quadr ptic itinerari manol parc del manol.qxd 11/07/2006 11:29 PÆgina 1

EL RIU MANOL. s l’afluent mØs import ant de la Muga. Neix prop de Llorona, al vessant nord de la Tossa d’Espinau, (1089 m alt.). En el seu recorregut de prop de 40 quil metres, rep les aig es de diferent s rieres, dest acant la riera d’ lguema i el Rissec. El cabal del Manol Øs molt irregular i p ateix fortes secades a l’estiu, per en temp s de pluges, sol tenir abundoses crescudes, t ambØ fruit dels nombrosos rierols que se li ajunten. La seva conca abasta aproximadament 15.000 ha dins dels municipis d’Albany , Cabanelles, Llad , Navata, Vilanant, A vinyonet de Puigvent s, Vilafant, Ordis, Borrass , Pont s, Santa Llogaia d’ lguema, Figueres, Llers, Terrades, Cistella, el Far , V ila-sacra i V ilanova de la Muga.

PALOLSALBALD RIA. El conjunt arqueol gic de Palol es remunt a a l’Łpoca ibŁrica. L’esglØsia prerom nica, possiblement dedicada a Sant Miquel, ja s’esmenta en documents datat s el 1167. Al cost at del temple gairebØ enrunat, hi ha les restes del castell medieval. Prop dels dos antics monument s, s’hi troba la masia cat alana del S. XVI aix com l’antiga b vila d’en Soler.

L itinerari comen a Ajuntament de Vilafant a la cru lla del c. Olot TERME DE VILAFA N T amb el c. Puig Massanet quadr ptic itinerari manol parc del manol.qxd 11/07/2006 11:29 PÆgina 5

(9) Ambient de ribera. (27) L’arribada davant els Sot a els pl t ans de cingles de Palol i l’ ombr vola rebrot hi trobem el gorga de Palol ens sanguinyol, arbust de proporciona una sensaci branques rogenques, especial. El carisma de l’indret aix com alguns peus es complementa amb aquests d’aur , semblant a alt ssims lbers , on cada any l’espŁcie que figura a la hi nien una p arella d’oriols de bandera del Canad . veu aflaut ada i l quida, que Molt s vespres, els augmenta encara mØs la vilafantencs venien riu sensaci de frescor d’aquest amunt fins aquest indret rac . d’aig es fredes, tot (28) En aquest espadat, hi pescant a l’encesa (per veiem dues cavorques dins el riu amb la llum i la naturals, damunt les quals hi fitora). ha les restes d’un antic (10) El cam s’obre al mig dels esbarzers, altres arbustos i plantes enfiladisses (19) En allunyar-nos del llit del riu i prendre al ada p assem a un ambient mØs assentament del conjunt tan singulars com la vidiella de fruit s plomosos i l’ ar njol amb penjolls de fruit s sec on comen a a predominar l’ alzina i la ginesta. monumental de Palol semblants als del ra m. Sabald ria. Entre l’aigua i les (20) Els fruits en forma de pometa de l’ar blanc s n ben aprofit at s per les cavit ats, hi passa una mina mig (11) Sot a l’ombra de les alzines, t ambØ hi trobem els gallerans il’apegal s o merles. D’altra banda, les buscades esp argoleres ens indiquen la imminŁncia perduda que baixava l’aigua de rogeta amb les seves tiges i fulles rasposes. Amb t ant at ape ment no Øs gens d’un curi s alzinar . la riera d’en Serra per fer estrany trobar les p assadores dels conills , els nius de tallarols , altres ocells de treballar el Mol Petit . A vui dia bardissa, i possiblement algun cau de geneta. (21) El color verd fosc de les aig es fa p alesa la profundit at de l’indret. Als marges d’aquestes aig es tranquil•les, s’hi p araven els barbols per pescar Øs habit ada pels ratspenats i (1) La casa Can Massanet, dat ada de l’any 1781, mantØ encara l’aire senyorial de les grans (12) L’impressionant vern de mØs de tres branques, enmig de pollancres, anguiles, molt preuades per les mestresses de casa, que les cuinaven amb tambØ pel mussol. En alguna pairalies catalanes. S’hi conserven elements nobles, com salons decorats, capella i freixes, i aurons, ens situa davant una antiga resclosa. D’aqu sortia una mina, pat ates. part esllavissada s’hi amaga la biblioteca. Dest aca l’abundor d’aigua d’aquest a heret at, que a inicis de segle abastia p art de que pel marge dret del riu port ava l’aigua fins un mol , avui desap aregut, situat guilla. la ciut at de Figueres. prop el p assad s de la carretera de Borrass . (22) L’aridesa del s l propicia l’abundor de farigola i el garric .TambØ hi creixen lent ament alguns roures, emmarcant una vista (2) La font de Can Massanet brolla incansable sot a l’alzina centen ria, declarada (13) La relaxaci del curs del riu permet inusual del poble de V ilafant. (29) En els entorns mØs oberts i d’aig es somes, la balca s’hi escampa amb arbre monumental per la Generalit at de Cat alunya. L’aigua baixa cap als hort s que l’observaci de les carpes, prenent el facilit at. Des de sempre, les seves llargues fulles s’han recollit i treballat per fer- s’estenen a la riba esquerra del Manol. L’arbre fa 12 metres sol i esperant la captura d’algun (23) Les figueres i els nombrosos pous que encara ne els culs de les cadires. Durant la primavera trobem arrap ades en aquestes d’al ada, amb un per metre de mØs invertebrat. V ora el cam es poden veure subsisteixen enmig del camp denoten la presŁncia fulles la pell de les larves de libŁl•lules , testimoni d’una curiosa met amorfosi. de 3 metres. alguns exemplars de sa c . Bullint les d’hort s. Aix , doncs, aquest s terrenys, relativament seves fulles amb sucre en feien arrop s o allunyat s del poble i conegut s com els horts del (30) L’antic edifici del Mol Petit, avui dia transformat en habit atge, d na nom a (3) El mol de gra de Can Massanet bØ licors i xarop s de gran qualit at Mas Nou, eren treballat s per les fam lies dels la gorga que trobem 100 m aig es avall. Molt mØs enll , hi ha la resclosa de era propulsat per l’aigua del Manol, medicinal. rajolers. Quan els obrers tornaven de la b vila, s’hi l’Amiel . L’aigua que s’hi recull arriba fins a Les Forques per una mina de mØs procedent de la resclosa d’en Pau, aturaven a feinejar. d’un quil metre. Abans, el seu cabal movia el Mol d’arr s i actualment s’utilitza situada riu amunt. (14) L’espinavessa, un arbust punxant pel reg. que sol delimit ar els camins, Øs molt (24) La gorga dels Figuerencs rep aquest nom per (4) Enmig dels pl t ans de fulla plana, comœ a l’Empord i el Rossell . El seu Øsser la mØs propera a Figueres, ja que nomØs hi ha hi trobem un arbust de fulla nom llat espina-christi ens recorda la mitja hora a peu. s una gorga gran, fonda, i la geologia persistent i vores translœcides, Øs corona de Crist. Les llavors en forma de de les seves vores permet fer-hi salt s atrevit s. Salvador Dal l’aladern. Des d’aquest punt, capell tenen propiet at s astringent s. Molt hi venia sovint per prendre apunt s de la fest a i gresca que s’hi Itinerari b sic mirant cap a ponent, es pot veure la diferent Øs el fonoll, plant a sucosa i feia. Tossa d’Espinau (entre la Mare de Deu del Mont anissada que trobem a banda i banda i el puig de Bassegoda) lloc on neix el Manol. (25) Uns grans lledoners voregen el cam . Durant la t ardor-hivern del cam . Øs freq ent veure-hi tords, grives , estornells , i fins i tot algun (5) Tot el territori que s’estØn aig es amunt, aix com la gorga, es coneix amb el (15) Ens trobem sota un lladoner, arbre que d na fruit s als ocells, i branques gaig, tot s ells cercant l’abundor de lledons. Cap a llevant tenim nom de la Timba, possiblement a causa dels cingles que s’hi han format amb el flexibles i fortes per a bons bastons dels nostres avis. Aqu heu de girar a una bona perspectiva: sobresurten el Mas Nou, un gran pi pas del temps. l’esquerra per un cam estret. Us apropereu al Manol. Feu-ho en silenci i molt pinyoner i, al darrere, la serra del Mas Bonet plena d’ oliveres , Anys enrere s’hi estimb el carro d’en Joan de l’orgue, que hi perdØ la vida, segur que prodreu veure-hi alguna polla d’aigua . amb el seu cim mØs alt, puig Mart . salvant-se la mula al quedar penjada per les natgeres. (16) Sot a l’edifici del Centre de Cultura i Esbarjo, tenim una bella p anor mica de (26) Els marges d’argiles (6) Entre freixes , oms i un bon canyar baixem al llit del Manol deixant a m la gorga d’en BaguØ. Antigament les dones del poble hi baixaven a fer la possibiliten els caus de esquerra un salze jove , i p assem a l’altra vora. Ens trobem a 45 m sobre el nivell bugada i segurament a contar-hi mil i una xafarderia i t ambØ hi solien abeurar conill , de llangardaix i de del mar. Quan hi ha poca aigua Øs possible veure-hi la granota verda i la serp els animals. A vui encara hi viuen algunes polles d’aigua , s’hi veu sovint el serps. Durant la d’aigua. Parant atenci s’hi pot escolt ar el cant repetitiu del rossinyol bord, o el blauet pescant alevins de carp a, i fins i tot els vespres s’hi aprop a el teix . primavera, els abellerols mØs animat de la mallerenga de cua llarga. tambØ aprofiten les vores (17) Aquest punt era un dels mØs castigat pels aiguat s, popularment conegut per per fer-hi els seus nius. En (7) Aquestes restes ens situen a la resclosa d’en Pau que desviava aigua cap "manolades". L’aiguat de 1861 caus sis morts entre els p assatgers d’una aquest punt de l’itinerari, el al mol de Can Massanet. Riu amunt, des d’aqu , fins a la gorga de la Timba, diligŁncia que el corrent es va endur. Moltes vegades les vingudes del riu 6 de maig de 1998, es van s’hi p arava l’enfila per enxamp ar barbs i bagres. No lluny d’aqu t ambØ hi havia superaven els 3 m d’al ada fent desaparŁixer mØs d’un hort. Al marge dret es pot detect ar excrements de la font dels bufadors. observar un bell escenari de salzes, pollancres i alzines. llœdriga . La presŁncia (8) Hem travessat una bosquina de freixes de generaci natural i entrem en una (18) Per baixar a la gorga Blava cal prendre un caminet enmig de salzes. Les d’aquest mam fer no seria plant aci de pollancres. La seva catifa de "trŁvol" ens confirma l’antic œs seves aig es eren les mØs temudes per la gent de Vilafant, ja que es deia que estranya, atŁs que aqu hi agr cola de la zona coneguda com els Horts del Pi . Ala fust a tova d’aquest s hi havia xucladors perillosos. ha molt a tranquil•lit at i arbres, els picot s troben f cil fer-hi el niu. abundor de peix.