o ·- Ventura Gassol i la ..... simbologia de Janus (i 2) Eugeni Perea Simón ...... Parlem ara de l'home polític, del dació d 'Acció Catalana i, més Amèrica: Uruguai, Argentina, Gassol compromès amb l'època. tard, en l' organització nacionalista Cuba ... El viatge no va ser pas de Els primers contactes que va tenir radical d'Estat Català. Els exilis, els plaer, ja que la mà negra, llarga i van ser amb polítics moderats de retorns i la presó, són a tocar. En enèrgica de la dictadura arribava Solidaritat Catalana, però la seva plena dictadura, ha d'exiliar-se a a tot arreu. A Buenos Aires se'ls actitud abrandada el va decantar França i allí treballà activament en prohibí l'entrada i només gràcies al ben aviat vers la línia inde­ el complot de Prats de Motlló. La bon fer i a les gestions d 'un notable ·- pendentista d'Estat Català i el su­ història és prou coneguda. Amb el socialista, Alfred Uuís Palacios, po­ port incondicional al seu amic i ad­ fracàs del cop d'estat. els seus par­ gueren obtenir el permís de re sidèn­ mirat Francesc Macià. La inde­ ticipants són empresonats. Alguns cia. Macià, amb els seus discursos pendència és una forta alenada d'aquests homes, gairebé anònims, polítics i Gassol, amb la mescla de que circula sempre entre l'obra eren de les nostres comarques, poesia i política . abrandaren els gassoliana. Cal recordar que, pels com Anton Caporó de Riudoms (4). grups de catalans americans per anys vint. aquests desig d 'inde­ La sentència final va dictaminar tal de recaptar solidaritats i aporta­ pendència els tenien molt arrelats i I' expulsió dels revoltats de França cions econòmiques a la seva cau­ accentuats a diversos països d'Eu­ per tinença il.lícita d'armes. Es tras­ sa . A l'Havana, ambdós participen ropa, a c'!usa, sobretot, de la man­ lladaren a Brusel.les, on organitza­ en l'Assemblea del Partit Separatis­ ca de respostes als problemes so­ ren de nou Estat Català. Però la ta Revolucionari Català, que ela­ cials de I' època i al divorci existent vida no és enlloc mai gratuïta i bora la constitució provisional de la entre marc geogràfic i cultural i les Gassol ha de treballar realitzant tra­ República Catalana, que més tard divisions política-administratives dels duccions i feines puntuals: en va ser aprovada. Després se­ grans blocs. És el cas de Polònia, de aquesta etapa tornem a trobar-nos gueixen viatge vers els Estats Units i Txecoslovàquia, d'Hongria, de Iu­ amb aquella doble permanent ca­ visiten llocs tan emblemàtics com goslàvia, d'Irlanda, de Finlàndia, racterística de Gassol , de seny i rau­ l'acadèmia militar de West Point o d'Alsàcia, etc. Tanmateix, ni a Es­ xa, ja que tradueix coses tan dife­ la ciutat de Nova York. on Gassol, panya ni a Europa s'aconseguiria rents con el Gitonja/i, de Rabindra­ admirat dels seus gratacels, escriu mai la normalitat perquè és l'època han Tag ore, o el Lenin, de Màxim aquell poema del "Gegant dels 99 en què accedeixen al poder Primo Gorki. És allò que dèiem al principi: fronts", que és com un altre dels de Rivera, Mussolini, Hit1er, Salazar i un home de pedra d'aglomerats. símbols de la ubiqüitat perceptiva Franco. Macià i Gassol de seguida empren­ de Gassol, com un altre Janus de la El 1922 Gassol participa en la fun- dran un viatge propagandístic vers mitologia en versió ultramoderna.

4 El President de la Generalitat amb els Diputats a les Corts d'Esquerra Catalana. 1931 . (Foto: Centre d'Estudis Selvatans) e El retorn a Catalunya

Finalment. i després de la caigu­ da de la dictadura de Primo de Ri­ ·- vera. Gassol retorna a Catalunya. Com si es troctés d'una d'aquelles .... quarentenes preventives contra les epidèmies, abans ha de passar per la presó de Figueres. Després es re­ incorpora a la sevo feina educativa a l'Ajuntament de Barcelona i ini­ cia, en silenci, els preparotius per al retorn de Froncesc Mocià i l'esbo­ rrany de la proclomació de la Re­ pública Catolana, que el president llegirà el 14 d 'abril de 1931. després d'haver guanyat les ele ccions Es­ querra Republicana de Catalunyo. L'abrandament de Gosso I té un ·- cert paral.leli sme omb el de Macià i aquest proclama l'Estat Català. Ventura Gassol amb el president Macia a la Selva del Camp el1932 (Foto: C.E. Selvatans) Després de dures tibantors. Modrid Keuner'', on hi ha un episodi que, provoca de membres de lo CEDA farà retirar la proclamació i coldrà en essèncio, hi coincideix amb les (Confederació Espanyola de Dretes adoptar-la en el poper de la Gene­ raons del nacionalisme. El naciona­ Autònomes) al govern i la conse­ ralitat. Gassol passa de ser conseller li sme sovint depèn de l'actitud dels güent repressió i control de les or­ de Política Interior -càrrec que altres. ganitzacions d'esquerro. Gassol, molt poca gent sop que vo tenir­ Gosso! fou elegit diputot al Parla­ amb Companys i oltres consellers. o conseller d'Instrucció Pública i ment de Catalunya l'any 1932 i vo són empresonots ol vaixell "Uru­ després conseller de Cultura fins al ser I' encarregat de pronunciar guay" i més tard reclosos al Penal seu segon exili l'ony 1936. l'orac ió fúnebre a la mort d'en Ma­ de Cartagena. Una mica sornegue­ Mentrestant. Venturo Gassol ha cià, el 29 de setembre de 1933. rament, Gosso!, que es passava llar­ aconseguit octa de diputot ol Par­ Sembla que Gosso! tenia possibili­ gues temporades a la trena, deia lament de Madrid i allà endega tats o esperonces amagades de ser que en aquells llocs havia escrit una dura i constant defensa del ca­ elegit nou president de la Generali­ una bona part de la seva obra per­ ràcter diferencial català, amb en­ tat -ho serà , de fet. durant uns què allí, hi estava ben tronqui! i lo frontaments diolèctics amb perso­ dies, per malaltio de Companys poesia fluïo com una deu fresca i nalitats de la talla de Miguel de quan ambdós retornin de la pre­ abundant. La vida de Ventura Unamuno. só-, però aquesta va recoure final­ Gassol, com jo hem vist. es mou en És a Madrid, sobretot. on no en­ ment en Lluís Companys, el qual el un trasbals continuat. perquè és la tenen ni volen entendre Catolunyo confirmà en el seu lloc de conseller seva època, la seva societat que com o noció, on Gosso! ha de des­ de Culturo. bull en revoltes i conflictes i ell vol plegar tota la bateria dialèctico ser sempre a l'ull de l'uracà. La re­ per tal d'oconseguir l'acceptoció Els fets d'octubre bel.lió militar de 1936 contra la legí• de l'Estatut. Els pocs historiadors tima República Espanyolo acaba que hon tingut l'obra de Gosso! li de 1934 d' olentar el grau de conflictivitot retreuen un text sobre la seva con­ de Catalunya i d 'Espanya fins a dició de si era separatista o no: "Si Però arriben els fets d'octubre de ofegar tots els seus alens de vida mai us demanen si sou o no sou se­ 1934, espurna revolucionària que cultural i social. A partir d'aleshores, paratista, responeu que per dir-ho amb mots això depèn d'ells. Si són d'avui, només es vegeta­ comprensius, si saben esti­ rà. Ventura Gassol ha mar i respectar la nostra d'exiliar-se a França el 23 ll engua, si reconeixen la d'octubre de 1936, exili nostra voluntat, no. Ah! , del qual ja no tornarà fins però si no ens respectessin molts anys després, el 28 ni volguessin comprendre's de juny de 1977, en què i tornessin a voler seguir ca­ retornà a Barcelona. Amb mins de tradicions negres tota seguretat, aquest que nosaltres no hem ac­ ràpid exili de Gassol, ceptat ni acceptarem mai, abans que no es produís és clar que seríem separa­ l'exiliada general. és a tistes". No sé si Bertolt causa de l'actitud huma­ Brecht va arribar a llegir nitària que en tot moment mai Gosso!, però aquest es­ va tenir vers la. gent perse­ criptor jueu té text deliciós guida i atacada pels dins les "Històries del senyor La Selva del Camp li rep homenatge al tornar de l'exili el dia 30 de juliol de 1977. (Foto: C.E. Selvatans) grups anarco-sindicalistes. 5 e S'ha destacat molt la inteNenció de Gassol en el salvament d'algu­ nes personalitats com Vidal i Barra­ quer, l'abat Marcet i l'antic presi­ ·- dent de la Mancomunitat, Josep Puig i Cadafalch. però la seva mà generosa també es girà vers molta gent anònima. Mossèn Sanabre. per exemple, n'és un altre cas .. . Es va poder salvar camuftat com a funcionari d'arxius de la Generalitat i amb un carnet de la UGT (5). S'ha parlat de les persones, que és el va­ lor més alt que té una societat. però Gassol també col.laborà en la protecció dels monuments històrics de Catalunya: els monestirs de Montserrat. de Poblet i de Santes Creus en són l'exemple més ano­ menat i important. Quan retorni a ·- Catalunya, l'any 1977. el primer que farà és visitar aquests tres mo­ Gas sol en una de les seves estades a la vila nadiua amb Puig i Ferrat er. numents de l'art i de la simbologia catalana. el moment de relacionar tots els grafia i cinema-, i esmerçant el projectes, però sí que cal assenya­ seu interès que tots els pobles de lar la importància de la legislació 5.000 habitants poguessin disposar Gassol, sobre arxius. documents. bibliote­ d'una casa de cultura. amb això. Conseller de cultura ques, museus. monuments i exca­ Gassol programava una política de vacions (6). Aquest projecte de llei reequilibri territorial i cultural que Però com havia estat el seu pa­ posava a Catalunya a un nivell de permetés activar una Catalunya per de polític al front del Departa­ societat moderna.perfectament competent. construïda sobre les ment de Cultura de la Generalitat homologable amb la resta de po­ bases àmplies i riques de la forma­ de Catalunya? bles d'Europa. Només voldria re­ ció i de la cultura. Penseu que una Alguns estudiosos, com Xavier marcar alguns aspectes d'aquest antiga iLlusió de Gassol, com era Casademunt, expliquen com a la programa perquè són ben curiosa­ que la casa de la Generalitat a Ta­ Catalunya dels anys trenta es con­ ment el projecte i l'acció de part rragona es recuperés per a la so­ seNava encara I' efeNescència de de la política actual, tot i que els cietat. no s'ha acomplert fins ara l'empenta de Prat de la Riba i de partits governants no siguin els ma­ mateix, en aquest any. I que hi ha­ les institucions de la Mancomunitat: teixos. Penso que això és precisa­ gués una casa de cultura a tots els filòlegs, filòsofs, metges, biòlegs, his­ ment el que dóna valor a una llei. pobles que oscil.lessin entre els toriadors, tot bullia. Però davant que pugui passar l'examen del 5.000 habitants també és un fet en dels esdeveniments polítics, calia temps. el qual l'actual administració treba­ donar a tot això una vertebració lla de valent. que aprofités les capacitats i en tra­ Les cases de cultura Tanmateix, aquest pla d'acció gués l'energia suficient per fer mou­ municipal va ser criticat per un pre­ re culturalment tot el país. I aquesta Però tornem pel que anàvem. En tès caràcter burgès, que incidia canalització va emprendre-la Ven­ l'organització i la distribució de bi­ poc en el benestar de la classe tre­ tura Gassol, l'home que a través de blioteques i arxius, museus i conser­ balladora, aleshores molt conscien­ la Generalitat creà el Consell de vació de patrimoni. a Catalunya. el ciada en matèries educatives. Però Cultura. l'Escola d'Infermeres. el programa de 1934 deia: "En arxius. heus ací què aquell caràcter de SeNei d'Ensenyament Domèstic, el pla del govern és (fugint dels sis­ pedra d'aglomerat de què estava l'Escola Professional per a la Dona, temes de grans concentracions) format Gassol es veuria també re­ l'Institut Psicotècnic, l'Escola Nor­ posar l'Arxiu General de Catalunya ftectit en la seva obra i la resposta a mal, la Institució del Teatre, el SeNei a Barcelona, arxius comarcals a les aquestes crítiques, al mateix Parla­ de Meteorologia de Catalunya, el diverses comarques de Catalunya i ment, van ser taxatives: l'atenció a SeNei Cartogràfic, els Cursos Popu­ arxius local als llocs on hi hagi prou les classes humils hi era present lars. l'Escola d'Agricultura i d'altres documentació per constituir-los" . És arreu, ja que la xarxa cultural i so­ institucions que, en pocs anys, po­ a dir. allò que avui s'ha fet. Però cial s'estenia a tot Catalunya i es saren les bases d'un nou desenvolu­ continua el text de 1934: "mirarem posaven a l'abast les primeres be­ pament sòcio-cultural i, almenys en que aquests arxius, tant els locals ques per a persones sense possibili­ el paper, ens va acostar a Europa. I com els comarcals, als llocs on pu­ tats econòmiques o amb possibili­ tot això mentre s'esperava l'apro­ guin coincidir amb museus o biblio­ tats migrades. el seu organisme as­ vació de l'Estatut i la creació i teques de Catalunya s'hi faran sessor era compost per socialistes i, l'elecció del Parlament. A partir de coincidir, sota un patronatge comú fins i tot. per un obrer! Un fet insòlit 1932 sortien els primers projectes de que es farà càrrec d'una cosa i al­ tenint en compte que Gassol per­ llei vers el Parlament per a l'estudi i tra. "I continuava l'exposició fo­ tanyia a un altre partit polític. l'aprovació, si s'esqueia. No és ara 6 mentant els arxius moders -foto- poeta i el polític. tot en una sola peça. retornà a Cata­ o lunya: era el 28 de juny de 1977. Abans d 'entrar a la seva vila natal. la Selva del ·- Camp. visità els monestirs de Montserrat. Poblet i Santes Creus. que havia contribuït en un altre temps a salva­ guardar durant els primers moments de la guerra civil espanyola. Mentre li prepa­ raven estada al Mas de la Coma. a la Selva del Camp. residí transitòriament a Pala­ mós i a l'Espluga de Francolí. Va morir a Tarragona el 19 de setembre de 1980 i fou enterrat a la Selva del Camp amb l'admiració. el respecte i el re coneixement del poble ·- vers una persona que havia viscut sota conceptes i nor- ._ mes morals. íntegrament. Relleu de l'escu ltor Jassans a la tomba de Ventura Gassol. (Foto: C.E. Selvatans) Havia estat home. poeta i polític d'una sola peça. Això com ja De nou hem dit, va ser llarg i no sí. ric i generós de continguts. Com l'exili sempre fàcil, pràcticament la mei­ aquells blocs de pedra d'aglome­ tat de tota una vida. Sembla que Ventura Gassol i Rovira . el 23 rat que s'alcen a redós del Camp durant aquest exili es mantingué d'octubre de 1936. va sortir de Ca­ de Tarragona. • apartat de les intrigues i accions talunya per volar cap a Marsella; polítiques pròpies de la resistència. després s'exilià a París i dimití del Breus estades a Suïssa , a Mèxic i, fi­ seu càrrec de conseller de Cultura. (4) Carles MARTÍ i MARTÍ nalment, a la Touraine i Tours. Com : "Antón tot i que continuà treballant per ca­ Caparó un soldat d ' ja he dit anteriorment. Gassol pràc• en Macià" in Lo talunya a través de l'organització Floc, núm. 60 p . 12-14, 1984 ticament va deixar d 'escriure du­ d'actes de propaganda com el de (5) Albert MANENT rant els anys d'exili. el gruix fort de : El molí de l'exposició d 'Art Català, que va ser l'Ombra. Dietari la seva obra ja era fet. polític i retrats 1946- un aparador de la nostra cultura 1975. Ed . 62. Barcelona, 1986, p. que cridà l'atenció per la brillant 164. història i el seu art preciós i mil .lena­ El retorn a la terra (6) La Generalitat de Catalunya. ri. Gairebé tot eren peces salvades 11. La política cultural. Ed. Undarius. dels estralls de la guerra. El seu exili, A la mort de Franco, l'home, el Barcelona, 19 .. .

Dispnnibilidad i11mtdiata a todas Da i n trrr sr s cl rs d P h ora s)' rn to das In p rimr ra tusr ta . pa rtrs . Para u tili: arla t'n 2 . 700 eaj n os U n in terés automdtic os ) ' c reciente, y qu 2. 500 ofici nas rn se cobra cada t odo tl par's . m es.

Stguro d t a t ra cos has ta 25. 000 ptas., R rs umtrr srm ts lral contra tudo con d t' rno uimitnto .s . StgurCaixa , S .A . La Libreta Estrella ~=s t~: ,;: l;::: ·e~ ~:n~a0 :o ~i~ar: tg:an~- . lavyez~ 3N: 0 11 : 1 a\:b:~t:: ::m0::~;: a l a vista, y d a lo s intereses micntos a s u dinero. l nfórmcse de una l ibrela a pl azo. Todo a dc l os det a lles e n s u o fi c ina. "la Caixa" 7