (nord) 8005 Estadi Balear 240 Pere Garau 26911 Foners 16000 Polígon Llevant 7081 La Soledat (Sud) 2466 Son Malferit 55 Can Pere Antoni 155 Es Molinar 8376 Es Coll d'en Rabassa 10434 Son Riera 373 Can Pastilla 5375 Aeroport 158 Les Meravelles 3681 S'Arenal 7618 Es Pil·lari 1246 Son Ferriol 7942 S'Aranjassa 879 Sant Jordi 2426 La Casa Blanca 1082 Zona Portuària 32 Font: Observatori Municipal de la Igualtat (Ajuntament Palma) 0_ Generalitats del municipi de Palma 7 Breu història del municipi de Palma Es creu que l'actual ciutat de Palma era ocupada embrionàriament per un poblat talaiòtic amb forta vinculació amb la mar. Posteriorment va ser envaïda pels romans, que portaren colons des d'Iberia, més tard pels vàndals, pels bizantins i després pels àrabs, que l'anomenaren Madina Mayurqa . Es conserven restes de les muralles romana i aràbiga, l'emplaçament del fòrum romà, part de la trama urbana romana, restes de la presència ibèrica, el jaciment de la Calatrava, i vestigis monumentals de l'època aràbiga com el palau de l'Almudaina, els banys àrabs, part de la trama urbana, en part destruïda recentment, al barri de la Gerreria, l'arc de la Gabella Vella de la Sal i part del Pont Pisà (s.X) del jaciment arqueològic de l'avinguda Antoni Maura. El 1115 fou saquejada i després abandonada per l'expedició comandada per Ramon Berenguer III el Gran, comte de Barcelona i de Provença, que aplegà sobretot expedicionaris de Catalunya, Pisa i altres ciutats italianes, com Provença, Còrsega i Sardenya contra la pirateria almoràvit. D'aquesta expedició, se n'han trobat restes també a l'avinguda Antoni Maura. El 1229 fou conquerida pel rei Jaume el Conqueridor, que l'anomenà Mallorca, la mantingué com a capital del Regne de Mallorca i li atorgà una municipalitat que abraçava tota l'illa (per això el seu òrgan de govern s'anomenà Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca ). Des de la mort de Jaume I, Palma compartí la capitalitat del Regne de Mallorca amb Perpinyà. Aleshores, el primer rei de la Corona de Mallorca, Jaume II, promogué alguns dels principals monuments, com el castell de Bellver, les esglésies conventuals de Santa Clara de Palma,Sant Francesc i Sant Domingo, aquesta desapareguda a hores d'ara. A més reformà el palau de l'Almudaina i començà la seu de Mallorca. L'especial distribució de la ciutat, travessada per una riera, travessada per diversos ponts, i navegable fins ben endins durant gran part de la història, donà lloc, des de l'època musulmana, a la "Vila de Dalt" i a la "Vila d'Avall" com a nuclis de població urbana situats a cadascuna de les voreres de la riera. Agenda Local 21 Palma Aquesta riera sortí de mare diverses vegades durant la història, amb la qual cosa provocà milers de morts. Els seus sediments al darrer tram navegable de la riera haurien aportat molta d'informació, però s'han perdut a l'avinguda Antoni Maura. La seva privilegiada situació geogràfica va permetre a Palma un intens comerç sobretot amb Catalunya i el País Valencià, però també amb Provença, els pobles del Magrib, els ducats i ciutats-estat italians i els dominis del Gran Turc, que van propiciar una edat d'or de la ciutat. A la Llonja, un dels principals monuments de la ciutat, l'actual obra de Guillem Sagrera, s'hi feia un actiu mercat de contractació i el Consolat de Mar vetllava pel respecte de la legalitat en el comerç marítim. A principi del segle XVI, la revolta de les Germanies i els freqüents atacs dels pirates turcs i magrebins van provocar una reducció de les activitats comercials i importants despeses de fortificació. Com a conseqüència d'això, la ciutat entrà en una època de decadència que s'allargà fins a les acaballes del segle XVII. Mentrestant, la riera fou treta de la ciutat al vall de ponent, es construí el bastió poligonal del Moll i la murada renaixentista substituí la medieval al costat de terra. També es construí un col·lector per l'antic llit de la riera, anterior al de moltes ciutats continentals, destruït al jaciment d'Antoni Maura, com les restes del bastió del Moll. El segle XVII es caracteritzà a Mallorca per les banderies i els bandolers i la ciutat quedà dividida en els bàndols anomenats Canamunt i Canavall, amb greus repercussions socials i econòmiques. El port de la ciutat tingué una revifalla a la segona meitat del segle amb l'expansió del corsarisme mallorquí. El darrer quart del segle es produí a la ciutat un agreujament de la persecució per la Inquisició dels descendents dels jueus conversos, anomenats xuetes. Al segle XVIII, la derrota de la Corona d'Aragó en la Guerra de Successió, o d'Ocupació, es plasmà en l'ocupació militar per unitats i autoritats militars castellanes i en el Decret de Nova Planta de Felip V (1715). Aquest decret modificà el règim de govern de l'illa i el separà del govern municipal de Palma. Aleshores la ciutat es tornà denominar oficialment Palma i, al darrer quart del 0_ Generalitats del municipi de Palma 9 segle XIX, es generalitzà, només per escrit, el nom de Palma de Mallorca (en castellà). En el segle XVIII Carles III liberalitzà el comerç amb Amèrica i cresqué l'activitat comercial i portuària de la ciutat. Al començament del segle XIX, Palma esdevingué refugi d'un gran nombre d'exiliats de l'ocupació napoleònica de Catalunya i el País Valencià; en aquest període hi florí la llibertat d'expressió fins a la restauració absolutista. Amb la creació de l'estat-nació espanyol, Palma es convertí (1833) en la capital de la nova província de les Balears.
Load more

Recommended publications
  • Notas Florísticas De Las Islas Baleares (111)
    Boll. Soco Rist. Nat. Balears, 32 (1988):141-144. Palma de Mallorca NOTAS FLORÍSTICAS DE LAS ISLAS BALEARES (111) G. ALOMAR, J. RITA & J. A. ROSSELLÓ.(1) PALABRAS CLAVE: Baleares, Flora, Corología, Euphorbia. KEY WORDS: Balearic Islands, Flora, Chorology, Euphorbia. RESUMEN. Presentamos algunas novedades florísticas para las Islas Baleares y se amplía el área de distribución de varias especies en estas islas. Se cita por segunda vez para España a Euphorbia dracunculoides Lam. RESUM.NoTES FLORÍSTIQUES DE LES ILLES BALEARS (III). Presente m algunes nove­ tats florísticas per a les Illes Balears i s'amplia l'area de distribució de varies especies en aquestes Illes. Es cita per segona vegada a Espanya l'Euphorbia dracunculoides Lam. SUMMARY. FLORISTICNOVELTIES FORTHE BALEARIC ISLAND (!II). We present sorne floristic novelties for the Balearic Islands and broaden the distribution area of several species in these islands. Euphorbia dracunculoides Lam. is cited for the second time in Spain. Se presentan algunas novedades florísticas para la flora de las Islas Balea­ res. Las novedades corológicas para el archipiélago se señalan con dos aste- (1) Lab. de Botanica, Dep. de Biologia i C. de la S., Universitat de les Illes Balears, 07071 PaiJ,na de Mallorca 142 G. ALOMAR, J. RITA & J. A. ROSSELLÓ ríscos (**), y las que son novedad para una de las islas con sólo uno (*). Para cada localidad se especifica su coordenada UTM de 10 Km de lado. La nomenclatura adoptada es la propuesta por Flora Europea. Los pliegos testi­ go de los taxones citados se encuentran depositados en el herbario del Dep. de Biologia i C.
    [Show full text]
  • Rebelion Dispensario
    ASSOCIACIÓ DE PREMSA ( FORANA DE MALLORCA Princesa, 24 07240-SANT JOAN Julio - Agosto REVISTA INFORMATIVA Y CULTURAL Núm. 28 DE PALMA NOVA - MAGALLUF LA ASOCIACIÓN DE COMERCIANTES ACUERDA NO PAGAR LOS RECIBOS POR LOS CONTENEDORES IMPORTANTE RETRASO DE LAS OBRAS DEL REBELION DISPENSARIO EL AJUNTAMENT MANTIENE EL TRANSPORTE DE AUTOBUSES A PESAR DE LA SENTENCIA EN CONTRA DEL TSJB TRAS EL CIERRE DE RADIO CALVIÀ EL PLAYAS DE CALVIÀ EL AJUNTAMENT COMERCIALIZARA PRESENTO A TODAS SUS SUS MEDIOS DE COMUNICACIÓN PLANTILLAS EDITA: Asociación de Vecinos de Palma Nova - Magalluf C/. San Miguel de Liria, 7 07181 PALM A NOVA Telefono: 68 00 56 REDACCIÓN Josep Rosselló i Font Pere Verd COL·LABORADORS: SUMARIO Es Xafarder Joan Perdiu Camila Fernández Mari Luz Servera u* a yvoicuux'i 3 Pere Cantarero Conterno 4 Toni Bennassar Fernando Feliu Claudio Sanz 10 Jaume Nadal Sanü Andreu Toni Mir r^nrvrtpç 22 Francisco Font Rafi «Línia Directa» 26 Populivox Eduardo Blanes r\f^nHf» rrurmrnr 9S FOTOGRAFIA: Arxiu «Entre Tots» Arxiu «Diario de Mallorca» IMPRIMEIX: Informacions Llevant S.A. DIPÒSIT LEGAL: PM 981-1987 DISTRIBUCIÓN GRATUITA. Distribución y colaboración: Avd. de la Playa, 10 - Tel. 68 03 86 «ENTRE TOTS» no se hace responsable de las opiniones expresadas en las colaboraciones firmadas. TALLERES Servicio Neumáticos TOLO FEMENIA BICI - MOTO PARCHES - VULCANIZADOS EQUILIBRADOS ELECTRÓNICO DE RUEDAS REPARACIÓN Y VENTA VELOMOTORES TODAS MARCAS OFERTA BICIS PASEO Y COMPETICIÓN LLEVE 4 RUEDAS Y PAGUE 3 CENTRADO Y MONTAJE DE RUEDAS (Varias marcas) Juan Alcover, 1-6- Tel. 68 12 43 C/. Juan Alcover, 1 Locales 3-4 PALMA NOVA Tel.
    [Show full text]
  • MINERIA AL VOLTANT DES COLL DES VENT (Palma, Mallorca)
    ENDINS, núm. 29. 2006. Mallorca LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA. ZONA 8: MINERIA AL VOLTANT DES COLL DES VENT (Palma, Mallorca) 1 per Antelm GINARD 1, 3, Damià CRESPÍ 2, 4, Damià VICENS 2, 3, Mateu VADELL 1, Miquel Àngel BARCELÓ i Pere BOVER 1, 3, 4, 5 Resum Es presenta la descripció i topografia de 6 cavitats del NE de la serra de na Bur- guesa i dues galeries artificials realitzades per a l’extracció de guix. Quatre de les coves descrites en aquests treballs també presenten excavacions (galeries, trin- xeres i pous verticals) realitzats amb la finalitat de treure guix. Les mineralitzacions de guix es manifesten de forma més notable en la cova des Coals, en forma de grans blocs formats pel col·lapse d’una antiga formació càrstica, i en la cova des Cavall, on es veuen espeleotemes formats pel guix. També es citen les espècies de la fauna troglòfila i la flora de pteridòfits trobats a les entrades de les cavitats. Resumen Se presenta la descripción y topografía de 6 cavidades de la zona nororiental de la Serra de na Burguesa y dos galerías artificiales realizadas para la extracción de yeso. Cuatro de las cuevas descritas en este trabajo también muestran las labo- res realizadas para la obtención del yeso (galerías, trincheras y pozos verticales). Pueden observarse notables mineralizaciones de yeso en la Cova des Coals, en forma de grandes bloques formados por el colapso de una antigua cueva, y en la Cova des Cavall, donde destacan los espeleotemas de yeso. También se citan las especies de la fauna troglófila y la flora de pteridófitos halladas en las entradas de las cavidades.
    [Show full text]
  • L'endocarst I Les Mines De La Serra De Na Burguesa (Mallorca, Illes Balears)
    L’endocarst i les mines de la serra de na Burguesa (Mallorca, Illes Balears). 2. Estat actual del coneixement paleontològic, de la vegetació pteridofítica i briofítica de les entrades de les cavitats i biospeleològic Pere BOVER, Antelm GINARD, Josep A. ROSSELLÓ, Damià CRESPÍ, Francesc GRÀCIA i Damià VICENS Bover, P., Ginard, A., Rosselló, J.A., Crespí, D. Gràcia, F. i Vicens, D. 2011. SHNB L’endocarst i les mines de la serra de na Burguesa (Mallorca, Illes Balears). 2. Estat actual del coneixement paleontològic, de la vegetació pteridofítica i briofítica de les entrades de les cavitats i biospeleològic. Boll. Soc. Hist. Nat. Balears, 54: 197-218. ISSN 0212-260X. Palma de Mallorca. Es presenta l’estat de la qüestió sobre el coneixement paleontològic, biospeleològic i de la vegetació pteridofítica i briofítica de les cavitats de la serra de na Burguesa (serra de Tramuntana, Illa de Mallorca). En aquesta serra s’han trobat jaciments d’origen càrstic que han lliurat fòssils de vertebrats quaternaris molt importants com SOCIETAT D’HISTÒRIA n’és el cas de Myotragus batei. La flora briofítica i pteridofítica de les entrades de les NATURAL DE LES BALEARS cavitats no presenta peculiaritats importants, a excepció del Clot des Cero on s’hi pot trobar: Homalia lusitanica i Asplenium scolopendrium. Referent a la fauna invertebrada, hi ha endemismes singulars com Entomobrya vadelli i pel que fa als vertebrats, remarcar la importància de les coves del Pilar com a estació de la ratapinyada Miniopterus schreibersii. Paraules clau: vertebrats fòssils, Quaternari, brioflora, pteridoflora, fauna cavernícola. THE ENDOKARST AND MINES OF THE SERRA DE NA BURGUESA (MALLORCA, BALEARIC ISLANDS).
    [Show full text]
  • Inundaciones En La Ciudad De Palma De Mallorca: Distribución De Los Episodios Y Tipos De Tiempo Asociados (2001-2016)
    INUNDACIONES EN LA CIUDAD DE PALMA DE MALLORCA: DISTRIBUCIÓN DE LOS EPISODIOS Y TIPOS DE TIEMPO ASOCIADOS (2001-2016). M. GRIMALT GELABERT (1), J. ROSSELLO GELI (2) (1) Departament de Geografia, Universitat de les Illes Balears, España (2) Grup de Climatologia, Hidrologia, Riscs Naturals i Paisatge, Universitat de les Illes Balears, España . [email protected], [email protected] RESUMEN Se desarrolla un análisis de los episodios de inundación que han afectado a la ciudad de Palma, en la isla de Mallorca, durante los primeros años del siglo XXI. Se trata de casos que los autores han considerado como “inundaciones urbanas”, que afectan tanto a áreas que, históricamente, han sufrido episodios de inundación, pero también a otros espacios en que los eventos son más recientes y se pueden ligar al desarrollo urbano y el crecimiento de superficies impermeables debido al proceso de urbanización. Se han identificado 26 episodios. Se observa cómo responden a un número reducido de tipos de tiempo, con una preeminencia de las situaciones de tipo ciclónico (C) e indeterminado (U). A nivel espacial, se ha apreciado una distribución regular de los casos en los barrios de Palma, aunque cabe destacar el incremento de las inundaciones en zonas litorales de reciente desarrollo, así como en “puntos negros” de la red viaria, en concreto, pasos subterráneos y calles que sufren cortes debido al encharcamiento de las aguas pluviales. Palabras clave: Palma de Mallorca, inundaciones, tipos de tiempo, Jenkinson y Collison ABSTRACT An analysis of the flooding events that have affected the city of Palma de Mallorca is performed from the beginning of the 21st century.
    [Show full text]
  • LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA. ZONA 2: Pulg D'en BOU (Calvia, Mallorca)
    ENDINS, nQ21.1997. Palma de Mallorca. LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA. ZONA 2: PUlG D'EN BOU (Calvia, Mallorca) per Francesc GRACIA1, Damia CRESP~',: Miquel Angel BARCELÓ~,Vicenc PLA1,3, Josep Antoni CASAS1 i Damia VICENS'. Resumen Con el presente trabajo los autores continúan el estudio de las cavidades de la Serra de na Burguesa (Calvia, Mallorca). En esta ocasión presentamos la descripción y topografía de 12 cavidades situadas en el Puig d'en Bou y en sus proximidades; de entre ellas destaca por sus dimensiones el Avenc de I'lnfern de 132 m de profundidad y 850 m de recorrido. Abstract In this work, the authors continue the study of the caves in the Serra de na Burguesa (Calvia, Mallorca). We present here the descriptions and topographies of 12 caves situated on and around the mountain Puig den Bou. Among them, we would like to highlight the pothole Avenc de I'lnfern, because of its dimentions, which reaches a depth of 132 m and a length of 850 m. lntroducció L'objectiu del nostre estudi és continuar amb la Vent fins a la cruilla dels camins que van a Genova i a tasca de catalogació sistematica de les cavitats de la Bendinat (Fig. 1). Els indrets geografics més destaca- serra de na Burguesa que va iniciar BARCELÓ (1992). bles de la zona són el puig d'en Bou, la coma d'en Palem Les cavitats que es recullen en aquest treball foren i la coma de I'lnfern. explorades en les campanyes espeleologiques que es desenvoluparen durant I'any 1996.
    [Show full text]
  • GEOMORFOLOGÍA LITORAL: Migjorn Y Llevant De Mallorca J.J
    Joan J. Fornós (eds.) Joaquín Ginés Lluís Gómez-Pujol UJOL -P (eds.) ÓMEZ L. G GEOMORFOLOGÍA LITORAL INÉS Y Migjorn y Llevant de Mallorca Universitat de les , J. G Illes Balears ORNÓS J.J. F CSIC Conselleria de Medi Ambient Conselleria d’Economia, Hisenda i Innovació Departament de Medi Ambient i Natura UIB - SHNB - IMEDEA Mon. Soc. Hist. Nat. Balears, 15 GEOMORFOLOGÍA LITORAL:GEOMORFOLOGÍA de Mallorca y Llevant Migjorn 2007 GEOMORFOLOGÍA LITORAL Migjorn y Llevant de Mallorca Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 15. Primera edición: 15 de abril de 2007 © del texto: los autores © de la edición: Societat d’Història Natural de les Balears C/ Margarida Xirgú, 16 bajos 07011 Palma de Mallorca Tel/fax: 971 71 96 67 ISBN: 978-84-7632-995-5 DL: PM-876-2007 Impresión y encuadernación: Sairpa S.L. & Bindermar S.L. C/ Islas Baleares, 26 - Pol. Ind. Son Bugadellas 07180 Santa Ponsa (Calvià) Tel. 971 69 76 76 e-mail: [email protected] Maquetación y fotomecánica: Colorgráfic C/ Llampugol, 33. 07005 Palma de Mallorca Tel. 971 27 83 55 e-mail: [email protected] Joan J. Fornós Joaquín Ginés Lluís Gómez-Pujol (eds.) GEOMORFOLOGÍA LITORAL Migjorn y Llevant de Mallorca Universitat de les Illes Balears Societat d’Història Natural de les Balears Institut Mediterrani d’Estudis Avançats 2007 Fornós, J.J., Ginés, J. y Gómez-Pujol, Ll. (eds.). 2007. Geomorfología Litoral: Llevant y Migjorn de Mallorca. Monografies de la Societat d’Història Natural de les Balears, 15, 220 p. ISBN: 978-84-7632-995-5. La mayor parte del presente volumen pretende resumir y difundir los resultados obtenidos gracias a los siguientes proyectos de investigación financiados por el Ministerio de Educación y Ciencia: BTE2002-04552-C03: El modelado kárstico y la evolución morfológica y sedimentaria del litoral en las Baleares, Valencia y Cerdeña, como resultado de las oscilaciones del nivel marino.
    [Show full text]
  • Bibliografia Actualitzada Sobre Espeleologia Física I Carst De Les Illes Balears
    ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca BIBLIOGRAFIA ACTUALITZADA SOBRE ESPELEOLOGIA FÍSICA I CARST DE LES ILLES BALEARS per Joaquín GINÉS 1, 2 i Àngel GINÉS 1, 3 Abstract An updated bibliographic compilation on physical speleology and karst in the Balearic islands is now presented, which gathers to this date a total of 533 referen- ces on these matters. Besides the included bibliographic list –that in fact builds up the nucleous of this paper– some data on the temporal and geographical distribu- tion of the references are supplied; furthermore, a contents classification of the cited references is performed according to several specific subthemes referred in the text. Resumen Se presenta una recopilación bibliográfica actualizada sobre la espeleología físi- ca y el karst en las islas Baleares, la cual incluye un total de 533 referencias sobre estas materias. Además del listado bibliográfico –que de hecho constituye el núcleo de este trabajo– se aportan algunos datos sobre la distribución temporal y geográ- fica de las referencias incluidas, procediendo asimismo a efectuar una clasificación del contenido de las citas según una serie de subtemas específicos, que se explici- tan en el texto. Introducció A les planes d’ENDINS sempre s’ha considerat d’in- ha estat realitzada amb uns plantejaments semblants als terès la publicació de treballs de documentació, dels de la publicació inicial (GINÉS et al., 1977), malgrat que quals –entre molts d’altres– en són un bon exponent –com veurem tot seguit– s’han introduït algunes innova- els llistats bibliogràfics que han anat apareixent sobre cions per tal de fer-la més útil i manejadissa.
    [Show full text]
  • Myotragus: De "Oveja" a "Cabra" a Causa Del Clima Y La Insularidad
    PALABRAS CLAVE: Myotragus Myotragus: de "oveja" a "cabra" balearicus, Islas Baleares, colonización a causa del clima y la insularidad humana, Hypnomys La investigación del grupo de Paleontología del IMEDEA apunta a que KEYWORDS: un cambio climático global acontecido durante el Plioceno Superior pudo Myotragus balearicus, Balearic ser un factor clave en la evolución del principal mamífero del Cuaternario Island, human colonization, balear. Una revisión exhaustiva de los restos paleontológicos y Hypnomys arqueológicos indica que la coexistencia entre el hombre y Myotragus tuvo que ser muy corta y que una colonización humana muy tardía en las Baleares es la causa más probable de su extinción Introducción Si durante la primera mitad del siglo XX fueron los zoólogos y paleontólogos ingleses los que El estudio de los mamíferos que vivieron en las Islas profundizaron en el estudio de este género, durante el Baleares durante el Cuaternario hasta la llegada del ultimo cuarto del XX y comienzos del siglo actual las hombre puede decirse que empieza con los trabajos investigaciones han sido capitaneadas por zoólogos de Dorotea Bate a principios del siglo XX y, más mallorquines, entre otros, por el Grupo de concretamente, cuando esta paleontóloga británica Paleontología del Instituto Mediterráneo de Estudios describió un pequeño caprino sumamente modificado Avanzados (IMEDEA), centro mixto entre el CSIC y la al que bautizó con el nombre de Myotragus balearicus. UIB, grupo que dirige el doctor Josep Antoni Alcover. El proyecto "Análisis de la evolución
    [Show full text]
  • LA MINERIA a LA SERRA D'en MARILL (Palma, Mallorca)
    ENDINS, núm. 26. 2004. Mallorca LES CAVITATS DE LA SERRA DE NA BURGUESA. ZONA 6: LA MINERIA A LA SERRA D’EN MARILL (Palma, Mallorca) per Pere BOVER 1, 3, 4, 5, Antelm GINARD 1, Damià CRESPÍ 2, 4, Damià VICENS 2, 3, Mateu VADELL 1, Jaume SERRA 6, Gabriel SANTANDREU 2 i Miquel Àngel BARCELÓ 1. Resum Presentam la descripció i topografia d’una sèrie de mines de guix algunes de les quals donaven a enfonsaments naturals i en alguns casos s’hi observen restes d’antigues cavitats. Entre aquestes destaquen la pedrera Grossa i la mina des Camí Vell de Puigpunyent. També es descriuen dues cavitats naturals de petites dimen- sions. D’altra banda, es realitza una descripció geològica dels materials present a la zona, el tipus de jaciments de guix i la discussió sobre la seva gènesi, i una aproxi- mació històrica de la mineria de guix a Mallorca. Resumen Presentamos la topografía y descripción de una serie de minas de yeso, entre las cuales algunas conectan con cavidades naturales. Entre éstas destacan la Pedrera Grossa y la Mina des Camí Vell de Puigpunyent. También se describen dos cavidades naturales. Por otra parte se hace una descripción geológica de los mate- riales de la zona, la tipología de los yacimientos de yeso, discutiéndose su origen, así como una aproximación histórica de la minería del yeso en Mallorca. Abstract We present the description and topographic survey of different gypsum mines, some of connecting natural caves. We emphasize Pedrera Grossa and Mina des Camí Vell de Puigpunyent mines. We also describe two natural caves and we pres- ent a geological description of the materials of the zone, the gypsum mine typolo- gies, the origin of these mines, and an historical approach to the gypsum mining in Mallorca.
    [Show full text]
  • Bolletí De La Societat D'historia Natural De Les Balears
    Vol. 38 (1995) SOCIETAT D'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS - ESTUDI GENERAL LUL·uA - Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears Data de publicació: desembre de 1995 Palma de Mallorca ISSN 0212-260X Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears Junta Directiva President: Josep Antoni Alcover i Tomas Vicepresident: Francesc MoII i Marques Secretaria: Margalida Llabrés i Roset Tresorer: Antoni Grau i Jofre Bibliotecari: Martín Llobera Q'Brien Director de Publicacions: Guillem X. Pons i Buades Vocal 1er: Jaume Damians i Gelabert Vocal 2on: Aina Carbonell i Quetglas Vocal 3er: Caries Constantino i Mas Junta de Publicacions Editor: Guillem X. Pons i Buades Joan J. Fornós i Astó Enric Descals i Callisen Natalia Llorente Nosti Miquel Palmer i Vidal Antonia Amengual i Vich Maria Florit i Lladó Direcció postal i administració del Bolletí Societat d'Historia Natural de les Balears Estudi General Lul'lia Sant Roc, 4 07001 Palma de Mallorca Tel./Fax 719667 BOLLETí de la SOCIETAT D'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS 38 (1995) Aquest Bolletí ha estat editat per la Societat d'Historia Natural de les Balears, i ha comptat amb la subvenció parcial de la Caixa d'Estalvis de les Balears, SA NOSTRA "SA NOS TRA' CAlXA DE BALEARS i el suport institucional de I'ESTUDI GENERAL LUL·uA Vol. 38 (1995) SOCIETAT O'HISTORIA NATURAL DE LES BALEARS - ESTUDI GENERAL LUL·LlA- Bolletí de la Societat d'Historia Natural de les Balears Data de publicació: desembre de 1995 Palma de Mallorca ISSN 0212-260X La Societat d'História Natural de les Balears fa constar que les opinions i fets consignats al present Bolletí són de I'exclusiva responsabilitat deis autors deis treballs.
    [Show full text]
  • COVA DE SA SORPRESA (Calvià, Mallorca)
    ENDINS, 36: 65 - 68 ISSN 0211-2515. Mallorca, 2014 COVA DE SA SORPRESA (Calvià, Mallorca) por José BERMEJO 1, Tomeu MATEU 1, Rafael MINGUILLÓN 1, Gaspar HERRÁEZ 1 y Borja LÓPEZ 2 Resumen En este trabajo presentamos la descripción y topografía de una cavidad inédita, de unos 100 metros de recorrido, situada en la Serra de na Burguesa (Calvià), en las proximidades del Puig des Mirador (416 m). Resum En aquest treball presentem la descripció i topografia de una cavitat inèdita, d’uns 100 metres de recorregut, situada a la serra de na Burguesa (Calvià), a les proximitats del Puig des Mirador (416 m). Abstract In this work we present the description and survey of a new small cave (about 100 m of development) situated in the Serra de na Burguesa mountain range (Calvià), in the vicinity of the Puig des Mirador (416 m). Introducción muy abruptos mientras que en la vertiente SE predominen las laderas suaves. La cavidad que aquí se describe se encuentra Litológicamente la Serra de na Burguesa en una zona en la que con anterioridad ya se está constituida fundamentalmente por hicieron trabajos espeleológicos (BARCELÓ, materiales mesozoicos del Triásico superior- 1992; CRESPÍ et al., 2010). Se localiza en las Jurásico inferior, en su mayoría calizas, dolomías cercanías del Puig des Mirador (416 m), en un tableadas y brechoides, y carniolas, bajo los que área de cumbres que no superan los 440 m aparecen los yesos y las rocas volcánicas del de altura. Las coordenadas UTM són: 462832/ Keuper (RODRÍGUEZ & GELABERT, 1998). 4380171-478, Datum european 1950.
    [Show full text]