dossier ELS ALTRES EXILIS La frontera permeable: els Pirineus gironins (1936-1938) El trànsit de fugitius, desertors, contrabandistes, nòmades i internacionalistes pels Pirineus durant la Guerra Civil

Les fronteres, enteses com a construccions polítiques destinades a >> El Pavelló de l’Alemanya marcar els límits geogràfics d’un estat, són poroses. És per això que nazi a l’Exposició Universal durant la Guerra Civil els Pirineus són, malgrat el control exercit per de París del 1937. Imatge prou eloqüent de la situació milicians, carrabiners i duaners, una frontera permeable i certament d’Europa en aquell i en els més freqüentada que en temps de pau. Els gironins troben, en els vells anys posteriors. camins en desús i en els colls de muntanya més recòndits dels Pirineus, la manera d’arribar clandestinament a França. Tot seguit veurem per on passen i quins són aquests gironins que fugen cap a França camí de l’Espanya «nacional».

JORDI RUBIÓ COROMINA > TEXT

ls Pirineus gironins, de poca que a inicis de 1937 el nombre de fugitius alçada i amb nombrosos sen- dóna peu a la creació de les primeres xar- ders coneguts i freqüentats per xes clandestines d’evasió. Moltes d’aquestes la població fronterera, oferien xarxes neixen a l’entorn d’un o més guies una solució prou bona als giro- —bons coneixedors del territori— que amb ninsE que volien fugir del territori republicà i el trànsit de fugitius pels Pirineus engreixen que no podien obtenir un passaport. D’altres la bossa del contraban, ja tradicional, de les van fugir de manera «regular» en vaixell cap terres frontereres. a la costa italiana o francesa o bé desertant des del front. Als eclesiàstics perseguits per Sendes i passos de la frontera la Revolució i als partidaris convençuts dels Els fugitius que travessen la frontera ho fan generals insurgents s’hi afegeixen progressi- per nombrosos punts de la serralada piri- vament els homes en quintes, de tal manera nenca, des dels més enlairats del Ripollès i

Els gironins troben, en els vells camins en desús i en els colls de muntanya més recòndits dels Pirineus, la manera d’arribar clandestinament a França

80 > revista de 292 de la Cerdanya —a més de 2.500 metres— recerca de queviures que després revenen >> Els Pirineus gironins fins als cims més baixos de les Alberes, que al mercat negre. Francesc Batlle Forcada, un i els seus camins foren s’aboquen a la Mediterrània a l’altura de jove en quintes confiter a Torroella de Mont- escenari de la fugida . El trajecte fins a França es fa en grí, passa clandestinament la frontera pel coll de diversos col·lectius la clandestinitat, i és per això que senders i de la Massana el 8 d’octubre de 1937. Pels que no volien restar a la passos pregons són privilegiats. Resseguint mateixos dies, Vicenç i Concepció Drapé, Catalunya revolucionària. la frontera d’est a oest, els punts més em- de , són identificats passat el coll del prats són, entre Portbou i , els colls Portell i diuen que van a la recerca de provisi- del Frare, del Llop, de Vallfreda i de Banyuls; ons a Ceret. També passen la frontera alguns d’Espolla a Maçanet de Cabrenys, el coll nòmades —possiblement d’ètnia gitana— Pregon, del Portell, de Manrella i de Llí; de que fugen de la guerra, però sobretot de la ca- Maçanet de Cabrenys a Beget destaquen el restia que aquesta ha engendrat. Aquest és el pla de la Muga, enclavat entre els espadats cas de tres dones procedents del coll del Pri- de l’Alta , i el coll de Malrem; de Be- orat —a l’oest del fort de Bellaguarda— que get a Tosses trobem el coll de Pixadors, de entren a França amb sis nens de curta edat el les Boires i la collada de Prats i, de 5 de setembre de 1937. a la plana de la Cerdanya, el coll d’Eina, de A la Garrotxa, al Ripollès i a la Cerda- Finestrelles, de Queralbs i Marcer. nya els habitants d’aquestes comarques Pels camins de més fàcil accés tan sols es barregen amb les cordades d’evadits s’hi aventuren els fronterers. En canvi, aquells de Barcelona i Tarragona. L’1 d’octubre que vénen de més lluny —sense conèixer el de 1937 la Guàrdia Mòbil de Vallcebollera territori— són conduïts per vies més segures identifica un grup de set homes joves origi- però també més llargues i penoses. A l’Em- naris de i de Castellar de n’Hug, que pordà trobem molts nadius en edat militar han franquejat la frontera per un dels colls que fugen per escapar a la mobilització amb al sud-oest del Puigmal, probablement l’exèrcit republicà, així com alguns veïns de pel de Queralbs. Tots ells es dirigeixen a poblacions frontereres que van a França a la Hendaia. A la Garrotxa, les famílies Roura

Més de 2.000 catalans són acollits en camps d’internament francesos fins a l’octubre de 1937

revista de girona 292 > 81 dossier ELS ALTRES EXILIS

i Casabona, entre d’altres, organitzen una roca xarxa d’evasió per afavorir la fugida pel coll quim de Malrem de molts homes en edat militar, de Girona i Barcelona. Entre ells hi ha José Luís Ortega Monasterio, Lluís Noguera Sa- bater i una bona colla d’alumnes dels Ger- mans de la Doctrina Cristiana de Girona. També Martí de Riquer travessa la frontera pel coll de Malrem procedent de Barcelona, a través d’Osona i la Garrotxa. Una mica més a l’est, per Sant Llorenç de Cerdans, passa el també barceloní Pere Permanyer i Puig- janer, fundador de Montesa, i el periodista Rafel Sot Delclós, oriünd de Maçanet de Ca- brenys. Per assolir aquesta fita, només des >> Maria del Tura Roura i Maria Teresa Bayona, membres d’una de les xarxes d’, calen dos dies de marxa. Els fugitius d’evasió d’Olot, a la vora de Capsec (Vall de Bianya), lloc on acompanyaven acostumaven a arribar amb tren a l’estació els fugitius per enllaçar amb el guia que els conduïa a França. d’Olot, des d’on —de fosc— eren conduïts, a peu i d’un en un, per camins diferents fins a les primeres boscúries de la vall de Bianya, on esperaven un enllaç. Allí un guia es do-

pujol nava a conèixer i, un cop el grup de fugitius

quedava constituït, la cordada enfilava el hosta

camí de la vall del Bac i després de Beget i

isabel ’

d Rocabruna fins a Malrem. Un cop a França,

els refugiats es presentaven a la caserna de personal

gendarmeria de la Menera. fons

, , Singularitats i quantificació girona

El 10 d’octubre de 1937 una brigada de la

de

gendarmeria francesa identifica tres - fu històric

gitius catalans procedents del pic de la

arxiu Calma: Jaume i Joan Viñas Forch, natu- rals d’Espolla, electricista i arquitecte res- pectivament, i Robert Coderch Jué, fuster procedent de . Tots tres són joves que esperen la mobilització amb l’exèrcit republicà. Els germans Viñas Forch decla- ren voler anar immediatament a l’Espanya

pujol «nacional» per ingressar a l’exèrcit. Robert

hosta Coderch —fet raríssim— decideix refer el

isabel

’ camí cap a Figueres.

d Maria del Tura Roura, membre d’una de les xarxes d’evasió de la Garrotxa, expli-

personal ca, parlant dels fugitius, que «tots marxaven

fons , amb un esperit molt patriòtic per anar a llui-

girona tar contra els rojos». Però això no és ben bé

de així... Una part dels qui passaven la frontera preferien acollir-se a l’hospitalitat francesa, històric

austera, però que els estalviava la mobilitza-

arxiu ció al front. Tal com escriu Miquel Tarrés, un torner d’Anglès desertor de l’exèrcit popular, els gendarmes «ens preguntaven a cadascun si preferíem anar a un camp de concentra- >> A dalt, postal de Francesc Civil, músic gironí refugiat a Versalles (França), a la seva alumna Isabel Hosta (a) Betty. Versalles, 5 de desembre de 1938. A baix, postal de Maria Teresa Entre 1936 i 1938, Bachs, filla d’una família de comerciants de Girona, a la seva uns 10.000 gironins amiga Isabel Hosta (a) Betty. La postal conté el tampó de la censura republicana, Girona, 18 de febrer de 1937. van fugir pels Pirineus

82 > revista de girona 292 ció o amb en Franco». Així, més de 2.000 pels colls que condueixen al Principat d’An- >> Les principals rutes catalans, molts dels quals de la província de dorra o per la frontera francesa. d’exili durant la guerra Girona, són acollits en camps d’internament Finalment, resulta curiós veure com i els passos pirinencs. francesos fins a l’octubre de 1937, quan són entre els informes de la policia francesa expulsats de França per ordre expressa del trobem els noms d’alguns voluntaris de les govern. Aleshores entren en massa a Espa- Brigades Internacionals que, desencisats, nya pel pont internacional d’Irun. refan el camí cap a França, i ho justifiquen En conjunt, entre 1936 i 1938, uns 10.000 per la manca de repòs i d’aliments que pa- gironins van fugir pels Pirineus. D’aquests, teixen a Barcelona. Així ho expressen els quasi tots es trobaven a la zona franquista en alemanys Willy Von Baall i Alfred Studinsky, acabar el conflicte i només uns pocs —so- i l’austríac Josef Chaffer, identificats al pont bretot religiosos— s’havien traslladat a Itàlia del puig del Mas, a Banyuls, el 4 d’octubre o havien romàs a França. Per comarques, el de 1937. Aquests brigadistes ens demostren major nombre de fugitius el trobem a l’Alt que qui fugia de la Catalunya republicana Empordà (35 %), seguit de la Garrotxa (30 no eren només els eclesiàstics o els fills de %) i el Ripollès (13 %). El Gironès, la Selva, casa bona, sinó que s’hi barregen perfils i el Baix Empordà i la Cerdanya concentren motivacions ben diverses. cadascuna entre el 5 i el 7 % dels fugitius. Ara bé, a comarques com la Cerdanya fugen Jordi Rubió Coromina és doctor molts més forasters que autòctons, ja sigui en hiistòria (UB-GRANMA).

Els fugitius acostumaven a arribar amb tren a Olot, des d’on —de fosc— eren conduïts, a peu i d’un en un, per camins diferents fins a les primeres boscúries

revista de girona 292 > 83