A Punt Per Al Doblet

MANOLO GARCÍA P 44-45 CULTURA PATTI SMITH ENCÉN EL PRIMAVERA SOUND La cantant nord-americana fa embogir el públic amb un concert ferotge i contundent

P 06 CORRUPCIÓ

Serafín Castellano, l’home que va consolar Rita Barberá la nit del 24-M

DISSABTE Una altra 30 DE MAIG DEL 2015 NÚMERO 1630

1,80 EUROS AVUI AMB L’ARA trama enfonsa EMPORTA’T EL SUPLEMENT ‘PLANETA’

dossier

DIARI ARA PLANETA 30 DE MAIG DEL 2015 Turisme al segle XXI: què en queda del que és “autèntic”? el PP valencià El delegat del govern espanyol al Castellano va ser un home fort als País Valencià, detingut per unes executius de Fabra i era conegut adjudicacions quan era conseller pel seu anticatalanisme furibund

P 56-58 Francesc Melcion

L’impacte d’una activitat global J.A. Donaire, director de l’Insetur

El sector no para de créixer, tant en països 1.500 “El turisme contemporani està immers en un emergents com en els destins turístics més MILIONS DE TURISTES procés de transformació tan violent, tan radical, tradicionals, però el perfil del turista evoluciona i, Segons l’OMT, aquesta és la xifra que correm el risc de parlar d’una realitat amb ell, l’oferta de serveis, els models de negoci que s’assolirà el 2020, i la majoria extingida: que debatem, critiquem, planifiquem i la relació amb el territori que l’acull seran ciutadans de països asiàtics i regulem el que va ser més que no pas el que és” A punt per al doblet

39 MIQUEL PUIG economista

Els dirigents convergents han d’estar disposats a defensar el ciutadà dels interessos del capital. De fet, d’això va la política

40 JORDI ANGUSTO TRIDENT DE LUXE assessor al Parlament Europeu El Barça espera guanyar avui la Copa contra l’Athletic de Bilbao i fer un pas més cap al somni del triplet. ALBERT GEA / REUTERS Catalunya està massa pendent de formalitzar el seu adéu a Espanya i massa poc de fixar el rumb i el port d’arribada 02 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara les claus del dia

pareumàquines IAQUÍ ÀLEX GUTIÉRREZ (@ALEXGUTIERREZM) vist Per què en diuen estabilitat altwitter quan voler dir governs de dreta? David Belzunce (@David_Bel) Han estat brandant el papu de la ingoverna- Comunicador bilitat i l’anarquia. Han adoptat el lema “El neguit als cossos policials i la dimissió dels CARLES CAPDEVILA “L’any de l’estabilitat”. Però, un cop celebra- responsables de la Guàrdia Urbana de Barcelona DIRECTOR des les eleccions, han començat a distingir diu molt més d’aquests que no pas de Colau...” entre estabilitats bones i dolentes. “Rivera ha de garantir l’estabilitat”, titula l’editori- La foto de al de l’Abc. Però quan són el PSOE i Podem Joan Safont (@joansafont) els que exploren pactes, aleshores surten en Periodista, guionista i escriptor Serafín Castellano tromba. Un mostrari: “Fer un cordó sanita- “De fet, el més interessant d’Ada Colau com a ri per aïllar un partit democràtic [...] és una alcaldessa arribarà quan hagi de governar i i Rita Barberá idea políticament repugnant” (Victoria Pre- prendre decisions arriscades” go, a El Mundo), “Pablo Iglesias explota la de- bilitat del PSOE i avisa que està en posició de «fer exigències»” (Abc). “El ELS FINALS DE RÈGIM tenen PSOE perd el cul per fer un Front amb Podem, encara que això els conver- Cristina de la Serna (@CristinadelaS) sempre el seu punt patètic. I quan teixi en la serventa d’aquestes aliances” (Hermann Tertsch, a l’Abc). “[El Advocada especialitzada en drets humans un règim ja és tot ell grotesc, el seu PSOE] regala una gegantina passarel·la Cibeles de propaganda a la que al “Els que han dimitit a la Guàrdia Urbana no són final garanteix escenes memora- novembre podria ser la ministra de Txeca i Justícia del govern de Pablo Igle- part del cos sinó càrrecs nomenats per CiU. bles. Diumenge a la nit Rita –calo- sias” (Losantos, a El Mundo). Mentrestant, a La Razón els moviments de Compte amb la campanya de la por” ret– Barberá va regalar un moment la dreta mereixen titulars neutres com “Rajoy es reunirà amb Rivera per televisiu impagable, la seva rendi- buscar acords entre PP i Ciutadans”. El que l’ull dret d’aquests diaris veu ció. De l’arrogància de sèrie a adme- com a saludable acord, l’esquerre ho titlla de miserable xantatge. Esperança Camps (@deshabitat) tre la seva “hòstia”, literalment. Te- Periodista i escriptora nia un confident, no en el sentit po- “Detingut el delegat del govern [a València]... licíac (en aquest cas), una espatlla Àlbum de titulars una mena de justícia poètica. Va dir que si on plorava la seva desgràcia, l’home “Els inquietants costums dels membres de la família Colau: el seu fill RTVV no existira l’haurien d’inventar, només a qui va xiuxiuejar el seu estat crida davant els senyals de Stop” (Libertad Digital, sense escrúpols uns dies abans de no fer res per evitar tancar-la” d’ànim, la seva caiguda de la poltro- na. I ahir aquest confident va ser de- per instrumentalitzar un nen de 4 anys –que relaciona els Stop amb tingut, conjuntament amb vuit per- el logotip de la PAH– i distorsionar l’anècdota). Lorenzo Silva (@VilaSilva) sones més, per presumptes irregu- Escriptor laritats en adjudicacions durant la “Qui va triar el delegat del govern central a seva etapa com a conseller de Go- València, per dirigir la poli que l’ha acabat vernació. Després va ser suspès de lescaresdeldia detenint, també el fitxarà algun headhunter?” militància, i poques hores després va ser cessat com a delegat del govern espanyol al País Valencià. Un Cristina Pardo (@cristina_pardo) dels pocs càrrecs que li quedava al Periodista PP valencià. El partit admet “l’alar- “El problema del PP és la comunicació. ma social suscitada”, i això és nove- La comunicació d’un escàndol de corrupció tat, sobretot el fet de reconèixer-ho, rere l’altre” perquè els casos de corrupció han sigut abundants i no els semblaven alarmants socialment. Aquest cop Antonio Maestre (@AntonioMaestre) l’alarma és real, perquè és a les seus Documentalista del partit on s’han disparat totes les “Una cosa que no canvia en política és alarmes. Són alarmes d’evacuació. que només hi ha rebel·lió interna quan s’acaben Per això la foto de Serafín conso- DETINGUT REFORÇADA els càrrecs a repartir” lant Rita, que no haurà pogut tenir la seva versió inversa, passa a ser no només una de les fotos de la setma- Serafín Castellano Núria Parlon David Fernàndez (@HiginiaRoig) na. És la imatge d’una caiguda de rè- El delegat del govern espanyol al Pa- L’alcaldessa de Santa Coloma de Diputat al Parlament (CUP) gim, és la metàfora d’una estàtua ís Valencià és l’últim dirigent del PP Gramenet és un dels pocs valors del “Poble que xiula mai mor” abatuda. És la prova que els acaba detingut per un cas de corrupció. PSC que ha sortit reforçat del 24-M: arribant el seu dia. I el dia que per- Castellano havia sigut home fort al ha millorat els resultats de fa quatre dem l’esperança i pensem que al- govern de Fabra i un representant anys. Parlon, però, no es planteja fer Xavi Fernández (@XaviFernandezB) guns sempre se surten amb la seva, de l’ala més dretana del partit. cap pas per liderar el PSC. Guionista que alguns sempre guanyen, toca- “@HiginiaRoig No s’ha de xiular l’himne. rà buscar aquesta instantània i re- Respecte. És millor cantar-lo posant-hi lletra amb cordar que als que abusen del poder conceptes com Urdangarin, Cas Nóos o Corinna” els acaba arribant la seva setmana negra, el seu annus horribilis.

Xavier Bonastre Thió (@XaviBonastre) Periodista LA TRIA DEL DIRECTOR “I com es pot evitar una xiulada? Posant esparadrap a la boca als espectadors...?” On ha caigut més el PP i on ha pujat més C’s? A Política comparem els seus resultats Amadeu Brugués (@AmadeuBrugues) Bloguer A Societat tractem un tema que REELEGIT FEROTGE “Si prohibeixen xiular, tot apunta que el pròxim sempre és delicat: el càncer concurs de gossos d’atura de Castellar de N’Hug hereditari. Com l’afrontem pot ser francament –encara més– avorrit” i què podem fer per prevenir-lo? Joseph Blatter Patti Smith Tot i la detenció de nou dirigents de La històrica cantant no va decebre: Quin impacte han tingut els la FIFA per corrupció i el creixent va fer embogir el públic del Primave- Conchi Sánchez (@manly_81) referèndums en la política desprestigi de la institució, el seu ra Sound amb un concert ferotge en Tuitaire europea? Al Tema del Dia president, Joseph Blatter, va resul- què va recordar els seus temes més “Només a Barcelona hi pot haver junts en un cap analitzem aquesta qüestió tar reelegit ahir en les eleccions que emblemàtics. Potser era efecte del de setmana els fans d’AC/DC, els hipsters del es van celebrar a Zuric. seu pas per El Celler de Can Roca. Primavera i els lleons bascos!#ViscaBarcelona” [email protected] Twitter: @carlescapde ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 03 les claus del dia

BONDIA

L’EDITORIAL

ANTONI BASSAS La reconstrucció d’un espai DIRECTOR AUDIOVISUAL Barça i de comunicació en català Athletic Club l president de la CCMA, Brauli Duart, va ofe- gut de perdre. A partir d’aquest moment es podria fer re- rir ahir fer informatius en desconnexió per alitat el vell objectiu de la reciprocitat, és a dir, que igual honoren la Copa al País Valencià mentre les noves autoritats que al País Valencià i les Balears s’ha pogut veure durant no reobrin Canal 9. Es tracta d’una mesura molts anys TV3 i Catalunya Ràdio, al Principat es puguin d’urgència per omplir el buit actual, però que veure els mitjans públics valencians i balears. El Barça i l’Athletic Club són els Eté a l’horitzó un objectiu molt més ambiciós: construir L’objectiu final, però, ha de ser allò que ja va ser te- equips que més han honorat la com- un espai de comunicació audiovisual propi que abraci oritzat fa molts anys per Josep Gifreu, catedràtic de te- petició perquè són els que més cops tots els territoris de llengua catalana. Aquest anhel no oria de la comunicació i professor de la UPF: crear un han rebut la Copa de mans del cap de s’ha arribat a acomplir mai a causa de la interferència po- espai comunicatiu propi per al català on els continguts l’estat espanyol. Però la narrativa a lítica. Ha passat, sobre- circulin sense traves Madrid, a falta de títols, serà passar- tot, amb el País Valen- entre els diferents ter- se el dia explicant la profecia auto- cià, on els successius El primer pas ha de ser la ritoris i es puguin crear complerta de la xiulada. Si Barça i governs del PP van aca- sinergies de col·labora- Athletic són sancionats estarem da- bar prohibint les emis- reciprocitat amb el País Valencià ció i enriquiment cul- vant d’una nova vergonya. Estic a fa- sions de TV3 i Catalu- i les Illes, però cal anar més enllà tural mutu. vor d’escoltar els himnes dels altres nya Ràdio, però també És obvi que un dels amb el respecte que m’agrada per al amb les Balears, on efectes de l’estat auto- meu, però xiular un símbol entra in- l’executiu de José Ramón Bauzá va privar els seus con- nòmic ha sigut crear unes fronteres administratives ar- discutiblement en el camp de la lli- ciutadans de veure el 3/24 i el Super3. tificials que han dificultat l’intercanvi de continguts en bertat d’expressió. Una final sempre El resultat electoral del passat 24 de maig obre, pe- totes aquelles llengües que no eren el castellà, fins a ar- fa il·lusió, però jugar-la després de rò, un escenari completament nou. El nou govern valen- ribar a l’absurd que un ciutadà de Gandia pot veure Al- guanyar la Lliga i quan t’espera la fi- cià, previsiblement una coalició d’esquerres amb una Jazira però no TV3. El moment actual, amb l’eclosió d’in- nal de la Champions, n’augmenta la forta presència de Compromís, té la intenció de reobrir ternet i les xarxes socials, obliga a repensar quina és la dimensió històrica. Veig els bascos Canal 9 perquè els valencians puguin recuperar la tele- millor estratègia per superar aquests entrebancs i apro- molt motivats. Però al davant hi tin- visió i la ràdio públiques en valencià que mai haurien ha- fitar una oportunitat que s’endevina històrica. dran un dels millors Barces que hem vist mai. Vejam avui.

DE FIT A FIT dietarivv VICENÇ VILLATORO

30 DE MAIG Hi ha tres mesures per conèixer la força de l’independentisme Totes tres es poden aplicar als resultats de les eleccions de diumenge, amb resultats diversos. Una és, òbviament, sumar els votants de les forces polítiques independentistes. És una forma de mesurar lògica i imprescindible, que a més dóna un resultat positiu: sumant molt –però no tant com caldria a aquestes al- tures– i creixent. Però no n’hi ha prou. Perquè un objectiu tan ambiciós surti bé cal que tingui molts votants, però també molta gent que el consideri l’objectiu prioritari de tota l’acció política. I, aplicat a les eleccions de diumenge, aquesta centralitat del procés en la política catalana en general es confirma, amb l’ex- cepció de Barcelona. Quan un tema és el centre del debat no es pot arribar a ser la força més votada sense haver-s’hi pronunciat amb claredat i contundència. Si passa, és que potser la qüestió no és tan central com ens pensàvem. Finalment hi ha un altre índex imprescindible per mesurar la força de l’independentisme: la sintonia i la capacitat d’acció conjunta de les forces independentistes. Sobre això, els resultats de diumenge encara ens diuen poca cosa. Això –essencial per al procés– ho mesurarem a partir d’ara: amb les declaracions i els pactes. 04 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara temadeldia Regne Unit Referèndum

1975 Europa Els laboristes britànics accedeixen al govern amb la promesa de celebrar un refe- rèndum – que els ‘tories’ no havien fet– sobre l’ad- hesió del Regne Unit i el temor a la UE. El sí s’imposa amb el 67% a les urnes dels vots. La UE s’ha anat construint al ritme marcat per referèndums com el que ara vol Cameron

1972 MARC VIDAL BARCELONA La França de Georges Pompi- 2005 dou sotmet a referèndum la pri- Fa just deu anys, per aquestes dates, mera gran ampliació de la UE. França i els Països Europa es llepava les ferides. Els Els electors aproven l’entrada Baixos rebutgen en francesos acabaven de rebutjar en referèndum la proposta referèndum la Constitució europea. de Dinamarca, Noruega Tres dies després van ser els holan- (els noruecs van dir ‘no’ des- de Constitució europea. El text, desos els que van dir no. Europa es prés), Irlanda i el Regne Unit. que sí que va rebre el suport de va estavellar sonadament a les ur- l’electorat a Espanya, queda des- nes i les conseqüències d’aquella estimat i s’inicia la negociació patacada traumàtica encara ressonen. És amb aquest rerefons que el que donarà com a resultat el Regne Unit, el país tradicionalment amb un suport molt ampli. Fins i tot Tractat de Lisboa. més euroescèptic dels Vint-i-vuit, al mateix Regne Unit es va votar a es prepara per tornar a sotmetre favor de mantenir-se dins de la UE Europa a un caixa o faixa. el 1975”, explica Jordi Vaquer, di- Des dels inicis de la construcció rector de l’Open Society Initiative europea, s’han fet una quarantena for Europe. de referèndums sobre Europa en una vintena de països. En aquestes En risc tot el projecte 2008 consultes s’ha preguntat als elec- Europa té por de les urnes? “En el tors el seu parer sobre qüestions projecte europeu ja no s’hi val no- Irlanda torna a rebutjar a les ur- que van des de l’entrada del seu pa- més la cooperació tècnica entre go- nes (el no arriba al 53%) un tractat ís a la UE fins a l’adopció de l’euro verns, els ciutadans hi volen dir la europeu, el de Lisboa. Com en el cas o l’aprovació dels tractats europeus seva. Però a això s’hi suma el fet que que s’anaven negociant. A la gran la construcció europea està en ho- de Niça, després d’una negociació per majoria de referèndums s’ha impo- res baixes i hi ha certa por a consul- introduir-hi canvis, el tractat és aprovat sat el sí. Però quan ha triomfat el no, tar els ciutadans, com un temor a en un nou referèndum l’any 2009. la terra semblava que es movia. posar en risc tot el projecte”, refle- Noruega i Irlanda, un fora i l’altre xiona Pol Morillas, investigador dins de la UE, són els països que més principal sobre Europa al Cidob. cops s’han pronunciat contra Euro- A tot això cal afegir-hi, segons pa. Els noruecs han rebutjat dos Jordi Vaquer, que la qüestió euro- meron, vol accelerar al màxim la ce- anglès, és la gira exprés que ha fet els cops –el 1972 i el 1994 – l’entrada del pea és, dins dels estats, “com de se- Història lebració del referèndum sobre la últims dos dies i que l’ha portat a vi- seu país al club europeu. I l’aprova- gona derivada, com de poca impor- S’han fet una pertinença del Regne Unit a la UE i sitar l’Haia, París, Varsòvia i Berlín ció a Irlanda dels tractats de Niça tància, i els referèndums al final te- fer-lo molt abans de “finals del per explicar els seus plans. A la capi- (2001) i de Lisboa (2008) va reque- nen més a veure amb el fet d’avalar quarantena 2017”, que és ara mateix la data pre- tal alemanya va ser on el premier va rir en tots dos casos la celebració de o censurar un govern que amb res de consultes vista. Aquell serà un any electoral- rebre, ahir, el suport més clar a la se- dos referèndums, després del re- més”: “A França, ara mateix, el pre- sobre la UE en ment carregat a Europa, amb cites va croada per repensar la relació en- buig dels textos a la primera consul- sident Hollande perdria qualsevol una vintena al calendari per renovar els man- tre el Regne Unit i la UE. “Sempre ta. I hi ha el cas particular de Groen- referèndum que fes”. de països dats del president francès i la cance- que hi ha un desig, hi ha també un làndia, que va votar en un referèn- De fet, en el rebuig dels francesos, llera alemanya. A més, Londres as- camí, i aquest és el principi que ens dum el 1982 a favor d’abandonar la ara fa deu anys, a la Constitució eu- sumirà la presidència rotatòria de la ha de guiar”, va assegurar al costat UE (53% a favor del canvi d’estatus), ropea hi va pesar un vot de càstig in- UE el segon semestre del 2017 “i no de Cameron la cancellera alemanya, a la qual havia accedit el 1973 com tern. Entre els electors del no, el 52% tindria sentit impulsar una agenda Angela Merkel, que es va mostrar a part integrant de Dinamarca. ho van fer pensant en l’actuació del de treball mentre et planteges sor- disposada, obertament, a ser “cons- “És important veure que, més en- president en aquella època, Jacques tir per la porta”, preveu Morillas. tructiva” i “trobar una solució”. llà dels cops que s’ha votat no a Eu- Chirac, i només el 42% ho van fer en Mostra de les presses de Came- La química fa temps que funcio- ropa, també hi ha hagut molts sí. A clau estrictament europea. ron per sotmetre a referèndum el na entre Merkel i Cameron. Tots Espanya mateix, la Constitució eu- Conscient d’aquesta dinàmica, el Brexit, l’acrònim dels mots Britain dos líders parlen un llenguatge si- ropea va ser aprovada a les urnes primer ministre britànic, David Ca- (Gran Bretanya) i exit (sortida) en milar quan es tracta de defensar el ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 05 temadeldia

OBSERVATORI D’EUROPA

CARME COLOMINA 1992 PERIODISTA Irlanda, França i Dinamarca sotmeten a refe- rèndum –i aproven, en el cas francès per només un punt– el Tractat de Maastricht que posa les bases de la integració política de la UE. Deu anys després del no

Europa del no –o, per Aquell 29 de maig del 2005 va ser més exactes, el no Referèndum marcar, a més, el naixement oficial a aquesta Europa– va El 29 de maig del discurs eurocrític, que tant ha néixer ara fa deu anys. costat d’admetre però que, una dèca- El 29 de maig del del 2005 da després, s’ha fet fort en la políti- L’2005 els francesos van rebutjar en els francesos ca comunitària i nacional. Una part referèndum la proposta de Consti- van rebutjar important d’aquell no reclamava una tució Europea. Pocs dies després, la Constitució Europa més social i, en canvi, la ges- un 61% dels holandesos reblarien la Europea tió i el llenguatge europeu durant la mort política d’un projecte redactat crisi que esclata el 2008 han estat des de l’eufòria d’una Unió Europea més marcats per l’austeritat que per que s’ampliava fins a la frontera Desgast la solidaritat. L’esquerda s’ampliava amb Rússia, convençuda de la in- El discurs a un ritme que els governs i els par- fal·libilitat del seu model i de la idea tits tradicionals no han sabut llegir. que l’única via possible era el fede- eurocrític ralisme –més integració, més cessió s’ha fet fort L’herència, per al Front Nacional 2001 de sobirania a Brussel·les. a la política Aquella França de classes mitjanes Els francesos van dir no, sobre- comunitària i zones rurals que se sentia amena- Els irlandesos –amb una par- tot, al seu president, Jacques Chi- i nacional çada per la globalització –que se- 2003 ticipació del 34%– rebutgen rac –que, buscant una tercera ree- gons totes les enquestes va votar no lecció i convençut de la victòria, es a la Constitució Europea– és avui Suècia rebutja en referèn- el Tractat de Niça. És la pri- pensava que el referèndum seria encara més nombrosa i vulnerable. dum l’entrada a l’euro el 2003. mera gran patacada d’Euro- una mena de plebiscit personal–, Furgant en el descontentament, el El 56% dels electors hi voten en contra. pa a les urnes, un bany de re- però també van dir no a una Euro- Front Nacional de Marine Le Pen alisme que rebaixa l’eufòria pa “massa liberal”. Els holandesos, ha gairebé doblat el seu suport elec- El 2000 van ser els danesos els que per la seva banda, rebutjaven una toral en aquesta dècada. també van dir ‘no’ (53%) a afegir-se a sobre la construcció europea. Unió hiperreguladora i intervenci- L’euroescepticisme s’ha convertit la moneda única. Després de negociar alguns onista. I ningú a Brussel·les ho va en un actor cada cop més potent ar- canvis en el tractat, el text es veure venir. reu de la Unió. Ni el general De Gau- torna a sotmetre a referèn- Una UE consternada va decidir lle, quan va dir allò de “No podem fer aleshores que si els ciutadans s’ha- una truita federal amb els ous durs de dum el 2002 i el 62% d’irlan- vien equivocat en el vot no era per- les velles nacions europees”, es podia desos voten ‘sí’. què no els agradés aquesta Unió, si- imaginar que les reticències france- nó perquè ningú els n’havia explicat ses al projecte que ells capitanejaven prou bé els avantatges. La resposta, arribarien a ser tan profundes. invertir en comunicació i propagan- “El problema –deia fa temps el di- da, trossejar el projecte de Consti- rector de Friends of Europe– és que tució i reconvertir-lo en un nou molta gent a les institucions comuni- Tractat amb el mateix ideari suavit- tàries encara veu l’Europa d’abans, en zat, eliminant-ne els símbols que lloc de veure-la com és ara”, com s’ha mantenir vius els principis que podien molestar a aquells estats transformat des de la gran ampliació s’hi recullen, especialment el de membres més obsessionats amb la del 2004, com l’ha canviada aquesta la lliure circulació de persones”, idea d’una pèrdua d’identitat. Del crisi econòmica, i com les dues Euro- alerta Pol Morillas. Amb la pers- xoc inicial i d’una profunda depres- pes –la del lliure mercat i la de la inte- pectiva de la dificultat de rees- sió col·lectiva es va passar al punt gració econòmica i política– estan a criure els grans textos sobre els d’inflexió d’una fugida endavant, punt de tornar a col·lisionar en les ne- quals s’aixeca la UE, una via que que no va poder frenar l’erosió en gociacions prèvies al futur referèn- requeriria temps i un nou refe- la confiança en la UE. dum britànic.e rèndum en països com Irlanda, 2014 s’imposa l’opció d’una declaració Suïssa, que ha cele- que reculli les demandes britàni- ques i tingui el vistiplau de la res- brat diversos referèndums sota de socis europeus. bre Europa, vota el 2014 per restringir la lliure circulació de treballadors que la Una concessió, un gran avenç uneix a la UE. Anteriorment, el 2001, un “Més que un canvi als tractats, Cameron buscarà una concessió, 76% dels suïssos van votar en contra de encara que sigui petita, que pugui demanar l’ingrés a la UE. vendre com un gran avenç”, reflexiona John Etherington, professor de ciència política a la UAB, que posa com a exemple el mercat únic o la competitivitat com retorn d’alguna competència eu- a motors de l’economia europea i ropea a Londres. també coincideixen en la necessitat La partida tot just comença. I d’alleugerir la burocràcia instal·la- el repte és doble per a Cameron: da en certs racons de Brussel·les. buscar la comprensió dels seus Merkel és, sens dubte, la millor ali- socis europeus i satisfer les ànsi- ada possible en l’Europa d’avui dia. es eurofòbiques a casa seva. No I, pels moviments que ha fet fins ara, tan sols el UKIP, l’influent par- vol que Cameron se’n surti. tit anti-UE, sinó també els seus “El gran problema el posaran les diputats, ja que, amb l’ajustada institucions europees, la Comissió, majoria absoluta que té (6 esper exemple, que és la guardiana cons), fins i tot una petita re- La química va tornar a fluir ahir entre el primer ministre britànic, David Cameron, i la dels tractats de la UE i lluitarà per bel·lió tory el pot enfonsar.e cancellera alemanya, Angela Merkel, en una trobada a Berlín. HANNIBAL HANSCHKE / REUTERS 06 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara política

CORRUPCIÓ

quantes hores amb els agents dins de SALVADOR ALMENAR casa seva, Castellano va sortir detin- VALÈNCIA gut i emmanillat en un cotxe de la po- Serafín Castellano, licia en direcció als jutjats de Sagunt, L’ombra de la corrupció ha acompa- on va arribar poc abans de les set de la nyat el Partit Popular valencià durant tarda. tota la legislatura. I tampoc ara que la Amb el cap baix i amb una jaque- formació està encara en estat de xoc ta que li amagava les mans emmani- després de perdre les eleccions auto- l’últim detingut llades, Castellano va arribar als jut- nòmiques se’n pot desempallegar. jats, on l’esperaven desenes de per- L’últim peix gros popular a caure ha sones que el van escridassar en el sigut Serafín Castellano, que ocupa- curt recorregut des del cotxe polici- va el càrrec de delegat del govern es- al fins a la seu judicial. Després panyol al País Valencià. El president del PP valencià d’aproximadament mitja hora de del PP valencià, Alberto Fabra, s’aco- declaració, va abandonar el jutjat en miada del seu mandat de la mateixa qualitat d’imputat, però en llibertat manera que va arribar al càrrec: en- El ja exdelegat del govern espanyol està sent investigat provisional. La jutge instructora va mig d’escàndols de corrupció. per adjudicacions irregulars quan era conseller acordar també retirar-li el passaport I és que Fabra i la resta del PP va- i li va imposar la restricció de no lencià es van despertar ahir amb la abandonar el territori espanyol i notícia de la detenció del que fins l’obligatorietat de presentar-se da- ahir era el delegat del govern espa- vant la justícia tantes vegades com nyol. Se’l va detenir, segons la inves- sigui citat. Per aquest jutjat també hi tigació judicial, per presumptes fa- passaran els altres vuit detinguts. vors a una empresa a la qual es van Com en altres trames de corrup- adjudicar contractes per a l’extinció ció investigades al País Valencià, en d’incendis quan Castellanos era aquesta també s’obsequiava amb re- conseller de Governació. Concreta- gals els polítics dels quals depenien ment, la investigació judicial actu- els contractes. Així, segons fonts de al –dirigida pel jutjat d’instrucció la investigació, l’empresa Avialsa va número 1 de Sagunt– sorgeix de la regalar a Serafín Castellano un rique va obrir la Fiscalia del TSJ del fle de caça i li pagava les despeses de País Valencià l’octubre passat. Les les caceres a les quals assistia amb diligències fetes pel TSJ es van re- l’empresari Vicente Huertas. metre al seu dia a la Fiscalia de Ma- A última hora de la jornada el jut- drid després d’una denúncia inter- jat va informar dels delictes de què posada per l’exgerent d’Avialsa s’acusa els detinguts: malversació –empresa adjudicatària dels contractes–. L’exgerent alertava de diferents irregularitats tant en l’adju- Regals dicació com en la gestió dels con- Segons fonts policials, Avialsa tractes atorgats per la conselleria dirigida per Castellano a aquesta obsequiava Castellano i la empresa mercantil entre els anys seva dona amb caceres i joies 2008 i 2010, que sumaven més de 33 milions d’euros. de cabals públics, suborn, delicte La detenció de Castellano va obli- contra la hisenda pública, falsedat gar el Partit Popular a reaccionar documental, prevaricació i blan- amb rapidesa. Primer va ser la direc- queig de capitals. ció a València la que va tramitar la suspensió cautelar de militància del L’anticatalanisme per bandera que encara era formalment el seu se- Serafín Castellano no era una per- cretari general i poc després el con- sona qualsevol al PP valencià. No sell de ministres acordava el cessa- tan sols pel seu càrrec públic sinó ment de Castellano com a delegat també perquè formalment encara del govern espanyol al País Valencià. era el número dos del partit, mal- Tot això va succeir en el període de grat que en la pràctica va ser rellevat temps en el qual desenes de policies de la secretaria general el juny del escorcollaven el seu domicili i la seu L’ANTICATALANISME PER BANDERA 2014. Ell és qui la nit de les eleccions de conselleries de la Generalitat Va- Serafín Castellano era el principal representant de l’ala més dretana i anticatalanista consolava Rita Barberá mentre ella lenciana com les d’Infraestructures, del PP. Va defensar que es prohibissin les subvencions a entitats que diguessin “País reconeixia que el PP s’havia clavat Sanitat o Governació buscant deter- una gran “hòstia” a les urnes. I tam- Valencià” i va criticar l’AVL quan va reconèixer la unitat de la llengua. MANUEL BRUQUE / EFE minats expedients. Després d’unes bé és el precursor de la polèmica llei de senyes d’identitat que el seu suc- EL BITLLET cessor a la conselleria de Governa- ció, Luis Santamaría, es va encarre- Bárcenas portarà gar d’arrodonir. A més, era el flagell el partit als tribunals El pitjor malson dels populars de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el polític que clavava la se- L’extresorer dels populars Luis l PP valencià ja feia temps que tenia pes que té assegurada és la Diputació de va mirada en els periodistes que go- Bárcenas portarà als jutjats el PP coll avall que perdria la Generalitat a Castelló. Per a algú que fa només una set- saven preguntar-li referint-se al per demanar judicialment el seu Ecausa dels casos de corrupció i havia mana governava a la pràctica totalitat de territori com a “País Valencià”. reingrés com a treballador al par- dissenyat plans de contingència per resis- municipis valencians, que tenia les tres di- Políticament ha sabut moure’s tit. Ho farà després de no arribar a tir quatre anys a l’oposició. Aquest pla pas- putacions i la Generalitat, això és un au- amb intel·ligència. El va fitxar Edu- un acord amb la formació al Servei sava per retenir les diputacions i el poder tèntic malson. El pas a l’oposició serà trau- ardo Zaplana i, malgrat que en la de Conciliació i Arbitratge de la municipal, almenys la capital, i utilitzar- màtic per a un partit acostumat a ser una guerra entre l’exministre i Francisco Comunitat de Madrid (SMAC). los com a refugi de càrrecs i base d’operaci- gran màquina repartidora de prebendes i Camps es va posicionar amb els za- L’encarregat d’anunciar la decisió ons per torpedinar el nou govern. El 24-M, favors. Les pròximes setmanes centenars planistes, va acabar ocupant diverses va ser el lletrat de l’extresorer, En- però, va deixar aquests plans en no res. El (potser milers) de militants del carteres amb Camps. També va ser rique Villegas, que va avançar que PP ja no té cap alcaldia important (només PP es quedaran sense feina. I conseller amb Fabra, que a més li va si la demanda no prospera recla- Gandia pot quedar en mans del polèmic Rajoy encara pretén que l’aju- confiar durant dos anys la secretaria maran una indemnització. En Arturo Torró) i l’única institució de cert din a guanyar al novembre. general del PP valencià. Els mals re- aquest cas, Bárcenas demanarà sultats de les europees van obligar 900.000 euros, una quantitat si- DAVID MIRÓ Fabra a rellevar-lo del càrrec, però el milar a la que va exigir per acomi- SUBDIRECTOR va voler premiar amb el càrrec de de- adament improcedent. legat del govern espanyol.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 07 política

El jutge embarga les seus de Convergència Assumeix la petició del fiscal, que vol garanties de CDC per la seva responsabilitat en el cas Palau

MARC COLOMER BARCELONA

Setmana negra per a Convergència. Després de perdre l’alcaldia de la capital del país en les eleccions municipals de diumenge, el jutge que investiga l’espoli del cas del Palau de la Música acordava ahir l’embargament preventiu de les quinze seus que CDC va oferir per garantir la seva eventual responsabilitat civil si fos condemnada pel cas. Aquestes quinze seus substitueixen com a garantia l’edifici de la seu central del partit, al carrer Còrsega de Barcelo- na, després que la formació nacionalista n’emparaulés la venda. El magistrat ha demanat ara que l’Agència Tributària taxi les finques ofertes en garantia pel cas Palau. El titular del jutjat d’instrucció 30 de Barcelona, José Julián García de Eulate, assumia així la petició del ministeri fiscal, que va sol·licitar l’embargament preventiu d’aquests immobles, distribuïts en 23 propie- tats, tenint en compte que alguna de VENUDA les 15 seus inclou diferents propie- Convergència ha venut la seva tats repartides per diverses plantes seu central a un fons d’inversió del mateix edifici. de Hong Kong. PERE TORDERA Però, de la mateixa manera que el jutge ha seguit el criteri del fiscal pel que fa a l’embargament de les seus immobles si no és amb una autorit- que més tard va corregir-la fins als convergents, no s’ha pronunciat so- zació del jutge, a diferència del que Bloqueig 6,6 milions d’euros. Ara, però, cal- CDC recorrerà bre una segona petició: incrementar ha passat amb la seu central del car- El partit no drà veure el resultat de la taxació fins als 6,6 milions d’euros la fiança rer Còrsega de Barcelona. dels immobles. Perquè si finalment la decisió judicial de 3,2 milions imposada a Conver- podrà vendre la suposada xifra desviada queda gència per, suposadament, haver-se L’acusació i la xifra desviada les 15 seus corregida fins a 6,6 milions, llavors Convergència va negar ahir que el lucrat amb comissions que l’empre- Mentre la interlocutòria que con- sense una es podria donar el cas que amb els jutge hagi ordenat l’embargament sa Ferrovial hauria pagat al partit via clou la instrucció del cas, segons autorització immobles entregats en dipòsit no de les quinze seus entregades pel convenis amb el Palau de la Música fonts judicials citades per l’agència judicial n’hi hagués prou per cobrir la garan- partit com a garantia per fer front a canvi d’adjudicacions d’obra públi- Efe, situa en 5,1 milions d’euros la tia, que el jutge manté en 3,2 mili- a la responsabilitat civil que es pu- ca. El jutge, en canvi, sí que ha accep- xifra presumptament desviada a ons. El fiscal considera que els 15 gui derivar d’una eventual con- tat una taxació independent dels im- CDC a través d’una relació triangu- Pressió edificis de CDC no cobreixen els 6,6 demna pel cas Palau. “En tot cas es mobles. CDC va presentar un certi- lar amb el Palau de la Música, tant la L’acusació vol milions que calcula que el partit es produirà una anotació preventiva ficat de taxació emès el desembre Fiscalia com l’acusació particular va embutxacar en el cas Palau i re- d’embargament al registre de la passat que conclou que el valor de les exercida per la Federació d’Associ- que el jutge corda que la seu del carrer Còrsega propietat. Només es pot embargar 15 finques ascendeix a 3,6 milions. acions de Veïns de Barcelona incrementi té un valor d’uns 12 milions d’euros, un bé quan hi ha sentència ferma Les seus ara embargades estan re- (FAVB) consideren que és superior. fins als 6,6 de manera que cobria amb escreix la de culpabilitat”, defensava ahir el partides per tot Catalunya: una a Per això tant la Fiscalia com la milions la garantia en cas que fos ampliada, co- partit en un comunicat. Sigui com Barcelona, a Castelldefels, a Sant Boi FAVB tenen previst de demanar al fiança a CDC sa que va fer que no s’embargués. sigui, CDC va anunciar ahir en el de Llobregat, a Amposta, a Figueres, jutge que revisi i corregeixi a l’alça El jutge ha tancat aquesta setma- mateix comunicat que recorrerà la a Móra d’Ebre, a Reus, a Granollers, aquesta xifra en la interlocutòria. na la instrucció del cas. Manté im- decisió judicial “amb tots els mit- a Capellades, a Tortosa, a Tarragona El cas és que el jutge titular re- putat l’exdirectiu de Ferrovial Pe- jans legals al seu abast”. I va mos- i a Sant Feliu de Llobregat i dues a produeix en la interlocutòria la xi- dro Buenaventura i exculpa l’exdi- trar el seu “enuig” perquè “per Mataró i a Amposta. fra suposadament desviada que ini- putat de CiU Jaume Camps, suposat enèsima vegada” el partit es va as- Un cop entregats en garantia, cialment va fixar el primer jutge ins- intermediari, en considerar que els sabentar de la mesura pels mitjans Convergència no podrà vendre els tructor del cas, Josep Maria Pijuan, fets ja han prescrit.e de comunicació.

Condemnen l’alcalde de Valladolid a un any d’inhabilitació per desobediència

renunciar a l’acta de regidor, després funcions per “dilatar i obstaculitzar” León de la Riva ha sigut sempre ARA de ser condemnat a un any i un mes Motiu la sentència, conscient que suposa- al focus de la polèmica. En una en- BARCELONA d’inhabilitació per ocupar un càrrec Va demorar va una despesa enorme per al pres- trevista va dir que tenia “certa re- públic i una multa de 12.600 euros cinc anys supost municipal. cança” a pujar a un ascensor amb Fa vint anys que és alcalde de Valla- per un delicte de desobediència. Es- Durant el judici –celebrat fa un una dona per si simulava una vio- dolid, gràcies a cinc majories absolu- tà acusat d’haver demorat durant l’execució mes enmig d’una enorme expecta- lació: “Potser una noia entra amb tu tes, però diumenge passat va que- gairebé cinc anys l’execució d’una d’una ció–, León de la Riva va afirmar que a l’ascensor, s’arranca els sosteni- dar-se a tres regidors de revalidar-la, sentència que l’obligava a restaurar sentència era coneixedor de la sentència i que dors i surt cridant que l’has inten- i el PSOE, Toma la Palabra i Sí Se la legalitat en un edifici on, precisa- va donar les ordres necessàries a la tat agredir”. A més, quan el 2010 Puede han arribat a un acord de go- ment, León de la Riva té un immoble seva regidora d’Urbanisme i als tèc- Leire Pajín va ser nomenada minis- vern que converteix Francisco Javi- i on s’havien comès irregularitats ur- nics, però que no podia “posar-se el tra de Sanitat va afirmar que quan er León de la Riva en cap de l’oposi- banístiques. Ara la jutge veu provat casc i pujar a l’obra” per executar la veia els seus llavis “sempre” pensa- ció. Però no podrà exercir: haurà de “l’interès personal” de l’alcalde en resolució ell mateix. va el mateix.e 08 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara política

DEBAT SOBIRANISTA Colau pica l’ullet a ERC i la CUP i s’ofereix com a aliada “real” del procés Bosch condiciona entrar al govern a l’aval de Barcelona en Comú a la via independentista

consultes” a la capital catalana. “I JOAN SERRA / ROGER TUGAS això no és estar compromès amb el BARCELONA dret a decidir”, va etzibar en l’entrevista. Colau, que va votar sí-sí el Conscient de la pluralitat de Barce- 9-N, va assegurar que la coalició de lona en Comú –hi conviuen perfils l’esquerra alternativa estarà “al cos- sobiranistes amb activistes que pri- tat de qualsevol mobilització popu- oritzen l’agenda social–, Ada Colau lar de la ciutadania” sobre el futur ha buscat en totes les seves afirma- polític del país. cions sobre el debat sobiranista un denominador comú que no incomo- Segona reunió amb ERC dés les diverses sensibilitats de la Barcelona en Comú madura les ne- candidatura. Els equilibris han que- gociacions amb ERC i el PSC per dat sintetitzats en la defensa irre- tancar possibles pactes. La coalició nunciable del dret a decidir del po- ha fixat com a línies vermelles el ble català, repetida als mítings i ver- programa electoral i el codi ètic i Ada Colau va participar ahir a la tarda en el plenari de la coalició, l’assemblea en què balitzada en rodes de premsa i en- aposta per bastir un executiu esta- participen totes les persones que mantenen un vincle actiu amb Barcelona en Comú. ARA trevistes, un llistó que continua ble, tot i que no renuncia a la fórmu- semblant insuficient a les forces so- la dels suports puntuals. Ahir hi va fer un pas més enllà d’acceptar el completar el marcatge a ERC, Du- biranistes, com per exemple ERC, haver la segona trobada amb ERC, Marcatge dret a decidir. Bosch va apuntar, en ran va avisar que en els pròxims di- amb qui ara Colau es veu abocada a en què van participar tres represen- Duran diu que un missatge dirigit a la futura alcal- es es veurà si és certa la voluntat de pactar. Potser per la necessitat tants de cada part. S’hi va visualitzar dessa, que l’Ajuntament ha de recla- Bosch de “fer prevaler la indepen- d’acostar-se a futurs socis i eviden- la predisposició per arribar a Trias pot ser mar el deute pendent que té l’Estat dència a l’hora de decidir qui és al- ciar l’aposta per un procés constitu- acords, tot i que no es va entrar en alcalde si ERC amb el consistori, que segons va re- calde”. Sense ser explícit sobre Bar- ent a Catalunya, Colau es va postu- concrecions. La setmana que ve es- ho vol, i Homs calcar és superior al que manté la celona, el portaveu del Govern, lar ahir com un actor rellevant del tà prevista una sessió de treball amb crida a pactar Generalitat amb la ciutat. Francesc Homs, va instar ERC a procés sobiranista. “Nosaltres som el PSC, a l’espera d’iniciar el diàleg “allà on es complir l’acord de prioritzar pactes un aliat real del procés, a diferència amb la CUP. Hores abans, el líder El líder d’Unió pressiona sobiranistes als ajuntaments, deri- de CiU”, va afirmar en una entrevis- dels republicans, Alfred Bosch, ha- pugui” En la carta web setmanal, Josep An- vat del diàleg entre Artur Mas i Ori- ta al programa Els matins de TV3. via advertit a Colau que no entrarà toni Duran i Lleida va analitzar l’es- ol Junqueras. “Tenim un acord per La futura alcaldessa de Barcelo- al govern si no dóna suport al procés cenari de negociacions a Barcelona. prioritzar allà on es pugui els acords na –si fructifica l’entesa amb les for- d’independència. “Per tenir la com- “Que Trias sigui alcalde depèn als ajuntaments i òrgans supramu- ces d’esquerra– va voler deixar clar plicitat suficient per entrar al seu d’ERC”, va comentar el líder d’Unió. nicipals, i confio que ERC el compli- el seu compromís i, alhora, va envi- govern s’ha de pronunciar sobre Duran va escriure ahir que un go- rà”, va dir Homs a la Cadena SER. ar un missatge a la federació nacio- aquest procés”, va comentar Bosch vern estable amb CiU, ERC i el PSC El líder d’Unió també va dirigir nalista, que aquesta setmana ha a El matí de Catalunya Ràdio. no seria un “frau de llei”, com havia un dard a l’ANC. Va recordar “la sondejat la possibilitat de trobar Els republicans ja han rebutjat expressat Colau. El dirigent demo- pressió” que va rebre Trias per sig- prou suports per mantenir l’alcal- aliances alternatives, però volen cristià va obviar que tant Bosch com nar l’adhesió a la proposta de muni- dia. La líder de Barcelona en Comú vincular l’agenda social de Colau a Collboni ja han dit que no estan dis- cipis per la independència mentre va recriminar a CiU el seu “intent gestos en favor del sobiranisme. posats a materialitzar aquest pac- que ara l’entitat “no només no pres- partidista d’instrumentalitzar el Bosch va detallar ahir que a Barce- te. “Un govern de Trias a la ciutat de siona” Colau, sinó que “considera procés”. Colau va subratllar que Xa- lona no es pot aturar “ni el progrés Barcelona seria legítim política- injust” dir que la seva candidatura vier Trias “ha negat molts tipus de ni el procés” i va instar l’activista a ment i legalment”, va insistir. Per no és independentista.e Reinicia Catalunya s’erigeix en “espai unitari” del debat constituent

en el protagonisme de la ciutadania. Promotor per a la Convenció Cons- NÚRIA ORRIOLS Es tracta de fugir de les constituci- titucional, El País que Volem, l’ANC, BARCELONA ons redactades per experts entre Òmnium, Sobirania i Justícia, Juris- quatre parets, i d’engegar un procés tes per la Independència, La Marxa El quart pis de les Cotxeres de Sants “participatiu, obert i inclusiu”, va ex- Som, Unanovaconstitucio.cat, Súma- estava ahir ple de gom a gom. Cares plicar el politòleg i promotor de la te, Procés Constituent i Parlament conegudes del sobiranisme civil, iniciativa Jaume López. El seu full Ciutadà. La tasca de Reinicia en els acadèmics del Consell Assessor per de ruta comprèn diverses fases: una pròxims mesos serà promoure de- a la Transició Nacional (CATN) i po- primera etapa de participació i debat bats sectorials al territori, així com lítics. A la fila zero però, la ciutada- ciutadà; una segona fase institucio- dinamitzar un portal web amb totes nia i, a la tercera, els representats nal i de debat parlamentari, i un les iniciatives. A l’acte hi havia el dels partits, entre els quals Jordi Tu- tram final de redacció i votació del president del Comissionat per a la rull (CiU), Marta Rovira (ERC) i Da- text en un referèndum. Què uneix Transició Nacional, Carles Viver i vid Fernàndez (CUP). Aquesta imat- les entitats impulsores de Reinicia? Pi-Sunyer, el jutge Santiago Vidal, ge és representativa del que vol ser “La voluntat de decidir com es vol el l’exeurodiputat d’ICV Raül Romeva, Reinicia Catalunya, un espai “unita- nou país”. López va defensar la unió l’expresident del Parlament Ernest ri” que aplega totes les iniciatives de dels del sí-sí i el sí-no per trencar Benach, i els membres del CATN la societat civil sobre el procés cons- l’statu quo, ja que, a parer seu, el Ferran Requejo, Joan Vintró, Josep tituent. Per fer-ho, tal com ja va “procés constituent” és el que gene- M. Reniu, Germà Bel i Rafael Grasa. avançar l’ARA, ReiniciaCat propo- ra “més consens” en la societat cata- També hi havia Muriel Casals (Òm- sa un “mètode” per redactar una El jutge Santi Vidal i el president del CATN, Carles lana. Ara per ara, formen part de la nium) i la vicepresidenta de l’ANC, eventual Constitució catalana, basat Viver i Pi-Sunyer, van donar suport a Reinicia. P. VIRGILI plataforma onze entitats: el Grup Rosa Alentorn.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 09 PUBLICITAT 10 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara política

enbreu RENOVACIÓ SOCIALISTA

MANOLO GARCÍA I Espadaler promet que la pregunta de la consulta d’Unió serà “clara” ¿La pregunta de la consulta interna d’Unió inclourà la paraula independència? El secretari general del partit, Ramon Espadaler, no va esvair ahir el dubte, però sí que es va esforçar a subratllar que la proposta que es votarà el 14-J serà “clara”. “Fem aquest debat intern amb esperit constructiu, voluntat de suma, integració i claredat”, va dir a Catalunya Ràdio. Espadaler va assenyalar que queda pendent de veure com “s’explicita” això, però que la pregunta reflectirà “clarament” què pensa Unió. Josep A. Duran i Lleida va expressar el seu “desencís” amb els dirigents que han promogut un manifest intern sobiranista per al 14-J.

I El líder socialista a Badalona tira la Núria Parlon va participar al míting central del PSC en la campanya de les municipals. MANOLO GARCÍA tovallola per la patacada del 24-M El candidat del PSC a l’alcaldia de Badalona, Jordi Serra, va posar ahir el seu càrrec a disposició del La recepta Parlon perquè partit després de perdre cinc regidors diumenge passat i caure fins a la tercera força, darrere del PP i de Guanyem Badalona en Comú. El primer el PSC fugi de la “vella política” secretari dels socialistes a Badalona, Àlex Pastor, va retreure a Guanyem Badalona en Comú que L’alcaldessa de Santa Coloma serà clau en la refundació del partit insinuessin que la condició per formar un govern alternatiu a Xavier García Albiol passava per la renúncia de Serra. La llista que aglutina la CUP, Podem i Procés Constituent, entre altres Aleshores, però, la responsabilitat fractura derivats de la crisi. Posa col·lectius, dijous va instar CiU i el PSC a SARA GONZÁLEZ municipal i les condicions que voli- com a exemples el fet que Santa Co- “replantejar-se les seves cares visibles”. BARCELONA en imposar alguns dels barons me- loma ha sigut, juntament amb Ter- Els socialistes ja han dit que facilitaran que tropolitans del partit per no fer can- rassa, una ciutat pionera a l’hora de l’alcaldessa sigui Dolors Sabater, la líder de Havent encaixat l’enèsim daltabaix vis de fons van provocar que es fes multar bancs que tenien pisos buits, Guanyem Badalona en Comú, una formació que electoral, el fet diferencial a can PSC enrere. Ara els resultats la reforcen l’aturada de desnonaments o tenir manté converses amb ERC i ICV per forjar un té nom i cognom: Núria Parlon. El per ser una de les veus que més coses una actitud combativa amb la MAT. govern alternatiu que desbanqui Albiol. partit ha perdut molta musculatura tindrà a dir al congrés de refunda- “En un percentatge molt elevat, a al territori i s’ha atrinxerat a l’àrea ció previst per a finals d’any o prin- Santa Coloma s’han fet moltes de les metropolitana, malgrat que Ciuta- cipis del 2016, quan en principi Ice- polítiques que ara planteja Barcelo- dans i Podem han queixalat una part ta plegarà de primer secretari si hi ha na en Comú”, afirma. De fet, segons del seu electorat –a Cornellà, per voluntaris per succeir-lo. ells, el PSC ha de dialogar amb la fu- exemple, Antonio Balmón ha perdut “Vull començar des de baix, tocant tura alcaldessa de Barcelona, Ada la majoria absoluta–, però a Santa de peus a terra i estant molt a prop Colau, per “falcar” un futur d’es- Coloma de Gramenet, en canvi, ha dels ciutadans”, va dir Parlon mentre querres a la capital catalana. ampliat el seu avantatge. Una hege- assumia la vara d’alcaldessa el 17 de monia de la qual els socialistes no “Fins al final” amb Pretòria disposaven des que Bartomeu Mu- “La ciutadania ha sabut valorar l’es- ñoz va caure de l’alcaldia l’any 2009 Predisposició forç fet pel meu equip i li estic agra- arran de la seva detenció i posterior “Vull ajudar el partit en clau ïda. Han fet una diferenciació clara ingrés a la presó pel cas Pretòria, entre el projecte que jo he liderat i el d’on va sortir després de passar-hi nacional sempre que no passat”, analitza Parlon. Un passat, gairebé un mes i pagar mig milió impliqui renunciar a l’alcaldia” però, que assegura que té molt pre- ACN d’euros. Parlon és, a hores d’ara, el sent perquè l’Ajuntament és acusa- I L’alcalde de Dublín defensa que nom en el qual un PSC que porta novembre del 2009. Ho feia amb un ció particular en el cas Pretòria. Ella anys en caiguda lliure diposita la se- posat seriós i sense pujar a la tarima. no pensa “girar full” perquè vol arri- Catalunya “mereix la independència” va esperança per poder remuntar. La seva capacitat per assumir el timó bar “fins al final”. “Entenem els sentiments de Catalunya perquè “El contracte l’he firmat amb la del consistori en el moment més con- Té majoria absoluta però es mos- sabem com era ser tractats com a ciutadans de ciutat i continua sent la meva priori- vuls que vivia la ciutat va ser alesho- tra partidària dels governs de coali- segona. Mereixeu la independència”. Així va tat en el dia d’avui. Em preocupa res posat en dubte fins i tot per mem- ció amb altres forces d’esquerra. Dó- expressar-se l’alcalde de Dublín, Christy Burke, en molt el meu partit en clau nacional bres del seu propi partit. A les elecci- na per fet, però, que governarà en so- una entrevista a l’ACN, després de reunir-se amb i vull ajudar sempre que no em supo- ons municipals del 2011, les primeres litari perquè els altres partits han una delegació del Consell de Diplomàcia Pública de si renunciar a ser alcaldessa de San- que va afrontar com a candidata, va declinat la seva oferta, però assegu- Catalunya (Diplocat). Burke va comparar el procés ta Coloma al 100%”. Aquesta és la guanyar sense majoria absoluta. ra que ho farà de manera “oberta”. Si català amb l’escocès i va demanar a Mariano Rajoy declaració d’intencions que a hores Aquest cop ha aconseguit deixar en- una cosa té clara Parlon és que el que faci com el primer ministre britànic, David d’ara fa l’actual número dos de Mi- rere definitivament l’ombra d’un al- PSC s’ha de refundar girant més a Cameron, i autoritzi un referèndum. L’alcalde de la quel Iceta al carrer Nicaragua. De calde emmanillat i empresonat. l’esquerra i afrontant una nova ma- capital d’Irlanda va donar suport a les eleccions del fet, el seu nom ja va ser clau –fins i La fórmula? Ella respon que ha si- nera de fer política i de relacionar-se 27-S, que el sobiranisme vol plebiscitàries, i va tot era tolerat per una part dels di- gut a base d’impulsar polítiques so- amb la gent. Per sortir-se’n, conclou, oferir “l’ajuda” del país en el procés. rigents crítics– quan Pere Navarro cials, de treballar “colze a colze” amb l’important és no quedar ancorat en va renunciar al lideratge del partit. els veïns i afrontant els riscos de la “vella política”.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 11 PUBLICITAT 12 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara política

BALANÇ ELECTORAL

Quant ha perdut el PP a les autonòmiques? I quant ha guanyat Ciutadans? Variació negativa respecte al 2011 en punts percentuals Variació positiva respecte al 2011 en punts percentuals

Entre Entre Entre Més Entre Entre Més 0 i 10 10 i 15 15 i 20 de 20 0 i 5 5 i 10 de 10 País Astúries Cantàbria País Astúries Cantàbria Basc Basc Galícia Navarra Galícia Navarra la Rioja la Rioja Castella i Lleó Castella i Lleó Catalunya Aragó Catalunya Aragó

País País Castella-la Manxa Valencià Extremadura Valencià Castella-la Manxa Illes Balears Extremadura Illes Balears

*no tenien llista pròpia a Formentera, Menorca ni Eivissa

Andalusia Andalusia Múrcia Múrcia Illes Canàries Illes Canàries

Font: Elaboració pròpia / Grà!c: E. Forroll La caiguda del PP, poc aprofitada per C’s Els populars s’enfonsen en comunitats i ajuntaments però els de Rivera no aconsegueixen ser claus

punts percentuals, C’s només n’ha tits d’esquerres, i Ciutadans pot per culpa de la polèmica reforma AURI GARCIA MORERA assolit 12 i la majoria parlamentària Relació permetre que el PP segueixi gover- electoral de María Dolores de Cos- BARCELONA ha sigut per a les forces d’esquerres. On més baixa nant. Per si sol, però, no pot fer de pedal. Una reforma impulsada per A les Illes Balears, que en l’últim frontissa, ja que no té prou força per assegurar la seva majoria absoluta Les eleccions del maig del 2011 van mandat han vist entrar a la presó el PP, més sumar amb el PSOE sense Podem. –dificultant que Podem entrés al elevar el PP a un punt àlgid de poder l’expresident Jaume Matas, la cai- puja C’s, però Parlament– que se li ha girat en con- territorial a l’Estat, però les del diu- guda del PP també ha sigut molt for- amb moltes Situacions molt dispars tra, ja que Podem hi ha acabat en- menge passat l’han fet baixar de ta, de 18 punts, i Ciutadans encara se fugues cap a A la resta de comunitats autònomes trant i, en canvi, Ciutadans, no. Amb cop. Fa quatre anys, amb José Luis n’ha aprofitat menys, amb 7,1 punts. altres opcions es donen situacions molt dispars. la llei anterior, el partit de Rivera Rodríguez Zapatero assenyalat com Igual que al País Valencià, l’electo- Els populars hi han perdut entre 9 i hauria tingut prou diputats per per- a responsable d’una crisi que es re- rat ha castigat els populars, però ho 13 punts, però Ciutadans hi ha obtin- metre que l’actual presidenta man- sistia a reconèixer, els populars van ha fet virant cap a l’esquerra. En Excepció gut resultats molt desiguals. A la tingués el càrrec. aconseguir majoria absoluta en vuit aquest cas, a més, al factor de la cor- A Barcelona Rioja i Castella i Lleó, la relació en- A Navarra és on Ciutadans ha ob- dels tretze Parlaments autonòmics rupció s’hi sumava el rebuig social a tre els uns i els altres és molt directa, tingut els pitjors resultats amb dife- en joc, preparant el terreny per a la la política lingüística de José Ra- Mejías sí que amb Ciutadans rondant els 10 punts rència, amb només un 2,9% dels victòria de Mariano Rajoy, també món Bauzá. Ciutadans, amb un mo- capta els vots percentuals, cosa que permet que els vots. Probablement hi ha influït que amb majoria absoluta, al Congrés. del semblant al de Bauzá, també perduts per dos partits sumin majoria absoluta durant la campanya Rivera es posi- Diumenge, però, no va poder rete- n’ha patit les conseqüències. Fernández, i i que el PP tingui a l’abast continu- cionés de manera molt contundent nir cap d’aquestes vuit majories. Múrcia i la Comunitat de Madrid, fins i tot més ar governant. A les altres, en canvi, el contra el concert econòmic. Un po- La previsible caiguda del PP re- també afectades per la corrupció, més probable és que el PP quedi a sicionament que no és nou, però presentava una oportunitat que no completen el grup de comunitats on l’oposició i cedeixi els governs que que fins ara era poc conegut fora de ha acabat d’aprofitar Ciutadans, un el retrocés del PP ha sigut més fort, tenia a coalicions d’esquerres. Catalunya i que ha passat factura a nou actor que aspirava a entrar en amb 21 i 18 punts respectivament. Els casos més singulars són els de C’s en aquesta comunitat foral. escena amb un paper protagonista Com al País Valencià, Ciutadans hi Castella-la Manxa i Navarra. A la i que s’ha quedat a mig camí. Allà on aconsegueix al voltant de 12 punts. primera, el PP perd 10 punts, i 8,7 Barcelona, un avís per al 27-S han perdut més suports els popu- En aquest cas, però, els dos partits sí van a parar a Ciutadans, que tot i ai- A les eleccions municipals s’han re- lars és on n’han aconseguit més els que sumen majoria davant dels par- xò no aconsegueix representació produït esquemes similars. La ciu- d’Albert Rivera, però la relació no ha tat de València ha castigat amb du- sigut tan directa com haurien vol- Quant han guanyat i perdut als principals ajuntaments? resa Rita Barberá, que ha perdut gut, ja que també hi ha hagut molta Variació respecte al 2011 en punts percentuals +15,4 26,8 punts respecte del 2011, però transferència de vot cap a altres op- Ciutadans només n’ha sumat 15,4 i cions. A la majoria de comunitats, el +9,1 +11,4 la suma dels dos partits no supera la partit de Rivera no ha aconseguit +5,3 de les esquerres. Com a les autonò- ser clau per a la governabilitat. miques, a Madrid Ciutadans sí que ha captat la major part d’exvotants L’efecte dels casos de corrupció del PP. No és suficient, però, perquè Mariano Rajoy reconeixia dimarts Barcelona Sevilla Madrid València Esperanza Aguirre es pugui conver- que en els resultats de diumenge “hi tir en alcaldessa. han influït els casos de corrupció A Sevilla, el PP ha perdut 10,6 que s’han produït o que han sortit a punts i Ciutadans n’ha sumat 5,3. I la llum en aquestes últimes dates”. a Barcelona la situació és absoluta- On més s’enfonsa el PP i on irromp ment excepcional. Carina Mejías sí amb més força Ciutadans és al País -8,5 -10,6 que ha captat els vots perduts per Valencià, que el maig del 2011 va fer -15,1 Alberto Fernández Díaz i fins i tot president Francisco Camps i pocs més. El PP n’ha perdut 8,5 i C’s n’ha mesos després va veure com dimitia guanyat 9,1. Un avís als populars, esquitxat pel cas Gürtel. Però, mal- -26,8 però també als socialistes, de cara a grat que els populars han baixat 22 ! c: E. Forroll / Grà pròpia Elaboració Font: les catalanes del 27-S.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 13 PUBLICITAT 14 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara política

PAÍS BASC Tancar ferides i aprendre a viure amb cicatrius Víctimes d’ETA i dels GAL es troben a Madrid per avançar en la pau i la reconciliació a Euskadi

JOAN RUSIÑOL MADRID

L’Axun empassa saliva abans de contestar la pregunta. La periodista Àngels Barceló li ha demanat que doti de contingut la paraula tortura, sempre lligada a alguna estadística fosca de països llunyans. El rostre de la dona de mitjana edat, de cabell curt i mirada riallera –aquella mirada que només tenen els que han hagut de vèncer l’adversitat– s’enfos- queix de cop. Comença a enumerar: els cops, la banyera, els crits “dan- tescos” en habitacions properes, l’aïllament, el bany sense porta, la falta d’aigua, l’odi, la bombeta ence- sa dia i nit... “La persona que s’en- sorra i deixa de ser perquè ja s’aco- miada de la vida”, resumeix. El relat s’entretalla per l’emoció i, discreta- ment, una mà es posa sobre el seu braç per consolar-la i donar-li força. És només un segon però el gest con- UNITS EN EL DOLOR densa la dimensió profunda de l’ac- Les víctimes aposten per un te d’ahir a Madrid: la trobada entre relat polièdric i per buscar víctimes d’ETA i dels Grups Anti- l’empatia amb l’altre. ARA terroristes d’Alliberament (GAL). El cognom de l’Axun és Lasa i, probablement, la pitjor tortura no San Carlos Borromeo. Aquest any la cua al forn o al cinema al costat del rò en declaracions a EiTB va assegu- és la que va patir ella el 1982, sinó la idea era traslladar el diàleg al Con- Reclamació teu agressor o de qui l’aplaudia, si- rar que era allà per demostrar que desaparició i assassinat del seu ger- grés, a la sala Ernest Lluch, però el Víctimes dels gui del cantó que sigui. Per això era “renega” de part del seu passat. mà Joxean a mans d’agents de la PP i el PSOE ho van impedir. Final- tan significativa la presència entre Rodero, Lasa i Karmen Galdeano Guàrdia Civil. La dona que li va aca- ment van trobar recer a l’auditori GAL demanen el públic d’un antic militant d’ETA, –el seu pare era un periodista d’Egin ronar el braç ahir es diu Rosa Rode- Marcelino Camacho, a la seu de Co- que se’ls doni Josean Fernández, i de l’expolicia assassinat pels GAL– van coincidir a ro i el 1993 ETA va disparar mortal- missions Obreres, l’espai que tam- el mateix José Amedo, condemnat per la reivindicar la igualtat en el reconei- ment contra el seu marit, Joseba bé va acollir el Lorca eran todos, de tracte que guerra bruta de l’Estat. xement de totes les víctimes, la gran Goikoetxea, un ertzaina nacionalis- Pepe Rubianes, quan un teatre pú- a les d’ETA El primer va intervenir per re- assignatura pendent perquè no n’hi ta que abans s’havia hagut d’escapar blic de Madrid el va vetar. treure al diputat socialista i exalcal- hagi de primera i de segona. Al prin- de la grapa de la dictadura. de de Sant Sebastià Odón Elorza cipi es van llegir dues cartes de su- Ara que s’ha acabat la violència al La presència d’Amedo que exigís una “condemna” de tots port a la trobada, una de Rosa Lluch, País Basc, protagonistes del conflic- Per a molts, la democràcia a Euska- els terrorismes. “Jo he tornat al po- filla de l’exministre socialista, i una te exploren camins de reconciliació di significa encara avui el desig de la ble i no se m’ha exigit cap condició”, altra de la néta de Carrero Blanco. La per anar construint entre tots un re- normalitat, com va recordar Barce- va recordar. Per a ell, que ha passat propera trobada pot ser a la tardor al lat polièdric, buscant l’empatia en el ló, moderadora del col·loqui, fent més de 22 anys a la presó, n’hi ha Parlament de Catalunya. L’objectiu: dolor de l’altre. La d’ahir era la sego- memòria d’unes paraules que li va prou amb la llei i avançant amb tro- que la societat els ajudi a tancar feri- na trobada d’aquestes característi- dir una persona quan ETA va cessar bades que pivoten sobre testimonis des i a conviure amb les cicatrius. ques després de l’experiència pilot definitivament l’activitat armada. individuals, sobre relats divergents. Ahir, a Madrid, van demostrar que de l’any passat a l’església roja de La normalitat d’aprendre a fer la Amedo no va prendre la paraula, pe- amb temps és possible.e

EL MISSATGE DEL PSOE

Sánchez va ser encara més con- Sánchez acusa els sobiranistes tundent contra el president espanyol, Mariano Rajoy, a qui va definir com el principal “factor d’inestabi- de “manipular” els catalans litat”, per haver impulsat la reforma laboral, l’amnistia fiscal, les retalla- full de ruta i comenci a “bastir des i també per no assumir respon- LAIA VICENS ponts”. El líder del PSOE va carre- sabilitats tot i els casos de corrupció SITGES gar contra els partits sobiranistes que esquitxen el seu partit. De fet, el per “manipular” els catalans. “No és dirigent socialista va furgar en les Carregat de retrets contra Artur només una qüestió de repartiment males pràctiques d’alguns líders del Mas, Mariano Rajoy i Podem. Així del poder. Hi ha hagut una manipu- PP, un partit “dividit i assetjat per la va arribar ahir el secretari general lació de l’independentisme a la so- corrupció”. En canvi, va afirmar que del PSOE, Pedro Sánchez, a Sitges, cietat catalana”, va deixar anar. el PSOE està “unit en la diversitat”. on va participar en la trobada del Davant del “neocentralisme” del I, en una al·lusió velada a Podem, va Cercle d’Economia. Amb els resul- PP i la “inestabilitat i la ruptura”, criticar els partits personalistes tats del 24-M encara en fase de di- Sánchez va reivindicar un cop més la perquè “treuen riquesa al debat”. gestió, va afirmar que sorpreses reforma federal de la Constitució, Havent disparat contra Podem, com la derrota de Xavier Trias a per blindar competències i reformu- Rajoy i Mas, Sánchez encara va te- Barcelona són la prova que els ca- lar el model de finançament. Unes nir temps de reivindicar el seu par- talans “no es volen separar d’Espa- idees avalades pels aplaudiments i tit com “l’única alternativa” que pot nya”. Amb aquest argument, va exi- les felicitacions d’empresaris que as- Sánchez va participar en les jornades del Cercle guanyar i garantir un “canvi estable gir a Mas que “reconsideri” el seu sistien a la jornada del Cercle. d’Economia, presidit per Antón Costas. T. VAN DER MEULEN i coherent” a l’Estat.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 15 PUBLICITAT 16 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara internacional

IMMIGRACIÓ Birmània s’espolsa la responsabilitat dels refugiats per la persecució dels rohingyes La reunió de 18 països de la regió i l’ONU no avança mentre unes 2.600 persones segueixen al mar

JORDI CALVET BANGKOK

Birmània no accepta que l’assenya- lin com a responsable de la crisi mi- gratòria al Sud-est Asiàtic. Ni tampoc que li diguin que aturi la perse- cució a què sotmet la minoria mu- sulmana rohingya, una de les principals causes d’aquest èxode. Així ho van deixar clar els seus representants a la reunió amb divuit països més i organismes internaci- onals que es va fer ahir a Bangkok per intentar trobar solucions a una de les pitjors crisis de refugiats a la regió. Mentrestant, milers de persones segueixen atrapades en vaixells a la deriva al golf de Bengala. La po- sició birmana va fer que la reunió no anés gaire més enllà de recomanar solucions policials per fer front a les xarxes de tràfic de persones i proposar mesures per rescatar els 2.600 immigrants de Bangla Desh i rohingyes que, segons les estimacions de l’ONU, encara hi ha al mar, i aten- dre les 3.000 persones que en les úl- times setmanes han aconseguit des- embarcar a Malàisia i Indonèsia. L’Alt Comissionat de l’ONU per ÈXODE MASSIU als Refugiats (ACNUR) havia adver- L’Anis, un jove rohingya de 18 anys, viu en un tit que la discriminació dels rohing- camp de desplaçats a Birmània després de fugir yes és a l’arrel del problema, un punt de Bangla Desh. JONAS GRATZER / GETTY de vista que de manera més o menys explícita compartien la majoria dels participants d’una reunió que, en ent que es tracta de qüestions de va reclamar la concessió de docu- crisi arran d’una campanya contra canvi, només va poder acordar “mi- “jurisdicció interior” i li va dir al re- Emergència ments d’identitat i l’aixecament de el tràfic de persones. Aquesta cam- llorar la sensació de seguretat i pro- presentant de l’ACNUR a la cimera, Unes 3.000 les restriccions en llibertats fona- panya va començar després que la pietat” a les zones d’origen dels im- Volker Türk, que s’informés millor. mentals, sense esmentar el mot ro- policia descobrís a principis de mes migrants i “promoure el ple respec- Türk havia intervingut just persones han hingya. De fet, tot i la centralitat diversos campaments clandestins te dels drets humans”, sense esmen- abans del birmà per advertir que no desembarcat d’aquest col·lectiu en la crisi ningú amb fosses comunes a la frontera tar cap col·lectiu ni país en concret. hi haurà cap solució a la crisi si no a Malàisia va pronunciar la paraula durant la del sud del país on durant anys Més d’un milió de rohingyes vi- se’n resolen les causes. “Això dema- i Indonèsia, reunió ni en la invitació o el docu- –amb el coneixement i sovint con- uen a l’estat Rakhine, a l’oest de Bir- na que Birmània assumeixi plena- segons l’ONU ment final, després que Birmània nivència d’autoritats i forces de se- mània, on no se’ls reconeix la ciu- ment la seva responsabilitat cap a amenacés de boicotejar la trobada guretat– centenars d’immigrants tadania, se’ls obliga a viure en barris tota la seva gent. L’objectiu últim és si algú la feia servir. han sigut retinguts, extorsionats i segregats amb la llibertat de movi- la concessió de la ciutadania”, va dir La reunió l’havia convocat Tai- torturats pels traficants, mentre in- ments limitada, el dret a la propie- Türk. El delegat de l’ACNUR també làndia, país que va desencadenar la tentaven arribar a Malàisia. La des- tat restringit i controls sobre el coberta va interrompre el circuit nombre de fills que poden tenir. La habitual d’aquest tràfic que surt de seva situació va empitjorar el 2012 Birmània i Bangla Desh, i va deixar arran de dos brots de violència amb Crítiques a la premi Nobel Aung San Suu Kyi milers de persones abandonades la majoria budista rakhine, que van per les màfies en vaixells. causar uns 140 morts i van despla- La xenofòbia cap als rohingyes és al país. Això podria explicar el si- çar uns 100.000 rohingyes a camps un sentiment bastant estès a Bir- lenci de la líder opositora i premi Ajuda humanitària de refugiats. Les autoritats birma- mània, on diversos grups de bu- Nobel de la pau, Aung San Suu Kyi, El ministre d’Exteriors tailandès, el nes els consideren immigrants il·le- distes radicals, inclosos monjos, La líder que fins ara ha evitat reclamar general Tanasak Patimaprakorn, va gals bengalís, tot i que molts han vis- es van manifestar dijous en contra opositora que s’aturi la persecució contra obrir la cimera dient que “el flux cut al país des de fa generacions, i de la repatriació dels que han que- birmana, Aung aquest col·lectiu. Això li ha co- d’immigrants irregulars a l’Índic ha ni tan sols accepten l’ús del mot ro- dat atrapats pel tràfic de persones San Suu Kyi. mençat a costar crítiques com la arribat a un nivell alarmant” i va hingya per designar-los. i que consideren una amenaça per VEGARD GROETT / EFE del Dalai-lama, que en una entre- oferir ajuda humanitària als refugi- “En aquesta qüestió d’immigra- vista al diari The Australian deia ats, tot i que no refugi. Tanasak tam- ció il·legal i de persones atrapades que Suu Kyi “podria fer més” en bé va anunciar que Tailàndia ha do- en vaixells, no es pot assenyalar el favor dels rohingyes, tot i que això nat permís perquè avions de reco- meu país. Assenyalar amb el dit no fos impopular. Mentrestant, l’ar- neixement dels Estats Units surtin servirà de res i no ens durà enlloc”, quebisbe sud-africà Desmond Tu- del seu territori per intentar localit- va dir a la reunió el director gene- tu instava la UE a condicionar les zar els vaixells que encara són al ral del ministeri d’Exteriors birmà, ajudes a Birmània per aturar el mar, una recerca que fins ara limita- Htin Linn. Va assegurar que Birmà- “genocidi lent”. George Soros va ven des de Malàisia. L’última em- nia treballa “sincerament” per com- comparar la situació als camps de barcació, amb 727 persones a bord, batre el tràfic de persones, va rebut- refugiats a Rakhine amb la que va va ser localitzada ahir per la mari- jar les demandes per millorar el res- patir com a jueu a Hongria el 1944. na birmana, després que en trobes- pecte dels drets humans al país di- sin una altra amb 200 més.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 17 internacional

ESTATS UNITS James B. Steinberg EXSUBSECRETARI D’ESTAT DELS ESTATS UNITS “Cal un lideratge savi als EUA i la Xina per evitar el conflicte”

es vermelles, amb activitats preocu- SÒNIA SÁNCHEZ pants com les del mar Meridional, és BARCELONA important deixar clar que els EUA s’hi oposaran. Va ser número dos de Hillary Clinton quan era secretària d’Estat d’Obama, ¿Creu que la política Obama de pivo- i abans havia assessorat el seu marit tar cap a l’Àsia és massa militar? en política exterior quan era presi- Aquesta és una política que Obama dent. El 2011 va deixar l’administra- va posar en marxa tot just arribar a ció i avui és degà de la Maxwell Scho- la Casa Blanca: va deixar clar que els ol a la Universitat de Syracuse, des EUA tenen un gran interès en la zo- d’on segueix atentament els reequili- na i que el seu paper és essencial per bris geopolítics al món. Ahir partici- a l’estabilitat a llarg termini de l’Àsia pava en les jornades del Cercle d’Eco- oriental. Però també va deixar clar nomia a Sitges per parlar d’aquests que volen jugar aquest paper en tots reequilibris entre el seu país i la Xina. els àmbits: el de la seguretat, el po- lític i l’econòmic. Tendim a posar el ¿Creu que Hillary Clinton seria una focus en la part militar, però no és bona presidenta? l’única. I tant. Té molt clar el paper que els PERE TORDERA EUA han de jugar al món. Té seny i En el marc de les disputes territori- compleixi els estàndards, aquestes Però el pacte de lliure comerç amb el molta experiència, i està molt fami- als per certes illes, ¿la intenció del inversions són bones per a tothom. Pacífic que busca Obama exclou la liaritzada amb els reptes dels EUA. Japó de reformar la seva Constitu- Xina: ¿no és un intent d’assentar el ció pacifista no és una escalada? ¿Però alguns veuen en el Banc Asi- seu domini davant la Xina? Millor que el seu marit? El que proposa Shinzo Abe, almenys àtic d’Inversions en Infraestructu- És important que aquest pacte sigui Ell va ser un president brillant. No ara mateix dins l’acord de govern amb res un contrapoder a l’FMI o el Banc obert a tothom, que era la fita en un crec que es puguin comparar, tothom el partit Komeito, no és una reforma Transparent Mundial? principi, fa 20 anys. Cal entendre que té les seves pròpies fortaleses, però jo de la Constitució, sinó una reinter- “Si respecta En pot ser un complement i no una seria molt difícil iniciar el procés amb tinc molta confiança en ella. pretació que permeti la defensa els estàndards amenaça, sempre que es comprome- un jugador tan gran com la Xina. Pe- col·lectiva. El Japó té tota la raó quan ti a seguir els mateixos estàndards. Si rò un cop creat, cal deixar clar que no Com a subsecretari d’Estat vostè diu que vol jugar un paper més tradi- financers ho fa, hi ha espai per a més jugadors. és un club tancat i que la Xina hi té les apostava per una relació més conci- cional en la seguretat regional, i això globals, hi ha portes obertes. liadora amb la Xina, en contra d’al- no té res d’agressiu o amenaçador. espai per a un És un reequilibri de poders globals. tres opinions internes. banc xinès” Històricament, poders emergents i Què n’opina de la política d’Obama Crec que hauríem de valorar la polí- ¿Les inversions xineses en infraes- dominants han tendit al conflicte. Hi en la guerra de Síria? tica d’Obama per les seves pròpies tructures als països veïns desafien el ha seriosos riscos quan es canvia Els EUA haurien d’haver tingut un paraules. Ell sempre ha dit que no in- domini dels EUA a la regió? l’equilibri de poders, però el conflicte paper més actiu molt abans a Síria, tenta contenir la Xina, sinó coope- Crec que no s’han de veure com un no és inevitable. Cal un lideratge sa- donant suport a l’oposició. Ara cal rar-hi. La seva visita a Pequín va de- desafiament. Els EUA s’hauran de vi a les dues bandes per trobar una en- deixar clar que Al-Assad ha de mar- mostrar que els EUA i la Xina poden preocupar si en aquestes inversions tesa. Si la Xina vol utilitzar el seu crei- xar com a part indispensable de qual- treballar plegats en temes tan impor- la Xina no respecta els estàndards fi- xement de forma positiva, pot contri- sevol acord polític. No hi haurà pau a tants com el canvi climàtic. Però és xats per l’OCDE, com la transparèn- buir molt a la regió. Però si vol domi- Síria fins que Baixar al-Assad deixi el cert que allà on la Xina traspassa líni- cia i l’absència de corrupció. Mentre nar i coercir, això no és constructiu. poder.e 18 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara societat

SALUT Quan el càncer 01 és un assumpte de família Les persones amb la mutació del gen BRCA1 tenen un 60% de probabilitats de tenir tumor de mama

marxa el protocol per determinar si les mames cada sis mesos per detectar LARA BONILLA les seves germanes i els seus fills tam- a temps qualsevol tumor o bé fer-se ci- BARCELONA bé ho eren. A la germana petita, la Pi- rurgia preventiva. És a dir, fer-se una lar, de 53 anys, també li van trobar l’al- mastectomia profilàctica per extirpar Quan en una mamografia rutinària a teració del gen, mentre que a la mitja- els dos pits, cosa que redueix més d’un la Paula Barceló, que ara té 63 anys, li na, la Manoli, de 61 anys, no. La Mano- 90% el risc de desenvolupar un tumor. van trobar un tumor, de seguida es va li reconeix que ho ha viscut amb En el cas dels ovaris i les trompes, si recordar de la seva cosina Sílvia, a qui ambivalència. Com si a ella li hagués la dona ja ha tingut fills, es recomana el càncer de mama va sorprendre amb tocat la loteria i a les seves germanes, la cirurgia preventiva, ja que “no hi ha només 31 anys. També va pensar en la no. “Estàs contenta perquè dónes ne- mètodes de detecció precoç d’ovaris seva tieta Carmen, que va morir amb gatiu i les teves filles no hauran de pas- i trompes i se sap que impacta en la su- poc més de 40 anys d’un tumor al pit. sar per aquest procés però no pots dir pervivència de les dones”, explica l’on- I també va tenir un record per a la ti- «Bravo!» perquè les teves germanes sí còloga Teresa Ramón y Cajal, respon- eta Paquita, que va morir dos anys des- que donen positiu”, reconeix. sable de la consulta d’assessorament prés que la seva germana, amb 41 anys, de risc en càncer familiar i hereditari de la mateixa malaltia. Sempre havien Cirurgia preventiva de l’Hospital de Sant Pau. “El que no pensat que era qüestió de mala sort Ara saben que el pare, que també va fem és dir-li a la pacient que s’ha però quan la Paula va comentar tots morir de càncer, és qui els hi va trans- d’operar, però sí que convindria que aquests casos als metges, de seguida metre. Ell no ho va saber mai i, de fet, s’operés”, afegeix. En el cas dels pits, li van fer un test genètic per determi- si ho hagués sabut, l’hauria entristit no es fa una recomanació activa, ja que nar si el seu era un càncer hereditari. deixar “aquesta herència” –reconei- amb els controls, en la majoria de ca- El càncer de mama i ovari heredi- xen–, tot i que en els seus últims dies sos, es pot fer un diagnòstic precoç efi- taris són els desenvolupats com a con- de vida va sospitar que la seva filla Pau- caç. “I això, parlant de mames, impli- seqüència de mutacions, sobretot, en la, a qui acabaven d’operar per extir- ca curació”, diu Ramón y Cajal. La de- els gens BRCA1 i BRCA2. El càncer par-li el pit, havia desenvolupat càn- cisió depèn de la pacient i de com con- hereditari és molt minoritari –només cer de mama. L’any següent la Paula va visqui amb l’angoixa dels controls, ja un 8% dels càncers ho són– però és passar pel quiròfan per fer-se la cirur- que no s’ha demostrat l’impacte de la no són portadores de la mutació, però d’aparició precoç i les persones porta- gia preventiva per extirpar ovaris i cirurgia radical en la supervivència. Impacte el fill, de 31 anys, sí. “Normalment dores tenen un risc elevat –del 60% de trompes. El mateix procediment que Només el 8% afecta totes les generacions i, a vega- Conviure amb la incertesa mitjana– de desenvolupar càncer al ha seguit l’actriu Angelina Jolie. dels càncers des, és només una qüestió de temps llarg de la vida. Quan a la Paula li van Un cop se’ls detecta la mutació, les La Pilar, a qui li van extirpar ovaris i que no hagi desenvolupat el càncer”, confirmar que era portadora d’una pacients tenen diferents opcions de trompes, no va necessitar pensar-s’ho són hereditaris explica aquesta oncòloga. En cas que mutació del gen BRCA1, es va posar en tractament: fer seguiment i control de dos cops. “És la meva vida i volia que però són el seu fill vulgui tenir fills, per evitar m’ho fessin ja”, recorda. Tot i que no d’aparició transmetre la mutació ell i la seva pa- 02 necessàriament havia de desenvolu- precoç rella poden fer un diagnòstic preim- par el càncer, no volia conviure amb la plantacional, que permet detectar incertesa i que els seus fills patissin la anomalies genètiques en l’embrió seva malaltia. “Ho vaig veure molt Tractament abans d’implantar-lo a l’úter. Però po- clar”. També li donava força veure que Els oncòlegs ques parelles ho fan, explica Ramón la seva germana ho havia viscut bé: aconsellen y Cajal, ja que s’ha de passar per un “Ha sigut un suport molt gran”. El pit- tractament de fertilitat i s’ha d’accep- jor han sigut els tres mesos esperant fer cirurgia tar llençar els embrions amb aques- els resultats. “Sóc portadora o no?”, es preventiva ta mutació. La Pilar està ara pendent preguntava cada dia. Un cop confir- per reduir de saber si la seva filla, de 25 anys, i el mat, fins i tot ho ha viscut com una el risc seu fill, de 34, són portadors del “sort”, ja que “possiblement ara ho BRCA1. “El que és fumut és que no hi han pogut aturar perquè el dia de de- ha un tractament que pugui arreglar mà no sigui més greu”. “Els controls aquest gen abans de tenir fills”. que em fan són la meva assegurança Tot i la fortalesa que han demos- de vida”, afegeix la Pilar, que un dia va trat durant el procés, les germanes entrar sana a la consulta i l’endemà sa- Barceló reconeixen que, tot plegat, els bia que era portadora d’una mutació. ha agafat “per sorpresa”. A les famíli- Quan un passa per un càncer, és inevi- es, tothom es fixa en qui hereta els ulls table preguntar-se “Per què a mi?” “I blaus de la mare o la calvície de l’avi quan trobem la mutació, sabem per però “no penses que els gens també què ha passat”, apunta Ramón y Cajal. transmeten malalties”, diuen. No ho Confirmada la mutació del gen, la viuen malament. “Crec que hem tin- preocupació de les dues germanes era gut sort de saber-ho perquè molts dels saber si també havia passat a la gene- càncers són mortals perquè s’agafen ració següent. “No és el mateix una tard”, assenyala la Paula. Una oportu- persona de 60 anys que una de 30”, re- nitat que no van tenir les seves tietes, flexiona la Paula. Les seves dues filles que ara haurien fet 70 anys.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 19 societat

BARCELONA El Zoo preveu iniciar la construcció del nou delfinari l’any 2016

MARIO MARTÍN MATAS E BARCELONA Abolir els espectacles Els responsables del Zoo de Barcelona van anunciar el març del 2014, després d’un acord entre l’Ajun- tament de Barcelona, associacions animalistes i els treballadors del centre, que se substituiria l’actual delfinari per un altre set vegades més gran. L’objectiu era millorar les condicions de vida dels dofins, que viuen en unes instal·lacions força obsoletes, i de retruc que deixessin també de participar en espectacles. Entitats com Depana i FAADA fa anys que reivindiquen que les actuacions generen un estrès innecessari als cetacis, i per això la nova piscina no inclourà graderies però sí un itinerari que perme- trà una visió submarina. El projecte s’hauria d’haver començat a mitjans d’aquest 2015 perquè el nou delfinari estigués en- llestit el 2017, després d’una inversió xifrada en 10 milions d’euros. Els treballadors del Zoo de Barce- lona, però, han aprovat aquesta setmana un comunicat en què lamenten el retard de les obres i tornen a criticar les condicions en què es troben els dofins. En declaracions a l’ARA, el president del comitè d’empresa, Jesús Cabana, ha assegurat que com que els espectacles encara duren volen deixar clar que no assumiran “cap responsabilitat” en cas que hi hagi algun accident. “No podem esperar més”, ha afegit. Actualment al Zoo de Barcelona hi viuen sis dofins, després que el 2012 va néixer l’última cria, ba- tejada com a Nuik, tot i que actualment els cuidadors vetllen perquè no es produeixin nous embarassos. L’espècie va incorporar-se fa 40 anys.

Primeres intervencions Portaveus del zoològic, per la seva banda, han asse- UNIDES PER UN GEN Les tres germanes Barceló: la gurat que les primeres intervencions podrien inici- Paula, la Manoli i la Pilar (1). ar-se “a principis del 2016” perquè l’any passat van L’oncòloga de Sant Pau Teresa haver de fer cales arqueològiques no previstes. El Zoo defensa que no s’han aturat mai els tràmits ad- Ramon y Cajal (2). CÈLIA ATSET ministratius. De moment s’ha preparat la licitació per a la redacció del projecte i la direcció de les obres, amb un pressupost màxim de prop de 479.000 euros. El contracte està previst que s’adjudiqui al setembre, han precisat les mateixes fonts. Una vega- Més enllà de les cicatrius físiques da redactat el projecte es podrien iniciar les obres. Entre els treballadors i la direcció també hi ha una al- ge que és una bona notícia perquè en estar implicats en el càncer de tra disputa, que té a veure amb la ubicació del nou L.B. aquesta informació ens permet con- mama i ovaris hereditari però que delfinari. Les instal·lacions han d’ocupar uns 2.000 BARCELONA trolar el procés”. El càncer heredita- encara no estan prou estudiats. metres quadrats a la plaça de la Dama del Paraigua, ri és un dels temes que es tractaran en També hi ha tumors hereditaris de a prop de l’actual delfinari. Els treballadors, però, de- Els tumors de mama i de còlon són la primera jornada sobre càncer i tiroides o renals però el de mama i el fensen que sigui a l’altre extrem del parc.e els càncers hereditaris més fre- qualitat de vida que se celebra a Sant de còlon representen el 90% de les qüents però no tothom que n’ha tin- Pau el cap de setmana que ve. consultes. El càncer hereditari re- gut un cas a la família s’ha de fer un presenta menys d’un 10% del total test genètic. Es considera que són fa- L’efecte Angelina Jolie de càncers i aquestes persones tenen mílies d’alt risc aquelles que tinguin El cas d’Angelina Jolie, que es va sot- més risc de desenvolupar-lo. un nombre de casos determinat (tres metre a cirurgia preventiva perquè o més familiars de primer grau afec- era portadora del gen BRCA1, va po- Fer vida normal tats o dos casos entre familiars de sar cara al càncer de mama i ovaris El càncer és més freqüent en el cas de primer i segon grau) o un cas de càn- hereditari. De fet, des de llavors ha les dones. En el cas de l’home, té més cer de mama o de còlon diagnosticat crescut el nombre de dones que s’han probabilitats de desenvolupar un tu- a edat molt jove, per exemple. I abans fet l’extirpació preventiva de mames mor de pròstata i també de mama. En que la persona es faci el test, se li fa un i ovaris. A Sant Pau fa vint anys que el cas del càncer de mama causat pel assessorament exhaustiu en què se li funciona una consulta d’assessora- gen BRCA1 diversos estudis també expliquen les conseqüències ment de risc en càncer familiar, on apunten que és més agressiu. “L’in- d’aquesta decisió. s’han estudiat 600 famílies en cas de dividu està predisposat a tenir-lo des “El càncer hereditari va més enllà tumor de còlon i 1.100 famílies amb del naixement però han passat altres de les cicatrius d’una mastectomia”, sospita de tumor hereditari de ma- coses al llarg de la seva vida que són reconeix la doctora Teresa Ramón y ma. Només s’ha pogut confirmar la les que finalment han fet que s’hagi Cajal. Tot i que és dur viure constant- mutació dels gens BRCA1 o BRCA2 manifestat”, explica aquesta oncòlo- ment amb una espasa de Dàmocles a en un 30% dels casos, ja que les pos- ga, que vol desestigmatitzar el càncer sobre, pendent de si es desenvolupa- sibilitats de demostrar la mutació familiar. “És poc freqüent però no rà un càncer o no, Ramón y Cajal de- són, depenent de la història famili- són una rara avis. Cada cert temps fensa la necessitat de fer aquests es- ar, d’entre un 20% i un 50%. Els gens vius un ensurt o una confirmació tudis, ja que tenen un impacte sobre BRCA1 i 2 són els més coneguts però d’una cosa que ja estava anticipada Treballadors del Zoo de Barcelona explorant un dofí la salut. “Quan demostrem una mu- n’hi ha d’altres que s’han identificat però moltes altres persones es fan a les instal·lacions de l’actual aquari. PERE VIRGILI tació, intentem transmetre el missat- en els últims anys que també podri- controls i fan vida normal”.e 20 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara societat

BARCELONA El dia que van trossejar el vell plàtan de Vinçon La botiga d’objectes de disseny del passeig de Gràcia tanca després de 74 anys

com Xavier Mariscal i América Sán- Crònica chez. Un comerç amb pedigrí d’ex- clusivitat, obert des del 1941, i que TONI VALL ara entona el rèquiem de comiat pel BARCELONA progressiu descens de vendes expe- rimentat des del 2008. M’ho explica Sergi Amat, l’actual director, en- urant molts anys al mig tristit per la dolorosa decisió. “Volí- de Vinçon hi havia un em seguir, però la situació s’havia plàtan, l’inconfusible fet insostenible. Venem la meitat arbre de l’Eixample. Els del que veníem”, concreta. Van me- propietaris, la família ditar traslladar-se a un altre local, DAmat, havien decidit que l’amplia- però finalment no ha sigut possible. ció de la botiga no significava haver- La negociació de l’ERO que afecta lo de tallar obligatòriament. Així els quaranta-vuit treballadors és ara doncs, va passar a formar part de la una prioritat per a la direcció. Men- La línia de disseny propi de l’establiment de Vinçon, obert des del 1941, és mítica: fesomia del comerç. Al costat de les trestant, liquidació d’estoc i pres- l’estètica i el grafisme estan cuidats fins al detall més mil·limètric. FRANCESC MELCION làmpares, les vaixelles, les figures de tatgeries progressivament més bui- decoració i els utensilis de cuina, el des a l’espera del tancament previst cació de l’escena de la bossa de plàs- secció dels ganivets, els obridors plàtan s’alçava al cel. Quan el pas durant els pròxims mesos. Nova York tic voleiant d’American beauty i uns d’ampolla, els salers i els peladors de dels anys va fer impossible mante- El primer cop acords melancòlics de Gustav fruita. Hi ha també la zona de les nir-lo amb vida i la saba va deixar de Beauvoir i Sartre Mahler. Les intencions estètiques làmpares, els marcs i els àlbums de circular pel tronc, el van fer a tros- Els aparadors sempre han sigut un que vaig entrar de sempre vehiculades aquest cop fotos. Les bateries de cuina, les lli- sos i van repartir-los entre clients i reflex emblemàtic de la personali- a la botiga per la imminència de l’adéu, per la bretes i les figures d’animals deco- amics a manera de testimoni de la se- tat de la botiga. En un hi ha dos tele- del MoMA em punyent poètica del comiat. ratives. Pujo al pis de dalt i surto al va existència, d’herència que perviu visors. Un amb una foto de Simone pensava que Em trobo amb l’Antonio Iglesias, preciós pati interior, un racó de cal- més enllà de la mort. Es tracta d’una de Beauvoir i l’altre amb una de era el Vinçon responsable dels aparadors de Vin- ma. S’hi veu la Pedrera per darrere bonica metàfora que agafa més vo- l’amor de la seva vida, Jean-Paul çon des de fa més de vint anys. Me’ls i hi ha un antic mosaic de ceràmica. lada que mai ara que la botiga del pas- Sartre. Entre els dos aparells, un ca- explica amb deteniment i estimació Plantes que grimpen per les parets, seig de Gràcia enfila la drecera im- minet fet amb trossos de guix i bo- per la seva feina. “Reflecteixen el sis buguenvíl·lies injectades de co- prevista cap al seu tancament. lígrafs marca Vinçon. I un cartell re- dol”. I ho fan a través del minimalis- lor i dos plàtans majestuosos. Pen- El primer cop que vaig entrar a la velador amb les paraules que Beau- me expressiu i la composició delica- so en ells mentre marxo i pujo per botiga del MoMA de Nova York em voir va escriure per a La cerimònia da de l’objecte que parla per si sol. passeig de Gràcia. Em trobo la pe- pensava que estava entrant a Vin- dels adéus: “Jo navegava entre el Anem fins a una de les sales interi- riodista –i amiga– Elisenda Roca, çon. De petit em fascinava la il·lumi- terror i l’esperança. El meu silenci ors, on m’ensenya una exposició de amb qui rememoro el vell plàtan al nació tènue, el fil musical elegant i no ens va superar. La seva mort ens bosses de la casa. Són el testimoni fí- mig de la botiga, i m’explica la histò- la infinitat d’andròmines exposades separa. La meva mort no ens unirà. sic d’una història d’èxit. La prova? A ria del dia que el van trossejar. Ella als prestatges. La seva línia de dis- És així, ja és bell que les nostres vila quarta planta del Museu del Dis- encara en conserva un tros a casa. I seny propi és mítica: l’estètica i el des hagin pogut estar d’acord du- seny de la plaça de les Glòries n’hi ha ressonen les paraules d’Eliot que grafisme, cuidats fins al detall més rant tant de temps”. A l’aparador del un parell dins de les vitrines. acabo de llegir: “Som aquells que mil·limètric. Les bosses han sigut davant són les clares paraules de Camino pels passadissos ja força han passat ulls fits davant teu, a l’al- sempre marca de la casa, amb dis- T.S. Eliot les que expressen el comi- desangelats. Molts prestatges estan tre regne de la mort. Ànimes violen- senys de firmes tan prestigioses at. I als de l’altra entrada, una evo- quasi buits. De petit m’encantava la tes, com els homes buits”.e

JUDICIAL L’Audiència Nacional avala l’examen d’advocacia només en castellà

ons reivindiquen que no utilitzar el Un cop aconseguit l’objectiu –l’exa- LAURA SUGRAÑES català és una vulneració de la Cons- men que es farà avui serà a la seu del BARCELONA titució, que estableix l’oficialitat de Col·legi d’Advocats de la capital cales llengües, així com el deure de talana–, van pressionar perquè L’Audiència Nacional va avalar ahir protegir-les i tenir-hi un especial l’examen es pogués fer en català. que les proves d’accés a l’advocacia respecte. També van denunciar que Però si hi ha un àmbit on aquesta es facin només en castellà a tot l’Es- incompleix l’Estatut, que estableix llengua és marginal és el de la jus- tat, ja que “no es considera que cau- el dret d’opció lingüística, i la Car- tícia, on el català només s’utilitza si cap perjudici als alumnes” que no ta Europea de les Llengües, que es- en un 12,5%. “És molt greu perquè puguin fer servir el català, el gallec tableix que els estats han de garan- el primer missatge de la professió i l’euskera, i va al·ludir a criteris de tir “l’eliminació de tota distinció, que reben els graduats que fan proporcionalitat. Segons van de- exclusió o restricció en l’ús de llen- l’examen és que el català no forma nunciar el Col·legi d’Advocats de gües minoritzades”. part de la justícia”, va explicar ahir Barcelona, el Consell d’Advocacia Els exàmens dels anys anteriors Josep Cruanyes, president de la So- Catalana i la Societat Catalana d’Es- es feien sempre a Madrid i només cietat Catalana d’Estudis Jurídics. tudis Jurídics, aquest procediment en castellà. Des del Col·legi d’Advo- “El que fa el ministeri és perpetu- és il·legal perquè vulnera l’oficiali- cats de Catalunya van reivindicar ar una situació de repressió que va tat del català i és un acte de discri- L’ús del català en l’àmbit de la justícia és residual: l’any passat que els graduats cata- arrencar amb el franquisme”, va minació lingüística. Les instituci- ara mateix només és d’un 12,5%. MANOLO GARCÍA lans els poguessin fer a Barcelona. sentenciar Cruanyes.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 21 societat

INFRAESTRUCTURES Foment concreta 103 milions d’inversions a Rodalies El Govern demana “celeritat” per implantar l’ERTMS i un nou sistema informàtic al centre de control

que el pla anunciat per Foment a en dècades”, va dir el conseller. La M.M.M. principis de maig i que preveia des- manca d’inversions durant els úl- BARCELONA tinar a la xarxa de Rodalies 400 mi- tims 30 anys “castiga els usuaris i lions d’euros –també per iniciar el perjudica la competitivitat del pa- En una nova jornada amb incidèn- desdoblament parcial de la R3–. De ís”, va insistir. cies diverses a la xarxa ferroviària fet, aquell anunci fet per Pastor re- Aquests anuncis van coincidir catalana, el ministeri de Foment va petia una promesa similar feta la amb una nova jornada negra al anunciar ahir dues inversions mi- tardor del 2013. transport ferroviari. Dues incidèn- lionàries. En dos comunicats dife- Territori i Sostenibilitat va insis- cies diferents registrades a prime- rents, el departament que lidera tir ahir que la solució passa perquè ra hora del matí –l’avaria d’un tren Ana Pastor va assegurar que inver- la Generalitat assumeixi la gestió entre Sabadell i Terrassa i un pro- tirà 103,3 milions durant els prò- integral de la xarxa. “Venim d’un blema de comunicació en els com- xims mesos. L’actuació més impor- traspàs incomplet i d’una manca bois que circulaven entre Passeig de tant seran els 92,9 milions per ins- d’inversions injustificada, que en Gràcia i l’Estació de França– van tal·lar el sistema ERTMS en el Les inversions a la xarxa de Rodalies acumulen aquesta legislatura haurem comen- provocar retards superiors als 20 tram que va de l’Hospital de Llo- 30 anys de retards, segons el Govern. PERE TORDERA çat a remuntar per primera vegada minuts en la majoria de línies.e bregat a Mataró, i es destinaran 10,4 milions addicionals per renovar el sistema informàtic que utilitza el control de trànsit. Trajecte La implantació de l’ERTMS –un La inversió sistema europeu de gestió de tràn- més gran sit ferroviari que permet la comuni- es farà de cació digital sense fil entre el tren i les instal·lacions fixes– es prolonga- moment en rà durant els pròxims 21 mesos un primer (58,8 milions d’euros), però el con- tram de 56 km tracte també preveu el manteniment del sistema durant les se- güents dues dècades (36,1 milions). Durada L’objectiu és aconseguir la millora Els dos de la capacitat d’aquest primer tram projectes de 56 quilòmetres, així com uns mi- trigaran mig llors paràmetres de fiabilitat en la circulació dels combois. Entre les any com a actuacions també s’hi inclou l’ade- mínim per ser quació del control de trànsit centra- una realitat litzat (CTC) al nou escenari. Vinculat a aquesta inversió, Fo- ment havia anunciat prèviament la inversió de 10,4 milions d’euros en la instal·lació d’un nou sistema in- formàtic del CTC de Rodalies i Re- gionals. El ministeri va aprovar, a través del consell d’administració d’Adif, la licitació del contracte per a la redacció del projecte, l’execució de les actuacions per a la instal·lació i el manteniment d’aquest nou sistema informàtic en el control cen- tralitzat de Barcelona. Es tracta del mateix sistema que dijous de la setmana passada va patir una avaria i va generar un col·lapse a la xarxa ferroviària, amb un total de 80.000 usuaris i 200 trens afectats. Pastor confia que amb aquesta intervenció, que es prolongarà durant un mínim de sis mesos perquè s’ha de fer per fases i mentre la xarxa segueixi en funcionament, s’evitarà que es re- produeixin incidències similars. La intenció és “garantir la total dispo- nibilitat, funcionalitat i fiabilitat” del control de trànsit, situat a l’Es- tació de França.

Valoració del Govern La resposta de la Generalitat davant d’aquests anuncis no va trigar gaire, i en un altre comunicat el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, va demanar “celeritat” a l’Es- tat en l’execució de les obres. “Con- fio que l’acord per implantar l’ERTMS a Rodalies sigui el pas de- finitiu perquè Foment passi dels anuncis als fets”, va assenyalar Vila, que en tot cas va mostrar la seva sa- tisfacció per un anunci més concret 22 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara societat

Trànsit HOMENATGE Quatre víctimes mortals en l’operació sortida de la Segona Pasqua Tres accidents i quatre morts. Aquest va ser el balanç negre de l’operació sortida de la Segona Pasqua, que ahir va mobilitzar prop de 540.000 vehicles, un 4,5% més que l’any passat, segons el Servei Català de Trànsit. El primer sinistre del dia va tenir lloc a les 11 del matí, quan un motorista va resultar ferit crític després de xocar amb un cotxe a la GI-531 a Sant Gregori (Gironès). L’home, de 60 anys, va morir hores després a l’hospital. Cap a les 14 hores de la tarda va produir-se un altre accident a la N-340 a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès), que va saldar-se amb dos morts i tres ferits en el xoc entre tres turismes i una moto. Les víctimes mortals van ser el conductor de la motocicleta i el seu acompanyant, que viatjava en sidecar. A les 16 hores, el Servei Català de Trànsit va informar d’un altre accident mortal a la carretera LP-7041 a Seròs (Segrià). El conductor de l’únic vehicle implicat, un turisme, va morir després que el seu automòbil sortís de la via i s’in- cendiés. Aquest any 2015 destaca per l’augment d’accidents de trànsit a les carreteres catalanes, ja que en el La germana de Tatiana Sisquella, Abigail Sisquella, presentant les beques de St. Peter’s School, primer trimestre hi ha hagut 13 morts més que en el ma- que porten el nom de la periodista, durant el cinquantè aniversari del centre. CÈLIA ATSET teix període de l’any anterior.

Judicial Beques per a alumnes entusiastes com la Tati

NÚRIA MARTÍNEZ

Quan Lourdes Barceló pensa en Tatiana Sisque- l’acte de celebració del cinquantè aniversari de l’es- lla, el primer que li ve al cap, sens dubte, és el seu cola, la germana de Tatiana Sisquella, Abigail, va pre- somriure. “La imagino divertint-se fent qualsevol sentar dijous, emocionada, les beques que porten cosa”, explica la mestra a qui la desapareguda pe- el seu nom. Abigail i Tatiana eren més que germanes: riodista admirava més. Barceló va ser la professo-FIRMA REDACTORamb una semblança física més que evident, es van ra de Sisquella al St. Peter’s School a BUP i COU, i convertir en vasos comunicants, l’ombra l’una de va tenir-hi relació fins al final. La professora ex- l’altra des de ben petites. “Per a mi i per a la meva plica que “la Tati era una bona estudiant, una no- família és un orgull molt gran que hagin posat el seu ia de notables”, però considera que el que la feia nom a les beques”, explica Abigail Sisquella. En destacable era “la seva manera de ser”. Per aquest aquest sentit, considera que a la seva germana li Els dos acusats a l’Audiència de Girona. ACN motiu, l’escola St. Peter’s School ha convocat agradaria molt que “una escola com aquesta” obri les aquest any per primera vegada les seves beques a portes a la gent que no hi pot accedir per motius eco- 22 anys de presó per als dos l’excel·lència, que aquest any duran el nom de Ta- nòmics. “La Tati estaria dient: «El St. Peter’s està tiana Sisquella. Cada edició es dedicarà a un exa- fent això? Què m’estic deixant escapar!»”, diu. germans que van degollar una dona lumne, i portaran el nom genèric de Maria Rosa Cu- Quan Abigail parla de Tatiana se li il·luminen els L’Audiència de Girona va condemnar ahir a 22 anys i lell, una de les fundadores de l’escola. “La gent que ulls i li passen tots els mals. Tot i que l’amargor de la mig de presó Sodhi Ajit i Gurjeet Singh, els dos germans triomfa a la vida és la gent entusiasta, la que s’ho pèrdua es fa més present que mai en la família en indis als quals un jurat popular va considerar culpables passa bé, la que hi posa l’ànima. I aquest és l’espe- moments així, asseguren que “sempre és dolç” emo- de degollar la dona d’un d’ells, el 24 de gener del 2012 rit de la beca i el de la Tati”, explica la professora. cionar-se pensant en ella. “La Tati va fer totes les co- a Olot (Garrotxa). Set dels nou membres del jurat van Fins al 30 de maig podran presentar-se les sol·li- ses socials possibles a l’escola. Feia teatre i presen- donar per bona la tesi del fiscal, Víctor Pillado, que va cituds i està previst que el 30 de juny es conegui el tava el canal de notícies que teníem a l’escola”, re- mantenir que es tractava d’un “crim d’honor”, habitu- nom dels seleccionats. corda la seva germana. A diferència de la majoria al a la zona de l’Índia d’on són originaris els acusats Quan el claustre de professors va reunir-se per d’alumnes de l’escola, la periodista va entrar al St. quan hi ha adulteris o es deshonra les famílies. Així, el decidir quin havia de ser el nom de la beca, no van Peter’s a tercer de primària. “Nosaltres veníem de jurat va considerar provat que els dos germans van sor- dubtar ni un segon que fos el de la periodista. “Fu- l’Hospitalet, els nostres pares són de mercat, no tir de treballar el migdia del 24 de gener del 2012 i van gíem del clàssic bon estudiant, el que volíem eren érem el perfil habitual”, expressa la germana. Per tenir temps d’arribar al domicili que compartien amb persones vocacionals com la Tati”, afegeix. Barce- fer el discurs de presentació de les beques, Abigail la víctima, Manpreet Kaur, i atacar-la mentre dormia. ló explica que quan va acabar l’escola, Sisquella va Sisquella va recordar quan pujaven a peu des del El mòbil del crim, segons la sentència, va ser la re- estudiar un any de dret perquè creia que fent de pe- metro fins a l’escola o com havien arribat a odiar lació de Gurjeet Singh amb la seva cunyada, que con- riodista no es guanyaria la vida. “Jo li vaig dir: «Ta- l’uniforme. Però per sobre de tot va recordar com la sidera que va quedar provada amb els informes dels pè- ti, tu et guanyaràs la vida facis el que facis, perquè Tati es va arribar a divertir en aquella escola, que di- rits, que van trobar restes biològiques que demostra- hi poses l’ànima». I així va ser”, afegeix. Aprofitant jous li va fer un sincer homenatge.e ven l’existència de relacions sexuals.

Successos Xenofòbia Dos vigilants apallissen un jove per El Síndic denuncia que hi un cavall (',&7( UHODWLX D O¶H[SHGLHQW G¶DSURYDFLy LQLFLDO dur els pantalons “mig abaixats” batejat com a Catalán de Mierda GH O¶(VWXGL GH 'HWDOO GH OD ¿QFD VLWXD GD DO 3DVVDWJH 9LOāOD 5RPDQD Q~P Dos guàrdies de seguretat de l’empresa Garda, que El Síndic de Greuges va traslladar ahir a la Fiscalia LGHOD*DUULJD presta serveis a la xarxa de metro i tramvia de Ferro- del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (QHO%23GHGDWDLHO'2*& carrils de la Generalitat Valenciana (FGV), han estat (TSJC) la fitxa oficial d’un cavall batejat amb el nom GHGDWDHVIDS~EOLFO¶DFRUGGHOD -XQWDGH*RYHUQ/RFDOGHUHODWLX apartats del servei a requeriment de l’empresa pú- de Catalán de Mierda a Ciudad Real. Ho va fer per- DO¶DSURYDFLyLQLFLDOGHO¶(VWXGLGH'HWDOO blica després d’agredir amb la porra un jove de 20 què aquest tipus de llenguatge pot constituir un de- GHOD¿QFDVLWXDGDDO3DVVDWJH9LOāOD5R anys a l’interior d’un comboi. FGV va obrir una in- licte d’incitació a l’odi i demana al tribunal que adop- PDQDQ~PL GHOD*DUULJDSURPRJXWSHU5REHUW+HU vestigació per aclarir els fets, que van passar dime- ti les “mesures més apropiades”. El Síndic també va QiQGH]&ROO6LPXOWjQLDPHQWV¶DQXQFLDHO cres a la línia 4 del metro de València, a la parada de traslladar el document –un passaport equí amb in- WUjPLWG¶LQIRUPDFLyS~EOLFDGHULYDW Garbí, quan es va produir un forcejament entre els formació d’un cavall mascle– a la defensora del po- 0HULW[HOO%XGyL3OD $OFDOGHVVD vigilants i un jove que, segons ells, portava els panta- ble espanyol, Soledad Becerril, perquè investigui la /D*DUULJDGHPDLJGH lons “mig abaixats”. Els guàrdies li havien indicat que possible implicació d’un organisme públic de Caste- se’ls apugés i ell s’hi va negar. lla-la Manxa, on està registrada la fitxa. ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 23 economia

CONFLICTE LABORAL

SUPORT POLÍTIC Els tècnics porten més de 50 dies de vaga indefinida i una setmana d’ocupació. FERRAN FORMÉ Colau defensa els ocupants de la botiga de Movistar, que el jutge ordena desallotjar La guanyadora de les eleccions municipals reclama a Telefónica que negociï amb els treballadors

manència en el temps que traspas- na va arribar, però com a autònom que no arriba a 1.000 euros mensu- JÚLIA MANRESA sa la legalitat”. Per aquest motiu, es Contractes subcontractat per una de les 624 als. D’aquests diners, després n’ha BARCELONA podria acusar els treballadors BComú, ERC empreses a través de les quals Tele- de restar 145 d’un lloguer fix que d’usurpació d’un domicili d’una fónica ofereix, segons denuncien, paga per les eines que necessita i, a Ada Colau va assistir ahir a la seva persona jurídica. De fet, un dels va- i la CUP no els serveis d’instal·lacions de tele- part, també se li ha de restar la quo- primera mobilització social en guistes va ser identificat ahir pels renovaran fonia i fibra òptica a les llars. ta d’autònom. Per a Vitoria, que Co- qualitat d’alguna cosa més que ac- Mossos d’Esquadra i denunciat per Telefónica Vitoria diu que treballa unes 13 lau assistís al Mobile World Centre tivista. La guanyadora de les elec- aquest presumpte delicte com a si no es resol hores cada dia per poder aconse- és una “esperança” i una prova que cions de Barcelona, i molt proba- portaveu del comitè de vaga. Al tan- el conflicte guir un mínim de punts que l’em- “les coses canviaran”. blement futura alcaldessa de la ciu- cament de l’edició d’aquest diari no presa subcontractada per Telefóni- Aquestes són les condicions la- tat, va presentar-se ahir amb una s’havia executat el desallotjament. ca després converteix en una xifra borals que denuncien els tècnics i samarreta blava del color de Mo- “Això és un conflicte laboral, no Precarietat per les quals ja fa més de 50 dies que vistar per donar suport als tècnics legal, que s’ha de resoldre en una Els tècnics estan en vaga indefinida. “Cal que subcontractats d’aquesta compa- taula de negociació”, reclamaven Movistar negociï amb aquests tre- nyia que ocupen des de dissabte ahir els tècnics. Els treballadors re- denuncien Felip Puig critica balladors en el que és una reivindi- passat la botiga de Movistar i seu clamen que Telefónica no s’ha vol- sous de 1.000 Colau: “La campanya cació legítima”, va dir ahir Colau del Mobile World Centre, a la pla- gut asseure encara a negociar i no euros bruts electoral ja s’ha acabat” dins el local insígnia de Telefónica. ça de Catalunya. El seu suport va serà fins que això passi que atura- per 13 hores “No pot ser que una ciutat que arribar poques hores després que ran les protestes. Ada Colau i altres de feina al dia vol ser escandinava tingui els seus un jutge de Barcelona ordenés des- representants de Barcelona en Co- El conseller d’Empresa i Ocupació, treballadors com si fossin xinesos”, allotjar el local. mú també van reiterar ahir que Felip Puig, es va mostrar ahir em- va argumentar Joan Tardà, diputat L’ordre per desocupar el local de l’Ajuntament no renovaria el con- pipat per com està evolucionant el d’ERC al congrés de Madrid i pre- la cantonada del Portal de l’Àngel tracte de 3,2 milions d’euros que té conflicte dels treballadors de Mo- sent ahir durant més de tres hores amb la plaça de Catalunya va arri- amb Telefónica fins que s’asseguin vistar i va assegurar que aquest al local per donar el seu suport als bar ahir després que Telefónica a negociar i ofereixin als treballa- problema s’està instrumentalit- tècnics. Hi van anar representants emetés un comunicat en què de- dors unes altres condicions. zant políticament. de totes les forces que van firmar el nunciava els “perjudicis que com- Puig va criticar Colau i els altres Compromís de les escales: Barcelo- porta l’ocupació d’aquest local” i la- Un salari per punts polítics que van acompanyar els na en Comú, ERC, la CUP, Gua- mentava que, per ahir a la nit, hi ha- “No sé ben bé ni com em compta- ocupants del local afirmant que “la nyem Badalona i Guanyem Corne- via previst un concert. Així doncs, bilitzen el sou”, explica Juan José campanya electoral ja s’ha acabat” llà. Diuen que no renovaran con- el jutge, que inicialment havia des- Vitoria, un dels tècnics de Movistar i, per tant, “no s’ha d’aprofitar el tractes amb Telefónica fins que no estimat qualsevol ordre de desa- que fa poc més de sis mesos que hi conflicte, sinó potenciar el diàleg”. se solucioni el conflicte. llotjament, va considerar que “allò treballa. Estava a l’atur i va optar Malgrat tot, Felip Puig no creu que Des d’ahir, doncs, els vaguistes que dissabte semblava una ocupa- per fer un curs de formació especi- això faci perillar la renovació del esperen dins la seu del MWC que els ció temporal motivada per un con- alitzat per aprendre a fer instal·la- contracte del Mobile World Con- desallotgin. Asseguren que la deso- flicte laboral, s’havia convertit en cions de fibra òptica que després li gress, ja que “de conflictes laborals cupació serà pacífica, però que no una ocupació amb indicis de per- garantiria feina com a tècnic. La fei- n’hi ha a totes les grans capitals”. marxaran per iniciativa pròpia.e 24 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara economia

TROBADA DEL CERCLE D’ECONOMIA Imaz pronostica la fi del petroli barat en un any Martin Wolf alerta que Europa s’està convertint en “un gran Japó” i que “aquesta enorme crisi encara la tenim entre nosaltres”

100 dòlars per barril. Aquesta ne- l’atur s’ha disparat i això va fer créi- XAVIER GRAU cessitat de quadrar els comptes dels Diplomàcia xer la productivitat des d’un punt de SITGES països productors, més l’augment Villar Mir vista estadístic. de la demanda per la recuperació, Mirant cap al futur, Wolf va expli- Josu Jon Imaz, expolític del PNB i pot crear tensions en l’equilibri en- assegura que car que el creixement de l’economia ara flamant conseller delegat de tre oferta i demanda i fins i tot por- Carmena pot espanyola dependrà del creixement Repsol, va estrenar-se ahir a la tro- tar a una “pujada sobtada de preus”, ser una “gran de la productivitat. “¿Es podrà man- bada anual del Cercle d’Economia. segons va avisar Imaz. alcaldessa” tenir? És el gran interrogant”, va dir. En el seu debut, l’hereu d’Antoni En qualsevol cas, el conseller de- de Madrid Malgrat tot, Wolf va afirmar: Brufau –que segueix a la petroliera, legat de Repsol no veu “sostenible” “Aquesta enorme crisi encara la te- però com a president no executiu– un preu del barril a 70 dòlars en el nim entre nosaltres. No estem en va parlar sobre els nous riscos eco- llarg termini. És més, va apuntar Dimensió una situació de normalitat –va asse- nòmics i polítics. Després de salu- que els preus baixos actuals són una El president gurar–. Fins que els tipus d’interès dar i parlar una estona en català, bombolla artificial i tenen com a ob- dels grans bancs centrals no esti- Imaz va referir-se a allò del que més jectiu el fracàs de les desenes de pe- de Puig diu guin al 2% i el creixement sigui sos- entén: el petroli. I va deixar anar que tites empreses extractores de petro- que el risc que tingut, no estarem en una situació preveu una pujada dels preus del li que han aparegut els últims anys l’empresa no de normalitat”, va indicar. De fet, va cru a mitjà termini, potser en nou als Estats Units. I les dues regles bà- creixi és la assegurar que l’eurozona, amb el mesos o un any. siques d’una bombolla, segons va desaparició baix creixement i la baixa inflació, Si la situació es manté com ara, la dir, és que “dura el que s’aconse- s’està convertint en “un gran Japó”. pujada portaria el petroli a situar-se gueix mantenir-la en el temps, però entre 80 i 85 dòlars el barril (ahir va acaba esclatant”. Creixement empresarial tancar en 65 dòlars), sobretot a cau- La política, una de les grans prota- sa de la recuperació que s’espera de Deu anys perduts gonistes en la trobada empresarial la demanda. Però també hi intervé Abans de la intervenció d’Imaz el d’aquest any especialment pels rela geopolítica. Els preus van caure protagonista de la jornada havia si- sultats de diumenge passat, va se- de cop la segona meitat de l’any pas- gut Martin Wolf, el respectat i in- guir present durant la jornada sat després que l’Aràbia Saudita de- fluent editor associat del Finan- d’ahir. “Ara hi ha una situació cidís mantenir la producció. Una si- cial Times. Wolf va assegurar una mica inquietant”, va adme- tuació que ja ha començat a crear que Espanya ha fet els deures i tre el president del Círculo de problemes als nous operadors nord- va pronosticar que el PIB nomi- Empresarios, Javier Vega de americans, que extreuen petroli “no nal d’Espanya recuperarà l’any Seoane. “Necessitem un marc president de la constructora OHL, convencional” a través del fracking vinent el nivell que tenia abans institucional estable i de quali- Juan Miguel Villar Mir. El veterà em- i que amb el preu barat comencen a de la crisi. Ara bé, el PIB per càpi- tat –va afegir–. Amb un marc es- presari, que dimecres havia alertat no ser rendibles. ta –és a dir, la riquesa mitjana dels table i de qualitat el país té les contra la irrupció del “comunisme”, I també crea problemes a molts ciutadans– no s’igualarà a la d’abans condicions per a un sistema prova ser més diplomàtic i ahir es va mos- estats productors, com Rússia, de la crisi fins al 2017 o el 2018. “Una ductiu competitiu”. trar convençut que Manuela Carme- l’Iran i Veneçuela, que fan els seus dècada perduda”, va constatar. No va ser l’únic participant que na pot ser “una gran alcaldessa” de pressupostos suposant que el preu Wolf va indicar que, excepte a Es- va expressar les seves pors després Madrid. Va dir que té una “gran tran- del barril estarà molt per sobre dels panya, el creixement de la produc- dels resultats de les eleccions muni- quil·litat” davant la possibilitat que 100 dòlars, o fins i tot la mateixa tivitat a Europa durant la crisi ha si- cipals i autonòmiques, però sí el que arribi al càrrec. Aràbia Saudita, que per tenir equili- gut molt menor que abans de la cri- ho va fer més clarament. Villar Mir, que en la seva ponèn- bri pressupostari necessita que el si. Per això l’atur no ha sigut tan ele- A la situació política, en aquest cas cia va proclamar la necessitat dels preu del petroli se situï a prop dels vat a Europa. En canvi, a Espanya de Madrid, també s’hi va referir el valors en l’empresa, es va defensar

països amb 20.000 dòlars de renda José Juan Ruiz per càpita. L’altra diferència és la for- ECONOMISTA EN CAP DEL BANC IBEROAMERICÀ DE DESENVOLUPAMENT talesa de les institucions.

¿El continent tornarà a registrar “La mitjana empresa té camp creixements elevats com abans? Llatinoamèrica té un creixement per créixer a Llatinoamèrica” tendencial d’un 3%, però ara és d’un 1% perquè hi ha tres grans pa- nacional i competència del ministe- ïsos en recessió: Veneçuela, el Bra- X.G. ri d’Economia. sil i l’Argentina. SITGES ¿Com ha viscut la crisi Llatinoamè- Quan en sortiran? José Juan Ruiz (Tarancón, Conca, rica? Al Brasil ja es preveu creixement 1957) és l’economista en cap i gerent Ells estan doctorats en crisis. Les se- per a l’any que ve. L’Argentina ani- del departament de recerca del Banc ves elits han detectat moltes sem- rà més lenta perquè té unes elecci- Iberoamericà de Desenvolupament blances en la crisi europea. El que ha ons a la vista. I a Veneçuela li costa- (BID). Té una llarga trajectòria a Lla- passat a Europa és una cosa que ja han rà més, però haurà de fer alguna co- tinoamèrica, on va treballar una dot- viscut: una aturada de l’entrada de casa perquè el pas del temps no solu- zena d’anys per al Banco Santander. pital per desconfiança, desequilibris. ciona els problemes. També té experiència en l’adminis- La seva reacció va ser dir: “A Europa li tració, on ha ocupat càrrecs com el de anirà molt malament”. Però hi ha du- Ruiz creu que Llatinoamèrica no farà ajustos que ¿Hauran de fer ajustaments tan secretari general d’economia inter- es diferències. La crisi a Europa és en suposin perdre els avenços socials. TJERK VAN DER MEULEN forts com els que s’han fet aquí? ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 25 economia enbreu

MARC ROVIRA I La inflació ja gairebé no cau per la pujada de la benzina i dels aliments Els preus ja són a un pas de tornar a créixer després d’onze mesos de descensos. Segons va avançar ahir l’INE la inflació va caure al maig un -0,2%, quatre dècimes menys del que va caure a l’abril. Des de la caiguda del -1,3% registrada al gener, i coincidint amb les mesures aplicades pel Banc Central Europeu, els preus s’han anat allunyant de la deflació. Al maig el fre en la caiguda dels preus es va explicar principalment per la pujada de la benzina i dels aliments.

PUNT DE TROBADA MARK RALSTON / AFP Empresaris i polítics de I El PIB dels Estats Units cau tota mena debatent ahir a per tercer cop des del 2009 Sitges. TJERCK VAN DER MEULEN L’economia dels Estats Units es va contreure un 0,2% en el primer trimestre de l’any, fet que de les acusacions de corrupció que presarial també va estar-hi present. suposa el tercer descens del PIB que registra la se li han fet des de Mèxic, on direc- El president del grup Puig, Marc Polèmica primera potència mundial des de la fi de la Gran tius de la seva empresa han sigut Puig, va recordar que a l’Estat te- Recessió l’any 2009. Tot i que els experts creuen gravats en situacions comprome- nien més de vuit competidors fa 20 Ana Palacio posa que aquest sotrac probablement ha sigut tedores. “Ens hem trobat amb la anys, i ara ja han desaparegut. El Podem al mateix nivell temporal i que hi haurà una recuperació durant el sorpresa que al Codi Penal no és risc de no créixer és, segons va dir, segon trimestre, aquestes dades podrien delicte ni la injúria, ni la notícia “desaparèixer”. que l’Estat Islàmic endarrerir la pujada de tipus que la Reserva falsa, ni el desprestigi, ni la calúm- Per la seva banda, el president del Federal podria anunciar els pròxims mesos. nia. Abans s’agafa un coix que un Círculo de Empresarios, Javier Ve- L’exministra d’Afers Estrangers mentider”, va dir per rebatre les ga de Seoane, va indicar que les em- amb José María Aznar Ana Pala- acusacions. preses espanyoles no tenen prou di- cio va intervenir en una taula so- En un altre ordre de coses, l’ha- mensió i això els provoca un desa- bre els riscos econòmics i geopolí- bitual debat sobre la dimensió em- vantatge a l’hora de competir.e tics, però no va dubtar a deixar anar la seva interpretació dels resultats de les eleccions. Va dir que El que no farà Llatinoamèrica són Hi ha moltes grans empreses que ja ara hi ha moviments polítics que ajustaments que suposin anar enre- hi són. Crec que hi ha un tipus de mit- miren endarrere perquè domina re en el procés de modernització ins- jana empresa espanyola, no em refe- la nostàlgia. Sense comparar-ho, titucional i social que ha aconseguit. reixo a les petites, que en certa mesu- va posar en el mateix sac Ada Co- El tema no és ajustar a l’engròs, sinó ra té un molt bon camp per córrer. lau, Podem i l’Estat Islàmic. Per a que hi hagi ajustaments intel·ligents. Llatinoamèrica evolucionarà, no es Palacio, Colau i Podem tenen quedarà en els 12.000 dòlars de ren- “nostàlgia d’una Arcàdia Feliç”, ¿Quan es posi al dia serà una zona da per càpita i en un 30% de classes igual que l’Estat Islàmic la té del atractiva per a les empreses d’aquí mitjanes. Hi haurà una evolució com califat del segle XI. ANGEL DIAZ / EFE que hi vulguin invertir? la que es va viure aquí i això suposa- La que va ser ministra del PP en- I L’Estat publicarà finalment la llista És poc probable que les empreses es- rà oportunitats per a les empreses tre el 2002 i el 2004, i després eu- panyoles tinguin presència al món d’aquí. rodiputada i fins i tot vicepresiden- amb els noms dels grans morosos sense tenir un pes important a Llati- ta del Banc Mundial, va dir que la El consell de ministres va aprovar ahir un noamèrica. I els americans també han En quins sectors? nostàlgia que va atribuir a Ada Co- avantprojecte que permetrà donar a conèixer les descobert Espanya. Ara ja hi ha inver- En infraestructures i en material de lau, Podem, l’Estat Islàmic, Le Pen sentències condemnatòries a morosos i sions seves aquí. I hi ha molts execu- transport. A Llatinoamèrica crec a França i el UKIP al Regne Unit es- defraudadors de la hisenda pública. Segons tius d’aquí a les empreses espanyoles que tenen un dèficit d’infraestructu- tà latent en el món actual. També Soraya Sáenz de Santamaría, els condemnats de Llatinoamèrica, que són els que res i només per posar-se al dia s’hi va aprofitar per criticar l’actual mi- podran evitar que es publiqui el seu nom si fan van saber reaccionar quan va arribar haurien d’invertir entre 5 i 6 punts nistre d’Exteriors, José Manuel efectiu el pagament del deute abans que la la crisi, fins i tot abans que el govern. del PIB durant els pròxims 20 anys. García-Margallo, per la seva oposi- sentència sigui ferma. Diversos òrgans consultius I no són trens d’alta velocitat. Hi ha ció a les quotes de l’estratègia euro- han posat en dubte la constitucionalitat d’alguna ¿Per a les empreses d’aquí, Llatino- un greu problema d’infraestructu- pea d’immigració. “Estem obligats de les mesures que inclou aquest avantprojecte. amèrica és una oportunitat? res urbanes.e a rebre refugiats”, va dir. 26 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara economia

LA BORSA Sessió de divendres, 29 de maig del 2015 *Ahir cap valor va pujar Els que baixen més Íbex-35 % VAR. EUROS OHL -4,66 17,100 11.217,60 PUNTS –1,45% VARIACIÓ MEDIASET -3,74 11,455 IAG -3,54 7,694

RADAR EMPRESARIAL

Asseguradores Catalana Occident comprarà el 51% que li falta de Plus Ultra El grup Catalana Occident executa- rà l’opció de compra que té sobre el 51% de Plus Ultra Seguros, segons va informar ahir l’asseguradora a la Comissió Nacional del Mercat de ACN Valors (CNMV). Amb aquesta ope- Farmacèutica ració, l’empresa catalana completa- rà l’adquisició total de la companyia Grifols construirà una el 19 de juny. Fa tres anys, l’empre- nova fàbrica i estudia sa catalana va comprar el 49% de Plus Ultra a la francesa Groupama. si la ubica a Catalunya Per aquell paquet d’accions va pagar La multinacional catalana Grifols 400 milions. ARA estudia obrir una planta de fracci- onament de plasma sanguini i Cata- lunya apareix a les travesses a l’ho- Associacions ra d’escollir una ubicació. El president de Grifols, Víctor Grífols, ho va Fuld, exconseller delegat de Lehman, va reaparèixer ahir per primer cop. REUTERS El Congrés de anunciar ahir durant la junta d’ac- Comptabilitat reuneix cionistes de la companyia. La nova 700 professionals planta, que entraria en funciona- Bankia, condemnada per vendre ment el 2022, també podria cons- La sisena edició del Congrés Cata- truir-se als Estats Units (on Grifols là de Comptabilitat i Direcció va ja té més d’una planta) o bé en un preferents de Lehman Brothers reunir ahir 700 professionals a mercat nou. La tria d’on es constru- Barcelona. La cita la va organitzar irà la nova fàbrica es farà pública el La fallida de Lehman Brothers encara ra”, destaca la sentència, que incideix en l’Associació Catalana de Compta- gener de l’any que ve. Els periodis- porta cua, fins i tot a Espanya. L’Audièn- el fet que els productes contractats eren bilitat i Direcció (ACCID), que va tes van preguntar al directiu sobre cia de Madrid va condemnar ahir Bankia “complexos”, una característica que l’en- atorgar els seus premis anuals. La les possibilitats que Catalunya aca- a indemnitzar 25 clients perquè Altae titat coneixia i per la qual havia de donar cooperativa catalana L’Olivera va bi sent l’escollida i Grífols va res- Banco, una entitat valenciana integrada una especial protecció als seus clients. ser una de les guardonades per pondre: “Estem en el debat”. a Bankia, va col·locar-los participacions l’ACCID a la millor informació fi- La junta d’accionistes de Grifols preferents i bons a 35 anys del banc d’in- Reapareix l’exconseller delegat nancera en català. ARA va decidir ahir destinar un dividend versió americà. Ara l’entitat nacionalit- Casualment ahir va reaparèixer en un ac- de 30 cèntims per acció a partir del zada haurà de pagar 3,4 milions d’euros te públic Richard Fuld, conseller delegat 8 de juny a càrrec dels beneficis del en total als 25 demandants. El jutjat va de Lehman Brothers quan el banc va fer Micromecenatge 2014. Entre aquest pagament i el de revocar així la sentència d’absolució que fallida. Segons va informar The Wall 25 cèntims per acció que va abonar inicialment havia dictat el jutjat de pri- Street Journal, Fuld –de 69 anys– va as- Crowdcube tanca al desembre, la companyia farma- mera instància. segurar que se sentia satisfet amb la se- una ronda d’inversió cèutica destinarà 188,1 milions El tribunal recorda a la sentència eme- va actuació perquè va fer “tot el possible” de 91.250 euros d’euros a aquest pagament durant sa ahir que els demandants van subscriu- per salvar la firma, que donava feina a l’exercici 2015. re amb Altae un contracte d’assessora- 25.000 persones quan va esclatar. La plataforma de crowdfunding També es van aprovar canvis al ment financer de mobilització de valors Fuld, a més, va assegurar que el banc va Crowdcube va tancar ahir una ron- consell d’administració amb els no- i, en algun cas, de mediació, per a l’adqui- ser “conduït a la fallida” i va defensar que da d’inversió en què ha aixecat menaments de Carina Szpilka i Iñi- sició de productes financers. podria haver sobreviscut a la crisi finan- 91.250 euros. Un total de 51 inver- go Sánchez-Asiaín com a consellers En compliment d’aquest acord, els cera. El veterà exmandatari va afirmar sors privats han aportat fons a la independents i de Raimon Grífols afectats van adquirir aquestes participa- que l’any 2008 la ràtio de capital del banc plataforma per trobar feina ProHi- com a conseller dominical. A més, cions preferents i els bons entre els anys era de l’11%, clarament per sobre del que reMe, que ha superat els 80.000 eu- van reelegir com a membres del 2005 i 2007. “El valor d’aquests instru- s’exigia. Per tot això, va explicar que no es ros que necessitava per tirar enda- consell Anna Veiga i Tomás Dagá, ments es va veure seriosament reduït penedia de la seva actuació al capdavant vant el seu projecte. Cada inversor en qualitat d’independent i extern, després de la fallida de l’entitat emisso- de l’entitat. JORDI VELERT va donar 1.789 euros per desenvo- respectivament. ARA lupar l’aplicació online. ARA ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 27 PÀGINESSuplement PUBLICITAT ESPECIALS Barcelona Barcelona ara Augmenta el nombre de sales per als estudiants nocturns

El servei de sales d’estudi nocturnes ofereix més espais per estudiar durant la nit coincidint amb les PAU i els exàmens finals de la majoria de centres educatius i universitaris

ARNAU ROMANÍ La sala d’estudi nocturn de la n any més arriben les te- Biblioteca Vila de Gràcia s’omple mudes proves PAU –co- amb l’arribada dels exàmens negudes popularment finals. AJUNTAMENT DE BARCELONA com a selectivitat–. Mi- lers d’alumnes s’exami- nenU de les competències apreses durant el batxillerat per aconseguir una nota que serà clau per saber en quina carrera i en quina universitat volen passar els pròxims quatre anys. Les proves, que tindran lloc els dies 9, 10 i 11 de juny, coincideixen amb l’època d’exàmens finals de la gran majoria d’universitats, instituts i altres centres educatius. Per això les biblioteques de Barcelona posen a disposició de tots els que ho desitgen un servei de sales d’estudi nocturnes. El servei ofereix un espai als joves –i no tan joves– en què poden concentrar-se i estudiar amb tranquil·litat durant la nit.

Accés gratuït a wifi De fet, durant tot el curs escolar ja hi ha habilitades vuit sales d’estudi repartides per diferents punts de la ciutat, però amb l’arribada del pe- ríode d’exàmens (des del mes de maig i fins al 19 de juny) el servei es reforça amb l’habilitació de vint sa- Grups de conversa d’idiomes les d’estudi nocturnes més, amb la El servei de sales d’estudi noctur- UNA DEMANDA Principalment l’habilitació d’aquestes sales qual cosa hi ha 28 sales disponibles nes es complementa amb uns ta- DE SERVEI PERQUÈ d’estudi en període nocturn, que es coordina des per a tots els estudiants. Totes dis- llers d’idiomes que es duen a terme de la Direcció del Programa d’Adolescència i posen d’accés gratuït a internet a en sis dels vuit espais oberts durant ELS JOVES PUGUIN Joventut en col·laboració amb els districtes de la través d’una xarxa wifi. tot el curs lectiu. És un servei que ESTUDIAR ciutat i el Consorci de Biblioteques de Barcelona, Les sales estan obertes des de ofereix reunir-se periòdicament està destinada a tots els joves que estan les 21.00 h fins a la 1.00 h de dilluns per conversar en algun idioma es- estudiant batxillerat, cicles formatius i graus a divendres. A més, les sales obriran tranger amb altres participants –la universitaris, si bé el servei està obert a el cap de setmana anterior a les pro- majoria joves, tot i que hi ha perfils qualsevol ciutadà. ves de selectivitat (els dies 6 i 7 de de totes les edats. La posada en marxa d’aquest servei sorgeix juny) des de les 16.00 h fins a la 1.00 De 21.30 h a 23.00 h s’organit- després de les reclamacions que feien molts h. Aquest servei de reforç dels es- zen en aquestes sales i de manera joves, que demanaven un augment del nombre pais d’estudi ja va funcionar durant totalment gratuïta diversos grups d’espais on poder estudiar de nit. El director del el període d’exàmens de final de se- de conversa i d’intercanvi d’idio- Programa d’Adolescència i Joventut, Ramon mestre del gener i febrer d’aquest mes. Els grups de conversa són re- Morell, ho explicava fa uns mesos: “Mitjançant any, amb resultats força positius. duïts per poder aprofitar tant com processos de participació virtual en què hi havia Les sales d’estudi estan distribu- sigui possible l’ocasió per practicar joves i associacions de la ciutat, vam veure que ïdes estratègicament a diferents un determinat idioma estranger, una de les peticions més sol·licitades era que punts de la ciutat perquè tots els de manera que l’oferta va total- s’ampliés l’oferta de sales d’estudi nocturnes estudiants barcelonins puguin tro- ment lligada a la demanda, depe- durant l’època d’exàmens”. Morell destacava bar-ne una a prop de casa. nent de la gent que vulgui parlar l’esforç pressupostari del consistori per poder És per això que cada districte aquell idioma. Així doncs, tot i que ampliar el nombre de sales habilitades i oferir disposa almenys d’una sala d’estu- l’idioma que més grups de conver- espais que no solen tenir aquesta funció de zona di, tot i que alguns districtes, com sa aglutina és l’anglès, també hi ha d’estudi nocturn, com és el cas d’“alguns casals o Nou Barris i Sarrià-Sant Gervasi, te- grups de conversa de francès, ale- instituts”. És per això que podem trobar sales nen quatre espais diferents en què many, català, italià, xinès, portu- d’estudi en espais tan heterogenis com al Centre els joves poden anar a estudiar du- guès i àrab. Cívic Urgell de l’Eixample o a l’Institut Sant rant les nits. A més, les sales estan D’altra banda, també s’han obert Andreu. La llista completa de sales d’estudi situades en punts de la ciutat prò- uns tallers de formació comple- nocturnes habilitades durant aquestes tres xims a parades de metro, de bus o mentària, encarats a aspectes més setmanes de juny es pot consultar a la pàgina de Bicing, per poder-hi arribar amb concrets de l’idioma, com poden ser web Bcn.cat/joventut. AJUNTAMENT DE BARCELONA facilitat. les entrevistes de feina. 28 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara bcn

[email protected]

L’hora de la rehabilitació Millorar el parc d’habitatges de Barcelona és un dels reptes principals d’aquest nou mandat, però els professionals del sector adverteixen que el manteniment és l’assignatura pendent

CLAUDIA FRONTINO

ficiència energètica, des- rehabilitació serà un dels grans motors això que hi ha subvencions per a les ac- trucció de barreres arquitec- de la intervenció urbanística i també tuacions als edificis. Tot i que possible- tòniques, espais autosufici- de creació de feina dels pròxims anys. ment augmentarà el pressupost en els ents, manteniment d’edifi- Les formacions emfatitzaven la neces- pròxims anys o mesos, aquest any el cis antics... En una paraula: sitat de trobar fórmules per millorar 50% Consorci de l’Habitatge de Barcelona Erehabilitar. Barcelona se segueix posant l’eficiència energètica dels habitatges, SUBVENCIÓ ENERGÈTICA ja compta amb gairebé 37 milions d’eu- guapa, però, com deia Maria Buhigas fer-los més accessibles i, de retruc, ge- La subvenció a la rehabilitació ros de pressupost destinat a ajudes per des de la llista d’ERC i en campanya, ara nerar ocupació en el castigat sector de d’edificis pot arribar a ser del a la rehabilitació, dels quals 25 seran ho ha de fer cap a dintre. La rehabilita- la construcció. Altres propostes en la 50%, fins a un màxim de per al parc d’habitatges de la ciutat, i ció d’edificis ha sigut una constant en mateixa línia recomanaven la renova- 60.000 euros, si inclou els altres 12 estan destinats a actuaci- els últims anys, però tot indica que el ca- ció o incorporació d’espais verds en el mesures d’eficiència ons especials als barris de Canyelles, mí a seguir passa també per un replan- paisatge urbanístic actual, la instal·la- energètica. Si no és així, la a Nou Barris, i a la zona sud-oest del tejament del model actual d’intervenci- ció de sistemes d’autosuficiència –pla- subvenció és només del 25%. Besòs, a Sant Martí, on la subvenció és ons que valori el manteniment. ques solars, per exemple–, o la creació Tot i així, en casos greus de més gran. D’aquests prop de 37 mili- A la campanya de les últimes muni- de plans de rehabilitació consensuats patologies estructurals no hi ons, el 71% de l’aportació prové de cipals tots els partits polítics van apos- amb el veïnat. ha un import límit a les ajudes. l’Ajuntament de Barcelona i el 29% tar per incloure als seus programes En algunes zones, com el barri restant de la Generalitat. electorals diversos projectes de reha- Ajuts a la rehabilitació de Canyelles, l’ajut arriba fins Des del Consorci de l’Habitatge cal- bilitació d’edificis a Barcelona. Així, in- Les obres derivades d’un pla de reha- al 85% del cost total. culen que, d’aquestes ajudes, se’n po- dependentment del color polític que bilitació suposen una gran despesa per drien beneficiar uns 44.000 habitat- governi aquesta àrea, queda clar que la a la comunitat de propietaris. És per ges, una xifra notablement superior ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 29 ara bcn

TIPUS D’AFECTACIONS EN EDIFICIS I DIVISIÓ SEGONS LA GRAVETAT

L’estat de salut dels edificis es pot veure condicionat per tres factors: l’antiguitat de l’immoble, la qualitat de la construcció i l’estat de conservació. Com a resultat d’aquestes tres variables es poden observar diverses afectacions en els edificis, entre les quals destaquen les humitats, fissures i esquerdes, els despreniments de revestiments, o les deficiències relacionades amb l’estructura. Les humitats poden ser per filtració, de capil·laritat o per conden- sació, i cadascuna es manifesta de manera diferent. Els despreniments del re- vestiment són difícils d’observar a simple vista, i les deficiències relacionades GUIA D’AJUDES PER A LA amb les estructures es manifesten REHABILITACIÓ D’EDIFICIS amb la separació del sòcol o deforma- cions en el paviment. Les afectacions Quines ajudes hi ha? dels edificis es categoritzen segons si Rehabilitació energètica: són molt greus, greus, importants o Reduir el consum i millorar lleus, i l’estat de l’immoble el determi- l’eficiència amb la rehabilitació narà un equip tècnic després de re- de façanes, cobertes, dactar un informe detallat. Algunes mitgeres, terrats verds, deficiències requereixen una inter- energia fotovoltaica, etc. venció immediata, fins al punt de Accessibilitat: Instal·lar desallotjar l’edifici. ascensors i suprimir les barreres arquitectòniques. Patologies estructurals: Obres per a la reparació de danys greus a l’estructura com fissures, aluminosi, etc. TIPUS D’OBRES EXISTENTS Rehabilitació d’elements comuns: Millores dels espais i PER REHABILITAR elements comunitaris com terrats, patis interiors, Façanes i mitgeres. El tractament singular de façanes inclou la entrades, etc. recuperació dels seus colors i esgrafiats, dels elements decoratius i la creació de murals que simulin els elements arquitectònics desapareguts. La Qui ho pot demanar? remodelació de mitgeres preveu la integració d’aquestes parets –divisòries– Les ajudes per rehabilitar dins del paisatge urbanístic de la ciutat. edificis les pot demanar únicament el president de la Locals comercials. Els comerços de Barcelona també formen part del comunitat de propietaris, teixit urbà i poden requerir de les següents intervencions: renovar la imatge l’administrador o el propietari exterior, millorar l’accessibilitat, adequar els rètols a la normativa vigent, de l’immoble. El període per netejar i mantenir les persianes i aparadors, insonoritzar l’activitat sol·licitar les ajudes finalitza comercial i millorar les condicions higièniques i sanitàries. La rehabilitació de façanes es el 31 de desembre del 2015 i mantindrà però agafaran més pes per internet es poden Habitatges. Altres actuacions per millorar les condicions dels edificis: les reformes interiors dels edificis. consultar les diferents Instal·lar ascensors: contribueixen a millorar la qualitat de vida de les FRANCESC MELCION subvencions segons l’actuació persones, especialment de la gent gran. que es vulgui dur a terme. Restaurar els vestíbuls i escales: milloren l’aspecte general i contribueixen a millorar els accessos fent desaparèixer les barreres arquitectòniques. als 2.068 habitatges que se’n van be- Com les puc tramitar? Recuperar els terrats: inclou endreçar elements com les antenes o els neficiar l’any 2014. D’entre tots els ti- Les sol·licituds d’ajudes per a aparells d’aire condicionat. També es fomenta la instal·lació de plaques pus d’obres, els treballs que incorpo- la subvenció d’obres s’han de solars als terrats per fomentar l’ús d’energies renovables. rin millores en termes de rehabilita- presentar a una de les deu Restaurar façanes interiors, celoberts i patis de ventilació, sovint malmesos ció energètica opten a una subvenció oficines d’Habitatge de pel pas del temps o per actituds incíviques. de fins al 50%. Barcelona. Malgrat els programes d’ajudes i la voluntat institucional, sovint les obres Condicions a complir de rehabilitació d’edificis s’efectuen –Edificis anteriors al 1981, quan els danys ja estan molt avançats o destinats majoritàriament a l’immoble pateix greus deficiències. Per habitatge. ILLA EFICIENT: UN MODEL SOSTENIBLE no arribar a aquest punt en què les co- –Acord de la comunitat de DE REHABILITACIÓ COL·LECTIVA munitats de propietaris reben un infor- propietaris. me tècnic negatiu i fan front a despeses –No iniciar les obres fins a molt elevades, des del Col·legi d’Arqui- tenir l’informe tècnic inicial, Barcelona podria convertir-se en un tectes de Catalunya (COAC) i des del lliurat després de formalitzar model a seguir en termes de rehabili- Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes la sol·licitud. tació sostenible i energètica. Un Tècnics i Enginyers d’Edificació de Bar- –Aportar el comunicat d’inici exemple per aconseguir-ho és el pro- celona (CAATEEB) aconsellen treba- d’obres o llicència d’obres; jecte de l’Illa Eficient, una iniciativa in- llar en la conservació i el manteniment iniciar-les dins dels 3 mesos novadora que ha dut a concurs la re- dels edificis com a mesura preventiva. des de l’emissió de l’informe habilitació energètica de l’illa de cases “El parc d’habitatges de Barcelona tècnic inicial. ubicada entre la Gran Via, Viladomat, necessita feines de manteniment im- Diputació i Calàbria. Dels 27 projectes portants”, assegura Enric Mir, mem- Quina subvenció rebo? inicials, un jurat format per professio- bre del Grup de Treball de Rehabilita- Pot ser del 50% (màxim de nals i presidents de les comunitats de ció del COAC. Destaca també la “man- 60.000 euros) o del 25% en el propietaris n’han escollit 14. Ara s’espera que el guanyador –que obtindrà un ca de pedagogia en aquest camp” i as- cas d’obres que no incorporin premi de 15.000 euros i el finançament del projecte executiu– permeti la reha- segura que cal “canviar la mentalitat millores en l’estalvi energètic. bilitació integral dels habitatges, on viuen més de 740 persones. Aquest ti- actual per trobar noves formes de re- Inclou el pressupost declarat pus d’iniciatives, a més d’impulsar la renovació energètica d’un conjunt con- habilitar”. En el mateix sentit, des del en la llicència d’obres, i els cret d’habitatges, poden servir de model per a altres comunitats de propie- CAATEEB consideren que “el mante- estudis i treballs tècnics, les taris. El paper de la comunitat de veïns i propietaris és fonamental en aquests niment és l’assignatura pendent a Bar- taxes i els tributs. casos, i amb projectes com Illa Eficient es promou la inclusió dels ciutadans celona”, i atribueixen l’estat actual www.bcn.cat/consorcihabitatge en el procés de canvi dels seus habitatges, fent-los partícips de les decisions. dels immobles a una “falta de manteniment preventiu i programat”.T 30 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara ara bcn

Les terrasses s’obren als barcelonins Prop de 60 hotels engalanen els seus terrats per oferir actuacions musicals, tallers de cuina, tastos de còctels, espectacles de màgia i exhibicions de natació sincronitzada

SELENA SORO

Consulteu totes les activitats

Els xefs Nandu Jubany i David Romero cuinaran en públic al Majestic amb motiu de la Setmana de les Terrasses, i al Catalonia Eixample i a l’Ohla Hotel s’hi oferiran espectacles de natació sincronitzada. ARA

el 5 al 14 de juny les terras- tes de la proposta del Hilton Diagonal Granados 83 (c/ Enric Granados, 83), sincronitzada. Aquest any, aquest par- ses dels hotels s’obren als Mar (c/ del Taulat, 262-264) per al dis- H10 Metropolitan (rambla de Catalu- ticular espectacle tindrà lloc a la pisci- barcelonins per celebrar la sabte dia 6, que substituiran per les asi- nya, 7), Duquesa de Cardona (passeig de na del Catalonia Eixample (c/ Roger de vida nocturna, les vistes pa- àtiques i sud-americanes el diumenge 7. Colom, 12) i el Silken Gran Hotel (Gran Llúria, 60) el dijous 11, i a la de l’Ohla noràmiques i el clima im- El Gallery Hotel (c/ del Rosselló, 249) Via de les Corts Catalanes, 647), que tin- Hotel (Via Laietana, 49) el divendres 12. Dmillorable de la capital catalana. Durant aposta pel factor sorpresa, i el dimecres drà com a estrella convidada Alberto Pi- 10 dies, prop de 60 hotels de Barcelona 10 oferirà un tast de tapes per a pare- zarro, millor cocteler del 2014. Màgia i tallers infantils estrenaran l’estiu amb més de 250 ac- lles a cegues. Una proposta que també Les actuacions musicals estaran pre- Tampoc faltaran, durant aquests deu tivitats per a tots els públics: tallers de fa el dijous 11 el Vincci Gala (ronda de sents en la pràctica totalitat dels hotels, dies, les activitats dirigides als més pe- cocteleria i cuina, tastos de vins, mari- Sant Pere, 32), que hi afegeix un tast de que la majoria complementaran amb tits de la casa. Així, convé apuntar-se a datges i showcooking; classes de zumba, vins. Per als amants del formatge és im- classes pràctiques de diferents discipli- l’agenda l’observació dels planetes Jú- swing, ioga; música en directe i sessions perdible la cita al l’Hotel DO (plaça Re- nes. A l’H10 Casanova (Gran Via de les piter i Saturn al H10 Marina (av. del Bo- de DJ, tallers infantils de màgia, trenca- ial, 1), que oferirà una selecció de for- Corts Catalanes, 559), per exemple, hi gatell, 64), on també faran un especta- closques o pintura, i fins i tot exhibici- matges Reixagó, també regats amb vi. haurà tallers de salsa i bachata; a l’H10 cle de màgia i oferiran massatges crani- ons de natació sincronitzada amb vistes Portvell (pas de Sota Muralla, 9) de ofacials. Al Duquesa de Cardona s’hi fa- a l’skyline de la ciutat. ‘Showcooking’ i ioga a l’aigua zumba, i a l’H10 Metropolitan (rambla rà un taller de puzles infantils, i el L’entrada és lliure i gratuïta –en la Encara dins les propostes gastronòmi- de Catalunya, 7) en faran de swing i ki- Mandarin Oriental (passeig de Gràcia, majoria de casos cal inscriure-s’hi prè- ques, destaquen els showcookings, una zomba, una divertida dansa de fusió 38-40) acollirà un xou de màgia. L’H10 viament–, i alguns hotels presentaran la modalitat de cuina en què els xefs pre- africana i portuguesa que consisteix a Port Vell oferirà una sessió de decora- seva pròpia oferta gastronòmica. El Vi- paren els àpats davant dels comensals. picar rítmicament amb els palmells. ció de cupcakes i galetes, i també una de lla Emilia (c/ Calàbria, 115), per exem- L’Hotel Bagués (la Rambla, 105) en farà Destaca també la proposta del Majestic, maquillatge senzill i elegant per als ple, servirà cada dia a partir de les 21 ho- un de tàrtars; el DO d’arrossos, i el Ma- que el dissabte 13 farà una sessió de io- adults més presumits. Per a tota la famí- res la seva tradicional paella de mar i jestic (passeig de Gràcia, 68-70) prepa- ga dins de la piscina que té al terrat, que lia, destaquen també la fira d’intercan- muntanya a l’estil valencià. El Miramar rarà diversos plats a càrrec dels xefs combina hatha ioga i aqua ioga. vi d’objectes a l’Hotel Barcelona Cate- (plaça de Carlos Ibáñez, 3) oferirà una Nandu Jubany i David Romero. Tam- També dins de l’aigua transcorre un dral (c/ dels Capellans, 4) i el Petit Hip- fusió de música brasilera i cuina japone- poc faltaran els tallers de gintònics, mo- any més la cita estrella de la Setmana de piechic Market amb DJ vintage al Silken sa, i les tapes àrabs seran les protagonis- jitos i còctels, que oferiran els hotels les Terrasses: les actuacions de natació Gran Hotel Havana.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 31 ara bcn

Charo Ortiz i Sol Rodil, assegudes a la taula, han quedat primeres en la classificació del Bridge Turó. MARC JAVIERRE Bridge a tocar del Turó Park Crònica d’una tarda de joc de cartes en un club barceloní que sobretot aglutina dones per fer anar el cervell i enfortir les amistats

JESÚS MARTÍNEZ

vaig comprendre per què que t’ho passaràs bé i et distrauràs». Jo senyes es noten en l’estat d’ànim, en la Posa ordre (“Continueu amb la sub- havia dit que confiava en acabava de perdre el meu marit i la me- complementació de les actituds emoci- hasta”). Marisa López exerceix d’àrbi- mi, que sabia que jo no la va empresa se n’havia anat en orris. I onals, perquè quan una té set, les dues tre des del 1990: “M’encanta aquesta trairia”. La protagonista vaig arribar a aquest club... D’això ja fa saliven. “Que què té el bridge que no tin- feina”, es complau, seriosa i eixordado- de l’última novel·la d’Ana deu anys”, s’adona la juganera memò- gui un altre joc de cartes? Que és més in- ra quan ho requereix, amb la caiguda “IMaría Matute, Demonios familiares ria de Sol Rodil, emprenedora, gentil, teressant. La sort no hi influeix gens. És d’espatlles dels dissenys d’Elie Saab al (Áncora i Delfín, 2014), intenta diluci- aprimorada com les estrelles al progra- com els escacs però en parelles”, expli- Festival de Canes. dar el veritable sentit de l’amistat fora ma Late show del veterà David Letter- ca la Charo, que combina les seves mans dels murs del convent on havia sigut man (NBC). amb els gestos secs i les carícies al cla- Deu euros de premi enclaustrada. Història tendríssima en La Sol és l’est; és a dir, ocupa la posi- tell dels dits. És com si les seves mans “Jo era l’administradora en cap d’un els anys trenta d’aquest maleït país que ció est en el joc del bridge, almenys en estiguessin unides en matrimoni. banc, però quan em van prejubilar vaig només ha conegut desgràcies. El valor aquesta pool (partida), perquè els juga- “El bridge exercita la concentració, venir aquí. A mi sempre m’ha agradat de l’amistat el conreen dues dones vic- dors seuen seguint les fletxes dels la memòria, i ja és assignatura optativa jugar, fins i tot al parxís. I si tens un torioses, perquè vencen sense propo- punts cardinals. en algunes universitats”, deixa caure la problema, el problema se’n va jugant al sar-s’ho i per això es diverteixen. Du- Sol. Les mans dicten anglicismes propis bridge”, explica. rant la llevantisca tarda del divendres Fer de mort del tapet i de les seves convencions: bid- S’acaben el suc de pomelo. Les do- 22 de maig del 2015, Charo Ortiz (Ca- La seva amantíssima sòcia, la compa- dings (subhastes), down (penalitzar), nes són clara majoria entre el centenar dis, “no cal que posis l’any”) i Sol Rodil nya, és la Charo. “Jo vaig arribar aquí coffeehousing (confondre l’oponent)... de socis, que paguen uns 15 euros de (Barcelona, 1949) han guanyat la parti- perquè una amiga hi va insistir”, co- Divendres i diumenges, de cinc a quota mensual i que s’asseuen a fer la da de bridge del Bridge Turó (abans mença la Charo en un calc cartesià, pe- vuit del vespre, aquestes dues dones es partida. La Marisa recull les cartes de Bridge Santaló, fundat el 1996), el club rò la seva veu s’obre com una rosa des- creuen els asos de trèvol. De la sort. la baralla francesa (52 cartes). Es fica a que hi ha al costat dels parterres d’heu- presa, damascena i natural: “Jo vaig “No fan trampes. Jo vigilo. Vaig fent la garita. Introdueix les dades al pro- ra del Turó Park, a Barcelona. venir de pura casualitat. Una amiga em voltes i resolc en les disputes”, es pre- grama informàtic WinRegul Pro. Im- Han quedat primeres en la classifica- va dir: «Vine a jugar, que faràs de mort senta Marisa López (Barcelona, 1946), primeix. Es col·loca a un costat de la sa- ció general (un 59,58% dels punts), a la [les cartes del mort les juga el dealer o l’àrbitre en aquesta tarda mediterrà- leta, com un agutzil. Canta: “Campio- qual han participat 16 parelles. Això no qui fa cartes].» I sóc aquí, viva”. nia en què ha començat a refrescar. Co- nes: Charo i Sol”. mereixeria una crònica. L’amistat, sí. Totes dues, la Sol i la Charo, est i oest, bra els “drets de taula” (5,50 euros per Elles obren el sobre del triomf. A “Jo vaig arribar aquí perquè una s’entenen a la perfecció. No es fan fer la partida, de tres hores de durada). dins hi ha un bitllet de 10 euros. L’amis- amiga hi va insistir: «Vine, dona, vine, l’ullet, com en el mus. No cal. Les seves Dóna els canvis (set canvis de parella). tat no es paga amb diners.T 32 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara ara bcn

L’ENTREVISTA LES XIFRES Oriol Barba i Anna Subirats EL LECTOR OPINA Autors de ‘Gestió comunitària i transformació social’ I S Í I 40,3% “Barcelona és la ciutat europea Més enllà de si s’enllesteix o VALLBONA VOTA COLAU no la línia 9 del metro, Marc Roda elogia la qualitat del Barcelona en Comú, el partit referent en gestió comunitària” transport públic barceloní, que encapçala Ada Colau, va sobretot pel seu nivell guanyar diumenge les d’adaptació a persones amb eleccions després d’imposar- De Can Batlló, a Can Vies, passant per mobilitat reduïda. “Barcelona se en 54 dels 73 barris de la l’ateneu La Flor de Maig, al Poblenou, és a anys llum de ciutats com ciutat. El seu feu més o per la casa Orlandai, a Sarrià. Barce- Roma”, remarca, i celebra que important va ser el districte lona –immersa en un moment de ja s’hagi adaptat l’estació de de Nou Barris, on va desplaçar transformació política i social– ha in- Poble-sec de la línia 3. el PSC. Al barri de Vallbona és corporat en els últims anys la gestió on va obtenir un percentatge comunitària d’espais en el seu relat de de vot més elevat: el 40,3%. ciutat. A Gestió comunitària i trans- formació social –un llibre amb les tapes de cartró i amb una portada amb les rajoles de Barcelona pintades a mà– els politòlegs Oriol Barba i An- na Subirats analitzen quina és i qui- 45% na hauria de ser la relació de l’admi- TRES TORRES VOTA TRIAS nistració amb la ciutadania a través de la gestió d’espais. Consideren que CiU va ser la força més votada la implicació de la ciutadania en diumenge en quatre districtes aquest tipus d’activitats és una via de I N O I de la ciutat –un menys que a transformació social i una manera de les municipals del 2011– i en construir un nou model de ciutat. El bloqueig de carrers “en hora 19 barris –17 menys que fa punta” que fan els vehicles de quatre anys–. La zona on la ¿Barcelona és referent a nivell mun- FRANCESC MELCION recollida de brossa i de neteja candidatura de Xavier Trias dial pel que fa a la gestió comunità- Qui forma part d’aquests movi- de carrers. Aquest és un dels va obtenir més suports va ser ria d’espais? ments? punts que, segons denuncia el barri de les Tres Torres, A nivell europeu, sens dubte. Té una En els últims temps hi ha hagut diver- Isabel C., la ciutat podria amb un 45% dels vots, capacitat brutal per crear un discurs al sos cicles de mobilització que s’han millorar perquè diu que això seguida de Sarrià, on va marge de l’administració. Ciutats com polititzat. El moviment veïnal als passa quan molts veïns van a aglutinar el 43,1% dels vots. Londres tenen un moviment social anys 70, el moviment okupa a princi- treballar i es podria fer en molt potent, però no tenen la capacitat pis dels 90, el moviment antiglobalit- altres moments. de fer relat de Barcelona. La capital ca- zació a principis del 2000 i, després, talana té la gran virtut de construir, pe- la generació dels indignats. Als espais rò també de saber explicar què cons- de gestió comunitària s’estan ajun- trueix. Els mateixos moviments soci- tant aquestes generacions que s’estan als creen els documentals explicant retrobant i s’estan articulant a través L’IMPERDIBLE què es fa als casals, ateneus o centres d’espais de barri. Can Batlló és un de gestió comunitària de Barcelona. exemple molt clar d’aquest model: hi HOMENATGE ALS fan vida l’associació de veïns, els an- BARRAQUISTES ¿La gestió comunitària forma part tics okupes de Sants i també els mem- de la marca Barcelona? bres del 15-M. Passa el mateix a l’ate- Barcelona ressegueix el seu No. Actualment sembla que només neu La Flor de Maig del Poblenou. passat barraquista. A finals projectem al món el turisme, el con- dels anys cinquanta del segle cepte de smart city i que som una ciu- I què hi busquen, en aquests espais? passat unes 100.000 tat per consumir-la. Barcelona no té La gent no se sent representada per persones vivien en barraques, cap model de ciutat. En el seu mo- res i llavors utilitza els espais veïnals i la ciutat no vol deixar caure ment en va tenir, però ara ja no. El com a llocs de militància. El 15-M va L’ENQUESTA en l’oblit aquesta part de la model ha degenerat en marca. tenir un efecte molt fort sobre aques- ¿CREUS QUE BARCELONA seva història. Demà a les ta dinàmica. Molta gent va començar ÉS UNA CIUTAT BEN 12.00 h, davant del grup Quin model hauria de tenir, doncs? a veure la gestió d’espais com una for- PREPARADA PER A LA d’habitatges de Raimon Cal dissenyar un projecte de ciutat on ma de transformació més enllà de la PRÀCTICA DE L’ESPORT? Casellas, es descobreix la el protagonisme ciutadà sigui el més manifestació. Han vist que el canvi so- placa commemorativa que important. Un model de participació cial també es pot fer a través de l’acció homenatja els antics que vagi més enllà de votar cada qua- i no tan sols des de la protesta, com Només per barraquistes del Carmel. La tre anys. Els moviments socials que havia passat fins ara. Aquest és el gran a alguns 42% placa celebra l’esforç col·lectiu formen part dels espais de gestió canvi de paradigma que s’ha produït a esports i la llarga mobilització veïnal col·lectiva no discuteixen la presència Barcelona. al barri. Aquesta lluitava fer d’un poder públic, sinó que discutei- possible el reallotjament xen si la relació ha de ser més gran o I com s’ha teixit aquest canvi? d’una part dels barraquistes a més petita. I aquí és on cal definir el Des de fa uns anys, l’espai públic ha Sí 40% la mateixa zona on vivien. model de ciutat i gestionar aquest deixat de ser un espai de trobada. En conflicte. Una ciutat sense conflicte conseqüència, els centres de gestió no existeix. comunitària estan fent la funció que haurien de fer els espais públics. No 18% I a nivell local, ¿els barcelonins són Aquestes dinàmiques que abans podi- conscients d’aquest potencial que té en semblar de barri ara estan esdeve- LA PREGUNTA la ciutat? nint dinàmiques de ciutat. Aquí rau D’AQUESTA SETMANA L’articulació d’un model de ciutat no l’interès de tot això. S’està articulant és una cosa de què la gent parli quan va una transformació a través de la ges- ¿CREUS QUE A BARCELONA a fer un cafè. Ara bé, la gent es comen- tió d’equipaments. La gent està dient HI HA PROU AJUDES ça a sentir identificada amb aquest que vol participar en la gestió del que PER A LA REHABILITACIÓ model. El que és important és que els és públic. D’EDIFICIS? moviments estan aglutinant una part Núria Martínez molt important de gent molt diversa. Entra a l’Ara.cat i participa-hi ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 33 ara bcn

LA PLAÇA

CRISTINA PUIG PERE VIRGILI

PLAÇA DE LES GLÒRIES Dels cotxes a les persones És inabastable al primer cop d’ull i has de mirar-la per trossos. L’anell viari ja ha desaparegut però els cotxes encara hi són molt presents

om explicar una plaça que Si ens col·loquem a l’altre costat, tives. Davant dels antics Encants hi ha jardí d’aclimatació i són una mostra no ho sembla? De fet, la ma- queda al descobert l’antiga Farinera del una mena de pista d’atletisme de sis dels exemplars de diferents espècies joria de persones que s’hi re- Clot i la Meridiana. I pel mig, la Gran carrils pintada de color blau, un altre que hi haurà al futur Parc de les Glòri- fereixen parlen directament Via, que travessa la plaça de banda a carril per a les bicicletes, una zona per es quan estigui acabat. de “les Glòries” obviant el banda i ho farà fins que no estiguin so- muscular el cos amb barres metàl·li- Tot i els arbres, i mira que n’hi ha, el Cconcepte plaça. Segurament el motiu terrats els carrils. I perquè això passi ques, que quan jo arribo estan fent ser- Lucio Peinado hi troba a faltar verd. “A són les dimensions d’aquest lloc. És un em diuen que encara queden un parell vir un parell de nois catxes, i també hi mi m’agradava més la d’abans”, em diu espai gegant. I quan dic gegant vull dir d’anys. Per tant, és un espai on no es pot ha diversos parcs infantils amb gronxa- davant la meva sorpresa, però de segui- de la vora de 130.000 metres quadrats anar confiat i cal fer cas als semàfors dors, tobogans i tirolines, que a aques- da matisa: “La d’abans que fessin l’ane- que fins fa dos dies eren un gran anell vi- –que en té– si no vols que t’atropelli un ta hora del migdia ocupen un grup lla viària, quan això era un espai verd”. ari elevat del terra. Avui, tot i ser una cotxe o un tramvia. A més, si sumem les d’adolescents que volen tornar a ser És a dir, que em parla de la plaça de fa plaça encara inacabada, ofereix diver- grues que encara hi treballen, avui les nens per una estona. 40 anys. Me’l trobo ajagut en una de les ses àrees per triar i malgrat que l’Ajun- Glòries és de tot menys un lloc silenci- Certament qui vulgui practicar es- hamaques que hi ha a l’esplanada de da- tament n’ha prioritzat l’ús per als via- ós. De fet, en aquesta plaça hi conflu- port té una gran varietat d’opcions, vant de la parada de metro i del Museu nants, la presència de vehicles encara és eixen els tres eixos viaris més impor- perquè si caminem uns quants metres del Disseny, sobre un asfalt que, amb el important. Per fer-nos una idea de com tants de la ciutat: la Diagonal, la Meri- més, fins a la Diagonal, que ha quedat sol que està caient, sembla que s’hagi de n’és de gran: des d’on la miris no en veu- diana i la Gran Via. “Glòries, territori habilitada per als vianants i tancada al posar a bullir en qualsevol moment. ràs el final a l’altra banda. Si et col·lo- inspirador”, llegeixo en una lona ge- trànsit, hi ha una pista de bàsquet, du- I les cadires aquestes, ¿de quin bar ques a la part on hi havia hagut l’antiga gant. Miro d’inspirar-me, doncs. es de voleibol, taules de ping-pong, pe- són?, li demano. “Aquí de bar no n’hi ha Fira de Bellcaire (els Encants de tota la tanca i la possibilitat de jugar a escacs. cap –em diu amb resignació– i això sí vida, que ara s’ubiquen en un mercat de Un gimnàs a l’aire lliure El més bonic d’aquest recorregut que donaria vida a la plaça”. I m’expli- disseny a la mateixa plaça), la perspec- La superfície és tan gran que segons per són els arbres. N’hi ha molts de plantats ca que cada dia un parell de noies les tiva que ofereix és la de la torre Agbar, on arribis et trobaràs una cosa o una al- en jardineres gegants, i cadascuna por- treuen d’una mena de contenidor i les l’edifici Disseny Hub Barcelona (aquell tra. Per tant, es tracta d’anar caminant ta la lletra G de Glòries i un número. reparteixen. El primer que arriba, el que alguns havien batejat com la Grapa- i anar-te trobant espais sabent que G56, G108, G115 i així fins a molts, per- primer que seu, com diria el Basté. I la dora, per la seva forma), el centre co- quan l’hagis caminada tota et semblarà què a ningú a qui he preguntat m’ha sa- veritat és que n’hi ha ben poques, de mercial Les Glòries, l’edifici de Media- haver fet una marató. Començo per la but dir quants n’hi havia. Pels números lliures. Vist l’èxit, em penso que és Pro, el de RBA i l’Hotel Diagonal. És a banda de la Meridiana, la zona habilita- que veig és evident que més d’un cente- qüestió de temps que el bar que recla- dir, el 22@ més financer. da per a la pràctica d’activitats espor- nar. La majoria són dins de l’anomenat ma el Lucio sigui una realitat.T 34 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara ara bcn

LLOCS, TENDÈNCIES, SORTIDES

LLIBERT FERRI

menys coneguda i accessible que l’his- tòric espai on Pròleg va néixer. “Però que ningú no es pensi que renunciarem a continuar. Som resistents i irreducti- bles”, deixa clar la gerent, Núria Mon- rós. I ben a la vora, Àngels Grases, la fundadora de la llibreria, afegeix: “L’intent de retallades a la despenalització de l’avortament i l’augment de maltrac- taments i assassinats de dones ens as- senyalen que estem en un procés invo- lutiu al qual cal fer front. Més que mai es necessita un espai de cultura com el Tramuntana al costat de nostre en què les dones puguin venir a Santa Caterina informar-se i ser escoltades”. A Pròleg, doncs, hi ha un rearmament moral i no Esther Benito va obrir Tramuntana el s’albira cap epíleg. Als taulells i a la dia de Sant Jordi del 2012, al carrer de prestatgeria: Doris Lessing i Virgina Giralt el Pellisser, davant mateix del Woolf fan companyia a Rosa Montero, mercat de Santa Caterina. Feia així re- Patrícia Gabancho, Anna Frank, Mari- alitat el seu somni d’obrir un espai per na Tsvietàieva i Hilary Mantel. En un als llibres d’ocasió, descatalogats i de se- racó, una frase recorda tota una mane- gona mà, i amb vocació de servei al bar- ra de donar sentit a la vida: “La revolu- ri. L’Esther, castellana de Burgos, es va ció serà feminista o no serà”. fer periodista a Bilbao, va aterrar a Bar- (c. Sant Pere Més Alt, 46) celona fa set anys i s’hi va quedar. A l’entrada de Tramuntana destaca una oferta de postals i guies turístiques. “Tenir- ne i vendre’n m’ajuda a tirar endavant la llibreria, però reconec que ho vaig decidir a contracor”, reconeix l’Esther. Al prestatges i al taulell jeu una especial se- lecció de novel·les, assajos, llibres d’art, de cuina, de viatges, d’il·lustracions, de contes per a nens: La rateta que escom- brava l’escaleta i El gegant del pi no passen desapercebuts. L’Esther confessa que la fascina el llibre descatalogat –si no el té, te’l busca– i sobretot el de segona mà, per tota la història que acumu- la: perquè és un tros de vida, de vegades dedicat, que passa d’una persona a una Espai Contrabandos: altra, com els de les parades improvisa- pensament crític des de Fulton Sreet a Nova York. En un racó l’Esther té el seus llibres preferits, Des del 2013 l’anomenat Forat de la Ver- com ara un diccionari d’hongarès-cata- gonya –el lloc emblemàtic dels movi- là / català-hongarès, el clàssic Cómo di- CÈLIA ATSET ments reivindicatius de Ciutat Vella– té frutar de la vida y del trabajo, de Dale de veí Espai Contrabandos, on es pot Carnegie, i la joia de Jack Kerouac En el trobar tot el que es busca i més en cièn- camino. Llibres i films cies socials i humanitats. La raó d’exis- ( c. Giralt el Pellisser, 20) tir d’aquest espai, que evita definir-se sorprenents entre com a llibreria, és fomentar el pensament crític. De fet, Espai Contrabandos és una cooperativa anomenada Pol·len carrers estrets en què editorials petites i mitjanes –28 en total– porten els llibres per vendre’ls al marge d’intermediaris i distribuïdors. Els barris de Sant Pere i Santa Caterina acullen una in- “Cada editorial té assignat el seu lloc, les sospitada oferta de llibres i films. Una alternativa inci- seves estanteries. Com que no depèn de pient però clara a la cultura embolcallada en plàstic fíl- cap gran grup editorial, Pol·len garan- mic o rígid que es distribueix a grans superfícies o que teix per a tots uns beneficis raonables s’amuntega en quioscos de premsa. Hi va haver un que fan possible la continuïtat d’Espai Contrabandos”, explica Eric Piquet, re- temps –fa unes quatre dècades– que la cultura –barre- presentant de la cooperativa. jada amb molta subcultura– es podia trobar a les pa- La selecció sobre moviments socials, rades de barri que en deien “de fora la plaça” que envol- crisi, immigració, jihadisme, ecologia, A Pròleg no s’albira taven els mercats. A sobre de taullels improvisats Zane feminisme i gènere és acurada. No hi cap epíleg Grey i Corín Tellado cohabitaven amb Emily i Chatlot- falten els clàssics que tornen a inspirar: El capital, de Karl Marx; l’antologia A Pròleg sempre se l’ha conegut com la te Bronte, mentre contes i àlbums de cromos de Dis- d’Antonio Gramsci, o Déu i l’estat, de “llibreria de les dones”, des que va obrir ney i tebeos del Capitan Trueno penjaven de llistons i Bakunin. I també assajos que fan la crí- el 1991, aviat farà 25 anys. Però en fa sis cordills, subjectats amb agulles d’estendre. Ben a la vo- tica d’antigues icones: La lección de que va haver de marxar del seu local al ra, sovint s’hi albirava una papereria amb un racó de Althusser, de Jacques Rancière o El or- Barri Gòtic –la pujada de lloguers i la prestatges per a la narrativa, la filosofia, els contes o gullo de pensar, de Hannah Arendt. A sacsejada turística– i es va establir al Espai Contrabandos hi va gent del bar- carrer Sant Pere Més Alt. Un casa de la història. El mateix que ara ofereixen especialitzada- ri i de tot Barcelona. Perquè qui el des- tons silenciosos i càlids que acull tament, a barri i a ciutat, Tramuntana, Pròleg, Espai cobreix hi torna. llers, seminaris i debats. Però, esclar, Contrabandos, Abracadabra i Ciclic.org. (c. Arc de Sant Cristòfol, 11) ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 35 ara bcn

RASTRES

XAVIER THEROS

Abacadabra: oferta per a nens i nenes

Abracadabra és un esclat de colors, de sensibilitats, de vides, de països, d’històries. I una oferta de joguines didàctiques i d’oportunitats d’exposicions i tallers creatius. Tot per al públic infantil i juvenil des de l’any 2009 a cent metres del mercat de Santa Caterina. Ricardo Rendón és l’àni- ma d’una llibreria que intenta fugir de tot allò comercialment massificat. A Abraca- dabra sobresurten els llibres d’editorials petites dissenyats amb cura: contes en ca- talà, castellà, anglès, francès, neerlandès, italià i portuguès, que compren veïns del barri però també gent de tot Barcelona i de tot Catalunya. “Que què m’estimo més de la meva llibreria? Doncs que està en- focada als valors. Que pot contribuir a generar el bon gust estètic en els nens”, diu FRANCESC MELCION Ricardo Rendón, que ha dedicat als adults un apartat amb títols com el polèmic In- submissió, de Michel Houellebecq, o relats de Stefan Zweig. ¿I Disney? Doncs Disney no hi és. El Peter Pan d’Abracada- Joc de dames bra és el de James Matthew Barrie, i el Pi- notxo, el de Carlo Collodi. A més dels re- De la varietat de marques a les finques venerables, com lats originals de Grimm, Andersen i Per- el claustre de la Catedral, destaquen els taulers de joc rault. “Disney massifica i tendeix a super- ficialitzar situacions humanes” assenyala el Ricardo. Tot i que no amaga que malgrat tot li atreu: “Disney és un fenomen estètic ls edificis antics són com les persones, amaguen excavacions arqueològiques. Potser els més fàcils de veu- que difícilment es pot ignorar”. les seves cicatrius en els plecs de la pell. Normal- re estiguin al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), (c. General Álvarez de Castro) ment els visitants no se n’adonen. Tanmateix, les on es poden veure jocs romans a les seves vitrines o gra- velles pedres estan atapeïdes de signes provocats vats en lloses de pedra que després es van fer servir per a per la mandra o l’avorriment, de missatges es- la construcció i van quedar incorporats –verticals i inser- Ecrits en llenguatges que ja no sabem llegir i marques d’ar- vibles– en algun mur del primitiu palau episcopal. Un al- Ciclic.org: tesans. Aquesta pigmentació de la paret tatuada sempre tre lloc on s’han excavat taulers i fitxes de joc ha sigut a les films que són icones m’ha fascinat. Facin la prova, surtin a passejar amb calma obres del Mercat de Santa Caterina, antigament un con- per l’hospital de la Santa Creu. Això s’ha de fer sense pres- vent del mateix nom. Walt Disney, invisible a Abracadabra, ses, entrin pel carrer del Carme i es trobaran un univers de A vegades les inscripcions són prou evidents, com a San- omple a Ciclic.org ben bé un pany de pa- símbols, lletres, missatges i dibuixos fets per unes mans ta Maria del Pi i les de la seva façana principal, on hi ha una ret. Però qui primer saluda qui entra en anònimes que cobreixen els murs d’aquell edifici. fletxa molt visible, un cercle i el que semblen unes lletres, aquesta videoteca de més d’11.000 títols A la veïna església de Betlem, a la seva mateixa façana, i un tauler molt deteriorat al terra de la nau. O a Santa Ma- és la imatge de Philip Seymour Hoffman a tocar de la Rambla i de les rierades de turistes que la cre- ria del Mar, on el Servei de Patrimoni de la Generalitat va en el paper de Truman Capote. Ben a la uen, encara s’hi poden veure petites creus votives i forats localitzar un alquerc molt ben conservat a la barana del sos- vora, un pòster del film El capital, de Cos- de metralla. Siguin grafits adolescents, mostres de pietat tre que dóna al carrer de Sombrerers. Fins i tot al jaciment ta Gavras, també dóna la benvinguda i de popular o senyals de la proximitat d’un pou, aquestes ins- del Born els arqueòlegs van fer troballes similars, que Ju- passada algunes claus de l’esperit que cripcions als murs acaben dissimulant fins a fer-se invisi- lia Beltrán i Núria Miró van recollir en un article fascinant mou Cíclic.org. David Cabrera, que el va bles per a l’espectador, poc avesat a desxifrar petits enig- dins del llibre col·lectiu Jocs, trinquets i jugadors. obrir el 2004, deixa clar que el seu espai mes com aquests. Si podeu, entretingueu-vos al claustre de la catedral. S’hi no és una simple botiga de vídeos. Aquí Entre la considerable varietat de marques de les nostres pot accedir de franc en determinats horaris. Aquest petit es- és possible trobar clàssics europeus i finques més venerables destaquen els taulers de joc, record pai (com en general tot l’edifici del qual forma part) està co- nord-americans que els entesos conside- de quan els infants (i els no tan infants) només havien de bert de marques de totes les èpoques. Caminant a poc a poc ren icones. El David anuncia que ben avi- guixar amb un punxó o un ganivet sobre la superfície de s’hi poden descobrir creus d’estils diversos sobre les pedres, at obrirà una sala de projeccions per a do- l’empedrat del terra per improvisar un tauler on jugar als inscripcions mig esborrades, regates fetes en esmolar-hi ob- cumentals i cinema experimental. La vi- diferents jocs de taula que hi havia a l’antiguitat. Entre els jectes de tall, inicials, lletres i signes de picapedrer. deoteca de David Cabrera ha sigut cata- més coneguts figurava el joc de l’alquerc o joc del marro, em- Entre aquest batibull de dissenys populars, sobreviu al- logada com a rara i, fins i tot, friqui, però parentat amb les dames; una mena de tres en ratlla que amb gun tauler de marro gravat sobre els murets que tanquen ell té la resposta: “Friqui no vol dir rar, diverses modalitats va ser molt popular a tot Europa. el pati, entrant per la placeta de Garriga i Bachs, a l’esquer- vol dir coneixedor. Passa, això sí, que el L’èxit d’aquesta mena d’entreteniments es pot il·lus- ra. Són com un recordatori que la vida quotidiana, igual que que de debò és rar és ser un coneixedor”. trar tant pels taulers que s’han localitzat com per les nom- la pols, acaba ficant-se per tot arreu, fins i tot als llocs més (c. Rec Comtal, 7) broses fitxes de diversos materials trobades en diferents sagrats. I al final és l’única cosa que perdura.T

Mirades Una marea de flamencs Fotografia: Martin Bureau / AFP La badia Walvis, a Namíbia, és un dels llocs més privilegiats del món per poder veure flamencs en el seu àmbit natural. Les platges de la zona s’omplen cada dia d’estampes tenyides del rosa llampant d’aquests animals, conver- tits en tot un reclam turístic per als que visiten el país africà.

ara.cat 30-05-2015 El millor fotoperiodisme al teu iPad. Descarrega’t l’aplicació gratuïta de l‘aramirades

Fotogaleria a Ara.cat

Amb el patrocini de 38 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara debat

DIRECTOR CARLES CAPDEVILA

DIRECTOR ADJUNT La presència del passat IGNASI ARAGAY

SUBDIRECTORS DAVID MIRÓ, CATALINA SERRA, om més grans ens fem, cada del 1990, els horrors de la JORDI CORTADA, SÍLVIA BARROSO més allargada esdevé guerra civil dels anys 40, la menció

DIRECTORA D’ART l’ombra del passat. En dels quals es va convertir en tabú CRISTINA CÓRDOBA tenim més. El passat es- sota el control ferri imposat per la tà ple de possibilitats. dictadura comunista de Tito du- EDICIÓ PAPER És infinitament mudable, una rant la postguerra. ROSA RODON C EDICIÓ DIGITAL marea agitada per remolins i sot- Quan el passat es cultiva d’es- ISAAC SALVATIERRA mesa a les ràfegues –i les llacunes– quena al present, la memòria es POLÍTICA FERRAN CASAS de la memòria. converteix en un carreró sense sor- INTERNACIONAL MARC VIDAL ROGER COHEN ECONOMIA ÀLEX FONT El futur, en comparació, potser tida. Les claus d’aquells horts pa- SOCIETAT ALBERT SOLÉ ens sembla menys atractiu i, a més, PERIODISTA lestins d’oliveres que es van perdre CULTURA LAURA SERRA tots nosaltres sabem més o menys fa molts anys només obren ara la COMUNICACIÓ ÀLEX GUTIÉRREZ THE NEW ESPORTS TONI PADILLA com acaba. Amb “una explosió o un porta a més violència. sanglot”, per citar T.S. Eliot, ens es- YORK TIMES Quan el passat és aclaparador, DELEGACIÓ A MADRID pera aquella “cosa distingida” de pot transformar la víctima en un JOAN RUSIÑOL DELEGACIÓ A BRUSSEL·LES què parlava Henry James. opressor protegit per un escut ano- LAIA FORÈS Un amic em va preguntar l’altre menat Mai més. LLENGUA ALBERT PLA dia: qui vol arribar als 90 anys? I la La història il·lumina. També pot FOTOGRAFIA XAVIER BERTRAL resposta és: algú que en tingui 89. encegar.

EDICIÓ DE PREMSA Com li agradava dir a la meva El món es pot dividir a grans PERIÒDICA ARA, SL TRADUCCIÓ: àvia, la vellesa no és per als gallines. LÍDIA FERNÀNDEZ trets entre regions captives del seu Però l’altra opció tampoc. TORRELL passat –per exemple, el Balcans i el PRESIDENT FERRAN RODÉS I així anem fent, acumulant el Pròxim Orient– i regions progra- CONSELLER DELEGAT passat amb una despreocupació te- mades de cara al futur, com ara els SALVADOR GARCIA RUIZ merària, com nens que s’atipen de Vaig començar a prendre’m se- Estats Units i gran part de l’Àsia. DIRECTOR AUDIOVISUAL ANTONI BASSAS caramels. riosament la força violenta del pas- Europa, crec, és entremig. DIRECTORA FINANCERA Però, com deia Faulkner: “El sat quan feia de corresponsal de Un dels meus fills viu al Vietnam. FOIX VALDÉ passat no mor mai. Ni tan sols és guerra durant la destrucció de Iu- Quan visito aquest país, m’omplen DIRECTOR DE MÀRQUETING ORIOL LLEVAT passat”. goslàvia. Als serbis que van expul- d’admiració les tombes entre els ar- DIRECTOR COMERCIAL O com va afirmar una vegada un sar de casa seva centenars de mi- rossars. Són un símbol eloqüent de SERGI GERMÁN comunista iugoslau desenganyat: lers de musulmans els havien en- la coexistència entre vius i morts, DIRECTOR DE NEGOCI “El més perillós per a un comunis- cès d’exaltació nacionalista. Un lí- entre present i passat. És la imatge ORIOL CANALS DIRECTOR SISTEMES I PRODUCCIÓ ta és pronosticar el passat”. der carregat de cinisme els va de l’acceptació. Ningú vol parlar de SERGI RUIZ El passat té molta força i és sus- convèncer que aquells musulmans la Guerra del Vietnam, que va aca- DIRECTOR DE TECNOLOGIA ceptible de manipulació. A les bosnians laics, que fins feia ben poc bar fa 40 anys. MARC CAMPRODON guerres s’utilitza gairebé sempre la havien format part –indestriable– Crida l’atenció la diferència C/ DIPUTACIÓ, 119 memòria per convertir-la en mite d’un mateix país anomenat Iugos- amb els morts del Pròxim Orient, 08015 BARCELONA. incendiari. làvia, eren la reencarnació dels venerats com a màrtirs, màrtirs TELÈFON: 93 202 95 95. Sóc periodista. Miro d’entendre turcs de temps pretèrits, els oto- d’un islam que exigeix el sacrifici ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR: 902 281 110 el present, evocar-lo i presentar-lo mans dels nostres dies decidits a de més vides. Aquestes verges ce- [email protected] d’una manera vívida. I això no és posar la mitja lluna de l’islam a les lestials hauran de respondre de TEXT LEGAL possible si no s’entén el passat. Som agulles de les esglésies de l’Euro- moltes coses. Edicions de premsa periòdica ARA es reserva la suma dels moments viscuts. Val pa cristiana. M’agraden molt uns versos del tots els drets sobre el contingut del diari ARA, els suplements i qualsevol producte de la pena invertir la fletxa del temps. Quan s’elimina el passat, la me- poeta israelià Yehuda Amijai que venda conjunta, sense que es puguin repro- duir ni transmetre a altres mitjans de comu- Sempre havia volgut explicar mòria esdevé explosiva. Bosnians, diuen que la pau només arribarà a nicació, totalment o parcialment, sense prè- històries, l’una dintre de l’altra, i en serbis i croats van recrear, en la dè- Terra Santa quan un guia de Jeru- via autorització escrita. l’íntima s’amagava la salem digui als turistes: Difusió controlada per l’OJD universal. M’agradava “¿Veieu aquell arc de tri- ser l’observador que s’ho omf del període romà? mirava des de fora. No és important. Però al Acostumaven a ser costat, a l’esquerra i una històries de vides arrasa- mica més avall, hi seu un des pels vendavals de la home que ha comprat història: els nens de Bei- fruites i verdures per a la rut que, el 1983, no es po- seva família”. dien adormir sense el so- Les fruites i les verdu- roll dels trets, per a ells res, a diferència d’un arc familiar i tranquil·litza- de triomf antic, alimen- dor; el sacerdot polonès ten el futur. de mitjana edat que aca- El passat el tenim bava de descobrir que aquí. L’hem d’entendre: era jueu i que els seus pa- el nostre, el de la nostra res, assassinats pels na- societat i el de la nostra zis, l’havien confiat a una nació. Per eliminar-lo cal família catòlica; els bes- pagar un preu. I aquest sons argentins que un preu acostuma a ser el oficial de la Junta Militar vessament de sang. Però sense fills va robar en el tampoc ens podem dei- moment del part a la se- xar devorar pel passat: no va mare, una estudiant podem tornar a lluitar a assassinada; aquelles fa- les antigues batalles ni mílies bosnianes mixtes sucumbir a l’esterilitat dividides per assassins de la venjança. serbis borratxos que in- No recordar és igual jectaven el virus de l’odi GETTY de perillós que viure sectari a Sarajevo; l’alemanya que aclaparat pel pes del record. no volia veure els seus propis ulls, Només amb una visió equilibra- blaus i molt bonics, perquè li recor- El passat el tenim da del passat, conscient però no ob- daven el comandant d’un camp de sessiva, serem capaços de defugir el EL DIARI D’AHIR aquí. L’hem d’entendre: concentració nazi: el seu pare. el nostre, el de la victimisme, acceptar relats nacio- Fe d’errades: La primera pel·lícula que Miratges, ombres, espectres: la nals divergents, deixar-nos guiar es va projectar al Comèdia va ser Un gri- nostra societat to en la niebla i no Un grito en la noche, matèria de la memòria. La nostra per l’honestedat, complir amb les com es deia per error ahir a la informació manera de recordar, com a nacions i el de la nostra nació nostres obligacions quotidianes i sobre aquesta sala de cinema. i com a persones, és fonamental. mirar al futur. ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 39 debat No sabem què ens ha passat a Barcelona

ssisteixo a una sessió pú- Barcelona postolímpica. pita –que mesura a quant A la ciutat de Barcelona aquesta blica en què un dirigent El PIB català ha crescut, toquem– ho ha fet molt contradicció es manifesta d’una de Convergència analitza en termes reals, més menys, de manera que, si manera més aguda que enlloc. En els resultats electorals. d’un 50%, una proporció l’endemà dels Jocs Olím- primer lloc, perquè a les capitals es Sintèticament, la seva vi- que és extraordinària. pics tocàvem al 91% d’un concentren molts dels triomfadors Asió és la següent: “A les poblacions En aquest període, el alemany en termes de i molts dels perdedors i, en segon mitjanes i petites, on ja governàvem, PIB alemany, per exem- poder de compra, ara to- lloc, perquè el turisme, que justifica el factor personal ha estat dominant ple, només ha crescut la quem a un 86%: de mitja- bona part del dinamisme de la ciu- i ens ha permès millorar els resultats; meitat (27%). Pel que fa na i en termes relatius, tat, té un efecte degradador sobre a la corona metropolitana, on no go- a l’ocupació, i encara que MIQUEL PUIG hem reculat. Com que els barris que no són precisament els vernàvem, la marca, identificada ens sembli el contrari, ingressos estan més mal dels triomfadors. amb la corrupció i les retallades, ens on abans teníem 100 tre- ECONOMISTA repartits ara que fa vint Ningú no dubta que el turisme ha fet mal i hem reculat; a Barcelo- balladors ocupats, ara en anys, el resultat és que genera riquesa, però ningú no hau- na no entenem què ens ha passat, tenim 140 (incloent-hi precaris). A ara hi ha gent que se sent molt pit- ria de negar que també comporta perquè hi hem treballat molt i bé”. Alemanya només en tenen 112 (in- jor que abans. costos en termes de molèsties, con- Al marge de la valoració que ca- cloent-hi minijobs). CONSULTEU No sols això, sinó que, encara que gestió i pèrdua de personalitat de MÉS ARTICLES A dascú pugui fer de l’obra de govern Sospito que quan el dirigent con- www.ara.cat s’hagin creat tants llocs de treball, el l’entorn. Ara bé, costos i beneficis de l’equip liderat per Xavier Trias, vergent diu que s’ha treballat bé, vol nombre d’aturats és cada cop més estan lluny de repartir-se equitati- crec que val la pena posar de mani- dir, entre altres coses, que a Barce- alt: eren 538.000 i ara són 760.000. vament. Els principals beneficiaris fest que hi ha motius objectius per lona s’ha seguit generant molta ac- Mentrestant, a Alemanya (que és de l’èxit turístic d’un barri són els justificar la impotència del polític tivitat i s’han seguit creant molts onze Catalunyes) el nombre d’atu- propietaris immobiliaris, perquè els per entendre els resultats. llocs de treball. Per aquest motiu, és rats ha passat de més de tres milions preus s’hi disparen, mentre que els La política econòmica del PSOE, natural que molts considerin que a poc més de dos. No puc entrar a ex- perjudicats són els veïns, que en pa- del PP i de CiU (però no del PNB) ha els resultats electorals posen en pe- plicar la paradoxa (estic enllestint un teixen les molèsties. Els veïns hi estat i està dominada per dues prio- rill un model d’èxit. llibre sobre això), però és lògic que on són, els propietaris potser no. ritats: crear ocupació i crear rique- Ara bé, mentre que el PIB català uns hi veuen feina ben feta altres hi Abans del turisme la gestió urba- sa, identificant aquesta última amb ha crescut aquell 50%, el PIB per cà- vegin una estafa. nística de Barcelona havia perseguit el PIB. Ahir mateix vaig sentir Artur (contra la dinàmica del mercat) Mas manifestar que la seva prioritat l’homogeneïtzació dels districtes. és que es creïn llocs de treball, i tot- Des del turisme, la sensació ha estat hora sentim Rajoy i els seus minis- que la gestió de la ciutat ha estat al tres vantar-se que el PIB espanyol servei dels interessos dels hotelers està creixent per sobre del 3% anu- i dels propietaris, i que el resultat ha al i que s’estan creant centenars de estat la conversió de certs barris en milers de llocs de treball. parcs temàtics. Aquestes polítiques han tingut Colau ha insistit (no sempre amb un èxit extraordinari, i molts dels encert) en la necessitat d’interve- nostres problemes provenen del fet nir. A Trias l’han votat molts dels que considerem que han estat un que creuen que Barcelona va bé. fracàs. Com que no tinc confiança en la Considerem els últims vint anys, capacitat de gestió de la gent aple- un període que coincideix amb el gada al voltant d’Ada Colau, faig boom turístic que ha transformat la vots perquè el dirigent convergent comprengui que el que cal no és seguir insistint en l’augment del PIB i en la creació de llocs de treball de Com que els ingressos qualsevol manera, sinó de manera estan més mal repartits que els resultats estiguin més ben ara que fa vint anys, repartits, la qual cosa exigeix estar disposats a defensar el ciutadà dels ara hi ha gent que se sent interessos del capital. De fet, d’ai- molt pitjor que abans xò va la política. SUSANA SUBIRANA La catarsi que ve, o no

Segur que ha passat moltes vega- ta confidència: “Esto no lo llei mordassa, el compor- vida pública, però ho faran en condi- des que una nit d’estiu, en un jardí de sabe mucha gente, pero... tament pestilent de certa cions precàries, amenaçats per una la part alta de Barcelona, un grupet en las entrañas del mundo premsa i del ministeri de difícil cohesió interna i pels atacs dels de persones ha tingut una agradable del deporte hay mucho in- l’Interior contra projectes poders fàctics. El procés constituent conversa sota un arbre, i que la nit ha terés creado”. democràtics legítims com espanyol que vol Podem, segons di- sigut suau, i la convocatòria s’ha fet el sobiranisme, la xivata- uen les enquestes, no es podrà enge- amb motiu de l’aniversari d’una insti- És cert: jo era el cam- da reconeguda però no gar. I el sobiranisme català, amb un tució barcelonina o una cosa similar, brer i ho vaig sentir i veu- castigada a la cèl·lula jiha- sòlid 40% o 45% de suport electoral, i que els interlocutors vestien amb re, i ell era Urdangarin i no dista que investigaven els està condicionat per uns partits que ni l’elegància obligada de l’alt perfil pro- era el duc imputat, encara. TONI GÜELL Mossos d’Esquadra. mostren unitat ni pensen posar el fessional, o de lli els que han volgut I va dir allò en un moment projecte de país negre sobre blanc fins passar abans per casa –que n’hi ha–, en què, si els càlculs no em COORDINADOR DE LA SECCIÓ DE DEBAT Els fets que cal proces- després de la votació clau del 27-S. mentre el cava i els embotits anaven fallen, la seva carrera de sar són tants i tan greus i venien, transportats per un servei malfactor ja es trobava en una certa que tot plegat és indigerible. Si fóssim Davant d’aquestes dificultats hi uniformat i discret. El que no sé si ha plenitud. Però aquella confidència, Si fóssim a França o a Itàlia, hi hauria uns diri- ha la temptació del pessimisme: de passat tantes vegades és el que vaig culminació del cinisme corrupte, va gents que refundarien el país i dona- veure, amb melancolia, el fracàs es- veure i sentir fa uns quants anys en quedar flotant en l’ambient, innòcua, a França rien lloc a l’enèsima república. Però crit en els gestos entusiastes del ma- una nit com la que descric, just en el neutralitzada per la seva altesa i per la o a Itàlia, som a Espanya, un país amb un fet di- nifestant. Però estic segur que qui moment en què jo passava, uniformat nit d’estiu, la magnòlia, el cava. Anys uns dirigents ferencial: que la catarsi col·lectiva l’ha avui encara parli des del cinisme cor- i discret, al costat del grupet que con- després, el que flota en l’ambient són d’empènyer la gent a empentes i rodo- rupte que he descrit a l’inici de l’ar- versava i bevia en harmonia sota una –a banda del cas FIFA– els casos Bár- refundarien lons, i que, per tant, no podem tenir ticle, o qui es rigui del sobiranisme, magnòlia: Iñaki Urdangarin s’inclina- cenas, Palau, EROs d’Andalusia, el país. garanties que cap dels intents en mar- o de Manuela Carmena i d’Ada Co- va des de la seva altesa, i, amb veu con- Nóos, fins a 1.700 causes amb més de Però som xa pugui quallar. Els governs d’es- lau, comença, íntimament, a no te- tinguda i un mig somriure, regalava a 500 imputats o investigats, els aero- a Espanya querres sorgits de les eleccions de diu- nir-les totes. I tem que tot plegat no la resta d’integrants del cercle aques- ports buits i els AVE innecessaris, la menge passat miraran de ventilar la hagi fet més que començar. 40 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara debat Ai, Europa!

i l’independentisme diu no a deral? ¿No seria molt mi- d’arribada, tot i que, de turística, com alguns es poden veu- Espanya però sí a Europa, llor un esquema confede- fet, la formalització defi- re obligats a ser. l’unionisme diu Espanya sí i ral, amb un principi de nitiva de l’adéu depèn de Aquest és, precisament, el drama Europa també. No deixa de subsidiarietat sagrat i una la visibilitat que tingui el grec actual. Syriza té tota o molta ser curiosa, la coincidència; gestió dels afers comuns futur que dibuixem! raó, però no té els diners; el deute Sencara més tenint en compte que tant doblement tutelada pel I la UE, tal com és potser es pot ajornar i fins i tot redu- el 1714 com el 1936 i el 1944 –és a dir, Parlament europeu i els avui, no permet albirar ir, però difícilment pot augmentar. sempre que ha calgut– Europa va afa- Parlaments nacionals? un futur tan prometedor Inversament, la troica potser no té vorir més Espanya que Catalunya. Mirem de què li ser- com ho semblava quan raó però té els diners. És injust, cert, Segurament no estem parlant de veix a Grècia ser estat i JORDI ANGUSTO Espanya hi va entrar. De però la relació entre països, ¿quan la mateixa Europa; o, en tot cas, no formar part del Consell fet, la UE actual és enca- ha estat presidida per la justícia i no hauríem de fer-ho. També d’Europes d’Europa! Revisem, per ASSESSOR AL PARLAMENT EUROPEU* ra molt poc més que un per les relacions de poder? També n’hi ha dues, com passa a Espanya i exemple, a qui convenien mercat únic; és a dir, un les revoltes i les emancipacions na- potser a tot arreu. Per començar, els baixos tipus d’interès que fixava espai on sobretot regna la compe- cionals han hagut de comptar amb mentre que Europa és un mosaic de el BCE quan hi havia la bombolla de La UE tència en tots nivells: per atreure ta- prou diners i prou força; mai ha es- pobles i cultures, la Unió Europea és, crèdit. I mirem com la Gran Breta- lent i rebutjar refugiats polítics, tat suficient tenir raó! És un aspec- des del seu inici, un afer d’estats i un nya s’acosta i s’allunya de la UE se- actual apel·lant si cal a una excepció dels te que l’esquerra radical a casa nos- negociat harmonitzador en benefi- gons com li convingui. Els grecs van no permet Tractats, o per atreure capital i em- tra també ha de tenir en compte; les ci del mercat únic. Podem, doncs, te- lliurar-se confiadament; els brità- albirar un preses fent servir, si cal, acords de retallades de Mas i de Rajoy, tot i nir molt clara la nostra ubicació al nics, en cap moment. ¿Nosaltres no futur tan privilegi fiscal (tax rulings) o estra- que les poguessin aplicar de gust, te- mosaic europeu però, segurament, devem estar sent massa càndids en tègies de dúmping social. Entrar, nen origen en l’austeritat decretada caldria definir-la molt millor pel que l’aproximació a la UE? prometedor doncs, en aquesta UE, i no veure’s a Europa, una austeritat justificada fa a la UE i no pas conformar-nos a Malgrat que té pendent formalit- com quan com avui es veu Grècia, demana esper la nostra acumulació de dèficits pensar que n’hi haurà prou esdeve- zar-ho, Catalunya ha deixat anar les Espanya tar en condicions de competir; és a exteriors fins a conformar un deu- nint estat. D’entrada, perquè tampoc amarres amb Espanya i els seus ciu- dir, de ser prou competitius. I això, te exterior colossal. aquesta vegada no ens ho posaran fà- tadans i empreses transiten per altres hi va entrar tant si es vol construir i mantenir un Hi ha alternatives, esclar, es po- cil. Per continuar, perquè també al horitzons; tot i així, encara estem més estat social, tal com volem nosaltres, den mutualitzar els deutes i establir consell d’estats europeu hi ha estats atents a la formalització de l’adéu a com si es volgués ser plataforma un mecanisme per reciclar els super- i estats. Hi ha els centrals, amb Fran- Espanya que a fixar el rumb i el port d’arribada de maquilas o destinació àvits, com proposa Varufakis; però ça i Alemanya com a pares de l’invent qui convenç els creditors? I encara per deixar d’esbatussar-se i, potser, més: ¿és de debò un esquema consis- per satisfer la seva expansió repar- tent a mitjà i llarg termini? ¿No és tint-se el continent; i hi ha la perifè- l’esquema del qual volem sortir? ria, més o menys tinguda en compte Catalunya ha de començar a fer segons si és més o menys a prop del sentir la seva veu a Europa i la UE, i centre, ja sigui geogràficament o con- no tan sols per demanar ajuda i reco- ceptualment. I és aquí on cal definir neixement; també per participar en un perfil propi. la seva construcció. I ho ha de fer des Per exemple: ¿volem la mateixa del Parlament i des de la societat ci- unió fiscal europea que aquests dies vil. De la mateixa manera que hem defensa la Moncloa, és a dir, una unió trencat amarres hem de començar a fiscal que al capdavall suposi uns dè- configurar el nostre port d’arribada. ficits fiscals recurrents que, com bé Altrament, potser no hi arribarem. sabem, sagnen unes regions i conge- len en l’endarreriment les altres? *L’autor és president de la ¿Podem no creure en una Espanya fe- Comissió d’Innovació del Col·legi deral i defensar alhora una Europa fe- d’Economistes FRANÇOIS LENOIR / REUTERS

CARTES I MISSATGES

mai consta l’origen dels ingressos. Tinc l’esperança que en els prò- Compte embargat Per tant, la Diputació no tenia co- xims quatre anys a Badalona li tornin Per tributs endarrerits, la Diputació neixement que es tractava d’un El torn de Vinçon a sortir els colors. Que recuperem una de Barcelona m’ha embargat del PIRMI. ciutat on els mocadors tinguin tot meu únic compte corrent la renda Quan el senyor Pere Josep Mora l’espectre de l’arc de Sant Martí, on mínima d’inserció, que és l’únic in- va presentar el seu escrit, el termi- n cop més, ens trobem davant d’una l’arbre de Nadal sigui verd, el dimo- grés que tinc fa mesos. Fa un mes ni d’alçament ja havia vençut i es va altra botiga emblemàtica que pot ni vermell, el bàsquet verd-i-negre i el vaig fer el recurs, ja que la RMI és, iniciar el reglamentari procés de de- desaparèixer; aquest cop la desafor- mar sigui d’un blau intens. I on el meu per llei, inembargable, i avui encara volució. D’aquí pocs dies rebrà la tunada situació es dóna a la botiga color preferit sigui el blau. espero que em tornin els diners. resposta al seu escrit, que en casos d’objectes de disseny Vinçon. Una FRANCESC OLIVERAS NOLIS ¿Com és possible que la persona com aquest comporta sempre la de- Upensa en la multitud de vegades que tants de nos- BADALONA que s’està encarregant d’aquest trà- volució immediata de la quantitat altres ens hem aturat a contemplar els seus apa- mit no tingui en compte l’estat d’ex- travada més els interessos de demo- radors, contínuament renovats, sempre sorpre- trema necessitat que, per força, pas- ra reconeguts. Atentament, nents i innovadors; i en quants de nosaltres ens La desaparició de PxC sa un perceptor de la RMI? ¿Com és SÍLVIA CANO ARTESEROS hem passejat pel seu interior. La crisi ha fet que La peculiar jornada electoral de diu- possible que l’administració catala- GERENT ORGANISME DE GESTIÓ les vendes hagin baixat, cosa que ha forçat a pre- menge passat ha donat peu a un gran na per una banda ajudi el ciutadà i TRIBUTÀRIA, DIPUTACIÓ DE BARCELONA sentar un expedient de regulació per a tots els nombre de comentaris: fragmentació per l’altra (via Diputació) l’escanyi? treballadors. del vot, aflorament de nous partits, fi Espero respostes i rebo menyspreu. Els colors de Badalona L’espai té una llarga història relacionada amb la del bipartidisme, etc. Doncs bé, jo PERE JOSEP MORA pintura. Seria una autèntica llàstima perdre ara d’aquestes eleccions en destacaria la BARCELONA El meu color preferit és el blau. Blau aquest establiment, que va ser Premi Nacional de victòria ètica del conjunt de la nos- marí, blau cel, blau elèctric, blau tur- disseny l’any 1995, i que és, segurament, paradig- tra societat, ja que Plataforma per Ca- quesa... m’agraden tots. Però a Bada- ma del disseny funcional a la ciutat de Barcelona. talunya pràcticament ha desaparegut Resposta de la Diputació lona hem viscut quatre anys mono- Cal posar d’una vegada aturador a aquesta con- del panorama polític català. En resposta a la carta del senyor Pe- cromàtics. Els tríptics de l’Ajunta- tínua pèrdua de comerços que han conformat i en- Penso que aquesta formació políti- re Josep Mora, efectivament, la Di- ment eren blaus; durant les Festes de cara conformen el paisatge propi i més caracterís- ca, que té la seva raó de ser en un plan- putació de Barcelona va fer l’embar- Maig els globus que es repartien eren tic de la nostra ciutat. tejament xenòfob, no hauria de tenir gament que manifesta. Aquesta or- blaus i els mocadors també; la deco- cabuda en cap consistori municipal. A dre d’embargament s’envia a partir ració dels carrers es feia en tons bla- EULÀLIA ISABEL RODRÍGUEZ PITARQUE més, com a vendrellenc m’avergo- de la informació bancària que ens vosos i fins i tot era blau l’arbre de TORROELLA DE MONTGRÍ nyeix profundament que la meva vi- faciliten les entitats financeres, on Nadal. la hagi sigut considerada un dels feus ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 41 debat Els museus Ídols

a uns dies el món va cele- com a primer objectiu els diners ni brar el Dia Mundial dels l’afluència multitudinària. Museus. De museus n’hi Tampoc no estic d’acord amb una ha de moltes menes. Però tendència moderna d’exposició de per mi els de debò són els les obres dels museus. És el que en Fque guarden obres d’art. Potser és podríem dir exposició-assaig. L’ex- una visió limitada, ara que tothom posició de les obres de les col·lecci- fa museus de tot, de pagesia i de jo- ons permanents no ha d’estar sub- guines, de confitures i d’escarabats. NARCÍS COMADIRA jecta a cap discurs assagístic. Crec SÍLVIA SOLER Però a mi m’agrada l’art. I m’agra- que ha de ser com més neutra millor. da perquè m’increpa d’una manera ESCRIPTOR I PINTOR És el visitant qui ha de fer les seves molt més profunda que qualsevol interpretacions. El museu simple- ra són vellets, molt vellets. Es- altra cosa. Una visita a un museu ment ha de mostrar les millors obres tan plens de xacres, sordegen i d’art és una sessió de contemplació, fortables, temperatura i humitat de la seva col·lecció en bones condi- caminen molt a poc a poc. Ell de reflexió, de plaer i de creixement afinades, il·luminació justa i conser- cions de visió, il·luminació i conser- l’ajuda a ella a baixar l’esglaó de espiritual i intel·lectual. Per això es- vadors savis que cuidin les peces per vació i estalviar-se qualsevol mena la vorera perquè ella, que va te- tà bé que els museus siguin llocs tal que el pas del temps no hi afegei- de temptació didàctica i sobretot ide- Anir un ictus fa un parell d’anys, ha perdut tranquils, amb pocs visitants. Les xi més desgast que l’indefugible per ològica. Ajudar lleugerament el visi- mobilitat i coordinació. Ella li llegeix a ell el masses distreuen de qualsevol re- raó de la caducitat de tot. Aquestes tant sí, però fer-li llegir textos exces- diari perquè l’home ha de fer-ho amb una lu- flexió profunda sobre l’art perquè et peces cuidadosament conservades sivament extensos no. Un museu és pa i se n’anava cansant. Em reben amb mol- decanten cap a reflexions sobre la s’han de poder veure i estudiar i un conjunt d’obres, no és un llibre. ta alegria, m’ofereixen un te i unes pastes i, societat i el gènere humà. Però per a contemplar i gaudir. Això haurien Una altra cosa són les exposicions just després d’interessar-se per la meva fa- això no calen els museus. N’hi ha de ser, per mi, els museus. temporals, que, crec, és perfecta- mília, comencen a preguntar-me sobre l’ac- prou anant a la platja. Però ara els museus s’han con- ment legítim que responguin a una tualitat política, les darreres eleccions, el Ja sé que la meva opinió és anti- vertit en parcs temàtics. Objectiu de voluntat assagística, interpretativa, procés català, el fenomen de Podem. La con- ga. Jo sempre he cregut que un mu- les masses de turistes que vagare- didàctica i ideològica. Però un mu- versa –més lenta i dispersa, amb reiteraci- seu és un magatzem on es conserva, gen pel món i que fan enormes cues, seu, no. Un museu mai no hauria de ons i confusions– és tan interessant com s’estudia i es mostra allò que hores i hores de cues, per entrar-hi caure en aquestes vel·leïtats, ni que sempre, tan brillant com sempre, com quan m’agrada dir-ne “les restes del nau- i poder fer-se una selfie davant sigui per atreure més gent. ells eren més joves i jo era una nena petita fragi”. És a dir, totes les obres d’art d’una obra famosa que ni tan sols es Tampoc no crec que els museus que els escoltava embadalida. que el pas assolador de la història ha miren. L’objectiu és poder dir que hi hagin de fer una suplència de les au- Aquesta parella de vells entranyables tret dels seus llocs d’origen i l’atzar han estat. I res de contemplació, les escolars o universitàries. És a van ser els meus ídols, els éssers més enllu- ha salvat d’una manera o altra. Re- plaer, reflexió, enriquiment espiri- l’escola i a la universitat on s’ha de ernadors de la meva infància, uns herois taules i quadres d’esglésies i palaus, tual i intel·lectual. El “tot per l’audi- formar la gent, i els museus han de que de tant en tant venien a seure al sofà de escultures d’altars, frontals, o bé, i ència” ha desvirtuat els museus i el col·laborar a aquesta formació, faci- casa meva i ens oferien el món en petits re- també, pintures de salons i salonets seu ús. I els museus, que es pensen litant tot el que calgui, però no gals i un exemple de vida lliure, intensa, burgesos que s’han quedat sense ca- que l’èxit de les seves instal·lacions anant pel seu compte. Ja sé que tot culta, apassionant. Eren amics dels meus sa perquè hereus impietosos les han són les masses, fan el que sigui per això ara no es porta. Ara els museus pares i ens visitaven aproximadament un venut i així han passat a domini pú- atreure-les. No saben, o no volen sa- són parcs temàtics per atreure tu- cop a l’any. La seva visita era motiu de fes- blic i les conservem per al nostre ber, que l’èxit d’un museu és un èxit ristes i volen ser universitats lliures. ta grossa a casa. plaer, la nostra educació, la nostra ocult, el de la influència sobre les ge- Les masses deixen diners i poca co- Ella era una arqueòloga de prestigi. Metre reflexió i com a fonament de la cre- neracions futures del país, i no pas sa més. A la suplència universitària seixanta d’empenta, intel·ligència i exigència. ació contemporània i garantia de fu- unes xifres de visitants que no apor- li manca una cosa essencial, la disci- Ens relatava la seva experiència arreu del tur. Cal dir que aquests magatzems ten altra cosa que diners. Els mu- plina. Els museus no haurien de món, amb un discurs que s’aturava en grans que jo crec que són i han de ser els seus públics no haurien de voler ser contribuir a aquesta conxorxa actu- pauses, anava d’una cosa a l’altra i barrejava museus necessiten unes condicions rendibles, en principi. De fet, no ho al de rebaixar-ho tot. La de només idiomes. Deia paraulotes i proferia insults, d’habitabilitat extremament con- poden ser. I no haurien de buscar buscar l’èxit superficial i inútil. ens escandalitzava i divertia, era radical en el discurs i cordial en les formes. Tenia un sentit de l’humor punxegut. Podeu expressar-vos al diari a través de la web www.ara.cat, i per les següents vies: @diariARA I facebook.com/diariARA I [email protected] I Carrer Diputació,119, 08015, Barcelona I Fe d’errades: [email protected] De tant en tant venien a d’aquest partit. Per sort, aquesta ve- seure al sofà de casa i ens gada la consciència col·lectiva ha re- BLOG DEL DIA accionat obviant aquesta mena d’in- oferien el món en petits citació social tan deplorable i deixant regals i un exemple de de banda aquesta formació. La separació de poders i la universitat vida lliure, intensa, culta RAÜL MEDINA SEGURA EL VENDRELL Montesquieu defensava que per evitar que una nació caigués en mans de la tirania s’havien de separar i delimitar els tres poders dels quals és responsable l’Estat: el legislatiu, el judicial i l’executiu [...] A Ca- Ell era periodista. Corresponsal en diver- Forcades: tot o res talunya es va voler posar especial èmfasi en un quart poder: l’univer- sos països per a un diari anglès. Coneixia re- Teresa Forcades ha deixat ben clar sitari. Així doncs, des de la caiguda del franquisme s’ha construït un alitats i cultures diverses des de la seva im- que voldria encapçalar una llista a les model d’èxit que dóna grans quotes de sobirania a les universitats da- pertèrrita flegma britànica. Els germans rè- eleccions catalanes previstes per al vant dels poders polítics. Malgrat que són entitats subvencionades, iem per sota el nas perquè no sabíem com 27-S. ¿No és una mica estrany que al- la seva direcció la decideix tota la comunitat universitària. Però el reaccionar davant de les seves maneres ex- gú ambicioni arribar a la presidència mes de març passat el rectorat de la UPF va decidir tirar endavant un cessivament formals. I per la seva pronún- de Catalunya sense haver-se presen- reglament on la mesa del claustre tindrà total llibertat per desestimar cia estranya. I pels pèls de les seves celles, tat mai abans personalment a unes les mocions que se sotmetran a votació, cosa que talla de soca-rel l’es- llargs i salvatges. eleccions de cap mena? perit originari de l’autogovernança. Estem vivint una incessant re- Van ser un estímul magnífic en aquells HENRY ETTINGHAUSEN forma dels òrgans de govern per donar més poder a ens no controlats anys ensopits del final del franquisme. Una LA PERA directament per la universitat [...] Només mitjançant el diàleg i el con- finestra a l’exterior, on la gent era més cul- sens entre la comunitat universitària i el poder polític podrem arri- ta i més lliure. Ara els veig, encongits i ar- bar a resoldre els reptes que ens prepara el dia a dia. És per això que rugats com una pansa, he d’alçar la veu per- Les cartes enviades pels lectors han de tenir més que mai hem de garantir que els òrgans de govern de la univer- què em sentin. Ella encara deixa anar al- un màxim de 1.000 caràcters. El diari es re- sitat siguin representants fidels de la voluntat de la universitat. La guns estirabots o una paraula malsonant. serva el dret de resumir-les. Els seus autors hi han de fer constar nom i cognoms, adreça pos- universitat serà independent o no serà. Ell l’hi fa repetir –i no sé si sordeja o és una tal i electrònica, número de carnet d’identitat manera de renyar-la–. Ella hi torna i ales- i un telèfon de contacte. hores tots dos dibuixen un somriure còm- Les cartes no es respondran. plice. Ella li ofereix una mica més de te. Ell Extracte del blog ‘Llum als ulls i força al braç’, a càrrec de Marc Herrera Cuffí. El text complet a l’hi agraeix amb compliments. Hi ha un pe- http://blogspersonals.ara.cat/llumalsullsiforcaalbrac/ tit silenci. Em pregunto si aquesta és l’últi- ma vegada que els veig. 42 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara

Ferran Adrià fitxa per Disney per promoure hàbits saludables El prestigiós xef català Ferran Adrià ha fit- guin Random House– inclou més de 40 re- xat per Disney per dur a terme una cam- ceptes inspirades en diverses pel·lícules panya conjunta per fomentar la cuina sa- de Disney, Marvel i Star Wars. Adrià creu ludable entre els nens. El projecte comen- aquests personatges “tenen la capacitat ça amb un llibre, i s’hi afegirà una apli per d’arribar a totes les generacions”, i va afe- a mòbils, una web, un e-book i un progra- gir: “Ens permetrà unir la família perquè ESTILS ma de televisió. El llibre –editat per Pen- cuinin junts, aprenguin i es diverteixin”.

començar a plantejar aquesta qües- tió. Sóc la part poc raonable? Qui es- tà decidint realment on dorm la Whisky, jo o ella? La meva xicota és britànica i em pregunto si deixar Amb el gos DAN CRANE dormir el gos al meu llit és un cos- THE NEW YORK TIMES tum típicament americà, com el Dia a nit que la meva xicota d’Acció de Gràcies o la Super Bowl. es va adonar que no seria “No vull que m’entenguis malament la meva única companya –em va dir ella una tarda–. Trobo de llit es va quedar per- molt atractiu que siguis capaç de cui- som multitud plexa. “D’on jo vinc no- dar un animal. M’encanta. Però això mésL dorms amb gossos al llit si ets és anar massa enllà. És com tenir Als Estats Units un 45% dels amos de gossos solter o si tens la calefacció central una altra persona al llit”. espatllada”, va dir després de tro- He descobert que la pràctica de dormen amb ells al llit. ¿És una pràctica saludable bar la Whisky, la meva terrier spa- compartir llit amb gossos no és mo- o cal evitar que se’ns fiquin entre els llençols? niel, de gairebé set quilos, confor- derna. A l’obra Cinegètica, un tractat tablement instal·lada al meu llit, de caça, l’historiador grec Arrià de amb el cap sobre el coixí. Nicomèdia va escriure: “No hi ha res Però allò era una naixent relació com un llit suau i càlid per als lle- a distància, i ella acabava de traves- brers, però el millor per a ells és dor- sar més de 8.000 km des de Londres mir amb els homes, perquè s’hi aca- fins a Los Angeles per veure’m, així ben acostumant i els agrada el con- que ho va deixar passar. Des de lla- tacte amb el cos humà”. Tampoc és vors, i tot i que ella adora la Whisky una peculiaritat única dels ameri- (o almenys això diu), insisteix que cans, això de compartir l’habitació “la gent normal” no comparteix el amb un gos. Segons el llibre Pets by llit amb els gossos. Després que ella royal appointment: the royal family em fes notar, mentre treia la seva ca- and their animals, de Brian Hoey, el ra jaqueta de sota la Whisky ronca- rei Eduard VIII –que va regnar no- dora, que la meva companya canina més durant 326 dies– permetia que semblava perfectament contenta el seu terrier Cora dormís al llit reial dormint gairebé a tot arreu, em vaig “seguint els costums dels seus pares, ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 43 estils

Un viatge per vuit arbres La 3a edició del Tocs de Vi de la Mediterrània arriba a Girona El Jardí Botànic de Barcelona organitza demà Una quinzena de cellers de la DO Empordà i un recorregut per conèixer vuit arbres de la una quinzena de restauradors de la plaça de la Mediterrània. Una educadora serà l’encarre- Independència de Girona participen la 3a edi- gada d’ajudar les famílies i els nens a desco- ció de la Fira Tocs de Vi aquest cap de setma- brir els boscos d’eucaliptus a Austràlia, les na. L’objectiu és maridar vins empordanesos punxes de les acàcies africanes, els falsos pe- amb les degustacions culinàries dels restau- brers de Xile o quin arbre és el drago. rants i bars de l’emblemàtica plaça.

AL LLIT O A TERRA? El debat està servit. N’hi ha que volen el gos al llit i n’hi ha que hi estan totalment en contra. GETTY els seus avis i la seva besàvia Victò- qui al llit –diu Millán–, el gos ho no- Coren creu que els éssers humans da en teràpia de parella (una revela- ria, que no només permetien la pre- tarà, de manera que el llit ja no li Motivació tenen una “predisposició a estar ció total: estava veient la doctora sència dels gossos a l’habitació sinó semblarà un lloc segur. Ha de ser Els gossos amb gossos i dormir confortable- Pall com a pacient), que vaig arribar que era benvinguda”. una decisió mútua i unànime”. busquen ment al seu costat”. Però reconeix a una conclusió. “Quan entra algú Als Estats Units, segons una en- Clive Wynne, professor de psico- que la seva dona no comparteix nou a la teva vida has d’estar prepa- questa de l’American Kennel Club, logia de l’Arizona State University, el confort i aquest sentiment i que utilitza la se- rat per treure el gos del llit –va dir–. aproximadament entre un 42% i un que estudia el comportament caní, la companyia va “puntada d’expulsió de cadells” Si heu agafat el gos junts, aleshores 45% dels propietaris de gossos asse- diu que les vides dels gossos estan del seu amo per protegir la seva part del llit. és una decisió de parella. Però quan guren que comparteixen el llit amb “íntimament lligades a les dels hu- Els humans que escullen dormir ets un noi solter i tens el gos al llit el ells. Així mateix, Caroline Kisko, se- mans”. Les seves investigacions sug- amb el seu gos poden estar en perill. missatge que dónes és: aquesta és la cretària del Kennel Club del Regne gereixen que el comportament dels “No crec que mai volgués dormir meva principal relació”. Segons Pall, Unit, creu que és relativament comú gossos entre els homes és anàleg al amb un gos al llit”, diu el doctor Bru- els gossos poden convertir-se en un que els gossos dormin amb els seus dels seus avantpassats, els llops. “Si no Chomel, professor del departa- impediment i uns substituts per a la amos allà. “Hi ha una escola de pen- agafes els recursos socials dels llops ment de medicina veterinària de la intimitat i molt sovint generen gelo- sament que diu que no s’ha de fer i els poses en un context humà tin- Universitat de Califòrnia i especia- sia en la parella, ja que a vegades és –explica–, però nosaltres no ho dràs un animal increïblement sensi- lista en malalties zoonòtiques emer- més fàcil demostrar amor cap a un subscrivim”. ble a tot el que fa la gent”, diu. Molts gents. El doctor Chomel ha estudi- gos que cap a un ésser humà. “Tot gossos, apunta, són feliços quan se’ls at la relació entre tenir gossos a l’ha- l’afecte que una persona no et dóna Preferències personals deixa dormir amb els amos. “D’altra bitació i l’augment de casos de pas- el rep el gos –segons Pall–. Aquesta César Millán, l’estrella del programa banda, no farem cap mal al gos si no teurella, tinya i fins i tot pesta es converteix, en certa manera, en la El encantador de perros, diu que con- el deixem dormir amb nosaltres”, bubònica, que es poden transmetre relació emocional més intensa. Això vidar el gos a dormir al llit pot ajudar afegeix. a través de les puces. “La nostra con- és dolent i és molt fàcil que passi”. a confirmar el teu rol com a líder de la El doctor Stanley Coren, autor del clusió és que no recomanem, de cap I, d’aquesta manera, vaig rendir- manada, i assegura que es tracta d’una llibre The intelligence of dogs, creu manera, aquesta pràctica per a gent me i vaig fabricar un llit a terra per qüestió de preferències personals. “El que el fet de compartir llit amb els que té nens petits o gent que està im- a la Whisky fent servir un coixí vell que hem d’evitar és que el gos pensi gossos és un benefici mutu i una ne- munodeprimida, gent gran, per i la meva dessuadora preferida. Haig que aquell és el seu llit –escriu–. Això cessitat inherent. Coren diu que als exemple”. de confessar que sembla bastant fe- passarà si no poses el límit invisible, gossos els agrada “pel caliu i pel con- liç estirada al seu nou llit al terra de reivindicant el llit com a teu i després fort de la companyia, i també per un Més malalties l’habitació. La meva xicota ha co- convidant el gos a anar-hi”. Però, què tema de seguretat”. “Saps que un gos Estava sentint una barreja d’opini- mençat a valorar la idea de convidar pensava el meu gos de tot això? se sent totalment segur amb tu quan ons, i no va ser fins que vaig parlar el gos al llit per a unes carícies oca- “Si un dels dos membres de la pa- pot dormir donant-te l’esquena”, ex- amb Donna R. Pall, una psicotera- sionals. “Després de tot –diu–, la rella no encaixa bé que el gos es fi- plica. En la mateixa línia, el doctor peuta de Los Angeles especialitza- Whisky és bastant maca”.e 44 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara cultura

El Museu Diocesà de Solsona trenca el tabú de la mort Memento mori (recorda que has de morir) ció mostra com la humanitat, des de la és la nova exposició del Museu Diocesà de prehistòria fins a mitjans del segle XX, ha Solsona, que es podrà veure fins al 16 entès el fenomen de la mort i com ha anat d’agost. L’objectiu és, segons el director canviat de rituals. El visitant podrà conèi- del museu, Jaume Bernades, “dessacralit- xer ritus com la momificació a l’antic zar” el tabú de la mort. “La mort ha subs- Egipte, la incineració a Grècia i Roma i la CULTURA tituït el sexe com a tabú”, diu. L’exposi- vetlla i el procés de dol a l’Edat Mitjana. Patti Smith, glòria indignada El públic del Primavera Sound aclama la cantant nord-americana en la interpretació de ‘Horses’

01 02 XAVIER CERVANTES BARCELONA

L’endemà d’un àpat al Celler de Can Roca, Patti Smith va pujar a uns dels escenaris gegants del Primavera Sound per interpretar el disc amb què va debutar l’any 1975. Abans de l’actuació va sonar pels altaveus I shot the sheriff de Bob Marley, potser per marcar el to indignat. El pú- blic coneixia el guió, i va mantenir un silenci expectant. Sabia que aquell disc, Horses, arrenca amb unes notes de piano, les que introdu- eixen Gloria. I el silenci va ser un crit quan va arribar l’esgarrapada de la tornada: “G-L-O-R-I-A”. La conne- xió ja va ser indestructible durant tot el concert. No calia explicar gaire, perquè aquelles cançons que ella va escriure “per als que no tenien veu, per als exclosos de la societat” continuen vigents i perquè Patti Smith, als 68 anys, les transmet amb credibilitat. La creus quan crida “We are free people”, tot i que ho digui en un festival, un entorn, on el missatge indignat reconforta i sona menys perillós que en una concentració de vaguistes o en una manifestació. ENTUSIASME AL FÒRUM Smith, acompanyada d’una ban- 01. Patti Smith va començar a Barcelona, i davant d’una multitud, la gira de commemoració del 40è aniversari de la da on hi ha dos dels músics amb qui publicació del disc Horses, l’àlbum amb què va debutar el 1975. 02. El públic pràcticament va desbordar l’espai de va enregistrar el disc, Lenny Kaye i l’escenari on va tocar el grup escocès Belle & Sebastian. MANOLO GARCÍA Jay Dee Daugherty, no va dir que estava tocant Horses fins que va presentar Break it up. “És la segona adar amb una recomanació explíci- mer per tocar la guitarra i després cançó de la segona cara”, va explicar ta: “Be fucking free!”. Després, mol- per dirigir una banda amb baix, saxo, sobre el tema que va dedicar a Jim ta gent va caminar fins a l’escenari bateria, teclats. El concert, amb el Morrison. I abans ja havien sonat ATP per veure Belle & Sebastian. llegat de Marchena com a far, va en- AVUI AL FÒRUM Redondo beach, Free money i Tanta, que l’espai pràcticament es trar en el territori indòmit del fla- Birdland, durant la qual va haver de va desbordar mentre el grup esco- menc progressiu dels 70 i de la lli- Joan Miquel Oliver (17 h) consultar algunes parts de la llar- Record cès oferia la cara més sòlida i en- bertat de Morente. De prodigi a pro- El mallorquí obre un escena- guíssima lletra. Va ser declamant Patti Smith grescadora del seu repertori pop. digi fins al prodigi final: la col·labo- ri per presentar les cançons Birland que va començar a ser una va dedicar ració del Niño de Elche, el cantaor del disc Pegasus. fera ferotge, i fins i tot va escopir. El prodigi de Rocío Márquez llibertari, a Los esclavos. Amb el pú- A la segona part, i tret del somriu- ‘Elegie’ als La jornada d’ahir va començar a blic primer bocabadat i després en- Tori Amos (20.30 h) re en cantar Kimberly, el to va ser ca- amics morts l’Auditori del Fòrum amb la canta- tusiasmat, Márquez i el seu equip de La cantant i pianista nord- da vegada més rabiós i el públic hi va en els últims ora de Huelva Rocío Márquez, una valents van rematar amb una saeta americana arriba al festival respondre. Era la Patti Smith capaç 40 anys veu que cal recomanar obertament. intimidant, brutal i continguda, amb amb Unrepentant Geraldines. d’escopir un antiavalots i d’exigir la Com ha fet en el disc d’homenatge a cada nota a lloc. I tot l’Auditori dret. fi del capitalisme amb una veu po- Marchena (El Niño), va ensenyar qui Cadascú beu de la seva tradició, Einstürzende Neubauten (21.40 h) derosa i ahir també emotiva. La vi- és, d’on ve i tot el camp que té per i si la de Márquez és la forja del fla- La Primera Guerra Mundial sita a Horses va acabar amb Elegie, córrer. Va engegar sòbria, cantant la menc, la del duo britànic que va és el tema de l’àlbum Lament una composició que va escriure per milonga del cometa amb Pepe Habi- obrir l’escenari ATP, The KVB, és la (2014), de la banda alemanya. recordar Jimi Hendrix i que ahir va chuela a la guitarra. “Pedazo de ma- foscor rítmica de Joy Division i el convertir en un rèquiem pels amics estro”, va dir ella. Plegats van obse- soroll melòdic de The Jesus & Mary Interpol (22.20 h) morts en aquests quaranta anys: quiar el públic amb peces en què va Chain. Per als nord-americans El grup de Nova York vol que Johnny Ramone, Dee Dee Ramo- quedar palesa l’afinació de la canta- Disappears, la cruesa del rock expe- el disc El pintor sigui una menes, Johnny Thunders, Lou Reed, ora i el control que té de les dinàmi- rimental. I per a Julian Casablan- na de nou començament. Jim Carroll i el seu marit, Fred So- ques de la veu, que va projectar amb cas, qui ho sap. El cantant de Nova nic Smith, entre d’altres. Ja fora de força sense perdre una dicció clara York, que avui actua al capdavant de The Strokes (23.45 h) guió, va agafar la guitarra elèctrica com el cristall. Tot feia pensar que The Strokes, ahir va oferir un con- Catorze anys després de de- per acabar el concert amb la ràbia seria inoblidable, i encara ho va ser cert més lamentable que excèntric: butar amb Is this it, tanquen punk de Rock and roll nigger (del més perquè després d’Habichuela va volent ser lliure va ser autoindul- un escenari gran del festival. disc Easter, del 1978), que va acomi- sortir Raül Fernandez, Refree, pri- gent i paròdic.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 45 cultura

Benedict Cumberbatch S’obre una ‘cúpula’ de circ serà Thomas Edison estable a Santa Susanna Després del gran èxit que va assolir amb la se- La Cúpula del Mar, una carpa amb forma de va interpretació del matemàtic anglès Alan polígon de 16 costats i un disseny revolucio- Turing, a The imitation game, Benedict Cum- nari, es va inaugurar ahir a Santa Susanna berbatch es posarà a la pell de Thomas Edison (Maresme). En la seva primera temporada a The current war. El film explicarà la vida de presentarà Super Circus i Olé!, amb la direc- l’inventor i se centrarà sobretot en la rivalitat ció artística dels creadors del Festival Inter- d’Edison i George Westinghouse. nacional del Circ de Figueres.

Dan Auerbach, guitarrista The Black Keys i cantant de The Black Keys, durant l’actuació de dijous al Fòrum. es desdoblen al MANOLO GARCÍA Parc del Fòrum Els nord-americans convencen a mitges la nit de James Blake i Tyler, The Creator

som il·legals davant dels ulls d’Amè- BORJA DUÑÓ AIXERCH rica”, Jason Pierce liderava la seva BARCELONA nau espacial, com si el temps no ha- gués passat des d’aquell mític i cura- L’experiència d’un festival com el tiu Ladies and gentlemen we are flo- Primavera Sound està feta de retalls, ating in space del 1997, que es venia de moltes petites sensacions que empaquetat com un producte farma- s’amunteguen les unes sobre les al- cèutic. Gòspel blanc i psicodèlia metres i que tenen molt a veure amb les dicinal per levitar a través de llar- expectatives dipositades, l’emoció guíssims i repetitius desenvolupa- generada pel moment, la ubicació ments instrumentals, que s’oferien que triïs davant d’un escenari, els al públic com la versió més amable amics que t’acompanyen, el públic del shoegaze i que s’elevava molt es- que t’envolta o els concerts que aca- pecialment gràcies a les esplèndides bes de veure i els que tens previst veus de les dues coristes. veure després. Amb una oferta tan exorbitant, la ruta triada per cadas- Rap d’última generació cú (10 minuts d’aquest, 20 de l’altre, Malgrat que el gran reclam de la nit treure el cap aviam com sona, veu- –The Black Keys– estava a punt de re’n un de dalt a baix) resulta deter- començar, la presència del raper caminant, tant com la inevitable sen- lifornià Tyler, The Creator, obliga- sació d’estar-se perdent un munt de va a fer marrada i passar per l’esce- concerts que ja no es podran repetir. nari Pitchfork. Sota la pèrgola foto- En la franja nocturna de dijous voltaica, el líder del col·lectiu Odd –primer dia fort de festival– es bar- Future aplegava un públic entusias- rejaven encara les expectatives (i ta, participatiu i amb moltes ganes possibles dubtes) d’un quinzè any de ballar. El seu look de bon nen amanit pel bon temps, però ja es co- –shorts de color groc, samarreta mençaven a acumular impressions, blanca i gorra de visera– contrasta- petites memòries incipients encara va amb l’agressivitat del seu flow i per assimilar, com la magnètica pre- d’uns beats digitals rocosos que sència escènica de Yasmine Ham- queien com bombes enmig del pai- dan, el carisma de Benjamin Booker satge de llums de colors fluor. Ar- vencent la resistència d’un públic mats només amb un MacBook –els pocs grups que combinin l’èxit mas- que, segons alguns espectadors situ- massa sorollós, les arrels nord-ame- tocadiscos ja són història–, el trio siu amb el respecte de la crítica. No ats als laterals, no era prou bo. ricanes d’uns Giant Sand enlluer- format per dos MC i un DJ va omplir obstant això, com es va veure en la En aquella hora, alguns assis- nats pels últims raigs de sol, la gra- l’escenari amb balls i gesticulacions seva actuació, els d’Ohio són dos tents ja acumulaven cansament i ta sorpresa d’uns Replacements exagerades que no permetien que el grups en un. D’una banda, el duo de s’asseien a terra per veure comen- perfectament endollats o el regust xou decaigués en cap moment. No blues brut i greixós que gravava amb çar el concert de James Blake. El agredolç de saber que t’estàs per- era moment de reflexionar sobre el Collage el segell Fat Possum. De l’altra, el britànic, amb un afinadíssim estil de dent el concert de Panda Bear a missatge, sinó de gaudir de l’aspec- El cartell que ha produït Danger Mouse, el crooner electrònic que ja ha creat l’Auditori (anar-hi és un sacrifici te físic d’un espectacle molt ben tra- de dijous va dels Grammy i els discos de platí. escola –l’australià Chet Faker feia que requereix reservar entrades i vat, amb poc rastre de Stevie Won- Aquest últim, el del groove irresisti- una cosa molt semblant moments fer llargues cues) o de donar per der –la seva gran inspiració–, però sí deixar una ble de Lonely boy, els aires disco de abans en un altre escenari–, no sem- perdut el recital de math rock dels amb algunes veus femenines que, a composició Fever i el pop eteri de Weight of lo- blava la proposta més engrescadora Battles a l’escenari amagat. mode de karaoke, amorosien de de sensacions ve, semblava que era el que havien per a aquelles hores, en què ja es pri- Amb tots aquests inputs encara tant en tant el conjunt. diverses vingut a veure la majoria de segui- oritza la festa. N’hi havia que prefe- lluitant dins la closca per mirar de S’acostava l’hora més esperada dors. Va ser la versió de The Black rien sotmetre’s a la descàrrega de trobar un sentit, una lògica narrativa per molts: l’expectació pel concert Keys que va rebre els aplaudiments. drone metal dels Sunn O))), vestits inevitablement subjectiva, tocava de The Black Keys era més que pal- Els altres, els més garatgers, van pa- de monjos i mig a les fosques, i d’al- abandonar amb resignació la sublim pable. Una hora abans ja hi havia tir per diverses raons. Malgrat una tres desfilaven cap als sons més actuació d’Antony and the Johnsons gent agafant lloc a les primeres files, perfecta execució i el reforç sobre amables dels Jungle. Els britànics amb l’OBC per endinsar-se en el un espai que aquest any està separat l’escenari del baix i els teclats, el duo van omplir l’escenari de l’amfitea- magma sonor de Spiritualized. Amb amb tanques de seguretat i l’accés no és prou carismàtic per suplir la tre fins a vessar, gràcies a un disco la paraula spaceman a la cinta de la del qual estava restringit durant el falta de ganxos melòdics d’aquesta funk molt agraït després de tanta guitarra –que recordava els seus Spa- concert. El duo format per Dan part del repertori, una realització en melancolia i foscor. A més, era la ceman 3– i una samarreta de MC5 Auerbach i Patrick Carney gaudeix vídeo poc lluïda –un problema per primera nit forta i convenia reser- amb el lema contracultural “Tots d’un estatus privilegiat: hi ha molt als que s’ho miraven de lluny– i un so var forces per a l’endemà.e 46 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara cultura

TRANSMÈDIA MÚSICA Les grans cites de la cultura digital s’agrupen al Digital Juny

LAURA SERRA BARCELONA

Fins a dotze cites –congressos, jornades, festivals o premis– s’agrupen a partir d’aquest any sota un nou paraigua, el Digital Juny. És una marca que concentra al llarg d’aquest mes iniciatives que ja se celebraven a Barcelona centrades en el món digital, la innovació i la tecnologia. L’objectiu és crear un marc de refe- rència per articular el sector dins del país i alhora inventar un segell per vendre al món, de la mateixa manera que als anys 90 es va fer amb el disseny Barcelona. El referent és, als Estats Units, el festival South by Southwest, un certamen que engloba festivals de diferents disciplines i que tot sovint poden compartir públics. El Digital Juny, La banda australiana, malgrat l’edat, segueix rockejant com sempre, i el públic l’hi va reconèixer. CRISTINA CALDERER però, no és un festival, sinó que es- tà pensat per a un públic professional i especialitzat. El tret de sortida serà el mercat AC/DC oficien un ritual rocker de projectes d’animació Cartoon 360. Sota aquest paraigua s’hi en- globaran, per ordre: la fira de video- art Loop; el festival de cinema onli- d’alt voltatge a l’Estadi Olímpic ne Atlàntida Film Fest; la trobada de professionals dels efectes especials Els australians fan vibrar els més de 50.000 assistents amb un xou demolidor B’ARS; la jornada de reflexió èTIC; el congrés transmèdia paral·lel al festival musical del Sónar+D; la con- venció Cine Europe, on es presen- da el guitarrista Angus Young, po- festa. A un volum eixordador pe- ten noves tecnologies, productes i Crònica dríem arribar a creure que el so rò sense perdre qualitat, els aus- films; la fira del videojoc Gamelab, dels australians ha evolucionat. tralians van anar repassant tots els premis indies Burguer Awards, HUGO DE COMINGES Una paraula que no existeix en el els seus èxits, que són molts, amb i el laboratori de projectes Learn Do BARCELONA credo d’aquesta banda de hard un clar desequilibri a favor dels Share. Tots junts van sumar, l’any rock. Tant és que, com els Rolling primers anys de la seva carrera. passat, 219.575 espectadors. En un conseguir entrar a l’Es- Stones, només toquin tres temes Retronants En un discret segon pla, la base futur es podria crear un abonament tadi Olímpic Lluís Com- del seu últim àlbum, Rock or burst, Sembla que rítmica formada pel contundent conjunt. panys de Barcelona va com el que dóna nom al disc, que va els integrants bateria Chris Slade (que substitu- La conselleria de Cultura va cre- ser una autèntica odis- servir per engegar l’actuació amb eix Phil Rudd pels seus proble- ar l’àrea de videojocs i cultura digi- sea per als més de 50.000 unes projeccions del que semblava hagin signat mes amb la justícia) i per l’efectiu tal el 2013 i l’any següent va crear el Aespectadors que van esgotar les en- l’arribada de l’home a la Lluna... o al un pacte amb baixista Cliff Williams donava primer pla de Cultura Digital per trades poques hores després que es planeta AC/DC. La inconfusible el diable per suport a l’omnipresent guitarra millorar la competitivitat de les em- posessin a la venda, ja fa mesos. Si gorra de Brian Johnson i el vestit sonar igual d’Angus Young. preses del sector i arrossegar cap a sumem el caos inherent a aquesta vermell d’escolanet d’Angus Young Un dels primers punts àlgids les noves tecnologies els sectors tra- massa de gent amb les celebracions, són dues constants que donen sen- de la nit va ser una celebradíssi- dicionals. L’àrea dedica 746.500 eu- a l’avinguda Maria Cristina, dels se- tit a l’espectacle. ma Back in black que feia pregun- ros en ajudes als participants al Di- guidors de l’Athletic de Bilbao, fina- Amb el segon tema de la nit, tar-se si el grup havia signat un gital Juny i 2,5 milions més en for- lista de la Copa del Rei, podem dir, Shoot to thrill, es va certificar el bon pacte amb el diable per continu- ma de préstecs reintegrables per a parafrasejant els australians, que estat de forma d’aquests venerables ar, a la seva edat, rockejant empreses digitals.e l’accés a l’estadi va ser una autènti- dinosaures, que ja tenien el públic d’aquesta manera. Amb Thun- ca “autopista a l’infern”... banyut a la butxaca. El seu reperto- derstruck, un altre hit inapel·la- ri està pensat per ser una autèntica ble, va continuar la comunió en- Contundència i ritual tre els presents a baix i a dalt de Els teloners, Vintage Trouble, tot i l’escenari. Com a part obligada la seva bona actitud escènica, van del ritual, no van faltar canona- passar sense pena ni glòria entre la des, campana i bola gegants, i la massa de presents amb banyes de inevitable pirotècnia. Previsible? dimoni lluminoses (un negoci rodó, Totalment. Però tan eficaç com per cert). L’escenari no presentava sempre. Fins i tot un tema recent, gaires peculiaritats: un arc coronat Rock’n’roll train, del seu anterior per les banyes marca de la casa i una elapé, Black ice, va sonar amb passarel·la no gaire profunda que prou entitat per equiparar-lo als s’endinsava a la pista. seus clàssics. I és que AC/DC són Però la posada en escena va ser una màquina de fer himnes roc- el menys important, perquè un kers, però també d’interpretar- concert d’AC/DC, que celebren 40 los. Potser serà la seva última vi- anys d’existència, és un ritual. I els sita a la ciutat, però per la seva vi- rituals sempre es repeteixen. Si te- talitat no seria forassenyat tor- El conseller F. Mascarell provant nim en compte que dels membres nar-los a veure d’aquí uns anys... les Oculus Rift. CONSELLERIA DE CULTURA fundadors del grup només en que- exactament igual.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 47 cultura

CINEMA “La pel·lícula està dedicada als catalans intel·ligents” La seqüela d’‘Ocho apellidos vascos’, que s’està rodant a Girona, aspira a millorar la primera part

nen quan s’assabenta que la seva fi- JOSEP PASTELLS lla Amaia, després de trencar amb el LLAGOSTERA Rafa, s’ha enamorat del Pau. Davant aquest sacrilegi, creua la frontera “Serà una comèdia més elaborada, d’Euskadi cap a Sevilla per convèn- més perfeccionada i amb més pres- cer el Rafa que han de viatjar a Cata- supost”. El conseller delegat de Me- lunya per rescatar-la, al preu que si- diaset España, Paolo Vasile, resu- gui, dels braços del jove català i del meix així els trets principals de la seu entorn”. seqüela d’Ocho apellidos vascos, que Mentre esperen que els actors els encara no té títol oficial i que des de atenguin, els periodistes s’agrupen l’11 de maig s’està rodant en escena- a l’exterior del mas, situat al peu de ris gironins. En una multitudinària les Gavarres. Té un jardí extens, roda de premsa celebrada a Can amb plàtans i un pou de pedra. Més Llambí, una masia del segle XII si- tard, condueixen el grup al capda- tuada a pocs quilòmetres de Llagos- vall d’unes escales perquè doni un tera, el director de la pel·lícula, Emi- cop d’ull a la planta baixa, que és es- lio Martínez-Lázaro, i sis dels pro- paiosa, amb el terra de rajoles i car- tagonistes revelen ben pocs detalls tells d’Anís del Mono a les parets. Ja d’una trama que transcorre majori- a la roda de premsa, el director de tàriament a Catalunya, però sí que la seqüela –els rumors i la claqueta queda clar que el llistó està molt alt. apunten que es titularà Nueve ape- “Ha de ser millor que la primera. Abans de sentir aquestes declara- acompanyat de l’Amaia (Clara La- L’equip que llidos vascos– insisteix: “No és la Beethoven va fer nou simfonies i cions, la vuitantena de periodistes go), el Rafa (Dani Rovira) i la Judith forma part de mateixa història però ara a Catalu- sempre havia de superar la prece- convocats al primer dia de rodatge a (Belén Cuesta). “Cuando veáis a la la seqüela nya. El fet diferencial català té el seu dent”, diu Vasile, que també té una Can Llambí fan torns per presenci- iaia lo vais a entender todo. Veréis lo d’Ocho espai. És una comèdia i esperem que opinió força elevada dels efectes de ar, des de les finestres laterals del contenta que se pone”, diu mentre el apellidos ningú se senti ofès perquè no és la la primera part: “Ha il·luminat el pa- primer pis, sobre l’escala i l’entrada, Rafa li comenta alguna cosa a l’Ama- vascos a Can intenció”, assegura. “La pel·lícula norama del cine espanyol i ha re- una seqüència que amb prou feines ia i ella rondina. Després, ella puja Llambí està dedicada –segons Martínez- conciliat dues parts d’Espanya”, dura 15 segons que dóna alguna pis- corrent les escales i abraça efusiva- (Girona). Lázaro– als catalans intel·ligents, afirma. Més sobri, Martínez-Láza- ta de l’argument. El Pau (Berto Ro- ment el noi. En acabat, Mediaset re- MEDIASET que em sembla que són tots”. I afe- ro admet que el “factor sorpresa” mero), amb barba postissa per fer de parteix una nota que contextualitza geix: “La gent té molts menys preju- s’ha perdut: “Serà molt complicat hipster, arriba a la masia on viu la se- una mica l’escena: “Les alarmes dicis que els que sorgeixen de les repetir l’èxit del film precedent”. va àvia Roser (Rosa Maria Sardà) d’en Koldo (Karra Elejalde) s’ence- primeres pàgines dels diaris”.e

Girona és la fi del món, i Berto Romero, un català de Cardona

J.P. BARCELONA

Can Llambí de Llagostera, la plaça Jaume I de Monells –rebatejada com a plaça Pep Guardiola–, el castell de Vulpellac, la comissaria dels Mossos a Palafrugell i l’estació de tren i el Barri Vell de Girona són alguns dels escenaris de la seqüela d’Ocho apellidos vascos, que majori- tàriament estarà ambientada a ter- res gironines. “Aquí als confins de Girona tenim la sensació de ser a la fi del món”, comenta el productor Gonzalo Salazar-Simpson (La Zo- na) abans d’aclarir que intentaran que tot quedi “tan bonic com sigui possible”. El director del film admet que després de dubtar entre situar la seqüela a Bilbao o a Catalunya Dani Rovira serà casteller dels s’han decantat per la segona opció. Minyons de Santa Cristina. MEDIASET “L’actualitat també manava i el tema no podia estar més de moda. molt espanyol, això de reconque- Hem triat Girona perquè és on hi ha rir”. Algú qüestiona que els catalans un nucli catalanista més important, tinguin sentit de l’humor. “Esclar és el centre de la identitat catalana”, que en tenim, podem parlar en clau remarca Emilio Martínez-Lázaro. de comèdia de les coses més dramà- A la roda de premsa, Dani Rovi- tiques”, diu Rosa Maria Sardà. “Som ra esquiva una pregunta sobre la se- un poble que posa un senyor fent de va experiència al rodatge amb la co- ventre al costat de Jesús al pessebre, lla castellera Minyons de Santa amb això ja està tot dit”, intervé Cristina d’Aro dient que ha fet d’en- Berto Romero. “¿I tu per què par- xaneta. Quan li pregunten com s’ho les d’això? La catalana sóc jo!”, li et- farà el seu personatge per recon- ziba Sardà. “I jo també. Sóc de Car- querir l’Amaia (Clara Lago, la seva dona!”, salta Romero. “Ai, perdona, parella a la vida real) respon: “És no en tenia ni idea”, admet ella.e 48 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara arallegim 01 Per què encara n

Jordi Nopca a jornada acadèmica dedicada a Eugeni d’Ors (Bar- celona, 1881 - Vilanova i la Geltrú, 1954) pot ser vista com un bon intent Ld’aproximar-se –i fins i tot de reivindicar– el llegat polièdric del filòsof i escriptor català, però també com una manera discreta de superar el tràmit. Fa molts anys que pràcticament tot el que envolta D’Ors té una cara i una creu. Qui observi amb bons ulls la trobada veurà que a la publicació que l’acompanya, Eugeni d’Ors. Potència i resistència, hi han col·laborat una trentena d’investigadors amb aportacions d’interès. Qui busqui tres peus al gat recordarà que fa tres anys l’Arts Santa Mònica anunciava la prepara- ció d’una mostra dedicada a l’autor de La Ben Plantada, en la línia de les que anteriorment havia dedicat a Quim Monzó i Joan Salvat-Papasseit. Però a diferència de l’ambiciosa exposició dedicada a Salvador Espriu al CCCB 02 la tardor del 2013 o de la discreta mostra sobre Joan Teixidor al Museu d’Història de Catalunya –que es va poder veure simultàniament a la d’Espriu–, l’obra i la figura d’Eugeni d’Ors finalment no seran revisades en cap centre expositiu. Se n’havia d’ocupar Xavier Pla, coordinador de les jornades i del volum: “Vicenç Al- taió m’havia encarregat el comissari- at, però tot de cop ens vam quedar sense director del Santa Mònica i, encara que havíem dedicat esforços al llegim projecte, a causa de les retallades va quedar escapçat. Si aquesta jornada a ha sigut possible és gràcies a la insis- tència de Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes”. D’Ors ja no és actual? 52-53 Un autor hàbil amb el llenguatge però amb alguna idea caducada G Entrevista a David Un dels assagistes i professors que ha col·laborat a Potència i resistència és Cirici, autor d’’El lladre del Joan Ramon Resina, cap del depar- Guernica’ G ‘Rebrot’, una tament de literatura espanyola i catalana de la Universitat de Stanford. traducció inèdita de “Davant la degradació actual del ca- talà i les pretensions de rebaixar-ne Jean Giono l’exigència amb propostes simplifi- cadores, D’Ors és un model d’exigèn- cia”, explica des dels Estats Units. Resina va descobrir D’Ors a la primera meitat dels anys 80: li va agradar “l’habilitat amb el llenguatge” de les 54-55 Gloses, publicades a La Veu de Cata- lunya entre el 1906 i el 1921 –hi ha G Albert Pla Nualart una edició en curs del Glosari a càr- rec de Quaderns Crema, de la qual analitza ‘El valencià de han sortit set volums i en queden dos, sempre’, d’Eugeni S. Reig encara sense data de publicació prevista–, i el va “impressionar l’abast de G ‘Constel·lacions post- la seva cultura i el fet de detectar un pensament coherent darrere la dis- modernes’, assaig brillant persió temàtica de les gloses”. El professor recorda que quan va parlar de D’Ors amb un “escriptor que dirigia 03 04 la secció cultural d’un important di- ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 49 arallegim è Eugeni d’Ors no ha sortit del purgatori?

L’autor del ‘Glosari’ i ‘La Ben Plantada’ va passar de ser un dels grans impulsors del Noucentisme a convertir-se en un dels intel·lectuals més ben considerats del primer franquisme. Avui continua sent un autor incòmode. Aquest dijous s’ha celebrat una jornada sobre l’escriptor a l’Institut d’Estudis Catalans. En parlem amb cinc estudiosos del seu llegat

turament el 1911”. El mateix any de la caràcter contradictori i desconcer- desaparició del poeta, D’Ors era no- tant del personatge. Això, intel·lec- 05 menat secretari general de l’Institut tualment, m’interessa”. d’Estudis Catalans. El 1915 va fundar l’Escola de Bibliotecàries i el 1917 es Rellegir l’autor va convertir en el màxim responsa- El projecte de recuperar una obra ble d’Instrucció Pública de la Manco- amb moltes cares munitat de Catalunya. Paral·lela- Antoni Martí Monterde, professor ment, Eugeni d’Ors s’havia consoli- de literatura comparada a la Univer- dat com a autor gràcies a La Ben sitat de Barcelona, recorda, en un Plantada (1911), Gualba, la de mil dels textos del volum Potència i resis- veus (1915) i Ocenografia del tedi tència, “la dimensió internacional, (1918), totes “obres d’alta ambició li- europea” de la curiositat de l’autor. terària”, segons Pla. “Ara estem en bones condicions de rellegir Pla, D’Ors, Sales, Fuster i Es- La caiguda telrich, entre d’altres –explica–. Hi El llarg camí que desemboca ha una generació d’investigadors al falangisme amb una formació més europea, en- El 1920, però, les coses van començar tre els quals hi ha Joan Ramon Resi- a canviar. En parla Maximiliano na, Xavier Pla, Sílvia Coll-Vinent, Fuentes, professor d’història con- Antoni Furió i Jaume Pérez Monta- temporània de la Universitat de Giro- ner. Cal una lectura menys marcada na. “La defenestració de D’Ors va per les idees polítiques, encara que anar més enllà de les relacions difícils això no vulgui dir que hagi de ser des- amb la Mancomunitat durant el go- polititzada o desideologitzada”. vern de Puig i Cadafalch –comenta–. Va ser Jaume Vallcorba (1948- Hi havia una part d’ego, però també 2014) qui va tirar endavant l’obra ari de Barcelona” li va respondre que hi havia el rerefons del final de la Pri- completa catalana de D’Ors des de Cinc veus el moment de l’escriptor havia pas- 01 mera Guerra Mundial, el pistoleris- Quaderns Crema. Va començar el sat: “les coses no anaven per aquí”. CARICATURA me i el creixement del sindicalisme, 1987 amb La vall de Josafat, i des de Si bé Resina considera que “l’es- DE D’ORS A Joan Ramon Resina al qual D’Ors es va acostar”. L’escrip- llavors n’han sortit catorze volums til D’Ors, que tampoc no era actual al ‘L’ESQUELLA PROFESSOR UNIVERSITAT STANFORD tor va deixar la direcció d’Instrucció més, primer a cura de Josep Murga- moment d’entrar en escena el glosa- DE LA Pública per problemes amb el pressu- des, i més endavant de Xavier Pla. dor, manté intactes les qualitats”, hi TORRATXA’ “L’estil de D’Ors, que tampoc post de la biblioteca pública de Canet També a Quaderns Crema va aparèi- ha idees que l’autor havia defensat no era actual al seu moment, de Mar. “Els intel·lectuals que es van xer l’assaig Lídia de Cadaqués el –com la de nació i imperi– que no manté intactes les qualitats” incorporar al projecte de la Manco- 2001, escrit per Cristina Masanés. encaixen gens en el context català ac- 02 munitat tenien la llibertat limitada – “Jo no sóc estudiosa de D’Ors, però tual: “La nació és a hores d’ara un A L’ESTUDI DE Maximiliano Fuentes recorda Fuentes–. En D’Ors hi ha uns em va interessar molt el personatge LA CASA DE concepte tou, incapaç d’aplegar la PROFESSOR UNIVERSITAT DE GIRONA anys d’impàs, en què ell és crític amb delirant de la Lídia de Cadaqués i vaig majoria de la població en el ritual de LES PUNXES, el «catalanisme provincià», però acabar anant a parar a ell –recorda–. llegir cada matí el diari, com deia He- 1916 REVISTA ‘LA ESFERA’ “La defenestració de D’Ors va quan comença la dictadura de Primo El joc literari que es va establir en- gel, insinuant que es tractava o del més enllà de les relacions de Rivera hi dóna suport i, per tant, tre ells és sorprenent. La Lídia No- mateix diari o de diaris circumscrits també a la repressió que això repre- guer, peixatera de Cadaqués, va co- a la llengua i l’espai nacionals –diu–. 03 difícils amb la Mancomunitat” senta per al català”. nèixer Eugeni Ors el 1904 (quan en- En lloc de diari, posi canal de televi- AMB BOINA Resina completa la història: cara no es feia dir D’Ors), i més enda- sió i veurà per què la nació catalana FALANGISTA, Cristina Masanés “Després vingueren l’exacerbació vant va llegir La Ben Plantada. Es va és una entelèquia. I d’imperialisme A PAMPLONA ASSAGISTA d’aquesta conversió a l’espanyolis- sentir identificada amb el personat- català més val no parlar-ne, si no es REVISTA ‘SAN JORGE’ me amb la seva entrada a Falange ge de Teresa i assegura que s’hi va vol caure en el ridícul més espantós”. “Té intuïcions molt potents, Española i el paper que va jugar a la convertir. És una construcció psico- però no té prou paciència postguerra: entrada a Barcelona en patològica. Molts anys després, quan El primer intel·lectual 04 per construir un sistema” uniforme de Falange amb les tropes ella ja era morta, Eugeni d’Ors la va Quinze anys de feina en català EX-LIBRIS FET del general Yagüe, els gestos hispa- convertir en la quarta Oceànida, Lí- (i al costat del catalanisme) PER Antoni Martí Monterde nocèntrics com ara introduir El dia de Cadaqués, que està als antípo- ALEXANDRE La trajectòria d’Eugeni d’Ors va ser PROFESSOR UNIVERSITAT DE BARCELONA Quixot com a text sagrat a la cerimò- des de la dona real”. meteòrica. Amb només 24 anys ja te- DE RIQUER ILLC nia de jurament dels càrrecs fran- L’autor va morir el 1954, mentre nia la columna diària Glosari a La “Cal una lectura menys quistes, i les provocacions, com de- corregia les galerades del llibre La Veu de Catalunya, signada amb el marcada per les idees clarar el català llengua indigna per a verdadera historia de Lidia de Cada- pseudònim de Xènius. Des d’allà, va 05 la cultura a la primera conferència qués. “D’Ors em crida l’atenció com propagar idees com Noucentisme, AMB LA SEVA polítiques” que va fer a Catalunya durant la a filòsof –diu Masanés–. Té intuïci- mediterranisme, classicisme i civi- ESPOSA, postguerra”. Xavier Pla remarca els ons molt potents, però no té prou pa- litat. “Va ser el primer intel·lectual L’ESCULTORA Xavier Pla contrastos del pensament de D’Ors: ciència per construir un sistema”. Pla modern de Catalunya –assegura Xa- MARIA PÉREZ- PROFESSOR UNIVERSITAT DE GIRONA “Que un dels principals teòrics del recorda que, en el món d’avui, D’Ors vier Pla–. Ocupa una esfera nova, el PEIX ILLC catalanisme polític acabés sent un “ho té tot per no agradar: arriba a rei- de l’intel·lectual compromès amb la “Hi ha un caràcter dels ideòlegs del falangisme és un vindicar l’antipatia com a forma societat, una tasca que havia comen- contradictori i desconcertant trauma important. Que el defensor d’empatia”. Encara no ha arribat el çat a tenir Joan Maragall aquells ma- del personatge” del classicisme acabi escrivint sobre moment de tornar-lo a veure amb teixos anys, tot i que va morir prema- el Barroc també sorprèn. Hi ha un simpatia, segurament. 50 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara arallegim

ELS LLIBRES ELS MÉS VENUTS I LES COSES CATALÀ NO-FICCIÓ La cara menys FICCIÓ coneguda de IGNASI ARAGAY Hollywood

lfred Hayes (1911-1985) va fer una mica de tot: guionis- Ata, novel·lista, poeta, periodista... Nascut a Anglaterra i nova- iorquès des dels 3 anys, també va [ 1 ] Algú com tu [ 1 ] És l’hora dels adéus? viure un temps a Itàlia, on va anar XAVIER BOSCH XAVIER SALA I MARTÍN a parar amb l’exèrcit nord-ameri- Planeta Rosa dels Vents cà. En la postguerra s’hi va quedar 350 pàgines i 21,50 € 1/14 224 pàgines i 16,90 € 1/38 i va col·laborar amb els cineastes neorealistes De Sica (El lladre de [ 2 ] Un any i mig [ 2 ] Les ulleres de la... bicicletes) i Rossellini (Paisà). Als SÍLVIA SOLER RAFAEL SANTANDREU EUA ho va fer amb Fritz Lang i Columna Rosa dels Vents Fred Zinnemann. Conegut sobre- 352 pàgines i 20,50 € 4/15 320 pàgines i 15,90 € 2/62 tot pel poema Joe Hill, dedicat a un sindicalista assassinat, musi- [ 3 ] El món blau [ 3 ] Una nena catalana... cat per Earl Robinson i cantant, ALBERT ESPINOSA MERCÈ SANZ CASTELLS entre d’altres, per Joan Baez, tam- Rosa dels Vents Claret bé és autor de diverses novel·les: 216 pàgines i 15,95 € 2/10 120 pàgines i 12,50 € 3/5 ara ens arriba Una cara coneguda (Ed. 62) en traducció d’Albert [ 4 ] El domador de lleons [ 4 ] Destrossa aquest... Torrescasana. CAMILLA LÄCKBERG KERI SMITH GETTY El protagonista de la novel·la és Amsterdam Columna un guionista de Nova York que, AL LLIBRE ‘UNA CARA ra no ho eren, o més poderoses si 400 pàgines i 19,90 € 5/3 224 pàgines i 9,95 € 5/6 quan necessita diners, deixa la fa- CONEGUDA’, D’ALFRED ja ho eren”. La soledat, la medio- mília uns mesos i s’instal·la a Los HAYES, ESTIMAR ÉS critat, la indefensió es condensen [ 5 ] També això passarà [ 5 ] Economia sense... Angeles a escriure per a Holly- en “el somriure una mica lànguid, MILENA BUSQUETS IANIS VAROUFAKIS wood. És com el Meursault de Ca- MOLT AVORRIT, I una mica complicat” de la noia. Amsterdam Fanbooks mus, indiferent, observador, indo- ALHORA ÉS UN ABISME Una cara coneguda no us farà 170 pàgines i 16,90 € 9/19 192 pàgines i 14,90 € -/3 lent, un estrany en la seva pròpia somriure ni plorar. Se us filtrarà, vida. Viu sol en un pis llogat a una això sí, el profund malestar d’unes CASTELLÀ divorciada que ha fugit a Europa. El llibre és un retrat sinistre i vides que són com un diamant fals. El fracàs d’ella també podria ser el poètic de l’altra cara del Holly- L’amor, a les mans dels protago- NO-FICCIÓ seu. Sense proposar-s’ho, en una wood glamurós: “La ciutat era ple- nistes de Hayes, adopta una densi- FICCIÓ festa vora el mar amb un grup de na de persones que, estirades al tat poruga, cruel i desesperançada: persones “que no eren ben bé des- llit, pensaven amb un fervor in- “Estimar és molt avorrit”. I alhora conegudes ni ben bé amigues”, es tens, inesgotable i gairebé abran- és un abisme. El dia que es fan el veu empès a salvar una noia bor- dat, a fer-se famoses, si encara no primer petó, la terra tremola sota ratxa que s’està a punt d’ofegar. ho eren, o a fer-se més famoses si els seus peus. Un mal auguri que Una noia que vol ser actriu, vol ser ja ho eren; o a fer-se riques si en- ens acompanya fins al final d’una famosa o, si més no, convertir-se cara no ho eren, o més riques si ja lectura absorbent en què fragilitat en una cara coneguda. ho eren; o a ser poderoses si enca- i fatalisme van de bracet.

UN TAST DE CATALÀ [ 1 ] Sumisión [ 1 ] Final de partida ¿Podem dir “la Colau” MICHEL HOUELLEBECQ ANA ROMERO ALBERT PLA NUALART Anagrama La Esfera de los Libros quan no diríem “el Trias”? 288 pàgines i 19,90 € 5/4 352 pàgines i 22,90 € 3/5

l vertiginós ascens d’Ada Co- Però és en l’àmbit dels registres Per contra, on mai diríem el Trias [ 2 ] La Templanza [ 2 ] De lo peor, lo mejor lau ha agafat algunes veus i que la cosa es complica. L’article dir la Colau pot ser vist com una MARÍA DUEÑAS AURONPLAY Eplomes públiques amb el pas personal no comporta mai –com franquesa extemporània, tot i que Planeta Martínez Roca canviat: estaven tan avesades a passa en castellà– un matís des- l’avali un ús arrelat. (Són ben pocs 530 pàgines i 21,90 € 1/9 160 pàgines i 9,95 € 2/12 menystenir-la que ara els costa tro- pectiu però sí un cert grau de fa- els que algun cop no han alternat bar el to. Xavier Bosch se’n feia ahir miliaritat, de proximitat. Això fa Carreras o Aragay amb la Caballé.) [ 3 ] El domador de leones [ 3 ] Destroza este diario ressò a la contra de l’ARA en un arque es tendeixi a usar poc amb els Es pot arribar a argüir que, igual CAMILLA LÄCKBERG KERI SMITH ticle que presentava una curiosa cognoms, si bé un cognom no sem- que la marca de masculí no és de ve- Maeva Paidós asimetria: al títol li deia “la Colau” pre implica distància i el to del gades un sufix sinó l’absència de su- 400 pàgines i 20 € 2/4 224 pàgines i 9,95 € 4/101 i a dins “Colau”. Diria que en el seu text –irònic o humorístic– pot fix, un cognom –que no té marca de cas el “la” del títol era irònic. justificar l’article. gènere– només ha de dur l’article la [ 4 ] El mundo azul [ 4] El arte de no... En llengua oral l’ús de l’article Allà on, per algun d’aquests mo- quan és de dona, perquè l’absència ALBERT ESPINOSA RAFAEL SANTANDREU personal ja presenta una casuística tius, diríem el Trias (o en Trias), és d’article ja ens diu que és d’home. Plaza & Janés Paidós dialectal força complexa. En gironí lògic i lícit que diguem la Colau. Però és un argument que no 208 pàgines i 15,90 € 4/10 272 pàgines i 15 € 9/117 diuen l’Albert i la Maria però en Xa- s’aguanta. ¿Trobem “la Clinton” vier (el Xavier sona xava). Més cap en títols d’articles informatius? [ 5 ] Blitz [ 5 ] Lo difícil es... a Barcelona, en i el alternen. A la L’ARTICLE PERSONAL Molt rarament, i això que ja no DAVID TRUEBA IÑAKI REKARTE Terra Alta, diuen l’Albert i la Maria CATALÀ NO ÉS MAI pot ser més ambigu. Per tant, fem Anagrama Península però Xavier. I de Tortosa en avall servir “la Colau” si el to d’un text 168 pàgines i 16,90 € 3/18 384 pàgines i 18,90 € 1/3 l’article desapareix. A les Balears, DESPECTIU PERÒ ens ho demana, però en un d’es- COMPORTA UN CERT Rànquing setmanal del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura en canvi, mantenen les formes trictament informatiu quedem- Posició setmana anterior / Setmanes en el mercat n’Albert, na Maria i en Xavier. GRAU DE FAMILIARITAT nos amb “Colau” o “Ada Colau”. ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 51 arallegim

HE LLEGIT NO SÉ ON MINÚCIES

JORDI Això no hi ha qui ho LLOVET

EVA entengui PIQUER Hölderlin

PERE TORDERA quest és el més gran poeta del roman- ticisme alemany, encara que hagi estat poc divulgat a Catalunya: Riba va fer FRANCESC MELCION A versions excel·lents d’una tria de poemes DAVID NEL·LO seus, i altres traductors, com Manuel Carbo- nell, han donat a la llengua catalana els seus Himnes, les Elegies, L’arxipèlag i altres coses. Però no és un poeta fàcil, i ja sabem que Ca- talunya sempre ha preuat la poesia d’arrels populars, ja sigui pel tema o per les formes es- tròfiques triades. Avui volem parlar dels inicis de la carrera literària de Hölderlin. Un dia de l’any 1794 aquest poeta del regne de Suàbia va passar a veure el seu amic i mentor Friedrich Schiller, a Weimar, on també residia el tan celebrat, des de feia temps, Johann Wolfgang von Go- ethe. Hölderlin acabava de publicar a la revista Thalia un esbós del que després seria la seva única novel·la, Hiperió o l’eremita a Grè- cia (té dues traduccions al català), i ho comen- tava amb l’editor de la revista, el mateix Schi- ller, que n’estava satisfet. Amb aquestes, va presentar-se un home ENRIQUE VILA-MATAS corpulent i molt segur de si mateix, al qual MICHEL Schiller va atansar la revista sense dir-li que HOUELLEBECQ l’autor d’aquell esbós de novel·la era el jove F. MELCION que es trobava en aquella mateixa habitació. L’home apersonat i soberg va donar un cop Persones que no volen ser res, escoles on no s’aprèn gaire i coses d’ull a aquelles pàgines –cosa de mig minut– i va llançar despectivament la revista damunt que no s’entenen gens una taula, com volent dir: “Això no val res”. Ja sabem fins a quin punt pot afectar una persona jove sentir-se menyspreat quan comen- ten (Quaderns Crema, 1999). “Aquí Per què ens fascinen ça una carrera literària. Vet aquí un nen que s’aprèn molt poc, falta personal do- Però la cosa no va acabar aquí. El pitjor va tenia clar què (no) cent i nosaltres, els nois de l’Institut els llibres i pel·lícules ser que aquell home se’n va anar, després Höl- volia ser de gran Benjamenta, mai arribarem a ser que no entenem? res, és a dir que el dia de demà serem En Quim és un nen que de gran no tots gent molt modesta i subordina- Escriu Enrique Vila-Matas en un vol ser res. Campa al seu aire i no da”, llegim a l’arrencada del llibre, article a El País que “la fascinació deixa que ningú li organitzi la vida. escrit a Berlín el 1909. A l’Institut que tenim per fragments inintel·li- Quan acaba l’escola secundària, Benjamenta es limiten a inculcar als gibles de llibres i pel·lícules potser continua amb la mateixa ambició: alumnes paciència i obediència, du- prové de la sospita que diuen la ve- “No vull fer res perquè no vull ser es qualitats ideals per arribar a ser ritat sobre el que serà el nostre som- res”. Els pares estan amoïnats per uns perfectes zeros a l’esquerra. Ja- ni etern”. Confessa que ell se sent l’absència d’objectius del seu fill. kob, alter ego de Walser, és l’alum- atret per allò que no entén: “Si ho Fins que troben la solució en forma ne que relata en forma de monòleg entenc, ho abandono corrents”. Diu d’uns caríssims estudis de No Fer interior el dia a dia en aquest insti- que la primavera del 1963 anava ca- Res en una escola siberiana. “No fa- tut, un dia a dia que esdevé un camí da tarda al cine Savoy a veure una cis absolutament res, em sents?, que de renúncia personal. mateixa pel·lícula d’Alain Resnais, WIKIMEDIA per això t’hi enviem, a Sibèria!”, li Sí, en efecte: jo també vaig arri- amb el risc que en algun moment derlin també es va acomiadar de Schiller, i va diuen els familiars que l’acomiaden bar a l’obra de Walser gràcies a En- pogués arribar a entendre-la. Per fer cap a una de les tavernes en què, com era a l’aeroport. rique Vila-Matas, que el cita cons- sort, va guanyar la foscor: “Vint tradicional a l’època, es reunien els estudiants Quim, el nen que no volia ser res és tantment, l’inclou a la nòmina d’au- cops la vaig veure i vint cops no la d’una o altra facultat. Llavors, en preguntar- un llibre de David Nel·lo, amb il·lus- tors Bartleby i el té, crec, entre els vaig entendre”. li al poeta on havia passat la tarda, aquest va tracions de Jordi Vila Delclòs, pu- seus herois morals. El primer cop M’empasso dos cops, no pas vint, dir que havia anat a visitar Schiller. “Home! blicat per Arcàdia dins la col·lecció que Vila-Matas va llegir Jakob von la magnífica entrevista que va fer la –van dir-li els seus companys d’estudis– Pe- de literatura infantil La meva arcà- Gunten, n’hi va quedar gravada una periodista Anna Guitart a Michel rò si aquesta tarda també ha passat a veure’l dia. És un cant a la llibertat de de- frase que repeteix sovint: “Aquí ve- Houellebecq al nou programa Tria el gran Goethe!” cidir, a seure al volant del propi fu- nim a aprendre, però no aprenem 33. L’autor francès sosté que els es- Hölderlin no va saber quina cara posar. Pe- tur, a ser un mateix per damunt de res”. Una metàfora devastadora. criptors no han de ser gaire ambi- rò el fet és que aquell dia va començar la se- tot, a no abaratir els somnis. Jakob (o Robert Walser, que va ciosos intel·lectualment i que no va carrera d’escriptor solitari i de poeta gens estudiar en una escola de criats si- han d’aspirar a entendre les raons preocupat per una fama que Goethe, en un dir milar a la que retrata) sospira per no d’allò que expliquen. “Si vols com- Jesús, li havia manllevat per uns quants de- La formació ideal per ser ningú, per passar desapercebut, prendre les coses abans de parlar- cennis. L’any 1806 Hölderlin va perdre el seny arribar a ser uns zeros per ser insignificant de portes enfo- ne, no en parlaràs –raona Houelle- –sense que això fos culpa de Goethe– i va mo- a l’esquerra ra. La influència d’aquesta novel·la becq–. Has d’acceptar parlar de co- rir molt més tard, el 1843, sense escriure gai- en la literatura del segle XX no és ses que no entens i que no saps per rebé res més. Però enmig de la seva follia sem- L’Escola de No Fer Res recreada per menyspreable: l’obra de Walser va què passen. Jo sóc un observador, pre va sentir-se gomboldat per aquella publi- David Nel·lo recorda molt l’Institut captivar Kafka. El 2009 Toni Casa- sóc aquí per descriure el que passa. cació que el gran, el majestuós, Goethe havia Benjamenta descrit pel suís Robert res en va fer una adaptació teatral ti- Saber-ne el perquè és la feina d’uns menyspreat tants anys abans. Walser a la novel·la Jakob von Gun- tulada Aquí s’aprèn poca cosa. altres”. 52 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara arallegim David Cirici Novel·lista

Des que l’any 2011 va guanyar el Prudenci Bertrana amb ‘I el món gira’ (Columna), David Cirici ha escrit diversos llibres infantils i juvenils mentre preparava el retorn a la novel·la per a adults. Ja el tenim aquí: és el ‘El lladre del Guernica’ (Proa) sobre la relació entre Joan Miró i Pablo Picasso, i els diàlegs que poguessin tenir, no n’he trobat enlloc. Sobre la manera de pensar de ca- dascun, sí, perquè el meu pare me’n parlava sovint, tot i que jo era for- ça petit. Sobre la relació de Picas- so i Miró, també. Tinc una noció que la competència entre ells exis- tia i que Miró era un gran admira- dor de Picasso. Se sentia una mica deixeble seu, però a la vegada tam- bé pensava moltes vegades que l’havia superat, que havia inventat l’art abstracte, que tenia una cosa genial que Picasso no tenia. D’això es tradueix que el Guernica és una obra força convencional. Sense car- regar-me’l, perquè és l’obra més famosa del món i estaria mal vist fer- ho, crec que la novel·la fa entendre que a El segador de Miró hi ha una tensió artística superior i més avan- çada. És una pura ficció que respecta la història de l’època.

Cap dels personatges del món de l’art que apareixen a la novel·la –una artista, una galerista i un professor universitari– són gaire ínte- gres. També hi un contrast entre l’art degenerat dels nazis i l’art actual, en què podria semblar que tot està permès. ¿Ha volgut posar el PERE TORDERA dit a la nafra dels excessos del món de l’art contemporani? En parlo amb el mateix sentit que tota la novel·la: distingir el que és autèntic i el que és fals. Hi ha un “L’art ha deixat de ser moment en què perdem la diferèn- cia entre una cosa i l’altra. Per exemple, el que hi pot haver d’au- tèntic en l’obra de Damien Hirst, a qui li pinten els quadres, té uns lí- el centre de la cultura” mits molt estrets. Ara l’art ha deixat de ser el centre de la cultura. Ales- hores, si l’art contemporani és au- Antoni Ribas Tur tèntic, o no, no és un debat que em preocupi gaire. Però si volia dir al- David Cirici va conèixer Joan Miró hi apareix el cas Millet i en aquesta A LA pintor determinat. En canvi, la fal- guna cosa amb aquesta novel·la és quan era un nen: va visitar amb el seu s’endinsa al món de les falsificaci- sificadora que apareix a la novel·la que l’autenticitat de Miró i el seu pare, el crític d’art Alexandre Cirici ons d’obres d’art. MANERA“ es vol reencarnar en l’artista. A sentit de fer el que li dóna la gana, Pellicer, la retrospectiva de l’artista Potser la impostura, la diferència DE WOODY més, aquesta és la trama que més aquesta cosa una mica pagesa, s’ha a l’Hospital de la Santa Creu i el van entre l’autenticitat i la falsedat, ALLEN sacseja l’afany de versemblança de perdut en l’art. Miró és l’últim gran saludar. A El lladre del Guernica, el l’engany... tot això em sedueix. Se- tota la novel·la. pintor que fa realment el que sent. mural gegantí que Miró va fer per al gurament la falsedat és un tema que VOLIA M’agradava fer aquest joc, a la ma- pavelló espanyol de l’Exposició Uni- em deu preocupar força. M’agrada FICAR-ME nera de Woody Allen, de ficar-me A la novel·la, Picasso i Miró dialo- versal del 1937 i el quadre de Picas- molt Orson Welles, que té moltes en una altra època. Però això també guen sobre què suposa haver de fer so tornen a compartir protagonisme. pel·lícules que tracten sobre la im- EN UNA forma part del que fan els novel·lis- una pintura per encàrrec. Què pen- La desaparició de l’un i l’intent de ro- postura i la falsedat. Fins i tot va fer ALTRA tes: escriure un llibre és també fer sa del fet que alguns artistes treba- batori de l’altre li serveixen per cons- una pel·lícula sobre un falsificador ÈPOCA aquesta immersió. Dius que una de llin per als poders públics? truir una història formada per mol- [F for fake] i abans haviat fet de les trames sacseja la versemblança. Aquest punt no se situa al centre de tes trames entrellaçades i amb tocs Falstaff a Campanades a mitjanit, ” I la resta? Totes les novel·les són la novel·la, però sí que el Guernica de novel·la negra, que en el fons par- que és el mateix. Però crec que ai- mentida. respon a un encàrrec i, en canvi, la més de la vida i les vicissituds dels xò és la part exterior de la novel·la, penso que Miró se’n va sortir força personatges que d’art: “Tots els per- és una estratègia: crec que he fet La novel·la té una part històrica, més bé, va fer una obra lliure, tot i sonatges tenen, d’alguna manera, una trama d’investigació, semipoli- sobre l’intent de robatori del que també n’hi van encarregar. Els una gran ferida, busquen saber qui cíaca, per explicar dues històries Guernica al pavelló espanyol de artistes moderns estan tot el dia són i ubicar-se, saber el que tenen d’amor, dues maneres d’entendre l’Exposició Universal del 1937. fent encàrrecs: Barceló té molt de d’autèntic –diu–. La nostra vida és les relacions. ¿S’ha hagut de documentar molt valor, però sense l’encàrrec oficial això, aconseguir ser nosaltres matei- per escriure-ho? de la Catedral de Mallorca i la cúpu- xos, aconseguir ser autèntics”. Els falsificadors solen ser presen- M’he documentat poc. M’agrada la de les Nacions Unides, on va actu- tats com personatges que tenen un més tirar del que intueixo que ar amb certa prudència perquè li Els falsaris sembla que el perse- talent innat per imitar d’una ma- d’una documentació exhaustiva. van encarregar i costava molts di- gueixin: a la seva novel·la anterior nera extraordinària l’estil d’un Per començar, de documentació ners, no seria el mateix. ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 53 arallegim EL LLIBRE DE LA SETMANA Amb l’ajuda de la vida: “Rebrot”, de Jean Giono

En l’època de les va quedar mig trastornada després de Panturle –“és un arbre, la camisa li PERFIL histriòniques xar- perdre el seu marit i el seu fill petit. penja esquinçada com una escor- PERE xes socials, del Ambientada en una època indetermi- ça”–, demostra que no hi ha una se- CONEGUT PEL ANTONI bombardeig au- nada, que tant podria ser el mateix paració entre l’home i la naturalesa, GRAN PÚBLIC PONS diovisual non-stop, 1930 com un segle abans, la novel·la que l’un i l’altre són part indissoci- del barroquisme converteix en literatura els cicles im- able d’una mateixa realitat difícil pe- GRÀCIES A LA sentimental i de la mutables de la vida i la simbiosi so- rò ordenada i completa. Un altre ti- ‘NOUVELLE’ modernitis en totes les variants, ex- vint esquerpa en què convivien, en el pus de comparació freqüent, igual- ‘L’HOME QUE pressions i esferes, una novel·la com passat i als entorns rurals, els humans ment concebuda per reforçar aques- PLANTAVA ARBRES’, Rebrot, de Jean Giono (Manosque, i la naturalesa. Tot i que la visió de la ta idea central de simbiosi, és la que 1895-1970), pot semblar gairebé ex- naturalesa i de la vida al camp que vincula el paisatge amb els elements QUE VIENA VA traterrestre. Per l’atemporalitat pre- presenta Rebrot no és exactament REBROT més quotidians i domèstics: la nit és RECUPERAR EL moderna dels escenaris i les accions; idealitzada, sí que és d’un realisme JEAN GIONO “espessa com una sopa de pèsols”, 2008, EL FRANCÈS per la ruda conformitat amb què els que vibra amb ressonàncies mítiques, EDICIONS DE 1984 “una petita boirina dorm sobre els JEAN GIONO VA personatges tiren endavant amb les als antípodes del tremendisme bru- TRADUCCIÓ DE arbres com una capa de llet al fons seves vides, i per un estil de prosa net talitzat d’un Zola. En aquest sentit MIA TARRADAS d’un perol”… La idea és clara: tot el ESCRIURE TAMBÉ i clar que fa pensar en un pintor impot llegir-se com una proclama lite- 158 PÀG. / 16 € món és una llar. LLIBRES COM pressionista que s’hagués proposat de rària l’anècdota que un personatge Tot i la preeminència poetitzant ‘REBROT’, FINS ARA retornar a la puresa essencial dels conta sobre un professor que, pagat de la natura, seria un error pensar seus predecedessors rupestres. Quin pel govern, va voler cultivar un camp que Rebrot és literatura paisatgística INÈDIT EN CATALÀ extraterrestre més fascinant. amb tècniques apreses als llibres i, a o que els personatges que hi surten Publicada originàriament el 1930, la fi, el va deixar fet un desert. El món estan deshumanitzats. Ben al con- Rebrot és la història d’un triple renai- rural de Giono es percep íntimament trari. Gràcies a un argument senzill xement: el d’un home, el d’una terra vivencialitzat, si bé és cert que men- però preciós –un home viu amargat i el d’un poble, Aubignane, a l’Alta tre escrivia Rebrot llegia amb passió per la solitud i pel desfici d’un desig Provença, abandonat per tots els seus Homer i Virgili, i això també es nota. sexual no satisfet fins que un dia té antics habitants excepte dos, el Pan- un accident i, quan està a punt de mo- turle, un caçador vigorós i amargat Home i natura, inseparables rir, una dona, providencial, el salva per la solitud, i la vella Mamèche, que Per expressar l’harmonia, en ocasi- en tots els sentits–, Giono construeix ons fraternal i en ocasions agressiva, “GRÀCIES un relat que batega amb tot de pas- entre els humans i la naturalesa, Gi- A UN sions humanes, poderoses i genuï- ono recorre contínuament al recurs ARGUMENT nes. Fins i tot en el cas de la vella Ma- de les comparacions: “un puny negre mèche, víctima de dos episodis molt i molsut com un codony gelat”, un SENZILL dramàtics, una noblesa primigènia cor “tou com una figa”, un cos que PERÒ guia el seu caràcter, de la mateixa “bull com si fos vi novell”… Podria PRECIÓS, manera que els grans cicles de la vida posar-ne un centenar més, d’exem- GIONO estan regits per “la bona voluntat”. ples, i no tots serien tan càlids i ama- CONSTRUEIX Escrita amb una prosa expressi- bles. Quan parla d’una “cara magra va, suau i musical però plena de for- i rovellada com un vell ferro de des- UN RELAT ça, Rebrot és un cant a la reconcili- tral”, per exemple, remet als quadres QUE BATEGA ació existencial, un elogi a la pleni- més terribles de Van Gogh, aquells AMB TOT DE tud de les coses més pròximes, a la en què surten uns pagesos tan po- PASSIONS conformitat sàvia amb què cal va- bres i explotats que ja tenen els ros- HUMANES lorar el que es té: els dies que passen, tres i les mans amb forma i color de l’amor per a una dona contenta, el tubercle. La descripció física amb PODEROSES fill que aviat arribarà, la bellesa sub- què és presentat el protagonista, el I GENUÏNES” til de cada dia… La vida. GETTY

La “brillantor i ardència” de Maragall i Casasses

Tot un llibre que inclòs, amb “pocs però bons canvis”, qui se li revela de sobte aquest miste- el vehicula i la llibertat que impregna comenta un poe- a Les disperses, llibre del 1904. En ri terrible i fascinant de la vida”, i Ca- i reivindica Maragall són quatre dels ma de 51 versos. I, l’anàlisi de Casasses hi ha quatre fonts sasses precisa que “en la paraula d’in- eixos que el lector recorre, meravellat, JORDI per complicar-ho explícites que treuen el cap en passat- fant és on tot / reposa i culmina: inde bracet amb Enric Casasses, que NOPCA una mica més, fer- ges del text. La primera és el retrat que fant, no innocent: / en estat de gràcia, continua en un estat creatiu pletòric ho “de cinc amb Josep Pla fa del poeta a Tres biografi- que és prou diferent, / és més d’atre- poc després de T’hi sé (Edicions de cinc síl·labes i ce- es, “diu que el gran misteri amb en Ma- vir-se”. Finalment, de Víctor Català 1984, 2013), A la panxa del poema en sura al mig, / pla el primer ’mistiqui i ragall / en les poesies, és el seu estat / recorda la resposta per carta que li en- prosa... (Tria, 2013) i Diari d’Escània el segon agut”. Aquest és el repte que d’ànim en escriure-les, que aquí rau via amb el poema Les roses fran- i Univers endins (Empúries, 2013). es proposa Enric Casasses, reprenent la clau, / diu en Pla, de tota poques. I Casasses relliga la pul- Soleiada explica com una donze- i desplegant la conferència “dada a esia”). La segona, Josep Pa- sió de l’obra d’un i altre en lla que tenia “els disset anys can Maragall el 26 de novembre del lau i Fabre, que en un dos versos: “Tots dos INTENT DE d’amor” queda prenyada pel sol, 2009”. Intent de comentar-hi el poema dels assajos de Qua- patien per la llibertat / COMENTAR-HI “l’astre de foc i ambre”, i es dedica d’en Joan Maragall ‘Soleiada’ (Vi- derns de l’alquimista com les passa magres EL POEMA... a “rodar per l’encontrada” cantant tel·la, 2014) és un llibre doblement en- afirma que Soleiada bé que mai no mor”. ENRIC CASASSES una cançó que acaba “tota jo só cla- lluernador perquè els versos de Ca- “presenta el punt àlgid Un estat d’ànim EDICIONS VITEL·LA ror contra claror” fins que dóna a sasses es deixen empeltar de la força de la tensió / maraga- que ens fa ser “amics 68 PÀG. / 13 € llum “un nin” que diu: “Jo vinc per fulgent (“prenyada de llum”) del text lliana entre cristia- / de l’estrany”, la ten- acostar el cel a la terra...” Els dos maragallià, que va ser publicat per pri- nisme i paganisme”. Per sió religiosa del mite textos, el de Joan Maragall i el d’En- mera vegada a la revista Pèl & Ploma el a Àngel Carmona, Mara- que exposa Soleiada, la ric Casasses, són imprescindibles. 13 de gener del 1900, i posteriorment gall escriu “tal com l’infant a paraula d’infant amb què Brillants i ardents. 54 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara arallegim

significat i significant és arbitrari. I així com Maragall afirmava que una llengua viva s’esterilitza quan se sotmet a gramàtica, ell també veu l’actual estàndard –el valencià de l’escola– com una arma de doble tall per a la llengua genuïna: en part la fixa i en part l’erosiona. I és que Reig vibra amb tot el lèxic, el vol salvar tot, com hi vibren els poetes, que pouen sentit de la mera mate- rialitat del so. El cert és, però, que tot estàn- dard comporta selecció i, per tant, pèrdua de cabal lèxic; i que la riquesa d’una llengua no passa tant per tenir moltes paraules i expressions com per tenir les que necessita: una sinonímia desbordada entrebanca l’eficàcia comunicativa. Per tant, és fins a cert punt lògic i raonable que el diccionari normatiu no entri tota la riquesa lèxica que Reig aplega. A diferència de l’Alcover-Moll o d’aquest llibre, el diccionari normatiu està condemnat a triar, si vol contribuir a normalitzar la llengua. Sigui com sigui, des de la lleialtat amb l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la complicitat amb un dels GETTY IMAGES seus grans filòlegs, Emili Casanova, Reig fa ara mateix un estret marcatge al Diccionari normatiu valencià La passió de salvar els mots (en línia des del febrer del 2014). No passa setmana que no proposi polir- ne definicions, afegir-hi accepcions i ampliar-lo amb un munt de noves i retornar el nom de cada cosa entrades. Una feina que seria fantàs- tic que també fes algú a Catalunya amb el nostre diccionari normatiu. Eugeni S. Reig de divulgar la llengua –ara ho fa set- que conté tot el que els altres han ne- Apassionant-se pels mots i els potser és la perso- manalment al butlletí digital Info- gligit, i també vol dir que, a diferèn- girs idiomàtics d’un Alcoi i un País ALBERT na que avui treba- Migjorn– fins que va trobar el temps cia dels refregits –dels calcs gairebé Valencià encara per globalitzar, de PLA lla amb més pas- i la motivació per anar més enllà. literals, en definicions i exemples– vegades Reig obvia massa l’enorme NUALART sió, honestedat i El primer el va obtenir gràcies a una a què ens tenen tan acostumats la dificultat de recuperar-los, d’acon- altruisme perquè oportuna prejubilació com a engi- majoria, aquest és un diccionari seguir que descavalquin de l’ús ge- el valencià –ente- nyer de Telefónica; i la segona va personalíssim, que traspua amor neral competidors potentíssims en nent valencià com un dels noms del néixer de constatar que els joves per la llengua, i d’una claredat expo- un món que –a diferència del dels català– no es dilueixi en el que Salva- del seu entorn parlen un valencià sitiva modèlica. El lector hi aprendrà seus avis– viu sota el constant bom- dor Espriu anomenava, irònicament, empobrit i castellanitzat, que ja té paraules i expressions, però apren- bardeig de significants i significats. “l’aiguabarreig de les civilitzacions ben poc a veure amb aquella llengua drà, al mateix temps, a estimar-les. EL VALENCIÀ Però l’encerta del tot quan afirma superiors”. Reig no para i va acumu- rica i genuïna que ell va mamar. Reig no peca mai per defecte i es DE SEMPRE que no posar-los a l’aparador, que no lant material. Per això els seus llibres complau a oferir-nos-les ben vives EUGENI S. REIG discriminar-los positivament en els es van fent gruixuts, com ho és Claredat expositiva modèlica en llargues citacions de la millor li- BROMERA mitjans i a la literatura, equival a ac- aquest: la reedició més actualitzada Això el va empènyer a convertir el teratura valenciana. 849 PÀG. / 29,00 € ceptar que es prioritzi sempre –en del que el va donar a conèixer el 1999, material arreplegat en un valuós El vincle de Reig amb la riquesa aquest marc social tan advers– la pa- Valencià en perill d’extinció. diccionari complementari, que té la lèxica està empeltat de la paraula raula i l’expressió forana; a resignar- Reig va néixer a Alcoi el 1942 i versió més reeixida i definitiva en viva de Joan Maragall. Reig, com el se a un progressiu aprimament de la des de sempre ha sigut un col·lec- les més de 2.000 entrades d’aquest gran poeta barceloní, sembla que identitat de la llengua fins a fer-ne el cionista de paraules i frases, però El valencià de sempre que ara publi- no s’acabi de creure –que preferei- patuès d’un castellà que, al seu torn, no es va convertir en una màquina ca Bromera. Complementari vol dir xi no creure’s– que el lligam entre es va anglicitzant.

De com els mites expliquen un país

En el seu brillant ris estan poblats d’altres coses, els pavilats adverteixen: ei, que no ens rent– un sistema mític que aguanti assaig breu Cata- mites són precisament els valors. hem de creure Guifré el Pilós! Magí la consciència nacional, una tasca lunya, acabat de Ens els atribuïm perquè això ens re- Sunyer és un professor avesat a re- assumida per diverses generacions. PATRÍCIA publicar a Gale- afirma i ens indueix a comportar- menar els replecs de la història, i ho El llibre ens revela aquesta tossude- GABANCHO rada, Salvador nos com pertoca: el pactisme cata- fa molt bé. Ara s’ha posat amb els mi- ria tot desmuntant els mites, alguns Giner traça una là –una manera d’organitzar les re- tes, prenent-los amb un sentit lat: hi de ben puerils: és una mirada a la síntesi de les rela- lacions de poder fronteres endins– inclou dos temes que encara duren, manufactura de la història. A vega- cions socials del país, subratllant- és un mite ben actual carregat d’in- l’oposició ruralia-ciutat i la llengua des sembla que si no poses la lluita ne algunes constants, incloses les tenció. D’altres serien el pacifisme real. Després entra en la descons- de classes en l’anàlisi ets un carrin- pressions exteriors que periòdica- o la capacitat de convivència: trucció dels mites històrics, un cló, però val la pena de mirar altres ment ens cauen a sobre i com la so- veritat i mentida a parts per un, sense manies. I, més MITES PER A relacions, també socials, que han cietat les acaba paint. Ara bé, per- iguals. interessant encara, busca UNA NACIÓ contribuït a fer aquest país. L’autor què aquesta singularitat es traduei- Dit això, de mites, el reflex que aquests MAGÍ SUNYER ens adverteix, de passada, que el xi en consciència de comunitat, cal com de bolets, a tot ar- mites –i significants– EUMO franquisme va “malferir el sistema un imaginari compartit. Això ho sa- reu se’n fan. A Catalu- tenen en la literatura. 198 PÀG. / 18 € referencial catalanista”, és a dir, que ben totes les nacions del món. I nya tenen mala prem- O sigui que ens explica hem de reconstruir també l’esperit. d’aquí que es construeixin mites, sa perquè se suposa alhora mite i procés de La visió de Magí Sunyer és precisa, que són la manera poètica de trans- que són part d’una fixació. seriosa, documentada i gens icono- metre la història, sacralitzant-la en construcció artificial La lectura és, així, un clasta, cosa que s’agraeix. És un mi- valors concrets. Ara que les socie- d’una nació artificial (un repàs de l’intent de cons- rall, però un mirall ple d’empatia per tats han madurat i que els imagina- altre mite). Per això, els es- truir –sovint a contracor- la causa comuna. ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 55 arallegim

L’ESCUMA Dignes tebeos DE LES per a intel·lectuals LLETRES

substituït com a llibre de capça- lera i el seu lloc l’ocuparia El senyor dels anells de Tolkien. LLUÍS A. BAULENAS Un lloc comú en la cultura Houellebecq no és original. Ja To- ny Judt (en El món no se’n surt, per exemple) explicava que, des del Pujadó i seu punt de vista, els 60 eren culpables de la fallida del concepte d’autoritat, substituït per un caos la musicació abusiu que va impossibilitar la consolidació de les conquestes del benestar de la postguerra. Perso- de poetes nalment, em resistisc a considerar una època de canvis i esperances Aquest dimarts va tenir lloc a la llibre- tan formidables com l’epítom de ria Jaimes de Barcelona un recital tots els mals moderns. Crec, en musical de Miquel Pujadó dedicat als canvi, que el tir al blanc sobre la poetes Maragall, Bartra i Vinyoli. Vet “dècada prodigiosa” s’ha convertit aquí tres conceptes forts: una llibre- en un fatigós lloc comú del pensa- ria valenta que dóna espai a la inter- ment actual, a qui no vindria mala- pretació; un autor i adaptador de cament un poc més d’ambició exegè- tegoria, Miquel Pujadó, i una idea tan tica. La falta de “relat moral” que vella com recurrent i interessant, el detectava Judt en els anys pre- com i el per què de musicar poemes. sents no pot ser atribuïda sense Miquel Pujadó és un mestre en l’adap- abús a aquells somiadors de fa mig tació i hi creu. A part de la producció segle: Luther King, Ernesto Gue- pròpia, dedica una bona part dels es- vara, John Lennon. Com el prota- forços creatius a musicar poemes. En gonista de Pastoral americana, de un article de Serra d’Or (655-656, Philip Roth, Judt ha mirat al seu 2014) ja ens indicava que “a l’inici, la voltant i només ha vist una genera- poesia lírica i la cançó eren una matei- ció presa per unes ànsies incom- xa cosa”. Demana música, un poema? WIKIMEDIA prensibles de capgirar-ho tot, de Deixem de banda el fet que, gràcies als La qüestió vin- aplega diferents escrits al voltant subvertir-ho tot i –sovint– de des- cantautors, molts poetes han trobat el dria a ser: són els del tema. Proveït d’un sòlid bagatge truir-ho tot. Però li ha faltat obser- seu lloc en l’imaginari popular. Sen- anys 60 culpa- teòric, Balaguer indaga els motius var l’altre costat de la moneda: el tint Pujadó, amb el seu estil personal JOAN bles? Al capda- de la desorientació existencial del somni de fraternitat, d’igualitaris- de compondre i d’interpretar, cantant GARÍ vall, La condition nou subjecte postmodern en les me, de felicitat global. Maragall, per exemple, t’adones que postmoderne, de pel·lícules d’Isabel Coixet o les no- Enric Balaguer, en tot cas, na- la unió dels dos conceptes, poesia i Lyotard, es publi- vel·les de Francesc Bodí. És Michel vega per totes aquestes qüesti- música, és perfectament possible ca, com les postil·les del final d’una Houellebecq, però, el model més ons amb gran elegància i propi- sempre. A un pot agradar-li llegir po- festa, l’any 1979. I aquest opusclet exacte d’escriptor postmodern. Un etat. És didàctic i minuciós i la esia; llegir poesia i alhora sentir-ne les –subtitulat, amb certa immodèstia, paper que el novel·lista francès ha seua capacitat associativa no versions musicades, i, en tercer lloc, Rapport sur le savoir– ja deixava cla- assumit amb gran entusiasme: “Sóc CONSTEL·LA- deixa cap fil solt. Com a docent a molta gent li agrada la poesia només res algunes coses: els grans metare- el Zaratustra de les classes mitjanes CIONS POST- –és catedràtic a la Universitat si l’hi donen amb música (o a través de lats, lligats al mite del progrés, havi- decorades per Ikea”, pregonava en MODERNES d’Alacant–, els seus alumnes bé recitals). en deixat de donar un sentit. El que una entrevista (i tot això, afegiré, ENRIC BALAGUER podran estar d’enhorabona. Ba- s’esdevenia era, ni més ni menys, la abans del seu dramàtic paper a PUBLICACIONS laguer, que practica l’hortoterà- ADAPTADOR, “postmodernitat”. La consciència compte de la crisi dels assassinats DE LA UNIVERSITAT pia (en un món on només queda TRAÏDOR? de la classe social era substituïda del Charlie Hebdo, amb la barbàrie DE VALÈNCIA una utopia en peu –la utopia ver- per l’autoconsciència (l’“amor apas- islamista –simplement premoder- 206 PÀG. / 14 € da– cultivar el teu hort és la dar- La feina magnífica de professionals sionat i exagerat d’un mateix” de na– al fons). Però els 60 realment rera consigna revolucionària), fa com Miquel Pujadó –la seva versió què parla Sennett) i l’Homo sentiens són l’origen de tots aquests mals? anys que reflexiona sobre tota del comte Arnau, per exemple, és col- de Franco Ferrarotti rellevava, a la Segons Houellebecq, és indubtable: mena d’assumptes socials i estè- pidora i aclaridora– ens fa entendre carrera, l’Homo sapiens. aquella genteta –beatniks, hippies, tics. I ho fa en forma –com diria clarament que, amb la poesia, qualse- Aquest gran canvi de paradigma magistes del 68– van abdicar del Fuster– de “tebeos per a in- vol de les tres opcions és possible i de- és el que aborda Enric Balaguer en gran subjecte col·lectiu i es van tel·lectuals”. Com ho són, i ben sitjable. I et deixa ben clar que entrar Constel·lacions postmodernes. Es abandonar al seu egotisme narcisis- dignament, aquestes Constel·la- a la poesia gràcies a la música i el cant tracta, en realitat, d’un volum que ta. Aviat El capital de Marx seria cions postmodernes. no és entrar-hi per la porta falsa o per la porta fàcil. Observem, si no, la feina feta per Raimon amb Ausiàs March. O arribar a Salvat Papasseit, L’APARADOR KAREN MONTERO podent comparar les versions de Ser- rat, Ramon Muntaner, Ovidi Mont- llor / Toti Soler, etc. Una altra cosa és FICCIÓ FICCIÓ INFANTIL que entrem a valorar la qualitat de les uatre caràcters omés el Paioetqan xa-Txa-Txaaan! Ja versions o, simplement, el criteri tri- Qmolt diferents que Nsap que al cap de Tsóc aquí! A través de at per fer-les. Tal com diu el mateix comparteixen una intu- deu dies l’illa de Bategant vinyetes, jocs i il·lustra- Pujadó en l’article ressenyat, “de ve- ïció i un sentit de l’hu- desapareixerà. Haurà de cions, el Capità Calçotets gades, els cantants no tenen manies”. mor especials, la Liz, la decidir si vol salvar-se sol torna amb el seu lema I si han de tallar tallen. I si han de Sal, la Tilly i l’Addie, les o morir amb la seva famí- per descobrir com es van substituir, substitueixen. Són casos quatre filles del senyor lia. En menys de cent pà- extingir els dinosaures i en què la intervenció és més profun- Grace, hauran d’utilit- gines, Dalmau anuncia l’origen de l’Univers. da i, per tant, el risc adquirit per zar aquestes qualitats els últims batecs de l’illa, S’enfrontarà amb els Ro- l’adaptador és més gran. Però ¿qui es Las cuatro per afrontar les nove- Bategant un recorregut literari El Capità bocalçotots Radioactius pot queixar, veient-ne els resultats, Gracias tats de la Segona Guer- ALBA DALMAU que li ha valgut el XXIII Calçotets... del professor Tirapets, quan Raimon ho ha fet amb Espriu o D.E. STEVENSON ra Mundial a la seva pa- Cossetània Premi de Narrativa Vila DAV PILKEY que vol venjar-se d’en Jordi de Sant Jordi? Posar música a Alba Editorial cífica vida anglesa. de l’Ametlla de Mar. Cruïlla Calçotets com sigui. un poema és com tornar a casa. 56 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara esports

Dispositiu de seguretat especial al centre de la ciutat i l’estadi Els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urba- final de Copa. Els responsables de segure- na de Barcelona van posar en marxa tat del Barça dupliquen el servei de segu- aquest divendres un dispositiu de segure- retat privada habitual al Camp Nou i hi tat al centre de la ciutat i a les àrees més haurà 713 vigilants i 575 auxiliars. A més, pròximes a les Fan Zone dels dos equips, el Barça ha personalitzat les entrades as- ubicades al Parc de la Bederrida i al Parc signades per a la final, amb el nom i cog- ESPORTS de Montjuïc, per garantir la seguretat a la noms impresos. Una Copa, ¿dues il·lusions? El Barça afronta contra un Athletic engrescat una final a ‘casa’ que els culers ja donen per guanyada

tat d’aprofitar l’oportunitat de l’Athletic aixecava a Madrid l’últim NATALIA ARROYO tornar a aixecar un títol i resoldre un trofeu que brilla a les seves vitrines, SANT JOAN DESPÍ dels requisits imprescindibles per fa encara més gran i pesant aques- seguir optant al triplet. Però apar- ta exigència. ¿Es pot mesurar la il·lusió? ¿Com- cant la final de Champions contra el Per això a la prou plena sala de parar la que tenen dues persones per Juventus uns dies més. “Ara no to- premsa de Sant Joan Despí feia la una mateixa cosa, o dos equips per ca”, deien. No encara, per molt que Afició sensació que si existís una prova per un trofeu? Possiblement no, però ha enlluerni més un trofeu europeu S’espera més calcular amb exactitud el grau de sigut l’exercici que més temps està que la tercera Copa del Rei en pocs presència de motivació de la plantilla, els juga- ocupant en les hores prèvies a la fi- anys contra el mateix adversari. dors del Barça haurien pagat per nal de Copa del Rei que l’Athletic i Però tant és què diguessin, o com seguidors de poder-la fer i mostrar-la en públic. el Barça jugaran aquesta nit al Camp ho fessin. El Barça sortirà avui al l’Athletic a les “L’equip està hipermotivat”, va sen- Nou (21.30 h, TV3/Telecinco). Camp Nou amb una estranya obli- graderies del tenciar Luis Enrique, que descarta Que els bascos no hagin aixecat gació de guanyar tant sí com no. Camp Nou fer ús de vídeos per activar la plan- cap títol des de l’any 1983/84, quan Sense marge, gairebé, encara que tilla en dies com avui. Ja la veu al to una acció d’Endika, després de con- ahir s’insistís en el fet que “en una adequat, “al nivell òptim”. trolar magistralment amb el pit una final pot passar qualsevol cosa”, en Històric centrada lateral i definir amb un xut paraules de Busquets, que no va El Barça vol Centrats en el joc i amb Suárez ajustat a la base del pal, els va donar amagar que, per història recent, el acostar-se “Percebem la il·lusió i emoció dels el títol al Santiago Bernabéu –i pre- Barça “és favorit, sempre ho és”. Ad- aficionats –reflexionava Iniesta, cisament contra el Barça, en un par- metre-ho era inevitable. al triplet i entenent el desig del soci blaugra- tit molt tens que va acabar amb una Que del teòric onze titular del l’Athletic busca na de veure’s ja campió–, però sa- tangana brutal– sembla haver donat Barça avui, només Alves, amb un un títol 31 bem que la clau de la final passa més ambició al conjunt d’Ernesto any i un dia, i Iniesta, amb sis dies anys després per fer bé el nostre joc. És l’únic Valverde. O, si més no, una aparent (al bàndol basc, Aduriz tenia tres que ens preocupa”. També Bus- intensitat superior que podria no- anys i tres mesos, i Gurpegi, només quets centrava la seva atenció en el quejar el Barça –aquest Barça que fa dos mesos), haguessin nascut quan joc i avisava del perill en la pres- anys que ho va guanyant pràctica- sió i el joc directe de l’Athletic, que ment tot– si sortís relaxat, creient- exigirà “la millor versió” del Bar- se ja campió, al terreny de joc. Al seu ça, sobretot en la sortida de pilota. terreny de joc, de fet. Fins i tot jugar Ter Stegen i Suárez, Luis Enrique s’ensuma un partit a casa semblava ahir un argument a les dues puntes “incòmode” i amb fases variades, més per decantar la balança a favor com es va veure en els dos duels de dels lleons, encara que fos pel poder Ter Stegen Lliga, amb una versió més replega- Les declaracions de distracció d’haver de canviar de da de l’Athletic al Camp Nou –més vestidor, del local al visitant, o per agressiva i pressionant a San Ma- El vestidor blaugrana l’amenaça de trobar-hi molts més Alves Piqué Mascherano Alba més–, concedint espais per atacar es blinda d’una eufòria aficionats rivals que propis a les gra- i reduint-los, cedint el control i deries per la revenda d’entrades que Busquets obligant al joc directe. Mil partits que ja el veu campió estan admetent des dels sectors Rakitic Iniesta en un. “Per això caldrà que tin- d’aficionats bascos. guem molt clar què ens convé en Messi Suárez Neymar cada moment i que estiguem en- Luis Enrique Berlín no és una distracció certats a l’hora d’interpretar cada ENTRENADOR DEL BARÇA L’etiqueta de favorit s’ha anat fent Aduriz Williams situació”, va afegir. “No preparo dues finals. Ara tan i tan gegant amb el pas dels dies Beñat Per fer-ho, Luis Enrique podrà només m’interessa l’Athletic, que ahir en sala de premsa Andrés San José Rico comptar amb Luis Suárez, que s’ha Iniesta, Sergio Busquets i Luis Enri- Gurpegui exercitat durant tota la setmana no la Juve. L’equip està que gairebé van haver de fer una sense l’alta mèdica però al mateix hipermotivat amb la Copa” compareixença per convèncer l’afi- ritme que els companys. Jugarà, i la Balenziaga Laporte Etxeita Iraola ció blaugrana de la seva implicació seva presència ajudarà l’equip a tro- avui. “En tenim moltes ganes, la fi- Herrerín bar sortides en llarg si l’Athletic op- Andrés Iniesta nal de Copa és un partit molt bonic ta per pressionar el Barça a dalt. Se- JUGADOR DEL BARÇA de jugar”, reivindicaven els futbolis- Copa del Rei: Final rà un dels titulars que no reservaran “Percebem l’emoció de la gent, tes, cuidant el to i repetint les parau- Estadi: Camp Nou res pensant en Berlín, d’aquí set di- però l’únic que ens preocupa les respecte i difícil per parlar del ri- Hora: 21.30 h es. La Copa il·lusiona el Barça. Si val i del partit que s’esperen. I el tèc- Televisió: TV3 / Telecinco més o menys que a l’Athletic es po- és fer el nostre joc. La clau de nic, al seu torn, va afegir la necessi- Àrbitre: Velasco Carballo (Madrileny) drà valorar avui. O no.e la final passa per estar bé” ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 57 esports

Una samarreta diferent L’Athletic, al vestidor per jugar la final del Barça al Camp Nou El primer equip del Barça portarà amb mo- El Barça serà visitant al Camp Nou per primer tiu de la final una samarreta especial amb el cop. Segons el reglament de la Federació logotip de la competició, el nom dels dos fina- (RFEF), l’equip més antic exerceix de local a listes, la data de la final i l’estadi on es juga, la final de la Copa del Rei. Per aquest motiu el Camp Nou. La inscripció apareixerà al pit l’Athletic ocuparà el vestidor del Barça. I els de la samarreta. La samarreta de l’Athletic jugadors de Luis Enrique aniran al vestidor també tindrà característiques similars. visitant del Camp Nou.

01 02 TANDA DE PENALS

XAVIER BOSCH PERIODISTA

El cicle 1. de Messi Copa 2009 El cicle triomfal de Guar- –i del Barça– diola va començar contra l’Athletic. 4 a 1 a Mestalla continua amb Pinto, Alves, Piqué, Touré, Puyol, Busquets, Xavi, Keita, Messi, Bojan i Eto’o. Sis anys després, quatre d’aquells titulars tornaran a ser a l’onze de gala. Han canviat moltes coses, però l’eix Piqué-Bu- 03 si-Messi es manté. 2. Copa 2012 El cicle triomfal de Guar- diola va acabar –beneïda simetria– contra els bascos. 3 a 0 al Calderón. Van jugar Pinto, Montoya, Pi- qué, Mascherano, Adria- no, Busquets, Xavi, Inies- ta, Alexis, Messi i Pedro. Avui repetiran cinc d’aquells guanyadors. S’ha renovat més de la meitat de l’equip. 3. 4. PREPARATS PER AL DOS DE TRES 01. Ter Stegen fent moviments d’escalfament Copa 2014 Copa 2015 darrere de Messi. TONI ALBIR / EFE 02. Piqué i Neymar Fa 14 mesos, quan el Ma- Dels jugadors que va ali- parlant durant l’entrenament. JOSEP LAGO / AFP 03. Alves drid ens va guanyar 2 a 1 near Martino en repetiran fent moviments balístics a Sant Joan Despí. J. LAGO / AFP –llàstima de pal de 7: Alves, Mascherano, Al- Neymar a l’últim minut–, ba, Busquets, Iniesta, el diari Sport va titular l’en- Neymar i Messi. La muta- demà a portada “Este ciclo ció de l’equip s’ha fet amb Felip VI debutarà en una final amb xiulada se ha acabado”. Van donar més criteri que no sem- per morts un equip i uns blava. El cicle de Messi, i ne. “El Barça, institucionalment, ha a un “himne”. De fet, la Comissió jugadors que van acabar del Barça, continua. Però T.P. de demanar a tothom que respecti Antiviolència va avisar els dos par- perdent aquella Lliga però també és el de Xavi, Inies- BARCELONA els himnes i les institucions que vi- ticipants que imposarà sancions a que s’han endut aquesta i ta, Busquets, Piqué o Al- siten l’estadi, però tampoc podem qui no respecti l’ordenament jurí- ara ho volen guanyar tot. ves. I que duri. La final d’aquesta nit al Camp Nou imposar res”, va dir Vilarrubí a El dic, incloent els xiulets a l’himne serà la primera presidida pel rei Fe- món a RAC1. “Em sento incòmode, d’Espanya. “En aquest cas hi haurà lip VI, que havia assistit en el pas- sóc incapaç de xiular qualsevol him- una responsabilitat individual de 5. sat a diferents finals en condició de ne. Què hem de fer? Què pot fer el tots els aficionats que puguin tenir Sardana príncep d’Astúries. Com ha passat Barça? No som els organitzadors. aquest comportament, però també els últims anys abans de finals amb És un debat fals. Està sortint de ma- cal recordar que en l’àmbit discipli- Els d’avui sí, poden ser els la presència del Barça i l’Athletic, ha re, volem reconduir això cap al fut- nari esportiu la Comissió Antivio- últims minuts de Xavi al aixecat molta polseguera la possible bol”, va afegir Vilarrubí, que va ex- lència esgotarà totes les opcions Camp Nou. I, segurament, xiulada a l’himne espanyol, que so- plicar que el Barça ha rebut una car- que la legislació concedeix respecte d’Alves. A la celebració del na abans del partit per qüestions de ta del secretari d’estat de Seguretat als equips participants i a l’organit- partit de Lliga va faltar la protocol en honor del monarca. i del president del Consell Superi- zador de l’esdeveniment”, va dir sardana dels campions El vicepresident institucional del or d’Esports (CSD), Miguel Carde- Cardenal. que caracteritzava el Bar- Barça, Carles Vilarrubí, també va nal. A la carta es convida el Barça a Fora de l’estadi diferents orga- ça dels últims anys. Hauria sumar-se a les peticions de respec- posar tots els “mitjans perquè no es nitzacions independentistes repar- sigut bonic envoltar Xavi te per l’himne, però va deixar clar produeixin alteracions contra els tiran demà 10.000 xiulets, per uti- amb la rotllana. Avui, en que no li pertoca al Barça vetllar símbols de l’Estat”. Cardenal afirma litzar-los durant l’himne, entre els cas de guanyar, es pot arre- perquè les aficions no xiulin l’him- que cal denunciar qualsevol xiulada assistents a la final de la Copa.e glar aquell oblit. 58 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara esports

COPA DEL REI L’‘athleticzale’ desembarca a Barcelona en un clima d’eufòria La passió dels 50.000 aficionats bascos contrasta amb la calma dels culers

MARTÍ MOLINA BARCELONA Palau Reial de Pedralbes Mentre Barcelona es movia amb la SARRIÀRIÀRRIÀ! rutina habitual d’un divendres, mi- Palau Reial SANTSANNT GGERVASIERVEERRRVVASIVVAASIASI lers d’aficionats de l’Athletic Club començaven a envair la capital cata- Zona Futbol Llorente i Messi durant la final lana. Degudament uniformats amb Club Barcelona del 2011. JUAN CARLOS HIDALGO / EFE la samarreta del club bilbaí, inicia- ven la llarga i dolça prèvia de la final de la Copa del Rei que es disputa Maria Cristina Vuitena final aquest vespre al Camp Nou. Ells van Diagonal posar el color abans d’aquesta cita entre els dos futbolística, que pot significar un tí- tol més a les vitrines del Barça o clubs amb més Camp Nou Travessera de les Corts trencar una sequera de més de tres Les Corts títols de Copa dècades sense títols per a l’Athletic. Collblanc “És una final, són noranta minuts… i som de Bilbao, joder!”, exclamaven carrer de Sants LESLES CORTSCORTSS alguns seguidors des de la Fan Zone TONI PADILLA de Montjuïc. L’HOSPITALETLL’HLHHOOSPITTALET BARCELONA La previsió dels Mossos d’Esqua- DELDEELL LLOBREGATLLOBRRREREGGAATT dra és que en total viatgin uns avinguda Josep Tarradellas La final del Camp Nou serà la vuite- 50.000 athleticzale –seguidors de estació na entre el Barça i l’Athletic Club de l’Athletic Club–, 15.000 dels quals de Sants Bilbao, els clubs que han guanyat sense entrada però amb l’esperança Sants-Estació més cops el torneig, amb 26 títols d’adquirir-ne alguna a la revenda. per als catalans i 23 per als bascos. “Esperen comprar-la per uns 200 o El 1902 un combinat de jugadors de 250 euros”, diu l’Álvaro. Ell i els SANTSSSANNTSSMS!MONMMONTJUÏCONTNTTJUJUÏCUÏCC l’Athletic i el FC Bilbao, club que seus cinc amics amb qui va compar- L’EIXAMPLEXAMMPLE acabaria fusionat amb l’Athletic, va tir trajecte en furgoneta cap a Bar- derrotar per 2-1 el Barça a la final de celona sí que tenen el bitllet per en- Espanya la Copa Coronació, creada amb mo- trar al camp, però sap d’uns com- plaça tiu de la coronació d’Alfons XIII panys seus que viatgen avui mateix Ildefons Gran Via de les Corts Catalanes plaça que va donar pas a la Copa del Rei. a l’aventura. “Esperaran fins a l’úl- Cerdà Espanya La primera final entre els dos clubs tim minut. Si poden entrar, perfec- va ser el 1920 a Gijón, que va gua- te, i si no ho veuran des d’aquí [a Zona Athletic nyar el Barça per 2-0 amb gols de Montjuïc, on hi ha una pantalla ge- Club de Bilbao Martínez i Paulino Alcántara. La gant] i gaudiran de la festa, que tam- segona final va arribar el 1932, quan bé es tracta d’això”, diu. Museu Nacional la competició s’anomenava Copa de d’Art de Catalunya la República, amb triomf basc per 1- Barcelona no és Bilbao 0 a Madrid. Els dies previs a la final, Bilbao ha si- Font: Elaboració pròpia / Grà!c: E. Forroll El 1942, sota el nom de Copa del gut una festa. La majoria de balcons Generalísimo, el Barça es va impo- s’han guarnit amb banderes de co- els calés per veure perdre el seu sar per 4-3 a l’estadi del Reial Ma- lor blanc i vermell, escuts de l’Athle- equip. Venim amb confiança, amb drid. El 1953, també a Madrid, el tic o qualsevol cosa que fes evident optimisme. Que som l’Athletic!”, re- Una gavarra al Port i Barça de Kubala va derrotar l’esperança dels aficionats d’endur- plica un company seu. una rua per Barcelona l’Athletic per 2-1. 32 anys després, se el títol. Tot el contrari de Barce- La festa a la Fan Zone basca va l’Athletic es va imposar per 1-0 al lona, on amb prou feines es poden començar a les cinc de la tarda i es va A més de la Fan Zone de l’Athletic Santiago Bernabéu amb gol d’Endi- trobar senyals locals del partit. La Final allargar fins passades les deu de la Club, també s’han organitzat acti- ka, a la final del 1984 que va acabar tarda a la capital catalana transcor- A l’Athletic no nit. Després alguns aficionats van vitats paral·leles per als aficionats amb una baralla entre els dos ria amb normalitat, entre nens sor- perden la fe, desplaçar-se fins a diferents locals del conjunt basc. Una d’elles és equips. La sisena final ja va el 2009 tint de col·legi, gent als comerços i de la ciutat per allargar la festa. Al- l’arribada d’una gavarra al Port de a Mestalla, quan el Barça de Guar- cues a les principals avingudes tant malgrat que guns van anar cap al Lehoi Beltz Barcelona, on arribaran aficionats diola es va imposar per 4-1. Final- d’entrada com de sortida. “Franca- reconeixen (lleó negre), l’única penya de i alguns directius del club bilbaí, ment, la temporada 2011/12, al Vi- ment, ens ha sorprès. Ja sabem que el favoritisme l’Athletic Club que hi ha a Barcelo- acompanyats d’una xaranga (a cente Calderón, el tècnic català va per al Barça el més important és la del Barça na, i que preveia tenir clientela fins partir de les 11.30 h). La iniciativa, tancar el cercle després de guanyar Champions, però no ens esperàvem a les tres de la matinada. que ha tirat endavant la penya el seu últim títol després de superar un ambient tan fred. Crec que és bo Lehoi Beltz de la capital catalana, l’Athletic de Bielsa per 3-0. per a nosaltres. Els podem agafar Avui obre la Fan Zone del Barça preveu anticipar la festa que faran Curiosament, sempre que el desprevinguts”, diu l’Antón, un ju- Potser pel fet que no s’hauran de els seguidors de l’Athletic a la ria Barça i l’Athletic Club de Bilbao bilat que ha vingut amb cotxe, desplaçar en massa, els culers s’han de Bilbao en cas de guanyar la Co- han jugat una final de Copa a Barce- acompanyat de la seva dona. “En pres aquesta final amb calma, al- pa del Rei. lona, el Barça l’ha guanyat. El club principi tornem diumenge, però si menys fins avui, quan es preveu que Aquesta penya, una de les sis té a les seves vitrines quatre Copes guanyem potser allarguem la festa comenci a escalfar-se l’ambient que hi ha a Catalunya, també ha aconseguides a Barcelona: el 1963 una setmana”, diu ella, rient, amb previ a la final. Els seguidors del organitzat una kalejira (rua) des al Camp Nou contra el Saragossa, el una cervesa a la mà. club blaugrana estan citats a la Zo- del monument a Colom fins a la 1957 contra l’Espanyol a l’Estadi “Què esperem? Un bon partit de na Universitària, al costat del Camp Fan Zone del Athletic Club, a rit- Olímpic i dues a l’antic Camp de la futbol. Tots sabem qui és el favorit, Nou, des de les 10 i fins a les 19.30 me de xaranga, i que pot aplegar Indústria, el 1912 i el 1913, contra el però no per això deixarem d’ani- h. Entre les activitats hi haurà con- uns 3.000 curiosos. Posterior- Gimnàstica de Madrid i contra la mar”, diu un dels organitzadors de certs, partits de futbol o jocs tradi- ment, hi haurà un dinar de germa- Reial Societat de Sant Sebastià.e la Fan Zone. “Aquí ningú s’ha gastat cionals catalans i del País Basc.e nor prop del local social. ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 59 esports

FUTBOL DES DE LA CASTELLANA

CARLES FITÉ PERIODISTA

Contraprogramació blanca

l Barça i el Madrid són vasos comunicants. L’èxit d’un va associat al fracàs de l’altre. És per això que en setmanes Ecom aquestes la cúpula del Reial Madrid ha de crear tot un pla d’ac- tuació per minimitzar entre els seus seguidors el mal que fa que el teu rival guanyi dos o tres títols. El primer cop d’efecte ja el vam poder veure aquest dilluns, quan hores després que Xavi aixequés la copa de la Lliga, Florentino Pérez anunciava en roda de premsa que el seu entrenador Carlo Ancelotti era cessat. No va ser gaire concís amb les respostes, ni va donar gaires pistes del seu successor, però va donar la cara i va intentar posar les bases d’un nou projecte per al Re- Joseph Blatter celebrant el seu triomf a les eleccions per ser president de la FIFA. MICHAEL BUHOLZER / AFP ial Madrid. El desè entrenador de l’era Florentino. I aquest cop l’escollit és Rafa Benítez. I el calendari marca que si avui el Barça torna Blatter guanya una nova batalla a aixecar un altre títol, dilluns s’anunciï oficialment el seu fitxatge i dimecres sigui presentat. Rafa Benítez, un madrileny format a les i continuarà manant a la FIFA categories inferiors del club blanc i que compleix el somni de la seva El suís va derrotar el jordà Ali bin al-Hussein i farà un cinquè mandat vida: entrenar el Reial Madrid. Va- ja, el de sempre. Però alerta perquè Benítez ve amb mà dura i amb la intenció que sència del futbol d’Oceania i inclou- tenia sota la presidència del bra- els jugadors es passin gran part del TONI PADILLA re més dones als òrgans de govern de siler João Havelange. “Blatter, dia a la Ciutat Esportiva entre- BARCELONA la FIFA: “Si es parla de corrupció, as- estrictament, no és un corrupte. nant-se i fent convivència. I també sumeixo la responsabilitat. És a dir, No agafa mai diners. Però tolera ha posat algunes condicions que no “Si arriba viu al dia de Sant Josep, lluitar per netejar la FIFA”. Blatter que els altres ho facin”, diu el pe- acaben de fer el pes al president: serà fort”, va dir una mare quan va no va rebre el vot de les federacions riodista Jean-François Tanda. vol un director esportiu. No vol que tenir el seu fill en braços. I quan va europees i els Estats Units. Platini, Eleccions Blatter, per exemple, es va servir el seu interlocutor a l’hora de con- arribar al 19 de març, va batejar el president de la UEFA, havia arribat El seu rival es de Jack Warner, de Trinitat i To- feccionar la plantilla sigui Floren- nen amb el nom de Josep. O així ho a insinuar que podria demanar un va retirar bago, i de Mohammed bin Ham- tino Pérez. Primer pols, ja veurem explica aquell nen, Joseph Blatter boicot de les federacions europees si mam, de Qatar, per assegurar-se qui en surt vencedor. José Antonio (Visp, 10 de març del 1936), l’home Blatter guanyava. quan es va els vots quan va guanyar les elec- Camacho va durar tres mesos al escollit com a president de la FIFA Amb la presència dels delegats de adonar que cions el 1998. Anys després, Bin Madrid quan va veure que Floren- per cinquè cop. Nascut en una famí- les 209 federacions que formen part seria derrotat Hammam va voler ser president tino no cedia en les seves intenci- lia pobre d’una zona rural, el suís de l’organisme, la FIFA va decidir pel suís de la FIFA i Blatter va veure com ons i va dimitir demostrant la se- continuarà manant a l’organització continuar en mans de Blatter mal- el qatarià era acusat de corrupció va integritat. Veurem si ara aquest que ha fet créixer sense parar. Quan grat la quinzena de detinguts a peti- i expulsat. Warner, per la seva nou entrenador cedeix o per contra el 1975 Blatter va tenir la primera ció de la fiscalia de Nova York, que in- banda, ha sigut detingut aquesta els principis de Benítez són els que nòmina de treballador de la Federa- vestiga un cas de corrupció amb di- setmana. “Blatter compra vots desapareixen. ció que controla el futbol mundial rectius d’aquesta federació. Blatter amb intel·ligència, destinant di- I l’altra setmana, si Xavi aixeca eren 25 treballadors. Ara a la seu va dir que no pot controlar totes les ners de projectes formatius en fe- ben amunt la cinquena Champions central de Zuric hi ha més de 400 persones relacionades amb l’orga- deracions de països petits”, diu blaugrana a Berlín, dilluns s’anun- treballadors. La seu, luxosa, és a la nisme i que, en el cas de la investiga- Tanda, que admet que el suís ciarà oficialment el fitxatge de Da- FIFA-Strasse, el carrer de la FIFA. ció del procés d’elecció dels Mundi- “persegueix per corrupció perso- vid de Gea. Un porter que il·lusiona Malgrat que viu una de les pitjors als de Rússia i Qatar, el 2018 i 2022, nes que abans eren dels seus”. el madridisme que ja fa mesos que setmanes a la història d’aquest orga- si hagués sortit un altre país, potser “Ja li va bé que en les eleccions vol que la revolució comenci per la nisme, amb dos casos judicials oberts, la polèmica actual no existiria. Blat- de seus dels Mundials no guanyi porteria. Però és una incorporació Blatter va tancar el 65è congrés enter també va agrair a la Federació de la seva proposta”, afegeix l’ale- que la carrega el diable, perquè per tre rialles: “El futbol és molt impor- Palestina que hagués retirat una pro- many Thomas Kistner, autor del molt que vingui De Gea, Casillas no tant. Ara, encara ho és més disfru- posta per votar una sanció a la Fede- llibre FIFA Mafia. Blatter no vo- té cap intenció de marxar a hores tar la vida”. Amb 79 anys, Blatter no ració d’Israel per racisme. lia el Mundial a Qatar, a diferèn- d’ara i vol acabar els dos anys de va aconseguir la majoria absoluta de cia de Platini, que va passar de de- contracte que li queden. I cobrar la vots a la primera ronda, però el seu L’ombra de la sospita manar el vot per als Estats Units fitxa que té, esclar. rival, el príncep de Jordània Ali bin Diplomat en comerç i economia po- a donar suport a Qatar després I no em negueu que aquesta situ- al-Hussein es va retirar després lítica, Blatter tenia feina a l’empre- d’una reunió amb el xeic d’aquest ació que se’ns presenta no és d’allò d’aconseguir 73 vots, contra els 133 sa de rellotges Longines quan va co- Emirat. El 2006 Blatter volia por- més divertida. Un entrenador que de Blatter. Alguns delegats de fede- nèixer Horsts Dassler, fill del funda- tar el Mundial a Sud-àfrica, però vol que Florentino Pérez deixi de racions europees van abandonar la dor d’Adidas, que tenia una empre- va guanyar Alemanya “quan algú ser tan intervencionista amb els fit- sala enfadats, però la majoria de fe- sa de producció televisiva, ISL. de manera sospitosa va marxar de xatges i una porteria que tindrà tres deracions asiàtiques, africanes i Gràcies a Dassler, Blatter va entrar la sala per no votar”, segons va de- porters, David de Gea, Keylor Navas americanes van donar suport a Blat- a la FIFA. I amb Blatter, ISL va con- nunciar el president que arriba- i Iker Casillas. Anem demanant ter, que va demanar potenciar la pre- tinuar mantenint els privilegis que rà als 83 anys manant.e crispetes.e 60 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara PUBLICITAT ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 61 esports

HANBDOL - LLIGA DE CAMPIONS enbreu Barça i Kielce obren el foc a la Meca de l’handbol Els blaugranes afronten les semifinals de Colònia

GONZALO ROMERO ENVIAT ESPECIAL A COLÒNIA RFEN Ara sí, el Barça entra en acció. El I L’Atlètic Barceloneta perd contra el conjunt blaugrana deixa enrere avui nou mesos de treball, d’insulsa com- Pro Recco a les semifinals (11-12) petitivitat a la Lliga Asobal, de petits El CN Atlètic Barceloneta no podrà revalidar la Copa aperitius europeus en forma d’eli- d’Europa de waterpolo. L’equip mariner va caure minatòries mig descolorides, i tor- eliminat a les semifinals de la final six, que es disputa na a la Meca de l’handbol a Colònia. a les piscines Picornell de Barcelona, a mans del Pro Llums, càmera i acció, sisplau. La Recco italià (11-12). Un gol a falta de sis segons de freda brisa de la ciutat alemanya Dusco Pijetlovic va condemnar els amfitrions, que desperta l’equip de Xavi Pascual de hauran de jugar pel tercer i quart lloc. El Pro Recco es la seva llarga letargia. El vestidor disputarà avui el títol contra el Primorje Rijeka, que barceloní s’ha entrenat durant tot es va desfer del Jug Dubrovnik al duel croat de un any pensant en els 60 minuts que semifinals per 9-10. disputarà avui davant el Kielce a les semifinals de la Lliga de Campions (15.15 hores, Esport3). I Fabio Aru torna a la segona plaça Una temporada, un projecte i un cicle esportiu, esquematitzats i re- del Giro d’Itàlia guanyant a Cervinia sumits en un xoc. “El partit és una Fabio Aru (Astana) va final. No pots lluitar pel títol si no aconseguir ahir el triomf guanyes avui”, explica Xavi Pascual d’etapa al Giro d’Itàlia en al diari ARA. Ser bons, ser el Barça, una dinovena etapa no serveix a l’espectacular Lanxess El blaugrana Nikola Karabatic, a Colònia, atenent els mitjans de acabada en altura al port Arena. Aquí les etiquetes són paper comunicació. MARIUS BECKER / EFE de Cervinia. El triomf li va mullat. La qualitat i el talent es do- valer per superar Mikel nen per descomptats. El que impe- dors d’aquesta temporada, contra la de la meva etapa al Ciudad Real Landa i recuperar la ra és la difícil combinació entre il·lu- solidesa, la potència i el talent del i a l’Atlètic de Madrid. Va ser una segona plaça en una sió, concentració i efectivitat. “Es- campió polonès, dirigit per Talant llàstima no poder aixecar el títol classificació general que tem molt preparats. Hem analitzat Duixebàev, actual millor tècnic de la a Colònia. Ara puc saldar aquest continua dominant a fons l’equip des de fa molt de Champions. compte a les files del Kielce. Vull Alberto Contador. temps. Sabem el que volem. El que guanyar i lluitaré per la victòria”, hem de fer és traslladar tot aquest El perill de l’harmonia explica un serè Duixebàev. L’en- treball a la pista. Només així serem El mite vivent de l’handbol mundi- trenador i especialment els seus I El Barça de futbol sala busca a la pista capaços de guanyar”, explica Víctor al ha fet seva una plantilla física i homes busquen batre els cata- Tomàs a l’ARA. El capità està tran- equilibrada, sòlida en defensa i lans per primera vegada en la se- d’ElPozo Murcia el bitllet per a la final quil, relaxat. amb molt gol. El brillant Uros Zor- va història. Els polonesos no han Després d’aconseguir la victòria al primer partit de les Els molts actes protocol·laris que man dirigeix i Karol Bielecki, Mi- sigut capaços de superar el Bar- semifinals, el Barça de futbol sala intentarà segellar la Federació Europea (EHF) ha or- chal Jurecki i Grzegorz Tkaczyk ça en els tres xocs que han dispu- aquest migdia (12.45 hores, Esport3 i Teledeporte) la ganitzat aquests dies no el distre- rematen els rivals. La sincronitza- tat fins al moment. L’últim va classificació per disputar la final de la LNFS. “Ells són uen. Ni a ell ni a un conjunt barcelo- ció és tan afinada com letal. El seu ser fa dos anys, irònicament, al conscients que si perden estan fora. Per tant, ní necessitat d’acció. “Avui costarà balanç de 13-1 d’aquest curs a Eu- mateix escenari d’aquesta tarda. esperem un ElPozo encara més intens i més agressiu. dormir”, explica el vestidor. I amb ropa així ho demostra. La seva am- El Kiel i el Veszprém completen Per a ells, és un partit de caixa o faixa”, avisa Marc raó. El Barça de Karabatic, Tomàs i bició tampoc passa desapercebuda. l’espectacle a l’altra semifinal Carmona, entrenador de l’equip blaugrana. Lazarov, tres dels millors set juga- “Ser aquí em porta molts records (18.00 hores).e

BÀSQUET - LLIGA ENDESA El Fiatc Joventut reclama agressivitat i energia per evitar l’eliminació

tre equip. A la primera part no vam ÀLEX GOZALBO tenir la intensitat que requeria un BADALONA partit com aquest, mentre que a la segona vam poder competir, així Després de la derrota de dijous al Pa- que dissabte hem de sortir al lau Blaugrana, el Fiatc Joventut ne- màxim des del primer minut per re- cessita superar aquesta tarda (18.30 trobar-nos amb el nostre joc”, asse- hores, Esport3) el Barça per evitar gura Nacho Llovet, pivot del Fiatc l’eliminació i forçar el tercer partit Joventut. dels quarts de final de la Lliga Ende- “Si som un equip des del salt ini- sa. La Penya, que ha posat en marxa cial, ho podem aconseguir. Amb la diferents promocions per afavorir la nostra gent tindrem un punt més venda d’entrades, espera que el Pa- d’agressivitat i d’energia. Faig una lau Olímpic de Badalona presenti un crida a l’afició a compartir aquest gran ambient en la tornada de l’equip somni”, afegeix el capità de l’equip. verd-i-negre als play-off pel títol. El Fiatc Joventut necessita aug- “El partit de dijous ens ha de ser- mentar el seu nivell físic per tenir Tariq Kirksay, aler del Fiatc vir per veure les dues cares del nos- opcions d’endur-se la victòria.e Joventut. CRISTINA CALDERER 62 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara esports

LA GUANTERA

JOSEP LLUÍS MERLOS PERIODISTA

Land Rover Discovery Sport: tot s’ha de pagar a part

ot i que és un Land Ro- Però és ben clar que la marca bri- ver, no té la mateixa ca- tànica té un públic incondicional, pacitat totterreny que que li és fidel costi el que costi cada alguns dels models més model nou. famosos de la marca, El comportament és més que ac- Tmalgrat que tant el canvi de marxes ceptable, però a un preu absoluta- com el dispositiu Terrain Response ment prohibitiu, sobretot si tenim Caríssim permeten solucionar el pas per al- en compte que moltes de les seves El nou model guns obstacles amb força solvència. virtuts no estan incloses en l’equival 61.375 €, El problema és, sobretot, el preu. pament de sèrie. amb acabat Ni les versions més bàsiques, que Si, per exemple, volem disposar El nou Mazda vol competir al mercat dels totcamins petits. MAZDA comencen a partir dels 36.350 € d’una tercera filera de seients per de luxe i (motor 2.2 dièsel de 150 cavalls), po- ampliar l’habitabilitat fins a set pas- capacitat per den plantar cara a la política comer- satgers, haurem de gastar-nos gai- a set places Mazda CX-3 SkyActiv cial de cotxes de molta acceptació, rebé dos mil euros addicionals al com ara el Toyota RAV4 o l’Honda preu del cotxe. I, com això, molts CR-V, que es dirigeixen amb els ma- exemples més que fan que el preu de G-150: ni la quarta és la bona teixos propòsits a un públic idèntic. base del vehicle acabi sent fictici, si A Land Rover han volgut repetir no és que el volem sense part de la iuen que a la tercera va Estèticament, aquest CX-3 és un la política elitista que els ha sortit tecnologia de què es vanta aquest la vençuda, però això a producte encertat, tot i que el nivell força bé amb l’Evoque, un cotxe constructor. Mazda no ho tenen clar, òptim d’equipament no el trobem d’èxit insòlit, sobretot si tenim en Aquesta és una política molt ja que tot i que porten fins que no optem per la versió més compte la incomoditat per accedir respectable, però que a la llarga quatre intents de fer un elevada de la gamma, que té un preu a les places posteriors de les versi- pot passar factura al volum de ven- SUVD capaç de competir amb els lí- fora de mercat (27.000 €), si tenim ons de dues portes, l’escassa visi- des i que, sobretot, és incongruent ders del segment, la veritat és que en compte el cotxe de què es trac- bilitat de les finestres del darrere, amb la filosofia que originària- no se n’acaben de sortir. La seva ta i el comparem, per exemple, amb o la poca capacitat de càrrega del ment tenien els cotxes totterreny presència en un mercat ple de con- els grans bestsellers del segment. maleter. per definició.e sumidors ben informats continua El problema ve quan el posem en sent testimonial. marxa. Tot i que han optat pels mo- L’últim intent d’aquest cons- tors més potents que tenien a tructor per entrar al competit i in- l’abast, l’elevat pes d’aquest cotxe teressant segment dels totcamins es nota a l’hora de conduir-lo. Per petits és el CX-3 SkyActiv G-150. treure’n el suc, cal anar jugant amb Aquest cotxe té com a punt de par- el canvi tota l’estona, i això penalit- tida la base del Mazda 2, un turisme za tant el consum com la comoditat que tampoc aixeca el vol perquè del conductor, que acaba estressat –sobretot– és més car que cotxes de la gestió que cal fer de la palanca. tan consolidats com ho poden ser el Tot i que és un cotxe més pen- Renault Clio o l’Skoda Fabia, per sat per anar sobre asfalt que no pas posar alguns exemples de marques per camins –entre altres coses per- sòlides. què no té especificacions d’off-ro- Amb aquesta base, doncs, poca ad–, la motorització de 150 cavalls, cosa podem esperar d’un cotxe que la més potent, disposa d’una inne- no destaca ni per l’espai destinat als cessària tracció 4x4 permanent ocupants –no és més gran que el del que només fa que encarir el preu i turisme de què deriva– ni de la ca- disparar el consum. Inexplicable, pacitat de càrrega del seu maleter, sobretot ara que tots els fabricants per sota d’un Renault Captur, sen- de SUV ofereixen versions 4x2 en El nou Land Rover reforça la política elitista de la casa. LAND ROVER se anar més lluny. totes les motoritzacions.e

tenia un pes fonamental en el consell directiu de l’aliança Audi- Volkswagen navega amb Volkswagen. Entre la família Piëch i la fundadora de Porsche rumb però sense patró controlen el 51% de les accions del grup. ort en tenen que la majo- bar ressentint a curt termini. El Winterkorn havia de ser el seu ria dels cotxes que con- desgovern, ara mateix, és evident. relleu el 2017, però l’aposta de formen la seva gamma Després que el mes passat Ferdi- Piëch passava per l’actual director són molt bons. El liderat- nand Piëch dimitís com a presi- executiu d’Audi, Rupert Stadler. ge de vendes a l’Estat, dent del Consell de Vigilància del De moment, la lluita pel poder Ssense anar més lluny, així ho con- consorci Volkswagen, el buit de és aferrissada, i mentrestant el lloc firma, però aquest èxit no es dóna poder és evident al capdamunt del del Dr. Piëch l’ha assumit el sindi- a tot arreu. tercer fabricant mundial d’auto- calista Bernhold Huber, ja que l’es- Entre una política de comunica- mòbils. tat del land de la Baixa Saxònia i els ció erràtica, algunes extravagànci- La dimissió va arribar per la ma- sindicats són els propietaris de l’ales a l’hora de donar a conèixer els la relació entre Piëch i Martin tre 49% de les accions. Les diferèn- seus productes i, sobretot, el ball Winterkorn, conseller delegat de cies entre Piëch i Winterkorn són de bastons que permanentment hi Volkswagen i màxim responsable diverses. Entre altres punts de fric- ha entre la cúpula directiva de la del grup des del 2007. ció, hi ha l’evolució de Volkswagen marca, la qualitat del producte i el Piëch no ha marxat sol. També al mercat americà i l’orientació que servei als seus clients se’n pot aca- ho ha fet la seva dona, Ursula, que Una fàbrica de Volkswagen a la Xina. VOLKSWAGEN cal donar a Seat.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 63 PUBLICITAT 64 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara mèdia

elradar elprogramarecomanat

TV3 21.15

Mediaset farà la seva pròpia ‘Final de la Copa del Rei: FC Bar- celona - Athletic Club Bilbao’ adaptació de ‘Juana la Virgen’ La tercera final de la Copa del Rei en sis anys entre el Barça i l’Athletic de NÚRIA JUANICO Bilbao omplirà avui el Camp Nou. BARCELONA Per primera vegada, TV3 retrans- metrà la final. El periodista Bernat La ficció veneçolana Juana la Virgen arribarà Soler encapçalarà la retransmissió, a Espanya de la mà de Mediaset, que n’ha que també comptarà amb l’exfutbo- comprat els drets per adaptar-la. Es tracta lista Gerard López, Jordi Grau a la d’una telenovel·la creada el 2002 i dirigida gespa i Josep Maria Puig a la llotja. per Perla Farías. La sèrie narra la història Quan s’acabi el partit començarà d’una adolescent incapaç d’explicar com s’ha l’edició vestidor del Hat-trick Barça quedat embarassada. La noia, de 18 anys, és Copa, amb les reaccions dels prota- una estudiant excel·lent d’un barri humil i té gonistes i les celebracions si el somnis ambiciosos. Barça és el campió. En una visita ginecològica, el metge con- fon el seu expedient amb el d’una altra pacient i li practica una inseminació artificial sense que ella se n’adoni. Quan la Juana descobreix TV3 que serà mare, s’ha d’enfrontar al rebuig soci- 06.00 Notícies 3/24. zar-la va descobrir que de Bilbao-FC Barcelona. al i al fanatisme de nombrosos membres de Gina Rodriguez protagonitza la versió 09.30 Parlament. L’espai fa no hi havia cap llar d’in- Programa especial amb la seva comunitat, que la consideren la reen- anglesa de Juana la Virgen. THE CW un recull de les reac- fants que s’adaptés al motiu de la !nal de la carnació de la Mare de Déu. També se li com- cions que hi ha hagut model que ella buscava, Copa del Rei. pliquen les coses en adonar-se que el donant als Estats Units sota el nom de Jane the Vir- arran dels resultats un ensenyament més 20.30 Telenotícies vespre. de les eleccions muni- sensible i personalitzat. 21.00 Hat trick Barça biològic és un home que té càncer de testi- gin. La primera temporada de la ficció va cipals i també de l’ac- 14.30 Telenotícies migdia. (Esportiu). Athletic Club cles i que ha decidit guardar la seva esperma aconseguir una molt bona rebuda de l’audi- tivitat parlamentària 15.45 Veterinaris (Sèrie de Bilbao-FC Barcelona. per ser pare en un futur. ència i ja se n’ha confirmat una segona tem- després dels comicis. documental). Avui es Copa del Rei. Prèvia. A Veneçuela, la sèrie es va convertir en porada. A més, Gina Rodriguez, que inter- recupera la història 21.15 Copa del Rei la tercera telenovel·la amb més èxit del pa- preta la protagonista, va ser distingida amb d’Anubis, un chihuahua (Esportiu). Athletic Club ís, després de Kassandra (1992) i Mi gorda el Globus d’Or a la millor actriu de comèdia que el programa va de Bilbao-FC Barcelona. bella (2002). Juana la virgen va adaptar-se en televisió.e donar a conèixer l’any Final. Duel de lleons passat. contra culers. L’Athletic 16.25 Tarda de cine: i el Barça salten a la Descobrir el país de gespa del Camp Nou 09.50 Valor afegit mai més. EUA-Regne per disputar la !nal Mor l’exsubdirector de l’‘Abc’ Santiago Castelo (Economia). Unit, 2004. Dir.: Marc de la Copa del Rei. 10.15 Bon viatge (Sèrie Foster. Int.: Johnny Un equip que busca El periodista i poeta Santiago Castelo va mo- 1988 va assumir la subdirecció del diari i el documental). Depp, Kate Winslett. el primer títol de la rir ahir a l’edat de 66 anys. Castelo formava 2010, any de la seva jubilació, va passar a 10.25 Planetari. J.M. Barrie és un geni temporada contra un part del diari Abc des del 1970 i encara hi presidir el comitè assessor de continguts edi- 11.15 Quèquicom (Educatiu). de la literatura, però altre que vol fer un pas està avorrit d’abordar més per aconseguir el mantenia un despatx, malgrat que estava ju- torials de Vocento. El pit: una icona de feminitat. sempre els mateixos triplet. Comentaristes: bilat. La seva carrera periodística va comen- Castelo combinava la tasca periodística 11.50 Generació digital temes en les seves Bernat Soler, Gerard çar quan tenia 17 anys amb la publicació de amb la seva passió per la poesia. De fet, va (Sèrie documental). novel·les i necessita López, Jordi Grau i Josep diverses col·laboracions al diari Hoy de Bada- publicar diversos poemaris com Monólogo de 12.20 Tria 33 (Actualitat trobar una font d’ins- Maria Puig. En directe joz. Més tard va entrar a l’Abc, on va treballar Lisboa (1980), Al aire de su vuelo (1986), Ho- cultural). piració urgentment. des del Camp Nou. en diverses seccions. jas cubanas (1997) i Siurell (1988), entre 12.55 Cinema 3 (Actualitat La troba passejant 23.45 Hat trick Barça Els seus primers articles van ser sobre suc- d’altres. Actualment era el director de la Re- cinematogrà!ca). tranquil·lament amb (Esportiu). Athletic Club el seu gos, el Porthos, de Bilbao-FC Barcelona. cessos, però també va formar part de la secció al Academia de Extremadura de las Letras y 13.30 Zona zàping (Zàping). Copa del Rei. pels jardins londinencs Copa del Rei. Postpartit. d’opinió i la de col·laboracions. Entre el 1983 las Artes. Al llarg de la seva trajectòria va rebre 14.15 Tot un món de Kensington quan S’ofereixen les imatges i el 1988 va exercir de corresponsal a Palma nombrosos reconeixements com la Medalla (Reportatges). Kinder: ensopega amb la de la cerimònia de lliu- per cobrir la secció España en vacaciones. El d’Extremadura el 2006.e Helena Munín ha basat família Llewelyn Davis. rament de la Copa i s’es- la seva idea d’ensenya- tableixen connexions ment a l’escola infantil en directe amb els dife- que dirigeix a partir rents punts de cele- lesaudiències de la formació que va bració on es reuneixen rebre a l’Argentina i a les dues a!cions. Alemanya. Va arribar 01.40 Chuck (Sèrie). a Barcelona fa 14 02.20 Blues a l’estudi ‘Polònia’ triomfa, però el polèmic ‘.Cat’ punxa anys, quan la seva !lla 17.55 Zona zàping (Zàping). (Musical). David petita en tenia 2, i en 18.30 Hat trick Barça Giorcelli. La lectura irònica dels resultats de les muni- el moment d’escolarit- (Esportiu). Athletic Club 03.20 Ritmes a l’estudi. cipals, a càrrec del Polònia, va ser el programa més vist de dijous a la nit, amb 518.000 es- SUPER 3/ 33 pectadors i un 16,1% de quota. Va superar així Supervivientes, de Telecinco, que es va 06.00 Mic. paper de Sun Wukong, xarxa: els vídeos 100 06.35 Les Tres Bessones. el rei mico protago- anys de bellesa, vídeos enfilar fins als 467.000 espectadors i es con- 07.25 L’hora del Timmy. nista. virals en els quals es fa solida com un seriós rival per al programa de 08.18 Lazy Town. 17.15 Espècies amena- un repàs dels cànons sàtira política. El drama carceller Vis a vis, 09.07 Mic. çades. estètics de l’últim segle d’Antena 3, també va fer bones dades, amb 09.34 Doraemon. 17.55 Geronimo Stilton. a diversos llocs del 394.000 i un share del 14,1%. Al capítol de 10.45 Dinàmiks. 18.45 Lassie. món. punxades del dia hi ha el polèmic .Cat 11.11 La família del Super3. 19.35 Les noves aventures 00.50 Els Estats Units des de d’aquest dijous, dedicat al sobiranisme. En 11.40 Súper 4. de Peter Pan. l’aire. Arkansas. 12.42 El ranxo. aquest cas la controvèrsia no va convertir-lo 20.20 El xou de Tom i Jerry. 01.35 Els habitants de 13.30 Sailormoon. 20.44 Tom & Jerry. la ! del món. Nova en un espai especialment popular, ja que es Programes més vistos a Catalunya abans-d’ahir 14.18 Els pingüins de 21.04 Bola de drac GT. Zelanda. va quedar en 234.000 seguidors i un share ESPECTADORS ‘SHARE’ Madagascar. 21.30 Blog Europa. 02.20 Cuiners pel món. del 8,2%. També va fallar Encantats, el pro- 01 Telenotícies migdia 15.07 El llibre de la selva. 21.50 Docs Barcelona. Borneo. grama de 8TV que va debutar la setmana TV3 14.30 545.000 29,4% 15.44 Pel·lícula: Doraemon i 22.10 Urbanisme a 02.40 Bon viatge. Portugal passada amb 130.000 espectadors, però en 02 Polònia el viatge a la Xina del Barcelona. Inclou (III). la seva segona edició va caure fins als TV3 22.00 518.000 16,1% passat. Japó, 1988. Dir.: Cerdà, un visionari 02.50 Blues a l’estudi. A Tsutomu Shibayama. 68.000 seguidors i un share del 2,2%, per 03 Supervivientes maleït i Barraques. La Contrablues. TELECINCO 22.45 467.000 24,1% A l’escola estan repre- ciutat oblidada. 03.50 Ritmes a l’estudi. La sota de la mitjana del canal. Telecinco va ser 04 Telenotícies vespre sentant l’obra de Viatge 00.20 Generació digital. Banda Municipal del la cadena més vista del dia; TV3 va ser sego- TV3 21.00 450.000 16,2% a l’Oest i el Nobita S’entrevista Blain Ludy, Polo Norte. na, amb un 13,4%, i Antena 3 tercera, amb 05 Vis a vis està frustrat perquè li autor d’una de les 04.50 Jazz a l’estudi. Jordi un 10,6%.e ANTENA 3 21.56 394.000 14,1% agradaria interpretar el últimes tendències a la Rossy. ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 65 mèdia

lespel·lículesrecomanades +++++ Excel·lent ++++ Molt bona +++ Bona ++ Regular + Dolenta

PARAMOUNT CHANNEL 00.40 CUATRO 15.45 ANTENA 3 22.10

‘El padrino 3’ ‘La última legión’ ‘Eclipse’ ++++ + Dir.: Francis Ford Coppola Director: Doug Lefler ++ Actors: Al Pacino, Diane Actors: Colin Firth, Ben Director: David Slade Keaton, Talia Shire, Andy Kingsley, Aishwarya Rai, Actors: Kristen Stewart, Garcia, Eli Wallach Peter Mullan Robert Pattinson

EUA, 1990. L’últim film de Regne Unit, 2007. El dia de EUA, 2010. En la tercera la trilogia mostra com la coronació de l’emperador entrega de la saga Michael Corleone intenta Ròmul August, Roma cau en Crepúsculo, la Bella haurà rehabilitar-se socialment i el poder del rei Odoacre. de triar entre l’amor que legalitzar totes les pos- Ròmul és capturat pels bàr- sent per l’Edward i l’amistat sessions de la família. bars i traslladat a l’illa de amb el Jacob. Envoltada de Després de lluitar tota la Capri, des d’on procurarà perills i amb la graduació a vida, Corleone busca un escapar-se amb l’ajuda dels prop, la protagonista haurà successor que es faci càr- seus homes més lleials i de prendre la decisió més rec dels negocis. d’un misteriós guerrer. important de la seva vida.

INFORMACIÓ SERVIDA PER ONEDATA

ESPORT3 TVE-1 ANTENA 3 CUATRO TELE 5 LA SEXTA

06.05 Temps d’aventura. 06.00 Noticias 24 horas. 06.00 Minutos musicales. 06.30 Malas pulgas. 06.30 I love TV. 06.00 Minutos musicales. 06.30 Tot l’esport. 09.30 Comando actualidad. 07.10 Pelopicopata. 07.20 El zapping de 07.30 Los Kennedy. 06.45 Historias con denomi- 06.50 Zona zàping. 10.35 MasterChef. 08.10 Los más... surferos. Cuestiones morales y nación de origen. 07.20 Champions Magazín. 13.00 Flash moda. 11.30 Ahora caigo. 08.45 Si parpadeas... confusión interna. 07.00 Bestial. 07.45 Esport club. 13.30 Audiencia abierta. 14.00 Los Simpson. 09.30 Los viajes del veteri- 08.15 Cazamariposas. 08.00 Piso compartido. 08.45 Efectivament. 14.00 L’informatiu. 15.00 Antena 3 Noticias 1. nario al rescate. 09.25 Más que coches GT. 09.00 Hoteles con encanto. 09.45 Km 0. 14.30 Corazón. 15.45 Deportes. 10.00 Veterinario al rescate 10.20 La Voz. 09.45 Zapeando. 10.10 Video Danone Futbol 15.00 Telediario 1. 15.55 El tiempo. 11.00 El encantador de 15.00 Informativos 12.30 Top Trending Tele. femení. 16.00 Sesión de tarde: Doble 16.00 Multicine: Memorias perros. Telecinco. 14.00 La Sexta noticias 1ª 10.15 Copa del Rei. traición. EUA, 1999. de un asesinato. 11.50 Callejeros viajeros. 15.35 Deportes. edición. 12.05 Zona zàping. Dir.: Bruce Beresford. EUA, 2013. Dir.: Roger 14.00 Noticias Cuatro. 15.45 El tiempo. 15.00 La Sexta deportes. 12.40 Lliga Nacional de Int.: Ashley Judd, Bruce Christian. Int.: Tricia 14.50 El tiempo. 16.00 Pel·lícula: El secreto 15.30 La Sexta meteo. Futbol Sala. Greenwood. Herlfer, Estella Warren. 14.55 Deportes Cuatro. del lago. Alemanya, 15.45 Pel·lícula: Conan el 14.15 Gol a gol. 17.40 Sesión de tarde: Un 17.45 Multicine: Vidas 15.45 Home cinema: La 2008. Dir.: Marcus Bárbaro. EUA, 2011. 14.25 Roda de premsa. paraíso en el !n del robadas. EUA, 2009. última legión. EUA, H. Rosenmüller. Int.: Dir.: Marcus Nispel. Int.: 14.55 EHF Champions mundo. Dir.: Anders Anderson. 2007. Dir.: Doug Ivonne Cattelfeld, Hans Jason Momoa, Rachel League. 19.05 Cine de barrio: El Int.: Jon Hamm, Josh Le#er. Int.: Colin Firth, Sigl, Christine Klein. Nichols, Stephen Lang. 16.50 Gol a gol. Programa turismo es un gran Lucas. Ashwarya Rai. 18.00 Pel·lícula: Un extraño Un nen que habita en especial des del Camp invento. 19.30 Multicine: El legado 17.45 Home cinema: del pasado. EUA, un llogaret bàrbar grava Nou presentat per Marc 21.00 Telediario 2. de Janet Hardy. EUA, Phenomenon. 2006. Dir.: Timothy en la seva memòria els Negre i Xavier Torres. 21.30 Informe semanal 2009. Dir.: Martha EUA, 1996. Dir.: John Bond. Int.: Alexandra rostres dels guerrers 18.10 Lliga ACB. Quarts de Los efectos del 24-M: Coolidge. Int.: Brittany Turteltaub. Int.: Paul, Corey Sevier, J.C. que maten la seva !nal: segon partit del Les eleccions d’aquest Murphy, Jason Lewis. John Travolta, Kyra Mackenzie. família i que l’entre- play o". Retransmissió diumenge passat han 21.00 Antena 3 Noticias 2. Sedgwick. 19.45 Copa del Rey. FC guen com a esclau a simultània dels partits deixat el mapa polític 21.40 Deportes. 20.00 Noticias Cuatro. Barcelona-Athletic Club uns mercaders. en els quals s’enfronten més complex des de 21.55 El tiempo. 20.55 El tiempo. Bilbao. El programa 18.00 Pel·lícula: Un pueblo el FIATC Joventut i el FC la Transició. El método 22.10 El peliculón: La saga 21.00 Gym Tony. connecta en directe llamado Dante’s Barcelona, i el Laboral Barça: El Barça acaricia Crepúsculo: Eclipse. 22.15 Cine Cuatro: Sin amb el Camp Nou per Peak. EUA, 1997. Dir.: Kutxa i l’Unicaja de el somni de ser el EUA, 2010. Dir.: David control (Derailed). oferir una àmplia prèvia Roger Donaldson. Int.: Màlaga. En directe primer en la història Slade. Int.: Kristen EUA, 2005. Dir.: Mikael del partit. Pierce Brosnan, Linda des del Palau Olímpic del futbol espanyol a Stewart, Robert Håfström. Int.: Addison 21.30 Copa del Rey. FC Hamilton, Jaime Smith. de Badalona i des del repetir triplet. Vidas Pattinson. Bella Swan Timlin, Clive Owen, Barcelona-Athletic Club 20.00 La Sexta noticias 2ª Fernando Buesa Arena, fuera de serie: Informe torna a trobar-se Giancarlo Esposito, Bilbao. Final. En directe edición. respectivament. Semanal s’endinsa envoltada de perills, Jennifer Aniston. des del Camp Nou. 20.45 La Sexta meteo. 22.05 Zona de ball. en el món de les altes mentre Seattle es veu 00.15 Cine Cuatro: 23.20 Copa del Rey. 21.00 La Sexta deportes. 23.45 Hat trick Barça. capacitats. assolada per una onada Headhunters. S’ofereixen les imatges 21.30 La Sexta Noche. Avui Athletic Club de 22.05 Pel·lícula: Un extraño de violència. Noruega, 2011. Dir.: de la cerimònia de lliu- visita el programa Íñigo Bilbao-FC Barcelona. en nuestras vidas. 00.30 Pel·lícula: Efectos Morten Tyldum. Int.: rament de la Copa. Errejón, secretari de Copa del Rei. Postpartit. EUA, 2005. Dir.: personales. EUA, Aksel Hennie, Nikolaj 00.15 Pel·lícula: Quiero ser política de Podemos, S’ofereixen les imatges Christopher Menaul. 2008. Dir.: David Coster-Waldau. Italiano. França, 2010. que analitza les dades de la cerimònia de lliu- Int.: David Tennant, Hollander. Int.: Ashton 02.05 Ciudades del pecado: Dir.: Olivier Baroux. electorals de la seva rament de la Copa. Kate Ash!eld. Kutcher, Michelle documentos reser- Int.: Kad Merad, Valérie formació i les possibili- 01.30 Tot l’esport. 00.20 Pel·lícula: Hermanos. Pfei"er. vados. Benguigui. tats de pactes. 01.55 Hat trick Barça. 02.00 Pel·lícula: Algo casi 02.15 Pel·lícula: El precio de 03.15 Puro Cuatro. 02.15 Premier Casino: la 02.30 Juega con el 8. 03.40 Lliga ACB. perfecto. un niño. 04.00 Shopping. Ruleta VIP. 04.00 Minutos musicales.

CANAL+ LA 2 BTV 8 TV IB3 BARÇA TV 06.05 Pel·lícula: Nebraska. 06.00 TVE es música. 06.30 07.05 Terrícoles. (R.) 07.35 07.10 8 de 8. 08.15 Rumbo al 07.00 Programació infantil. 08.45 Quina penya! 09.15 Porta 08.00 Getting On. 08.30 NBA That’s english. (R.) 07.30 El documental. 08.25 Monty inglés. 09.05 Culture vultures. 07.55 Cada dia. 09.00 Passió 104. 09.30 El partit. (R.) 11.00 en acción. 09.00 Generación UNED. 08.00 Los concier- Python’s Flying Circus. 09.15 09.30 Televenda. 12.30 Èxit. per la mar. 09.35 Da-li gas! ADN Barça. (R.) 12.00 El marca- NBA+. 12.00 Veep. 12.35 tos de La 2. 09.40 Agrosfera. Catakrac. 09.45 Batman. (R.) 13.05 Pitlane. 13.30 Just for 10.15 Total esport. 10.50 dor. 12.10 Quina penya! 12.40 Portlandia. 13.05 Backstrom. 10.30 España en comunidad. 10.40 Info barris. (R.) 11.20 laughs. 14.10 Pel·lícula: Lo que 4-4-2. 11.40 Uep! Com anam? Athletic Club, un clàssic de co- 13.55 Juego de Tronos. 14.47 11.00 En lengua de signos. #aranèsoc. 11.30 Tot art. (R.) queda en el desván (I). 15.10 13.10 La Serra de Tramuntana. pa. 13.00 El marcador. 13.10 Juego de tronos T5: Dentro 11.30 Trotamundos. (R.) 12.25 12.00 Cròniques de Barcelona. Arriba y abajo. 18.20 Pel·lícula: 14.00 IB3 Notícies migdia. Cap Porta 104. 13.25 Víctor Tomàs. del episodio. 15.00 Pel·lícula: Patrimonio de la Humanidad. (R.) 12.30 La cartellera. (R.) Picnic. EUA, 1955. Dir.: Joshua de setmana. 15.20 El temps El capità busca la 3a Champions. Transformers: La era de la ex- (R.) 12.55 Un mundo aparte. 13.30 Taula reservada. 14.00 Logan. Int.: William Holden, migdia. Cap de setmana. 15.25 13.46 Camí a la final. 14.00 El tinción. EUA, 2014. Dir.: Michael (R.) 13.55 Tendido cero. 15.05 BTV Notícies migdia. 14.30 Kim Novak. 20.30 Deu n’hi dron. Pel·lícula: Soldado de fortuna. marcador. 14.30 El partit. (R.) Bay. Int.: Mark Wahlberg, Nicola Capacitados. 15.35 Saber y Monty Python’s Flying Circus. 21.00 8 al dia. 21.35 Sessió XL: 17.00 Pel·lícula: Héroe por ac- 16.00 El marcador. (R.) 16.30 Peltz. 17.45 Cuadernos de ro- ganar fin de semana. 16.25 (R.) 15.05 Western: Los lar- Grandes esperanzas. Regne cidente. 19.05 Rex, un poli- Porta 104. 16.45 Athletic Club, daje. 18.05 Pachá: El arquitecto Grandes documentales. 18.05 gos días de la venganza. 16.35 Unit, 1999. Dir.: Julian Jarrold. cía diferente. 19.55 Mira per un clàssic de copa. 17.00 El mar- de la noche. 19.40 Tentaciones. Documenta2. (R.) 19.00 Días Punt de mira. 17.55 Taula re- Int.: Charlotte Rampling, Loan on! 20.30 IB3 Notícies ves- cador. 17.10 Actes Celebració 20.35 Juego de Tronos. 22.30 de cine. (R.) 20.00 RTVE res- servada. (R.) 18.25 L’hora d’Al- Gru"udd, Justine Waddell. La il- pre. Cap de setmana. 21.10 El Lliga 2014/15 i Homenatge a 1992 (Mille novecento novan- ponde, el programa de la de- fred Hitchcock. 19.15 Música lusió del jove Pinn ha estat sem- temps vespre. Cap de setma- Xavi. 18.00 El marcador. 18.10 tadue). 23.30 Cine estreno: Dos fensora. 20.30 Las escapadas moderna. 21.00 Doc’s. 21.30 pre esdevenir un cavaller pres- na. 21.15 Panorama IB. 21.45 Porta 104. 18.25 Camí a la fi- madres perfectas. Austràlia, gastronómicas de Jamie. 21.30 BTV Notícies nit. 22.00 Última tigiós. El seu destí, però, és una Pel·lícula: Grandes esperan- nal. 18.45 Roda de premsa. 2013. Dir.: Anne Fontaine. Int.: Versión europea: Bel Ami, his- sessió: En el nombre del pa- altra professió, la de ferrer, !ns zas. EUA, 1998. Dir.: Alfonso (R.) 19.30 El marcador. 21.30 Naomi Watts, Robin Wright. toria de un seductor. 23.05 La dre. Regne Unit, 1993. Dir.: que un dia es creua en la seva Cuarón. Int.: Gwyneth Paltrow, Temps de joc: FC Barcelona- 01.25 Pel·lícula: Tammy. 03.05 noche temática. 01.05 La ca- Jim Sheridan. Int.: Daniel Day- vida un home, el seu protector. Ethan Hawke, Robert De Niro. RC Deportivo de la Coruña House of cards. 04.00 Saturday sa encendida. 01.40 Atención Lewis, Emma Thompson. 01.05 Misteris... amb Sebastià 23.50 Pel·lícula: Lolita. 02.05 (2014/15). 23.15 El marcador. Night Live. obras. (R.) 02.35 Días de cine. 00.10 La porteria. d’Arbó. 01.35 Just for laughs. Crónicas vampíricas. 01.00 El marcador. (R.) 66 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara mèdia

L’Estat bloqueja l’IVA a TV3 i torna a encendre l’alarma financera TV3 no rebrà l’IVA retornat que li corres- car Brauli Duart, president de la CCMA, pon del primer trimestre del 2015 perquè durant la sessió de control. La diputada del l’Estat el té bloquejat a l’espera que es re- PSC, Núria Parlon, va considerar que TV3 solgui el conflicte pels exercicis de l’any està “tocada d’inviabilitat econòmica”, per 2012 i 2014. Si aquesta situació no es cor- un insuficient finançament del Govern. regeix, a finals d’any pot derivar en un dè- TV3 va tancar el 2014 amb un dèficit de 2,5 MÈDIA ficit de 15 milions d’euros, tal com va expli- milions. La reciprocitat es reactiva La CCMA ofereix que TV3 i Catalunya Ràdio facin informatius diferenciats al País Valencià mentre no reobri Canal 9

nera immediata, si la Generalitat Va- tot el territori –i no només a les co- ÀLEX GUTIÉRREZ lenciana així ho demana. Ho avança- munitats autònomes d’origen– ha BARCELONA va ahir Brauli Duart, president de la tingut una vida atzarosa i plena de Corporació, a la sessió de control bastons a les rodes. En legislatures Les eleccions municipals i autonòmi- parlamentari. anteriors TV3 havia pogut establir ques han deixat el millor escenari “Si la Generalitat Valenciana ens convenis de reciprocitat amb IB3 possible per intentar bastir el vell fa la petició, podem donar-hi respos- que li permetien arribar a les Illes somni d’un únic mercat audiovisual ta automàtica –va explicar Duart–. a canvi d’oferir espai perquè el canal en català als seus principals territoris Així reforçaríem la llengua i la cultu- balear es pogués veure al Principat. de Catalunya, el País Valencià i les Ba- ra comuna i compartida. A més, po- Però la supressió de múltiplexs au- lears. El principal impediment admi- dríem millorar la nostra capacitat tonòmics públics –imposada pel nistratiu era el PP, entestat a segregar comercial amb més espectadors i ministeri d’Indústria amb el pretext artificialment el que els filòlegs con- oients. I podríem recuperar una TV3 d’alliberar espai per a la xarxa 4G– sideren una única llengua. Foragitat i una Catalunya Ràdio que als anys va provocar que a les Illes només es ara de la Generalitat Valenciana i del 80 i fins a l’any 2011, i gràcies a les vegi TV3, mentre que s’han perdut Consell Balear, els nous gestors tenen aportacions de milers de valencians, el 3/24 i el Super3/33. I a Catalunya l’oportunitat de pensar en aquest es- van permetre comprar un repetidor no es pot veure IB3. pai únic. Però un cop s’han superat els des del qual emetre el senyal de la te- En el moment del tancament, condicionants polítics, ara els proble- levisió d’aquest país al país germà”. l’Obra Cultural Balear va suggerir mes tècnics són el principal obstacle El directiu va recordar que actual- una solució tècnica, que va ser des- per aconseguir-ho. ment ja hi ha acords amb Andorra, cartada pel govern de José Ramón De moment, la Corporació Cata- l’Aragó i les illes Balears. Bauzá: enviar els canals d’IB3 als lana de Mitjans Audiovisuals tres múltiplexs insulars –Mallorca, (CCMA) va fer ahir un primer pas i Fer tornar el 3/24 a les Balears Menorca i Eivissa i Formentera– de s’ha ofert per elaborar uns informa- El vell anhel dels defensors de l’es- manera que el múltiplex autonòmic tius a TV3 i Catalunya Ràdio “especí- pai català de comunicació d’aconse- quedi alliberat i pugui tornar a eme- fics i desconnectats”, i en valencià, guir que les televisions catalanes, tre tots els canals de la CCMA. que poden posar-se en marxa de ma- balears i valencianes es veiessin a Aquesta solució té un avantatge afe-

Eugeni Sallent: “El ‘.Cat’ no era un debat sobre la independència”

bat sobre si independència sí, o inde dretes, independentistes antisis- À.G. dependència no”, va afegir. tema i independentistes d’entitats. BARCELONA Ribas va contestar: “El que van Després diu que hi ha lleis que bus- fer ahir no té cap justificació de cri- quen l’afebliment de TV3. L’afebli- El director de TV3, Eugeni Sallent, teri professional o periodístic. Fa ment el provoquen vostès, amb una va sortir ahir al pas de les crítiques deu anys el 47% d’espectadors dels programació que va adreçada única- originades pel programa .Cat, que informatius de TV3 eren votants de ment i exclusivament als indepen- va dedicar la seva edició d’aquest di- CiU o ERC. Ara ho són el 70%. Als dentistes. I quan tenen problemes jous a analitzar el futur del sobira- que no ens han expulsat fins ara, vénen al Parlament de tots a dema- nisme, amb convidats que només gent que era pro procés però no in- nar més diners”. representaven entitats i partits par- dependentistes, ens van expulsar El Sindicat de Periodistes de Ca- tidaris de la independència. Ho va ahir a la nit”. Durant la sessió es va talunya s’ha afegit a les crítiques. En fer en el marc de la comissió de confer esment del hashtag #tv3noem- un comunicat titulat Això no tocava, trol al Parlament de la Corporació representa, que va ser tendència a lamentava que l’espai presentat per Catalana de Mitjans Audiovisuals la xarxa. Ariadna Oltra no hagués parlat (CCMA), després que la diputada El diputat del PP Santi Rodríguez “dels moviments tel·lúrics a la po- d’ICV Marta Ribas ho considerés també va criticar el programa, iro- lítica espanyola i a la municipal de “un escàndol”. Sallent va recordar nitzant sobre la pluralitat de TV3: Barcelona, on diumenge va guanyar que “el .Cat pretenia parlar amb els “No és la pluralitat d’independència una candidatura de formació re- actors del full de ruta per la inde- sí o no, és la pluralitat d’independen- Eugeni Sallent, al centre, durant la comissió cent, amb un fort component ciuta- pendència”. “No pretenia ser un de- tistes d’esquerres, independentistes de control a la CCMA. PARLAMENT DE CATALUNYA dà i reivindicatiu”.e ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 67 mèdia

‘Polseres vermelles’ ICV recela del programa tornarà a TV3 a l’estiu de Sala i Martín a TV3 Polseres vermelles, Ja t’ho faràs i No me la puc Marta Ribas, diputada d’ICV, va aprofitar la ses- treure del cap són tres dels continguts que TV3 sió de control per qüestionar el futur programa farà tornar per a la temporada d’estiu, segons d’economia divulgativa Economia en colors, de va anunciar el director de la cadena, Eugeni Sa- Xavier Sala i Martín. Va expressar el temor a la llent. També hi haurà dos programes nous possibilitat que es parlés més d’innovació em- d’entreteniment a la franja del prime time que presarial que “del fet que un terç dels catalans no va detallar. tenen problemes per arribar a final de mes”.

git: permetria a IB3 fer desconnexi- art, valencià d’origen i amb una cla- PRESSIÓ ons per illes, com està obligada a fer ra predisposició a jugar en favor El PP valencià va perseguir per llei però no ho compleix. d’aquest espai únic compartit. Ini- El CAC, preocupat els repetidors que emetien El problema és com podria cor- ciat en el catalanisme com a adoles- el senyal de TV3. JOSÉ SOLER / ACN respondre-hi ara TV3. El departa- cent –acudia a les tertúlies que Jo- per la quota del català ment d’Indústria va treure el segon an Fuster organitzava a casa seva–, múltiplex a la Corporació, de mane- sota la seva gestió ha creat un por- Roger Loppacher, president del Consell Audio- ra que avui ha de llogar part de l’es- tal web que vol facilitar “l’accés als visual de Catalunya (CAC), va explicar que la pai radioelèctric al múltiplex que continguts audiovisuals en la llen- quota del català continua estancada en un 20% gestiona el Grupo Godó per emetre gua catalana i les seves variants”. del consum televisiu. I hi va afegir una alerta TV3 en HD. L’única via per col·lo- Duart va anunciar la iniciativa al suplementària: entre els espectadors més joves car-hi més canals seria habilitar tot Parlament l’abril del 2014: “Espe- –de 4 a 12 anys– el català només representa “un de múltiplexs locals que actualment rem que el portal on s’agermanaran 15%” del consum. Loppacher, que compareixia estan inactius. Aquesta solució, que els continguts audiovisuals que hi al Parlament per presentar la memòria de l’or- la Generalitat va descartar en el seu ha a les diferents variants de la llen- ganisme regulador corresponent a l’any 2014, moment per a TV3HD, necessitaria gua comuna siga un pas més en la lí- va explicar que “el públic juvenil està canviant una inversió per assegurar una co- nia de superar aquell mal que va ve- i marxant cap a les segones pantalles”. El presi- bertura territorial correcta. Una al- nir d’Almansa”, va apuntar llavors. dent del CAC també va explicar que l’organisme ha començat a monitoritzar internet, per Ressuscitar Canal 9 detectar els continguts que puguin ser perjudi- Solució El context econòmic actual fa difí- cials per als menors. Pròximament presentarà TV3 pot comprimir els seus cil pensar que Canal 9 torni a la vi- un informe sobre anorèxia i bulímia a la xarxa. da tal com estava plantejat quan va canals en baixa definició per tancar. Una opció més realista és el acollir IB3 i la nova Canal 9 pla que va presentar la Unió de Pe- riodistes Valencians poc abans de L’expedient pel canal tra opció, més viable, és comprimir les eleccions. El document, de 48 el senyal del múltiplex on hi ha els pàgines, proposava crear un únic d’’El Punt Avui’, arxivat canals en definició estàndard per canal de televisió i renunciar a la fer-hi passar IB3 i el futur Canal 9. ràdio, però, com a novetat, afegir- Loppacher va confirmar ahir als grups parla- L’interrogant més rellevant, pe- hi també una agència de comunica- mentaris que l’expedient que examinava si El rò, és saber què passarà amb la te- ció. Aquesta futura televisió “llui- Punt Avui TV estava complint els compromisos levisió autonòmica del País Valen- taria més per la qualitat que per les associats a les llicències s’ha arxivat. La televi- cià. “El 9 d’octubre del 2015 tots els audiències”. sió emet a partir de freqüències arrendades a valencians podran veure altre cop També s’hi ha posicionat el Canal Català. L’operació ja va ser polèmica al si Canal 9”, va dir Ximo Puig quan el Col·lectiu Ricard Blasco, que va edi- del CAC, perquè tres dels sis consellers consi- canal públic va fondre a negre. Ara tar enguany el llibre Reset RTVV. En deraven que s’estava muntant una televisió el líder socialista té opcions de ser un article publicat a Levante, abans d’abast nacional amb llicències locals. L’expe- president de la Generalitat. Enric de les eleccions, demanaven “un dient avaluava si El Punt Avui TV emetia mas- Morera, portaveu de Compromís pacte de mínims sobre el qual esta- sa programació en cadena. Un canvi legislatiu, (l’altra força que aspira a aconseguir blir polítiques compartides per tot que redefineix el concepte de programació prò- la presidència valenciana), ha decla- l’espectre sociocultural –llengua, pia i facilita que puguin emetre continguts con- rat que vol que torni “la radiotelevi- cultura i comunicació– amb la cre- junts, ha permès arxivar el cas. Amb tot, Loppa- sió pública com a mitjà plural, de ació d’una nova RTVV al capdavant cher va assegurar que el CAC examinarà si es qualitat i en valencià”. d’un gran projecte econòmic i soci- compleixen els compromisos concessionals. En aquest sentit, es compta amb ocultural que hauria d’impulsar el la complicitat de la CCMA de Du- nou govern de progrés”.e 68 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara mèdia

Sofia Vergara, acusada de maltractar físicament l’ex L’actriu Sofia Vergara hauria maltractat puntades de peu, i li hauria tirat un mò- el seu exnòvio Nick Loeb durant el temps bil al cap”. El mitjà també descriu agressi- que van estar junts. Segons la revista In ons psicològiques, que s’haurien donat Touch, l’actriu colombiana hauria abusat quan ella el tractava de “perdedor, inútil físicament de l’empresari, amb el qual va i altres qualificatius degradants”. Els re- estar fins a finals del 2013. L’actriu de Mo- presentants de Vergara han assegurat que GENT dern family li hauria clavat “bufetades i tot això és mentida.

Ricky Martin: “Porto els meus fills amb mi a tot arreu”

J.C. BARCELONA

Ricky Martin va arribar de Londres a Barce- lona dijous per recollir aquella mateixa nit un premi Nº1 de Cadena 100 al MNAC, on se ce- lebrava la vuitena edició dels guardons, per marxar ahir al matí a Nova York. Una estada fugaç a la ciutat que la premsa del cor va aprofitar per preguntar-li per la seva faceta com a pare. Ell va explicar que havia dut els seus dos fills a Barcelona i que els havia deixat amb els avis a l’hotel. “Els meus fills viuen feliços perquè són a prop del pare. Els porto amb mi a tot arreu, no coneixen altra cosa”, explica- EFE va, abans de dir que “el més important és que són feliços”. Segons va explicar abans de rebre el premi, la paternitat li ha agradat tant Neverland està en venda: que, a part dels bessons, que va tenir d’un ventre de lloguer, ara vol adoptar una nena. “Es- tem en aquesta feina, però és molta feina”, va dir només. 100 milions de dòlars Martin va dedicar algunes floretes a la ciutat, que considera “meravellosa”. “Faig les meves escapadetes per venir a Barcelona. pista de tennis i un cinema amb ca- fer instal·lar des d’una nòria amb uns M’encanta i m’agradaria passar-hi un temps, JOAN CALLARISSA pacitat per a 50 persones. A més, cavallets fins a una sala de jocs recre- i potser en un futur inverteixo en una propi- BARCELONA també inclou dos llacs i una línia de atius, passant per un escenari a l’aire etat”, va advertir.e ferrocarril amb estació. lliure i un cinema amb la seva pròpia El ranxo Neverland, propietat al sud botiga de dolços. Però la finca és tan de Califòrnia que Michael Jackson Elefants, lleons i un tren gran que el tren o els cotxes de golf va transformar en la seva somiada Michael Jackson va comprar la pro- eren el mitjà de transport utilitzat llar, ha sortit a la venda per 100 mi- pietat el 1988 al magnat dels camps pels que visitaven el complex, que va lions de dòlars sis anys després de la de golf William Bone per 17,5 milions arribar a tenir al seu zoo des de lleons mort de l’artista, segons The Wall de dòlars, segons unes fonts, o per 30 i micos fins a elefants, un dels quals Street Journal. milions, segons d’altres. Tot i això, era un regal d’Elizabeth Taylor. Tot i que el zoo i el parc d’atrac- la propietat no es va fer famosa per Després que la policia hi entrés el cions que hi va construir el Rei del aquestes desorbitades xifres, sinó 2003 quan la justícia acusava Mi- Pop després de comprar-la ja no hi pels desitjos que Jackson hi va inten- chael Jackson de pederàstia, l’artis- són, la finca conserva més d’una vin- tar satisfer. Tot i que la propietat se- ta va sentir que el seu paradís havia tena d’edificacions, entre les quals gueix sent un misteri per al gran pú- estat violat i no hi va tornar mai l’habitatge principal, amb 6 dormi- blic –la premsa gairebé no hi ha en- més. En morir, es va estudiar enter- toris, dues cases de convidats, una trat–, alguns testimonis expliquen rar-lo allà, però finalment no va ser piscina, una pista de bàsquet, una que és desmesurada. Jackson hi va possible.e

Comença l’estiu al sostre de Barcelona preparat una carta que combina les J.C. obligatorietats d’un públic estranger BARCELONA amb la seva predilecció pel recepta- ri català. Així, a la terrassa –oberta El mateix dia que es presentava la a locals i visitants– s’hi podran tro- Setmana de les Terrasses dels Ho- bar èxits de l’any passat com “Les tels de Barcelona –cosa que explica millors olives del món”, el pernil Jo- detalladament l’Ara BCN d’avui–, selito, el tàrtar de vieira o el cebiche, s’inaugurava l’estiu en una de les al costat de novetats com el biquini més luxoses: la terrassa del Majes- de trufa, la galeta d’anís amb foie, tic. La Dolce Vitae, que és com es una reversió del club sandwich més diu, va concentrar l’atenció de la in- típic, i una enorme varietat de ma- auguració en l’extensa carta que el risc fresc. Postres com el gâteau de xef Nandu Jubany –una estrella Mi- xocolata i la tartaleta de yuzú sege- chelin– ha creat per al lloc. llen un àpat que pot sortir per uns 50 El cuiner, assessor gastronòmic euros de mitjana a cada comensal, d’aquest hotel de cinc estrelles, ha amb la beguda inclosa.e GLOBALLY CADENA 100 ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 69 mèdiagent

Els braçalets lluminosos de Taylor Swift salven tres noies després d’un accident Elizabeth i Caroline Dazzio i una amiga se- tre. “Se sentia olor de fum i gasolina. Havia de va tornaven en cotxe d’un concert de Taylor sortir del cotxe”, ha relatat la Caroline a la Swift quan van tenir un accident. La Caroli- web WBRZ. La llum de les seves polseres va ne i la seva amiga, atrapades al cotxe –l’Eliza- fer que una conductora les veiés i parés per beth estava inconscient–, van utilitzar els socórrer-les. La cantant ha comentat a Twit- braçalets amb llum per cridar l’atenció de ter la bona notícia. “Estic contenta que esti- persones que passaven prop del lloc del sinis- guin bé”, ha celebrat Swift a la xarxa social. Vuit condemnats pel cas de la milionària Bettencourt

considerar que va abusar de la debi- J.C. litat de la rica anciana, que ara té 92 BARCELONA anys, pateix d’Alzheimer i ha sigut posada sota tutela dels seus famili- La justícia francesa va absoldre ars. Però la pena més gran, de tres ahir l’exministre Éric Woerth de anys de presó i 158 milions d’euros l’acusació de tràfic d’influències i d’indemnització per danys i perju- abús de la fortuna de la multimili- dicis a Bettencourt, va recaure en el onària Liliane Bettencourt quan fotògraf François-Marie Banier, era tresorer de Nicolas Sarkozy el que va rebre centenars de milions 2007. Els jutges consideren que no d’euros de Bettencourt. Martin hi ha proves que Woerth s’aprofi- d’Orgeval –parella de Banier–, Car- tés del seu lloc de ministre per con- los Cassina –gestor d’una propietat decorar amb la Legió d’Honor Pa- de l’anciana a les Seychelles–, l’em- trice de Maistre, gestor de la fortu- presari del sector audiovisual Sté- na de Bettencourt, la dona més ri- phane Courbit, l’advocat Pascal ca de França, accionista històrica Wilhelm i dos notaris també han si- del grup L’Oréal. Se sospitava que, gut condemnats a multes i a presó. a canvi de la distinció, Woerth hau- En la fase d’instrucció també va ria aconseguit que De Maistre con- estar imputat Sarkozy, tot i que tractés la seva esposa per portar les l’acusació es va arxivar per falta de inversions de Bettencourt. proves. La fortuna de l’empresària Per contra, s’ha condemnat De es calcula que podria arribar als Maistre a 30 mesos de presó per Liliane Bettencourt, amb Alzheimer, ha sigut representada al judici per la seva filla. EFE 16.000 milions d’euros.e 70 DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 ara passi-hobé

araquenos’ofenguiningú ABANSD’ARA JUANJO SÁEZ De Josep M. de Sagarra (Barcelona, 1894-1961) a Mirador (8-V-1930). Fa 85 anys, l’estada de []Keyserling a Barcelona (foto amb Carles Soldevila al Ritz) va crear una gran expectació. Unes hores amb el comte de Keyserling Dimarts de la setmana passada, el meu amic Carles Sol- muntar-se allò que se’n diu un tinglado. [...] A can Soler, devila em va cridar per telèfon: –Vols venir a sopar amb de la Barceloneta, Keyserling és rebut per un tango des- Keyserling? Serem l’Estelrich, tu i jo. Res d’esmòquing. inflat i per totes les cues de les llagostes, que es posen Anirem a la Barceloneta–. A quarts de nou del vespre a tremolar. La senyora Soler ha donat un cop d’ull als fo- varen comparèixer a l’Ateneu. Jo he vist gons, amb la por de si no hi hauria prou vian- molts homes nòrdics, d’aquests que ens fan da per a aquest Gargantua espiritual. [...] Per un efecte semblant al que feia Gulliver en el això veure sopar el comte Keyserling és un país de Lil·liput, però aquests gegants ino- espectacle que humiteja els ulls d’emoció. fensius tenen cara de gegant. És una cara [...] No sé ben bé quina hora és, però sé que encarcarada, primària, poc afinada, amb som en un saló íntim d’Isabel Llorach. Jo uns racons que semblen de cartó mastegat m’entretinc a adobar la llenya del foc i a fer i envernissat amb resines molt tendres. [...] indiscrecions sobre les lectures recents de la Keyserling no és ben bé això. El cap no aca- mestressa de la casa. [...] Una senyora ami- ba de lligar amb el cos, no és una típica tes- ga meva, que és a la nostra reunió, se’l mira ta de gegant. [...] L’elegància de Keyserling amb uns ulls de vidre immòbils. Keyserling, és una elegància de vagó de tren: soferta, gri- sua, sospira, fa anar el mocador d’una mà a sa, sense pretensions, amb vistes a la como- l’altra, la seva pell, lívida i rutilant alhora, no ditat, a la gesticulació, a ensorrar-se de cul en un és precisament un afrodisíac. Jo aprofito el moment per pullman i posar els ulls en blanc. [...] El comte de Keyser- fer una pregunta a la meva veïna: –¿Tu creus que aquest ling ha inventat l’Escola de la Saviesa a Darmstadt, que, gran jongleur és capaç d’enamorar una dona?... –Aquest segons tinc entès, rutlla amb una gran vibració intel·lec- home és capaç de tot –contesta... [...] tual i econòmica. I Keyserling ha trobat una de les formes més originals, més intel·ligents i més honestes de Josep Maria de Sagarra 1930

PECES HISTÒRIQUES TRIADES PER JOSEP MARIA CASASÚS CATEDRÀTIC EMÈRIT DE LA UPF I MEMBRE DE L’IEC

Gaudeix ‘online’ dels mots encreuats de l’ARA a http://passatemps.ara.cat PASSATEMPS

motsencreuats elaborat per Senyor Ventura 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Horitzontals 1. Cepat, robust. Fer anar avall. Era cast, Verticals 1. Condemnada. Posarà punt final. Argent. 1 però ha perdut el cap i ara dóna voltes. 2. Enfanguem. 2. Embotellar. Rebutja els que no tenen sang a les ve- 2 Aconsegueix bones feines gràcies a la seva capaci- nes. 3. Pròsper, esponerós. Gràcies a la seva ploma, aca- tat per fingir. 3. Fas un favor sense límits. L’esperit 3 ba al llit de molts de nosaltres. Típica d’Alfarràs. 4. Cor típicament català. Bari. 4. Pot ésser conreat. Els re- de meló. Ho té magre si estudia amb un manual inade- 4 cordatoris dels grans àpats. 5. El demanen els que quat. Un dels lleons que hi ha a la porta del Congrés de van molt buscats. Enfadat, indignat. Un dolent de la 5 5. 6. literatura escandinava. 6. Arbres a punt de caure. In- Diputats. Ventada que aixeca la neu. Emasculant. Et permet tenir el poder a les teves mans. Corre per l’Àfrica. 6 sisteixo. Heu escoltat l’última dels Manel? 7. Comença a arribar però acaba per marxar. Serp africana de verí 7. Pere d’Anglaterra. Un element de broma. Entretingut. 7 molt potent. Tocava de l’ala. 8. Sense ella, la cabra no 8. Ja t’has tret mig pijama. Parlaríeu sense saber del cert si

8 surt gaire a compte. Dóna gat per llebre. Antigament, algú us escolta. Corrent altern. 9. Cap d’informatius. Una donava la nota. 9. No pot trigar gaire. Un coixí sense etapa i pot transcórrer en un estadi. Rovello. Típiques de 9 funda. Pel que fa als colors, no és gaire brillant. 10. Al Navata. 10. Quan és X, ensenya parts del cos no visibles a bell mig del mirador. Quan són grans, es dediquen a 10 simple vista. És mig danesa. Son profunda, potser després fer front als grans mals. Pronom de tercera persona. de sopar. 11. Os tou. A Itàlia tenia valor. 12. Acaba derro- 11 11. Encaramel·lat. Cridi com un animal. La repeteixes tat. L’Ulisses va fer estada a Barcelona en una etapa de la 12. 12 a cada acció. Agafava per la força. Si no és morfina, ho sembla. 13. Crit de dolor. No té problemes per esde- seva odissea. Una família desestructurada. 13. Hi sóc de 13 venir un cap de turc. Adornen les vores. 14. Fer-se’n és més. Arribarà abans que el nou. Si hi vas en patinet, fes- qüestió de temps. Serà excessiu. Em dolc de no tenir m’hi un bon lloc, que hi pujo jo. 14. Ens obliguen a fer les 14 prou nota. maletes. Es pot comptar amb els dits d’una mà. sudoku solucionsd’ahir fàcil difícil CADENATS RANCA AN I S I PUCER AC ROSCAT SAT I SFA 7 4 2 21 83 7 ENCARAR V I DU T NI REFERIR TRA AMER AMEN I TZO 98 5 7 4 TSAINETSAONS OBSTETRE URDU AMA ARS ENA L OE 192 7 8 1 2 LETALS TUTES C ATUR I EST I LAT BDIARIGALLEC 3 6 4 5 EGEA ORD I R PRO UTS AFER ABANS 5 3 8 7 1 7 9 fàcil difícil 248936517 378416295 4 3 8 2 197542863 695832174 356178429 421795386 4 653 764819352 216983547 7 3 1 932765148 957641832 815324976 843527619 3 95 8 6 623481795 782364951 581297634 569178423 2 4 8 9 16 58 479653281 134259768 ara DISSABTE, 30 DE MAIG DEL 2015 71 passi-hobé

DICCIONARA críticatv MÒNICA PLANAS - PERIODISTA Coordina: Fran Domènech FIFAvera Sound La poca vista del ‘.Cat’ Festival de presumptes suborns i blanqueig de l .Cat d’aquest dijous no era especial- tic. ¿Era aquest el tema polític de la setma- diners. Presumptament. ment diferent de molts altres que na que havien de tractar? ¿Era aquest el te- @frandomenech Es’han emès durant la temporada. En ma més oportú a debatre? En això ja discre- plena ressaca de les eleccions i amb les sen- po més. Tenint en compte els resultats elec- irreWertsible sacions pels resultats encara molt tendres, torals de les municipals potser l’actualitat La sortida del ministre s’ha aixecat la polèmica pel biaix a l’hora de demanava analitzar la tendència de vot que d’Educació del gabinet seleccionar els participants. El tema del pro- han demostrat els electors. Valorar l’auge de Rajoy. grama era “la salut del procés” (en paraules de BComú i què significa que una activista @banditcatbdn d’ells mateixos) i l’anàlisi de les opcions del que ha plantat cara al poder ara formi part famós full de ruta que traçaran els diferents d’una estructura de poder, analitzar què hi DELETEgat partits i entitats sobiranistes de cara a les ha darrere d’aquest increment del vot so- Representant properes eleccions. ¿Ha de ser possible a la cial... Caldria saber les raons per les quals el cessat. @jsolec televisió pública mantenir un debat sobre el .Cat va optar per posar la directa i dissec- sobiranisme només entre els partidaris so- cionar amb tanta precipitació el full de ru- ‘Aguírrelo como puedas’ biranistes? Per descomptat que sí. Igual que ta del sobiranisme de cara al 27-S, com si Comèdia sobre una si es fes un debat sobre la salut de l’esquer- ens vingués de tres setmanes saber-ho. presidenta de Madrid que es ra a Catalunya no caldria que hi anessin els El programa ha demostrat poc ull a l’ho- resisteix a deixar el càrrec. partits de dretes, i a l’inrevés. El servei pú- ra de preveure la polèmica que podia gene- @jepjepus blic demana obrir sempre el ventall de punts rar. Un error típic de la cadena, que, tot i de vista, però això no obliga que per a tots els saber-se en el punt de mira, pren de tant Primavera Sou temes hi hagin de ser sempre tots els repre- en tant decisions poc oportunes que faci- Deixar-se la setmanada sentants polítics. Cada programa ha de con- liten l’atac. Un d’aquells gols en pròpia per anar al festival hipster siderar quins són els actors necessaris per porta. Potser el .Cat s’està recolzant d’una d’aquesta estació de l’any. abordar amb honestedat una qüestió deter- Gol en pròpia porta manera excessiva en el sobiranisme, com @xdocampo minada. La selecció determinarà la quali- El programa ha un reclam que li assegura audiència. Però tat periodística i l’espectador ho podrà jut- el que és injust i exagerat és condemnar Envieu la vostra paraula al Twitter @diccionara jar en conseqüència. demostrat poc ull a l’hora una cadena sencera, qüestionar-ne la qua- (hashtag #diccionara), a facebook.com/diccionara o per e-mail a dic- Una altra cosa és analitzar el .Cat de preveure la polèmica litat i dubtar del paper de la tele pública [email protected] d’aquest dijous en un sentit més periodís- que podia generar per aquest programa.

ELTEMPS

MIQUEL BERNIS Dissabte, 30 Els pròxims dies s’aniran repetint els ruixats i tempestes de tarda, però només de manera esporàdica sortiran dels àmbits estrictament de muntanya. Cap de setmana amb més sol que núvols i temperatures sense canvis importants.

AVUI DEMÀ El consell 15 h 21 h 08 h 15 h Estigueu atents a les plantes i aneu- Barcelona 23º 20º 19º 24º les regant. En moltes comarques Lleida 27º 20º 14º 29º aquest cap de setmana no plourà i Girona 27º 18º 15º 28º també és poc probable que les plu- Tarragona 22º 19º 17º 23º ges arribin la setmana que ve. València 23º 19º 17º 24º Palma 27º 20º 18º 27º Diumenge, 31 Fraga 27º 22º 17º 28º Que no us sorprengui Mataró 23º 19º 17º 23º La temperatura del mar no arriba Manresa 25º 18º 15º 26º als 17 graus a l’Estartit, i a Barcelo- La Seu d’Urgell 24º 15º 13º 25º na frega els 19. La tramuntana dels Tortosa 26º 20º 18º 28º últims dies ha fet aflorar aigües sub- Vilanova i la Geltrú 23º 19º 17º 24º terrànies més fredes al nord.

Europa

MÀX. MÍN. Madrid 30º 17º mig tapat Londres 17º 11º mig tapat París 19º 12º mig tapat Berlín 18º 8º xàfecs curts Roma 26º 14º sol Brussel·les 16º 8º insegur Estocolm 15º 8º pluja Amsterdam 14º 8º xàfecs curts Praga 17º 8º mig tapat La setmana Lisboa 24º 15º sol dillunsdimarts dimecres dijous

El sol La lluna ALBA SORTIDA POSTA NIT FOSCA SORTIDA POSTA 05.49 hores 06.21 hores 21.16 hores 21.50 hores 18.06 hores 05.04 hores CARTA A ORIOL JUNQUERAS

30.5.2015

TOVALLONS NEGRES Catalán DEMÀ Toni Soler de Mierda Albert Om legíem a la premsa que el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha traslladat a la fiscalia i al Defensor del Pue- blo el passaport d’un ca- Fugir del mantra vall.L És un passaport, expedit a Ciu- dad Real, on apareix el nom de l’èquid. Es diu Catalán de Mierda. El ERC ha doblat vots en aquestes eleccions, però ha deixat dubtes de si ha síndic –amb les poques competènci- es que li deixen exercir des del Reg- sigut tan ambiciosa com podia ser, si ha actuat com un partit gran que, en ne– considera que és un nom “xenò- fob” i que “incita a l’odi”. No cal dir un moment decisiu, aspira a tot, o si ha pensat en petit i s’ha conformat amb que és molt enginyós per part de l’amo del semovent aquest nom de objectius més modestos i, ara mateix, insuficients. Catalán de Mierda. D’aquesta manera, si el mamífer ungulat participa en

ÀLEX GALLEGO una cursa, l’speaker podrà dir, posem Demanava dijous, el di- l’ARA, lamentava que aquest per cas: “I en tercer lloc, Manel, que rector de l’ARA, que traguéssim moviment polític no hagi trobat munta Catalán de Mierda!” conclusions dels resultats elec- encara un relat urbà. El nom del corser és un símptoma, torals allunyant-nos de les bom- com són un símptoma els tuits contra bolles en què tots vivim. No és Durant la campanya elec- els morts de l’accident de German- fàcil perquè, des de diumenge, hi toral, vostè utilitzava un símil wings. I jo si fos el síndic demanaria ha un mantra que es repeteix futbolístic. Com aquell qui està a que sobretot no es canviés el nom del tothora: el sobiranisme puja. I el dos partits del triplet, vostè de- tatano. Que s’exposés a tot arreu. Que procés està més fort que mai. Ho ia que estàvem a dues eleccions sortís per la tele, que en veiéssim la ca- diem molt, perquè em sembla de la independència. Ara ja no- ra de l’amo. Com deu ser algú que li po- que ens ho creiem poc. Perquè, més queda un partit. És d’aquí sa Catalán de Mierda al seu cavall? Li encara que amb les dades a la mà, quatre dies i hi ha l’estiu pel mig. fa carícies, el raspalla? Li fot cops i fu- això sigui efectivament així, nin- Segur que el tenim ben encarat? etades? M’encantaria veure’ls a tots gú pot negar que no són els par- Segur que no cal reaccionar? dos. Té fills, aquest home? Els tracta tits sobiranistes que han impul- ¿No li preocupa que a les 10 o 15 bé? ¿Els ha explicat que el cavall es diu sat el 27-S –ERC i, sobretot, ciutats més poblades de Catalu- Catalán de Mierda perquè els catalans CiU– els que tenen ara mateix el nya hi hagi alcaldes socialistes, són, efectivament, de merda? ¿Hi ha vent a favor per a les eleccions de l’esquerra alternativa, de CiU algun altre ésser al món que hagi posat del setembre. i no n’hi hagi cap d’Esquerra Re- al seu animal de companyia Jueu de publicana? Merda, Negre de Merda, Moro de Mer- Si les persones que da, Marica de Merda, Bollera de Mer- volem la independència no sa- da? Ostres, que fort que sona, no? So- bem fer una lectura crítica i se- Per això li deia si el seu na menys fort Catalán de Mierda? Fa rena dels resultats de diumenge, partit havia sigut tan ambiciós més gràcia? És disculpable? Doncs per no ens en sortirem. I en aquest com podia ser. Si havien procu- això és un símptoma. Qui té síndrome país, això ens costa molt. O ho rat tenir arreu les màximes ali- d’Estocolm? Qui se sent esclau? trinxem tot o ens surt l’ànima ances i els millors candidats pos- En fi, ara li toca al Defensor del Pue- voluntarista que portem a dins sibles per sortir a guanyar o si blo dir si el síndic té raó. Però tenint en per autojustificar-nos. Entre les s’havien conformat a fer un bon compte com van les coses últimament veus que han fugit del mantra, resultat, dins de les seves possi- al Regne d’Espanya, pot passar que en destaco dues: Xavier Sala i bilitats. Si havien anat a excel·lir l’altre trobi que la xenofòbia és con- Martín, que amb la seva loqua- o n’havien tingut prou amb un tra el cavall i no contra els catalans. Pot citat habitual ha reconegut que “progressa adequadament”. decidir que és el cavall qui es mereix el sobiranisme no havia fet Sembla inevitable veure-hi, en ser indemnitzat. trempar la gent, i Jordi Martí, tot plegat, un aire de magnífica que en un brillant article a oportunitat perduda.

P. D. M’ha tocat viure les eleccions des de França. L’anàlisi dels mitjans d’aquest país el resumeix una frase de Le Monde, dimarts: “Els catalans tenen altres prioritats que la independència”. Aquest sembla el nou mantra del món que ens mira. I així fins al setembre, mantra contra mantra. EMPAR MOLINER