DOCSLIB.ORG

Quadrýptic Itinerari Manol Parc Del Manol.Qxd

Total Page：16

File Type：pdf, Size：1020Kb

Download full-text PDF Read full-text
Quadrýptic Itinerari Manol Parc Del Manol.Qxd quadr ptic itinerari manol parc del manol.qxd 11/07/2006 11:29 PÆgina 1 EL RIU MANOL. s l’afluent mØs import ant de la Muga. Neix prop de Llorona, al vessant nord de la Tossa d’Espinau, (1089 m alt.). En el seu recorregut de prop de 40 quil metres, rep les aig es de diferent s rieres, dest acant la riera d’ lguema i el Rissec. El cabal del Manol Øs molt irregular i p ateix fortes secades a l’estiu, per en temp s de pluges, sol tenir abundoses crescudes, t ambØ fruit dels nombrosos rierols que se li ajunten. La seva conca abasta aproximadament 15.000 ha dins dels municipis d’Albany , Cabanelles, Llad , Navata, Vilanant, A vinyonet de Puigvent s, Vilafant, Ordis, Borrass , Pont s, Santa Llogaia d’ lguema, Figueres, Llers, Terrades, Cistella, el Far , V ila-sacra i V ilanova de la Muga. PALOLSALBALD RIA. El conjunt arqueol gic de Palol es remunt a a l’Łpoca ibŁrica. L’esglØsia prerom nica, possiblement dedicada a Sant Miquel, ja s’esmenta en documents datat s el 1167. Al cost at del temple gairebØ enrunat, hi ha les restes del castell medieval. Prop dels dos antics monument s, s’hi troba la masia cat alana del S. XVI aix com l’antiga b vila d’en Soler. L itinerari comen a Ajuntament de Vilafant a la cru lla del c. Olot TERME DE VILAFA N T amb el c. Puig Massanet quadr ptic itinerari manol parc del manol.qxd 11/07/2006 11:29 PÆgina 5 (9) Ambient de ribera. (27) L’arribada davant els Sot a els pl t ans de cingles de Palol i l’ ombr vola rebrot hi trobem el gorga de Palol ens sanguinyol, arbust de proporciona una sensaci branques rogenques, especial. El carisma de l’indret aix com alguns peus es complementa amb aquests d’aur , semblant a alt ssims lbers , on cada any l’espŁcie que figura a la hi nien una p arella d’oriols de bandera del Canad . veu aflaut ada i l quida, que Molt s vespres, els augmenta encara mØs la vilafantencs venien riu sensaci de frescor d’aquest amunt fins aquest indret rac . d’aig es fredes, tot (28) En aquest espadat, hi pescant a l’encesa (per veiem dues cavorques dins el riu amb la llum i la naturals, damunt les quals hi fitora). ha les restes d’un antic (10) El cam s’obre al mig dels esbarzers, altres arbustos i plantes enfiladisses (19) En allunyar-nos del llit del riu i prendre al ada p assem a un ambient mØs assentament del conjunt tan singulars com la vidiella de fruit s plomosos i l’ ar njol amb penjolls de fruit s sec on comen a a predominar l’ alzina i la ginesta. monumental de Palol semblants als del ra m. Sabald ria. Entre l’aigua i les (20) Els fruits en forma de pometa de l’ar blanc s n ben aprofit at s per les cavit ats, hi passa una mina mig (11) Sot a l’ombra de les alzines, t ambØ hi trobem els gallerans i l’apegal s o merles. D’altra banda, les buscades esp argoleres ens indiquen la imminŁncia perduda que baixava l’aigua de rogeta amb les seves tiges i fulles rasposes. Amb t ant at ape ment no Øs gens d’un curi s alzinar . la riera d’en Serra per fer estrany trobar les p assadores dels conills , els nius de tallarols , altres ocells de treballar el Mol Petit . A vui dia bardissa, i possiblement algun cau de geneta. (21) El color verd fosc de les aig es fa p alesa la profundit at de l’indret. Als marges d’aquestes aig es tranquil•les, s’hi p araven els barbols per pescar Øs habit ada pels ratspenats i (1) La casa Can Massanet, dat ada de l’any 1781, mantØ encara l’aire senyorial de les grans (12) L’impressionant vern de mØs de tres branques, enmig de pollancres, anguiles, molt preuades per les mestresses de casa, que les cuinaven amb tambØ pel mussol. En alguna pairalies catalanes. S’hi conserven elements nobles, com salons decorats, capella i freixes, i aurons, ens situa davant una antiga resclosa. D’aqu sortia una mina, pat ates. part esllavissada s’hi amaga la biblioteca. Dest aca l’abundor d’aigua d’aquest a heret at, que a inicis de segle abastia p art de que pel marge dret del riu port ava l’aigua fins un mol , avui desap aregut, situat guilla. la ciut at de Figueres. prop el p assad s de la carretera de Borrass . (22) L’aridesa del s l propicia l’abundor de farigola i el garric .TambØ hi creixen lent ament alguns roures, emmarcant una vista (2) La font de Can Massanet brolla incansable sot a l’alzina centen ria, declarada (13) La relaxaci del curs del riu permet inusual del poble de V ilafant. (29) En els entorns mØs oberts i d’aig es somes, la balca s’hi escampa amb arbre monumental per la Generalit at de Cat alunya. L’aigua baixa cap als hort s que l’observaci de les carpes, prenent el facilit at. Des de sempre, les seves llargues fulles s’han recollit i treballat per fer- s’estenen a la riba esquerra del Manol. L’arbre fa 12 metres sol i esperant la captura d’algun (23) Les figueres i els nombrosos pous que encara ne els culs de les cadires. Durant la primavera trobem arrap ades en aquestes d’al ada, amb un per metre de mØs invertebrat. V ora el cam es poden veure subsisteixen enmig del camp denoten la presŁncia fulles la pell de les larves de libŁl•lules , testimoni d’una curiosa met amorfosi. de 3 metres. alguns exemplars de sa c . Bullint les d’hort s. Aix , doncs, aquest s terrenys, relativament seves fulles amb sucre en feien arrop s o allunyat s del poble i conegut s com els horts del (30) L’antic edifici del Mol Petit, avui dia transformat en habit atge, d na nom a (3) El mol de gra de Can Massanet bØ licors i xarop s de gran qualit at Mas Nou, eren treballat s per les fam lies dels la gorga que trobem 100 m aig es avall. Molt mØs enll , hi ha la resclosa de era propulsat per l’aigua del Manol, medicinal. rajolers. Quan els obrers tornaven de la b vila, s’hi l’Amiel . L’aigua que s’hi recull arriba fins a Les Forques per una mina de mØs procedent de la resclosa d’en Pau, aturaven a feinejar. d’un quil metre. Abans, el seu cabal movia el Mol d’arr s i actualment s’utilitza situada riu amunt. (14) L’espinavessa, un arbust punxant pel reg. que sol delimit ar els camins, Øs molt (24) La gorga dels Figuerencs rep aquest nom per (4) Enmig dels pl t ans de fulla plana, comœ a l’Empord i el Rossell . El seu Øsser la mØs propera a Figueres, ja que nomØs hi ha hi trobem un arbust de fulla nom llat espina-christi ens recorda la mitja hora a peu. s una gorga gran, fonda, i la geologia persistent i vores translœcides, Øs corona de Crist. Les llavors en forma de de les seves vores permet fer-hi salt s atrevit s. Salvador Dal l’aladern. Des d’aquest punt, capell tenen propiet at s astringent s. Molt hi venia sovint per prendre apunt s de la fest a i gresca que s’hi Itinerari b sic mirant cap a ponent, es pot veure la diferent Øs el fonoll, plant a sucosa i feia. Tossa d’Espinau (entre la Mare de Deu del Mont anissada que trobem a banda i banda i el puig de Bassegoda) lloc on neix el Manol. (25) Uns grans lledoners voregen el cam . Durant la t ardor-hivern del cam . Øs freq ent veure-hi tords, grives , estornells , i fins i tot algun (5) Tot el territori que s’estØn aig es amunt, aix com la gorga, es coneix amb el (15) Ens trobem sota un lladoner, arbre que d na fruit s als ocells, i branques gaig, tot s ells cercant l’abundor de lledons. Cap a llevant tenim nom de la Timba, possiblement a causa dels cingles que s’hi han format amb el flexibles i fortes per a bons bastons dels nostres avis. Aqu heu de girar a una bona perspectiva: sobresurten el Mas Nou, un gran pi pas del temps. l’esquerra per un cam estret. Us apropereu al Manol. Feu-ho en silenci i molt pinyoner i, al darrere, la serra del Mas Bonet plena d’ oliveres , Anys enrere s’hi estimb el carro d’en Joan de l’orgue, que hi perdØ la vida, segur que prodreu veure-hi alguna polla d’aigua . amb el seu cim mØs alt, puig Mart . salvant-se la mula al quedar penjada per les natgeres. (16) Sot a l’edifici del Centre de Cultura i Esbarjo, tenim una bella p anor mica de (26) Els marges d’argiles (6) Entre freixes , oms i un bon canyar baixem al llit del Manol deixant a m la gorga d’en BaguØ. Antigament les dones del poble hi baixaven a fer la possibiliten els caus de esquerra un salze jove , i p assem a l’altra vora. Ens trobem a 45 m sobre el nivell bugada i segurament a contar-hi mil i una xafarderia i t ambØ hi solien abeurar conill , de llangardaix i de del mar.
Load more

Recommended publications
  • Revista D'el Far D'empordà
    Núm. 38 Novembre 2013 Preu 3 euros Revista d’El Far d’Empordà Ajuntament Plaça Ajuntament,1 d’El Far d’Empordà web: http://webspobles.ddgi.cat/far_emporda• email: [email protected] Tel. 972 511 108 · Fax:972 673 605 HORARIS DE SERVEIS TELÈFONS AJUNTAMENT CONSULTORI MÈDIC Ajuntament .............................972 51 11 08 Dilluns, dimarts, dimecres i divendres Metge: Dr. Jaume Bertran Fax ..........................................972 67 36 05 Matí de 8:30 a 14:00 h Dijous de 9:15 a 13:00 h Serveis socials ........................972 67 70 50 Dijous tarda de 15:00 a 18:00 h Mirar els altres consultoris Dispensaris Municipals: Alcaldia i secretaria: Infermera: Dolors Golobardes Far d’Empordà........................972 502 905 Demanar cita prèvia Dijous de 10:00 a 12:30 h i domi- Fortià.......................................972 53 41 88 cilis després del consultori. Vilasacra..................................972 50 56 53 Mirar els altres consultoris SERVEIS SOCIALS Riumors...................................972 53 42 72 Per demanar hora de visita i Treballadora social Escola .....................................972 67 00 88 receptes: de dilluns a divendres Educadora social Casal de la Gent Gran ...........972 50 29 05 De dilluns a divendres de 8:00 tarda de 15:00 a 19:00 h, dijous Parròquia Mn. J. Pratdesaba ..972 50 03 31 a 15:00 h. Demanar cita prèvia. matí de 9:00 a 13:00 h al telèfon del dispensari Mossos Esquadra .................................112 Policia Nacional .......................................091 SERVEI D’URBANISME ESCOLA Policia Nacional (Figueres) .....972 67 75 60 Arquitecta municipal. Horari acadèmic: Guàrdia Urbana (Figueres) .....972 51 01 11 Demanar cita prèvia a l’Ajuntament. De 9:00 a 12:30 h i de Bombers ................................................085 15:00 a 16:30 h Creu Roja (Figueres) ................972 67 29 39 JUTJAT DE PAU CASAL DE LA GENT GRAN Jutgessa de Pau.
    [Show full text]
  • Plànol Turístic
    Camí de Sant Jaume A Vilabertran - Coll de Panissars El Port de la selva Itinerari Castell Sant Ferran OFICINA DE TURISME Plaça de l’Escorxador, 2 - 17600 FIGUERES Tel. 972 50 31 55 www.visitfigueres.cat e-mail: [email protected] Verdera Montgó Vicenç Bou Vicenç Itinerari A Vilanova de la Muga - Roses Montgó Caputxins Itinerari Vilatenim A Roses Pt Pere Padrosa Plaça de les Moreres Vila-Sacra Plaça de les Bombolles Vila-Sacra Vilanova de la Muga Vilanova de la Muga Plaça Pou Artesià Pou Alcalà la Real Parc del Manol Museu del Joguet de Catalunya Centre de Formació Integrat Ramón y Cajal Ferran Sunyer Progrés Grècia Estació Figueres BUS STOP Figueres-Vilafant TAV / AVE / TGV BUS Rocabertí Rosselló L1 VILATENIM > GERIÀTRIC L2 SUD LE CENTRE L3 NORD AJUNTAMENT OFICINA DE TURISME CONSELL COMARCAL BIBLIOTECA OFICINA DE correus JUTJATS AYUNTAMIENTO OFICINA DE TURISMO ALT EMPORDÀ BIBLIOTHÊQUE OFICINA DE correos JUZGADO MAIRIE OFFICE DE TOURISME LIBRARY bureau DE POSTE Palace DE JUSTICE TOWN HALL TOURIST OFFICE BIBLIOTHEK POST OFFICE Law court RATHAUS FREMDENVERKEHRSAMT postamt AMTSGERICHT SERVEIS escola D’hostaleria LLAR D’INFANTS ESCOLA PISCINA ESPORTS MERCATS PICNIC LAVABOS PÚBLICS ESCUELA DE HOSTELERÍA GUARDERIA COLEGIO PISCINE DEPORTES MERCADOS PIQUE-NIQUER LAVABOS PÚBLICOS ècole hôtelière JARDIN D’ENFANTS ÉCOLE SWIMMING POOL SPORTS MARCHÉS TOILETTES PUBLIQUES SCHOOL FOOD AND BEVerages NURSERY SCHOOL SCHWIMMBAD MARKETS PUBLIC TOILET BERUFSSCHULE AUS DER KINDERGARTEN SCHULE BIBLIOTECA MÄRKTE LAVABOS PÚBLICÖFFENTLICHENS TOILETTEN HOTELLERIE
    [Show full text]
  • Estudi I Avaluació De Riscos Del Riu Manol
    ESTUDI I AVALUACIÓ DE RISCOS DEL RIU MANOL MEMÒRIA ESTUDI I AVALUACIÓ DE RISCOS DEL RIU MANOL Estudi i avaluació de riscos del riu Manol Índex ÍNDEX MEMÒRIA 1- INTRODUCCIÓ 1 1.1- OBJECTIUS 1 1.2- PRECEDENTS 2 1.3- LOCALITZACIÓ I DESCRIPCIÓ DE L’ÀREA D’ESTUDI 2 1.3.1- Geografia 2 1.3.2- Climatologia 4 1.3.3- Geologia general 4 1.3.4- Fauna i vegetació 5 2- NUCLIS POBLACIONALS I RELACIÓ AMB EL RIU 8 2.1- LLADÓ 8 2.2- NAVATA 10 2.3- CISTELLA 12 2.4- VILANANT 13 2.5- AVINYONET DE PUIGVENTÓS 13 2.6- VILAFANT 16 3- ESTAT ECOLÒGIC 19 3.1- SELECCIÓ DE LES ESTACIONS DE MOSTREIG 19 3.2- PARÀMETRES I ÍNDEX MESURATS 20 3.2.1- Temperatura 21 3.2.2- Conductivitat 21 3.2.3- pH 22 3.2.4- Oxigen dissolt 22 3.2.5- Índex biològics 23 3.2.6- Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) 24 3.3- RESULTATS OBTINGUTS 25 3.3.1- Temperatura 25 3.3.2- Conductivitat 26 3.3.3- pH 27 3.3.4- Oxigen dissolt 28 3.3.5- Índex Biològics 29 3.3.6- Qualitat del Bosc de Ribera (QBR) 31 Estudi i avaluació de riscos del riu Manol Índex 3.4- RESUM I CONCLUSIONS 33 4- RISC D’INUNDACIÓ 36 4.1- ZONES VULNERABLES 36 4.1.1- Zones vulnerables definides a partir del registre històric 37 4.1.2- Z. V. definides a partir de la informació geològica 41 4.2- RÈGIM PLUVIOMÈTRIC 43 4.2.1- Anàlisi dels aforaments 44 4.2.2- Anàlisi de la pluviometria 48 4.3- RESUM I CONCLUSIONS 49 5- ALTRES RISCOS 50 5.1- RISC DE SEQUERES 50 5.1.1- El risc a l’Alt Empordà 51 5.1.2- El risc a l’àrea d’estudi 52 5.2- RISC DE CONTAMINACIÓ PER NITRATS 55 5.2.1- Origen i problemàtica dels nitrats 55 5.2.1.1- Problemàtica ambiental
    [Show full text]
  • Pla De Connectivitat Funcional
    A21 Alt Empordà Agenda 21 Comarcal de l’Alt Empordà Document IV: PLA DE CONNECTIVITAT FUNCIONAL GIRONA, MARÇ DE 2010 Document IV: Pla de connectivitat funcional 1 A21 Alt Empordà 6.- Memòria ......................................................................................................................... 6.1. Medi natural i biòtic ........................................................................................... 6.1.1- Espais naturals protegits ........................................................................ 27 6.1.2.- Usos del sòl ............................................................................................ 33 6.1.3.- Vegetació ............................................................................................... 34 6.1.4.- Hàbitats .................................................................................................. 42 6.1.5.- Fauna ..................................................................................................... 44 6.1.6.- Paisatge .................................................................................................. 89 6.1.7.- Xarxa hidrogràfica .................................................................................. 94 6.2. Medi social ........................................................................................................ 6.2.1. Xarxa de camins ...................................................................................... 96 6.2.2. Xarxa de carreteres ..............................................................................
    [Show full text]
  • Comunitats D'usuaris Dels Aqüífers a L'alt
    PROPOSTA DE CREACIÓ DE COMUNITATS D’USUARIS DELS AQÜÍFERS A L’ALT EMPORDÀ JUNY 2012 PROPOSTA DE CREACIÓ DE COMUNITATS D’USUARIS DELS AQÜÍFERS A L’ALT EMPORDÀ JUNY 2012 REALITZACIÓ Helena Valent i Nadal Cap d’Àrea de Medi Ambient Consell Comarcal de l’Alt Empordà Jordi Montaner Roviras Hidrogeòleg Geoservei S.L. INDEX OBJECTE DEL DOCUMENT.................................................................................................................................................. 1 MOTIVACIÓ............................................................................................................................................................................ 1 ELS AQÜÍFERS DE L’ALT EMPORDÀ .................................................................................................................................. 2 Delimitació i catalogació...................................................................................................................................... 2 Massa 32: Fluviodeltaic del Fluvià i la Muga....................................................................................................... 3 Massa 06: Empordà ............................................................................................................................................ 8 COMUNITATS D’USUARIS D’AQÜÍFERS A L’ALT EMPORDÀ .......................................................................................... 12 Justificació de la proposta................................................................................................................................
    [Show full text]
  • Aspectes De Sostenibilitat Ambiental
    ASPECTES DE SOSTENIBILITAT AMBIENTAL Diagnosi estratégica a) Síntesi de la situació actual Riscos ambientals - Juntament amb els incendis forestals, les inundacions constitueixen el principal risc ambiental de la comarca de l’Alt Empordà. - El riu la Muga, gaudeix d’un element fonamental per laminar el risc d’avingudes i desbordaments com és l’embassament de Boadella. Per aquest fet, les zones amb un major risc d’inundació estan als trams d’aiguabarreig de la Muga amb els seus principals tributaris, el Llobregat i el Manol, tots dos de caràcter molt torrencial, juntament amb el tram final de l’Orlina. La principal zona inundable es troba al marge dret, a partir dels municipis de Cabanes i Sant Pere Pescador fins el mar, presentant una altra freqüencialitat d’episodis (10 a 50 anys), juntament amb molts municipis litorals. En tots aquests espais, i segons INUNCAT, hi ha catalogats 53 punts crítics per inundacions. - La coincidència espaial entre les àrees més afectades pels vents de tramuntana, especialment al nord de la comarca amb municipis com la Jonquera, Portbou o Espolla, amb cobertes de sòl majoritàriament forestal i un seguit de condicions de relleu i accessibilitat, donen com a resultat un risc per incendis forestals a la comarca molt elevat. El vent és el factor clau que determina una ràpida propagació del foc i la formació de grans incendis forestals. - En la gestió de l’alt risc d’incendis forestals de la comarca, les mesures preventives hi desenvolupen un paper fonamental. Risc d'incendis forestals i mesures preventives Motiu
    [Show full text]
  • Plans Al—Luvials Del Riu Manol
    Plans alluvials del riu Manol Codi: 93 Superfície i municipis que es comprenen: 1.134,77 ha. Lladó, Cistella, Navata, Vilanant, Avinyonet de Puigventós, Vilafant, Santa Llogaia d’Àlguema, Figueres, el Far d’Empordà, Vila-sacra i Peralada. Delimitació: El riu Manol neix a 1.089 metres d’altitud prop de Lliurona, al vessant nord de la Tossa d’Espinau. És un dels principals actius naturals de la comarca de l’Alt Empordà i desenvolupa una important funció de connexió biològica, unint l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa amb les zones humides del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Caracterització de l’espai: Espai bàsicament fluvial, encara que també s’han inclòs l’espai agrícola dels voltants i en determinats sectors les principals masses boscoses adjacents. En general podem constatar que la qualitat de l’espai és bona, si bé, després de Figueres aquest empitjora de manera greu. Els trams en bon estat ecològic presenten diversos retalls de salzeda de sarga ( Saponario-Salicetum purpurae ), on la sarga ( Salix eleagnos ) i el saulic ( Salix purpurea ) dominen l’estrat arbori, tot i que també hi trobem altres espècies, com el vern ( Alnus glutinosa ), el salze ( Salix alba ), el freixe de fulla estreta ( Fraxinus angustifolia ), l’om ( Ulmus minor ) i el pollancre ( Populus nigra ). En aquest sector l’espai també inclou masses forestals associades les quals venen dominades per la pineda de pi blanc ( Pinus halepensis ). Aquest fet propicia que les ribes estiguin ocupades, a banda de les espècies citades, per roures ( Quercus humilis ), blades ( Acer campestre ), robínies ( Robinia pseudoacacia ) i freixes de fulla gran ( Fraxinus excelsior ), de manera que en conjunt conformen un hàbitat molt valuós des del punt de vista ecològic.
    [Show full text]
  • Agenda 21 De Figueres. Document De Diagnosi Municipal
    Agenda 21 de Figueres. Document de diagnosi municipal Informe Dirigit a: Ref.: E-1092 Data: Gener de 2003 Ïndex de continguts Índex de continguts 1. Breu introducció al document.................................1 1.1. Antecedents.....................................................1 1.2. Objectius ..........................................................2 1.3. Metodologia.....................................................2 1.4. La participació.................................................3 1.5. L’estructura del document.............................3 2. Introducció al municipi.............................................5 2.1. Introducció .......................................................5 2.2. L’entorn físic ....................................................5 2.3. El paper de Figueres com a centralitat comarcal...........................................................8 3. Aspectes de sostenibilitat ambiental...................11 3.1. Territori ...........................................................11 3.1.1. Resum de la situació actual......................11 3.1.2. Elements significatius de la diagnosi.........20 3.1.3. Diagnosi estratègica................................22 3.1.4. La percepció dels participants ..................22 3.2. Sistemes naturals i paisatge.......................24 3.2.1. Resum de la situació actual......................24 3.2.2. Elements significatius de la diagnosi.........26 3.2.3. Diagnosi estratègica................................28 3.2.4. La percepció dels participants ..................28
    [Show full text]
  • El Priorat Agustinià De Santa Maria De Lladó I Els Seus Priors
    EL PRIORAT AGUSTINIÀ DE SANTA MARIA DE LLADÓ I ELS SEUS PRIORS Per LLUÍS PRAT I TORRENT PERE VAYREDA I OLIVAS La seva obra cabdal El Priorat de Lladó i les seves filials, publicada per la Biblioteca Balmes el mil nou-cents trenta és un document que dóna testimoni a les noves generacions de la grandesa que va assolir el Priorat, dels privilegis aconseguits en el decurs dels temps i de l'empremta deixada escrita sobre la roca que van vestir els segles de vida del Priorat en el Lladó immers en el treball, les pregàries, les invasions, les lluites i rancors. La docta i pacient publicació de Pere Vayreda va posar al descobert les arrels deixades per l'orde agustiniana al seu pas per la Catalunya que naixia. Recordo amb una certa emoció quan l'any 1931 me'n va fer lliurament personal d'un exemplar acabat de publicar: amb quina i•usió i esforç tan reeixit havia treballat! Ara, en rellegir-lo i meditar-lo m'adono del gran treball i de la valuosa aportació a la nostra història. La seva documentada aportació d'un testimo- niatge tan evident pot ésser inestimable font d'altres recerques i estudis més exhaustius d'aquella època ja tan llunyana i alhora tan entranyable. Bon exemple de treball per a les noves generacions que pugen. Agraïm a aquest prohon • de Lladó el seu treball d'investigació i completem-lo amb noves aportacions. LLADÓ, VILA MIL.LENÀRIA DE L'EMPORDÀ Topogràficament el terme municipal de Lladó es pot considerar dividit en dues zones naturals: una part a migdia oberta a l'Empordà cap al golf de Roses on s'abracen el cel i la terra, i l'altra zona dibuixada per les valls fluvials de la riera Àlguema i el riu Manol.
    [Show full text]
  • Manol, O Ens Van Indicar El Punt De Recollida Més Accessible
    La duresa de l’aigua de la Muga Institut Cendrassos Data de lliurament: 28 octubre de 2013 1 “Si hi ha màgia en aquest planeta, està continguda en l’aigua.” Loran Eisley 2 Primerament vull donar gràcies al meu tutor de treball de recerca per orientar-me en tot moment i ajudar-me en els moments de més dificultat del treball. També m’agradaria citar a la meva mare en aquest apartat ja que sempre m’ha fet costat i ajudat en tot el que ha calgut com ara anar a buscar les diferents mostres tots els cops necessaris. Finalment, aquest treball tampoc hagués estat possible sense l’ajuda tant de coneguts com de persones anònimes que ens van ajudar a trobar alguns dels punts més complicats, com ara el naixement del Manol, o ens van indicar el punt de recollida més accessible. 3 Índex 1. INTRODUCCIÓ ......................................................................................................................... 6 2. ESTUDIS PREVIS ...................................................................................................................... 7 2.1 Situació geogràfica .................................................................................................... 7 2.2 Geologia .................................................................................................................. 11 2.2.1 Els sòls ...................................................................................................... 13 2.3. La climatologia ......................................................................................................
    [Show full text]
  • Guia Empordà Turisme 2015-16 Guia Empordà Turisme
    EMPORDÀ TURISME CATALUNYA-COSTA BRAVA empordaturisme.com On tot comença Donde todo empieza Où tout commence Where everything begins Guia Empordà Turisme 2015-16 Guia Empordà Turisme EMPORDÀ TURISME CATALUNYA-COSTA BRAVA Guia Empordà NOU, 48 segona planta 17600 FIGUERES Tel. (+34) 972 514 431 Turisme [email protected] www.empordaturisme.com Empordà Turisme @Aempordaturisme CAT / ES / FR / EN - Núm. 1 / PVP: 2 2015-16 Pantà de Darnius Boadella 00 SUMARI Sumario / Sommaire / Contents 01 10 L’EMPORDÀ 02_03 MUSEUS I VISITES GUIADES 31 Museos y visitas guiadas Musées et visites guidées 02 PLATGES 04_07 Museums and guided tours Playas / Plages / Beaches 11 GASTRONOMIA I PRODUCTES 32_33 03 NATURA 08_11 Gastronomia y productos Naturaleza / Nature / Nature Cuisine et produits Cuisine and products 04 SENDERISME 12_15 12 Senderismo / Randonnées pédestres / Hiking FESTIVALS DE MÚSICA I CULTURA 34 Festivales de música y cultura 05 Festivals de musique et de la culture ENOTURISME 16_17 Music and culture festivals Enoturismo / Oenotourisme / Wine tourism 13 OFICINES DE TURISME 35 06 L’EMPORDÀ, EMOCIONS ASSEGURADES 18_21 Oficinas de turismo L'Empordà, emociones aseguradas Offices de tourisme L'Empordà, sensations fortes garanties Tourist offices L’Empordà, fun guaranteed 14 07 MAPA DE L’ALT EMPORDÀ 36_37 HISTÒRIA i PATRIMONI 22_27 Mapa / Carte / Map Historia y patrimonio Histoire et patrimoine 15 History and heritage LLISTAT D’ASSOCIATS 38_72 Listado de asociados 08 Liste des membres DESCOBREIX ELS RACONS... 28_29 List of members Descubre los rincones... Découvrez les coins.... Discover the hidden corners... 09 FIGUERES, COMERÇ I CULTURA 30 Comercio y cultura Shopping et culture Shooping and culture Fotografies: Ajuntaments, Entitats i empreses associades Disseny gràfic: splashcomunicacio.com 01 L’EMPORDÀ L’Empordà / L’Empordà / L’Empordà L' Empordà és un territori ple de El pintor Salvador Dalí y el escritor Josep way of being, doing and feeling, and contrastos.
    [Show full text]
  • Opuscle Natura I Gastronomia
    Vilafant natura Índex: 2-4 La conca del riu Manol 11-15 Gastronomia al Camp dels 5-7 Gastronomia al Nucli Antic Enginyers 8-10 La vida al riu: vegetació i 16-18 Les relacions amb el riu Manol fauna 19-23 Gastronomia a Les Forques LaconcadelriuManol Els rius avancen de manera El Manol és l’afluent més paral·lela a les nostres important i l'únic que arriba vides: neixen, creixen i viat- per la dreta a la Muga. El gen per diferents espais, seu recorregut és d'uns 40 emmirallen a les seves km, neix prop de Llorona a aigües les petites històries la Tossa d'Espinau (1.089 quotidianes i les porten fins m) i acaba al Passadís de el mar. Vilanova de la Muga. Diferents historiadors apun- La seva conca abasta unes ten que el nom del nostre riu 15.000 Ha (el 12% de l'Alt podria derivar dels mots Empordà) i passa pels Manare (rajar) o Amnolus municipis d'Albanyà, Caba- (riuet). nelles, Lladó, Navata, Vilanant, Avinyonet de Situació de la Conca del Manol a l’Alt Empordà dues Vilafant natura Puigventós, Vilafant, Or- no arriba a eixugar-se mai, dis, Borrassà, Pontós, tot mantenint vives nom- Santa Llogaia d'Àlguema, broses gorgues entre les Figueres, Llers, Terrades, que podem destacar: la de Cistella, El Far, Vila-Sacra la Timba (sota un gran cin- i Vilanova de la Muga. gle), la d'en Bagué (sota el Centre de Cultura i Esbarjo), Tots aquests municipis, la del Mas Nou (també sense comptar Figueres, coneguda per la dels representen aproximada- Figuerencs), la Gorga Bla- ment el 13% de la població va i la de Palol.
    [Show full text]