Butlleti 2020.Indd 534 26/11/2020 12:32:52 535 Recensions
Total Page：16
File Type：pdf, Size：1020Kb
Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXI, 2020 534 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics de recerca i de reflexió. És l’obra que prenent, amb una temàtica molt con- s’esperava d’aquest gran historiador creta i, tanmateix, imprescindible en de Catalunya, un bell i gran llibre, la seva petitesa. El llibre ressegueix de- ple d’idees i rigor, per posar com a talladament poc més de dos anys (del exemple. juliol de 1939 al setembre de 1941) de Ventura Gassol a l’exili, un període Aymat Catafau curt però molt dens en esdeveniments Universitat de Perpinyà - Via Domitia en els quals li anava la vida. [email protected] Aquest és un aspecte de l’obra; de fet, és el tema central sobre el qual tornarem. L’altre és l’aparell legislatiu i judicial que va muntar el franquisme per tal de dur a terme la política d’odi i Castellet, Manuel; Felip, Rosa Anna de venjança contra els vençuts. Per tant (2020). La no-extradició de Ventura el llibre analitza la Ley de Responsabi- Gassol. Barcelona: Editorial Base, 104 lidades Políticas, el funcionament del p. + 45 d’annexos. Tribunal Regional de Responsabilida- des Políticas, el del Tribunal Nacional «Venceren perquè eren forts / de RP, i més col·lateralment la Cau- i cruels sense recança», escriu Pere sa general i la Ley sobre la Represión Quart a Corrandes d’exili i, efectiva- de la Masonería y del Comunismo, ment, la seva força bruta va empènyer així com els tractats d’extradició en- molts —els millors— cap a l’exili i la tre Espanya i França i els fonaments seva crueltat va provocar molts morts jurídics de la sentència de la Cour a l’interior i una persecució implacable d’Appel d’Aix-en-Provence. Remar- —i també morts— contra els de l’ex- co tota aquesta temàtica no solament terior. Tot això després de la victòria. perquè és destacable, sinó perquè ve La Segona República, la guerra, acompanyada d’una documentació, l’exili i fins i tot el franquisme sem- en part inèdita i sempre precisa i ben blen —i potser ho són— períodes analitzada. Alguns trets de la legisla- àmpliament estudiats i des de molts ció sobre el que s’anomenà «responsa- punts de vista, però la història real és bilitats polítiques» són els següents: el inabastable i sempre caldrà tornar-hi. seu caràcter retroactiu, la persecució Tal com ho han fet Manuel Castellet d’accions o omissions que en el seu i Rosa Anna Felip amb un llibre sor- temps eren legals, la seva ambigüitat, Butlleti 2020.indd 534 26/11/2020 12:32:52 535 Recensions la possibilitat que un mateix fet po- trimoni artístic català i, sobretot, va gués ser jutjat dues vegades, i que en salvar d’una mort més que probable última instància qui decidia era el go- destacades personalitats catalanes; vern, el mateix govern que nomenava molts religiosos com el cardenal Vidal els Tribunals. I sobretot la reinstaura- i Barraquer, diversos bisbes catalans, ció de la pena de mort —i no pas com l’abat de Montserrat i altres, però una amenaça teòrica— com a colofó també civils com Puig i Cadafalch, de tot plegat. Sense oblidar la man- Rafael Patxot i Josep M. de Sagarra, ca de precisió o indeterminació dels entre d’altres. Inicialment es va ins- càrrecs, la inseguretat jurídica perma- tal·lar a París. El juliol de 1939 el Tri- nent, o que el concepte d’enemic o bunal Regional de Responsabilidades revoltat es basava més en una percep- Políticas inicià un expedient contra ció subjectiva que no pas en uns fets Ventura Gassol que acabarà amb una provats, o també que els diputats de sentència condemnatòria el 7 de de- l’any 1936 podien ser encausats «por sembre de 1939. Se’l condemna per acción o abstención» si així, suposa- catalanista, per haver incitat a l’assas- dament, havien contribuït al triomf sinat del bisbe Irurita i per haver-se del Front Popular. No estarà de més apropiat de diner públic. Tot sense recordar que aquesta justícia sovint cap prova evident i sense possibilitat comportava dures penes de presó o de defensa. La sentència serà la inha- l’afusellament. bilitació, l’estranyament —expulsió La pedra inicial i angular d’aques- de l’Estat espanyol— i la pèrdua total ta legislació repressiva és la llei de Res- dels seus béns (inexistents). Però no ponsabilitats polítiques que data del serà confirmada pel Tribunal Nacio- 9 de febrer de 1939 i era concebuda nal, el qual demanarà engegar noves com una eina bàsica per perseguir diligències inculpatòries. els derrotats. Una persona que fou Mentrestant, el juny de 1940 doblement vençuda va ser Ventura Hitler ocupa el nord de França, que Gassol. Perseguit per la FAI, va haver queda partida amb el sud en mans de de fugir a finals d’octubre de 1936 a l’anomenat govern de Vichy. S’inicia França i, a partir de 1939, va ser de- d’aquesta manera un nou pelegrinat- mandat i acusat pel règim franquista ge per a ell i la seva família cap al mig- de manera insistent. La seva peripècia dia francès, ara sota les metralladores personal fou dramàtica. Des del juliol i bombes dels avions alemanys. Molts fins a l’octubre de 1936 va destacar van seguir la mateixa ruta —des de Mer- per la seva tasca de salvament del pa- cè Rodoreda fins a Joan Peiró— mentre Butlleti 2020.indd 535 26/11/2020 12:32:52 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, XXXI, 2020 536 Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics que alguns que no es van escapar van ven suficientment provats. Posterior- tenir pitjor sort, com fou el cas de ment encara serà perseguit novament Lluís Companys, capturat, traslladat per maçó; tanmateix, i enmig de la a Espanya i afusellat aquella mateixa confusió bèl·lica d’aquests anys, ell i tardor de 1940. Finalment Ventura Josep Tarradellas podran sortir cap a Gassol s’instal·larà a Saint-Raphaël Suïssa a finals de 1942, i s’instal·laran —com Josep Tarradellas—, on en el a Lausana. futur també residirà el nou president Aquests són, doncs, els dos grans de la Generalitat Josep Irla. temes del llibre: la peripècia vital vis- El gener de 1941 es dicta ordre cuda per Ventura Gassol entre els anys de presó i se’n demana l’extradició, 1939 i 1941, i els entramats juridico- juntament amb Josep Tarradellas, Fre- polítics que van envoltar la fracassada derica Montseny i cinc republicans demanda d’extradició durant aquest més, just quan encara era molt fresc el període. record de la tràgica fi del president de En la redacció del llibre es fa evi- la Generalitat. L’agost de 1941 és em- dent la formació intel·lectual dels dos presonat, mentre les pressions sobre autors: Manuel Castellet, matemàtic, l’extradició per part del govern espa- i Rosa Anna Felip, llicenciada en ge- nyol s’intensifiquen, però també les de ografia, història i dret. Vull dir que el personalitats rellevants (Vidal i Bar- contingut destaca per la concreció, raquer —i indirectament el Vaticà—, l’absència d’especulacions, la breve- Rafel Patxot, l’abat de Montserrat…) tat, la utilització d’una documentació i de països estrangers (Mèxic, EUA) apropiada i la lectura precisa i feta per al seu alliberament. La situació amb rigor i equanimitat d’aquesta. es tornarà molt incòmoda per al go- El llibre és breu però complet, no va vern de Vichy i, finalment, el 15 de més enllà del que promet el títol, però setembre de 1941 la Cour d’Appel el seu contingut és exposat i analitzat d’Aix-en-Provence dona a conèixer la amb coherència i fins amb profundi- sentència per la qual declara impro- tat. Tot presentat amb un llenguatge cedent l’extradició i ordena la posada planer i concís. Ambdós autors han en llibertat de Ventura Gassol, cosa fet una consulta i un buidatge d’arxius que es complirà immediatament. En que gairebé podríem qualificar d’ex- síntesi, els arguments eren que hi ha- haustius, tant a França com a Espanya via indicis que el bisbe Irurita era viu, i a Catalunya. En relació amb la do- que la resta podien ser considerats cumentació, crec que cal ressaltar-ne delictes polítics i que, de fet, no esta- igualment l’edició, reproduïda en fac- Butlleti 2020.indd 536 26/11/2020 12:32:52 537 Recensions símil en color en els annexos al final de ells Antoni Rovira i Virgili— i que l’obra, la qual cosa denota una no gaire plantejaria una defensa semblant a la usual voluntat d’oferir una edició ben que va fer Henry Torrés de Macià en feta. Al final hi ha una bibliografia de- el judici sobre el complot de Prats de sigual, incompleta i poc actualitzada. Molló i que va donar bons resultats. Un bon llibre és aquell que sem- Finalment, ens queda també el desig pre et deixa un regust de voler-ne de conèixer amb quatre pinzellades més. En aquest cas, dol que deter- com va seguir i acabar l’accidentada minats fets, col·laterals però impor- vida de Ventura Gassol: si va anar o tants per al tema, no hagin estat més no a Mèxic, on tenia la seva família aprofundits, com ara el primer exili des de 1941, alguna al·lusió a la seva de 1936, bastant desconegut, o la su- elecció (tot i haver anunciat el seu posada mort (?) del bisbe Irurita, les refús a acceptar-ho) com a president diferències d’actuació sobre els exiliats del Parlament l’agost de 1954 a l’am- entre la França ocupada i la de Vichy, baixada de la República Espanyola a les referències sobre altres inculpats de Mèxic (la mateixa en què s’elegí Josep manera paral·lela o l’absència de cap Tarradellas president de la Generali- notícia sobre la Generalitat a l’exili tat), el seu retorn a Catalunya el 1977 (que de fet era inexistent, a part de i la seva mort el 1980 a Tarragona als l’assumpció del president Irla de les 87 anys.