economia L’evolució industrial gironina Una perspectiva històrica

La publicació de l’Atles de la industrialització de Catalunya 1750-2010 permet resseguir el desenvolupament de les manufactures a les comarques gironines durant més de dos segles i mig, i observar la seva importància així com les seves moltes singularitats.

JOAN CALS I GÜELL > TEXT FONS INSPAI / DIPUTACIÓ DE > FOTOS

tradicionals, notable no solament en aquest territori, sinó també a llocs com Maçanet de Cabrenys i Arbúcies. En el període originari la indús- tria cotonera també començà a jugar el seu important paper, que a fou molt remarcable. En general, però, a les comarques gironines tenia un pa- per més equilibrat que a altres llocs de Catalunya per causa de les indústries abans ressenyades i algunes més, com l’adoberia, les indústries alimentàries l període entre 1750 i 1832, ses, Arbúcies i ; i la producció de taps de suro, aquesta que els autors denominen també la manufactura del paper, en darrera al Baix Empordà, l’Alt Empordà, el dels orígens de la indus- què destacaven la Garrotxa i el Pla de el Gironès i la Selva. trialització, vingué també l’Estany; i les indústries del metall, que aquí precedit i acompan- van créixer al Ripollès, alimentades La formació d’una Eyat de millores en l’activitat agrària i per la producció de ferro de les fargues societat industrial d’ampliació substancial de la superfície La diversificació industrial gironina dedicada al vi, en la qual destaquen les s’amplià en el transcurs dels més de comarques de la Selva, l’Alt Empordà i cent anys del segon període, entre 1833 i el Baix Empordà. Per la seva banda, es El 1920, vint-i-una 1935, i travessà, successivament, les eres revitalitzaren algunes indústries tra- poblacions comptaven del vapor, l’electricitat i el petroli (amb dicionals, com la llanera, que hi tenia el motor d’explosió). Tot i aquests grans bones arrels, principalment a Cam- entre 400 i 3.000 canvis en les fonts d’energia, una part de prodon, Olot, Sant Joan de les Abades- treballadors en la indústria seguí aprofitant l’energia di- les indústries manufactureres i les activitats extractives

revista de girona 278 > 47 economia L’EVOLUCIÓ INDUSTRIAL GIRONINA duch duch dani dani fons fons . . duch duch

dani dani girona girona

de de

diputació diputació

fons fons fons

>> Diferents imatges de la Catalunya industrial.

recta proporcionada per l’aigua dels rius a fabricar nous productes, com aglo- mentre que la d’oli es concentrava a i augmentà la instal·lació de fàbriques a merats i llanes. L’activitat es concentrà l’Alt Empordà. les ribes del Ter, del Freser i del Fluvià, cada vegada més al Baix Empordà, El 1920, vint-i-una poblacions comp - principalment. Això va donar lloc al sor- sobretot a Cassà de la Selva i a Llagos- taven entre 400 i 3.000 treballadors en giment de colònies, basades en el tèxtil tera. Algunes empreses van esdevenir les indústries manufactureres i les acti- al Ripollès, en la mineria a i en la grans. Fou, especialment, el cas de vitats extractives. metal·lúrgia a Campdevànol. Manufacturas del Corcho, a comen- La indústria tèxtil es desenvolupà çament del segle xx, amb fàbriques a Del retrocés de la Guerra Civil pràcticament en tota la seva gamma, i Palamós, adquirida pos- i la postguerra al clímax inclosa la producció de gèneres de teriorment per la líder mundial Arm- de la industrialització punt, més repartida territorialment. strong Cork. El tercer període que els autors ubi- La fabricació de productes metàl·lics Amb el pas del temps, gairebé to- quen en els quasi quaranta anys que i de maquinària específica segons les tes les capitals de comarca disposaren transcorren entre la Guerra Civil i el demandes dels mercats més pròxims d’impremtes, a més d’establiments final del franquisme comença amb va experimentar un gran creixement a dedicats a la indústria del cuir, la pell i un retrocés perllongat, de penúries Girona, , Olot, Palamós, Sant d’altres. De la seva banda, estava molt de tot tipus, que s’estén fins entrats els Feliu de Guíxols, , i estesa la producció de farina, enca- anys cinquanta, quan dóna pas a una Ripoll. La indústria paperera moderna ra basada en els molins tradicionals, expansió que serà fortíssima a partir ho féu al Gironès, la Garrotxa i a Ribes de la dècada següent. Com a la resta de Freser. També es va anar implan- de Catalunya, l’estructura industrial tant la química moderna, que tingué de les comarques gironines en sortirà un punt culminant en la instal·lació de profundament alterada, amb noves la fàbrica de la Societat Anònima de Fi- En el teixit industrial, especificitats, entre les quals destaca bres Artificials a el 1923. fet d’empreses petites i l’absència de l’empresa pública. La indústria surera, molt exporta- També les pautes sectorials segui- dora, es va anar mecanitzant i passà mitjanes, no hi faltaren des foren parcialment diferents de les les de dimensió relativament gran en diverses branques

48 > revista de girona 278 comalat

joan

fons

comalat

joan girona

de

diputació

fons

predominants a escala catalana, per a banda, el turisme dels anys cinquanta Ripollès. A la Garrotxa també adquirí la qual els autors parlen de “lideratge impulsà la construcció i les indústries una posició destacada l’alimentària. Al d’automòbils, màquines i electrodo- de materials com la ceràmica, la fusta Baix Empordà, la primera posició cor- mèstics”, així com de “protagonisme i altres. Per contra, la indústria surera responia a la indústria de la fusta i el petroquímic i expansió farmacèutica”, perdé posicions en el mercat interna- suro, però el retrocés de la segona va expressions que en la seva literalitat no cional en favor de la portuguesa. prosseguir, i es produí alguna desloca- són d’aplicació a les nostres comarques. Una vegada l’expansió s’afermà i lització cap a Extremadura i Andalu- El tancament de la primera part, guanyà intensitat, la producció manu- sia. Per contra, la producció ceràmica amb les severes restriccions a les im- facturera va fer un gran salt endavant. de la Bisbal d’Empordà, tant industrial portacions, contribuí a mantenir l’acti- Per comarques, mentre que el tèxtil com decorativa, assolí entre els sei- vitat minera (a zones septentrionals i a continuava sent, amb tendència de- xanta i els setanta el seu màxim. La la Selva), la diversificació de la produc- clinant, la branca industrial amb més Cerdanya es quedà amb una presèn- ció i l’important paper del tèxtil, però ocupació al Ripollès i a la Garrotxa, cia industrial de petita escala, en què amb unes empreses que quedaren principalment, però també a la Selva i destacava la transformació de la fusta. endarrerides tècnicament en compa- el Gironès, la del metall i de fabricació En el teixit industrial, fet d’empre- ració amb les de l’entorn europeu. Són de maquinària dominava a l’Alt Em- ses petites i mitjanes, no hi faltaren les novetats remarcables d’aquests anys la pordà i tenia un pes considerable al de dimensions relativament grans en constitució del nucli figuerenc de mo- diverses branques. Deixant de ban- tocicletes i components, la fabricació da el tèxtil i la confecció, a més de les de màquines i eines a Ripoll (Casals), citades anteriorment, hi trobem, per i la de material elèctric a Olot (Simon). exemple, els casos de Soler i Palau i Durant l’autarquia, la capital gar- A començament del La Farga Casanova en aparells per a la rotxina veié créixer notablement la segle xxi les comarques llar i productes metàl·lics al Ripollès; seva singular indústria de la imatge- gironines amb un major Torras Hostench en paper, així com ria religiosa, que en el moment àlgid Casademont i Frigorífics del Ter en registrava fins a 34 tallers. De la seva nombre de llocs de alimentació, al Gironès; Pavicsa en ce- treball industrials són la Selva, el Gironès i la Garrotxa

revista de girona 278 > 49 jordi soler.inspai diputació de girona. fons jordi soler >> Xemeneia de la fàbrica Grober, entre el carrer Nou i ràmica a la Bisbal i Wincke en cautxú llocs a l’Alt Empordà i de 5.486 al Baix, l’actual plaça Josep Pla. i plàstic a Palamós; Gimson i Rieju en aquell any. Al Pla de l’Estany i al Ripo- motos a Figueres; Ayats en carrosseri- llès s’acostaven als 4.000, mentre que a es a Arbúcies, Carlo Erba en farmàcia ment d’establiments i deslocalitzacions la Cerdanya eren poc més de 300. a i Acebsa en productes del a altres països. La recessió en què estem Sectorialment s’ha produït una ma- coure a . immersos ho està accentuant. jor especialització en la indústria d’ali- A començament del segle xxi les mentació i begudes, i també en la de Cap a la indústria comarques gironines amb un major fabricació de maquinària i equips, la de de la globalització i l’euro nombre de llocs de treball industrials material de transport i la química. La Superada la difícil etapa de les prime- són la Selva, el Gironès i la Garrotxa, les diversitat característica de la nostra his- res crisis del petroli, des de mitjan anys dades de les quals per a 2006 donaven tòria industrial es manté a través d’altres vuitanta la producció industrial tornà 15.346, 12.078 i 9.055 llocs, respectiva- sectors, amb presència menor, i la resis- a créixer notablement, però el seu pes ment. Les dues comarques emporda- tència de velles manufactures, com les en l’economia anà disminuint confor- neses formen un segon grup, de 5.779 tèxtils i la surera, molt vingudes a menys. me passava el temps a causa del major L’esclat de la bombolla immobilià- dinamisme dels serveis, la construcció ria i les dificultats d’accés al crèdit han i les activitats immobiliàries. Això con- debilitat el conjunt de l’estructura in- trasta amb la impressió visual causada Són novetats dustrial gironina, mentre que les bran- per l’ocupació de nous espais a través remarcables d’aquests ques més tributàries de l’edificació i de la proliferació de polígons que, si anys la constitució l’obra civil —com la de materials per a bé reben la denominació d’industrials, la construcció, la de la fusta i el vidre— allotgen activitats econòmiques gaire- del nucli figuerenc s’han ensorrat. Tot això, en un difícil bé de tot tipus. Des de la vessant labo- de motocicletes context internacional per a la indústria ral, destaquen els forts ajustaments de i components, la en les economies europees avançades. plantilles a partir del canvi de segle a través d’expedients de regulació, tanca- fabricació de màquines Joan Cals i Güell és economista. i eines a Ripoll (Casals), i la de material elèctric a Olot (Simon)

50 > revista de girona 278